ORDRE 19/2010 de 7 de setembre, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de modificació de l'Ordre de 7 de desembre de 2009, per la qual s'aproven les condicions de disseny i qualitat en desenvolupament del Decret 151/2009 de 2 d'octubre, del Consell. [2010/9919]
(DOGV núm. 6357 de 17.09.2010) Ref. Base de dades 010081/2010
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 18.09.2010 Aquesta disposició afecta: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Grup temàtic: Legislació Matèries: Arquitectura i habitatge Descriptors: Temàtics: habitatge, reglamentació de la construcció, indústria de la construcció , Barreres arquitectòniques
ORDRE 19/2010 de 7 de setembre, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de modificació de l'Ordre de 7 de desembre de 2009, per la qual s'aproven les condicions de disseny i qualitat en desenvolupament del Decret 151/2009 de 2 d'octubre, del Consell. [2010/9919]
El 7 d'abril de 2010 va entrar en vigor l'Ordre de 7 de desembre de 2009, per la qual s'aproven les condicions de disseny i qualitat en desenvolupament del Decret 151/2009, de 2 d'octubre, del Consell.
Després d'aquesta data es va constituir la Comissió de Seguiment establida en l'article 7 del Decret 151/2009, de 2 d'octubre, del Consell, la qual s'ha reunit en diverses ocasions. Després d'analitzar l'aplicació pràctica de la norma i debatudes les propostes de millora dels col·lectius representats, s'ha considerat convenient incorporar algunes modificacions a fi de facilitar-ne el compliment, com també corregir els errors detectats.
La modificació consisteix en la nova redacció d'alguns paràgrafs en determinats articles com també la incorporació de gràfics aclaridors del nou text.
Amb la nova redacció dels articles 1 al 5 s'estableix més flexibilitat dels espais o recintes, i se suprimeixen algunes de les condicions establides en el text vigent. La modificació dels articles 6 al 10 fan referència a canvis puntuals, estudiats i debatuts en la Comissió com a conseqüència de la demanda dels col·lectius representats.
La substitució de diversos gràfics és conseqüència de les modificacions del text articulat.
Respecte al capítol de rehabilitació, s'afig un període de temps que per error havia sigut omés en el text vigent.
Per tot això, una vegada complits els tràmits procedimentals i conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, en virtut de les facultats que em confereix l'article 28.e), de la Llei 5/1983, de 30 desembre, del Consell,
ORDENE
Article únic. Modificació de l'Ordre de 7 de desembre de 2009
En l'annex I, capítol I, es modifiquen els articles 1.2.a), 3.2.a), 3.2.b), 4.1.c), 4.2,5.a), 5.b) y 5.d), 6.4.a) y 6.4.c), 10.c),10.e) y 10.g), 11.b), 12.a), 12.b) y 12.d), 14 i 21. En el capítol IV del mateix annex es modifica l'article 24.2. Aquests articles queden redactats en els termes que figuren en l'annex d'aquesta ordre.
En l'annex III, gràfics, s'han de substituir els gràfics 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 12 de l'esmentada Ordre pels gràfics 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 12, i s'afig el gràfic 13 que s'inclou en l'annex d'aquesta ordre.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 7 de setembre de 2010
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
i vicepresident tercer del Consell,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex
Modificació de l'Ordre de 7 de desembre de 2009
1. Es modifiquen en l'annex I, capítol I, edificis d'habitatges, els articles següents:
1.1. En l'article 1, la capçalera de la taula 1 queda redactada de la manera següent:
Taula 3.1. Figures mínimes inscriptibles (en m)
* * * * * * * * * *
Tabla 3.1. Figuras mínimas inscribibles (en m).
«Taula 1. Superfície mínima dels recintes.»
1.2. En l'article 2, relació entre els distints espais o recintes, l'apartat a) queda redactat de la manera següent:
«a) L'espai per a l'evacuació fisiològica s'ha d'ubicar en un recinte compartimentat; aquest pot albergar la zona d'higiene personal.»
1.3. En l'article 3. dimensions lineals, els apartats 2.a) i 2.b) queden redactats de la manera següent:
«a) Les figures lliures d'obstacles, que permeten la circulació per l'habitatge. Aquestes figures es poden superposar entre elles, si les funcions s'agrupen en el mateix recinte.»
«b) Les figures per a mobiliari que permeten la ubicació de mobles a l'habitatge. Aquestes figures no es poden superposar amb cap altra figura de mobiliari, per estar destinada cada una al seu mobiliari específic.
L'abatiment de les portes pot envair la figura lliure d'obstacles i les figures per a mobiliari.
Les figures mínimes inscriptibles són les que s'indiquen en la taula 3.1.
(1) En l'accés a l'habitatge s'ha de complir també aquesta figura.
(2) Almenys en un dormitori doble ha de poder inscriure's aquesta figura.
(3) Almenys en un bany de l'habitatge ha de poder inscriure's aquesta figura, i es permet envair la zona d'aparell de lavabo sempre que quede una alçària lliure de 0,70 m mesurada des del paviment fins a la superfície inferior de l'aparell, per a permetre el gir d'una cadira de rodes.
(Annex III gràfics 1, 2 i 3).»
1.4. En l'article 4, circulacions horitzontals i verticals, l'apartat 1.c) i l'apartat 2, queden redactats de la manera següent:
«c) L'escala de l'interior de l'habitatge:
Les escales que permeten l'accés necessari als espais bàsics i als recintes que els contenen, com la que connecta el garatge amb l'interior de l'habitatge, han de complir les condicions que s'estableixen en el Document Bàsic SUA (DB-SUA) del Codi Tècnic de l'Edificació.
L'alçària lliure mínima ha de ser de 2,20 m mesurada des de l'aresta exterior de l'escaló fins a la cara inferior del tram immediatament superior, i s'admeten rebaixos fins a 2,00 m l'ocupació dels quals en planta no siga superior al 25% de la superfície de l'escala.
Els replans o replanells han de tenir un ample mínim igual a l'ample del tram major que hi recau, i una longitud mínima de 0,70 m, mesurada en la línia d'estesa.»
«2. Als edificis de més d'un habitatge que hagen de disposar d'un itinerari practicable, aquest s'ha de prolongar, en l'interior de l'habitatge, connectant amb l'espai d'accés, un recinte per a la relació i un recinte per a la higiene personal. Els buits lliures de pas en aquest itinerari han de ser com a mínim de 0,80 m d'amplària.»
1.5. En l'article 5, equipament, els apartats a), b) i d) queden redactats de la manera següent:
«a) Emmagatzemament
Tot habitatge ha de disposar d'espai per a l'emmagatzemament de la roba i efectes que no pot ser inferior a 0,80 m³ per usuari amb una profunditat mínima de 0,55 m, que es pot materialitzar mitjançant armaris de paret, mitjançant reserva de superfície per a la disposició de mobiliari, o ambdós.»
«b) Assecament de roba
Per a l'assecament de roba es pot optar per una de les solucions següents:
Sistema d'assecament natural en un espai exterior de l'habitatge.
Sistema d'assecament natural en façana exterior o interior de l'edifici amb protecció de vistes des de la via pública.
En determinats casos es pot optar per una solució en l'edifici d'acord amb el que s'ha expressat en l'article 11 d'aquesta disposició.
Els sistemes d'assecament no han d'interferir amb les obertures necessàries per a la ventilació i il·luminació dels recintes de l'habitatge.»
«d) Acabats superficials
Els recintes humits (cuina, llavador, bany i lavabo) han d'anar revestits amb material llavable i impermeable fins a una alçària mínima de 2,00 m. El revestiment en l'àrea de cocció ha de ser, a més, incombustible.
En cas de cuines situades en un recinte on a més es desenvolupen altres funcions, s'han de revestir els paraments en contacte amb el mobiliari o equip específics de cuina, amb material llavable i impermeable fins a una alçària mínima de 2,00 m, i en l'àrea de cocció el material ha de ser, a més, incombustible.»
1.6. En l'article 6, circulacions horitzontals i verticals, els apartats 4.a) i 4.c) queden redactats com s'indica a continuació.
«a) És obligatòria l'existència d'ascensor en els casos següents:
Si la diferència d'alçària A entre el nivell del paviment en l'eix del buit d'accés a l'edifici i el nivell del paviment d'accés a l'habitatge de la planta més allunyada és superior a 4,50 m i el nombre d'habitatges servits per l'ascensor és major de 6.
Si l'alçària A és superior a 10 m.»
«c) Si l'alçària A és superior a 7,00 m i el nombre d'habitatges servits per l'ascensor és igual o inferior a 6, el nivell d'accessibilitat serà convertible, per a la qual cosa, l'estructura de l'edifici s'ha de dissenyar i construir tenint en compte la futura instal·lació d'un ascensor, i en els elements comuns de l'edifici ha d'haver-hi la reserva de l'espai necessari per a aquest.»
1.7. En l'article 10, aparcaments, l'apartat c) queda redactat com segueix:
«c) Rampa
Rampa recta: pendent no major del 18% sempre que es resolga la transició entre trams de distint pendent.
(Annex III gràfic 10).
Rampa corba: pendent no major del 15%.
Radi de gir mínim en l'eix: 6,00 m.
L'ample mínim de la rampa ha de ser de 3,00 m.
Les rampes que servisquen a més de 100 places han de tenir un ample mínim de 6,00 m amb dos sentits de circulació diferenciats o ha d'haver-hi dues rampes independents amb un ample mínim de 3,00 m cadascuna.»
1.8. En l'article 10, aparcaments, l'apartat e) referent a les places d'automòbil, queda redactat de la manera següent:
«Places per a automòbil
La dimensió mínima per plaça ha de ser de 2,30 m d'amplària i de 4,50 m de longitud, i aquesta superfície ha d'estar lliure de suports estructurals o altres elements constructius.
Per als aparcaments en bateria aquestes dimensions es veuen modificades en els casos següents:
Cas 1. En les places amb la longitud menor entre dos suports, sempre que aquests estiguen situats a partir d'una banda d'1,00 m d'ample mesurada des del fons de la plaça, s'ha d'incrementar l'ample de la plaça en 0,20 m.
Cas 2. Les places amb la longitud major perpendicular al carrer i amb un costat major adjacent a un mur, s'ha d'incrementar l'ample de la plaça en 0,20 m.
Cas 3. En les places del cas 2 que, a més, estiguen situades al fons d'un carrer i adjacents a un mur o obstacle que comprenga també el seu espai de maniobra, s'ha d'incrementar l'ample de la plaça en 0,70 m.
(Annex III gràfic 11)»
1.9. En l'article 10, aparcaments, en els apartats e) i g), es modifiquen les referències als gràfics com s'indica a continuació:
e) Distribució interior
«(Annex III gràfic 11)».
g) Places d'aparcament adaptades.
«(Annex III gràfic 12)».
1.10. En l'article 11, locals de l'edifici, l'apartat b) queda redactat de la manera següent:
«b) Llavador i estenedor
Per a l'assecament de roba es pot optar per un sistema d'assecament natural en zones o recintes comuns de l'edifici, protegits de vistes des de la via pública. Aquesta opció pot substituir el que s'estableix l'article 5 d'aquesta disposició quan a l'habitatge no hi haja espais a l'exterior, no existisca pati interior i no hi haja una solució adequada a la façana exterior.»
1.11. En l'article 12, il·luminació natural, l'apartat a) queda redactat així:
«a) Almenys el 30%, de la superfície útil interior de l'habitatge s'ha d'il·luminar mitjançant buits que recaiguen directament a la via pública, al pati d'illa o als patis del tipus I.
Necessàriament, el recinte o zona d'estar ha de quedar inclòs en aquesta superfície. Per a aquesta comprovació superficial no s'han de tenir en consideració els espais exteriors de l'habitatge com ara balcons, terrasses, estenedors o altres.»
1.12. En l'article 12, il·luminació natural, en l'apartat b) es modifica la referència al gràfic com s'indica a continuació:
«(Annex III gràfic 13)».
1.13. En l'article 12, il·luminació natural, l'apartat d) queda redactat com segueix:.
«d) La superfície dels buits d'il·luminació, en la qual s'inclou la superfície ocupada per la fusteria, ha de ser una fracció de la superfície de tot el recinte il·luminat, tenint en compte la situació de la finestra, ja siga a l'exterior o a patis interiors de l'edifici i la profunditat del recinte il·luminat, segons s'estableix en la taula 12.
La superfície mínima d'il·luminació de la finestra ha d'estar compresa entre els 0,50 m i els 2,20 m d'alçària.
Taula 12. Superfície dels buits d'il·luminació amb relació a la superfície útil de tot el recinte il·luminat en tant per cent.
* * * * * * * *
En el cas que hi haja elements ixents sobre una finestra, cossos volats de l'edifici o altres, la superfície de la finestra s'ha de calcular igualment mitjançant la taula 12, introduint com a profunditat del recinte il·luminat, la distància des de la vora exterior del cos volat fins al parament interior del recinte il·luminat més allunyat de la finestra.»
1.14. L'article 14, il·luminació natural, queda redactat de la manera següent:
«Les escales de l'edifici en el cas que disposen de ventilació natural, han de complir les condicions següents:
a) Il·luminació per buits: la superfície del buit ha de ser com a mínim d'1 m², en cada una de les plantes en què hi haja habitatges. Aquesta no es pot produir a través de balcons o terrasses d'ús privat en evitació de la possible obstrucció d'aquests.
b) Il·luminació zenital: és admissible fins a quatre plantes, i ha de quedar un buit central lliure en tota l'alçària de l'escala, en el qual es puga inscriure un cercle d'1,10 m de diàmetre; ha de tenir una superfície translúcida superior als 2/3 de la superfície en planta de la caixa d'escala.»
1.15. L'article 21, equipament i instal·lacions en unitats d'allotjament i en edificis per a allotjament, apartat 3. Queda redactat de la manera següent:
«3. Aparells
En tota unitat d'allotjament, els espais bàsics que a continuació s'indiquen han de disposar de l'equipament mínim següent:
Cuina: una pica amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic; cuina, espai per a frigorífic i espai per a microones.
Bany: un lavabo i una dutxa o banyera amb subministrament d'aigua freda i calenta; un inodor amb subministrament d'aigua freda. Tots aquests proveïts d'evacuació amb tancament hidràulic.
Els serveis comuns mínims en l'edifici per a allotjament seran aquells que permeten realitzar totes les funcions humanes que no estan disposades en les unitats d'allotjament.»
2. En el capítol IV, rehabilitació; article 24, aplicació, l'apartat 2 queda redactat com segueix:
«2. En la rehabilitació dels elements comuns, en edificis d'habitatge, als quals segons la seua sol·licitud de llicència municipal d'obres corresponga la classificació d'habitatge existent o d'habitatge de nova planta segons l'Ordre de 22 d'abril de 1991, HD-91, seran d'aplicació les condicions que els corresponga segons l'esmentada classificació. En allò no previst en l'ordre esmentada, cal ajustar-se al que estableix el capítol I d'aquesta disposició, excepte en les condicions que a continuació s'estableixen.»
3. En l'annex III, gràfics, de l'Ordre de 7 de desembre de 2009, s'han de substituir els gràfics 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 12 de l'esmentada ordre pels gràfics 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 12 que figuren a continuació, i, a més, s'afig el gràfic 13 que s'inclou al final dels gràfics anteriors.
