diari

LLEI 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del Taxi de la Comunitat Valenciana [2017/10067]

(DOGV núm. 8167 de 10.11.2017) Ref. Base de dades 009695/2017

LLEI 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del Taxi de la Comunitat Valenciana [2017/10067]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

La Generalitat exerceix la competència exclusiva en matèria de transports terrestres que transcórreguen íntegrament pel seu territori d’acord amb el que estableix l’article 49.1.15.a de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, en relació amb el que estableix l’article 148.1.5.a de la Constitució espanyola, que estableix que són competència de les comunitats autònomes «els ferrocarrils i les carreteres l’itinerari de les quals transcórrega íntegrament en el territori de la comunitat autònoma i, en els mateixos termes, el transport desenvolupat per aquests mitjans o per cable».
Al seu torn, en garantia del principi d’autonomia local reconegut en la Constitució i en la normativa de règim local, els municipis exerceixen competències sobre el transport dins del seu terme municipal, especialment en aquells municipis amb població superior a cinquanta mil habitants, on el transport urbà es configura com a una competència de necessària prestació per part dels referits municipis.

D’altra banda, la competència sobre els transports terrestres que excedisquen l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana correspon a l’Estat de conformitat amb l’article 149.1.21.ª de la Constitució.
Aquesta distribució competencial fa que l’objectiu d’aquesta llei siga la regulació íntegra, completa i ordenada del servei públic impropi de transport de viatgers en taxi, tant urbà com interurbà, que permeta determinar amb claredat les competències sobre aquest servei.
Un altre objectiu d’aquesta llei és consolidar un model de prestació de servei basat en el professional autònom que és titular d’una autorització de taxi i opta per reservar a les persones físiques l’exercici de l’esmentada activitat. I, això, justificat per entendre que la realització del transport pels titulars de l’activitat garanteix una major eficàcia en el servei prestat, ja que hi ha un contacte directe entre la persona usuària i qui assumeix el risc de l’explotació, la qual cosa es traduirà en una millor protecció dels drets i la seguretat i igualtat de la persona usuària i una major capacitat d’ajust de l’oferta a la demanda, que afectarà positivament reduint l’impacte ambiental de l’activitat i beneficiant, per tant, la salut dels ciutadans. En coherència amb aquest model que vol implantar-se, la llei preveu la transmissió d’autoritzacions acumulades, ja que no pareix raonable que, en tractar-se d’un sector que no està liberalitzat i on el nombre màxim d’autoritzacions està limitat, determinats titulars puguen disposar de diverses autoritzacions al mateix temps. No obstant això, aquesta transmissió d’autoritzacions pot quedar diferida en el temps, en el supòsit de la primera i la segona autorització acumulada en excés, en determinats supòsits.

És també pretensió d’aquesta llei oferir als professionals d’aquesta activitat un marc jurídic que els permeta la seua realització en condicions d’homogeneïtat, modernitat i seguretat, rendibilitat i condicions laborals dignes, reconèixer la contribució que presten a l’activitat productiva i econòmica i destacar el component públic que caracteritza les seues prestacions.
La regulació de la prestació del servei de taxi es troba regulada actualment en la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana. La norma esmentada no fa una regulació única del sector del taxi, sinó que hi estan regulats uns altres tipus de transport, diferents plans de mobilitat per al desplaçament de les persones, les infraestructures de transport i el règim d’infraccions i sancions. Raons de tècnica legislativa i de seguretat jurídica aconsellen la realització d’una regulació diferenciada i única per a la prestació del servei de taxi que aclarisca el règim de competències de les distintes administracions intervinents. Així mateix, resulta convenient crear un règim d’infraccions i sancions específic per a aquest sector d’activitat, ja que en l’actualitat té una regulació comuna als distints mitjans de transport. Això, unit a les novetats que introdueix la norma, que es detallen a continuació, justifica una nova regulació del sector del taxi.

Com a novetats d’aquesta llei, a més de les esmentades anteriorment, cal destacar l’enumeració detallada dels drets i deures dels usuaris i les obligacions dels professionals del taxi, la creació de la figura dels centres de distribució de serveis de taxi amb forma de societat mercantil o cooperativa de serveis que agrupe titulars d’autoritzacions de taxi, com a instrument per al desenvolupament tecnològic i millora en la prestació del servei, i la introducció de mesures per a aconseguir l’objectiu del percentatge de vehicles adaptats establit en altres lleis. També es dota d’instruments l’administració per a possibilitar la regulació del servei, amb l’objectiu de garantir la seua eficàcia, seguretat i homogeneïtat, i s’estableixen mesures per a evitar autoritzacions de taxi inactives o en situació irregular, sense perjudici de reconèixer les circumstàncies personals dels titulars per mitjà del reconeixement explícit de la figura de la reactivació de l’autorització. Finalment, també es preveu la possibilitat de creació d’òrgans consultius en matèria de taxi, amb participació de representants de l’administració, de les associacions representatives del sector del taxi i dels consumidors i usuaris.

En l’exercici d’aquesta iniciativa normativa, s’ha actuat d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, accessibilitat, simplicitat i eficàcia, que queden reflectits en l’articulat del text.
En concret, es garanteixen els principis de necessitat i proporcionalitat en concórrer raons d’interès general com són la protecció dels drets, la seguretat i la salut dels ciutadans usuaris dels serveis de taxi, que justifiquen l’exigència d’autorització per a l’exercici de l’activitat de transport públic de viatgers en vehicles de turisme.

Per a això, la llei es distribueix en set títols, quatre disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i set finals.
El títol I regula l’objecte, l’àmbit d’aplicació de la llei, les definicions, a fi de facilitar la comprensió de la norma i els principis generals a què ha de subjectar-se la prestació d’aquest tipus de transport, considerant la naturalesa de servei públic de caràcter impropi que li atribueix la doctrina i la jurisprudència. Així mateix, regula el repartiment de competències i atribueix al taxi l’oferta genèrica de transport en les vies públiques i altres establiments com ara aeroports, ports i estacions ferroviàries i d’autobusos.
El títol II, distribuït en quatre capítols, regula el règim jurídic de l’activitat del servei del taxi. Conté preceptes relatius a les autoritzacions de taxi; en concret, els requisits per a l’obtenció, la vigència i suspensió, el visat, rehabilitació i reactivació, la transmissió i els supòsits d’extinció.
També es realitza una regulació dels vehicles i les seues característiques, així com la seua capacitat i antiguitat i la possibilitat de substitució d’uns per uns altres menys antics, per tal d’aconseguir una major homogeneïtat del servei de taxi.
Finalment, en els capítols III i IV s’arrepleguen els articles referents a les prerrogatives de l’administració, la prestació de serveis concertats i els centres de distribució dels serveis de taxi.
El títol III arreplega el règim tarifari de la prestació dels serveis de taxi per mitjà de l’establiment de tarifes urbanes i interurbanes que responguen al tipus de contracte diferent establit amb l’usuari. Així mateix, a fi de garantir la correcta aplicació de les tarifes esmentades i que l’usuari dispose d’informació veraç, aquesta llei estableix les circumstàncies en què els vehicles que presten els serveis de taxi han d’estar proveïts d’un aparell taxímetre que permeta en tot moment als viatgers controlar el preu del transport. També s’hi incorpora l’obligació de disposar de mitjans per al cobrament telemàtic.

El títol IV regula les àrees de prestació conjunta com a entitats formades per uns quants municipis per a la millora de la prestació del servei de taxi. Els vehicles degudament autoritzats podran prestar qualsevol servei, ja tinga caràcter urbà o interurbà, que es realitze íntegrament en les dites àrees, inclús si excedeix o s’inicia fora del terme en què estiga domiciliada l’autorització. També conté preceptes relatius al règim de prestació del servei de taxi en municipis i àrees de prestació conjunta i en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos.

El títol V regula l’estatut jurídic de les persones usuàries i dels taxistes. La llei parteix de la concepció que el servei de taxi ha d’estar orientat a garantir a l’usuari un servei de la màxima qualitat possible. En aquest títol es regula un ampli elenc de drets de l’usuari així com d’obligacions dels prestadors del servei del taxi. Tot això, sense oblidar que la persona usuària, en fer ús d’aquest servei, necessàriament haurà de complir una sèrie de deures que estan arreplegats expressament en la llei.
El títol VI preveu la possibilitat de creació d’òrgans consultius en matèria de taxi, amb participació de representants de l’administració, de les associacions representatives del sector del taxi i de les persones consumidores i usuàries.
La funció principal dels dits òrgans és col·laborar amb l’administració de la Generalitat en la millora de les condicions de prestació dels serveis de taxi, fonamentalment quant a l’increment de la seguretat i qualitat i a la incorporació de noves tecnologies.
El títol VII arreplega el règim sancionador i el dota del marc legal adequat, per a la qual cosa efectua una regulació detallada de la inspecció, de les regles sobre la responsabilitat, de les infraccions i sancions, de les mesures cautelars necessàries per a aconseguir que les sancions s’apliquen de manera eficaç així com del procediment sancionador a aplicar.
Aquest règim sancionador atorga als municipis un instrument legal efectiu per a donar la cobertura necessària a les ordenances que es dicten en un futur per a regular aquest servei.
Finalment s’arrepleguen una sèrie de disposicions addicionals, transitòries i finals la finalitat de les quals és tenir en compte aquelles situacions que permetran una correcta aplicació de la llei.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2017.


TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. L’objecte d’aquesta llei és regular el transport públic discrecional de persones viatgeres en vehicles de turisme que es realitze dins del territori de la Comunitat Valenciana.
2 Queden exceptuats de l’aplicació d’aquesta llei:
a) L’arrendament de vehicles de turisme amb conductor.
b) Els transports que es realitzen en recintes tancats dedicats a activitats distintes del transport terrestre, llevat que puguen incidir en el sistema general de transports.

Article 2. Definicions
A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per:
a) Vehicles de turisme: els vehicles automòbils de quatre rodes, diferents de les motocicletes, concebuts per al transport de persones, amb una capacitat entre cinc i nou places, inclosa la persona que els condueix.
b) Taxi: vehicle de turisme identificat com a tal amb el seu número d’autorització d’àrea de prestació conjunta o llicència municipal, taxímetre, mòdul exterior que indique posició de lliure o tarifes, si és el cas, destinat al servei de persones viatgeres.
c) Serveis de taxi: transport públic i discrecional de persones viatgeres realitzat en vehicles de turisme per persones físiques que disposen del títol habilitador corresponent per a la prestació del servei i que es presta per compte d’altri per mitjà de retribució econòmica subjecta a tarifa i per mitjà de contracte per la capacitat total del vehicle.
d) Serveis urbans de taxi: els serveis de taxi amb origen i destinació dins del terme municipal d’un únic municipi o, si és el cas, d’una àrea territorial de prestació conjunta que s’establisca de conformitat amb aquesta llei.
e) Serveis interurbans de taxi: els que es realitzen amb origen en un municipi o àrea de prestació conjunta i destinació fora d’aquest àmbit territorial.
f) Transport públic: aquell transport que es desenvolupe per compte d’altri per mitjà de retribució econòmica.
g) Transport discrecional: transport que s’efectua sense subjecció a un itinerari, calendari o horari preestablit.
h) Transport de persones viatgeres: el que es dedica a efectuar desplaçaments de les persones i els seus equipatges en vehicles construïts i preparats amb aquesta finalitat.
i) Transport amb vehicle adaptat: el que es du a terme amb vehicle preparat per a contenir i utilitzar almenys una cadira de rodes ancorada i ocupada per una persona viatgera.
j) Autorització de transport públic de persones viatgeres amb vehicles de turisme o autorització de taxi: la llicència d’activitat que habilita per a realitzar transports d’aquesta classe amb vehicles matriculats a Espanya conduïts per la persona titular o per personal integrat en la seua organització.
k) Titular: persona que disposa del títol habilitador necessari per a la prestació de serveis de taxi.
l) Conductor de vehicles de turisme de transport públic de persones: persona física que guia un vehicle de turisme dedicat a la prestació dels serveis de taxi bé per ser titular del títol habilitador requerit en la present llei, bé per ser assalariat o familiar col·laborador del titular, i que disposa del permís de conducció exigit en la legislació vigent i compta amb la corresponent capacitació professional i compleix els requisits propis del titular de l’autorització que s’establisquen.

m) Centres de distribució de serveis de taxi: entitats amb personalitat jurídica pròpia que agrupa els titulars d’autoritzacions de taxi amb la finalitat de concentrar l’oferta de serveis de taxi i millorar la seua comercialització.
n) Operadors de serveis de taxi: són els titulars d’autorització i els centres de distribució de serveis de taxi.
o) Àrees de prestació conjunta: les àrees geogràfiques de caràcter supramunicipal que poden ser constituïdes de conformitat amb la present llei, per raó d’interès general, quan hi haja interacció o influència recíproca entre els serveis de taxi dels municipis que les integren.

p) Obligació de servei: exigència definida o determinada per l’administració competent en matèria de transport, a fi de garantir els serveis de transport de viatgers que el titular d’un taxi no assumiria, si considerara exclusivament el seu propi interès comercial.
q) Equipatge: qualsevol objecte o conjunt d’objectes que, a petició del viatger, l’acompanyen durant el viatge a bord del vehicle.
r) Familiar col·laborador: persona lligada al titular de l’autorització per raó de parentiu, fins al segon grau inclusivament, per consanguinitat o afinitat i, si és el cas, per adopció.
s) Transport de paqueteria o farmàcia: quan estiguen dedicats a fer un servei de transport de paquets i medicaments en les condicions que establisca la llei.

Article 3. Principis
La prestació del servei de taxi se sotmet als següents principis, a més de tots aquells previstos en la normativa vigent:
a) La universalitat, accessibilitat, continuïtat i igualtat en la prestació dels serveis de taxi.
b) Intervenció administrativa per a garantir un nivell de qualitat adequat en la prestació d’aquest servei de transport públic.
c) Assegurar l’equilibri econòmic de l’activitat i la suficiència del servei, que es prestarà mitjançant titulars que operen al seu risc o ventura, habilitats a aquest efecte per l’administració, mitjançant la competència limitada en el sector i l’establiment de tarifes màximes o obligatòries. Els titulars de les autoritzacions podran recolzar-se en persones assalariades per a la prestació del servei.
d) Respecte als drets dels usuaris reconeguts per la legislació vigent i la incorporació dels avanços tècnics que permeten la millora de les condicions de la prestació del servei, la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient.
e) Respecte als drets dels professionals, siguen titulars o assalariats, evitant situacions d’explotació i cessió de treballadors i qualsevol altra situació de competència deslleial interna pròpia del sector, als quals dotarà dels mitjans necessaris reconeguts per la legislació vigent.

Article 4. Competències
1. La conselleria competent en matèria de transport exerceix les competències següents:
a) La gestió, ordenació i control dels serveis de transport urbà en taxi prestats dins d’un àmbit supramunicipal configurat com a àrea de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana.
b) La gestió, ordenació i control dels serveis de transport interurbà en taxi prestats entre municipis o àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana.
c) Per delegació de l’Estat, i d’acord amb la Llei orgànica 5/1987, de 30 de juliol, sobre les autoritzacions de transport públic de viatgers amb vehicles de turisme d’àmbit nacional, el seu règim tarifari i sancionador.
2. Els municipis que no formen part d’una àrea de prestació conjunta són competents sobre els serveis de transport urbà en taxi que es presten íntegrament dins del seu municipi.
3. Les competències atribuïdes als municipis s’exerciran en coordinació amb la conselleria competent en matèria de transports, especialment en matèries com el dimensionament de l’oferta o l’adopció de mesures que puguen incidir en els serveis de taxi o altres transports de viatgers competència de la Generalitat o de l’Estat.
4. Les competències a què es refereixen els punts anteriors comprendran tots els aspectes de la regulació del servei del taxi previstos en la present llei, excepte les delegades per l’Estat, que hauran d’atenir-se a la corresponent llei de delegació i, si és el cas, a la normativa estatal d’aplicació.
5. Les competències de la Generalitat sobre transport interurbà en taxi prestat entre municipis o àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, s’exerciran conciliant la normativa d’aplicació amb aquella que hi haja vigent per als transports interurbans d’àmbit nacional. Amb aquesta finalitat, el títol habilitador per a realitzar transport interurbà dins de la Comunitat Valenciana s’entendrà implícit en el que s’expedisca a vehicles domiciliats en aquesta, per delegació de l’Estat, per a realitzar transport interurbà d’àmbit nacional.
6. En concordança amb el punt anterior, serà aplicable la legislació estatal a tots els serveis interurbans de taxi, amb independència que el seu trajecte siga o no interior de la Comunitat Valenciana.

Article 5. Del servei de transport públic del taxi
1. Les necessitats de mobilitat individual per mitjà de transport públic de viatgers amb vehicles de turisme les satisfan els ajuntaments i la Generalitat per mitjà dels serveis de taxi urbans i interurbans definits en l’article 2 de la present llei. No podran utilitzar de manera total o parcial, així com de manera complementària, la paraula «taxi» tots aquells vehicles o serveis que no complisquen amb les característiques descrites en l’article 2 d’aquesta llei.
2. L’oferta genèrica a la persona usuària de serveis de transport públic de viatgers amb vehicles de turisme en vies públiques i establiments oberts a l’ús públic com ara ports, aeroports, estacions ferroviàries i d’autobusos, intercanviadors modals, centres esportius i d’oci, hotels i centres residencials, queda reservada per als vehicles de turisme que presten el servei de taxi regulat en la present llei. I això, sense perjudici del dret d’elecció de la persona usuària per a utilitzar el mitjà de transport que estime més adequat, després de la contractació prèvia d’aquest al marge de vies públiques i establiments ressenyats anteriorment.
3. Les administracions públiques, a través dels plans i serveis d’inspecció, vetlaran perquè es respecte aquesta reserva d’activitat a favor del servei del taxi en les vies públiques i establiments d’anàloga titularitat, dotarà de mitjans i crearà els instruments i procediments administratius oportuns per a impedir que concórreguen en aquest segment del transport de viatgers altres serveis no autoritzats.


TÍTOL II
RÈGIM JURÍDIC DE L’ACTIVITAT DEL TAXI

CAPÍTOL I
Títol habilitador per a la prestació del servei de taxi

Article 6. Autorització del servei de taxi
1. El servei de taxi es realitzarà amb l’autorització prèvia administrativa expedida per la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de transports, o pels ajuntaments els municipis de les quals no s’hagen integrat en una àrea de prestació conjunta per a la prestació del servei de taxi, i serà atorgada per temps indefinit.
2. L’autorització s’atorgarà en favor de persones físiques habilitades a aquest efecte i que només podran ser titulars d’una única autorització i per a un vehicle. En cap supòsit podran atorgar-se autoritzacions de forma conjunta a més d’una persona ni a comunitats de béns.
3. L’autorització habilitarà per a la prestació de serveis dins de l’àmbit municipal, o del d’una àrea supramunicipal en el cas que s’haja creat una àrea de prestació conjunta per als serveis de taxi que integre uns quants municipis.
4. Aquesta autorització haurà de vincular-se, i serà prèvia, a l’expedició de l’autorització de transport interurbà competència de l’Estat, a fi que el taxi quede habilitat, així mateix, per a la prestació de serveis que excedisquen el territori del seu corresponent àmbit funcional.

5. Els titulars de les autoritzacions per a la prestació de taxi hauran de facilitar la informació que reglamentàriament es determine i que permeta identificar les persones titulars, el vehicle que tingueren adscrit per a la prestació del servei, l’associació a què pertanyen i les persones assalariades juntament amb les condicions laborals i els seus horaris, dins dels paràmetres que la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal permeta, per a l’elaboració d’una base de dades centralitzada i accessible a la ciutadania. Les persones titulars hauran de comunicar, a més, els canvis que es vagen succeint respecte de l’anterior situació comunicada a la conselleria competent en la matèria.


Article 7. Noves autoritzacions
1. L’atorgament de noves autoritzacions de taxi es realitzarà a través de procediments de lliure concurrència que respecten el dret del ciutadà que complisca els requisits a accedir en condicions d’igualtat a la titularitat de l’autorització. L’administració competent promourà, per mitjà de mesures d’acció positiva, la progressiva incorporació de dones al sector del taxi.
En la convocatòria del procediment de lliure concurrència es faran constar els criteris d’adjudicació, entre els quals es trobaran l’experiència professional, la valoració que el vehicle de turisme que es pretenga adscriure a la llicència de taxi siga adaptat per al transport de persones amb mobilitat reduïda i l’acreditació de coneixements per a atendre persones amb alguna discapacitat física o psíquica. En la resolució dels procediments de lliure concurrència després de la valoració de mèrits i requisits, en cas d’empat, l’atorgament de l’autorització es realitzarà a favor del gènere més infrarepresentat en el sector del taxi.

2. Així mateix, serà necessari un estudi previ justificatiu de l’entitat sol·licitant i l’informe dels ajuntaments afectats, de les associacions professionals i dels usuaris. En tot cas, es requereix l’informe favorable de l’òrgan competent per a expedir l’autorització de transport interurbà, en el cas que siguen distints.
3. A les noves autoritzacions se’ls adscriurà un vehicle de fins a dos anys d’antiguitat.
4. No podran atorgar-se noves autoritzacions de taxi quan la relació entre nombre de taxis i els milers d’habitants d’un determinat municipi o àrea de prestació conjunta excedisca la unitat. I si no s’excedeix aquesta ràtio, només podran atorgar-se noves autoritzacions de taxi en casos degudament justificats per raons de demanda que calga atendre o a fi d’aconseguir el percentatge de vehicles adaptats d’un cinc per cent, o fracció, en l’àmbit concret.

Article 8. Requisits del titular de l’autorització
1. Només podran ser titulars d’autorització de taxi els qui acrediten el compliment dels requisits següents:
a) Tenir nacionalitat espanyola o d’un Estat membre de la Unió Europea o d’un altre país estranger en què, en virtut d’acords, tractats o convenis internacionals subscrits per Espanya, no siga exigible el requisit de la nacionalitat o comptar amb les autoritzacions o permisos de treball que, de conformitat amb el que disposa la legislació sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, resulten suficients per a la realització de l’activitat de transport en el seu propi nom.
b) Haver superat proves acreditatives de la seua capacitació professional per a la prestació del servei convocades per la conselleria o ajuntament corresponent, que podran ser teòriques de formació o cultura general i pràctiques sobre coneixement de l’entorn i de capacitat per a la relació del conductor amb les persones usuàries. S’hi podrà incloure una prova psicotècnica que avale la capacitat per a prestar de manera professional el servei públic del taxi.
c) Tenir l’autorització per a conduir prevista per la normativa de circulació, trànsit i seguretat vial per a conduir vehicles de turisme amb antiguitat mínima d’un any. La suspensió temporal d’aquesta autorització no significarà incompliment d’aquest requisit.
d) Complir el requisit d’honorabilitat, en els termes establits en la legislació estatal i europea per a l’exercici de la professió de transportista per carretera, i no tenir antecedents penals per delictes relacionats amb la seguretat viària, la integritat de les persones, per delictes de violència de gènere o delictes d’odi, sempre que les penes imposades per aquests delictes siguen superiors a dos anys. En aquest cas, els titulars podran realitzar l’efectiva prestació del servei de taxi mitjançant conductors assalariats.
e) Compliment de les obligacions fiscals, socials, laborals i mediambientals exigides per la normativa a aquest efecte.
f) Acreditar la titularitat d’un vehicle de turisme que complisca les condicions establides per a aquests vehicles en règim de propietat, arrendament financer, rènting o qualsevol altre règim admès per la normativa vigent que atribuïsca la plena disponibilitat del vehicle domiciliat en l’àmbit en què se li atorgue l’autorització o en un municipi pròxim i accessible.
g) Tenir coberta la responsabilitat civil pels danys que puguen ocasionar-se en la prestació del servei, segons el que disposa la normativa vigent.
h) Qualssevol altres que normativament puguen ser exigits, en especial, referits a la millora de la seguretat en la prestació del servei.

2. Per a accedir a les proves de capacitació professional podrà exigir-se un nivell mínim d’estudis o titulació corresponent a ensenyament reglat, prova psicotècnica, coneixements suficients de castellà i, si s’estima convenient, per raó de les característiques dels usuaris de l’àmbit corresponent, de valencià i d’anglès. Tant els conductors assalariats com els familiars col·laboradors del titular de l’autorització hauran d’acreditar que compleixen els requisits reflectits en els apartats a, b, c i d del punt anterior a cada moment.

3. Els titulars d’autoritzacions de taxi en municipis o àrees de 20.000 habitants o més, explotaran el seu taxi amb plena i exclusiva dedicació, encara que sense perjudici de la possibilitat d’administrar el seu patrimoni familiar o exercir una altra activitat econòmica, sempre que en ambdós casos no es tracte de transport o activitats relacionades amb aquest. Es considera dedicació del taxista l’exercici de funcions en associacions de taxistes i en centres de distribució de serveis de taxi.

4. Als efectes disposats en l’apartat 3 anterior, tindrà la consideració de transport les activitats definides com a tals en el número 1.r de l’apartat primer de l’article 1 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres. S’entendrà inclosa dins d’aquesta definició, en tot cas, l’activitat d’arrendament de vehicle amb conductor.

Article 9. Vigència i suspensió de les autoritzacions
1. Les autoritzacions del taxi s’expedeixen de forma indefinida, si bé la validesa quedarà condicionada al visat periòdic.
2. Es podrà sol·licitar la suspensió de l’autorització per un termini de dos anys, prorrogables dos anys més, si s’acrediten causes justificades de caràcter personal que impedeixen exercir l’activitat.
3. La denegació o la concessió de la suspensió serà realitzada pel mateix òrgan que va concedir l’autorització o un altre que haja assumit formalment les competències del primer, mitjançant una resolució motivada, en el termini de tres mesos. Si transcorregut aquest termini no s’ha resolt la sol·licitud, aquesta s’entendrà estimada.

Article 10. Visat, rehabilitació i reactivació
1. La validesa de les autoritzacions de taxi quedarà condicionada al visat periòdic cada quatre anys.
2. L’objecte del visat és comprovar que es mantenen les condicions en què l’autorització va ser expedida i que es continuen complint les obligacions de caràcter fiscal, social, laboral, tècnic i mediambiental i d’antiguitat i idoneïtat del vehicle i, si és el cas, del seu taxímetre, així com les condicions de dedicació del seu titular i la seua obligació de prestar habitualment el servei.
3. Transcorregut el termini previst per a la realització del visat sense haver-lo efectuat, si s’acredita el compliment de les condicions establides en l’apartat anterior, es podrà accedir a la seua rehabilitació durant l’any immediatament següent a la finalització del termini esmentat.

4. Si han transcorregut els terminis anteriors sense realitzar el tràmit del visat o rehabilitació, podrà procedir-se, excepcionalment, a la seua reactivació, dins dels quatre anys següents, si s’acredita la concurrència de causes justificades de caràcter personal del seu titular que hagen impedit el visat o la rehabilitació, encara que complint tots els requisits exigits per a les noves autoritzacions.

Article 11. Transmissió de les autoritzacions de taxi
1. Les autoritzacions de taxi les podran transmetre les persones titulars, o persones hereves, en favor d’una persona física que complisca els requisits establits per a ser titular d’autorització de taxi, sempre que no siga titular de cap altra autorització per a taxi, ni per a un altre tipus de transport, a la Comunitat Valenciana ni en qualsevol altra comunitat autònoma.
2. S’estableix el termini de dos anys per a la transmissió de les autoritzacions a favor de les persones hereves en cas de defunció del titular de l’autorització. Durant aquest termini, i fins que els hereus legítims regularitzen la situació, podran explotar la llicència mitjançant conductors assalariats que, en tot cas, hauran d’estar contractats a temps complet. En els supòsits de declaració de jubilació, s’estableix un termini màxim d’un any, prorrogable a un any més a petició justificada pel titular de l’autorització a transmetre, per a la transmissió obligatòria de les autoritzacions, sempre que, en aquest cas, la normativa de la seguretat social per a les jubilacions establisquen la incompatibilitat o la impossibilitat de l’exercici de la professió de taxista. En cas d’una incapacitat parcial o permanent que impedisca fefaentment l’exercici de la professió de taxista, no serà obligatòria la seua transmissió fins a arribar a l’edat de jubilació legalment establida o fins al moment en què es revertisca aquesta situació d’incapacitat. Mentrestant, les llicències es podran explotar mitjançant conductors assalariats que, en tot cas, hauran d’estar contractats a temps complet.

3. El termini de dos anys es computarà des del dia en què es produïsca el fet causant, en el supòsit de mort. En els supòsits de jubilació i incapacitat, des de la data en què es produïsquen els efectes de la declaració expressa d’aquesta circumstància per l’òrgan competent en matèria de seguretat social.
4. Les autoritzacions de nova creació no podran transmetre’s durant els sis anys següents a la seua adjudicació, excepte en supòsits de la defunció de la seua titular o de declaració de jubilació o d’incapacitat referits en l’apartat 2, i en aquest cas, s’hauran de transmetre en els terminis indicats.
5. La transmissibilitat de les autoritzacions de taxi quedarà, en tot cas, condicionada al pagament dels tributs i sancions pecuniàries imposades per resolució ferma en via administrativa que recaiguen sobre el titular per l’exercici de l’activitat.
6. Quan la transmissió siga d’una autorització que té vehicle adaptat adscrit, el nou titular, en tot cas, haurà d’adscriure a l’autorització un altre vehicle adaptat.

Article 12. Extinció de les autoritzacions de taxi
1. L’extinció de les autoritzacions de taxi es produiran per:
a) Renúncia per part del titular.
b) Caducitat per:
Primer. Incompliment dels terminis de visat i rehabilitació i no concórrer-hi causes per a la seua reactivació al·legades pel titular.
Segon. No sol·licitar el reinici de l’activitat abans de finalitzar el termini de suspensió concedit.
c) Revocació en cas de:
Primer. Excedir l’antiguitat màxima establida per al vehicle.

Segon. No haver sol·licitat dins del termini la transmissió obligatòria establida en aquesta llei.
Tercer. L’arrendament, la cessió, el traspàs, el lloguer o l’administració de les autoritzacions i dels vehicles afectes a aquestes.
2. La conselleria competent en matèria de transport o els ajuntaments, si és el cas, arbitraran el procediment per a l’extinció per revocació de les autoritzacions de taxi, en les quals haurà de quedar garantida, en tot cas, l’audiència de les persones interessades. En els supòsits de caducitat per incompliment en els terminis de visat i rehabilitació, l’extinció es produeix automàticament sense necessitat d’audiència als interessats.
3. Mentre es tramita aquest procediment, l’òrgan competent per a la seua incoació podrà adoptar, mitjançant una resolució motivada, com a mesura provisional, la prohibició de transmissió de la llicència de taxi o una altra que s’estime adequada per a assegurar l’eficàcia final de la resolució que puga recaure-hi.


CAPÍTOL II
Vehicles i característiques

Article 13. Vehicles
1. Amb caràcter general, el servei públic de taxi es realitzarà amb vehicles entre cinc i set places inclòs el conductor, si bé es podrà ampliar fins a nou places per a vehicles adaptats quan el titular de llicència de taxi així ho sol·licite. A més, hauran d’anar identificats com a tals mitjançant els distintius o els anagrames que la conselleria o els ajuntaments competents reglamenten a aquest efecte. L’autorització administrativa per a disposar de nou places en una determinada autorització d’auto taxi comportarà l’obligada adaptació de, com a mínim, una plaça per a persones amb mobilitat reduïda, en cas de vehicles adaptats per a viatjar persones en la seua pròpia cadira de rodes.
Tant en municipis com en àrees de prestació conjunta, situats en zones rurals de l’interior, podran autoritzar-se vehicles de fins a nou places, sempre que hi concórreguen raons d’interès públic per a això. A l’efecte de determinar l’interès públic, es valorarà el nivell d’oferta de transport públic col·lectiu de viatgers de què es dispose.
Amb caràcter extraordinari, quan raons d’interès públic i de competència amb altres operadors ho justifiquen, la conselleria competent en la matèria podrà autoritzar que el servei de taxi es puga prestar amb vehicles de fins a set places, inclòs conductor, o de fins a nou places, inclòs conductor i plaça o places adaptades, en un municipi o àrea de prestació conjunta, i serà en aquest cas especialment exigible la justificació prèvia de l’interès públic en l’adopció de la mesura a través d’exigents estudis de mercat previs i amb audiència d’altres operadors del transport que puguen veure afectada la seua activitat, així com de les organitzacions sindicals més representatives.

2. Els vehicles hauran d’anar identificats per la matrícula, a més d’incorporar els distintius de taxi de forma permanent, tant en portes laterals com en la part posterior, de la manera que s’haja establit en l’àmbit corresponent, i que com a mínim hauran d’indicar el municipi o àrea i el número d’autorització. Així mateix, disposaran d’un mòdul exterior que indique la seua disponibilitat o no per a prestar servei i, si és el cas, la tarifa que s’estiga aplicant quan es realitza el servei. A més, si es tracta d’un municipi o àrea de prestació conjunta d’una població de 50.000 habitants o superior, o que tinga autoritzada una tarifa urbana, el vehicle haurà de tenir instal·lat l’aparell mesurador de les tarifes corresponent, amb el mòdul corresponent que identifique totes les tarifes, i el taxista ha de disposar de mitjans telemàtics per al cobrament dels serveis a les persones viatgeres i per a l’expedició automàtica dels justificants corresponents.
3. Els vehicles seran conduïts per persones físiques titulars d’aquests o, amb una comunicació prèvia a l’administració competent en matèria de transports, per conductors assalariats o familiars col·laboradors. Per al cas dels conductors assalariats, la comunicació anirà acompanyada d’una còpia del contracte en què s’indique l’horari de treball. Hi haurà un registre d’aquests horaris de treball que podrà ser consultat per les entitats representatives del sector, amb els límits que marca la legislació en matèria de protecció de dades. Així mateix, es crearà un registre d’assalariats o conductors col·laboradors i un cens de titulars de llicències i la seua situació.
4. Els vehicles adaptats donaran servei preferent a les persones amb mobilitat reduïda, però no tindran aquest ús exclusiu.
5. En cas d’accident o avaria amb un temps de reparació superior a cinc dies, el titular del vehicle podrà continuar prestant el servei, durant un termini màxim de tres mesos, amb un vehicle de característiques semblants, a determinar reglamentàriament.
6. Els serveis de taxi prestats en àrees de prestació conjunta o municipis situats en zones rurals els habitants dels quals no disposen de possibilitat de comunicació suficient mitjançant serveis públics regulars de viatgers i que es realitzen amb vehicles adaptats de nou places, inclòs conductor i plaça adaptada, podran ser autoritzats per tal que, de manera ocasional i en serveis no reiterats, puguen agrupar viatgers.


Article 14. Antiguitat i substitució de vehicles
1. L’antiguitat dels vehicles de turisme que presten servei de taxi no excedirà, amb caràcter general, els dotze anys, comptats des de la primera matriculació, o una altra inferior que puga establir la conselleria o l’ajuntament competent. Podrà admetre’s, excepte disposició en contra, que els vehicles elèctrics i els vehicles adaptats que admeten cadira de rodes en què puguen viatjar persones amb mobilitat reduïda en la seua pròpia cadira, puguen continuar prestant servei fins als 14 anys d’antiguitat. En àrees o municipis de més de 200.000 habitants o amb més de 200 taxis, l’antiguitat màxima serà de 10 anys, o de 12 anys per a vehicles adaptats o elèctrics.
2. Els vehicles adscrits a autoritzacions de taxi podran substituir-se per altres menys antics, de fins a 5 anys des de la primera matriculació, que complisquen els requisits i les condicions que reglamentàriament es determinen, o per altres que complisquen els requisits d’antiguitat establits per a les noves autoritzacions.
No obstant això, podrà admetre’s la substitució provisional de vehicles avariats per un termini màxim de dos mesos, amb comunicació al servei corresponent de l’administració competent, sempre que es mantinga un nivell de prestacions equivalent i el vehicle substitut no excedisca l’antiguitat màxima establida en les condicions que reglamentàriament es determinen.
3. L’antiguitat dels vehicles que s’adscriguen a noves autoritzacions, o per a la reactivació d’aquestes autoritzacions, no serà superior a dos anys, o una altra inferior que puguen establir l’Estat, la conselleria o l’ajuntament competents.


CAPÍTOL III
Prerrogatives de l’administració i serveis concertats

Article 15. Facultats de l’administració
1. La conselleria competent en matèria de transports o els ajuntaments no integrats en àrees de prestació conjunta, sempre prèvia consulta a les associacions representatives del sector, podran regular el règim dels serveis de taxi establint:
a) Obligacions de servei justificades per l’existència de demandes desateses.
b) Mesures de control de l’oferta, com ara nombre màxim d’autoritzacions en proporció a la població o dies o hores de permanència o de descans; en aquest cas serà especialment exigible la justificació prèvia de l’interès públic en l’adopció de la mesura a través d’exigents estudis de mercat previs i amb audiència de les associacions més representatives del sector i de les organitzacions sindicals més representatives, segons el cens centralitzat d’autoritzacions, de la Comunitat Valenciana.

c) Mesures d’harmonització de la competència entre els taxistes, com ara el control de temps màxims de conducció o de descans obligatoris per als conductors.
d) Mesures de reducció del nombre d’autoritzacions, primant la retirada de l’activitat, en casos d’excés d’oferta. En aquest cas, serà necessària la realització d’un estudi previ que justifique la mesura per part de l’administració competent així com l’informe dels ajuntaments afectats, de les associacions professionals del sector i dels usuaris.

2. Així mateix, podran establir normes tendents a garantir la qualitat del servei o la prestació d’un servei homogeni, com ara la fixació d’una antiguitat màxima dels vehicles, la seua capacitat o les dimensions mínimes de l’habitacle i maleter.
3. També podran limitar l’adscripció al servei de taxi a determinat tipus de vehicles per raons mediambientals o d’accessibilitat, limitar la publicitat sobre aquests, establir una imatge corporativa comuna i el mateix color dels vehicles, i els seus distintius, dins d’un mateix àmbit territorial, o criteris en la vestimenta dels conductors, així com un model únic de document d’identificació dels conductors.


Article 16. Prestació de serveis concertats
La conselleria competent en matèria de transports o els ajuntaments no integrats en àrees de prestació conjunta, podran regular el règim de serveis concertats de transport discrecional de viatgers o d’encàrrecs de paqueteria o farmàcia, a preus concertats prèviament, dins d’àrees de prestació conjunta o àmbit municipal corresponent, de manera que sempre quede garantida l’adequada prestació del servei de taxi.



CAPÍTOL IV
Centres de distribució de serveis de taxi

Article 17. Dels centres de distribució de serveis de taxi
1. Els centres de distribució dels serveis del taxi són entitats amb personalitat jurídica pròpia que agrupen les persones titulars d’autoritzacions de taxi amb la finalitat de concentrar l’oferta de serveis de taxi i millorar la seua comercialització.
2. Els centres de distribució dels serveis del taxi hauran de tenir domicili social i fiscal a la Comunitat Valenciana. Requeriran la corresponent autorització prèvia que atorgarà la conselleria competent en matèria de transports. Podran constituir centres de distribució de serveis del taxi les persones titulars d’autoritzacions de taxi d’un o més àmbits funcionals que s’agrupen amb aquesta finalitat i disposen de seu física ubicada en un dels àmbits funcionals en què operen, dotada dels mitjans materials de comunicació i humans, per a oferir a l’usuari un servei d’atenció personal, telefònica i telemàtica sense cost addicional al mateix preu del transport.
3. Aquests centres hauran d’adoptar forma de societat mercantil o de cooperativa de serveis que agrupe totes les persones titulars d’autorització de taxi que operen a través d’aquests, i tindran capacitat pròpia de contractació, amb el compliment previ dels requisits que puguen establir-se per als intermediaris del transport de viatgers.
4. Tant la forma que adopten com el nombre d’associats en disposició d’atendre els serveis demanats pels usuaris hauran de publicitar-se de manera permanent en qualsevol instrument de publicitat o informació del centre. Així mateix, proporcionaran a l’usuari o a les seues associacions la informació que se’ls sol·licite sobre serveis i el seu preu, especialment el de posada a disposició del vehicle abans d’iniciar el servei que es contracte.
5. En la prestació de serveis de taxi els centres responen de les obligacions contractuals referents a exigències i condicions de prestació del servei i percepció del preu del taxista enfront de l’usuari. En concret, no podran negar els serveis que se’ls demanen, excepte, per temps limitat, per no existir vehicles disponibles, o per constar impagaments de serveis anteriors per part del sol·licitant del servei. En el primer cas, s’informarà l’usuari dels temps de demora previstos; i, en el segon, se li oferirà la possibilitat de saldar el deute.



TÍTOL III
RÈGIM TARIFARI

Article 18. Tarifes
1. El servei del taxi es prestarà, dins de l’àmbit municipal o de l’àrea de prestació conjunta, amb subjecció a tarifes urbanes obligatòries aprovades per l’ajuntament o la conselleria competent en matèria de transports amb un informe previ, en cas de règim de preus autoritzats, de l’òrgan autonòmic competent en matèria de preus. En tot cas, serà necessària l’audiència prèvia de les associacions professionals representatives del sector del taxi i dels consumidors i usuaris amb implantació en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. Les tarifes interurbanes entre municipis i àrees de prestació conjunta per a serveis de taxi prestats generalment amb origen en el municipi o àrea en què tinguen atorgada l’autorització de transport i destinació fora d’aquest, les establirà la conselleria competent en matèria de transports i tindran el caràcter de màximes. Les tarifes interurbanes s’aplicaran en la totalitat del trajecte del servei, amb independència del caràcter de l’itinerari de pas, obeint el caràcter del contracte de transport interurbà establit.
3. En cas de municipis que no tinguen aprovada una tarifa urbana, s’hi aplicarà subsidiàriament, i amb caràcter obligatori, la tarifa interurbana que puga correspondre.
4. La tarifa interurbana que s’aprove serà comuna per a tots els serveis interurbans amb origen a la Comunitat Valenciana. També seran comuns els elements fixos de les tarifes urbanes d’àrees de prestació conjunta, com ara suplements per conceptes semblants, mínims de percepció o tarifa màxima fins al punt d’arreplega del viatger. No podrà haver-hi diferenciació de tarifa en funció del tipus o capacitat del vehicle.
5. Les tarifes podran ser revisades periòdicament o, de manera excepcional, quan es produïsca una variació en el cost del servei que altere significativament l’equilibri econòmic.

Article 19. Taxímetre
1. Els vehicles que presten els serveis de taxi urbà i interurbà han d’estar equipats amb un aparell taxímetre degudament precintat, homologat i verificat d’acord amb les normes establides per l’òrgan competent en matèria de metrologia, a fi de determinar el preu de cada servei. Queden exceptuats d’aquesta obligació els vehicles adscrits a autoritzacions de taxi d’àmbits que no tinguen establida una tarifa urbana, que utilitzaran el comptaquilòmetres del vehicle com a instrument de mesura per a l’aplicació de la tarifa, tret que es tracte d’un municipi o àrea de població de cinquanta mil habitants o superior, que incorporaran taxímetre, en tot cas.

2. El taxímetre ha d’estar ubicat en la part davantera dels vehicles, a fi de permetre’n la visualització per les persones usuàries, ha d’estar il·luminat quan estiga en funcionament i ha de ser utilitzat, sempre que el porte instal·lat el vehicle, durant la prestació del servei, amb independència que la tarifa interurbana puga resultar superior al preu pactat pel servei.
3. Els nous taxímetres que s’instal·len a partir de l’entrada en vigor de la llei hauran d’incorporar impressora de factura i, en tot cas, transcorregut un any des de la seua entrada en vigor.


TÍTOL IV
ÀREES DE PRESTACIÓ CONJUNTA I RÈGIM
DE PRESTACIÓ DEL SERVEI DEL TAXI

Article 20. Àrees de prestació conjunta
1. Podran crear-se àrees de prestació conjunta que comprenguen uns quants municipis quan hi haja interacció o influència recíproca entre els serveis de taxi dels municipis que les integren o hi concórrega qualsevol altra circumstància d’interès general.
2. Aquestes àrees, amb caràcter permanent i definitiu, s’establiran per ordre de la conselleria competent en matèria de transports, amb consulta prèvia a les associacions representatives de les persones usuàries i taxistes i la conformitat prèvia de dos terços dels ajuntaments afectats que representen almenys un cinquanta per cent de la seua població de dret. No obstant això, fins i tot existint aquesta conformitat, els ajuntaments els municipis dels quals tinguen més de 200.000 habitants de dret, o més de 200 taxis, podran negar-se a la seua integració en una àrea de prestació conjunta.
3. L’autorització d’àrea de prestació conjunta és comprensiva i substitueix la llicència municipal de taxi de l’ajuntament el municipi del qual s’ha integrat en l’àrea i l’autorització de transport interurbà.

4. L’autorització d’àrea habilita els seus titulars a prestar serveis urbans i interurbans amb origen en qualsevol dels municipis que componguen l’àrea, en les condicions i de conformitat amb les tarifes que a aquest efecte establisca l’administració competent.

Article 21. Règim de prestació dels serveis del taxi
1. Els serveis de taxi es realitzaran, generalment, contractats per la capacitat total del vehicle, amb obligació de prestar habitualment el servei, en els termes que puguen establir-se, excepte en cas de normativa sobre descansos regulada per l’administració. En tot cas, la prestació de serveis de taxi es realitzarà a compte i risc dels seus titulars.

2. D’acord amb la normativa estatal aplicable els serveis interurbans de taxi es realitzen, generalment, amb origen en el municipi o àrea de prestació conjunta on tinguen atorgada l’autorització, encara que amb la possibilitat de carregar en ports, aeroports i, si és el cas, estacions ferroviàries i d’autobusos, si es tracta de serveis prèviament i expressament contractats amb destinació al municipi o àrea de prestació conjunta on tinga domiciliada l’autorització. Com a garantia de l’existència del contracte esmentat, i per a facilitar el control, la conselleria competent en matèria de transports facilitarà els mitjans perquè puguen comunicar-se aquests serveis prèviament a la seua realització.
3. En cas de situacions temporals en què s’espere afluència de persones viatgeres que no puguen ser ateses pels taxis de l’àmbit corresponent, la conselleria competent en matèria de transports podrà autoritzar que hi operen els taxis domiciliats en altres àmbits limítrofs o pròxims i a tarifa pròpia de l’àmbit de residència de l’autorització o, si és el cas, a tarifa interurbana.
4. Excepcionalment, en casos d’assistència o necessitat d’auxili immediat, o per a atendre necessitats justificades d’interès públic, podrà realitzar-se l’arreplega de passatge en un municipi o àrea diferents dels de residència de l’autorització i a tarifa pròpia de l’àmbit de residència de l’autorització o, si és el cas, a tarifa interurbana. Per als casos d’assistència o necessitat d’auxili immediat bastarà amb la comunicació per part del titular de l’autorització a la conselleria competent en matèria de transports en el termini de 10 dies posteriors a la realització d’aquest servei excepcional. Per a necessitats justificades d’interès públic caldrà l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de transports.

Article 22. Règim de prestació del servei del taxi en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos
1. El servei de transport en vehicles de turisme en ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos de la Comunitat Valenciana serà atès i garantit pels taxis del municipi o àrea de prestació conjunta on la terminal de l’aeroport, port o estació estiga ubicada. I això sense perjudici de l’aplicació de les previsions contingudes en els apartats 3 i 4 de l’article 21.
2. L’establiment de les parades dins dels recintes de ports, aeroports i estacions ferroviàries i d’autobusos per tal d’oferir el servei de taxi a les persones usuàries, serà competència del titular o explotador de la infraestructura.
3. El règim general de prestació de serveis de taxi en ports i aeroports ha d’estar d’acord amb la regulació estatal establida a aquest efecte i de manera que concilie la garantia de servei de taxi amb el dret d’elecció de la persona usuària de municipis o àrees de prestació conjunta diferents del d’ubicació d’aquests establiments. Aquest mateix règim s’amplia a les estacions ferroviàries d’alta velocitat.


TÍTOL V
ESTATUT JURÍDIC DE LES PERSONES USUÀRIES I TAXISTES

Article 23. Drets de les persones usuàries del taxi
Sense perjudici dels drets reconeguts amb caràcter general per la normativa vigent i aquells altres que els reconeguen les normes que despleguen aquesta llei, les persones usuàries del servei de taxi tenen els drets següents:
a) A accedir al servei en condicions d’igualtat. Les persones conductores que presten el servei hauran de proporcionar la seua ajuda a les persones amb mobilitat reduïda o invidents, així com a aquelles que vagen acompanyades de xiquets o a les dones gestants, i hauran de carregar i descarregar el seu equipatge, especialment si es tracta de cadira de rodes o altres elements amb què s’auxilien les persones amb mobilitat reduïda. Els vehicles hauran d’estar en disposició de poder transportar menors en les condicions establides per les normes de trànsit i circulació.
b) A identificar la persona conductora i rebre una atenció correcta de qui presta el servei.
c) A la prestació del servei amb vehicles que disposen de les condicions òptimes, a l’interior i l’exterior, quant a higiene, netedat, comoditat i estat de conservació.
d) A pujar i baixar del vehicle en llocs on quede prou garantida la seguretat de les persones.
e) A seleccionar el recorregut que estimen més adequat per a la prestació del servei, llevat que l’esmentat itinerari pose en perill la integritat del vehicle o la seguretat del conductor, de l’usuari o de tercers. En el cas que no s’exercisca aquest dret, la persona conductora sempre haurà de realitzar l’itinerari previsiblement més favorable.

f) A tenir visible a l’interior del vehicle el número d’autorització de taxi i les tarifes urbanes i interurbanes d’aplicació.
g) A poder anar acompanyada d’un gos guia en el cas de les persones cegues o amb discapacitat visual, o d’un gos d’assistència en el cas de persones amb discapacitat.
h) Al transport gratuït d’equipatge encara que amb els límits de pes i volum propis de les característiques del vehicle, podent utilitzar les places no ocupades pels usuaris, i garantirà les condicions de seguretat necessàries.
i) Que es facilite a la persona usuària la possibilitat de pagament per mitjans telemàtics, i en cas de fer-ho en metàl·lic, que se li facilite el canvi de moneda fins a la quantitat que determinen la conselleria o l’ajuntament competent.
j) A rebre un document justificatiu de la prestació del servei en què conste el preu, origen i destinació del servei, el número d’autorització de taxi del vehicle que va atendre el servei, la identificació de la persona titular dels títols habilitadors i de la persona conductora i, a petició de la persona usuària, l’itinerari recorregut.
k) A formular les reclamacions que estimen oportunes en relació amb la prestació del servei, i el conductor haurà de facilitar, a petició de la persona usuària, el llibre o els fulls de reclamacions.
l) A la visibilitat panoràmica tant lateral com davantera, des de l’interior del vehicle.
m) Que no es fume en l’interior del vehicle.
n) Que no se li oferisca publicitat sense previ i exprés consentiment.

o) Que es modere el so de ràdio o semblant.
p) Que es regule, al seu gust, el nivell de climatització interior del vehicle, d’acord amb els paràmetres i les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Article 24. Deures de les persones usuàries del taxi
Les persones usuàries del servei de taxi hauran de complir les normes d’utilització que s’establisquen reglamentàriament i, en tot cas, tindran els deures següents:
a) Adoptar un comportament respectuós abans i durant la prestació del servei, sense interferir en la conducció del vehicle i sense que puga implicar perill per a les persones i els béns.
b) Pagar el preu de la prestació del servei d’acord amb el règim de tarifes establit.
c) No manipular, destruir o deteriorar cap element del vehicle durant el servei.
d) Abstenir-se de fumar, consumir aliments o begudes, excepte amb finalitat medicinal o hidratant, beure alcohol o consumir qualsevol tipus de substància estupefaent a l’interior del vehicle.
e) Accedir al servei de taxi, en les parades establides a aquest efecte, per ordre d’arribada a les parades i al primer vehicle ordenat en disposició de prestar adequadament el servei a les necessitats de les persones usuàries.

Article 25. Obligacions dels prestadors del servei de taxi
1. Durant la prestació del servei del taxi la persona conductora del vehicle té les obligacions següents:
a) Garantir la visibilitat, des de l’interior del vehicle, del document d’identificació del conductor, del número d’autorització i de les tarifes.
b) Subministrar, a petició de l’usuari del taxi, el model oficial de fulls de reclamacions i informar-lo dels tràmits necessaris per a omplir-lo.
c) Proporcionar un justificant del preu abonat pel servei, amb les concrecions que demane, i justificar-se davant de la persona usuària en el cas que, per les característiques del servei demanat en zones despoblades o de difícil accés o amb un excessiu temps d’espera, haja d’exigir-se el pagament per anticipat.
d) Mantenir visible, des de l’exterior del vehicle, i sense interferències en el seu entorn, el número d’autorització i el distintiu del municipi o àrea, el mòdul lluminós identificatiu de les tarifes i l’indicatiu de disponible o ocupat.
e) No inserir en el vehicle cap tipus de publicitat sexista o d’un altre ordre que atempte contra la dignitat de la persona o vulnere els valors o drets reconeguts en la Constitució, així com aquella relacionada amb la prostitució. Tampoc podran publicitar productes o serveis perjudicials per a la salut física o mental com ara el tabac, l’alcohol, estupefaents, joc o serveis irracionals.
f) Evitar qualsevol tipus de discriminació en l’accés a la prestació del servei de taxi, i no es podran negar a prestar el servei, llevat de causes justificades establides en aquesta llei o en una normativa a aquest efecte. En cas d’impossibilitat de realitzar un servei a què s’estiga obligat haurà de facilitar el servei d’un altre taxi.
g) No manipular el taxímetre durant la prestació del servei en concordança amb el règim tarifari establit en l’article 18, llevat que estiga previst el canvi de tarifa per pas de zona, i excepte la tarifa de retorn per a serveis interurbans.
h) Percebre l’import que marque el taxímetre o, si és el cas, el mínim de percepció establit o l’import convingut per un servei interurbà, si resulta inferior al resultant per aplicació de la tarifa.

i) Descomptar a la persona usuària, en els serveis demanats telefònicament o telemàticament, la quantitat d’excés que marque el taxímetre, en el moment en què el vehicle arribe al punt i hora acordats, respecte al màxim que puga haver-se establit a aquest efecte.
j) Conéixer, en tot cas, la destinació del servei sol·licitat, si la seua identificació és la postal.
k) Utilitzar els preceptius senyals lluminosos d’indicació de la situació de lliure o ocupat i de la tarifa que s’està aplicant.
l) Custodiar, fins a l’entrega a l’autoritat competent, els objectes perduts o abandonats en el vehicle.
m) Oferir la resolució dels conflictes a través del sistema arbitral que s’haja establit per al transport de viatgers.
n) Respectar tant el règim de permanències per a prestar servei com el de descansos obligatoris que haja pogut establir l’administració.

o) Prohibició de consumir aliments i begudes, excepte les hidratants, durant la prestació del servei, així com conduir el vehicle havent ingerit begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics, estimulants i qualsevol altra substància d’efecte anàleg.
p) Prestar els serveis de taxi amb vehicles que no excedisquen l’antiguitat màxima establida, inclús tenint autorització vigent.
q) Respectar les normes que s’establisquen sobre temps màxims de conducció i de descans obligatori.
r) Mantenir de forma permanent una netedat personal adequada així com una vestimenta adequada a l’atenció al públic i que asseguren una conducció segura.
s) Adoptar elements d’uniformitat en la vestimenta, si així ho estableix l’ajuntament o la conselleria competent, prèvia consulta a les associacions representatives del sector.
t) Cuidar les bones formes en relació amb els altres prestadors del servei de taxi.


TÍTOL VI
ÒRGANS CONSULTIUS EN MATÈRIA DE TAXI

Article 26. Mecanismes de consulta i participació
1. Les administracions competents instrumentaran mecanismes de consulta i participació de les associacions de taxistes, persones usuàries i organitzacions sindicals més representatives en el sector del taxi, d’acord amb la seua implantació real, en l’elaboració de la normativa que els afecte, amb l’objectiu d’una millor prestació del servei públic del taxi. En tot cas, l’administració participarà en els òrgans que es creen.
2. Seran funcions pròpies d’aquests òrgans consultius:
a) Actuar com a òrgan permanent de consulta entre el sector del taxi i les administracions competents en la matèria.
b) Col·laborar amb les administracions competents en la matèria per a aconseguir la millora progressiva de la qualitat i les condicions de prestació dels serveis de taxi.
c) Emetre els informes en matèries relacionades amb el taxi que puguen ser-los sol·licitats per les administracions representades en els òrgans consultius.
d) Presentar a les administracions competents les propostes i els suggeriments que consideren adequats per a millorar el sector del taxi.

e) Fomentar accions positives que afavorisquen l’accés de les dones a la prestació del servei de taxi, així com la seua formació i promoció.
f) Altres funcions que els siguen atribuïdes per les disposicions de desplegament de la present llei.

Article 27. Implantació d’òrgans consultius
1. Amb la finalitat d’obtenir el grau major d’eficàcia i atenent el principi de descentralització administrativa, la implantació d’òrgans consultius es realitzarà en l’àmbit de la comunitat autònoma, província o àmbit inferior.
2. El règim d’organització i funcionament d’aquests òrgans així com la determinació i designació dels seus membres, s’establiran reglamentàriament. En tot cas, l’administració promourà la paritat en la composició dels representants dels òrgans esmentats.


TÍTOL VII
INSPECCIÓ, INFRACCIONS I SANCIONS

CAPÍTOL I
De la inspecció

Article 28. Inspecció
1. El personal que exercisca la labor d’inspecció té reconeguts, en l’exercici de les seues funcions, el caràcter i la potestat d’autoritat pública.
En tot cas, el personal inspector haurà d’estar proveït d’un document acreditatiu de la seua condició, expedit per l’administració competent, que haurà de ser exhibit amb caràcter previ a l’exercici de les seues funcions.
2. Les actes alçades pels serveis d’inspecció hauran de reflectir clarament els fets o les circumstàncies que puguen ser constitutius d’infracció, les dades personals del presumpte infractor o de la persona inspeccionada, les manifestacions que aquesta faça constar i les disposicions que, si és procedent, es consideren infringides.
3. Els fets constatats en les actes que s’alcen en l’exercici de la funció inspectora gaudeixen de presumpció de veracitat i tindran valor probatori, sense perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar les persones interessades.

4. El personal inspector podrà demanar per a l’exercici de les seues funcions l’auxili de la Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Valenciana, de la policia local corresponent, d’altres forces i cossos de seguretat de l’Estat i de serveis d’inspecció d’altres administracions públiques.


CAPÍTOL II
Infraccions

Article 29. Regles sobre la responsabilitat
1. La responsabilitat administrativa per les infraccions de les normes reguladores del transport de persones en vehicles de turisme correspondrà:
a) En les infraccions comeses en ocasió de la realització de serveis de taxi, al titular de l’autorització.
b) En les infraccions comeses en ocasió de serveis de taxi realitzats a l’empara de títols habilitadors expedits a nom d’altres persones, a la persona que utilitze els dits títols i a la persona al nom de la qual s’hagen expedit aquells títols, llevat que aquesta última demostre que no hi va donar el seu consentiment.
c) En les infraccions comeses en ocasió de serveis de taxi realitzats sense la cobertura del títol habilitador corresponent, a la persona que tinga atribuïda la facultat d’ús del vehicle, bé siga a títol de propietat, arrendament financer, rènting o qualsevol altra forma admesa per la legislació vigent.
d) En les infraccions comeses per les persones usuàries i, en general, per tercers que, sense estar compresos en els apartats anteriors, realitzen fets que constituïsquen infraccions previstes en aquesta llei, a la persona a qui vaja dirigit el precepte infringit o a la que la disposició corresponent n’atribuïsca específicament la responsabilitat.

2. La responsabilitat administrativa per les infraccions comeses en els apartats a, b i c de l’article 31 correspondrà a:
a) Les persones conductores i les propietàries dels vehicles amb els quals es preste el transport, llevat que acrediten que no van intervenir en els fets que se’ls imputen.
b) Les persones titulars de qualsevol tipus de dret d’ús i gaudi sobre el vehicle amb què es preste el transport, llevat que acrediten que no van tenir cap tipus d’intervenció en els fets que se’ls imputen.

c) Les persones que comercialitzen o oferisquen aquests serveis de transports.
Aquesta responsabilitat administrativa s’exigirà a les persones físiques o jurídiques, independentment que aquestes o el personal de la seua empresa hagen dut a terme materialment les accions o les omissions de què la dita responsabilitat derive, sense perjudici que aquestes puguen deduir les accions que consideren procedents contra les persones a qui siguen materialment imputables les infraccions.
3. La responsabilitat administrativa per la infracció comesa en l’apartat n de l’article 31 correspondrà tant a les persones que hagen manipulat el taxímetre o col·laborat en la manipulació com al taxista que el tinga instal·lat en el vehicle.

Article 30. Infraccions
1. Són infraccions les accions i omissions que contravinguen les obligacions establides per la present llei a títol de dol, culpa o simple inobservança.
2. Les infraccions de les normes reguladores dels serveis de taxi es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Les normes de desplegament de la present llei poden concretar les infraccions que aquesta estableix i efectuar les especificacions que, sense constituir noves infraccions ni alterar la naturalesa de les tipificades, permeten una millor identificació de les conductes sancionables.

Article 31. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
a) Prestar el servei de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme sense l’autorització preceptiva dins de la Comunitat Valenciana.
b) Intervenir en la mediació, comercialització o mitjançar en la contractació del transport públic de viatgers sense el títol que, si és el cas, siga preceptiu. A aquest efecte, és mediador, comercialitzador o intermediari de serveis de transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme qui, en nom propi o per compte d’una tercera persona, per mitjà d’un preu o una retribució, ofereix aquests serveis de transport, per mitjà del contacte directe amb possibles persones usuàries amb la finalitat de facilitar-ne la contractació, independentment dels canals de comercialització que utilitze.
Es considera que s’ofereixen aquests serveis de transport des del moment que es realitzen les actuacions prèvies de gestió, informació, oferta o organització de càrregues o serveis necessàries per a dur a terme la seua contractació.
c) Prestar el servei de transport públic discrecional de viatgers sense l’autorització corresponent, encara que es dispose de la d’intermediari turístic.
d) La realització de serveis de taxi amb els títols habilitadors suspesos, anul·lats, caducats o revocats, o sense haver realitzat el visat obligatori o per qualsevol altra causa o circumstància per la qual les referides habilitacions expedides per a exercir l’activitat ja no siguen vàlides.

e) La iniciació de serveis de taxi fora de l’àrea de prestació del servei o municipi i no tenint autorització específica per a això.
f) Prestar els serveis de transport de persones en vehicles de turisme per mitjà d’un conductor que no estiga degudament autoritzat per a la conducció i habilitat per a la prestació del servei o per mitjà d’un vehicle diferent de l’autoritzat.
g) L’arrendament, administració, traspàs o qualsevol altra cessió de drets o transmissió irregular, expressa o tàcita, dels títols habilitadors o dels vehicles vinculats a aquests, per part dels seus titulars a favor d’altres persones sense l’autorització preceptiva.
h) El falsejament de documents que hagen de ser presentats com a requisit per a l’obtenció dels títols habilitadors o de les dades que hagen de figurar en els títols habilitadors esmentats.
i) La falsificació dels distintius o senyalitzacions que siguen exigibles per a la prestació del servei de taxi.
j) La negativa o obstrucció a l’actuació dels serveis d’inspecció o de les forces encarregades de la vigilància del transport que impossibiliten totalment o parcialment l’exercici de les funcions que legalment o reglamentàriament tinguen atribuïdes, així com la desatenció total o parcial a les seues instruccions o requeriments o el trencament de l’ordre d’immobilitzar un vehicle.
k) L’incompliment, per part del titular del vehicle, de l’obligació de subscriure les assegurances preceptives.
l) L’incompliment del règim tarifari establit reglamentàriament comès de forma intencionada.
m) L’incompliment de les obligacions de prestació del servei de taxi imposades per l’administració competent en la matèria.
n) No portar l’aparell taxímetre en el cas que aquest siga exigible, la manipulació d’aquest, fer-lo funcionar de manera inadequada o impedir-ne la visibilitat a la persona usuària, així com les accions que tinguen com a finalitat alterar-ne el funcionament normal, i la instal·lació d’elements mecànics, electrònics o d’una altra naturalesa destinats a alterar el funcionament correcte del taxímetre o modificar els seus mesuraments, encara que aquest no es trobe en funcionament en el moment de realitzar-se la inspecció.
o) La prestació de serveis de transport de persones amb vehicles que incomplisquen les condicions tècniques sobre accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda que en cada cas es determinen, sempre que el vehicle siga un taxi adaptat.
p) Prestar el servei amb un nombre d’ocupants del vehicle que supere el nombre de places autoritzades, de conformitat amb la normativa vigent.
q) Conduir el vehicle havent ingerit begudes alcohòliques en taxes superiors a les establides en la legislació sobre seguretat viària i, en tot cas, la conducció davall els efectes d’estupefaents, psicotròpics, estimulants i qualsevol altra substància d’efecte anàleg.
r) La retenció d’objectes abandonats en el vehicle sense donar-ne compte a l’autoritat competent.
s) La prestació de serveis en condicions que puguen afectar la seguretat de les persones.

Article 32. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
a) L’incompliment de les condicions de l’autorització, quan no haja de qualificar-se com a molt greu.
b) No tenir el document preceptiu en què han de formular-se les reclamacions de les persones usuàries o negar o obstaculitzar la seua disposició al públic.
c) No atendre la sol·licitud a una demanda de servei de taxi per part d’una persona usuària estant de servei, o abandonar un servei abans de la seua finalització, llevat que hi haja causes justificades de perill fundat per a la persona conductora o per al vehicle de turisme.

d) La realització de serveis de transport iniciats en un terme municipal diferent del que correspon a l’autorització de taxi, excepte en els supòsits legalment exceptuats.
e) Incomplir el règim de tarifes vigent per al servei de taxi, quan no haja de qualificar-se de molt greu.
f) La prestació de serveis amb vehicles diferents dels identificats adscrits a les autoritzacions de taxi i autoritzacions interurbanes de taxi.
g) La realització de serveis de taxi per itineraris inadequats que siguen lesius econòmicament per als interessos de la persona usuària o desatenent les seues indicacions, sense causa justificada de perill per a la persona conductora o danys per al vehicle de turisme.
h) La difusió d’ofertes comercials per a la realització d’activitats de transport de persones en vehicles de turisme sense disposar dels corresponents títols habilitadors per a exercir aquestes activitats.
i) No disposar dels quadres de tarifes i de la resta de documentació que haja d’exhibir-se per al coneixement de les persones usuàries.
j) L’incompliment del règim d’horari i descans establit.
k) L’incompliment de l’obligació de transport de l’equipatge de les persones viatgeres en els supòsits i fins al límit en què això resulte obligatori.
l) L’alteració o inadequada utilització dels distintius o senyalitzacions que siguen exigibles per a la prestació del servei de taxi.
m) El cobrament per passatger en compte de per cotxe complet, excepte en els supòsits en què estiga expressament autoritzat.
n) El funcionament inadequat, imputable al titular del taxi, del taxímetre, dels mòduls o de qualsevol altre instrument que s’haja de portar instal·lat en el vehicle, quan no haja de ser qualificada de molt greu, o no passar la revisió periòdica d’aquests en els terminis i en la forma legalment o reglamentàriament establits.
o) Publicitar-se com a taxi sense tenir autorització.
p) Incomplir les prescripcions que puguen establir-se relatives a l’exhibició de publicitat en els vehicles.
q) Qualsevol de les infraccions previstes com a molt greus quan, per la seua naturalesa, ocasió o circumstància, no haja de ser qualificada de molt greu.
r) L’incompliment per part de les persones usuàries dels deures especificats en els punts a i c de l’article 24 d’aquesta llei.
s) L’emissió de manera intencionada d’un tiquet o factura amb dades falses.

Article 33. Infraccions lleus
Es consideren infraccions lleus:
a) No portar en lloc visible els distintius, rètols, avisos o qualsevol altre document que siguen exigibles, portar-los en unes condicions que en dificulten la percepció o fer-ne un ús inadequat.
b) No respectar els drets de les persones usuàries i l’incompliment de les obligacions del taxista establits en la present llei.
c) No portar a bord del vehicle la documentació formal que acredite la possibilitat legal de prestar el servei, sempre que es dispose d’aquesta documentació.
d) No entregar el rebut o factura del servei prestat a les persones usuàries, si aquestes els sol·liciten, o entregar-los un rebut o factura que no complisca els requisits establits per la normativa d’aplicació.
e) L’incompliment per les persones usuàries dels deures especificats en els punts b i d de l’article 24 d’aquesta llei.
f) La carència de canvi de moneda metàl·lica o bitllets fins a la quantitat que estiga reglamentàriament establida o l’absència de mitjans de pagament telemàtics.
g) No exposar al públic els quadres de tarifes autoritzats o tenir-los en llocs no visibles.
h) El descuit en la neteja personal o falta de neteja a l’interior o exterior del vehicle.
i) El tracte desconsiderat o vexatori a les persones usuàries del taxi.
j) Qualsevol infracció de les que tenen consideració de greus quan, per la seua naturalesa, ocasió o circumstàncies, no haja de ser qualificada de greu.


CAPÍTOL III
De les sancions

Article 34. Sancions
1. Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de fins a 400 euros; les greus, amb multa des de 401 fins a 2.000 euros; i les molt greus, amb multa des de 2.001 fins a 6.000 euros i la possibilitat de declarar l’extinció del títol administratiu habilitador.
2. Les sancions hauran de ser adequades a la gravetat del fet constitutiu de la infracció. La graduació de la sanció considerarà especialment els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La reincidència per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
d) Els danys i perjudicis ocasionats a l’usuari, al servei del taxi i a la imatge pública dels taxistes que el presten.
3. Quan ho justifique la deguda adequació entre la sanció que haja d’aplicar-se amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les circumstàncies concurrents, l’òrgan competent per a resoldre podrà imposar la sanció en el grau inferior.
4. Quan de la comissió d’una infracció derive necessàriament la comissió d’una altra o altres, s’haurà d’imposar únicament la sanció corresponent a la infracció més greu comesa.
5. Les sancions anteriors s’entenen sense perjudici, si és el cas, de la possibilitat de declarar l’extinció de l’autorització, en els casos en què aquesta pertoque, per incomplir les condicions que en van justificar l’atorgament, o les que resulten necessàries per a l’exercici de l’activitat.
6. La comissió d’una infracció lleu podrà portar annexa la suspensió temporal de la llicència durant un termini de quinze dies, en les greus, de tres a sis mesos i, en les molt greus, de fins a un any.
7. Podrà ordenar-se la immobilització d’un vehicle quan siguen detectades conductes infractores en què concórreguen circumstàncies que puguen comportar perill per a la seguretat.

Article 35. Sancions accessòries
1. Com a sanció accessòria, es podrà suspendre l’habilitació per a ser titular d’autorització o per a conduir un taxi, en cas de reincidència en la comissió d’alguna infracció de les contingudes en aquesta llei.
2. Aquesta suspensió podrà ser de fins a tres mesos en cas d’una primera reincidència, de fins a sis mesos a la segona, de fins a un any en la tercera i de revocació definitiva a la quarta o successives reincidències, que comportaran la pèrdua de l’habilitació per a ser titular d’autorització de taxi o de conductor en els següents sis anys.
3. De les sancions per reincidència en les infraccions previstes en aquest article serà responsable subsidiari el titular de l’autorització i vehicle conduït.

Article 36. Competència per a la imposició de sancions
1. La competència per a la imposició de les sancions previstes en la present llei respecte a la prestació dels serveis urbans de taxi correspondrà als òrgans que expressament determinen els ajuntaments.

2. La competència per a la imposició de sancions previstes en la present llei respecte als serveis supramunicipals i interurbans de taxi correspondrà al director general competent en matèria de transports.



CAPÍTOL IV
Procediment sancionador i prescripció

Article 37. Mesures cautelars per la comissió de les infraccions previstes en l’article 31.a, b i c
1. Mesures cautelars
a) Quan es detecten infraccions que consistisquen en la prestació d’un transport públic discrecional de viatgers en vehicles de turisme sense disposar de l’autorització, llicència o habilitació administrativa pertinents, independentment que les persones responsables tinguen la residència en territori espanyol o disposen de la documentació acreditativa de la identitat, s’immobilitzarà immediatament el vehicle.
En el cas que el vehicle siga d’una empresa d’arrendament de vehicles sense conductor i així conste en el seu permís de circulació o en la documentació que l’administració competent en matèria de trànsit i circulació viària considere equivalent, el vehicle no s’immobilitzarà, sinó que els serveis d’inspecció, els agents de vigilància del transport per carretera o la policia local, en l’àmbit de les seues pròpies competències, retindran el vehicle i, en un termini de vint-i-quatre hores, ho comunicaran a l’empresa arrendadora propietària del vehicle perquè el retire.

b) Els serveis d’inspecció, els agents de vigilància del transport per carretera o la policia local, en l’àmbit de les seues pròpies competències, fixaran provisionalment la quantia de la multa.
c) L’import provisional de la quantia de la multa haurà de ser entregat en el moment de la denúncia, en concepte de dipòsit, en moneda de curs legal a Espanya. L’autoritat o l’agent denunciant haurà d’entregar al denunciat l’escrit de denúncia i el rebut de dipòsit de la quantitat corresponent.
Si la persona denunciada no fa efectiu el dipòsit de l’import de la multa en el moment de la denúncia, se li permetrà, d’acord amb el que disposa normativa de l’Estat respecte d’això, que assenyale una persona o entitat que constituïsca caució suficient per l’import del cinquanta per cent de la quantia de la sanció fixada provisionalment.
d) La quantitat serà entregada de resultes de la resolució definitiva que adopte l’autoritat competent, a la qual es remetrà aquesta quantitat junt amb l’escrit de denúncia.
e) Si es deixa sense efecte la denúncia o es redueix l’import de la multa, es posarà a disposició de la persona interessada, o del seu representant, la quantitat que en cada cas pertoque.
f) El vehicle s’immobilitzarà en un lloc que reunisca les condicions de seguretat suficients i que garantisca l’efectivitat de la mesura presa.

g) A aquest efecte, els membres de la inspecció del transport terrestre, o els agents de les forces actuants que legalment en tenen atribuïda la vigilància, hauran de retenir la documentació del vehicle fins que s’haja fet efectiu l’import provisional de la sanció o es constituïsca un dipòsit o una caució del cinquanta per cent del dit import.

En tot cas, seran responsabilitat de la persona denunciada la custòdia del vehicle i les seues pertinences i les despeses que aquesta immobilització puga ocasionar, així com buscar els mitjans alternatius necessaris per a fer arribar les persones viatgeres a la seua destinació. Si no ho fa, l’administració pot establir les mesures esmentades, i les despeses que generen seran a càrrec de la persona denunciada, sense que es puga alçar la immobilització del vehicle fins que les abone.
h) En cap cas podrà tornar-se la documentació del vehicle o deixar sense efecte la mesura cautelar d’immobilització del vehicle fins que no es faça efectiu l’import provisional de la sanció o es constituïsca un dipòsit o una caució del cinquanta per cent del dit import.

2. Depòsit del vehicle
a) Els vehicles dipositats per haver sigut immobilitzats per alguna de les causes previstes en aquest règim de mesures cautelars que no siguen retirats per les persones titulars de drets sobre aquests, podran ser objecte de les mesures previstes en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, modificada per la Llei 9/2013, de 4 de juliol, i en el seu reglament de desplegament.
b) En el moment d’ordenar la immobilització i el dipòsit del vehicle, l’administració haurà d’advertir la persona interessada d’aquesta possibilitat.
3. Actuacions inspectores
a) Sense perjudici de les dades que siguen obligatòries, en el butlletí de denúncia o en l’acta amb el resultat de l’actuació inspectora, s’adjuntarà un informe complementari amb la descripció de les circumstàncies de la comissió de la infracció i de les actuacions dutes a terme durant la inspecció.
b) Les actes alçades per la inspecció i els butlletins de denúncia formalitzats pels agents de l’autoritat han de reflectir amb claredat i precisió els antecedents i les circumstàncies dels fets o les activitats que constitueixen l’objecte de la denúncia, així com les disposicions que, si és procedent, es consideren infringides.
c) Les actes i els butlletins de denúncia alçats pels agents de l’autoritat donaran fe en via administrativa dels fets constatats, si no hi ha prova en contra. La persona titular de l’activitat, el seu representant legal o, en cas d’absència, qui conduïsca el vehicle denunciat, podrà firmar aquestes actes i aquests butlletins. La firma de qualsevol de les persones indicades no implicarà l’acceptació del contingut. La negativa a firmar l’acta o el butlletí de denúncia no suposarà en cap cas la paralització o l’arxiu de les possibles actuacions posteriors motivades pel contingut d’aquesta acta o aquest butlletí.
d) En tot cas, els informes complementaris hauran de motivar suficientment, si és procedent, la incoació del corresponent expedient sancionador.

Article 38. Procediment sancionador
1. El procediment per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei s’ajustarà a les normes específiques que s’hi estableixen i a les que reglamentàriament s’assenyalen. En allò no previst en les normes esmentades caldrà ajustar-se al que estableixen la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del sector públic.
2. El termini dins del qual ha de notificar-se la resolució del procediment sancionador és d’un any des de la data de l’acord d’incoació del corresponent expedient sancionador, sense que, en cap cas, puga entendre’s iniciat aquell procediment per mitjà de la formulació del butlletí de denúncia corresponent.
Una vegada transcorregut aquest termini, ha d’acordar-se la caducitat del procediment i l’arxivament de totes les actuacions, sense perjudici de la possibilitat d’iniciar un nou procediment sancionador, si no han prescrit la infracció o infraccions comeses.
3. El procediment per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei s’iniciarà d’ofici per acord de l’òrgan competent, bé per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia.
No obstant això, les denúncies formulades pels serveis d’inspecció del transport terrestre o per les forces encarregades de la vigilància del transport en carretera o per la policia local amb competència per a això, entregades en l’acte a la persona denunciada, constituiran la iniciació del procediment sancionador i la notificació de la denúncia, sempre que aquella pague voluntàriament la sanció en aquest mateix moment. Aquest pagament tindrà les mateixes conseqüències que les establides en el procediment ordinari. El pagament esmentat haurà d’efectuar-se en metàl·lic en euros o utilitzant una targeta de crèdit.
4. Iniciat el procediment sancionador, si la persona infractora reconeix la seua responsabilitat abans que es dicte la resolució, la quantia de la sanció pecuniària inicialment proposta es reduirà en un cinquanta per cent. En aquest cas, el pagament de la sanció pecuniària abans que es dicte la resolució sancionadora implicarà la conformitat amb els fets denunciats i la renúncia o el desistiment de qualsevol acció o recurs en via administrativa i la terminació del procediment, havent, no obstant això, de dictar-se una resolució expressa.

5. En l’execució de les sancions caldrà ajustar-se a la regulació del procediment sancionador del títol IV de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la normativa sobre recaptació de tributs.
6. El pagament de les sancions pecuniàries imposades per resolució que pose fi a la via administrativa serà requisit necessari per tal que pertoque la realització del visat obligatori, la rehabilitació, la reactivació, l’alçament de la suspensió i la transmissió d’autoritzacions previstos en la present llei.

Article 39. Prescripció de les infraccions i sancions
1. Les infraccions i sancions molt greus prescriuran al cap de tres anys; les greus, als dos anys; i les lleus, a l’any.
2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s’haja comès i, el de les sancions, des de l’endemà del dia en què haja adquirit fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.
3. Interromprà la prescripció de la infracció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador, i es reiniciarà el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

En el cas de les sancions, la prescripció s’interromprà amb la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, i tornarà a transcórrer el termini si el procediment està paralitzat durant més d’un mes per causa imputable a l’infractor.

Article 40. Multes coercitives
L’autoritat competent podrà imposar multes coercitives quan persistisca la conducta infractora i no s’atenga el requeriment perquè cesse. Les reiterarà cada lapse de temps que siga suficient per a complir allò ordenat. Les multes coercitives no excediran, cadascuna d’elles, el cinquanta per cent de la sanció fixada per a la infracció comesa.
La multa coercitiva és independent de les sancions que es puguen imposar amb tal caràcter i compatible amb elles.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Mesures de creació de noves autoritzacions de taxi per a vehicles adaptats per a persones de mobilitat reduïda
Si transcorreguts dos anys des de l’entrada en vigor de la present llei no s’ha aconseguit el cinc per cent, o fracció, de vehicles adaptats en un àmbit determinat, l’administració competent podrà establir mesures tendents a suplir aquesta deficiència, com poden ser condicionar-ne la transmissió de les autoritzacions, o permetre la realització de serveis a persones de mobilitat reduïda a taxis amb vehicles adaptats d’àmbits pròxims.

Segona. Àrees de prestació conjunta existents a l’entrada en vigor de la llei
Les àrees de prestació conjunta ja creades a l’entrada en vigor de la present llei tenen el caràcter permanent i definitiu establit en l’article 20, sense perjudici de la possibilitat d’ampliar-les. L’autorització d’àrea corresponent, en totes les àrees, habilitarà per a la prestació de serveis dins de l’àrea, en els termes de l’article 6.


Tercera. Limitacions en l’atorgament d’autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor
En l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, els òrgans competents per a atorgar autoritzacions d’arrendament de vehicles amb conductor (VTC) denegaran les sol·licituds de noves autoritzacions quan la relació entre el nombre de les existents en aquesta comunitat i el de les de transport públic de viatgers en vehicles de turisme (taxi) domiciliades en aquest mateix territori siga superior a una d’aquelles per cada trenta d’aquestes.

Quarta. Innovacions tecnològiques
1. Les administracions competents en la matèria, amb la participació de les associacions representatives del sector, han de promoure la incorporació progressiva del servei de taxi de vehicles equipats amb motors adaptats per a funcionar amb combustibles menys contaminants o elèctrics, per a reduir significativament les emissions a l’atmosfera de gasos i altres elements contaminants.
2. Així mateix, promouran la reducció progressiva d’emissions sonores dels vehicles i l’optimització del reciclatge dels materials utilitzats.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. De les persones físiques titulars de diverses autoritzacions de taxi
Els actuals titulars d’autoritzacions per a més d’un taxi disposaran d’un termini de dos anys per a transmetre a una persona física, en els termes de l’article 6.2, que complisca els requisits establits, totes aquelles autoritzacions de taxi superiors a una. Transcorregut el termini, s’entendran revocades les d’excés, amb dret a conservar la més antiga.

No obstant això, amb l’objectiu d’aconseguir el percentatge d’un cinc per cent, o fracció, de vehicles adaptats en el corresponent àmbit, els seus titulars podran mantenir a nom seu dues de les autoritzacions en excés, fins que incórreguen en algun dels supòsits de transmissió obligatòria de l’autorització previstos en el punt 2 de l’article 11, si en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei adscriuen:
– A la primera autorització de taxi en excés un vehicle adaptat, de manera permanent i definitiva, d’entre cinc i set places, inclòs conductor, del qual disposen de manera efectiva, en els termes d’aquesta llei.

– A la segona autorització de taxi en excés o bé un vehicle adaptat o bé un vehicle elèctric, de manera permanent i definitiva, d’entre cinc i set places, inclòs conductor, del qual disposen de manera efectiva, en els termes d’aquesta llei.

Segona. De les persones jurídiques titulars de diverses autoritzacions de taxi
Les persones jurídiques titulars d’autoritzacions de taxi obtingudes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de la Comunitat Valenciana, disposaran, així mateix, d’un termini de dos anys per a la seua transmissió a una persona física, en els termes de l’article 6.2, que complisca els requisits establits, transcorregut el qual s’entendran revocades.

Tercera. Del règim transitori dels procediments
Als procediments ja iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, no els serà aplicable i es regiran per la normativa anterior.


Quarta. De la incorporació de mitjans de pagament telemàtics
La incorporació en els vehicles de mitjans de pagament telemàtics per al cobrament dels serveis a les persones viatgeres, haurà de realitzar-se en el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor de la llei. En el cas d’impressores per a l’expedició automàtica de rebuts o justificants, el termini serà d’un any des de l’entrada en vigor de la llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
1. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa aquesta llei i, en particular, les següents:
a) De la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, els articles següents o disposicions: 4, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 95 bis, 99 bis, 100, 103.4, 103 bis, 110.2, les disposicions addicionals primera i quarta i les disposicions transitòries tercera i sèptima.
b) L’apartat quart de la disposició addicional quarta de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.
c) Els articles 46 i 47 de la Llei 10/2006, de 26 de desembre de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, sobre regulació del servei el taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana.
2. Segueixen vigents, en allò que no s’oposen a aquesta llei:
a) El Decret 61/2014, de 17 d’abril, del Consell, pel qual es regula el Consell del Taxi de la Comunitat Valenciana, fins a la implantació d’òrgans consultius a què es refereix l’article 27 d’aquesta llei.

b) El Decret 18/1985, de 23 de febrer, del Consell, de creació d’àrees de prestació conjunta per a serveis de transport públic de viatgers en automòbils de turisme.
c) L’ordre de 31 de juliol de 1985 de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual es regula l’arreplega de passatgers pels serveis de transport públic de viatgers en vehicles de turisme.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Modificació de l’article 96 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana
Es modifica l’article 96 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat en els termes següents:

«Article 96. Les infraccions de les normes regulades en relació amb els serveis de transport de viatgers es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Les infraccions en matèria de compatibilitat de les infraestructures de transport amb l’entorn es classifiquen en molt greus i greus.»


Segona. Supletorietat
Per a allò no previst en aquesta llei, serà supletòria la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres i el reglament que la desenvolupa.

Tercera. De l’adaptació de la normativa local
Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana els municipis dels quals no formen part d’àrees de prestació conjunta actualitzaran les seues ordenances sobre el servei de taxi i les ajustaran als termes de la present llei en el termini d’un any.

Quarta. Del règim tarifari
La conselleria competent en matèria de transports ajustarà el règim tarifari del taxi als criteris establits en la present llei en el termini de sis mesos a partir de la seua entrada en vigor.

Cinquena. Habilitació per al desplegament reglamentari
Es faculta al Consell perquè, amb audiència prèvia a les organitzacions representatives del sector del taxi, dicte les normes de desplegament d’aquesta llei, especialment el reglament aplicable als serveis del taxi que aquesta llei preveu, en un termini no superior a un any.

Sisena. Actualització de la quantia de les sancions
Es faculta el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria de transport, per a actualitzar l’import de les sancions establides per la present llei d’acord amb l’evolució de les circumstàncies socioeconòmiques.

Setena. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 8 de novembre de 2017

El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER

linea