diari

Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 74 de 15.07.1982) Ref. Base de dades 0108/1982

Llei Orgánica 5/1982, de 1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
DON JOAN CARLES I, REI D'ESPANYA
A tots els que la present voren i entengueren,
Sapiau: Que les Corts Generals han aprovat i Yo vinc en sancionar la següent Llei Orgànica:
PREAMBUL
El present Estatut constituix la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, desprès de la seua etapa preautonomica, a la qual va accedir en virtut del Real Decret-llei deu/mil noucents setanta-vuit, pel qual es creava el Consell del País Valencià.
Aprovada la Constitució espanyola, es, en son marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba la concepció moderna del País Valencià, donant arige a l'autonomia valenciana com a integradora de les dos corrents d'opinió que emmarquen lo valencià en un concepte cultura propi en l'estricte març geogràfic que compren.
TÍTOL PRIMER
La Comunitat Valenciana
Article primer.
U. El poble valencià, històricament organisat com a Regne de València, es constituix en Comunitat Autònoma, dins de la indissoluble unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat històrica i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de Comunitat Valenciana.
Dos. La Comunitat Valenciana es l'expressió de la voluntat democràtica i del dret de l'autogovern del poble valencià, i es rig pel present Estatut, que es la seua norma institucional bàsica.
Tres. La Comunitat Valenciana te per objecte reforçar la democràcia i garantisar la participació de tots els ciutadans en la relasació de les seues fins.
Article segon.
Els drets. deures i llibertats dels valencians son els establits o reconeguts per la Constitució i el present Estatut. Correspon a la Generalitat Valenciana, en l'àmbit de ses competències, promoure les condicions per a que la llibertat i igualtat dels ciutadans i els grups en que s'integren siguen reals i efectives; eliminar els obstacles que impedixquen o dificulten la seua plenitut, fomentar el desenroll de les peculiaritats del Poble València i facilitar la participació dels valencians en la vida política, econòmica, cultural y social.
Article tercer.
El territori de la Comunitat Autònoma compren el dels municipis integrats en les províncies d'Alacant, Castelló i València.
Article quart.
U. Als efectes del present Estatut, tenen la condició política de valencians tots els ciutadans espanyols que tinguen o adquirixquen veïnat administratiu en qualsevol municipi de la Comunitat Autònoma.
Dos. Els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagen tingut el seu últim veïnat administratiu en la Comunitat Autònoma Valenciana, i acrediten la dita condició en el corresponent Consulat d'Espanya, tindran els drets polítics definits en el present Estatut. El mateix regim s'aplicarà als seus descendents inscrits com a espanyols, si així ho soliciten en la forma que ho determine la Llei de l'Estat.
Article quint.
U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana esta composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.
Dos. Una llei de les Corts Valencianes podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat que integra les tres províncies de Castelló, València i Alacant i la seua incorporació a la Senyera, sobre les barres.
Article sext.
La seu de la Generalitat Valenciana radicarà en el Palau del seu nom, que te lloc en la ciutat de València.
Les seues institucions podran establir-se i celebrar reunions en qualsevol dels municipis de la Comunitat, D'acord en lo que determine la Llei.
Article sentim.
U. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma son el valencià y el castellà. Tots tenen dret a conèixer-los i usar-los.
Dos. La Generalitat Valenciana garantisara l'ús normal i oficial de les dos llengües i adoptarà les mides necessàries per a assegurar el seu coneixement.
Tres. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua
llengua.
Quatre. S'otorgara especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Cinc. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i en l'ensenyança.
Sis. Per mig de llei es delimitaran els territoris en els quals predomine l'ús d'una i altra llengua, així com els que poden exceptuar-se de l'ensenyança i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat.
Article octau.
Les normes i disposicions de la Comunitat Autònoma Valenciana tindran eficàcia territorial, en les excepcions que puguen establir-se i en els casos en que siguen d'aplicació a l'estatut personal i altres normes d'extraterritorialitat.
TÍTOL II
La Generalitat Valenciana
CAPITOL PRIMER
Article noven.
U. El conjunt de les institucions d'autogovern en la Comunitat constituix la Generalitat Valenciana.
Dos. Formen part de la Generalitat: les Corts Valencianes, el President, el Govern valencià o «Consell» i les demés institucions que determine el present Estatut.
CAPITOL II
Les Corts Valencianes
Article deu.
La potestat legislativa dins de la Comunitat correspon a les Corts Valencianes, les quals representen al poble. Les Corts Valencianes son inviolables.
Article onze.
Son funcions de les Corts Valencianes:
a) Aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana i les emissions de Deute Públic.
Estatut.
b) Controlar l'acció del Govern valencià.
c) Triar al President de la Generalitat Valenciana.
d) Exigir, en son cos, la responsabilitat política del President i del Govern.
e) Exigir el control parlamentari sobre l'acció de l'Administració situada baix l'autoritat de la Generalitat Valenciana. A tal efecte podrien crear-se, en son cos, comissions especials d'investigació o atribuir-se esta facultat a les comissions permanents.
f) Presentar a la taula del Congres proposicions de llei i a nomenar als Diputats encarregats de defendre-les.
g) Sol·licitar del Govern de l'Estat l'adopció de proyectes de llei.
h) Interpondre recursos d'inConstitucionalitat, així com personar-se al Tribunal Constitucional.
i) Aprovar, a proposta del Govern valencià, els convenis i acords de cooperació en l'Estat i les demés Comunitats Autònomes.
j) Dessignar als Senadors que han de representar a la Comunitat Autònoma Valenciana, segons lo previst en l'article xixantanou coma cinc de la Constitució.
k) Quantes altres li atribuixquen les lleis i el present
Estatut
Article dotze.
U. Les Corts Valencianes estaran constituïdes per un numero de Diputats no inferior a setanta-cinc ni superior a cent, triats per mig de sufragi universal, lliure, igual, drecte i secret, en la forma que determine la Llei Electoral Valenciana, atenent a criteris de proporcionalitat i, en son cos, de comarcalisacio.
Dos. Per a poder obtindré esco i ser proclamats electes, els candidats de qualsevol circumscripció deuran haver segut presentats per partits o coalicions que obtinguen un numero de vots superior al cinc per cent dels emesos en la Comunitat Autònoma Valenciana.
Tres. Els membres de les Corts Valencianes gosaran, encara desprès d'haver cessat en el seu manament, d'inviolabilitat per les opinions manifestades en actes parlamentaris i pels vots emesos en l'exercici del seu càrrec.
Durant el seu manament no podran ser detesos ni detesos per actes delictius comesos en el territori de la Comunitat Valenciana, sinó en cas de flagrant delicte, corresponent decidir en tot cas sobre la seu« inculpació preso, procéssament i jui al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma. Fora del dit territori la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos termens, en la Sala de 10 Penal del Tribunal Suprem.
Quatre. El manament de les Corts Valencianes serà de quatre anys. Les eleccions es celebraran dins dels xixanta dies posteriors a la finalisació del manament. En tot cos, les Corts Valencianes clectes es constituiran en el terme màxim de noranta dies, a contar des de l'expiració del manament anterior.
Article tretze.
La Llei Electoral Valenciana, prevista en l'apartat u de l'article anterior, serà aprovada en votació de conjunt per les tres quintes parts de les Corts Valencianes i contemplarà un mínim de vint Diputats per cada circumscripció, atenent a criteris de proporciónalitat respecte a la població, de manera que el sistema resultant no establixca una desproporció que excedixca de la relació d'u a tres.
Article catorze.
U. Les Corts Valencianes aprovaran el seu Reglament de Regim Intern i nomenaran al seu President, la seua Taula i una Diputació Permanent.
Dos. Les Corts Valencianes funcionaran en Ple o en Comissions. Podran delegar en les Comissions l'elaboració de lleis, sense perjuí de que el Ple puga recaptar el debat i la votació de les mateixes.
Tres. Les Corts Valencianes es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries. Els períodes ordinaris comprendran quatre mesos i es celebraran entre setembre i desembre el primer, i entre febrer i juny el segon. Les sessions extraordinàries seran convocades pel seu President, a proposta del «Consell» de la Diputació Permanent o a petició d'una quinta part dels Diputats o del numero dels Grups Parlamentaris que determine el Reglament de Regim Interior. Les sessions extraordinàries es clausuraran una volta esgotat l'orde del dia determinat per al que foren convocades.
Quatre. Les Corts Valencianes adopten els seus acords per majoria simple, excepte expressa disposició en contrari. Per a validesa dels seus acords es necessària la presencia de per lo manco la mitat mes u dels Diputats.
Cinc. La iniciativa legislativa correspon als Grups Parlamentaris, al Govern valencià i al Cas electoral. L'iniciava popular per a la presentació de proposicions de llei que hagen de ser trameses per les Corts Valencianes es regulara per estes per mig de llei, en el marc de la Llei Orgànica prevista en l'article huitantasset, tres, de la Constitució.
Sis. Les lleis de la Generalitat Valenciana seran promulgades, en nom del Rei, pel seu President i públicades en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana», en el terme de quinze dies, des de la seua aprovació, i en el «Bolleti Oficial de l'Estat».
A efectes de sa vigència, regira el dia de la seua públicació en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana».
Article quinze.
CAPITOL III
El President de la Generalitat Valenciana
U. El President de la Generalitat serà triat per les Corts Valencianes d'entre els seus membres i nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon als Grups Parlamentaris.
Dos. Per a ser triat es requerix la majoria absoluta de les Corts Valencianes en primera votació. En cas de no alcançar la dita majoria, la votació es repetirà quaranta-vuit hores desprès, sent candidats els dos que, havent-ho segut en la primera, hagueren alcançar major numero de vots. En la segona votació serà suficient la majoria simple per a ser triat.
Tres., En cas de renuncia, pèrdua de la confiança en els Térmens de l'article divuit del present Estatut, dimissió o incapacitat, es procedirà a triar President d'acord en el procediment del present article.
Article setze.
U. El President de la Generalitat Valenciana, que al mateix temps ho es del Consell, dirig l'acció del Govern, coordina funcions i ostenta la mes alta representació de la Comunitat Autònoma Valenciana, així com l'ordinària de l'Estat en la mateixa.
Dos. El President es responsable políticament front les Corts Valencianes. Estes poden exigir la responsabilitat del Govern valencià per mig de l'adopció per majoria absoluta de la moció de censura, proposta, per lo manco, per la quinta part dels Diputats i que n'hi haurà d'incloure un candidat a la Presidència.
La moció de censura no podrà ser votada fins que passen cins dies des de la seua presentació. En els primers dies del dit terme podran presentar-se mocions alternatives.
Tres. Si la moció de censura no fora aprovada, els seus-signataris no podran presentar altra durant el mateix període de sessions. Si fora aprovada, el President i el Govern valencià cessaran en les seues funcions i el candidat inclòs en aquella serà nomenat pel Rei, President (de la Generalitat Valenciana.
CAPITOL IV
El Govern valencià o Consell
Article desset.
U. El Consell es l'orgue colegiat del Govern valencià, que ostenta la potestat executiva i reglamentaria. En particlear, dirig l'Administració, situada baix l'autoritat de la Generalitat Valenciana.
Dos. Els seus membres, el numero dels quals no excedirà de deu en funcions executives, a mes del President de la Generalitat Valenciana, son dessignats per este. Les seues funcions, composició, forma de nomenament i cessament dels seus membres, seran regulats per llei de les Corts Valencianes.
Tres. La seu del Govern valencià estarà en la ciutat de València, i els seus organismes, servicis i dependències podran establir-se en diferents llocs del territori de la Comunitat, D'acord en criteris de descentralisació i coordinació de funcions.
Quatre. Totes les normes, disposicions i actes emanats del Govern valencià, que per la seua naturalesa ho requerixquen, seran publicats en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana». Esta publicació serà suficient per a la seua validesa i entrada en vigor.
En relació en la publicació en el «Bolleti Oficial de l'Estat» s'estarà a lo que dispose la corresponent norma estatal.
Article divuit.
El Consell respon políticament de forma solidaria front les Corts Valencianes, sense perjuí de la responsabilitat directa dels seus membres per la seua gestió.
El seu President, prèvia deliberació per l'orgue colegiat, pot plantejar front les Corts Valencianes la qüestió de confiança sobre el seu programa, una decisió política o un proyecte de llei. La dita moció s'entendrà aprovada quan obtinga la majoria simple. Si la mateixa tinguera per objecte un proyecte de llei, este s'entendrà aprovat segons el text enviat pel Consell.
Article deneu.
La responsabilitat penal dels membres del Consell i, en son cos, la del President, s'exigirà a proposta de les Corts Valencianes, front al Tribunal de Justícia Valencià.
Article vint.
El Consell podrà interpondre el recurs d'inconstitucionalitat. Podrà també, per pròpia iniciativa, o previ acord de l'Assamblea, suscitar els conflictes de competència a que es referíx l'apartat c) del numero u de l'article cent setanta de la Constitució.
CAPITOL V
L'Administració de Justícia
Article vintiu.
El Tribunal Superior de Justícia València es l'orgue jurisdiccional en el que culmina l'organització en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana, esgotant-se front ell les successives instàncies processals, en els termens de l'article cent cinquanta-dos de la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial i D'acord en el present Estatut. En este Tribunal s'integrarà l'actual Audiència Territorial de València.
Article vintidos.
U. El President del Tribunal Superior de Justícia València serà nomenat pel Rei a proposta del Consell General Judicial.
Dos. El nomenament dels Magistrats, Jutges i Secretaris del Tribunal Superior s'efectuarà en la forma prevista en les lleis orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial.
Article vint-i-tres.
U. A instància de la Comunitat Autònoma Valenciana, l'orgue competerit convocarà els concursos i oposicions per a cobrir els Llocs vacants de Magistrats, Jutges, Secretaris judicials i demés personal al servici de l'Administració de Justícia, D'acord en lo que disponga la Llei Orgànica del Poder Judicial. En esta resolució es tindrà en conte l'especialització en el Dret Valencià.
Dos. Correspon íntegrament a l'Estat, de conformitat en les lleis generals, l'organització i el funcionament del Ministeri fiscal.
CAPITOL VI
Síndic d'Agravis
Article vintiquatre.
D'acord en l'institució prevista en l'article cinquanta-quatre de la Constitució i de la coordinació en la mateixa, un Síndic d'Agravis, nomenat per les Corts Valencianes com a alt comissionat de les mateixes, velara pels drets reconeguts en el títol I de la Constitució espanyola en l'àmbit competèncial i territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana.
La Llei fixarà el seu Estatut, facultats i duració del seu manament.
CAPITOL VII
Consell de Cultura
Article vinticinc.
Una Llei de les Corts Valencianes establirà les funcions, composició i organització del Consell de Cultura. Els seus membres seran triats per majoria de dos terços de les Corts Valencianes.
CAPITOL VIII
Regim jurídic
Article vintissis.
U. La legislació de les Corts Valencianes prevista en el present Estatut revestirà la forma de Llei de la Generalitat Valenciana.
Dos. En les matèries compreses en els articles trenta-dos i trenta-tres del present Estatut, i en defecte de la legislació estatal corresponent, la Generalitat Valenciana podrà dictar normes de validesa provisional d'acord en lo dispost en l'apartat anterior. Dites normes es tindran per derogades a l'entrada en vigor de les estatals corresponents, excepte expressa disposició en contrari. L'exercici de la present facultat de dictar legislació concorrent requerirà la prèvia comunicació al Delegat del Govern.
Article vintisset.
En matèria de competència exclusiva, el Dret Valencià es l'aplicable en son territori, en preferència a qualsevol atre. En defecte de dret propi, serà d'aplicació supletòria el Dret Estatal.
Article vintivuít.
La Generalitat Valenciana assumíx, a mes de les facultats i competències compreses en el present Estatut, les que es troben implícitament compreses en aquelles.
Article vintinou.
U. Les Lleis de la Generalitat Valenciana queden excloses del coneixement de la jurisdicció contencios-administrativa, i tan sols estan subjectes al control de Constitucionalitat, exercit pel Tribunal Constitucional.
Dos. Les normes reglamentaries, els acords i altres actes administratius del Òrgans de la Generalitat seran recorribles front la jurisdicció contencios-administrativa.
Article trenta.
En l'exercici de les seues competències, la Generalitat Valenciana gosarà de les potestats i privilegis propis de l'Administració de l'Estat.
TÍTOL III
Les competències
CAPITOL PRIMER
Article trentau.
La Generalitat Valenciana te competència exclusiva sobre les següents matèries:
U. Organització de les seues institucions d'autogovern, en el marc del present Estatut.
Dos. Conservació, modificació i desenroll del Dret Civil Valencià.
Tres. Normes processals i de procediment administratiu que es deriven de les particlearitats del Dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat.
Quatre. Cultura.
Cinc. Patrimoni històric artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí de lo que dispon el numero vint-i-vuit de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució.
Sis. Archius, biblioteques, museus, hemeroteques i demés centres de deposit cultural que no siguen de títolaritat estatal, Conservatoris de Musica i servicis de Belles Arts d'interès per a la Comunitat Autònoma.
Set. Investigació, sense perjuí de lo que dispon el numero divuit de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució. Acadèmies que tinguen la seua seu central en el territori de la Comunitat.
Huit. Rejzim local, sense perjuí de lo que dispon el numero dihuit de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució. Alteracions dels termens municipals i denominació oficial dels municipis i toponims.
Nou. Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i vivenda.
Deu. Montanyes, aprofitaments i servicis forestals, vies pecuàries i pasts, espais naturals protegits i tractament especial de zones de montanya, D'acord en Ió dispost en el numero vint-i-tres de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució.
Onze. Higiene, tenint en conte lo dispost en l'article trenta-vuit d'est Estatut.
Dotze. Turisme.
Tretze. Obres publiques que no tinguen la qualificació llegal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no efecte a altra Comunitat Autònoma.
Catorze. Carreteres i camins l'itinerari dels quals es desenrolle íntegrament en el territori de la Comunitat.
Quinze. Ferrocarrils, transports terrestres, marítims, fluvials i per cable; ports, heliports i servici meteorològic de la Comunitat Autònoma Valenciana, sense perjuí de, lo dispost en els números vint i vintiu de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució. Centres de contractació i terminals de carrega en matèria de transport.
Setze. Aprofitaments hidràulics, canals i regadius, quan les aigües discorreguen íntegrament dins del territori de la Comunitat; instal·lacions de producció, distribució i transport d'energia quan este transport no ixca del seu territori i el seu aprofitament no efecte a altra província o Comunitat Autònoma; aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això sense perjuí de lo establit en el numero vinticinc de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució.
Desset. Peixca en aigües interiors, marisqueig, acuicultura, caça i peixca fluvial i lacustre.
Divuit. Artesania.
Deneu. Ordenació farmacèutica, sense perjuí de lo dispost en el numero setze de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució.
Vint. Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i valors, de conformitat en la legislació mercantil.
Vintiu. Cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil.
Vintidos. Coleges professionals i exercici de les professions títolades, sense perjuí de lo dispost en els articles trenta-sis i cent trenta-nou de la Constitució.
Vint-i-tres. Fundacions i associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benefic-assistencial i semblants que desenrollen principalment les seues funcions en la Comunitat.
Vint-i-quatre. Assistència social.
Vinticinc. Joventut.
Vintissis. Promoció de la dona.
Vintisset. Institucions publiques de protecció i ajuda de menors, jovents, emigrants, tercera edat, minusvalits i demés grups o sectors socials requerits d'especial protecció, inclosa la creació de centres de protecció, reinversió i rehabilitació.
Vintihuit. Desports i oci
Vintinou. Publicitat,
sense perjuí de les normes dictades per l'Estat per a sectors i mitjos específics.
Trenta. Espectacles.
Trentau. Casinos, jocs i apostes, en exclusió de les Apostes Mutues Deportiu-Benefiques.
Trenta-dos. Estadística d'interès de la Generalitat.
Trenta-tres. Les demés matèries que s'atribuixquen en el present Estatut expressament com a de competència exclusiva i les que en este caràcter i per mig de Llei Orgànica siguen transferides per l'Estat.
Article trenta-dos.
U. En el marc de la legislació bàsica de l'Estat i, en son cos, en els termens que la mateixa establixca, correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll Legislatiu i l'execució de les següents matèries:
U) Regim jurídic i sistema de responsabilitat de l'Administració de la Generalitat Valenciana i dels ents públics, depenents d'ella, així com el registre estatutari del seus funcionaris.
Dos) Expropiació forçosa, contractes i concessions administratives en l'àmbit de competències de la Generalitat Valenciana.
Tres) Reserva al sector públic de recursos o servicis essencials, especialment en cas de monopoli o intervenció d'empreses quan ho exigixca l'interès general.
Quatre) Ordenació del crèdit, Banca i segurs.
Cinc) Regim miner i energètic.
Sis) Protecció del mig ambient, sense perjuí de les facultats de la Generalitat per a establir normes adicionals de protecció.
Set) Ordenació del sector de la peixquera.
Vuit) Correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll legislatiu del sistema de consultes populars, municipals en el seu àmbit, de conformitat en lo que disponguen les lleis a que es refereix l'apartat tres de l'article noranta-dos i el número divuit de l'apartat u de l'article cent quaranta-nou de la Constitució i corresponent a l'Estat l'autorització de la seua convocatòria.
Nou) Camares de la Propietat, Camera de Comerç, Indústria i Navegació, sense perjuí de lo que dispon el numero deu de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució.
Article trenta-tres.
Correspon a la Generalitat Valenciana l'execució de la legislació de l'Estat en les següents matèries:
U) Laboral, assumint les facultats, competències i servicis que en est àmbit i a nivell d'execució ostenta actualment l'Estat respecte a les relacions laborals, sense perjuí de l'alta inspecció d'este. Queden reservades a l'Estat totes les competències en matèria de migracions interiors i exteriors, fondos d'àmbit nacional i d'ocupació, sense perjuí de lo que establixquen les normes de l'Estat sobre estes matèries.
Dos) Propietat intelectual i Industrial.
Tres) Nomenament d'agents de Canvi i Bossa, corredors de Comerç Intervenció, en son cos, en la delimitació de les demés demarcacions corresponents.
Quatre) Pesos, mides i contrast de metalls.
Cinc) Fires internacionals que es celebren en el seu
Sis) Museus, archius i biblioteques de títolaritat estatal, l'execució dels quals no es reserve a l'Estat.
Set) Ports i aeroports en qualificació d'interès general quan l'Estat no es reserve la seua gestió directa.
Vuit) Ordenació del transport de mercancies i viatgers que tinguen el seu origen i destí dins del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, encara que cap d'elles sobre les infrastructures de títolaritat estatal a que fa referència el numero vintiu de l'apartat u) de l'article cent quaranta-nou de la Constitució, sense perjuí de l'execució directa que es reserve l'Estat.
Nou) Salvament marítim i abocaments Industrials contaminats en les aigües territorials de l'Estat corresponents al litoral valencià.
Deu) Les demés matèries que s'atribuixquen en el present Estatut expressament com a de competència d'execució i les que en est caràcter i per mig de Llei Orgànica siguen transferides per l'Estat.
Article trenta-quatre.
U. D'acord en les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat, correspon a la, Generalitat Valenciana, en els Térmens de lo dispost en els articles trenta-vuit, cent trentau i en els números onze i tretze de l'apartat u de l'article cent quaranta-nou de la Constitució, la competència exclusiva de les següents matèries:
U) Planificació de l'activitat econòmica de la Comunitat.
Dos) Indústria, sense perjuí de lo que determinen les normes de l'Estat per raons de seguretat, sanitàries o d'interès general i les normes relacionades en les indústries que estiguen subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs i energia nuclear.
Tres) El desenroll i execució en el seu territori dels plans establits per l'Estat per a la reestructuració de sectors Industrials.
Quatre) Agricultura ramaderia.
Cinc) Comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari, sense perjuí de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència. Denominacions d'origen en col·laboració en l'Estat.
Sis) Institucions de crèdit cooperatiu, públic i territorial i Caixes d'Alforro.
Set) Sector públic econòmic de la Generalitat Valenciana, en quant no estiga contemplat per altres normes de l'Estatut.
Dos. La Generalitat Valenciana participarà així mateixa en la gestió del sector públic econòmic estatal en els casos i activitats que procedixquen.
Article trenta-cinc.
Es de la competència plena de la Generalitat Valenciana la regulació i administració de l'ensenyança en tota la seua extensió, nivells i graus. modalitats i especialitats, en l'àmbit de les seues competències, sense perjuí de lo dispost en l'article vintisset de la Constitució i Lleis Orgàniques que, conforme a l'apartat u de l'article vuitantau de la mateixa, ho desenrollen de les facultats que atribueix a l'Estat el numero trenta de l'apartat u de l'article cent quaranta-nou de la Constitució i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
Article trenta-sis.
La Generalitat Valenciana esta facultada per a vigilar i custodiar els seus edificis i instal·lacions.
Existirà un cas únic de Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana que estarà regulat per Llei de les Corts Valencianes, D'acord en lo que establix la Llei Orgànica prevista en l'article cent quaranta-nou coma vintinou de la Constitució.
Article trenta-set.
U. En el marc de les normes bàsiques de l'Estatut, correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll legislatiu i l'execució del regim de radiodifusió i televisió en els termens i casos establits en la Llei que regule l'Estatut jurídic de la radio i la televisió.
Dos. Igualment li correspon, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, el desenroll legislatiu i l'execució del regim de premsa i, en general, de tots els mitjos de comunicació social.
Tres. En els Térmens establies en els apartats anteriors d'est article, la Generalitat Valenciana podrà regular, crear i mantindré la seua pròpia televisió, radio i premsa i, en general, tots els mitjos de comunicació social per al compliment de les seues fins.
Article trenta-vuit.
U. Correspon a la Generalitat Valenciana el desenroll legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de sanitat interior.
Dos. En matèria de seguretat social, correspondrà a la Generalitat Valenciana:
a) El desenroll Legislatiu i l'execució de la Legislació bàsica de l'Estat, excepte les normes que configuren el regim econòmic de la mateixa.
b) La gestió del regim econòmic de la Seguretat Social.
Tres., Correspondrà també a la Generalitat Valenciana l'execució de la Legislació de l'Estat sobre Productes farmacèutics.
Quatre. La Generalitat Valenciana podrà organitzar i administrar, a tals fins, i dins del seu territori, tots els servissis relacionats- en les matèries ades expressades, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de Sanitat i Seguretat Social, reservant-se l'Estat l'alta inspecció conduint al compliment de les funcions i competències conteses en est article.
Cinc. La Generalitat Valenciana ajustarà l'exercici de les competències que assumixca en matèria de Sanitat i de la Seguretat Social a efectes de participació democràtica de tots els interessats, així com dels Sindicats de treballadors i associacions empresarials en els Térmens que la Llei establixca.
Article trenta-nou.
En relació a l'Administració de Justícia, exceptuada la militar, correspon a la Generalitat Valenciana:
Primera. Eixercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeixquen o atribuixquen al Govern de l'Estat.
Segona. Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels Òrgans jurisdiccionals en el seu territori i la localització de la seua capitalitat.
Tercera. Coadjuvar en l'organització dels Tribunals consuetudinaris i tradicionals i en especial en el Tribunal de les Aigües de la Vega Valenciana, i en l'instalació dels Jutjats, en subjecció, en tot cas, a lo dispost en la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Article quaranta.
U. La competència dels Òrgans Jurisdiccionals en la Comunitat Autònoma Valenciana s'estén:
a) En l'orde civil, a totes les instàncies i graus inclosos, els recursos de cassació i de revisió en les matèries de dret civil valencià.
b) En l'orde penal i social, a totes les instàncies i graus, en excepció dels recursos de cassació i revisió.
c) En l'orde contencios-administratiu, a totes les instàncies i graus, quan es tracte d'actes i disposicions dictats pel Govern valencià i per l'Administració Autònoma, en les matèries la legislació de les quals corresponga en exclusiva a la Comunitat Autònoma, i en primera instància quan es tracte d'actes i disposicions dictats per l'Administració de l'Estat en la Comunitat Autònoma.
d) A les qüestions de competències entre Òrgans jurisdiccionals en la Comunitat.
Dos. En les demés matèries es podrà interpondre, quan procedixca, front el Tribunal Suprem, en el recurs de cassació o el que corresponga, segons les lleis de l'Estat i, en son cos, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldra els conflictes de competències i jurisdicció entre els Tribunals valencians i els demés d'Espanya.
Article quarantau.
Els Notaris i els Registradors de la Propietat i Mercantils seran nomenats pel Consell, de conformitat en les lleis de l'Estat.
Per a la provisió de Notaries, els candidats seran admesos en igualtat de drets, tant si eixercixen en el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana com en altre d'Espanya. En cap de cas podrà establir-se l'excepció de naturalesa o veïnat. També participaran en la fixació de demarcacions corresponents als registraments de la propietat i mercantils, demarcacions notarials i numero de notaris, d'acord en Ió previst en les Lleis de l'Estat.
CAPITOL II
Disposicions especials
Article quaranta-dos.
U. La Generalitat Valenciana podrà celebrar convenis de col·laboració per a la gestió i prestació de servicis corresponents a matèries de la seua exclusiva competència tant en l'Estat com en altres Comunitats Autònomes. Els dits acords deuran ser aprovats per les Corts Valencianes i comunicats a les Corts Generals, entrant en vigor als trenta dies de la seua publicació.
Dos. Per a l'establiment D'acords de cooperació en altres Comunitats Autònomes, es requerirà, a mes de Ió previst en l'apartat anterior, l'autorització de les Corts Generals.
Article quaranta-tres.
U. La Comunitat Autònoma Valenciana podrà sol·licitar de les Corts Generals que les lleis març i les lleis de bases que estes aproven en matèria de competència exclusiva de l'Estat atribuixquen expressament a la Generalitat Valenciana les facultats legislatives en el desenroll de tals lleis, segons lo dispost en l'article cent cinquanta, u, de la Constitució.
Dos. També podrà sol·licitar de l'Estat transferències o delegacions de competència no compreses en est Estatut, D'acord en l'article cent cinquanta, dos, de la Constitució.
Tres. També podrà sol·licitar les transferències o delegacions de competències no compreses en l'article cent quaranta-nou de la Constitució i no assumides per la Generalitat Valenciana per mig del present Estatut.
TÍTOL IV
Administració Local
Article quaranta-quatre.
Les Corporacions Locals compreses en el territori de la Comunitat administren en autonomia els assunts propis, D'acord en la Constitució i les Lleis.
Article quaranta-cinc.
U. Els Municipis estaran regits per Ajuntaments de caràcter igual i representatiu, triats per sufragi universal, Lliure, directe i secret, en la forma que extablixca la Llei.
Dos. Les Corts Valencianes impulsaran l'autonomia municipal, podent delegar l'execució de les funcions i competències en aquells Ajuntaments que, pels seus mitjos, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels servicis.
Article quaranta-sis.
U. Una llei de les Corts Valencianes, en el marc de la legislació de l'Estat, que deurà ser aprovat per la majoria absoluta dels seus membres, determinarà la divisió comarcal, oïdes les Corporacions locals afectades.
Dos. Les Comarques son circumscripcions administratives de la Generalitat i Entitats Locals determinades per l'agrupació de municipis per a la prestació de servissis i gestió d'assunts comuns.
Tres. Les àrees metropolitanes i agrupacions de comarques seran regulades per llei de les Corts Valencianes, que deurà ser aprovada en les mateixes condicions que en l'apartat primer.
Article quaranta-set.
U. Les Diputacions Provincials seran expressió, dins de la Comunitat Valenciana, de l'autonomia provincial, D'acord en la Constitució, la legislació de l'Estat i el present Estatut. Tindran les funcions consignades en la legislació de l'Estat i les delegades per la Comunitat Autònoma.
Dos. Les Corts Valencianes podran transferir o delegar en les Diputacions Provincials l'execució d'aquelles competències que no siguen d'interès general de la Comunitat Valenciana, especialment en àrees d'obres publiques, sanitat, cultura i assistència social.
Tres. La Comunitat Valenciana coordinarà les funcions pròpies de les Diputacions Provincials que siguen d'interès general comunitari. A estos efectes, i en el marc de la legislació de l'Estat, per llei de les Corts Valencianes, aprovada per majoria obsoleta, s'establiran les formules generals de coordinació i la relació de les funcions que deguen ser coordinades, fixant-se, en son cos, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua mes adequada coordinació. Als efectes de coordinar estes funcions, els pressuposts de les Diputacions, que estes elaboren i aproven, s'uniran als de la Generalitat Valenciana.
Quatre. Les Diputacions Provincials actuaran com a institucions de la Generalitat Valenciana estaran someses a la legislació, reglamentació i inspecció d'estes, en tant en quant s'executen competències delegades per la mateixa.
Cinc. Si una Diputació Provincial no complirà les obligacions que el present Estatut i altres lleis de les Corts Valencianes li imponguen, el Consell, previ requeriment al President de la Diputació de que es tracte, podrà adoptar les mides necessàries per a obligar a aquella al compliment forçós de tals obligacions. La Diputació Provincial podrà recórrer front al Tribunal Superior de Justícia Valencià, previst en el present Estatut.
Les Corts Valencianes, per majoria absoluta, podran revocar la delegació de l'execució d'aquelles competències en les que l'actuació de les Diputacions atente a l'interès general de la Comunitat Autònoma.
TÍTOL V
Economia i hisenda
Article quaranta-vuit.
U. La Comunitat Autònoma Valenciana dispondra, per a l'adequat desenrroll i execució de les seues competències, del patrimoni i hisenda propis.
Dos. L'activitat financera de la Comunitat Valenciana no supondra, en cap de cos, l'establiment de privilegis econòmics o socials.
Tres. La Generalitat Valenciana gosarà del tractament fiscal que la legislació establixca per a l'Estat.
Article quaranta-nou.
U. En el cas de que la Generalitat, quan així ho preveja la Legislació sobre Regim Local, establixca tributs sobre fets precísament subjectes a l'imposició municipal per les Corporacions Locals, la Llei que establixca el tribut establirà les mides de compensació o coordinació en favor d'estes Corporacions, de manera que els ingressos de les mateixes no es vegen ni minvats ni reduïts en les seues possibilitats de creixement futur.
Dos. Els ingressos dels Ents Locals de la Comunitat Valenciana, consistents en participacions en ingressos estatals i en subvencions incondicionals, es percibiran per mig de la Generalitat, que els distribuirà D'acord en els criteris legals que la legislació de l'Estat establixca per a les referides participacions.
Article cinquanta.
U. El patrimoni de la Generalitat esta integrat per:
a) Els bens i drets dels que siga títolar l'Ent Preautonomic en el moment de l'aprovació del present Estatut.
b) Els bens i drets efectes als servissis transferits per l'Estat a l'Ent Preautonomic.
c) Els bens procedents d'herències intestades, quan el causant ostentarà la condició jurídica de valència, en els termens que establixca la legislació de l'Estat.
d) Els bens i drets adquirits per la Generalitat per mig de qualsevol títol jurídic vàlid.
Dos. El patrimoni de la Comunitat Autònoma, la seua Administració, defensa i conservació, seran regulats per Llei de les Corts Valencianes.
Article cinquanta.
L'Hisenda de la Comunitat Autònoma es constitueix per:
a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i demés drets privats, llegats, donacions i subvencions.
b) Els seus propis imposts, taxes i contribucions especials, D'acord en lo que es ablixca la llei prevista en l'article cent cinquanta-set, tres, de la Constitució.,
Els rendiments dels imposts cedits per l'Estat.
d) Els recàrrecs sobre els imposts estatals.
e) Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat, incloent els rendiments dels monopolis fiscals.
f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels Pressuposts Generals de l'Estat.
g) L'emissió de deute i el recurs al crèdit.
h) Els ingressos procedents del Fondo de Compensació interterritorial.
i) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de la seua competència.
j) Qualsevol altre tipo d'ingressos que puguen obtindre's en virtut de les lleis.
Article cinquanta-dos.
U. Es cedix a la Generalitat Valenciana, en els Térmens prevists en el" numero tres d'est article, el rendiment dels següents tributs:
a) Impost sobre el Patrimoni Net.
b) Impost sobre Transmissions Patrimonials.
c) Impost sobre Successions i Donacions.
d) L'imposició general sobre les vendes de la seua fase minorista.
e) Els imposts sobre consums específics en sa fase minorista, excepte els recaptats per mig de monopolis fiscals.
f) Les taxes i demés exaccions sobre el joc.
L'eventual supressió o modificació d'algun d'estos tributs, implicarà l'extinció o modificació de la cessió, sense perjuí de les compensacions que s'establixquen per l'Estat D'acord en el Consell.
Dos. El contingut d'est article es podrà modificar per mig D'acord del Govern en la Comunitat Autònoma, que serà trames pel Govern com a proyecte de llei. A estos efectes, la modificació del present article no es considerarà modificació de l'Estatut.
Tres. L'alcanç i condicions de la cessió s'establiran per la Comissió Mixta esmentada en la disposició transitòria tercera que, en tot cas, ho referirà a rendiments de la Comunitat Autònoma. El Govern trametrà l'acord de la Comissió com a proyecte de llei, o, si concorreran raons d'urgència, com a Decret-llei, en el terme de sis mesos, a partir de la constitució de les primeres Corts Valencianes.
Article cinquanta-tres.
U. La participació en els imposts de l'Estat, citada en la lletra e) de l'article cinquanta, es fixarà D'acord en el Parlament i el Govern de l'Estat, en subjecció a les normes de la Llei Orgànica, que desenrotlla l'article cent cinquanta-set de la Constitució.
Dos. El Percentatge de participació es revisarà en els suposts prevists en la Llei, i, en tos cos, cada cinc anys.
Article cinquanta-quatre.
La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels seus tributs propis, els cedits i les formes de col·laboració en estes matèries, en relació als imposts de l'Estat, s'adequarà a la Llei Orgànica establida en l'article cent cinquanta-set, tres, de la Constitució.
Article cinquanta-cinc.
U. Correspon al Govern valencià l'elaboració del pressupost de la Generalitat, el qual deu ser somes a les Corts Valencianes per a la seua aprovació. Tota proposició o esmena que suponga un augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris, requerirà la conformitat del Govern valencià per a la seua tramitació.
Dos. El Pressupost de la Generalitat serà únic i s'elaborarà en criteris homogenis en els de l'Estat. El pressupost te caràcter anual.
Tres. El pressupost inclourà necessàriament la totalitat dels ingressos i despeses dels organismes i, en son cos, els beneficis fiscals que afecten als tributs propis establits per les Corts Valencianes.
Quatre. El pressupost deu ser presentat a les Corts Valencianes, per lo manco en dos mesos d'antelació al començament del corresponent exercici. Si aquell no estaguera aprovat el primer dia de l'exercici, s'entendrà prorrogat el de l'exercici anterior fins l'aprovació.
Article cinquanta-sis.
U. La Generalitat, per mig D'acord de les Corts Valencianes, podrà emetre deute públic per a finançar despeses d'inversió.
Dos. El volum i característiques de les emissions s'establirà D'acord en l'ordenació general de la política crèditicia i en coordinació en l'Estat.
Tres. Els títols emesos tindran la consideració de fondos públics a tots els efectes.
Quatre. Si l'Estat emes deute que efecte a un servici traspassat a la Generalitat Valenciana, esta tindrà dret a una participació en funció del servici que presta.
Article cinquanta-set.
La Generalitat Valenciana queda facultada per a constituir institucions de crèdit especialitzades i altres institucions necessàries per a la seua política econòmica, en els termens establits en la legislació de l'Estat.
Article cinquanta-vuit.
U. La Generalitat Valenciana, en l'exercici de les competències que li venen atribuïdes pel present Estatut, podrà constituir entitats i organismes per al foment de la plena ocupació i el desenroll econòmic i social.
Dos. La Generalitat Valenciana esta facultada, per mig de llei de les seues Corts, per a constituir un sector Públic propi que es coordinarà en l'estatal.
Tres. En els termens i numero que establixca la legislació general del l'Estat, la Comunitat Autònoma Valenciana propondra les persones que han de formar part dels orgues d'administració d'aquelles Empreses publiques de títolaritat estatal implantades en el seu territori.
Article cinquanta-nou.
El control econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat Valenciana correspon a la Sindicatura de Contes, sense perjuí de, lo establit en la legislació de l'Estat. Una, llei de les Corts Valencianes fixarà la seua composició i funcions, així com l'Estatut dels seus membres.
Article xixanta.
Per Llei de les Corts Valencianes es podrà crear un Consell econòmic-social. En dita Llei es regulara la seua composició, funcions i Estatut dels seus membres.
TÍTOL VI
Reforma de l'Estatut
Article xixantau.
U. L'iniciativa de reforma de l'Estatut correspon al Consell, a la quinta part dels membres de les Corts Valencianes o a les Corts Generals. La reforma de l'Estatut deurà ser aprovada per les Corts Valencianes, per mig D'acord adoptat per tres quintes parts dels seus membres, excepte que tan sols tinguera per objecte l'ampliació de l'àmbit competèncial, en el qual cas bastarà la majoria simple de les Corts Valencianes.
Dos. Les tramitacions posteriors a l'aprovació per les Corts Valencianes de la modificació pretesa seran les mateixes que es requeriren per a l'aprovació del present Estatut.
Tres. Si la reforma no obtinguera les majories previstes per a cada cas en l'apartat u del present article, o els requisits exigits- per a la seua aprovació, no es podrà iniciar nou procediment de reforma sobre el mateix punt durant el mateix manament de les Corts Valencianes.
Quatre. Si les Corts Generals no aproven la reforma proposta, es tornarà a les Corts Valencianes per a nova deliberació, acompanyant escrit motivat sobre el punt o punts que hagueren ocasionat la seua devolució i proponent solucions alternatives.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.
L'exercici de les competències financeres s'ajustarà a lo dispost en la Llei Orgànica de Finançació de les Comunitats Autònomes.
Segona.
El Govern valencià i el Consell de Cultura informaran el corresponent anteproyecte de la norma estatal que regule la situació de l'archiu de la Corona d'Aragó, el Patronat del qual contarà, en tot cas, en una representació paritaria de les Comunitats Autònomes interessades en el mateix.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera.
En l'aprovació del present Estatut i fins tant s'exercite la competència estatal contemplada en l'article cent cinquanta coma dos, de la Constitució, totes les competències compreses en el Títol III del present Estatut podran ser assumides des de la seua entrada en vigor, D'acord en els criteris que a continuació s'establixen:
a) Les facultats d'execució de la legislació que corresponen a l'Estat en dites matèries, conforme l'article cent quaranta-nou de la Constitució, seran assumides per la Comunitat Autònoma per mig dels corresponents Decrets de traspàs dels servicis necessaris per a fer-les efectives, acordats pel procediment establit en la Disposició Transitòria segona del present Estatut.
b) La Potestat legislativa sobre tals matèries, en quant no es trobe reservada a l'Estat per la Constitució, podrà ser exercida per la Comunitat en tota l'amplària prevista en l'article cent cinquanta d'aquella.
Segona.
U. Sense perjuí de la competència dels Tribunals, així com de les específiques modalitats de control que sobre les facultats legislatives puguen establir les lleis estatals a que es referix l'article cent cinquanta de la Constitució, la Comunitat Autònoma ajustarà l'exercici de les facultats transferides als següents principis i controls:
a) La Comunitat Autònoma esta obligada a facilitar a l'Administració de l'Estat la informació que esta solicite sobre la gestió del servici.
b) Les facultats i servicis transferits han de mantindré, com a mínim, el nivell d'eficàcia que tenien ans de la transferència; no podran ser causa de desequilibris financers de la Comunitat o de destrucció greu dels recursos naturals i econòmics, així com tampoc podran introduir desigualtat entre els individus o grups, ni anar contra la solidaritat individual o colectiva dels espanyols.
c) En cas d'incompliment dels requisits anteriors l'Estat advertirà formalment d'això a la Comunitat, i si esta manté la seua actitut, el Govern podrà suspendre, a partir dels tres mesos, les facultats i servicis, donant conte d'això a les Corts Generals, les quals resoldran sobre la procedèncial de la decisió del Govern, alvant la suspensió o acordant la revocació de l'exercici de la facultat transferida.
Dos. En els Decrets concrets de traspàs es precísaran, a mes, els mitjos financers que hagen d'acompanyarlos, així com, en son cos, d'atres formules específiques de control sobre les facultats executives de la Comunitat Autònoma que per llei li corresponguen a l'Estat.
Tercera.
U. En el terme de trenta dies des de la promulgació del present Estatut, els parlamentaris triats en les eleccions generals de mil nou-cents setanta-nou, mes altres tants membres designats pels partits polítics pels quals foren presentats en la mateixa proporció, es constituiran en una Assemblea que desempenyorara, en quant siguen aplicables, les funcions atribuïdes pel present Estatut a les Corts Valencianes, de forma transitòria, fins les primeres eleccions a les mateixes. Les conseqüències jurídiques del control polític de l'executiu seran adoptades per majoria qualificada de dos terços.
Dos. Durant el període transitori esmentat en l'apartat anterior, el Consell estarà compost per dotze membres, dels quals nou seran designats pels partits polítics en representació parlamentaria en el territori de la Comunitat, en proporció al numero de parlamentaris obtesos per cada u d'ells en les eleccions generals de mil nou-cents setanta-nou. Els altres tres es dessagnaran u per cada una de les tres Diputacions Provincials, d'entre els seus membres.
Quarta.
U. En la finalitat de transferir a la Generalitat Valenciana les funcions i atribucions que li corresponguen D'acord en el present Estatut, es crearà una Comissió Mixta paritaria integrada per representants de l'Estat i de la Comunitat Autònoma Valenciana. La dita Comissió Mixta establirà les seues normes de funcionament. Els membres de la Comissió Mixta, representants de la Generalitat Valenciana, donaran conte periòdicament de la seua gestió a les Corts Valencianes.
Dos. Els acords de la Comissió Mixta adoptaran la forma de proposta al Govern, que els aprovarà per mig de Decret, figurant aquells com a annexes al mateix, i seran publicats simultàniament en el «Bolleti Oficial de l'Estat» i en el «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana», adquirint vigència a partir d'esta publicació.
Tres. Per a preparar els traspassos i per a verificarlos per blocs orgànics de naturalesa homogènia, la Comissió Mixta de Transferències estarà assistida per Comissions Sectorials d'àmbit nacional, agrupades per matèries, el comes fonamental de les quals serà determinar, en la representació de l'Administració de l'Estat, els traspassos de mitjos personals, financers i materials que degà recobri la Comunitat Autònoma.
Les Comissions Sectorials traslladaran les seues propostes D'acord a la Comissió Mixta que les haurà de ratificar.
Quatre. Serà títol suficient per a l'inscripció en el Registrament de la Propietat, del traspàs de bens i mobles de l'Estat a la Comunitat Autònoma, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Esta certificació deurà contindré els requisits exigits per la Llei Hipotecaria.
El canvi de títolaritat en els contractes d'arrendaments de locals per a oficines publiques dels servicis que es transferixquen no donarà dret a l'arrendador a extinguir o renovar el contracte.
Cinc. Els funcionaris adscrits a servicis de títolaritat estatal o a altres institucions publiques que resulten afectades pels traspassos a la Comunitat Autònoma passaran a dependre d'esta, sent-los respectats tots els drets de qualsevol orde i naturalesa que els corresponga en el moment del traspàs, inclòs el de participar en els concursos de trasllat que convoque l'Estat en igualtat de condicions en els demés membres del seu cos, podent exercir d'esta manera el seu dret permanent d'opció.
Mentres la Generalitat Valenciana no aprove el regim estatutari dels seus funcionaris, seran d'aplicació les disposicions de l'Estat vigents sobre la matèria.
Sis. La Comissió Mixta, creada D'acord en el Real Decret quatre-cents setanta-set/mil nou-cents setanta-vuit, es considerarà dissolta quan es constituixca la Comissió Mixta a que es referix l'apartat primer de la present Disposició transitòria.
Quinta.
U. Fins que s'haja completat el traspàs dels servicis corresponents a les competències fixades a la Comunitat Valenciana en est Estatut, l'Estat garantisara la finançació dels servicis transferits a esta, en una quantitat igual al cost efectiu del servici en el moment de la transferència.
Dos. Per a garantisar la finançació dels Servicis ades referits, la Comissió Mixta prevista en la Disposició transitòria anterior adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst en l'article cinquanta-dos. El mètode a seguir tindrà en conte tant els costs directes com els costs indirectes del servicis, així com les despeses d'inversió que corresponguen.
Tres. Al fixar les transferències per a inversions es tindrà en conte, en la forma progressiva que s'acorda, la conveniència d'equiparar els nivells de servicis de tot el territori de l'Estat, establint-se, en son cos, les transferències necessàries per al funcionament del servicis.
La finançació a que es referí est apartat tindrà en conte les aportacions que es realisen en la Generalitat Valenciana, partint del Fondo de Compensació a que es refereix l'article cent cinquanta-vuit de la Constitució, així com l'acció inversora de l'Estat en la Comunitat Valenciana que no siga d'aplicació del dit Fondo.
Quatre. La Comissió Mixta a que es referix l'apartat dos d'esta Disposició fixarà el citat percentatge, en el que es considerarà el cost efectiu global dels servicis transferits per l'Estat a la Comunitat Autònoma, minorat pel total de la recaptació obtesa per esta pels tributs cedits per l'Estat en els Capítols I i II de l'últim pressupost anterior a la transferència dels servicis.
Sexta.
En lo relatiu a Televisió, l'aplicació de l'apartat tres de l'article trenta-set del present Estatut supon que l'Estat otorgara en regim de concessió a la Generalitat Valenciana l'utilisació d'un tercer canal de títolaritat estatal que deu crear-se específicament per a la seua emissió en el seu territori, en els termens que preveja la citada concessio-.
Fins la posta en funcionament efectiu d'este nou canal de televisió, Radiotelevisió Espanyola (RTVE) articleara per mig de la seua organització en el territori de la Comunitat Valenciana, un regim transitori de programació específica per al mateix, que Televisió Espanyola emetrà com a base per a la determinació de la subvenció que poguera concedir-se a la Generalitat Valenciana, durant els dos primers anys de funcionament del nou canal a que es referíx la present Disposició transitòria.
Septima.
U. Prèvia votació favorable de les Corts Valencianes en el seu període transitori, el Consell, D'acord en el Govern de l'Estat, convocarà les primeres eleccions, que es celebraran entre l'u de febrer i el trentau de maig de mil nou-cents vuitanta-tres.
Dos. En estes primeres eleccions el sistema electoral s'ajustarà a les següents normes: a) La circumscripció electoral de la província; b) Correspondran vintinou Diputats a la província d'Alacant, vinticinc a la de Castelló i trenta-cinc a la de València; c) L'escrutini s'ajustarà a les normes que rigen per a les eleccions al Congres dels Diputats; d) i, en tot cas, regiran els límits establits en l'article dotze, coma dos del present Estatut.
Octava.
La creació del Consell Econòmic-Social Valencià tindrà lloc una volta promulgada la llei a que es referix l'article cent trentau coma dos, de la Constitució.
Novena.
U. Fins que no es constituixca definitivament el Tribunal Superior de Justícia Valencià, les seues competències seran assumides per l'Audiència Territorial de València.
Dos. D'acord en lo que disponga la Llei Orgànica del Poder Judicial, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia València cobrirà interinament les vacants existents o que es produixquen en els Òrgans jurisdiccionals, en el seu àmbit territorial. Igual facultat ostentarà respecte als funcionaris al servici de l'Administració de Justícia.
DISPOSICIÓ FINAL
El present Estatut entrarà en vigor el mateix dia de sa publicació en el «Bolletí Oficial de l'Estat».
Per tant,
Mane a tots els espanyols, particlears i autoritats, que guarden i facen guardar esta Llei Orgànica.
Palau de la Sarsuela, Madrid, a u de juliol de mil nou-cents vuitanta-dos.
JOAN CARLES R.
El President del Govern,
LLEOPOLT CALVO-SOTELO I BUSTELO

linea