Decret 34/1983, de 21 de març, pel qual s'aproven normes provisionals per a la resolució de reclamacions interposades contra liquidacions de tributs propis de la Generalitat Valenciana.
(DOGV núm. 100 de 05.04.1983) Ref. Base de dades 0110/1983
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 06.04.1983 Data de fi de vigència: 01.01.2015 Notes: Es dicten normes provisionals per a la resolució de reclamacions en via administrativa, tant del recurs de reposició com el de l'alçada. Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Hisenda Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Normativa tributària Descriptors: Temàtics: fiscalitat, recurs administratiu, recurs administratiu, hisenda regional, impost local
Decret 34/1983, de 21 de març, pel qual s'aproven normes provisionals per a la resolució de reclamacions interposades contra liquidacions de tributs propis de la Generalitat Valenciana.
L'article 7.2 de la Llei Orgànica 8/1981, de 22 de setembre, de Finançament de les Comunitats Autònomes, disposa que: «Quan l'Estat o les Corporacions Locals transferesquen a les Comunitats Autònomes béns de domini públic per a la utilització dels quals hi hagués establertes taxes o competències en l'execució o desenvolupament de les quals presten serveis o realitzen activitats igualment gravades amb taxes, aquelles i aquestes es consideraran com a tributs propis de les respectives Comunitats. »
D'altra banda, larticle 20 de la mateixa Llei disposa que «El coneixement de les reclamacions interposades contra els actes dictats per les respectives Administracions en matèria tributària, tant si shi susciten de fet com de dret, correspondrà... a) Quan es tracte de tributs propis de les Comunitats Autònomes als seus propis òrgans econòmico-administratius. »
D'acord amb tot aço, la vigent legislació reguladora del procediment per a la interposició de reclamacions en via econòmico-administrativa no atribueix als Tribunals Econòmico-Administratius competències per tal de substanciar les possibles reclamacions que puguen formular-se contra els actes i actuacions que, en matèria tributària, puguen dictar-se amb motiu de l'aplicació dels tributs propis de les Comunitats Autònomes. Per això, cal integrar aquest buit legal establint l'oportú procediment per tal que l'administrat puga fer valer els seus drets en via administrativa, amb caràcter previ a la interposició i substanciació dels recursos que, si s'escau, interpose en via conteciós-administrativa.
En procedir a aquesta integració cal subratllar el caràcter provisional i la plena adequació a les normes que en l'actual ordenament espanyol són aplicables als recursos contemplats en aquest Decret.
La provisionalitat ve exigida per una doble circumstància. En primer lloc perquè l'enorme transcendència assignada als òrgans econòmico-administratius necessita una vestimenta normativa de rang legal com s'esdevé, almenys a nivell de bases, en la legislació estatal. En segon lloc, perquè la mateixa configuració de tals òrgans els fa apròpiats per a, com passa en l'àmbit estatal, exercir funcions que ultrapassen de bon tros les de simple resolució de recursos en matèria tributària. L'atribució de comeses més complexes als esmentats òrgans serà possible en el moment que les competències transferides a la Generalitat aconseguesquen un major protagonismo d'aquests òrgans, moment en el qual podran configurarse amb caràcter col·legiat com s'esdevé en el Dret comú.
La plena adequació a les normes que en l'àmbit regula aquests recursos, prescindint del caràcter no col·legiat de l'òrgan decisori, justificat per raons de funcionalitat evidents i sense minva de les garanties del contribuent està, per tot el que hem dit, plenament justificada.
Per tot aço, i a proposta del Conseller d'Hisenda, i després de la deliberació preceptiva del Ple del Consell, en reunió del dia 21 de març de 1983
DECRETE
Títol I
RECURSOS DE REPOSICIO
Article 1. Recurs de reposició: òrgan competent i termini d'interposició.
Contra els actes dictats pels òrgans de la Generalitat en matèria tributària, tant si en aquests se susciten qüestions de fet com de dret, es podrà interposar recursos de reposició davant l'òrgan que haja dictat l'acte administratiu impugnat, dins del termini de quinze dies hàbils comptats des del següent a la notificació de l'acte la revisió del qual se sol·licita.
2. Seran recurribles els actes a què fa referència l'article 42 del Reial Decret 1.999/1981, de 20 d'agost, quan siguen imputables a òrgans de la Generalitat i facen referència a tributs propis d'aquesta.
Article 2. Legitimació. 1. Podran interposar el recurs de reposició:
a) Els subjectes passius i, si s'escau, els responsables dels tributs.
b) Qualsevol altra persona els interessos legítims i directes de la qual resulten afectats per l'acte administratiu de gestió.
c) L'Interventor General de la Generalitat i els seus delegats en l'exercici de la funció fiscalitzadora dels ingressos públics que els confereixen les disposicions vigents.
2. No esfaran legitimats:
a) Els funcionaris, llevat del casos en què immediatament i directa es vulnere un dret que en particular els estiga reconegut.
b) Els particulars quan actuen per delegació de l'Administració o com a agents o mandataris d'aquesta.
c) Els denunciants, llevat d'allo que faça referència a participació en les sancions.
d) Els qui assumesquen obligacions tributàries en virtut de pacte o contracte.
Article 3. Representació i direcció tècnica. Els recurrents podran comparéixer per ells mateixos o a través de representant, sense que siga preceptiva la intervenció d'advocat ni de procurador.
Article 4. Iniciació de recurs. I. El recurs de reposició s'interposarà mitjançant escrit en què hauran de constar els extrems següents:
a) Les circunstàncies personals del recurrent i, si s'escau, del seu representant, com a indicador del número de document nacional d'identitat o del codi idintificador.
b) L'òrgan davant del qual es formula el recurs.
c) L'acte administratiu que es recorre, la data en què fou dictat, número d'expedient, i altres dades relatives a aquest que es consideren convenients.
d) El domicili que assenyale el recurrent a efectes de notificacions.
e) El lloc i la data d'interposició del recurs.
2. En l'escrit d'interposició es formularan les al·legacions tant sobre qüestions de fet com de dret. Amb aquest escrit es presenfaran els documents que servesquen de base a la pretensió que siga exercida.
3. Si es sol·licita la suspensió de l'acte impugnat, a l'escrit d'iniciació del recurs s'acompanyaran els justificants de les garanties constituides d'acord amb l'article 7 del present Decret.
Article 5. Posta en relleu de l'expedient. 1. Si l'interessat necessita l'expedient de gestió o les actuacions administratives per tal de formular les seues al·legacions, haurà de comparéixer davant l'Oficina gestora a partir del dia següent a la notificació de l'acte administratiu que s'impugna i abans que finalitze el termini d'interposició del recurs.
2. L'oficina o dependència de gestió, sota la responsabilitat del Cap d'aquesta, tindrà l'obligació de posar de relleu a l'interessat l'expedient o les actuacions administratives que calga.
Article 6. Presentació del recurs. L'escrit d'interposició del recurs es presentarà a la seu de l'òrgan que dictà l'acte administratiu que s'impugna o, si més no, en les dependències o oficinas dòrgans delegats, de la Conselleria que dictà l'acte recorregut i a les oficinas de Correas, d'acord amb el que disposa l'article 66 de la Llei de Procediment Administratiu.
Article 7. Suspensió de l'acte impugnat. Garanties. 1. L'execució de l'acte administratiu impugnat será suspesa si en el moment d'interposar-se el recurs es garanteix l'ingrés de les quantitats a què fa referència l'apartat 5 d'aquest article.
2. Si el recurs no afecta la totalitat de la xifra liquidada, la suspensió es referirà a la diferència que siga objecte d'impugnació, i el recurrent quedarà obligat a ingressar la resta en els terminis reglamentaris.
3. La suspensió regulada en aquest article produirà efectes fins la ultimació de la via administrativa.
4. La garantía a constituir pel recurrent per tal d'obtenir la suspensió podrà consistir en:
a) Depòsit en diners efectius o en valors públics en la Tresoreria General de la Generalitat.
b) Aval o fiança solidària prestada per un banc oficial o privat o per una caixa d'estalvis.
c) Fiança personal o solidària prestada per dos contribuents de la localitat, de reconeguda solvència, per a dèbits inferiors a 100.000 pessetes.
5. La caució arribarà a cobrir l'import del deute tributari reconegut i l'interés de dilació que origine la suspensió. En el cas previst en la lletra a) del paràgraf 4, sense perjudici de la liquidació definitiva que escaiga l'interés de dilació es calcularà sobre trenta dies.
6. La suspensió es comunicarà a la Intervenció i durarà mentre que no es resoiga el recurs de forma expressa. Si la pretensió no prospera, el termini d'ingrés del deute tributari recorregut serà idèntic al que, en la data d'interposició del recurs, falte transcórrer del període voluntari .
7. Els interessos de dilació que origine la suspensió seran objecte de liquidació i notificació per l'oficina competent i hauran de ser ingressats en els terminis que indica el Reglament General de Recaptació.
Article 8. Altres interessats. Si de l'escrit inicial o de les actuacions posteriors aparegueren altres interessats distints del recurrent, se'ls comunicarà la interposició del recurs perquè en el termini de cinc dies formulen allò que més convinga al seu dret.
Article 9. Extensió de la revisió. 1. La reposició sotmet a coneixement de l'òrgan competent, per a la resolució, totes les qüestions que oferesca l'expedient, hagen estat o no plantejades en el recurs.
2. Si l'òrgan crear pertinent examinar i resoldre qüestions no plantejades pels interessats, els exposarà a aquells que s'haguessen personat en el procediment i els concedirà un termini de cinc dies per a formular-hi al·legacions.
Article 10. Dictamen previ. Si es plantejaven qüestions d'especial complexitat jurídica, abans de resoldre el recurs, sthaurà de sol·licitar dictamen dels Serveis Jurídics de la Generalitat, que serà emés per via d'urgència i, en tot cas, en el termini assenyalat a l'article 86,2, de la Llei de Procediment Administratiu.
Article 11. Resolució del recurs. 1. El recurs es resoldrà en el termini de vuit dies, a comptar des del següent a la presentació, amb excepció dels supòsists regulats als articles 8, 9 i 10, en els que el termini es computarà des del següent al que s'emeta el dictamen, es formulen al·legacions o es deixen transcórrer els terminis assenyalats.
2. Es considerarà desestimat el recurs si als trenta dies de la interposició no sthagués notificat resolució expressa.
3. La denegació presumpta no eximeix de l'obligació de resoldre el recurs.
Article 12. Forma i contingut de la resolució. 1. La resolució expressa del recurs es produirà sempre de forma escrita.
2. Aquesta resolució, motivada sempre, contindrà una succinta referència als fets i a les al·legacions del recurrent, i expressarà de forma clara les raons per les quals es confirma o revoca totalment o parcial l'acte impugnat .
Article 13. Notificació i comunicació de la resolució. 1. La resolució expressa haurà de ser notificada al recurrent i als altres interessats, si n'hi hagués, en el termini màxim de deu dies des que aquella es produesca.
2. En el mateix termini haurà de ser comunicada a la Intervenció als efectes pertinents.
Article 14. Improcedència de nou recurs. Contra la resolució d'un recurs de reposició hom no podrà interposar de nou aquest recurs.
Article 15. Improrrogabilitat dels terminis. Els terminis previstos en aquest Decret seran improrrogables.
Títol II
RECURS D'ALÇALDA
Article 16. Recurs d'alçada. Organ competent i termini d'interposició. Contra les resolucions que resolguen el recurs de reposició podrà interposar-se recurs d'alçada davant el Conseller d'Hisenda, en el termini de quinze dies, comptat des del dia següent al de la notificació d'aquelles.
Article 17. Règim jurídic. El règim jurídic regulador de l'esmentat recurs serà l'aplicable amb caràcter general als recursos d'alçada previstos pels articles 129 a 136 del Reial Decret 1.999/1981, de 20 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de Procediment de les Reclamacions Econòmico-Administratives.
Article 18. Efectes. La resolució del recurs d'alçada serà el final de la via administrativa, assolint fermesa les resolucions administratives, i contra aquesta només cabrà interposar recurs en via contencioso-administrativa, d'acord amb les normes reguladores d'aquesta jurisdicció.
DISPOSICIONS FINALS
Primera.-Queda autoritzat el Conseller d'Hisenda per tal que, en l'àmbit de la seua competència, puga dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquest Decret.
Segona.-Aquest Decret entrarà en vigor el dia següent al de la publicació al «Diari Oficial de la Generalitat Valenciana».
València, a 21 de març de 1983.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Hisenda,
ANTONI BIRLANGA I CASANOVA
