DECRET 86/2009, de 19 de juny, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià. [2009/7337]
(DOGV núm. 6041 de 23.06.2009) Ref. Base de dades 007370/2009
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 24.06.2009 Aquesta disposició afecta: Deroga: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Sanitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Assistència sanitària Descriptors: Temàtics: política sanitària, diagnosi mèdica, drets del malalt, legislació sanitària , monografies
DECRET 86/2009, de 19 de juny, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià. [2009/7337]
La Constitució Espanyola, en els articles 41 i 43, reconeix als ciutadans el dret a la protecció de la salut i un règim públic de Seguretat Social que garantisca l'assistència i prestacions socials suficients.
En l'àmbit de la Comunitat Valenciana, l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, modificat per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, en l'article 54 conferix a la Generalitat el desplegament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior.
Fent ús d'eixa competència, es va aprovar la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana, que, en l'article 16, reconeix a tots els pacients de la Comunitat Valenciana el dret a una segona opinió mèdica dins del Sistema Sanitari Públic, quan les circumstàncies de la seua malaltia els exigisquen prendre una decisió difícil.
La Generalitat pretén garantir amb l'aprovació d'este decret que tots els pacients de la Comunitat Valenciana tinguen l'oportunitat de participar de manera activa en les decisions referents a la seua salut.
Han transcorregut dos anys des de l'entrada en vigor del Decret 12/2007, de 26 de gener, del Consell, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià, i una vegada valorada la implantació d'este dret, a fi d'aportar criteris que redunden en una millor prestació assistencial als pacients de la Comunitat Valenciana, seguint un procés de millora contínua de l'assistència sanitària, s'establix la necessitat d'una nova regulació que, per bé dels pacients, siga més eficaç que l'actual.
Per tot això, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 19 de juny de 2009,
DECRETE
Article 1. Objecte
Este decret té com a objecte regular l'exercici del dret a una segona opinió mèdica dins del Sistema Sanitari Públic Valencià.
Article 2. Definició
S'entén per segona opinió mèdica un informe nou de diagnòstic o tractament emés per un altre equip facultatiu del Sistema Sanitari Públic Valencià, a sol·licitud del pacient o d'altres subjectes legitimats, quan es done algun dels casos previstos en l'article 5.
Article 3. Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació del dret a la segona opinió mèdica és el Sistema Sanitari Públic Valencià.
Article 4. Subjectes del dret
1. El titular del dret a sol·licitar una segona opinió mèdica és el pacient, o el representant legal del menor no emancipat o de l'incapacitat legalment, que estiga inclòs en el Sistema Públic Sanitari Valencià.
2. Pot també sol·licitar la segona opinió mèdica qualsevol persona designada o autoritzada expressament pel pacient.
3. El dret a sol·licitar la segona opinió mèdica es pot exercir per substitució quan el pacient no siga capaç de prendre decisions, a criteri del metge responsable de la seua assistència, o el seu estat físic o psíquic no li permeta fer-se càrrec de la situació. Si el pacient no té representant legal, la sol·licitud pot presentar-la una persona vinculada a ell per raons familiars o de fet.
Article 5. Criteris de valoració
Es pot exercir el dret a la segona opinió mèdica en el Sistema Sanitari Públic Valencià quan es done algun dels casos següents:
1. Confirmació diagnòstica d'una malaltia degenerativa progressiva sense tractament curatiu del sistema nerviós central.
2. Confirmació diagnòstica d'una malaltia neoplàstica maligna, excepte els càncers de pell que no siguen el melanoma.
3. Confirmació diagnòstica d'una malaltia inflamatòria intestinal quan el tractament siga immunosupressor o quirúrgic.
4. Confirmació d'alternatives terapèutiques de neoplàsia maligna, excepte de càncers de pell que no siguen el melanoma, tant a l'inici com a la recidiva o quan aparega metàstasi.
5. Proposta terapèutica per a la malaltia coronària avançada d'angioplàstia múltiple o simple, front a cirurgia cardíaca coronària convencional.
6. Proposta de cirurgia coronària convencional en situació de risc, amb circulació extracorpòria o sense, front a revascularització transmiocàrdica amb làser, neoangiogènesi o trasplantament.
7. En cardiopatia congènita amb indicació de tancament o ampliació d'un defecte congènit per la tècnica de cardiologia intervencionista front a cirurgia convencional.
8. Confirmació diagnòstica de tumoració del sistema nerviós central.
9. Proposta de tractament quirúrgic en escoliosi de grau major, idiopàtica o no idiopàtica.
10. Confirmació diagnòstica d'una malaltia rara, entesa com la malaltia amb perill de mort o d'invalidesa crònica, incloses les d'origen genètic, que tinguen una prevalença de menys de cinc casos per cada deu mil habitants.
11. Carcinoma broncogènic. Criteris de ressecabilitat i tractament combinat.
12. Maneig del vessament pleural maligne.
13. Diagnòstic del vessament pleural d'origen no aclarit.
14. Asma de difícil control (asma rebel a tot tipus de tractament en què calga introduir tractaments especials amb anti-IgE, monoclonals, etc.).
15. Tuberculosi multiresistent o de tractament o control difícil.
16. Fibrosi pulmonar idiopàtica: decisions de tractaments especials o decisió de trasplantament.
17. Algunes malalties rares o "òrfenes" (limfangioleiomatosi, síndrome de discinèsia ciliar primària).
18. Malaltia pulmonar obstructiva crònica evolucionada en pacients jóvens: decisió de trasplantament pulmonar.
19. Síndrome d'apnea del son: decisió de tractament alternatiu a pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP), cirurgia, sobretot maxil·lofacial.
Article 6. Procediment de sol·licitud
1. La sol·licitud de la segona opinió mèdica la fa per escrit qualsevol dels subjectes enumerats en l'article 4 d'este decret. Si la persona que exercix el dret és diferent del pacient, ha d'aportar el document que acredita la seua legitimació per a fer-ho. Si el Servici d'Atenció i Informació al Pacient (SAIP) comprova que este document no s'aporta, l'ha de sol·licitar en un termini màxim de tres dies, i la persona que fa la sol·licitud l'ha d'aportar en el termini màxim de deu dies, d'acord amb l'article 71 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. En qualsevol moment ha de quedar garantida la confidencialitat de les dades personals i clíniques del pacient.
2. La sol·licitud de segona opinió mèdica només es pot fer una vegada per cada procés assistencial.
3. La sol·licitud s'ha de presentar en el SAIP de l'hospital on s'ha fet el diagnòstic.
4. El Servici d'Atenció i Informació al Pacient ha d'informar la persona que fa la sol·licitud sobre els Servicis de Segona Opinió que l'Agència Valenciana de Salut ha nomenat per a cada patologia, a fi que opte pel que crega més convenient.
Article 7. Tramitació
1. Els Servicis d'Atenció i Informació al Pacient, a la vista de la sol·licitud, han de comprovar que el sol·licitant reunix els requisits i aporta la documentació prevista en la norma reglamentària que desplega el dret a la segona opinió mèdica. En este cas, admet la sol·licitud.
2. Admesa a tràmit la sol·licitud, correspon al director de l'hospital en què s'ha fet el diagnòstic considerar si està dins dels criteris de valoració que allista l'article 5 d'este decret. Si no hi està, ha de comunicar al sol·licitant, en el termini màxim d'una setmana, la desestimació de la sol·licitud.
3. En el cas que siga estimada, correspon a la direcció de l'hospital reunir les proves diagnòstiques que han sustentat el diagnòstic i enviar-les al director de l'hospital en què s'haja de fer la segona opinió, el qual les ha de posar a disposició del Servici de Segona Opinió designat.
4. En el cas que el servici que haja d'emetre la segona opinió aprecie diferències substancials amb el primer diagnòstic donat al pacient, i a fi d'evitar-li més incertesa, ha d'estudiar, utilitzant els millors mitjans disponibles que eviten el desplaçament dels professionals (com ara la videoconferència), el diagnòstic o la proposta de tractament, i ha d'emetre un informe consensuat entre els dos equips mèdics.
5. L'informe de segona opinió s'ha d'enviar a la persona sol·licitant en el termini màxim d'un mes a partir de la data del registre d'entrada en el SAIP de la sol·licitud. Se n'ha d'enviar al SAIP una còpia, perquè tanque l'expedient.
6. En els supòsits en què el Servici de Segona Opinió valore la informació rebuda i les circumstàncies derivades del procés assistencial o sobreafegides i considere convenient que es faça una prova diagnòstica no feta encara o bé explorar directament el pacient, l'Agència Valenciana de Salut ha d'assumir els costos que puga comportar açò per al pacient, a càrrec del pressupost de l'hospital que sol·licita i fa la prova o exploració.
7. Rebut l'informe de segona opinió, el pacient pot optar per seguir el seu procés assistencial amb el primer equip, que va fer el primer diagnòstic, o amb el que fa l'informe de segona opinió. Si ambdós protocols són coincidents, el pacient ha d'assumir els costos de desplaçaments en el cas que trie la segona opció.
8. Contra la resolució expressa desestimatòria de la petició d'una segona opinió mèdica, acte que no esgota la via administrativa, pot interposar-se un recurs d'alçada en el termini màxim d'un mes, davant de l'òrgan superior del que la dicta, açò és, la Direcció General d'Assistència Sanitària, d'acord amb el que establixen els articles 114 i següents de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 8. Servicis de Segona Opinió
1. L'Agència Valenciana de Salut nomenarà equips de metges experts prestigiosos entre els professionals del Sistema Sanitari Públic Valencià.
2. Estos equips de metges experts els han de proposar les societats científiques corresponents a les patologies afectades, d'acord amb el Consell Autonòmic de Col·legis de Metges, i els ha de nomenar el director de l'Agència Valenciana de Salut, que pot designar-ne qualsevol altre que considere convenient.
3. Cada un dels professionals que formen part d'un Servici de Segona Opinió ha de rebre, si ho sol·licita, la certificació que hi pertany, avalada pel director de l'Agència Valenciana de Salut.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Sol·licituds anteriors
Les sol·licituds presentades abans de l'entrada en vigor d'este decret es regixen per la normativa vigent en la data de la presentació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 12/2007, de 26 de gener, del Consell, que regula el dret a la segona opinió mèdica en l'àmbit del Sistema Sanitari Públic Valencià. Així mateix, queden derogades les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que establix el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitaciò reglamentària
Es faculta el conseller competent en matèria de sanitat perquè, en l'àmbit de la seua competència, dicte les disposicions i adopte totes les mesures que exigisquen el desplegament i l'aplicació del que disposa este decret.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 19 de juny de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanitat,
MANUEL CERVERA TAULET
