Ficha disposicion pc

LLEI 22/2018, de 6 de novembre, de la Generalitat, d'Inspecció General de Serveis i del sistema d'alertes per a la prevenció de males pràctiques en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental [2018/10294]

(DOGV núm. 8419 de 08.11.2018) Ref. Base de dades 010035/2018

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 28.11.2018
  Notes: La Resolució de 31 de gener de 2019, del conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, estableix que el capítol primer del títol segon de la Llei 22/2018, relatiu al sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, entra en vigor el dia 8 de febrer de 2019 (DOGV 8481, de 07.02.2019).
  Aquesta disposició afecta:
  	Modifica: DECRET 68/2014, de 9 de maig, del Consell, pel qual es regula l'exercici de la competència i les funcions d'inspecció general dels servicis de l'Administració de la Generalitat. [2014/4138]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: RESOLUCIÓ de 31 de gener de 2019, del conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual s'estableix l'entrada en vigor del capítol primer del títol segon de la Llei 22/2018, relatiu al sistema d'alertes per a la prevenció de males pràctiques en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. [2019/1005]
  	Desenvolupada o complementada per: DECRET 66/2019, de 26 d'abril, del Consell, pel qual es regula la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d'Irregularitats i Males Pràctiques en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. [2019/4759] ACORD de 12 de maig de 2023, del Consell, sobre la implantació del «Sistema Intern d'Informació de l'Administració de la Generalitat» (SII-GVA) previst en la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. [2023/5402]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Organització de l'administració
  Descriptors:
  	Temàtics: reglament intern, administració pública, competència administrativa, serveis públics, cercle de qualitat, inspecció del treball , monografies

LLEI 22/2018, de 6 de novembre, de la Generalitat, d'Inspecció General de Serveis i del sistema d'alertes per a la prevenció de males pràctiques en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental [2018/10294]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que estableixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:


Índex

Preàmbul

TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit subjectiu d’aplicació

TÍTOL I. DE LA INSPECCIÓ GENERAL DE SERVEIS I DE LA COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ÒRGANS I ENTITATS
CAPÍTOL I. Competència, principis d’actuació i estructura
Article 3. Competència d’inspecció general dels serveis
Article 4. Principis d’actuació
Article 5. Estructura de la Inspecció General de Serveis
Article 6. Provisió i formació del personal de la Inspecció General de Serveis
Article 7. Atribucions del personal d’inspecció de serveis
Article 8. Deures del personal d’inspecció de serveis
Article 9. Informe anual d’avaluació
CAPÍTOL II. De la coordinació i la col·laboració amb altres institucions i òrgans de control
Article 10. Col·laboració d’altres òrgans administratius
Article 11. Coordinació i col·laboració amb institucions i òrgans de control
Article 12. La Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques
Article 13. Inhibició a favor de la Intervenció General de la Generalitat
Article 14. Inhibició a favor de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos
Article 15. Comunicació a la Sindicatura de Comptes
Article 16. Inhibició en favor de la fiscalia

TÍTOL II. ACTUACIONS DE PREVENCIÓ I INVESTIGACIÓ DE LA INSPECCIÓ GENERAL DE SERVEIS
CAPÍTOL I. Sistema d’alertes
Secció primera. Elements del sistema d’alertes, adscripció i instruments de gestió del risc
Article 17. Descripció del sistema
Article 18. Bases de dades de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental
Article 19. Bases de dades externes
Article 20. El sistema lògic i informàtic de processament de dades

Article 21. Avaluació de riscos
Article 22. Mapa d’avaluació de riscos
Article 23. Plans individuals d’autoavaluació del risc d’irregularitats

Article 24. Adscripció del sistema i obligacions
Secció segona. Característiques tècniques i funcionals del sistema
Article 25. Compatibilitat, desenvolupament, explotació i manteniment del sistema informàtic
Article 26. Garanties de seguretat de la informació del sistema
Article 27. Classificació de riscos i codificació de resultats
Article 28. Codi de bones pràctiques i protocols d’actuació
Article 29. Avaluació periòdica del sistema
CAPÍTOL II. Del procediment d’investigació
Article 30. Inici i desenvolupament de les actuacions d’investigació
Article 31. Tramitació de les alertes per part de la Inspecció General de Serveis
Article 32. Protecció de les persones alertadores o denunciants
Article 33. Informes de resultats
Article 34. Efectes dels informes definitius de resultats
Article 35. Comunicació i publicitat dels informes definitius de resultat
Article 36. Conservació i accés a la documentació suport de les actuacions investigadores

TÍTOL III. RÈGIM SANCIONADOR
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 37. Règim jurídic
Article 38. Responsabilitat
Article 39. Competència sancionadora
Article 40. Prescripció de les infraccions i les sancions
CAPÍTOL II. Infraccions i sancions
Article 41. De les infraccions i la seua classificació
Article 42. Sancions

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Sistema de prevenció en la gestió de fons europeus
Segona. Codi de bones pràctiques
Tercera. Dades de caràcter personal
Quarta. Comunicació d’il·lícit penal

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Curs específic de formació

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa

DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari
Segona. Entrada en vigor


PREÀMBUL

I

Les males pràctiques, enteses com aquelles actuacions de l’administració que puguen propiciar l’incompliment dels principis de legalitat, objectivitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència, així com les possibles irregularitats administratives, afecten no solament el prestigi i la legitimitat de qualsevol organització, sinó que també minven de manera substancial l’eficàcia i eficiència de les seues actuacions. Per això, cada vegada més institucions, administracions públiques i empreses desenvolupen accions, programes i estratègies amb la finalitat de disposar d’un marc instrumental sòlid que permeta la gestió del risc d’aquestes pràctiques i que millore els seus nivells d’integritat. I dins d’aquestes estratègies, tant en el sector privat com, sobretot, en l’àmbit de les administracions públiques, tenen un paper fonamental els òrgans de control intern, ja que, més que perseguir irregularitats, es tracta d’evitar que es produïsquen mitjançant la seua detecció i correcció primerenca.

En l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, el màxim òrgan de control intern és la Inspecció General de Serveis, que s’encarrega de la vigilància de l’estricte compliment de la legalitat i de l’observança dels principis generals que han de respectar en la seua actuació les administracions públiques. La Inspecció General de Serveis es regeix, fonamentalment, pel Decret 68/2014, de 9 de maig, pel qual es regula l’exercici de la competència i les funcions d’inspecció general dels serveis de l’administració de la Generalitat. No obstant això, per a avançar en l’enfortiment dels mecanismes de control de la integritat en les actuacions de l’administració de la Generalitat, resulta convenient reforçar per llei l’estructura, potestats i funcions del servei d’inspecció, i d’aquesta manera es respon als suggeriments i les indicacions que des de diversos àmbits professionals s’han fet en els últims anys, entre els quals hi ha l’informe per a la modificació de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, elaborat per la Comissió creada per resolució de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat de 3 de març de 2016.

Entre les principals novetats d’aquesta llei, cal destacar les següents: es dota el personal inspector de la condició d’autoritat pública; s’inclou l’obligació de tots els òrgans administratius i del personal de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental de col·laborar amb la inspecció; es reforcen les seues atribucions i s’estableixen mecanismes per a garantir l’eficàcia de les seues investigacions i afavorir el compliment de les seues recomanacions. Es tracta així d’incidir en el compliment dels valors ètics en l’àmbit de l’administració, impulsant les funcions de prevenció i investigació d’irregularitats del màxim òrgan de control intern, la Inspecció General de Serveis, a la qual es confereix, al mateix temps, autonomia funcional.

D’altra banda, en aquesta llei també s’inclouen instruments avançats per a la gestió del risc d’irregularitats i males pràctiques, des d’un enfocament preventiu i transversal, basat en la col·laboració entre òrgans i l’aprofitament de les dades i pràctiques que genera la mateixa administració. La sofisticació cada vegada major dels processos d’obtenció, emmagatzematge i anàlisi de dades representa una important oportunitat per a la prevenció d’irregularitats i males pràctiques. Tenint en compte la protecció dels drets que les lleis garanteixen, resulta factible aprofitar les possibilitats que ofereix l’anàlisi de dades per a enriquir de manera significativa el procés d’avaluació del risc. Així, mitjançant la utilització i interconnexió de les dades amb les quals compta l’administració pública resulta possible detectar probables situacions de risc, fins i tot abans que s’acaben produint irregularitats. Amb aquesta nova eina, la inspecció de serveis pot assumir un rol similar al de compliance officer, o impulsor de compliment normatiu, la funció del qual serà vetlar perquè l’actuació de l’administració pública de la Generalitat, i el seu sector públic dependent, s’ajuste a la legislació que li siga aplicable, en funció dels corresponents reglaments orgànics i funcionals, on cada departament, i especialment els ens del sector públic instrumental, són els qui han d’assumir les responsabilitats en el seu àmbit d’actuació.

D’acord amb aquesta voluntat de prevenció, aquesta llei garanteix el correcte maneig d’una eina de prospecció de dades, el sistema d’alertes ràpides, per a identificar els processos administratius que poden ser susceptibles de presentar risc d’irregularitats o males pràctiques. Aquest sistema és un instrument de classificació i identificació del risc que va dirigit a reforçar la identificació, prevenció i detecció primerenca d’aquestes pràctiques en els processos administratius de gestió. Aquesta eina preventiva no pot convertir-se en un instrument de control policial, sinó que, precisament pel seu caràcter, ha de ser un mecanisme d’identificació d’aquelles pràctiques que són susceptibles d’afeblir els procediments de revisió, control, correcció i millora que tenen les administracions.
Aquest sistema d’alertes, juntament amb l’elaboració d’un mapa d’avaluació de riscos, els plans individuals d’autoavaluació i la publicació d’un codi de bones pràctiques per a la prevenció i detecció d’irregularitats, constituiran els instruments bàsics de caràcter preventiu que permetran reduir els riscos d’irregularitats o males pràctiques administratives.
D’altra banda, si bé és necessari reforçar els mitjans i les eines de control intern, és evident que per a una major eficàcia en la prevenció d’irregularitats, i en el desenvolupament d’una administració íntegra, és necessària la coordinació entre tots els òrgans i institucions de control interns i externs. Per això, a més d’establir-se òrgans transversals per a la planificació de gestió de riscos en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, en aquesta llei s’estableix la necessària col·laboració i coordinació amb les institucions i òrgans de control, amb especial èmfasi en la inhibició d’assumptes per raó de la matèria en favor d’aquestes institucions i òrgans.


II

Alguns instruments jurídics de caràcter internacional ratificats per Espanya, com la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció, aprovada a Nova York el 31 d’octubre de 2003, manifesten la conveniència de reforçar els mecanismes preventius de control amb els quals compten les administracions públiques. Igualment, altres organitzacions i institucions internacionals, com el Banc Mundial o l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, han incidit mitjançant diferents recomanacions en la importància de l’anàlisi de riscos dins de les estratègies de prevenció del frau tant en el sector públic com en el privat. En aquest mateix sentit, la Unió Europea disposa de documents sobre gestió del risc i indicadors elaborats per la Comissió Europea a través de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau, que en l’àmbit dels fons europeus s’han plasmat en el desenvolupament de diferents programes i eines automatitzades d’identificació de riscos i detecció d’irregularitats mitjançant l’ús de la tecnologia i les bases de dades.
D’altra banda, l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, que recull el dret a una bona administració i a gaudir d’uns serveis públics de qualitat, dóna cobertura al Decret 41/2016, de 15 d’abril, pel qual s’estableix el sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics i l’avaluació dels plans i programes en l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, que regula alguns elements fonamentals de la bona administració, com són la qualitat dels serveis i l’avaluació, a partir de l’objectiu de la millora contínua per a l’excel·lència en la gestió pública. No obstant això, és la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, la que ha suposat el major avanç cap al desenvolupament d’un marc d’integritat, que es va desplegar pel que fa a aquesta matèria amb el Decret 56/2016, de 6 de maig, pel qual aprova el Codi de bon govern de la Generalitat.
En l’àmbit de la Generalitat, diverses institucions de control ja adopten un enfocament de gestió de riscos en l’àmbit de les seues funcions. Així, la Sindicatura de Comptes inclou en els seus informes i documents anàlisis de riscos significatius derivats de la fiscalització que du a terme. Per la seua part, la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, estableix com una de les funcions d’aquest ens la realització d’estudis i anàlisis de riscos en determinats àmbits de l’activitat administrativa, així com l’avaluació de l’eficàcia dels instruments de prevenció existents. No obstant això, en aquests casos es tracta d’institucions externes a l’administració i, encara que resulta beneficiós que es desenvolupen mecanismes de control i garantia externs i independents, això no pot substituir els mecanismes d’autocontrol dels quals s’ha de dotar la mateixa administració. Així mateix, el control intern basat en la gestió de riscos permet poder avançar la detecció de conductes que poden derivar en irregularitats i corregir-les abans que arriben a produir-se possibles casos de frau.

III

La posada en marxa del sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques i irregularitats regulat per aquesta llei comporta el tractament de dades personals de persones físiques que resulten rellevants per al compliment dels seus fins, sempre respectant els seus drets, especialment els fonamentals, i evitant que puga produir-se indefensió. Les dades a tractar se circumscriuen a les persones que mantinguen, o hagen mantingut, qualsevol relació jurídica amb l’administració de la Generalitat, com a conseqüència de la qual hagen participat en aquells procediments administratius que siguen objecte o estiguen íntimament relacionats amb l’actuació investigadora que es desenvolupe.
Les dades poden procedir de tres fonts: bases de dades internes creades i mantingudes per l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental amb les dades que els interessats han proporcionat voluntàriament per a la tramitació del procediment a través del qual s’han relacionat amb l’administració; bases de dades d’organismes o entitats externes amb què s’establisca una col·laboració, per exemple registres públics; i, finalment, dades de caràcter personal que els seus titulars hagen fet manifestament públiques, particularment en internet.

Respecte a l’últim grup de dades, ha d’aclarir-se que el seu tractament es limita exclusivament a aquelles dades que resulten rellevants per al desenvolupament d’una investigació en la mesura que puguen permetre detectar signes externs d’un nivell adquisitiu desproporcionat, relacions entre els interessats o entre aquests i el personal al servei de l’administració pública o el seu sector públic instrumental, per exemple.
En tot cas ha de destacar-se que el funcionament del sistema incorpora dues garanties bàsiques. D’una banda, el sistema d’alertes garantirà el control d’accés a la informació, per mitjà de mecanismes que permeten la identificació, autenticació i autorització de les persones usuàries, permetrà accedir a la informació en funció dels drets associats al seu perfil i mantindrà un registre dels accessos realitzats amb la finalitat de gestionar la traçabilitat de les dades. D’altra banda, es preveu que la informació que genere el sistema lògic i informàtic de processament de dades tindrà caràcter reservat i únicament podrà ser accessible per al personal adscrit a la Inspecció General de Serveis. L’incompliment d’aquestes obligacions es tipifica com a infraccions administratives i porten associades mesures sancionadores.

Tal com ha reconegut la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal de l’article 18.4 de la Constitució espanyola pot limitar-se i, en aquest sentit, resulta rellevant el tractament de la qüestió en el marc del dret europeu, en concret en el Conveni 108 del Consell d’Europa, de 28 de gener de 1981, per a la protecció de dades de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, i en la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea 2012/C 326/02.
La interpretació integrada dels esmentats textos realitzada pel Tribunal Europeu de Drets Humans ha permès concloure que l’establiment de limitacions al dret a la protecció de dades per part dels Estats membres serà lícit si es compleixen aquestes tres premisses: el tractament ha de realitzar-se d’acord amb la llei que ho preveja, ha de servir a un fi legítim i ha de resultar necessari en una societat democràtica per a la consecució d’aquest fi.
La present llei desplegarà els seus efectes després de l’entrada en vigor del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Totes les excepcions als drets dels particulars les dades dels quals puguen ser tractades pel sistema d’alertes regulat en aquesta llei, s’emparen en el que preveu l’esmentat reglament, en consonància amb els principis inspiradors del conveni i de la carta exposats.
La licitud del tractament de dades personals que es realitzarà per mitjà del sistema regulat en la present llei s’empara en el que preveuen els apartats c i e de l’article 6 de l’esmentat reglament, tenint en compte que el tractament es realitza per al compliment d’una finalitat prevista per la mateixa llei i està destinat al compliment d’una missió realitzada en interès públic. El tractament de les dades resulta rellevant en la mesura que l’objectiu de la llei no podria complir-se per altres vies.
L’ús i l’encreuament de les bases de dades amb què compta l’administració són imprescindibles per a prevenir de manera eficaç i eficient la comissió de delictes al seu si, ja que permeten articular un model de gestió i prevenció que garantisca la vigilància i la detecció primerenca de possibles indicis de delicte, com també d’irregularitats i males pràctiques que incrementen el risc que es cometen activitats delictives. D’aquesta manera, les bases de dades de l’administració inclouen una gran quantitat de referències, principalment provinents de contractes del sector públic i de subvencions que, gestionades i vinculades entre elles, poden servir per a detectar pràctiques tals com el fraccionament reiterat de contractes subscrits amb una mateixa empresa o per a identificar els contractes que amb major freqüència porten associades modificacions, per exemple.
Aquesta importància de la gestió de les dades de l’administració per a la prevenció de delictes i d’irregularitats justifica la idoneïtat, la necessitat i la proporcionalitat del tractament de dades de caràcter personal que empara aquesta llei. D’aquesta manera, les limitacions per al dret de protecció de dades personals que impliquen les mesures que inclou la llei són les necessàries i imprescindibles per a aconseguir els objectius que es pretenen, sense que siga possible fer-ho amb mesures menys limitatives d’altres drets o béns jurídics. Així mateix, les mesures que es proposen en la llei es vinculen a la prevenció de delictes mitjançant la detecció en les primeres fases i la vigilància de les àrees de risc i, alhora, contribueixen a garantir el dret a una bona administració. Uns objectius d’interès general que, amb les garanties de seguretat, protecció i traçabilitat que preveu aquesta llei en el tractament per part dels poders públics, justifiquen les limitacions que impliquen per a altres drets i béns jurídics afectats.
D’altra banda, atès que l’exercici de males pràctiques i irregularitats moltes vegades només pot detectar-se si s’analitzen les dades acumulades en un període de temps, resulta imprescindible per al compliment dels fins del sistema que la llei, d’acord amb les possibilitats que ofereix el reglament europeu, regule dos aspectes fonamentals que tenen incidència directa sobre aquesta capacitat d’anàlisi: un termini ampli de conservació de les dades, que se situa en vuit anys, i la limitació dels drets regulats en els articles 12 a 22 del reglament.

Al llarg de la part dispositiva de la llei es tracten els diversos aspectes que exigeix l’article 23.2 del Reglament (UE) 2016/679, a fi d’establir les limitacions necessàries que permeten el funcionament normal del sistema.

IV

La Generalitat aprova aquesta llei en l’exercici de les seues competències i potestat d’autoorganització, en els termes previstos en l’article 49.1.1 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.
Aquest text legal es compon de quaranta-dos articles estructurats en un títol preliminar i tres títols, que es completen amb quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i dues finals.

En el títol preliminar es recullen l’objecte i l’àmbit subjectiu d’aplicació de la llei.
En el títol I es regula la Inspecció General de Serveis, que com a màxim òrgan de control intern de l’administració de la Generalitat s’encarrega, entre altres, de la gestió del sistema d’alertes i de la tramitació de les alertes que es generen. En el capítol I es regulen les seues competències, els principis que regeixen les seues actuacions i la seua estructura, així com les atribucions i deures del seu personal, incloent-hi l’obligació d’informar anualment el Consell de la gestió realitzada, mitjançant la remissió de l’informe anual d’avaluació del seu pla d’actuació. En el capítol II es fa referència a la coordinació i col·laboració amb altres institucions i òrgans de control, entre els mecanismes del qual es preveu una comissió interdepartamental per a la prevenció de les irregularitats, i la inhibició de la inspecció en favor d’altres òrgans de control en assumptes que per raó de la matèria els puga correspondre.

En el títol II es regulen les actuacions de prevenció i investigació a desenvolupar per part de la Inspecció General de Serveis. Aquest títol s’estructura en dos capítols, en el primer dels quals, dividit al seu torn en dues seccions, es recull la regulació dels diferents elements integrants del sistema d’alertes i l’adscripció del sistema mateix, que conté la regulació dels diferents instruments de gestió del risc que s’introdueixen amb la present norma com, per exemple, el mapa de riscos o els plans individuals d’autoavaluació del risc. En la secció segona del capítol I estan previstes determinades disposicions en relació a les característiques tècniques i funcionals del sistema, com són la seua compatibilitat amb altres sistemes similars, les seues garanties de seguretat i les normes bàsiques que garantisquen l’estructuració de la informació obtinguda pel sistema. Per la seua part, el capítol II d’aquest títol II es dedica als aspectes generals de caràcter procedimental de les investigacions desenvolupades per la Inspecció General de Serveis, que com a màxim òrgan de control intern de l’administració queda encarregat de la gestió del sistema d’alertes i regula la tramitació d’aquestes així com els efectes i les conseqüències dels informes de resultats derivats de les actuacions dutes a terme.
Finalment, el títol III inclou el règim sancionador, en el qual es fa referència a la responsabilitat, la competència sancionadora, les infraccions i les sancions. Aquest règim sancionador va dirigit a garantir l’eficàcia de les actuacions de la Inspecció General de Serveis i impedir que s’obstaculitzen les seues investigacions.
El conjunt de disposicions comunes que complementen el text substantiu regulen els aspectes complementaris i transitoris i les derogacions previstes. Les disposicions addicionals recullen diverses situacions relacionades amb l’objecte sense un encaix concret en l’articulat de la llei i que són necessàries o complementàries per al seu desenvolupament eficaç, una disposició transitòria que regula una situació iniciada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei, una derogatòria única i dues finals en les quals s’inclou un mandat al Consell per a aprovar el desenvolupament reglamentari dels diferents aspectes que regula aquesta llei i el seu règim d’entrada en vigor.
Aquesta llei s’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En primer lloc, aquesta norma es justifica, entre altres raons, en l’interès general, ja que amb ella es crea un sistema d’alertes que permetrà detectar amb caràcter preventiu les males pràctiques i les irregularitats administratives. Per això, es considera necessari dotar l’administració de la Generalitat, i el seu sector públic dependent, d’una norma amb rang de llei que, a més, obligue tots els centres directius a posar en pràctica mesures que faciliten la detecció ràpida d’aquestes males pràctiques que, en cas que arriben a produir-se, podrien desembocar en un supòsit d’irregularitat. Així mateix, s’estima necessari reforçar per llei l’estructura, potestats i funcions de la Inspecció General de Serveis, que, a més d’investigar les possibles irregularitats, s’implicarà de manera directa a tractar d’evitar que es produïsquen males pràctiques mitjançant la seua ràpida detecció i correcció.
Així mateix, aquesta llei compleix el principi de proporcionalitat i conté la regulació necessària per a l’objecte d’aquesta. Igualment, guarda coherència amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea; en la seua elaboració s’han tingut en compte els documents elaborats per la Comissió Europea a través de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.
En aplicació del principi de transparència, durant la seua elaboració s’ha facilitat l’accés a la norma i als documents propis del seu procés d’elaboració. Així mateix, s’ha facilitat que els potencials destinataris tinguen una participació activa en la seua elaboració.
Finalment, en aplicació del principi d’eficiència, les càrregues administratives que comporta la posada en marxa d’aquesta llei, es consideren necessàries i racionals per a poder complir l’objecte d’aquesta. Igualment, s’han quantificat i valorat les seues repercussions i efectes i s’han supeditat al compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’administració de la Generalitat per a 2018.


TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte
La present llei té com a objecte:
1. Establir la competència, les funcions i els principis d’actuació de la Inspecció General de Serveis.
2. Crear el sistema preventiu d’alertes dirigit a detectar irregularitats i males pràctiques administratives en l’àmbit de la gestió pública de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

3. Establir les relacions de col·laboració amb la resta d’òrgans i institucions de control, tant interns com externs.

Article 2. Àmbit subjectiu d’aplicació
Aquesta llei serà aplicable en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, entès aquest en els termes definits en l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.



TÍTOL I
DE LA INSPECCIÓ GENERAL DE SERVEIS I DE LA
COL·LABORACIÓ AMB ALTRES ÒRGANS I ENTITATS

CAPÍTOL I
Competència, principis d’actuació i estructura

Article 3. Competència d’inspecció general dels serveis
1. La competència d’inspecció general dels serveis comprèn essencialment:
a) La inspecció general de totes les activitats i els serveis dels òrgans i les entitats inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’article 2 d’aquesta llei, vigilant i comprovant que el seu funcionament, com també la gestió dels programes, els recursos personals i materials, s’ajusten en tot moment a les normes que els són aplicables.
b) L’avaluació, el control i l’anàlisi de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió, en funció dels objectius finalment aconseguits i amb relació als recursos utilitzats.
c) La definició i l’establiment dels paràmetres i els indicadors determinants de les alertes del sistema preventiu.
d) La comprovació de les alertes del sistema amb la finalitat de detectar, prevenir, analitzar i avaluar els riscos, com també dur a terme el seguiment de les recomanacions.
e) La gestió i la tramitació de les queixes per incompliment del deure de resposta a les queixes i els suggeriments per part dels òrgans de l’administració de la Generalitat.
f) Les actuacions de comprovació, investigació i informe que li atribuïsquen els protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament moral en el treball o davant l’assetjament sexual o per raó de sexe en l’àmbit laboral en l’administració de la Generalitat.
g) Qualsevol altra acció de naturalesa anàloga que se li atribuïsca, de manera legal o reglamentària, constitutiva de la competència d’inspecció general dels serveis.
2. Amb caràcter complementari, la competència d’inspecció general dels serveis pot comprendre altres actuacions amb relació als projectes i els plans de millora de la qualitat dels serveis públics, en els termes i amb el grau de participació que s’establisca en cada cas.

3. L’exercici d’aquesta competència és independent d’aquelles altres competències atribuïdes, de manera legal i reglamentària, a diferents òrgans d’inspecció o control dels serveis pertanyents a diferents àmbits departamentals o sectorials, sense perjudici del control intern sobre la gestió economicofinancera que correspon a la Intervenció General de la Generalitat.

Article 4. Principis d’actuació
Les actuacions desplegades per la Inspecció General de Serveis s’ajustaran als principis generals d’actuació previstos en la legislació del règim jurídic del sector públic i en les seues actuacions vetlarà, en tot cas, pel compliment i l’efectivitat dels principis següents:

1. El personal inspector de serveis, i aquell que ocasionalment puga col·laborar en l’exercici de la funció inspectora, actuarà amb independència i imparcialitat en l’exercici de la seua funció respecte de les autoritats de les quals depenguen els serveis i del personal objecte d’inspecció, i amb plena autonomia. Així mateix, vetlarà sempre per l’interès general des de la més estricta neutralitat en el compliment de les funcions de prevenció i control dels riscos d’irregularitats i males pràctiques administratives.
2. El personal d’inspecció de serveis i el que ocasionalment puga col·laborar en l’exercici de la funció inspectora, guardarà secret i confidencialitat respecte de les investigacions que es duguen a terme i dels assumptes que coneguen per raó del seu lloc, així com sobre les dades, especialment les de caràcter personal, els informes, l’origen de les denúncies o antecedents als quals tinga accés durant el compliment de les seues funcions. Aquesta obligació subsistirà fins i tot després de finalitzada la relació amb la inspecció de serveis. Aquest mateix deure de secret i confidencialitat serà exigible al personal de suport a la inspecció de serveis. Així mateix, es desenvoluparan reglamentàriament els mecanismes necessaris per a protegir la intimitat i la privacitat de les persones que presenten denúncies o comuniquen fets amb aparença d’irregularitat, com ara la dissociació de dades, ocultació de la identitat en totes les comunicacions formals i informals, així com en els arxius i bases de dades. De la mateixa manera, es regularà reglamentàriament la protecció d’aquelles persones que intervinguen en la comprovació dels fets investigats.
3. En les actuacions que es realitzen s’adoptaran les mesures i cauteles necessàries per a garantir tots els drets de les persones que siguen o puguen ser investigades, i particularment el dret a la presumpció d’innocència, a la inviolabilitat del domicili, al secret de les comunicacions, a la protecció de dades de caràcter personal, com també els drets a l’honor, a la intimitat i la pròpia imatge, sense que en cap cas puga produir-se indefensió, ni realitzar-se actuacions o exigències que, en l’àmbit jurisdiccional, requeririen autorització judicial, llevat que aquesta existisca.
Reglamentàriament es desenvoluparan les mesures de protecció específiques per a salvaguardar aquests drets.
4. En les actuacions d’investigació que duga a terme la Inspecció General de Serveis s’actuarà en tot cas d’acord amb el principi de proporcionalitat, per la qual cosa només es duran a terme les actuacions adequades a la naturalesa i les circumstàncies dels fets que s’investiguen, i només es requeriran aquelles dades que siguen estrictament necessàries per a la finalitat per a la qual se sol·liciten.
5. Les actuacions es realitzaran amb la major diligència possible per a potenciar la seua acció preventiva i garantir la seua eficàcia en favor de l’interès general, seguint sempre els principis de celeritat i economia procedimental.
6. El personal inspector de serveis i aquell que de manera extraordinària realitze temporalment la funció inspectora actuaran d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, economia, transparència i honradesa en el compliment de les seues funcions i en l’ús dels recursos públics a la seua disposició.

Article 5. Estructura de la Inspecció General de Serveis
1. Per al desplegament de les competències i les funcions atribuïdes, la Inspecció General de Serveis tindrà l’estructura següent:
a) L’inspector o inspectora general, a qui correspondran les facultats de direcció de la Inspecció General de Serveis, d’acord amb el que es disposa en aquesta llei i la resta de normes que li siguen aplicables. Aquest inspector o inspectora general tindrà la consideració de personal inspector de serveis durant el període d’acompliment d’aquest lloc.

b) El personal inspector de serveis, els llocs de treball del qual tenen el rang i el nivell de cap de servei i depenen jeràrquicament de l’òrgan o de la unitat que tinga assignades les competències d’inspecció general dels serveis.
c) El personal tècnic d’inspecció i el personal de suport necessari per al compliment de les competències atribuïdes.
2. Excepcionalment, quan el volum de treball ho aconselle o resulte convenient per l’especial naturalesa de les àrees o matèries objecte d’inspecció o control, l’òrgan directiu que exercisca la competència d’inspecció general dels serveis podrà sol·licitar l’oportuna col·laboració d’altres departaments perquè personal d’aquests puga participar en la inspecció, sempre sota la direcció del personal d’inspecció de serveis i amb l’autorització de la sotssecretaria o òrgan equivalent de la conselleria o entitat de què depenga el personal. Les persones que duguen a terme aquesta col·laboració seran designades temporalment personal inspector amb caràcter extraordinari, mitjançant qualsevol dels sistemes de provisió de llocs de treball previstos per la normativa vigent que permeta l’assignació temporal de funcions al personal funcionari.

Reglamentàriament es desenvoluparan les condicions i els termes d’aquesta col·laboració extraordinària.
3. Tot això sense perjudici de la dependència dels òrgans superiors o directius que en cada cas s’establisca respecte d’això en el reglament orgànic i funcional de la conselleria que tinga atribuïda aquesta competència.

Article 6. Provisió i formació del personal de la Inspecció General de Serveis
1. El sistema de provisió dels llocs d’inspector o inspectora de serveis s’ajustarà a les normes reguladores de la funció pública.

2. D’acord amb les normes reguladores de la funció pública, el personal inspector de serveis, amb la finalitat de contribuir a millorar la qualitat dels serveis públics a través de la seua participació en les activitats formatives, haurà d’assistir a les activitats específicament programades amb la finalitat d’adquirir els coneixements, les habilitats o les destreses adequats per al compliment de les funcions pròpies de l’actuació inspectora i per a la implementació i la gestió del sistema d’alertes. En aquestes activitats podrà participar també el personal inspector designat temporalment amb caràcter extraordinari. Les activitats formatives hauran de ser avaluades i actualitzades periòdicament.

Article 7. Atribucions del personal d’inspecció de serveis
1. El personal inspector de serveis té la condició d’autoritat pública en l’exercici de les seues funcions i pot sol·licitar la col·laboració de qualsevol altra autoritat que necessite, estrictament i amb l’únic fi de donar suport a la seua actuació inspectora. Com a autoritat, aquest personal gaudeix de la protecció i de les facultats previstes en l’ordenament jurídic, respectant en tot cas els drets de les persones afectades per les actuacions. El personal inspector de serveis no pot realitzar actuacions que, en l’ordre jurisdiccional, requereixen autorització judicial, llevat que aquesta existisca.
2. En l’exercici de les seues funcions, el personal inspector de serveis tindrà les atribucions següents:
a) Podrà mantenir reunions de treball i informatives amb càrrecs de nivell directiu i personal funcionari i laboral de tots els departaments de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.
b) Tindrà accés a totes les dependències i centres de treball de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, per a l’eficaç desplegament de les funcions encomanades.
c) Podrà accedir i demanar tots els antecedents, els expedients i la documentació, siga quin siga el seu suport, que considere útils per a la seua comesa.
d) Aquelles atribucions que siguen assimilables a les anteriors i que resulten imprescindibles per a l’exercici de l’activitat inspectora.
3. Les atribucions recollides en els apartats a, c i d s’exerciran, així mateix, respecte als supòsits previstos en l’article 30.4 de la present llei.


Article 8. Deures del personal d’inspecció de serveis
1. Amb independència dels deures que li són exigibles amb caràcter general per les normes reguladores de la funció pública, el personal al servei de la Inspecció General de Serveis guardarà la màxima correcció en l’exercici de les seues funcions i evitarà, en la mesura del possible, pertorbar el normal acompliment de les activitats de les persones que presten servei en la unitat inspeccionada. En tot cas, vetlarà perquè es respecten els drets que tenen les persones denunciants i les denunciades.

2. Quan aquest personal puga veure compromès l’exercici imparcial i objectiu de les funcions inherents al seu càrrec o responsabilitat en el servei públic per raons familiars, afectives, d’afinitat, d’interès econòmic o de qualsevol altra índole, s’ha d’abstenir d’intervenir en el procediment corresponent, d’acord amb el que es disposa sobre el deure general d’abstenció d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en la legislació de règim jurídic del sector públic, sense perjudici de la possibilitat que es formule recusació en els termes legalment previstos.

Article 9. Informe anual d’avaluació
1. La Inspecció General de Serveis donarà compte anualment al Consell de la gestió realitzada en el desplegament del seu pla d’actuació mitjançant l’enviament, per part de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’inspecció general de serveis, de l’informe anual d’avaluació. En aquest informe s’inclourà una valoració del grau de seguiment i eficàcia de les recomanacions prèviament formulades en les actuacions dutes a terme, així com dels problemes de funcionament detectats en els òrgans i unitats objecte de control.

2. Quan la gravetat o la urgència dels fets així ho aconsellen, la Inspecció General de Serveis podrà presentar en qualsevol moment comunicacions o informes extraordinaris al Consell mitjançant la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’inspecció general de serveis.
3. L’informe descrit en l’apartat 1 es remetrà anualment a l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.
4. Una vegada es done compte de l’informe anual d’avaluació al Consell, es trametrà a les Corts i es presentarà en la comissió parlamentària que corresponga per raó de la matèria. L’informe es publicarà també en el portal de transparència de la Generalitat.



CAPÍTOL II
De la coordinació i la col·laboració amb
altres institucions i òrgans de control

Article 10. Col·laboració d’altres òrgans administratius
1. La persona titular de l’òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria d’inspecció general dels serveis podrà demanar directament a l’òrgan corresponent de l’administració de la Generalitat o del sector públic instrumental l’assessorament jurídic i els informes tècnics que considere necessaris, així com els antecedents i els documents necessaris per a l’exercici de les seues funcions.
2. Les persones titulars dels diferents òrgans i departaments estan obligades a prestar la seua col·laboració i a facilitar els antecedents i els documents que siguen necessaris, en qualsevol tipus de suport que els siguen requerits, com també qualsevol assistència que se’ls sol·licite, inclosa l’assignació temporal de mitjans personals prevista en l’apartat 2 de l’article 5 en els termes previstos en la normativa de funció pública. Les mesures de col·laboració que se sol·liciten han de ser compatibles amb el funcionament ordinari dels òrgans o departaments corresponents i respectar l’estatut i els drets del personal empleat públic al qual puga afectar.
3. L’obstrucció o la falta de col·laboració que impedisca o dificulte l’exercici de la funció inspectora s’ha de posar de manifest davant del superior jeràrquic de l’òrgan o persona responsable a l’efecte que s’exigisquen les responsabilitats corresponents, sempre amb total respecte als drets i les garanties que preveu l’ordenament jurídic.

Article 11. Coordinació i col·laboració amb institucions i òrgans de control
1. La conselleria competent en matèria d’inspecció general de serveis, com a responsable del sistema d’alertes i de la inspecció general de totes les activitats, centres i serveis, mantindrà les necessàries relacions de col·laboració o coordinació, amb la resta de departaments competents en matèria de control i inspecció, tant interns com externs, d’acord amb el que preveuen els apartats següents.
2. Amb la finalitat d’evitar que es produïsquen interferències o invasions de competències que puguen generar disfuncions entre els òrgans de control, es podran establir els protocols de col·laboració necessaris, tant amb els òrgans de control interns com externs, i s’establiran els canals adequats per a compartir la formació, la informació i l’experiència adquirida.
Particularment, sense perjudici del que estableix l’article 14.1 i en el marc dels àmbits d’actuació respectius, s’hauran d’establir mecanismes de col·laboració i coordinació amb l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció.
3. Correspon a la Inspecció General de Serveis la coordinació dels òrgans i unitats administratives d’inspecció i control intern sectorials existents en els diferents departaments que tinguen com a objecte supervisar el funcionament correcte de serveis i unitats dependents dels departaments respectius.

Article 12. La Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques
1. La Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques és un òrgan col·legiat i transversal de la Generalitat dirigit a promoure la coordinació i la col·laboració dels diferents departaments del Consell en l’estudi i el seguiment dels riscos d’irregularitats i males pràctiques en la gestió administrativa.
2. Entre les persones que formen part de la comissió interdepartamental, que haurà de ser paritària, estaran com a mínim les persones titulars de les sotssecretaries de la Presidència i de les conselleries de l’administració de la Generalitat, la persona titular de l’òrgan directiu del qual depenga la Inspecció General de Serveis, si és diferent de les anteriors, així com la persona titular de l’òrgan competent en matèria de seguiment i avaluació del sector públic instrumental de la Generalitat. Sense perjudici de la composició que s’establisca, la comissió podrà requerir la presència puntual d’alts càrrecs o d’autoritats o funcionaris que estime convenients per a informar sobre aspectes concrets que els siguen consultats.
3. Correspon a la comissió interdepartamental, a més de les funcions que se li assignen reglamentàriament, les següents:
a) Informar sobre el mapa d’avaluació de riscos en la tramitació administrativa de la Generalitat previst en l’article 22 d’aquesta llei, elaborat per la comissió tècnica prevista en l’apartat quart d’aquest article, i proposar la seua aprovació.
b) Determinar, mitjançant un acord de la comissió que serà obligatori i vinculant, aquells òrgans i entitats que han d’aprovar un pla individual d’autoavaluació de riscos d’irregularitats de l’article 23 d’aquesta llei, així com proposar les orientacions i les directrius generals per a la confecció d’aquests plans individuals d’autoavaluació i emetre un informe sobre aquests amb caràcter previ a la seua aprovació. Aquest pla d’autoavaluació s’aprovarà per resolució de la conselleria a què estiga adscrit l’òrgan, o per acord de l’òrgan de govern competent en el cas d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat.
4. Per a un millor desplegament de les funcions assignades, comptarà amb el suport de la Comissió Tècnica de Coordinació, que estarà integrada, entre altres, per personal de la Inspecció General de Serveis, de les inspeccions sectorials, de l’advocacia de la Generalitat, de la Intervenció General de la Generalitat i de la unitat administrativa responsable en matèria de seguiment i avaluació del sector públic instrumental de la Generalitat.
5. La composició i el règim de funcionament de la comissió interdepartamental es desplegarà reglamentàriament.

Article 13. Inhibició a favor de la Intervenció General de la Generalitat
Quan s’inicie una actuació d’investigació, per qualsevol dels mitjans previstos en l’article 30, que afecte suposades anomalies o irregularitats de caràcter economicofinancer, i amb la finalitat d’evitar possibles duplicitats d’accions de control, la Inspecció General de Serveis traslladarà a la Intervenció General de la Generalitat la informació obtinguda relativa a qüestions que siguen competència d’aquesta, de conformitat amb el que estableix la llei que regula les seues funcions i atribucions, respecte al control intern de la gestió economicofinancera.


Article 14. Inhibició a favor de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos
1. Quan en el curs d’una actuació es detecten indicis de possible frau o corrupció, es donarà trasllat de l’assumpte a la Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau de la Comunitat Valenciana, i es posarà a la seua disposició tota la informació obtinguda durant el desplegament de l’actuació investigadora. La Inspecció General de Serveis podrà consultar a l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau de la Comunitat Valenciana la conveniència de suspendre o coordinar les actuacions. En cas que es tracte d’assumptes que siguen competència de l’agència, la Inspecció General de Serveis s’inhibirà en favor d’aquesta i li proporcionarà el suport necessari.
2. En el cas que en les irregularitats advertides es detecte l’existència d’indicis de conflictes d’interessos, es traslladarà l’assumpte a l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos i es posarà a la seua disposició tota la informació obtinguda durant el desplegament de l’actuació investigadora.

Article 15. Comunicació a la Sindicatura de Comptes
1. Quan en el curs d’una actuació es detecten indicis d’irregularitats que puga correspondre conèixer al Tribunal de Comptes, es traslladaran a la Sindicatura de Comptes, i es posarà a la seua disposició tota la informació obtinguda durant el desenvolupament de l’actuació investigadora. Quan la Sindicatura de Comptes aprecie, si escau, que es posen de manifest fets presumptament constitutius de responsabilitat comptable, n’informarà el Tribunal de Comptes. La comunicació dels antecedents comportarà la suspensió d’actuacions per part de la Inspecció General de Serveis amb relació a aquells aspectes de la investigació que siguen, si escau, competència exclusiva del Tribunal de Comptes.

2. Quan s’aprecie que les actuacions realitzades poden correspondre a àmbits d’intervenció de la Sindicatura de Comptes previstos en el seu pla anual d’actuació, com també en les peticions d’informes, memòries o dictàmens previstos en la Llei de la Generalitat de la Sindicatura de Comptes, se li traslladaran els resultats d’aquestes i es posarà a la seua disposició tota la informació obtinguda durant el desenvolupament de l’actuació investigadora. En el cas que es tracte d’actuacions en curs, el departament competent en matèria d’inspecció de serveis podrà consultar a la sindicatura la conveniència de suspendre o coordinar actuacions.


Article 16. Inhibició en favor de la fiscalia
Quan en el curs d’una actuació es detecten indicis que puguen ser constitutius d’un il·lícit penal, la Inspecció General de Serveis ho posarà en coneixement del ministeri fiscal, i suspendrà les diligències en curs fins que s’obtinga el pronunciament judicial, la qual cosa es comunicarà a qui haja proporcionat la informació.


TÍTOL II
ACTUACIONS DE PREVENCIÓ I INVESTIGACIÓ
DE LA INSPECCIÓ GENERAL DE SERVEIS

CAPÍTOL I
Sistema d’alertes

Secció primera
Elements del sistema d’alertes, adscripció
i instruments de gestió del risc

Article 17. Descripció del sistema
1. El sistema d’alertes s’articularà a través d’un conjunt d’eines la interacció de les quals permet la detecció de possibles irregularitats i males pràctiques administratives, amb caràcter preventiu, a partir de l’anàlisi de la informació obtinguda i de l’avaluació de factors de risc que potencialment puguen originar-les. El sistema d’alertes serà verificable o auditable d’acord amb el procediment reglamentàriament establit.
2. Sense perjudici que puguen incorporar-se noves eines al sistema, en funció de l’evolució pràctica d’aquest i de l’entorn normatiu i tecnològic, el sistema estarà integrat per:
a) Les dades obtingudes a partir de les bases de dades, creades i alimentades per l’administració de la Generalitat i els ens del seu sector públic instrumental, que serveixen de suport a la seua gestió administrativa i que es consideren d’utilitat per a la detecció de les situacions irregulars o males pràctiques; o bé d’altres organismes i entitats, en els termes que preveu l’article 19 d’aquesta llei.
b) El sistema lògic i informàtic de processament de dades, dependent de la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions.
c) Les avaluacions, el mapa d’avaluació de riscos per a la prevenció de possibles irregularitats i les autoavaluacions individuals de riscos.

d) Els informes de conclusions i recomanacions de cada actuació i els informes d’avaluació del sistema que el retroalimenten.
3. També es podran integrar en el sistema dades personals de persones o entitats que tinguen o hagen tingut una relació directa amb l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental referides a expedients administratius relacionats amb la contractació, amb ajudes o subvencions públiques, així com de les persones o entitats que mantinguen o hagen mantingut una relació laboral o contractual amb l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.
Per a les finalitats previstes en aquesta llei podran tractar-se les dades que els interessats descrits en el paràgraf anterior hagen fet manifestament públiques de manera voluntària, particularment en internet. Per a això, hauran de reunir-se les condicions següents:
a) Que aquests espais tinguen la condició d’oberts i no estiguen protegits pel dret a la intimitat o el dret al secret de les comunicacions.

b) Que, en el cas de xarxes socials, es tracte de pàgines indexables per cercadors, espais oberts a tots els membres de la xarxa, xarxes socials obertes o xarxes la naturalesa professional, empresarial o similar de les quals permeten excloure tota expectativa de privacitat.
c) Que en cap cas siguen objecte de tractament les dades de terceres persones relacionades amb els investigats.
4. El personal adscrit a la Inspecció General de Serveis durà a terme les tasques de seguiment i millora contínua del sistema d’alertes. Per a garantir un bon funcionament d’aquest es dotarà dels recursos personals i materials necessaris. Tot el personal encarregat de l’explotació del sistema d’alertes durà a terme el tractament de la informació amb estricte respecte a la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.

Article 18. Bases de dades de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental
1. Les bases de dades constitueixen un sistema que emmagatzema informació, que es troba agrupada o estructurada, procedent de l’exercici de l’activitat administrativa, alimentada pels òrgans competents per raó de la matèria, que pot ser emmagatzemada i recuperada per mitjans informàtics.
2. La informació continguda en les bases de dades que siga necessària per a la detecció d’irregularitats o males pràctiques s’ha d’incorporar al sistema d’alertes i s’ha de processar per a generar nova informació explotable per l’esmentat sistema, respectant en tot cas les garanties i els drets fonamentals de les persones titulars de les dades.
3. Correspon a l’administració de la Generalitat, i als ens inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, aportar i mantenir actualitzada la informació de les bases de dades que tenen sota la seua responsabilitat i que constitueixen la base de funcionament del sistema d’alertes.

4. La conselleria responsable del sistema d’alertes podrà proposar canvis en els sistemes d’informació, bases de dades i aplicacions, amb la finalitat de poder incorporar noves dades que es consideren d’utilitat per a la detecció d’irregularitats.
5. Tot el que s’ha expressat en els apartats anteriors es realitzarà en coordinació amb el centre directiu que exercisca les competències en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions en l’àmbit de la Generalitat.

Article 19. Bases de dades externes
1. El sistema podrà obtenir informació de les bases de dades d’altres organismes i entitats, mitjançant la forma de col·laboració que corresponga en cada cas, respecte a l’activitat mercantil i financera de contractistes, proveïdores de serveis i beneficiàries de subvencions i ajudes públiques, així com de les persones o entitats que mantinguen o hagen mantingut una relació laboral o contractual amb l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. Aquesta informació es podrà obtenir, d’acord amb les lleis reguladores, sempre que les dades siguen rellevants per a la finalitat d’aquesta llei i que quede garantit que han sigut obtingudes legítimament per part del cedent d’aquestes.

El sistema, bé siga en l’accés a la informació o bé en la seua cessió, respectarà en tot cas els drets de protecció de dades de les persones interessades, amb les limitacions que en el seu cas corresponga en funció de la necessitat i la proporcionalitat.
2. En aquells supòsits en què existisca un marc de col·laboració en virtut del qual es preveja la cessió de bases de dades a l’administració de la Generalitat o el seu sector públic instrumental, per a l’exercici de les seues competències, aquestes dades es podran integrar en el sistema d’alertes.

Article 20. El sistema lògic i informàtic de processament de dades
El sistema lògic i informàtic de processament de dades per a la prevenció d’irregularitats està constituït per:
1. El conjunt d’eines de programari i la infraestructura de servidors i bases de dades amb què funcionen.
2. El conjunt de dades obtingudes mitjançant processos d’extracció, transformació i càrrega a partir de la informació continguda en les bases de dades indicades en els articles 18 i 19 d’aquesta llei.
3. Els mecanismes d’anàlisi de dades que, a través d’indicadors de risc definits per a cadascun dels diferents àmbits de gestió administrativa sobre els quals actuarà el sistema, permeten la detecció de situacions irregulars susceptibles d’investigació.
4. L’estudi, disseny, definició, desenvolupament, l’explotació i el manteniment del sistema lògic i informàtic de processament de dades per a la prevenció d’irregularitats correspon a la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions.

Article 21. Avaluació de riscos
1. L’avaluació és una forma d’investigació aplicada, planificada, sistemàtica, i dirigida que permet obtenir i proporcionar de manera vàlida i fiable dades i informació suficient i rellevant per a identificar possibles factors de risc que es produïsca una irregularitat o una mala pràctica.
2. És un factor de risc qualsevol fet o circumstància present en el context jurídic, material, humà o organitzatiu de la tramitació d’un procediment administratiu, que augmente les probabilitats d’aparició de males pràctiques o irregularitats durant la tramitació d’aquest.


Article 22. Mapa d’avaluació de riscos
1. Per a determinar els distints nivells d’exposició al risc d’irregularitats en la gestió, la comissió interdepartamental prevista en l’article 12 d’aquesta llei elaborarà una proposta de mapa d’avaluació de riscos. L’aprovació del mapa es farà per acord del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’inspecció de serveis.
2. Per a la seua elaboració i actualització es tindran en compte, entre altres, els factors següents:
a) L’import i la tipologia dels destinataris dels fons públics aplicats.

b) El nivell de compliment de la normativa sobre transparència i bon govern.
c) Les característiques bàsiques dels sistemes de control existents en relació amb els òrgans i els procediments de què es tracte.
d) Les conclusions derivades de l’avaluació de les alertes generades pel sistema.
e) Les constatacions i conclusions obtingudes, així com les recomanacions efectuades en les actuacions executades pels òrgans de control intern i extern de la Generalitat.
3. Les dades que consten en el mapa d’avaluació de riscs d’irregularitats serviran de base per a proposar la designació d’aquells òrgans i entitats que resulten obligats a confeccionar el pla individual d’autoavaluació del risc d’irregularitats, previst en l’article següent d’aquesta llei.


Article 23. Plans individuals d’autoavaluació del risc d’irregularitats

1. Els plans individuals d’autoavaluació constitueixen un instrument d’identificació, prevenció i tractament de possibles riscos associats a departaments o ens, en relació amb determinats processos, i elaborats pels gestors responsables d’aquests. Per al compliment de la seua finalitat els plans es componen dels documents següents:

a) Una fitxa de descripció del procés, en la qual es farà constar de manera detallada les dades de la gestió procedimental afectades i la descripció del sistema de control existent.
b) Una valoració detallada de les àrees, situacions i actuacions concretes que siguen generadores d’un risc potencial en la gestió dels procediments de què es tracte, incloent-hi les possibles causes d’abstenció del personal empleat públic en aquells assumptes en els quals es puga tenir un interès personal o que puguen suposar un conflicte d’interessos amb les obligacions del seu lloc públic.
c) Una descripció de les accions i mesures preventives a desenvolupar per a minimitzar el risc existent, en relació amb els òrgans i procediments analitzats.
2. Els plans s’aprovaran per resolució de la persona titular de l’òrgan directiu responsable de la seua implantació, previ informe favorable de la comissió interdepartamental prevista en l’article 12 de la present llei.

Article 24. Adscripció del sistema i obligacions
1. El sistema d’alertes ràpides estarà adscrit a la conselleria competent en matèria d’inspecció general de serveis. És responsabilitat d’aquesta conselleria mantenir i aplicar el sistema, assegurar-ne la integritat i la fiabilitat del seu funcionament. Així mateix, tindrà la consideració de responsable del tractament de dades de caràcter personal.
2. Els departaments i els ens inclosos en l’àmbit d’aplicació de l’article 2 estan obligats a col·laborar en l’aplicació del sistema, en els termes previstos en la present llei.


Secció segona
Característiques tècniques i funcionals del sistema

Article 25. Compatibilitat, desenvolupament, explotació i manteniment del sistema informàtic
1. El sistema lògic i informàtic de processament de dades serà compatible amb els instruments de control existents en el seu àmbit d’actuació i es garantirà la seua interoperabilitat amb els sistemes utilitzats per la resta de departaments, organismes o institucions de la Generalitat amb la mateixa finalitat.
2. Serà responsabilitat de la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i les comunicacions a través dels serveis existents per a això, assegurar el desenvolupament, l’explotació i el manteniment del sistema informàtic d’alertes, la seua seguretat, interoperabilitat i compatibilitat informàtica. Tot això, sense perjudici de la responsabilitat establida en l’article 18.3 d’aquesta llei.

Article 26. Garanties de seguretat de la informació del sistema
1. El sistema d’alertes serà sotmès a revisió periòdica amb la finalitat de verificar el compliment de la política de seguretat, dels procediments operatius establits i de la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal, i es prestarà especial atenció al compliment de les previsions sobre les mesures de seguretat que es definisquen per al sistema. El departament responsable del sistema podrà definir qualsevol altre àmbit de verificació que es considere necessari realitzar als efectes previstos en aquest precepte.
2. El sistema d’alertes garantirà el control d’accés a la informació, mitjançant mecanismes que permeten la identificació, autenticació i autorització de les persones usuàries, permetrà l’accés a la informació en funció dels drets associats al perfil d’aquest, i mantindrà un registre dels accessos realitzats, tant per a consulta, com per a l’actualització d’informació, si escau, amb la finalitat de gestionar la traçabilitat de les dades.

Article 27. Classificació de riscos i codificació de resultats
1. Es desenvoluparà un sistema d’indicadors amb l’objectiu de detectar la presència de possibles irregularitats o males pràctiques en cadascun dels àmbits de gestió.
2. Els resultats de les actuacions d’investigació seran objecte d’una codificació estandarditzada, amb la finalitat que el sistema dispose d’informació estructurada que permeta la seua retroalimentació.
3. La descripció dels indicadors i la codificació dels assumptes investigats estarà sotmesa a una actualització periòdica que garantisca el major nivell de concreció possible, mitjançant l’aplicació de la informació i conclusions derivades de la mateixa posada en pràctica del sistema.

4. Els departaments, organismes i entitats inclosos en l’àmbit d’aplicació de la present llei proposaran, sota la supervisió de la Inspecció General de Serveis, els seus propis indicadors en funció dels seus àmbits de gestió i la identificació dels factors de risc associats als seus procediments.

Article 28. Codi de bones pràctiques i protocols d’actuació
1. La conselleria competent en matèria d’inspecció general de serveis elaborarà un codi de bones pràctiques per a la prevenció i detecció d’irregularitats i promourà l’aprovació de protocols d’actuació i aplicació del sistema d’alertes, quan siga necessari per a garantir-ne l’eficàcia.

2. Aquest codi serà d’obligat compliment per tot el personal al servei de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, entès aquest en els termes definits en la legislació de la Generalitat reguladora del sector públic, i s’aprovarà mitjançant un decret del Consell.

Article 29. Avaluació periòdica del sistema
1. Per a garantir un funcionament adequat del sistema es realitzarà una anàlisi i avaluació d’aquest amb l’objecte de corregir errors en les alertes, identificar i prevenir nous riscos.
2. Anualment la Inspecció General de Serveis elaborarà un informe sobre els aspectes referits en l’apartat anterior, que s’integrarà com un apartat de l’informe anual d’avaluació del seu pla d’actuació, previst en l’article 9.
3. Les propostes de millora incloses en l’esmentat informe, que seran aprovades mitjançant una resolució de la persona titular del departament competent en matèria d’inspecció general de serveis, tindran caràcter obligatori per als departaments afectats.
4. El sistema podrà ser avaluat per organismes externs a aquest, amb la finalitat de verificar-ne l’adequat funcionament. En aquest sentit, l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció podrà col·laborar amb la Inspecció General de Serveis en l’avaluació de l’eficàcia del sistema en relació amb el compliment de les seues finalitats, sense perjudici que es puguen realitzar altres auditories externes relatives a la seguretat de la informació, la protecció de dades personals i altres elements del funcionament del sistema d’alertes.


CAPÍTOL II
Del procediment d’investigació

Article 30. Inici i desenvolupament de les actuacions d’investigació
1. L’actuació d’investigació a desenvolupar per part de la Inspecció General de Serveis podrà tenir el seu origen:
a) En les dades obtingudes a través del sistema d’alertes.
b) Com a conseqüència de la presentació d’una denúncia.
c) Per peticions raonades d’altres òrgans de la Generalitat.
d) Per ordre superior, quan s’advertisquen possibles irregularitats conegudes per qualsevol mitjà.
e) Com a conseqüència de la informació obtinguda des del sistema de queixes i suggeriments sobre el funcionament dels serveis públics de l’administració de la Generalitat.
f) En execució dels plans d’actuació de la Inspecció General de Serveis.
2. L’inici de l’actuació d’investigació haurà de ser comunicat a la persona titular de la sotssecretària del departament afectat, així com a la persona responsable de l’ens o organisme del sector públic instrumental, si escau. No obstant això, per a garantir l’objectiu de la investigació, quan l’actuació siga qualificada per la mateixa inspecció com a urgent o reservada, podrà no efectuar-se aquesta comunicació prèvia.
3. Quan l’especialitat de la matèria o les característiques dels fets a investigar així ho aconsellen, prèvia petició de la Inspecció General de Serveis, la persona titular de l’òrgan directiu competent, o la persona responsable de l’ens o organisme del sector públic instrumental, haurà d’elaborar un informe detallat dels fets i de les qüestions que li haja plantejat la inspecció.
4. Les persones físiques o jurídiques que mantinguen, o hagen mantingut, qualsevol relació administrativa directa amb l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, com a conseqüència de la qual hagen participat en aquells procediments administratius que siguen objecte o estiguen íntimament relacionats amb l’actuació investigadora, hauran de col·laborar amb la Inspecció General de Serveis i facilitaran l’accés a tota la documentació i informació de què disposen en relació amb els procediments al·ludits.
5. De la mateixa manera, estaran obligades a col·laborar-hi les persones físiques o jurídiques que disposen d’informació connexa que siga necessària per a confirmar la veracitat, la coherència i la integritat de les dades obtingudes en la investigació, la col·laboració de les quals resulte imprescindible per a l’esclariment dels fets, amb els límits establits en l’article 18 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
6. L’obligació de col·laborar prevista en els apartats 4 i 5 no tindrà efecte quan la revelació de la informació sol·licitada atempte contra l’honor o la intimitat personal o familiar o supose la comunicació de dades confidencials de tercers dels quals tinguen coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa.
7. Des del moment en què s’inicie una actuació d’investigació, aquesta ha de desenvolupar-se en el termini de sis mesos. En aquells casos en què la complexitat o les circumstàncies de l’assumpte ho justifiquen, es pot ampliar aquest termini fins a un màxim de sis mesos addicionals. Aquesta ampliació ha de motivar-se expressament i ha de notificar-se a qui haja facilitat la informació i a la persona titular de la sotssecretaria del departament afectat o responsable de l’ens del sector públic instrumental, llevat que concórrega la circumstància establida en l’apartat 2.

Article 31. Tramitació de les alertes per part de la Inspecció General de Serveis
1. Quan del tractament de dades efectuat pel sistema informàtic es genere una alerta, la Inspecció General de Serveis qualificarà l’alerta inicialment dins d’una de les categories següents:
a) Alertes no significatives, que al seu torn es poden classificar en:
1.r Fals positiu: quan s’arribe a la conclusió que es tracta d’una alerta infundada, derivada d’un error en les dades.
2.n Alerta sense risc: quan es comprove que no existeix cap risc. En aquest cas, no es realitzarà cap acció subsegüent sense perjudici que siga tinguda en compte a l’efecte de la seua reiteració posterior.
b) Alertes significatives, que al seu torn es poden classificar en:
1.r Alerta per a seguiment: en aquests casos es podrà realitzar una actuació d’investigació de caràcter simplificat que comportarà, en tot cas, la realització d’una actuació de control a l’òrgan afectat. En el cas que després d’aquesta es determine l’existència d’un risc substancial, es procedirà en la manera prevista en el subapartat següent.
2.n Alerta per a investigació: s’iniciarà l’actuació d’investigació en la forma prevista en l’article 30.
2. La informació que genere el sistema lògic i informàtic de processament de dades té caràcter reservat i únicament pot ser accessible per al personal adscrit a la Inspecció General de Serveis que estiga expressament autoritzat. No obstant això, també es pot facilitar a altres òrgans de control interns o externs amb què es col·labore en els termes previstos en aquesta llei, pel que fa a la informació que siga matèria de les respectives competències.

Article 32. Protecció de les persones alertadores o denunciants
1. Es considerarà persona alertadora o denunciant de possibles irregularitats o males pràctiques en actuacions realitzades en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental qualsevol persona física o jurídica siga o no empleada pública.
2. Quan es formulen denúncies o alertes, la Inspecció General de Serveis haurà d’aplicar el règim de protecció establit en l’article 14 de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana o, si escau, un règim més favorable.
3. A l’efecte de facilitar la presentació de denúncies o alertes d’irregularitats i males pràctiques, s’establirà un canal segur i accessible que permetrà la seua formulació i que, en tot cas, garantirà la confidencialitat i la protecció dels qui l’utilitzen.

Article 33. Informes de resultats
1. Una vegada concloses les actuacions d’investigació, la Inspecció General de Serveis emetrà un informe provisional de resultats, que serà traslladat a l’òrgan directiu del qual depenguen els serveis o unitats afectats, amb la finalitat que puguen formular-se al·legacions al contingut d’aquest. A la vista d’aquestes al·legacions, s’elaborarà l’informe definitiu. No obstant això, de manera justificada, en funció dels antecedents i de les característiques de l’assumpte o de l’actuació investigadora, circumstàncies que hauran de quedar especificades en el corresponent expedient, es podrà emetre l’informe de caràcter definitiu ometent els tràmits previstos anteriorment.
2. Els aspectes relatius al contingut mínim dels informes, tramitació, classificació i terminis es desplegaran reglamentàriament.

Article 34. Efectes dels informes definitius de resultats
1. Quan en els informes definitius de resultat s’haja constatat l’existència de febleses de qualsevol tipus o d’irregularitats de caràcter puntual, la Inspecció General de Serveis efectuarà recomanacions de millora.
2. La conselleria o entitat a la qual estiguen adscrits els serveis o activitats objecte de l’actuació inspectora comunicarà a la Inspecció General de Serveis les mesures adoptades en relació amb les recomanacions formulades en l’informe final, especialment aquelles que vagen dirigides a corregir deficiències o anomalies.
3. El personal inspector de serveis realitzarà un seguiment de l’efectiva adopció de les mesures comunicades, quan així s’establisca en el seu pla d’actuació. Si després del seguiment es considera que aquestes mesures són insuficients o resulten inadequades a l’efecte de corregir les deficiències advertides, s’elaborarà un informe específic sobre aquesta circumstància, amb les noves recomanacions que corresponga efectuar.
4. Quan en els informes de resultat es determine la possible existència de responsabilitats de caràcter disciplinari, es proposarà a l’òrgan superior jeràrquic competent la incoació del procediment corresponent. L’òrgan competent estarà obligat a comunicar el resultat d’aquest procediment a la Inspecció General de Serveis.
5. Quan es detecte la possible existència d’actius econòmics o patrimonials de la Generalitat que hagen sigut indegudament obtinguts o utilitzats i foren susceptibles de recuperació, es comunicarà a l’òrgan competent, a fi que es realitzen les oportunes accions de recuperació.

6. Quan en els informes de resultats es detecte l’existència d’irregularitats de caràcter sistèmic o d’un nombre significatiu d’irregularitats puntuals, la Inspecció General de Serveis podrà sol·licitar a l’òrgan objecte de l’actuació la presentació d’un pla de millora.
7. En el pla de millora, de caràcter obligatori, s’identificaran, com a mínim, els objectius i les mesures que s’han d’adoptar, el seu cost estimat, el calendari previst per a la seua execució i les persones responsables de la seua implementació. La Inspecció General de Serveis podrà emetre valoracions prèvies sobre les mesures proposades en el pla i sol·licitar en qualsevol moment informació sobre l’avanç d’aquest.
8. Si, no obstant això, tampoc s’adopten les mesures oportunes, la inspecció inclourà l’assumpte en l’informe anual al Consell previst en l’article 9 d’aquesta llei.

Article 35. Comunicació i publicitat dels informes definitius de resultat
1. A més de les dades que puguen ser comunicades sobre la base del que preveu l’article 31.2, quan en els informes definitius de resultats es determine l’existència d’irregularitats que corresponguen a l’àmbit competencial d’altres òrgans de la Generalitat, o d’altres institucions, es traslladarà a aquests, d’acord amb el que s’estableix en el capítol II del títol I.
2. En el Portal de Transparència de la Generalitat es publicarà informació bàsica sobre els resultats obtinguts en cada actuació inspectora que tinga el seu origen en els supòsits assenyalats previstos en l’article 30.1, incloent-hi un extracte de les conclusions i recomanacions efectuades.

Article 36. Conservació i accés a la documentació suport de les actuacions investigadores
Totes les dades obtingudes durant el curs de les actuacions de control realitzades seran degudament arxivades i es garantirà la integritat, conservació, seguretat i confidencialitat de la informació recopilada durant l’actuació investigadora.


TÍTOL III
RÈGIM SANCIONADOR

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 37. Règim jurídic
1. L’incompliment de les obligacions establides en aquesta llei se sancionarà d’acord amb el que es preveu en aquest títol, sense perjudici d’altres responsabilitats que hi puguen concórrer.
2. La potestat sancionadora respecte de les infraccions tipificades en aquesta llei s’exercirà de conformitat amb el que es disposa en aquesta i en la normativa vigent en matèria de procediment administratiu comú de les administracions públiques i règim jurídic del sector públic.
3. Les infraccions disciplinàries es regiran pels procediments previstos per al personal que resulten aplicables en cada cas.
4. Quan, com a conseqüència de les actuacions desenvolupades, es constaten incompliments susceptibles de ser qualificats com alguna de les infraccions previstes en aquest capítol i que puga derivar en responsabilitat disciplinària, es proposarà a l’òrgan superior jeràrquic competent la incoació del procediment corresponent. L’òrgan competent comunicarà el resultat d’aquest procediment a la Inspecció General de Serveis.

Article 38. Responsabilitat
Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques, qualsevol que siga la seua naturalesa, així com els alts càrrecs, directius i el personal al servei de les entitats previstes en l’article 2, que realitzen accions o que incórreguen en les omissions tipificades en aquesta llei amb dol, culpa o negligència.

Article 39. Competència sancionadora
1. Els òrgans competents per a ordenar la incoació del procediment sancionador són:
a) El Consell, quan es tracte d’algun o alguna dels seus membres o de la persona titular d’una secretaria autonòmica.
b) La persona titular del departament competent en matèria d’inspecció general de serveis, en el cas d’altres alts càrrecs de l’administració de la Generalitat i del personal que ocupa llocs de caràcter directiu en el sector públic instrumental sempre que no tinguen la condició de membre del Consell o de titular d’una secretaria autonòmica. Així mateix, també és competent quan es tracte de persones físiques o jurídiques que incomplisquen el deure de col·laboració segons els paràmetres que preveu aquesta llei.
c) Els òrgans competents determinats en la normativa sectorial corresponent, en el cas de personal de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, no inclòs en els apartats anteriors.

2. La competència per a instruir el procediment sancionador correspon als òrgans següents:
a) L’òrgan del departament competent en matèria d’inspecció general de serveis que es determine reglamentàriament, quan la competència per a resoldre recaiga en la persona titular d’aquest departament o en el Consell.
b) Els òrgans que determina la normativa sectorial corresponent, en cas que la persona responsable de la infracció siga personal de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental no inclòs en l’apartat anterior d’aquest article.
3. Els òrgans competents per a resoldre els procediments sancionadors són:
a) El Consell, quan el procediment sancionador afecte algun membre del Consell o persona titular d’una secretaria autonòmica.
b) La persona titular del departament competent en matèria d’inspecció general de serveis, quan la competència per a incoar l’expedient recaiga en aquesta.
c) Els òrgans que determina la normativa sectorial corresponent, en cas que la persona responsable de la infracció siga personal de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental no inclòs en els apartats anteriors d’aquest article.
4. En el supòsit d’infraccions imputades a alts càrrecs adscrits al departament competent en matèria d’inspecció general de serveis, les competències establides en els apartats 1.b i 3.b d’aquest article seran exercides pel titular del departament competent en matèria d’administracions públiques. En cas que coincidisca la titularitat de la competència en les dues matèries, les potestats d’incoació, instrucció i resolució seran exercides pels òrgans que determine la persona que ocupe la Presidència de la Generalitat en l’exercici de les funcions de direcció i coordinació del Consell que estableix la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell.

Article 40. Prescripció de les infraccions i les sancions
1. El termini de prescripció de les infraccions serà de quatre anys per a les infraccions molt greus, tres anys per a les greus i un any per a les lleus.
2. El termini de prescripció de les sancions serà de tres anys per a les sancions per cometre infraccions molt greus, de dos anys per a les infraccions greus i d’un any per a les lleus.
3. Quan la infracció siga comesa per personal de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, el termini de prescripció serà l’establit en la normativa reguladora del règim disciplinari que hi resulte aplicable.


CAPÍTOL II
Infraccions i sancions

Article 41. De les infraccions i la seua classificació
1. A l’efecte d’aquesta llei, són infraccions les accions o omissions doloses o culpables amb qualsevol grau de negligència que estiguen tipificades i sancionades com a tals en aquesta llei. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Són infraccions molt greus:
a) Formular denúncies o comunicacions d’irregularitats que resulten ser falses si la persona denunciant fóra conscient de la seua falsedat.

b) Desvelar informació en el curs de la investigació quan cause greus perjudicis a la investigació, a les persones afectades per aquesta o a la persona denunciant.
c) La comissió d’una infracció greu quan l’autor o autora haja sigut sancionat per dues infraccions greus de la mateixa naturalesa, en el període de dos anys previs a la comesa de nou de la infracció; en tal supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora haja adquirit fermesa en via administrativa.
3. Són infraccions greus:
a) Accés injustificat a la informació del sistema quan se’n deriven perjudicis per a la investigació, l’administració, la persona denunciant o denunciada i també per a tercers.
b) L’incompliment reiterat i injustificat de les recomanacions dels informes dels òrgans de control intern de la Generalitat en els casos en què aquestes proposen l’esmena d’infraccions a la legalitat i se’n deriven perjudicis provats per a l’administració o per a terceres persones.

c) La no-incorporació o alteració de la informació destinada al sistema d’alertes quan s’aprecie intencionalitat d’obstruir el funcionament normal d’aquest.
d) La comissió d’una infracció lleu quan l’autor o autora haja sigut sancionat per dues infraccions lleus de la mateixa naturalesa, en el període d’un any previ a la comesa de nou de la infracció; en aquest supòsit, es requerirà que la resolució sancionadora haja adquirit fermesa en via administrativa.
4. Són infraccions lleus:
a) Dificultar l’accés a la informació necessària per a la investigació, així com la negativa o el retard injustificats, sempre que el requeriment siga exigible segons els paràmetres d’aquesta llei, quan d’això es deriven perjudicis per a tercera persona, per a l’administració o per a la investigació.
b) La no-compareixença injustificada a la sol·licitud que es reba de l’òrgan competent.
c) L’incompliment injustificat de les obligacions d’actualització de la informació en el sistema d’alertes, quan d’això es deriven deficiències i retards substancials en el seu funcionament que puguen menyscabar la seua efectivitat.

Article 42. Sancions
1. A les infraccions imputables al personal al servei de les entitats previstes en l’article 2, se’ls aplicaran les sancions que corresponguen conformement al règim disciplinari que en cada cas resulte aplicable.

2. Sancions aplicables a les infraccions imputables a autoritats i als directius del sector públic instrumental:
2.1. Sancions per infraccions lleus:
a) Advertència.
b) Multa de fins a 300 euros.
c) Advertència i multa de fins a 300 euros.
2.2. Sancions per infraccions greus:
a) La declaració d’incompliment i publicació en el Portal de Transparència de la Generalitat durant un període de sis mesos.
b) Multa de 301 a 3.000 euros.
c) La declaració d’incompliment i publicació en el Portal de Transparència de la Generalitat, durant un període de sis mesos i multa de 301 a 3.000 euros.
2.3. Sancions per infraccions molt greus:
Multa de 3.001 a 30.000 euros i declaració d’incompliment i publicació en el Portal de Transparència de la Generalitat per un període d’un any.
3. Infraccions imputables a les persones físiques o jurídiques, externes a l’administració de la Generalitat, quan siga exigible, dins dels paràmetres d’aquesta llei, la seua obligació de col·laborar amb les actuacions d’investigació:
3.1. Sancions per infraccions lleus:
a) Advertència.
b) Multa de fins a 300 euros.
c) Advertència i multa de fins a 300 euros.
3.2. Sancions per infraccions greus:
a) La declaració de l’incompliment i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
b) Multa de 301 a 3.000 euros.
c) La declaració de l’incompliment i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i multa de 301 fins a 3.000 euros.
3.3. Sancions per infraccions molt greus:
a) La declaració de l’incompliment i publicitat de la sanció en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
b) Multa de 3.001 a 30.000 euros.
c) La declaració de l’incompliment i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i multa de 3.001 a 30.000 euros.
4. Per a la graduació de les sancions l’òrgan competent s’ajustarà al principi de proporcionalitat, de conformitat amb el que preveu la legislació bàsica de règim jurídic del sector públic. L’aplicació dels criteris de graduació de les sancions haurà de ser justificada expressament per l’òrgan sancionador. No obstant això, aquests aspectes podran ser objecte de desplegament reglamentari.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Sistema de prevenció en la gestió de fons europeus
Les mesures que siguen implementades per part d’aquells departaments de la Generalitat que gestionen fons europeus en aplicació de la corresponent normativa de la Unió Europea, es regiran per les seues disposicions i instruccions específiques, sense perjudici que s’establisquen aquells mecanismes específics de coordinació que resulten més adequats per a garantir la transmissió recíproca d’informació entre els diferents sistemes de prevenció d’irregularitats.


Segona. Codi de bones pràctiques
El codi de bones pràctiques, previst en l’article 28, s’aprovarà una vegada haja transcorregut el termini de sis mesos des de l’emissió del primer informe d’avaluació del sistema d’alertes previst en l’article 29.2, amb la finalitat d’incorporar les recomanacions procedents de les alertes analitzades i de les avaluacions de riscos que es puguen realitzar.


Tercera. Dades de caràcter personal
1. D’acord amb el que disposa l’article 6.1.e del
Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, el tractament de dades de caràcter personal derivat de l’aplicació de la present llei es considera necessari per al compliment d’una missió realitzada en interès públic el fi del qual és prevenir irregularitats i males pràctiques.
2. Quan per necessitats del sistema s’incorporen dades de caràcter personal que estiguen emparades per la normativa de protecció de dades, tenint en compte les previsions contingudes en aquesta llei en relació a la finalitat del tractament, els tipus de dades que cal tractar i les seues mesures de seguretat, únicament es podran limitar els drets d’accés, rectificació i supressió, en els termes que preveu el Reglament (UE) 2016/679, quan amb el seu exercici es pretenga obstaculitzar el compliment dels fins d’aquesta llei. L’exercici d’aquests drets es podrà denegar en aquells casos en què supose una limitació directa a la capacitat d’actuació preventiva del sistema, o l’afectat estiga sent objecte d’actuacions inspectores.
De conformitat amb el reglament citat, l’exercici dels drets de limitació, portabilitat i oposició queda exclòs per tractar-se d’un tractament realitzat en una missió d’interès públic.
3. No seran tractats pel sistema d’alertes dades de categories especials, a excepció d’aquelles que ja formen part de les bases de dades internes, per estar vinculades a procediments administratius que comporten el reconeixement de drets o l’exigència d’obligacions establides per la normativa vigent, com ara el grau de discapacitat o de dependència reconeguts per a la percepció de prestacions, subvencions o un altre tipus de drets associats.
4. Les dades de caràcter personal es conservaran en l’aplicació del sistema d’alertes durant el temps imprescindible per al tractament de les dades de conformitat amb la finalitat d’aquesta llei, sempre que es tracte de dades rellevants i necessàries i sense que puguen ser utilitzades per a una finalitat distinta. En cap cas les dades de caràcter personal es podran fer públiques, llevat que prèviament s’anonimitzen per a poder servir als fins previstos en aquesta llei.

Quarta. Comunicació d’il·lícit penal
Quan un òrgan dels inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, en l’exercici de les seues funcions, pose en coneixement del ministeri fiscal o de l’autoritat judicial fets dels quals resulten indicis racionals de la comissió d’algun delicte, ho comunicarà a la Inspecció General de Serveis, la qual donarà trasllat d’aquesta informació a l’advocacia de la Generalitat i a la Intervenció General de la Generalitat, quan puga afectar l’exercici de les seues respectives competències.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Curs específic de formació
El personal que ocupe llocs d’inspector o inspectora de serveis, o siga designat temporalment per a aquesta funció, haurà d’acreditar tenir formació adequada mitjançant un curs de perfeccionament per a la inspecció de serveis homologable per l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP). En cas que aquest personal no haja realitzat aquest curs, haurà de realitzar-lo en el termini de sis mesos comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queden derogades quantes disposicions d’igual o inferior rang s’oposen al que es disposa en aquesta llei.
2. El Decret 68/2014, de 9 de maig, pel qual es regula l’exercici de la competència i les funcions d’inspecció general dels serveis de l’administració de la Generalitat, així com les seues normes de desenvolupament, mantindran la seua vigència en tot allò que no s’opose al que es preveu en aquesta llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament reglamentari
1. Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i execució d’aquesta llei.
2. En el termini de sis mesos des de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el Consell aprovarà el reglament general de desplegament d’aquesta.

Segona. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
No obstant això, el capítol primer del títol segon, relatiu al sistema d’alertes, vigirà quan així ho determine, mitjançant una resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, la persona titular de la conselleria a la qual estiga adscrita la Inspecció General de Serveis. Aquesta resolució es dictarà en el termini màxim de sis mesos des de la publicació de la llei. Si transcorregut aquest període no s’ha publicat la resolució, el capítol primer del títol segon entrarà en vigor en aquest moment.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 6 de novembre de 2018

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER