DECRET LLEI 16/2020, de 13 de novembre, per a l'habilitació en Fininval del Fons Valencià de Resiliència davant de la situació derivada de la Covid-19. [2020/9747]
(DOGV núm. 8955 de 18.11.2020) Ref. Base de dades 009281/2020
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 19.11.2020 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic Grup temàtic: Legislació Matèries: Economia i Hisenda Pública Malaltia infecciosa Descriptors: Temàtics: economia, malaltia infecciosa, empresa, política econòmica, préstec , monografies
DECRET LLEI 16/2020, de 13 de novembre, per a l'habilitació en Fininval del Fons Valencià de Resiliència davant de la situació derivada de la Covid-19. [2020/9747]
Preàmbul
Els efectes sobre el teixit productiu valencià de la crisi sanitària derivada de la Covid-19 seran molt profunds. Diferents estimacions suggereixen que el producte interior brut de la Comunitat Valenciana disminuirà més del 10 % en 2020, degut, en part, a lespecialització productiva de les empreses que hi resideixen, i en part també a la seua menor grandària i capitalització. Encara que les empreses han realitzat notables esforços per alleugerir les seues estructures de costos durant la crisi, reduint en la mesura del possible la contractació de serveis externalitzats i ajustant al màxim les plantilles, sespera que les companyies registren pèrdues especialment severes en els sectors que han registrat una major caiguda de la demanda a causa de la crisi: comerç, transport, turisme, hostaleria, restauració i, en menor mesura, indústria.
En una primera fase de la crisi, les administracions públiques shan ocupat de dissenyar mecanismes de liquiditat que permeteren a les empreses distribuir en el temps els costos de la pandèmia. En línia amb altres governs europeus, el Govern dEspanya va aprovar mitjançant el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a limpacte econòmic i social de la Covid-19 un programa de garanties públiques per valor de 100.000 milions deuros, per a cobrir fins al 80 % del risc de les operacions financeres subscrites amb la banca comercial per les empreses i autònoms, amb domicili social o seu dactivitat en territori nacional. Els terminis de les operacions garantides sestenen fins a un màxim de sis anys, en coherència amb el marc temporal aprovat per la Comissió Europea a fi de regular les mesures dajuda estatal destinades a recolzar leconomia en el context de lactual brot de Covid-19. Daltra banda, el Consell, a través de lIVF, també va aprovar una línia de liquiditat per valor de 100 milions deuros, destinada a cobrir les necessitats de finançament dempreses solvents, que pogueren acreditar capacitat de reembossament del préstec sol·licitat en un termini màxim de cinc anys, ampliable excepcionalment a sis. Les diferents iniciatives públiques han sigut efectives, perquè el grau dutilització dels programes ha sigut elevat i, aparentment, la demanda de finançament solvent ha quedat degudament coberta.
No obstant això, a mesura que la crisi ha anat avançant, shan anat refredant les expectatives duna ràpida recuperació de lactivitat econòmica, de manera que les pèrdues reals per a les empreses valencianes podrien ser finalment majors que les inicialment previstes. Aquesta circumstància planteja dos problemes de gran importància que es retroalimenten entre si. Duna banda, les majors pèrdues tendeixen a erosionar de manera notable els fons propis de les companyies, ja de per si limitats per ser-ne la majoria pimes de naturalesa familiar, generen problemes de solvència i comprometen seriosament la seua viabilitat a llarg termini. Daltra banda, les majors pèrdues comporten un increment de les necessitats de finançament dels negocis que, atés lempitjorament dels indicadors de solvència, no sempre seran finançables per limport necessari i a un cost accessible, fins i tot considerant les garanties públiques acordades.
En condicions normals, les empreses amb un nivell dendeutament insostenible es veuen abocades a reestructurar el seu deute, o bé en el marc dun acord extrajudicial amb els creditors, o bé en el context dun procediment concursal. Si la reestructuració del deute no és possible dins del termini i en la forma escaient, lexcés dendeutament sol derivar en la liquidació més o menys ordenada de lempresa, destruint els actius intangibles que aquesta ha anat generant al llarg del temps, amb freqüència mitjançant finançament públic de naturalesa estatal o autonòmica. Evitar la deterioració daquests actius intangibles constitueix un objectiu primordial de les polítiques públiques, especialment si es té en compte que la feble situació de moltes empreses valencianes no és en aquest cas fruit de la mala gestió, sinó duna circumstància externa imprevisible com la crisi sanitària, sense que pertoque invocar arguments de risc moral que justifiquen una resposta estrictament privada per a alinear els interessos de deutors i creditors.
En aquestes condicions, i en cas que la solució privada no fora suficient, és possible una intervenció pública en el disseny de la qual operarien tant criteris doportunitat política, basats en les externalitats positives del rescat per al conjunt de la societat, com criteris deficiència i eficàcia en la utilització dels recursos públics. Des de la perspectiva de les externalitats per al conjunt de la societat, el suport públic a les empreses amb el risc dinsolvència hauria de limitar-se a: a) empreses que desenvolupen activitats estratègiques, entenent per tals aquelles que són transversals al conjunt de sectors dactivitat; b) empreses la desaparició de les quals generaria una important destrucció docupació en una zona geogràfica determinada, arrossegant altres empreses que presten serveis a la comunitat; i c) empreses que incorporen de manera intensiva al seu procés de producció diferents tipus dactius intangibles, difícilment reemplaçables a curt termini. Des del punt de vista de leficiència i leficàcia dels recursos públics, la intervenció no hauria doperar en companyies que no foren viables abans de la pandèmia, i per a obtindre el suport públic cal que el beneficiari de les ajudes aporte un pla de viabilitat rigorós elaborat per experts independents.
Així ho ha entés el Govern dEspanya que, mitjançant el Reial Decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i locupació, crea el Fons de Suport a la Solvència dEmpreses Estratègiques (dara en avant, el «Fons estatal»), amb una dotació pressupostària de 10.000 milions deuros. El Fons estatal es concep com una eina dúltim recurs per a empreses solvents a 1 de gener de 2020 que, a causa de les pèrdues patrimonials causades per la pandèmia, no troben en els instruments de liquiditat dissenyats pel govern una alternativa de finançament ajustat a les seues necessitats. El finançament atorgat pel Fons estatal no sols sinstrumenta mitjançant facilitats creditícies amb diferents nivells de subordinació, sinó que a més preveu la utilització dinstruments híbrids de capital i fins i tot ladquisició de participacions empresarials, sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit damortitzacions, subjecte al seu torn a penalitzacions en cas dincompliment. LAcord del Consell de Ministres de 21 de juliol de 2020, pel qual sestableix el funcionament del Fons de Suport a la Solvència dEmpreses Estratègiques, estableix els criteris delegibilitat bàsics que han de reunir els sol·licitants, així com limport mínim del finançament que ascendirà a 25 milions deuros, excepte circumstàncies excepcionals.
En làmbit autonòmic valencià, un dels eixos fonamentals de lestratègia del Consell per a fer front als efectes econòmics de la pandèmia ha consistit precisament a dissenyar una línia de préstecs participatius orientada a la xicoteta i mitjana empresa. El préstec participatiu és un instrument híbrid de capital, dels previstos pel Fons estatal, que està regulat en el Reial decret llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de lactivitat econòmica. A efectes mercantils, els préstecs participatius computen com a fons propis de lempresa, sense atorgar a lAdministració cap participació en el capital de la companyia. LInstitut Valencià de Finances va incorporar aquesta línia de préstecs participatius a la seua cartera de negoci, acollint-se al Marc temporal nacional dajudes destat que, a diferència del Marc temporal comunitari, no inclou cap mesura de capitalització. Per això, la Generalitat notifica aquests préstecs participatius com si foren ajudes directes, i el seu import està subjecte al límit de 500.000,00 euros.
Com que la pràctica ha revelat que aquest import és amb freqüència inferior a les necessitats de finançament de les empreses en dificultats, sembla oportú aplicar totes les possibilitats que ofereix la segona ampliació del Marc temporal comunitari per a ampliar les possibilitats dactuació del Consell en aquest àmbit, sempre ajustant lactuació de la Generalitat al principi de subsidiarietat respecte a les ajudes estatals plantejades pel Govern dEspanya.
En aquest sentit, i tenint en compte que el Govern limita les actuacions del Fons estatal a aquelles sol·licituds de finançament que superen un llindar mínim de 25 milions deuros, el Consell considera necessari cobrir les necessitats de finançament de companyies de mitjana grandària, que necessiten un suport financer per import inferior a aquest llindar mínim i superior a 500.000,00 euros, xifra que actualment cobreix la línia de participatius de lIVF.
A aquest efecte, sha considerat convenient utilitzar la figura del Fons Fininval creat per la Llei de la Generalitat 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, si bé cal complementar la regulació continguda en els arts. 96 a 99 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, per a habilitar Fininval per a la utilització dinstruments híbrids de capital i fins i tot per a ladquisició de participacions empresarials, sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit damortitzacions.
Com a instrument legislatiu, el decret llei pot utilitzar-se sempre que el fi que justifica la legislació durgència, siga, tal com reiteradament ha exigit el nostre Tribunal Constitucional (sentències 6/1983, de 4 de febrer, F 5; 11/2002, de 17 de gener, F 4, 137/2003, de 3 de juliol, F 3 i 189/2005, de 7 juliol, F 3) subvenir a una situació concreta, dins dels objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment durgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, màximament quan la determinació daquest procediment no depén del Govern.
La doctrina constitucional continguda en la STC 61/2018, que recull la jurisprudència anterior més rellevant, indica que lús del decret llei sha estat acceptant en situacions que shan qualificat de «conjuntures econòmiques problemàtiques». No hi ha dubte que la situació actual pot subsumir-se en el concepte de conjuntura econòmica problemàtica i requereix una resposta àgil a fi de crear les estructures necessàries per a abordar la crisi. Segons un recent informe del Banc dEspanya, les pèrdues ocasionades per la pandèmia poden estendres al 50 % del teixit productiu espanyol, sense que semble raonable esperar una menor incidència a la Comunitat Valenciana, tenint en compte la prevalença a la regió dalguns sectors, com el turisme, que figuren entre els més afectats per la situació de crisi sanitària. En aquestes condicions, no seran poques les companyies que, al tancament de lexercici 2020, es trobaran en causa de dissolució, conforme a larticle 363.1.e del Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual saprova el text refós de la Llei de societats de capital. Sense un suport públic, que permeta restaurar lequilibri patrimonial i finançar les necessitats de circulant, una part significativa del teixit productiu valencià, incloses algunes empreses de naturalesa estratègica per a la nostra economia, estan abocades a la liquidació en qüestió de mesos. Daltra banda, les mesures establertes pel decret llei no lesionen drets constitucionals i respecten el contingut essencial de la propietat privada i la lliure empresa, consagrats en larticle 33 i 38, respectivament, de la Constitució Espanyola.
De conformitat amb el que es disposa en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, aquest decret llei sajusta als principis de bona regulació.
Així, dacord amb els principis de necessitat i eficàcia, la iniciativa es fonamenta en linterés general que suposa atendre les circumstàncies socials i econòmiques excepcionals derivades de la crisi de salut pública provocada per la Covid-19, i és aquest el moment dadoptar mesures addicionals per a subvenir a aquestes necessitats i constituir el decret llei linstrument més adequat per a garantir-ne la consecució.
La norma és conforme amb el principi de proporcionalitat en contindre la regulació imprescindible per a aconseguir lobjectiu de garantir el benestar de tota la ciutadania i dels treballadors i treballadores en particular i minimitzar limpacte en lactivitat econòmica davant la situació excepcional. Atés el principi de seguretat jurídica, la norma és coherent amb la resta de lordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i la seua eficàcia està condicionada a lautorització per part de les autoritats comunitàries dels programes de suport definits a lempara daquesta.
Vista la urgència per a laprovació daquesta norma, se nexceptuen els tràmits de consulta pública i daudiència i informació públiques, de conformitat amb el que es disposa en larticle 133.4 de la Llei 39/2015.
En conseqüència, dacord amb larticle 44.4 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i larticle 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller dHisenda i Model Econòmic i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de 13 de novembre de 2020,
DECRETE
Article 1. Suport a la resiliència de les empreses valencianes
Dins del seu objectiu general previst en larticle 96.1 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, Fininval podrà dur a terme mesures específiques de reforç de la solvència dempreses no financeres que formen part dels sectors del comerç, oci, hostaleria, restauració, transport i indústria, així com daquelles altres que siguen estratègiques en el sentit de ser tractores o transversals per al conjunt de sectors dactivitat, representen un percentatge elevat de lactivitat econòmica i de locupació en una demarcació geogràfica concreta, o incorporen al procés de producció actius intangibles de rellevància significativa, no reemplaçables a curt termini.
Aquestes mesures específiques abastaran la utilització daportacions de capital, instruments financers híbrids com a préstecs preferents i participatius o deute convertible en accions i facilitats creditícies amb diferent grau de subordinació en concret, deute privilegiat, ordinària o subordinada, tot això sempre amb caràcter temporal atés un programa preestablit damortitzacions, subjecte alhora a penalitzacions en cas dincompliment.
A aquest efecte es dotarà un instrument financer específic dins de Fininval que es denominarà «Fons Valencià de Resiliència» (FVR).
Article 2. Dotació del Fons Valencià de Resiliència (FVR)
Les conselleries competents per raó del sector dactivitat de les empreses destinatàries i lIVF mitjançant un acord específic establiran la dotació de lFVR.
Els acords aconseguits hauran dexpressar el contingut mínim que sestableix en larticle 97.3 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
Article 3. Beneficiàries
Podran ser beneficiàries del finançament qualsevol societat mercantil no cotitzada que complisca les condicions establertes en les convocatòries que lIVF realitze una vegada formalitzat lacord amb les conselleries interessades per a la dotació de lFVR.
Article 4. Facultats de gestió i administració
Correspondran a lIVF totes les facultats de gestió i administració en relació amb les empreses beneficiàries de lFVR, incloent-hi la designació, si escau, de consellers o conselleres, la incorporació, si és el cas, a lòrgan dadministració de lentitat mitjançant la designació del nombre de consellers o conselleres equivalent a la seua quota de participació arredonida al nombre enter més pròxim i lexercici de drets polítics que això comporte.
Les accions i participacions socials adquirides per lFVR amb la finalitat indicada en aquest decret llei no sintegraran en el patrimoni de la Generalitat. Formaran un patrimoni separat administrat per lIVF. En conseqüència, a aquestes acciones i participacions socials no els resultarà aplicable el que es disposa en la Llei 14/2003, de 10 dabril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Article 5. Compliment de la normativa en matèria dajudes dEstat
Les operacions finançades per lFVR sajustaran a la normativa dAjudes dEstat de la Comissió Europea i en particular, a la Comunicació de la Comissió Europea sobre el Marc temporal relatiu a les mesures dajuda estatal destinades a donar suport a leconomia en el context de lactual brot de Covid-19.
Article 6. Confidencialitat
Les dades, documents i informacions que es troben en poder de lIVF en virtut de les funcions que exercisca en les empreses per actuacions realitzades o finançades a càrrec de lFVR tindran caràcter reservat i, amb les excepcions previstes en la normativa vigent, no podran ser divulgats a cap persona o autoritat, ni utilitzats amb finalitats diferents daquelles per a les quals van ser obtinguts. Quedaran també obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents daquella per a la qual els siga subministrada els auditors de comptes, assessors legals i altres experts independents que puguen ser designats per lIVF en relació amb el compliment de les funcions que tenen legalment atribuïdes.
La responsabilitat que en els casos previstos en les lleis li poguera correspondre, si escau, a lempleat o empleada pública que, en nom de lIVF sintegre com a membre dun consell dadministració dalguna empresa en el capital social de la qual participe lFVR serà directament assumida per la Generalitat. No obstant això, es podrà exigir a lempleat o empleada pública designada com a conseller o consellera en les empreses participades la responsabilitat en què haguera pogut incórrer pels danys i perjudicis causats en els seus béns o drets quan hi haguera hagut dol, culpa o negligència greu, conforme al que es preveu en les lleis administratives en matèria de responsabilitat patrimonial.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Supressió de lhabilitació
Correspondrà al Consell a proposta del conseller dHisenda i Model Econòmic adoptar la decisió de suprimir lhabilitació que concedeix aquest decret llei a Fininval per a establir mesures específiques de reforç de la solvència empresarial, quan jutge que les circumstàncies excepcionals que les justifiquen han desaparegut, sempre que això aconselle deixar aquesta habilitació sense efecte.
En el moment en què això es produïsca, el saldo que hi haja en aquell moment podrà ser assignat a qualsevol altre instrument financer vigent en el Fons o ingressat a favor de la Generalitat, amb lacord del Consell Executiu de Fininval.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Modificació de larticle 97 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre
Es modifica larticle 97 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat que quedarà redactat com segueix:
«Article 97. Estructura de governança i òrgan de gestió
1. Es designa lInstitut Valencià de Finances (IVF) com a organisme gestor del fons per a la gestió dels instruments financers de la Generalitat i del seu sector públic dependent.
2. LIVF durà a terme la gestió directa dels instruments financers del Fons, sense perjudici que puga confiar part de la seua execució a intermediaris financers.
3. Cada conselleria o entitat del sector públic instrumental i lInstitut Valencià de Finances (IVF), en nom propi i per compte del Fons, acordaran una estructura de funcionament dels instruments financers que shagen de crear, adequada per a garantir la correcta execució daquests i la utilització dels recursos del Fons aportats per cadascuna de les conselleries o entitats del sector públic instrumental interessades conforme als principis de gestió i les prioritats dinversió identificades.
En cadascun dels acords que es formalitzen shaurà de fer constar, almenys:
a) La definició, per part de la conselleria o entitat del sector públic instrumental, de linstrument financer que es pretenga crear identificant producte, beneficiaris o destinataris, entre altres qüestions necessàries per al seu desenvolupament.
b) La dotació pressupostària que aportarà la conselleria o entitat del sector públic instrumental destinada a la creació dels instruments esmentats.
c) Els mecanismes de gestió daquest.
d) Les comissions que percebrà lòrgan gestor, IVF, per gestionar-los.
e) Lestructura de governança de lacord que permeta lexecució adequada de linstrument financer que es cree.
Cada conselleria o entitat del sector públic instrumental que participe del fons Fininval realitzarà el control i serà responsable dels instruments que es creen en virtut de cadascun dels acords, així com de la seua execució.
4. Lestructura i governança de Fininval estarà composta pels òrgans següents:
a) President o presidenta
b) Consell Executiu
c) Comissió o comissions de gestió
d) Gestor
5. Tindrà la condició de president o presidenta de Fininval la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda. A la presidència de Fininval li correspondrà:
a) Exercir la representació de Fininval.
b) Exercir la presidència del Consell Executiu
c) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries del Consell Executiu, així com la fixació de lordre del dia. Li correspondrà suspendre les sessions per causes justificades.
d) Presidir les sessions del Consell Executiu, moderar el desenvolupament dels debats i dirimir amb el seu vot els empats en les votacions celebrades a lefecte dadoptar acords.
e) Visar les actes i certificacions dels acords del Consell Executiu.
6. El Consell Executiu serà lòrgan superior de govern i coordinació de Fininval. Estarà format pel president o presidenta daquest i els vocals següents:
a) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de model econòmic i finançament.
b) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria deconomia sostenible, sectors productius, comerç i consum.
c) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de promoció i desenvolupament del sector turístic.
d) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria dagricultura i medi ambient.
e) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria de transport i mobilitat.
f) La persona titular de la secretaria autonòmica, o si no nhi ha, de la direcció general, que exercisca les competències en matèria dinnovació.
g) La persona titular de la Direcció General de lInstitut Valencià de Finances, que actuarà com a secretari o secretària del Consell amb veu però sense vot.
7. Correspondrà a les persones vocals del Consell Executiu de Fininval.
a) Rebre, amb una antelació mínima de cinc dies, la convocatòria que conté lordre del dia de les reunions.
b) Participar en els debats de les sessions.
c) Exercir el seu dret al vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
d) Formular precs i preguntes.
e) Obtindre la informació necessària per a complir les funcions assignades.
f) Aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició.
8. El Consell Executiu com a òrgan superior de govern i coordinació de Fininval tindrà la condició dòrgan gestor daquest a lefecte del que es disposa en la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic, i serà competent per a:
a) Establir les directrius estratègiques dactuació conforme a les prioritats dinversió identificades, que seran de compliment preceptiu per al gestor. A aquest efecte, correspondrà al Consell Executiu autoritzar lIVF a subscriure, en representació de Fininval, acords amb les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental per a la posada en funcionament dinstruments financers.
b) Adoptar les regles dorganització i funcionament intern de Fininval.
c) Aprovar els pressupostos anuals dexplotació i capital de Fininval.
d) Aprovar els comptes anuals de Fininval, aplicació de resultats, i liquidació dels pressupostos
e) Tindre la condició de comptedant a lefecte de rendició de comptes conforme al que es preveu en la disposició addicional huitena de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, sector públic instrumental i subvencions de la Generalitat.
9. La comissió o comissions de gestió es constituiran en virtut dels acords que, segons el que es disposa en lapartat 3 daquest article, es formalitzen entre les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental i lIVF per a la posada en funcionament dels diferents instruments financers. És a dir, hi haurà una comissió de gestió per cada instrument financer que es pose en funcionament dins de Fininval.
10. La composició de la comissió o comissions de gestió serà la següent:
a) Una persona en representació de la conselleria o conselleries o entitats del sector públic instrumental, proponents de linstrument financer, amb rang mínim de director o directora general. En el cas que linstrument financer el promoga una sola conselleria o una sola entitat del sector públic instrumental es designaran dos membres per part de la conselleria o entitat del sector públic de què es tracte.
b) El director o directora general de lIVF que exercirà la funció de secretaria de la comissió, amb veu però sense vot.
11. Les comissions de gestió tindran com a funció primordial supervisar lexecució adequada dels instruments financers que van donar lloc a aquestes i, en aquest sentit, vetlaran perquè es facilite tota la informació i col·laboració que siga necessària per a això entre les diferents conselleries o entitats del sector públic instrumental i lIVF com a òrgan encarregat de la gestió del fons. Correspondrà a les comissions de gestió:
a) Elaborar, aprovar i subscriure les convocatòries públiques dels instruments financers creats.
b) Determinar els procediments i verificacions que lIVF aplicarà en la tramitació dels instruments financers.
c) Adoptar la decisió que corresponga amb vista a la concessió o denegació en cada cas de lactuació de què es tracte, amb linforme previ de lIVF en el qual sacredite el compliment de les condicions delegibilitat establides en la convocatòria.
Si les operacions suposen conjuntament un suport a la solvència del beneficiari per import superior a 5.000.000,00 deuros, es requerirà lautorització prèvia del Consell.
d) Aprovar les novacions, refinançaments, reestructuracions doperacions i en general les modificacions dels acords que puguen sorgir al llarg de la duració de les mesures acordades, així com qualsevol actuació tendent a maximitzar la recuperació dels imports deguts en cas dimpagament.
12. El gestor de Fininval serà lInstitut Valencià de Finances (IVF) i també ho serà dels diferents instruments financers que sacorden. En tant que gestor de Fininval correspondrà a lIVF:
a) Formalitzar en nom propi i per compte del Fons tots els instruments financers i contractes doperacions financeres derivats de lexecució de les línies dactuació del Fons.
b) Realitzar els cobraments i els pagaments derivats de les operacions del Fons.
c) Registrar totes les operacions en una comptabilitat específica, separada i independent de la pròpia.
d) Actuar com a depositari dels títols acreditatius de les operacions realitzades en nom propi i per compte del Fons.
e) Subscriure i formalitzar els acords, convenis i contractes que resulten necessaris per a la gestió del Fons.
f) Actuar com a representant i per compte del fons davant ladministració tributària de lEstat, de la hisenda pública de la Generalitat, o qualsevol altra administració, amb caràcter general.
g) Col·laborar amb els òrgans de control competents subministrant tota la informació que li siga requerida per aquests en lexercici de les seues competències de comprovació i control.
h) Elaboració dels avantprojectes de pressupostos anuals dexplotació i capital del Fons i dels costos per la gestió del Fons.
i) Elaboració i formulació dels comptes anuals, la proposta daplicació de resultats i les liquidacions dels pressupostos i dels costos per la gestió.
j) Prestar els mitjans necessaris per al compliment de les finalitats del Fons.
k) Representar Fininval en els òrgans de govern de les empreses receptores del finançament atorgat pel Fons, quan aquesta es materialitze en aportacions de capital o així ho aconselle la supervisió de les obligacions contretes pel deutor. A aquest efecte, lIVF podrà delegar la representació de Fininval en tercers designats atenent criteris dexperiència en lexercici professional daquestes funcions.
l) Reclamar extrajudicialment i judicialment, en el cas dincompliment per part de la prestatària de qualsevol obligació pactada, limport que sacredite pel contracte, tant per capital com per interessos, despeses i tributs, així com executar les garanties pactades.
m) En general, el gestor portarà totes aquelles accions i iniciatives que resulten necessàries per a la gestió del Fons.
13. En relació amb els diferents instruments financers lIVF, com a gestor daquests, serà competent per a la instrucció del procediment de concessió de finançament, a lempara de les convocatòries aprovades per les diferents comissions de gestió. En concret, tindrà encomanades les atribucions següents:
a) Realitzar les comprovacions que tinguen per convenients per a verificar les dades de les declaracions aportades per les empreses sol·licitants.
b) Examinar tota la documentació presentada.
c) Verificar ladequació dels projectes presentats als objectius que es persegueixen amb el finançament en particular i amb els requisits de la convocatòria en general.
d) Determinar quines són les despeses elegibles dacord amb el que especifica la convocatòria.
e) Emetre linforme delegibilitat de cada projecte presentat.
14. En la seua condició de gestor, lIVF no assumeix cap responsabilitat econòmica per lexecució de Fininval ni dels seus instruments financers, es limitarà a gestionar els fons aportats per les conselleries proponents, seguint les directrius estratègiques aprovades pel Consell Executiu i, en cadascun dels instruments financers, les directrius que haja establit cadascuna de les comissions de gestió.»
Segona. Habilitació
Es faculta el Consell per a desplegar i executar aquest decret llei.
Tercera. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 13 de novembre de 2020
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller dHisenda i Model Econòmic
VICENT SOLER I MARCO