diari

LLEI 12/2010, de 21 de juliol, de Mesures Urgents per a Agilitar l'Exercici d'Activitats Productives i la Creació de l'Ocupació [2010/8372]

(DOGV núm. 6316 de 22.07.2010) Ref. Base de dades 008237/2010

LLEI 12/2010, de 21 de juliol, de Mesures Urgents per a Agilitar l'Exercici d'Activitats Productives i la Creació de l'Ocupació [2010/8372]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
Preàmbul
Com a conseqüència de la greu crisi econòmica que travessa Espanya, és necessari i urgent adoptar quantes mesures puguen contribuir, directament o indirectament, a afavorir la recuperació dels sectors productius i a la creació d'ocupació a la Comunitat Valenciana. Amb aquest fi, aquesta llei recull un conjunt de disposicions adreçades, fonamentalment, d'una banda, a simplificar els procediments urbanístics per a facilitar la implantació d'activitats productives, i, d'una altra, a potenciar el màxim aprofitament dels recursos disponibles per a impulsar la inversió pública.
Aquesta llei no pretén escometre una reforma de la legislació urbanística autonòmica, reforma que s'aborda, amb l'amplitud i profunditat necessàries, mitjançant un projecte de llei que el Consell impulsa en aquests moments. Però l'ampli procés de participació pública promogut precisament per a la preparació d'aquest projecte legislatiu ha permés comprovar l'existència d'un consens pràcticament total al voltant de la conveniència d'eliminar o simplificar determinats tràmits i exigències que, pel seu grau de complexitat o pels dubtes interpretatius que genera la seua aplicació, obstaculitzen l'agilitat i l'eficàcia en l'activitat urbanística, sense aportar avantatges efectius.
Amb aquest fi, del que es tracta en aquest moment és d'avançar algunes modificacions concretes de la Llei Urbanística Valenciana, de la Llei del Sòl No Urbanitzable i de la Llei d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge; modificacions que, sent plenament coherents amb l'orientació de la reforma indicada, presenten una especial urgència en la situació actual.
En aquest sentit, se suprimeix la figura del concert previ en la tramitació dels plans generals municipals, la qual cosa permet agilitar de manera substancial la tramitació del planejament, facilita l'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica prevista en la Llei 9/2006, de 28 d'abril, i reforça la seguretat jurídica i el rigor del sistema de planejament.
De la mateixa manera, se suprimeix la cèdula territorial d'urbanització, i així es posa fi a una figura d'escassa utilitat, que comportava una duplicitat de tràmits en els projectes per als quals la Llei Urbanística Valenciana ho requeria.
A fi de facilitar la gestió urbanística i l'obtenció de sòls dotacionals, s'elimina també l'exigència que els elements de xarxa primària adscrits a un sector siguen limítrofs o pròxims a aquest; exigència que comporta una rigidesa i, en molts casos, una dificultat addicional innecessària.
Així mateix, s'eliminen les restriccions que, per a actuacions en sòl urbà, va introduir el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, facilitant d'aquesta manera el desenvolupament d'operacions de reforma i renovació urbana.
Per a millorar la seguretat jurídica i, amb això, facilitar la tramitació i l'aplicació dels instruments de planejament urbanístic, es modifica l'article 104.2 de la Llei Urbanística Valenciana, de manera que s'aclareixen els dubtes que la redacció vigent pot suscitar respecte a quina part dels plans urbanístics ha de ser objecte de publicació oficial, optant per l'alternativa més racional i més àgil.
A fi d'agilitar la gestió de sòl per a l'exercici d'activitats productives, s'inclou en la Llei del Sòl No Urbanitzable un nou procediment d'urgència (anàleg a què ja es preveia en l'article 100 de la Llei Urbanística Valenciana), que es pot aplicar als procediments de declaració d'interés comunitari que autoritzen la implantació en sòl no urbanitzable d'activitats que generen ocupació.
També s'introdueix un conjunt de modificacions en l'articulat de la Llei del Sòl No Urbanitzable destinades a permetre o facilitar el desenvolupament de determinades implantacions en sòl no urbanitzable, a fi d'activar iniciatives beneficioses per la seua capacitat per a generar ocupació o per a servir de suport a activitats productives. Entre aquests s'inclouen els establiments de restauració, hotelers i assimilats d'interès per al desenvolupament turístic rural; les botigues de productes agrícoles o plantes ornamentals i fruiteres situats en les parcel·les on es produeixen; els estacionaments de vehicles o maquinària; els càmpings i centres esportius, recreatius o d'oci; les activitats educatives i sanitàries, com també els usos i els aprofitaments que, expressament i excepcionalment, es puguen preveure en instruments d'ordenació i gestió d'espais naturals. I, amb la mateixa finalitat, s'elimina la necessitat d'obtenir nova declaració d'interès comunitari quan es tracta de canvis d'ús sense incidència sobre el territori o de meres reformes sense ampliació d'edificacions o instal·lacions que ja havien estat l'objecte d'una declaració prèvia.
La simplificació i l'agilitació dels procediments administratius rep a més un impuls substancial amb dues mesures que introdueix aquesta llei: d'una banda, la possibilitat d'executar obres de reforma d'edificis o instal·lacions (les tradicionalment conegudes com a obres menors) mitjançant una declaració responsable que substituesca la llicència municipal, respectant plenament les competències i potestats dels ajuntaments, i per un altre la determinació d'un termini màxim d'un mes perquè l'administració de la Generalitat i les entitats locals emeten els informes que exigeixen les lleis que regulen l'ordenació del territori, l'urbanisme i l'ús del sòl a la Comunitat Valenciana.
La regulació del cànon per activitats en sòl no urbanitzable és també objecte de modificació, incrementant la capacitat de decisió i d'actuació dels ajuntaments, com a administració més pròxima als ciutadans, i buscant un doble objectiu: d'una banda, facilitar l'ajust de la quantia i el termini de pagament del cànon en cada cas concret, permetent valorar les dificultats financeres en què es troben moltes empreses i la necessitat d'afavorir la reactivació econòmica, i, d'una altra banda, aconseguir que els ingressos derivats del cànon puguen ser emprats en fins d'interés públic sense cap dilació innecessària.
Així, en concret, s'incrementen les possibilitats de concedir, a criteri dels ajuntaments, pròrrogues, fraccionaments o reduccions del cànon, especialment quan es tracta d'activitats que creen ocupació. Es flexibilitza també el càlcul del cànon, i es deroga l'ordre que el regula i es permet als ajuntaments determinar-ne la quantia aplicant els criteris legals. S'elimina, finalment, l'exigència que els ajuntaments elaboren i tramiten programes de sostenibilitat per a poder disposar dels recursos derivats dels cànons per declaracions d'interés comunitari, ingressos que a partir d'ara s'incorporen directament al patrimoni municipal de sòl, la finalitat dels quals és impulsar la construcció d'habitatges de protecció pública, amb indubtables efectes positius sobre la construcció i l'ocupació.
Responent també a l'objectiu urgent d'optimitzar els recursos públics per a estimular l'economia, aquesta llei modifica el règim jurídic de tres organismes de la Generalitat: l'empresa pública Vaersa, ampliant el seu àmbit d'actuació i la seua capacitat per a impulsar la inversió de la Generalitat en la construcció d'infraestructures i en la gestió de serveis públics; l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, a la qual es reconeix la possibilitat de contractar obres amb ajornament de pagament, i l'Institut Cartogràfic Valencià, al qual es reconeix la condició de mitjà propi i servei tècnic de la Generalitat.
Finalment, aquesta llei estableix un règim transitori en què, a més de les disposicions oportunes respecte als procediments en tramitació a la seua entrada en vigor, s'introdueix una mesura destinada a evitar temporalment que, en cas d'incompliment dels terminis d'execució de programes d'actuació integrada, l'eventual caducitat d'aquests produïsca automàticament efecte desclassificatori del sòl afectat. D'aquesta manera, atesa l'especial incidència que la situació de crisi té sobre el sector immobiliari i les dificultats de moltes empreses per a complir en termini els compromisos adquirits com a agents urbanitzadors, es facilita als ajuntaments l'adopció de les decisions que en cada cas siguen més adequades a l'interés públic, sense veure's constrets per possibles efectes no desitjats sobre la classificació del sòl en els casos en què es tracte de programes tramitats i aprovats juntament amb plans modificatius, d'acord amb l'article 73 de la Llei Urbanística Valenciana.
L'evolució de l'economia valenciana, en el context de la crisi mundial que afecta totes les economies desenvolupades i, de manera molt especial, l'espanyola, determina que ens trobem davant de circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que, d'acord amb l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, faculten el Consell per a dictar disposicions legislatives provisionals per mitjà de decrets lleis. I segons l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat té competència exclusiva en les matèries d'ordenació del territori, urbanisme i organització de les seues institucions d'autogovern.
En virtut de la proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 28 de maig de 2010, es va adoptar el Decret 2/2010, del Consell, de mesures urgents per a agilitar l'exercici d'activitats productives i la creació de l'ocupació. Aquest decret va ser validat pel Ple de les Corts Valencianes en la reunió de 16 de juny de 2010, i se'n va acordar la tramitació com a projecte de llei.
Article 1. Modificacions de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana
La Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, queda modificada com segueix:
1. L'apartat a de l'article 55.2 queda redactat de la manera següent:
«a) Les àrees de repartiment en sòl urbanitzable han de comprendre:
1. Un o més sectors complets.
2. Els sòls dotacionals de destinació pública, de la xarxa primària o estructural, classificats com a sòl urbanitzable, no inclosos en cap sector, siguen o no contigus o pròxims a aquest. La superfície d'aquests sòls s'adscriurà a les distintes àrees de repartiment en la proporció adequada».
2. L'apartat 1 de l'article 83 queda redactat de la manera següent:
«1. Prèviament a la redacció tècnica del pla general, l'ajuntament iniciarà el procediment d'avaluació ambiental estratègica mitjançant l'elaboració del document consultiu o d'inici a l'efecte de l'emissió del document de referència per l'òrgan ambiental en els termes que hi ha previst en els articles 7 i següents de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, o norma que la substituesca».
3. L'apartat b de l'article 83.2 queda redactat de la manera següent:
«b) Informes dels diversos departaments i òrgans competents de les administracions d'acord amb la normativa reguladora de les seues competències respectives. Serà preceptiu l'informe de les conselleries competents en educació i sanitat. L'informe de la conselleria competent en patrimoni cultural s'emetrà en els termes i les condicions establerts per la seua legislació reguladora».
4. L'apartat 2 de l'article 104 queda redactat de la manera següent:
«2. Els plans urbanístics, siguen d'aprovació definitiva autonòmica o municipal, es publicaran en el Butlletí Oficial de la Província. La publicació comprendrà, a més de l'acord o la resolució d'aprovació definitiva, el contingut de les normes urbanístiques objecte d'aprovació».
5. S'afegeixen dues noves disposicions addicionals, en els termes següents:
«Desena. Declaració responsable per a l'execució d'obres de reforma d'edificis, construccions o instal·lacions.
1. Mitjançant ordenança municipal, els ajuntaments regularan els requisits i les condicions que permeten l'execució d'obres de mera reforma d'edificis, construccions o instal·lacions mitjançant declaració responsable, d'acord amb el que hi ha previst en l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. No podran ser objecte de declaració responsable, i requeriran en tot cas llicència municipal, les obres que suposen alteració estructural de l'edifici o modificació general de la façana, ni les que afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació.
2. El promotor, una vegada efectuada sota la seua responsabilitat la declaració que compleix tots els requisits exigibles per a executar les obres, i presentada aquest davant l'Ajuntament junt amb tota la documentació exigida per l'ordenança municipal corresponent, estarà habilitat per a l'inici immediat de les obres, sense perjudici de les potestats municipals de comprovació o inspecció dels requisits habilitants per a l'exercici del dret i de l'adequació del que executa al contingut de la declaració.
3. La declaració responsable efectuada en els termes que hi ha previst en aquesta disposició i de conformitat amb l'ordenança municipal, tindrà tots els efectes que la normativa aplicable atribueix a la llicència municipal».
«Onzena. Emissió d'informes per l'administració de la Generalitat i les entitats locals.
Tots els informes exigits per aquesta llei que hagen de ser evacuats pels òrgans de l'administració de la Generalitat o per les entitats locals s'hauran d'emetre en el termini màxim d'un mes des de la recepció de la sol·licitud, llevat que la normativa reguladora específica establesca una altra cosa. Transcorregut aqueix termini, la falta d'emissió de l'informe no impedirà la continuació del procediment».
Article 2. Modificacions de Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, de Sòl No Urbanitzable
La Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, de Sòl No Urbanitzable, queda modificada com segueix:
1. El paràgraf segon de l'article 20 queda redactat de la manera següent:
«Aquestes construccions i instal·lacions hauran de ser les estrictament indispensables per a l'activitat pròpia de la parcel·la per a la qual se sol·licita autorització, o per a la implantació, si s'escau, de botigues de productes agrícoles, o de plantes ornamentals o fruiteres, que es produesquen en la mateixa parcel·la vinculada a l'activitat, i compliran les mesures administratives reguladores de l'activitat corresponent. Almenys la meitat de la parcel·la haurà de quedar lliure d'edificació o construcció i mantenir-se en el seu ús agrari o forestal o amb les seues característiques naturals pròpies».
2. Es modifica l'últim paràgraf de l'apartat a de l'article 27.2, que quedarà amb el text següent:
«Quan la implantació dels usos esmentats siga d'interès per al desenvolupament turístic rural o puga escometre's mitjançant la recuperació del patrimoni arquitectònic radicat en sòl no urbanitzable, podrà exceptuar-se el requisit de distància mínima abans esmentat, com també el de parcel·la mínima a què es refereix l'apartat 3 d'aquest article, amb un informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria de turisme.
No obstant això, no estarà sotmesa a declaració d'interès comunitari la implantació d'ús d'establiments de restauració, hotelers i assimilats en habitatges rurals legalment emplaçades en sòl no urbanitzable, sempre que no es requeresca un augment del volum edificat existent superior al 20%, tot això en els termes de la legislació sectorial de turisme, i amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria de turisme».
3. S'afegeix un nou apartat a l'article 27.2, amb el text següent:
«h) Estacionament de maquinària i vehicles pesants, com també l'emmagatzemament de vehicles, en recinte que, en tot cas, s'haurà d'encerclar adequadament i, com a regla general, mitjançant pantalla vegetal. Se n'exceptua l'emmagatzemament de vehicles al final de la seua vida útil, el qual s'entendrà inclòs en las activitats a las que es refereix la lletra e) d'aquest apartat».
4. L'article 27.3 queda redactat de la manera següent:
«La parcel·la exigible per a aquestes actuacions terciàries o de serveis al sòl no urbanitzable serà almenys de mitja hectàrea, i haurà de quedar el cinquanta per cent d'aquesta lliure de construcció o edificació i dedicat a l'ús agrari o forestal o, si s'escau, en l'estat natural primitiu. Aquest percentatge no serà aplicable en el cas de campaments de turisme o de centres recreatius, esportius o d'oci que, per les seues característiques, necessiten ocupar a l'aire lliure una gran superfície d'instal·lacions sense edificació. En el cas de centres educatius o sanitaris, a l'efecte del compliment d'aquest percentatge es computarà les superfícies lliures d'edificació destinades a activitats esportives o d'esplai vinculades al centre.
En cas d'implantació de serveis mitjançant un pla especial, serà aquest el que fixe les condicions de parcel·la més adequades a la prestació del servei i a l'adequació a l'entorn».
5. S'afegeix un últim paràgraf a l'article 32, amb el text següent:
«Així mateix, tampoc no requeriran declaració d'interès comunitari els usos i aprofitaments que excepcionalment estiguen atribuïts en els instruments d'ordenació ambiental prevists en la normativa d'espais naturals protegits que qualifiquen el sòl com no urbanitzable protegit, i es requerirà en aquest cas, amb caràcter previ a la implantació de l'ús o aprofitament corresponent, l'informe favorable de la conselleria competent en matèria d'espais naturals».
6. Es modifica l'apartat 4 de l'article 33, que queda redactat de la manera següent:
«4. El canvi o la substitució de les determinacions en les declaracions d'interès comunitari exigeix complir el mateix procediment legalment previst per a l'aprovació. També serà exigible tramitar aquest procediment per a la implantació d'aquestes activitats en edificacions existents i per a l'ampliació o reforma de les ja autoritzades. No obstant això, no serà necessari obtenir una nova declaració d'interès comunitari quan es tracte únicament de reforma sense ampliació exterior d'edificacions o instal·lacions afectes a activitats autoritzades per una declaració prèvia, o quan la modificació consistesca en un canvi d'ús sense incidència sobre el territori. En aquest últim cas, l'interessat haurà de comunicar a l'ajuntament les raons per les quals considera que el canvi d'ús sol·licitat no té incidència sobre el territori i no requereix per això declaració d'interès comunitari».
7. Els apartats 2, 3 i 4 de l'article 34 queden redactats de la manera següent:
«2. A aquest respecte, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, a proposta motivada de l'ajuntament afectat, establirà un determinat cànon d'ús i aprofitament, per quantia corresponent al cost econòmic que es derivaria de la transformació d'un sòl urbanitzable per a l'obtenció d'una parcel·la de superfície, ús i aprofitament equivalent a l'ocupada per l'activitat autoritzada per la declaració d'interès comunitari. El cànon es meritarà d'una sola vegada en ocasió de l'atorgament de la llicència urbanística, i l'ajuntament podrà acordar, a sol·licitud de l'interessat, el fraccionament o l'ajornament del pagament, sempre dins del termini de vigència concedit. Mitjançant una ordre conjunta de les conselleries competents en matèria de mines i d'urbanisme es regularan els criteris i els paràmetres que cal tenir en compte per a determinar la quantia del cànon corresponent a activitats d'explotació de jaciments minerals i la resta de recursos geològics.
3. L'ajuntament podrà proposar l'exempció del pagament del cànon d'ús i aprofitament quan es tracte d'activitats benefiques i assistencials i sense ànim de lucre bastant acreditades, o la reducció fins a un cinquanta per cent quan es tracte d'activitats industrials, productives, terciàries o de serveis susceptibles de crear ocupació.
4. L'impagament donarà lloc a la caducitat de la llicència. La percepció del cànon correspon als municipis i les quantitats ingressades per aquest concepte s'integraran en el patrimoni municipal del sòl».
8. S'afegeix un nou apartat a l'article 37:
«4. Quan es tracte d'activitats industrials, productives i terciàries o de serveis, i en atenció a la seua capacitat per a crear ocupació, la conselleria competent en matèria d'urbanisme podrà acordar-ne la tramitació urgent a proposta de l'ajuntament. En aquest cas, els terminis que preveu aquesta llei es reduiran a la meitat, i el termini d'informació pública serà de vint dies hàbils. En la sol·licitud d'informes i dictàmens es farà constar la declaració d'urgència. No es tramitarà amb caràcter d'urgència aquelles actuacions que, per raó de l'objecte, estiguen subjectes a informes exigits per la legislació de patrimoni cultural immoble o impacte ambiental».
9. S'afegeix una nova disposició addicional, en els termes següents:
«Vuitena. Emissió d'informes per l'administració de la Generalitat i les entitats locals.
Tots els informes exigits per aquesta llei que hagen de ser evacuats pels òrgans de l'administració de la Generalitat o per les entitats locals s'hauran d'emetre en el termini màxim d'un mes des de la recepció de la sol·licitud, llevat que la normativa reguladora específica establesca una altra cosa. Transcorregut aquest termini, la falta d'emissió de l'informe no impedirà la continuació del procediment».
Article 3. Modificacions de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge
La Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, queda modificada com segueix:
1. L'apartat 5 de l'article 13 queda redactat de la manera següent:
«5. Qualsevol proposta de modificació del planejament que comporte una alteració de les directrius definitòries de l'estratègia d'evolució urbana i d'ocupació del territori establida en els plans generals municipals requereix la revisió del pla».
2. L'apartat 1 de l'article 85 queda redactat de la manera següent:
«1. Els ingressos procedents del cànon establit per a les declaracions d'interés comunitari en sòl no urbanitzable s'integren en el patrimoni municipal del sòl, i els és d'aplicació el que disposa l'article 259 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.»
3. S'afegeix una nova disposició addicional, en els termes següents:
«Setena. Emissió d'informes per l'administració de la Generalitat i les entitats locals.
Tots els informes exigits per aquesta llei que hagen de ser evacuats pels òrgans de l'administració de la Generalitat o per les entitats locals s'hauran d'emetre en el termini màxim d'un mes des de la recepció de la sol·licitud, llevat que la seua normativa reguladora específica establisca una altra cosa. Transcorregut aquest termini, la falta d'emissió de l'informe no impedirà la continuació del procediment».
Article 4. Règim jurídic de la societat mercantil Vaersa, Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, SA
1. La societat mercantil Vaersa, Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, SA (en endavant, Vaersa), és una empresa de la Generalitat de les previstes en l'apartat 2 de l'article 5 del Text Refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell, que realitza les activitats que conformen el seu objecte social.
Les societats filials de Vaersa íntegrament participades per capital de titularitat pública tenen les funcions reconegudes en els respectius estatuts socials.
2. La societat mercantil Vaersa té la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic de la Generalitat. Per aquesta raó, l'entitat Vaersa queda obligada a executar els treballs i les activitats, que, inclosos en el seu objecte social, li encomanen cadascun dels departaments en què s'estructura la Generalitat, les seues entitats i centres adscrits, i els poders adjudicadors que d'aquesta en depenen, donant una especial prioritat al fet que s'ordenen com a conseqüència de les situacions d'emergència que es declaren. Aquesta obligació es refereix, amb caràcter exclusiu, als encàrrecs que es formulen a Vaersa com a mitjà propi instrumental i servei tècnic.
Les societats filials de Vaersa íntegrament participades per capital de titularitat pública poden ser considerades mitjans propis i serveis tècnics de la Generalitat, sempre que es complisquen els requisits legals que siguen aplicables. En aquest cas, aquestes entitats queden obligades a executar els treballs i activitats, que, inclosos en el seu objecte social, li encomanen cadascun dels departaments en què s'estructura la Generalitat, les seues entitats i centres adscrits, i els poders adjudicadors que en depenen.
Les relacions entre les societats mercantils indicades en aquest apartat amb l'administració de la Generalitat, i els poders adjudicadors que d'aquestes depenen, tenen naturalesa instrumental i no contractual, i s'articulen mitjan comandes de gestió de les previstes en l'article 24.6 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, per la qual cosa, a tots els efectes, són de caràcter intern, dependent i subordinat.
3. El capital social de Vaersa ha de ser íntegrament de titularitat pública.
Poden participar en el capital social de Vaersa altres administracions públiques mitjançant l'adquisició d'accions, de conformitat amb els procediments previstos en la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat. Al seu torn, les administracions públiques que, si és el cas, participen en l'accionariat de Vaersa només poden alienar les seues participacions a favor de la Generalitat o d'organismes de dret públic vinculats o dependents d'aquella.
4. L'entitat Vaersa i les seues societats filials íntegrament participades per capital de titularitat pública, per raó de la seua condició de mitjans propis instrumentals, poden ser utilitzades pels departaments en què s'estructura la Generalitat en les seues relacions de cooperació amb altres administracions o subjectes juridicopúblics.
5. La societat mercantil Vaersa pot realitzar, per encàrrec de les administracions, entitats i poders adjudicadors indicats en l'apartat 2, l'execució de quantes actuacions estiguen previstes en el seu objecte social, incloent en tot cas la realització de qualsevol tipus de treballs, obres, estudis, informes, projectes, direcció d'obres, serveis, i la gestió de serveis públics, en matèria de medi ambient, recursos hídrics, canvi climàtic, ordenació del territori, paisatge i del litoral, agricultura, ramaderia, pesca i alimentació, en particular:
a) La construcció d'infraestructures destinades a l'emmagatzemament, valorització o eliminació de qualsevol tipus de residus, com també la realització de qualsevol activitat relacionada amb la gestió d'aquests, en particular, la recollida, el transport, l'emmagatzemament, el depòsit, el tractament, el reciclatge, la transformació i l'eliminació, la comercialització i la venda dels productes resultants, com també la regeneració de sòls contaminats.
b) La protecció, conservació, manteniment, vigilància, millora, recuperació, rehabilitació, investigació i gestió necessàries per al manteniment de les condicions ambientals de qualsevol espai natural, siga legalment protegit o no, com també de pedreres, graveres i altres explotacions d'àrids, riberes, marges, llits i conques fluvials, litorals i llits marins, pastius, masses arbòries, forests i terrenys forestals, i en general, de qualsevol espai o bé susceptible de protecció o tractament pels valors ambientals que continga.
c) La protecció, la conservació, el manteniment, la vigilància, la millora, la recuperació, la rehabilitació i la repoblació de la flora i fauna.
d) La gestió, la vigilància, l'aprofitament i la regeneració de forests i la resta de recursos forestals; la protecció hidrològica de marges, riberes i conques; la protecció, recàrrega i regeneració d'aqüífers i rius; la depuració i el sanejament de les aigües, i la protecció, el tractament i la regeneració de sòls.
e) L'experimentació, la investigació i el seguiment de tècniques i coneixements relatius a la prevenció de l'efecte del canvi climàtic, a qualsevol forma de contaminació atmosfèrica, i, si és el cas, la comercialització i la venda d'aquestes tècniques i coneixements; la protecció, la conservació, la millora, la recuperació, la investigació i la gestió necessària per al manteniment i la regeneració de les condicions ambientals atmosfèriques.
f) La realització d'estudis d'impacte ambiental, l'execució d'aquests i la vigilància de les mesures correctores o del condicionat ambiental.
g) La realització de qualsevol tipus de tasques en relació a la consultoria, implantació i manteniment de sistemes de gestió de la qualitat i excel·lència empresarial, sistemes de gestió ambientals, sistemes i models d'eficiència energètica, com també la realització d'auditories externes a fi d'evidenciar el compliment pels esmentats sistemes de la normativa establida en el corresponent marc de referència.
h) La realització d'activitats destinades a la detecció i prevenció de catàstrofes ambientals (incendis, inundacions, etc.), l'extinció d'incendis i la restauració paisatgística, com també activitats d'investigació i divulgació en la matèria.
i) L'elaboració d'estudis, treballs i dictàmens, com també l'organització de cursos, xarrades, jornades, conferències, taules redones, activitats de divulgació, educació, difusió o ensenyament en matèries relacionades amb l'objecte social.
j) Gestió i protecció de recursos hídrics, construcció i explotació d'infraestructures hidràuliques, modernització de regadius, reutilització i estalvi de l'aigua, com també activitats destinades al control i protecció de la qualitat de l'aigua, incloent la presa de mostres i l'estudi analític (físic, químic i microbiològic) de les aigües d'abastiment litorals, continentals i abocaments per a la determinació de la seua qualitat, i la realització dels estudis i investigacions necessàries, com també les experimentacions, els assajos, les aplicacions i la divulgació necessària per a la millora i el manteniment de la qualitat de les aigües.
k) La realització d'obres de construcció civil, serveis i labors forestals, agropecuàries i silvícoles, restauració d'espais ambientals, tractament, distribució i venda de residus forestals, agrícoles, industrials o de qualsevol altre tipus, susceptibles d'aprofitament energètic.
l) Construcció i gestió d'infraestructures agràries i ramaderes, exercici d'activitats relacionades amb la millora de l'entorn rural, optimització de regadius, sostenibilitat i biomassa, com també les activitats encaminades a l'optimització en la utilització dels recursos naturals i la investigació, experimentació, capacitació i transferència de tecnologia.
m) L'ordenació, el desenvolupament, la protecció i la millora de les produccions agrícoles, ramaderes i pesqueres, com també la formació i la capacitació professional maritimopesquera.
n) La realització d'activitats relatives a l'ordenació del territori i del litoral, com també la gestió de les polítiques de paisatge a la Comunitat Valenciana.
o) La realització de qualsevol tipus d'actuacions destinades a millorar la qualitat de vida a les zones rurals, elaboració d'estratègies per al seu desenvolupament, com també qualsevol tipus d'activitats destinades a la modernització del sector pesquer i agroalimentari de la Comunitat Valenciana.
p) El finançament de la construcció o explotació de les infraestructures i de la resta d'actuacions que siguen objecte de comanda.
q) La realització de tasques o activitats complementàries o accessòries a les indicades anteriorment.
6. L'entitat Vaersa, com també les seues societats filials íntegrament participades per capital de titularitat pública, estan obligades a satisfer les necessitats de l'administració de la Generalitat i dels seus poders adjudicadors en la consecució dels seus objectius d'interés públic mitjançant la realització, per encàrrec d'aquests, de la planificació, l'organització, la investigació, el desenvolupament, la innovació, la gestió, l'administració i la supervisió de qualsevol tipus d'assistències i serveis tècnics en els àmbits d'actuació assenyalats en el seu objecte social, o mitjançant l'adaptació i aplicació de l'experiència i coneixements desenvolupats en aquests àmbits a altres sectors de l'activitat administrativa.
Així mateix, l'entitat Vaersa, com també les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública, estan obligades a participar i actuar, per encàrrec de l'administració de la Generalitat i dels seus poders adjudicadors, en tasques d'emergència i protecció civil, en especial, la intervenció en catàstrofes ambientals o en crisi o necessitats de caràcter agrari, pecuari o ambiental; a efectuar tasques de prevenció de riscos i emergències de qualsevol tipus; i a realitzar activitats de formació i informació pública en supòsits d'interés públic i, en especial, per a la prevenció de riscos, catàstrofes o emergències.
Per aquesta raó, les actuacions urgents o les d'emergència que es declaren amb motiu de catàstrofes o calamitats de qualsevol naturalesa que li siguen encomanades per l'autoritat competent tenen caràcter preferent per a Vaersa, com també per a les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública.
En les situacions d'emergència, en les quals l'administració de la Generalitat ha d'actuar de manera immediata, pot disposar directament de Vaersa, com també de les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública, i ordenar-los les actuacions necessàries per a aconseguir la més eficaç protecció de les persones, els béns i el manteniment dels serveis.
Amb aquest fi, s'integren en els dispositius existents de prevenció de riscos, incorporant-se als seus plans d'actuació i assumint els protocols que siguen aplicables. Aquestes situacions mobilitzaran tots els mitjans al seu abast que es requerisquen.
7. Les actuacions de Vaersa, com també de les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública, no poden suposar en cap cas l'exercici de potestats administratives.
8. L'entitat Vaersa, i les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública, no poden participar en els procediments per a l'adjudicació de contractes convocats per l'administració de la Generalitat i els seus poders adjudicadors. No obstant això, quan no concórrega cap licitador, pot encarregar-se a aquestes societats l'execució de l'activitat objecte de licitació pública.
9. L'import de les obres, els treballs, els projectes, els estudis, els subministraments, i la prestació de serveis realitzats per Vaersa, o per les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública que, per raó del que disposa l'apartat 5, els siguen encomanats per l'administració de la Generalitat o pels poders adjudicadors que d'aquesta en depenen, s'ha de determinar aplicant a les unitats executades les tarifes corresponents. Aquestes tarifes s'han de calcular de manera que representen els costos reals d'execució, que han d'integrar tant els costos directes com els costos indirectes, als quals s'han d'afegir les taxes i els impostos que la societat estiga obligada a satisfer per aquesta actuació. Aquest mateix sistema de tarifes també és aplicable per a pressupostar aquestes actuacions.
Les tarifes han de ser elaborades i aprovades per l'administració de la Generalitat, en la forma que es determine reglamentàriament.
10. Les actuacions obligatòries que s'encomanen a Vaersa o a les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública, han d'estar definides, segons els casos, i a excepció de les actuacions declarades d'urgència o emergència, en projectes, memòries o altres documents tècnics i valorades en el corresponent pressupost, conforme al sistema de tarifes a què es refereix el punt anterior.
Amb anterioritat a la formulació de la comanda, els òrgans competents han d'aprovar els documents indicats en el paràgraf anterior i s'han d'efectuar els preceptius tràmits tècnics, jurídics, pressupostaris i de control i aprovació de la despesa.
11. Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, l'entitat Vaersa, com també les societats filials íntegrament participades per capital de titularitat pública, poden realitzar, atenent al que es disposat en el seu objecte social, actuacions, treballs, obres, prestacions de serveis i comercialització dels seus productes dins o fora del territori nacional, directament o a través de les filials, respectant en tot cas el que disposa la legislació de contractes del sector públic.
12. L'entitat Vaersa i les societats filials d'aquesta íntegrament participades per capital de titularitat pública tenen la consideració de «poders adjudicadors» dels previstos en l'article 3.3.b de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, per la qual cosa els són d'aplicació les previsions al respecte establides en la llei per als contractes que hagen de signar-se en l'exercici de les seues activitats.
13. La competència per a revisar d'ofici els actes preparatoris i d'adjudicació dels contractes que efectue Vaersa en la seua condició de «poder adjudicador», com també per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació previst en l'article 37 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, correspon al conseller competent en matèria de medi ambient.
La competència per a revisar d'ofici els actes preparatoris i d'adjudicació que efectuen les societats filials de Vaersa íntegrament participades per capital de titularitat pública en la seua condició de «poders adjudicadors», com també per a resoldre el recurs especial en matèria de contractació, s'ha de determinar, respectivament, en funció del que disposen els articles 34 i 37 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.
Article 5. Pagament ajornat en contractes d'obra que ha d'efectuar l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana
Els contractes d'obres d'infraestructura en matèria d'abastiment d'aigua, sanejament, depuració o reutilització d'aigües depurades, corresponents a actuacions incloses en la planificació d'infraestructures de la Generalitat o incloses en el pla d'obres que anualment aprova el Consell d'Administració de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, poden incloure clàusules de pagament ajornat del preu, sempre que el Consell ho autoritze expressament per a cada contracte, amb un informe previ de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, i que l'ajornament no supere en deu anys el termini d'execució de l'obra de què es tracte. Aquests ajornaments meritaran, en tot cas, els corresponents interessos.
A aquest efecte, els plecs que regisquen els procediments de contractació han de recollir en forma expressa les condicions de finançament, i la determinació dels interessos i la forma de pagament d'aquests.
Article 6. Modificació de la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de la Generalitat, de Creació de l'Institut Cartogràfic Valencià
S'afig un nou article 2 bis i un nou article 2 ter a la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de la Generalitat, de Creació de l'Institut Cartogràfic Valencià, amb la redacció següent:
«Article 2 bis
L'Institut Cartogràfic Valencià, com a mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'administració de la Generalitat, està obligat a realitzar els treballs que aquesta li encomane, en l'àmbit de les matèries següents:
1. Explotació, distribució i anàlisi de les dades obtingudes en qualsevol dels camps de les ciències geogràfiques, com ara, astronomia, geodèsia, topografia, cartografia, sistemes d'informació geogràfica, fotogrametria, fotointerpretació, teledetecció, dades i imatges procedents de plataformes terrestres, aèries, navals o satel·litals, geofísica, geologia, oceanografia, hidrografia, enginyeria sísmica, navegació i el posicionament en terra, mar o aire.
2. L'assessorament i la realització de consultories en qualsevol dels camps de les ciències geogràfiques.
3. Realització d'alçaments i representacions cartogràfiques, per qualsevol procediment topogràfic, fotogramètric o mitjançant sensors remots, especialment mitjançant tractament digital i procediments mecanitzats.
4. Realització de treballs de topografia clàssica en general, fotogrametria, mesuraments, assessoraments tècnics i informes, delineació de plans, treballs de reproducció i enquadernació i, en general, qualsevol tipus de treball d'assistència a l'enginyeria civil.
5. Realització, distribució i explotació de qualsevol tipus de treballs d'impressió gràfica referits a cartografia, plans i sistemes d'informació sobre qualsevol tipus de suport.
6. Disseny, desenvolupament, realització, instal·lació, assessorament tècnic, manteniment, distribució i explotació de productes, programes i aplicacions informàtiques de qualsevol matèria relacionada amb les ciències geogràfiques, com també la prestació de qualsevol tipus de servei informàtic relacionat amb aquestes.
7. Elaboració, tractament, gestió i distribució de bases de dades d'informació numèrica o gràfica, i la prestació de serveis de valor afegit sobre aquestes.
8. Investigació i desenvolupament de noves tècniques, nous mètodes d'ocupació, càlcul, o instrumental, en el domini de l'enginyeria geodèsica, cartogràfica i topogràfica, o en qualsevol altra activitat relacionada amb les ciències geogràfiques.
9. La recollida, la classificació, depuració i administració de la cartografia existent en les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i, eventualment, en altres entitats de dret privat per a crear un banc de dades cartogràfiques.
10. Elaboració, realització, reproducció i distribució de treballs cartogràfics de base, com també la publicació d'altres treballs que es jutge convenient.
11. Realització de mostres i estudis per a la confecció d'inventaris i registres de qualsevol tipus relacionats amb el territori, la seua actualització i conservació.
12. Realització de treballs d'enquesta, inventari, mesurament, valoració, codificació, classificació i captura de dades en totes les modalitats i camps d'aplicació, científic, tècnic, comercial, cartogràfic, topogràfic, o de qualsevol altre àmbit de les ciències geogràfiques.
13. Serveis de maneig, tabulació, procés i traspàs de dades i informació geogràfica sobre mapes i ortofotomapes, documentació geogràfica, plànols, fotografies, suports magnètics, pantalles i qualsevol altre mitjà en general, com també els serveis i treballs administratius amb arxius i semblants.
14. Elaboració d'estudis, informes, plans, avantprojectes, projectes de caràcter tècnic, organitzatiu, econòmic o social, en tot allò que afecta matèria cartogràfica, com també elevar estudis, suggeriments o informes que crega oportuns, en l'àmbit de la seua competència.
15. Organització de cursos, xarrades, jornades, conferències, taules redones, activitats de divulgació, educació, difusió o ensenyança en matèries relacionades amb les seues funcions o en qualsevol camp de les ciències geogràfiques.
16. Formació del personal de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana adscrit a tasques cartogràfiques, o relacionat amb qualsevol dels camps esmentats anteriorment pertanyents a les ciències geogràfiques».
«Article 2 ter
1. L'Institut Cartogràfic Valencià pot requerir, en les seues actuacions obligatòries anteriors, la col·laboració d'empresaris particulars, de conformitat amb el que disposa la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.
2. L'Institut Cartogràfic Valencià no pot participar en els procediments d'adjudicació de contractes convocats per l'administració de la Generalitat. No obstant això, quan no hi concórrega cap licitador, pot encarregar-se-li l'execució de l'activitat objecte de licitació pública.
3. L'import de les actuacions, treballs i estudis realitzats per mitjà de l'Institut Cartogràfic Valencià s'ha de determinar aplicant a les unitats executades les tarifes corresponents que han de ser aprovades per la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d'ordenació del territori. Aquestes tarifes s'han de calcular de manera que representen els costos reals de realització i la seua aplicació a les unitats produïdes ha de servir de justificant de la inversió o dels serveis realitzats.
Quan determinades unitats no tinguen aprovada la seua tarifa, el cost pot valorar-se a partir del corresponent al dels elements simples que integren altres unitats amb tarifa aprovada i que també formen part de la unitat de què es tracte. En el cas que tampoc puga aplicar-se el procediment descrit anteriorment, el cost serà el que figure en el pressupost aprovat per l'òrgan competent. En ambdós casos, els costos així determinats tindran el caràcter de tarifa, i tindran validesa només per a l'encàrrec a què es referisquen.
4. Els contractes de subministraments o serveis que l'Institut Cartogràfic Valencià haja de concertar per a l'execució de les activitats expressades s'han d'adjudicar mitjançant l'aplicació del procediment establit a aquest efecte en la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, i la resta de normes de desenvolupament.
5. El director de l'Institut Cartogràfic Valencià ha de resoldre els recursos contra els actes que en matèria de contractació emeta l'Institut Cartogràfic Valencià d'acord amb el que disposa la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic».
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única
En el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Consell aprovarà un decret que regule la coordinació dels instruments i els procediments continguts en la Llei 9/2006, de 28 d'abril, d'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, amb els instruments i els procediments establerts en la legislació valenciana en matèria d'ordenació del territori i l'urbanisme.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Concerts previs en tramitació a l'entrada en vigor de la llei
1. En els supòsits en què, abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'haja dictat la resolució autonòmica donant per conclusa la fase de concert previ del pla general, poden prosseguir els tràmits per a l'aprovació del pla general.
2. En el cas de concerts previs que, a l'entrada en vigor d'aquesta llei no disposen de la resolució autonòmica que done per conclusa aquesta fase, l'ajuntament ha d'optar entre una d'aquestes possibilitats:
a) Desistir de la sol·licitud formulada a la conselleria competent en matèria d'urbanisme, i en aquest cas el document de concert previ produirà els efectes del document consultiu o d'inici d'acord amb el que preveu l'article 83.1 de la Llei Urbanística Valenciana, segons la redacció donada per aquesta llei.
b) No desistir de la sol·licitud. En aquest cas, la resolució autonòmica que done per superat i conclús el tràmit de concert previ, amb l'efecte previst en l'article 216.4 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, només es pot adoptar després que el document de concert previ obtinga, després dels tràmits necessaris, la memòria ambiental prevista en la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Segona. Règim transitori de les declaracions d'interés comunitari per a la implantació d'activitats industrials, productives i terciàries o de serveis
Les sol·licituds de declaració d'interés comunitari per a la implantació d'activitats industrials, productives i terciàries o de serveis que no hagen sigut sotmeses a informació pública abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei poden acollir-se al procediment d'urgència establit en l'article 37.4 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, modificat per l'article 2, apartat 8, d'aquesta llei.
Tercera. Efecte de la caducitat o resolució de l'adjudicació de programes d'actuació integrada sobre la classificació del sòl
1. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, i fins al 31 de desembre de 2012, els actes que es dicten per a declarar la caducitat o resoldre l'adjudicació de programes d'actuació integrada per incompliment dels seus terminis d'execució no produiran efecte desclassificatori del sòl, llevat que l'administració actuant així ho acorde, de forma expressa i motivada, després de l'expedient contradictori iniciat d'ofici o a instància de part interessada.
2. S'autoritza el Consell per a prorrogar el que estableix l'apartat anterior mentre subsistisquen circumstàncies que així ho aconsellen.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que estableix aquesta llei.
2. En particular, queden derogats els preceptes següents:
a) Els articles del 112 al 116, ambdós inclusivament, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
b) L'article 102 de la Llei 12/2004, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat.
c) Els articles 205, 214 a 216, ambdós inclusivament, 225 a 233, ambdós inclusivament, i 463, com també l'annex I, del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig.
d) L'Ordre de 3 de novembre de 2008, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es regula el cost de transformació de la superfície vinculada a les declaracions d'interés comunitari per al càlcul del cànon d'ús i aprofitament.
3. Queden sense efecte les referències contingudes en la legislació urbanística i d'ordenació del territori relatives a la cèdula territorial d'urbanització.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al millor desenvolupament i aplicació d'aquesta llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 21 de juliol de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea