diari

LLEI 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d'Activitats a la Comunitat Valenciana [2014/7304]

(DOGV núm. 7329 de 31.07.2014) Ref. Base de dades 006923/2014

LLEI 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d'Activitats a la Comunitat Valenciana [2014/7304]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

PREÀMBUL

I

La política europea de medi ambient, actualment basada en l’article 191 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, té per objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, així com garantir un desenrotllament sostenible del model europeu de societat.
En els últims anys, la prevenció s’ha configurat com un pilar fonamental en la construcció normativa europea. La Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació, va establir un marc general de prevenció i control integrats de la contaminació a fi d’aconseguir un nivell elevat de protecció del medi ambient en el seu conjunt, per a afavorir un desenrotllament sostenible.
La Directiva 2010/75/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials, naix com a resposta a la necessitat d’obtindre millores ambientals que asseguren i fomenten la innovació tècnica, i reiterar la necessitatd’evitar, reduir i, en la mesura que siga possible, eliminar la contaminació derivada de les activitats industrials de conformitat amb el principi de «qui contamina paga» i el principi de prevenció de la contaminació. Esta Directiva 2010/75/UE constituïx el nou marc general per al control d’activitats industrials, que aporta com a principi bàsic la prioritat d’intervenció en la font de l’origen de la contaminació i establix un plantejament integrat a la prevenció i el control de les emissions a l’atmosfera, a l’aigua, al sòl, a la gestió de residus, a l’eficiència energètica i a la prevenció d’accidents. Així mateix, constata la necessitat de revisar la legislació sobre instal·lacions industrials a fi de simplificar i aclarir les disposicions existents i reduir càrregues administratives innecessàries.

En esta línia de simplificació administrativa, la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als servicis en el mercat interior, va posar en relleu que, per a fomentar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball en la Unió Europea, resulta essencial un mercat competitiu de servicis, i en l’actualitat hi ha un gran nombre de barreres en el mercat interior que impedixen als prestadors, en particular a les xicotetes i mitjanes empreses (PIME), estendre les seues operacions més enllà de les fronteres nacionals i beneficiar-se plenament del mercat interior, la qual cosa debilita la competitivitat global dels prestadors de la Unió Europea. Per a això, incidix que les normes relatives als procediments administratius no han de tindre per objecte l’harmonització dels dits procediments, sinó suprimir els règims d’autorització, procediments i formalitats excessivament onerosos que obstaculitzen la llibertat d’establiment i la creació d’empreses noves de servicis que esta comporta.


II

En el marc del manament general de protecció del medi ambient configurat per l’article 45 de la Constitució Espanyola, la Llei de la Generalitat 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, va establir a la Comunitat Valenciana el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació, objecte de transposició a l’ordenament jurídic intern per la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació. Esta llei ha sigut recentment modificada per la Llei 5/2013, d’11 de juny.
No obstant això, en els últims anys, han sigut aprovades una sèrie de normes que obliguen a revisar la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, màximament a partir de la Directiva 2010/75/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials, i a adequar els règims d’intervenció ambiental als nous principis informadors de l’acció pública al medi ambient. Entre estes normes, cal destacar la Llei 27/2006, de 18 de juliol, reguladora dels drets d’accés a la informació, de participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient, i la recent Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
Així mateix, altres normes de caràcter transversal, derivades de la transposició de la directiva relativa als servicis en el mercat interior, obliguen a la seua adaptació, concretament la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, i la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seua adaptació a la llei sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici, que inclou una reforma de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, així com de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, i la Llei 11/2007, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, entre altres.
És en la modificació de les mencionades normes i en les últimes directives europees anteriorment esmentades on trobem les bases de la nova regulació dels mecanismes d’intervenció administrativa ambiental que s’inclouen en la present llei.

III

La Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als servicis en el mercat interior, establix les condicions en què cal supeditar l’accés i l’exercici d’una activitat de servicis a autorització, i exigir, entre les dites condicions, que el règim d’autorització estiga justificat per una raó imperiosa d’interés general i que l’objectiu perseguit no puga aconseguir-se per mitjà d’una mesura menys restrictiva, en concret perquè un control a posteriori es produiria massa tard per a ser realment eficaç.

Esta directiva va ser incorporada a l’ordenament jurídic intern per mitjà de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre l’accés lliure a les activitats de servicis i el seu exercici, que en reproduïx els principis i les condicions, així com específicament la necessitat que les administracions públiques revisen els procediments i tràmits a fi d’impulsar-ne la simplificació.
La llei establix un principi general segons el qual l’accés a una activitat de servicis i el seu exercici no estaran subjectes a un règim d’autorització. Únicament es podran mantindre règims d’autorització prèvia quan no siguen discriminatoris, estiguen justificats per una raó imperiosa d’interés general i siguen proporcionats. En particular, es considerarà que no està justificada una autorització quan siga suficient una comunicació o una declaració responsable del prestador, per a facilitar, si és necessari, el control de l’activitat.
La protecció del medi ambient, d’acord amb la interpretació de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, constituïx una de les raons imperioses d’interés general que justifica la necessitat de mantindre l’autorització administrativa prèvia per a les instal·lacions amb incidència mediambiental significativa i l’excepció del silenci administratiu positiu en els procediments d’atorgament.

Així mateix, la llei preveu que la realització d’una comunicació o una declaració responsable o l’atorgament d’una autorització permetrà accedir a una activitat de servicis i exercir-la per temps indefinit, llevat d’excepcions com ara la renovació automàtica o la subjecció únicament al compliment continu dels requisits, la qual cosa no afectarà la possibilitat de les autoritats competents de revocar les autoritzacions o de suspendre l’activitat quan deixen de complir-se les condicions que van donar lloc a l’obtenció de l’autorització.
En relació amb la simplificació de procediments, s’establix la necessitat que les administracions públiques revisen els procediments i tràmits aplicables a fi d’impulsar-ne la simplificació. Així mateix, la llei disposa la no-exigència de la presentació de documents originals o còpies compulsades ni traduccions jurades, excepte en els casos previstos per la normativa comunitària, o justificats per motius d’orde públic i de seguretat pública, si bé es podrà demanar a una altra autoritat competent la confirmació de l’autenticitat del document aportat.

En la mateixa línia de simplificació administrativa, reproduïx el manament de la directiva de possibilitar la realització de procediments i tràmits electrònicament i a distància, i que les administracions públiques garantisquen, a través de la finestreta única, que puga obtindre’s per mitjans electrònics tota la informació i els formularis necessaris per a l’accés a la seua activitat i el seu exercici; presentar tota la documentació i les sol·licituds necessàries; conéixer l’estat de tramitació dels procediments en què tinguen la condició d’interessat i rebre la corresponent notificació dels actes de tràmit preceptius i la resolució d’estos per l’òrgan administratiu competent. Així mateix, insta les administracions públiques a adoptar les mesures necessàries i incorporar en els àmbits respectius les tecnologies necessàries per a garantir la interoperabilitat dels distints sistemes.
A fi d’adaptar els instruments d’intervenció ambiental actuals als nous requeriments legals, en resulta necessària la revisió, limitant l’autorització prèvia als supòsits d’activitats amb una elevada o mitjana incidència ambiental que per motius de protecció mediambiental i, per tant, d’interés públic, se sotmeten a autorització ambiental integrada o a llicència ambiental, incloent-hi en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues aquelles activitats d’escassa o nul·la incidència ambiental, respectivament.

Així mateix, a semblança d’altres iniciatives de modernització i de bones pràctiques administratives en l’àmbit comunitari o nacional, és procedent establir els principis de simplificació administrativa necessaris perquè, garantint els requisits de protecció ambiental i l’actualització de les dades relatives als operadors, s’eliminen els retards, costos i efectes dissuasius que ocasionen tràmits innecessaris o excessivament complexos, formalitats burocràtiques i terminis excessivament llargs.


IV

Esta llei configura un sistema d’intervenció integral que coordina la integració dels tràmits dels dos principals sistemes d’intervenció administrativa per a previndre i reduir en origen la contaminació. Estos sistemes són l’autorització ambiental integrada i l’avaluació d’impacte ambiental.
La recent Directiva 2011/92/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, conté el manament dirigit als estats membres d’adoptar les mesures necessàries perquè, abans de concedir-se l’autorització, els projectes que puguen tindre efectes significatius en el medi ambient, en virtut, entre altres coses, de la naturalesa, les dimensions o la localització, se sotmeten al requisit d’autorització del seu desenrotllament i a una avaluació respecte als seus efectes. Així mateix, disposa que l’avaluació de les repercussions sobre el medi ambient podrà integrar-se en els procediments existents d’autorització dels projectes o, a falta d’això, en altres procediments o en els procediments que hauran d’establir-se per a satisfer els objectius d’esta directiva.

L’esmentada previsió reforça el model d’integració de l’avaluació d’impacte ambiental en el procediment d’autorització per al desenrotllament d’un projecte que, al seu torn, està sotmés a la dita avaluació. En este sentit, la present llei integra plenament, en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental integrada, el procediment per a l’avaluació de l’impacte ambiental dels projectes subjectes al dit instrument d’intervenció ambiental, quan esta avaluació competix a l’òrgan ambiental de la comunitat autònoma.
Això, de conformitat amb el que establix la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, tenint en compte els preceptes bàsics de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
La Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, ja va incloure en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental integrada les actuacions en matèria d’avaluació d’impacte ambiental. En este sentit, determinava que «l’estudi d’impacte ambiental, junt amb el projecte objecte d’autorització ambiental integrada, se sotmetran de forma conjunta als tràmits d’esmena, informació pública, informes i audiència, i la declaració d’impacte ambiental se substituirà per un tràmit d’informe previ, preceptiu i vinculant, a emetre per l’òrgan ambiental, i els condicionants del qual s’incorporaran al contingut de l’autorització ambiental integrada i en formaran part del contingut».
L’esmentat informe es preveu igualment com a previ i preceptiu per la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental, al disposar que, «amb caràcter previ a la resolució administrativa que s’adopte per a la realització, o si és el cas, l’autorització de l’obra, instal·lació o activitat de què es tracte, l’òrgan competent per raó de la matèria remetrà l’expedient a l’òrgan ambiental […] a fi que este formule una declaració d’impacte, per a emetre un informe favorable del projecte o exigir que es modifique o s’utilitzen tecnologies alternatives, o proposar una nova localització o emetre un informe desfavorable sobre el projecte si les alteracions previsibles no es consideren admissibles».

La present llei manté l’esquema d’integració de l’avaluació ambiental de projectes en el procediment d’autorització ambiental integrada, si bé reforça el significat propi de l’avaluació d’impacte ambiental amb fins aclaridors i de precisió impugnatòria, en línia amb la doctrina majoritària del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. L’esmentada doctrina destaca que «la finalitat pròpia de l’avaluació d’impacte ambiental és facilitar a les autoritats competents la informació adequada que els permeta decidir sobre un determinat projecte amb coneixement ple dels possibles impactes significatius en el medi ambient»; la normativa estatal ha triat establir que l’avaluació d’impacte ambiental es formule en dos moments successius: en un primer moment, un òrgan ambiental diferent de l’òrgan competent per a aprovar o autoritzar el projecte ha d’emetre una declaració d’impacte ambiental; en un segon moment, l’òrgan amb competència substantiva sobre el projecte decidix si convé realitzar l’obra, instal·lació o activitat i, en cas afirmatiu, fixa les condicions en què aquella ha de realitzar-se per a salvaguardar el medi ambient i els recursos naturals.

La declaració d’impacte ambiental es configura jurisprudencialment com a acte de tràmit o no definitiu, la funcionalitat del qual és la d’integrar-se com a part d’un procediment substantiu perquè siga pres en consideració en l’acte que li pose fi, no susceptible per tant d’impugnació jurisdiccional autònoma; i es podrà recórrer junt amb l’acte definitiu d’autorització o aprovació del projecte.
En definitiva, la declaració d’impacte ambiental és una fase de l’avaluació d’impacte ambiental, la finalitat de la qual és pronunciar-se sobre la conveniència de realitzar o no un projecte només des de la perspectiva ambiental, sense entrar en altres aspectes, que s’integre en la decisió final sobre el projecte; eixa connexió i inserció de la declaració d’impacte ambiental en el procediment principal justifica la seua atracció competencial cap a l’àmbit on residix la competència substantiva per a aprovar o autoritzar el projecte; aquella aporta la variable ambiental a la resolució definitiva d’autorització o aprovació del projecte, dins de la qual s’integra, i és esta resolució la que permet la realització del projecte, i s’evita així la duplicitat de procediments.
La garantia de la integració dels aspectes ambientals en els projectes per mitjà de la incorporació de l’avaluació d’impacte ambiental en el procediment d’autorització o aprovació d’aquell per l’òrgan competent, està igualment exigida per la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació d’Impacte Ambiental.
Sense perjuí de l’esmentada integració, tant l’especialitat d’este tràmit, essencial i previ a l’autorització ambiental integrada, com raons de seguretat jurídica i aclariment impugnatori per als administrats, aconsellen en esta llei l’ús de la terminologia prevista per la normativa d’impacte ambiental –declaració d’impacte ambiental– per a referir-se al pronunciament resultant de la dita avaluació, així com la revisió de la normativa autonòmica vigent en esta matèria, especialment quant a l’exigència de procediment d’estimació d’impacte ambiental per a determinats projectes que, inclosos en l’àmbit d’aplicació d’esta llei, no s’ajusten a autorització ambiental integrada, sinó a llicència ambiental, atenent les seues menors repercussions sobre el medi ambient. Per als dits projectes, es declara la inaplicabilitat del procediment d’estimació d’impacte ambiental previst en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 març, d’Impacte Ambiental, exceptuant-ne els projectes d’explotacions ramaderes i aquells altres projectes d’instal·lacions que es preveja ubicar en sòl no urbanitzable.


V

Cal recalcar que el règim d’intervenció administrativa previst en esta llei és essencialment de caràcter ambiental, si bé s’hi inclouen també aspectes que, encara que no siguen estrictament ambientals, resulten necessaris per al funcionament de les activitats.
En les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, s’integren tots els pronunciaments ambientals que hagen de requerir-se per a la seua concessió, incloent-hi la participació del municipi on es duran a terme per mitjà d’un informe ambiental referit a les matèries de la seua competència. Es manté en esta llei l’esquema d’integració que preveia la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, respecte a l’informe que han d’emetre els òrgans que hagen d’intervindre en virtut de la normativa sobre mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses.
Respecte a altres pronunciaments no ambientals, s’exigix, tal com determina la normativa bàsica estatal, la compatibilitat urbanística del projecte, que s’acredita per mitjà de l’emissió de l’informe urbanístic municipal per part de l’ajuntament on haja d’ubicar-se l’activitat i la instal·lació vinculada a esta, informe que ha d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental integrada.
Així mateix, resulta necessari preveure els mecanismes de coordinació precisos i integrar, en la mesura que es puga, els pronunciaments i tràmits comuns que han de formalitzar-se en altres procediments que, encara que no siguen estrictament ambientals, sí que es configuren com a essencials i previs per a la ubicació i el funcionament de les activitats i instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació de la present llei.
En el supòsit que el projecte s’emplace en sòl no urbanitzable comú, la legislació autonòmica en la matèria configura un procediment per a avaluar l’adequació del corresponent projecte als instruments d’ordenació del territori i al planejament urbanístic aplicable, i exigix per a la implantació de determinats usos i activitats promogudes pels particulars l’obtenció prèvia de declaració d’interés comunitari (DIC) dictada per l’òrgan autonòmic competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme.
Tenint en compte que el procediment per a obtenció de la DIC preveu tràmits comuns amb l’autorització ambiental integrada, en particular el sotmetiment a informació pública, la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, amb la pretensió d’agilitzar els procediments i evitar la reiteració de tràmits, va incloure la impulsió simultània dels tràmits comuns demanant en el procediment d’autorització ambiental integrada la documentació necessària per a l’obtenció de la DIC.
No obstant això, l’experiència adquirida des de l’entrada en vigor de l’esmentada llei, ha demostrat que el dit model no ha aconseguit el seu propòsit d’agilització administrativa, sinó que més aïna repercutix negativament sobre l’administrat que es veu obligat a la presentació de nombrosa documentació i a incórrer en costos innecessaris que podrien haver-se evitat si amb anterioritat a la sol·licitud d’autorització ambiental integrada haguera tramitat la DIC. Això es revela amb major rellevància en els casos en què la DIC és denegatòria, així com en els supòsits d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la DIC, ja que esta constituïx un acte resolutori previ, preceptiu i essencial sense el qual no es pot obtindre l’autorització ambiental integrada. A això anterior cal afegir l’actual subjecció a taxes per servicis administratius de la sol·licitud d’autorització ambiental integrada, costos en què necessàriament haurà d’incórrer l’administrat en el moment de formalitzar l’esmentada sol·licitud, amb independència de quin siga el pronunciament final de la DIC.
Per això, amb esta llei es pretén fer un pas més quant a eficàcia i racionalització de procediments, i establix la necessitat d’obtindre la declaració d’interés comunitari o, si és el cas, la llicència urbanística municipal en relació amb els usos i aprofitaments urbanístics, amb caràcter previ a la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental o a la formalització de la resta d’instruments d’intervenció ambiental regulats en la llei.
En relació amb les actuacions promogudes per les administracions públiques territorials, directament o davall del seu control, per mitjà dels seus concessionaris o agents, per a l’execució d’obres públiques, construccions i instal·lacions de servici públic essencial o activitats d’interés general, que necessiten ubicar-se en el sòl no urbanitzable, la legislació autonòmica en la matèria remet al que preveuen la legislació urbanística, la legislació reguladora del servici o activitat a implantar, i la legislació de règim local. Quant als usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable comú que siguen objecte d’assignació per mitjà de plans especials, disposa, expressament, que no requeriran la posterior declaració d’interés comunitari, ni tampoc els usos i aprofitaments que estiguen regulats per un pla d’acció territorial sectorial. Tenint en compte que en relació amb els projectes de titularitat pública per a les instal·lacions de gestió de residus urbans, de caràcter supramunicipal i d’utilitat pública i interés general, concorren normativament la legislació autonòmica en matèria de sòl no urbanitzable, urbanística, de residus i d’impacte ambiental, s’ha considerat necessari preveure el règim aplicable a les dites instal·lacions en la disposició addicional tercera d’esta llei.


VI

Pel que fa a les competències de caràcter municipal, esta llei, igual que l’anterior Llei 2/2006, respecta l’exercici legítim pels òrgans que les tenen atribuïdes, esquema que queda reforçat en la mesura que s’inclou entre les actuacions prèvies a la sol·licitud d’autorització ambiental integrada i de la llicència ambiental, la sol·licitud d’un informe urbanístic municipal sobre la compatibilitat de l’actuació projectada amb el planejament urbanístic i les ordenances municipals relatives a este, pronunciament, el contingut i la formalització del qual es regula en esta llei. En el procediment d’autorització ambiental integrada, este certificat s’ha de tindre en consideració sempre que siga rebut amb anterioritat a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada i, en cas que siga negatiu, obliga a dictar una resolució motivada que pose fi al procediment. Així mateix, es manté en el procediment d’autorització ambiental integrada l’emissió d’un informe de l’ajuntament sobre els aspectes ambientals de la seua competència a fi d’incloure’ls en la resolució que, si és el cas, s’atorgue, informe preceptiu de caràcter previ a la concessió de l’autorització ambiental integrada i en el qual l’ajuntament pot fer valdre les seues competències encara que siga en un procediment únic resolt per l’Administració autonòmica, i es garantix així plenament l’autonomia municipal.

L’autonomia local està garantida plenament en relació amb la llicència ambiental, com a instrument autoritzador de caràcter municipal a què s’ajusten les activitats incloses en l’annex II d’esta llei, en què ara s’inclouen gran part de les activitats que l’anterior Llei 2/2006 remetia a autorització ambiental integrada a atorgar pels òrgans autonòmics territorials competents en matèria de medi ambient.


VII

En definitiva, els objectius de reducció de tràmits per al funcionament i la posada en marxa de les activitats econòmiques, així com els de simplificació administrativa i reducció de càrregues econòmiques, estan presents en el conjunt del sistema d’intervenció administrativa ambiental que regula esta llei, en compliment dels compromisos adquirits per a millorar la competitivitat de l’economia valenciana i eliminar les traves administratives innecessàries d’acord amb les obligacions marcades per la normativa europea recent.
Per això, d’una banda, la present llei establix un sistema d’intervenció integral, atenent la major o menor incidència ambiental de les activitats, en què l’enfocament mediambiental es reforça amb la integració dels dos principals sistemes de prevenció i reducció en origen de la contaminació. Eixos sistemes són l’autorització ambiental integrada i l’avaluació d’impacte ambiental i recauen sobre les activitats productives que tenen un potencial d’incidència ambiental elevat.

D’altra banda, la llei escomet la revisió del règim d’intervenció administrativa a fi d’ajustar-lo als principis europeus de no-discriminació, necessitat i proporcionalitat. En este sentit, la present llei té en compte la nova Directiva 2010/75, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació), les determinacions de la qual han sigut incorporades recentment a l’ordenament jurídic intern amb la Llei 5/2013, d’11 de juny, que modifica la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, i que amplia la relació d’instal·lacions i activitats per a les quals s’exigix la concessió d’un permís integrat. D’esta manera, inclou les dites activitats i instal·lacions en l’annex I, de conformitat amb la modificació efectuada en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, ajustant-se a l’autorització ambiental integrada.

D’esta manera, es limita l’autorització ambiental integrada, com a règim més estricte, als projectes amb repercussions importants sobre el medi ambient, mentres que s’inclouen en el règim de llicència ambiental, encara que amb les mesures de coordinació i salvaguarda dels aspectes ambientals de caràcter sectorial necessàries, la majoria de les activitats que fins al moment s’incloïen en l’annex II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, en la mesura que l’objectiu de protecció del medi ambient pot aconseguir-se per mitjà d’un procediment menys complex.

La llei regula també íntegrament el procediment de concessió de la llicència ambiental, aplicable a aquelles activitats no subjectes a autorització ambiental integrada, i la tramitació i resolució de les quals competix als ajuntaments. En el dit procediment, s’inclou un tràmit de dictamen ambiental que ha de precedir l’atorgament de la llicència ambiental, dictamen que ha d’emetre el mateix ajuntament en el cas de municipis amb població de dret igual o superior a 50.000 habitants. L’esmentat dictamen serà també formulat pels ajuntaments amb població de dret inferior a 50.000 i igual o superior a 10.000 habitants, si bé es preveu, amb caràcter excepcional, que puguen sol·licitar-ne l’emissió per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada prevista en esta llei, en el cas de no tindre mitjans personals i tècnics necessaris per a la seua emissió. Per als municipis de població inferior a 10.000 habitants, el dictamen ambiental l’emet la mencionada comissió, llevat que se sol·licite la delegació de l’exercici de la dita competència en el cas que s’acredite disposar dels mitjans personals i tècnics suficients. El dictamen ambiental ha de completar-se amb el pronunciament del corresponent ajuntament en les matèries de la seua competència.

En este instrument s’inclouen totes les activitats que, per la seua incidència en el medi ambient, han de sotmetre’s obligatòriament a algun règim d’intervenció preventiva ambiental, de competència municipal. La participació de l’Administració de la Generalitat en relació amb la llicència ambiental es limita a l’emissió dels pronunciaments previs de caràcter sectorial exigits per la normativa vigent en medi ambient i als informes preceptius d’acord amb esta llei, o amb el desplegament reglamentari que se n’efectue, o en virtut de la normativa sectorial ambiental aplicable.
Quant a la llicència ambiental, cal destacar que la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera, va derogar, de forma expressa, el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2414/1961, de 30 de novembre, per la qual cosa per mitjà de la Llei 16/2008, de 22 de desembre, de Mesures Fiscals, es va incorporar una disposició final quarta en la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, on es declara inaplicable a la Comunitat Valenciana l’esmentat reglament. La disposició derogatòria única de la dita Llei 2/2006 va procedir a la derogació de la Llei 3/1989, de 2 de maig, de la Generalitat, d’Activitats Qualificades. D’altra banda, en la disposició transitòria quinta va establir que, mentres no s’aprovara reglamentàriament la relació d’activitats subjectes a llicència ambiental, s’aplicaria el nomenclàtor d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 54/1990, de 26 de març, del Consell.

Amb esta llei queda definitivament derogat el Decret 54/1990, de 26 de març, del Consell, pel qual s’aprova el nomenclàtor d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, a l’establir-se en l’annex II la relació d’activitats subjectes al règim de llicència ambiental.
Ja que la normativa que regulava les activitats qualificades no sols preveia aspectes ambientals, sinó també aspectes relatius a salubritat i seguretat de les instal·lacions, en la regulació realitzada en la present llei de la llicència ambiental es preveu la integració dels pronunciaments pròpiament ambientals amb aquells altres que no siguen de caràcter estrictament ambiental, són competència municipal i afecten el funcionament correcte de les activitats, com ara els aspectes relatius a incendis, accessibilitat, seguretat o sanitaris.
Com a requisit previ a l’inici de l’activitat, la llei exigix que, després de la obtenció de l’autorització ambiental integrada o la llicència ambiental i finalitzada, si és el cas, la construcció de les instal·lacions i obres, es presente a l’òrgan que haguera atorgat el corresponent instrument d’intervenció ambiental una declaració responsable, en el primer cas, o una comunicació de posada en funcionament, en el segon, acompanyada dels documents necessaris que acrediten el compliment dels requisits per a l’exercici de l’activitat.
Finalment, la llei regula, atenent l’escassa o nul·la incidència ambiental, les activitats i instal·lacions que, sense necessitat d’un acte administratiu previ habilitador, s’inclouen en el nou règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues. La inclusió d’una activitat en un règim o en un altre es delimita d’acord amb els criteris que s’inclouen en l’annex III. La falta d’acte administratiu previ en estos supòsits no impedix a l’Administració pública l’exercici de les seues funcions de vigilància i control a posteriori i, en cas de falta de presentació o inexactitud de les dades o els documents, dictar una resolució que impossibilite continuar l’exercici de l’activitat afectada des del moment que es tinga constància d’estos fets, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponga. Tot això, d’acord amb el que establix l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

L’autorització, registre o, si és el cas, avaluació d’impacte ambiental, que exigisca la normativa sectorial ambiental per a l’activitat de què es tracte, han de ser previs a la presentació de la declaració responsable o comunicació substitutòries de l’autorització administrativa, i s’haurà de disposar de la documentació que així ho acredite.

Per a les activitats incloses en el règim de declaració responsable ambiental, la prevenció ambiental es du a terme acompanyant-se, entre altres documents, del certificat emés per un tècnic competent en què s’especifique l’adequació de la instal·lació a l’activitat que es desenrotllarà, i el compliment dels requisits establits per la normativa sectorial aplicable. Això, amb la finalitat de dotar els interessats de totes les garanties jurídiques necessàries perquè l’exercici de l’activitat no quede posteriorment paralitzat en virtut de la vigilància i el control posteriors de l’activitat per part de l’autoritat municipal o autonòmica i derivar en el tancament de l’activitat per incompliment dels requisits sectorials d’aplicació.

VIII

La present llei es dicta a l’empara del manament legal de protecció del medi ambient arreplegat en l’article 45 de la Constitució Espanyola i en virtut de les competències que recull l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i el dictat de normes addicionals de protecció en matèria de medi ambient. Així mateix, es dicta en virtut de la competència exclusiva que l’Estatut d’Autonomia preveu per a dictar les normes de procediment administratiu que es deriven de les especialitats de l’organització de la Generalitat.

La llei s’estructura en un títol preliminar i sis títols.
El títol preliminar es dividix en dos capítols.
El capítol I arreplega les disposicions generals de caràcter directiu que permeten, tant als òrgans competents com als particulars, l’aplicació correcta a través de la delimitació del seu objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions dels conceptes que s’inclouen posteriorment al llarg de l’articulat. Així mateix, en este títol s’inclouen les obligacions generals que han de complir els titulars de les activitats i instal·lacions vinculades incloses en l’àmbit d’aplicació de la llei i es preveu el Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana, així com el dret d’accés a la informació i l’ús preferent de mitjans telemàtics en les relacions interadministratives i les de la ciutadania amb les administracions públiques.
El capítol II establix les disposicions de coordinació amb les autoritzacions o altres mitjans d’intervenció substantiva exigibles per la normativa vigent en matèria d’indústria i energia, respecte de les quals la intervenció prevista en esta llei té caràcter previ, igual que el corresponent pronunciament en matèria d’impacte ambiental. Així mateix, s’inclou la coordinació amb la normativa de caràcter urbanístic que, encara que no siga estrictament ambiental, es troba íntimament relacionada amb les activitats i instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació d’esta llei, i amb les llicències urbanístiques per a l’execució de projectes i obres.
El títol I regula el règim general d’intervenció administrativa ambiental a què s’ajusten les activitats i instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació de la llei.
En el capítol I enuncia els distints instruments d’intervenció ambiental regulats en la llei i, amb la finalitat de precisar-ne el caràcter integrador, s’inclou la referència necessària a la coordinació amb el procediment d’avaluació ambiental i amb altres pronunciaments ambientals de caràcter sectorial.
Així mateix, amb fins aclaridors, en l’àmbit d’aplicació d’esta llei s’inclou una referència expressa a l’exclusió del règim previst en esta per als espectacles públics, activitats recreatives i establiments oberts a la concurrència pública subjectes a la Llei d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics de la Comunitat Valenciana, que es regiran per la seua normativa específica per disposar d’un procediment propi que ja inclou els aspectes de caràcter ambiental.

En el capítol II es concreta l’òrgan substantiu ambiental competent per a la tramitació i resolució del procediment d’autorització o llicència, o per a la recepció de la declaració responsable ambiental i comunicació d’activitats innòcues. Així mateix, inclou l’òrgan ambiental competent per a l’emissió de pronunciament en matèria d’avaluació d’impacte ambiental, així com els òrgans col·legiats encarregats d’emetre dictamen ambiental en els procediments d’autorització ambiental integrada o llicència ambiental.
Finalment, el capítol III arreplega les actuacions que han de ser realitzades amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud d’autorització ambiental integrada o de llicència ambiental. En particular, s’inclou en este capítol la sol·licitud d’informació sobre l’estudi d’impacte ambiental i el document inicial del projecte, l’informe urbanístic municipal i els seus efectes, així com la possibilitat, amb la finalitat de dotar d’agilitat administrativa els procediments, que l’interessat obtinga dels col·legis professionals o d’altres corporacions de dret públic amb què la conselleria competent en medi ambient subscriga el corresponent conveni, un certificat acreditatiu de la verificació de la documentació per a la presentació junt amb la sol·licitud d’autorització i immediata admissió a tràmit.
El títol II establix el règim jurídic de l’autorització ambiental integrada i configura un sistema que s’acosta en la mesura que es pot al model empresarial de finestreta única, al tindre el sol·licitant un únic interlocutor que resol en un únic permís tots els condicionants exigits per la normativa en matèria mediambiental.
En el capítol I, conté les precisions relatives a l’àmbit d’aplicació i les activitats subjectes a autorització ambiental integrada, els fins d’esta autorització i els valors límit d’emissió, d’acord amb les novetats establides per la Directiva 2010/75, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació).
L’autorització ambiental integrada s’exigix per a la implantació i el funcionament de les activitats amb major potencial contaminant susceptibles de generar impactes considerables. S’inclouen en l’annex I les instal·lacions on s’exercisquen activitats subjectes a autorització ambiental integrada per la normativa bàsica estatal sobre prevenció i control integrats de la contaminació i aquelles per a les quals la directiva mencionada i la vigent llei estatal de prevenció i control integrats de la contaminació exigixen la concessió d’un permís únic.
El capítol II desenrotlla el procediment per a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada, configurada com un permís únic en què, per mitjà de la integració i coordinació administrativa s’inclou el control de les emissions a l’aire, els abocaments i els residus i les determinacions necessàries sobre sòls contaminats per al funcionament de les instal·lacions incloses en el seu àmbit d’aplicació. En este sentit, el procediment integra tots els pronunciaments sectorials en matèria mediambiental, inclòs el pronunciament de l’ajuntament en l’àmbit de les seues competències, així com el procediment per a l’avaluació ambiental de projectes per part de l’òrgan autonòmic competent. S’integra igualment en el procediment l’informe de competència autonòmica en matèria d’accidents greus, i l’informe de l’Administració de l’Estat en el cas d’abocaments a les aigües continentals de conques gestionades per la dita administració.
D’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, l’autorització ambiental integrada s’atorga sense perjuí de les autoritzacions o concessions que hagen d’exigir-se per a l’ocupació o la utilització del domini públic, de conformitat amb el que establixen la Llei d’Aigües; el text refós aprovat mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol; la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i la resta de normativa que siga aplicable, la resolució de la qual correspon a l’òrgan estatal o autonòmic competent d’acord amb les esmentades normes.
A l’efecte de la coordinació administrativa, per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals integrades que necessiten la concessió o autorització per a l’ocupació o utilització del domini públic, la present llei preveu la presentació, junt amb la resta de documentació establida per a l’autorització ambiental integrada, de la documentació requerida per la normativa preesmentada per a les dites autoritzacions o concessions, i en el procediment d’autorització ambiental integrada s’haurà de demanar un informe preceptiu dels òrgans estatals o autonòmics competents sobre la viabilitat de l’ocupació, així com les condicions en què esta, si és el cas, s’atorgaria, en allò que fa referència a l’àmbit de les seues competències.
El capítol III regula el règim de revisió de l’autorització ambiental integrada, així com la modificació de la instal·lació, i el capítol IV les disposicions aplicables en cas de cessament temporal o definitiu de l’activitat i, si és el cas, tancament de les instal·lacions, i preveu específicament les relatives a la clausura i desmantellament d’estes i les obligacions del titular d’avaluar l’estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies quan resulten procedents per raó de l’activitat exercida. El títol es tanca amb el capítol V, que preveu l’extinció, revocació, anul·lació i suspensió de l’autorització ambiental integrada, així com els supòsits de caducitat de l’autorització.

El títol III regula el règim jurídic de la llicència ambiental. En el capítol I –objecte i fins– establix la subjecció a este règim de les activitats, de titularitat pública o privada, indicades en l’annex II que, tot i no estar sotmeses a autorització ambiental, tenen una moderada incidència ambiental que n’exigix el sotmetiment a autorització prèvia. El capítol II establix el procediment que s’ha de seguir i els tràmits d’este, i la seua tramitació i resolució correspondrà, en tot cas, a l’òrgan competent de l’ajuntament en el territori del qual s’ubicarà l’activitat. El procediment de llicència ambiental no integra l’autorització d’abocament a conques gestionades per l’Administració de l’Estat en el cas que siga necessària, ni les autoritzacions o els informes de caràcter sectorial que corresponga atorgar als òrgans de la Generalitat en matèria de contaminació atmosfèrica, residus, abocaments des de terra al mar, accidents greus, sòl no urbanitzable i qualsevol altre pronunciament de caràcter sectorial, i s’hauran d’obtindre les dites autoritzacions o informes preceptius, si és el cas, amb caràcter previ a la concessió de la llicència ambiental. Així mateix, seran objecte de tramitació i resolució independent les autoritzacions o concessions que siguen exigibles per a l’ocupació o utilització del domini públic, de caràcter previ a la concessió de llicència ambiental.
En la mesura que esta llei deroga el nomenclàtor d’activitats qualificades aprovat pel Decret 54/1990, de 26 de març, en els títols IV i V es contenen com a clàusula de tancament les disposicions relatives al règim de declaració responsable ambiental i de comunicació d’activitats innòcues. Perquè les activitats tinguen la consideració d’innòcues hauran de complir-se tots els criteris establits en l’annex III de la present llei. L’incompliment d’algun dels dits criteris determinarà la inclusió de l’activitat en el règim de declaració responsable ambiental.

El títol VI, dedicat a la disciplina ambiental, arreplega el règim de control i inspecció de les activitats i el règim sancionador aplicable. No pot entendre’s complet un sistema d’intervenció administrativa ambiental sense articular les mesures necessàries que faciliten a l’administració exercir competències de control sobre les activitats. Esta labor d’intervenció administrativa exercida sobre les activitats no finalitza amb el simple atorgament del corresponent instrument d’intervenció ambiental, sinó que va més enllà, i continua durant la vida operativa de l’activitat, a través del control i la vigilància.
El règim sancionador aplicable té com a finalitat, a més de garantir la sanció de les infraccions que es puguen cometre i que els responsables reparen els danys realitzats al medi, actuar com a mecanisme dissuasiu per al possible infractor. De la mateixa manera, cal assenyalar que s’especifica la distribució de competències entre les administracions de la Comunitat Valenciana quant a la potestat sancionadora.


IX

La llei es completa amb huit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, sis disposicions finals i tres annexos. En l’annex I figuren les activitats i instal·lacions subjectes a autorització ambiental integrada. En l’annex II, les incloses en el règim de llicència ambiental. En l’annex III, les condicions del compliment total de les quals es fa dependre la inclusió en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues.


TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte
La present llei té per objecte establir el règim jurídic a què se sotmeten les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’esta llei d’acord amb el seu potencial d’incidència ambiental.
Es consideren activitats amb incidència ambiental aquelles susceptibles de produir molèsties, alterar les condicions de salubritat del medi ambient o ocasionar riscos o danys a les persones o al medi ambient.


Article 2. Fins
Els fins d’esta llei són:
a) Obtindre un nivell alt de protecció del medi ambient en el seu conjunt per a la consecució del dret a disfrutar d’un medi ambient adequat, per mitjà de la utilització dels instruments necessaris per a previndre, reduir, corregir i controlar els efectes ambientals de les activitats.

b) Garantir la col·laboració i coordinació de les administracions públiques que hagen d’intervindre per a l’establiment, l’explotació, el trasllat i la modificació de les instal·lacions o activitats compreses en la present llei o de les característiques o funcionament d’estes.
c) Facilitar l’activitat productiva i econòmica a través de la racionalització i simplificació dels procediments, la integració de tràmits administratius que comporten demores temporals en els procediments i la reducció de càrregues administratives. Per a aconseguir este fi, la present llei preveu les actuacions següents:
1.r Limitar les autoritzacions o llicències prèvies als supòsits justificats per raons d’interés general, d’acord amb criteris de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació, tenint en compte els riscos i perills que per al medi ambient es derivarien de la inexistència d’un control a priori.
2.n Remetre al règim de declaració responsable ambiental les activitats respecte de les quals pot efectuar-se un control a posteriori atesa la seua escassa incidència ambiental.
3.r Remetre al règim de comunicació d’activitats innòcues les activitats de nul·la incidència ambiental.
d) Contribuir a fer efectiu el desenrotllament sostenible per mitjà d’un sistema d’intervenció administrativa ambiental que harmonitze el desenrotllament econòmic i social de les activitats amb la protecció del medi ambient.

Article 3. Àmbit d’aplicació
1. Esta llei és aplicable a les activitats que es desenrotllen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, incloses en les categories enumerades en els annexos I i II i que, si és el cas, arriben als llindars de capacitat establits en estos, amb les excepcions que preveja la normativa bàsica estatal. Atesa la major o menor incidència mediambiental de tals activitats, se sotmeten, respectivament, a autorització ambiental integrada i a llicència ambiental.
2. Així mateix, s’aplica a les activitats que es desenrotllen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que per la seua escassa o nul·la incidència ambiental no requerixen resolució expressa prèvia que n’habilite l’exercici. L’annex III d’esta llei establix les condicions per a la seua inclusió en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues.
3. El règim jurídic ambiental previst en la present llei no eximix de l’obtenció d’altres autoritzacions o de la formalització de comunicacions o declaracions que, per a l’exercici de determinades activitats, exigisca la normativa de caràcter sectorial no ambiental, en particular en matèria urbanística, d’indústria, seguretat, turisme, sanitària, educativa, de patrimoni històric o cultural, laboral i comercial.

4. Queden exclosos d’esta llei els espectacles públics, activitats recreatives i establiments oberts a la concurrència pública subjectes a la Llei d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics de la Comunitat Valenciana, que es regiran per la seua normativa específica.

Article 4. Definicions
A més de les definicions establides en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, als efectes de la present llei s’entén per:
1. Activitat: procés o explotació que es du a terme en una determinada instal·lació industrial, ramadera, minera o en establiment comercial, de servicis, magatzems o altres, de titularitat pública o privada.

2. Autorització ambiental integrada: la resolució escrita de l’òrgan competent de la Generalitat, per la qual es permet, als efectes de la protecció del medi ambient i de la salut de les persones, explotar la totalitat o part d’una instal·lació, davall determinades condicions destinades a garantir que complix l’objecte i les disposicions de la present llei. Esta autorització podrà ser vàlida per a una o més instal·lacions o parts d’instal·lacions que tinguen la mateixa ubicació.
3. Autorització substantiva: l’autorització administrativa o un altre mitjà d’intervenció prèvia a què estan sotmeses les indústries o instal·lacions industrials, legalment o reglamentàriament, per al seu establiment o funcionament, de conformitat amb l’article 4 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria, o norma que la substituïsca, i en particular les autoritzacions o les declaracions responsables o comunicacions establides en les normes següents: la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric; la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector d’Hidrocarburs, i el capítol II de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana, pel que fa a les instal·lacions químiques per a la fabricació d’explosius, així com les autoritzacions establides en la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, o normes que les substituïsquen.
4. Comunicació d’activitats innòcues: el document per mitjà del qual el titular de l’activitat comunica a l’administració pública corresponent l’inici de l’activitat, així com les dades identificatives i la resta de requisits que siguen exigibles per a l’exercici de l’activitat.

5. Declaració responsable ambiental: el document subscrit pel titular de l’activitat, o el seu representant, en què comunica a l’administració que iniciarà l’activitat i manifesta, sota la seua responsabilitat, que complix els requisits establits en la normativa ambiental per al seu exercici, que posseïx la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantindre’n el compliment durant el període de temps que dure l’esmentat exercici, i s’acompanya la documentació que esta llei establix.

6. Dictamen ambiental: és el pronunciament resultant de l’anàlisi ambiental del projecte en el seu conjunt, atesa la repercussió global dels distints aspectes ambientals de l’activitat; i es podrà determinar la imposició de mesures correctores per a garantir les condicions ambientals i de seguretat de l’activitat objecte d’autorització o llicència.

7. Inspecció ambiental: qualsevol acció duta a terme per l’autoritat competent o en nom d’esta, per a comprovar l’exercici mediambientalment correcte de l’activitat, així com per a controlar i assegurar la seua adequació a les condicions de funcionament exigibles. S’inclouen en esta definició, entre altres accions: les visites in situ, el mesurament d’emissions, la comprovació d’informes interns i documents de seguiment, la verificació d’autocontrols, la comprovació de tècniques usades i l’adequació de la gestió ambiental de la instal·lació. El fi de la inspecció és garantir el compliment de la normativa ambiental de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’esta norma.

8. Instal·lació: una unitat tècnica fixa, dins de la qual es duguen a terme una o més de les activitats enumerades en el corresponent annex d’esta llei, així com qualssevol altres activitats en el mateix emplaçament directament relacionades amb aquelles que tinguen relació d’índole tècnica i puguen tindre repercussions sobre les emissions i la contaminació.
9. Intervenció administrativa: l’activitat administrativa de control preventiu de les activitats, manifestada per mitjà de la concessió d’autoritzacions, llicències o altres permisos previs per a l’exercici d’una activitat, així com l’activitat administrativa de control posterior a l’inici de l’activitat.
10. Intervenció ambiental: la intervenció administrativa a què se sotmeten determinades activitats en virtut de l’ordenament jurídic ambiental.
11. Intervenció no ambiental: la intervenció administrativa a què se sotmeten determinades activitats en virtut d’un ordenament jurídic diferent de l’ambiental. En particular, s’inclou l’autorització o concessió d’utilització del domini públic hidràulic, del domini públic maritimoterrestre (excepte abocaments de terra a mar), així com la intervenció urbanística, d’indústria, seguretat, turística, sanitària, educativa, de patrimoni històric o cultural, laboral, comercial, i d’activitats recreatives i establiments públics.
12. Llicència ambiental: la resolució escrita de l’òrgan competent del municipi on s’ubique la instal·lació a través de la qual s’autoritza l’explotació de la totalitat o de part d’una instal·lació o establiment inclòs en l’annex II de la present llei. La llicència podrà ser vàlida per a una o més instal·lacions o parts d’instal·lacions que tinguen la mateixa ubicació.
13. Modificació no substancial: qualsevol modificació de les característiques o del funcionament, o de l’extensió de la instal·lació, que, sense tindre la consideració de substancial, puga tindre conseqüències en la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient.
14. Modificació substancial: qualsevol modificació realitzada en una instal·lació que, en opinió de l’òrgan competent per a atorgar el corresponent instrument d’intervenció i d’acord amb els criteris establits en la present llei, puga tindre repercussions perjudicials o importants en les persones i el medi ambient.
15. Òrgan ambiental: l’òrgan estatal o autonòmic competent per a l’avaluació ambiental de projectes, plans i programes.
16. Òrgan substantiu ambiental: l’òrgan de l’administració pública competent per a atorgar l’autorització ambiental integrada o la llicència ambiental o, si és el cas, per a controlar l’activitat subjecta a declaració responsable ambiental o a comunicació d’activitats innòcues.
17. Persones interessades: tots aquells en els quals concórrega qualsevol de les circumstàncies previstes en l’article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, així com qualssevol persones jurídiques sense ànim de lucre que complisquen els requisits establits en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient o norma que la substituïsca.

18. Públic: qualsevol persona física o jurídica, així com les seues associacions, organitzacions i grups constituïts d’acord amb la normativa que els siga aplicable.
19. Titular: qualsevol persona física o jurídica que explote totalment o parcialment, o posseïsca, la instal·lació.

Article 5. Obligacions generals dels titulars
Sense perjuí de les autoritzacions substantives, concessions o un altre règim establit per la normativa específica que els siga aplicable, els titulars de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’esta llei hauran de:
a) Disposar de l’autorització ambiental integrada o la llicència ambiental, o haver efectuat la declaració responsable ambiental o comunicació d’activitats innòcues, així com complir les condicions establides en la indicada autorització o llicència, o les que s’exigisquen per a continuar l’exercici de l’activitat amb motiu de les actuacions de control posteriors a la presentació de la declaració o comunicació esmentades.

b) Complir les obligacions de control periòdic i subministrament d’informació establides en la present llei, les previstes per la legislació sectorial ambiental aplicable i per la mateixa autorització ambiental integrada o llicència ambiental.
c) Comunicar a l’òrgan substantiu ambiental qualsevol modificació, substancial o no, que es pretenga dur a terme.
d) Informar immediatament l’òrgan substantiu ambiental de qualsevol incident o accident que puga afectar el medi ambient, així com de les mesures adoptades, sense perjuí de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental.
e) Comunicar la transmissió de titularitat a l’òrgan substantiu ambiental.
f) Prestar l’assistència i col·laboració degudes als que duguen a terme les actuacions de vigilància, inspecció i control.
g) Informar de manera particular els treballadors al seu servici, i els seus representants legals, una vegada concedit l’instrument d’intervenció ambiental corresponent, de tots els condicionants i les circumstàncies inclosos en este, o que posteriorment s’incorporaran al seu contingut, que puguen afectar la seua salut o seguretat, sense perjuí del compliment de la resta d’obligacions establides en la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals i seguretat laboral.

h) Qualssevol altres obligacions establides en esta llei, en la normativa bàsica estatal i, si és el cas, en la normativa sectorial aplicable.

Article 6. Acords voluntaris
1. Podran formalitzar-se entre la conselleria competent en matèria de medi ambient i empreses o representants d’un sector industrial determinat acords voluntaris que tinguen per objecte la millora de les condicions legalment establides en matèria de medi ambient.
2. Els acords seran vinculants per a les parts que els subscriguen.

Article 7. Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana i accés a la informació
1. L’òrgan amb competències per a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada serà el competent per a la inscripció, gestió i manteniment del Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana.
Els ajuntaments seran competents per a la inscripció, gestió i manteniment de les dades relatives als instruments de la seua competència en les corresponents seccions.
2. Serà objecte d’inscripció la informació següent:
a) Instal·lacions i autoritzacions ambientals integrades atorgades (amb el contingut mínim establit en l’annex IV del Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions ambientals integrades, o normes que els substituïsquen) o, si és el cas, llicències ambientals concedides; actualització, revisió i/o modificació de l’autorització o llicència, i altes i baixes causades en el registre.
b) Les principals emissions i els focus generadors d’estes.
c) Els informes d’inspecció mediambiental de les visites in situ amb les conclusions pertinents respecte al compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada o llicència ambiental per part de la instal·lació, així com les actuacions en relació a qualsevol actuació ulterior que fóra necessària.
3. La inscripció, així com les modificacions i actualitzacions dels assentaments que siga procedent efectuar es faran d’ofici. La inscripció serà objecte de cancel·lació quan concórrega qualsevol causa d’extinció del corresponent instrument d’intervenció ambiental, declarada per resolució ferma en via administrativa o resolució judicial ferma. La cancel·lació serà efectuada igualment d’ofici per l’òrgan competent, d’acord amb l’instrument d’intervenció de què es tracte.
4. Els titulars de les instal·lacions amb autorització ambiental integrada hauran de notificar a l’òrgan substantiu ambiental, almenys una vegada a l’any, les dades sobre les emissions corresponents a la instal·lació, amb especificació de la metodologia utilitzada en els mesuraments, la freqüència i els procediments emprats per a avaluar els mesuraments i, en tot cas, la informació inclosa en l’autorització concedida respecte als valors límit d’emissió.
5. La informació regulada en este article serà pública d’acord amb el que preveu la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
6. S’habilitaran les ferramentes necessàries per a la interoperabilitat del Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana amb altres registres ambientals autonòmics, en particular en matèria de residus, emissions a l’atmosfera, compostos orgànics volàtils, i instal·lacions subjectes a comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, amb la finalitat de reduir càrregues i evitar als operadors econòmics la remissió d’informació que ja estiga en poder de l’Administració.


Article 8. Ús de mitjans telemàtics
Les relacions interadministratives i les de la ciutadania amb les administracions públiques es duran a terme, preferentment, a través dels mitjans informàtics, telemàtics i electrònics que en cada moment es troben disponibles, i es respectaran les garanties i els requisits legalment establits, de conformitat amb la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, i la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana.
S’habilitaran els instruments que corresponga per a possibilitar la realització de procediments i tràmits electrònicament i per a garantir que l’administrat puga obtindre per mitjans electrònics tota la informació i els formularis necessaris per a l’accés a la seua activitat i el seu exercici, presentar tota la documentació i les sol·licituds necessàries, conéixer l’estat de tramitació dels procediments en què tinga la condició d’interessat i rebre la corresponent notificació dels actes de tràmit preceptius i la resolució d’estos per l’òrgan administratiu competent.


Article 9. No-obligatorietat de presentació de documents originals i habilitació per a comprovació de dades personals i cadastrals
1. Excepte en els casos previstos per la normativa comunitària, o justificats per motius d’orde públic i de seguretat pública, en els procediments per a l’obtenció dels instruments d’intervenció ambiental regulats en la present llei no s’exigirà la presentació de documents originals o còpies compulsades ni traduccions jurades. No obstant això, l’autoritat competent podrà demanar a una altra autoritat competent la confirmació de l’autenticitat del document aportat.
2. No s’exigirà, a l’efecte de comprovació de les dades d’identificació personal, a qui tinga la condició d’interessat l’aportació de fotocòpies del document nacional d’identitat en aquells casos en què l’interessat preste el seu consentiment perquè l’òrgan instructor puga consultar estes dades per mitjà d’un sistema de verificació de dades d’identitat. El consentiment de l’interessat perquè les seues dades d’identitat personal i dades cadastrals de la instal·lació puguen ser consultades per este sistema haurà de constar en la sol·licitud d’iniciació del procediment o en qualsevol altra comunicació posterior.

CAPÍTOL II
Coordinació amb autoritzacions o llicències no ambientals

Article 10. Coordinació amb les autoritzacions o altres mitjans d’intervenció substantiva en matèria d’indústria i energia
L’atorgament de l’autorització ambiental integrada o de la llicència ambiental, així com, si és el cas, la formalització dels restants instruments d’intervenció administrativa ambiental regulats en esta llei, precediran a l’autorització administrativa o un altre mitjà d’intervenció a què s’ajusten les indústries o instal·lacions industrials a què es referix l’article 4.3 de la present llei.

Article 11. Coordinació amb el règim aplicable en matèria de sòl no urbanitzable
1. En cas que l’activitat projectada haja d’ubicar-se en sòl no urbanitzable, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud o formalització dels instruments d’intervenció ambiental regulats en esta llei, haurà d’obtindre’s la declaració d’interés comunitari o l’autorització municipal exigida, en el supòsit d’activitats promogudes pels particulars, per la legislació urbanística per a l’atribució d’usos i aprofitaments en el dit sòl.
2. Les actuacions promogudes per les administracions territorials per a l’execució d’obres i infraestructures de servici públic essencial, activitats d’interés general o servicis públics d’especial importància pel seu impacte territorial supramunicipal, requeriran l’aprovació de pla especial o instrument d’ordenació urbanística o territorial corresponent de conformitat amb el que disposa la legislació urbanística.

3. En el cas d’actuacions d’iniciativa pública per a l’execució d’infraestructures públiques de gestió de residus, caldrà ajustar-se al que establix la disposició addicional tercera de la present llei.

Article 12. Coordinació amb les autoritzacions o concessions que hagen d’exigir-se per a l’ocupació o utilització del domini públic
1. Els instruments d’intervenció ambiental previstos en esta llei s’atorgaran o, si és el cas, es formalitzaran, sense perjuí de les autoritzacions o concessions que hagen d’exigir-se per a l’ocupació o utilització del domini públic, de conformitat amb el que establixen la Llei d’Aigües, el text refós aprovat mitjançant el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol; la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, o altres exigides per la normativa específica que siga aplicable.

2. Junt amb la sol·licitud d’autorització ambiental integrada, haurà de presentar-se, quan corresponga:
a) L’autorització de la concessió d’utilització o ocupació del domini públic hidràulic, o la seua sol·licitud, acompanyada de la documentació establida a este efecte per la normativa vigent en matèria d’aigües.

b) L’autorització o concessió d’utilització o ocupació del domini públic maritimoterrestre, o la seua sol·licitud acompanyada de la documentació exigida per la normativa vigent en matèria de costes.
c) L’autorització d’ús de la zona de servitud de protecció quan s’hagen de produir abocaments al domini públic maritimoterrestre que porten amb si la realització d’obres o instal·lacions en la zona de servitud de protecció o sol·licitud de la dita autorització i documentació exigida per la normativa en matèria de costes.
Quan el titular adjunte a la sol·licitud de l’autorització ambiental integrada la sol·licitud per a les autoritzacions o concessions previstes en este apartat, la documentació serà immediatament remesa als òrgans respectius competents per a la tramitació del procediment corresponent al seu àmbit competencial, que serà independent al d’autorització ambiental integrada, si bé esta no podrà atorgar-se mentres es comprove la viabilitat de l’ocupació del domini públic.

3. L’atorgament de llicència ambiental i, si és el cas, la formalització dels restants instruments d’intervenció ambiental previstos en esta llei requerirà l’atorgament previ de l’autorització o concessió de domini públic.

TÍTOL I
Règim general d’intervenció administrativa ambiental

CAPÍTOL I
Règim ambiental

Article 13. Instruments d’intervenció administrativa ambiental
1. Les instal·lacions i activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la present llei se sotmeten, segons el major o menor grau de potencial incidència sobre el medi ambient, a algun dels instruments d’intervenció ambiental següents:
a) Autorització ambiental integrada, per a les activitats incloses en l’annex I de la present llei.
b) Llicència ambiental, per a les activitats no sotmeses a autorització ambiental integrada i que s’inclouen en l’annex II.
c) Declaració responsable ambiental, per a les activitats que no estiguen incloses, atenent la seua escassa incidència ambiental, ni en el règim d’autorització ambiental integrada ni en el de llicència ambiental, i que incomplisquen alguna de les condicions establides en l’annex III de la present llei per a poder ser considerades innòcues.
d) Comunicació d’activitats innòcues, per a les activitats sense incidència ambiental mentres complisquen totes les condicions establides en l’annex III de la present llei.
2. Si una mateixa persona física o jurídica sol·licitara exercir diverses activitats en una mateixa instal·lació ajustant-se a règims d’intervenció diferents dels establits en la present llei, la sol·licitud haurà de tramitar-se i resoldre’s en una sola autorització o llicència, i haurà d’aplicar-se el règim que corresponga a l’activitat amb major incidència ambiental.

Article 14. Integració i coordinació amb el procediment d’avaluació d’impacte ambiental
1. Els projectes, públics o privats, sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa vigent en la matèria hauran d’obtindre declaració d’impacte ambiental favorable amb caràcter previ a la concessió de l’autorització ambiental integrada o la llicència ambiental o, quan siga procedent, a la formalització dels restants instruments d’intervenció ambiental previstos en esta llei.
2. Quan el projecte estiga subjecte a autorització ambiental integrada i l’avaluació d’impacte ambiental corresponga a l’òrgan ambiental autonòmic, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte s’integra plenament en el procediment per a l’atorgament de l’esmentada autorització. L’avaluació i declaració d’impacte ambiental constituïx, dins del procediment d’autorització ambiental integrada, un tràmit preceptiu i essencial. Serà vinculant quan siga desfavorable, i també quant als nivells mínims de protecció del medi ambient i els recursos naturals, sense perjuí de les facultats de l’òrgan substantiu ambiental per a fixar en l’autorització ambiental integrada condicions més rigoroses de protecció, així com els requisits i les condicions de funcionament de l’activitat. El seu condicionat s’incorporarà al contingut de l’esmentada autorització.
3. Quan corresponga a l’òrgan ambiental de l’Administració General de l’Estat l’avaluació d’impacte ambiental, caldrà ajustar-se al que establix la normativa bàsica en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.
4. Si durant la tramitació del procediment d’autorització ambiental integrada s’observara, d’acord amb la normativa urbanística, la necessitat de formular un pla especial per a l’activitat projectada, l’avaluació d’impacte ambiental del dit pla s’efectuarà en el procediment d’autorització ambiental integrada conjuntament amb el projecte, sempre que coincidisca l’àmbit territorial, incloent-hi, si és el cas, els accessos a la instal·lació projectada i la resta d’instal·lacions complementàries.
Sense perjuí d’això anterior, el procediment d’autorització ambiental integrada podrà suspendre’s fins que s’incorpore a l’expedient l’aprovació del pla especial.
5. Quan l’activitat estiga sotmesa a llicència ambiental i requerisca l’avaluació prèvia d’impacte ambiental per l’òrgan autonòmic d’acord amb la normativa vigent en la matèria, l’estudi d’impacte ambiental serà sotmés, dins del procediment de llicència ambiental, i conjuntament amb el projecte, al tràmit d’informació pública i la resta d’informes establits en el dit procediment, i haurà d’obtindre’s la declaració d’impacte ambiental amb caràcter previ a la concessió de la llicència ambiental.

Article 15. Integració i coordinació amb altres pronunciaments ambientals de caràcter sectorial
1. S’integren en l’autorització ambiental integrada les autoritzacions d’abocaments a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema integral de sanejament, i al domini públic maritimoterrestre, des de terra al mar, així com les autoritzacions i/o comunicacions en matèria de residus, les determinacions de caràcter ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica, incloses les referents als compostos orgànics volàtils i aquelles altres que, si és el cas, determine la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.
2. En les activitats subjectes a llicència ambiental, amb caràcter previ a l’atorgament per l’ajuntament, els titulars hauran d’obtindre de l’administració autonòmica o estatal, segons corresponga, les corresponents autoritzacions, o formalitzar les comunicacions que exigisca amb caràcter sectorial la normativa ambiental.
Quan les dites autoritzacions o actes siguen de competència autonòmica i no estiga previst en el procediment sectorial el tràmit d’informació pública, tot i que no obstant això este s’haja d’efectuar en virtut d’altres normes aplicables al projecte objecte d’autorització, el procediment sectorial quedarà interromput fins a la finalització del dit tràmit al si del procediment de llicència ambiental. L’ajuntament remetrà a l’òrgan autonòmic un informe d’al·legacions a l’efecte de la continuació del procediment d’autorització sectorial.
3. Quan l’activitat s’incloga en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues, amb caràcter previ a la presentació davant de l’ajuntament hauran d’obtindre’s les autoritzacions o formalitzar-se les comunicacions que corresponga d’acord amb la normativa sectorial ambiental.

Article 16. Canvi de titularitat
1. El canvi de titularitat de l’activitat haurà de ser comunicat pel nou titular a l’òrgan substantiu ambiental competent d’acord amb l’instrument d’intervenció a què s’ajuste l’activitat, i haurà d’efectuar-se per escrit en el termini màxim d’un mes des que s’haguera formalitzat la transmissió i adjuntar el títol o document admissible en dret que l’acredite.
En l’esmentada comunicació, el nou titular manifestarà la seua conformitat amb les obligacions, responsabilitats i drets establits en l’autorització ambiental integrada, llicència ambiental o els derivats dels restants instruments d’intervenció ambiental.
2. Efectuada la comunicació, l’òrgan substantiu ambiental, després de l’acreditació prèvia quan corresponga de la prestació de les garanties legalment exigibles pel nou titular, acusarà recepció de la dita comunicació, i en el supòsit d’autorització ambiental integrada o llicència ambiental procedirà a dictar una resolució expressa de canvi de titularitat.
3. La comunicació regulada en este article és independent de la prevista com a obligació de l’anterior titular en l’article 5.e de la present llei.
L’incompliment per l’anterior o el nou titular de la respectiva obligació de comunicació, es considera infracció greu, de conformitat amb el que preveu el 93.3, lletra g, de la present llei.

Article 17. Canvi d’emplaçament
El canvi d’emplaçament de l’activitat implicarà la necessitat d’obtindre novament l’instrument d’intervenció ambiental que corresponga.


CAPÍTOL II
Òrgans competents

Article 18. Òrgans substantius ambientals
1. Als efectes d’esta llei, són òrgans substantius ambientals els següents:
a) La direcció general amb competències en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació de la conselleria competent en medi ambient per a la tramitació i resolució del procediment d’autorització ambiental integrada, així com per a la recepció de la declaració responsable d’inici de l’activitat objecte de l’esmentada autorització.

b) Els ajuntaments, per a la tramitació i resolució del procediment de llicència ambiental, per a la recepció de la comunicació de posada en funcionament de l’activitat objecte de la llicència atorgada, i també per a la recepció de la declaració responsable ambiental i de la comunicació d’activitats innòcues.
2. Els dits òrgans seran igualment competents, en l’àmbit de les competències respectives, per a la vigilància i el control del compliment de les condicions establides en l’instrument d’intervenció ambiental respectiu, així com per a l’exercici de la potestat sancionadora en els termes previstos en el títol VI de la present llei, sense perjuí de les facultats que corresponguen a altres òrgans administratius per raó de la matèria. En particular, quant als condicionants establits en virtut de l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, l’òrgan ambiental podrà demanar informació a l’òrgan substantiu ambiental que haja atorgat l’autorització o llicència, així com efectuar les comprovacions necessàries per a verificar el compliment dels dits condicionants.


Article 19. Òrgan ambiental
Quan els projectes es troben sotmesos a avaluació d’impacte ambiental per l’administració autonòmica, la direcció general amb competències en matèria d’avaluació d’impacte ambiental de projectes de la conselleria competent en medi ambient serà l’òrgan ambiental per a l’emissió del corresponent pronunciament en la dita matèria. En el supòsit de competència de l’administració estatal, l’òrgan ambiental serà l’establit per la normativa estatal.

Article 20. Òrgans col·legiats
1. Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada.
a) La Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada és l’òrgan superior col·legiat en matèria de prevenció i control ambiental, compost per representants dels distints òrgans i administracions públiques intervinents en el procediment d’autorització ambiental integrada, adscrit a la conselleria competent en matèria de medi ambient, a través de la direcció general amb competències en prevenció i control integrats de la contaminació i dependent d’esta.
b) Correspon a la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada formular el dictamen ambiental del projecte en el seu conjunt i elevar la proposta de resolució a l’òrgan substantiu ambiental competent per a resoldre el procediment d’autorització ambiental integrada i, si és el cas, la revisió d’esta.
Són també funcions d’esta comissió les següents:
– En cas de modificació substancial de l’autorització ambiental integrada, les indicades en l’apartat b d’este article.
– Avaluar i proposar les mesures a incloure en l’autorització ambiental integrada per a la concessió d’excepcions temporals dels valors límit d’emissió aplicables, en els casos en què corresponga, de conformitat amb el que establix la normativa vigent en la matèria.
– Establir els criteris d’actuació de les comissions territorials d’Anàlisi Ambiental Integrada i evacuar les consultes que els eleven.
– Qualssevol altres que tinguen relació amb l’anàlisi ambiental del projecte en el seu conjunt.
c) La Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada podrà designar ponències tècniques al seu si per a la formulació de propostes de dictamen ambiental.
2. Comissions territorials d’Anàlisi Ambiental Integrada.
a) En cada una de les tres províncies de la Comunitat Valenciana hi haurà una comissió territorial d’anàlisi ambiental integrada, òrgan col·legiat compost per representacions de distints òrgans i administracions públiques intervinents en el procediment d’autorització ambiental integrada, adscrita a la conselleria competent en matèria de medi ambient a través de les direccions territorials i dependents d’estes.

b) Les comissions territorials d’Anàlisi Ambiental Integrada emetran, si és el cas, el dictamen ambiental dels projectes objecte de llicència ambiental en els termes i supòsits establits en l’article 58 de la present llei.
3. El règim de funcionament dels òrgans col·legiats previstos en este article serà el previst amb caràcter general per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, sense perjuí de les normes de funcionament que puguen establir-se d’acord amb l’article 22.2 de la dita llei.

CAPÍTOL III
Actuacions prèvies

Article 21. Sol·licitud d’informació sobre l’estudi d’impacte ambiental i document inicial del projecte
1. En el supòsit de projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental, el promotor del projecte presentarà davant de l’òrgan substantiu ambiental una sol·licitud, dirigida a l’òrgan ambiental, de sotmetiment del projecte a avaluació d’impacte ambiental, acompanyada d’un document inicial del projecte amb el contingut mínim i els requisits formals establits en la normativa d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.

L’òrgan substantiu ambiental remetrà a l’òrgan ambiental la sol·licitud i el document inicial del projecte perquè determine l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental.
2. L’òrgan ambiental comunicarà al promotor l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, així com les contestacions rebudes a les consultes que hagen sigut efectuades, en el termini màxim de tres mesos, i es computarà el dit termini des de la recepció per l’òrgan ambiental de la sol·licitud i del document inicial del projecte.


Article 22. Informe urbanístic municipal
1. Amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud o formulació dels instruments d’intervenció ambiental regulats en esta llei, és preceptiu sol·licitar a l’ajuntament del municipi on s’ubicarà la instal·lació l’expedició d’un informe acreditatiu de la compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic i, si és el cas, amb les ordenances municipals relatives a este.
2. La sol·licitud d’informe urbanístic municipal haurà d’anar acompanyada dels documents següents:
a) Pla georeferenciat per al supòsit d’autorització ambiental integrada i pla d’emplaçament per a la resta d’instruments d’intervenció ambiental, en què s’incloga la totalitat de la parcel·la ocupada per la instal·lació projectada.
b) Memòria descriptiva de la instal·lació i activitat amb les seues característiques principals.
c) Necessitat d’ús i aprofitament del sòl.
d) Requeriments de la instal·lació respecte als servicis públics essencials.
3. El mencionat informe, que serà vinculant quan siga negatiu, haurà d’emetre’s en el termini màxim d’un mes des de la seua sol·licitud i versarà sobre els aspectes següents:
a) El planejament a què s’ha d’ajustar la finca i la seua localització sobre plànol, segons el planejament urbanístic vigent.
b) La classificació i qualificació urbanístiques del sòl. En el supòsit que l’activitat pretenga ubicar-se en sòl no urbanitzable, s’haurà d’indicar, si és el cas, la necessitat de tramitar la declaració d’interés comunitari.
c) Els usos urbanístics admesos i, si és el cas, l’existència de limitacions de caràcter estrictament urbanístic.
d) Les modificacions del planejament que, si és el cas, s’estiguen elaborant i que pogueren afectar la ubicació de la instal·lació.
e) Les circumstàncies previstes, si és el cas, en els instruments de planificació urbanística per a les instal·lacions existents amb anterioritat a l’aprovació d’estos.
4. L’informe urbanístic municipal s’acompanyarà, si de cas, d’un certificat subscrit pel secretari o la secretària de la corporació amb el vistiplau de l’alcalde president o l’alcaldessa presidenta de l’ajuntament en el qual es contindrà el pronunciament exprés sobre la compatibilitat o incompatibilitat urbanística del projecte amb el planejament urbanístic.
5. En el cas que l’informe no s’emetera en el termini assenyalat, podrà presentar-se’n còpia de la sol·licitud junt amb la sol·licitud d’autorització ambiental integrada. En el supòsit d’activitats subjectes als restants instruments d’intervenció ambiental regulats en la present llei, serà suficient que l’interessat indique la data en què va ser sol·licitat.

6. L’informe emés fora del termini establit però rebut amb anterioritat a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada, en cas que siga negatiu, implicarà que l’òrgan substantiu ambiental dicte una resolució motivada que pose fi al procediment i que s’arxiven les actuacions.

7. L’informe urbanístic municipal regulat en el present article és independent de la llicència urbanística o de qualsevol altra llicència o autorització exigible en virtut del que establix la normativa urbanística o d’ordenació de l’edificació.

Article 23. Certificació de verificació documental
1. Amb la finalitat d’agilitzar els procediments d’autorització ambiental integrada, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud, podrà obtindre’s un certificat emés pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb què la conselleria competent en medi ambient subscriga el corresponent conveni, acreditatiu de la verificació de la documentació.
2. La verificació consistirà en la revisió tècnica, l’informe i la validació dels projectes bàsics d’activitat, de l’estudi d’impacte ambiental i la resta de documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud, incloent-hi, així mateix, la suficiència i la idoneïtat de la documentació, per als fins de l’autorització i la seua adequació a tota la normativa aplicable a l’activitat a desenrotllar.
3. La sol·licitud d’autorització ambiental integrada que s’acompanye del certificat regulat en este article, junt amb la resta de documentació exigida, serà admesa a tràmit, i això no impedirà a l’òrgan competent per a la tramitació efectuar els requeriments d’esmena que corresponga, si amb posterioritat es detectaren insuficiències o deficiències que siguen esmenables.
4. Els ajuntaments, a través de les seues ordenances, podran preveure la possibilitat d’obtindre el certificat previst en este article amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud de llicència ambiental. Els dits ajuntaments podran adherir-se als convenis subscrits entre la conselleria i els col·legis professionals o altres corporacions de dret públic, o subscriure els seus propis.
5. L’interessat podrà optar per presentar la sol·licitud i la documentació exigida per a l’autorització ambiental integrada sense acompanyar el certificat regulat en el present article, i en este cas la verificació s’efectuarà al si del procediment per a l’obtenció d’aquella, després de l’admissió a tràmit prèvia, d’acord amb el que preveu el capítol II del títol II de la present llei.
6. El certificat regulat en este article és independent del tràmit previst en l’article 21 de la present llei, en el supòsit de projectes subjectes a avaluació d’impacte ambiental.

TÍTOL II
Règim de l’autorització ambiental integrada

CAPÍTOL I
Àmbit d’aplicació, fins i valors límit d’emissió

Article 24. Activitats sotmeses a autorització ambiental integrada
Se sotmeten al règim d’autorització ambiental integrada l’explotació de les instal·lacions, de titularitat pública o privada, en les quals es desenrotlle alguna de les activitats incloses en l’annex I de la present llei. Esta autorització precedirà la construcció, el muntatge o el trasllat de les instal·lacions, i s’adaptarà a les modificacions que s’hi produïsquen. Se n’exceptuen les instal·lacions o les parts d’estes utilitzades per a la investigació, el desenrotllament i l’experimentació de nous productes i processos.

Article 25. Fins
Els fins de l’autorització ambiental integrada són els següents:
a) Previndre i reduir en origen les emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl i la generació de residus que produïxen les activitats i instal·lacions indicades en l’annex I d’esta llei, a fi d’aconseguir un nivell de protecció del medi ambient elevat en el seu conjunt.

b) Promoure l’adopció de les mesures adequades per a previndre la contaminació, particularment per mitjà de l’aplicació de les millors tècniques disponibles validades per la Unió Europea.
c) Establir un procediment que assegure la coordinació de les distintes administracions públiques que han d’intervindre en l’atorgament de l’autorització ambiental, per a eliminar duplicitat de tràmits i retards en els procediments, alhora que es garantix el compliment dels objectius d’esta llei.
d) Integrar en un sol acte d’intervenció administrativa totes les autoritzacions i pronunciaments ambientals en matèria de producció i gestió de residus (incloses les d’incineració de residus municipals i perillosos i, si és el cas, les d’abocament de residus); d’abocaments a les aigües continentals, inclosos els abocaments al sistema integral de sanejament, i d’abocaments des de terra al mar, així com les determinacions de caràcter ambiental en matèria de contaminació atmosfèrica (incloses les referents als compostos orgànics volàtils).
e) Integrar en el procediment d’autorització ambiental integrada l’avaluació d’impacte ambiental del projecte.
f) Integrar en el procediment d’atorgament de l’autorització ambiental integrada, si és el cas, les decisions dels òrgans que hagen d’intervindre en virtut del que establix el Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, sobre mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, i la resta de normativa aplicable o que la substituïsca.

Article 26. Valors límit d’emissió i mesures tècniques equivalents
1. Per a la determinació en l’autorització ambiental integrada dels valors límit d’emissió, s’haurà de tindre en compte el que establix la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, en particular el que preveu l’article 7 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, o norma que la substituïsca.
Es tindran en compte, si és el cas, d’acord amb la mencionada llei, les prescripcions reglamentàries que establisca el Govern per a les substàncies contaminants enumerades en el corresponent annex de l’esmentada llei i per a determinades activitats industrials.
Sense perjuí de la normativa bàsica estatal, el Consell podrà establir valors límit d’emissió fent ús de la seua potestat reglamentària i com a norma addicional de protecció.
2. En l’autorització ambiental integrada es fixaran els valors límit d’emissió que garantisquen que, en condicions de funcionament normal, les emissions no superen els nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles que s’establixen en les conclusions relatives a les MTD, aplicant alguna de les opcions previstes en la norma bàsica estatal.
3. L’autorització ambiental integrada podrà preveure exempcions temporals respecte a les proves i la utilització de tècniques emergents per a un període de temps total no superior a nou mesos, sempre que, després del període especificat, s’interrompa la tècnica o bé l’activitat arribe, com a mínim, als nivells d’emissió associats a les millors tècniques disponibles.

CAPÍTOL II
Procediment

Article 27. Sol·licitud
1. Una vegada realitzades les actuacions prèvies que corresponga previstes en el capítol III del títol I d’esta llei, el procediment d’autorització ambiental integrada s’iniciarà amb la presentació d’una sol·licitud dirigida a l’òrgan substantiu ambiental competent d’acord amb la present llei, i s’haurà d’acompanyar, com a mínim, de la documentació següent:
a) Projecte bàsic d’activitat, redactat i subscrit per un tècnic competent identificat per mitjà de nom, cognoms, titulació i document nacional d’identitat i, quan legalment resulte exigible, visat pel col·legi professional corresponent. El projecte bàsic d’activitat tindrà el contingut mínim establit en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.

La informació mínima que haurà de contindre el projecte bàsic d’activitat, així com la relació d’exemplars a presentar, es trobarà a disposició del públic i s’actualitzarà periòdicament en la pàgina web de la conselleria competent en medi ambient.
b) Estudi d’impacte ambiental, amb l’amplitud i el nivell de detall que haja sigut determinat prèviament per l’òrgan ambiental i amb el contingut i els requisits exigits per la legislació vigent en matèria d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.
c) Informe urbanístic municipal, o còpia de la sol·licitud del dit informe, quan no s’haguera emés dins de termini.
d) Declaració d’interés comunitari quan el projecte haja d’ubicar-se en sòl no urbanitzable i siga exigible d’acord amb la normativa urbanística.
e) Quan es tracte d’instal·lacions subjectes al Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’establixen mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, la documentació exigida per la normativa estatal i autonòmica en la matèria.
f) Si és el cas, la documentació exigida per la legislació d’aigües per a l’autorització d’abocaments a les aigües continentals i el sistema integral de sanejament, i per la legislació de costes per a l’autorització d’abocaments des de terra al mar.
g) La determinació de les dades que, a juí del sol·licitant, gaudisquen de confidencialitat d’acord amb les disposicions vigents.
h) Resum no tècnic de la documentació presentada de forma comprensible per al públic a l’efecte del tràmit d’informació pública.
i) Segons corresponga, la documentació exigida per la normativa vigent en matèria de residus i sòls contaminats, contaminació atmosfèrica, contaminació acústica i altres normes sectorials aplicables.
j) Qualsevol altra informació i documentació acreditativa del compliment de requisits establits en la legislació mediambiental aplicable, incloses, si és el cas, les relatives a fiances i assegurances obligatòries que siguen exigibles.
k) En tot cas, si es presenta la documentació en paper, s’haurà d’adjuntar una còpia digitalitzada en suport informàtic de la totalitat de la documentació tècnica aportada.
2. Quan l’activitat implique l’ús, la producció o l’emissió de substàncies perilloses rellevants, tenint en compte la possibilitat de contaminació del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies en l’emplaçament de la instal·lació, es requerirà un informe base abans de començar l’explotació de la instal·lació o abans de l’actualització de l’autorització.

Este informe tindrà el contingut establit per la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.

3. En el cas d’activitats o instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguen donar origen a situacions d’emergència, haurà de presentar-se amb la sol·licitud d’autorització ambiental integrada el pla d’autoprotecció, que es remetrà als òrgans competents en matèria de protecció civil per a l’exercici de les funcions que els atribuïx l’esmentat reial decret.

Article 28. Verificació formal i admissió a tràmit
1. Rebuda la sol·licitud, es procedirà a verificar formalment la documentació presentada, a fi de comprovar la suficiència i la idoneïtat del projecte bàsic d’activitat, de l’estudi d’impacte ambiental i de la restant documentació als fins de l’autorització sol·licitada i la seua adequació formal a la normativa aplicable a l’activitat a desenrotllar.

2. Amb esta finalitat, l’òrgan substantiu ambiental podrà sol·licitar a altres òrgans de la Generalitat o d’altres administracions públiques que hagen d’intervindre en el procediment d’autorització ambiental integrada que es pronuncien en el termini de 20 dies, des que reben la documentació, sobre la suficiència i idoneïtat d’esta en relació amb els àmbits competencials respectius i, si és el cas, indiquen a l’òrgan substantiu ambiental les deficiències que puguen ser objecte d’esmena. Transcorregut el dit termini sense que s’efectue un pronunciament respecte d’això, s’entendrà adequada la documentació presentada, només a l’efecte de l’admissió a tràmit.
3. La verificació formal prevista en els apartats anteriors no serà procedent en els casos en què la sol·licitud d’autorització ambiental integrada s’acompanye, junt amb la resta de documentació exigida, del certificat regulat en l’article 23.
4. No s’admetran a tràmit les sol·licituds que no s’acompanyen de l’informe urbanístic municipal que acredite la compatibilitat urbanística del projecte o la còpia de la seua sol·licitud; les que no hagen obtingut declaració d’interés comunitari, quan siga exigible d’acord amb la normativa urbanística i d’ordenació territorial; ni aquelles respecte de les quals el projecte bàsic d’activitat, l’estudi d’impacte ambiental o una altra documentació necessària per a resoldre no es corresponga amb la sol·licitud formulada o patisquen insuficiències o deficiències que no es consideren esmenables i hagen de tornar-se a formular.
La resolució que acorde la inadmissió a tràmit i el consegüent arxivament de les actuacions s’adoptarà motivadament, amb audiència prèvia de l’interessat.
5. Les sol·licituds en què no concórrega causa d’inadmissió de conformitat amb l’apartat anterior, s’admetran a tràmit i se n’efectuarà la comunicació a l’interessat. L’admissió a tràmit de la sol·licitud no prejutjarà el sentit de la resolució definitiva que s’adopte.

Article 29. Esmena de la sol·licitud
Quan de resultes de la verificació formal regulada en l’article anterior s’hagueren detectat insuficiències o deficiències que siguen esmenables, l’òrgan substantiu ambiental demanarà a l’interessat que la complete o l’esmene, i li concedirà a este efecte el termini que es considere necessari segons la complexitat de la documentació a aportar, que no podrà excedir els quinze dies. En el cas que no la complete o esmene en la totalitat en el termini concedit, es considerarà que desistix de la seua petició, i s’arxivaran les actuacions, després de la resolució prèvia dictada en els termes de l’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 30. Tràmit d’informació pública
1. Una vegada completada la documentació, d’acord amb el que establixen els articles anteriors, s’obrirà un període d’informació pública de 30 dies, a fi que qualsevol persona física o jurídica puga examinar l’expedient o la part d’este que s’acorde. L’anunci corresponent s’inserirà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. S’exceptuen d’este tràmit les dades que, a juí del sol·licitant i d’acord amb les disposicions vigents, gaudisquen de confidencialitat.
3. El tràmit d’informació pública evacuat en el procediment d’autorització ambiental integrada serà comú per a l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, així com, si és el cas, per als procediments d’autoritzacions substantives de les indústries assenyalades en l’article 4.3 d’esta llei.
4. No serà preceptiu reiterar este tràmit en un mateix procediment quan s’introduïsquen modificacions no substancials en el projecte, i serà suficient la notificació als interessats personats en les actuacions i a aquells que pogueren resultar afectats en els seus drets subjectius per les modificacions introduïdes.
5. El tràmit regulat en este article tindrà lloc igualment en les fases inicials dels procediments de modificació substancial i revisió de l’autorització ambiental integrada d’una instal·lació.

Article 31. Participació pública i consultes a administracions públiques afectades
1. En la fase inicial del procediment i simultàniament amb el període d’informació pública, de conformitat amb el que disposa la legislació reguladora dels drets d’accés a la informació i de participació pública en matèria de medi ambient, s’habilitarà en la web de la conselleria competent en medi ambient un apartat per a la participació del públic en general, en el qual s’inclouran els aspectes més rellevants relacionats amb el procediment d’autorització del projecte, i en concret els establits en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.
2. Els suggeriments que es presenten no donen lloc a la condició d’interessat, ni dret a una resposta raonada de manera individualitzada, si bé hauran de ser tinguts en consideració per l’òrgan competent a l’hora de resoldre la sol·licitud.
3. Els processos de participació o consulta pública que puguen estar previstos en altres normes se substituïxen per l’establit en esta llei quan es tracte de projectes sotmesos a autorització ambiental integrada de l’òrgan autonòmic.
4. La participació pública regulada en este article tindrà lloc igualment en les fases inicials dels procediments de modificació substancial i revisió de l’autorització ambiental integrada d’una instal·lació.

5. Quan el projecte es trobe sotmés a avaluació d’impacte ambiental, s’efectuarà una consulta a les administracions públiques afectades que hagueren sigut prèviament consultades en relació amb la definició de l’amplitud i del nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental i a les persones interessades, i se’ls informarà del seu dret a participar en el procediment i del moment en què puguen exercitar-lo de conformitat amb el que establix la normativa bàsica estatal en matèria d’impacte ambiental de projectes.

Article 32. Declaració d’impacte ambiental
1. Quan el projecte es trobe sotmés a avaluació d’impacte ambiental, conclòs el tràmit d’informació pública, l’òrgan substantiu ambiental remetrà a l’òrgan ambiental una còpia de l’expedient, junt amb les al·legacions rebudes, acompanyat, si és el cas, de les observacions que crega oportunes, a fi que es formule la declaració d’impacte ambiental en el termini màxim de dos mesos des de la recepció de l’expedient, en la qual s’estime si el projecte és acceptable als efectes ambientals o es determinen les condicions que hagen d’establir-se amb vista a la protecció adequada del medi ambient i els recursos naturals, d’acord amb el que establix la normativa bàsica vigent en matèria d’avaluació ambiental de projectes.
2. Els condicionants establits formaran un tot coherent amb els exigits en l’autorització ambiental integrada, en la qual s’integraran aquells formant part del seu contingut.
3. Si l’òrgan substantiu ambiental discrepara sobre la conveniència a efectes ambientals d’executar el projecte o de les determinacions o contingut del condicionat de la declaració d’impacte ambiental, plantejarà la dita discrepància davant de l’òrgan ambiental per mitjà d’un escrit raonat, en el termini de 20 dies hàbils a comptar des de la recepció de la declaració d’impacte ambiental. Si es mantinguera la discrepància, caldrà ajustar-se al que establix a este efecte la normativa en matèria d’impacte ambiental.
4. En el supòsit que corresponga a l’Administració General de l’Estat realitzar l’avaluació d’impacte ambiental, caldrà ajustar-se al que disposa la normativa bàsica estatal.
5. Si la declaració d’impacte ambiental fóra desfavorable i, en conseqüència, impedira l’atorgament de l’autorització ambiental integrada, l’òrgan substantiu ambiental dictarà una resolució motivada en què denegue l’autorització i pose fi al procediment.

Article 33. Informes preceptius
1. Conclòs el període d’informació pública, l’òrgan substantiu ambiental sol·licitarà simultàniament un informe als òrgans que hagen de pronunciar-se sobre les matèries de la seua competència, i remetrà a este efecte als dits òrgans una còpia de la documentació pertinent, junt amb les al·legacions i observacions realitzades que afecten l’àmbit de les seues competències.
Podrà interrompre’s el termini de resolució del procediment quan se sol·liciten informes preceptius que siguen determinants per a la resolució, pel temps que mitjance entre la petició i la recepció de l’informe, de conformitat amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. Tenen caràcter preceptiu i vinculant quan siguen desfavorables o establisquen condicionaments necessaris en l’àmbit de les competències respectives de cada òrgan, els informes regulats en els articles 34 a 36 de la present llei, i s’ha d’emetre en els terminis previstos en els esmentats preceptes.
La falta d’emissió dins de termini dels esmentats informes no impedirà la tramitació de l’expedient d’autorització ambiental integrada, si bé els emesos fora de termini i rebuts abans de dictar-se la proposta de resolució hauran de ser tinguts en consideració quan esta es formule.
Quan estos informes siguen desfavorables i, en conseqüència, impedisquen l’atorgament de l’autorització ambiental integrada, l’òrgan substantiu ambiental dictarà una resolució motivada on denegarà la dita autorització.
3. Seran igualment preceptius aquells informes que tinguen expressament atribuït el dit caràcter en la legislació sectorial d’aplicació i seran vinculants en els termes previstos en esta. Hauran d’emetre’s en els terminis que la dita normativa sectorial establisca i, a falta d’això, en un termini màxim de 20 dies des de la recepció de la petició d’informe.


Article 34. Informe de l’ajuntament en matèries de la seua competència
1. L’òrgan substantiu ambiental sol·licitarà amb caràcter preceptiu un informe de l’ajuntament en el territori del qual s’ubicarà la instal·lació o activitat, sobre les matèries de la seua competència, que s’haurà d’emetre en el termini de 30 dies des de la recepció de la petició.
2. Si no s’emet l’informe en el termini assenyalat, es prosseguiran les actuacions. No obstant això, l’informe emés fora de termini però rebut abans de dictar una resolució haurà de ser valorat per l’òrgan competent per a resoldre l’autorització ambiental integrada.
3. L’informe serà motivat i contindrà els pronunciaments relatius a l’adequació de la instal·lació analitzada a tots aquells aspectes ambientals de l’activitat que siguen de competència municipal, en particular els relatius a mesures correctores proposades per a garantir les condicions de seguretat de la instal·lació o activitat, els aspectes ambientals relatius a sorolls, vibracions, calor, olors i abocaments al sistema de sanejament o clavegueram municipal i, si és el cas, els relatius a incendis, seguretat o sanitaris, i qualssevol altres previstos en el projecte d’activitat presentat i de competència municipal.

4. En cas d’informe favorable, la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada podrà examinar la garantia i l’eficàcia dels sistemes correctors proposats i el seu grau de seguretat i, si és el cas, determinar la imposició de mesures correctores.

Article 35. Informe de l’organisme de conca
1. En els supòsits en què l’activitat sotmesa a autorització ambiental integrada necessite, d’acord amb la legislació d’aigües, l’autorització d’abocament al domini públic hidràulic de conques gestionades per l’Administració General de l’Estat, l’organisme de conca competent haurà d’emetre un informe que determine les característiques de l’abocament i les mesures correctores a adoptar a fi de preservar el bon estat ecològic de les aigües.
2. El mencionat informe té caràcter preceptiu i vinculant i s’ha d’emetre en el termini establit per la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació; i es podrà suspendre el termini màxim de resolució de l’autorització ambiental integrada en els termes establits en l’article 42.5 de la Llei 30/1992.

Transcorregut el termini sense que l’organisme de conca haguera emés l’informe, es podrà atorgar l’autorització ambiental integrada, incloent-hi les característiques de l’abocament i les mesures correctores requerides, que s’establiran de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.
No obstant això, l’informe rebut fora del termini assenyalat i abans de l’atorgament de l’autorització ambiental integrada haurà de ser tingut en consideració per l’òrgan substantiu ambiental a l’atorgar l’autorització.
3. Si l’informe vinculant regulat en este article considerara que és inadmissible l’abocament i, conseqüentment, impedira l’atorgament de l’autorització ambiental integrada, es dictarà una resolució motivada en què es denegue l’autorització.
4. No serà necessari este informe quan el titular declare abocament zero, de conformitat amb el que establix la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.

Article 36. Informe en matèria d’accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses
En el cas que l’activitat estiga afectada pel Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’establixen mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, o norma que el substituïsca, l’òrgan substantiu ambiental sol·licitarà amb caràcter preceptiu l’emissió d’un informe a l’òrgan autonòmic competent en matèria d’accidents greus. L’informe haurà d’emetre’s en el termini d’un mes des de la recepció de la documentació.

Quan es tracte d’establiments en què hagen d’estar presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a les especificades en la columna 3 de les parts 1 i 2 de l’annex I del reial decret mencionat, se sol·licitarà del dit òrgan l’avaluació de l’informe de seguretat i el pronunciament sobre les condicions de seguretat de l’establiment o indústria. L’esmentat pronunciament haurà de ser emés en el termini màxim de sis mesos des de la recepció de la documentació de conformitat amb el que establix el mencionat reial decret.
L’informe serà vinculant quan siga desfavorable, i també quant als condicionaments necessaris que establisca en l’àmbit de les seues competències.



Article 37. Altres informes
1. L’òrgan substantiu ambiental podrà demanar tots els informes que es consideren necessaris o determinants per a emetre resolució i fonamentarà en la petició d’informe la conveniència de reclamar-los.
2. Es demanaran necessàriament aquells pronunciaments o informes que es necessiten a l’efecte de verificar la compatibilitat de la instal·lació amb l’ocupació, ús del sòl i altres aspectes de caràcter territorial. En el cas que l’òrgan amb competències sobre la matèria emeta un informe desfavorable, el dit informe tindrà caràcter vinculant en el procediment d’autorització ambiental integrada i en determinarà la denegació.
3. En particular, si durant la tramitació de l’expedient d’autorització ambiental integrada s’observara alguna discrepància entre el projecte sotmés a autorització i la declaració d’interés comunitari aportada junt amb la sol·licitud, l’òrgan substantiu ambiental remetrà una còpia del projecte i sol·licitarà a l’òrgan competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori l’emissió d’un informe en el termini màxim de 20 dies.
L’informe es pronunciarà sobre la conformitat del projecte amb la declaració d’interés comunitari emesa i, si és el cas, la necessitat o no de la seua revisió i la documentació que haja de presentar el sol·licitant a este efecte.
La necessitat de revisió i els termes en què corresponga efectuar l’adequació de la declaració d’interés comunitari serà comunicada per l’òrgan substantiu ambiental als interessats en el procediment.

Article 38. Tràmit d’audiència
1. Immediatament abans de l’elaboració de la proposta de resolució, es donarà audiència als interessats perquè, en un termini no inferior a 10 dies ni superior a 15, al·leguen el que estimen convenient i presenten, si és el cas, la documentació que consideren procedent.
2. Quan en el tràmit d’audiència s’hagueren realitzat al·legacions, es donarà trasllat als òrgans i entitats competents que hagen de pronunciar-se sobre estes quan hagen intervingut en el procediment d’autorització ambiental de forma preceptiva. Els dits òrgans manifestaran el que estimen convenient, en l’àmbit de les seues competències respectives, en el termini màxim de 15 dies.

Article 39. Dictamen ambiental i proposta de resolució
1. Conclosa la tramitació, l’expedient serà remés a la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada perquè efectue el dictamen ambiental del projecte i eleve la proposta de resolució a l’òrgan competent per a resoldre. La proposta, ajustada al contingut establit en l’article 41 de la present llei, incorporarà les condicions que resulten dels informes vinculants emesos i decidirà sobre la resta d’informes i sobre les qüestions plantejades, si és el cas, pels sol·licitants durant la instrucció i el tràmit d’audiència, així com les resultants del període d’informació pública.

2. La comissió podrà acordar la necessitat de fer modificacions en el projecte o la necessitat d’aportar documentació addicional rellevant per a poder atorgar-se l’autorització. En este cas, l’òrgan ambiental ho comunicarà a l’interessat perquè realitze les modificacions oportunes o aporte la documentació necessària en els termes i en el termini que s’indique, atenent la complexitat de la documentació a presentar.


Article 40. Resolució
1. La resolució de l’autorització ambiental integrada es dictarà en el termini màxim establit per la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i este termini es comptarà des de la data en què la sol·licitud haja tingut entrada en el registre de l’òrgan competent per a emetre resolució.
Transcorregut el termini establit sense que s’haja notificat una resolució expressa, s’entendrà desestimada la sol·licitud presentada.
2. La resolució no esgotarà la via administrativa, i contra esta seran procedents els recursos pertinents d’acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 41. Contingut de la resolució
1. L’autorització ambiental integrada tindrà el contingut establit en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.
2. En el cas que l’autorització ambiental integrada siga vàlida per a unes quantes parts d’una instal·lació explotada per diferents titulars, l’autorització concretarà, quan siga possible, les responsabilitats de cada un d’ells. Si no és possible la dita determinació, la responsabilitat de l’explotació s’exigirà als titulars de forma solidària.

Article 42. Publicitat i notificació
1. L’òrgan substantiu ambiental notificarà la resolució de l’autorització ambiental integrada als interessats, a l’ajuntament on s’ubique la instal·lació, als distints òrgans que hagueren emés un informe vinculant i, si és el cas, a l’òrgan competent per a atorgar les autoritzacions substantives assenyalades en l’article 4.1 d’esta llei.
La notificació, efectuada d’acord amb el que establix la normativa bàsica estatal en matèria de procediment administratiu comú, es realitzarà preferentment per mitjans electrònics, sense perjuí del que disposen la Llei 11/2007, de 22 juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, i la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat, d’Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana.

2. La resolució per la qual s’haguera atorgat l’autorització ambiental integrada serà objecte de publicació per mitjà d’una ressenya o un anunci d’esta en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i s’haurà d’indicar l’adreça de la pàgina web en què podrà consultar-se’n el contingut.

Així mateix, s’inclourà en la pàgina web de la conselleria competent en medi ambient la informació necessària per a garantir el dret del públic a accedir a les resolucions de les autoritzacions ambientals integrades concedides, de conformitat amb la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, o norma que la substituïsca.

Article 43. Impugnació
1. Els interessats podran oposar-se als informes vinculants emesos en el procediment de concessió de l’autorització ambiental integrada per mitjà de la impugnació de la resolució administrativa que pose fi al procediment, sense perjuí del que establix l’article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, per als casos en què impediren l’atorgament de l’autorització, i en este cas s’hi podà recórrer, en via judicial o administrativa, segons corresponga, independentment de la resolució que pose fi al procediment.

2. Quan la declaració d’impacte ambiental o els informes vinculants emesos siguen favorables però sotmeten l’autorització a condicions amb què no estiga d’acord el sol·licitant, el recurs s’interposarà directament contra la resolució de l’òrgan que haja atorgat l’autorització ambiental integrada. L’òrgan competent per a resoldre el recurs el traslladarà als òrgans que hagueren emés els dits informes, a fi que presenten al·legacions en el termini de 15 dies, si ho estimen oportú. En cas que s’emeta dins del termini, les esmentades al·legacions seran vinculants per a la resolució del recurs.
3. Si en el recurs contenciós administratiu que es poguera interposar contra la resolució que pose fi a la via administrativa es deduïren pretensions relatives als informes preceptius i vinculants, l’administració que els haguera emés tindrà la consideració de codemandada, d’acord amb el que establix la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 44. Inici de l’activitat
1. Una vegada atorgada l’autorització ambiental integrada, i finalitzada, si és el cas, la construcció de les instal·lacions i obres, el titular disposarà d’un termini de cinc anys o el que, si és el cas, establisca la normativa bàsica estatal, per a iniciar l’activitat, llevat que en l’autorització s’establisca un termini distint.
2. No podrà iniciar-se l’activitat sense que el titular presente una declaració responsable, de conformitat amb l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en què s’indique la data d’inici de l’activitat i el compliment de les condicions fixades en l’autorització.
3. La declaració es formalitzarà d’acord amb el model que a este efecte es trobe disponible en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient, i s’acompanyarà de la documentació següent:
a) Certificat emés per un tècnic competent de l’execució del projecte, en què s’especifique que la instal·lació i l’activitat s’ajusten al projecte tècnic aprovat.
b) Certificat i informe emesos per una entitat col·laboradora de l’administració en matèria de qualitat ambiental acreditatius del compliment de les condicions fixades en l’autorització ambiental integrada.
4. L’administració disposarà del termini màxim d’un mes des de la presentació de la declaració responsable per a verificar la documentació presentada i/o efectuar-hi oposició o inconvenients.
Transcorregut el dit termini sense manifestació en contra de l’òrgan substantiu ambiental, podrà iniciar-se l’exercici de l’activitat.
La formulació d’oposició o inconvenients impedirà l’exercici de l’activitat fins que hi haja un pronunciament exprés de conformitat per part de l’òrgan substantiu ambiental.
5. Quan l’autorització ambiental integrada haguera previst una posada en marxa provisional per a la realització de proves de funcionament, el titular comunicarà per escrit a l’òrgan substantiu ambiental el començament de les proves corresponents, així com la duració d’estes, amb almenys 10 dies d’antelació. El començament de les proves no implicarà la conformitat de l’òrgan substantiu ambiental amb l’inici de l’exercici de l’activitat, i s’haurà de formular la declaració responsable a què es referix este article, amb els efectes que s’hi preveuen, una vegada finalitzada la realització de les proves.


CAPÍTOL III
Revisió de l’autorització ambiental integrada
i modificació de la instal·lació

Article 45. Revisió de l’autorització ambiental integrada
1. A instància de l’òrgan substantiu ambiental, el titular presentarà tota la informació que el dit òrgan considere necessària per a la revisió de les condicions de l’autorització d’entre les que preveu esta llei per a la sol·licitud d’autorització. Si és el cas, s’inclouran els resultats del control de les emissions i altres dades que permeten una comparació del funcionament de la instal·lació amb les millors tècniques disponibles descrites en les conclusions sobre les MTD aplicables i amb els nivells d’emissió associats a estes.
En el moment de revisar les condicions de l’autorització, l’òrgan substantiu ambiental utilitzarà qualsevol informació obtinguda a partir dels controls o inspeccions disponibles.
2. En un termini de quatre anys a partir de la publicació de les conclusions relatives a les MTD quant a la principal activitat d’una instal·lació, les condicions de l’autorització hauran d’estar revisades i, si fóra necessari, adaptades. Haurà de quedar garantit que la instal·lació complix les condicions de l’autorització, a l’efecte de les quals l’òrgan substantiu ambiental podrà exigir al titular un informe d’adequació realitzat per entitat acreditada col·laboradora de l’administració, informe que comprendrà totes les àrees mediambientals de la instal·lació.

La revisió tindrà en compte totes les conclusions relatives als documents de referència MTD aplicables a la instal·lació, des que l’autorització siga concedida, actualitzada o revisada.
3. Quan una instal·lació no estiga coberta per cap de les conclusions relatives a les MTD, les condicions de l’autorització es revisaran i, si és el cas, adaptaran quan els avanços en les millors tècniques disponibles permeten una reducció significativa de les emissions. Per a esta revisió podrà exigir-se al titular l’informe a què es referix l’apartat anterior.

4. En tot cas, l’autorització ambiental integrada serà revisada d’ofici en els supòsits establits per la normativa bàsica en matèria de prevenció i control integrats de la instal·lació.
5. La revisió de l’autorització ambiental integrada no donarà dret a indemnització i es tramitarà pel procediment simplificat reglamentàriament establit per la normativa bàsica estatal.
6. Les resolucions administratives per mitjà de les quals s’hagen revisat les autoritzacions ambientals integrades seran objecte de publicitat i notificació en els mateixos termes establits per a les resolucions de l’autorització.

Article 46. Modificació de la instal·lació
1. La modificació d’una instal·lació sotmesa a autorització ambiental integrada podrà ser substancial o no substancial.
2. El titular d’una autorització que pretenga dur a terme una modificació de la instal·lació autoritzada haurà de comunicar-ho a l’òrgan que va atorgar l’autorització, amb la indicació raonada sobre si considera que es tracta d’una modificació substancial o no substancial. A esta comunicació s’adjuntaran els documents justificatius de les raons exposades.
3. Quan el titular considere que la modificació projectada no és substancial podrà dur-la a terme, sempre que l’òrgan que haja atorgat l’autorització ambiental integrada no manifeste el contrari en el termini d’un mes. En el cas que siga necessària una modificació de l’autorització ambiental integrada com a conseqüència de la modificació no substancial de la instal·lació, l’òrgan substantiu ambiental en publicarà una ressenya en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, amb la indicació de l’adreça de la pàgina web on podrà ser consultada.

4. Quan la modificació projectada siga considerada pel mateix titular o per l’òrgan substantiu ambiental com a substancial, no podrà dur-se a terme fins que no siga modificada l’autorització ambiental integrada.

5. La sol·licitud de modificació substancial, la documentació que cal adjuntar-hi referida a la part o parts de la instal·lació afectada per la modificació i el procediment simplificat aplicable per a la seua tramitació i resolució es regiran pel que establix la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.

La resolució de la modificació substancial serà objecte de publicitat i notificació en els mateixos termes establits per a la resolució de l’autorització ambiental integrada en esta llei.
6. A fi de qualificar la modificació com a substancial es tindrà en compte la major incidència de la modificació projectada sobre la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient, en els aspectes següents:

a) La grandària i producció de la instal·lació.
b) Els recursos naturals utilitzats per esta.
c) El seu consum d’aigua i energia.
d) El volum, el pes i la tipologia dels residus generats.
e) La qualitat i capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques que s’hi puguen veure afectades.
f) El grau de contaminació produït.
g) El risc d’accident.
h) La incorporació o augment de l’ús de substàncies perilloses.
A este efecte, es tindran en compte els criteris establits en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació i en la disposició addicional quinta d’esta llei.
7. Qualsevol ampliació o modificació de les característiques o del funcionament d’una instal·lació es considerarà substancial si la modificació o l’ampliació aconseguix per si mateixa els llindars de capacitat establits, quan n’hi haja, en l’annex I d’esta llei, o si ha de ser sotmesa al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa vigent en esta matèria.
Igualment, es considera modificació substancial quan les modificacions successives no substancials produïdes al llarg de la vigència de l’autorització ambiental integrada suposen la superació dels criteris tècnics previstos en la disposició addicional quinta d’esta llei.

En tot cas, l’òrgan substantiu ambiental podrà fixar criteris més restrictius en determinats casos que es deriven de les circumstàncies concretes de la modificació que es pretenga introduir.
8. Quan la modificació d’una instal·lació supose una disminució de la seua capacitat de producció fins a quedar per davall dels llindars de l’annex I deixarà de ser exigible l’autorització ambiental integrada, i es donarà de baixa en el Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana. El titular ho comunicarà a l’òrgan que va atorgar l’autorització ambiental integrada perquè procedisca a remetre a l’ajuntament còpia de l’expedient instruït i de la resolució d’autorització ambiental integrada atorgada. Estes modificacions seran objecte de publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per a l’adaptació al règim d’intervenció administrativa ambiental que corresponga, caldrà ajustar-se al que establix la disposició addicional sexta d’esta llei.

CAPÍTOL IV
Cessament de l’activitat i tancament de la instal·lació

Article 47. Cessament temporal de l’activitat
1. El titular de l’autorització ambiental integrada haurà de presentar, davant de l’òrgan substantiu ambiental, una comunicació prèvia al cessament temporal o, si és el cas, al cessament definitiu de l’activitat. En cas de tindre diverses activitats autoritzades la comunicació indicarà en quina es produïx el cessament.
2. La duració del cessament temporal no podrà superar els dos anys des de la seua comunicació o el termini que, si és el cas, establisca la normativa bàsica estatal.
3. Durant el període en què la instal·lació es trobe en cessament temporal de la seua activitat o activitats, el titular haurà de complir les condicions establides en l’autorització ambiental.
4. El titular podrà reprendre l’activitat d’acord amb les condicions de l’autorització amb la presentació prèvia de comunicació a l’òrgan substantiu ambiental. Així mateix, amb la comunicació prèvia a este òrgan, podrà realitzar el canvi de titularitat de la instal·lació o activitat, i el nou titular continuarà en les mateixes condicions de l’autorització ambiental integrada en vigor, sense que es considere com a nova instal·lació.
5. En el cas que s’hagen realitzat modificacions de la instal·lació durant el tancament temporal d’esta seran aplicables les disposicions de l’article 46 d’esta llei.
6. Transcorreguts dos anys des de la comunicació del cessament temporal sense que el titular haja représ l’activitat o activitats, l’òrgan substantiu ambiental li comunicarà que disposa d’un mes per a acreditar el reinici de l’activitat.
En el supòsit de no reiniciar-se l’activitat, si en la instal·lació es duen a terme diverses activitats i el cessament temporal no les afecta totes, serà procedent la modificació de l’autorització ambiental integrada i se’n publicarà una ressenya en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, amb la indicació de l’adreça de la pàgina web on podrà ser consultada.
Si en la instal·lació es duen a terme diverses activitats i el cessament temporal les afecta totes, es procedirà d’acord amb el que establix l’article següent per al cessament definitiu i tancament de la instal·lació.

Article 48. Cessament definitiu de l’activitat i tancament de la instal·lació
1. En el supòsit de cessament definitiu de totes les activitats exercides en una instal·lació o més incloses en una mateixa autorització ambiental integrada, el titular de l’autorització haurà de presentar davant de l’òrgan substantiu ambiental una comunicació prèvia a este cessament.
No es requerirà la comunicació quan el cessament definitiu derive de la falta de represa de l’activitat en el supòsit de cessament temporal regulat en l’article anterior.
2. L’òrgan substantiu ambiental verificarà les condicions que hagen sigut establides en l’autorització ambiental integrada, per al cessament definitiu de les activitats, d’acord amb les prescripcions mínimes establides en la normativa bàsica estatal i previstes en este apartat.

Una vegada produït el cessament definitiu d’activitats, el titular adoptarà les mesures necessàries destinades a retirar, controlar, contindre o reduir les substàncies perilloses rellevants perquè l’emplaçament no cree un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient com a causa de la contaminació del sòl i les aigües subterrànies o l’emissió de gasos contaminants com a conseqüència de les activitats exercides.
A més, en el supòsit que, amb la sol·licitud d’autorització ambiental integrada o amb motiu de la seua actualització, s’haja exigit l’informe base a què es referix l’article 27 d’esta llei, després del cessament definitiu de l’activitat, el titular avaluarà l’estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies per les substàncies perilloses rellevants utilitzades, produïdes o emeses per la instal·lació, i comunicarà a l’òrgan substantiu ambiental els resultats de l’avaluació.

En el cas que l’avaluació determine que la instal·lació ha causat una contaminació significativa del sòl o les aigües subterrànies respecte a l’estat establit en l’informe base, el titular prendrà les mesures adequades per a fer front a esta contaminació a fi de restablir l’emplaçament de la instal·lació a aquell estat.
3. Quan la verificació resulte positiva, l’òrgan substantiu ambiental dictarà una resolució en què s’autoritzarà el tancament de la instal·lació i s’extingirà l’autorització ambiental integrada o la seua modificació quan el cessament definitiu no afecte la totalitat de les instal·lacions incloses en l’autorització.
La resolució es notificarà al titular de l’autorització ambiental integrada, així com als interessats, òrgans i entitats a què es va notificar l’atorgament de l’autorització. Un anunci d’esta resolució serà objecte de publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, amb indicació de l’adreça de la pàgina web en què podrà consultar-se’n el contingut.
4. En cas de desmantellament de la instal·lació, el titular de l’activitat presentarà per a l’aprovació per part de l’òrgan que va atorgar l’autorització ambiental integrada un projecte de clausura i desmantellament subscrit per tècnic competent, en què s’especificaran les mesures i precaucions que calga prendre. Este projecte haurà de ser aprovat per l’Administració.
5. El contingut del projecte de clausura i desmantellament, així com de la documentació que per a assegurar el compliment del que establix l’apartat 2 d’este article puga exigir-se en l’autorització ambiental integrada, s’establirà i actualitzarà periòdicament en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.
6. La finalització de l’execució de les mesures adoptades en virtut del que establix este article seran comunicades pel titular de l’autorització a l’òrgan substantiu ambiental acompanyant a la comunicació un certificat emés per tècnic competent que acredite l’execució de tals mesures de conformitat amb el projecte aprovat per l’Administració. En tot cas, l’òrgan substantiu ambiental podrà comprovar in situ l’execució de les mesures proposades.
7. En el supòsit d’una activitat subjecta a la constitució per part del titular de fiança, aval o una altra garantia financera, d’acord amb la normativa general o sectorial d’aplicació en cada cas, l’òrgan substantiu ambiental, una vegada extingida l’autorització ambiental integrada, amb la comprovació prèvia que s’han adoptat les mesures necessàries i que l’emplaçament posseïx les condicions adequades d’acord amb el que establix este article, procedirà a autoritzar-ne la cancel·lació.

No serà procedent la devolució de la garantia depositada quan hi haja incompliment d’alguna de les condicions exigibles o mentres hi haja expedient sancionador iniciat i fins que no es dicte resolució ferma sobre este.

CAPÍTOL V
Altres disposicions

Article 49. Extinció, revocació, anul·lació i suspensió
1. Les autoritzacions ambientals integrades només seran efectives en les condicions i per a les activitats i instal·lacions que expressament es determinen en estes.
2. Seran causes d’extinció de l’autorització ambiental integrada les següents:
a) La renúncia del titular de l’autorització.
b) L’acord mutu entre el titular i l’Administració competent.
c) La caducitat de l’autorització.
d) L’incompliment de les condicions de l’autorització, la desaparició de les circumstàncies que van motivar-ne l’atorgament o l’aparició de circumstàncies noves que, si hagueren existit en el moment de la concessió, n’haurien justificat la denegació, amb audiència prèvia del titular.
e) La falta d’adaptació a les condicions i els requisits introduïts per normes posteriors, en els terminis que estes normes establisquen, així com l’incompliment de la realització de les inspeccions periòdiques exigides per la normativa aplicable durant l’exercici de l’activitat, amb audiència prèvia del titular.
f) L’incompliment de les noves condicions establides com a conseqüència de la modificació de l’autorització, o les que siga procedent realitzar com a conseqüència de la revisió o modificació de l’autorització ambiental integrada.
g) El tancament definitiu de la instal·lació sotmesa a autorització ambiental integrada, amb l’execució prèvia de les mesures previstes a este efecte en esta llei o que s’establisquen reglamentàriament.
h) A conseqüència d’un procediment sancionador en virtut del que preveu esta llei.
3. Així mateix, les autoritzacions ambientals integrades podran ser revocades d’acord amb el que establix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
4. L’autorització ambiental integrada podrà ser objecte de suspensió adoptada com a mesura provisional, amb caràcter previ o en el transcurs d’un procediment sancionador iniciat com a conseqüència d’infraccions previstes en esta llei.

Article 50. Caducitat
1. Les autoritzacions ambientals integrades caducaran en els supòsits següents:
a) Quan l’exercici de l’activitat no s’inicie en el termini de cinc anys, a partir de la data de l’atorgament de l’autorització, llevat que en l’autorització s’establisca un termini distint. L’autorització podrà establir terminis d’inici per a les diferents fases d’execució del projecte.

b) Quan l’exercici de l’activitat o instal·lació es paralitze per un termini superior a dos anys, excepte en casos de força major.
2. No obstant això, per causes justificades, el titular de l’activitat o instal·lació podrà sol·licitar a l’òrgan competent una pròrroga dels terminis assenyalats anteriorment.
3. La caducitat, quan siga procedent, serà declarada formalment per l’òrgan substantiu ambiental, amb el tràmit previ d’audiència al titular de l’autorització ambiental integrada.

TÍTOL III
Règim de la llicència ambiental

CAPÍTOL I
Objecte i fins

Article 51. Activitats sotmeses a llicència ambiental
Se sotmeten a llicència ambiental les activitats, públiques o privades, incloses en l’annex II d’esta llei. La llicència s’adaptarà a les modificacions que es produïsquen en les instal·lacions en què tals activitats s’exercixen.

Article 52. Fins
La llicència ambiental té com a fins els següents:
a) Valorar les afeccions de les activitats subjectes a este instrument sobre el medi ambient en el seu conjunt, incloent-hi tots els condicionaments de caràcter ambiental necessaris per a la prevenció i reducció en origen de les emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl, i l’adequada gestió dels residus generats.
b) Integrar, juntament amb els aspectes estrictament ambientals, els pronunciaments de competència municipal relatius a incendis, accessibilitat, seguretat i salut de les persones exigits per al funcionament de l’activitat per la normativa vigent en estes matèries.

CAPÍTOL II
Procediment

Article 53. Sol·licitud
1. Una vegada realitzades les actuacions prèvies que siguen procedents previstes en el capítol III del títol I d’esta llei, el procediment de llicència ambiental s’iniciarà amb la presentació de sol·licitud de llicència ambiental davant de l’ajuntament en què s’haja de desenrotllar l’activitat.
2. Documentació annexa a la sol·licitud.
2.1. A la sol·licitud s’adjuntarà, com a mínim, la documentació següent, sense perjuí de la que puguen establir els ajuntaments per mitjà d’ordenança:
a) Projecte d’activitat, redactat i subscrit per tècnic competent identificat per mitjà de nom, cognoms, titulació i document nacional d’identitat, i visat pel col·legi professional corresponent, quan legalment siga exigible, que incloga prou informació sobre la descripció detallada de l’activitat i les fonts de les emissions a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl, els sistemes correctors i les mesures de prevenció i, quan això no siga possible, de reducció d’estes emissions, així com els aspectes de competència municipal relatius a sorolls, vibracions, calor, olors i abocaments al sistema de sanejament o clavegueram municipal i, si és el cas, els relatius a incendis, accessibilitat, seguretat, sanitaris i qualssevol altres que es prevegen en les ordenances municipals.

b) Estudi d’impacte ambiental quan el projecte estiga sotmés a avaluació d’impacte ambiental de conformitat amb la normativa vigent en la matèria, llevat que ja haja sigut efectuada l’avaluació en el si d’un altre procediment autoritzatori, i en este cas haurà d’aportar-se còpia del pronunciament dictat.
c) Informe urbanístic municipal o indicació de la data de la seua sol·licitud.
d) Declaració d’interés comunitari quan siga procedent.
e) Estudi acústic d’acord amb l’article 36 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de Protecció contra la Contaminació Acústica, o el corresponent de la norma que el substituïsca.
f) Resum no tècnic de la documentació presentada per a facilitar la seua comprensió a l’efecte del tràmit d’informació pública.
g) Document comprensiu de les dades que, a juí del sol·licitant, tinguen confidencialitat d’acord amb les disposicions vigents.
h) Si és el cas, certificat de verificació de la documentació a què es referix l’article 23 d’esta llei.
i) En tot cas, si es presenta la documentació en paper, s’hi adjuntarà còpia digitalitzada en suport informàtic de la totalitat de la documentació tècnica aportada.
2.2. Així mateix, s’adjuntarà a la sol·licitud, quan siga procedent, la documentació següent per a la seua valoració per l’ajuntament en l’àmbit de les seues competències:
a) Els programes de manteniment exigits per a les instal·lacions industrials incloses en l’article 2 del Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’establixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi, o la norma que el substituïsca.
b) Pla d’autoprotecció per a les instal·lacions afectades pel Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguen donar origen a situacions d’emergència, o la norma que el substituïsca.
c) Quan es tracte d’instal·lacions subjectes al Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’establixen mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, la documentació exigida per la normativa vigent en la matèria.
3. En el cas que siga necessària la realització d’obres, s’haurà d’adjuntar el projecte corresponent, que serà tramitat conjuntament amb la llicència ambiental, a fi de comprovar que estes s’executen i desenrotllen d’acord amb la normativa vigent.
4. A la sol·licitud s’adjuntarà còpia de les autoritzacions o concessions prèvies, o formalització d’altres instruments, exigides per la normativa sectorial, o còpia de la seua sol·licitud quan estiguen en tràmit, previstes en els articles 12.3 i 15.2 d’esta llei.

Article 54. Esmena de la sol·licitud
1. L’ajuntament verificarà formalment la documentació presentada, en el termini de vint dies, per a comprovar si s’ajusta als requisits establits, sense perjuí de l’opció prevista en l’article 23 per a la verificació prèvia per mitjà de certificació quan s’hagen formalitzat els convenis corresponents a este efecte entre l’ajuntament i els col·legis professionals o corporacions de dret públic corresponents, o l’adhesió als convenis que haja firmat la Generalitat.
2. En cas d’apreciar-se alguna deficiència o insuficiència en la documentació presentada, concedirà al sol·licitant un termini, que no podrà excedir els 15 dies, en funció de les característiques i la complexitat de la documentació requerida, perquè la complete o esmene, amb la indicació que, si no es fa així, se’l tindrà per desistit de la sol·licitud i s’arxivaran les actuacions.

Article 55. Informació pública i audiència a contigus
1. L’ajuntament sotmetrà l’expedient a informació pública per mitjà de la inserció d’un anunci en el tauler d’edictes i publicació en la pàgina web de l’ajuntament per un terme no inferior a vint dies, perquè les persones físiques o jurídiques, associacions veïnals i els qui ho consideren convenient, formulen les al·legacions que estimen oportunes.

Quan l’activitat projectada estiga sotmesa a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa vigent en la matèria, el tràmit d’informació pública serà únic per als dos procediments i tindrà una duració no inferior a trenta dies. Haurà de ser objecte, a més, de publicació en el butlletí oficial de la província respectiva.
L’estudi d’impacte ambiental i una còpia del projecte, juntament amb les al·legacions presentades, es trametran a l’òrgan ambiental autonòmic competent per a pronunciar-se en matèria d’impacte ambiental, i en la seua tramitació i efectes es regirà pel que hi ha establit en la normativa vigent en esta matèria.
2. Així mateix, als veïns contigus al lloc on s’haja d’emplaçar l’activitat se’ls dirigirà notificació personal en què se’ls indicarà el lloc en què tindran a la seua disposició l’expedient complet, a més de concedir-se un termini no inferior a deu dies per a consulta i formulació de les al·legacions que consideren pertinents.
3. S’exceptuen d’estos tràmits les dades que gaudisquen de confidencialitat.

Article 56. Informes d’altres òrgans de la mateixa o d’altres administracions
1. Una vegada conclòs el tràmit d’informació pública i audiència a contigus, l’ajuntament sol·licitarà els informes que resulten preceptius d’acord amb esta llei o amb la normativa sectorial aplicable en funció de l’activitat objecte de llicència als òrgans que hagen de pronunciar-se sobre les matèries de la seua competència, i a este efecte remetran als dits òrgans còpia de la documentació pertinent, juntament amb les al·legacions i observacions realitzades que afecten l’àmbit de les seues competències.
2. Així mateix, podrà sol·licitar els informes que considere necessaris per a resoldre.
3. Seran vinculants els informes preceptius que tinguen expressament atribuït este caràcter per la normativa sectorial.
4. Els informes hauran de ser evacuats en els terminis legalment establits. Si no s’emeten en termini, es podran prosseguir les actuacions siga quin siga el caràcter de l’informe sol·licitat, excepte en els supòsits d’informes preceptius que siguen determinants per a la resolució del procediment, cas en què es podrà interrompre el termini dels tràmits successius.
Els informes preceptius emesos fora de termini i rebuts abans de dictar-se la proposta de resolució hauran de ser tinguts en consideració quan es formule esta. Quan estos informes siguen vinculants i impedisquen l’atorgament de la llicència ambiental, l’ajuntament dictarà una resolució motivada en què denegarà l’autorització.
5. En el supòsit d’instal·lacions subjectes al Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’establixen mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, l’ajuntament remetrà a l’òrgan autonòmic competent en matèria d’accidents greus la documentació presentada a este efecte per l’interessat i, si és el cas, còpia de les al·legacions corresponents formulades en el tràmit d’informació pública i sol·licitarà l’emissió d’informe, preceptiu, que s’haurà d’emetre en el termini d’un mes des de la recepció de la documentació.
Quan es tracte d’establiments en què hagen d’estar presents substàncies perilloses en quantitats iguals o superiors a les especificades en la columna 3 de les parts 1 i 2 de l’annex I del reial decret mencionat, se sol·licitarà del dit òrgan l’avaluació de l’informe de seguretat i el pronunciament sobre les condicions de seguretat de l’establiment o indústria. Este pronunciament, de caràcter preceptiu, haurà de ser emés en el termini màxim de 3 mesos des de la recepció de la documentació.
Este informe serà vinculant quan siga desfavorable i quant als condicionaments necessaris establits per l’òrgan que emet l’informe en el seu àmbit competencial.

Article 57. Remissió de documentació en cas d’avaluació d’impacte ambiental
Quan haja de realitzar-se l’avaluació d’impacte ambiental del projecte en el procediment de llicència ambiental, l’estudi d’impacte ambiental i una còpia del projecte, juntament amb les al·legacions presentades en el tràmit mencionat, i els informes demanats per l’ajuntament d’acord amb l’article anterior, es remetran a l’òrgan ambiental autonòmic competent per a emetre el pronunciament corresponent en matèria d’impacte ambiental, i en la tramitació i els efectes es regiran pel que establix la normativa vigent en esta matèria.

Article 58. Dictamen ambiental
1. Conclosa la tramitació, s’elaborarà dictamen ambiental que inclourà tots els aspectes i condicionaments de caràcter ambiental que hagen de complir-se en l’exercici de l’activitat objecte de la llicència sol·licitada, així com les determinacions que es consideren necessàries per a garantir una protecció ambiental de caràcter integrat tenint en compte l’emplaçament del projecte, l’impacte mediambiental en l’entorn i els efectes additius que puga produir.
2. Als municipis amb població de dret igual o superior a 50.000 habitants, el dictamen ambiental serà elaborat per la ponència de caràcter tècnic de l’ajuntament.
El dictamen serà també formulat pels ajuntaments de municipis amb població de dret inferior a 50.000 habitants i superior o igual a 10.000 habitants. No obstant això, excepcionalment, quan no tinguen els mitjans personals i tècnics necessaris per a la seua emissió, podran sol·licitar que el dictamen ambiental siga formulat per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada d’acord amb el que disposa l’apartat 4 d’este article.
3. La ponència tècnica municipal completarà el dictamen ambiental amb els pronunciaments relatius a l’adequació del projecte a tots els aspectes relatius a la competència municipal, especialment mesures correctores proposades per a garantir les condicions de seguretat de la instal·lació o activitat, els aspectes ambientals relatius a sorolls, vibracions, calor, olors i abocaments al sistema de sanejament o clavegueram municipal i, si és el cas, els relatius a incendis, seguretat o sanitaris, i qualssevol altres previstos en el projecte d’activitat presentat de competència municipal exigibles per al funcionament de l’activitat.

4. Als municipis amb població de dret inferior a 10.000 habitants, el dictamen ambiental serà emés amb caràcter preceptiu per la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada, amb un informe previ de l’ajuntament on haja d’ubicar-se la instal·lació o activitat en què es valore la incidència de l’activitat sobre les matèries que són de competència municipal. Emés este informe, es remetrà a la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada adjuntant-hi còpia de l’expedient complet, incloent-hi certificat acreditatiu de la compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic i els informes sectorials demanats per l’ajuntament en qualitat d’òrgan substantiu per a atorgar la llicència. La comissió esmentada verificarà que s’han emés les autoritzacions ambientals sectorials o informes ambientals exigibles per a l’exercici de l’activitat, efectuarà una anàlisi ambiental del projecte en el seu conjunt i emetrà dictamen ambiental, i podrà determinar la imposició de mesures correctores per a garantir les condicions ambientals de la instal·lació o activitat objecte de llicència.
Quan els municipis referits en este apartat acrediten suficiència de mitjans personals i tècnics, podran sol·licitar la delegació de l’exercici de la competència per a l’emissió del dictamen ambiental pels mateixos servicis tècnics municipals. La delegació haurà de ser sol·licitada per l’òrgan competent de l’ajuntament d’acord amb la normativa bàsica de règim local, i serà remesa al Consell a través de la conselleria competent en matèria de medi ambient. L’autorització de la delegació correspondrà al Consell, per mitjà d’un decret, a proposta de la conselleria mencionada, i s’haurà de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. El decret inclourà les mesures de control que es reserva la Generalitat.

5. En els casos en què l’emissió del dictamen ambiental corresponga a la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada, s’emetrà en el termini màxim de dos mesos des que reba la documentació remesa per l’ajuntament.
6. El dictamen ambiental tindrà caràcter vinculant quan implique la denegació de la llicència ambiental o quan determine la imposició de mesures correctores proposades per a anul·lar o reduir els efectes perniciosos o de risc per al medi ambient, com també quant a les determinacions resultants dels informes d’este caràcter emesos en el procediment.


Article 59. Tràmit d’audiència
1. Una vegada emés el dictamen ambiental, immediatament abans de redactar la proposta de resolució, l’ajuntament donarà audiència als interessats a fi que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, al·leguen el que estimen convenient i presenten, si és el cas, la documentació que consideren procedent.
2. Quan siguen formulades al·legacions que afecten l’àmbit competencial d’altres òrgans que hagen emés pronunciament o informe preceptiu i vinculant en el procediment, es remetrà l’informe ambiental acompanyat de les al·legacions als òrgans mencionats perquè, en el termini màxim de quinze dies, manifesten el que estimen convenient, que tindrà caràcter vinculant en els aspectes referits a matèries de la seua competència.

Article 60. Resolució i notificació
1. El termini màxim per a resoldre i notificar la llicència ambiental serà de sis mesos, comptadors des de la data en què la sol·licitud haja entrat en el registre de l’ajuntament competent per a resoldre.
2. Transcorregut el termini sense que s’haja notificat resolució expressa, podrà entendre’s estimada la sol·licitud presentada, llevat que la llicència supose concedir al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servici públic, com ara l’ús de la via pública.

3. La llicència ambiental contindrà les prescripcions necessàries per a la protecció del medi ambient en el seu conjunt, i detallarà, si és el cas, els valors límit d’emissió i les mesures preventives de control o de garantia que siguen procedents tal com resulte del dictamen ambiental regulat en esta llei, així com les determinades, si és el cas, per l’òrgan competent en matèria d’accidents greus i les prescripcions necessàries relatives a la prevenció d’incendis, condicionaments sanitaris i als aspectes restants de competència municipal.

4. La llicència ambiental s’atorgarà per període indefinit, sense perjuí de la possible revisió en els termes d’esta llei.
5. L’ajuntament haurà de notificar la resolució de llicència ambiental als interessats, a la Comissió Territorial d’Anàlisi Ambiental Integrada quan esta haja emés o intervingut en l’emissió del dictamen ambiental i, si és el cas, a l’òrgan competent en matèria d’accidents greus quan haja emés un informe vinculant en el procediment.

6. Hauran de publicar-se les llicències concedides per a les quals s’haja requerit avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa aplicable en esta matèria. Amb este fi es posarà a disposició del públic en la pàgina web de l’ajuntament la informació establida pels articles 42 i 48 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, o la norma que la substituïsca.

Article 61. Inici de l’activitat
1. Una vegada obtinguda la llicència ambiental i finalitzada, si és el cas, la construcció de les instal·lacions i obres, amb caràcter previ a l’inici de l’activitat haurà de presentar-se comunicació de posada en funcionament en els termes establits en este article.
2. La comunicació de posada en funcionament de l’activitat es presentarà davant de l’ajuntament que haja atorgat la llicència ambiental i es formalitzarà d’acord amb el model que a este efecte establisca l’ajuntament i, si no n’hi ha, amb el que es pose a disposició amb caràcter general en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient.
3. A la comunicació s’adjuntarà un certificat emés per tècnic competent de l’execució del projecte, en el qual s’especifique que la instal·lació i l’activitat s’ajusten al projecte tècnic aprovat.
4. L’ajuntament disposarà del termini d’un mes des de la presentació de la comunicació per a verificar la documentació presentada i fer visita de comprovació de l’adequació de la instal·lació a les condicions fixades en la llicència ambiental.
Del resultat de la comprovació s’emetrà un informe. Si d’este es deriva la inadequació amb el contingut de la llicència atorgada, l’ajuntament requerirà l’interessat perquè procedisca a la correcció dels defectes advertits, atorgarà a este efecte un termini en funció de les deficiències que calga esmenar i no es podrà iniciar l’activitat fins que hi haja un pronunciament exprés de conformitat per part de l’ajuntament.
Si no es detecta inadequació amb el contingut de la llicència ambiental, s’emetrà un informe de conformitat, i es podrà iniciar l’exercici de l’activitat.
Transcorregut el termini d’un mes sense que s’efectue visita de comprovació per l’ajuntament, podrà iniciar-se l’exercici de l’activitat.
5. En substitució de la visita de comprovació, els ajuntaments podran optar per exigir que es presente un certificat expedit per entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental que acredite l’adequació de la instal·lació a les condicions fixades en la llicència ambiental.

Article 62. Revisió de la llicència ambiental
1. Quan el progrés tècnic i científic o canvis de les condicions ambientals aplicables justifiquen la fixació de noves condicions de la llicència ambiental serà procedent la revisió i l’adaptació consegüent.

2. A instància de l’ajuntament, el titular presentarà tota la informació que siga necessària per a la revisió de les condicions de la llicència, i podrà utilitzar-se qualsevol informació obtinguda a partir dels controls o inspeccions realitzats.
3. En tot cas, la llicència ambiental podrà ser revisada d’ofici, sense dret a indemnització, amb audiència prèvia a l’interessat, quan hi concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan la contaminació produïda per la instal·lació faça convenient la revisió dels valors límit d’emissió imposats o l’adopció d’uns altres de nous.
b) Quan es produïsca una modificació del medi receptor respecte a les condicions que presentava quan es va atorgar la llicència ambiental.
c) Quan la seguretat en el funcionament del procés, de l’activitat o de la instal·lació faça necessari l’ús d’altres tècniques.
d) Quan s’aprecien circumstàncies que justifiquen la revisió o modificació de la declaració d’impacte ambiental i, en tot cas, si se superen els llindars establits en la normativa d’impacte ambiental.
e) En els altres supòsits que s’establisquen per la normativa estatal o autonòmica sobre activitats o quan així ho exigisca la normativa sectorial aplicable.
Igualment, podrà ser revisada d’ofici, sense dret a indemnització, quan els avanços en les millors tècniques disponibles permeten una reducció significativa de la contaminació sense imposar costos excessius per al titular de l’activitat.

Article 63. Modificació de la instal·lació
1. La modificació d’una instal·lació sotmesa a llicència ambiental podrà ser substancial o no substancial.
2. Qualsevol ampliació o modificació de les característiques o del funcionament d’una instal·lació es considerarà substancial si la modificació o l’ampliació aconseguix per si sola els llindars de capacitat establits en l’annex II d’esta llei o si ha de ser sotmesa al procediment d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la normativa vigent en esta matèria.
3. Igualment, es considera modificació substancial quan les modificacions successives no substancials produïdes al llarg de la vigència de la llicència ambiental suposen la superació dels criteris tècnics establits, en allò que resulte aplicable, en la disposició addicional quinta.

4. Quan la modificació represente una superació dels llindars de capacitat que implique que l’activitat quede inclosa en l’annex I, s’haurà d’obtindre autorització ambiental integrada en els termes que preveu la disposició addicional sexta.
5. El titular de la llicència ambiental que pretenga dur a terme una modificació de la instal·lació haurà de comunicar-ho a l’ajuntament i indicar raonadament si considera que es tracta d’una modificació substancial o no substancial. A esta comunicació s’adjuntaran els documents justificatius de les raons exposades.
6. Per a la justificació de la modificació substancial es tindrà en compte la major incidència de la modificació projectada sobre la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient, en els aspectes previstos en l’article 46 d’esta llei per a l’autorització ambiental integrada i els criteris tècnics establits en la disposició addicional quinta d’esta llei.

7. Quan el titular considere que la modificació projectada no és substancial podrà dur-la a terme, sempre que l’ajuntament no manifeste el contrari en el termini d’un mes.
8. Quan la modificació projectada siga considerada pel mateix titular o per l’ajuntament com a substancial, no podrà dur-se a terme fins que no siga modificada la llicència ambiental.
La modificació de la llicència ambiental serà objecte de notificació i publicitat en els mateixos termes establits per a la resolució de la llicència.
Esta modificació podrà tramitar-se pel procediment simplificat que l’ajuntament establisca per mitjà de les seues ordenances, en què es concretarà el contingut de la sol·licitud de modificació que cal presentar, documents que justifiquen el caràcter substancial de la modificació a realitzar, i projecte d’activitat referit a la part o parts de la instal·lació afectades per la modificació que es durà a terme. En qualsevol cas, la modificació substancial implicarà l’emissió d’un nou dictamen ambiental per part de l’òrgan que tinga atribuïda esta competència, i en els termes establits en l’article 58 d’esta llei.

9. Quan la modificació d’una instal·lació supose una disminució de la seua capacitat de producció fins a quedar per davall dels llindars de l’annex II deixarà de ser exigible la llicència ambiental, i es procedirà a l’adaptació al règim d’intervenció ambiental que corresponga d’acord amb la disposició addicional sexta d’esta llei i l’actualització consegüent en el Registre Ambiental d’Instal·lacions de la Comunitat Valenciana.

Article 64. Extinció, revocació, anul·lació i suspensió
1. Les llicències ambientals només seran efectives en les condicions i per a les activitats que expressament es determinen en estes. Seran vàlides únicament per a les instal·lacions o establiments que s’hi consigne.
2. Seran causes d’extinció de la llicència ambiental les següents:
a) La renúncia del titular de l’activitat.
b) L’acord mutu entre el titular i l’administració competent.
c) La caducitat de la llicència ambiental, en els termes d’esta llei.

d) L’incompliment de les condicions a què estiguen subordinades, quan desaparegueren les circumstàncies que van motivar-ne l’atorgament o en sobrevingueren d’altres que, si hagueren existit en aquell moment, haurien justificat la denegació, amb audiència prèvia del titular.
e) La falta d’adaptació a les condicions i els requisits introduïts per normes posteriors en els terminis d’adaptació que les normes establisquen, així com per l’incompliment de realitzar les inspeccions periòdiques que estiguen exigides per la normativa aplicable durant l’exercici de l’activitat, amb audiència prèvia del titular.
f) L’incompliment de les noves condicions establides com a conseqüència de la modificació de la llicència, o les que siga procedent realitzar com a conseqüència de la revisió o modificació de la llicència ambiental.
g) El tancament definitiu de la instal·lació sotmesa a llicència ambiental, amb l’execució prèvia de les mesures previstes a este efecte en esta llei o que s’establisquen reglamentàriament.
h) A conseqüència d’un procediment sancionador en virtut del que preveu esta llei.
3. Així mateix, les autoritzacions ambientals integrades podran ser revocades d’acord amb el que establix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
4. La llicència ambiental podrà ser objecte de suspensió adoptada com a mesura provisional, amb caràcter previ o en el transcurs d’un procediment sancionador iniciat com a conseqüència d’infraccions comeses contra el que disposa esta llei, en els supòsits previstos en el seu títol V.
Article 65. Caducitat
1. Les llicències ambientals caducaran en els supòsits següents:
a) Quan l’exercici de l’activitat no s’inicie en el termini de tres anys, a partir de la data de l’atorgament de la llicència, sempre que en esta no es fixe un termini superior.
b) Quan l’exercici de l’activitat o instal·lació es paralitze per un termini superior a dos anys, excepte en casos de força major.
2. No obstant això, per causes justificades, el titular de l’activitat o instal·lació podrà sol·licitar a l’òrgan competent una pròrroga dels terminis anteriorment assenyalats.
3. La caducitat, quan siga procedent, serà declarada formalment per l’ajuntament, amb tràmit d’audiència previ al titular.

TÍTOL IV
Règim de declaració responsable ambiental

Article 66. Àmbit d’aplicació
S’inclouen en el règim de declaració responsable ambiental les activitats que no estiguen sotmeses, atenent la seua escassa incidència ambiental, ni al règim d’autorització ambiental integrada ni de llicència ambiental, i que no puguen considerar-se innòcues per no complir alguna de les condicions establides en l’annex III d’esta llei.

Article 67. Fins
Els fins de la declaració responsable ambiental són els següents:

a) Possibilitar que els operadors econòmics puguen iniciar l’exercici de les activitats sense necessitat d’autorització o un altre acte administratiu previ atorgat per l’administració, atenent l’escassa incidència ambiental de les activitats incloses en este règim.
b) Substituir el control previ administratiu per un control a partir de l’inici de l’exercici de l’activitat.
c) Estructurar un mecanisme que dote de les degudes garanties els operadors econòmics davant de la inexistència d’un acte administratiu autoritzatori previ, alhora que es mantenen en l’administració les facultats d’inspecció i control.

Article 68. Formalització de la declaració responsable ambiental
1. Abans de la presentació davant de l’ajuntament de la declaració responsable ambiental, els interessats hauran d’haver efectuat, d’acord amb el que establix la normativa en vigor, les obres i instal·lacions elèctriques, acústiques i de seguretat industrial i la resta de les que resulten procedents en funció de l’activitat a desenrotllar, així com haver obtingut les autoritzacions o formulades les comunicacions que siguen legalment exigibles per la normativa sectorial aplicable a l’activitat.

L’interessat haurà de disposar, per a la presentació davant de l’administració quan li siga requerit per esta en virtut del control posterior a l’inici de l’activitat, de la documentació que acredite el compliment de tots els requisits establits en l’apartat anterior.
2. La declaració responsable ambiental es formalitzarà d’acord amb el model que a este efecte es trobe disponible en la pàgina web de l’ajuntament corresponent o, a falta d’això, amb el que amb caràcter general pose a disposició la conselleria competent en medi ambient.

3. En la declaració responsable l’interessat manifestarà sota la seua responsabilitat que complix els requisits establits en la normativa ambiental per a l’exercici de l’activitat que es disposa a iniciar, que posseïx la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantindre el seu compliment durant tot el període de temps que dure l’exercici de l’activitat.
L’ajuntament podrà incloure en el contingut de la declaració responsable ambiental la manifestació expressa de compliment d’altres requisits que, encara que no estrictament ambientals, estiguen legalment exigits per al funcionament de l’activitat, sense perjuí del que establisca la normativa sectorial aplicable.
4. La declaració responsable ambiental, degudament subscrita per l’interessat, ha d’anar acompanyada de la documentació següent:
a) Memòria tècnica descriptiva de l’activitat.
b) Certificat subscrit per tècnic competent, degudament identificat per mitjà de nom i cognoms, titulació i document nacional d’identitat, acreditativa que les instal·lacions complixen totes les condicions tècniques i ambientals exigibles per a poder iniciar l’exercici de l’activitat.


Article 69. Efectes de la declaració responsable ambiental
1. La presentació de la declaració responsable ambiental amb la documentació indicada en l’article anterior permetrà a l’interessat l’obertura i inici de l’activitat transcorregut el termini màxim d’un mes des de la presentació.
2. Durant este termini, l’ajuntament podrà verificar la documentació presentada i, si és el cas, requerir-ne l’esmena, així com efectuar visita de comprovació a la instal·lació.
3. Si abans del venciment del termini s’efectua comprovació pels servicis tècnics municipals i s’estén acta de conformitat, la declaració responsable produirà efectes des d’eixa data.

4. Si dels resultats de la visita es detecten deficiències que no tinguen caràcter substancial, s’atorgarà a l’interessat termini per a esmenar els defectes advertits. Transcorregut el termini atorgat, efectuarà nova visita de comprovació a fi de verificar el compliment dels requeriments d’esmena indicats.
En cas d’incompliment degudament constatat, o en el supòsit d’haver-se detectat en la visita de comprovació deficiències no esmenables, l’ajuntament dictarà una resolució motivada de cessament de l’activitat, amb audiència prèvia de l’interessat.
5. Transcorregut el termini d’un mes des de la presentació de la declaració responsable ambiental sense efectuar-se visita de comprovació o, realitzada esta, sense oposició o inconvenient per part de l’ajuntament, l’interessat podrà procedir a l’obertura i inici de l’activitat.
6. L’interessat podrà sol·licitar el certificat de conformitat amb l’obertura. L’ajuntament estarà obligat a emetre’l en el termini màxim d’un mes.
7. De conformitat amb l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la falta de presentació davant de l’administració, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’acompanye o incorpore a una declaració responsable ambiental, determinarà la impossibilitat de continuar amb l’exercici de l’activitat des del moment que es constaten tals fets, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquen.

Article 70. Modificació de l’activitat
1. Qualsevol modificació posterior durant l’exercici de l’activitat haurà de ser objecte de comunicació a l’ajuntament.
2. Quan la modificació implique un canvi de règim d’intervenció ambiental, caldrà ajustar-se al que establix la disposició addicional sexta d’esta llei.

TÍTOL V
Règim de comunicació d’activitats innòcues

Article 71. Àmbit d’aplicació
Quedaran subjectes al règim de comunicació d’activitats innòcues les activitats que no tenen incidència ambiental, considerant-se com a tals les que complisquen totes les condicions establides en l’annex III d’esta llei. Els ajuntaments podran regular en les seues ordenances les activitats que tinguen la consideració d’innòcues i que, per tant, estiguen subjectes a este règim.

Article 72. Finalitat
El règim de comunicació d’activitats innòcues té com a finalitat possibilitar als operadors econòmics l’exercici d’una activitat sense necessitat d’autorització o un altre acte administratiu previ per part de l’Administració, atenent la seua incidència ambiental nul·la.

Article 73. Formalització de la comunicació d’activitats innòcues
1. La comunicació d’activitats innòcues podrà formular-se una vegada acabades les obres i les instal·lacions necessàries, i obtingudes, si és el cas, les autoritzacions o altres mitjans d’intervenció que siguen procedents en virtut de la normativa sectorial no ambiental i abans del començament de l’activitat.
2. Es formalitzarà d’acord amb el model que a este efecte es trobe disponible en la pàgina web de l’ajuntament corresponent o, a falta d’això, el que amb caràcter general pose a disposició la conselleria competent en medi ambient.
3. La comunicació d’activitats innòcues es presentarà davant de l’ajuntament en què haja de realitzar-se l’activitat i produirà efectes des de la presentació. Una vegada presentada, podrà iniciar-se l’exercici de l’activitat, sense perjuí de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguen atribuïdes les administracions públiques.
4. Potestativament, l’interessat podrà sol·licitar a l’ajuntament la consignació en la comunicació presentada o per mitjà de certificat exprés, la conformitat de l’administració.
5. L’administració podrà comprovar, en qualsevol moment, la veracitat de totes les dades i documents aportats, així com el compliment dels requisits que la normativa aplicable exigisca per a l’exercici de l’activitat.
6. De conformitat amb l’article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la falta de presentació davant de l’administració, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’adjunte o incorpore a la comunicació ambiental, determinarà la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquen.


Article 74. Modificació de l’activitat
1. Qualsevol modificació posterior durant l’exercici de l’activitat haurà de ser objecte de comunicació a l’ajuntament.
2. Quan la modificació implique un canvi de règim d’intervenció ambiental, caldrà ajustar-se al que establix la disposició addicional sexta d’esta llei.

TÍTOL VI
Règim de control, inspecció i sanció

CAPÍTOL I
Règim de control

Article 75. Vigilància i control
1. Sense perjuí de les facultats de vigilància i control que corresponguen als òrgans de les diferents administracions públiques en l’àmbit de les seues competències respectives i d’acord amb la normativa sectorial en cada cas aplicable, les autoritzacions ambientals integrades i les llicències ambientals que s’atorguen podran establir els programes de vigilància ambiental a què se sotmet l’exercici de l’activitat, per a garantir la seua adequació permanent a les determinacions legals i a les establides específicament en el mateix instrument d’intervenció ambiental, el control del qual correspondrà a l’òrgan que haja atorgat l’instrument d’intervenció ambiental corresponent.
2. Les entitats públiques o privades degudament acreditades i reconegudes per l’Administració per a actuar en l’àmbit de la qualitat ambiental podran actuar a instàncies dels òrgans competents per a l’exercici de les funcions públiques de vigilància, seguiment, control, mesurament i informe que corresponguen als dits òrgans, sempre que tals funcions no hagen de ser exercides per funcionaris públics, la qual cosa no impedirà que els puguen assistir en eixa labor.

Article 76. Mesures d’autocontrol
1. L’òrgan competent podrà exigir mesures d’autocontrol ambiental als titulars de les instal·lacions que desenrotllen alguna de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada o llicència ambiental, amb audiència prèvia a estos, amb la finalitat de controlar la incidència de les instal·lacions en el medi ambient. Els resultats de l’autocontrol estaran en tot moment disponibles per a la verificació per l’òrgan esmentat. El contingut, l’abast i la periodicitat dels autocontrols s’establirà en la mateixa autorització o llicència, o posteriorment a la seua concessió per mitjà d’una resolució expressa, amb audiència prèvia de l’interessat.
2. Les disposicions d’este article s’entendran sense perjuí de la labor d’inspecció i vigilància que pot dur a terme l’òrgan amb competències d’inspecció de qualitat ambiental de la conselleria competent en medi ambient d’acord amb el que disposa el capítol següent.


CAPÍTOL II
Règim d’inspecció

Article 77. Inspecció i sanció
La conselleria competent en medi ambient, per al supòsit d’autoritzacions ambientals integrades, i l’ajuntament en què s’ubique la instal·lació corresponent, per a la resta d’instruments d’intervenció ambiental previstos en esta llei, seran els òrgans competents per a adoptar les mesures cautelars, així com per a exercir la potestat sancionadora i per a garantir el compliment dels objectius d’esta llei i la normativa bàsica en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, sense perjuí de la competència estatal en esta matèria respecte dels abocaments a conques gestionades per l’Administració General de l’Estat.


Article 78. Exercici de la facultat inspectora
1. La funció inspectora haurà de ser exercida per funcionaris públics, els quals podran ser assistits per personal no funcionari de l’Administració corresponent o per entitats públiques o privades registrades per la conselleria competent en matèria de medi ambient o degudament acreditades per a l’exercici de funcions en matèria de qualitat ambiental.

Per a la realització d’actuacions materials d’inspecció podran designar-se entitats col·laboradores en els termes que s’establisquen en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i qualitat ambiental.

2. Els titulars prestaran al personal d’inspecció tota l’assistència necessària per a facilitar el millor desenrotllament possible de la seua funció, i perquè puguen dur a terme qualsevol visita de l’emplaçament, així com presa de mostres, recollida de dades i obtenció de la informació necessària per a l’exercici de la seua missió.
3. El cost de les inspeccions que siguen prefixades podrà ser imputat als titulars de les instal·lacions inspeccionades. També podrà imputar-se el cost de les inspeccions no prefixades quan estes es realitzen com a conseqüència de no atendre el titular de la instal·lació els requeriments de l’Administració quan es realitzen en l’àmbit d’un procediment sancionador o quan s’aprecie temeritat o mala fe en el titular de la instal·lació inspeccionada.

Article 79. Funcions
1. Tindran la consideració d’agents de l’autoritat els funcionaris públics degudament acreditats que exercisquen funcions en matèria de control integrat de la contaminació, de control sectorial ambiental i d’inspecció.
2. El personal d’inspecció tindrà les facultats pròpies del desenrotllament de la dita funció, i en particular les següents:
a) Accedir, amb identificació prèvia i sense notificació prèvia, a les instal·lacions.
b) Alçar les actes d’inspecció.
c) Requerir informació i procedir als exàmens i controls necessaris que asseguren el compliment de les disposicions vigents i de les condicions de l’instrument d’intervenció ambiental que corresponga.

d) Qualssevol altres facultats que els siguen atribuïdes per la normativa aplicable.

Article 80. Actes d’inspecció
1. El personal d’inspecció estendrà acta de les visites d’inspecció que realitze, entregarà una primera còpia a l’interessat o persona davant de qui s’actue i un altre exemplar serà remés a l’autoritat competent per a la iniciació del procediment sancionador, si és procedent. Estes actes gaudiran de presumpció de certesa i valor probatori, sense perjuí de les altres proves que, en defensa dels interessos respectius, puguen aportar els administrats.
2. Els titulars de les activitats que proporcionen informació a l’administració en relació amb esta llei podran invocar el caràcter de confidencialitat d’esta en els aspectes relatius als processos industrials i a qualssevol altres aspectes la confidencialitat dels quals estiga prevista legalment.

Article 81. Publicitat
Els resultats de les actuacions d’inspecció hauran de posar-se a disposició del públic d’acord amb el que preveu la regulació sobre el dret d’accés a la informació en matèria de medi ambient i la resta de normativa que hi siga aplicable.
Per a agilitzar al màxim l’accés a esta informació, i d’acord amb el que es determine reglamentàriament, els ciutadans i les ciutadanes hi podran accedir a través de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, respectant sempre les garanties i els requisits establits en les normes de procediment administratiu i de confidencialitat.


Article 82. Requeriment d’esmena de deficiències en el funcionament

1. En el supòsit d’activitats subjectes a autorització ambiental integrada, en el cas que s’advertisquen irregularitats o deficiències en el seu funcionament, l’òrgan competent en matèria d’inspecció podrà requerir el titular perquè les corregisca, en un termini d’acord amb la naturalesa de les mesures a adoptar, que no podrà ser superior a sis mesos, excepte casos especials degudament justificats. Este requeriment podrà comportar la suspensió cautelar de l’activitat.
Els ajuntaments tindran l’obligació d’informar l’òrgan que haguera atorgat l’autorització ambiental integrada sobre qualsevol deficiència o funcionament anormal que observen o del que tinguen notícia.

2. L’adopció de les mesures previstes en este article són independents de la incoació, quan siga procedent, d’expedient sancionador.

3. En el supòsit d’activitats subjectes a instruments d’intervenció ambiental de competència municipal, si l’òrgan competent de la Generalitat advertix irregularitats en el seu funcionament ho farà saber a l’ajuntament per a l’exercici de les seues competències en matèria d’inspecció o sanció.

Article 83. Planificació
1. En els termes que establisca la normativa bàsica en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, l’òrgan competent en matèria d’inspecció de qualitat ambiental de la conselleria amb competències en medi ambient elaborarà plans d’inspecció ambiental amb la finalitat d’articular, programar i racionalitzar les inspeccions ambientals que es realitzen a la Comunitat Valenciana. Estos plans seran aprovats per la conselleria competent en matèria de medi ambient i vincularan, en l’àmbit de les seues competències, tots els agents de l’autoritat que actuen en l’àmbit del medi ambient i al territori de la Comunitat Valenciana.

Estos plans inclouran una avaluació general dels problemes de medi ambient més importants, la zona geogràfica coberta pel pla d’inspecció i un registre de les instal·lacions cobertes pel pla, així com els procediments per a elaborar els programes, tant d’inspeccions mediambientals prefixades com de no prefixades, incloent-hi, si és el cas, les disposicions necessàries sobre la cooperació entre les diferents autoritats responsables de la inspecció.
2. Basant-se en estos plans d’inspecció, l’òrgan competent elaborarà regularment programes d’inspecció mediambiental prefixada que incloguen la freqüència de les visites in situ als emplaçaments per als diferents tipus d’instal·lacions. Entre els criteris per a l’avaluació sistemàtica dels riscos mediambientals es tindrà en compte l’historial de compliment de les condicions de l’autorització, així com la participació del titular en el sistema de la Unió Europea de gestió i auditoria ambientals (EMAS), de conformitat amb el Reglament (CE) número 1221/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, pel qual es permet que les organitzacions s’adherisquen amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS).
3. S’efectuaran inspeccions mediambientals no prefixades per a investigar denúncies sobre aspectes mediambientals, així com accidents i incidents mediambientals i casos d’incompliment de les normes.

4. Es podran realitzar inspeccions prefixades i no prefixades per mitjà d’entitats col·laboradores en matèria de qualitat ambiental en els termes que s’establisquen en la normativa bàsica estatal.

Article 84. Clausura d’activitats sense l’instrument d’intervenció corresponent
Sense perjuí de les sancions que siguen procedents i de la instrucció del procediment sancionador corresponent per a la seua imposició, quan l’administració competent tinga coneixement que una activitat funciona sense autorització, llicència, declaració responsable ambiental o comunicació d’activitats innòcues podrà:
a) Amb audiència prèvia al titular de l’activitat per un termini de quinze dies, acordar el tancament o la clausura de l’activitat i les instal·lacions en què es desenrotlla.
b) Requerir el titular de l’activitat o de la instal·lació perquè regularitze la seua situació d’acord amb el procediment aplicable per a l’instrument d’intervenció corresponent d’acord amb el que establix esta llei, en els terminis que es determinen, segons el tipus d’activitat de què es tracte.

Article 85. Mesures provisionals en supòsits d’urgència o per a la protecció provisional d’interessos implicats
1. Abans de la iniciació del procediment sancionador l’òrgan competent, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència i per a la protecció provisional dels interessos implicats, podrà adoptar alguna de les mesures provisionals previstes en l’article 102 d’esta llei quan es produïsca alguna de les circumstàncies següents:
a) Incompliment de les condicions imposades en l’instrument d’intervenció ambiental corresponent.
b) Existència de raons fundades de danys greus o irreversibles al medi ambient o perill immediat per a les persones o béns fins que no desapareguen les circumstàncies determinants, amb l’adopció de les mesures necessàries per a evitar els danys i eliminar els riscos.
2. Estes mesures provisionals seran acordades per mitjà d’una resolució motivada amb audiència prèvia de l’interessat per un termini de cinc dies. No obstant això, quan s’aprecie perill imminent per a les persones s’adoptaran les mesures provisionals sense necessitat de l’audiència prèvia esmentada, si bé en el termini de tres dies després de l’adopció de la mesura esmentada i sense perjuí de les disposicions de l’apartat següent, es donarà audiència a l’interessat.
3. De conformitat amb l’article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, estes mesures hauran de ser confirmades, modificades o alçades en l’acord d’iniciació del procediment, que haurà d’efectuar-se dins dels quinze dies següents a la seua adopció.

4. Seran òrgans competents per a adoptar estes mesures provisionals els que ho siguen per a l’atorgament de l’instrument d’intervenció ambiental corresponent.

CAPÍTOL III
Règim sancionador

Article 86. Principis generals
L’exercici de la potestat sancionadora en l’àmbit d’esta llei es regirà per les disposicions del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel que preveu esta llei i la resta de normativa de desplegament i pel que disposa el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, o les normes que els substituïsquen.


Article 87. Forma d’iniciació
Els procediments sancionadors s’iniciaran sempre d’ofici, per acord de l’òrgan competent, bé per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’orde superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
Article 88. Actuacions prèvies
1. Abans de l’inici del procediment es podran realitzar actuacions prèvies a fi de determinar amb caràcter preliminar si hi concorren circumstàncies que justifiquen la seua iniciació.
2. Les actuacions prèvies seran realitzades pels òrgans que tinguen atribuïdes les funcions d’investigació, esbrinament i inspecció en la matèria i, si no n’hi ha, per la persona o òrgan administratiu que determine l’òrgan competent per a la iniciació o resolució del procediment.


Article 89. Prescripció
Quan de les actuacions prèvies es concloga que ha prescrit la infracció, l’òrgan competent acordarà la no-procedència d’iniciar el procediment sancionador. Igualment, si iniciat el procediment sancionador es conclou, en qualsevol moment, que ha prescrit la infracció, l’òrgan competent resoldrà la conclusió del procediment, amb arxivament de les actuacions, sense perjuí dels procediments administratius que puguen iniciar-se amb vista a la consecució de la restauració del medi ambient afectat o la reparació dels danys ambientals.


Article 90. Infraccions
1. Sense perjuí de les infraccions que, si és el cas, puguen establir-se en la legislació sectorial, constituïxen infraccions administratives a les disposicions d’esta llei les accions o omissions tipificades en els articles següents.
2. El que preveu l’apartat anterior s’ha d’entendre sense perjuí de les responsabilitats civils, penals o d’un altre orde en què puguen incórrer els responsables de la infracció.

Article 91. Responsabilitat
1. Seran responsables de les infraccions administratives previstes en esta llei les persones físiques o jurídiques que incórreguen o que hagen participat en les accions o omissions tipificades en esta.
2. Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions comeses pels seus òrgans o agents, i assumiran el cost de les mesures de reposició o restauració i de les indemnitzacions que siguen procedents per danys i perjuís a tercers o a l’administració.
3. Quan el compliment de les obligacions previstes en esta llei corresponga a diverses persones conjuntament, respondran de forma solidària de les infraccions que, si és el cas, es cometen i de les sancions que s’imposen, d’acord amb el que establix esta llei.
4. Quan hi haja una pluralitat de responsables a títol individual i no siga possible determinar el grau de participació de cada un en la realització de la infracció, respondran tots ells de forma solidària.

Article 92. Procediment
1. Les infraccions a les disposicions d’esta llei seran objecte de les sancions administratives corresponents amb la instrucció prèvia del procediment oportú tramitat d’acord amb el que establix el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i el Reial Decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora, o les normes que els substituïsquen.
2. No es podrà imposar cap sanció sinó en virtut de l’expedient instruït a este efecte d’acord amb el procediment a què es referix l’apartat anterior.

Article 93. Classificació de les infraccions
1. Les infraccions de les disposicions d’esta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. Són infraccions molt greus:
a) Exercir una activitat subjecta a autorització ambiental integrada o a llicència ambiental, o dur-ne a terme una modificació substancial, sense l’instrument d’intervenció ambiental preceptiu o la seua modificació, sempre que s’haja produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o que s’haja posat en perill la seguretat o la salut de les persones.
b) Incomplir les condicions establides en l’autorització ambiental integrada o en la llicència ambiental, sempre que s’haja produït un dany o deteriorament per al medi ambient o que s’haja posat en perill la seguretat o la salut de les persones.
c) Incomplir les obligacions derivades de les mesures provisionals previstes en l’article 102 d’esta llei.
d) Exercir l’activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions autonòmiques o estatals que hagen establit l’exigència de notificació i/o registre, sempre que s’haja produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient o s’haja posat en perill la seguretat o salut de les persones.
3. Són infraccions greus:
a) Exercir una activitat subjecta a autorització ambiental integrada o a llicència ambiental, o dur-ne a terme una modificació substancial, sense l’instrument d’intervenció ambiental preceptiu o la seua modificació, sempre que no s’haja produït dany o deteriorament per al medi ambient o no s’haja posat en perill la seguretat o la salut de les persones.

b) Incomplir les condicions establides en l’autorització ambiental integrada o en la llicència ambiental, sense que s’haja produït un dany o deteriorament per al medi ambient, o sense que s’haja posat en perill la seguretat o la salut de les persones, així com no prendre les mesures necessàries per a tornar a assegurar-ne el compliment en el termini més breu possible i així evitar altres possibles accidents o incidents.
c) Exercir una activitat per a la qual s’ha obtingut autorització ambiental integrada o llicència ambiental sense efectuar la declaració o comunicació per a l’inici de l’activitat.
d) Exercir alguna de les activitats sotmeses a declaració responsable ambiental o comunicació d’activitats innòcues, o dur a terme una modificació de l’establiment que implique un canvi entre estos instruments d’intervenció sense la presentació prèvia dels dits documents a l’ajuntament on s’haja d’ubicar la instal·lació, sempre que s’haja produït un dany o deteriorament per al medi ambient o s’haja posat en perill la seguretat o salut de les persones.

e) Ocultar o alterar maliciosament les dades aportades als expedients administratius per a l’obtenció, revisió o modificació dels instruments d’intervenció ambiental, o qualsevol altra informació exigida en els procediments regulats en esta llei, així com falsejar els certificats o informes tècnics presentats a l’Administració.

f) Desenrotllar l’activitat sense subjecció a les normes proposades en el projecte presentat sempre que s’alteren les circumstàncies que precisament van permetre atorgar l’autorització ambiental o la llicència ambiental.
g) Transmetre/adquirir la titularitat de la instal·lació amb autorització ambiental integrada o llicència ambiental sense comunicar-ho a l’òrgan que haja atorgat l’instrument d’intervenció ambiental corresponent.

h) No comunicar a l’òrgan que haja atorgat l’autorització ambiental integrada les modificacions realitzades en la instal·lació, sempre que no tinguen el caràcter de substancials.
i) No informar immediatament l’òrgan que haja atorgat l’instrument d’intervenció ambiental corresponent de qualsevol incompliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada o de la llicència ambiental, així com dels incidents o accidents que afecten de forma significativa el medi ambient.
j) Impedir, retardar o obstruir l’activitat d’inspecció o control.
k) Exercir l’activitat incomplint les obligacions fixades en les disposicions autonòmiques o estatals que hagen establit l’exigència de notificació i/o registre, sempre que s’haja produït un dany o deteriorament per al medi ambient o s’haja posat en perill la seguretat o salut de les persones, que en cap dels dos casos tinga la consideració de greu.
l) No complir el règim d’autocontrol de conformitat amb les disposicions de l’article 76 de la present llei.

M. No informar l’òrgan que haja atorgat l’instrument d’intervenció ambiental corresponent en els supòsits exigits en esta llei, quan no estiga tipificat com a infracció lleu.
n) Procedir al tancament definitiu d’una instal·lació incomplint les condicions establides en l’autorització ambiental integrada relatives a la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies.
o) La comissió d’algunes de les infraccions indicades en l’apartat 2 d’este article quan, per la seua escassa quantia o entitat, no meresquen la qualificació de molt greus.
4. Són infraccions lleus:
a) Exercir alguna de les activitats incloses en el règim de declaració responsable ambiental o comunicació d’activitats innòcues o dur a terme una modificació en la instal·lació que implique canvi entre estos instruments d’intervenció sense la presentació prèvia dels dits documents a l’ajuntament on s’haja d’ubicar la instal·lació, sempre que no s’haja produït un dany o deteriorament per al medi ambient ni s’haja posat en perill la seguretat o salut de les persones.

b) Incórrer en demora no justificada en l’aportació de documents sol·licitats per l’administració.
c) No efectuar la comunicació del cessament de l’activitat per tancament temporal o definitiu de la instal·lació.
d) Procedir al tancament temporal de la instal·lació per un període superior a un any sense haver presentat un pla de mesures subscrit per tècnic competent per a la seua aprovació per part de l’òrgan ambiental competent, així com no comunicar al dit òrgan la finalització de l’execució de les mesures previstes en el pla aprovat o no aportar el certificat emés per entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental segons el qual les mesures previstes en el pla aprovat s’han executat.

e) Reprendre l’activitat després d’un període de cessament temporal sense haver-ho comunicat a l’òrgan ambiental competent.
f) Procedir al tancament definitiu sense haver presentat el projecte per a la clausura i el desmantellament de la instal·lació, així com no comunicar a l’òrgan ambiental competent la finalització de l’execució de les mesures previstes en el projecte de clausura i desmantellament o, a falta d’això, no presentar el certificat emés per entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental segons el qual les mesures contingudes en el projecte s’han executat.
g) L’incompliment de les prescripcions establides en esta llei quan no estiga tipificat com a infracció molt greu o greu.

Article 94. Prescripció de les infraccions i caducitat del procediment sancionador
1. Les infraccions tipificades en esta llei com a lleus prescriuran en el termini d’un any; les tipificades com a greus, en el de tres anys, i les tipificades com a molt greus, en el de cinc anys.
2. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s’haja comés o des que l’Administració en tinga constància. En les infraccions derivades d’una activitat continuada la data inicial del còmput serà la de la finalització de l’activitat o la de l’últim acte en què la infracció es consume.
3. Interromprà la prescripció la iniciació amb coneixement de l’interessat del procediment sancionador, i es reprendrà el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
4. El procediment sancionador haurà de ser resolt i notificar-se la resolució que siga procedent a l’interessat, en el termini màxim d’un any des de la seua iniciació. Es produirà la caducitat de la forma prevista en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

5. No obstant això, l’instructor de l’expedient podrà acordar la suspensió del termini màxim per a resoldre quan hi concórrega alguna de les circumstàncies previstes i exigides per a això en l’article 42.5 de la llei esmentada.

Article 95. Sancions
1. Les infraccions tipificades en esta llei podran donar lloc a la imposició d’alguna o diverses de les sancions següents, sense perjuí de les quanties que, amb caràcter bàsic, establisca la normativa estatal en la matèria:
1.1. En el cas d’infraccions molt greus:
a) Multa de 200.001 fins a 2.000.000 d’euros respecte a les instal·lacions o activitats sotmeses a autorització ambiental integrada i multa de 50.001 fins a 300.000 euros respecte a la resta d’activitats.
b) Clausura definitiva, total o parcial, de les instal·lacions.
c) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període no inferior a dos anys ni superior a cinc.
d) Inhabilitació per a l’exercici de l’activitat per un període no inferior a un any ni superior a dos.
e) Revocació de l’autorització ambiental integrada o de la llicència ambiental, o suspensió d’estos instruments d’intervenció per un temps no inferior a un any ni superior a cinc.
f) Publicació, a través dels mitjans que es consideren oportuns, de les sancions imposades, una vegada que hagen adquirit fermesa en via administrativa o, si és el cas, jurisdiccional, així com els noms, cognoms o denominació o raó social de les persones físiques o jurídiques responsables i l’índole i naturalesa de les infraccions.
1.2. En el cas d’infraccions greus:
a) Multa des de 20.001 fins a 200.000 euros respecte a les instal·lacions o activitats sotmeses a autorització ambiental integrada i multa des de 2.001 fins a 50.000 euros respecte a la resta d’activitats.
b) Clausura temporal, total o parcial, de les instal·lacions per un període màxim de dos anys.
c) Inhabilitació per a l’exercici de l’activitat per un període màxim d’un any.
d) Revocació de l’autorització ambiental integrada o de la llicència ambiental, o suspensió d’estos instruments d’intervenció per un període màxim d’un any.
e) Imposició al titular de l’obligació d’adoptar les mesures complementàries que l’autoritat competent estime necessàries per a tornar a assegurar el compliment de les condicions de l’autorització ambiental integrada i per a evitar la consecució d’altres possibles incidents o accidents.
1.3. En el cas d’infraccions lleus:
Multa de fins a 20.000 euros respecte a les instal·lacions o activitats sotmeses a autorització ambiental integrada i multa de fins a 2.000 euros respecte a la resta d’activitats.
2. Quan la quantia de la multa resulte inferior al benefici obtingut per la comissió de la infracció, la sanció serà augmentada, com a mínim, fins al doble de l’import en què s’haja beneficiat l’infractor.


Article 96. Graduació de les sancions
En la imposició de les sancions s’haurà de mantindre la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, considerant-se especialment els criteris següents per a la graduació de la sanció:
a) La importància dels danys causats al medi ambient o salut de les persones, o el perill creat per al medi ambient o la seguretat de les persones.
b) L’existència d’intencionalitat o reiteració en la comissió de la infracció.
c) El grau de participació en la comissió de la infracció.
d) El benefici obtingut per la comissió de la infracció.
e) La reincidència en la comissió, en el terme d’un any, de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució administrativa ferma.
f) L’adopció, abans de l’inici del procediment sancionador, de mesures correctores que minimitzen o resolguen els efectes perjudicials que sobre el medi ambient o la salut de les persones es deriven d’una determinada actuació tipificada com a infracció en esta llei.

Article 97. Prescripció de les sancions
1. Prescriuran a l’any les sancions imposades per infraccions lleus a esta llei; als tres anys, les imposades per infraccions greus, i als cinc anys, les imposades per infraccions molt greus.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció, de conformitat amb les disposicions de l’article 132.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, i tornarà a transcórrer el termini si aquell estiguera paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor.

Article 98. Infraccions constitutives de delicte o falta i concurrència de sancions administratives
1. Quan, amb motiu de la incoació del procediment sancionador, s’aprecien indicis que determinats fets puguen ser constitutius de delicte o falta, l’òrgan administratiu competent per a la seua iniciació ho farà saber a la jurisdicció penal i al ministeri fiscal, se suspendrà el procediment administratiu sancionador mentres l’autoritat judicial no dicte una resolució ferma que pose fi al procediment o tinga lloc el sobreseïment o l’arxivament de les actuacions o es produïsca la devolució de l’expedient pel Ministeri Fiscal i quedarà interromput mentrestant el termini per a la resolució del procediment sancionador.

Si no s’aprecia l’existència de delicte o falta, l’òrgan administratiu competent continuarà l’expedient sancionador. Els fets declarats provats en la resolució judicial ferma vincularan l’òrgan administratiu.

2. Si en resulta la incoació de causa penal, i s’estima que hi ha identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que puga correspondre, l’òrgan competent per a la resolució del procediment sancionador n’acordarà la suspensió fins que es dicte una resolució judicial ferma. En estos últims supòsits, la sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa, però no exclourà l’obligació de reposició o restauració de les coses a l’estat originari anterior a la infracció comesa, i l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjuís causats.
3. Interromprà el termini de prescripció de la infracció la iniciació de diligències penals sobre els mateixos fets sobre els quals s’haja incoat expedient sancionador, amb coneixement de l’interessat.
4. No podran sancionar-se els fets que hagen sigut sancionats penalment o administrativament, en els casos en què s’aprecie identitat de subjecte, fets i fonament. L’òrgan competent resoldrà la no-exigibilitat de responsabilitat administrativa en qualsevol moment de la instrucció del procediment sancionador en què quede acreditat que s’ha dictat sanció penal o administrativa sobre els mateixos fets, sempre que hi concórrega a més identitat de subjecte i fonament.
5. Quan un sol fet constituïsca dos o més infraccions administratives d’acord amb esta llei, i a una altra o altres lleis sectorials que hi resulten aplicables, s’imposarà al subjecte infractor, d’entre les possibles sancions, la de més gravetat.

Article 99. Obligació de reposar i multes coercitives
1. Sense perjuí de la sanció penal o administrativa que, si és el cas, s’impose, l’infractor estarà obligat a la reposició o restauració de les coses al seu estat originari anterior a la infracció comesa, de la forma i en les condicions establides per l’òrgan sancionador.
Igualment, si la comissió de la infracció ha causat danys i perjuís, estarà obligat a la seua indemnització, i caldrà comunicar-ho a l’infractor, que quedarà obligat, a més, a abonar la indemnització corresponent a l’Administració en el termini que a este efecte es determine, d’acord amb el que preveu l’article 130.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La indemnització pels danys i perjuís causats a les administracions públiques es determinarà i recaptarà en via administrativa.
En els casos de danys mediambientals, l’infractor estarà obligat a la reparació en els termes de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental. Per a la reparació dels danys previstos en esta llei s’aplicarà la metodologia de reparació prevista en la llei esmentada.

2. Quan l’infractor no procedisca a la restauració d’acord amb el que establix l’apartat anterior, i una vegada transcorregut el termini assenyalat a este efecte en el requeriment corresponent, l’òrgan sancionador podrà imposar multes coercitives o procedir a la seua execució subsidiària a costa dels responsables.
3. La imposició de multes coercitives, la quantia de les quals no superarà el terç de la multa prevista per al tipus d’infracció comesa, exigirà que en el requeriment s’indique el termini de què es disposa per al compliment de l’obligació i la quantia de la multa que pot ser imposada. En tot cas, el termini haurà de ser prou per a complir l’obligació. En el cas que, una vegada imposada la multa coercitiva, es mantinga l’incompliment que l’ha motivat, podrà reiterar-se per lapses de temps que siguen suficients per a complir el que s’ha ordenat. Les multes coercitives són independents i compatibles amb les que es puguen imposar en concepte de sanció.
4. L’execució forçosa de resolucions que obliguen a realitzar les mesures de prevenció, d’evitació i de reparació de danys mediambientals seran les regulades per l’article 47 de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental.
En cas de difícil o impossible reposició o restauració dels valors ambientals afectats, el responsable haurà d’executar mesures compensatòries d’efectes ambientals equivalents al dany produït, sense perjuí del que establix la normativa vigent en matèria de responsabilitat per danys ambientals.
5. Els fons necessaris per a portar a efecte l’execució subsidiària de la reposició de la situació alterada com a conseqüència de la infracció s’exigiran de forma cautelar abans de l’execució.
6. La prescripció d’infraccions i sancions no afectarà l’obligació de restaurar les coses al seu ser i estat primitiu, ni a la d’indemnitzar pels danys i perjuís causats.

Article 100. Competència sancionadora
1. La competència per a incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors per les infraccions tipificades en esta llei, sense perjuí de les que corresponguen a altres òrgans per raó de la matèria, d’acord amb la normativa sectorial, correspon:
a) A l’administració autonòmica respecte a les instal·lacions subjectes a autorització ambiental integrada.
b) Als ajuntaments al terme municipal dels quals s’ubique la instal·lació, en el cas d’activitats subjectes a llicència ambiental, o al règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues.
2. Dins de l’Administració de la Generalitat, la competència per a la imposició de les sancions establides en esta llei correspondrà:

a) En els supòsits d’infraccions lleus, a la direcció general competent en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, en el cas d’instal·lacions sotmeses a autorització ambiental integrada.

b) Al / A la titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient per infraccions greus i molt greus. En este cas, respecte de multes fins a 1.000.000 d’euros.
c) Al Consell per infraccions molt greus, en el cas de multes, les de quantia superior a 1.000.000 d’euros.
3. Dins de l’Administració municipal, la competència per a la imposició de les sancions establides en esta llei correspondrà:
a) Als / A les alcaldes/sses per infraccions lleus i greus.
b) A la junta de govern local i, on no n’hi haja, al ple de la corporació per infraccions molt greus.
4. A l’efecte d’evitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, de conformitat amb el que preveu l’article 56 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, els òrgans competents de l’administració municipal remetran als de l’administració autonòmica còpia o, si és el cas, extracte comprensiu dels procediments sancionadors que inicien sobre la matèria sotmesa a esta llei, dins dels deu dies següents a la data d’adopció de l’acord d’iniciació.

5. Al mateix efecte, els òrgans autonòmics remetran als de l’administració municipal del terme respectiu còpia o extracte comprensiu dels procediments sancionadors que inicien sobre la matèria sotmesa a esta llei.
6. Quan en una denúncia o acta es reflectisquen diverses infraccions, la competència correspondrà a l’òrgan que tinga potestat respecte de la infracció de naturalesa més greu.

Article 101. Via de constrenyiment
Tant l’import de les sancions com el de les indemnitzacions pels danys i perjuís causats a les administracions públiques, així com els fons a què es referix l’article 98.3 d’esta llei, seran exigibles en via de constrenyiment.

Article 102. Mesures de caràcter provisional
1. Una vegada iniciat el procediment sancionador, l’òrgan competent per a resoldre podrà adoptar en qualsevol moment, per mitjà d’un acord motivat, les mesures de caràcter provisional que resulten necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució que puga dictar-se, el bon fi del procediment, evitar el manteniment dels efectes de la infracció i les exigències dels interessos generals.
2. Les mesures hauran de ser proporcionades a la naturalesa i gravetat de les infraccions comeses, i podran consistir en alguna de les següents o qualsevol altra que assegure l’eficàcia de la resolució que puga dictar-se:
a) La suspensió temporal, total o parcial, de l’instrument d’intervenció, o de l’activitat o projecte en execució.
b) La parada o clausura temporal, parcial o total de locals o instal·lacions.
c) El precintament d’aparells o equips o la retirada de productes.
d) L’exigència de fiança.
e) La imposició de mesures de correcció, seguretat o control que impedisquen la continuïtat en la producció del risc o del dany.
3. Quan així estiga exigit per raons d’urgència inajornable, l’òrgan que va iniciar el procediment o l’òrgan instructor podran també adoptar les mesures provisionals que resulten necessàries.
4. Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seua adopció. En tot cas, s’extingiran amb l’eficàcia de la resolució que pose fi al procediment sancionador corresponent.
5. Estes mesures provisionals seran acordades per mitjà d’una resolució motivada, amb audiència prèvia de l’interessat per un termini de deu dies. En cas d’urgència, degudament motivada, el termini d’audiència quedarà reduït a cinc dies.

Article 103. Acció pública
Serà pública l’acció per a exigir davant dels òrgans administratius i els tribunals l’observança del que establix esta llei i les disposicions que es dicten per a desplegar-la i aplicar-la.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Activitats de titularitat pública declarades d’interés general, comunitari o local
El Consell, a proposta del/de la titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient, podrà acordar que determinades categories d’activitats, obres i infraestructures de titularitat pública declarades per llei d’interés general, comunitari o local queden excloses d’autorització ambiental integrada o de llicència ambiental, llevat que es tracte d’activitats o instal·lacions sotmeses a autorització ambiental integrada per la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i sense perjuí que requerisca avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la legislació sectorial en esta última matèria.


Segona. Tramitació electrònica
1. Les administracions públiques hauran d’habilitar els mitjans necessaris per a possibilitar que els procediments administratius i les obligacions d’informació previstes en esta llei es duguen a terme per via electrònica.
2. Les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries i incorporaran en els seus àmbits respectius les tecnologies necessàries per a garantir la interoperabilitat dels diferents sistemes, d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici.

Tercera. Règim de coordinació aplicable a les infraestructures públiques de gestió de residus en sòl no urbanitzable
1. De conformitat amb la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, les determinacions contingudes en el Pla integral de residus i en els plans zonals de residus vinculen els diferents instruments d’ordenació urbanística. Atés el seu caràcter vinculant, les zones aptes i emplaçaments seleccionats en aquells tenen la consideració d’àrees de reserva de sòl amb destinació dotacional per a les instal·lacions de gestió de residus emparades pel pla zonal, per la qual cosa no serà necessària la tramitació de pla especial per a la seua execució en sòl no urbanitzable, considerant-se implícita la compatibilitat amb el planejament urbanístic. Això sense perjuí del sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental del projecte tècnic de les instal·lacions que hagen d’executar-se, que es portarà a efecte en el si del procediment per a l’atorgament de l’autorització ambiental integrada o llicència ambiental de les instal·lacions.
2. En el cas que les instal·lacions i infraestructures de gestió de residus s’ubicaren en àrees diferents de les definides en el pla zonal de residus de què es tracte, o bé en el cas que les zones aptes no estiguen delimitades territorialment en el pla zonal, haurà de tramitar-se per a estes àrees el pla especial corresponent a fi d’establir la reserva de sòl dotacional i altres determinacions que resulten necessàries d’acord amb la legislació urbanística.
Quan resulte exigible pla especial, la seua avaluació ambiental podrà efectuar-se conjuntament amb la del projecte d’instal·lació en el si del procediment d’autorització ambiental integrada.
3. Els projectes de gestió de residus previstos en la Llei de Residus de la Comunitat Valenciana, o la norma que la substituïsca, com a documents de desenrotllament de la planificació i de gestió dels plans zonals respecte d’aquells residus la gestió dels quals siga servici públic, no requeriran la tramitació de pla especial per a l’aprovació i execució, sempre que es donen les condicions previstes en l’apartat 1.

En els supòsits en què, seguint les prescripcions dels plans zonals de residus, els projectes de gestió de residus siguen aprovats i, si és el cas, adjudicats pels consorcis o altres entitats competents per a la gestió de residus urbans, les instal·lacions i infraestructures previstes en aquells es consideren obres de titularitat pública local i, per tant, en aplicació de les disposicions de la legislació urbanística no cal sotmetre a aprovació autonòmica estos projectes de gestió, excepte si modifiquen l’ordenació estructural.
En els supòsits en què la Generalitat promoga les infraestructures públiques de gestió de residus, s’aplicarà el règim establit en la legislació específica aplicable al projecte. La tramitació del projecte d’obra pública s’efectuarà d’acord amb el procediment d’aprovació i adjudicació dels projectes de gestió de residus previst en els articles 35 i següents de la Llei de Residus de la Comunitat Valenciana o la norma que la substituïsca, coincident en tots els seus tràmits amb el procediment establit per la legislació urbanística per a l’aprovació dels plans especials.

Quarta. Procediment d’estimació d’impacte ambiental
Per als projectes inclosos en l’àmbit d’esta llei no serà aplicable el procediment d’estimació d’impacte ambiental establit en la secció III del capítol III del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’Impacte Ambiental, o les normes que els substituïsquen, excepte els projectes d’instal·lacions ramaderes i aquells altres projectes d’instal·lacions que es preveja ubicar en sòl no urbanitzable, així com aquells que puguen estar inclosos en la legislació bàsica estatal en matèria d’impacte ambiental.

Quinta. Criteris tècnics indicatius per a apreciar una modificació com a substancial
1. Amb caràcter no limitador, es consideraran criteris tècnics indicatius per a determinar com a substancial una modificació de la instal·lació els següents:
a) Un increment de més del 50 % de la capacitat de producció de la instal·lació en unitats de producte o servici.
b) Un increment superior al 50 % de les quantitats autoritzades en el consum d’aigua, matèries primeres o energia.
c) Un increment superior al 25 % de l’emissió màssica de qualsevol dels contaminants atmosfèrics que figuren en l’autorització ambiental integrada, en la llicència ambiental o en l’autorització o un altre instrument d’intervenció ambiental de caràcter sectorial, o del total de les emissions atmosfèriques produïdes en cada un dels focus emissors.

d) Un increment de l’emissió màssica o de la concentració d’abocaments de qualsevol dels contaminants o del cabal d’abocament superior al 25 %, així com la introducció de nous contaminants en quantitats significatives.
e) La incorporació al procés de substàncies o preparats perillosos no previstos en l’autorització o llicència original o el seu increment, sempre que, com a conseqüència d’això, siga necessari elaborar o revisar l’informe de seguretat o els plans d’emergència regulats per la normativa vigent en matèria d’accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses.
f) La incorporació al procés de substàncies o preparats perillosos dels regulats en la normativa vigent en matèria d’accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, quan no estiguen previstos en l’autorització ambiental integrada o en la llicència ambiental, o un increment d’estos, sempre que, com a conseqüència d’això, siga necessari elaborar o revisar l’informe de seguretat o els plans d’emergència regulats en la norma esmentada.
g) Un increment en la generació de residus perillosos de més de 10 tones a l’any sempre que es produïsca una modificació estructural del procés, o un increment de més del 25 % del total de residus perillosos generats calculats sobre la quantitat màxima de producció de residus perillosos prevista en l’autorització o llicència.
h) Un increment en la generació de residus no perillosos de més de 50 tones a l’any sempre que represente més del 50 % de residus no perillosos, inclosos els residus inerts, calculats sobre la quantitat màxima de producció de residus prevista en l’autorització o llicència.
i) El canvi en el funcionament d’una instal·lació d’incineració o coincineració de residus dedicada únicament al tractament de residus no perillosos, que la transforme en una instal·lació que comporte la incineració o coincineració de residus perillosos i que estiga inclosa en l’annex 1, epígraf 5.2, de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació.
j) Una modificació en el punt d’abocament que implique un canvi en la massa d’aigua superficial o subterrània permesa en l’autorització o llicència.
k) L’adquisició de la condició de gestor de residus, o un increment superior al 50 % dels residus gestionats.
2. Els criteris quantitatius assenyalats en l’apartat anterior podran ser completats per l’òrgan competent, amb l’aplicació dels criteris qualitatius que es deriven de les circumstàncies concretes de la modificació que es pretenga introduir.
3. Els criteris tècnics previstos en esta disposició podran ser modificats per mitjà de norma de caràcter reglamentari.

Sexta. Canvi de règim d’intervenció administrativa ambiental aplicable
1. Quan en una instal·lació amb autorització ambiental integrada concedida es produïsca una modificació de les característiques o del funcionament, o qualsevol reducció o disminució que implique que l’activitat deixe d’aconseguir els llindars de capacitat establits en l’annex I d’esta llei i, per tant, passe a estar sotmesa a un instrument d’intervenció ambiental inferior, el titular ho comunicarà a l’òrgan que va atorgar l’autorització ambiental integrada perquè procedisca a remetre a l’ajuntament còpia de l’expedient instruït i de la resolució d’autorització ambiental integrada atorgada.
En este cas, l’ajuntament conservarà tots els tràmits i informes realitzats per l’òrgan autonòmic abans de la remissió de l’expedient de concessió de l’autorització ambiental integrada, si bé es realitzarà en els termes establits en l’article 63 nou dictamen ambiental a l’efecte d’adaptar, si és el cas, a les noves capacitats i característiques de l’activitat les condicions i mesures correctores que es van determinar en l’autorització ambiental integrada concedida. Fins que no es produïsca tal adaptació, l’activitat continuarà en funcionament emparada per l’autorització ambiental integrada concedida. Realitzada l’adaptació al nou instrument jurídic d’intervenció ambiental que siga procedent, l’ajuntament ho comunicarà a l’òrgan substantiu ambiental a fi que es dicte la resolució per la qual es deixarà sense efecte l’autorització ambiental integrada que s’haja concedit amb anterioritat.
2. Quan en una instal·lació amb llicència ambiental concedida es pretenga dur a terme una modificació de les característiques o del funcionament que implique que s’aconseguixen els llindars de capacitat establits en l’annex I i, per tant, passe a estar sotmesa a autorització ambiental integrada, l’ajuntament ho comunicarà a l’interessat perquè presente sol·licitud a l’òrgan substantiu ambiental competent per a atorgar l’autorització ambiental integrada. Fins que no siga dictada autorització ambiental integrada, no podrà dur-se a terme la modificació de la instal·lació de la qual deriva el canvi de règim autoritzatori, si bé l’activitat podrà continuar en funcionament emparada per la llicència ambiental. L’òrgan ambiental substantiu comunicarà a l’ajuntament la concessió de l’autorització ambiental integrada a fi que dicte una resolució per la qual es deixe sense efecte la llicència ambiental anteriorment concedida.
Quan la modificació implique que l’activitat deixe d’aconseguir els llindars de capacitat establits en l’annex II d’esta llei i, per tant, passe a estar sotmesa a un instrument d’intervenció ambiental inferior, n’hi haurà prou amb una comunicació del titular a l’ajuntament perquè procedisca a l’adequació a l’instrument d’intervenció ambiental que corresponga.
3. Quan una activitat inclosa en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues pretenga dur a terme una modificació en les seues característiques o funcionament que en determinen la inclusió en l’annex II o en l’annex I d’esta llei, el titular haurà de sol·licitar a l’òrgan substantiu ambiental la llicència ambiental o l’autorització ambiental integrada, respectivament, sense poder portar a efecte la modificació fins que no s’haja concedit el nou instrument d’intervenció ambiental.
4. En el supòsit de canvi de règim de comunicació d’activitats innòcues a declaració responsable ambiental, el titular ho comunicarà a l’ajuntament, i es procedirà a la presentació de la documentació complementària que siga exigible en el règim de declaració responsable ambiental.
Quant a les modificacions que impliquen per a una activitat inclosa en el règim de declaració responsable ambiental la seua condició d’activitat innòcua, n’hi haurà prou amb la comunicació d’esta circumstància a l’ajuntament.

Sèptima. No-obligatorietat de presentació de documents originals i habilitació per a comprovació de dades personals i cadastrals
Les previsions contingudes en l’article 9 d’esta llei resultaran aplicables als procediments per a l’obtenció dels instruments d’intervenció administrativa ambiental que s’hi regulen, així com per a aquells altres que, regulats en la normativa sectorial ambiental, corresponguen a la direcció general amb competències en matèria de prevenció, control i qualitat ambiental.

Octava. Règim aplicable a les instal·lacions ramaderes en relació amb les obligacions establides en matèria de contaminació acústica
A causa de les característiques especials d’estes instal·lacions, s’exclou de l’obligació d’efectuar estudi acústic i auditoria recollida en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de Protecció contra la Contaminació Acústica, i el Decret 266/2004, de 3 de desembre, que la desplega parcialment, o les normes que les substituïsquen.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Procediments en curs
1. Els procediments en curs a l’entrada en vigor d’esta llei continuaran tramitant-se d’acord amb la normativa anterior, si és el cas fins al moment procedimental que es determina en els apartats següents segons el règim a què se subjecten d’acord amb la nova llei.
2. Els procediments iniciats relatius a activitats incloses en l’annex I o en l’annex II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, que a l’entrada en vigor d’esta llei queden incloses en el règim de llicència ambiental, seguiran la seua tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici, si bé emés el dictamen ambiental per la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada corresponent d’acord amb esta normativa es remetrà este dictamen juntament amb la documentació restant que integra l’expedient a l’ajuntament en el territori del qual haja d’ubicar-se la instal·lació, a fi de continuar el procediment i dictar-se resolució de llicència ambiental d’acord amb esta llei. L’ajuntament conservarà tots els tràmits i informes realitzats per l’òrgan autonòmic amb anterioritat a la remissió de l’expedient.
Tot això sense perjuí de la presentació pel sol·licitant, davant de l’òrgan autonòmic que tramita l’expedient, d’escrit de desistiment en el procediment seguit a fi de sol·licitar llicència ambiental d’acord amb esta llei.
3. Els procediments iniciats relatius a activitats incloses en l’annex II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, que a l’entrada en vigor d’esta llei queden incloses en el règim d’autorització ambiental integrada de l’annex I, seguiran la seua tramitació d’acord amb la normativa vigent en el moment del seu inici, si bé els expedients es remetran per a dictamen de la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada i formulació de la proposta de resolució que serà elevada a l’òrgan competent per a la resolució de l’autorització ambiental integrada d’acord amb esta llei.
4. Quant als procediments relatius a activitats abans incloses en el règim de llicència ambiental que a l’entrada en vigor d’esta llei passen a règim de declaració responsable ambiental, l’ajuntament acordarà l’arxivament de les actuacions i notificarà al sol·licitant que l’activitat ha quedat subjecta a declaració responsable, i s’aplicarà el règim jurídic que per a esta declaració establix la present llei.

5. Els relatius a activitats incloses en el règim de llicència ambiental que a l’entrada en vigor d’esta llei continuen subjectes al dit règim seguiran tramitant-se d’acord amb la normativa anterior fins a l’emissió del dictamen ambiental, i la resolució s’adequarà al que establix esta llei.

Segona. Renovacions d’autoritzacions sectorials en les activitats subjectes a llicència ambiental
Les autoritzacions ambientals sectorials que s’han d’obtindre amb caràcter previ a la llicència ambiental es renovaran d’acord amb el que establisca la normativa sectorial vigent en cada cas.

Tercera. Règim transitori per a la verificació documental
Fins que no es procedisca a la subscripció de convenis de col·laboració amb col·legis professionals o altres corporacions de dret públic, la verificació de la documentació regulada en l’article 23 d’esta llei es realitzarà per l’òrgan ambiental substantiu.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
1. Es deroga la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.
2. Així mateix, queden derogats:
– El Decret 54/1990, de 26 de març, del Consell, pel qual s’aprova el Nomenclàtor d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses.

– Els annexos del Decret 40/2004, de 5 de març, del Consell, que desplegava el règim de prevenció i control integrats de la contaminació a la Comunitat Valenciana, que es mantenien en vigor en virtut de la disposició transitòria segona del Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

– El Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, pel qual es desplega la Llei 2/2006, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, a excepció dels articles següents, que continuaran vigents fins que no es desplegue reglamentàriament tal com preveu la disposició final tercera d’esta llei:
Del títol I. Capítol II. La Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada, els articles 12 (Composició de la Comissió d’Anàlisi Ambiental Integrada) i 13 (Règim de suplències).
Del títol I. Capítol III. Comissions territorials d’Anàlisi Ambiental Integrada, els articles 16 (Composició) i 18 (Règim de suplències).

3. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que contravinguen el que establix esta llei o s’hi oposen.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de l’annex I
El contingut de l’annex I d’esta llei s’entendrà adaptat automàticament a les modificacions i actualitzacions que efectue la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació.

Segona. Actualització de la quantia de les multes
Es faculta al Consell per a actualitzar, per mitjà d’un decret, la quantia de les multes previstes en esta llei.

Tercera. Habilitació
Es faculta el Consell per a desplegar reglamentàriament les prescripcions contingudes en esta llei i, en particular, per a modificar els seus annexos II i III.

Quarta. Aplicació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en matèria de procediment administratiu
En tots els aspectes no regulats en esta llei serà aplicable el que establix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.


Quinta. Termini i efectes del silenci administratiu en els procediments de certificació de convalidació d’inversions destinades a la protecció del medi ambient
S’establix en sis mesos el termini màxim per a dictar i notificar resolució expressa en els procediments administratius de certificació de convalidació d’inversions destinades a la protecció del medi ambient, que ha d’expedir l’òrgan autonòmic competent en matèria mediambiental, per a la pràctica de la deducció fiscal per inversions mediambientals en l’impost sobre societats, d’acord amb el que hi ha establit en l’article 39.1 del Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre societats i en el Reial decret 1.777/2004, de 30 de juliol, de 2004, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats.

Transcorregut este termini sense haver-se dictat i notificat resolució expressa, la sol·licitud s’entendrà desestimada, sense perjuí de l’obligació de resoldre establida en l’article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. 

Sexta. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 25 de juliol de 2014

El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART

ANNEX I
Categories d’activitats subjectes a autorització ambiental integrada

Nota: els valors llindar mencionats més avant es referixen, amb caràcter general, a capacitats de producció o a rendiments. Si diverses activitats enquadrades en la mateixa descripció d’activitat proveïda d’un llindar s’exploten en la mateixa instal·lació o emplaçament, encara que s’exploten per diferents titulars, se sumaran les capacitats d’estes activitats. Pel que fa a les activitats de gestió de residus, este càlcul s’aplicarà per als casos de les activitats 5.1, 5.3.a i 5.3.b.


1. Instal·lacions de combustió
1.1. Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal total igual o superior a 50 MW:
a) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial en què es produïsca la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa.
b) Instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, siga esta o no la seua activitat principal.
1.2. Refineries de petroli i de gas:
a) Instal·lacions per a la refinació de petroli o de cru de petroli.
b) Instal·lacions per a la producció de gas combustible diferent del gas natural i gasos liquats del petroli.
1.3. Coqueries.
1.4. Instal·lacions de gasificació o liqüefacció de:
a) Carbó.
b) Altres combustibles, quan la instal·lació tinga una potència tèrmica nominal igual o superior a 20 MW.

2. Producció i transformació de metalls
2.1. Instal·lacions de calcinació o sinterització de minerals metàl·lics inclòs el mineral sulfurós.
2.2. Instal·lacions per a la producció de fosa o d’acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions corresponents de fosa contínua d’una capacitat superior a 2,5 tones per hora.

2.3. Instal·lacions per a la transformació de metalls ferrosos:
a) Procés de laminatge en calent amb una capacitat superior a 20 tones d’acer en brut per hora.
b) Procés de forja amb martells l’energia d’impacte dels quals siga superior a 50 quilojoules per martell i quan la potència tèrmica utilitzada siga superior a 20 MW.
c) Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament superior a dos tones d’acer brut per hora.

2.4. Foses de metalls ferrosos amb una capacitat de producció superior a 20 tones per dia.
2.5. Instal·lacions per a la:
a) Producció de metalls en brut no ferrosos a partir de minerals, de concentrats o de matèries primeres secundàries per mitjà de processos metal·lúrgics, químics o electrolítics.
b) Fusió de metalls no ferrosos, inclusivament l’aliatge, inclosos els productes de recuperació i altres processos en les foses de metalls no ferrosos amb una capacitat de fusió superior a 4 tones diàries per al plom i el cadmi o 20 tones diàries per a tots els altres metalls.

2.6. Instal·lacions per al tractament de superfície de metalls o materials plàstics per processos electrolítics o químics, quan el volum de les cubetes destinades al tractament utilitzades siga superior a 30 m³.


3. Indústries minerals
3.1. Producció de ciment, calç i òxid de magnesi:
a) Fabricació de ciment per mòlta amb una capacitat de producció superior a 500 tones diàries; fabricació de ciment clínquer en forns rotatoris amb una capacitat de producció superior a 500 tones diàries, o en forns d’un altre tipus amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.
b) Producció de calç en forns amb una capacitat de producció superior a 50 tones diàries.
c) Producció d’òxid de magnesi en forns amb una capacitat de producció superior a 50 tones diàries.
3.2. Instal·lacions per a la fabricació de vidre incloent-hi la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió superior a 20 tones per dia.
3.3. Instal·lacions per a la fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals amb una capacitat de fosa superior a 20 tones per dia.
3.4. Instal·lacions per a la fabricació de productes ceràmics per mitjà d’enfornada, en particular de teules, rajoles, rajoles refractàries, taulellets, gres ceràmic o productes ceràmics ornamentals o d’ús domèstic amb una capacitat de producció superior a 75 tones per dia i/o amb una capacitat d’enfornada superior a 4 m³ i més de 300 kg/m³ de densitat de càrrega per forn.

4. Indústria química
Als efectes d’esta secció i de la descripció de les categories d’activitats incloses, fabricació significa la fabricació a escala industrial, per mitjà de transformació química o biològica dels productes o grups de productes mencionats en els punts 4.1 a 4.6.
4.1. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics, en particular:
a) Hidrocarburs simples (lineals o cíclics, saturats o insaturats, alifàtics o aromàtics).
b) Hidrocarburs oxigenats, com ara alcohols, aldehids, cetones, àcids orgànics, èsters i mescles d’èsters, acetats, èters, peròxids i resines epoxi.
c) Hidrocarburs sulfurats.
d) Hidrocarburs nitrogenats, en particular amines, amides, compostos nitrosos, nítrics o nitrats, nitrils, cianats i isocianats.
e) Hidrocarburs fosfòrics.
f) Hidrocarburs halogenats.
g) Compostos orgànics metàl·lics.
h) Materials plàstics (polímers, fibres sintètiques, fibres a base de cel·lulosa).
i) Cautxús sintètics.
j) Colorants i pigments.
k) Tensioactius i agents de superfície.
4.2. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics inorgànics, com:
a) Gasos i, en particular, l’amoníac, el clor o el clorur d’hidrogen, el fluor o fluorur d’hidrogen, els òxids de carboni, els compostos del sofre, els òxids del nitrogen, l’hidrogen, el diòxid de sofre, el diclorur de carbonil.
b) Àcids i, en particular, l’àcid cròmic, l’àcid fluorhídric, l’àcid fosfòric, l’àcid nítric, l’àcid clorhídric, l’àcid sulfúric, l’àcid sulfúric fumant i els àcids sulfurats.
c) Bases i, en particular, l’hidròxid d’amoni, l’hidròxid potàssic i l’hidròxid sòdic.
d) Sals com el clorur d’amoni, el clorat potàssic, el carbonat potàssic (potassa), el carbonat sòdic (sosa), els perborats i el nitrat argèntic.

e) No-metalls, òxids metàl·lics o altres compostos inorgànics com el carbur de calci, el silici i el carbur de silici.
4.3. Instal·lacions químiques per a la fabricació de fertilitzants a base de fòsfor, de nitrogen o de potassi (fertilitzants simples o compostos).
4.4. Instal·lacions químiques per a la fabricació de productes fitosanitaris i de biocides.
4.5. Instal·lacions químiques que utilitzen un procediment químic o biològic per a la fabricació de medicaments, inclosos els productes intermedis.
4.6. Instal·lacions químiques per a la fabricació d’explosius.

5. Gestió de residus
S’exclouen de l’enumeració següent les activitats i instal·lacions en què, si és el cas, siga aplicable el que establix l’article 28 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

5.1. Instal·lacions per a la valorització o eliminació de residus perillosos d’una capacitat superior a 10 tones per dia que impliquen alguna o diverses de les activitats següents:
a) tractament biològic
b) tractament fisicoquímic
c) combinació o mescla prèvies a les operacions mencionades en els punts 5.1 i 5.2
d) reenvasament previ a qualsevol de les operacions mencionades en els punts 5.1 i 5.2
e) recuperació o regeneració de dissolvents
f) reciclatge o recuperació de matèries inorgàniques que no siguen metalls o compostos metàl·lics
g) regeneració d’àcids o de bases
h) valorització de components usats per a reduir la contaminació (captar contaminants)
i) valorització de components procedents de catalitzadors
j) regeneració o reutilització d’olis
k) embassament superficial (per exemple, abocament de residus líquids o llots en pous, estanys o llacunes, etc.)
5.2. Instal·lacions per a la valorització o eliminació de residus en plantes d’incineració o coincineració de residus:
a) per a residus no perillosos, amb una capacitat superior a 3 tones per hora,
b) per a residus perillosos, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.
5.3. Instal·lacions per a l’eliminació dels residus no perillosos amb una capacitat de més de 50 tones per dia que incloguen una o més de les activitats següents, excloent-ne les incloses en el Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’establixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes:
a) tractament biològic
b) tractament fisicoquímic
c) tractament previ a la incineració o coincineració
d) tractament de escòries i cendres
e) tractament per mitjà de trituradores de residus metàl·lics, inclosos els equips elèctrics i electrònics i els vehicles al final de la seua vida útil, així com els seus components
5.4. Valorització, o una combinació de valorització i eliminació, de residus no perillosos amb una capacitat superior a 75 tones per dia que incloguen una o més de les activitats següents, excloent-ne les incloses en el Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’establixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes:

a) tractament biològic
b) tractament previ a la incineració o coincineració
c) tractament de escòries i cendres
d) tractament per mitjà de trituradores de residus metàl·lics, inclosos els equips elèctrics i electrònics i els vehicles al final de la seua vida útil, així com els seus components
Quan l’única activitat de tractament de residus que es duga a terme en la instal·lació siga la digestió anaeròbia, el llindar de capacitat aplicable a esta activitat serà de 100 tones diàries.
5.5. Abocadors de qualsevol tipus de residus que reben més de 10 tones de residus per dia o que tinguen una capacitat total superior a 25.000 tones excloent-ne els abocadors de residus inerts.
5.6. Emmagatzematge temporal de residus perillosos no inclosos en el punt 5.5 en espera de l’aplicació d’algun dels tractaments mencionats en els punts 5.1, 5.2, 5.3 i 5.4 amb una capacitat total superior a 50 tones, excepte l’emmagatzematge temporal, en espera de recollida, en el lloc on el residu és generat.
5.7. Emmagatzematge subterrani de residus perillosos, amb una capacitat total superior a 50 tones.

6. Indústria derivada de la fusta
6.1. Instal·lacions industrials destinades a la fabricació de:
a) pasta de paper a partir de fusta o d’altres matèries fibroses
b) paper o cartó amb una capacitat de producció superior a 20 tones diàries
6.2. Instal·lacions industrials de producció de cel·lulosa amb una capacitat de producció superior a 20 tones diàries.
6.3. Instal·lacions industrials destinades a la fabricació d’un o més dels taulers següents derivats de la fusta: taulers de borumballes de fusta orientades, taulers aglomerats o taulers de cartó comprimit, amb una capacitat de producció superior a 600 m³ diaris.


7. Indústria tèxtil
7.1. Instal·lacions per al tractament previ (operacions de llavat, blanqueig, mercerització) o per al tint de fibres tèxtils o productes tèxtils quan la capacitat de tractament supere les 10 tones diàries.


8. Indústria del cuiro
8.1. Instal·lacions per a l’adobament de cuiros quan la capacitat de tractament supere les 12 tones de productes acabats per dia.
9. Indústries agroalimentàries i explotacions ramaderes
9.1. Instal·lacions per a:
a) Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 tones per dia.
b) Tractament i transformació, distints del mer envasament, de les matèries primeres següents, tractades o no prèviament, destinades a la producció d’aliments o pinsos procedents de:
i) Només matèria primera animal (que no siga exclusivament la llet), amb una capacitat de producció de productes acabats superior a 75 tones per dia.
ii. Només matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de productes acabats superior a 300 tones per dia o 600 tones per dia en el cas que la instal·lació funcione durant un període no superior a 90 dies consecutius en un any qualsevol.
iii. Només matèries primeres animals i vegetals, tant en productes combinats com per separat, amb una capacitat de producció de productes acabats en tones per dia superior a:
– 75 si A és igual o superior a 10, o
– [300 – (22,5 × A)] en qualsevol altre cas, on A és la porció de matèria animal (en percentatge del pes) de la capacitat de producció de productes acabats.
L’envàs no s’inclourà en el pes final del producte.
Esta subsecció no serà aplicable quan la matèria primera siga només llet.



c) Tractament i transformació de llet només, quan la quantitat de llet rebuda siga superior a 200 tones per dia (valor mitjà anual).

9.2. Instal·lacions per a l’eliminació o l’aprofitament de canals o rebutjos d’animals amb una capacitat de tractament superior a 10 tones per dia.
9.3. Instal·lacions destinades a la cria intensiva d’aviram o de porcs que disposen de més de:
a) 40.000 places per a aviram si es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent en excreta de nitrogen per a altres orientacions productives d’aviram.
b) 2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 kg.
c) 750 places per a bacones reproductores.
10. Consum de dissolvents orgànics
10.1. Instal·lacions per a tractament de superfície de materials, d’objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, apegar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvents orgànics superior a 150 kg de dissolvent per hora o superior a 200 tones per any.
11. Indústria del carboni
11.1. Instal·lacions per a fabricació de carboni sinteritzat o electrografit per combustió o grafitació.
12. Indústria de conservació de la fusta
12.1. Conservació de la fusta i dels productes derivats de la fusta utilitzant productes químics, amb una capacitat de producció superior a 75 m³ diaris, diferent del tractament per a combatre l’albeca exclusivament.
13. Tractament d’aigües
13.1. Tractament independent d’aigües residuals no previst en la legislació sobre aigües residuals urbanes, i abocades per una instal·lació prevista en este annex.
14. Captura de CO2
14.1. Captura de fluxos de CO2 procedents d’instal·lacions incloses en este annex amb fins d’emmagatzematge geològic d’acord amb la Llei 40/2010, de 29 de desembre, d’Emmagatzematge Geològic de Diòxid de Carboni.



ANNEX II
Categories d’activitats subjectes a llicència ambiental

1. Indústries energètiques / Energia
1.1. Instal·lacions de combustió amb una potència tèrmica nominal total superior a 2 MW i fins a 50 MW:
a) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim ordinari o en règim especial en què es produïsca la combustió de combustibles fòssils, residus o biomassa.
b) Instal·lacions de cogeneració, calderes, forns, generadors de vapor o qualsevol altre equipament o instal·lació de combustió existent en una indústria, siga esta o no la seua activitat principal.
1.2. Generadors de vapor de capacitat superior a 4 tones per hora.

1.3. Generadors de calor de potència superior a 2.000 tèrmies per hora.
1.4. Instal·lacions industrials, i d’altres tipus, per a la producció d’energia elèctrica, vapor i aigua calenta amb una potència tèrmica superior a 0,5 MW i fins a 50 MW.
1.5. Assecatge amb llit fluid, forn rotatori i altres. Instal·lacions amb una potència superior a 1.000 tèrmies per hora.
1.6. Instal·lacions l’activitat principal de les quals siga l’emmagatzematge de productes petrolífers o combustibles amb una capacitat superior a 100 tones.
1.7. Parcs eòlics.
1.8. Instal·lacions en què hi haja emmagatzematge a la intempèrie de combustibles sòlids amb una capacitat entre 50 i 1.000 tones.
1.9. Fabricació a escala industrial de briquetes d’hulla i de lignit.

1.10. Producció de carbó vegetal quan es tracte d’una activitat fixa.


2. Producció i transformació de metalls
2.1. Producció de fosa o d’acers bruts (fusió primària o secundària), incloses les instal·lacions de fusió contínua corresponents d’una capacitat de fins a 2,5 tones per hora.
2.2. Transformació de metalls ferrosos:
a) Procés de laminatge en calent amb una capacitat de fins a 20 tones d’acer en brut per hora.
b) Procés de forja amb martells l’energia d’impacte dels quals siga fins a 50 quilojoules per martell o quan la potència tèrmica utilitzada siga fins a 20 MW.
c) Aplicació de capes de protecció de metall fos amb una capacitat de tractament de fins a 2 tones d’acer en brut per hora.
2.3. Procés de fosa de metalls ferrosos amb una capacitat de producció superior a 2 tones per dia i fins a 20 tones per dia.
2.4. Transformació de metalls no ferrosos:
Fusió de metalls no ferrosos, inclusivament l’aliatge, inclosos els productes de recuperació i altres processos en les foses de metalls no ferrosos (refinació, emmotlament en fosa) amb una capacitat de fusió de fins a 4 tones diàries per al plom i el cadmi, i superior a 2 tones i fins a 20 tones diàries per a tots els altres metalls.
2.5. Tractament de superfície de metalls i materials plàstics per processos electrolítics o químics, quan el volum de les cubetes utilitzades o de les línies completes destinades al tractament siga de fins a 30 m³.

2.6. Tractament a escala industrial d’escòria siderúrgica i de fosa.

2.7. Preparació, emmagatzematge a la intempèrie, càrrega, descàrrega i transport de minerals dins de les plantes metal·lúrgiques.
2.8. Electròlisi de zinc.
2.9. Instal·lacions per a l’aïllament o el recobriment de fils, superfícies i conductors de coure o semblants, per mitjà de resines o processos d’esmaltatge.
2.10. Aliatges de metall amb injecció de fòsfor.
2.11. Forja, estampació, embotició de metalls, sinterització, encunyació, tall i repulsió a escala industrial.
2.12. Decapatge de peces metàl·liques a escala industrial per mitjà de processos tèrmics.
2.13. Fabricació d’armes i/o municions.
2.14. Fabricació d’electrodomèstics.
2.15. Fabricació d’acumuladors elèctrics, piles i bateries.
2.16. Fabricació de maquinària i/o productes metàl·lics diversos, inclosos elements estructurals.
2.17. Fabricació de caldereria (cisternes, recipients, radiadors, calderes d’aigua calenta i generadors de vapor).
2.18. Fabricació de materials, maquinària i equips elèctrics, electrònics i òptics, joieria i bijuteria a escala industrial.
2.19. Fabricació de motors, vehicles de motor i semblants.
2.20. Instal·lacions per a la construcció i la reparació d’aeronaus.

2.21. Instal·lacions de construcció i reparació naval.
2.22. Fabricació de material ferroviari mòbil.

3. Indústries minerals
3.1. Producció de ciment i/o clínquer en forns rotatoris, producció de calç i/o algeps en forns i producció d’òxid de magnesi en forns, siga quina siga la seua capacitat de producció, sempre que no es trobe inclosa en l’annex I.
3.2. Fabricació de vidre inclosa la fibra de vidre, amb una capacitat de fusió de fins a 20 tones per dia.
3.3. Fosa de materials minerals, inclosa la fabricació de fibres minerals amb una capacitat de fusió superior a 1 tona per dia i fins a 20 tones per dia.
3.4. Fabricació de productes ceràmics per mitjà d’enfornada, en particular de teules, rajoles, rajoles refractàries, taulellets, gres ceràmic o productes ceràmics ornamentals o d’ús domèstic no inclosos en l’annex I.
3.5. Explotacions i fronts d’una mateixa autorització o concessió a cel obert de jaciments minerals i la resta de recursos geològics de les seccions A, B, C i D l’aprofitament dels quals està regulat per la Llei de Mines i la normativa complementària, quan es done alguna de les circumstàncies següents:
a) Explotacions de substàncies que puguen patir alteracions per oxidació, hidratació, etc., i que induïsquen, en límits superiors als inclosos en les legislacions vigents, a acidesa, toxicitat o altres paràmetres en concentracions tals que suposen risc per a la salut humana o el medi ambient, com les menes amb sulfurs, explotacions de combustibles sòlids, explotacions que requerisquen tractament per lixiviació in situ i minerals radioactius.
b) Explotacions que es troben ubicades en terreny de domini públic hidràulic o en zona de policia d’un llit quan es desenrotllen en zones especialment sensibles, designades en aplicació de les directives 79/409/CEE i 92/43/CEE, o en zones humides incloses en la llista del Conveni Ramsar.
3.6. Activitats extractives i instal·lacions dels recursos explotats no incloses en els epígrafs anteriors.
3.7. Extracció de petroli i gas natural amb fins comercials.
3.8. Instal·lacions industrials en l’exterior per a l’extracció de carbó, minerals i pissarres bituminoses.
3.9. Instal·lacions d’atomització de productes minerals.
3.10. Extracció de sal marina.
3.11. Fabricació de formigó i/o elements de formigó, algeps i ciment.
3.12. Fabricació de productes de fibrociment, excepte els que continguen amiant (inclosos en l’annex I).
3.13. Plantes d’aglomerat asfàltic.
3.14. Plantes de preparació i ensacada de ciments especials i/o morters.
3.15. Emmagatzematge de productes pulverulents o granulats, amb una capacitat superior a 1.000 tones.
3.16. Tall, serrada i poliment per mitjans mecànics de roques i pedres, amb una capacitat de producció superior a 50 tones per dia.
3.17. Fabricació de materials abrasius a base d’alúmina, carbur de silici i altres productes semblants.
3.18. Tractaments superficials de vidre, per mètodes químics.
3.19. Activitats de classificació i tractament d’àrids quan l’activitat s’exercix fora del recinte miner.
3.20. Fabricació d’elements per a la construcció no inclosos en un altre epígraf específic.

4. Indústria química
4.1. Instal·lacions químiques per a la fabricació a escala industrial de biocombustibles.
4.2. Fabricació a escala industrial de pintures, tintes, laques, vernissos i revestiments semblants a partir de productes químics de base.
4.3. Fabricació de mescles bituminoses a base d’asfalt, betum, quitrans i brees.
4.4. Fabricació a escala industrial de sabons, detergents i altres productes de neteja i abrillantament.
4.5. Fabricació a escala industrial de perfums i productes de bellesa i higiene.
4.6. Fabricació de material fotogràfic verge i preparats químics per a la fotografia.
4.7. Fabricació de productes de matèries plàstiques termoestables.
4.8. Tractament químic d’olis i greixos.
4.9. Fabricació, extracció i/o preparació d’altres productes químics no inclosos en altres epígrafs d’este annex ni en l’annex I.

5. Gestió de residus
5.1. Instal·lacions de valorització i/o eliminació de residus perillosos i/o no perillosos no incloses en l’annex I.
5.2. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus, perillosos i/o no perillosos, no incloses en l’annex I, exclòs l’emmagatzematge temporal en espera de recollida al lloc en què el residu és generat (emmagatzematge en l’àmbit de la producció).
5.3. Instal·lacions de tractament de dejeccions ramaderes líquides (purins) per incineració o coincineració, compostatge, eliminació en abocador o utilització en planta de biogàs.
5.4. Qualssevol altres instal·lacions de tractament de residus no incloses en els epígrafs anteriors ni en l’annex I.

6. Indústria del paper, cartó, suro, fusta i mobles
6.1. Fabricació, a escala industrial, de:
a) Paper o cartó amb una capacitat de producció superior a 5 i fins a 20 tones diàries.
b) Taulers derivats de la fusta: taulers de borumballes de fusta orientades, taulers aglomeras o taulers de cartó comprimit, amb una capacitat de producció de fins a 600 m³ diaris.
6.2. Producció i tractament a escala industrial de cel·lulosa amb una capacitat de producció de fins a 20 tones diàries.
6.3. Elaboració de productes de paper i cartó amb una capacitat de producció de més de 20 tones al dia.
6.4. Fabricació a escala industrial de cel·lofana i linòleums.
6.5. Serrada, tallament i preparació industrial de la fusta i del suro.

6.6. Impregnació o tractament de la fusta amb oli de creosota o quitrà o altres conservants no inclosos en altres epígrafs.
6.7. Fabricació de mobles en instal·lacions amb una superfície superior a 2.500 m².
6.8. Fabricació de xapes, taulers i la resta d’elements de fusta, a escala industrial, no inclosos en altres epígrafs.
6.9. Fabricació d’articles diversos de junc, canya, suro, cistelleria, brotxes, raspalls, etc., a escala industrial.
6.10. Acabat de mobles i elements de fusta, junc, canya, suro, cistelleria, brotxes, raspalls, etc., a escala industrial (envernissament, entapissament, dauradura, pintura, etc.).

7. Indústria tèxtil
7.1. Tractament previ (operacions de llavat, blanqueig, mercerització) o per al tint de fibres tèxtils o productes tèxtils quan la capacitat de tractament siga superior a 2 i fins a 10 tones diàries.
7.2. Fabricació de fibres i teixits i/o confecció a escala industrial.

7.3. Acabats tèxtils a escala industrial.

8. Indústria del cuiro
8.1. Adobament de cuiros i pells amb capacitat de tractament de fins a 12 tones de productes acabats per dia.
8.2. Tallers de confecció d’articles de cuiro, pell i semblants amb una superfície superior a 1.000 m².

9. Indústries agroalimentàries i explotacions ramaderes
9.1. Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 2 i fins a 50 tones per dia.
9.2. Tractament i transformació, distints del mer envasament, de les matèries primeres següents, tractades o no prèviament, destinades a la producció d’aliments o pinsos procedents de:
i) només matèria primera animal (que no siga exclusivament la llet), amb una capacitat de producció de productes acabats superior a 10 tones per dia i fins a 75 tones per dia,
ii. només matèria primera vegetal, amb una capacitat de producció de productes acabats superior a 5 tones per dia i fins a 300 tones per dia, o 600 tones per dia en el cas que la instal·lació funcione durant un període no superior a 90 dies consecutius en un any qualsevol,

iii. matèries primeres animals i vegetals, tant en productes combinats com per separat, amb una capacitat de producció de productes acabats en tones per dia fins a:
– 75 si A és igual o superior a 10, o
– [300 – (22,5 × A)] en qualsevol altre cas, on A és la porció de matèria animal (en percentatge del pes) de la capacitat de producció de productes acabats.
L’envàs no s’inclourà en el pes final del producte.
Esta subsecció no serà aplicable quan la matèria primera siga només llet.





9.3. Tractament i transformació de llet només, quan la quantitat de llet rebuda siga superior a 2 i fins a 200 tones per dia (valor mitjà anual).

9.4. Eliminació o aprofitament de canals o rebutjos d’animals amb una capacitat de tractament igual o inferior a 10 tones per dia.

9.5. Instal·lacions per a la cria intensiva d’aviram o de porcs que disposen:
a) entre 2.000 i fins a 40.000 places per a aviram si es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres orientacions productives d’aus
b) de més de 200 i fins a 2.000 places per a porcs de cria de més de 30 kg
c) de més de 250 i fins a 2.500 places per a porcs de cria de més de 20 kg
d) de més de 100 i fins a 750 places per a bacones
e) de més de 30 i fins a 530 places per a bacones en cicle tancat (530 bacones en cicle tancat equivalen a les 750 reproductores)
f) de més de 30 UBG (1 UBG = 1 plaça de boví de llet)
En el cas d’explotacions mixtes en què coexistisquen animals dels apartats b a e d’este epígraf, el nombre d’animals per a considerar la inclusió de la instal·lació en este annex es determinarà d’acord amb les equivalències en unitat de bestiar gros (UBG) dels diferents tipus de bestiar porcí recollides en l’annex I del Reial Decret 324/2000, de 3 de març, pel qual s’establixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines, o la norma que el substituïsca.

9.6. Instal·lacions per a la cria intensiva d’altres animals que alberguen:
– Places de garrins a partir de 1.500 places inclusivament.
– Places de boví d’engreix per damunt de 50 places.
– Places de boví de llet per damunt de 30 places.
– Places d’oví i/o caprí per damunt de 200 places.
– Places d’equí per damunt de 30 places.
– Places de conills per damunt de 2.000 places.
– Places de qualsevol altra espècie animal, inclús instal·lacions mixtes de la mateixa espècie o diferent, no especificades en els epígrafs anteriors, a partir de 30 unitats de bestiar gros (UBG).
(1 UBG = 1 plaça de boví de llet)
9.7. Instal·lacions per a l’aqüicultura intensiva (excloses les instal·lacions de mar obert) que tinga una capacitat de producció superior a 25 tones/any.
9.8. Instal·lacions per a l’emmagatzematge o condicionament de matèries fecals i altres esmenes orgàniques independents de l’activitat principal, amb superfície superior a 100 m².
9.9. Tractament, manipulació i processament de productes del tabac, amb una capacitat de producció superior a 1 tona per dia.
9.10. Desmuntatge de cotó a escala industrial.
9.11. Tractament i transformació de matèria primera animal i/o vegetal no inclosos en altres epígrafs amb una capacitat de producció superior a 10 tones per dia.
9.12. Almàsseres i instal·lacions per a elaborar greixos i olis vegetals i/o animals a escala industrial.
9.13. Instal·lacions per a l’elaboració de vi a escala industrial.
9.14. Instal·lacions per a l’elaboració de cervesa i/o malta cervesera a escala industrial.
9.15. Instal·lacions per a l’obtenció de fècules, farina o oli de peix a escala industrial.
9.16. Instal·lacions per a elaborar confitures i almívars a escala industrial.
9.17. Instal·lacions a escala industrial per a l’assecatge de gra i altres matèries vegetals per mitjà de procediments artificials.

10. Consum de dissolvents.
10.1. Tractament de superfície de materials, d’objectes o productes amb utilització de dissolvents orgànics, en particular per a aprestar-los, estampar-los, revestir-los i desgreixar-los, impermeabilitzar-los, apegar-los, lacar-los, netejar-los o impregnar-los, amb una capacitat de consum de dissolvents orgànics igual o inferior a l’establida en l’annex I.

11. Conservació de fustes i productes derivats
11.1. Conservació de la fusta i dels productes derivats de la fusta utilitzant productes químics, amb una capacitat de producció igual o inferior a 75 m³ diaris, diferent del tractament per a combatre l’albeca exclusivament.

12. Projectes de gestió de l’aigua.
12.1. Instal·lacions de dessalatge o dessalinització d’aigua.

13. Altres activitats
13.1. Aquelles activitats que requerisquen autorització sectorial, de qualsevol altra administració, prèvia a l’obertura, com les següents:
13.1.1. Les activitats subjectes a avaluació prèvia d’impacte ambiental d’acord amb el que disposa la normativa estatal i autonòmica.

13.1.2. Activitats subjectes a l’aplicació del Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’establixen mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses.

13.1.3. Activitats i instal·lacions que es pretenguen implantar en la zona de servitud de protecció que requerisquen autorització d’acord amb la legislació estatal de costes.
13.1.4. Les activitats que es pretenguen implantar en edificis que estiguen catalogats o en tràmit de catalogació com a bé d’interés cultural i impliquen canvi d’ús.
13.1.5. Activitats relacionades en el Reglament sobre Protecció Sanitària contra Radiacions Ionitzants.
13.1.6. Les activitats subjectes a autorització prèvia de la Delegació del Govern per estar compreses en el control d’explosius i armes.

13.1.7. Activitats subjectes a autorització prèvia relacionades com a activitats potencialment contaminants de l’atmosfera en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera.
13.1.8. Qualsevol altra que per la legislació estatal o autonòmica exigisca autorització sectorial prèvia.
No obstant això, les activitats relacionades anteriorment podran tramitar-se per mitjà del procediment de declaració responsable si juntament amb la dita declaració i la documentació exigible l’interessat aporta la corresponent autorització o instrument d’intervenció sectorial prèvia.
13.2. Per implicar un cert grau de risc, estaran també sotmeses a llicència ambiental les següents:
13.2.1. Activitats amb càrrega tèrmica ponderada superior a 200 Mcal/m² (800 Mcal/m² segons el CTE DB-SI i RSIEI 800 Mcal/m²).
13.2.2. Comerços i grans magatzems de superfície comercial superior a 2.500 m².
13.2.3. Activitats d’ús hospitalari (hospitals, clíniques, centres d’assistència primària o altres establiments sanitaris) l’alçària d’evacuació de les quals siga superior a 20 metres o la superfície total construïda siga major de 2.000 m².
13.2.4. Activitats d’ús administratiu l’alçària d’evacuació de les quals siga superior a 28 metres o la superfície total construïda siga major de 5.000 m².
13.2.5. Activitats d’ús docent l’alçària d’evacuació de les quals siga superior a 28 metres o la superfície total construïda siga major de 5.000 m².
13.2.6. Activitats d’ús residencial públic (residències i centres de dia) l’alçària d’evacuació de les quals siga superior a 28 metres o la superfície total construïda siga major de 1.500 m².
13.2.7. Hotels, establiments d’allotjament turístic rural, blocs i conjunts d’apartaments turístics, campaments de turisme, establiments de restauració i establiments de turisme l’alçària d’evacuació de les quals siga superior a 28 metres o la superfície total construïda siga major de 1.500 m², llevat que s’incloguen en normativa específica.

13.2.8. Qualsevol altra que per la legislació estatal o autonòmica així es determine.
13.3. Aquelles activitats per a les quals haja de sol·licitar-se un ús provisional segons la normativa urbanística.
13.4. Altres activitats.
13.4.1. Aplicació, a escala industrial, de vernissos no grassos, pintures, laques i tints d’impressió sobre qualsevol suport, i la cocció i l’assecatge corresponents.
13.4.2. Instal·lacions de llavat amb dissolvents clorats que utilitzen més d’una tona per any d’estos dissolvents.
13.4.3. Fabricació de gel, a escala industrial.
13.4.4. Envasament en forma d’aerosols que utilitzen com a propel·lent gasos liquats del petroli.
13.4.5. Tallers i/o instal·lacions en què es realitzen operacions de pintura i/o tractament de superfícies.
13.4.6. Venda al detall de carburants / estacions de servici.
13.4.7. Indústria de manufactura de cautxú i semblants.
13.4.8. Laboratoris d’anàlisi i d’investigació amb una superfície superior a 75 m² (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars).
13.4.9. Laboratoris industrials de fotografia.
13.4.10. Forns crematoris.
13.4.11. Càmpings i semblants.
13.4.12. Bugaderies industrials.
13.4.13. Instal·lacions per a la neteja en sec, amb una superfície superior a 500 m².
13.4.14. Fabricació de circuits integrats i circuits impresos.
13.4.15. Instal·lacions i activitats per a la neteja de vehicles utilitaris.
13.4.16. Pistes permanents de carreres i de proves, per a vehicles motoritzats.
13.4.17. Depuració de gas natural.
13.4.18. Depuradores d’aigües residuals no incloses en l’annex I.
13.4.19. Fabricació a escala industrial de llums i material d’enllumenat.
13.4.20. Plantes embotelladores, envasadores i/o dosificadores a escala industrial.
13.4.21. Impressió gràfica i/o edició a escala industrial.
13.4.22. Instal·lacions per al llavat i greixatge de camions, vehicles pesants i maquinària industrial.
13.4.23. Activitat d’explotació per a l’estacionament de camions, vehicles pesants i maquinària industrial.


ANNEX III
Condicions per a determinar la inclusió d’activitats en el règim de declaració responsable ambiental o de comunicació d’activitats innòcues

Les activitats no previstes en els annexos anteriors quedaran incloses en els règims següents:
a) Declaració responsable ambiental: quan no complisquen alguna de les condicions que s’establixen a continuació.
b) Comunicació d’activitats innòcues: quan complisquen totes les condicions que s’indiquen a continuació.

1. Sorolls i vibracions.
1.1. Les activitats en què per a complir els nivells màxims de transmissió, siga aèria o siga estructural, en ambients interiors o exteriors, establits en la normativa vigent en matèria de soroll ambiental n’hi haja prou amb utilitzar com a única mesura correctora contra sorolls la simple absorció dels seus paraments i coberta (tancaments), a més d’evitar i per a això el manteniment de part de superfícies obertes.

1.2. Les activitats amb un nivell mitjà de pressió sonora estandarditzat, ponderat A, del recinte que siga menor de 70 dBA.
1.3. Les activitats que disposen d’elements motors o electromotors la potència de les quals siga igual o inferior a 9 CV, considerant el següent:
– La potència electromecànica estarà determinada per la suma de la potència dels motors que accionen les màquines i aparells que formen part de l’activitat.
– Queden exclosos del còmput els elements auxiliars de la instal·lació no destinats directament a la producció: ascensors, enllumenat, instal·lacions de ventilació forçada, instal·lacions d’aire condicionat de caràcter domèstic, etc.
– No s’avaluarà com a potència la corresponent a les màquines portàtils el nombre de les quals no siga superior a 4, ni la potència individual de les quals siga inferior a 0,25 kW.
1.4. Les activitats en què s’instal·len equips d’aire condicionat si complixen algun dels requisits següents:
– Quan les unitats compressores s’ubiquen a l’interior del local, independentment de la seua potència.
– Quan la potència instal·lada siga inferior a nou cavalls de vapor (CV) amb independència de la seua ubicació.

2. Olors, fums i/o emanacions.
2.1. Aquelles en què per a evitar fums i olors siga prou renovar l’aire per mitjà de bufadors.
2.2. Aquelles en què no es desenrotllen combustions o altres processos físics o químics que originen emanacions de gasos, vapors i pols a l’atmosfera.

3. Contaminació atmosfèrica.
3.1. Aquelles que no estiguen incloses en el Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera contingut en l’annex IV de la Llei 34/2007, de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera, actualitzat pel Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, en cap dels grups A, B i C, o la normativa que la substituïsca o complemente.

4. Abocaments d’aigües residuals i/o de residus.
4.1. Aquelles que no requerisquen cap tipus de depuració prèvia de les aigües residuals per al seu abocament a la xarxa de clavegueram i/o el seu abocament siga exclusivament d’aigües sanitàries.
4.2. Aquelles que no produïsquen residus o que produïsquen residus assimilables als residus domèstics.

5. Radiacions ionitzants.
5.1. Aquelles que no siguen susceptibles d’emetre cap radiació ionitzant.


6. Incendis.
6.1. Amb caràcter general, totes les activitats la càrrega tèrmica ponderada de les quals siga inferior a 100 Mcal/m².

7. Per manipulació de substàncies perilloses o generació de residus perillosos.
7.1. Les activitats que no utilitzen, manipulen ni generen substàncies o residus considerats com a perillosos d’acord amb el que disposa l’annex III de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, o l’annex I del Reglament (CE) 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles, i pel qual es modifiquen i es deroguen les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament (CE) 1907/2006.

8. Explosió per sobrepressió i/o deflagració

9. Risc de legionel·losi
9.1. Les activitats que no disposen d’instal·lacions industrials subjectes a programes de manteniment incloses en l’article 2 del RD 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’establixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

linea