DECRET 256/1994, de 20 de desembre, de Govern Valencià, sobre l'autorització administrativa de les grans superfícies de venda al detall.
(DOGV núm. 2429 de 17.01.1995) Ref. Base de dades 0099/1995
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 17.01.1995 Data de fi de vigència: 30.10.2012 Aquesta disposició afecta: Deroga: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: - DECRET LLEI 5/2012, de 6 de juliol, del Consell, de mesures urgents per a l'impuls de l'activitat comercial i l'eliminació de càrregues administratives. [2012/6834]
- LLEI 6/2012, de 24 d'octubre, de la Generalitat, de Mesures Urgents per a l'Impuls de l'Activitat Comercial i l'Eliminació de Càrregues Administratives. [2012/9948]
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports;Conselleria Indústria, Comerç i Turisme Grup temàtic: Legislació Matèries: Comerç Urbanisme i ordenació del territori Descriptors: Temàtics: venda al detall, centre comercial, distribuïdor comercial, reglamentació comercial, gran superfície comercial, pla d'urbanisme
DECRET 256/1994, de 20 de desembre, de Govern Valencià, sobre l'autorització administrativa de les grans superfícies de venda al detall.
El capítol I del títol segon de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1986, de 29 de desembre, d'Ordenació del Comerç i Superfícies Comercials, considera la distribució comercial en instal.lacions fixes sota una doble intenció racionalitzadora.
Per una banda, pretén coordinar les actuacions de les diferents administracions públiques sobre l'obertura d'establiments comercials, tot esglaonant les seues funcions d'acord amb les seues competències.
D'altra banda, en el cas d'aquells establiments amb poder d'atracció supramunicipal, s'estableix un procediment d'autorització que tracta de fer compatible, des de l'interès general que la llei persegueix en tot moment, els interessos particulars i sectorials dels empresaris i comerciants, dels consumidors i dels habitants de les poblacions afectades. I tot això, exercint una capacitat de planificació global, fonamentada bàsicament en criteris d'ordenació comercial, territorial i urbanística, dins dels límits de les competències assumides estatutàriament per la Comunitat Valenciana.
Per la seua banda, la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1992, de 5 de juny, sobre sòl no urbanitzable, possibilita que s'hi instal.len activitats terciàries després de la declaració d'interès comunitari.
En conseqüència, per mitjà d'aquest decret s'estableixen específicament els procediments a què s'han de subjectar les sol·licituds per a l'autorització de grans superfícies de venda al detall i es delimita la participació de les diverses administracions públiques i dels altres òrgans o entitats que hi participen.
En virtut d'això, d'acord amb el Consell d'Estat, a proposta conjunta del conseller d'Indústria, Comerç i Turisme i el d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 20 de desembre de 1994,
DECRETE
Article primer
1. Per a l'obertura, la modificació o l'ampliació de grans superfícies comercials de venda al detall es demanarà autorització de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
Igualmemt, queden subjectes a autorització els establiments que a conseqüència d'una ampliació arriben a les dimensions establertes en l'article 2n i la reobertura d'una gran superfície, quan haja estat tancada durant més d'un any.
2. Per a la concessió pels ajuntaments, d'acord amb la legislació vigent, de la llicència municipal dels establiments comercials classificats com a gran superfície de venda al detall, serà requisit indispensable que l'interessat presente l'autorització de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
Article segon
1. Als efectes del que s'estableix en aquest decret, es consideren grans superfícies de venda al detall els establiments individuals o col·lectius on es practique l'activitat comercial de caràcter minorista, que tinguen una superfície dedicada a la venda igual o superior a 1.000 metres quadrats, o, en els municipis amb població de dret inferior a 40.000 habitants, els establiments que tinguen una superfície dedicada a la venda igual o superior a 600 metres quadrats.
2. S'entén per establiments de caràcter col·lectiu, aquells integrats per un conjunt de locals de venda, situats o no a un mateix recinte, que han estat projectats conjuntament o que estan relacionats per elements comuns la utilització dels quals comparteixen, en els quals s'exerceixen les respectives activitats de forma empresarialment independent.
L'obertura, la modificació o l'ampliació de grans superfícies de venda al detall que estiguen incloses en establiments col·lectius, queden subjectes igualment a l'obligació d'obtenir autorització de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, encara que l'establiment col·lectiu haja obtingut, a instància del seu promotor, autorització com a gran superfície.
3. S'entén per superfície dedicada a la venda els establiments comercials de caràcter individual o col·lectiu, la superfície total de les àrees o locals on s'exposen els productes amb caràcter habitual i permanent, o els destinats a aquesta finalitat amb caràcter eventual o periòdic, als quals puga accedir el client, així com les vitrines i els espais interns destinats al trànsit de les persones i a la presentació o lliurament dels productes.
Article tercer
Quan es tracte d'una gran superfície de venda al detall projectada sobre sòl classificat com a no urbanitzable, l'autorització a què fa referència l'article 1r es tramitarà conjuntament amb la sol·licitud de declaració d'interès comunitari prevista en la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1992, de 5 de juny, sobre Sòl No Urbanitzable.
El sol·licitant aportarà amb la sol·licitud de declaració d'interès comunitari davant la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports la documentació que es demana en l'article 5è. Rebuda la citada documentació, aquesta serà enviada a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, la qual informarà amb caràcter preceptiu l'expedient de declaració d'interès comunitari.
Article quart
1. Respecte dels instruments de planificació urbanística que se sotmeten a l'aprovació de la Conselleria d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports i que continguen determinacions rellevants des del punt de vista de l'ordenació del comerç interior, aquesta conselleria demanarà un informe al respecte de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme. Aquest informe serà lliurat davant les comissions territorials d'Urbanisme per qui hi represente la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
Amb aquesta finalitat, la Direcció General de Comerç designarà un vocal perquè assistesca a les comissions informatives de les comissions territorials d'urbanisme en què s'estudien tals expedients.
2. En la tramitació dels instruments de planificació urbanística de desenvolupament que determinen la implantació, l'ampliació o la modificació de grans superfícies de venda al detall, serà preceptiva l'autorització a què fa referència l'article 1r d'aquest decret, la qual serà exigible per l'òrgan administratiu competent com a requisit previ per a la seua aprovació definitiva. Amb aquesta finalitat, el promotor de l'instrument de planificació presentarà l'oportuna sol·licitud davant la Direcció General de Comerç, acompanyada de la documentació a què fa referència l'article 5.
En aquests casos, depenent del grau de detall de la planificació subjecte a l'esmentada autorització, aquesta podrà atorgar-se de forma que quede condicionada a l'emissió de posteriors autoritzacions complementàries, amb vista a la concreció d'aspectes específics o de detall de l'actuació.
Article cinquè
1. En els casos disposats en els articles 3 i 4.2, el promotor de l'actuació haurà d'aportar, a més de la preceptiva de caràcter urbanístic, la documentació següent:
a) Tipus d'establiment/s que es vol implantar, modificar o ampliar, indicant la superfície edificada total i les superfícies de venda projectada i dels productes que es volen comercialitzar o, arribat el cas, que ja es comercialitzen.
b) En cas que s'afecte el sòl no urbanitzable, la categoria o les categories dels terrenys sobre les que es pretén assentar la instal·lació, definides conforme amb la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1992, de 5 de juny, del Sòl No Urbanitzable.
c) Inversió i terminis previstos per a la seua execució.
d) Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i de l'execució de les obres d'urbanització.
e) En cas d'iniciativa particular, nombre de llocs de treball de creació directa previstos.
f) Estudi de mercat on es fonamente la viabilitat i la necessitat del projecte, i també el dimensionament i les característiques. L'estudi haurà de fer referència, almenys, a la definició de la zona d'influència de l'àrea comercial i les seues característiques socioeconòmiques, a l'equipament comercial afectat i les característiques pròpies, als hàbits de compra de la població atreta, a la despesa comercialitzable total de l'àrea i a la quota de participació prevista de l'equipament projectat. Igualment caldrà especificar les fonts d'informació utilitzades per a la seua realització.
g) Determinació i avaluació de l'impacte econòmic, social i espacial del projecte. Amb aquesta finalitat, el promotor podrà aportar un pla d'accions pel qual es comprometa a realitzar un conjunt de mesures per a compensar al màxim els possibles efectes derivats de la seua implantació.
2. La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, atenent a l'instrument de planificació i al caràcter públic o privat del promotor podrà, a petició d'aquest o d'ofici, reduir o suprimir els requisits documentals contemplats en els apartats c), e), f) i g).
Article sisé
1. En els casos d'autorització no s'adeqüen al que es preveu en els articles 3 i 4.2 caldrà formular la sol·licitud davant la Direcció General de Comerç, juntament amb la següent documentació:
a) òrgan o entitat o persona física o jurídica promotora:
- Si el sol·licitant és una persona física, nom i cognoms complets i número d'identificació fiscal, i també, si és el cas, els del representant legal i el domicili a efectes de notificacions.
- Si el sol·licitant és una persona jurídica, les dades d'aquella, és a dir: denominació, domicili social i codi d'identificació fiscal, i també les dades del representant legal, amb el mateix contingut del paràgraf anterior, fent constar-hi el caràcter amb què intervé en representació de l'entitat i acreditant aquella per mitjà de qualsevol dels mitjans admesos en dret. S'aportaran fotocòpies legalitzades de les escriptures públiques, inscrites en el registre corresponent, de constitució de la societat i de les modificacions on conste la composició actualitzada de l'accionariat.
b) Tipus d'establiment que vol obrir, modificar o ampliar, amb indicació de la superfície edificada total i les superfícies dedicades als diversos usos.
c) Productes que es projecta comercialitzar o, si és el cas, els que ja es comercialitzen.
d) Pressupost global i per capítols de la inversió, pla de finançament d'aquella i compte d'explotació previst per als cinc primers anys de funcionament. Quan es tracte d'un projecte d'ampliació o modificació, s'aportaran el compte d'explotació dels tres últims exercicis.
e) Pla d'expansió de l'empresa a la Comunitat Valenciana.
f) Pla de situació de l'establiment en relació amb el municipi on es troba.
g) Certificat de qualificació urbanística del sòl en què se va a implantar, emès per l'ajuntament.
h) Projecte que incloga els plans de planta, alçat i seccions de l'establiment. En cas d'ampliació o modificació s'aportaran junt amb els plans inicials, els que recullguen la situació i la distribució final projectada.
i) Nombre, denominació i qualificació dels llocs de treball previstos amb indicació de la plantilla total de l'establiment, modalitats de contractació i nombre de llocs d'ocupació temporal previstos en temporades de promoció i/o d'increment de la demanda. En els casos d'ampliació i modificació d'un establiment s'aportaran també, de forma diferenciada, les dades dels llocs ja existents.
j) Estudi de mercat en què es contemplen els extrems assenyalats en l'apartat f) de l'article 5. La Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme podrà determinar el contingut i el mètode que cal emprar per a realitzar aquest estudi.
k) Determinació de l'impacte econòmic, social i espacial del projecte. Amb aquesta finalitat, el sol·licitant podrà aportar un pla d'accions pel qual es comprometa a la realització d'un conjunt de mesures per a pal·liar al màxim els possibles efectes derivats de la seua implantació.
l) Calendari previst per a la realització del projecte.
2. D'acord amb l'activitat i la dimensió dels establiments, amb les circumstàncies de modificació i ampliació, i a la densitat comercial i demogràfica de la zona on s'instal·len, la Direcció General de Comerç podrà suprimir o reduir, d'ofici o a sol·licitud de l'interessat, els requisits documentals contemplats en els apartats j) i k).
3. La Direcció General de Comerç podrà demanar a l'interessat la documentació o la informació addicional que calga per a la resolució de l'expedient. Aquests requeriments suspendran el termini establert per a dictar una resolució expressa mentre no es complimenten.
Article setè
En el pla d'accions a què es fa referència en els articles 5.1.g) i 6.1.k), es podran observar, entre altres, les mesures següents:
a) L'oferta preferent dels locals comercials de la gran superfície, per a l'adquisició o arrendament a les empreses comercials de l'àrea d'influència.
b) La contractació per l'empresa de gran superfície de personal amb formació comercial de la seua àrea d'influència.
c) El foment de l'especialització, de la reorientació de l'activitat comercial, de l'associacionisme comercial i de la formació del personal del comerç menut.
d) La implicació en la revitalització dels espais urbans de les poblacions afectades.
e) L'adopció de mesures tendents a la promoció de productes locals en la configuració de l'assortiment d'articles a la venda.
f) La correcció d'impactes mediambientals.
g) Qualsevol altra mesura de col·laboració, entre l'establiment de gran superfície i les empreses comercials menudes que contribuesca a minorar la repercussió social i econòmica del projecte.
Article vuitè
1. La Direcció General de Comerç elevarà una proposta de resolució d'autorització al conseller d'Indústria, Comerç i Turisme. Aquesta resolució contindrà les condicions i les altres obligacions que afecten el desenvolupament del projecte.
2. Aquesta resolució s'haurà de dictar en el termini de tres mesos des de la recepció en forma de la sol·licitud.
Passats tres mesos des de la presentació de la sol·licitud en la forma i amb els requisits que s'estableixen en aquest decret, si no s'ha dictat cap resolució expressa s'entendrà concedida l'autorització, d'acord amb el que s'estableix en els articles 43 i 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
3. S'exceptua del procediment establert en el punt anterior el supòsit contemplat en l'article 3 d'aquest decret. Amb aquesta finalitat, l'expedient d'autorització es paralitzarà en el moment immediat anterior a l'elaboració de la proposta de resolució fins que es dicte la resolució sobre la declaració d'interès comunitari.
Produïda la resolució sobre la declaració d'interès comunitari, el Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme dictarà una resolució en el termini d'un mes. Transcorregut aquest termini sense que haja recaigut cap resolució expressa, s'entendrà del mateix tenor que la resolució sobre la declaració d'interès comunitari.
Article novè
Concedida l'autorització, si el projecte no s'ha realitzat en el termini de sis mesos comptadors des que finalitze el termini indicat en el calendari presentat per a la realització, l'autorització s'entendrà caducada. No obstant això, l'interessat podrà sol·licitar, per mitjà d'un escrit motivat i amb anterioritat a la terminació del termini de sis mesos citat, la pròrroga de la vigència per un període màxim de sis mesos.
Article deu
Per a l'emissió dels informes sobre la planificació i per a la resolució dels expedients d'autorització, es valoraran, entre altres aspectes, el nombre d'habitants i la incidència sobre l'activitat comercial del municipi o zona presumiblement afectada, i també a la naturalesa dels productes que s'ofereixen, per mitjà de la consideració dels aspectes següents:
A) En relació amb la localització de l'equipament comercial:
a) Si existeix una correlació suficient entre, d'una banda, les dimensions i el tipus de punt de venda projectat, i, d'altra banda, el territori en el qual es projecta la implantació, atenent al pes demogràfic de la seua àrea d'influència.
b) Si la implantació projectada està concebuda per a promoure un equilibri funcional entre la perifèria i els centres comercials existents.
B) En relació amb els consumidors i els usuaris:
a) Els efectes sobre els hàbits de consum i les necessitats de compra.
b) L'anàlisi comparatiu entre l'oferta i la demanda globals i les perspectives d'evolució.
c) L'accessibilitat de l'establiment projectat en relació amb els diferents mitjans de transport, especialment els col·lectius, sense que se'n deriven càrregues específiques per a la col·lectivitat, i també la dotació de places d'aparcament i la incidència en el tràfic rodat existent.
d) La influència sobre els nivells de preus i de prestació de serveis al consumidor de la zona.
C) En relació amb els llocs de treball:
a) La contribució al manteniment o a l'expansió del nivell d'ocupació a la zona d'influència.
b) L'estabilitat dels llocs de treball que s'ofereixen, el nivell de remuneració i les possibilitats de promoció laboral.
c) La contribució a la millora de la qualificació professional i a incendiar de la utilització de les noves tecnologies.
D) En relació amb la incidència sobre el comerç existent:
a) La previsible repercussió de l'establiment projectat, sobre la competitivitat de les estructures comercials de la zona, avaluant, entre altres aspectes, la futura viabilitat dels equipaments comercials existents i la millora qualitativa i quantitativa que suposarà per a ells.
b) Si el projecte contribueix, per la seua mida, funció, localització i naturalesa dels productes que ofereix, a un equilibri entre els diferents tipus d'equipaments comercials, i en relació amb l'equipament comercial existent.
c) Si el projecte afavoreix l'activitat i la revitalització de les concentracions comercials tradicionals existents situades en els centres urbans.
Article onze
L'incompliment del que es disposa en aquest decret es considerarà infracció administrativa d'acord amb el que es disposa en el capítol II del títol IV de la Llei de la Generalitat Valenciana 8/1986, de 29 de desembre, d'Ordenació del Comerç i Superfícies Comercials.
DISPOSICIó ADDICIONAL
L'obertura, la modificació o l'ampliació dels mercats de titularitat municipal queden excloses de l'aplicació d'aquest decret. No obstant això, els acords municipals que recullen aquestes realitzacions s'hauran de comunicar a la Direcció General de Comerç en el termini de sis dies des que s'adopten.
DISPOSICIó TRANSITòRIA
Aquest decret s'aplicarà als expedients d'autorització de grans superfícies de venda al detall que s'estiguen tramitant a la Direcció General de Comerç quan entre en vigor, i haurà de contenir per a la seua resolució la documentació referida en l'article 6. Mentrestant se suspèn el termini per a resoldre si no s'aporta aquesta documentació.
DISPOSICIó DEROGATòRIA
Queda derogada l'Ordre de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, de 24 de setembre de 1984, sobre llicències d'obertura d'establiments en règim d'autoservei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculten els consellers d'Indústria, Comerç i Turisme i d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports per a dictar en l'àmbit de les seus competències les disposicions necessàries per al compliment i el desenvolupament del que s'estableix en aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 20 de desembre de 1994.
El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller d'Indústria, Comerç i Turisme,
MARTíN SEVILLA JIMÉNEZ
El conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
EUGENIO BURRIEL DE ORUETA
