diari

DECRET 174/2010, de 22 d'octubre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat La Sierra, al terme municipal de Redován. [2010/11471]

(DOGV núm. 6384 de 26.10.2010) Ref. Base de dades 011486/2010

DECRET 174/2010, de 22 d'octubre, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l'enclavament denominat La Sierra, al terme municipal de Redován. [2010/11471]
Preàmbul
L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal La Sierra s'estén per la solana de la serra de Callosa, situada a l'extrem nord-est del terme municipal de Redován. El municipi de Redován, a més, pertany a la comarca del Baix Segura, situada al sud de la província d'Alacant. El paratge, de 185,53 hectàrees d'extensió, alberga una sèrie valors ecològics, paisatgístics, hidrològics i d'esplai que en justifiquen la declaració com a espai protegit.
La serra de Callosa, juntament amb la d'Orihuela, ambdues declarades lloc d'importància comunitària, formen part de la zona interna de les serralades Bètiques, els afloraments de les quals són molt reduïts a la Comunitat Valenciana. Aquestes serres presenten un desnivell molt acusat però, a més, es caracteritzen per la forma en què aquest abrupte relleu sorgeix imponent del pla del Baix Segura del riu Segura. Així, la singularitat geomorfològica a què dóna lloc la serra de Callosa, la converteix en un fita topogràfica que constitueix un referent visual del territori.
Pel que fa a la vegetació, bàsicament s'hi distingeixen tres tipus de formacions vegetals. En primer lloc, es troba la pineda de Pinus halepensis, procedent d'una repoblació feta als anys 50, principalment, per a fer front als problemes d'erosió i degradació existents a la serra. En segon lloc, la unitat de matoll, de la qual destaca la presència d'espècies com ara la periploca (Periploca laevigata ssp. angustifolia) i la bufera arbustiva (Withania frutescens), iberoafricanismes que tenen el desenvolupament òptim al nord d'Àfrica, Almeria i Múrcia, i troben a la serra de Callosa la població més continental i septentrional dins de la Comunitat Valenciana. En tercer lloc, destaca la vegetació pròpia d'afloraments rocosos, representada principalment per l'associació Centaureo-Sideritum glaucae, que resulta d'interés pel caràcter endèmic que posseeix, i es localitza únicament a les serres de Callosa, Orihuela i el Cantón. Tanta és la singularitat de les espècies casmofítiques presents en aquest espai que en 1999 va tenir lloc la declaració de la microreserva de flora Peñon de La Lobera.
Pel que fa a la fauna, se'n ressalten diverses espècies pel grau d'amenaça que pateixen. En el grup de les aus destaca l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), que a nivell mundial s'enfronta a un risc molt alt d'extinció en estat silvestre, i que nidifica al paratge. Entre les espècies d'herpetofauna s'hi destaquen el gripau corredor (Bufo calamita), la granota (Rana perezi), el fardatxo (Lacerta lepida) i la serp verda (Malpolon monspessulanus). Quant als mamífers, les espècies catalogades com a vulnerables en el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades i en el Catàleg nacional són: la rata penada de taca blanca (Myotis blythii), la rata penada de musell gran (Myotis myotis), la rata penada de ferradura mediterrània (Rhinolophus euryale) i la rata penada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).
A més dels valors naturals citats, La Sierra constitueix un espai natural molt apreciat pels habitants de Redován i de municipis limítrofs com a lloc d'esbarjo i d'ús públic. Concretament, les activitats que es duen a terme al paratge són el senderisme, l'educació ambiental, l'esplai i l'escalada.
Respecte a aquesta última activitat, la importància social que té es posa de manifest amb l'existència del Club de Muntanya de Redován (fundat en 1995), que agrupa els aficionats a aquest esport. A més, l'aptitud i la qualitat de la zona per a la pràctica de l'escalada és tanta que acudeixen al paratge escaladors de tot Espanya i d'altres països.
El senderisme, per la seua banda, s'efectua pel PR-54, el recorregut principal del qual, circular, és de 5 hores de durada aproximada, i recorre la línia de cims de la serra de Callosa.
Per tot el que exposa, i a iniciativa de l'Ajuntament de Redován, la Generalitat, per raó del que estableix 49.1.10ª. de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, que estableix, entre altres matèries, la competència exclusiva de la Generalitat sobre espais naturals protegits, d'acord amb el que disposa l'article 149.1.23o. de la Constitució espanyola, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció dels valors naturals d'aquest espai.
Així, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de protecció denominada paratge natural municipal, que es regula posteriorment pel Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, la qual s'adapta a les característiques d'aquest enclavament i permet la via jurídica idònia per a la consecució dels objectius previstos.
Per això, en vista als valors naturals i la importància del paratge, l'interés de l'Ajuntament de Redován, i havent complit en el procediment els tràmits necessaris per a la declaració del paratge natural municipal previstos específicament en la Llei 11/1994 i en el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, a proposta del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 22 d'octubre de 2010,
DECRETE
Article 1. Objecte
1. Es declara paratge natural municipal l'espai denominat La Sierra, al terme municipal de Redován, i s'hi estableix un règim jurídic de protecció, d'acord amb les normes contingudes en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. En raó de l'interés botànic, ecològic, geomorfològic, paisatgístic i sociocultural del paratge natural municipal, i d'acord amb el que disposen la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, aquest règim jurídic està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i no s'hi admet cap ús o activitat que pose en perill la conservació dels valors que en motiven la declaració.
Article 2. Àmbit territorial
1. El Paratge Natural Municipal La Sierra, amb una superfície de 185,53 hectàrees, es localitza al terme municipal de Redován, a la província d'Alacant, i la delimitació descriptiva i gràfica figuren en els annexos I i II d'aquest decret, respectivament.
2. En cas d'eventual discrepància entre la delimitació descriptiva i la delimitació gràfica, en prevaldrà la primera.
Article 3. Administració, gestió i assessorament
1. L'administració i la gestió del paratge natural municipal correspon a l'Ajuntament de Redován.
2. La direcció general competent en la matèria d'espais naturals protegits designarà un tècnic dels Serveis territorials d'Alacant de la conselleria que tinga les competències en matèria ambiental, el qual prestarà assistència tècnica i assessorament en la gestió del paratge natural municipal.
Article 4. Règim de protecció
Amb caràcter general, en l'àmbit del paratge natural municipal poden continuar efectuant-se les activitats tradicionals compatibles amb les finalitats que motiven aquesta declaració que no impliquen deteriorament o regressió dels hàbitats naturals i els sòls, d'acord amb les regulacions específiques i el que estableixen aquest decret i el corresponent Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal La Sierra, el document normatiu del qual se adjunta en l'annex III d'aquest decret.
En l'àmbit del paratge natural municipal les competències de les administracions públiques s'han d'exercir de manera que en queden preservats tots els valors geomorfològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts com a repercussió d'activitats realitzades a les proximitats de l'àmbit protegit.
Article 5. Pla especial de protecció
1. Per raó del que disposa l'article 7 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, s'aprova el Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal La Sierra, al terme municipal de Redován.
2. En l'annex III d'aquest decret s'inclou la part dispositiva del Pla especial de protecció del Paratge Natural Municipal La Sierra.
Article 6. Consell de Participació del paratge natural municipal
1. Es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal La Sierra, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels interessos socials i econòmics afectats.
2. El Consell de Participació està compost per:
a) Tres representants escollits per l'Ajuntament de Redován, elegits mitjançant acord del Ple, un dels quals ha d'actuar com a secretari del Consell de Participació.
b) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
c) Un representant dels serveis territorials d'Alacant de la conselleria competent en la matèria d'espais naturals protegits.
d) Un representant dels interessos socials, institucionals o econòmics, afectats o que col·laboren en la conservació dels valors naturals a través de l'activitat científica, l'acció so-cial, l'aportació de recursos de qualsevol classe o els objectius de la qual coincidisquen amb la finalitat de l'espai natural protegit, amb caràcter rotatori bianual, escollit per les entitats, associacions o col·lectius per règim de majoria.
e) Un representant dels serveis territorials d'Alacant de la conselleria competent en la matèria forestal.
L'ajuntament pot proposar la modificació de la composició del Consell de Participació per a donar-hi cabuda a altres representants de col·lectius amb interessos en el paratge natural municipal. La modificació de la composició del Consell de Participació ha de ser aprovada per decret del Consell.
3. El Consell de Participació del Paratge Natural Municipal La Sierra s'ha de constituir en el termini de sis mesos des de la declaració. L'Ajuntament de Redován ha de notificar a l'òrgan competent en matèria d'espais naturals protegits la constitució de l'òrgan de participació.
4. Són funcions d'aquest òrgan col·legiat de caràcter consultiu les previstes en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
5. El president del Consell de Participació ha de ser nomenat per l'Ajuntament de Redován, mitjançant acord del Ple, d'entre els membres del Consell.
6. A fi d'establir un funcionament adequat en l'actuació del Consell de Participació, aquest pot aprovar unes normes internes de funcionament, sense perjudici del que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article 7. Mitjans econòmics
1. El finançament del paratge natural municipal corre per compte de l'Ajuntament de Redován.
2. L'Ajuntament de Redován ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
Article 8. Règim d'infraccions i sancions
1. La inobservança o infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estaran obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Execució i desenvolupament
S'autoritza el conseller competent en la matèria d'espais naturals protegits perquè, en el marc de les seues competències, dicte el que calga per a l'execució i el desenvolupament d'aquest decret.
Segona. Entrada en vigor i revisió
1. Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Qualsevol modificació del que estableix aquest decret ha de ser aprovada, al seu torn, per decret del Consell, amb audiència prèvia de l'Ajuntament de Redován, que, en el seu moment, va ser el que va presentar la iniciativa per a la declaració de La Sierra com a paratge natural municipal, i, en aquest cas, caldrà seguir el mateix procediment de tramitació, amb la corresponent participació de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits.
València, 22 d'octubre de 2010
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge,
JUAN GABRIEL COTINO FERRER
Annex I
Delimitació del Paratge Natural Municipal La Sierra
1. Partint de l'àmbit de la forest La Sierra de Redován (CUP AL91AL3019), la delimitació del paratge pel sud coincideix bàsicament amb la línia de terreny forestal. Per aquesta part el terreny forestal entra en contacte amb altres usos com ara l'agrícola, l'industrial i l'urbà, ja que el nucli urbà de Redován, com també d'altres barris perifèrics, afronta amb el paratge.
El límit nord del paratge discorre per la línia de cims de la serra de Callosa. Aquesta línia, al seu torn, constitueix el límit del terme de Redován amb Cox.
Seguint la línia de cims cap a l'oest, es descendeix paulatinament en altitud i a l'altura de la cota 220 el límit del paratge comença a descendir en direcció sud-oest fins a arribar a una altitud de 70 m.s.n.m.
2. Delimitació geogràfica: el Paratge Natural Municipal La Sierra queda delimitat pel polígon els vèrtexs del qual amb les corresponents coordenades, que consideren el sistema de referència European Datum 1950 (ED 50) i el sistema cartogràfic UTM (fus 30 N), s'inclouen en un arxiu en format digital que es troba a disposició de qui vullga consultar-lo en les dependències de la direcció general competent en matèria d'espais naturals protegits.
3. La superfície total del Paratge Natural Municipal La Sierra és de 185,53 hectàrees.
ANNEX I / ANEXO I

Annex III
Part dispositiva del Pla Especial de Protecció del Paratge
Natural Municipal La Sierra, al terme municipal de Redován
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest pla especial (en endavant, PE), es redacta a l'empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Constitueix un dels plans especials previstos en els articles 177 i següents del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
Article 2. Finalitat
L'objectiu genèric pel qual es redacta aquest PE és l'establiment de les mesures necessàries per a garantir la protecció del Paratge Natural Municipal La Sierra quant a la conservació i la millora de la fauna i flora, com també de les singularitats geològiques, paisatgístiques i culturals que presenta. El PE constitueix, per tant, el marc que ha de regular el règim de l'espai natural, els usos i activitats i l'ús públic d'aquest.
Article 3. Àmbit
1. El paratge se situa a l'extrem nord-est del terme municipal de Redován, municipi pertanyent a la comarca del Baix Segura, al sud de la província d'Alacant. El seu contorn és en gran part coincident amb la forest d'utilitat pública La Sierra.
Partint de l'àmbit de la forest La Sierra de Redován, la delimitació del paratge pel sud coincideix bàsicament amb la línia de terreny forestal. Per aquesta part el terreny forestal entra en contacte amb altres usos com ara l'agrícola, l'industrial i l'urbà, ja que el nucli urbà de Redován, com també altres barris perifèrics, afronta amb el paratge.
El límit nord del paratge discorre per la línia de cims de la serra de Callosa. Aquesta línia, al seu torn, constitueix el límit de terme de Redován amb Cox.
Seguint la línia de cims cap a l'oest, es descendeix en altitud i a l'altura de la cota 220 el límit del paratge comença a descendir en direcció sud-oest fins a arribar a una altitud de 70 m.s.n.m.
2. El paratge limita:
- Al nord: amb el terme municipal de Cox.
- A l'est: amb el terme municipal de Callosa de Segura.
- Al sud: amb el nucli urbà de Redován i les hortes del Baix Segura.
- A l'oest: amb el terreny forestal que queda al costat del límit de la forest d'utilitat pública La Sierra.
3. El paratge natural municipal té una superfície de 185,53 hectàrees.
Article 4. Efecte
1. De conformitat amb el que disposa l'article 42 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PE s'ha d'ajustar al que preveu la legislació urbanística.
2. Les determinacions d'aquest PE són d'aplicació directa i prevalen sobre el planejament urbanístic municipal.
3. El planejament urbanístic municipal que s'aprove després de l'entrada en vigor d'aquest PE haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes aquest, i assignar les classificacions i qualificacions del sòl d'acord amb les normes i els criteris ací establits, i de manera que es respecten les limitacions d'ús imposades pel PE.
4. Les determinacions d'aquest pla s'han d'entendre sense perjudici de les contingudes en les legislacions sectorials i, en particular, de les normes, reglaments o plans que s'aproven per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora d'aquest pla, com també les d'aquells destinats a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i el desenvolupament sostenible.
En el cas que la normativa continguda en aquest pla resulte més protectora, s'ha d'aplicar aquesta amb preferència sobre la continguda en la legislació sectorial, sempre que no estiga en contradicció amb la finalitat d'aquesta. En tot cas, l'aprofitament urbanístic dels terrenys s'ha de realitzar d'acord amb les previsions d'aquest PE.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El PE s'ha de tramitar segons la legislació vigent.
2. Les determinacions del PE entraran en vigor a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents fins que no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
3. La revisió o modificació de les determinacions del pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els mateixos tràmits que s'hagen seguit per a l'aprovació, i per tant estan sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
4. Quan s'elabore i aprove la norma de gestió del lloc d'importància comunitària Sierra de Callosa de Segura, aquesta normativa ha de ser objecte d'adaptació, si és el cas, en aquells àmbits en què la norma de gestió ho establisca.
Article 6. Contingut
El contingut de la documentació del PE es correspon amb el que disposa l'article 183 del Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, aprovat mitjançant el Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell. En concret, inclou els apartats següents:
1. Memòria informativa i justificativa:
Inclou els aspectes descriptius i justificatius, com també els estudis complementaris necessaris per al desenvolupament de l'ordenació, d'acord amb els objectius que en justifiquen l'elaboració.
2. Normativa:
La normativa d'aquest pla es divideix en dos grans apartats. El primer es troba dedicat a l'establiment de normes generals per a la protecció de recursos naturals i per a la regulació de determinades activitats que incideixen en el medi natural. El segon es dedica a l'establiment de normes específiques per a la protecció d'espais determinats en funció de les característiques que els són pròpies, els valors que presenten i els usos principals que tenen assignats.
3. Plànols:
El pla especial inclou els plànols següents:
I) Plànols d'informació.
II) Plànols d'ordenació.
4. Normes per a la gestió.
5. Mecanismes de finançament.
6. Règim sancionador.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest PE cal atendre al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document que conté els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans coincidisca també amb la memòria, de tal manera que es faça palesa l'existència d'alguna errada material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PE ha de prevaldre aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del pla.
4. En qualsevol supòsit no previst en aquest pla serà preceptiu l'informe favorable de l'Ajuntament de Redován i de l'òrgan competent en matèria de la Xarxa Natura 2000, sense perjudici de les competències sectorials que puga haver-hi.
Article 8. Règim d'avaluació d'impactes ambientals
1. Els projectes, plans, obres i actuacions que es realitzen o implanten en l'àmbit territorial del paratge s'han de sotmetre al règim d'avaluació ambiental establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre avaluació de l'impacte ambiental vigent en aquell moment.
2. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que calga per a la gestió del lloc, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que tindrà.
Article 9. Autoritzacions i informes previs
1. Aquesta normativa, en les normes generals, especifica les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització especial de l'Ajuntament de Redován i aquells que requereixen informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. Les autoritzacions anteriors s'han d'atorgar sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial a determinades activitats, com també en concordança amb el que estableix aquesta normativa.
TÍTOL II
Normes generals de regulació d'usos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos de domini públic
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 10. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit del PE s'ha de regir, amb caràcter general, per la normativa sectorial en matèria d'aigües, i, de manera especial, pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, i disposicions que el despleguen.
2. En l'aplicació d'aquest PE, cal tenir en compte el principi rector del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de manera que aquest siga compatible amb la gestió pública de l'aigua, l'ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la natura a l'efecte que aquest regula, i fonamentalment quant al domini públic hidràulic.
3. En relació amb el domini públic hidràulic, i en el marc de les competències que li són atribuïdes per la Constitució, l'Estat ha d'exercir les funcions que li són assignades per la legislació sectorial vigent.
Article 11. Qualitat de l'aigua
1. Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric.
2. A fi de protegir la qualitat de les aigües, s'ha de vetlar per l'estricte compliment de la legislació vigent en matèria d'extracció d'aigües, abocaments i depuració.
Article 12. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Cal mantenir les condicions naturals dels llits, i queden prohibides les obres i construccions, amb caràcter provisional o permanent, que puguen alterar o dificultar el curs de les aigües, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de llits.
2. Es consideren compatibles amb la protecció del paratge les actuacions de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Segura, en l'àmbit de les seues competències.
3. A la zona de domini públic hidràulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, cal conservar la vegetació de ribera, i no s'hi permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. S'hi permeten labors de neteja i desbrossament selectius quan hi haja risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda o quan hi haja risc d'incendis.
4. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, com també l'extracció d'àrids, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la toxicitat o per la composició química i bacteriològica que presenten, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
Article 14. Abocaments
1. En aplicació de l'article 100 del Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Aigües, es prohibeix, amb caràcter general, l'abocament directe o indirecte d'aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat que es dispose d'autorització administrativa prèvia.
2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals, com també l'abocament o el depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que en siga la natura, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o la degradació de l'entorn, excepte en els casos de neteja d'acord amb el que preveu l'article 49 del Reglament del domini públic hidràulic.
3. Per a la concessió d'una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol natura s'exigirà la justificació del tractament que haja de donar-se a aquests per a evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que s'ajuste a les condicions de qualitat exigides per als usos a què vagen a ser destinades; en tot cas, les aigües resultants no podran superar els límits establits en la legislació sectorial.
4. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
Article 15. Captacions d'aigua
Queda prohibida l'obertura de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PE, excepte aquelles que efectue la Confederació Hidrogràfica del Segura, en l'àmbit de les seues competències.
Secció segona
Protecció de sòls
Article 16. Moviment de terres i extracció de recursos minerals
1. De forma general, es prohibeix l'extracció de recursos minerals a tot l'àmbit del paratge.
2. Els moviments de terra que es realitzen com a conseqüència de l'execució d'actuacions o obres permeses en aquesta normativa estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència urbanística.
3. Quan es tracte de moviments de terra per a la correcció de talussos amb perill d'erosió, es permetran sempre que es limite a la mínima àrea d'actuació possible, complisquen les condicions establides en l'autorització administrativa corresponent i llicència urbanística necessària, i no comporten la destrucció o el deteriorament d'espècies vegetals protegides o de gran valor ambiental.
Article 17. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del pla, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar o recuperar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. Aquelles actuacions que puguen alterar o perjudicar de manera significativa les condicions de l'espai natural o de les espècies de flora silvestre existents requereixen la redacció d'una memòria o projecte que ha de ser aprovat per l'ajuntament amb autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Els treballs de restauració de la coberta vegetal han d'anar adreçats a la conservació i la recuperació de les formacions vegetals autòctones.
Article 18. Pràctiques de conservació de sòls
1. S'hi prohibeix la destrucció de bancals i marges d'aquests, com també les transformacions agrícoles i els treballs que posen en perill la seua estabilitat o en comporten l'eliminació.
2. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració ha de cuidar l'estabilització i la regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
3. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu.
4. S'hi prohibeixen els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
5. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatòria la fixació d'aquests mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi haja altres solucions, es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre
Article 19. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola. Aquesta determinació no inclou la vegetació adventícia que acompanya els cultius ni les formacions ruderals i nitròfiles que colonitzen els carrers, vials, parets, cunetes, abocadors, enderrocs, erms i altres àrees molt antropitzades.
Article 20. Tala i recol·lecció
1. Sense perjudici del que disposa l'article 17 d'aquestes normes, s'hi prohibeix la recol·lecció total o parcial de taxons vegetals per a fins comercials.
2. La tala i recol·lecció total o parcial de les espècies vegetals està sotmesa al que disposa el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.
3. Sense perjudici del que disposa el punt 2 d'aquest article, s'hi permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors, plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sempre que hi haja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En el cas de recol·lecció de plantes silvestres o bolets, queda prohibit arrancar-los, i s'han de recol·lectar mitjançant tallada, i no s'hi permet la utilització d'instruments com ara aixades o rastells.
4. L'extracció de fusta o llenya es pot realitzar acollint-se al que disposa el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, o la legislació vigent en matèria d'aprofitament forestal.
5. A més del supòsit indicat en el punt anterior, pot efectuar-se de manera extraordinària l'extracció de fusta o llenya, si respon a algun dels criteris següents:
a) Com resultat de labors de prevenció d'incendis.
b) Com resultat de mesures fitosanitàries.
c) Amb motiu d'estudis científics.
d) Per a eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
Article 21. Regeneració i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal han de tenir per objectiu la formació i la potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del pla, en els distints estadis de desenvolupament.
2. La gestió dels recursos forestals ha de dirigir les seues actuacions a la conservació, millora i protecció dels terrenys forestals segons les determinacions de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i al reglament executiu d'aquesta, aprovat per Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell.
3. Queden prohibides la introducció i la repoblació amb espècies exòtiques, entenent aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del pla.
4. Queda prohibida en l'àmbit del paratge la introducció d'espècies susceptibles de constituir plagues o de generar malalties.
5. És obligatòria l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura natural d'una finca forestal; cal presentar d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme, al qual han d'ajustar-se els treballs que s'hi facen..
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 22. Protecció de la fauna silvestre
1. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa sectorial aplicable en matèria de protecció de la fauna.
2. Sense perjudici de la normativa sectorial aplicable sobre fauna, es consideren protegides totes les poblacions d'espècies animals silvestres del paratge, amb les excepcions següents:
a) Espècies cinegètiques, regulades específicament per les normatives sectorials.
b) Espècies el control de poblacions de les quals puga ser autoritzat o promogut per la conselleria competent en matèria de medi ambient de conformitat amb les determinacions de la normativa sectorial sobre fauna.
3. Les intervencions que es realitzen al paratge sobre la coberta vegetal, els sòls, el medi hídric i, en general, els distints hàbitats faunístics, han de garantir el manteniment de les condicions adequades per a la pervivència i, si és el cas, la reproducció de les poblacions animals afectades. En tot cas, qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense que siga necessari per a la aquesta, puga afectar de forma apreciable el paratge natural municipal, ja siga individual o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de sotmetre a una adequada avaluació de les repercussions que puga tenir.
4. Amb caràcter general, i sense perjudici del que estableix la legislació sectorial sobre fauna, en l'àmbit del paratge no es permeten les activitats que poden provocar, directament o indirectament, la destrucció o el deteriorament de poblacions d'espècies animals silvestres o dels hàbitats d'aquests. La prohibició s'estén especialment als hàbitats i enclavaments necessaris per als cicles vitals de la fauna com ara nius, caus i dormidors, com també en les èpoques de major sensibilitat.
En particular, s'hi prohibeix:
a) La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura en viu, la possessió o l'exposició d'animals vius o les restes d'aquests que es troben protegits per la legislació sectorial vigent i per aquestes normes.
b) La recol·lecció, la possessió o el comerç d'ous o cries.
c) La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
d) L'emissió de llums que incidisquen negativament sobre hàbitats i enclavaments d'especial interés per a la fauna.
Article 23. Repoblació o solta d'animals
1. S'hi prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del pla, excepte la utilització d'espècies per a control biològic de plagues que realitze l'administració o autoritze.
2. Tota reintroducció d'espècies faunístiques autòctones actualment desaparegudes al paratge, com també els eventuals reforçaments poblacionals d'espècies existents i el mode de realitzar-los, han de ser autoritzats o promoguts per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 24. Tanques i tancaments
L'alçament de tanques i tancaments en l'àmbit del pla especial ha de complir el que disposa el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, i requereix l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Tot això, sense perjudici de l'obtenció de la corresponent llicència urbanística, en els termes previstos per la llei.
Secció cinquena
Xarxa Natura 2000
Article 25. Xarxa Natura 2000
La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica coherent composta pels llocs d'importància comunitària (LIC), fins que es transformen en zones especials de conservació, aquestes zones especials de conservació i les zones d'especial protecció per a les aus, la gestió de les quals ha de tenir en compte les existències econòmiques, socials i culturals, com també les particularitats regionals i locals.
Article 26. Aplicació d'aquesta normativa en tant que és un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000
1. En tant s'elabore i aprove la norma de gestió del LIC Sierra de Callosa de Segura, i basant-se en el que estableixen els articles 6.3 i 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, aquest paratge natural municipal queda subjecte al règim general de conservació especificat en aquesta normativa. Aquest règim preveu els mecanismes adequats per a garantir la conservació dels hàbitats i les espècies inclosos en el seu àmbit, tal com estableix la Directiva 92/43/CEE, incloent-hi l'avaluació de l'efecte dels plans i projectes que l'afecten.
2. La norma de gestió del LIC ha d'establir, si és el cas, aquells àmbits d'aquesta normativa que hagen de ser objecte d'adaptació.
Secció sisena
Protecció del paisatge
Article 27. Impacte paisatgístic
1. Els valors paisatgístics del paratge es consideren un criteri determinant per a la ubicació dels distints usos. En conseqüència, la implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic, han de realitzar-se de manera que se'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge.
2. En tot cas, les instal·lacions i edificacions al medi rural han d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la integració en el paisatge.
3. L'ajuntament ha de tenir en compte, en autoritzar els projectes referents al paratge, o emetre'n informe, l'efecte que el fet de realitzar-los pot tenir sobre els valors paisatgístics d'aquest.
4. Les actuacions de qualsevol tipus que siguen autoritzades s'han de realitzar atenent a la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
5. Cal protegir el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc., per a la qual cosa s'han d'establir perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que en garantisquen la prominència en l'entorn.
Article 28. Publicitat estàtica
1. S'hi prohibeix, amb caràcter general, la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
2. Al paratge s'hi poden admetre únicament els indicadors d'activitats, establiments i llocs que per les dimensions, disseny i col·locació estiguen adequats a l'estructura ambiental on s'instal·len, com també tots els de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'àmbit territorial objecte del pla.
Article 29. Integració paisatgística
1. L'equipament públic (bancs, taules, papereres, palissades, passamans, etc.), les edificacions, infraestructures verticals de transport d'energia elèctrica o altres elements introduïts per l'home al medi natural han d'emprar materials o acabats les característiques de color, lluentor i textura dels quals presenten un aspecte neutre des del punt de vista paisatgístic i que no resulten especialment cridaners, visibles o inusuals.
2. En general, s'ha de procurar l'ús de materials naturals com ara la fusta i la pedra. No obstant això, si es requereix cap altre tipus de materials, s'ha de procurar la integració cromàtica d'aquests amb l'entorn; evitar l'ús d'acabats amb tonalitats saturades o molt lluminoses, i evitar materials els acabats dels quals causen lluentors o reflectàncies pròpies dels acabats metàl·lics. En general, convé optar per l'enfosquiment de les superfícies i els acabats mats.
3. Els tancaments han de ser senzills i visualment permeables, especialment als punts des dels quals és possible contemplar vistes panoràmiques.
Secció setena
Protecció del patrimoni cultural
Article 30. Patrimoni cultural
1. La Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que el patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra natura cultural. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les tècniques, pràctiques i els usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'aquest patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites d'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.
2. Els elements i conjunts considerats recursos arqueològics i historicoartístics, poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals, i després de l'obtenció prèvia de l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.
3. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos a zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta natura o indicis de l'existència d'aquestes restes, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estan obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en els termes preceptuats en l'article 65 de la Llei 4/1998, el règim del qual s'ha d'aplicar íntegrament. Tractant-se de béns mobles, la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, en el termini de deu dies des que tinga coneixement de la troballa, pot acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i la vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, ha de prorrogar la suspensió de les obres i determinar les actuacions arqueològiques o paleontològiques que hagen de realitzar-se. En qualsevol cas, ha de donar compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no pot durar més del temps imprescindible per a la realització de les actuacions esmentades. Hi seran d'aplicació les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, dels perjudicis que la pròrroga de la suspensió puga ocasionar.
Secció vuitena
Protecció de coves i elements d'interés geològic
Article 31. Protecció de coves i elements d'interés geològic
1. Es consideren d'especial protecció tots aquells elements de singular interés geològic i geomorfològic, com també les coves i avencs presents dins de l'àmbit del paratge.
2. En general, aquest pla està subjecte al que dispose la legislació sectorial que siga d'aplicació a cadascun dels elements considerats dins d'aquest article.
3. Per a les coves i avencs presents en l'àmbit del paratge cal ajustar-se al que disposa el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana. En especial, cal respectar els perímetres de protecció mencionats en l'article 9 del decret.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 32. Activitats extractives i mineres
Es prohibeix la realització d'activitats extractives i mineres en l'àmbit del PE.
Secció segona
Activitats agràries
Article 33. Concepte
A l'efecte d'aquest pla, es consideren agràries les activitats relacionades directament amb l'explotació econòmica dels recursos vegetals cultivats, mitjançant l'ús de mitjans tècnics i instal·lacions que no impliquen ni tinguen com a conseqüència la transformació del seu estat o característiques essencials.
Article 34. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del pla el manteniment de les activitats agràries que s'hi registren en el moment de l'aprovació d'aquest, sempre que siguen compatibles amb el planejament en vigor en aquell moment i hagen obtingut totes les autoritzacions sectorials corresponents i l'avaluació ambiental, si és el cas.
2. Es prohibeix l'ampliació de la superfície de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efec-tuar-se sobre aquestes àrees.
3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, no es consideren sotmesos a l'activitat agrícola els terrenys el cultiu dels quals s'haja abandonat per un termini superior a 10 anys o que hagen adquirit signes inequívocs de la seua vocació forestal.
4. S'hi prohibeixen, amb caràcter general, les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
Article 35. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agràries
S'hi prohibeix, amb caràcter general, tot tipus d'edificació de nova planta, com també construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària (magatzems de productes i maquinàries, quadres, estables, etc.), o a la primera transformació de productes (assecadors, serradores, etc.).
Article 36. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establits pels organismes competents. En tot cas, s'hi prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
Secció tercera
Activitats ramaderes
Article 37. Concepte i règim general d'ordenació
1. Amb caràcter general, es considera autoritzat el pasturatge extensiu dins de l'àmbit del PE. L'exercici d'aquesta activitat s'ha de sotmetre a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals ha de realitzar-se, almenys, tenint en compte les condicions següents:
a) Delimitació de les àrees fitades.
b) Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
c) Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
d) En tot cas, les activitats ramaderes han de ser compatibles amb els usos didàctics i recreatius del paratge.
3. Segons s'estableix en l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció a terrenys forestals incendiats, els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no poden ser destinats al pasturatge, almenys, durant els cinc anys posteriors a aquest.
Article 38. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats ramaderes
Queden prohibides les construccions i instal·lacions ramaderes de nova planta en l'àmbit del paratge. Aquesta prohibició s'estén tant a la ramaderia intensiva estabulada com a les construccions lligades a les explotacions extensives o semiextensives, com ara pletes, corrals i dormidors.
Article 39. Apicultura
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables a tot l'àmbit del paratge, sempre que complisquen les disposicions del Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen normes d'ordenació de les explotacions apícoles.
2. En el cas que els ruscos provoquen molèsties significatives o riscos per a l'ús públic, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot disposar traslladar-los a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé retirar-los definitivament del paratge.
Secció quarta
Activitat forestal
Article 40. Gestió del terreny forestal
1. A l'efecte d'aquest pla, es consideren forests o terrenys forestals els així definits en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. En l'àmbit del PE el règim de gestió dels terrenys forestals és el referit amb caràcter general per la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests. Del que estableix el capítol II, competències de les administracions públiques, es dedueix que atés que la forest La Sierra és una forest d'utilitat pública, la competència de la gestió forestal recau sobre l'administració autonòmica, encara que es tracte d'una forest propietat de l'ajuntament.
3. Cal promoure la firma de convenis, consorcis o qualsevol altra figura prevista per la legislació, entre l'administració forestal i l'ajuntament o propietaris particulars de terrenys forestals per a la realització de labors de reforestació i regeneració, treballs i tractaments de prevenció i extinció de plagues i malalties i de prevenció d'incendis.
Article 41. Repoblació forestal
Sense perjudici del que disposa l'article 21 d'aquestes normes, la repoblació de terrenys forestals ha d'ajustar-se a les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
Article 42. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a l'efecte d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de selecció, llenyes, corfes, pastos, fruits, llavors, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requereixen d'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes.
2. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del paratge han d'ajustar-se al que disposen les normes i els plans sectorials que siguen d'aplicació.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
4. L'aprofitament de pastos i recursos cinegètics pot limitar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment a zones repoblades o en procés de regeneració.
5. D'acord amb el que disposa l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals s'ha de realitzar exclusivament mitjançant les vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
Article 43. Silvicultura
1. En l'àmbit del paratge han d'aplicar-se tècniques silvícoles tan poc agressives com siga possible per a millorar la biodiversitat i la multifuncionalitat de l'ecosistema forestal, i evitar, amb caràcter general, les acumulacions innecessàries de combustible a la forest.
2. En la planificació de les intervencions s'ha de tendir a la formació de masses que protegisquen el sòl adequadament i al mateix temps tinguen una estructura amb discontinuïtat horitzontal i vertical de combustible per a reduir el risc d'incendis.
Article 44. Incendis forestals
1. En general, i en matèria d'incendis forestals, aquest pla està subjecte al que determina la legislació sectorial específica en la matèria.
2. En particular, cal establir les mesures necessàries per a la prevenció i extinció d'incendis en l'àmbit del PE.
3. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, el Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, estableix en l'article 4 que els terrenys forestals que hagen patit l'efecte d'un incendi no es poden destinar al pasturatge en els cinc anys següents.
4. Es prohibeix l'ús del foc, amb qualsevol finalitat, a tot l'àmbit del paratge, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
5. Tant en el Pla local de prevenció d'incendis forestals, preceptiu segons l'article 138 del Decret 98/1995, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, com en el Pla d'actuació municipal davant del risc d'incendis, regulat en el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, que es redacten a nivell municipal, ha de considerar-se el paratge natural municipal com una àrea d'especial protecció i prioritat de defensa, figura a la qual fa referència l'article 140 del Decret 98/1995, anteriorment mencionat. Per a l'aprovació d'aquests plans s'ha d'obtenir en tot cas informe favorable del servei corresponent de l'administració competent en matèria d'incendis forestals.
Secció cinquena
Activitat cinegètica
Article 45. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PE, i queda subjecta als períodes i les condicions establits en la legislació sectorial específica i als articles següents.
2. En particular, la caça està permesa en aquells terrenys que actualment compleixen les condicions legals establides per a aquesta activitat.
Article 46. Ordenació cinegètica
1. En general, i en matèria d'ordenació cinegètica, aquest pla està subjecte al que disposa la legislació sectorial que siga d'aplicació.
2. Atés que la forest té la condició de zona comuna de caça, segons s'estableix en l'article 33 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça de la Comunitat Valenciana, per a assegurar l'ordenat aprofitament del recurs, cal complir les directrius d'ordenació cinegètica de la Comunitat Valenciana i les ordres anuals de veda. En aquestes zones pot habilitar-se un únic període de caça amb armes no superior a 8 setmanes.
3. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot determinar en l'àmbit del pla, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i els períodes hàbils.
4. L'ús cinegètic del paratge ha de ser compatible amb els usos didàctics i recreatius d'aquest.
Secció sisena
Activitat industrial
Article 47. Activitat industrial
Pel fet de considerar-la incompatible amb l'objecte de protecció d'aquest pla, queda prohibida l'activitat industrial de qualsevol tipus en l'àmbit del PE, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
Secció setena
Ús públic del paratge natural municipal
Subsecció primera
Pla d'ús públic del paratge natural municipal
Article 48. Pla d'ús públic del paratge natural municipal
1. Cal fomentar l'elaboració del pla d'ús públic del paratge, el qual ha de contenir les determinacions necessàries per a l'ordenació i la gestió de les activitats lligades al gaudi ordenat i a l'ensenyament dels valors ambientals i culturals del paratge efectuades tant per iniciativa pública com privada o mixta.
2. L'ús públic del paratge ha de ser concorde amb els usos permesos en sòl no urbanitzable protegit segons la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, en especial, en relació amb les activitats recreatives i esportives que poden dur-se a terme en l'àmbit del PE.
3. L'elaboració del pla d'ús públic comporta la realització dels estudis corresponents en què s'avalue la incidència que el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats pot tenir sobre els valors naturals que van motivar la declaració del paratge natural municipal, a fi d'evitar impactes negatius sobre aquests.
4. Aquest pla d'ús públic ha de contenir necessàriament la regulació de la pràctica d'activitats de muntanya com ara senderisme, escalada, etc., en l'àmbit del paratge. Amb aquest fi, ha d'establir els llocs i els períodes en què es poden efectuar aquestes activitats sense perjudici per als valors naturals del paratge. S'ha d'ajustar en tot cas al que disposa el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural, o a la legislació vigent en matèria de senderisme i esports de muntanya.
5. En el pla s'han de determinar per a la posterior senyalització, les vies d'accés al paratge, les zones d'aparcament, els camins no transitables amb vehicles, i les sendes.
6. El pla d'ús públic ha d'establir una ordenació i zonificació detallada a fi de regular les activitats de gaudi concentrat i les activitats esportives establides en els articles 51 i 54, respectivament.
7. El pla d'ús públic del paratge s'ha de complementar amb actuacions de promoció i conscienciació social sobre els aspectes ambientals d'aquest.
8. El pla d'ús públic del paratge l'ha d'aprovar l'ajuntament, amb un informe vinculant de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Prèviament a l'aprovació s'han de demanar els informes que es consideren oportuns per a garantir una adequada regulació de l'ús públic, i, en particular, serà necessària l'obtenció de l'informe previ de la conselleria competent en matèria de biodiversitat.
Subsecció segona
Allotjament turístic i altres activitats hostaleres
i recreatives vinculades a construccions
Article 49. Campaments de turisme o càmpings
Es prohibeixen els càmpings i campaments públics i privats en tot l'àmbit del paratge natural municipal.
Article 50. Activitats recreatives i d'esplai vinculades a construccions
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions turístiques i recreatives en l'àmbit del pla especial.
2. Es prohibeix la construcció d'edificacions esportives en l'àmbit del pla especial.
Subsecció tercera
Activitats recreatives no vinculades a construccions
Article 51. Gaudi concentrat
El gaudi concentrat es defineix com aquell que s'efectua en un espai habilitat per a activitats recreatives, dotat amb equipaments d'escassa entitat com ara taules, bancs i papereres.
Aquest s'ha d'efectuar exclusivament a les zones habilitades a l'efecte, sempre que no comporte cap minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
Article 52. Circulació motoritzada al paratge
1. Amb caràcter general, a aquest respecte cal ajustar-se al que disposa el Decret 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles pels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana.
2. En particular, es prohibeix la circulació motoritzada fora de les carreteres i els camins agrícoles i forestals del paratge, excepte en els casos següents:
a) Vehicles autoritzats per l'ajuntament.
b) Vehicles amb fins d'aprofitament agrari i aquells destinats a la realització de treballs de conservació i regeneració de la vegetació, i manteniment de llits i gestió dels recursos hídrics.
c) Vehicles de les administracions públiques que circulen com a conseqüència de necessitats del servei o de la realització d'activitats de manteniment de les infraestructures, serveis públics, etc.
d) Vehicles que realitzen serveis de rescat, emergència o qualsevol altre de naturalesa pública.
e) Vehicles de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
3. L'ajuntament pot limitar l'accés al públic a determinades àrees per raó de la fragilitat d'aquestes, per a evitar molèsties a la fauna o per raons referides a la conservació de valors i recursos naturals o culturals que es motiven justificadament.
Article 53. Acampada lliure
Es prohibeix l'acampada lliure a tot l'àmbit del paratge.
Article 54. Activitats esportives organitzades
1. Amb caràcter general, aquestes activitats s'hi poden exercir sempre que no produïsquen minva en els valors naturals i paisatgístics existents a la zona.
2. Es permet la realització d'esports pels particulars que no requerisquen la utilització d'elements sorollosos o puguen causar danys a la fauna i flora presents a la zona.
3. Qualsevol activitat esportiva organitzada per entitats públiques o privades fora dels espais habilitats per a aquest fi a l'àmbit del paratge requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament.
4. Es prohibeix, amb caràcter general, la pràctica d'activitats motoritzades amb fins esportius o lúdics, com ara motocròs, trial, quads i semblants.
Article 55. Escalada
1. Amb caràcter general, l'escalada es considera una activitat compatible en l'àmbit del paratge sempre que no se'n vegen afectats els valors naturals.
2. Concretament, a fi de protegir l'àguila de panxa blanca present al paratge, es prohibeix l'escalada al sector Botri durant tot l'any.
Secció vuitena
Activitats d'urbanització i edificació
Article 56. Urbanisme
Aquest pla especial, a l'efecte urbanístic, manté les qualificacions establides en el Pla General d'Ordenació Urbana de Redován, aprovat per acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme d'Alacant l'11 de maig de 2007. Únicament es modifica la qualificació d'una parcel·la de pineda inclosa al sector de sòl urbanitzable ordenat detalladament d'ús residencial (SUZP-R3), que passa a tenir la qualificació de sòl urbà-parc públic (PQL) adscrit a la xarxa primària.
Article 57. Edificació
1. Sense perjudici del que estableix la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat, del Sòl No Urbanitzable, s'hi prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta.
2. Amb caràcter general, es permet a tot l'àmbit del paratge la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa en el disseny i la composició s'ha de respectar l'entorn en què s'enclaven. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, pot exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
3. Les obres que es duguen a terme en construccions o edificacions catalogades s'han d'ajustar al que estableix el planejament urbanístic vigent.
Secció novena
Infraestructures
Article 58. Normes generals sobre les obres d'infraestructures
1. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització d'infraestructures de qualsevol tipus com ara, línies elèctriques, de telecomunicacions o infraestructures viàries, excepte les obres d'infraestructura que ha de realitzar la Confederació Hidrogràfica del Segura en l'àmbit de les seues competències, com també aquelles obres d'interés general de l'Estat. En aquests casos, s'ha d'optar per aquelles solucions que des del punt de vista ambiental causen menor impacte sobre l'espai, i és necessària l'obtenció de l'informe favorable previ de la conselleria competent en matèria d'espais naturals protegits, sense perjudici de l'obligació d'obtenir les llicències o autoritzacions que siguen aplicables amb caràcter sectorial.
2. La realització d'obres per a la instal·lació, el manteniment o la remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus ha d'atenir-se, a més de les disposicions de les normatives sectorials aplicables, als requisits genèrics següents:
a) Els traçats i emplaçaments han de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, a fi d'evitar la creació d'obstacles a la lliure circulació de les aigües o el rebliment d'aquestes, la degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i a la terminació de les obres cal restaurar el terreny i la coberta vegetal. Així mateix, s'ha d'evitar la realització d'obres en aquells períodes en què puga comportar alteracions i riscos per a la fauna.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures han d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística.
Article 59. Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana
A aquest respecte cal ajustar-se al que estableix el Pla d'acció territorial de caràcter sectorial, Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell, que qualifica l'àmbit del PE com a zona exterior residual.
Secció deu
Activitats d'investigació
Article 60. Promoció de les activitats d'investigació
1. Amb independència del potencial ús públic del paratge com a recurs utilitzable en la investigació bàsica sobre el medi físic, el territori i l'ambient socioeconòmic i cultural, a disposició en forma ordenada dels investigadors i les entitats i organismes especialitzats, l'ajuntament, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de medi ambient, per a una millor gestió i administració de l'espai protegit, ha de promoure la realització d'activitats d'investigació aplicada en matèria de coneixement i gestió dels recursos ambientals i culturals.
2. Aquestes activitats poden realitzar-se, atenent a les característiques d'aquestes i als seus requeriments en mitjans humans i materials, amb mitjans propis de les administracions públiques competents o mitjançant les oportunes col·laboracions amb entitats i organismes científics, tècnics o acadèmics. A aquest respecte, se signaran amb els organismes oportuns i les entitats científiques i acadèmiques, els convenis o acords de col·laboració necessaris.
3. Les matèries prioritàries d'investigació aplicada en l'àmbit del paratge són les següents, en llista oberta que pot adaptar-se a les necessitats de la gestió de l'espai protegit:
a) Investigació bàsica sobre les espècies de flora i fauna autòctona.
b) Desenvolupament de programes de conservació, recuperació i gestió d'espècies de flora i fauna considerades d'interés especial pel seu caràcter endèmic, rar o amenaçat, com també sobre les condicions per a la recuperació o millora dels hàbitats.
c) Investigació etnogràfica i etnològica sobre el medi humà tradicional del paratge.
d) Investigació sobre mètodes d'administració i gestió dels recursos naturals des de distintes perspectives: jurídica, administrativa, econòmica.
e) Mètodes de gestió de l'ús públic del paratge, des dels punts de vista tècnic, sociològic, econòmic i empresarial.
4. L'ajuntament ha de facilitar el coneixement i ha de promoure la divulgació dels treballs d'investigació realitzats en l'àmbit del paratge.
Article 61. Autoritzacions
Sense perjudici del règim general d'autoritzacions que figura en les disposicions generals d'aquesta normativa, s'estableix el règim específic següent per a la realització, per persones o entitats alienes a l'ajuntament o a la conselleria competent en matèria de medi ambient, d'activitats o projectes d'investigació que tinguen com a objecte els recursos ambientals i culturals del paratge:
1. Les actuacions que afecten directament o indirectament la flora, la fauna o els hàbitats protegits requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Amb aquesta finalitat, la persona o entitat que haja d'efectuar l'activitat investigadora ha d'adjuntar a la sol·licitud una memòria del projecte d'investigació que s'haja d'efectuar.
2. Les autoritzacions poden contenir condicions o restriccions per a l'execució del projecte. Cap revocar-les si les investigacions s'aparten del que estableix la memòria del projecte presentat, o si les tasques d'investigació s'han dut a terme vulnerant les directrius establides per l'autorització.
3. La persona o entitat que haja de realitzar l'activitat investigadora ha d'informar-ne l'ajuntament a l'inici dels estudis o treballs, i una vegada conclosos ha de presentar a l'ajuntament un informe sobre els resultats, com també sobre qualsevol altra dada que puga ser interessant des del punt de vista científic o de gestió de l'espai natural. En el cas que els treballs d'investigació autoritzats es publiquen, el director del projecte ha d'aportar un exemplar de la publicació.
4. Les autoritzacions atorgades per a anellament científic d'aus no exclouen de la necessitat que l'anellador obtinga els permisos corresponents dels particulars, si és el cas.
5. Els promotors de projectes d'investigació sobre els valors naturals i culturals del paratge que, pel fet de no afectar directament la flora, la fauna o els hàbitats protegits, no requereixen autorització prèvia, no obstant això han de comunicar a l'ajuntament l'existència del projecte, i han de facilitar-li l'accés als resultats de les investigacions amb destinació al fons documental del paratge.
TÍTOL III
Normes Particulars
CAPÍTOL I
Concepte i aspectes generals
Article 62. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest PE, s'ha distingit l'àmbit amb les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
a) Àrea forestal.
b) Àrea d'ús públic.
c) Àrees de restauració.
d) Microreserva de flora Peñón de la Lobera.
2. Les determinacions inherents a aquestes categories de protecció constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest PE.
Article 63. Interpretació
1. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars són aplicables les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
2. En la interpretació de la normativa prevalen les normes particulars sobre les generals.
CAPÍTOL II
Àrea forestal
Article 64. Caracterització
1. Es tracta d'una zona d'alt valor natural els ecosistemes del qual proporcionen recer a un ampli espectre d'espècies d'interés ecològic.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Preservar la qualitat ambiental.
b) Conservació de la vegetació existent, potenciació d'aquesta i de la seua regeneració natural.
c) Mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica del paratge.
d) Conservar i restaurar les fites paisatgístiques existents.
3. Plantejar aquests objectius comporta, necessàriament, una limitació de les possibilitats d'ús públic, i s'hi permeten únicament aquells usos compatibles amb els objectius proposats, sobretot els de tipus científic i cultural.
Article 65. Localització
Comprén la major part de l'àmbit del paratge. Aquest espai queda assenyalat i delimitat en el corresponent pla d'ordenació d'aquest PE.
Article 66. Usos permesos
1. S'hi consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Tractaments de millora i conservació de la vegetació, com ara cures culturals i neteges, eliminació selectiva del matoll i, en especial, mesures per a afavorir la regeneració natural.
b) Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquest espai o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Incloent-hi actuacions i adequacions didacticonaturalístiques de caràcter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, o miradors.
c) Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
d) Repoblació forestal, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obres públiques. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística, requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
f) Sense perjudici del que disposa l'article 20 d'aquestes normes, es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara espàrrecs, mores, etc., sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibida l'arrancada de la planta, que s'ha de recol·lectar mitjançant tallada.
g) Infraestructures de defensa contra incendis forestals,i si és el cas, les obres de captació d'aigües destinades a aquesta. Prèviament a l'obtenció de llicència urbanística s'ha de tenir l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
h) Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, sempre que hagen sigut previstos en el Pla de prevenció d'incendis, tal com preveu l'article 55 de la Llei Forestal.
i) L'activitat cinegètica tal com es preveu en les disposicions de les normes generals de regulació d'usos i activitats d'aquest PE.
Article 67. Usos prohibits
1. S'hi consideren usos prohibits, amb caràcter general, tots els que comporten la degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen tots aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a la millora i la conservació de la riquesa biològica de la zona o a l'exercici d'activitats científiques i naturalístiques.
2. Queden específicament prohibits en aquests espais:
a) Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'àrids i terres per a l'explotació dels recursos miners.
b) Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, excepte el que preveu l'article 57 d'aquesta normativa.
c) Actuacions i instal·lacions de caràcter turisticorecreatiu, excepte les adequacions didacticonaturalístiques previstes en l'article anterior.
d) Suports de publicitat exterior de qualsevol tipus, com també qualsevol forma de publicitat, excepte indicadors de caràcter institucional destinats a proporcionar informació sobre la zona, sense que comporten deteriorament del paisatge.
e) Obres o magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera. Inclouen hivernacles, i infraestructures de servei a aquestes, com també instal·lacions d'emmagatzemament o primera transformació de productes forestals.
f) Infraestructures de qualsevol tipus, excepte les directament vinculades a la prevenció i el control d'incendis forestals o destinades al servei d'edificacions o instal·lacions permeses, les previstes en les normatives sectorials, com també aquelles destinades a l'interés general.
g) Instal·lacions esportives de qualsevol tipus, com també activitats esportives que puguen comportar degradació del medi natural, particularment les que impliquen la utilització de vehicles de motor.
h) L'abocament de residus sòlids o líquids de qualsevol tipus que puguen contribuir a deteriorar la qualitat de les aigües, el sòl o el paisatge.
i) Es prohibeix l'ús del foc amb qualsevol finalitat en tot l'àmbit de l'àrea forestal, com també tirar fòsfors, puntes de cigarret i l'ús de cartutxos de caça proveïts de tacs de paper.
CAPÍTOL III
Àrea d'ús públic
Article 68. Caracterització
1. Comprén l'àrea recreativa de l'Ermita de la Virgen de la Salut, que conté el santuari, construït en 1989, taules, bancs i punts d'aigua.
2. Es tracta una zona que per l'ús actual, la particular ubicació i per les característiques que presenta compleix alguna de les funcions següents:
a) Una funció social com a lloc d'esplai. Es tracta d'una zona que s'ha habilitat i presenta unes condicions òptimes per a l'exercici d'activitats recreatives.
b) Una funció didacticonaturalística. Per les característiques ecologicoambientals que presenta, per l'existència d'una senda botànica emprada amb fins didàctics, per la realització d'activitats naturalístiques i d'ús públic basat en els recursos naturals, que fomenten el respecte cap al medi que les acull.
3. Aquesta àrea s'ha preparat per a acollir un cert grau d'ocupació i utilització, i està vinculada a l'espai de valor paisatgístic que l'envolta i que es pretén protegir.
Article 69. Localització
Aquest espai se situa en el límit meridional del paratge, al nord del nucli urbà de Redován, i l'accés es realitza amb vehicle des del cementeri del municipi.
Article 70. Usos permesos
1. Els usos recreatius lligats al gaudi de la natura, sempre que s'ajusten a les normes generals i particulars d'aquest PE, com també a les normatives sectorials aplicables.
2. Amb caràcter general les activitats d'oci i recreatives que defineixen l'ús específic de l'àrea, les dotacions, infraestructures i serveis per al control i manteniment del medi.
3. Àrees de pícnic.
4. Instal·lacions d'educació i interpretació ambiental.
5. Instal·lacions vinculades a l'administració i la gestió dels recursos ambientals del paratge.
6. Obres i actuacions de millora de fonts i punts d'aigua, tant per a ús públic com per a la fauna.
7. Elements de mobiliari com ara bancs, taules i papereres de caràcter rústic, com també indicadors de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic del paratge i la gestió de l'àmbit territorial objecte del PE.
Article 71. Usos prohibits
1. En general, quants comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. Queden especialment prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació de recursos vius.
b) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
c) La instal·lació de suports de publicitat o altres elements anàlegs, excepte aquells indicadors d'activitats, establiments i llocs que es consideren necessaris per a la correcta gestió del paratge. En tot cas, cal ajustar-se a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
d) La construcció d'edificacions de qualsevol tipus.
e) La utilització del foc amb qualsevol finalitat, com també tirar fòsfors i puntes de cigarret.
f) L'activitat cinegètica.
CAPÍTOL IV
Àrees de restauració
Article 72. Caracterització
1. Les zones denominades àrees de restauració s'estenen pels terrenys degradats com a conseqüència de l'activitat minera existents a la serra. Concretament, en l'interior de l'àmbit proposat per a la seua protecció es tenen 2 zones. En aquestes, després de l'extracció de mineral, han quedat parets de fins a 100 m d'altura, aproximadament, desproveïdes de vegetació, que són objecte de recuperació i integració en l'àrea circumdant.
2. Els objectius plantejats per a aquesta categoria de protecció es poden sintetitzar en:
a) Permetre la restauració de la zona degradada, tenint en compte que pel caràcter protector de la figura de paratge natural municipal els treballs han d'efectuar-se procurant la mínima afecció a l'entorn.
b) Assegurar l'èxit de les labors de restauració.
Article 73. Localització
Les àrees de restauració es localitzen a la meitat occidental del paratge. L'àrea degradada de 2,3 ha de superfície, la més oriental, se situa entre les partides d'El Chinar i El Collado del Lobo. Per la seua banda, es troba una altra de 9 ha de superfície aproximadament, d'exposició oest, que es troba sota el Peñón de la Lobera.
Article 74. Usos o activitats permeses
1. Es consideren activitats permeses, amb caràcter general, totes aquelles destinades a restaurar l'àrea degradada per l'extracció de recursos minerals, aquelles que permeten recuperar aquesta àrea i tornar-la, en la mesura que siga possible, al seu estat natural, de manera que quede integrada en el medi que l'envolta. El pla de restauració per a aquestes zones s'ha d'ajustar al que disposa el Decret 82/2005, de 22 d'abril, del Consell, d'ordenació ambiental d'explotacions mineres en espais forestals de la Comunitat Valenciana. A més, aquest pla, ha de tenir el vistiplau de l'òrgan de la conselleria competent en matèria de medi ambient responsable de la gestió de la microreserva denominada Peñón de la Lobera.
2. En el cas que es requerisca l'aportació de residus sòlids per a tasques de restauració, cal ajustar-se al que disposa el Decret 200/2004, d'1 d'octubre, del Consell, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farciment, o amb fins de construcció. Així, s'han d'emprar únicament els residus inerts adequats que tinguen la declaració administrativa corresponent, en el cas que siga preceptiva.
3. Durant l'execució dels treballs de restauració cal tenir consideració les mesures correctores necessàries a fi d'evitar o minimitzar les afeccions per pols, soroll, residus, etc. Així mateix, en la planificació del calendari dels treballs s'han de considerar les possibles afeccions a la fauna.
CAPÍTOL V
Microreserva de flora Peñón de la Lobera
Article 75. Caracterització
1. La microreserva de flora de Peñón de la Lobera, amb una superfície de 19,375 ha, va ser declarada per l'Ordre de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 33 microreserves vegetals a la província d'Alacant i 29 microreserves vegetals a la província de València.
2. Les espècies prioritàries són: Centaurea saxicola, Genista valentina subsp. murcica, Lavandula multifida, Periploca angustifolia, Satureja obovata subsp. canescens, Sideritis glauca, Teucrium buxifolium subsp. rivasii, Thymus hyemalis i Withania frutescens. Així mateix, les unitats de vegetació prioritàries, identificades en l'ordre de declaració anteriorment esmentada són la de vegetació casmofítica en pendents rocosos calcícoles (Centaureo-Sideritetum glaucae, codi Natura 2000: 8210) i els matolls termomediterranis i preestèpics (Saturejo-Cistetum albidi, codi Natura 2000: 5330).
Article 76. Localització
Tal com el seu nom indica, la microrreserva es troba a la partida del Peñón de la Lobera, al terç occidental del paratge. Principalment se situa a cotes entre 150 i 300 m d'altitud.
Article 77. Règim d'ordenació
La microreserva de flora Peñón de la Lobera es troba sotmesa al règim d'ordenació i gestió establit en l'Ordre de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient. Les limitacions establides per a aquesta són les següents:
1. Queda prohibida la realització d'aprofitaments fusters.
2. No poden realitzar-se aclarides o tasques silvícoles dins de la microreserva, exceptuats els casos següents:
a) Programació de tasques de naturalització i recuperació dels matolls característics de la zona, amb eliminació selectiva i progressiva dels peus menys desenvolupats dels pins, evitant l'alteració del perfil del sòl i del matoll ja consolidat.
b) Extraccions per motius fitosanitaris o per a evitar danys per caiguda sobre les persones o les poblacions d'espècies protegides o amenaçades.
c) Aclarides de la pineda postincendi, en el cas que la zona patisca incendis forestals. Aquestes aclarides han d'estar previstes en un programa específic multianual. En el cas que es dissenyen o realitzen a les proximitats aclarides de vegetació o altres mesures de reducció de la combustibilitat, cal respectar un radi mínim de 100 metres al voltant del perímetre de la microreserva dins de la forest d'utilitat pública, en els quals aquestes activitats estiguen sensiblement atenuades.
TÍTOL IV
Normes per a la gestió del paratge natural
Article 78. Règim general
1. L'administració i la gestió del Paratge Natural Municipal La Sierra correspon a l'Ajuntament de Redován, sense perjudici de la legislació sectorial vigent.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient pot prestar a l'ajuntament l'assistència tècnica necessària i assessorament per a la gestió del paratge natural municipal.
3. El règim de gestió del paratge ha d'atendre al marc establit amb caràcter genèric per als paratges naturals municipals per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, com també a les determinacions específiques que estableix en la matèria el Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels Paratges Naturals Municipals.
4. La gestió del paratge, quant al funcionament d'instal·lacions, equipaments i serveis, pot delegar-se d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats de naturalesa privada.
5. L'ajuntament pot promoure, per a assegurar la participació efectiva en la gestió del paratge dels agents socials i econòmics implicats i d'altres administracions públiques, la constitució d'una entitat mixta amb participació de les administracions autonòmiques i local i del sector privat, tal com una fundació, un consorci o un altre tipus de figura prevista en la legislació vigent.
Article 79. Consell de Participació del Paratge Natural Municipal
Com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu, amb la finalitat de col·laborar en la gestió i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats, es crea el Consell de Participació del Paratge Natural Municipal La Sierra, segons s'estableix en l'article 6 de la part dispositiva del decret de declaració del paratge, atenint-se d'aquesta manera al que preveu l'article 7.3 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals.
TÍTOL V
Mecanisme de finançament
Article 80. Règim general
1. El finançament del paratge natural municipal va per compte de l'Ajuntament de Redován.
2. L'Ajuntament de Redován ha d'habilitar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a la correcta gestió del paratge natural municipal.
3. La conselleria competent en matèria d'espais protegits pot participar en el finançament del paratge natural municipal, d'acord amb l'article 10 del Decret 161/2004, de 3 de setembre, del Consell, de regulació dels paratges naturals municipals, sense perjudici dels mitjans econòmics que poden aportar altres entitats públiques o privades que puguen tenir interés a coadjuvar al manteniment del paratge natural municipal.
TÍTOL VI
Règim sancionador
Article 81. Règim sancionador
1. La inobservança o la infracció de la normativa aplicable al paratge natural municipal serà sancionada de conformitat amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i amb la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, sense perjudici del que siga exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.
2. Els infractors estan obligats, en tot cas, a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.

linea