diari

DECRET LLEI 1/2008, de 27 de juny, del Consell, de mesures urgents per al foment de l'habitatge i el sòl. [2008/8106]

(DOGV núm. 5795 de 30.06.2008) Ref. Base de dades 007937/2008

DECRET-LLEI 1/2008, de 27 de juny, del Consell, de mesures urgents per al foment de l'habitatge i el sòl. [2008/8106]
La Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, i el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, són normes caracteritzades per potenciar la implantació d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, fent efectiu el mandat constitucional recollit en l'article 47 de la Constitució Espanyola.
L'esmentat marc normatiu es va implantar sota la vigència de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre Règim del Sòl i Valoracions, la qual ha sigut derogada per la Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl. La reforma del marc normatiu estatal en matèria d'habitatge té com a objectiu vincular l'ordenació dels usos del sòl amb l'efectivitat del dret a l'habitatge, per a la qual cosa s'estableix una reserva de sòl residencial per a l'habitatge protegit. Objectiu que a la Comunitat Valenciana ja s'havia implantat tant amb la modificació de la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística mitjançant la Llei 16/2003, de 17 de desembre, com en la mateixa Llei Urbanística Valenciana i en el reglament que la desenvolupa.
No obstant això, l'entrada en vigor de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl, fa aconsellable conjugar la legislació urbanística valenciana, pel que fa a la reserva d'habitatge protegit i el percentatge de sòl residencial que ha de destinar-se a aquest fi, amb la legislació estatal. Amb aquest fi escau establir en l'àmbit de la Comunitat Valenciana una reserva de l'edificabilitat residencial prevista en l'ordenació urbanística amb independència de la població del municipi, a fi de destinar-la a habitatge sotmés a algun règim de protecció pública, posant en relació l'esmentada reserva amb les tipologies constructives i els usos capaços d'admetre-la, com també amb les demandes efectives d'aquesta, ja que no es tracta de fixar una reserva global sinó que aquesta siga possible i efectivament realitzable, com també en la necessitat garantir la seua execució.
Per a complir els fins previstos s'arbitren una sèrie de mesures, entre les quals cal destacar la necessitat de potenciar les dades que es recullen en el Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda d'Habitatge, tal com recull l'article 222 del Decret 75/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de Protecció Pública a l'Habitatge, i la introducció dels indicadors territorials de demanda, que permeten harmonitzar la reserva d'habitatge protegit a cada municipi amb els resultats que oferisquen els estudis de necessitats i demandes d'habitatge tant de nivell autonòmic com, si és el cas, municipals.
També apareixen per primera vegada en la nostra legislació autonòmica les denominades àrees residencials prioritàries, l'objecte de les quals és establir reserves de sòl per a destinar-les a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, superant l'àmbit municipal, atés que pretenen donar resposta a les necessitats generades en àmbits territorials superiors, garantint el compliment de fins d'interés públic i social ja que la seua promoció, desenvolupament i gestió resultarà més eficient, en aquests casos, si les dirigeix la mateixa Administració autonòmica.
Un dels objectius de tota legislació urbanística és potenciar l'ampliació dels patrimonis públics de sòl, per a la qual cosa s'estableix la retribució obligatòria en sòl en aquelles actuacions dutes a terme per gestió directa i pel que fa exclusivament als sòls destinats a habitatge protegit. Al mateix temps es regulen de manera més precisa els esmentats patrimonis, i se segueixen per a aquests les pautes marcades en la Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl, la qual cosa permet garantir les reserves destinades a habitatges protegits, a més d'ampliar el ventall de possibilitats en permetre destinar aquests, amb caràcter subsidiari, a altres fins d'interés social.
Ressaltar que després de l'entrada en vigor de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl, es fa necessari concretar en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, i en referència a la legislació urbanística autonòmica vigent, el percentatge d'edificabilitat mitjana ponderada en les actuacions de transformació urbanística que resulta ser de lliurament obligatori a l'administració. Aquesta necessitat esdevé del fet que en la legislació estatal s'estableix una franja de fixació de percentatge que, amb caràcter general, no pot ser inferior al cinc per cent ni superior al quinze per cent, si bé es preveu, de forma excepcional, la possibilitat de reduir aquest o incrementar-lo fins un màxim del vint per cent. En qualsevol cas, l'aplicabilitat del règim transitori de la Llei 8/2007 esmentada en l'actual escenari socioeconòmic fa necessari fixar amb caràcter provisional i fins que s'aprove amb caràcter definitiu la total reforma de la Llei Urbanística Valenciana, un percentatge concret d'aprofitament per a cadascuna de les situacions en què es trobe el sòl inclòs en una actuació urbanística, a més dels supòsits excepcionals en què aquest podrà incrementar-se o disminuir-se.
Les modificacions objecte d'aquest decret-llei afecten la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, tant pel que fa a les mesures concretes per a potenciar la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, com a les necessàries per a concretar el percentatge de reserva de sòl que ha de destinar-se a aquest fi, i les novetats més importants són les següents:
a) Es modifiquen articles a fi d'establir la reserva d'habitatge protegit en funció de les efectives demandes i dels usos i tipologies adequats per a potenciar la seua implantació.
b) Es creen les àrees residencials prioritàries amb la finalitat que l'administració de la Generalitat, de manera autònoma o concertada amb altres administracions, construïsca habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública i amb l'objecte de facilitar l'accés dels ciutadans a un habitatge digne.
c) Es modifica el règim del patrimoni públic del sòl amb l'objecte permetre que la destinació finalista d'aquest comprenga majors possibilitats que les previstes fins ara en la legislació vigent.
d) Es potencia la retribució en sòl per a aquelles actuacions destinades a habitatge protegit i sempre que es desenvolupen per gestió directa.
e) Es concreta el percentatge de sòl que correspon a l'administració amb caràcter provisional fins que la total reforma de la Llei Urbanística Valenciana s'efectue.
Del contingut de les modificacions objecte d'aquest decret-llei esmentades s'infereix l'extraordinària i urgent necessitat de dictar aquesta norma. El paquet de mesures relacionat està especialment dirigit a aconseguir l'efectivitat real del dret a gaudir d'un habitatge digne, adequat i accessible. Malgrat les reformes legislatives realitzades pel legislador autonòmic, caracteritzades pel fet de potenciar la implantació d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, la demanda social d'aquest tipus d'habitatges arrossega un dèficit que no ha sigut satisfet amb l'actual marc normatiu. Aquesta realitat social apressa la necessitat de dotar l'administració autonòmica d'instruments que permeten una real i efectiva intervenció per a pal·liar aquestes deficiències, i esdevé fonamental la integració en el nostre ordenament jurídic de la potestat de crear àrees residencials prioritàries. Tampoc es pot desconéixer l'actual conjuntura econòmica, i les previsions de creixement econòmic de l'economia valenciana i espanyola, la interrelació de les quals amb el mercat immobiliari en el nostre àmbit autonòmic és indubtable. En efecte, l'actual desacceleració del mercat immobiliari i el decreixement d'actuacions tendents a la urbanització del sòl limita corresponentment la construcció d'habitatges de protecció pública amb base en l'excedent d'aprofitament o en les reserves per a habitatge protegit, fet que comporta una reducció en la tendència creixent d'oferta d'habitatge protegit que no era previsible quan es van articular les últimes reformes legislatives i que requereixen una acció normativa immediata. A més, l'esmenada desacceleració comporta un previsible augment de la desocupació, atenent a les estimacions del Ministerio de Trabajo e Inmigración. Sobre sengles problemes actuaran les mesures desenvolupades en aquest decret-llei, en especial la creació de les àrees residencials prioritàries, que és un instrument adequat per a augmentar l'oferta d'habitatge sotmesa a algun règim de protecció, al mateix temps que absorbirà part de la desocupació causada per la concreta conjuntura econòmica citada. En un altre ordre de coses, tampoc admet demora la necessària concreció de les previsions i innovacions que comporta l'esmentada norma estatal en el nostre àmbit autonòmic, a fi de garantir la seguretat jurídica i evitar possibles contradiccions entre la normativa estatal i l'autonòmica que obstaculitzen un mercat de tanta rellevància social com és el de l'habitatge. A més, s'ha d'afegir que la disposició transitòria primera de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de Sòl, fixa el termini d'un any, des de l'entrada en vigor de la llei esmentada, perquè aquelles comunitats autònomes que no hagen establit reserves iguals o superiors per a habitatge protegit a les establides en l'article 10 de la llei estatal, ho facen.
Totes les qüestions indicades en el paràgraf anterior justifiquen l'extraordinària i urgent necessitat de dictar una disposició legislativa que conjugue el que estableix la normativa autonòmica amb la legislació estatal anteriorment al·ludida fins que s'efectue la total reforma i actualització d'aquella, i que establisca els instruments necessaris perquè l'administració autonòmica puga actuar sobre l'actual situació del mercat de l'habitatge, i aquesta possibilitat està emparada pel que disposa l'article 44.2, en relació amb els articles 49 a 51, tots ells de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, per la qual es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada en la Llei Orgànica 1/2006, de 10 abril, per la qual es va reformar aquest.
En virtut d'això, fent ús de l'autorització concedida en l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 27 de juny de 2008,
DECRETE
CAPÍTOL ÚNIC
De la modificació de la Llei 16/2005, de 30 de desembre,
de la Generalitat, Urbanística Valenciana
Article 1. Aprofitament subjectiu dels propietaris en sòl urbà
Es modifica l'article 21.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, el qual queda redactat en els termes següents:
"2. En les actuacions de transformació urbanística en sòl urbà, els propietaris hauran de cedir, lliures de càrregues d'urbanització, a l'administració actuant les parcel·les edificables corresponents al 5 per 100 de l'aprofitament tipus. Queden compreses en aquest supòsit:
a) Les que es desenvolupen en règim d'actuació integrada, excepte el supòsit previst en l'apartat 4.c) d'aquest article.
b) Les que es desenvolupen en règim d'actuació aïllada mitjançant transferències d'aprofitament urbanístic. En aquest cas, la cessió podrà substituir-se per una compensació econòmica de valor equivalent quantificada sobre la base d'un estudi de mercat actualitzat.
Quan es tracte d'àrees de reforma interior o del supòsit referit en l'apartat b), la cessió s'aplicarà a l'increment d'aprofitament que es produïsca, en els termes següents:
- En cas d'increment com a conseqüència d'una modificació del planejament verificada al marge de la revisió del pla general, l'increment es calcularà respecte al que estableix el planejament urbanístic i territorial anteriorment vigent o del preexistent, lícitament realitzat, en el cas que siga superior.
- En cas d'actuació de desenvolupament sense innovació de planejament, l'increment es calcularà respecte al preexistent, lícitament realitzat, i si no n'hi ha respecte de la mitjana de les edificabilitats existents en el sector o en la illa o unitat urbana equivalent en que s'efectue l'actuació.
En el cas d'edificacions consolidades regulades en el capítol III d'aquest títol, la cessió es verificarà igualment respecte a l'increment d'aprofitament que els atribuïsca el planejament, si n'hi ha, i podrà substituir-se pel seu equivalent econòmic en els termes de l'apartat b) anterior.
Excepcionalment, per resolució del conseller competent en urbanisme, dictada amb audiència prèvia de l'ajuntament, es podrà minorar aquest percentatge si l'objecte de la transformació es declara d'especial rellevància territorial o social, o quan les càrregues que haja de suportar el desenvolupament de l'actuació siguen desproporcionadament elevades en relació amb l'aprofitament urbanístic atribuït pel planejament i no siga possible distribuir-les equitativament amb altres actuacions.
Tant les parcel·les com la substitució econòmica que reba l'administració actuant per aquest concepte quedaran integrades en el patrimoni públic de sòl".
Article 2. Aprofitament subjectiu en sòl urbanitzable
Es modifica l'article 23.b) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, el qual queda redactat en els termes següents:
"b) Cedir gratuïtament les parcel·les edificables corresponents a la cessió del 10% o percentatge que legalment corresponga d'aprofitament tipus lliure de càrregues d'urbanització. Les parcel·les que per aquest concepte reba l'administració actuant, com també els ingressos que reba per indemnització substitutiva d'aquesta cessió, quedaran integrades en el patrimoni públic de sòl".
Article 3. Iniciativa pública en la formulació de programes
Es modifica l'article 128 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, el qual queda redactat en els termes següents:
"1. Els ajuntaments, mitjançant la seua organització pròpia o mitjançant els seus ens instrumentals, poden formular programes d'actuació integrada, redactant d'ofici la totalitat o part de la documentació expressada en l'article 126, siga per a fomentar el seu desenvolupament per gestió indirecta o a fi d'escometre la seua gestió directa.
Si acorda la gestió directa d'aquells, el procediment s'iniciarà per acord del ple que determine aquesta forma de gestió, que comporta l'exclusió dels tràmits del concurs que preveu aquesta llei per a la selecció de l'urbanitzador.
2. Si la iniciativa municipal pretén la gestió directa, l'alternativa tècnica haurà de contenir la documentació prevista en l'article 126, si bé no seran preceptius els continguts a què es refereixen les lletres f) i i). La proposició juridicoeconòmica haurà de contenir els documents previstos en l'article 127, amb les excepcions que es deriven dels números següents. No és exigible, en aquest mode de gestió, la determinació d'un coeficient de canvi per a la retribució en sòl, que es determinarà en el projecte de reparcel·lació, d'acord amb els criteris de valoració establits en la legislació estatal de sòl. Si en la proposició s'estableix el coeficient de canvi, tindrà valor merament informatiu.
L'elaboració d'aquesta documentació i l'execució del programa podran dur-la a terme directament els serveis tècnics de l'administració o ens promotor, o siga mitjançant la convocatòria d'un concurs per a l'adjudicació conjunta de l'elaboració del projecte i obra, sense perjudici que l'ajuntament opte per qualsevol altra forma d'adjudicació que considere més convenient als interessos públics, d'acord amb la legislació de contractes del sector públic.
3. L'acord municipal que decidisca la gestió directa de l'actuació haurà d'incloure necessàriament una descripció detallada dels compromisos d'inversió i gestió que contrau l'administració actuant i la disponibilitat de recursos pressupostaris que financen, ni que siga parcialment, l'actuació sense ingressar quotes d'urbanització, en previsió de la retribució en terrenys o de l'impagament d'aquestes.
L'urbanitzador, tant si ho és la mateixa administració com un ens d'aquesta o empresa de capital íntegrament públic, no vindrà obligat a prestar la garantia regulada en l'article 140 d'aquesta llei.
4. L'administració que gestione directament el programa pot repercutir la totalitat de les càrregues d'urbanització previstes en aquesta llei per als casos de gestió indirecta, podent retribuir-se per qualsevol dels modes en aquesta previstos.
El benefici empresarial, en els casos de gestió directa, només podrà percebre'l l'urbanitzador que siga societat mercantil de capital íntegrament públic.
No regeix per a la gestió directa la limitació en la liquidació definitiva pel preu màxim a què es refereix l'article 127.2.e) d'aquesta llei.
Igualment, en els supòsits de gestió directa escaurà el cobrament avançat de les quotes d'urbanització corresponents al cost de les obres l'execució de les quals estiga prevista en els tres mesos següents a l'emissió.
5. Per a la selecció de l'empresari constructor, quan s'actue mitjançant gestió directa, no s'aplicaran les regles establides en els articles 120 i 160 d'aquesta llei, i s'hi hauran d'observar-se les determinacions de la legislació de contractes del sector públic.
6. Quan la forma de retribució quede establida de forma imperativa en el programa, podrà formar part de l'alternativa tècnica el corresponent projecte de reparcel·lació, el qual es tramitarà amb aquella. En aquest cas, el deure d'informació a què es refereix l'article 166 d'aquesta llei queda substituït per l'avís d'inici del procediment, sempre i quant continguen la informació de l'article esmentat en el que resulte d'aplicació a la gestió directa, amb expressa indicació que s'hi tramita també el projecte de reparcel·lació.
7. L'Administració autonòmica podrà assumir la iniciativa de formulació de programes per al desenvolupament d'una actuació integrada a fi d'escometre la seua gestió directa d'acord amb el que preveuen els articles 89, 118.b) i concordants de l'aquesta llei, i haurà de tenir per administració competent i actuant la mateixa Generalitat.
En aquest cas, resultaran igualment d'aplicació les regles establides en els apartats precedents d'aquest article, com també qualsevol altra que en aquesta llei regule la gestió directa municipal".
Article 4. Retribució a l'urbanitzador en gestió directa
S'afegeix un nou paràgraf a l'article 167.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, el contingut del qual és el següent:
"En les actuacions integrades desenvolupades per gestió directa en què l'urbanitzador assumisca l'obligació de rebre com a retribució el sòl vinculat a la construcció d'habitatges subjectes a algun règim de protecció pública, serà obligatòria per als propietaris la cooperació mitjançant la modalitat de retribució establida en el programa pel que fa al sòl amb l'esmentada destinació, sense que en aquest cas càpiga, a instàncies d'aquests, l'exercici de l'opció pel pagament en metàl·lic que es regula en el número 3 d'aquest article".
Article 5. Caràcter finalista dels patrimonis públics de sòl
Es modifica l'article 259 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, el qual queda redactat en els termes següents:
"1. Els béns i recursos que integren el patrimoni públic de sòl, com també els ingressos obtinguts mitjançant l'alienació, permuta o cessió de terrenys i la substitució de l'aprofitament corresponent a l'administració pel seu equivalent econòmic, hauran de ser destinats a la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o, després del compliment el que disposa l'apartat 2 següent, a altres actuacions d'interés social.
2. Quan la demanda d'habitatge protegit estiga satisfeta justificadament, i s'acredite en un programa municipal, de caràcter plurianual, destinat a cobrir les necessitats d'habitatges subjectes a algun règim de protecció pública, concertat amb la conselleria competent per raó de la matèria, i la necessitats del municipi de destinar-los a altres usos d'interés públic així ho exigisquen, podrà reduir-se o eximir-se l'obligació de destinar-los a la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, i en aquest cas podran destinar-se a altres actuacions d'interés social.
3. Les actuacions d'interés social hauran de tenir alguns dels fins següents:
a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a l'ordenació estructural sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.
b) Execució d'obres d'urbanització de marcat caràcter social i no incloses en unitats d'execució.
c) Obtenció de sòl o construcció d'equipaments de la xarxa secundària l'execució dels quals no està prevista a càrrec dels propietaris del sòl.
d) Actuacions d'iniciativa pública destinades a la renovació urbana, reforma interior o rehabilitació d'habitatges.
e) Conservació i millora del medi ambient, de l'entorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
f) Creació i promoció de sòl o execució d'actuacions d'interés estratègic per a l'exercici de noves activitats econòmiques o ampliació de les existents, siguen d'iniciativa pública o privada".
Article 6. Àrees residencials prioritàries
Es dóna una nova redacció a l'article 262 "Àrees residencials prioritàries" de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, la redacció del qual és la següent:
"Article 262. Àrees residencials prioritàries
1. Són àrees residencials prioritàries les integrants d'àmbits delimitats per a actuacions d'interés general o utilitat pública o social, promoguts per l'administració de la Generalitat o els seus agents, pels ajuntaments o els seus agents, i per altres administracions públiques, i amb la col·laboració, si es el cas, de la iniciativa privada seleccionada mitjançant l'aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic amb la finalitat de construir habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública i a fi de facilitar l'accés dels ciutadans a un habitatge digne.
En les àrees residencials prioritàries el percentatge d'edificabilitat residencial destinat a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública serà el que es fixe en el planejament, sense que en cap cas siga inferior al 50% en sòl urbanitzable i al 30% en sòl urbà.
Això no obstant, quan per a complir la finalitat indicada en el primer paràgraf es reclassifique el sòl no urbanitzable, la totalitat de l'edificabilitat residencial prevista serà destinada a la construcció d'habitatges sotmesos a règims de protecció pública.
Aquesta previsió no serà aplicable en aquells àmbits o sectors que es troben delimitats en un pla general o concert previ de pla general en els quals s'haja iniciat l'exposició al públic, i en aquest cas el percentatge de reserva d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública serà com a mínim el 50% de l'edificabilitat residencial prevista, tret d'aquells en els que la corresponent fitxa de planejament i gestió del pla en tramitació establisca un percentatge de reserva superior. No serà d'aplicació en aquest cas el que disposa l'article 216.4 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.
2. Les àrees residencials prioritàries es desenvoluparan sobre sòl urbà i urbanitzable, amb independència de la seua concreta qualificació urbanística, o sobre sòl no urbanitzable susceptible de ser reclassificat pel fet de no estar exclosa aquesta opció en les Directrius Definitòries de l'Estratègia d'Evolució Urbana i d'Ocupació del Territori.
3. La delimitació de l'àrea residencial prioritària, en els casos de reclassificació de sòl, s'haurà d'efectuar mitjançant un pla especial amb les determinacions pròpies d'un pla parcial, i la programació dels sòls haurà de ser simultània.
4. La delimitació d'aquestes àrees comporta la declaració d'interés general de l'actuació, i la seua tramitació se subjecta als principis generals següents:
a) L'àmbit de les àrees prioritàries es definirà per resolució del conseller competent per
raó de la matèria, d'ofici o a instància d'un ajuntament.
b) Fins i tot en el cas de no estar previstes en el planejament municipal, en cap cas implicaran revisió del planejament general.
c) El seu procediment d'aprovació i gestió serà l'establit en la legislació urbanística valenciana, i l'òrgan competent per a la seua tramitació i aprovació serà el corresponent de la Generalitat, la qual tindrà la consideració d'administració competent i actuant.
d) Per als casos de gestió directa per una administració no municipal, tant als municipis on s'implante l'àrea residencial prioritària, com a aquells que puguen veure's afectats per l'actuació, es requerirà informe no vinculant, el qual haurà de ser emés en el termini d'un mes.
e) La tramitació dels instruments de planejament i gestió que afecten les àrees residencials prioritàries s'efectuarà pel procediment d'urgència previst en l'article 89, en relació amb el 96, de la Llei Urbanística Valenciana, i la instrucció del procediment tindrà caràcter preferent en tots els ordres administratius de l'administració de la Generalitat i de l'administració local.
Simultàniament a la convocatòria del període d'exposició pública se sol·licitaran els informes sectorials que hagen d'emetre les administracions les competències de les quals es vegen afectades per l'actuació, les quals disposaran de termini d'un mes per a l'emissió. La falta d'emissió d'aquest en termini no interromprà la instrucció del procediment, el qual continuarà impulsant en els successius tràmits fins a la resolució.
f) El programa d'actuació integrada haurà d'integrar necessàriament en l'alternativa tècnica el corresponent instrument de planejament, com també el projecte d'urbanització, i pot incorporar, si escau, el pertinent projecte de reparcel·lació.
g) Una vegada aprovat el projecte de reparcel·lació, s'executaran les obres d'urbanització, el termini de les quals no podrà superar els 18 mesos des de l'inici.
h) Simultàniament a l'urbanització escaurà l'edificació dels habitatges sotmesos a règims de protecció pública, i es compliran les condicions establides en l'article 182.2 de la Llei Urbanística Valenciana.
5. En les àrees residencials prioritàries que comporten la reclassificació de sòl no urbanitzable el percentatge d'aprofitament objecte del deure de participació pública en les plusvàlues s'incrementa fins al 15% de l'aprofitament de l'àrea, sense que siga exigible en aquests casos la cessió de sòl no urbanitzable d'especial protecció prevista en l'article 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge. En els supòsits en què no s'opere la reclassificació esmentada, el percentatge de cessió serà el que corresponga a la classe de sòl en què s'actue".
Article 7. Reserva d'habitatges subjectes a règims de protecció pública
Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, que queda redactada en els termes següents:
"Sòl destinat a habitatges subjectes a algun règim de protecció pública:
1. En els sòls residencials subjectes a actuacions integrades els instruments de plantejament hauran d'establir la reserva d'habitatges subjectes a un règim de protecció pública per a atendre la demanda que es preveja en el Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda d'Habitatge aprovat per la conselleria competent en aquesta matèria.
El planejament general de tots els municipis haurà d'adequar-se a les previsions establides en els indicadors esmentats mitjançant una modificació del planejament, els quals hauran de ser aprovats per la conselleria competent per raó de la matèria.
2. No obstant això, als municipis amb població superior a 50.000 habitants o amb creixement urbà mig en els cinc anys anteriors superior a deu vivendes per cada mil habitants i any, la reserva establida en funció dels indicadors territorials de demanda en cap cas podrà ser inferior al 30% de l'edificabilitat residencial prevista per l'ordenació urbanística en el sòl que haja de ser objecte de programació o de nova creació.
L'esmentada reserva només s'exigirà per a l'edificabilitat residencial que es done en cada àmbit d'actuació integrada, siga quin siga l'ús predominant en aquesta.
3. En aquells àmbits o sectors que per la seua tipologia, o per no estar destinats preferentment a primera residència, no es consideren aptes per a la construcció de la totalitat de la reserva destinada a vivendes sotmeses a algun règim de protecció pública es podrà reduir l'esmentada reserva de manera motivada i amb l'aprovació prèvia de l'ajuntament i de la Generalitat i adopció del procediment assenyalat en el paràgraf següent i sense que, en cap cas, la reserva resultant siga menor que l'edificabilitat corresponent al percentatge públic d'aprofitament que corresponga a l'administració.
Igualment, els àmbits o sectors de sòl urbà que per la seua reduïda edificabilitat residencial no permeten la reserva d'una parcel·la mínima amb aquesta vinculació quedaran eximits del compliment d'aquesta reserva en el seu àmbit territorial.
La part d'habitatge subjecta a règims de protecció pública corresponent als sectors a què es referix el present apartat podrà ubicar-se en altres àmbits o sectors del municipi, i haurà de quedar garantit l'equitatiu repartiment de càrregues i beneficis, bé per mitjà de la tècnica de l'aprofitament tipus, bé per mitjà de la compensació econòmica a determinar reglamentàriament, i haurà de destinar-se l'esmentanda compensació exclusivament a l'obtenció de sòl per a l'habitatge protegit substituït. En tot cas, haurà de complir-se la reserva global de sòl establida amb esta vinculació de destí en el conjunt del municipi
4. En actuacions d'especial rellevància que tinguen un interés estratègic, siguen d'iniciativa pública o privada, podrà reduir-se fins a un 15% l'edificabilitat residencial destinada a habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, si bé haurà de justificar-se que a nivell municipal es compleix la reserva global d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública.
5. Els instruments de planejament que comporten una modificació de l'ordenació estructural amb augment de l'edificabilitat residencial prevista en el pla general hauran d'establir una reserva d'habitatge protegit addicional respecte a aquest increment, tret que concórrega la circumstància prevista en el paràgraf segon de l'apartat 3 d'aquest article.
En el cas que la modificació preveja la implantació de la reserva en sectors diferents del que constitueix el seu objecte, haurà d'efectuar-se el desenvolupament previ o simultani del sector que alberga la reserva addicional d'habitatge subjecte a règims de protecció pública.
Els plans de reforma interior en sòl urbà que comporten la delimitació d'un sector no previst en el planejament general i que no incrementen l'edificabilitat residencial de l'àmbit no hauran d'establir reserva addicional d'habitatge subjecte a règims de protecció pública.
6. En les fitxes de planejament i gestió s'haurà de contenir, de manera justificada, la distribució concreta dels percentatges en funció del règim de protecció. La reserva d'habitatge sotmés a algun règim de protecció, siga quin siga el percentatge destinat a aquesta, serà, com a mínim, el setanta per cent de la reserva prevista destinada al règim de preu general i règim especial, i la resta al règim concertat o altres d'aplicació".
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda
Mitjançant una ordre del conseller competent en matèria d'habitatge es regularà el Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda per a la previsió de les necessitats d'habitatge que s'han de satisfer amb algun règim de protecció pública.
Segona. Incorporació de nous terrenys al procés d'urbanització
Els municipis els plans generals dels quals no estiguen adaptats a la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat, Reguladora de l'Activitat Urbanística, o les Directrius Definitòries de l'Estratègia d'Evolució Urbana i d'Ocupació del Territori del qual no continguen els criteris que s'han de tenir en compte davant dels eventuals canvis de planejament, que pretenguen la incorporació de nous terrenys al procés d'urbanització hauran, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest decret-llei, adequar el seu planejament al que estableixen els articles 44.1.c) i 45.1.c) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Aprofitament subjectiu
L'exigència de cedir lliure de càrregues d'urbanització el sòl corresponent al percentatge que legalment corresponga a l'administració de l'aprofitament tipus s'exigirà en tots els procediments de programació iniciats a partir de l'1 de juliol de 2007, i es considerarà iniciat el procediment, en els supòsits de gestió indirecta del programa, en el moment de l'acord municipal previst en l'article 130.3.b) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i en els supòsits de gestió directa, en el moment de produir-se l'acord municipal previst en l'article 128.3 de l'esmentada Llei Urbanística Valenciana.
Per als casos d'aplicació a les actuacions aïllades subjectes a transferències d'aprofitament urbanístic, l'exigència de cessió serà exigible a aquells projectes la llicència d'edificació dels quals siga sol·licitada a partir de l'1 de juliol de 2008.
Segona. Procediments iniciats
Els procediments urbanístics, siga quina siga la seua denominació o naturalesa, iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest decret-llei, es regiran per la legislació anterior sempre que haja conclòs el primer tràmit d'informació pública, quan aquest tràmit siga preceptiu.
Tercera. Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda
Fins que es regule el Sistema Territorial d'Indicadors de Demanda previst en la disposició addicional primera, i, una vegada regulat, fins que el planejament general dels municipis s'adapte a aquest, la reserva mínima d'habitatge sotmés a algun règim de protecció establida en l'article 7 d'aquest decret-llei comprendrà els terrenys necessaris per a realitzar el 30% de l'edificabilitat residencial prevista per l'ordenació urbanística que haja de ser objecte de programació o de nova creació.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que estableix aquest decret-llei.
2. En particular, queden derogades les disposicions següents:
a) L'article 544 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
b) El títol VI del Decret 75/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament de Protecció Pública a l'Habitatge.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació al Consell
S'habilita el Consell per a desenvolupar totes les determinacions normatives i reglamentàries que completen les determinacions que conté aquest decret-llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret-llei entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 27 de juny de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN

linea