Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 95/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual crea el sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals. [2009/8331]

(DOGV núm. 6056 de 14.07.2009) Ref. Base de dades 008236/2009

DECRET 95/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual crea el sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals. [2009/8331]
PRÈAMBUL
La interacció entre el medi ambient i la salut constituïx, hui en dia, un dels principals reptes que afronten les administracions públiques implicades en la definició i gestió de les polítiques de salut pública.
En resulten ser una bona mostra les diverses iniciatives que les institucions de la Unió Europea han impulsat en este camp durant els últims anys. Dos documents destaquen en este sentit: l'Estratègia europea de medi ambient i salut, també coneguda com a Iniciativa SCALE, aprovada per mitjà de la Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu i al Comité Econòmic i Social Europeu d'11 de juny de 2003, i el Pla d'acció europeu de medi ambient i salut (2004-2010) contingut en la Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu i al Comité Econòmic i Social Europeu de 9 de juny de 2004.
Ambdós documents testimonien els eixos entorn dels quals s'han de pilotar, en els territoris dels estats membres de la Unió Europea, les polítiques públiques en sanitat ambiental: una política basada en la ciència, orientada a la infància, destinada a fomentar la conscienciació, que utilitze els instruments jurídics a la seua disposició i duga a terme una avaluació constant de l'eficàcia de les decisions.
És en l'espai en què es produïx la intersecció d'estos eixos on ha de situar-se una política pública eficient i avançada en la matèria. Un espai, en definitiva, que es configure com el marc en què les relacions entre medi ambient i salut siguen més fàcilment comprensibles, i la disposició de la informació necessària per a la presa de decisió encertada en la matèria estiga plenament garantida. La disposició de sistemes de vigilància que obtinguen i tracten esta informació i aporten informació bàsica per a prendre decisions sanitàries esdevé així prioritària en l'agenda política del Consell.
Este decret és conseqüència del tractament dispensat a la sanitat ambiental per la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, amb la inclusió del la sanitat ambiental en la Cartera de Servicis de Salut Pública i l'adscripció de les funcions en la matèria a les unitats integrants de la conselleria competent en matèria de sanitat. D'una altra banda, la Cartera de Servicis de Salut Pública, definida amb caràcter comú per al Sistema Nacional de Salut, està regulada pel Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre, i inclou la protecció i promoció de la sanitat ambiental a través de programes d'intervenció intersectorials per a disminuir o evitar els riscos per a la salut derivats de diferents àmbits materials.
La norma s'articula a través de dos capítols. El primer capítol conté les disposicions generals que conformen l'estructura bàsica del sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals. Esta estructura es caracteritza per l'amplitud, amplitud, d'altra banda, exigida per la pròpia concepció de les disciplines ambientals com a manifestació teòrica i jurídica de la gestió dels diversos elements que conformen el medi físic i de la seua interacció amb l'acció humana, en la mesura que se'n puguen generar efectes perjudicials i notoris sobre la salut humana.
El caràcter multidisciplinari de la matèria motiva el tractament singular que la norma proporciona als anomenats organismes col·laboradors, definits amb la major amplitud possible, com totes les institucions que exercisquen funcions en algun dels camps inclosos en l'àmbit d'aplicació de la norma. Per la seua banda, la creació de la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, concebuda com una comissió interdepartamental en el si de l'estructura orgànica de la Generalitat, reforça eixe caràcter multidisciplinari i al mateix temps participatiu amb la incorporació prevista de la representació de les entitats locals.
El capítol II d'esta norma conté els elements del sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals. Com a tals s'identifiquen el Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental, el sistema d'indicadors de salut ambiental i el Pla Valencià de Salut i Medi Ambient. Les utilitats derivades de la posada en funcionament d'estos tres elements actuaran a manera de ferramentes eficaces en el coneixement i la presa de decisions per als actors encarregats de la definició i implementació de les polítiques públiques en sanitat ambiental.
Per tot això, fent ús de les competències que té la Generalitat en matèria de sanitat d'acord amb el que disposa l'article 54 de l'Estatut d'Autonomia, d'acord amb el que establixen els articles 18.f) i article 43 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 10 de juliol de 2009,
DECRETE
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. Este decret té com a objecte la creació d'un sistema de vigilància sanitària capaç d'identificar els principals riscos ambientals que poden ocasionar problemes de salut a la població, que aporte la informació adequada per a la presa de decisions sanitàries i optimitze la capacitat de resposta sanitària davant dels problemes de salut que puguen ser causats pels riscos esmentats.
2. Pel que fa a este decret, es definix com a sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals el conjunt de normes, procediments, sistemes, protocols, instruments i recursos que permeten una avaluació continuada de l'exposició potencial de la població als riscos ambientals i possibilite l'adopció de les mesures sanitàries per a fer-los desaparéixer o minimitzar-los.
Article 2. Finalitat i funcions del sistema
1. La finalitat del sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals és reduir els efectes adversos que les exposicions ambientals poden produir en la salut humana, per mitjà de l'aplicació de les mesures sanitàries oportunes i el seguiment del seu efecte.
2. Amb este fi, el sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals fa les funcions següents:
a) Identifica les prioritats en l'àmbit de la vigilància sanitària dels riscos ambientals, segons tant la gravetat de les conseqüències possibles per a la salut com la intensitat i freqüència de les exposicions ambientals, considerant la infància i altres col·lectius particularment vulnerables als agents ambientals.
b) Gestiona la vigilància i el control de les exposicions ambientals, per mitjà de la monitorització de l'exposició humana directa als riscos ambientals, a través de l'aplicació de biomarcadors d'exposició i la monitorització dels riscos ambientals, utilitzant el mesurament indirecte de l'exposició.
c) Potencia el desenvolupament dels sistemes d'informació necessaris per a poder relacionar medi ambient i salut.
d) Identifica els indicadors de possibles riscos ambientals emergents, implantant nous sistemes d'informació que siguen necessaris per a la vigilància sanitària.
e) Facilita la vigilància epidemiològica de les malalties produïdes, agreujades o potenciades per l'exposició als riscos ambientals.
f) Impulsa el desenvolupament de sistemes de comunicació eficaç ad
reçats a la població per a fer-hi arribar els programes de prevenció de malalties lligades al medi ambient.
g) Avaluarà l'efectivitat dels programes de vigilància i control ambientals desenrotllats en l'àmbit sanitari i dels programes de prevenció de les malalties lligades al medi ambient.
Article 3. Àmbit d'aplicació
La vigilància sanitària dels riscos ambientals es fa sobre tots els successos naturals o activitats amb incidència ambiental susceptibles d'afectar la salut pública. En particular, i de manera no exclusiva, esta vigilància sanitària es du a terme en els àmbits següents: qualitat de l'aire, inclosos els ambients interiors, contaminació acústica, qualitat sanitària de les aigües de bany, de l'aigua destinada al consum humà i de la reutilització de les aigües residuals depurades, residus i sòls contaminats, clima en relació amb la salut humana, productes químics i prevenció d'accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, radiacions ionitzants i no ionitzants, i plans i programes subjectes a avaluació ambiental que versen sobre l'ordenació del territori urbà i rural o l'ús del sòl.
Article 4. Competències
1. El sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals s'integra en la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública, dependent de la conselleria competent en matèria de sanitat, i la direcció en correspon a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública (EVASP).
2. Pel que fa a este decret, són òrgans col·laboradors del sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals de la Comunitat Valenciana els ens locals i òrgans de la Generalitat que tenen competències sobre alguna de les matèries indicades en l'article 3 d'este decret.
3. Els òrgans de l'administració General de l'Estat, els organismes públics que hi estan adscrits i tenen competències en les matèries esmentades o els de les comunitats autònomes, poden rebre esta consideració per mitjà de la subscripció d'un conveni de col·laboració amb l'EVASP. Este conveni, que s'ha d'ajustar al que disposa el títol I de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ha de contindre els elements necessaris per a establir, de manera fiable, els procediments d'obtenció i transmissió d'informació requerits per al funcionament bo del sistema de vigilància.
4. Les universitats, associacions professionals o científiques i centres públics o privats d'investigació que disposen, per a l'acció investigadora, d'informació susceptible de ser considerada rellevant per a les funcions encomanades al sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals, poden formalitzar convenis de col·laboració amb l'EVASP, en els quals s'han de fixar les condicions de transmissió d'informació i d'aplicació dels protocols de treball adoptats per l'EVASP.
5. Els òrgans col·laboradors queden obligats a subministrar a l'EVASP, en temps real quan siga possible, la informació de què disposen en les seues bases de dades, després d'haver-la processada correctament i d'acord amb els protocols de treball que s'elaboren. Estos protocols han de garantir, en tots els casos, l'accés de l'EVASP a les bases de dades que s'han esmentat.
Article 5. Funcions de l'EVASP
1. Corresponen a l'EVASP les funcions següents en la vigilància sanitària dels riscos ambientals:
a) Dissenyar, implantar i desplegar el sistema de vigilància sanitària capaç de proporcionar la informació adequada per a facilitar la prevenció i el control dels riscos ambientals i dels efectes adversos per a la salut d'estos riscos.
b) Garantir el compliment de les normes bàsiques de la vigilància de la salut pública incloses en este decret i en la normativa de referència.
c) Planificar, coordinar, dirigir i avaluar les actuacions d'investigació, anàlisi, vigilància i inspecció en relació amb el control sanitari del medi ambient en que es desenvolupa la vida humana, sense perjuí de les competències pròpies d'altres administracions i organismes públics.
d) Coordinar la vigilància epidemiològica dels efectes i danys per a la salut produïts pels riscos ambientals.
e) Informar de les situacions de risc per a la salut pública i de les mesures sanitàries més adequades contra el risc, tant als organismes responsables del control oficial dels riscos ambientals com a la població.
f) Coordinar-se amb òrgans responsables de la salut pública a Espanya, a través de la Comissió de Salut Pública del Consell lnterterritorial del Sistema Nacional de Salut.
g) Comunicar urgentment les situacions que puguen comportar un risc per a la salut fora de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, al Ministerio de Sanidad y Política Social i l'òrgan competent de la comunitat autònoma afectada.
h) Elaborar els protocols de treball que han de regir la transmissió de la informació aportada per les diferents bases de dades que s'integren per a això en el sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals.
2. Per a fer estes funcions i sota la dependència del director executiu de l'EVASP i de les unitats administratives disposades en els Estatuts, s'atribuïx a la unitat administrativa competent en l'EVASP en matèria de sanitat ambiental la gestió de la vigilància sanitària dels riscos ambientals. En fer estes funcions, esta unitat ha d'actuar coordinadament amb la unitat administrativa competent en l'EVASP en matèria d'epidemiologia, per a fer la vigilància epidemiològica de les malalties i altres efectes per a la salut produïts per l'exposició als riscos ambientals.
3. En els departaments de salut, correspon a les direccions departamentals de l'EVASP la implantació, el desplegament i l'actualització de la vigilància sanitària de riscos ambientals, i també l'avaluació dels riscos ambientals i de l'impacte que tenen en la salut pública.
4. Les unitats de sanitat ambiental i els tècnics de control oficial de sanitat ambiental, adscrits als centres de salut pública, són els recursos tècnics encarregats de la gestió de la vigilància sanitària dels riscos ambientals en el seu àmbit territorial.
Article 6. Funcions dels òrgans de col·laboració
Els òrgans de col·laboració autonòmics i locals, i també els òrgans centrals o territorials de l'administració General de l'Estat o els organismes públics que hi pertanyen, en depenen o hi estan adscrits, que hagen subscrit el conveni que indica l'article 4 d'este decret, han de fer les funcions següents:
1. Subministrar a l'EVASP la informació rellevant de naturalesa sanitària ambiental de què disposen, una vegada processada i validada esta informació, amb la periodicitat i les característiques que es disposen en els protocols de treball.
2. Comunicar immediatament a l'EVASP si hi ha concentracions o valors superiors als nivells d'intervenció sanitària aprovats i publicats d'acord amb els protocols d'intervenció sanitària adoptats per l'EVASP.
3. Garantir a l'EVASP l'accés ple a les bases de dades que continguen la informació dita, habilitant els mecanismes i sistemes d'informació que calguen.
4. Possibilitar la incorporació de la informació dita al Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental que elabore l'EVASP.
5. Col·laborar, a requeriment de l'EVASP, en l'adopció de les mesures que acorde en l'exercici de les funcions de vigilància sanitària de riscos ambientals.
Article 7. Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana
1. Es crea la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, com a òrgan paritari per a la coordinació de les actuacions conjuntes de salut humana i medi ambient, constituïda per les conselleries amb competències en medi ambient i sanitat. Correspon a esta última la presidència de la comissió. S'ha d'incorporar a esta comissió un representant de les entitats locals designat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
2. Són funcions de la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana:
a) Elaborar el Pla Valencià de Salut i Medi Ambient, que ha d'aprovar el Consell.
b) Vetlar pel compliment d'este pla i coordinar-ne l'execució
c) Proposar l'adopció de les mesures reglamentàries necessàries per a garantir que es du a terme.
3. Mitjançant una orde conjunta de les conselleries competents en sanitat i medi ambient, es desplegaran els objectius, els fins, l'estructura, el funcionament i la composició d'esta comissió. Les convocatòries de la comissió poden incloure, quan ho justifiquen les matèries que s'hagen de tractar, la invitació a participar-hi de representants d'altres departaments de l'administració de la Generalitat o d'altres administracions o organismes, els quals hi poden assistir amb veu però sense vot.
4. En el que no prevegen este decret i l'orde de desplegament esmentada, el funcionament de la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana es regula pel que preveu el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
CAPÍTOL II
Elements i funcionament del sistema de vigilància sanitària
de riscos ambientals
Article 8. Elements
Els elements del sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals són els següents:
a) El Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental.
b) El sistema d'indicadors de salut ambiental.
c) El Pla Valencià de Salut i Medi Ambient.
d) Els protocols de treball.
Article 9. El Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental
1. El Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental, la gestió del qual correspon a l'EVASP, es configura com una base de dades que conté una imatge cartogràfica digitalitzada de tot el territori de la Comunitat Valenciana, composta per ortoimatges aèries i dades georefenciades dels elements contaminants del medi ambient que tenen incidència sanitària, interconnectades amb les dades de caràcter sanitari de naturalesa epidemiològica, toxicològica i de morbiditat que hi ha.
2. El Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental es compon de la informació georeferenciada procedent dels programes de vigilància i control dels riscos ambientals desplegats per la Conselleria de Sanitat, els programes de vigilància i control de la qualitat ambiental que puguen ser rellevants per a la salut humana gestionats per altres òrgans de la Generalitat o per les entitats locals, i també la informació rellevant per a la vigilància sanitària procedent de les activitats que en matèria de medi ambient i clima faça l'administració General de l'Estat a la Comunitat Valenciana, després de la subscripció del conveni de col·laboració previst en l'article 4 d'este decret.
3. El Sistema d'Informació Geogràfic Sanitari Ambiental es construïx i manté actualitzat a través de la informació que hi aporten els òrgans col·laboradors i la conselleria competent en matèria de sanitat, segons que disposen este decret i els protocols de treball que s'adopten en aplicar-lo.
4. Esta informació és la que contenen les bases de dades següents:
a) La Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica.
b) Les dades de la qualitat sanitària de l'aigua de consum humà, incloses tant la informació incorporada a les bases de dades del Sistema d'Informació Nacional d'Aigua de Consum, de la Comunitat Valenciana, com la informació de què disposen les administracions competents no incorporada al sistema que s'ha dit.
c) Les dades de la qualitat sanitària de les aigües de bany i del Registre de Piscines d'Ús Col·lectiu i Parcs Aquàtics de la Comunitat Valenciana.
d) La xarxa de radiació ultraviolada.
e) Les dades de contaminació aerobiològica.
f) Les prediccions climatològiques que puguen comportar algun risc per a la salut.
g) L'inventari de sòls contaminats de la Comunitat Valenciana.
h) Les instal·lacions d'emmagatzematge, valoració i eliminació de residus, amb l'especificació, almenys, de la capacitat i el grau de perillositat. Activitats de gestió de residus perillosos.
i) La informació que contenen les notificacions dels titulars d'instal·lacions a les quals s'aplica la normativa sobre riscos inherents a accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, fetes d'acord amb el que disposa l'article 6 del Reial Decret 1254/1999, de 16 de juliol, o la normativa que el substituïsca.
j) La informació que contenen la secció I i la secció II del Registre d'Instal·lacions de la Comunitat Valenciana, tal com és definida en la secció 1ª del capítol I del títol I del Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell, que desplega la Llei 2/2006, de 5 de maig, de la Generalitat, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.
k) L'Inventari d'Emissions de la Comunitat Valenciana.
l) Els mapes estratègics de soroll, mapes de soroll i mapes acústics, inclosos o no inclosos en el Sistema Bàsic d'Informació sobre Contaminació Acústica, creat mitjançant el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, que desplega la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, pel que fa a l'avaluació i la gestió del soroll ambiental.
m) El Registre Oficial d'Establiments de Servicis Biocides de la Comunitat Valenciana.
n) El Registre Oficial d'Establiments de Servicis Plaguicides Fitosanitaris de la Comunitat Valenciana.
o) El Registre d'Instal·lacions de Risc, regulat pel Decret 173/2000, de 5 de desembre, del Consell, que establix les condicions higienicosanitàries que han de tindre els equips de transferència de massa d'aigua en corrent d'aire amb producció d'aerosols, per a la prevenció de la legionel·losi.
p) Les dades del Registre d'Establiments Industrials de les tres províncies de la Comunitat Valenciana que puguen ser rellevants per a la salut pública.
q) Altres instal·lacions o fonts d'energia que puguen representar un risc per a la salut pública.
5. L'enviament de la informació que contenen estes bases de dades s'ha de produir en temps real, preferentment per mitjà de l'accés a les bases de dades respectives, una vegada processades i validades les dades incorporades, en els casos en què resulte possible. En els altres casos en què les bases de dades no arrepleguen informació contínua per mitjà de la incorporació instantània de dades de captadors, analítiques o controls oficials, l'enviament d'informació ha de ser, almenys, anual, llevat que per l'autoritat sanitària, o l'administració mateixa que tinga la informació, considere l'existència possible d'un risc imminent per a la salut, i en este cas s'ha d'enviar de manera immediata.
Article 10. El sistema d'indicadors de salut ambiental
L'EVASP ha d'elaborar un sistema d'indicadors de salut ambiental que permeta monitoritzar la incidència de diversos elements ambientals en la salut dels ciutadans.
Este sistema d'indicadors l'ha d'elaborar, d'acord amb les orientacions establides en les estratègies comunitàries del Sistema d'Informació Europeu de Salut Ambiental (ENHIS) i nacionals sobre salut i medi ambient, la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, ha de formar part del Pla Valencià de Salut i Medi Ambient i l'ha d'aprovar el conseller competent en matèria de sanitat o l'òrgan que hi delegue.
Article 11. El Pla Valencià de Salut i Medi Ambient
La Comissió de Salut i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana ha d'elaborar, en el termini d'un any des de l'aprovació d'este decret, el Pla Valencià de Salut i Medi Ambient, que ha d'aprovar el Consell.
El Pla Valencià de Salut i Medi Ambient, en concordança amb el II Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009 i els successius, ha de definir les actuacions que s'han de fer per a evitar o minimitzar els riscos per a la salut de les persones que siguen deguts a factors d'exposició ambiental.
Article 12. Els protocols de treball
1. Quan es derive del funcionament del sistema de vigilància la necessitat una intervenció sanitària per la constatació de riscos sanitaris per contingències d'origen ambiental, s'ha d'actuar d'acord amb el que establix la normativa sanitària i a l'empara dels protocols que aprove l'EVASP per a això.
2. En els protocols de treball s'han de definir els nivells d'intervenció sanitària. Estos nivells han de ser els disposats en la normativa sanitària o, si no n'hi ha, els elaborats per organismes científics prestigiosos, tant nacionals com internacionals, i adoptats per l'EVASP mitjançant un acord del president, a proposta del director executiu.
3. L'EVASP ha de garantir la publicitat adequada dels protocols de treball. Per a això, i al marge d'altres mesures que es poden adoptar, han d'estar sempre exposats en la seua pàgina web.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Modificació del Decret 16/1997, de 28 de gener, del Consell, pel qual es va crear la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública
Es modifica l'article 9 del Decret 16/1997, de 28 de gener, del Consell, pel qual es va crear la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública, que incorpora el nou apartat h) següent, i queda modificat correlativament l'apartat h) actual com a nou apartat i):
"h) El sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals, definit com el conjunt de normes, procediments, sistemes, protocols, instruments i recursos que permeten una avaluació continuada de l'exposició potencial de la població als riscos ambientals i possibilite l'adopció de les mesures sanitàries per a fer-los desaparéixer o minimitzar-los".
Segona. Exercici de funcions per part de la Direcció General de Salut pública
Les funcions assignades per este decret a l'Entitat Valenciana per a l'Acció en Salut Pública les exercix, fins que no s'aproven els Estatuts, la direcció general competent en matèria de salut pública.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari
Es faculta el conseller competent en matèria de sanitat per a dictar totes les normes que siguen necessàries per al desplegament i l'execució d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 10 de juliol de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanitat
MANUEL CERVERA TAULET

linea
Mapa web