diari

LLEI 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut [2017/10179]

(DOGV núm. 8168 de 13.11.2017) Ref. Base de dades 009766/2017

LLEI 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut [2017/10179]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


PREÀMBUL

I

Les polítiques en matèria de joventut són una de les millors inversions per al futur de la societat valenciana. Tant la Generalitat com les diferents administracions públiques implicades, i també la societat en general, han d’assumir la necessitat d’unes sòlides polítiques de joventut, no sols com un conjunt de garanties i drets per al desenvolupament dels nostres joves sinó també com un element estratègic de desenvolupament social.
L’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de Nacions Unides, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU al setembre de 2015, que va entrar en vigor oficialment l’1 de gener de 2016, estableix un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, amb la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia. En el món actual, les persones joves ja no volen únicament ser informades sobre les polítiques públiques, els plans i els models de desenvolupament que els impacten; volen dissenyar-los, prendre les decisions i ser el vehicle que els implementen. Com a joves volen tenir un rol actiu mitjançant el paper principal de la participació juvenil significativa en tots els nivells de presa de decisió, per a garantir un desenvolupament sostenible, un creixement econòmic inclusiu, la promoció de societats pacífiques i l’eradicació de la pobresa.
La finalitat d’aquesta llei és garantir que els i les joves puguen definir i construir el seu projecte vital, individual i col·lectiu, en igualtat d’oportunitats. Així, aquesta norma pretén establir les bases per a les polítiques de joventut, unes accions que hauran d’atendre la diversitat social, econòmica i cultural del nostre territori. Igualment, aquesta nova regulació persegueix garantir la participació i la coresponsabilitat de les persones joves en la presa de decisions de la nostra comunitat, i fomentar al màxim els espais de trobada i de debat.
Per a aconseguir aquests objectius cal que les polítiques de joventut es dissenyen i s’executen de manera integral i transversal, amb la implicació necessària de les diferents administracions i de la societat civil.


II

L’Organització Iberoamericana de Joventut, organisme internacional format per ens oficials de joventut d’Iberoamèrica, va adoptar, en 2005, la Convenció iberoamericana de drets dels joves. Aquesta convenció té com a principal objectiu la promoció del respecte a la joventut i la seua realització plena en la justícia, la pau, la solidaritat i el respecte dels drets humans mitjançant el reconeixement de les persones joves com a subjectes de drets, actors estratègics del desenvolupament i persones capaces d’exercir responsablement els drets i les llibertats que recull la carta.
La Constitució espanyola, en l’article 9.2, estableix el mandat, als poders públics, de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguen reals i efectives, i també el de remoure els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud, i de facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social. D’altra banda, i de forma més específica, en l’article 48 consagra el deure, per als poders públics, de promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), tractat internacional de les Nacions Unides firmat pels estats en 1989, reconeix els drets de la infància. És necessari desenvolupar el dret a estar protegits a partir de les polítiques de prevenció, detecció, protecció i reparació.
Basant-se en les previsions del text constitucional, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana disposa, en l’article 49.1.25, que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut.

En exercici d’aquesta competència, la Generalitat ha desplegat un conjunt de disposicions que conformen el marc jurídic de les polítiques de joventut a la nostra comunitat.
Així, la Llei de la Generalitat 8/1989, de 26 de desembre, de participació juvenil, recollia per primera vegada les formes de participació juvenil a la Comunitat Valenciana. Per la seua banda, la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de joventut, refermava i reforçava el paper de l’associacionisme juvenil alhora que atorgava un nou paper a l’Institut Valencià de la Joventut, com a ens impulsor de les tasques de coordinació de l’execució de polítiques integrals en el si de la Generalitat.
Si bé l’esmentada Llei 18/2010 va assentar les primeres bases de la transversalitat com a mètode per a planificar les polítiques de joventut, en la societat actual resulta convenient continuar avançant en aquest enfocament integral. D’altra banda, es fa igualment necessari avançar cap a un marc normatiu que garantisca a les persones joves els drets que els permeten aconseguir l’emancipació i l’autonomia personal de forma plena, responsable i en igualtat de condicions. Finalment, en aquest nou context, la participació de la joventut es revela com un eix fonamental per a abordar les accions que cal emprendre, tant en els processos de presa de decisions com en el seu desenvolupament.

III

Aquesta llei s’estructura en cinc títols, cinquanta-nou articles, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
En el títol preliminar es defineix l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la llei. Cal destacar que la definició de la persona jove s’acomoda a un nou tram d’edat, dels 12 als 30 anys. Aquesta nova regulació persegueix alinear-se amb l’edat en què els i les joves canvien de cicle escolar i entren en una nova etapa no només educativa sinó també de socialització, com és el pas de l’escola a l’institut.

Igualment, s’estableixen les directrius que hauran de regir les polítiques de joventut i que tenen com a fonament els principis següents: integralitat, transversalitat, proximitat, universalitat i igualtat. Mereix una menció especial la reivindicació de l’apoderament de les persones joves, tant en el disseny com en l’execució de les polítiques que els afecten, mitjançant la seua coresponsabilitat i participació, i també en l’adopció per part de les administracions d’una perspectiva intergeneracional, no adultocentrista.
D’altra banda, s’ha volgut enunciar una llista específica de drets reconeguts a les persones joves com un grup demogràfic amb necessitats pròpies, sense perjudici de la regulació que hi ha en la protecció de menors, continguda en la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, i en la Carta de drets del menor de la Comunitat Valenciana, recollida en la Llei 12/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana.
Finalment, s’esbossen les grans línies d’intervenció cap a les quals hauran de tendir les polítiques de joventut, sempre en règim de coresponsabilitat entre les diferents administracions públiques implicades.

El títol I comprèn la regulació de l’Institut Valencià de la Joventut, que queda configurat com a organisme autònom de la Generalitat, adscrit a la conselleria competent en matèria de joventut. L’Ivaj s’adequa així a la nova regulació del sector públic instrumental de la Generalitat, que defineix la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
En primer lloc se’n regulen les funcions, entre les quals destaca el paper de lideratge en l’impuls i la coordinació de les polítiques de joventut, tant en l’àmbit de la Generalitat com en el conjunt d’agents intervinents al territori de la Comunitat Valenciana.
En segon lloc, se’n determina l’estructura organitzativa. El nivell directiu es troba integrat per la Presidència, el Consell Rector i la Direcció General. Cal destacar la nova composició del Consell Rector, l’òrgan de representació i participació de l’Ivaj, ja que s’hi dóna cabuda a una major participació de joves. També cal assenyalar la representació garantida a una persona jove amb diversitat funcional i a la promoció de la igualtat entre dones i homes mitjançant una composició paritària.

El títol II està dedicat a la participació juvenil. En el capítol primer, a més de definir-ne el concepte, s’hi determinen els agents i les vies de la participació de les persones joves. Es proposa un nou concepte d’entitat juvenil i s’introdueix una consideració explícita als grups de joves, tot atorgant-los alguna mena de representació. D’altra banda, s’assenten les bases per al funcionament dels fòrums joves i de les consultes, com a eines de participació de les persones joves.

El segon capítol s’encarrega de la regulació del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, màxim òrgan de representació de la joventut organitzada valenciana. Se’n determinen les funcions, la composició i òrgans, i també les fonts de finançament. S’hi regulen, així mateix, els consells de joventut territorials.
El títol III aborda les polítiques integrals en matèria de joventut. S’hi dissenya l’Estratègia valenciana de joventut com el marc general de la planificació de les polítiques que cal desplegar en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Igualment, s’hi concreta la implicació de les entitats locals i s’hi estableixen els nous instruments al servei de la dita planificació. Hi destaca la creació d’un sistema de xarxes, en especial la Xarxa Jove, que permetrà unir els recursos i el treball dels distints agents.
A l’últim, es defineixen els recursos i serveis per a la joventut, entre els quals cal destacar la promoció de l’educació no formal, mitjançant la creació de la Xarxa Valenciana de l’Oci Educatiu, una de les principals apostes d’aquesta norma.
L’avantprojecte va ser sotmès a diferents processos participatius. D’una banda, es va concedir audiència a les entitats més representatives del sector i es va obrir un període d’informació pública. D’altra banda, es va arbitrar el procés de participació ciutadana que preveu l’article 47 de la Llei 2/2015, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana. Aquest procés es va articular mitjançant la creació d’un fòrum de participació, al qual es podia accedir a través del web de l’Ivaj.GVA Jove i el Portal de Transparència de la Generalitat, GVA Oberta. També es va organitzar un fòrum jove, en el marc del qual es van recollir opinions de joves de tot el territori de la comunitat.

Així mateix, s’han seguit les disposicions previstes per la normativa bàsica en matèria de tramitació de disposicions de caràcter general. S’han sol·licitat al·legacions a la Presidència de la Generalitat i a les conselleries, moltes de les quals s’han incorporat al text, i l’avantprojecte va disposar dels informes favorables de la Intervenció General, de la Direcció General de Pressupostos i de la Direcció General de la Funció Pública. Igualment, s’ha demanat informe de l’Advocacia General i s’han incorporat les observacions que incloïa.


TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta llei és establir un marc normatiu que coordine les polítiques de joventut i que regule els drets i la coresponsabilitat de les persones joves, amb la finalitat de garantir que puguen definir i construir el seu projecte vital individual i col·lectiu com a membres de la comunitat, fomentant la participació activa en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquesta llei serà aplicable a les persones entre 12 i 30 anys, ambdues edats incloses, que hagen nascut o que es troben en el territori de la Comunitat Valenciana, sense perjudici que determinades polítiques públiques consideren altres límits d’edat, les quals, en cap cas, no podran suposar detriment dels principis ni de les garanties que preveu aquesta llei.
D’altra banda, les disposicions d’aquesta llei seran aplicables a totes les persones menors d’edat que es troben en el territori de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la utilització del seu temps lliure i en l’àmbit de la seua promoció.

Article 3. Principis rectors i directrius de les polítiques de joventut
Les polítiques de joventut es regiran pels principis i directrius següents:
1. Es dissenyaran integralment perquè s’ocupen de tots els àmbits vitals i socials de la joventut, i també transversalment, és a dir, des de tots els departaments de les administracions públiques.
2. Estaran arrelades al territori i es basaran en el principi de proximitat, per a garantir un major i millor servei directe a les persones joves. A més a més, tindran en compte les diferents realitats territorials i prestaran una atenció especial a les especificitats de l’àmbit rural.
3. Es dissenyaran coordinadament entre les administracions i amb la societat civil, per a respondre als principis d’integritat, transversalitat, proximitat, universalitat i igualtat.
4. S’esbossaran i s’executaran des d’una perspectiva intergeneracional, no adultocentrista, i com un procés continu amb les polítiques d’infantesa i adolescència, que facilite l’apoderament de les persones joves com a agents principals de la societat valenciana.
5. Es fonamentaran en la igualtat real entre dones i homes, amb perspectiva de gènere, i en la promoció de la diversitat com un valor per si mateix.
6. Tindran caràcter universal, des d’una perspectiva d’equitat, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats i combatre les desigualtats socials, estructurals i conjunturals, mitjançant la promoció de les habilitats per a la vida, l’aposta per l’oci educatiu i l’educació no formal, com a instrument fonamental per a la inclusió social.
7. Es perfilaran i es desenvoluparan des de la participació directa i amb la coresponsabilitat de les persones joves, a través de les entitats i del teixit associatiu juvenil. Les administracions públiques reconeixeran el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana com a interlocutor directe de la Generalitat en matèria de joventut i creador de vies d’interlocució entre les administracions públiques i la joventut no associada.
8. Es fonamentaran en la transparència, l’avaluació i la democratització de la informació.

Article 4. Drets de la joventut
Amb independència dels drets reconeguts en altres normes, a les persones joves, com a grup demogràfic amb necessitats específiques, se’ls reconeixen els drets següents:
– Dret a l’autonomia personal
– Dret a l’atenció, a la promoció i a l’educació
– Dret a la participació i al ple exercici de la ciutadania activa
– Dret a l’accés, amb garanties, a una ocupació de qualitat
– Dret a l’emancipació
– Dret d’accés a l’habitatge
– Dret a la protecció social
– Dret a la llibertat d’expressió i d’informació
– Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats
– Dret a una vida lliure de violències masclistes
– Dret al reconeixement i el respecte de la identitat de gènere
– Dret a aprendre les llengües oficials i a expressar-s’hi
– Dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió o creences
– Dret a la justícia de menors, a la no-privació de la llibertat i també als serveis de prevenció i reinserció social
– Dret a la mobilitat
– Dret a la salut sexual i reproductiva, a la vida sana i a decidir sobre el propi cos, i també a l’educació per a la salut
– Dret a l’esport i a l’activitat física
– Dret a un entorn ambiental sostenible i saludable, i a la protecció davant d’un entorn contaminat
– Dret a l’accés gratuït i universal a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació
– Dret a l’accés a la informació i a la transparència de les administracions públiques
– Dret al consum responsable i a la protecció com a consumidores

– Dret a l’oci i el benestar.

Article 5. Coresponsabilitat de les administracions públiques en les polítiques de joventut
Les administracions públiques es comprometen a:
1. Promoure polítiques públiques que afavorisquen l’emancipació jove i l’autonomia personal amb itineraris individualitzats, un sistema de protecció social que garantisca uns ingressos mínims i un recolzament professional en la transició de l’escola al treball per a la inserció sociolaboral, l’accés a l’habitatge i la inclusió social.
2. Assegurar l’accés universal a l’educació pública, inclusiva, de qualitat i plurilingüe, tant formal com no formal, com un sistema per a combatre les desigualtats socials i generar cohesió social.
3. Garantir el dret a l’esport i l’activitat física, al joc i a l’oci educatiu i inclusiu, tot assignant-hi equips professionals, recursos i serveis didàctics.
4. Desenvolupar polítiques públiques de joventut amb perspectiva de gènere per a promoure la igualtat real entre les persones joves des de la coresponsabilitat i la deconstrucció de rols de gènere, com també des de programes de prevenció, detecció, sensibilització i formació, amb caràcter transversal sobre tot tipus de violències, especialment la violència masclista i la infantil, incloent-hi l’assetjament i el ciberassetjament sexual.
5. Dur a terme polítiques públiques de joventut per a promoure el valor de la diversitat, tot prestant una atenció especial a la identitat, l’expressió i l’orientació.
6. Vetlar, transversalment, per la inclusió de joves pertanyents a col·lectius vulnerables o en situació de risc i/o amb diversitat funcional, i garantir l’accés als recursos socials de totes les persones joves, considerant les seues prioritats i necessitats pròpies.
7. Garantir l’accés universal a la sanitat pública de la joventut valenciana, a la comunitat i a l’exterior, i també impulsar programes de promoció de models i hàbits de vida saludables vinculats a l’esport i a la prevenció de malalties i conductes de risc.
8. Garantir l’accés a la cultura, amb programes democratitzadors, i donar suport a la creació jove i al desenvolupament de llenguatges artístics i creatius, especialment en valencià, en el marc d’una societat col·laborativa i innovadora.
9. Potenciar el valencià i la cultura valenciana com a eines d’inclusió de les persones joves nouvingudes i la promoció del respecte, el coneixement i l’intercanvi cultural; impulsar accions i programes adreçats a possibilitar que la joventut valenciana conega altres realitats culturals; fomentar, al costat de les llengües oficials a la comunitat, l’aprenentatge d’altres llengües, a més de la llengua de signes i del romaní, com a eina bàsica de comunicació entre joves de diferents orígens.

10. Promoure programes de suport al consum responsable, de proximitat, ecològic i just, per a fomentar models de vida sostenibles i solidaris entre les persones joves.
11. Assegurar la participació directa de les persones joves i de les seues formes organitzades a través d’associacions, entitats juvenils o consells de joventut.
12. Desenvolupar polítiques públiques de joventut per a involucrar i facilitar la participació activa de la joventut en el procés de consecució de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, en col·laboració amb el Consell de la Joventut d’Espanya i amb qualsevol organisme, plataforma, entitat i estructura de participació dels joves en l’àmbit de la Unió Europea.

13. Potenciar el voluntariat juvenil, promocionar-ne el reconeixement social i acreditar les habilitats adquirides.
14. Garantir a les persones joves el dret a la connexió, als canals i l’accés a la informació, com també facilitar l’accés a internet i a la formació en les tecnologies de la informació i la comunicació, i facilitar el seu accés al programari lliure.
15. Fomentar l’accés assequible de les persones joves al transport públic i a la mobilitat sostenible pel nostre territori, especialment de les persones joves pertanyents a col·lectius vulnerables, en situació de risc i/o amb diversitat funcional.
16. Promoure programes específics per a la joventut en l’àmbit rural per a garantir una igualtat d’oportunitats i l’accés als serveis públics, i també el desenvolupament d’un projecte de vida propi.
17. Impulsar programes de mobilitat, de trobada i d’intercanvi de joves per la Comunitat Valenciana, i per territoris d’arreu del món, especialment Europa, la Mediterrània i Iberoamèrica.
18. Potenciar una societat col·laborativa, amb respecte al medi ambient i a la natura.
19. Facilitar la formació de les persones professionals de joventut i de les persones que, professionalment o no, treballen amb joves, de les persones amb responsabilitats polítiques relacionades amb la joventut i les persones membres d’associacions juvenils.
20. Garantir polítiques dirigides a famílies joves en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social amb fills o filles a càrrec seu.


TÍTOL I
Institut valencià de la joventut

Article 6. Institut Valencià de la Joventut
1. L’Institut Valencià de la Joventut.Generalitat Jove passa a denominar-se Institut Valencià de la Joventut (Ivaj) i es configura com un organisme autònom de la Generalitat, amb personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis, i autonomia de gestió, adscrit a la conselleria competent en matèria de joventut. És l’organisme encarregat de coordinar la política de joventut en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. L’Institut Valencià de la Joventut es regirà pel que estableix aquesta llei, la legislació en matèria de sector públic instrumental i la resta de legislació aplicable als organismes autònoms, i també per la normativa de desplegament d’aquesta llei.

Article 7. Funcions de l’Institut Valencià de la Joventut
1. Informar i coordinar les actuacions que duga a terme la Generalitat, i també les administracions públiques, en aquelles matèries que afecten específicament la joventut, de conformitat amb la legislació que consagra els principis de competència i autonomia dels ens administratius, i impulsar l’execució i la divulgació dels drets de les persones joves i de les polítiques integrals de joventut que regula el títol III d’aquesta llei.
2. Elaborar, proposar i, si escau, modificar la planificació global de les polítiques juvenils en l’àmbit territorial de la comunitat, mitjançant l’Estratègia valenciana de joventut, i propiciar la coordinació i la cooperació entre les diferents administracions públiques i la participació de joves i associacions juvenils i els interlocutors respectius, especialment el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.
3. Defendre els drets socials i les llibertats de les persones joves emparades per l’ordenament jurídic, i denunciar les desigualtats de tracte i les discriminacions del col·lectiu.
4. Donar suport material i econòmic al desplegament de les iniciatives i els projectes de les estructures de participació juvenil previstes en els articles 17 i 18 d’aquesta llei, com a vehicles principals de transmissió dels valors democràtics de tolerància, solidaritat i respecte a la diversitat, sense excloure el suport a altres formes de participació.
5. Promoure la participació juvenil, amb el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, i garantir el desenvolupament de les tasques per a les quals ha sigut creat.
6. Impulsar la prestació de serveis a la joventut, des del sector públic, i fomentar les relacions i la cooperació amb els ajuntaments, i també entre els municipis.
7. Acreditar les activitats, les instal·lacions i els serveis juvenils enumerats en aquesta llei.
8. Planificar, gestionar, crear i mantenir les instal·lacions juvenils de l’Institut Valencià de la Joventut.
9. Regular reglamentàriament les condicions dels centres, les instal·lacions, els serveis, les activitats i programes que s’incloguen dins de les competències de joventut i oci.
10. Fomentar les relacions i la cooperació amb els organismes competents en matèria de joventut d’altres comunitats autònomes, l’Estat, la Unió Europea i altres països.
11. Potenciar l’exercici d’activitats d’oci educatiu i facilitar-hi l’accés de tots els col·lectius.
12. Potenciar la mobilitat estatal i internacional de la joventut, especialment en el marc dels programes desenvolupats per la Unió Europea.

13. Determinar els currículums i els requisits de les diverses titulacions de temps lliure i informació juvenil d’àmbit autonòmic, expedir els títols pertinents i regular les convalidacions corresponents respecte a altres titulacions, i també les homologacions i els reconeixements de titulacions d’altres comunitats autònomes o estats.
14. Fomentar i donar suport al voluntariat juvenil, i potenciar l’acreditació de les habilitats i de les competències adquirides en realitzar-les.

15. Establir un observatori de joventut per a portar a terme els estudis, les investigacions, les publicacions i els programes experimentals de joventut i oci a la Comunitat Valenciana; impulsar la investigació i l’estudi sobre la realitat juvenil de forma periòdica realitzant com a mínim un estudi integral de joventut amb caràcter previ a la realització de l’EVJ, per a proporcionar a l’administració informació per al disseny i el desenvolupament de les polítiques de joventut, i col·laborar en la creació, la gestió i la difusió de les estadístiques autonòmiques sobre joventut, que inclouran dades desagregades de 12 a 18 anys, de 18 a 24 i de 24 a 30.
Aquest observatori assegurarà la col·laboració amb experts i expertes de diferents àmbits en el seu treball.
16. Qualsevol altra funció que estiga directament vinculada i que servisca als fins i a la naturalesa de l’Ivaj.

Article 8. Òrgans directius de l’Ivaj
L’Institut Valencià de la Joventut estarà regit pels òrgans de direcció següents:
1. Presidència
2. Consell Rector
3. Direcció General.

Article 9. Presidència
La Presidència de l’Institut Valencià de la Joventut, que ho serà també del Consell Rector, l’exercirà la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut. Així mateix, li correspondrà l’alta direcció de l’organisme.

Article 10. Consell Rector
1. El Consell Rector de l’Institut Valencià de la Joventut és l’òrgan de representació i participació de l’Ivaj i l’integren els càrrecs i membres següents:
1.1. Presidència: la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut.
1.2. Vicepresidència primera: la persona titular de la Direcció General de l’Institut Valencià de la Joventut.
1.3. Vicepresidència segona: la persona titular de la Presidència del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.
1.4. Secretaria: una persona funcionària de l’Institut Valencià de la Joventut per designació de la Presidència del Consell Rector, que actuarà en les sessions amb veu però sense vot.
1.5. Vocalies:
a) Cinc representants de les conselleries, amb rang com a mínim de director o directora general, que designe la Comissió Interdepartamental de Joventut de la Generalitat entre els seus membres.
b) Una diputada o diputat, preferentment menor de trenta anys, de cada diputació provincial que designe el seu ple.
c) Un o una representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, preferentment menor de trenta anys, que designe el seu òrgan de govern.
d) Quatre representants que designe l’Assemblea del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.
e) Una persona jove designada pel Consell Escolar de la Comunitat Valenciana entre les representants de l’alumnat.
f) Una persona jove entre les representants d’estudiants dels estudis superiors.
g) Una persona en representació dels i les professionals de joventut preferentment menor de trenta anys.
h) Dues representants joves residents a la Comunitat Valenciana triades per insaculació entre les persones que presenten la seua candidatura, sempre que siga possible.
i) Una persona jove associada amb diversitat funcional.
2. Les vocalies f, g i i les nomenarà la Presidència del Consell Rector entre les propostes que formulen les vicepresidències.
3. Es promourà una presència equilibrada de dones i homes en què cap sexe no estiga representat per menys del 40 %. En tot cas, en la composició dels apartats a, d i h la presència equilibrada serà obligatòria.
4. Es promourà, així mateix, una presència equilibrada dels diferents trams d’edat entre la representació jove, entenent com als trams esmentats: dels 12 als 18 anys, dels 19 als 24 anys i dels 25 als 30 anys.

5. Corresponen al Consell Rector les funcions següents:
a) Aprovar la proposta de l’Estratègia valenciana de joventut.
b) Aprovar els criteris d’actuació de l’Institut Valencià de la Joventut.
c) A proposta de la Direcció General de l’Institut Valencià de la Joventut, aprovar, per majoria de dos terços, l’informe d’avaluació de l’Estratègia valenciana de joventut.
d) Conèixer de totes les qüestions que li sotmeta la seua presidència a iniciativa pròpia o a petició d’un terç dels membres.
6. El Consell Rector es reunirà, almenys, una vegada a l’any i es dotarà d’un reglament de funcionament que haurà de ser aprovat per majoria de dos terços dels membres.

Article 11. Direcció General
1. La persona titular de la Direcció General serà nomenada i cessada per decret del Consell, a proposta de la Presidència de l’Institut Valencià de la Joventut, i ocuparà la vicepresidència primera del Consell Rector.

2. Són funcions de la Direcció General:
a) La direcció i la gestió de les activitats de l’Institut Valencià de la Joventut en l’àmbit de les seues competències.
b) Exercir la direcció del personal.
c) L’elaboració dels acords que s’hagen de sotmetre a l’aprovació del Consell Rector, i la seua execució.
d) L’autorització i la disposició de les despeses i la liquidació i l’ordenació dels pagaments.
e) La facultat per a subscriure contractes en nom de l’Institut Valencià de la Joventut, d’acord amb la normativa vigent.
f) Efectuar la coordinació i el seguiment de l’Estratègia Valenciana de Joventut. A aquest efecte elaborarà el corresponent informe d’avaluació per a la seua aprovació pel Consell Rector.
g) Coordinar les relacions institucionals de l’Institut Valencià de la Joventut.
h) Les que li encomanen el Consell Rector i la seua presidència, dins de les seues atribucions.
i) La resta de les que determina l’article 70 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, i que no especifica el present article.
3. Correspon a la persona titular de la Direcció General la representació legal de l’Institut Valencià de la Joventut.

Article 12. Estructura organitzativa
1. L’Institut Valencià de la Joventut s’estructura en subdireccions generals, o unitats administratives del mateix rang, de les quals dependran jeràrquicament serveis, o unitats administratives del mateix rang, en funció dels diferents àmbits d’actuació. Les persones titulars d’aquestes unitats administratives seran nomenades entre el personal funcionari de carrera de l’administració de la Generalitat.

2. Correspondrà al Consell el desplegament de l’estructura de l’Institut i la fixació de les funcions de les unitats administratives que el conformen, per mitjà de l’aprovació, per decret, del reglament orgànic i funcional de l’Ivaj.
3. A l’efecte de la desconcentració de les funcions que així ho requerisquen, es podran crear òrgans o unitats administratives amb competències circumscrites a un determinat àmbit territorial.

Article 13. Personal al servei de l’Institut Valencià de la Joventut
El personal al servei de l’Institut Valencià de la Joventut serà empleat públic funcionari o laboral, en els mateixos termes que s’estableixen per a l’administració de la Generalitat.

Article 14. Recursos econòmics
L’Institut Valencià de la Joventut disposarà per al seu funcionament dels recursos següents:
1. Els béns i drets que constituïsquen el seu patrimoni i els seus productes i rendes.
2. Els recursos que se li assignen amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
3. Les consignacions provinents dels pressupostos d’altres administracions públiques.
4. Les subvencions, les aportacions voluntàries o les donacions que concedisquen a favor seu persones físiques o jurídiques.
5. Els ingressos ordinaris i extraordinaris obtinguts de les seues activitats de gestió i explotació.
6. Qualssevol altres que se li atribuïsquen legalment.

Article 15. Actes que posen fi a la via administrativa
Els actes administratius que dicten la Presidència de l’Ivaj i la Direcció General de l’Institut Valencià de la Joventut posen fi a la via administrativa.


TÍTOL II
Participació juvenil

CAPÍTOL I
Definició i estructures de participació juvenil

Article 16. Definició de participació juvenil
1. La participació juvenil és el conjunt d’accions i de processos que generen, entre les persones joves, la capacitat per a incidir en el seu entorn, en les seues relacions i en el seu desenvolupament personal i col·lectiu, per a intervenir-hi i transformar-los. Aquesta participació pot dur-se a terme tant individualment com col·lectivament, amb igualtat d’oportunitats, a través d’entitats juvenils, grups de joves o consells de joventut, i d’una manera horitzontal, lliure i democràtica.
2. Les administracions públiques, amb l’objectiu d’afavorir la cultura democràtica i ciutadana de la joventut, fomentaran els processos participatius com a eines per a la construcció de les polítiques públiques que afecten els i les joves com a ciutadans i ciutadanes.


Article 17. Entitats juvenils
A l’efecte d’aquesta llei, són entitats juvenils:
1. Les associacions juvenils i les seues federacions, confederacions i unions.
2. Les associacions d’alumnat universitari i no universitari, i les seues federacions, confederacions i unions les persones associades de les quals siguen joves.
3. Les seccions, àrees, departaments i organitzacions juvenils d’altres entitats socials, com ara associacions de caràcter general, seccions juvenils de partits polítics, sindicats, associacions de consumidors, culturals, esportives, festives, de joventut empresària o de confessions religioses, i de les seues federacions, confederacions i unions.
4. Les entitats prestadores de serveis a la joventut sense ànim de lucre, enteses com les associacions no juvenils legalment constituïdes, en els estatuts de les quals s’establisca de forma clara i explícita que entre els seus fins socials hi ha el de dur a terme, de manera continuada, programes i actuacions adreçats de forma exclusiva a persones joves. Així mateix, més de la meitat de la junta directiva haurà d’estar composta per persones joves.

Article 18. Grups de joves
Els grups de joves són aquells col·lectius sense personalitat jurídica formats per persones joves no inclosos en l’article precedent. Les administracions locals i els consells de la joventut locals i territorials facilitaran la seua representació en els espais de participació local i donaran suport a les seues iniciatives en la mesura que puguen.

Article 19. Formes de participació juvenil
1. Es consideren formes de participació juvenil les diverses expressions que tenen les persones joves per a participar en els assumptes públics, que poden ser:
a) L’acció, entesa com la capacitat per a desenvolupar per si mateixes iniciatives i projectes, amb la voluntat d’intervenir, de forma directa i vinculant, en l’aplicació de les polítiques públiques.
b) La interlocució, entesa com a la capacitat de dialogar amb les administracions públiques, amb la voluntat de decidir sobre les polítiques transversals de joventut que desenvolupen o hagen de desenvolupar.
2. Les administracions públiques, en l’acció de les persones joves, establiran mecanismes que la faciliten i, dins de les possibilitats d’articulació, la cogestió tant de programes com de recursos.
3. Les administracions públiques, en la interlocució amb els i les joves, tindran en compte tant les entitats juvenils com els grups de joves i les persones joves considerades individualment.

4. L’administració de la Generalitat estarà atenta a les noves possibilitats de canalitzar la participació juvenil que puguen aparèixer per tal d’incorporar-les, en especial, als avanços de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 20. Fòrum Jove
1. El Fòrum Jove és una eina de participació de durada concreta, amb vocació de ser periòdica, mitjançant la qual les administracions públiques i les persones joves dialoguen i treballen conjuntament per a construir les polítiques públiques territorials i sectorials.
2. Les entitats juvenils i les administracions públiques impulsaran fòrums amb les persones joves del seu àmbit territorial.
3. Els poders públics donaran suport als processos de participació i consulta, i vetlaran perquè es regisquen pels principis de màxima transparència, representativitat, eficàcia, incidència i igualtat d’oportunitats.


Article 21. Consultes
Quan les administracions públiques duguen a terme les consultes que preveu l’article 47 de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, tindran en compte les persones joves, les quals hi participaran amb igualtat de drets a partir dels 16 anys.


CAPÍTOL II
Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
i consells locals i territorials de joventut

Article 22. Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
1. El Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) és el màxim òrgan de representació de les organitzacions de la joventut valenciana i l’interlocutor amb el Consell i les institucions públiques i privades en matèria de joventut.
2. El CJCV es constitueix en corporació pública sectorial de base privada amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per a complir els seus fins. El CJCV disposarà d’una dotació específica en els pressupostos de la Generalitat.
3. El CJCV es regirà per les normes de dret privat, i en particular per aquelles que regulen el funcionament de les associacions, amb les especificitats que preveu aquesta llei i les disposicions que la despleguen. No obstant això, subjectarà la seua activitat a les normes de dret públic quan exercisca potestats administratives atribuïdes per l’ordenament jurídic.

Article 23. Fins i funcions del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
Són fins del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana:
1. Defensar els interessos i els drets de la joventut, i col·laborar en la promoció d’una efectiva igualtat d’oportunitats de les persones joves en el seu desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.
2. Fomentar en les persones joves l’associacionisme juvenil, a fi que emprenguen en grup la solució de les qüestions que les afecten.
3. Representar el moviment associatiu juvenil valencià en les institucions de joventut.
4. Col·laborar amb la Generalitat en l’elaboració de la política juvenil.
Són funcions del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana:
1. Promoure activitats adreçades a assegurar la participació de les persones joves en les decisions i en les mesures que les afecten.
2. Elaborar i promoure, per iniciativa pròpia o a petició d’altres, informes o estudis sobre matèries relacionades amb la joventut i amb els seus problemes.
3. Promoure la creació de consells de joventut d’àmbit local i territorial.
4. Prestar serveis a les associacions i els consells locals de la joventut que el formen, i facilitar la cooperació i la coordinació entre les diferents associacions i consells locals i territorials de joventut.

5. Fer d’interlocutor entre la Generalitat i les organitzacions juvenils en tot allò que afecta el col·lectiu.
6. Participar en els òrgans consultius de l’administració quan se li requerisca.
7. Emetre, si escau, els informes que se li demanen.
8. Elaborar, anualment, un informe sobre les actuacions que realitza i proposar, si escau, les mesures que es consideren oportunes per a la millora de la qualitat de la vida dels i les joves.
9. Ser consultat quan es duguen a terme actuacions, programes, campanyes, destinació de recursos, ajudes o subvencions a entitats juvenils, a consells de joventut o a la joventut en general.
10. Promoure la cultura, i especialment el valencià i la cultura valenciana, com a expressió de les nostres senyes d’identitat pròpies.
11. Qualssevol altres que s’acorden amb l’administració en el marc de les funcions que estableix aquest article.
12. Fomentar la vertebració de les relacions de participació, amb qualsevol organisme, plataforma, entitat i estructura de participació dels joves en l’àmbit de la Unió Europea, en col·laboració amb el Consell de la Joventut d’Espanya.

Article 24. Composició del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
1. El CJCV està compost per entitats membres de ple dret i entitats membres adherides.
2. Són entitats membres de ple dret del CJCV els consells locals i territorials de joventut, i les entitats juvenils que complisquen els requisits que estableix el reglament de règim intern del CJCV.
3. Són entitats membres adherides del CJCV les entitats que no complisquen alguns dels requisits exigits per a ser membres de ple dret i que sol·liciten participar-hi com a tals.
4. Per a formar part del CJCV, les entitats hauran de sol·licitar-ho per escrit. Els seus estatuts, estructures i activitats no contradiran els principis d’aquesta llei ni el reglament de règim intern del CJCV.

Article 25. Finançament del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
El CJCV es manté econòmicament amb els recursos següents:
a) Les aportacions de les entitats que l’integren.
b) Les dotacions específiques que s’atribuïsquen al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana amb càrrec al pressupost de la Generalitat. A aquest efecte, per raons d’interès públic i social, les quanties atorgades, en règim de concessió directa, es podran anticipar en un cent per cent de l’import, de conformitat amb la legislació vigent, a través de la subscripció d’un conveni amb l’IVAJ, que cal realitzar durant la primera mensualitat de l’anualitat corresponent.
c) Les subvencions que pot rebre d’altres entitats públiques.
d) Els donatius de persones o entitats privades.
e) Les rendes que produïsquen els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.
f) Els rendiments que legalment o reglamentàriament generen les activitats pròpies.
g) Qualssevol altres que se li atribuïsquen, per llei o per reglament.

Article 26. Òrgans del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
1. Els òrgans del CJCV són:
a) L’Assemblea General, el màxim òrgan de participació i decisió del CJCV.
b) La Reunió Plenària d’Entitats Membres, l’òrgan de participació i coordinació entre assemblees.
c) La Comissió Permanent, l’òrgan d’execució.
d) Les comissions especialitzades o les àrees de treball que l’Assemblea General decidisca.
2. El CJCV el regularà un reglament de règim intern, que haurà de ser aprovat per l’Assemblea General. Una vegada aprovat, el reglament serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. La convocatòria, la constitució, el funcionament i el règim d’acords dels òrgans del CJCV es determinaran en el seu reglament de funcionament, d’acord amb el que estableix la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, per als òrgans col·legiats.
3. L’Assemblea General integrarà com a mínim dues persones representants de cada entitat amb una presència equilibrada de gènere sempre que siga possible. El nombre de representants per entitat com també la representació equilibrada de gènere seran determinats reglamentàriament.
3.1. Són funcions de l’Assemblea General les següents:
a) Determinar les línies generals d’actuació i el programa biennal del CJCV, i efectuar mandats als altres òrgans del CJCV.
b) Aprovar, si escau, la memòria anual del CJCV presentada per la Comissió Permanent.
c) Aprovar, si escau, la gestió biennal de la Comissió Permanent.
d) Resoldre sobre les sol·licituds d’admissió i les propostes de pèrdua de la condició de membres del CJCV que presente la Comissió Permanent.
e) Encomanar encàrrecs específics a la Reunió Plenària d’Entitats Membres i a les comissions especialitzades, i fixar un pla de treball biennal. Estudiar i debatre els documents elaborats per aquests dos òrgans, i ratificar, si escau, les seues resolucions.
f) Escollir i cessar els membres de la Comissió Permanent.
g) Decidir sobre la incorporació del CJCV a òrgans nacionals i internacionals de representació juvenil, i també sobre l’eixida.
h) Crear i dissoldre les comissions especialitzades o àrees de treball.
i) Aprovar i modificar les bases d’execució del pressupost.
j) Aprovar el reglament de funcionament del CJCV.
k) Aprovar anualment, si escau, el balanç de situació i l’estat de comptes presentats per la Comissió Permanent.
l) Aprovar, si escau, els pressupostos anuals que presente la Comissió Permanent.
m) Aprovar, si escau, l’execució del programa de treball del CJCV.

n) Qualssevol altres que el reglament de règim intern del CJCV reconega.
3.2. L’Assemblea General es reunirà amb caràcter ordinari una vegada a l’any, en el primer quadrimestre, i amb caràcter extraordinari totes les vegades que ho consideren adient la Comissió Permanent o la Reunió Plenària d’Entitats Membres, o així ho sol·licite un terç dels membres de ple dret del CJCV.
4. En el temps transcorregut entre la celebració de les reunions ordinàries de l’Assemblea General i amb la finalitat de coordinar, desplegar i prendre els acords necessaris que garantisquen el bon funcionament del CJCV, i també per a promoure la relació entre els membres de la Comissió Permanent i les entitats membres, tindrà lloc la Reunió Plenària d’Entitats Membres. A aquesta reunió assistiran els membres de la Comissió Permanent i una persona delegada per cada entitat, amb dret a veu i vot, en el cas de les entitats de ple dret, i amb dret només a veu, en el cas de les entitats adherides.
5. La Comissió Permanent és l’òrgan que dirigeix i coordina les activitats del CJCV, i li correspon l’execució dels acords de l’Assemblea General i la gestió ordinària del CJCV. Mitjançant el reglament intern del CJCV es determinarà el nombre de membres de la Comissió Permanent i les seues funcions.
L’Assemblea General elegirà, per un període de dos anys, la Comissió Permanent. Entre els membres d’aquesta Comissió Permanent, l’Assemblea General escollirà, així mateix, la persona que presidirà el CJCV, i també la Comissió Permanent. El nomenament de la Comissió Permanent haurà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Quan el president o la presidenta i les persones membres de la Comissió Permanent no siguen delegades d’una entitat també formaran part de l’Assemblea General, amb veu però sense vot.

6. La representació legal del CJCV recaurà sobre la persona que presidisca el CJCV.
7. Les comissions especialitzades o àrees de treball són òrgans del CJCV amb funcions d’estudi i assessorament, sense perjudici de les competències que són pròpies de l’Assemblea General i de la Comissió Permanent.
8. Les entitats membres adherides poden assistir a l’Assemblea General amb veu però sense vot. Les persones delegades d’aquestes entitats no tenen dret a ser escollides unipersonalment ni en comissió ni en cap òrgan de representació del CJCV.

Article 27. Consells locals de joventut i consells territorials de joventut
1. Els consells locals de joventut i els consells territorials de joventut són entitats independents i democràtiques, funcionalment i organitzativament, integrades per estructures organitzades o informals de participació juvenil dins del seu respectiu àmbit territorial, que es constitueixen amb les finalitats següents: fomentar l’associacionisme juvenil, promoure iniciatives que asseguren la participació de les persones joves del seu àmbit en les decisions i les mesures que les afecten, i representar-les davant de l’administració corresponent com a òrgans màxims de representació i d’interlocució de les associacions juvenils i de la joventut del seu territori, per a portar les seues propostes, demandes i necessitats al Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, poden admetre com a membres, tot i que amb caràcter especial, grups de persones joves no associades i col·lectius, plataformes i assemblees juvenils, i també cercar formes d’incorporar la participació de la joventut del seu territori.
2. Els consells locals de joventut i els consells territorials de joventut són corporacions públiques sectorials de base privada, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a complir les finalitats que els assignen, i la seua constitució i el seu règim jurídic i econòmic es determinaran reglamentàriament.
3. Els consells locals i els consells territorials de joventut disposaran d’una dotació específica tant de l’administració autonòmica com de les diferents administracions d’àmbit local respectives, sempre en la mesura de les seues disponibilitats pressupostàries.
4. Per a formar un consell local de joventut seran necessàries, com a mínim, tres entitats juvenils amb implantació al municipi del seu àmbit d’actuació.
5. Per a instituir un consell territorial de joventut caldran, almenys, tres entitats juvenils inscrites en els registres locals de dos municipis limítrofs, com a mínim, i tindrà com a àmbit d’actuació el territori al qual pertanyen les entitats juvenils membres.

6. No podrà haver-hi més d’un consell de la joventut amb el mateix àmbit territorial.


CAPÍTOL III
Foment de la participació i de l’associacionisme juvenils

Article 28. Foment de la participació juvenil
1. Els poders públics impulsaran la cultura participativa de les persones joves per tal de millorar els sistemes i les estructures democràtiques, i també de garantir-los l’exercici d’un paper actiu de transformació i de canvi de la societat amb la seua intervenció en els afers públics.

2. Les administracions públiques buscaran processos de participació juvenil a través dels quals incorporar les persones joves i els grups de joves en la dinàmica quotidiana, i els facilitarà les condicions que ho possibiliten en igualtat d’oportunitats.

Article 29. Foment de l’associacionisme juvenil
Els poders públics tenen les obligacions següents:
a) Promoure l’associacionisme entre les persones joves.
b) Incrementar la participació juvenil mitjançant grups de joves, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
c) Fomentar la creació de consells locals i territorials de joventut.
d) Impulsar la vertebració de l’associacionisme en els àmbits territorial i sectorial.
e) Idear estratègies i plans de suport a l’associacionisme juvenil.
f) Qualsevol iniciativa que afavorisca l’associacionisme juvenil i els interessos dels joves dins l’àmbit de la Unió Europea.

Article 30. Funcionament de les estructures de participació juvenil
1. En el funcionament de qualsevol consell de joventut, estructura o espai de participació juvenil, siga de l’àmbit que siga, es procurarà que, en la presa de decisions, es tinguen en compte les opinions i les necessitats de totes les persones joves, sense discriminació per raó de sexe, en especial de les que es troben en situació de desigualtat.

2. Tot consell de joventut, estructura o espai de participació juvenil, siga de l’àmbit que siga, procurarà fomentar la participació activa tant de les entitats com de les persones joves associades i no associades.

3. En tot cas, en la composició d’aquestes estructures de participació juvenil es promourà una presència equilibrada de dones i homes en què cap sexe no estiga representat per menys del 40 %, i també dels diferents trams d’edat, en què la representació de cada tram no siga menor del 30 %.

Article 31. Educació en la participació
1. L’educació en la participació serà un dels eixos bàsics dels plans de joventut i es facilitarà la creació d’estructures d’aprenentatge de la participació.
2. Es donarà suport als consells municipals d’infància, a les assemblees de delegats i delegades, a l’associacionisme estudiantil, als grups d’alumnat actiu, a les assemblees i grups coordinadors d’estructures i espais joves, als fòrums joves i a totes aquelles iniciatives que col·laboren amb l’associacionisme juvenil i els consells locals de joventut en les oportunitats d’educació en la participació.


TÍTOL III
Polítiques integrals en matèria de joventut

CAPÍTOL I
Estratègia valenciana de joventut

Article 32. Estratègia valenciana de joventut
1. Les polítiques de joventut a la Comunitat Valenciana es planifiquen a través de l’Estratègia valenciana de joventut, que tindrà una vigència de cinc anys.
2. Mitjançant l’Estratègia valenciana de joventut (EVJ) s’establiran les directrius generals de la política juvenil que es durà a terme a la Comunitat Valenciana i es coordinaran totes les actuacions i programes de les distintes conselleries i de les administracions locals en totes aquelles àrees que incidisquen en matèria de joventut.
3. L’EVJ contindrà mesures concretes per a facilitar l’emancipació dels i les joves, tant a nivell de formació i ocupació, orientació i conciliació de la vida personal, familiar i laboral, com d’habitatge i mobilitat. Així mateix, inclourà accions des dels àmbits de la salut, el consum responsable i l’accés a un oci educatiu, a través de la cultura i l’esport, amb una atenció particular als col·lectius amb dificultats especials: joves del medi rural, joves amb diversitat funcional, joves amb persones al seu càrrec, famílies monomarentals, minories, immigrants i joves que han hagut de desplaçar-se a l’exterior per raons econòmiques. Així mateix, recollirà les actuacions en matèria d’informació, dinamització i animació juvenil; la promoció de la participació; la promoció de la mobilitat internacional, i la promoció del voluntariat i el seu reconeixement. Igualment es promourà l’activitat associativa i la participació lliure i eficaç de la joventut en la societat i en la presa de decisions; es fomentaran actituds i valors democràtics entre la joventut, com també la igualtat efectiva de les persones joves, i s’eliminaran discriminacions per raó de sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i s’inclourà una perspectiva intercultural.

Article 33. Elaboració, execució i seguiment de l’Estratègia valenciana de joventut
1. A partir de la proposta de la Comissió Interdepartamental de Joventut de la Generalitat, on necessàriament es tindrà en compte l’avaluació de l’impacte de l’Estratègia valenciana de joventut anterior, l’Ivaj elaborarà l’Estratègia valenciana de joventut. Després dels processos de participació juvenil previs previstos en aquesta llei, que comptaran necessàriament amb la intervenció del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, es sotmetrà a l’aprovació del Consell Rector i es trametrà a la conselleria competent en la matèria, la qual l’elevarà al Consell perquè l’aprove.
2. Correspondrà a l’Institut Valencià de la Joventut l’impuls, la coordinació, el seguiment i el control de l’Estratègia valenciana de joventut.
3. Correspondrà a l’Institut Valencià de la Joventut garantir uns mitjans i uns mecanismes per a generar estudis i informes relatius a la situació de la joventut valenciana, i també establir un sistema d’indicadors que ajude a controlar l’impacte de l’execució de l’Estratègia valenciana de joventut, fent un seguiment planificat de la seua execució.

L’Institut Valencià de la Joventut impulsarà una planificació ordenada i prospectiva de les mesures de l’Estratègia valenciana de joventut, establint les prioritats en objectius i estratègies d’acció, amb la col·laboració i participació de les diferents conselleries i de les entitats locals de la forma assenyalada en aquesta llei.
El seguiment i l’avaluació de les mesures executades es faran en la periodicitat que es determine, que, en tot cas, haurà de ser d’una vegada l’any.
4. Les administracions implicades en l’Estratègia valenciana de joventut adoptaran i pressupostaran, en les seues actuacions, les mesures necessàries per a l’execució de les accions incloses en l’EVJ i, quan n’acabe el període de vigència, en retran compte a l’Institut Valencià de la Joventut.
5. L’Estratègia valenciana de joventut disposarà dels recursos i els pressupostos propis que siguen necessaris per a desenvolupar-la i garantir-ne el disseny, l’execució, l’avaluació i el seguiment, com també recursos per a promocionar-la, i retrà compte en qualsevol cas a l’Institut Valencià de la Joventut.

Article 34. Avaluació de l’impacte de l’Estratègia valenciana de joventut
1. Per a poder fer una avaluació objectiva de l’impacte de l’Estratègia valenciana, l’Estratègia valenciana de joventut contindrà preceptivament el diagnòstic previ, els indicadors que cal aconseguir i una memòria econòmica detallada que reflectisca la previsió de les despeses corresponents a cada àrea de l’EVJ.
2. Al terme de la vigència de l’EVJ, l’Ivaj elaborarà un informe sobre l’impacte de l’Estratègia valenciana de joventut, tenint en compte el seu grau de compliment, com també la planificació i els efectes de la seua execució, que s’elevarà al Consell Rector per a la seua aprovació.


CAPÍTOL II
Intervenció dels ajuntaments
en l’Estratègia valenciana de joventut

Article 35. Competències dels ajuntaments
1. Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que disposa la normativa bàsica de règim local i l’autonòmica que puga desenvolupar-la, i dins de les seues possibilitats, tenen atribuïdes, als efectes del que estableix aquesta llei, les competències següents:
a) Participar en la planificació en l’àmbit autonòmic de les polítiques juvenils i impulsar les actuacions que es duguen a terme al municipi.
b) Supervisar i coordinar els programes i accions juvenils en l’àmbit municipal, de conformitat amb les normes de coordinació que, amb la finalitat d’aconseguir els objectius de la planificació global, establisca l’EVJ.
c) Treballar de forma coordinada amb altres ajuntaments.
d) Realitzar, aprovar i, si és procedent, modificar el pla municipal de joventut amb un procediment que garantisca la participació, si escau, dels consells de la joventut, de les associacions juvenils i les persones joves en general del seu àmbit territorial.
e) Elaborar, si escau, programes i accions d’àmbit municipal que faciliten l’autonomia personal de la joventut i que promoguen hàbits de vida saludables i actituds responsables, solidàries i de respecte a la diversitat, d’acord amb la planificació global.
f) Prestar serveis d’informació, dinamització, formació, assessorament i orientació i d’oci educatiu, d’acord amb les necessitats de la localitat.
g) Impulsar, mitjançant les activitats de temps lliure educatiu, la promoció de la infància, l’adolescència i la joventut del municipi, per tal de trencar, si escau, dinàmiques de desigualtat.
h) Promoure la creació d’equipaments i espais públics per a la joventut.
i) Desenvolupar activitats culturals, esportives i d’ocupació del temps lliure de la joventut del municipi.
j) Promoure la participació ciutadana i la implicació de la societat en general en la prevenció i la resolució dels problemes juvenils detectats, i fomentar el teixit associatiu juvenil com a forma prioritària de participació de la joventut.
k) Donar suport tècnic, econòmic i formatiu als consells locals de la joventut, com a òrgans de consulta, assessorament i participació del col·lectiu jove, en el disseny de les polítiques de joventut d’àmbit municipal que els són pròpies.
l) Elaborar o col·laborar amb la Generalitat en la realització d’estudis que siguen d’interès per a la joventut.
m) Vetlar per la formació permanent dels seus empleats públics que gestionen polítiques juvenils.
2. Per a complir els seus fins en matèria de joventut, les entitats locals rebran el suport tècnic i econòmic de l’administració de la Generalitat, mitjançant un pla de finançament concertat amb les entitats locals amb les condicions que es fixen reglamentàriament.
3. Les normes mínimes del funcionament dels serveis municipals de joventut s’establiran reglamentàriament.


CAPÍTOL III
Elements de suport de l’Estratègia Valenciana de Joventut

Article 36. Elements de suport de l’Estratègia valenciana de joventut
Els elements de suport per a la planificació i control de l’EVJ seran:

a) El Consell Rector de l’Ivaj
b) La Comissió Interdepartamental de Joventut de la Generalitat
c) Els plans territorials de joventut
d) La Xarxa Jove.

Article 37. Comissió Interdepartamental de Joventut de la Generalitat
1. Es crearà una comissió interdepartamental de joventut de la Generalitat, adscrita a la conselleria competent en matèria de joventut, que serà l’òrgan específic de coordinació, consulta i proposta en l’àmbit de la programació i l’execució de les polítiques que, en matèria de joventut, promoga el Consell, des de les distintes conselleries, en els àmbits a què fa referència aquesta llei.
2. La composició i les funcions de la Comissió Interdepartamental de Joventut de la Generalitat les regularà la seua norma de creació.

Article 38. Plans territorials de joventut
1. Els plans territorials de joventut són el conjunt d’actuacions plurianuals, integrades en l’EVJ, que han d’establir mesures relatives als àmbits específics en matèria de joventut.

2. Aquests plans territorials poden ser municipals o supramunicipals.
3. Els municipis o les entitats locals supramunicipals elaboraran els plans territorials de joventut, en tot cas amb la interlocució de les persones joves, i dels consells locals de la joventut del seu territori, si n’hi ha.


Article 39. Xarxa Jove
1. La Xarxa Jove la componen la Generalitat, tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana i les administracions locals que tinguen entre els seus objectius la intervenció en joventut.
2. Els objectius de la Xarxa Jove són:
a) La coordinació, en l’àmbit municipal, de totes les actuacions descentralitzades de les diferents administracions i conselleries.
b) La coordinació amb totes les entitats que participen en les polítiques municipals d’intervenció amb joves.
c) El treball coordinat intermunicipal.
3. Les administracions integrants facilitaran mitjans econòmics, tècnics i humans per al bon funcionament de la Xarxa Jove i garantiran que arribe a tots els municipis de la Comunitat Valenciana, amb especial incidència en els municipis de menor grandària de zones rurals.


Article 40. Retiment de comptes
Amb caràcter anual, l’Ivaj elaborarà un informe sobre les actuacions efectuades en compliment d’aquesta llei, que elevarà a les Corts.

Article 41. Professionals de joventut
1. L’execució de les polítiques de joventut, d’acord amb aquesta llei i les normes que la despleguen, es materialitzarà a través del treball, remunerat o voluntari, de totes les persones que actuen en activitats, serveis o equipaments de joventut i de totes les persones que desenvolupen la seua tasca en l’impuls de les polítiques transversals o en algun sector relacionat amb la joventut.
2. Les administracions públiques valencianes competents en matèria de joventut garantiran que aquests professionals disposen d’una formació adequada que els garantisca un coneixement teòric i pràctic suficient en matèria de joventut.
3. El col·lectiu de professionals de joventut, format per les persones tècniques de joventut, informadores juvenils, animadores juvenils, directores i monitores d’activitats de temps lliure, constitueixen els recursos humans necessaris per al desenvolupament adequat de les polítiques de joventut, tant des de les administracions públiques com des del teixit associatiu.
4. Les funcions concretes de cada perfil professional es regularan reglamentàriament.


CAPÍTOL IV
Recursos i serveis per a la joventut

Article 42. Recursos i serveis per a la joventut
La Xarxa Jove disposarà, almenys per al seu funcionament, dels recursos i serveis següents:
1. La Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil
2. La Xarxa Valenciana d’Oci Educatiu
3. La Xarxa Valenciana d’Albergs Juvenils, les residències i campaments juvenils, i la resta d’espais al servei de la joventut
4. Les escoles d’animació juvenil
5. El Carnet Jove i altres credencials
6. El Servei d’Assessorament i Recursos Tècnics per a Municipis.

Article 43. Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil
1. La Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil la integren aquells serveis promoguts a la Comunitat Valenciana per entitats sense ànim de lucre que tinguen per objecte desplegar serveis d’informació, formació, assessorament o orientació, especialment adreçats a joves en els seus processos d’emancipació, i que hagen sigut reconeguts i registrats per l’Institut Valencià de la Joventut.
2. L’Institut Valencià de la Joventut, en col·laboració amb la resta d’integrants de la Xarxa Valenciana d’Informació i Animació Juvenil, establirà una xarxa virtual d’informació juvenil que oferirà continguts i serveis de qualitat, en Internet i en les xarxes socials, a tota la joventut valenciana i als professionals de la joventut.

Article 44. Xarxa Valenciana d’Oci Educatiu
1. La Xarxa Valenciana d’Oci Educatiu és el conjunt dels serveis i espais físics que serveixen per a la realització d’activitats d’oci educatiu, socials, culturals, esportives, mediambientals i de temps lliure que permeten el desenvolupament integral de la joventut i que eduquen en hàbits de participació i en valors de compromís i integració social.

2. Aquestes activitats les hauran de promoure entitats sense ànim de lucre o ajuntaments, i constituiran una oferta estable i periòdica que ajude els i les joves a desenvolupar-se com a persones.
Els serveis i espais físics que integren aquesta xarxa hauran de ser reconeguts i registrats per l’Institut Valencià de la Joventut. Els requisits que hauran de complir les entitats titulars dels serveis i els espais es determinaran reglamentàriament.
3. Els objectius de la Xarxa Valenciana d’Oci Educatiu són:
a) Reconèixer les activitats que ja es realitzen en l’àmbit del temps lliure, des del punt de vista de l’educació no formal.
b) Garantir la promoció de la infància i l’adolescència, l’interès superior del menor i la joventut en el seu desenvolupament integral, i també la prevenció, detecció i protecció davant circumstàncies i conductes de risc.
c) Impulsar i coordinar un àmbit de referència orientador, saludable i flexible per al desenvolupament integral de la infància, l’adolescència i la joventut.
d) Promoure la professionalització dels agents d’oci educatiu.
e) Fomentar l’educació en la participació.
f) Impulsar la intervenció amb persones joves en l’àmbit local.
4. L’Institut Valencià de la Joventut promourà, amb la conselleria responsable d’educació, mesures transversals de connexió entre l’educació no formal i l’educació formal de joves i adolescents.

5. La Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Joventut, mantindrà una xarxa d’instal·lacions públiques la destinació prioritària de la qual serà l’exercici d’activitats d’oci educatiu de caràcter cultural, social, lúdic, esportiu, mediambiental i inclusiu.

Article 45. Xarxa Valenciana d’Albergs Juvenils
La Xarxa Valenciana d’Albergs Juvenils la formen els albergs juvenils de titularitat de l’Institut Valencià de la Joventut, i també tots els albergs juvenils de titularitat pública o privada que, amb el compliment previ dels requisits que estableixen aquesta llei i la normativa que la desplega, siguen reconeguts per l’Ivaj com a tals i estiguen inclosos a aquest efecte en el cens d’albergs juvenils estatal.

Article 46. Escoles d’animació juvenil
1. La Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Joventut, atendrà la formació d’animadors juvenils i de monitors de temps lliure i el reconeixement de les escoles de formació d’animadors juvenils en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les escoles d’animació juvenil participen i són consultades en matèria de formació en animació juvenil en el Fòrum d’Escoles d’Animació.
3. L’Institut Valencià de la Joventut presentarà cada any una proposta de formació per a les persones responsables i professionals de joventut que incloga, almenys, una trobada anual, espais de debats i de reflexió conjunta i una oferta de cursos. Així mateix, crearà un espai de recollida i difusió de documentació sobre joventut.
4. Les persones que realitzen o hagen de realitzar activitats educatives de temps lliure, i també funcions de coordinació d’activitats de temps lliure i de direcció de centres de vacances, amb xiquets i joves, a la Comunitat Valenciana, hauran de disposar d’una formació i d’una acreditació adequades, d’acord amb la normativa vigent.
5. L’Institut Valencià de la Joventut establirà un sistema d’acreditació de les competències adquirides en el voluntariat juvenil.

Article 47. Carnet Jove i altres credencials
1. La Generalitat potenciarà programes destinats a promoure i facilitar l’accés de la població juvenil a serveis i productes de caràcter cultural, esportiu, recreatiu, de consum, de transport i semblants, amb la intermediació i, si escau, la concessió de determinats avantatges econòmics mitjançant l’expedició del Carnet Jove i altres credencials.

2. La Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Joventut, oferirà productes de mobilitat juvenil que s’adeqüen als recursos econòmics de les persones joves, que faciliten el coneixement de la història, el territori i el patrimoni valencians, i que augmenten també les seues possibilitats de conèixer altres persones i realitats, tant en l’àmbit estatal com europeu o mundial.
3. L’emissió i la gestió dels carnets correspondran a l’Institut Valencià de la Joventut, que podrà portar-les a terme directament o a través d’entitats públiques o privades.
4. El contingut de les prestacions i dels carnets el regirà la normativa de desplegament corresponent.

Article 48. Servei d’Assessorament i Recursos Tècnics per a Municipis

La Generalitat, a través de l’Institut Valencià de la Joventut, oferirà als municipis assessorament perquè puguen elaborar i portar endavant els seus plans locals de joventut, i proposarà recursos tècnics per a dur a terme, coordinadament, activitats i campanyes de sensibilització. Al mateix temps, establirà un sistema d’ajudes i subvencions per a donar suport a aquestes iniciatives.


TÍTOL IV
El règim sancionador

CAPÍTOL I
Inspecció en matèria de joventut

Article 49. Competències d’inspecció
1. L’administració de la Comunitat Valenciana vetlarà pel compliment d’aquesta llei i destinarà els mitjans materials i personals necessaris per a l’exercici de la funció inspectora.

2. En el cas concret de la inspecció d’activitats de temps lliure, es determinarà reglamentàriament un mecanisme de coordinació entre les diferents conselleries implicades per a l’exercici de l’activitat inspectora.

Article 50. Habilitació d’inspectors
L’Institut Valencià de la Joventut habilitarà, entre els seus funcionaris, personal per a realitzar les funcions d’inspecció, el qual rebrà formació específica en les matèries relacionades amb l’objecte de la funció inspectora.

Article 51. Facultats d’inspecció
1. Els funcionaris habilitats per a l’exercici de l’activitat d’inspecció tindran la consideració d’autoritat en l’exercici d’aquesta activitat i gaudiran, com a tals, de la protecció i atribucions establides en la normativa vigent.
2. Per a realitzar les funcions pròpies d’inspecció, els funcionaris habilitats podran requerir la informació i documentació que estimen necessàries per a verificar el compliment de la normativa vigent en matèria de joventut, així com accedir, lliurement i sense previ avís, als locals, instal·lacions juvenils, activitats i serveis sotmesos al règim establit per aquesta llei i en la resta de la normativa aplicable.

3. Els funcionaris que exercisquen una activitat d’inspecció estaran obligats a identificar-se en l’exercici d’aquesta activitat mostrant les credencials acreditatives de la seua condició.
4. En l’exercici de les seues funcions, els funcionaris habilitats per a realitzar tasques d’inspecció podran demanar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i de la policia local.
5. Els funcionaris habilitats per a l’exercici de l’activitat inspectora hauran de guardar secret i sigil professional dels fets que coneguen en l’exercici de les seues funcions.
Les actuacions inspectores es duran a terme amb estricta subjecció al que disposa aquesta llei i restants normes aplicables.
6. Finalitzada l’activitat d’inspecció, el resultat d’aquesta es farà constar documentalment en una acta d’inspecció. En aquesta es farà constar tant la possible comissió d’alguna infracció legalment prevista com l’absència d’infracció.
L’acta s’ajustarà al model oficial que es determine reglamentàriament. Els fets continguts en les actes d’inspecció formalitzades legalment es presumiran certs, sense perjudici de les proves que puguen aportar els interessats en defensa dels seus drets i interessos.



CAPÍTOL II
Infraccions i sancions

Article 52. Classificació de les infraccions
Les infraccions tipificades en aquesta llei es classifiquen en lleus i greus.

Article 53. Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
1. Les comeses per persones, organitzacions i entitats que presten serveis juvenils en els casos següents:
a) L’incompliment de qualsevol obligació prevista en aquesta llei, quan no estiga tipificat com a greu.
b) La prestació dels serveis de formació i informació juvenil per persones que no compten amb les titulacions exigides per a la realització de tasques de formació i informació juvenil.
c) La negativa a facilitar a les persones joves informació, documentació i assessorament dins de l’àmbit d’actuació d’un servei d’informació juvenil.
d) L’incompliment, per part de les entitats públiques o privades, dels compromisos adquirits amb Institut Valencià de la Joventut en matèria de Carnet Jove.
e) L’emissió, per entitats autoritzades, de carnets per a joves promoguts per Institut Valencià de la Joventut sense ajustar-se a la normativa que en regula l’expedició.
f) La realització d’activitats de temps lliure, amb xiquets i joves, sense comptar amb una formació i acreditació adequada, d’acord amb el que reglamentàriament s’establisca.
2. La inobservança, pels usuaris dels serveis o instal·lacions juvenils de titularitat pública, de les normes establides en el reglament intern corresponent, quan aquesta conducta no genere una alteració en el funcionament o en la convivència de la instal·lació o servei.


Article 54. Infraccions greus
Són infraccions greus:
1. Les comeses per persones, organitzacions i entitats que presten serveis juvenils en els casos següents:
a) L’obstaculització de la tasca inspectora.
b) La comissió de tres o més faltes lleus en el període d’un any.
c) Les establides com a lleus quan comporten greu risc per a la salut o la seguretat de les persones, s’haja causat dany físic o psíquic a les persones o afecten un gran nombre de persones.
d) L’emissió de carnets per a joves promoguts per l’Institut Valencià de la Joventut sense comptar amb autorització prèvia.
2. Les comeses pels usuaris dels serveis o instal·lacions juvenils de titularitat pública, en els casos següents:
a) La comissió de tres o més faltes lleus en el període d’un any.
b) La inobservança, pels usuaris dels serveis o instal·lacions juvenils de titularitat pública, de les normes establides en el reglament intern corresponent, quan aquesta conducta genere una alteració en el funcionament o en la convivència de la instal·lació o servei.


Article 55. Sancions
1. Per a les infraccions lleus:
a) Les infraccions tipificades en l’apartat 1 de l’article 53 se sancionaran amb advertència i multa de 300 fins a 3.000 euros, si bé podrà imposar-se únicament la sanció d’advertència quan, no havent-hi reincidència, es considere oportú per l’escassa transcendència de la infracció.

b) Les infraccions tipificades en l’apartat 2 de l’article 53 se sancionaran amb advertència i multa de 50 fins a 500 euros, si bé podrà imposar-se únicament la sanció d’advertència quan, no havent-hi reincidència, es considere oportú per l’escassa transcendència de la infracció.

En el cas dels residents de les residències juvenils, la multa podrà ser substituïda per l’expulsió temporal de la residència entre 1 i 30 dies, sense dret al reintegrament del preu corresponent al període d’expulsió.

2. Per a les infraccions greus:
a) Les infraccions tipificades en l’apartat 1 de l’article 54 se sancionaran amb multa de 3.001 a 30.000 euros.
A més, podrà imposar-se alguna o algunes de les següents sancions, segons siga procedent, en funció de la naturalesa de l’activitat o del seu responsable.
– Suspensió de l’autorització administrativa necessària per al desenvolupament de les activitats previstes en aquesta llei o la impossibilitat d’obtenir-ne per un període de temps de fins a un any.
– Inhabilitació per al desenvolupament de les activitats de formació i informació, per un període de fins a un any, del personal titulat per a això.
– Inhabilitació per a percebre subvencions de la Generalitat durant un període d’1 a 3 anys.
b) Les infraccions tipificades en l’apartat 2 de l’article 54 se sancionaran amb multa de 501 fins a 3.000 euros, si bé, en el cas dels residents de les residències juvenils, la multa podrà ser substituïda per l’expulsió definitiva, sense dret a la devolució de la fiança.
3. Per a la graduació de les sancions es tindrà en compte:
a) El nombre de persones afectades.
b) Els perjudicis ocasionats.
c) El benefici il·lícit obtingut.
4. Amb independència de la sanció que s’impose, el subjecte responsable estarà obligat a reparar els danys i perjudicis causats per la infracció.

Article 56. Subjectes responsables
Seran responsables de les infraccions administratives tipificades en aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de caràcter privat o públic, que participen o incórreguen en les infraccions, inclús a títol de simple inobservança.

Article 57. Prescripció de les infraccions i sancions
1. Les infraccions lleus prescriuen al cap de sis mesos, i les greus, als dos anys.
2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuran al cap d’un any; les imposades per faltes greus, als dos anys.

Article 58. Procediment
1. L’exercici de la potestat sancionadora s’ajustarà al que disposa la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions, i d’acord amb el procediment aplicable en la Generalitat.
2. Iniciat el procediment, l’òrgan competent per a resoldre l’expedient sancionador podrà adoptar motivadament les mesures cautelars necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que puga recaure i salvaguardar l’interès públic tutelat per aquesta llei.
Article 59. Competències sancionadores
En l’àmbit de l’Institut Valencià de la Joventut.Generalitat Jove, els òrgans competents per a incoar els procediments sancionadors en matèria de joventut i per a imposar les sancions correlatives són:
a) Tractant-se d’infraccions lleus, el/la titular de la Direcció General de l’Institut Valencià de la Joventut.
b) Tractant-se d’infraccions greus, el/la titular de la presidència de l’Institut Valencià de la Joventut.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim jurídic de les disposicions reglamentàries sobre matèries regulades en la llei
Les disposicions normatives de caràcter reglamentari sobre les matèries regulades en aquesta llei continuaran vigents mentre no s’hi oposen i no siguen derogades expressament.

Segona. Funcionament del Consell Rector de l’Ivaj
Mentre no es promulgue la disposició reglamentària a què fa referència l’article 37.2 d’aquesta llei, la composició, les comissions, la designació de membres i el funcionament del Consell Rector de l’Institut Valencià de la Joventut es regiran pel que preveu la normativa anterior.
Tercera. Adaptació de les entitats prestadores de serveis a la joventut a la nova llei
Les entitats prestadores de serveis a la joventut previstes en l’apartat e de l’article 17 de la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de joventut, de la Comunitat Valenciana, s’equiparen, a tots els efectes d’aquesta llei i durant el termini de sis anys des que entre en vigor, a les entitats juvenils que regula l’article 17 d’aquesta llei. Transcorregut aquest període, s’hauran de constituir en alguna de les modalitats definides en l’article esmentat per a ser considerades com a tals per la Generalitat.


Quarta. Composició del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana
Les entitats que, a l’entrada en vigor d’aquesta llei, formen part del CJCV, hi continuaran mentre no se’n modifique el reglament de règim intern.

Cinquena. Mencions a l’Institut València de la Joventut.Generalitat Jove
Totes les referències a l’Institut València de la Joventut.Generalitat Jove que hi ha en disposicions normatives, convenis i contractes actualment en vigor s’entendran fetes a l’Institut Valencià de la Joventut.


Sisena. Desenvolupament normatiu de la llei
Els reglaments i les normatives que desenvolupen aquesta llei hauran de dictar-se en el termini d’un any després que entre en vigor aquesta llei.

Setena. Estratègia valenciana de joventut
L’EVJ a la qual es refereixen els articles 33 i 34 haurà d’estar desenvolupada i en vigor en el termini d’un any després que entre en vigor d’aquesta llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única
Queden derogades totes les disposicions que, del mateix rang o d’un rang inferior, s’oposen al que disposa aquesta llei i, en concret, la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de joventut, de la Comunitat Valenciana.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació de desplegament reglamentari
S’autoritza el Consell perquè dicte totes les disposicions que siguen necessàries per a executar i desplegar aquesta llei.

Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies des que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 10 de novembre de 2017

El president de la Generalitat,
Ximo puig i ferrer

linea