Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, dels Drets de Salut de Xiquets i Adolescents. [2008/7766]

(DOGV núm. 5793 de 26.06.2008) Ref. Base de dades 007795/2008

LLEI 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, dels Drets de Salut de Xiquets i Adolescents. [2008/7766]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
Preàmbul
La primera declaració oficial destinada a protegir els drets dels menors va ser redactada en 1923, en acabar la Primera Guerra Mundial. En 1959 l'Organització de les Nacions Unides va proclamar a Ginebra els deu drets fonamentals del xiquet hospitalitzat, va destacar que la seua falta de maduresa física i intel·lectual fa imprescindible la necessitat d'una atenció adequada i especial per a ells. En 1986 es va redactar la Carta Europea dels Xiquets Hospitalitzats, que enumera els drets especials que tenen quan, per alguna causa, han de ser ingressats en un hospital.
L'evolució que la figura del xiquet ha tingut en els darrers anys exigeix articular una legislació d'acord amb aquesta nova dimensió social. El xiquet ha passat de ser un objecte de protecció a ser un subjecte de drets, i la protecció és un dels que l'emparen. Aquest canvi d'enfocament ha estat, en gran part, promogut per la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Xiquet, de 20 de novembre de 1989 (RCL 1990, 2712).
La resposta ràpida de la comunitat internacional -única en l'evolució dels drets de l'home- ha accelerat l'acceptació, la divulgació i la consolidació d'aquesta perspectiva nova. Els continguts declaratius han tingut reflex normatiu en el nostre entorn sociocultural, i els principis de protecció, provisió i participació defesos per la convenció s'han traduït en drets específics el contingut dels quals garanteix l'aplicació efectiva d'aquells.
L'article 43 de la Constitució Espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut, i conferix als poders públics la competència per a organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i assistencials, i també fomentar l'educació sanitària. I l'article 148.1.21 conferix a les comunitats autònomes la capacitat per a assumir competències en sanitat i higiene.
L'article 18.5 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, establix que les administracions públiques, a través dels servicis de salut i dels òrgans competents en cada cas, desplegaran, entre altres, les actuacions següents: programes d'atenció a grups de població de major risc i programes específics de protecció contra factors de risc, i també els programes de prevenció de les deficiències, tant congènites com adquirides.
El Decret 147/1986, de 24 de novembre, del consell, regula el programa per a la promoció de la salut de la mare i el xiquet.
La Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana, reconeix i garantix els drets dels pacients com a expressió de respecte a la seua dignitat humana. Però, sent una llei de caràcter general, es fa necessari abordar, d'una manera pròpia i pròxima a la realitat del menor, els drets que han de garantir-li el desenrotllament físic i psíquic, afavorir la seua incorporació a la vida adulta i possibilitar que la societat que ells creen en el futur siga també una societat més saludable.
La present llei té com a finalitat que els xiquets i adolescents de la Comunitat Valenciana tinguen garantit el seu dret a la salut, en el seu sentit més ampli, apostant, clarament, per la integració social dels infants amb la seua malaltia o discapacitat.
Per a aconseguir este objectiu la llei s'articula en tres títols, dos disposicions transitorias, una derogatòria i dos finals.
En el títol preliminar s'establix l'objecte i àmbit de la llei i els drets generals que estan relacionats amb la naturalesa intrínseca del xiquet, considerat este com ser humà en una de les etapes més vulnerables de la vida, etapa en què tot el que no es faça o es faça de manera inadequada influirà en el seu present, i indubtablement, també en el seu futur.
En el títol I s'enumeren els drets específics relacionats amb el naixement i la lactància materna. La salut del menor comença a forjar-se abans del naixement i per això les atencions a la mare durant l'embaràs i el part seran d'una gran importància. Afavorir la participació del pare en tot el procés, propiciar un ambient adequat en el naixement i enfortir el vincle maternoinfantil des d'eixe mateix moment, així com promoure la lactància materna, són qüestions que afavorixen el millor desenrotllament del xiquet.
Així mateix, s'articulen els drets de promoció de la salut, prevenció de minusvalideses psíquiques i físiques, exàmens de salut i calendari vacunal, mesures per a afavorir els coneixements de puericultura de totes les persones que són responsables de l'atenció dels xiquets, així com l'atenció sanitària del menor, en la qual destaca l'eliminació de barreres arquitectòniques, confort, separació de les zones pediàtriques de les d'adults i la importància de facilitar que els xiquets puguen estar acompanyats pels pares o tutors en les institucions sanitàries.
Queden també arreplegats en este títol I els drets propis del xiquet hospitalitzat, i es despleguen aspectes importants de l'hospitalització com són les aules escolars, que fan possible que els xiquets no interrompen l'aprenentatge escolar, els espais lúdics i biblioteca i el dret a la informació, l'elecció i el consentiment informat dels menors, en harmonia amb els deures dels pares o tutors.
Finalment, s'al·ludix a la salut dels adolescents per considerar que en esta etapa es presenten unes necessitats específiques que han de tindre també respostes específiques, i es recull en un capítol el dret a un medi ambient saludable. La Generalitat, igual que ho fa la Estratègia Europea de Salut i Medi Ambient, reconeix que protegir el medi ambient significa protegir la salut i de manera molt especial la dels xiquets i adolescents.
Esta llei dels drets de salut de xiquets i adolescents és expressió d'una sensibilitat especial amb els menors més vulnerables o desprotegits i, per això, el títol II garantix una atenció sanitària als menors en situació d'alta vulnerabilitat, com ara els menors discapacitats i malalts crònics, els menors portadors del virus de la immunodeficiència humana (VIH), els que estan en situació de protecció social i els menors infractors, que responga, amb eficàcia, a les seues diferents necessitats. La part final d'este títol es dedica a la prevenció, detecció i atenció al maltractament infantil.
TÍTOL PRELIMINAR
CAPÍTOL I
Objecte i àmbit de la llei
Article 1. Objecte
És objecte d'esta llei garantir, de forma integrada, els drets de salut de xiquets i adolescents.
Article 2. Àmbit
Als efectes d'aquesta llei i de les disposicions que la desenvolupen:
a) S'entén que són persones menors d'edat les que tenen una edat inferior a la majoria d'edat establerta en el Codi Civil, sempre que no hagen estat emancipades o hagen assolit la majoria d'edat en virtut del que hi ha disposat en la llei que els siga aplicable. La minoria d'edat s'entendrà referida al que hi ha establert en el Codi Penal per a les disposicions relatives a persones infractores menors d'edat.
b) S'entén per infància el període de vida comprès entre el naixement i l'edat de dotze anys, i per xiquets i xiquetes, les persones que es troben en aquest període de vida.
c) S'entén per adolescència el període de la vida comprès entre l'edat de tretze anys i la majoria d'edat establerta per llei o l'emancipació, i per adolescents, les persones que es troben en aquest període de vida.
d) Excepcionalment, podrà ser aplicable a majors d'edat quan així es preveja expressament o quan, abans d'assolir la majoria d'edat, hagen estat objecte d'alguna de les mesures administratives o judicials que estableix l'ordenament jurídic.
CAPÍTOL II
Drets generals
Article 3. Drets generals
1. Tots els xiquets i adolescents tenen dret a la protecció i a l'atenció sanitària, com també a les atencions necessàries per a la seua salut i benestar.
2. Els xiquets i adolescents tenen dret a no patir hospitalitzacions evitables o innecessàriament prolongades i a rebre un tractament adequat del dolor.
3. Els xiquets i adolescents no poden ser objecte de proves o assajos clínics sense consentiment informat dels pares o tutors, o dels propis xiquets, si és el cas, i d'acord amb la seua regulació específica.
4. Els xiquets i adolescents i els pares o tutors tenen dret a participar de manera activa i informada en les seues atencions.
5. Els xiquets i adolescents tenen dret que se'ls facilite, en l'àmbit sanitari, la companyia de la seua família en les condicions més idònies possibles d'intimitat i d'acord amb els criteris clínics assistencials.
6. La conselleria de Sanitat garantirà la informació i les eines necessàries a tots els xiquets i els adolescents adequades a totes les orientacions sexuals.
7. Tots els xiquets i les xiquetes i els adolescents tenen dret a l'educació per a la salut, a la prevenció de la malaltia i també a l'atenció sanitària integral, de conformitat amb la legislació vigent.
8. Tots els xiquets i les xiquetes i els adolescents tenen dret a programes de promoció, prevenció i atenció integral comunitària a la salut mental, que garantesquen en la mesura de les possibilitats plans individualitzats d'atenció; al desenvolupament de programes infantojuvenils dissenyats i executats per equips multidisciplinars qualificats i suficients, i també a la creació i l'equipament d'unitats especialitzades amb espais adequats que responguen en el seu conjunt a les necessitats d'atenció, tractament, rehabilitació i integració educativa i social dels menors amb trastorns mentals.
TÍTOL I
Drets específics
CAPÍTOL I
Drets relacionats amb el naixement i la lactància
Article 4. Drets relacionats amb el naixement
1. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de garantir el desplegament del Programa de l'Embarassada a fi d'obtindre'n la màxima cobertura i així aconseguir, entre altres objectius, que la dona embarassada hi participe, preferiblement, abans de la dotzena setmana de gestació.
2. La dona embarassada té el dret a ser informada adequadament de les diferents opcions de part, ja siga natural, amb anestèsia, per mitjà de cesària o qualsevol altra modalitat, amb els avantatges i els inconvenients de cada opció; a ser la protagonista de la decisió del tipus i de la modalitat del part que desitja, amb l'assessorament dels professionals sanitaris, i a decidir sobre les intervencions no estrictament necessàries des del punt de vista clínic, excepte en els casos en què la urgència de la situació ho impedesca, de forma progressiva i dins de les possibilitats de cada departament.
3. La dona té dret que es reduïsca el dolor en el part pels millors mitjans disponibles.
4. Quan no hi haja contraindicació mèdica i les circumstàncies ho permeten, la mare té dret a estar acompanyada per la persona que ella vulga, al llarg de tot el període del part.
5. S'han d'adoptar les mesures necessàries perquè el xiquet estiga envoltat, en el moment de nàixer, de les condicions humanes i ambientals més favorables per a adaptar-se a la vida després del part.
6. Sempre que l'estat de salut de mare i fill ho faça possible, el nounat estarà al costat de sa mare.
7. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà les mesures que possibiliten donar l'alta hospitalària a la mare i al nounat quan la seua salut es trobe garantida, sense riscos importants i puga dur-se a terme un seguiment adequat de tots dos.
8. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'instaurar, amb caràcter general en els xiquets de bolquers, programes de detecció precoç i cribratge de malalties, segons l'evidència científica existent en cada moment.
9. El nounat té dret a ser identificat correctament en el moment del seu naixement mitjançant els instruments que a l'efecte garantesquen aquest dret.
Article 5. Drets relacionats amb la lactància materna
La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'adoptar les mesures necessàries i més eficaces per a la promoció de la lactància materna durant l'embaràs, el puerperi i el període de lactant, com a garantia del millor desenrotllament físic i intel·lectual del nounat.
La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà les mesures necessàries per a implementar la iniciativa UNICEF Hospital d'Amics dels Infants, en els hospitals de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL II
Dret a la prevenció de malalties
i a la promoció de la salut
Article 6. Prevenció de minusvalideses psíquiques i físiques
1. Les persones amb risc de transmetre als seus fills anomalies psíquiques i/o físiques poden rebre, si ho desitgen, consell genètic. Per a això han de ser remesos als centres sanitaris dependents de la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. Tots els nounats han de comptar amb un diagnòstic precoç de les alteracions metabòliques, endocrines o de qualsevol altre tipus que comporten el deteriorament psíquic o físic del menor, fonamentalment de les que puguen beneficiar-se d'un tractament precoç.
Article 7. Detecció precoç de factors de risc sociofamiliars
1. Els titulars dels serveis de salut i personal sanitari, tant públics com privats, tenen l'obligació de posar en coneixement de les administracions públiques competents en matèria de protecció de menors o, quan siga necessari, del Ministeri Fiscal o de l'autoritat judicial, els casos que puguen suposar l'existència de maltractaments o una situació de desprotecció o risc del menor, i el deure de col·laborar amb els serveis socials municipals, el departament competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat o l'administració de justícia, en l'exercici de la funció protectora que a tots aquests correspon per a evitar i resoldre aquestes situacions.
2. La Generalitat promourà la col·laboració entre les institucions sanitàries i les institucions de protecció de menors als efectes de facilitar la prevenció, la detecció, la derivació i, si escau, el suport posterior, de les situacions de risc i desemparament. En aquestes actuacions, es procurarà que les unitats de treball social siguen les interlocutores amb els serveis municipals i autonòmics competents en matèria de protecció de menors.
Article 8. Promoció de la salut
1. La promoció de la salut del xiquet comprén el conjunt d'intervencions i programes dirigits a conéixer i millorar el seu desenrotllament. La conselleria competent en matèria de salut garantirà els drets i els deures de caràcter instrumental i complementari que es deriven de la regulació legal del dret a la protecció de la salut dels xiquets i les xiquetes i els i les adolescents, amb el màxim respecte a la seua personalitat, dignitat i intimitat, en les seues relacions amb els sistema sanitari.
2. Tots els nounats tenen dret a:
1. Examen de salut, fet en el lloc del naixement.
2. Visita de salut a domicili, programada dins dels primers dies de vida, en els casos de risc biològic o social detectat pel personal competent. El nounat té dret a disposar, des del moment del naixement, d'una cartilla de salut infantil que contemple les principals accions de prevenció sanitària i de protecció de la salut que es consideren pertinents.
3. Exàmens de salut programats des del naixement, d'acord amb els continguts i el calendari que en cada moment establisca la conselleria competent en matèria de sanitat.
4. L'aplicació de totes les mesures preventives de reconeguda eficàcia, incloent les vacunes que preveu el calendari vacunal vigent i les que, en un moment determinat, la conselleria competent en matèria de sanitat considere necessàries.
Article 9. Programes i/o actuacions d'educació per a la salut
La conselleria competent en matèria de salut, en col·laboració amb les conselleries competents en educació i en atenció als menors, desenrotllarà programes educatius i formatius dirigits a les famílies, els menors, el personal docent, el personal sanitari i altre, per tal de promoure l'adquisició d'hàbits saludables, tractar la prevenció de malalties transmissibles, de les relacionades amb l'alimentació de les lesions per accidents, i l'atenció preventiva de les malalties mentals, les addiccions i els trastorns relacionats amb la sexualitat i la reproducció.
CAPÍTOL III
Drets de salut en el medi escolar
Article 10. Drets de salut en el medi escolar
1. Per tal que els menors escolaritzats, amb problemes mèdics crònics i que necessiten atenció sanitària, puguen seguir el procés escolar amb la major normalitat possible, cada centre educatiu s'ha d'adscriure al centre de salut més pròxim, des del qual se li facilitarà, d'acord amb la valoració de les necessitats, l'atenció sanitària específica que siga necessària.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'informar a la conselleria competent en matèria d'educació sobre els protocols d'intervenció que siguen elaborats per a casos de malalties infeccioses.
3. Cada centre escolar tindrà un centre de salut pública de referència per a les accions de promoció de la salut i per a comunicar-se davant dels problemes de malalties transmissibles.
4. Els centres docents específics d'educació especial estaran dotats de personal d'infermeria, que dependran orgànicament del departament sanitari corresponent.
CAPÍTOL IV
Drets a l'atenció sanitària pediàtrica
Article 11. Drets relacionats amb l'atenció sanitària pediàtrica
Els servicis i unitats d'atenció pediàtrica han d'estar convenientment separats dels d'adults per a donar una atenció de qualitat als xiquets. Els centres sanitaris disposaran de locals i equipaments adequats que responguen a les necessitats de cura i atenció als xiquets i xiquetes i per a contribuir i propiciar-ne el benestar físic i psíquic.
A més a més, els xiquets i xiquetes tenen dret a:
1. Que es potencie el tractament ambulatori i domiciliari, a fi d'evitar, en la mesura de les possibilitats, l'hospitalització. Si no és evitable, el període d'hospitalització haurà de ser el més breu possible.
2. La seguretat de rebre els tractaments precisos, d'acord amb la legislació sobre drets del pacient i la resta de la legislació vigent.
3. Ser tractats amb educació, comprensió i dret a la intimitat.
4. Rebre el suport psicosocial, d'acord amb la seua situació de salut.
Article 12. Drets específics del xiquet hospitalitzat
1. En tots els hospitals es disposarà d'espai propi per a l'hospitalització pediàtrica, convenientment separat del d'adults.
2. Els menors en edat escolar que hagen de ser hospitalitzats han de poder continuar, en la mesura que la seua malaltia ho permeta, el procés d'aprenentatge escolar. Per a això cal establir el procediment que es considere més adequat en coordinació amb la conselleria competent en matèria d'educació.
3. Tots els hospitals han de tindre un espai destinat a biblioteca. Si això no fóra possible, cal disposar d'un fons bibliogràfic mòbil amb literatura adaptada a les diferents edats.
4. Tots els hospitals han de disposar d'una zona perquè els menors puguen jugar. Els menors han de tindre a la seua disposició material de joc adaptat a les diferents edats.
5. En l'hospitalització dels menors adolescents, la conselleria competent en matèria de sanitat ha de garantir:
a) Habitacions diferenciades per sexes.
b) Règim de visites propi.
c) Informació adaptada a les necessitats dels adolescents
6. L'entorn i els processos, béns, productes i servicis, així com els objectes o instruments, ferramentes i dispositius destinats als xiquets i xiquetes hospitalitzats amb discapacitat, hauran de reunir totes les condicions idònies d'accessibilitat.
CAPÍTOL V
Dret a la informació i a l'elecció
Article 13. Dret a la informació i la participació
Els menors tenen dret a rebre per ells mateixos informació veraç sobre la seua situació clínica i el tractament a aplicar. Esta informació es facilitarà de forma clara, comprensible i adaptada a la seua edat, maduresa, estat afectiu i psicològic, de conformitat amb la Llei 41/2002, de 14 de novembre reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i les obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, i la resta de la legislació vigent.
Així mateix, la conselleria competent en matèria de sanitat, farà un esforç progressiu per a facilitar als xiquets, xiquetes i adolescents la informació en la llengua amb què es trobe familiaritzat.
La conselleria competent en matèria de sanitat respectarà i garantirà el dret del xiquet, la xiqueta o l'adolescent a atorgar o denegar el seu consentiment, de conformitat amb el que establix en la Llei 41/2002 i en la Llei 1/2003, de drets i informació al pacient de la Comunitat Valenciana.
Article 14. Confidencialitat
Els xiquets o xiquetes i els adolescents tenen dret a la protecció de la confidencialitat de la seua història clínica i de la seua història social, si la té, o de qualsevol altra dada relativa a la seua situació de salut, socioeconòmica i familiar, d'acord amb la legislació vigent.
Article 15. Consentiment informat
Es reconeix als majors de setze anys i als menors emancipats el dret a prestar el seu consentiment informat, de conformitat amb la legislació sobre drets del pacient i la resta de la legislació sanitària.
Article 16. Conflicte de voluntats
En cas de conflicte entre la voluntat del pacient menor d'edat, però amb capacitat natural de juí i de discerniment, i la dels seus pares, tutors o representants legals, el metge s'acull al que disposa la legislació civil en la matèria.
Article 17. Valoració del metge
Qualsevol acció o omissió dels pares o tutors que, amb motiu d'una acció sanitària o tractament mèdic, puga lesionar els drets fonamentals dels xiquets i adolescents i, en particular, el seu dret a la vida o a la integritat física i moral, posant en risc o lesionant la salut del xiquet o adolescent, no obliga el metge responsable de la dita acció sanitària o tractament.
En estos casos, si el menor és madur, el metge ha de tindre en compte la seua opinió, i si no ho és o no pot manifestar-la i hi ha un conflicte entre l'acció o omissió dels pares o tutors i els drets del xiquet o adolescent, el metge responsable s'acull al que disposa la legislació civil sobre la matèria.
CAPÍTOL VI
Atenció especial a l'adolescent
Article 18. Atenció especial a l'adolescent
S'entén per adolescent, pel que fa a esta llei, el menor comprés entre els 13 i els 18 anys. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'atendre, de manera específica, els problemes de salut que incidixen d'una manera significativa en estes edats, relacionats sobretot amb hàbits de salut, conductes de risc, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària així com trastorns de les relacions afectivosexuals.
Per a això ha de desenrotllar programes destinats a:
1. Prevenció, detecció precoç, informació i promoció de la salut per a les famílies, educadors i associacions de pares.
2. Promoure entre els professionals sanitaris el coneixement d'estos trastorns per a possibilitar-ne la detecció precoç.
3. Elaborar protocols d'actuació des de la conselleria competent en matèria de sanitat per als centres ambulatoris, unitats especialitzades i centres hospitalaris.
4. Proporcionar una atenció sanitària especialitzada, multidisciplinària i coordinada als adolescents.
5. Col·laborar amb associacions d'afectats i familiars, tant des del punt de vista de la prevenció com des del suport i l'assessorament.
6. En el cas d'adolescents amb problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària o amb problemes d'addicció, la conselleria competent en matèria de sanitat ha d'establir mecanismes clars i àgils per a atendre'ls en les unitats de salut mental, unitats de conductes addictives o unitats de desintoxicació hospitalària.
CAPÍTOL VII
Dret a un medi ambient saludable
Article 19. Dret a un medi ambient saludable
1. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de promoure un flux lliure d'informació científica bàsica quant a la incidència de les condicions mediambientals en la salut dels menors, i ha de promoure i facilitar en el seu àmbit de competència la investigació i l'anàlisi necessàries per al desenrotllament de nous models per a la preservació i promoció d'un medi ambient segur, estable i saludable.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat s'ha de coordinar amb les conselleries i institucions implicades per a elaborar i aplicar programes que milloren els ambients on es desenrotllen els xiquets.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'adoptar les mesures necessàries per a millorar el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de la infància provocades de forma directa o potencial per factors ambientals.
TÍTOL II
Drets dels xiquets i adolescents
en situació d'alta vulnerabilitat
CAPÍTOL I
Drets específics dels xiquets i adolescents
amb discapacitat i malalts crònics
Article 20. Drets específics
La Generalitat assumix gratuïtament la prestació farmacèutica dels menors amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%.
Article 21. Mecanismes de coordinació
La conselleria competent en matèria de sanitat ha de garantir als xiquets i adolescents amb malalties cròniques que necessiten una atenció de diferents especialitats clíniques, i sempre que organitzativament siga possible, l'atenció en el mateix dia de les diferents consultes programades.
CAPÍTOL II
Drets específics dels xiquets
i adolescents portadors del VIH
Article 22. Drets dels xiquets i adolescents portadors de VIH
Els xiquets i adolescents portadors de VIH necessiten que l'administració faça un esforç especial en la seua atenció sanitària, educativa i social, perquè la seua vida puga fer-se en un context de normalitat. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de garantir la confidencialitat dels informes sanitaris que puguen emetre els metges en els inicis i canvis d'etapa escolar, en els processos de matrícula o canvi de centre.
CAPÍTOL III
Drets dels xiquets i adolescents
en situació de desprotecció social
Article 23. Atenció sanitària als menors sobre els quals s'han adoptat mesures de protecció
S'arbitraran mesures perquè l'atenció sanitària dels menors sobre els quals s'han adoptat mesures de protecció no es veja afectada pel canvi de residència que es produïx quan entren en el sistema de protecció, per a això:
a) La conselleria competent en matèria de sanitat reconeix la figura de la família acollidora, en especial la família educadora, que acull menors en protecció i la considera interlocutor vàlid en el procés assistencial del menor. Per a això, la família pot optar per què l'atenció sanitària del menor es faça en el mateix centre de salut a què estiga adscrita la família.
b) Cal establir un protocol d'atenció específic per a menors estrangers no acompanyats, a fi de fer-los una exploració mèdica bàsica que permeta conéixer el seu estat de salut. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'efectuar amb caràcter prioritari les proves necessàries per a la determinació de l'edat, d'acord amb la normativa vigent.
c) Donades les característiques de mobilitat geogràfica dels menors, i perquè no queden al marge de les campanyes de prevenció, la conselleria competent en matèria de sanitat ha d'incloure els centres residencials de protecció de menors en les dites campanyes.
d) Cal establir un hospital i centre de salut de referència, especificant pediatre o metge de família per a cada centre d'atenció residencial de protecció de menors de la xarxa pública.
Article 24. Atenció hospitalària en els menors sobre els quals s'han adoptat mesures de protecció
Quan s'haja declarat la situació de desemparament d'un menor hospitalitzat i la Generalitat n'haja assumit la tutela, el menor ha de continuar en l'hospital fins que es resolga la forma en què s'haja d'exercir la guarda, cosa que s'ha de fer en el menor temps possible.
Article 25. Atenció del menor infractor
1. Les unitats de conductes addictives i els centres de salut mental, així com els dispositius sanitaris oportuns, han de proporcionar una atenció àgil i prioritària als menors en compliment d'una mesura judicial, cautelar o ferma, tant si es troba en el seu medi familiar com en règim d'internament.
Han d'assumir, després d'examinar al menor, l'elaboració del programa de tractament que s'ha d'adjuntar al programa d'intervenció individualitzat d'execució de la mesura judicial que elabore el professional de l'entitat pública responsable, de conformitat amb el reglament aprovat pel Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol, de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
Els especialistes i facultatius han de reconéixer com a interlocutors els tècnics responsables del disseny i execució del programa d'intervenció individualitzat d'execució de la mesura judicial, als quals s'ha d'informar puntualment durant el procés terapèutic, elevant les propostes que aquells facen al jutjat de menors.
2. Els centres d'internament de menors queden adscrits al centre de salut més pròxim a la seua ubicació i es coordinen per a l'atenció sanitària.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat ha d'establir les mesures d'atenció capaces d'harmonitzar la necessitat de custòdia i seguretat del menor, amb el respecte que es deu a la confidencialitat de dades i respectant l'autoritat del metge responsable de l'atenció al menor infractor.
CAPÍTOL IV
Prevenció, detecció i atenció al maltractament infantil
Article 26. Prevenció, detecció i atenció al maltractament infantil
1. Cal establir programes coordinats amb els equips municipals per a fer el seguiment d'embarassades amb risc social de maltractament infantil.
2. Quan un professional sanitari que assistix un menor aprecie indicadors de desatenció o maltractament, ho ha de comunicar directament o a través de la unitat de treball social, si n'hi ha, a l'equip municipal de servicis socials o a l'òrgan territorialment competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat, a través dels fulls de notificació homologats, segons l'Orde de 9 de març de 2006, de la conselleria de Sanitat i de la conselleria de Benestar Social, sense perjuí de la comunicació a la Fiscalia de Menors i, si és el cas, al jutjat.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Unica
El Consell de La Generalitat adoptarà les mesures pertinents per a garantir als xiquets i les xiquetes d'altres països que es troben a la Comunitat Valenciana i patisquen patologies quirúrgiques o mèdiques que amenacen greument la seua vida, els recursos assistencials de què disposen en els hospitals de l'Agència Valenciana de la Salut i quan en el seu país d'origen no compten amb la resposta assistencial suficient per a això.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Adscripció dels centres escolars
La conselleria competent en matèria de sanitat, en el termini màxim de sis mesos a partir de la publicació d'esta llei en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, ha de regular l'adscripció dels centres escolars als centres de salut respectius, als quals ha de notificar l'adscripció i ha d'establir els mecanismes de coordinació més eficaç entre el centre educatiu i el centre de salut per a facilitar una atenció integral en el context més eficaç d'una administració moderna.
Segona. Mesures de col·laboració
S'establiran, en el termini de sis mesos a partir de la publicació de la llei en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, mesures de col·laboració entre les conselleries competents en matèria de sanitat i educació per a promoure el coneixement, la prevenció i l'atenció al xiquet i/o adolescent portador de VIH amb el major respecte a la seua intimitat i el seu dret a seguir una escolarització en un context de normalitat.
Tercera. Sobre els drets relacionats amb la mare, el nounat i la lactància
Per al compliment del contingut dels articles 4 i 5 de la present llei:
a) Els centres i establiments sanitaris de nova creació hauran de contemplar les mesures necessàries per a fer-ho efectiu de forma immediata a partir de l'entrada en vigor de la present llei.
b) Els centres i establiments sanitaris ja existents a l'entrada en vigor de la present llei, disposaran per a això, d'un termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'esta llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Queden derogades totes les normes del mateix rang o d'un rang inferior en tot allò que contradiga o s'opose al que disposa esta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari
En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'esta llei, s'han d'adoptar les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a desplegar-la per mitjà d'un reglament.
Segona. Entrada en vigor
La present llei vigix des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
Valencia, 20 de juny de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea
Mapa web