DECRET 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum d'Educació Infantil. [2022/7571]
(DOGV núm. 9402 de 10.08.2022) Ref. Base de dades 007278/2022
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 11.08.2022 Aquesta disposició afecta: Deroga: - DECRET 37/2008, de 28 març, del Consell, pel qual s'establixen els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3829]
- DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'establix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. [2008/3838]
- ORDE de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d'Educació Infantil. [2008/8788]
Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: educació preescolar, organització de l'ensenyament, política educativa , monografies
DECRET 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum d'Educació Infantil. [2022/7571]
Preàmbul
Títol I. Disposicions comunes
Article 1. Objecte i àmbit daplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Leducació infantil en el marc del sistema educatiu
Article 4. Finalitats de letapa
Article 5. Principis generals
Article 6. Principis pedagògics
Títol II. Ordenació de leducació infantil
Capítol I. Currículum
Article 7. Elements del currículum
Article 8. Objectius generals detapa
Article 9. Competències, criteris davaluació, sabers bàsics i situacions daprenentatge
Article 10. Àrees
Article 11. Ensenyament de les llengües
Capítol II. Organització escolar
Article 12. Autonomia dels centres
Article 13. Temps escolar
Article 14. Període dacollida
Article 15. Els espais i els materials
Capítol III. Gestió pedagògica
Article 16. Projecte educatiu de centre
Article 17. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle
Article 18. Programacions daula
Article 19. Tutoria
Article 20. Equip de cicle
Article 21. Atenció a les diferències individuals
Article 22. Coordinació per a la continuïtat del procés educatiu
Article 23. Relació entre el centre i les famílies
Capítol IV. Avaluació
Article 24. Avaluació en leducació infantil
Article 25. Característiques de lavaluació
Article 26. Lobservació i documentació pedagògica
Article 27. Informes daprenentatge individualitzats
Article 28. Documents oficials davaluació
Article 29. Trasllat a un altre centre
Article 30. Comunicació amb les mares, pares o representants legals
Disposicions addicionals
Primera. Ensenyaments de religió
Segona. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
Disposició derogatòria
Única
Disposicions finals
Primera. Aplicació i desplegament
Segona. Calendari dimplantació
Tercera. Entrada en vigor
Annex I. Competències clau de leducació infantil
Annex II. Àrees de leducació infantil
Annex III. Situacions daprenentatge
Annex IV. Fitxa de dades bàsiques
Annex V. Resum descolarització
Annex VI. Informe global individualitzat final de cicle o etapa
PREÀMBUL
I
Larticle 53.1 de lEstatut dAutonomia disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de lensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen larticle 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, dacord amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el desenvolupen, i de les facultats que atribueix a lEstat el número 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria deducació.
La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, introdueix en lanterior redacció de la norma canvis importants, molts daquests derivats, tal com indica la mateixa llei en lexposició de motius, de la conveniència de revisar les mesures previstes en el text original a fi dadaptar el sistema educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI dacord amb els objectius fixats per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020/2030.
Esta llei defineix el currículum en larticle 6, apartat 1, com «el conjunt dobjectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris davaluació de cada un dels ensenyaments regulats en esta llei». I en lapartat 2 daquest sespecifica lobjectiu: «El currículum està orientat a facilitar el desenvolupament educatiu dels i les alumnes, i garanteix la seua formació integral, contribueix al ple desenvolupament de la seua personalitat i els i les prepara per a lexercici ple dels drets humans, duna ciutadania activa i democràtica en la societat actual. En cap cas pot suposar una barrera que genere abandó escolar o impedisca laccés i gaudi del dret a leducació».
En larticle 12.1 la llei assenyala que «leducació infantil constitueix letapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquetes i xiquets des del naixement fins als sis anys» i en el 12.3, que «leducació infantil té caràcter voluntari i la finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic dels infants, així com leducació en valors cívics per a la convivència».
Larticle 14 que regula lordenació i els principis pedagògics recull, entre altres aspectes, els següents:
«Letapa deducació infantil sordena en dos cicles. El primer comprén fins als tres anys, i el segon, des dels tres fins als sis anys.
El caràcter educatiu dun cicle i laltre sha de recollir en una proposta pedagògica per tots els centres que impartisquen educació infantil.
En els dos cicles de leducació infantil sha datendre progressivament el desenvolupament afectiu, la gestió emocional, el moviment i els hàbits de control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social, així com el descobriment de lentorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i socials del medi en què viuen. També shi han dincloure leducació en valors, leducació per al consum responsable i sostenible i la promoció i educació per a la salut. A més, sha de facilitar que xiquetes i xiquets elaboren una imatge de si mateix positiva, equilibrada i igualitària i adquirisquen autonomia personal.
Els continguts educatius de leducació infantil sorganitzen en àrees corresponents a àmbits propis de lexperiència i del desenvolupament infantil i shan dabordar per mitjà dactivitats globalitzades que tinguen interés i significat per als xiquets».
Així mateix, i dacord amb la llei (article 12.3), «la programació, la gestió i el desenvolupament de leducació infantil han datendre, en tot cas, la compensació dels efectes que les desigualtats dorigen cultural, social i econòmic tenen en laprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu».
Daltra banda, el capítol III del títol preliminar, que regula el currículum i la distribució de competències, estableix en larticle 6.3 que, «amb la finalitat dassegurar una formació comuna, el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, ha de fixar, en relació amb els objectius, competències, continguts i criteris davaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims».
Finalment, en larticle 14.7 sencomana al Govern, en col·laboració amb les comunitats autònomes, la definició dels continguts educatius del currículum del primer cicle de leducació infantil, aspecte que recull també larticle 6 bis, que, respecte al repartiment de competències en lapartat c, reconeix que correspon al Govern la fixació dels ensenyaments mínims de cada un dels ensenyaments regulats en esta llei.
Així doncs, les administracions educatives, dacord amb larticle 6.5, són les responsables destablir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics esmentats anteriorment. Finalment, correspon als centres desenvolupar i completar, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en lús de la seua autonomia, tal com recull la mateixa llei en el capítol II del títol V.
Pel que fa a les llengües, la Llei 4/2018 regula lensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars amb la finalitat dassegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals i promoure la presència en litinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.
En conseqüència, sha publicat el Reial decret 95/2022, d1 de febrer, que estableix lordenació i els ensenyaments mínims de leducació infantil i defineix els objectius, fins i principis generals i pedagògics del conjunt de letapa, així com les competències clau, el desenvolupament de les quals ha diniciar-se des del començament de lescolarització i, a més, recull per a cada àrea les competències específiques previstes per a letapa, així com els criteris davaluació i els sabers bàsics establits per a cada cicle. Este Reial decret 95/2022 ha derogat lanterior Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de leducació infantil.
La disposició final primera del Reial decret 95/2022 nestableix el caràcter bàsic, a excepció dels criteris davaluació i els sabers bàsics del primer cicle recollits en lannex II, que són orientatius per a lassoliment de les competències de letapa, així com lannex III, sobre les situacions daprenentatge, que també manca del caràcter de normativa bàsica.
La disposició final tercera determina que el contingut daquest reial decret simplantarà en el curs escolar 2022-2023.
Procedeix ara determinar el currículum corresponent al nostre àmbit autonòmic, relatiu a letapa de leducació infantil per a donar resposta als reptes i a les circumstàncies actuals del sistema educatiu, i completar així el marc legal establit pel Reial decret 95/2022.
Amb este decret es deroguen el Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual sestableixen els continguts educatius del primer cicle de leducació infantil a la Comunitat Valenciana, el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual sestableix el currículum del segon cicle de leducació infantil a la Comunitat Valenciana, així com lOrdre de 24 de juny 2008, de la Conselleria dEducació, sobre lavaluació en letapa deducació infantil.
II
Lobjecte daquest decret respon a la funció de lescola com un projecte social. Tots els membres de la comunitat educativa comparteixen la responsabilitat de crear un espai privilegiat de relacions, a partir dels valors ètics i democràtics, en el qual poder desenvolupar-se i, al mateix temps, construir una societat més justa, lliure i igualitària.
Per tant, leducació infantil constitueix una etapa educativa amb un doble valor. Duna banda, oferir un entorn daprenentatge segur i estable, que possibilita la igualtat doportunitats des dun desenvolupament equilibrat dels xiquets i xiquetes. Duna altra banda, permetre que les xiquetes i xiquets es convertisquen en persones partícips i actives de la societat, que comprenguen una sèrie de valors com la tolerància, la responsabilitat, el sentit de comunitat, lentesa mútua, la igualtat de drets i responsabilitats entre totes les persones, des duna perspectiva digualtat de tracte i no discriminació.
És per això, que este decret es basa en una imatge optimista de la infància. Es reconeixen els xiquets i les xiquetes com a persones capaces, intel·ligents, competents, portadores de drets i amb una cultura específica, tal com defineix la Convenció sobre els Drets de lInfant en les observacions generals del seu comité i també, la recomanació del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2019, relativa a uns sistemes deducació i cures dalta qualitat de la primera infància.
Des daquesta perspectiva, aprendre és per al xiquet o la xiqueta, un procés, tant individual com social, de construcció de nous significats a través de les relacions que li ofereix la realitat que lenvolta. En este procés daprenentatge enriqueix els propis coneixements, les actituds i les destreses, prèviament adquirits, i li permet aplicar-los a les noves situacions cada vegada més complexes.
Per tant, la finalitat daquest decret és pensar en un xiquet o xiqueta com a protagonista dels seus processos de creixement i desenvolupament. Esta idea modifica i reconsidera el sentit de currículum ja que leducació sentén com la capacitat de lequip educatiu doferir als infants oportunitats dexperiències, no de continguts.
En este sentit, es reconeix el valor de la tasca educativa dels i de les professionals de letapa deducació infantil, el personal educador i les o els mestres. La seua actitud i capacitat de reflexionar i investigar sobre com crear les condicions que puguen oferir als infants oportunitats adequades a cadascun dells o elles, seguint camins individuals i diversos, permetrà donar-los en el seu procés de desenvolupament dexperiències, relacions, coneixements i aprenentatges.
III
Este decret consta dun preàmbul, dos títols (dividit el segon en quatre capítols), dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El text té un total de trenta articles. A més, consta de sis annexos: lannex I, que recull les competències clau en letapa deducació infantil; lannex II, que conté les àrees de leducació infantil, lannex III, que especifica les situacions daprenentatge, lannex IV que estableix el model de la fitxa de dades bàsiques, lannex V que fixa el model del resum descolarització i lannex VI que estableix el model global individualitzat final de cicle o etapa.
El títol I està dedicat a les disposicions comunes i el títol II, a lordenació de leducació infantil. Este últim regula, en el capítol I, el currículum; en el capítol II, lorganització escolar; en el capítol III, la gestió pedagògica, i, en el capítol IV, lavaluació en leducació infantil.
IV
Este decret sadequa als principis de bona regulació previstos en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, es tracta duna norma necessària per a la regulació dels ensenyaments deducació infantil de manera detallada i sadequa a lobjectiu de desenvolupar la normativa bàsica seguint la nova redacció de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i el Reial decret 95/2022, d1 de febrer, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de leducació infantil. Així, sacompleix també lobjectiu destablir el currículum de leducació infantil com a etapa educativa amb identitat pròpia.
Tot lanterior aconsella que la norma autonòmica de desenvolupament no siga duna revisió parcial dels decrets vigents que regulen els continguts educatius de primer i segon cicle deducació infantil, sinó laprovació dun nou decret que derogue i substituïsca els anteriors.
Així doncs, este decret conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de les xiquetes i xiquets, ja que defineix els objectius, fins, principis generals i pedagògics del conjunt de letapa i les competències clau que shan de desenvolupar en esta etapa.
Dacord amb el principi de proporcionalitat, este decret conté la regulació adequada i imprescindible de lestructura i les peculiaritats daquesta etapa i estableix les obligacions necessàries a fi datendre lobjectiu que shi persegueix, ja que no hi ha cap alternativa reguladora menys restrictiva de drets.
És conforme al principi de seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que en facilita el coneixement i comprensió. Resulta coherent amb lordenament jurídic, ja que respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i assumeix de manera coherent els mandats disposats en la normativa estatal bàsica, en la normativa autonòmica i en la normativa europea. Shi ha tingut en compte lacompliment efectiu dels drets de la infància dacord amb el que estableix la Convenció sobre els Drets del Xiquet de les Nacions Unides de 1989, així com la coherència de la regulació amb el marc estratègic per a la cooperació europea en làmbit de leducació i la formació (TE 2020) de la Unió Europea. Així mateix, este currículum es basa en lAgenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de lONU, i les competències clau que apareixen en el decret són ladaptació al sistema educatiu espanyol de les establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent.
Respecte al principi deficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la reducció de càrregues administratives implícites en laplicació daquesta norma. Shan disposat les estructures dorganització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, les quals shan considerat adequades, oportunes i imprescindibles per a complir lobjectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de lautonomia de gestió dels centres educatius, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles que, a més, sincentiva a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.
Compleix, també, el principi de transparència, ja que identifica clarament el propòsit, i durant el procediment delaboració de la norma sha permés la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit daudiència i informació pública i mitjançant la participació activa de les persones destinatàries del decret en lelaboració daquest, a través de la negociació en tots els àmbits de participació: la mesa sectorial deducació, la mesa de mares i pares, i el dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.
V
Correspon al Consell, fent ús de les competències que té, i de conformitat amb la potestat reglamentària atorgada a les Administracions educatives, establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar els aspectes de lordenació acadèmica que li corresponen dacord amb la distribució competencial recollida en larticle 6.5 i en la disposició final sisena de la llei.
En conseqüència, dacord amb el que disposa larticle 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, previ informe del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la consellera dEducació, Cultura i Esport, prèvia deliberació del Consell, en la seua reunió de 29 de juliol,
DECRETE
TÍTOL I
Disposicions comunes
Article 1. Objecte i àmbit daplicació
1. Este decret té per objecte el desenvolupament del currículum, lordenació i lavaluació de letapa de leducació infantil dacord amb el que disposen els articles 6.3 i 14. 7, de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació, i el Reial decret 95/2022, d1 de febrer, pel qual sestableixen lordenació i els ensenyaments mínims de leducació infantil.
2. Este decret saplicarà en els centres públics i privats que imparteixen educació infantil, degudament autoritzats per la conselleria competent en matèria deducació en el nostre àmbit autonòmic.
Article 2. Definicions
Per a laplicació daquest decret és necessari definir els conceptes bàsics dacord amb el que estableix larticle 2 del Reial decret 95/2022, d1 de febrer:
a) Objectius: assoliments que sespera que les xiquetes o xiquets hagen aconseguit en finalitzar letapa i la consecució de la qual està vinculada a ladquisició de les competències clau.
b) Competències clau: acompliments que es consideren imprescindibles perquè els xiquets i xiquetes puguen progressar amb garanties dèxit en litinerari formatiu, i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Són ladaptació al sistema educatiu valencià de les competències clau establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a laprenentatge permanent (apareixen recollides en lannex I daquest decret).
c) Competències específiques: acompliments que la xiqueta o xiquet ha de poder desplegar en activitats o en situacions en què es requereixen els sabers bàsics de cada àrea. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, duna banda, les competències clau i, duna altra, els sabers bàsics de les àrees i els criteris davaluació (apareixen recollides en lannex II daquest decret).
d) Criteris davaluació: referents que indiquen els nivells dacompliment esperats en el xiquet o la xiqueta en les situacions a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés daprenentatge (apareixen recollits en lannex II daquest decret.)
e) Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis duna àrea i laprenentatge dels quals és necessari per a ladquisició de les competències específiques. Lordre daquests sabers, tal com especifica cadascuna de les àrees, no comporta cap seqüenciació daprenentatge. Seguint els criteris de la concreció curricular del centre, que reconeixen la diversitat en el grup, el context educatiu o altres criteris pedagògics, lequip educatiu pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més dagrupar-los i articular-los (apareixen recollits en lannex II daquest decret).
f) Situacions daprenentatge: contextos que impliquen el desplegament per part de la xiqueta o xiquet dactuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a ladquisició i desenvolupament daquestes (apareixen recollides en lannex III daquest decret).
g) Línia pedagògica: conjunt destratègies, procediments, tècniques i accions organitzades planificades pel personal educatiu, de manera conscient i reflexiva, que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar possibilitats daprenentatge del xiquet o la xiqueta cap a la consecució dels objectius i les competències clau i específiques.
h) Proposta pedagògica de cicle: desenvolupament dels elements del currículum per a cada nivell i que forma part de la concreció curricular del centre.
Article 3. Leducació infantil en el marc del sistema educatiu
Dacord amb el que estableix larticle 3 del Reial decret 95/2022, d1 de febrer:
1. Leducació infantil constitueix letapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquets i xiquetes des que sincorporen al sistema educatiu fins que tenen sis anys.
2. Esta etapa sordena en dos cicles. El primer comprén fins als tres anys i el segon, des dels tres fins als sis anys.
Article 4. Finalitats de letapa
Dacord amb el que estableix larticle 4 del Reial decret 95/2022, d1 de febrer:
1. La finalitat de leducació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels xiquets i xiquetes en totes les dimensions: física, emocional, afectiva, sexual, social, cognitiva, artística i cultural; potenciar lautonomia personal, i facilitar que cada xiquet o xiqueta puga desenvolupar una imatge positiva, equilibrada i igualitària de si mateix dacord amb les seues característiques personals.
2. Lacció educativa ha dacollir linterés i la curiositat daprenentatge, la iniciativa de fer preguntes i de comprendre el món que lenvolta; lhabilitat de buscar respostes creatives a reptes que se li plantegen i la capacitat de relacionar-se, comunicar-se i aprendre de manera conjunta que té el xiquet o la xiqueta.
Article 5. Principis generals
Dacord amb el que estableix larticle 5 del Reial decret 95/2022, d1 de febrer:
1. Leducació infantil té caràcter voluntari.
2. El segon cicle daquesta etapa educativa ha de ser gratuït. Quant al primer cicle, la conselleria competent en matèria deducació estendrà gradualment la gratuïtat del primer cicle, i al curs 2022-2023 sassolirà la gratuïtat generalitzada del nivell dels 2 anys. Així mateix ha de prioritzar-shi laccés de les xiquetes i xiquets en situació de risc de pobresa i exclusió social i incrementar la taxa descolarització.
3. Amb lobjectiu de garantir els principis dequitat i inclusió, lAdministració vetlarà per compensar els efectes que tenen les desigualtats dorigen cultural, social i econòmic en laprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu. Amb este mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que sadopten shan de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal daprenentatge (DUA).
Article 6. Principis pedagògics
Dacord amb el que estableix larticle 6 del Reial decret 95/2022, d1 de febrer:
1. Lescola ha dentendres com un espai de benestar i daprenentatge. La pràctica educativa sha de basar en el joc, lexperimentació i en experiències daprenentatge significatives de la vida quotidiana. Sha de dur a terme en un ambient segur, en què el xiquet o la xiqueta se senta una persona atesa, estimada, acceptada i puga integrar-se en el grup.
Així mateix, es vetlarà per garantir, des del primer contacte, una transició positiva des de lentorn familiar a lescolar, així com la continuïtat entre cicles i entre etapes.
2. Lacció educativa en esta etapa, en col·laboració amb les famílies, buscarà el desenvolupament integral i harmònic de la xiqueta i el xiquet. Així mateix, ha de considerar-la o considerar-lo com una persona competent per poder facilitar el màxim desenvolupament de totes les seues potencialitats.
3. En els dos cicles daquesta etapa, shan datendre progressivament els aspectes relacionats amb el desenvolupament afectiu i la gestió emocional; el moviment, les possibilitats i necessitats del propi cos; la comunicació amb els altres per mitjà dels diferents llenguatges; lestabliment de relacions socials de convivència i respecte; així com lexploració de lentorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i socials del medi en què viuen. També shi ha dincloure leducació en valors, leducació per al consum responsable i sostenible així com, la promoció i educació per a la salut a partir de situacions significatives i quotidianes.
4. Sha dafavorir que les xiquetes i xiquets adquirisquen autonomia personal i elaboren una imatge de si mateixos positiva, equilibrada i igualitària, lliure destereotips discriminatoris.
5. Sha de fomentar el desenvolupament de tots els llenguatges i maneres de percepció específics daquestes edats per a desenvolupar el conjunt de les seues potencialitats, respectant lespecífica cultura de la infància que defineixen la Convenció sobre els Drets del Xiquet i les observacions generals del seu comité.
6. Digual manera, sense que resulte exigible per a afrontar lEducació Primària, es pot afavorir una primera aproximació a la lectura i a lescriptura a partir de textos significatius, en diferents formats, així com experiències diniciació en destreses logicomatemàtiques que tinguen sentit en situacions de la vida quotidiana; es poden utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos que afavoreixen el pensament creatiu, en lexpressió visual i musical, així com qualssevol altre que determine la conselleria competent en matèria deducació.
7. Lescola ha dIntegrar la diversitat present en un entorn cada vegada més global, multicultural i multilingüe. Això suposa tot un repte, alhora que una oportunitat per a generar nous aprenentatges. En este context, fomentar actituds de curiositat i respecte envers les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia del territori, i el castellà, així com per les llengües familiars no curriculars, facilitarà la inclusió social i, alhora, permetrà avançar cap a la igualtat doportunitats.
8. Cal afavorir les primeres exposicions a una llengua estrangera, sobretot en el segon cicle daquesta etapa mitjançant la interacció espontània.
TÍTOL II
Ordenació de leducació infantil
Capítol I.
Currículum
Article 7. Elements del currículum
Els elements del currículum són els objectius generals detapa, les competències clau, les competències específiques, els criteris davaluació, els sabers bàsics i les situacions daprenentatge.
Article 8. Objectius generals detapa
Leducació infantil contribueix a desenvolupar en les xiquetes i els xiquets les capacitats que els permeten:
a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, així com les seues possibilitats dacció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar en activitats socials i culturals de la comunitat.
c) Adquirir progressivament autonomia en les situacions de la vida quotidiana.
d) Desenvolupar les seues capacitats emocionals i afectives per a formar-se una imatge positiva de si mateixos establint vincles segurs amb les persones adultes i amb altres xiquets i xiquetes.
e) Relacionar-se amb els altres en igualtat i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en lús de lempatia i la resolució pacífica de conflictes, desenvolupant actituds dinterés i ajuda, i evitant qualsevol tipus de violència.
Amb aquest mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que sadopten shan de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal daprenentatge (DUA).»
f) Promoure, aplicar i desenvolupar les normes socials que fomenten la igualtat de drets i responsabilitats de les persones, des duna perspectiva digualtat de tracte i no discriminació.
g) Comunicar i representar la realitat a través dels diferents llenguatges i formes dexpressió.
h) Explorar les destreses relatives al pensament logicomatemàtic, la lectura i lescriptura, el moviment, el gest i el ritme des de les situacions quotidianes i contextualitzades.
i) Descobrir la riquesa multilingüe i multicultural present en la societat, on conviuen la llengua pròpia i oficial, el valencià, i el castellà, llengua cooficial, a més daltres llengües familiars i desenvolupar actituds positives envers esta diversitat.
j) Desenvolupar habilitats comunicatives en les dues llengües oficials i iniciar-se en la descoberta duna llengua estrangera.
Article 9. Competències, criteris davaluació, sabers bàsics i situacions daprenentatge
1. En lannex I daquest decret sestableixen les competències clau de letapa.
2. En lannex II daquest decret es fixen les competències específiques de cada àrea, que són comunes per als dos cicles de letapa, així com els criteris davaluació i els coneixements, destreses i actituds, enunciats en forma de sabers bàsics, que sestableixen per a cada cicle en cadascuna de les àrees. Estos elements curriculars sestableixen amb caràcter orientatiu per al primer cicle i conformen, junt amb els objectius generals detapa, els ensenyaments mínims del segon cicle.
3. Per a ladquisició i desenvolupament de les competències a les quals es refereixen els apartats anteriors, lequip educatiu ha de dissenyar situacions daprenentatge, dacord amb els principis que, amb caràcter orientatiu, sestableixen en lannex III daquest decret.
Article 10. Àrees
1. Els ensenyaments de leducació infantil sorganitzen en àrees corresponents a tots els àmbits propis de lexperiència i del desenvolupament infantil. Shan dabordar per mitjà de propostes globalitzades daprenentatge que tinguen interés i significat per als xiquets i les xiquetes.
2. Les àrees deducació infantil són les següents:
a) Creixement en harmonia.
b) Descobriment i exploració de lentorn.
c) Comunicació i representació de la realitat.
3. Estes àrees han dentendres com a àmbits dexperiència intrínsecament relacionats entre si, per la qual cosa es requereix un plantejament educatiu que promoga la configuració de situacions daprenentatge globals, significatives i estimulants que ajuden a establir relacions entre tots els elements que les conformen.
Article 11. Ensenyament de les llengües
1. La Llei 4/2018 regula lensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars amb la finalitat dassegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals i promoure la presència en litinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius. Amb este objectiu sestableix un model lingüístic basat en laplicació del Programa dEducació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI).
2. Cada centre educatiu determina el Projecte lingüístic de centre (PLC) que concreta i adequa el PEPLI atenent al context socioeducatiu i demolingüístic conforme a larticle 15 de la Llei 4/2018 i la resta de la normativa que li siga aplicable.
3. En el Pla densenyament i ús de les llengües del PLC es determina la proporció dús vehicular de les llengües oficials, el valencià i el castellà, i de langlés.
4. Així mateix, en el Pla densenyament i ús de les llengües es concreta la metodologia que sha demprar a lhora densenyar les llengües i que ha de fonamentar-se en el tractament integrat de les llengües.
5. En esta línia, les llengües vehiculars han destar presents en situacions comunicatives quotidianes, funcionals, lúdiques i participatives que requerisquen la interacció oral. Shan de recrear contextos reals per a afavorir el procés natural dadquisició de les llengües per part de les xiquetes i els xiquets.
6. Daltra banda, en el Pla de normalització lingüística del PLC, sestableixen els objectius i les accions que han de promoure lús del valencià en els diversos àmbits dintervenció del centre (administratiu, de gestió i planificació pedagògica, social i dinterrelació amb lentorn), amb la finalitat també dafavorir ladquisició del valencià per part de les xiquetes i els xiquets així com de desenvolupar actituds positives cap a la llengua minoritzada.
Capítol Ii
Organització escolar
Article 12. Autonomia dels centres
1. La conselleria competent en matèria deducació ha dafavorir lautonomia pedagògica i organitzativa dels centres, així com el treball de lequip educatiu i lactivitat investigadora daquest a partir de la reflexió de la seua pràctica educativa.
2. A més, ha de fomentar lintercanvi dexperiències entre els i les professionals deducació infantil dels diferents centres, i una formació permanent que permeta la transformació educativa a partir del concepte de xiqueta i xiquet competent i autònom protagonista del procés densenyament i aprenentatge.
3. Al mateix temps, els centres poden establir mesures de flexibilitat en lelaboració de models oberts de propostes pedagògiques, en els espais i en els temps amb la finalitat de personalitzar i millorar les experiències daprenentatge i desenvolupament de les xiquetes i els xiquets, segons els termes que establisca la conselleria amb competències en matèria deducació.
4. Tots els centres que impartisquen educació infantil han dincloure en el projecte educatiu la proposta pedagògica a la qual es refereix larticle 17 daquest decret, que ha de recollir el caràcter educatiu de cada cicle.
5. Els centres deducació infantil i Primària (CEIP) que incorporen el primer cicle de leducació infantil, han dadequar la seua organització i el seu funcionament per poder donar resposta a les necessitats i a les característiques de desenvolupament específiques daquest grup de xiquetes i xiquets.
6. La conselleria competent en matèria deducació ha de facilitar als equips educatius orientacions, assessorament, recursos específics i activitats de formació.
Article 13. Temps escolar
1. Tots els moments de la jornada escolar tenen caràcter educatiu.
2. El període escolar en educació infantil sentén com la distribució en seqüències temporals de la pròpia vida quotidiana que permet alternar moments de joc i diferents propostes daprenentatge, amb períodes de descans, alimentació i cures quotidianes, en funció de les necessitats biològiques dels xiquets i xiquetes.
3. El desenvolupament de la jornada escolar ha de garantir el benestar i els drets dels xiquets i xiquetes. Per això sha dorganitzar sota els principis de flexibilitat i globalitat que permeten a lequip educatiu adaptar-la a les situacions daprenentatge. De manera que, la distribució del temps estiga sempre al servei de la línia pedagògica del centre.
4. El centre, dins de lautonomia que té, pot organitzar entrades i eixides flexibles dins del període lectiu que ajuden en el moment de separació i trobada entre els xiquets i xiquetes, les famílies i el tutor o tutora.
5. La incorporació per primera vegada al centre dels xiquets i xiquetes ha de ser flexible i incloure un període dacollida que es recollirà en el projecte educatiu de centre.
Article 14. Període dacollida
1. Lentrada a lescola infantil suposa un gran canvi emocional tant per al xiquet o la xiqueta com per a la família. Com se senten acollits i latenció rebuda els primers dies són aspectes molt importants per a poder crear vincles de seguretat i de confiança a lescola.
2. Els centres han de vetlar per garantir, des del primer contacte, una transició positiva des de lentorn familiar cap a lescolar amb lobjectiu que les xiquetes i xiquets puguen vincular-se amb el nou espai, amb el grup i amb la persona adulta de referència.
3. Abans del començament del curs escolar, o en el període dinscripció, els centres han dorganitzar unes jornades que permeten a les famílies o representant legal i a les seues filles, fills o tutelats o tutelades, familiaritzar-se amb els espais i compartir experiències comunes. Sha dinformar en què consisteix el període dacollida, les pautes o recomanacions de les actuacions que faciliten lentrada a lescola i també sha dexplicar lorganització temporal de la incorporació dels xiquets i xiquetes.
4. La tutora o tutor, abans de lentrada a lescola, ha de realitzar una primera trobada individual amb la família o el tutor o tutora legal i el xiquet o la xiqueta, dacord amb el que especifica larticle 30 daquest decret.
5. El benestar del xiquet o la xiqueta condiciona que el període dacollida siga més llarg o menys. Els centres, en virtut de lautonomia que tenen, han dorganitzar, durant el més de setembre, el procés duna manera flexible, progressiva i respectuosa a través de:
a) Presència de familiars: els xiquets i xiquetes han destar acompanyats per un membre de la família, almenys els primers dies, fins que les famílies i el tutor o tutora consideren que el xiquet o xiqueta se sent segur i confiat en lespai.
b) Lorganització de grups reduïts i calendari: cal fixar els dies de la setmana i lhorari en què sincorporen estos grups.
c) El temps destada al centre educatiu també pot ser gradual, amb una ampliació progressiva del temps que roman cada xiquet o xiqueta fins a arribar a la jornada escolar completa.
6. Els tutors o tutores han de documentar, a partir de lobservació del xiquet o xiqueta, com es relaciona i com construeix el vincle amb lespai, el grup i la persona adulta de referència, tant les experiències que lhagen afavorit com les circumstàncies que lhagen dificultat. Alhora, ha de servir per a observar possibles dificultats o barreres o fortaleses daccés, de participació i daprenentatge. Esta informació es recull, a més, en la fitxa de Dades bàsiques, tal com especifica larticle 28 daquest decret.
7. Lequip educatiu ha de reflexionar i avaluar com sha viscut este període, tant pels xiquets i xiquetes, famílies i pels tutors o persones que hi han participat. Les conclusions que es deriven de lavaluació shan dincloure en la memòria final per a poder-les tindre en compte en el curs escolar següent.
Article 15. Els espais i els materials
1. Tots els espais de lescola són educatius i han de permetre generar un clima de benestar. Han de ser acollidors, ordenats i estèticament cuidats, i oferir oportunitats de joc, de llibertat de moviment, de relació, dexploració i de descans.
2. Els espais educatius han de ser sostenibles i respectuosos amb el medi.
3. Els espais exteriors han de comptar amb elements naturals que permeten actuar i interactuar en contacte amb el medi natural i social. Així mateix, han de poder convertir-se en ecosistemes tenint en compte la fauna autòctona.
4. La tutora o el tutor ha de dissenyar espais i contextos significatius, rics en oportunitats i de relacions, que potencien la autonomia, la comunicació, la curiositat natural i els desitjos daprendre dels xiquets i xiquetes, i al mateix temps, oferir lespai com un lloc de convivència i dinvestigació per als infants i les persones adultes.
5. La tutora o el tutor proposarà espais flexibles, tant en linterior com lexterior, per tal doferir diversitat dentorns daprenentatge actiu que donen una resposta personalitzada a les diferents necessitats i potencialitats dels infants.
6. Els materials i lequipament dels espais han de despertar la curiositat, la imaginació i la creativitat així com, permetre oferir diferents tipus de joc i situacions daprenentatge dexploració, experimentació, representació i expressió. Han destar pensats i seleccionats acuradament per lequip educatiu segons uns criteris de seguretat, qualitat, sostenibilitat, estètica i sense cap estereotip.
CAPÍTOL III
Gestió pedagògica
Article 16. Projecte educatiu de centre
1. El projecte educatiu és el document en el qual la comunitat educativa ha dexpressar les seues necessitats i plantejar les seues prioritats de manera singular.
2. El projecte educatiu és una eina útil per a cohesionar lequip educatiu, ja que requereix reflexionar i prendre acords que permeten revisar, actualitzar i consensuar els principis i valors que donen identitat al centre.
3. També permet concretar i guiar la pràctica educativa a través dels acords de lequip educatiu en la manera dentendre la infància, laprenentatge i la funció de lescola amb la finalitat destablir la línia pedagògica que done coherència al procés educatiu en el centre.
4. Cada centre educatiu, dacord amb lautonomia pedagògica i organitzativa pròpia, ha delaborar un projecte educatiu que definisca la identitat del centre i la seua particularitat. Ha dincloure, junt amb els aspectes indicats en la normativa vigent daplicació referents a lorganització i el funcionament del centres que imparteixen ensenyaments dels 1r i 2r cicle deducació infantil, els següents elements:
a) La línia pedagògica del centre
b) Les mesures per lacollida dels xiquets i de les xiquetes i de les seues famílies o tutores o tutors legals.
c) Les mesures organitzatives per a la coordinació del procés de continuïtat.
5. El projecte educatiu del centre ha destar a labast de la comunitat educativa, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics.
Article 17. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle
1. La concreció curricular és un document que sorgeix de la reflexió i que forma part del Projecte Educatiu del Centre.
2. Este document ho ha delaborar la comissió de coordinació pedagògica (COCOPE) amb les directrius acordades pel Claustre.
En el cas de les escoles infantils de primer cicle, els criteris per a la seua elaboració i seguiment ha destar sota la responsabilitat del personal que exercisca com a mestre o mestra deducació infantil, amb la col·laboració del personal educador deducació infantil.
3. El Claustre, o lòrgan corresponent, ha daprovar la concreció curricular per tal dimpulsar i desenvolupar els principis, els objectius i la línia pedagògica pròpia, adequant esta al context del centre i garantir daquesta manera la continuïtat del procés educatiu.
4. Lequip de cicle, coordinat i dirigit per la persona coordinadora, i en el cas dels centres privats per lòrgan amb competències anàlogues, ha de desenvolupar, completar, adequar i concretar, per a cada nivell, els elements del currículum que sestableixen en lannex II daquest decret, i adaptar-los a les característiques dels xiquets i xiquetes així com a la seua realitat socioeducativa.
Estos acords han de formar part de la proposta pedagògica per a cada cicle, que sha de recollir en la concreció curricular del centre.
5. La concreció curricular, a més de la proposta pedagògica prevista en el punt 4 daquest article, ha dincloure:
a) Els models dinformes per a cadascun dels cursos del cicle deducació infantil.
b) Els instruments de recollida i de registre de la informació.
6. La Inspecció dEducació ha dassessorar, supervisar i fer el seguiment de la concreció curricular de centre, a través de les propostes pedagògiques i de les programacions daula, dacord amb els plans dactuació que determine lAdministració educativa.
Article 18. Programacions daula
1. La programació daula, fruit de la reflexió pedagògica, sha de considerar un instrument flexible i obert, en construcció, revisió i millora constants.
2. Els i les mestres, en col·laboració amb el personal educador que atenen el grup, han delaborar i avaluar les programacions daula en coherència amb la línia pedagògica descrita en el projecte educatiu del centre i els criteris acordats en la proposta pedagògica de cicle.
3. La programació daula és el document on la tutora o tutor projecta les intencions educatives en lorganització de les situacions daprenentatge significatives que soferisquen als xiquets i xiquetes en el context de la vida quotidiana per tal de donar una resposta educativa ajustada a les característiques, els interessos i las necessitats col·lectives i individuals.
4. La programació daula ha dincloure els elements següents:
a) Característiques del grup.
b) Situacions daprenentatge.
c) Organització dels espais daprenentatge.
d) Distribució del temps.
e) Selecció i organització dels recursos i materials.
f) Mesures datenció a les diferències individuals.
g) Avaluació: observacions i documentacions pedagògiques.
Els tres objectes daquesta avaluació sespecifiquen en larticle 26.2 daquest decret.
5. En les programacions daula shan de preveure les adequacions necessàries per a atendre als xiquets i xiquetes amb la necessitat específica de suport educatiu des duna perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del DUA.
6. Lequip directiu del centre educatiu ha de vetlar perquè les programacions daula sajusten a les característiques del infants i del centre educatiu.
Article 19. Tutoria
1. Cada grup té un tutor o tutora que ha de realitzar el seguiment, tant individual com de grup, del procés daprenentatge de tots els xiquets i xiquetes, i afavorir un sentiment de benestar a lescola.
2. El tutor o tutora ha de coordinar lacció del conjunt de mestres o de professionals educadors que intervenen en el grup.
3. Les persones que exerceixen la tutoria han de mantindre una relació permanent amb la família, a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en la legislació vigent, i també han de sensibilitzar sobre el valor educatiu que ofereix leducació infantil.
4. Lequip directiu ha dafavorir la continuïtat de la mestra o mestre o del personal educador en un mateix grup al llarg de tot el cicle.
Article 20. Equip de cicle
1. Lequip de cicle està constituït pel tutor de cada grup i les persones que intervinguen en el cicle.
Als centres dEducació Infantil i dEducacio Primaria que incorporen el primer cicle dEducacio Infantil, el personal que estiga a carrec daquest grup sincorporara a lequip del 2º cicle dEducacio Infantil.
2. Els equips de cicle han de reflexionar de manera compartida sobre el sentit de les seues actuacions, la coherència de les propostes que ofereixen als xiquets i xiquetes i ladequació de lorganització i selecció dels materials.
3. Lequip de cicle decideix el format i contingut dels informes daprenentatge de cada curs i de linforme global individualitzat de final de cicle o etapa.
Article 21. Atenció a les diferències individuals
1. Totes les xiquetes i xiquets, independentment de les especificitats individuals o de caràcter social, tenen dret a una educació adequada a les seues característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu. És per això que latenció individualitzada constitueix la pauta ordinària de lacció educativa de lequip docent i altres professionals de leducació.
2. Latenció individualitzada i, especialment, als xiquets i xiquetes amb necessitats específiques de suport educatiu, sha de fonamentar en els principis dequitat i inclusió que sestableix en la normativa vigent dinclusió.
3. Les concrecions curriculars que elaboren els centres han de ser flexibles per a permetre propostes pedagògiques ajustades a les singularitats de cada xiqueta o xiquet i que puguen atendre a les diferències individuals amb lobjectiu dassegurar el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals.
4. La conselleria competent en matèria deducació ha destablir procediments que permeten la detecció precoç de les dificultats que poden donar-se en els processos densenyament i aprenentatge i la prevenció daquestes a través de plans i programes que en faciliten una intervenció precoç. Així mateix, han de facilitar la coordinació de tots els sectors que intervinguen en latenció dels xiquets i xiquetes.
5. Els centres han dadoptar les mesures adequades dirigides a les xiquetes i xiquets que presenten necessitat específica de suport educatiu dacord a la normativa dinclusió.
6. Les actuacions i programes densenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per als xiquets i xiquetes nouvinguts, seran les previstes en la norma que regula lorganització de la resposta educativa per a la inclusió.
7. Daltra banda, saplicaran els programes personalitzats per a ladquisició i lús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla des duna perspectiva inclusiva.
Article 22. Coordinació per a la continuïtat del procés educatiu
1. Els centres, per a garantir el procés educatiu i evolució positiva de tots els infants, han de reflectir en la línia pedagògica i en la concreció curricular la coherència necessària i continuïtat entre els diferents cicles deducació infantil i també amb letapa deducació primària, la qual cosa requereix lestreta coordinació entre els equips educatius.
2. Els equips directius de cada centre han de vetlar per reconéixer la singularitat i lentitat pròpia de leducació infantil perquè la finalitat no siga convertir-la en una etapa preparatòria per a leducació primària.
3. Els tutors i les tutores han dintercanviar informació per a facilitar lacollida dels xiquets i xiquetes en el nou cicle o etapa a través de pràctiques educatives que donen continuïtat al procés educatiu iniciades en letapa deducació infantil.
4. Igualment, sha de vetlar per a establir mecanismes de coordinació amb les famílies en este procés de continuïtat del procés educatiu.
5. En finalitzar el cicle o letapa, el tutor o la tutora ha demetre un informe global individualitzat de final de cicle o etapa de cada xiqueta o xiquet, definit en larticle 28 daquest decret.
Article 23. Relació entre el centre i les famílies
1. A fi de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors legals en esta etapa, els centres deducació infantil han de cooperar estretament amb les famílies o tutores o tutors legals amb la condició de garantir la continuïtat educativa.
2. Els centres han dadoptar mecanismes de comunicació periòdica amb les famílies que permeten la participació i col·laboració per a recollir informació necessària, informar-les i orientar-les sobre els processos densenyament i aprenentatge dels xiquets i xiquetes.
3. A petició de les mares, pares o representants legals, i per altres motius que ho aconsellen, la direcció del centre facilitarà una trobada entre estos i la tutora o el tutor del grup. En estes trobades podrà participar, si sescau, lequip educatiu que impartisca docència al grup.
4. El centre ha destablir, al començament de cada curs, el calendari de reunions, les entrevistes, el lliurament dels informes escrits i altres mitjans que considere adequats per a facilitar la informació a les famílies sobre el seguiment i levolució educativa de les seues filles i fills o tutelades o tutelats.
Capítol IV
Avaluació
Article 24. Avaluació en leducació infantil
1. Lavaluació en esta etapa està orientada a recollir informació rellevant per a conéixer i valorar el procés de desenvolupament i aprenentatge dels xiquets i xiquetes viscut a lescola.
2. Lavaluació en leducació infantil tracta didentificar la història personal de vida que ja tenen abans dentrar a lescola i els trets personals, culturals, els estils daprenentatge que marcaran el ritme i les característiques de levolució de cada xiqueta o xiquet.
3. A este efecte, es prenen com a referència els criteris davaluació establits per a cada cicle en cadascuna de les àrees per a observar el desenvolupament de les competències sense pretendre que tots i totes arriben a aconseguir-los de la mateixa manera ni al mateix temps.
Els criteris davaluació i els sabers bàsics del primer cicle, recollits en lannex II, tenen caràcter orientatiu per a lassoliment de les competències de letapa.
4. Quan el desenvolupament o el procés daprenentatge duna xiqueta o xiquet no és el que sespera dacord amb la proposta pedagògica del centre, shan destablir mesures de suport. Estes mesures shan dadoptar en el moment del curs en què es detecten les dificultats i shan de dirigir a garantir el desenvolupament de les competències específiques.
Article 25. Característiques de lavaluació
1. Lavaluació és global i contínua. Lavaluació té caràcter continu i global, ja que ha de considerar-se com una part integrada de tots els moments densenyament-aprenentatge i no com un registre o presa de decisions al final de cada trimestre. Lobservació i la documentació pedagògica constitueixen dues de les estratègies de lavaluació contínua daquesta etapa.
2. Lavaluació és qualitativa i positiva: qualitativa perquè explica levolució dels xiquets i xiquetes sense valorar-ne els resultats ni atorgar-hi qualificacions; i positiva, ja que ha de centrar-se a reconéixer els processos individuals i capacitats de cada xiqueta o xiquet, i no en les seues limitacions.
3. Lavaluació també té una funció formativa perquè ha de contribuir a millorar el procés densenyament i daprenentatge de totes les persones professionals deducació infantil a través de la recollida dinformació que permeta:
a) Conéixer i entendre com es desenvolupen i aprenen els xiquets i xiquetes.
b) Saber en quin moment del procés de desenvolupament i aprenentatge es troba cada xiquet o xiqueta per a comprendre i donar resposta a les seues necessitats, interessos, motivacions i facilitar el màxim desenvolupament de les seues capacitats.
c) Reflexionar sobre la pròpia pràctica educativa per a valorar-la i poder ajustar-la o millorar-la.
4. Els xiquets i xiquetes han de participar en la seua pròpia valoració i regulació del procés de desenvolupament i aprenentatge.
5. Les mares, pares, tutores o tutors legals han de participar en levolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades i donar-ne suport. A més, han de conéixer les decisions relatives a lavaluació i col·laborar en les mesures que adopten els centres per a facilitar el seu progrés educatiu.
Article 26. Lobservació i documentació pedagògica
1. Lobservació i la documentació són dues eines bàsiques que sense reflexió no comporten avaluació.
2. El procés dobservació i documentació pedagògica són interdependents i permeten a lequip educatiu recollir, registrar, analitzar, interpretar i comunicar la informació sobre algun daquests tres objectes davaluació:
a) Mostrar algun aspecte de la vida a lescola dels xiquets i xiquetes que ajude a entendre la línia pedagògica del centre o també, alguna característica pròpia de la cultura de la infància.
b) Fer visible algun procés daprenentatge que sha dut a terme de manera col·lectiva o individual.
c) Ser una eina destudi per a la revisió i la millora contínua de la pràctica docent.
3. Lequip de cicle ha de decidir els instruments de recollida i de models de registre de la informació per a cadascun dels objectes davaluació.
4. La documentació pot estar dirigida als xiquets i xiquetes, famílies, equip educatiu, professionals de letapa següent o a la comunitat educativa.
Article 27. Informes daprenentatge individualitzats
1. Lobjectiu dels informes ha de ser el dexplicar la individualitat del xiquet o la xiqueta i el procés de desenvolupament que ha viscut a lescola en el moment concret de lemissió.
2. El missatge que transmet linforme ha de ser clar per a la família i per al xiquet o xiqueta: constituir un relat descriptiu, contextualitzat i que mostre el seu desenvolupament global des de les seues múltiples capacitats, deixant clara la possibilitat real duna evolució.
3. Els centres han destablir, en la concreció curricular, els models dinformes per a cadascun dels cursos. Els equips educatius han dacordar els apartats que han de contindre els informes per a cada nivell educatiu, així com els registres que shan dutilitzar per a recollir i interpretar la informació.
4. El tutor o tutora ha delaborar un informe daprenentatge personalitzat i únic per a cada xiquet o xiqueta a partir del model acordat per lequip educatiu. Sha de redactar sempre amb expressions que no etiqueten al xiquet o la xiqueta, i que valoren els aspectes relacionats amb la seua individualitat que es volen subratllar: progressos, esforços, dificultats superades, potencialitats, la seua relació amb altres xiquets i xiquetes, adults i lespai. A més, en estos informes es poden utilitzar altres llenguatges, a part del llenguatge verbal, que ajuden a comunicar la informació i a interpretar-la.
5. Les informacions que soferisquen han destar sempre sustentades en les observacions i els registres prèviament obtinguts i sobre els quals sha reflexionat de manera individual i col·lectiva en les sessions de lequip educatiu.
6. Els informes daprenentatges shan dincorporar a larxiu personal de cada xiquet o xiqueta.
Article 28. Documents oficials davaluació
1. A linici de lescolaritat, el centre educatiu ha dobrir un arxiu personal amb els documents següents:
a) Fitxa de dades bàsiques: ha de contindre les dades personals, familiars, sociopsicopedagògiques i mèdiques del procés de desenvolupament i rellevants per a la vida escolar del xiquet o la xiqueta. Esta fitxa sha dajustar al model establit en lannex IV.
b) Resum de lescolarització: ha de reflectir els cursos en què la xiqueta o el xiquet ha sigut escolaritzat al llarg de letapa, el centre i les observacions sobre les circumstàncies de lescolarització. Shi poden adjuntar també altres documents personals que es consideren rellevants. Este resum de lescolarització ha dajustar-se al model establit en lannex V.
c) Informe global individualitzat de final de cicle o etapa del xiquet o la xiqueta elaborat pel centre: ha de reflectir, a partir de les dades obtingudes en lavaluació contínua, el procés educatiu dut a terme pel xiquet o la xiqueta i el nivell dadquisició dels aprenentatges bàsics. Este informe final de cicle o etapa sha dajustar al model establit en lannex VI.
Linforme global individualitzat serà un document descriptiu, a partir de la reflexió elaborada per lequip educatiu, sobre el grau dassoliment daquests criteris davaluació en relació a les competències específiques del cicle.
Este document ha de servir com a font dinformació, a la posterior tutora o tutor, per tal de facilitar lacollida i la continuïtat a linici del cicle o etapa següent.
2. Quan un xiquet o xiqueta haja sigut identificat amb necessitats educatives especials, sha dincloure en el seu resum de lescolarització linforme sociopsicopedagògic, així com el Pla dActuació Personalitzat que shagen realitzat.
3. El resum de lescolarització i linforme global individualitzat del xiquet o la xiqueta els han de signar la directora o director del centre.
4. Larxiu personal sha de tancar a la fi de leducació infantil o quan la xiqueta o el xiquet es trasllade a un altre centre.
5. Larxiu personal sha de custodiar en el centre i sha de conservar mentre este existisca.
Article 29. Trasllat a un altre centre
1. En cas de trasllat del xiquet o la xiqueta, el centre de destinació que no tinga accés a la plataforma dinnovació tecnològica administrativa de centres i alumnat ha de sol·licitar en el centre dorigen la fitxa de dades bàsiques i el resum descolarització.
2. El centre dorigen, per a facilitar-ne la incorporació, també haurà denviar, almenys, lúltim informe daprenentatge individualitzat i la informació complementària que el centre considere adequada.
Article 30. Comunicació amb les mares, pares o representants legals
1. Els centres han de garantir, com a mínim, una entrevista individual amb les mares, pares o representants legals a linici de lescolaritat i una reunió col·lectiva per grup coincidint amb lentrega dels informes escrits indicats en lapartat 4 daquest article.
2. A més, la persona tutora podrà realitzar les entrevistes i les reunions individuals i col·lectives que asseguren un adequat seguiment dels infants i el trasllat de la informació adequada a les persones progenitores.
3. El tutor o la tutora, a linici de lescolaritat del xiquet o la xiqueta, ha de realitzar una entrevista individual amb la família amb la finalitat dobservar i recollir algunes dades inicials, les relacions que sestableixen, els models de comunicació i les interaccions del xiquet i xiqueta en el nou espai. Així mateix, es pot aprofitar esta reunió per a resoldre dubtes, incerteses i aclarir quines són les expectatives inicials. És el moment dacollir emocionalment i diniciar una relació de confiança i de col·laboració amb la família.
Amb les dades obtingudes en esta entrevista, sha domplir la fitxa de dades bàsiques i sintegrarà en larxiu personal del xiquet o la xiqueta.
4. Les tutores o tutors han dentregar a les mares, pares, tutores o tutors legals, com a mínim, dos informes daprenentatge individualitzats, tal i com sespecifica en larticle 27 daquest decret, a partir de les dades obtingudes en lavaluació contínua. Si és el cas, este informe ha de reflectir les mesures dadaptació i de suport que es duen a terme.
En lúltim curs de cada cicle, sha delaborar linforme global individualitzat de final de cicle o etapa, segons el que estableix larticle 28.c daquest decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Ensenyaments de religió
1. Els ensenyaments de religió shan dincloure en el segon cicle de leducació infantil dacord amb el que estableix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, deducació.
2. La conselleria competent en matèria deducació ha de vetlar perquè els ensenyaments de religió respecten els drets de totes les xiquetes i xiquets i de les seues mares, pares tutors o tutores legals i perquè no supose cap discriminació el fet de rebre o no estos ensenyaments.
3. Els centres educatius, en el període de matrícula, han de garantir que, les mares, pares, els tutors o tutores legals de les xiquetes i els xiquets puguen manifestar la voluntat que reben o no ensenyaments de religió.
4. La determinació del currículum de lensenyament de religió de les diferents confessions religioses amb les quals lEstat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les autoritats religioses corresponents.
5. Els centres educatius disposaran de les mesures organitzatives perquè els xiquets i les xiquetes, els pares, mares, tutors o tutores dels quals no hagen optat perquè cursen ensenyaments de religió reben la deguda atenció educativa.
6. Els ensenyaments de religió han de tindre una càrrega horària dun màxim duna hora setmanal.
Segona. Incidència pressupostària i necessitat de recursos
La implementació i el desenvolupament posterior daquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de despesa assignats en la Conselleria dEducació, Cultura i Esport, i en tot cas han datendres amb els mitjans personals i materials que esta tinga assignats.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
1. Queden derogats el Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual sestableixen els continguts educatius del primer cicle de leducació infantil a la Comunitat Valenciana i el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual sestableix el currículum del segon cicle de leducació infantil a la Comunitat Valenciana.
2. Queda derogada lOrdre de 24 de juny 2008, de la Conselleria dEducació, sobre lavaluació en letapa deducació infantil.
3. Queden derogades totes les altres normes de rang igual o inferior que soposen al que estableix este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Aplicació i desplegament
1. Sautoritza qui exercisca la titularitat de la conselleria competent en matèria educativa per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a laplicació i desplegament del que disposa este decret.
2. Es faculta la persona titular de la Secretària Autonòmica dEducació per a dictar les resolucions i instruccions necessàries que requerisca el desenvolupament i aplicació daquest decret i se li autoritza per a la modificació dels annexos IV, V i VI referents a larxiu personal. Els annexos IV, V i VI continguts en el present decret no tenen rang reglamentari.
Segona. Calendari daplicació
Les modificacions introduïdes en lordenació i el currículum deducació infantil daquest decret shan dimplantar en el curs escolar 2022-2023.
Tercera. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor lendemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 29 de juliol de 2022,
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera dEducació, Investigació, Cultura i Esport
RAQUEL TAMARIT I IRANZO