Ficha disposicion pc

RESOLUCIÓ de 24 de juliol de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, per la qual s'ordena la publicació de la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 26/12-AIA, la Pobla del Duc. [2017/7406]

(DOGV núm. 8115 de 29.08.2017) Ref. Base de dades 007659/2017

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 24.07.2017
  Aquesta disposició afecta:
  	Afecta: Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
  Grup temàtic: Impacte ambiental

RESOLUCIÓ de 24 de juliol de 2017, de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, per la qual s'ordena la publicació de la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 26/12-AIA, la Pobla del Duc. [2017/7406]
De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc:


Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 26/12-AIA, la Pobla del Duc.

«Declaració d’impacte ambiental
Expedient: 26/12-AIA.
Títol: Planta de transformació de subproductes d’origen animal de categoria 1 i 2.
Promotor: SiG RENOVABLES, SL.
Autoritat substantiva: Direcció General de Qualitat Ambiental. (ref.: 064/10 IPPC SPCIC/PTO).
Objecte del projecte: obtenció de l’autorització ambiental integrada per a l’activitat industrial.
Localització: polígon 7, parcel·les 61 i 62, del terme municipal de la Pobla del Duc (València).

Descripció del projecte
L’activitat projectada consisteix en la transformació de subproductes d’origen animal no destinats a consum humà, de categoria 1 i 2, per la valorització energètica com a combustible.
La superfície total disponible és de 24.608 m², distribuïts en dues parcel·les.
La capacitat de tractament és de 220 t/dia, per la qual cosa s’estima una transformació anual de cru de 25.200 t/any. Es produiran 59 t/dia de farines i 20 t/dia de greixos, la qual cosa suposa una producció anual estimada de 6.804 t/any de farines i 2.268 t/any de greixos.
El procés industrial està constituït per les fases següents:
Fase 1. Planta intermèdia de categoria 1. S’han de construir les instal·lacions necessàries per a dur a terme un emmagatzematge temporal del material, aportat per gestors autoritzats, que s’ha de triturar i expedir posteriorment.
Fase 2. Planta de transformació de categoria 1. S’han d’ampliar les instal·lacions existents en la fase 1, per a convertir la planta intermèdia en una planta de transformació de material de les categories 1 i 2 per a la valorització energètica com a combustible.
El procés productiu de la planta de transformació ha de constar de les fases següents:
1. Recepció de la matèria primera per empreses alienes a l’activitat. Pesada dels camions carregats, desinfecció dels camions, inspecció de la matèria primera i comprovació que és correcta per a la transformació com a categoria 1 i 2, descàrrega en les tremuges de recepció i, de nou, desinfecció dels camions.
2. Emmagatzematge de les matèries primeres. Cal disposar de dues tremuges hermètiques de recepció de crus de 50 m³ cada una, refrigerades amb temperatura controlada entre 0-5 ºC, on s’emmagatzemen els subproductes per un temps màxim de 24 hores.
3. Picat de matèria primera. Els crus es fan passar per un detector-separador de metalls mitjançant electroimants i es du a terme el triturat d’aquests.
4. Fusió: Esterilització i deshidratació. S’utilitza un tractament tèrmic per a aconseguir l’evaporació de l’aigua que continga i provocar que el greix animal contingut en el cru fluïdifique i puga separar-se de la part sòlida. En aquesta etapa s’han d’eliminar els agents patògens de la matèria primera aplicant les condicions de tractament (pressió, temperatura i temps) establides en la legislació vigent. De la mateixa manera, els registres de pressió, temperatura i temps seran registrats i informatitzats.
5. Línies de tractament de residu i greixos.
5.1. Línia de tractament de residu per a l’obtenció de farina.
5.1.1. Percolació i premsat. Es transporta el residu a través d’una bóta d’extracció, una bóta proveïda de filtre on s’escorrerà el greix que continga el producte i d’una bóta de transport fins a les premses contínues. El greix obtingut en l’escorregut del residu s’incorpora a la línia de tractament de greixos. En les premses contínues s’acaba de separar la part de greix que queda en la massa càrnia, i tot seguit s’envia el greix als depòsits de greixos que alimenten la centrífuga, i la massa càrnia, a través d’una bóta de transport, al refrigerador continu.

5.1.2. Refredat. El residu premsat es fa passar per un refrigerador continu on es refreda prèviament a la seua mòlta.
5.1.3. Mòlta. El residu refredat és conduït mitjançant una bóta de transport fins a les tremuges d’emmagatzematge que alimenten el molí de martells. El producte obtingut (farina) es condueix mitjançant bótes de transport fins a les tremuges d’emmagatzematge de farines. El molí ha d’estar equipat amb conductor doble amb imant per a separar els possibles metalls que puga contindre el producte.
5.1.4. Emmagatzematge de farines i expedició. Cal disposar de dues sitges d’emmagatzematge de farines de 35 t cada una, on s’emmagatzemen fins a l’expedició, per a la posterior comercialització com a combustible en plantes de fabricació de ciment. L’expedició de la farina es realitza a granel mitjançant la càrrega de camions per gravetat situant-los davall de la boca de càrrega de la sitja.
5.2. Línia de tractament de greixos.
5.2.1. Decantació centrífuga. Els greixos obtinguts en el procés de cocció, i també els procedents de l’escorregut de residu i del premsat, es trasbalsen mitjançant bombes als depòsits homogeneïtzadors per a posteriorment ser tractats en la centrífuga horitzontal i en el separador circular on s’ha de dur a terme una purificació del greix, separant l’oli dels solatges residuals. Aquests solatges residuals es condueixen i incorporen a la línia de tractament de residus.
5.2.2. Emmagatzematge de greixos i expedició. Els greixos, una vegada purificats, són emmagatzemats en depòsits calorífugs mitjançant serpentins de vapor perquè romanguen en estat líquid per a la seua expedició, i ser comercialitzats com a matèria primera per a la fabricació de biocombustibles o com a combustible. Cal disposar de tres depòsits de greixos de 40 m³ cada un.
S’utilitzarà gas natural com a combustible de la caldera de vapor i de l’oxidador tèrmic regeneratiu, per a la qual cosa s’ha d’instal·lar un depòsit d’emmagatzematge de gas natural liquat i els seus corresponents equips de regasificació i control.
El subministrament elèctric ha de procedir d’un grup electrogen situat en zona habilitada específicament per a això.
L’abastiment d’aigua de la planta de transformació es destina als serveis de producció de vapor (aigua de caldera), llavat de vehicles, contenidors i instal·lacions i ús sanitari (neteja i vestuaris). Ha de procedir del subministrament d’aigua de xarxa (630 m³/any), aigua procedent de matèries primeres (1.033 m³/any) i aigües procedents de la reutilització (5.267 m³/any), aquesta última ha de procedir de planta de transformació, i també del sistema d’evacuació d’aigües pluvials.

Cal disposar de tancament perimetral compost per panell metàl·lic sobre mur de formigó, amb una altura global de 2,5 m.
Els carrers interiors de la parcel·la que voregen les distintes edificacions i instal·lacions, i també els patis exteriors han d’estar formats per una capa inferior de terra compactada i una superior de llast amb tractament asfàltic.

Tramitació administrativa
Dins del procediment d’autorització ambiental integrada i una vegada pronunciada aquesta direcció general sobre la suficiència de la documentació presentada, s’inicia l’expedient relatiu a la declaració d’impacte ambiental en data 14 de març de 2013, sol·licitada per la Direcció General de Qualitat Ambiental.
La informació pública de l’expedient s’ha realitzat en el DOCV número 6632, de 18 d’octubre de 2011 (de manera conjunta per a l’autorització ambiental integrada, declaració d’impacte ambiental i declaració d’interés comunitari), en el tauler d’edictes de l’Ajuntament de la Pobla del Duc i als veïns contigus a l’activitat, amb la presentació de 2.655 al·legacions, les quals han sigut contestades en la declaració d’interés comunitari en data de 25 de novembre de 2013.

En data 5 de juny de 2013, se sol·licita documentació complementària, motivada per la visita de camp realitzada en data 6 de maig de 2013, i mitjançant la qual es pretén conéixer la justificació de la situació de les parcel·les en el moment de la visita, les quals havien sigut sotmeses a importants moviments de terra. En data 23 d’octubre de 2013, el promotor presenta la documentació sol·licitada.
Informes sectorials i documentació complementària
L’expedient inclou els informes següents:
– Informe favorable municipal en data de 9 de maig de 2011, relatiu al projecte de declaració d’interés comunitari per a l’activitat, d’acord amb els articles 33 i 37 de la Llei 10/2004 i 459 del Decret 67/2006.

– Acord plenari municipal sobre petició a la Generalitat Valenciana de desestimació de la declaració d’interés comunitari a la planta de transformació de residus animals, en data de 7 de desembre de 2011.

– Informe favorable condicionat de la confederació hidrogràfica del Xúquer, en data de 25 de febrer de 2013.
– Informe desfavorable de compatibilitat urbanística municipal, en data de 17 d’abril de 2012, en el qual s’arreplega en el seu apartat 6é que «Basant-se en la quantitat d’omissions en la documentació presentada que dificulten la verificació del compliment reglamentari, el gens clar balanç de matèries i energia i tenint en compte les divergències entre el que sol·licita i l’aplicació de la normativa comunitària en matèria de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà s’informa desfavorablement l’autorització per a la implantació de l’activitat de planta de transformació de subproductes d’origen animal de categoria 1 i 2 per la valorització energètica com combustible».

– Informe del Servei de Gestió de Residus, en data de 30 de maig de 2012.
– Informe municipal desfavorable, per incompatibilitat de l’activitat projectada amb la normativa i el planejament urbanístic municipal, en data de 3 d’agost de 2012, contestat pel promotor a l’octubre de 2012, mitjançant la presentació de document titulat «Esmena de deficiències presentades en l’informe de l’Ajuntament de la Pobla del Duc en data de 3 d’agost de 2012».
– Informe municipal desfavorable, per incompatibilitat de l’activitat amb la normativa i el planejament urbanístic municipal, en data de 23 de novembre de 2012.
– Informe favorable condicionat de la confederació hidrogràfica del Xúquer, en data de 25 de febrer de 2013.
– Informe favorable de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, en data de 28 d’octubre de 2011, als efectes patrimonials previstos en la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
– Informe del Servei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, en data de 4 d’octubre de 2012.
– Declaració d’interés comunitari, en data de 25 de novembre de 2013.

Afectacions legals.
L’activitat s’ubica en sòl no urbanitzable comú, i està contemplat l’ús proposat en les normes subsidiàries del planejament municipal.

No existeix a hores d’ara cap explotació ramadera a una distància inferior a 1.000 metres respecte de la ubicació proposada per a l’activitat, per la qual cosa es compleixen les estipulacions de l’article 54 de la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana.
L’activitat està subjecta a les disposicions que se li apliquen en relació amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, i la Llei 10/2000, de residus de la Comunitat Valenciana, de producció de residus, a l’obtenció de la corresponent autorització administrativa per la conselleria competent en medi ambient.

Mitjançant el Reglament (CE) núm. 1069/2009 s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no aptes per a consum humà i el Reglament (UE) núm. 142/2011 pel qual s’estableixen les disposicions d’aplicació del Reglament (CE) núm. 1069/2009.
La reutilització d’aigua depurada ha de complir els requisits establits en el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

En matèria d’acústica, el Decret 266/2004, del Consell de la Generalitat, desenvolupa la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica, i exigeix, en l’article 18, la realització d’auditories acústiques per a aquelles activitats susceptibles de produir sorolls i vibracions.
El Reial decret 9/2005, de 14 de gener, sobre activitats potencialment contaminants del sòl exigeix als titulars d’aquella activitats incloses en la relació de l’annex I, segons CNAE, el fet de remetre un informe preliminar de situació del sòl ocupat davant l’òrgan autonòmic competent, d’acord amb l’article 3.1. d’aquesta reglamentació.

L’activitat no afecta cap espai natural protegit de la província de València ni cap espai natural actualment inclòs en l’àmbit de plans d’ordenació dels recursos naturals o plans rectors d’ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o cap altra figura reglamentada en desplegament de la Llei 11/1994 d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, modificada per la Llei 16/2010, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que calga obtindre d’altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que s’hi aplique.

Consideracions ambientals.
Es pretén ubicar la planta en dues parcel·les localitzades al sud del nucli de població, a uns 192 metres en direcció nord al marge dret del barranc de la Font de Sara. L’accés es realitza a través de la CV-60, continuant per un camí rural de titularitat municipal. Les parcel·les estan incloses en una zona agrícola, fortament ondulada, constituïda principalment per margues. L’erosió actual és molt baixa (0-7 t/ha/any) i l’erosió potencial és baixa (7-15 t/ha/any).
L’estudi d’alternatives inclòs en l’estudi d’impacte ambiental, justifica la ubicació seleccionada a causa de la seua bona comunicació, l’estructura de les parcel·les abancalades que s’adapten al dimensionament i disseny de la instal·lació, i la llunyania respecte a qualsevol nucli de població, ja que queda el més pròxim (la Pobla del Duc) a 2,5 km de distància, la qual cosa possibilitaria l’eliminació de possibles afectacions mediambientals sobre la població, derivada de males olors.
Segons l’estudi d’impacte ambiental, les afeccions ambientals més rellevants que l’actuació causarà sobre el medi i les mesures preventives i correctores associades són:
A. Fase d’obres.
1. En la fase d’obres, es pretén realitzar el condicionament del terreny per a la formació de plataformes en tres nivells en què es distribuiran les instal·lacions, a base de murs de contenció de tres tipus (H<4 m, H<8 m, murs corbs paral·lels a vials) a fi d’aconseguir l’estabilització del terreny necessària per a poder ubicar la instal·lació industrial.

Quan el moviment de terres i la retirada de les parcel·les ja es duga a terme, caldrà justificar la destinació del volum de material retirat de les parcel·les i l’autorització administrativa per a realitzar aquesta actuació.
Per a minimitzar la emissió de partícules en suspensió durant la fase d’obres, s’ha de regar periòdicament camins i zones de moviment de maquinària en tota la superfície de l’obra que puguen produir aquest tipus d’emissions.
Ha de condicionar-se el camí rural de titularitat municipal d’accés a l’activitat, tal com establisca el mateix ajuntament.
B. Fase de funcionament.
1. Emissions.
Les fonts generadores d’emissions a l’aire en la instal·lació són:
Fase 1. Planta intermèdia de categoria 1: Focus 1, altura ximenera 8 m, llavador de gasos (desodoració).
Fase 2. Planta de transformació de categoria 1: Focus 1, llavador de gasos; focus 2, oxidador tèrmic regeneratiu, altura ximenera 15 m (desodoració); focus 3, generador de vapor, altura ximenera 15 m.
Els focus identificats no poden superar els valors límit d’emissió corresponents als contaminants emesos, i també els paràmetres o les mesures tècniques que els complementen o substituïsquen, i ha de ser inspeccionada l’activitat per una ECMCA en el camp de la contaminació atmosfèrica, regulada per la normativa autonòmica vigent, amb una periodicitat anual.
La instal·lació ha de mantindre actualitzat un llibre de control dels mesuraments d’emissions a l’atmosfera, en el qual es faran constar, de forma clara i concreta, els resultats dels mesuraments i l’anàlisi de contaminants, i també qualsevol incidència que es produïsca per funcionaments anòmals de la instal·lació, que ha d’estar a disposició de l’autoritat competent.
L’emissió d’olors es poden produir a causa de la descomposició de la matèria orgànica durant la fase d’arreplegament i emmagatzematge de la matèria primera, i també en la fase de cocció. Per al control d’olors, ha de disposar-se d’estudi olfactomètric realitzat per una ECMCA de manera que es determine periòdicament la no afectació als nuclis de població pròxims a l’activitat.
El transport i la càrrega i descàrrega de material pulverulent (farines) s’ha de realitzar per mitjans mecànics tancats en l’interior de locals proveïts de tancaments laterals i coberta, per la qual cosa no s’han de produir emissions difuses de partícules a l’atmosfera.
2. Abocaments.
El procés industrial generarà aigües industrials amb elevada càrrega orgànica i sòlids en suspensió, i en alguns casos amb elevats nivells de conductivitat i/o olis i greixos. També hi haurà abocaments deguts a les aigües de condensació de la matèria primera que té elevats nivells de DQO i alta biodegradabilitat. Les aigües residuals es produeixen principalment en les operacions següents: condensats d’evaporació de l’aigua de la matèria primera durant el calfament i neteja d’instal·lacions i vehicles.
La gestió d’aigües residuals industrials proposta és diferent per a cada fase:
Fase 1. Tractament primari aigües residuals industrials, consistent en sedimentació de sòlids per gravetat en bassa de decantació, filtració d’alta capacitat per a separació entre sòlid-líquid, mitjançant tamís rotatiu i procés de centrifugació per a separació sòlid-líquid, mitjançant el decantador. Les aigües residuals tractades han de quedar emmagatzemades temporalment en depòsit estanc, i gestionades com a residu no perillós per un gestor autoritzat. Els llots obtinguts del tractament primari han de ser emmagatzemats temporalment en la planta en lloc específic habilitat per a això i lliurats posteriorment a un gestor de residus autoritzat.
Fase 2. La planta intermèdia s’ha dissenyat amb una xarxa separativa d’arreplegament d’aigües; de manera que hi ha tres xarxes d’arreplegament: una xarxa d’aigües residuals industrials, una xarxa d’aigües residuals pluvials i una xarxa d’aigües sanitàries.
Les aigües procedents del procés d’esterilització, procés de cocció, procés d’oxidació tèrmica regenerativa i llavat i desinfecció de vehicles, contenidors i instal·lacions, s’han de sotmetre al tractament següent:

Tractament primari: desbast, homogeneïtzació i flotació-decantació (aeroflotació).
Tractament secundari: equip compacte d’oxidació total que compta amb oxidació biològica, decantació i desinfecció (cloració).
Tractament terciari: filtració tricapa, ultrafiltració d’osmosi inversa i desinfecció (cloració).
L’aigua residual industrial procedent de la porga de la caldera i del rebuig del procés d’osmosi inversa s’ha de conduir a través d’una canalització estanca directament a un depòsit estanc de 20 m³. Allí es desinfectarà mitjançant cloració amb un equip dosificador prèviament a la reutilització per a llavat de camions, contenidors i instal·lacions i per a la producció de vapor (calderes). Se suposa un abocament zero, per a reutilitzar 1.945 m³/any d’aigües industrials.
Els llots obtinguts del tractament de les aigües residuals s’han d’emmagatzemar temporalment en la planta en un lloc específic habilitat per a això i lliurar posteriorment a un gestor de residus autoritzat. S’aporta contracte amb empresa gestora de residus no perillosos, que ha de retirar les aigües de neteja i els llots del tractament in situ de fluents.
La gestió d’aigües pluvials en la planta intermèdia s’ha dissenyat amb un sistema basat en l’arreplegament de totes les aigües pluvials caigudes en la planta, mitjançant uns engolidors proveïts de reixetes en els patis exteriors i vials de circulació i mitjançant unes canaletes per a les aigües pluvials de coberta i la seua conducció a través de canonada estanca de PVC fins a dos depòsits intermedis de 50 m³ cada un i la posterior aportació a la planta de tractament d’aigües, s’aconseguirà realitzar una aportació d’aigua a la instal·lació i reduir el consum procedent de la xarxa.
Com a mesura de seguretat davant de possibles abocaments accidentals, els depòsits d’acumulació d’aigües residuals pluvials han de tindre una capacitat de com a mínim el temps de concentració de la conca vessant més cinc minuts de resguard i un període de retorn de 25 anys. S’han d’instal·lar arquetes que permetran dur a terme un control visual dels efluents, prendre les mostres d’aigua per a realitzar les analítiques de control periòdiques, i també realitzar mesuraments dels paràmetres que es consideren necessaris.
L’evacuació d’aigües residuals sanitàries (630 m³/any) produïdes en neteges i vestuaris s’ha de fer mitjançant conducció estanca de PVC fins al depòsit estanc d’emmagatzematge temporal; on quedaran emmagatzemades fins a la recollida periòdica per un gestor de residus autoritzat. Una vegada finalitzades les obres s’ha d’aportar el certificat d’impermeabilitat i estanquitat del depòsit firmat per el tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent, el contracte amb empresa gestora i l’acreditació d’operacions de manteniment (neteja i extracció) indicant expressament el volum extret en les factures de retirada.

3. Residus.
Els residus identificats en l’estudi d’impacte ambiental que es generaran en l’activitat són:
a) Fase 1, planta intermèdia de categoria 1.
– Residus no perillosos: Paper i cartó, envasos, ferralla i llots de la bassa de decantació d’aigües residuals industrials.
– Residus perillosos: Envasos buits de substàncies perilloses, olis, draps i absorbents contaminats resultants del manteniment de maquinària, tubs fluorescents i llums de mercuri, recanvis d’equipament d’oficines (piles i tòner i cartutxos d’impressores).

b) Fase 2, planta de transformació de categoria 1.
– Residus no perillosos: Paper i cartó, envasos, ferralla, llots de depuradora generats en el tractament de les aigües residuals, llots del depòsit d’emmagatzematge d’aigües residuals sanitàries, farines i greixos.
– Residus perillosos: Envasos buits de substàncies perilloses, olis, draps i absorbents contaminats resultants del manteniment de maquinària, tubs fluorescents i llums de mercuri, recanvis d’equipament d’oficines (piles i tòner i cartutxos d’impressores).

Els residus s’han d’emmagatzemar separats segons la seua naturalesa, en contenidors homologats etiquetatges amb la identificació del residu que emmagatzemen. Els residus s’han d’emmagatzemar en zones adequades i senyalitzades, d’accés restringit, sota porxe tancat i paviment impermeable. Els residus líquids s’han d’emmagatzemar en contenidors, davall els quals cal disposar de cubetes, que permetran arreplegar els possibles vessaments que pogueren generar-se. Les cubetes han de ser individuals per a cada tipus de residu. Els residus perillosos no poden mantindre’s en les instal·lacions durant períodes superiors als 6 mesos.
4. Programa higienicosanitari.
Es disposarà de gual sanitari per a la desinfecció de les rodes dels vehicles que entren a la planta a descarregar material i les dels vehicles que n’ixen camí d’una planta de transformació de categoria 1 carregats amb material trossejat i del calçat del personal que transite de zona bruta a zona neta.
Per a la planta intermèdia, s’establirà un programa de neteja i desinfecció integral de tots els sòls de l’establiment i tots els paràmetres verticals de separació de les distintes zones que integren la planta. El programa s’ha d’aplicar en la zona de desinfecció de vehicles, zona de neteja i desinfecció de contenidors, zona de recepció de material i zona d’expedició de material.
Hi ha d’haver la neteja i desinfecció d’envasos i/o contenidors on es transporten els subproductes de categoria 1 i 2 a fi d’eliminar les restes de material que pogueren quedar després de l’operació de descàrrega i mantindre en un òptim estat de conservació i higiene per a evitar contaminacions en el producte.
Els vehicles s’han de netejar i desinfectar abans d’eixir de la planta.
S’han de netejar i desinfectar les màquines i equips que formen part del procés productiu, de manera que no queden restes de material en les superfícies que pogueren ocasionar la proliferació de microorganismes nocius.
Cal disposar d’un programa de control de plagues, a través d’empresa externa, que s’encarregue de la desinsectació i desratització de les instal·lacions, que s’han de revisar amb periodicitat bimensual, i en cas de necessitat s’incrementaria la freqüència. A més les instal·lacions han de disposar de barreres físiques per a evitar l’entrada de pardals, insectes i rosegadors.
5. Programa de vigilància ambiental.
El programa de vigilància ambiental establit per a la fase de funcionament, inclou entre altres, els controls següents:
– Es realitzarà una revisió periòdica de la maquinària per a comprovar que els nivells emesos de sorolls i vibracions es troben dins dels límits establits en la legislació vigent.
– Respecte al nivell de sorolls transmesos a l’exterior, ha de complir-se el que estableix la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica.
– S’ha de realitzar periòdicament auditories acústiques, a fi de comprovar que no se superen els nivells sonors en els punts on se situa el receptor més pròxim, és a dir, en el perímetre de la instal·lació. Per a això s’han de realitzar mesures del nivell de soroll en un nombre de punts representatius, del perímetre, tant amb l’activitat en funcionament com parada (nivell de fons). L’auditoria ha de ser realitzada a l’inici de l’activitat i almenys cada cinc anys, d’acord amb l’article 37 de l’esmentada Llei i el Decret 266/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat per una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental (ECMCA) per al camp de la contaminació acústica.

– El control de les emissions atmosfèriques, l’ha de dur a terme una ECMCA, mitjançant el mesurament periòdic en els focus emissors.
– El control periòdic de contaminants atmosfèrics procedents dels focus núm. 1 i núm. 2 s’ha de fer amb la periodicitat establida en la legislació vigent en la matèria.
– Cal disposar d’un llibre de registre on es faça constar totes les anàlisis realitzades en els focus d’emissió de contaminants, i també qualsevol altre incident.
– Una vegada posada en marxa l’activitat, cal realitzar un estudi olfactomètric, per una ECMCA, d’acord amb la norma UNE-EN 13725, en el qual es determinen els nivells d’olor en l’entorn immediat de les instal·lacions.
– S’ha de dur a terme un manteniment preventiu de les instal·lacions basat en:
a) Revisions periòdiques de les instal·lacions.
b) Revisions periòdiques dels cremadors de la caldera i de l’oxidador regeneratiu.
c) Revisió i neteja periòdica de ciclons i filtres de mànegues.
– Control del sistema de gestió d’aigües:
1. Revisió i manteniment de les xarxes d’evacuació d’aigües: residuals industrials, residuals sanitàries i pluvials per a comprovar-ne l’estat i adoptar les mesures necessàries per al funcionament correcte.

2. Revisió i manteniment de la instal·lació de tractament d’aigües residuals.
3. Control d’aigües a reutilitzar. Es comprovarà el compliment dels criteris de qualitat establits en el Reial decret 1620/2007 de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, segons l’ús a què siguen destinades.
4. Control de subministrament d’aigua.
– Control de producte. S’ha de contractar els serveis d’un laboratori extern homologat perquè realitze les analítiques corresponents als productes. Els productes obtinguts (greix i farina) s’han de sotmetre a anàlisis microbiològiques per a garantir que no comporten cap perill a la salut pública i la salut animal.
– S’ha d’aplicar un programa de control de plagues, mitjançant el qual una empresa externa a l’activitat ha de dur a terme les actuacions de desinsectació i desratització en les instal·lacions. A més es disposarà de barreres físiques per a evitar l’entrada d’ocells, insectes i rosegadors.

Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i concordants del seu reglament, annex I.1.j, del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d’impacte ambiental.
2. En l’expedient s’han observat els tràmits prevists en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el Reglament d’impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que s’hi apliquen.
3. L’article 15 del Decret 85/2013, de 28 de juny, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, atribueix a la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial la competència en matèria d’avaluació ambiental estratègica i de projectes, ordenació del territori i del litoral, urbanisme, coordinació territorial i inspecció d’urbanisme, ordenació, planificació i actuacions territorials estratègiques.

Per tot això, i fent ús de les facultats legalment establides, formule la següent declaració d’impacte ambiental

Primer
Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l’obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que s’hi apliquen, el projecte d’activitat de planta de transformació de subproductes d’origen animal promogut per SIG RENOVABLES, SL, localitzat al terme municipal de la Pobla del Duc (València), sempre que es desenvolupe d’acord amb les previsions de l’estudi d’impacte ambiental i els condicionants i les modificacions establides a continuació:

1. Cal justificar la destinació del volum de material retirat de les parcel·les on pretén ubicar-se l’activitat i l’autorització administrativa per a realitzar aquesta actuació.
2. Haurà de sotmetre’s a regs periòdics els camins i les zones de moviment de maquinària per a evitar l’emissió de pols.
3. Haurà de condicionar-se el camí rural de titularitat municipal d’accés a l’activitat, tal com establisca el propi ajuntament.
4. Haurà de disposar d’un llibre de registre en l’activitat, en el qual quede constància del control de les emissions a l’atmosfera, que es realitzaran amb la periodicitat marcada per l’òrgan substantiu, en el qual s’inclourà:
4.1. El control de les emissions a l’atmosfera a través dels mesuraments realitzades per l’ECMCA, data i anàlisi dels contaminants.
4.2. El control de l’emissió d’olors a través dels estudis olfactomètrics realitzats per l’ECMA de manera que s’assegure la no afectació als nuclis de població.
4.3. Haurà de realitzar auditories acústiques, a fi d’analitzar la incidència ambiental de les mateixa i assegurar el compliment dels nivells permesos de contaminació legalment establits.
5. Haurà de disposar de contracte actualitzat amb empresa gestora de residus.
6. S’aplicarà rigorosament el programa de neteja i desinfecció integral de les instal·lacions descrit en l’estudi d’impacte ambiental.
7. S’ha d’aplicar rigorosament el control de plagues, i ha de quedar registrat en el llibre de registre l’empresa que realitza el control, data i tractament aplicat.
8. Anualment haurà de remetre davant de l’òrgan substantiu, totes les factures de retirada o justificants acreditatius de la retirada de les aigües residuals que emmagatzemen en un depòsit impermeable per a posterior tractament per gestor autoritzat, de manera que aquestes siguen concordes amb el volum generat.
9. La zona d’emmagatzematge de residus haurà de disposar de sistema de seguretat d’arreplega de vessaments per ruptura de depòsits o vessament accidental, que consistirà bé en cubetes de retenció, que poden ser comuns a uns quants recipients sempre que siguen de semblant naturalesa, o bé en qualsevol altre sistema amb la mateixa finalitat, i ha de quedar justificada l’eficiència per part del promotor.
10. Ha d’obtindre certificació de la impermeabilitat i estanquitat de les basses o depòsits d’emmagatzematge d’aigües residuals, subscrits per un tècnic competent. A més, cal realitzar inspeccions periòdiques de l’estat de les esmentades basses o depòsits, de manera que quede assegurada la impermeabilitat i estanquitat al llarg del temps.
11. No s’ha de fer cap abocament directe o indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic.
12. Ha de mantindre netes les instal·lacions, lliures de qualsevol tipus de residus, en particular de restes de greixos i olis, i sense recollides a la intempèrie de manera que es puga produir la contaminació de les aigües pluvials, les quals han de ser arreplegades i eliminades per sistemes que asseguren la no-alteració de les seues característiques qualitatives i la innocuïtat del seu abocament al domino públic hidràulic, si és el cas.
13. Ha d’aplicar-se el programa de vigilància ambiental establit en l’estudi d’impacte ambiental.
14. Ha de complir els condicionants establits en els informes sectorials emesos per al projecte.
15. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, i també si es detectara algun impacte ambiental no previst en l’estudi d’impacte ambiental, hauria de ser comunicada a l’òrgan ambiental competent que ha d’establir, si és procedent, l’aplicació de noves mesures correctores.

Segon
Notificar a les parts interessades que, contra la present resolució, atés que no és un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret i dels seus interessos que es consideren pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la present declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental.

València, 18 de febrer de 2014.– El director general d’’Avaluació Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 24 de juliol de 2017.– El director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.