diari

LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2014/11888]

(DOGV núm. 7434 de 31.12.2014) Ref. Base de dades 011511/2014

LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2014/11888]

LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

PREÀMBUL

I

El dret a la protecció de la salut està reconegut en l’article 43 de la Constitució Espanyola, el qual, així mateix, imposa als poders públics el deure d’organitzar i tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris.
La salut constituïx, per tant, un dret essencial de la persona i, com a tal, només a través de la seua satisfacció individual i col·lectiva pot materialitzar-se la igualtat substancial entre els individus, que la societat demanda i la Constitució sanciona.
La Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat, va iniciar l’última reforma del sistema sanitari espanyol amb la creació del Sistema Nacional de Salut, basat en la universalitat i el caràcter públic, i concebut com el conjunt dels servicis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats.
Els drets i deures dels usuaris del Sistema Nacional de Salut, enunciats com a principis generals en la Llei General de Sanitat, van ser desplegats a través de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. Esta llei va adaptar el contingut dels drets i deures a l’especial protecció a la qual està sotmesa la informació sanitària, per a oferir en el terreny de la informació i la documentació clínica les mateixes garanties a tots els ciutadans de l’Estat.

La Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, va establir accions, mecanismes i instruments de coordinació i cooperació de les diferents administracions públiques sanitàries, amb l’objectiu de garantir l’equitat, la qualitat i la participació social en el Sistema Nacional de Salut.
Posteriorment, la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, va establir les bases perquè la població poguera aconseguir i mantindre el major nivell de salut possible, per mitjà d’accions sanitàries, sectorials i transversals, que permeteren actuar sobre els processos i els factors que més influïxen en la salut, prevenint la malaltia i protegint i promovent la salut de les persones.
La Llei General de Salut Pública va partir del fet que el dret a la protecció de la salut reconegut en la Constitució s’havia interpretat, en termes generals, com el dret a rebre assistència sanitària contra la malaltia, però no s’havien desenrotllat de la mateixa manera els esforços que l’administració i la societat han de fer en matèria de prevenció de la malaltia i de promoció i protecció de la salut. Per este motiu, la Llei 33/2011 mencionada, de 4 d’octubre, va completar eixe buit legal amb el vessant preventiu i de protecció i promoció de la salut.

Pel que fa al nostre àmbit territorial i competencial, l’any 2003 es va aprovar la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, en la qual es va establir l’organització dels servicis sanitaris públics; es va crear l’organisme autònom Agència Valenciana de Salut, actualment extint després de l’aprovació de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat; es va definir el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, i es va fer efectiu el dret de participació ciutadana, a través de la constitució del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.
Conscient que les drogues i els problemes addictius constituïxen un fenomen social de primer orde de caràcter multicausal amb conseqüències a nivell individual i col·lectiu, la Generalitat va aprovar la Llei 3/1997, de 16 de juny, sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. Esta llei va patrocinar l’articulació d’una sèrie de mesures i recursos que han configurat el circuit terapèutic de drogodependències en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. A causa de les modificacions que s’han fet sobre la llei esmentada, es va convindre la necessitat de refondre-les totes en el fins ara vigent Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
Les actuacions en matèria de salut pública els va regular la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. Esta llei va concentrar l’activitat de salut pública en la vigilància, planificació, prevenció i protecció de la salut. Per a això, va orientar la seua acció en dos grans àrees: el Sistema d’Informació en Salut Pública i el desenrotllament d’intervencions en l’àmbit comunitari, a través dels servicis de salut pública i de les estructures assistencials.
Amb la Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d’Assegurament Sanitari de la Comunitat Valenciana, es va establir un cos normatiu regulador de les condicions d’accés a les prestacions sanitàries del sistema sanitari públic de totes les persones que es troben al territori de la Comunitat Valenciana, amb independència de l’origen del seu dret a l’assistència, el reconeixement del qual és de competència estatal. Així mateix, es va regular el registre de dades d’identificació, localització, assignació de recursos i acreditació de prestacions sanitàries del denominat Sistema d’Informació Poblacional, així com els documents d’identificació sanitària.
Finalment, en l’àmbit dels drets del pacient i com a desplegament de la legislació bàsica estatal, es van aprovar la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana, i la Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, de Drets de Salut de Xiquets i Adolescents de la Comunitat Valenciana. Entre els drets reconeguts en esta última llei cal fer menció al dret de salut en el medi escolar per tindre, així mateix, una regulació específica a través d’una llei autonòmica de l’any 1994, la Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat, de Regulació de la Salut Escolar de la Comunitat Valenciana.
Els canvis efectuats en l’escenari legislatiu estatal, amb incidència directa en la nostra esfera normativa, així com la necessitat d’afrontar els nous reptes d’una administració autonòmica més moderna, transparent, àgil i eficaç, han constituït els principals motors d’impuls en l’aprovació d’esta Llei de Salut de la Comunitat Valenciana. La present llei naix amb la vocació de ser una norma global i integral, que permeta als ciutadans i als professionals sanitaris disposar d’un únic instrument legal regulador de la salut en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de l’ordenació farmacèutica, que constituïx en si mateixa una matèria amb entitat pròpia i diferenciada respecte a la continguda en esta llei.
La regulació en una mateixa llei de l’ordenació, l’assistència sanitària i la salut pública es fonamenta en l’existència d’una íntima connexió entre els dispositius de salut pública i els servicis sanitaris assistencials. Estos últims exercixen també una important labor en acció preventiva i salut comunitària, la qual cosa exigix una eficaç coordinació d’ambdós organitzacions per a fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut constitucionalment. D’altra banda, la regulació en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius no pot deslligar-se de l’assistència sanitària, el qual és un problema de primer orde per a la salut pública. Així mateix, s’ha integrat en esta llei la regulació dels drets i deures en l’àmbit de la salut, ja que constituïx un aspecte inherent al bon funcionament del Sistema Valencià de Salut i una garantia per als ciutadans en la seua relació amb els servicis sanitaris.

Enquadrada la competència de la Generalitat en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, articles 49.1.11.ª i 54, i en la legislació bàsica estatal, esta llei configura un nou marc regulador de la salut, per a donar la resposta més eficient possible a les necessitats en esta matèria de la població de la Comunitat Valenciana dins del context descrit.


II

Esta llei s’estructura de la manera següent:
El títol I conté les disposicions generals, ja que establix l’objectiu de la llei, les actuacions de la Generalitat per a la seua consecució i els principis que la inspiren, així com un article amb definicions de terminologia tecnicosanitària, a fi de facilitar la comprensió del text legislatiu.
El títol II regula les competències de la Generalitat i de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.
El títol III configura el Sistema Valencià de Salut, complint el mandat de Llei General de Sanitat que establix que les comunitats autònomes constituiran i organitzaran els seus propis servicis de salut. El Sistema Valencià de Salut es definix com el conjunt de tots els centres, servicis i establiments de la Comunitat Valenciana gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat, dirigits a fer efectiu el dret a la protecció de la salut, incloent-hi tant l’assistència sanitària com les actuacions de salut pública.
Este títol desplega les actuacions i la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut, la planificació, l’ordenació territorial, els mitjans personals i la condició d’autoritat pública dels professionals sanitaris, així com la participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut, i deixa per a ulteriors títols aquelles actuacions del Sistema Valencià de Salut amb entitat pròpia, com són les polítiques en matèria de salut pública i en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.

Així mateix, s’ha integrat en este títol la regulació del Sistema d’Informació Poblacional (SIP) i els documents d’identificació que s’expedixen a partir d’este, partint del fet que el reconeixement del dret a l’assistència sanitària dels assegurats i els seus beneficiaris és competència de l’Estat.
El títol IV conté les directrius de la Generalitat en l’àmbit de la salut pública i definix les actuacions estratègiques en matèria de salut pública: la vigilància, a través del Sistema d’Informació en Salut Pública i la Xarxa de Vigilància en Salut Pública; la promoció de la salut; la protecció de la salut, en la qual s’integren la seguretat alimentària, la salut laboral i la sanitat ambiental, i la prevenció de la malaltia. Finalment, es regula la planificació, l’avaluació de l’impacte en salut, així com la necessitat de la coordinació que cal dels recursos sanitaris per a una atenció assistencial eficaç i de salut pública a la Comunitat Valenciana.

El títol V està dedicat als drets i deures en l’àmbit de la salut. Conté una regulació específica respecte dels drets del menor, entre els quals s’inclou la salut escolar. A causa del caràcter bifront de la regulació en matèria de drets i deures dels usuaris i pacients, és necessari realitzar una lectura integrada de la normativa estatal, que conté els preceptes bàsics, i d’esta llei, que desplega aspectes d’estos en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

En el títol VI es regulen les drogodependències i altres trastorns addictius en el context del Sistema Valencià de Salut, tenint en compte les singularitats pròpies de la matèria, com a conseqüència de la seua naturalesa dual: sanitària i social. En este títol es desenrotllen les línies d’actuació, basades en la planificació, la prevenció i l’atenció a les persones amb addiccions, i es regula la publicitat, promoció, venda, subministrament i consum de determinades substàncies i productes.
El títol VII regula la docència, la investigació i la innovació en el marc del Sistema Valencià de Salut i la coordinació necessària entre departaments de la Generalitat i entre esta i altres administracions públiques perquè siga eficaç.
D’altra banda, el títol VIII establix la intervenció dels poders públics en matèria de salut individual i col·lectiva, dins del qual es regula de manera exhaustiva el conjunt de mesures especials cautelars i definitives que les autoritats públiques sanitàries poden adoptar davant de situacions que tinguen una repercussió negativa sobre la salut dels ciutadans.
Finalment, el títol IX conté el règim sancionador, amb un marc diferenciat per a l’ordenació i l’assistència sanitària, les drogodependències i altres trastorns addictius i la salut pública. S’ha pretés en este títol una regulació unitària, coordinada i coherent, i remetre, en tot el que és bàsic, a les normes estatals reguladores, que en l’actualitat són, a més de la Llei General de Sanitat i la Llei de Salut Pública, les següents: la Llei 34/1988, d’11 de novembre, General de Publicitat; la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de Mesures Sanitàries contra el Tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, i la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de Seguretat Alimentària i Nutrició.
TÍTOL I
Disposicions generals

CAPÍTOL I
Objecte

Article 1. Objecte de la llei
Esta llei té per objecte garantir el dret a la protecció de la salut en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, reconegut en l’article 43 de la Constitució Espanyola, en el marc de les competències previstes en els articles 49.1.11.ª i 54 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, per mitjà de l’ordenació de l’assistència sanitària, així com la prevenció de la malaltia i la protecció i promoció de la salut individual i col·lectiva.

Article 2. Actuacions de la Generalitat
Correspon a la Generalitat determinar les directrius a què han de convergir les actuacions dels poders públics valencians en matèria de salut, així com establir els mitjans que garantisquen les actuacions, mesures i prestacions del Sistema Valencià de Salut.

CAPÍTOL II
Principis i definicions

Article 3. Principis rectors
1. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, els principis que regixen esta llei són els següents:
a) Universalització de l’atenció sanitària, garantint la igualtat efectiva d’accés als servicis i actuacions sanitàries, de conformitat amb la legislació vigent.
b) Respecte a la dignitat de la persona, a la seua intimitat i a l’autonomia de la seua voluntat en l’àmbit de les actuacions previstes en esta llei.
c) Concepció integral de la salut i del seu model assistencial.
d) Política sanitària global, per mitjà de la interrelació funcional de totes les infraestructures sanitàries públiques, tant les assistencials com les de salut pública, l’activitat de les quals es concentra en la vigilància, promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia.

e) Concepció d’una salut pública intersectorial, entre els fins del qual està la superació de les desigualtats territorials, socials, culturals i de gènere i que serà periòdicament avaluada per a garantir la transparència, proporcionalitat, idoneïtat i seguretat de totes les seues actuacions.

f) Descentralització, desconcentració, autonomia, coordinació institucional i responsabilitat en la gestió dels servicis i programes de salut.

g) Racionalització, eficiència i efectivitat en l’organització i utilització dels recursos sanitaris.
h) Humanització de l’assistència sanitària i de l’atenció sociosanitària.
i) Avaluació i millora contínua de la qualitat dels servicis i dels resultats de les actuacions i programes sanitaris.
j) Foment de la formació dels professionals del Sistema Valencià de Salut, que haurà d’estar d’acord amb l’evolució científica i tècnica i amb les necessitats de salut de la població.
k) Foment de la investigació científica i innovació en l’àmbit de la salut.
l) Participació activa de la comunitat en el disseny de les polítiques sanitàries, en l’orientació i valoració del Sistema Valencià de Salut i en les actuacions de salut pública.
m) Modernització dels sistemes d’informació sanitaris, com a garantia d’una assistència sanitària de qualitat i una política en salut pública eficaç i transparent.
n) Promoció activa d’una cultura de salut que incloga el rebuig al consum de drogues i altres conductes addictives, així com la solidaritat, suport i assistència a les persones malaltes i els seus familiars.
o) Consideració de la prevenció, assistència i integració de les persones drogodependents o amb altres trastorns addictius com un procés unitari i continuat, per mitjà de la coordinació de diferents actuacions sectorials.
2. Estos principis regixen l’actuació del Sistema Sanitari Valencià i han d’informar sobre l’actuació de les entitats privades i dels particulars amb relació a este.

Article 4. Definicions
Als efectes d’esta llei, s’entendrà per :
1. Cribratges: activitats orientades a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament precoç que, en el marc de programes organitzats, s’oferixen activament al conjunt de la població susceptible de patir la malaltia, encara que no tinga símptomes ni haja demanat ajuda mèdica.
2. Determinants de la salut: conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen l’estat de salut dels individus o poblacions.
3. Avaluació de l’impacte en salut: combinació de mètodes, procediments i ferramentes amb què pot ser analitzada una política, un programa, un projecte o una activitat, en relació amb els seus efectes potencials sobre la salut de la població i dels seus subgrups.
4. Institució sanitària: conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en què professionals capacitats, per la seua titulació oficial o habilitació professional, realitzen bàsicament activitats sanitàries a fi de millorar la salut de les persones.
5. Prestacions en salut pública de base individual: actuacions o servicis realitzats a cada persona de manera específica per a millorar la seua salut, protegir-la, així com previndre malalties o tractar-les.
6. Prestacions en salut pública de base poblacional: actuacions o servicis dirigits a la població en conjunt amb l’objectiu de dotar els individus de capacitat per a millorar la seua salut, protegir-los i previndre les malalties.
7. Xarxa de promoció de la salut: agrupació d’individus i organitzacions que col·laboren i treballen per a aconseguir una sèrie d’objectius de promoció de la salut decidits conjuntament, sobre la base del compromís i la confiança.
8. Responsabilitat social empresarial: conjunt d’accions voluntàries de les empreses dirigides a la promoció de la salut a la comunitat i als centres de treball.
9. Pacient: la persona que requerix i rep assistència sanitària per al manteniment o recuperació de la seua salut.
10. Usuari: la persona que utilitza els servicis sanitaris d’educació i promoció de la salut, de prevenció de malalties i d’informació sanitària.



TÍTOL II
Competències de la generalitat i de les entitats locals

Article 5. Competències de la Generalitat
Corresponen a la Generalitat les competències següents:
1. La determinació dels criteris i les prioritats de la política en matèria de salut i la seua gestió, així com la coordinació de les actuacions que en esta matèria es duguen a terme en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en especial amb les entitats locals, amb garantia del degut funcionament dels servicis sanitaris i sociosanitaris.
2. L’establiment dels criteris generals de planificació i ordenació territorial del Sistema Valencià de Salut.
3. La vigilància, la supervisió, la inspecció i l’avaluació de les activitats del Sistema Valencià de Salut i la seua adequació al Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
4. L’adopció de mesures d’intervenció sobre els centres, servicis i establiments sanitaris, els centres d’atenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, i les activitats amb possible repercussió en la salut pública.
5. L’aprovació, la coordinació i el foment de programes de formació en l’àmbit de la salut.
6. L’aprovació, la coordinació i el foment de programes d’investigació i innovació en l’àmbit de la salut.
7. Les competències que li atribuïsca esta llei, l’ordenament jurídic i les que puguen resultar d’aplicació en el marc de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Competències de les entitats locals
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana prestaran els servicis mínims obligatoris en l’àmbit sanitari establits en la legislació sobre règim local.
2. En el marc del que preveu la legislació bàsica estatal, els municipis exerciran les competències següents:
a) La salubritat pública.
b) El control sanitari d’indústries, activitats, servicis i transports.
c) El control sanitari d’edificis i llocs de vivenda i convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat fisicoesportives i de recreació.
d) El control sanitari del medi ambient urbà.
e) El control sanitari dels cementeris i la policia sanitària mortuòria.

f) L’exercici de la potestat sancionadora i l’adopció de mesures especials cautelars i definitives, en els termes que preveu esta llei.
g) En matèria de drogodependències:
1.r L’establiment dels criteris que regulen la localització, distància i característiques que hauran de tindre els establiments on se subministren, venguen, dispensen o consumisquen begudes alcohòliques i tabac, així com la vigilància i el control d’estos establiments.
2.n L’atorgament de la llicència d’obertura als establiments mencionats en l’apartat anterior.
3.r Vetlar, en el marc de les seues competències, pel compliment de les diferents mesures de control que establix el títol VI d’esta llei, especialment en la dependències municipals.
3. A més de les competències previstes en els apartats anteriors, els municipis de la Comunitat Valenciana exerciran les competències següents en funció de la població:
a) Els municipis de més de 20.000 habitants:
1.r L’aprovació i execució d’un pla municipal sobre trastorns addictius, elaborat en coordinació i de conformitat amb els criteris establits en el Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius de la Generalitat, que inclourà programes de prevenció, així com d’informació i assessorament a través de les unitats destinades a la prevenció comunitària de conductes addictives. Per a l’aprovació del pla municipal, se sol·licitarà informe preceptiu i vinculant a la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius.
2.n La coordinació dels programes municipals de prevenció en matèria de trastorns addictius que es desenrotllen exclusivament en el seu àmbit territorial.
3.r El foment de la participació social i de les institucions sense ànim de lucre que en el municipi desenrotllen les actuacions previstes en el pla municipal sobre trastorns addictius.
4.t La constitució d’unitats destinades a la prevenció comunitària de conductes addictives, dotant-les dels mitjans tècnics i humans necessaris.
b) Els municipis de menys de 20.000 habitants i altres entitats locals, per a poder exercir les competències en matèria de drogodependències previstes en els tres apartats anteriors i, si és el cas, poder obtindre finançament públic per a estos fins, hauran d’elaborar i aprovar un pla sobre drogues i trastorns addictius, bé de forma individual o per mitjà d’agrupacions de municipis i mancomunitats, si no tenen suficient capacitat econòmica i de gestió. Per a l’aprovació del pla, se sol·licitarà un informe preceptiu i vinculant a la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius.


TÍTOL III
El sistema valencià de salut

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 7. Configuració del Sistema Valencià de Salut
1. El Sistema Valencià de Salut és el conjunt de tots els centres, servicis i establiments de la Comunitat Valenciana, gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat, dirigits a fer efectiu el dret a la salut, que inclou tant l’assistència sanitària com les actuacions de salut pública.
2. La seua gestió i administració serà competència de la conselleria competent en matèria de sanitat, la qual organitzarà i tutelarà la salut individual i col·lectiva a través de les prestacions, els servicis i les mesures preventives necessaris. Reglamentàriament es determinaran els òrgans que exerciran la gestió i el control del Sistema Valencià de Salut.
3. En el marc de la legislació estatal, la gestió i l’administració dels centres, servicis i establiments sanitaris de protecció de la salut o d’atenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se a terme directament o indirectament, amb mitjans propis o aliens, públics o privats, per mitjà de qualssevol entitats admeses en dret, així com a través de la constitució de concessions administratives, consorcis, fundacions, empreses públiques o altres ens dotats de personalitat jurídica pròpia, i es podran establir, a més, acords o convenis amb persones o entitats públiques o privades i fórmules de gestió integrada o compartida.


Article 8. Actuacions del Sistema Valencià de Salut
1. El Sistema Valencià de Salut garantirà l’exercici i el desenrotllament dels drets i el compliment dels deures que es deriven del dret bàsic a la protecció de la salut.
2. El Sistema Valencià de Salut integra tots els fins, les activitats i les prestacions sanitàries que, d’acord amb el que preveu la normativa estatal bàsica, són responsabilitat de la Generalitat per al degut compliment del dret a la protecció de la salut.
3. En el compliment dels seus fins, el Sistema Valencià de Salut vetlarà per:
a) L’atenció integral de la salut, tant de la salut física com la mental, comprensiva de la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia, l’assistència sanitària, la curació, la rehabilitació, l’atenció a la cronicitat i les cures pal·liatives.
b) La coordinació de tots els seus recursos sanitaris i d’estos amb els recursos sociosanitaris, per a afavorir, entre altres aspectes, la detecció de situacions de violència de gènere o de maltractament infantil, a persones majors o amb discapacitat.
c) La prestació en l’àmbit de la Comunitat Valenciana dels servicis compresos en la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut.

d) La instauració i el desenrotllament dels sistemes d’informació sanitària necessaris per al compliment dels seus fins.
e) L’establiment de sistemes de control i l’avaluació de la qualitat en els diferents centres, servicis i establiments d’atenció sanitària o sociosanitària i de salut pública, els quals disposaran de les condicions adequades d’accessibilitat.
4. Són activitats bàsiques del Sistema Valencià de Salut, entre altres, les següents:
a) La vigilància i el seguiment de l’estat de salut de la població, tant de la salut física com de la salut mental.
b) El diagnòstic de la situació de salut de la comunitat.
c) L’anàlisi de l’associació entre els factors de risc i els problemes de salut, especialment en els col·lectius socials més vulnerables.

d) La promoció, la informació i l’educació per a la salut de la població.
e) El foment de la participació social i l’enfortiment del grau de control dels ciutadans sobre la seua pròpia salut.
f) La prevenció i el control dels riscos per a la salut de la comunitat.

g) La prevenció i el control de les malalties i les situacions d’emergència sanitària.
h) El desenrotllament de plans, programes, protocols i guies en matèria de salut.
i) El diagnòstic i tractament de les distintes patologies.
j) El foment de la defensa de la salut en les polítiques intersectorials.

k) L’avaluació de l’efectivitat, l’accessibilitat i qualitat dels servicis, així com la seua inspecció i auditoria.
l) La rehabilitació tant en processos aguts com en situacions de cronicitat.
m) La formació i docència en l’àmbit de la salut.
n) La investigació i innovació sanitària.
Article 9. Cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut
1. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut estarà formada per la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut i per la cartera complementària que, si és el cas, es puga aprovar de conformitat amb la normativa bàsica estatal i sempre que quede garantida la suficiència financera en el marc del compliment dels criteris d’estabilitat pressupostària.
2. Tota tècnica, tecnologia o procediment inclosos en la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut respondrà als criteris i requisits de seguretat, eficiència, utilitat i qualitat previstos en la normativa bàsica estatal. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut serà dinàmica, i s’adapta de forma continuada als nous problemes i necessitats de salut.
3. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut es definirà de forma detallada, amb indicació precisa de les estructures sanitàries o, si és el cas, socials que hagen de portar-la a cap i disposarà dels sistemes d’acreditació, informació i registre normalitzat que permeten l’avaluació contínua i descentralitzada. En matèria de salut pública, les prestacions de base individual es proveiran, amb caràcter general, pels recursos sanitaris assistencials, mentre que les de base poblacional ho seran pels recursos de salut pública.

Article 10. Garantia de qualitat i seguretat
1. Els proveïdors de l’assistència sanitària hauran de prestar una atenció de qualitat centrada en el pacient que tinga en compte, entre altres aspectes, l’efectivitat, l’eficiència, l’accessibilitat, l’equitat i la seguretat.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà la implantació de sistemes de gestió de qualitat i seguretat en els centres sanitaris públics i privats.

Article 11. Garantia de no demora en l’assistència
La Generalitat establirà les vies i els mecanismes necessaris per a no demorar la prestació de l’assistència sanitària. En este sentit:
1. En els servicis sanitaris públics, les proves diagnòstiques i els tractaments es realitzaran en el termini màxim que es determine d’acord amb els criteris del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
2. Transcorregut este termini, la Generalitat finançarà les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic en el centre sanitari que lliurement trie el pacient, amb la sol·licitud prèvia d’este i d’acord amb el que s’estipule reglamentàriament. En aquells casos en què l’assistència sanitària sol·licitada es pretenga rebre fora del territori espanyol, serà d’aplicació, si és el cas, el que establixen els reglaments comunitaris sobre coordinació de sistemes de Seguretat Social, la normativa que regula l’assistència sanitària transfronterera i els convenis internacionals subscrits per l’Estat espanyol.


CAPÍTOL II
Planificació

Article 12. Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
1. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és l’instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. S’hi arreplegarà la valoració de les necessitats de salut de la població, així com els objectius bàsics de salut i prioritats de la política sanitària.
2. El Pla de Salut propiciarà que la salut i l’equitat en salut formen part de totes les polítiques públiques, i afavorix l’acció intersectorial en esta matèria. Els diferents departaments del Consell amb competències en àrees que incidisquen sobre la salut de la població hauran de considerar i desenrotllar les seues propostes d’acord amb este pla de salut, i es destaquen per la seua importància les àrees d’educació, benestar social, polítiques d’igualtat, medi ambient, agricultura, alimentació, consum, ocupació i vivenda.
3. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana haurà de contemplar:
a) L’avaluació de la situació i les necessitats de salut de la població, com també dels diferents recursos existents, i prendre en consideració les opinions de la ciutadania i els pacients expressades en els fòrums de participació realitzats amb esta finalitat.
b) L’avaluació dels resultats dels plans de salut anteriors.
c) Les línies estratègiques a desenrotllar i els objectius que es pretenguen aconseguir.
d) Els programes i actuacions a desenrotllar.
e) L’estimació i la proposta dels recursos necessaris per a atendre el compliment dels objectius proposats.
f) Les prioritats d’intervenció respecte als diferents grups socials i modalitats d’atenció sanitària.
g) Les previsions econòmiques i de finançament.
h) El calendari general d’actuació.
i) Els mecanismes i indicadors d’avaluació de l’aplicació i desenrotllament del pla.
4. En l’elaboració dels continguts del Pla de Salut es tindrà en compte l’ordenació territorial de la Comunitat Valenciana i es garantirà la participació de les administracions, les institucions, els agents socials i econòmics, les societats científiques, les corporacions professionals i la societat civil en general.
5. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana serà aprovat pel Consell, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de sanitat, i serà remés a les Corts per al seu coneixement en el termini màxim de 30 dies des de l’aprovació i al ministeri competent en matèria sanitària per a la inclusió en el Pla Integrat de Salut, en els termes que preveu la normativa bàsica estatal.
6. Correspondrà a la conselleria competent en matèria de sanitat la determinació del procediment, la metodologia, els terminis d’elaboració i vigència del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, així com el mesurament del compliment dels seus objectius a través d’indicadors que donaran lloc a informes periòdics.


CAPÍTOL III
Ordenació territorial

Article 13. Departaments de salut
1. El Sistema Valencià de Salut s’ordena en departaments de salut, que equivalen a les àrees de salut previstes en la legislació bàsica estatal.
2. Els departaments de salut són les estructures fonamentals del Sistema Valencià de Salut, i són les demarcacions geogràfiques en què queda dividit el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sanitaris.

3. Els departaments de salut es delimitaran d’acord amb la màxima integració dels recursos assistencials, amb l’objectiu de prestar una assistència sanitària i sociosanitària àgil, dinàmica, eficaç i sense barreres, de manera que, encara que puga variar el contingent de població en cada departament, es complisquen els objectius assenyalats en la normativa bàsica estatal. En tot cas, cada província tindrà, com a mínim, un departament de salut, el qual es podrà subdividir, d’acord amb els criteris anteriorment exposats, en zones bàsiques de salut.

4. Reglamentàriament es desenrotllarà l’estructura, l’organització i el funcionament del Sistema Valencià de Salut, i es podran crear les unitats o fórmules organitzatives que es consideren necessàries.

Article 14. Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana
El Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana és l’instrument estratègic per a la planificació i gestió sanitària, que permet l’ordenació del territori de la Comunitat Valenciana en diferents demarcacions geogràfiques: departaments de salut i zones bàsiques de salut. Reglamentàriament s’aprovarà i determinarà el procediment d’actualització, modificació i manteniment del mapa sanitari.

Article 15. Òrgans de direcció i gestió del departament de salut
1. El consell de direcció del departament de salut és l’òrgan a què correspon formular les directrius en política de salut dins del departament i controlar la seua gestió dins de les normes i els programes generals establits per la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. El gerent del departament de salut és l’encarregat de l’execució de les directrius establides pel consell de direcció i de la gestió dels recursos del departament.


CAPÍTOL IV
Mitjans personals

Article 16. Mitjans personals i autoritat pública
1. És personal d’institucions sanitàries del Sistema Valencià de Salut aquell que depenga o estiga adscrit a estes per mitjà del vincle d’ocupació amb l’administració pública, bé siga de naturalesa estatutària, funcionarial o laboral. Este personal es regirà per la seua legislació específica, dictada per l’Estat i per la Generalitat, en l’àmbit de les seues competències respectives. La gestió i resolució dels seus assumptes correspondrà a la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. Integren el col·lectiu d’empleats públics del Sistema Valencià de Salut, que es referix l’apartat anterior:
a) El personal estatutari de la Generalitat que presta servicis en les institucions, els òrgans, les unitats o les estructures del Sistema Valencià de Salut.
b) El personal funcionari pertanyent als diferents cossos generals o especials, de l’administració estatal o dels seus organismes autònoms, que preste servicis en les institucions, òrgans, unitats o estructures del Sistema Valencià de Salut.
c) El personal transferit, siga quin siga el règim jurídic de dependència, laboral, funcionari o estatutari d’altres administracions públiques en ocasió del traspàs o l’assumpció de les competències, els mitjans i els servicis en matèria d’assistència sanitària.
d) El personal que preste servicis en les entitats de titularitat pública amb personalitat jurídica pròpia que estiguen adscrites a la conselleria competent en matèria de sanitat.
e) El personal que s’incorpore al Sistema Valencià de Salut d’acord amb la legislació vigent.
3. Sense perjuí del que preveu el títol VIII, els professionals sanitaris del Sistema Valencià de Salut en l’exercici de les funcions pròpies de la seua categoria tindran la consideració d’autoritat pública i gaudiran de la protecció reconeguda a tal condició per la legislació vigent.

4. En el marc del que disposa l’apartat primer, són professionals de la salut pública aquells que per la seua formació especialitzada exercixen activitats relacionades directament o indirectament amb la salut pública.


CAPÍTOL V
El Sistema d’Informació Poblacional (SIP) i els
documents d’identificació i acreditació sanitària

Article 17. Sistema d’Informació Poblacional (SIP)
1. El Sistema d’Informació Poblacional (SIP) és el registre administratiu corporatiu de la conselleria competent en matèria de sanitat que conté informació administrativa i sanitària de les persones residents a la Comunitat Valenciana i d’aquelles que, encara que no siguen residents, accedixen a les prestacions sanitàries del Sistema Valencià de Salut.

2. El SIP té per objecte:
a) La correcta identificació i registre de tots els pacients i usuaris del Sistema Valencià de Salut.
b) Oferir informació necessària per a la valoració del grau de cobertura i atenció sanitària de la població, així com per al desenrotllament de les actuacions en matèria de salut pública.
c) Facilitar l’intercanvi de dades clíniques i administratives entre els sistemes d’informació corporatius de la conselleria competent en matèria de sanitat, i s’afavorirà l’avanç cap a la interoperabilitat.

3. El SIP arreplegarà, com a mínim, les dades d’identificació, localització i modalitat d’acreditació del dret a la cobertura sanitària de cada una de les persones registrades en estel i, quan procedisca, l’assignació de centre i metge.
Article 18. Número del Sistema d’Informació Poblacional (número SIP)
1. Tota persona registrada en el Sistema d’Informació Poblacional tindrà assignat un número únic d’identificació personal, denominat número SIP, de caràcter exclusiu.
2. El número SIP haurà de constar amb caràcter obligatori en:
a) Els documents d’identificació i acreditació sanitària.
b) Els documents i informes en què es requerisca la identificació del pacient i es registre l’activitat sanitària del Sistema Valencià de Salut.

c) Els documents relacionats amb els programes de salut de l’administració sanitària valenciana.
d) Les receptes oficials del Sistema Nacional de Salut que s’expedisquen en els centres del Sistema Valencià de Salut.
e) Els documents de sol·licitud de prestacions complementàries que s’expedisquen en els centres del Sistema Valencià de Salut.
f) Les bases de dades, els sistemes d’informació i els fitxers informatitzats de pacients de la conselleria competent en matèria de sanitat.

g) Qualsevol altre document d’índole sanitària que així es determine.

Article 19. Documents d’identificació i acreditació sanitària derivats del SIP
1. La Targeta Sanitària Individual (TSI), emesa per la conselleria competent en matèria de sanitat, és el document administratiu personal i intransferible que identifica i acredita al seu titular per a l’accés a les prestacions del Sistema Nacional de Salut a què tinga dret d’acord amb la normativa bàsica estatal, així com, si és el cas, a les prestacions complementàries del Sistema Valencià de Salut.
2. La TSI s’expedirà a les persones registrades en el SIP que residisquen a la Comunitat Valenciana i tinguen reconeguda la condició d’assegurades o beneficiàries d’un assegurat d’acord amb el que establix la normativa bàsica estatal.
3. Per necessitats en la seua gestió, la TSI, a més d’incloure els camps bàsics establits en la normativa bàsica estatal, podrà incloure els camps següents: el número del document nacional d’identitat del seu titular, o, en el cas d’estrangers, el número d’identitat d’estranger, el número de la Seguretat Social, la data d’emissió i de caducitat i el número de telèfon d’atenció d’urgències sanitàries.
4. Als efectes de la necessària identificació personal i de gestió de les prestacions sanitàries, les persones registrades en el SIP que no tinguen els requisits perquè se’ls expedisca la TSI se’ls entregarà un document administratiu de caràcter personal en què constaran les dades d’identificació del titular, el seu número del SIP i aquelles altres dades necessàries per a la gestió del SIP i del conjunt de sistemes d’informació sanitari corporatius que es puguen establir per norma reglamentària.



CAPÍTOL VI
Participació ciutadana

Article 20. Participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut
1. La Generalitat ajustarà l’exercici de les seues competències en matèria sanitària a criteris de participació democràtica de la ciutadania, a través de la participació dels diferents col·lectius amb interessos en la matèria, com ara, les organitzacions sindicals i empresarials, les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns, els col·legis professionals o les associacions de pacients, de familiars, de persones amb discapacitat i de voluntariat i societats científiques.
2. El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana és l’òrgan superior col·legiat de caràcter consultiu de participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut. En cada un dels departaments de salut hi ha un consell de salut de departament. La composició i el funcionament del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels consells de salut de departament es desenrotllaran per decret del Consell.

3. Amb la finalitat de promoure la participació dels pacients en el Sistema Valencià de Salut, es crearà, per mitjà d’un decret del Consell, el Comité de Pacients de la Comunitat Valenciana, com a òrgan de caràcter consultiu.
4. Reglamentàriament es constituiran tots aquells òrgans que siguen necessaris per a garantir la participació en el Sistema Valencià de Salut.

5. Com a expressió de la solidaritat, els ciutadans podran participar en tasques de suport en l’atenció als pacients, dins del marc legal regulador del voluntariat.


TÍTOL IV
Salut pública

CAPÍTOL I
Concepte i funcions de salut pública

Article 21. Concepte de salut pública
1. S’entén per salut pública, als efectes d’esta llei, el conjunt de les activitats organitzades per les administracions públiques, amb la participació de la societat, per a previndre la malaltia, així com per a promoure, protegir i recuperar la salut de les persones, tant en l’esfera individual com en la col·lectiva i per mitjà d’accions sanitàries, sectorials i transversals.
2. La Generalitat promourà la participació dels ciutadans i de les organitzacions socials en què estos s’agrupen en el desenrotllament de les activitats en matèria de salut pública i, de manera molt especial, en les actuacions de promoció de la salut, de manera que es produïsca una responsabilitat social compartida dels actors públics i privats.

Article 22. Funcions de salut pública
Són funcions essencials de salut pública:
1. La valoració de les necessitats de salut de la població, a través del mesurament i l’anàlisi dels determinants de la salut i el benestar de la població en el seu context social, polític i ecològic.
2. La planificació i el desenrotllament de les polítiques de salut, amb la finalitat de donar respostes socials per al manteniment, la promoció i la protecció de la salut.
3. La prestació de servicis de salut pública, en el marc de la garantia de prestació dels servicis sanitaris a la població.


CAPÍTOL II
Vigilància i informació en salut pública

Article 23. Vigilància en salut pública
1. La vigilància en salut pública és el conjunt d’activitats destinades a arreplegar, analitzar, interpretar i difondre informació relacionada amb l’estat de salut de la població i els factors que la condicionen, amb l’objecte de fonamentar les actuacions en salut pública.
2. Per a poder realitzar una anàlisi actualitzat i eficaç de la situació de la salut de la població, es monitoritzaran les dades i els paràmetres de la salut i dels seus principals determinants, amb el major nivell de desagregació territorial que siga viable.
3. Correspon a la conselleria competent en matèria de sanitat la responsabilitat de desenrotllar i gestionar la vigilància i la informació en salut pública a través de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública, el Sistema d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida i el Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

Article 24. Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública
1. La Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública és l’estructura organitzada de sistemes de vigilància que té com a objectiu la detecció, la identificació i el control dels esdeveniments que suposen una pèrdua o risc de pèrdua de l’estat de salut de la població.
2. La configuració i el funcionament de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública seran determinats reglamentàriament. En tot cas, constituïxen factors objecte de vigilància: les malalties transmissibles, les no transmissibles i els seus determinants; la informació microbiològica; els riscos ambientals, els alimentaris i els relacionats amb el treball i els efectes de tots estos sobre la salut; els condicionants socials i les desigualtats en salut, així com les lesions, la violència i els seus efectes sobre la salut.
3. Els sistemes de vigilància es crearan i regularan per mitjà de norma reglamentària, la qual establirà la seua integració en la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i la manera en què la informació obtinguda formarà part del Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
4. Els professionals, establiments i centres sanitaris, tant públics com privats, hauran de col·laborar amb la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

Article 25. Sistema d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida de la Comunitat Valenciana
1. La Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública disposarà d’un Sistema d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida per a la detecció, l’avaluació i la resposta davant de qualsevol situació, malaltia o risc que puga suposar una amenaça real o potencial per a la salut de la població.

2. El Sistema d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida estarà integrat pel conjunt organitzat de recursos i actuacions necessaris per a atendre les situacions d’alerta i emergència en salut pública que puguen plantejar-se en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en l’àmbit nacional i també en el supranacional. Este sistema tindrà un funcionament continu les 24 hores al dia.
3. És obligació de l’administració sanitària competent comunicar a la ciutadania de manera comprensible i accessible el nivell de risc existent, la previsió sobre la seua evolució i les mesures recomanades per a reduir l’exposició a este o protegir la vida, la salut i la integritat de les persones.
4. Les administracions públiques, els professionals sanitaris i les persones físiques i jurídiques tenen el deure de col·laborar davant de la declaració d’una emergència en salut pública, en la mesura que els siga sol·licitat per l’autoritat competent i dins de l’àmbit de les seues responsabilitats.
5. La coordinació, gestió i intervenció del Sistema d’Alerta Precoç i Resposta Ràpida en Salut Pública de la Comunitat Valenciana serà objecte de desplegament reglamentari.

Article 26. Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana
1. El Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana és l’estructura organitzada d’informació sanitària, vigilància i acció en salut pública.
2. El Sistema d’Informació en Salut Publica, que s’aprovarà reglamentàriament, estarà integrat, com a mínim, per les estadístiques, els registres i les enquestes que mesuren la salut de la població de la Comunitat Valenciana i els seus condicionants, així com per la informació sobre polítiques i actuacions de salut pública en tots els àmbits d’acció.

3. El Sistema d’Informació en Salut Pública utilitzarà mecanismes d’informació i divulgació comprensibles, accessibles i actualitzats, amb la finalitat de proporcionar informació de qualitat a les administracions, professionals i ciutadans, materialitzant el dret a la informació epidemiològica.
4. El Sistema d’Informació en Salut Pública inclourà indicadors basats, entre altres, en els criteris de les organitzacions nacionals i internacionals de referència en la vigilància i informació en salut pública. Així mateix, la informació en salut pública haurà d’estar disponible en el nivell territorial més desagregat que siga tècnicament possible, ja que constituïx un fonament per a l’acció en salut pública.

Article 27. Objectius del Sistema d’Informació en Salut Pública
A través del Sistema d’Informació en Salut Pública s’obtindran les dades necessàries per a:
1. Valorar les necessitats de salut a la Comunitat Valenciana, per mitjà de la identificació dels problemes de salut que afecten la població, així com els seus riscos i l’anàlisi dels determinants de la salut o els seus efectes.
2. Realitzar l’anàlisi epidemiològica contínua de l’estat de salut, morbiditat i mortalitat de la població, i es detecten els canvis que puguen produir-se en la seua tendència, distribució i causes.
3. Realitzar o proposar els estudis epidemiològics específics per a un millor coneixement de la situació de salut de la Comunitat Valenciana, així com altres estudis en salut pública.
4. Aportar la informació necessària per a facilitar la planificació, gestió, avaluació i investigació sanitària i servir de base per a l’elaboració de les estadístiques d’interés de la Generalitat.
5. Establir mecanismes per a informar i consultar les organitzacions dels pacients, les organitzacions ciutadanes, els professionals sanitaris i altres agents interessats en les qüestions relacionades amb la salut en l’àmbit comunitari, especialment pel que fa a les activitats de promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia.

6. Desenrotllar i mantindre xarxes telemàtiques per a l’intercanvi d’informació sobre la millor pràctica en matèria de salut pública.

Article 28. Deure de col·laboració
1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris, tant del sector públic com del privat, així com els professionals sanitaris, estan obligats a adaptar els seus sistemes d’informació i registres amb la finalitat de col·laborar amb el Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les administracions públiques i les persones físiques o jurídiques estan obligades a participar, en l’àmbit de les seues competències, en el Sistema d’Informació en Salut Pública.
3. Les dades de caràcter personal arreplegades o elaborades per les administracions públiques per a l’exercici de les seues atribucions que versen sobre matèries relacionades amb la salut pública seran comunicades a este Sistema d’Informació a fi del seu tractament posterior per a garantir la salut dels habitants de la Comunitat Valenciana, així com amb fins històrics, estadístics o científics en l’àmbit de la salut pública. La cessió de dades de caràcter personal estarà subjecta a la legislació en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Article 29. Seguretat de la informació
1. En tots els nivells del Sistema d’Informació en Salut Pública s’adoptaran les mesures necessàries per a garantir la seguretat de les dades, i estaran obligats al secret professional tots aquells que, en virtut de les seues competències, tinguen accés a estos.
2. Els titulars de dades personals tractades en virtut d’esta llei exerciran els seus drets d’acord amb el que disposa la legislació reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.


CAPÍTOL III
Promoció de la salut

Article 30. Definició i règim general
1. La promoció de la salut és el conjunt d’accions dirigides a incrementar els coneixements i les capacitats dels individus, així com a modificar les condicions socials, laborals, ambientals i econòmiques, a fi d’afavorir el seu impacte positiu en la salut individual i col·lectiva.

2. Les actuacions de promoció de la salut es dirigiran a totes les etapes de la vida de les persones i als diferents entorns en què estes es desenrotllen, com ara la família; l’entorn educatiu, laboral i sociosanitari; els espais d’oci i la societat en el seu conjunt. Constituïxen àmbits especialment sensibles en la promoció de la salut els que afecten els col·lectius socials més desfavorits i vulnerables, així com les actuacions relatives a l’urbanisme i al medi ambient.
3. Les polítiques en promoció de la salut tindran caràcter intersectorial, de manera que l’acció conjunta en diversos àmbits permeta obtindre resultats més eficaços i sostenibles respecte a l’actuació estrictament sanitària.
4. Els poders públics fomentaran la labor de les entitats i organitzacions que realitzen activitats de promoció de la salut, especialment en projectes d’índole social i de responsabilitat social empresarial.

Article 31. Ferramentes per a la promoció de la salut
1. Les accions de promoció de la salut es desenrotllaran, en el marc de les línies estratègiques definides en el Pla de Salut, a través d’actuacions de planificació, informatives, divulgatives, educatives, d’investigació, de foment, de participació i, si és el cas, coactives.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb els departaments del Consell i de les administracions públiques competents, fomentarà la creació de xarxes de promoció de la salut. Les dites xarxes es conceben com a ferramentes d’intercanvi de coneixement i aprofitament d’experiències i projectes realitzats en distints àmbits. Constituïxen àmbits propicis per a la creació de xarxes: els entorns comunitaris, els centres docents, els centres d’atenció a persones majors i persones amb discapacitat, els centres sanitaris, les associacions de pacients, les empreses, els mitjans de comunicació i els centres penitenciaris.


CAPÍTOL IV
Protecció de la salut

Article 32. Protecció de la salut
La protecció de la salut és el conjunt d’actuacions, prestacions i servicis dirigits a previndre els efectes adversos que els productes, els elements, els processos de l’entorn i els factors ambientals de caràcter físic, químic i biològic puguen tindre sobre la salut i el benestar de la població.

Article 33. Seguretat alimentària
1. La seguretat dels aliments i els pinsos destinats a animals productors d’aliments requerix un enfocament integral de la cadena alimentària, que preveja la detecció i l’eliminació dels riscos per a la salut humana derivats del consum d’aliments i facilite al consumidor l’elecció d’aliments d’acord amb les seues necessitats.
2. Amb la finalitat d’aconseguir una acció eficaç en seguretat alimentària, la Generalitat assegurarà l’actuació coordinada dels distints departaments amb funcions en la matèria, així com la col·laboració necessària amb la resta d’administracions competents, i tindrà, en tot cas, la participació activa dels agents econòmics, dels consumidors i de la comunitat científica.
3. Els agents econòmics són responsables, en les etapes de producció, transformació, emmagatzematge, distribució i venda, del compliment de les normes higièniques i sanitàries vigents. Així mateix, estan obligats a col·laborar amb les autoritats públiques sanitàries en l’exercici de les seues competències, i han de notificar qualsevol modificació relativa a les seues activitats i instal·lacions, així com qualsevol incidència que poguera afectar la seguretat dels aliments que estiguen sota la seua responsabilitat.
4. Per al compliment dels objectius en matèria de seguretat alimentària establits en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de sanitat coordinarà l’elaboració del Pla de Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana, el qual contindrà com a mínim:
a) La valoració de la situació inicial a la Comunitat Valenciana.
b) L’anàlisi i el diagnòstic dels problemes en l’àmbit de la seguretat alimentària.
c) Els objectius que es pretenguen aconseguir.
d) Les actuacions i els programes a desenrotllar.
e) Les previsions econòmiques i de finançament de les actuacions.
f) Els mecanismes d’avaluació i seguiment de l’aplicació del Pla.


Article 34. Sanitat ambiental
1. La sanitat ambiental és el conjunt d’habilitats i tècniques d’identificació, avaluació, gestió i comunicació que la Generalitat, en col·laboració amb les entitats, els organismes i les empreses, posa al servici de la població amb la finalitat de preservar la seua salut davant de les agressions físiques, químiques o biològiques a les quals està exposada.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de sanitat ambiental, en els quals participaran la conselleria competent en matèria de medi ambient, la resta de departaments i administracions públiques competents, així com els agents econòmics i socials interessats.
Article 35. Salut laboral
1. La salut laboral és el conjunt d’habilitats i tècniques que la Generalitat, en col·laboració amb els empresaris i els representants dels treballadors, posa al servici dels treballadors per a aconseguir el grau més alt de benestar físic, psíquic i social d’estos en relació amb les característiques i els riscos derivats del lloc de treball, de l’ambient laboral i de la influència d’este en el seu entorn, per mitjà d’accions preventives, de diagnòstic, de tractament i d’adaptació i rehabilitació de la patologia produïda o relacionada amb el treball.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de salut laboral, en els quals participaran la conselleria competent en matèria de prevenció de riscos laborals, la resta de departaments i administracions públiques competents, així com les entitats i organitzacions amb interessos en la matèria.


CAPÍTOL V
Prevenció de la malaltia

Article 36. Prevenció dels problemes de salut i els seus determinants
La prevenció de la malaltia és el conjunt d’actuacions i de servicis destinats a reduir la incidència i la prevalença de certes malalties, lesions i discapacitats en la població i a atenuar o eliminar, en la mesura que siga possible, les seues conseqüències negatives per mitjà d’accions individuals i col·lectives de vacunació, consell genètic, cribratge, diagnòstic i tractament precoç, entre altres, al llarg de les diferents etapes de la vida.


CAPÍTOL VI
Planificació i avaluació de l’impacte en salut

Article 37. Plans i programes
En el marc del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana s’elaboraran plans i programes en matèria de salut pública a fi de propiciar que la salut i l’equitat inspiren totes les polítiques públiques i facilitar l’acció intersectorial.

Article 38. Avaluació de l’impacte en salut
1. La Generalitat sotmetrà a l’avaluació de l’impacte en salut les normes, els plans, els programes i els projectes que afecten significativament la salut, en els termes establits en la normativa bàsica estatal.
2. Reglamentàriament s’establiran les normes, els plans, els programes o els projectes que hauran de sotmetre’s a l’avaluació prèvia de l’impacte en salut, així com la metodologia i el procediment per a la valoració del dit impacte.
3. Els resultats de les avaluacions de l’impacte en salut s’integraran en la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i en el Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana, en la forma que es determine reglamentàriament.


CAPÍTOL VII
Coordinació dels recursos sanitaris

Article 39. Coordinació dels recursos sanitaris
Els recursos assistencials i de salut pública hauran d’estar degudament coordinats per a garantir la consecució dels fins següents:
1. Millorar l’assistència sanitària a través de la informació obtinguda de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i del Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
2. Reforçar les accions de promoció de la salut des dels centres assistencials.
3. Realitzar eficaçment per part dels servicis assistencials les tasques clíniques derivades de la detecció de riscos per a la salut pública.
4. Realitzar els exàmens diagnòstics derivats d’accions de protecció de la salut en l’àmbit de la seguretat alimentària i la salut ambiental.

5. Desenrotllar mecanismes d’acció en matèria de salut laboral.
6. Coordinar l’execució dels programes de prevenció de la malaltia, d’acord amb les prioritats fixades per la conselleria competent en matèria de sanitat, basant-se en informació científica actualitzada.


TÍTOL V
Drets i deures en l’àmbit de la salut

CAPÍTOL I
Drets i deures

Secció Primera
Drets dels usuaris i pacients

Article 40. Règim general
La present llei garantix els drets dels usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut, de conformitat amb el que preveu el present títol, en el marc de la legislació bàsica estatal i d’acord amb els principis de dignitat de la persona, respecte a l’autonomia de la seua voluntat, la intimitat i la igualtat efectiva en l’accés a tots els servicis assistencials disponibles.

Article 41. Dret a la intimitat
1. Tota persona té dret al fet que es respecte la confidencialitat de les dades referents a la seua salut. Ningú que no estiga autoritzat podrà accedir a estes si no és a l’empara de la legislació vigent.
2. Tot pacient té dret al fet que es preserve la intimitat del seu cos respecte a altres persones. La prestació de les atencions sanitàries necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat.

Article 42. Drets d’informació
Es reconeix el dret a rebre la informació següent:
1. Informació sanitària. Els pacients i usuaris del Sistema Valencià de Salut, així com les associacions de malalts o familiars de malalts, tenen dret a rebre informació general referent al dit sistema i l’específica sobre els servicis i les unitats assistencials disponibles, la seua qualitat, així com sobre la forma d’accés a estos. La informació sanitària ha de ser clara, veraç i actualitzada.
Tots els centres sanitaris disposaran d’una guia o carta de servicis. Els departaments de salut disposaran, almenys, d’un servici específic per a la informació i l’atenció al pacient, que, entre altres funcions, oriente sobre els servicis assistencials i els tràmits per a l’accés.

2. Informació assistencial. Els pacients tenen dret a conéixer tota la informació obtinguda sobre la seua salut en qualsevol procés assistencial, inclús en situacions d’incapacitat, en la forma i amb els límits establits en la legislació bàsica.
La informació ha de ser veraç, comprensible i adequada a les necessitats i als requeriments del pacient, amb l’objecte d’ajudar-lo a prendre decisions sobre la seua salut.
El pacient és el titular del dret a la informació. També seran informades les persones vinculades al pacient per raons familiars o de fet, en la mesura que el pacient ho permeta de manera expressa o tàcita.

Haurà de respectar-se la voluntat del pacient si no vol ser informat. No obstant això, podrà restringir-se el dret a no ser informat quan siga estrictament necessari en benefici de la salut del pacient o de tercers, per raons d’interés general o per les exigències terapèutiques del cas. En estos casos, es farà constar la seua renúncia documentalment, i es podrà designar per escrit o de forma indubtable un familiar o una altra persona a la qual se li facilitarà tota la informació. La designació podrà ser revocada en qualsevol moment.
Els menors emancipats i els majors de 16 anys són titulars del dret a la informació. A la resta de menors se’ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, quan siguen majors de 12 anys, i s’haurà d’informar plenament els pares o tutors, que podran estar presents durant l’acte informatiu als menors.
Correspon al metge responsable del pacient garantir el dret d’este a ser informat. Els professionals assistencials que l’atenguen seran també responsables de facilitar la informació que es derive específicament de les seues actuacions.
3. Informació relativa a la salut pública. Els ciutadans tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i causes de risc que hi haja per a la seua salut a través del Sistema d’Informació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana, inclosos els problemes de salut de la col·lectivitat que impliquen un risc per a la seua salut individual.

Article 43. Dret al consentiment informat
1. Tota actuació en l’àmbit de la salut d’un pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de l’afectat una vegada que, rebuda la informació assistencial, haja valorat les opcions pròpies del cas.
2. El consentiment serà verbal per regla general, no obstant això, es prestarà per escrit en els casos d’intervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, davant de l’aplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
3. El consentiment l’haurà de demanar el metge responsable de la intervenció quirúrgica, diagnòstica o terapèutica. La persona afectada podrà lliurement retirar per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.
4. El consentiment s’atorgarà per representació o substitució en els supòsits i en les condicions previstos en la legislació bàsica estatal i podrà ser retirat en qualsevol moment en interés de la persona afectada:

a) Quan el pacient no siga capaç de prendre decisions, a criteri del metge responsable de la seua assistència, o el seu estat físic o psíquic no li permeta fer-se càrrec de la seua situació i no tinga representant legal, l’orde de prelació de les persones vinculades a este per a prestar el consentiment informat per substitució o representació serà el següent: el cònjuge no separat legalment o el membre de la unió de fet formalitzada de conformitat amb el que establix la legislació vigent o, a falta d’això, el familiar de grau més pròxim i, dins del mateix grau, el de major edat. No obstant això, si el pacient haguera designat prèviament per escrit o de forma indubtable una persona als efectes de l’emissió en nom seu del consentiment informat, correspondrà a esta la preferència.

b) Quan el pacient estiga incapacitat legalment, el dret correspon al seu representant legal, que haurà d’acreditar de forma clara i inequívoca la seua condició, en virtut de la sentència d’incapacitació corresponent.

c) Quan el pacient menor d’edat no siga capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre l’abast de la intervenció. En este cas, el consentiment el donarà el representant legal del menor després d’haver escoltat la seua opinió, en tot cas, si té dotze anys complits. Quan es tracte de menors no incapaços ni incapacitats, però emancipats o amb setze anys complits, no cal prestar el consentiment per representació. No obstant això, en cas d’actuació de greu risc, segons el criteri del facultatiu, els pares i els representants legals seran informats i la seua opinió serà tinguda en compte per a la presa de la decisió corresponent.

5. Si els progenitors estan separats o divorciats i, en virtut de sentència judicial o interlocutòria de mesures provisionals la pàtria potestat correspon a ambdós, el consentiment informat haurà de prestar-se conjuntament. En els casos d’urgència vital o decisions diàries poc transcendents o rutinàries en la vida del menor, bastarà amb el consentiment de qui estiga present. Quan falte consens entre ambdós progenitors, i sempre que es pose en risc la salut del menor, es posaran els fets en coneixement del Ministeri Fiscal.
6. En cas de conflicte entre la voluntat del pacient menor d’edat, però amb capacitat natural de juí i de discerniment, i la dels seus pares o representants legals, el metge s’acollirà al que disposa la legislació civil en la matèria. Així mateix, quan les decisions, accions o omissions dels pares o representants legals puguen presumir-se contràries als interessos del menor o de la persona incapacitada, hauran de posar-se els fets en coneixement de l’autoritat competent en virtut del que disposa la legislació civil.
7. En els supòsits d’interrupció voluntària de l’embaràs, d’assajos clínics i de pràctiques de reproducció assistida, s’actuarà segons el que establix la normativa específica que se li aplique i en la legislació civil.
8. Constituïxen excepcions a l’exigència de consentiment informat les previstes en la legislació bàsica estatal, així com aquelles situacions en què no fóra possible el consentiment per representació o substitució per no existir representant legal o persones vinculades al pacient o bé perquè estos es negaren injustificadament a prestar-lo, de manera que ocasionen un risc greu per a la salut del pacient i sempre que es deixe constància d’això per escrit. Una vegada superades les dites circumstàncies es procedirà a informar el pacient.
9. La informació prèvia al consentiment es facilitarà amb l’antelació suficient i, en tot cas, almenys 24 hores abans del procediment corresponent, sempre que no es tracte d’activitats urgents. En cap cas es donarà informació al pacient quan estiga endormiscat ni amb les facultats mentals alterades, ni tampoc quan es trobe ja dins del quiròfan o la sala on es practicarà l’acte mèdic o el diagnòstic.

Article 44. Dret a la lliure elecció de metge i centre
Els usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut, tant en l’atenció primària com en l’especialitzada, tenen dret a triar metge i igualment centre després d’una adequada informació, d’acord amb els termes i les condicions que s’establisquen reglamentàriament.

Article 45. Dret a les voluntats anticipades o instruccions prèvies
1. A través del document de voluntats anticipades o instruccions prèvies, una persona major d’edat o menor emancipada amb capacitat legal suficient manifesta lliurement les instruccions que sobre les actuacions mèdiques s’han de tindre en compte quan estiga en una situació en què les circumstàncies no li permeten expressar lliurement la seua voluntat, i es pot designar un representant.
2. En la declaració de voluntats anticipades, la persona interessada podrà fer constar la decisió respecte a la donació dels seus òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d’investigació. En este cas, no es requerirà l’autorització per a l’extracció o la utilització dels òrgans donats.

3. En el cas que en el compliment del document de voluntats anticipades sorgira l’objecció de consciència d’algun facultatiu, l’administració posarà els recursos suficients per a atendre la voluntat anticipada dels pacients en els supòsits arreplegats en l’actual ordenament jurídic.

4. La declaració de voluntats anticipades haurà de formalitzar-se per mitjà dels procediments que s’establisquen reglamentàriament.
5. Les voluntats anticipades poden modificar-se o deixar-se sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de la persona interessada, deixant constància per escrit.

Article 46. Dret a la història clínica i el seu accés
1. La història clínica és el conjunt de la informació obtinguda en els processos assistencials de cada pacient, amb l’objecte d’aconseguir la màxima integració possible de la documentació clínica.
2. El pacient, directament o per mitjà de representació degudament acreditada, té el dret d’accés als documents i a les dades de la seua història clínica i a obtindre còpia d’estos.
3. La història clínica ha de contindre la informació suficient per a identificar clarament el pacient, justificar el diagnòstic i tractament i documentar els resultats amb exactitud, per a la qual cosa tindrà un número d’identificació i inclourà les dades que, en el marc del que establix la legislació bàsica estatal, es determine reglamentàriament.
4. La història clínica ha de ser clarament llegible, evitar, en la mesura que es puga, la utilització de símbols i abreviatures. Així mateix, s’establiran mecanismes que permeten identificar les accions, les intervencions i les prescripcions dutes a terme per cada professional.
5. En aplicació dels principis d’unitat i integració, es fomentarà l’establiment d’un únic model normalitzat d’història clínica electrònica, que serà utilitzat pels centres sanitaris del Sistema Valencià de Salut i el contingut del qual estarà adaptat al nivell assistencial i al tipus de prestació que es realitze en cada moment.
6. La història clínica electrònica es gestionarà a través d’un sistema d’informació corporatiu, que garantirà la qualitat, l’accessibilitat i la seguretat, així com la coordinació i la continuïtat assistencial.
7. En cas de trasllat obligat o urgent del pacient a un altre centre assistencial des del qual no fóra possible l’accés a la seua història clínica electrònica, es remetrà una còpia completa de la història clínica en suport paper a fi de garantir als facultatius del centre sanitari de destinació el ple coneixement de la situació clínica actualitzada del pacient.
8. La custòdia de les històries clíniques estarà sota la responsabilitat de la direcció del centre sanitari. Els professionals sanitaris que desenrotllen la seua activitat de manera individual són responsables de la gestió i de la custòdia de la documentació assistencial que generen.
9. S’hauran d’adoptar totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a garantir el dret d’accés a la història clínica, protegir les dades personals arreplegades i evitar la seua destrucció o la seua pèrdua accidental, així com l’accés, l’alteració, la comunicació o qualsevol altre tractament no autoritzat.
10. El dret d’accés per part del pacient a la documentació de la història clínica no pot exercitar-se en perjuí del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que consten en esta arreplegades en interés terapèutic del pacient, ni en perjuí del dret dels professionals participants en la seua elaboració, els quals poden oposar al dret d’accés la reserva de les seues anotacions subjectives.
11. Els centres sanitaris i els facultatius d’exercici individual només facilitaran l’accés a la història clínica dels pacients difunts a les persones vinculades a estos, per raons familiars o de fet, llevat que el difunt ho haguera prohibit expressament i així s’acredite. No es facilitarà informació que afecte la intimitat del difunt ni les anotacions subjectives dels professionals, ni que perjudique tercers.
12. Per a garantir els usos futurs de la història clínica, especialment l’assistencial, es conservarà el temps mínim establit en la normativa bàsica estatal, comptat des de la data de l’alta de cada procés assistencial o des de la defunció del pacient.

Article 47. Dret a l’informe d’alta i una altra documentació clínica
1. Tot pacient o persona vinculada a este per raons familiars o de fet, si és el cas, té dret a rebre, al finalitzar el procés assistencial, un informe d’alta amb el contingut mínim següent: les dades del pacient, un resum de l’historial clínic, l’activitat assistencial prestada, el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques.
2. En cas de no acceptar el tractament prescrit, es proposarà al pacient o usuari la firma de l’alta voluntària. Si no la firmara, la direcció del centre sanitari, a proposta del metge responsable, podrà disposar l’alta forçosa, excepte quan hi haja tractaments alternatius, encara que tinguen caràcter pal·liatiu, sempre que li’ls preste el centre sanitari i el pacient accepte rebre’ls.
3. Tot pacient o usuari té dret al fet que se li faciliten els certificats acreditatius del seu estat de salut.

Article 48. Dret a formular suggeriments i queixes
1. Els ciutadans tenen dret a formular suggeriments i queixes quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Estos s’han d’avaluar i contestar per escrit en els termes que s’establisquen reglamentàriament.
2. Es podran realitzar també manifestacions d’agraïment quan la labor del professional, l’equip o el centre assistencial que els ha atés, al seu parer, s’ho meresca. Esta manifestació d’agraïment ha d’arribar als professionals que l’han merescut.

Article 49. Dret a la segona opinió
Tot pacient del Sistema Valencià de Salut té dret a una segona opinió quan les circumstàncies de la malaltia li exigisquen prendre una decisió difícil. Este dret serà exercit d’acord amb el que reglamentàriament s’establisca.

Article 50. Dret a una atenció personalitzada
1. Es reconeix el dret dels pacients i usuaris a rebre informació sanitària en les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, en la forma més idònia per a la seua comprensió. En la mesura que la planificació sanitària ho permeta, els centres i servicis sanitaris del Sistema Valencià de Salut implantaran els mitjans necessaris per a atendre les necessitats lingüístiques dels pacients i usuaris estrangers.
2. Així mateix, s’establiran els mecanismes i les alternatives tècniques oportunes per a fer accessible la informació als discapacitats sensorials.
3. En el marc de la planificació sanitària, es reconeix el dret a obtindre una habitació individual per a garantir la millora del servici i el dret a la intimitat i confidencialitat del pacient.
4. La Generalitat adoptarà les mesures necessàries per a facilitar l’assistència religiosa en els centres hospitalaris.

Article 51. Òrgans garants dels drets
Es crearan òrgans especialitzats que vetlen pel correcte compliment dels drets en els centres sanitaris i que assessoren davant de situacions de conflicte ètic, de manera que quede en tot moment protegida la dignitat de la persona en l’àmbit de la salut.

Secció Segona
Deures en l’àmbit de la salut

Article 52. Deures dels professionals i centres sanitaris
1. Els professionals i centres sanitaris tenen les obligacions inherents al compliment efectiu dels drets reconeguts per als usuaris i pacients en els servicis sanitaris, i hauran de donar un tracte humà, amable, comprensiu i respectuós. Així mateix, faran un bon ús dels recursos sanitaris.
2. Els professionals sanitaris tenen el deure d’omplir els protocols, els registres, els informes, les estadístiques i la resta de documentació assistencial o administrativa que tinguen relació amb els processos clínics en què intervinguen, i els que requerisquen els centres o servicis de salut competents i les autoritats públiques sanitàries, compresos els relacionats amb la investigació mèdica i la informació epidemiològica.

Article 53. Deures dels ciutadans
1. Els usuaris i pacients dels servicis sanitaris estan subjectes al compliment de les obligacions següents:
a) Fer bon ús de les prestacions assistencials, d’acord amb el que la seua salut necessite i en funció de les disponibilitats del Sistema Valencià de Salut.
b) Complir les prescripcions de naturalesa sanitària que amb caràcter general s’establisquen per a tota la població, a fi de previndre riscos per a la salut.
c) Fer un ús racional i de conformitat amb la legislació vigent de les prestacions farmacèutiques i de la incapacitat laboral.
d) Utilitzar i cuidar les instal·lacions i els servicis sanitaris, i contribuir a la seua conservació i afavorir la seua habitabilitat i el confort dels altres pacients.
e) Tractar amb consideració i respecte els professionals que cuiden de la seua salut i complir les normes de funcionament i convivència establides en cada centre sanitari.
f) Facilitar de forma veraç les seues dades d’identificació i les referents al seu estat físic i psíquic que siguen necessàries per al procés assistencial o per raons d’interés general degudament justificades.
g) Firmar el document pertinent o, en cas d’impossibilitat, deixar constància per un mitjà de prova alternatiu de la seua voluntat de negar-se a rebre el tractament prescrit, especialment quan es tracte de proves diagnòstiques, mesures preventives o tractaments especialment rellevants per a la seua salut.
h) Acceptar l’alta quan haja finalitzat el procés assistencial.
i) Complir les normes i els procediments d’ús i l’accés als drets que se li atorguen a través de la present llei.
2. Tot ciutadà està subjecte al compliment de les obligacions següents:
a) Comunicar a l’administració sanitària aquelles circumstàncies que suposen un risc greu per a la salut pública.
b) Col·laborar en el desenrotllament de les activitats en salut pública, i evitar conductes que dificulten la seua execució.

CAPÍTOL II
Drets del menor

Article 54. Drets generals i àmbit d’aplicació
1. Tots els menors tenen dret a la protecció i a l’atenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat d’usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut.
2. El present capítol és d’aplicació, amb caràcter excepcional, a majors d’edat, quan així es preveja expressament o, quan abans d’arribar a la majoria d’edat, hagen sigut objecte d’alguna de les mesures administratives o judicials que establix l’ordenament jurídic.

Article 55. Drets relacionats amb el naixement i la lactància
1. La dona embarassada, una vegada informada de les diferents opcions de part, té dret a decidir sobre el tipus i la modalitat del part que vol, amb l’assessorament dels professionals sanitaris, incloses les intervencions no estrictament necessàries des del punt de vista clínic, dins de les possibilitats assistencials existents i sempre que no hi haja situacions d’urgència que ho impedisquen.
2. Quan no hi haja contraindicació mèdica i les circumstàncies ho permeten, la mare té dret a estar acompanyada per la persona que ella vullga al llarg de tot el període del part.
3. El nounat té dret a ser identificat en el moment del naixement i a romandre junt amb sa mare, sempre que l’estat de salut d’ambdós ho faça possible.
4. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà mesures per a promocionar la lactància materna durant l’embaràs, el puerperi i el període de lactància, com a garantia del millor desenrotllament físic i intel·lectual del nounat.
5. Els centres i establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en este article.


Article 56. Dret a la promoció de la salut i a la prevenció de malalties i situacions de risc en els menors
1. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb les conselleries competents en matèria d’educació i atenció als menors, desenrotllarà programes educatius i formatius dirigits a les famílies, els menors, el personal docent i el personal sanitari, entre altres, per a promoure l’adquisició d’hàbits saludables i la prevenció de malalties. Estos programes garantiran que la informació i les ferramentes dirigides als menors siguen adequades a totes les orientacions sexuals.
2. S’atendran de manera específica els problemes de salut que incidixen d’una forma significativa en l’adolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària així com trastorns de les relacions afectivosexuals.
3. Les persones que tenen risc de transmetre als seus fills anomalies psíquiques o físiques rebran, si ho volen, consell genètic. Per a això seran remeses als centres sanitaris dependents de la conselleria competent en matèria de sanitat.
4. S’instauraran programes de detecció precoç i cribratge de malalties en els nounats, segons l’evidència científica existent en cada moment. Tots els nounats tindran un diagnòstic precoç d’aquelles alteracions metabòliques, endocrines o de qualsevol altre tipus que comporten el deteriorament o l’afectació física, psíquica o sensorial del menor, fonamentalment de totes aquelles que puguen beneficiar-se d’un tractament precoç, així com de la seua intervenció i seguiment.

5. Es reconeix el dret a:
a) Un examen de salut, realitzat en el lloc del naixement.
b) Visita de salut a domicili, programada dins dels primers dies de vida, en els casos de risc biològic o social detectat pel personal competent. El nounat té dret a disposar, des del moment del naixement, d’una cartilla de salut infantil que preveja les principals accions de prevenció sanitària i de protecció de la salut que es consideren pertinents.

c) Exàmens de salut programats des del naixement, d’acord amb els continguts i el calendari establits.
d) L’aplicació de totes les mesures preventives de reconeguda eficàcia, incloent-hi les vacunes que preveja el calendari vacunal vigent, i aquelles que, en un moment determinat, la conselleria competent en matèria de sanitat considere necessàries.
6. Per a detectar de forma precoç els factors de risc sociofamiliars, els titulars dels centres sanitaris, tant públics com privats, i els seus professionals sanitaris i socials tenen l’obligació d’informar i denunciar davant de les administracions públiques competents aquells casos que puguen suposar l’existència de maltractaments o una situació de desprotecció, risc o desemparament en què estiga un menor, així com el deure de col·laborar amb les entitats públiques competents en matèria de protecció de menors en l’exercici de la funció protectora d’estos.

A fi de facilitar la prevenció, la detecció i l’actuació davant d’estes situacions i davant del cas d’embarassades amb risc social, les distintes administracions i departaments amb competències en la matèria actuaran de manera coordinada per mitjà dels mecanismes de col·laboració establits a este efecte.

Article 57. Drets en l’atenció sanitària
1. Els servicis i les unitats d’atenció pediàtrica estaran convenientment separats dels d’adults i adequadament equipats per a donar una atenció de qualitat als menors. Així mateix, en tots els hospitals es disposarà d’espai propi per a l’hospitalització pediàtrica.

2. Els menors tenen dret al fet que se’ls facilite en l’àmbit sanitari la companyia de la seua família en les condicions més idònies d’intimitat i d’acord amb els criteris clínics assistencials. Els pares i tutors tenen dret a participar de manera activa i informada en els cures.

3. Els menors tenen dret al fet que es potencie el seu tractament ambulatori i domiciliari a fi d’evitar, en la mesura que siga possible, l’hospitalització. Si no és evitable, el període d’hospitalització haurà de ser el més breu possible. Així mateix, tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i el suport psicosocial d’acord amb la seua situació de salut.
4. Els menors en edat escolar que hagen de ser hospitalitzats podran continuar, en la mesura que la seua malaltia ho permeta, el seu procés d’aprenentatge escolar. Per a això, s’establirà el procediment més adequat en coordinació amb la conselleria competent en matèria d’educació.
5. Per a atendre les necessitats d’oci dels menors, tots els hospitals disposaran d’un espai destinat a biblioteca i, si no és possible, es disposarà d’un fons bibliogràfic mòbil amb literatura adaptada a les diverses edats. Així mateix, disposaran d’una zona perquè els menors puguen jugar i tindre a la seua disposició material de joc adaptat a les diferents edats.
6. En l’hospitalització dels menors adolescents, la conselleria competent en matèria de sanitat garantirà:
a) Habitacions diferenciades per sexes.
b) Règim de visites propi.
c) Informació adaptada a les necessitats dels adolescents.
7. L’entorn i els processos, béns, productes i servicis, així com els objectes o els instruments, les ferramentes i els dispositius destinats a les persones hospitalitzades amb discapacitat, hauran de reunir les condicions idònies d’accessibilitat.

Article 58. Drets en situació de vulnerabilitat
1. La Generalitat exercirà activitats per a garantir la promoció, la prevenció, l’atenció integral i primerenca, la rehabilitació i la integració per mitjà de recursos ambulatoris, de dia, hospitalaris, residencials i unitats especialitzades per a atendre les necessitats de les persones amb discapacitat, malalties cròniques o mentals. Per a això s’elaboraran plans individualitzats d’atenció i programes dissenyats i executats per equips multidisciplinaris.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat garantirà als menors amb malalties cròniques que necessiten una atenció de diferents especialitats clíniques, i sempre que organitzativament siga possible, l’atenció en el mateix dia de les diferents consultes programades.

3. En relació amb l’atenció sanitària dels menors sobre els quals s’han adoptat mesures jurídiques de protecció, es tindrà en compte el següent:
a) La família acollidora podrà triar que l’atenció sanitària del menor es realitze en el mateix centre de salut a què estiga adscrita la família. A estos efectes, es reconeix la família educadora com a interlocutor vàlid en el procés assistencial del menor.
b) S’establirà un protocol d’atenció específic per a menors estrangers no acompanyats, a fi de realitzar-los una exploració mèdica bàsica que permeta conéixer el seu estat de salut. La conselleria competent en matèria de sanitat efectuarà amb caràcter prioritari les proves necessàries per a la determinació de l’edat, d’acord amb la normativa vigent.

c) Donades les característiques de mobilitat geogràfica d’estos menors, i perquè no queden al marge de les campanyes de prevenció, la conselleria competent en matèria de sanitat inclourà els centres residencials de protecció de menors en les dites campanyes.
d) S’establirà un hospital i un centre de salut de referència, i s’especificarà pediatre o metge de família, per a cada centre d’atenció residencial de protecció de menors de la xarxa pública.
e) Fins que es resolga la forma en què s’haja d’exercir la guarda, es garantirà la permanència en l’hospital del menor hospitalitzat en situació de desemparament quan la Generalitat haja assumit la tutela.
4. La Generalitat garantirà el dret d’accés i assumirà el gasto dels productes inclosos en la prestació farmacèutica, el catàleg ortoprotètic i les ajudes tècniques als menors residents a la Comunitat Valenciana que estiguen sota la tutela de les administracions públiques.

5. En l’atenció del menor infractor:
a) Els centres sanitaris proporcionaran una atenció àgil i prioritària als menors en compliment d’una mesura judicial, d’acord amb el que preveu la legislació estatal en matèria de responsabilitat penal dels menors.
b) Els centres de reeducació de menors quedaran adscrits al centre de salut més pròxim a la seua ubicació, i es coordinarà als efectes de l’atenció sanitària.

Article 59. Salut escolar
1. Als efectes d’esta llei, s’entén per salut escolar el conjunt de programes i activitats dirigits a l’educació per a la salut i la conservació i el foment de la salut física, psíquica i social de l’escolar en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.
2. Les accions en matèria de salut escolar exigixen l’actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. A este efecte, es podran crear òrgans de cooperació per a l’aplicació, el desenrotllament i el seguiment de les previsions contingudes en este article, així com òrgans de caràcter consultiu que presten assessorament tècnic sobre matèries relacionades amb l’educació per a la salut.

3. Els alumnes hauran de presentar un informe sanitari en els inicis i canvis d’etapa escolar en els processos de matrícula o canvis de centre. El dit informe, que serà elaborat amb caràcter gratuït, contindrà, almenys, una justificació de la situació vacunal. Els encarregats d’emetre el dit informe seran els facultatius que tinguen a càrrec seu el control sanitari del menor, que també emetran, si és el cas, un informe o certificat relatiu a la realització de la pràctica esportiva en els diferents nivells educatius.
4. Es realitzaran exàmens de salut o reconeixements sanitaris amb la periodicitat i en la forma que reglamentàriament es determine, dirigits fonamentalment a previndre patologies que afecten l’adaptació i integració del menor en el medi escolar. La informació resultant s’arreplegarà en el document de salut infantil o, a falta d’això, en la documentació que reglamentàriament s’establisca, assegurant, en tot cas, que esta informació s’incloga en la història clínica del menor.

5. La informació arreplegada en el document d’accés al centre escolar així com en els exàmens de salut serà de caràcter confidencial i, en cap cas, afectarà la integració de l’alumnat en la comunitat escolar.

6. Perquè els menors escolaritzats amb problemes de salut que necessiten atenció sanitària puguen seguir el seu procés escolar amb la major normalitat possible, cada centre educatiu s’adscriurà al centre de salut més pròxim, des d’on es garantirà, d’acord amb la valoració de les necessitats, l’atenció sanitària específica que siga necessària.

7. Cada centre escolar tindrà un centre de referència en matèria de salut pública per a les accions de promoció de la salut i per a comunicar-se davant dels problemes de malalties transmissibles. La conselleria competent en matèria de sanitat informarà la conselleria competent en matèria d’educació dels protocols d’intervenció que siguen elaborats per a casos de malalties infeccioses.
8. Els centres docents específics d’educació especial estaran dotats de personal d’infermeria, que dependrà orgànicament del departament sanitari corresponent.
9. S’afavorirà el procés d’integració escolar dels alumnes amb necessitats educatives especials i l’escolarització en un context de normalitat dels menors portadors de VIH.
10. Correspon a la conselleria amb competències en matèria de sanitat la planificació, la direcció, la coordinació i, si és el cas, la difusió de les activitats i programes dirigits a l’atenció i la millora de la salut escolar, així com, entre altres, les funcions següents:
a) L’elaboració dels documents a què es referixen els apartats 3 i 4 d’este article.
b) La planificació i realització dels exàmens de salut.
c) La realització dels estudis i de les propostes higienicosanitàries oportunes en matèria d’educació per a la salut, amb la finalitat de millorar l’estat de salut de la població escolar.
d) El control sanitari de les instal·lacions.
e) La vigilància i el control higienicosanitari dels aliments i del personal dels menjadors escolars. Així com l’assessorament i la determinació, si és el cas, dels requisits mínims que han de reunir els menús alimentaris dels menjadors escolars.
11. Sense perjuí del que disposen les normes bàsiques de l’Estat, correspon al Consell establir les condicions higienicosanitàries de compliment obligatori en la construcció i l’equipament de centres escolars i transport escolar. Així mateix, els centres docents seran objecte d’una especial vigilància, com a prestataris de servicis de consum comú, ordinari i generalitzat, de conformitat amb la normativa d’aplicació.

12. Els titulars dels centres, el personal directiu, el professorat, el personal no docent, l’alumnat, els seus pares o representants legals, així com el personal sanitari estan obligats al compliment del que preveu este article, i són responsables de les accions o omissions que infringisquen o entorpisquen la seua aplicació. La dita responsabilitat els serà exigible d’acord amb les normes disciplinàries que legalment els siguen d’aplicació.


TÍTOL VI
Drogodependències i altres trastorns addictius

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 60. Concepte de trastorn addictiu, addicció i droga
1. Un trastorn addictiu constituïx un patró inadaptat de comportament que pot provocar una dependència psíquica, física o d’ambdós tipus, a una o més substàncies o a una o més conductes determinades, el qual repercutix negativament en les esferes psicològica, física o social de la persona.
2. Les drogodependències i altres trastorns addictius es consideren, als efectes assistencials, com a malalties comunes amb repercussions en l’esfera biològica, psicològica i social de la persona i, en conseqüència, les persones drogodependents o que patisquen altres trastorns addictius tindran la consideració de malalts.
3. Una addicció és l’estat psíquic, i de vegades físic i social, segons siga causat per una substància o droga o per un comportament addictiu, que es caracteritza per modificacions en la conducta i per altres reaccions que comprenen un impuls irreprimible per consumir una droga o repetir una conducta de forma continuada o periòdica, a fi d’experimentar els seus efectes psíquics o orgànics i, a vegades, per a evitar el malestar produït per la seua privació.
4. Una droga és tota substància que, introduïda en un organisme viu, pot modificar una o més de les funcions d’este, la qual és capaç de generar dependència, provocar canvis en la conducta i efectes nocius per a la salut i el benestar social. Tenen esta consideració:
a) Les begudes alcohòliques.
b) El tabac.
c) Les substàncies estupefaents i psicotròpiques sotmeses a control, de conformitat amb el que establixen les normes nacionals i convenis internacionals subscrits per l’Estat espanyol.
d) Determinats productes d’ús industrial o altres substàncies de venda autoritzada, com ara els productes susceptibles d’inhalació i les coles, que poden produir els efectes i les conseqüències descrits en l’apartat primer d’este article.
e) Qualsevol altra substància, no inclosa en els apartats anteriors, que complisca la definició establida en este apartat.
5. Les addiccions no químiques, també denominades comportamentals, com ara el joc patològic, l’addicció a les noves tecnologies o altres, es definixen com aquelles conductes que són inicialment no pernicioses però que el seu ús continuat i abusiu pot generar dependència, de tal manera que la persona se sent incapaç d’abandonar esta conducta, i patix les seues conseqüències negatives de forma individual, familiar i sociolaboral.
6. En l’àmbit d’esta llei, es consideren drogues institucionalitzades o socialment acceptades aquelles que poden ser adquirides i consumides legalment. Les principals són les begudes alcohòliques, el tabac i els psicofàrmacs.

Article 61. Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius
1. El Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius és un instrument per a la planificació i l’ordenació de recursos, objectius i actuacions en matèria de drogodependències i trastorns addictius que es desenrotllen en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. El pla especificarà, de manera qualitativa i quantitativa, les línies prioritàries, objectius i activitats, així com els indicadors d’avaluació per a poder mesurar l’impacte i avaluar els resultats.
3. El pla serà aprovat pel Consell, a proposta de la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius, i vincularà totes les administracions públiques i institucions privades que desenrotllen les seues actuacions a la Comunitat Valenciana.

Article 62. Prevenció en matèria de drogodependències
1. La prevenció en matèria de drogodependències comprén un conjunt divers d’actuacions encaminades a eliminar o modificar els factors de risc associats al consum de drogues, o a altres conductes addictives, amb la finalitat d’evitar que estes es produïsquen, es retarde el seu inici o es convertisquen en un problema per a la persona o el seu entorn.
2. Correspon a les administracions públiques, en els seus respectius àmbits de competències, desenrotllar, promoure, donar suport, fomentar, coordinar, controlar i avaluar els programes i les actuacions en matèria de prevenció.
3. La conselleria amb competències en matèria de trastorns addictius vetlarà per la idoneïtat, l’eficàcia i l’eficiència dels programes de prevenció a través de les mesures d’intervenció que s’establisquen reglamentàriament.
4. El conjunt de les mesures de prevenció es dirigirà de manera especial als menors, als jóvens i a les famílies en situació de risc de consum de drogues, i afavorirà el desenrotllament de programes de reducció de riscos en els llocs de més afluència juvenil i altres espais de trobada.
5. S’instarà la realització de programes de prevenció de consum de drogues i trastorns addictius en l’àmbit laboral. En el seu disseny, execució i avaluació participaran les organitzacions empresarials, les organitzacions sindicals més representatives, els servicis de prevenció i els comités de seguretat i salut de les empreses.

Article 63. Tractaments a persones amb addiccions
1. Els tractaments dirigits a les persones afectades per trastorns addictius tindran caràcter voluntari. No obstant això, es podrà procedir al seu internament no voluntari per raons de trastorn psíquic en els termes que preveu la legislació civil.
2. Sense perjuí del que preveu el títol V d’esta llei, les persones afectades per trastorns addictius que reben tractament estaran obligades a:
a) Complir totes les indicacions formulades al llarg del programa de tractament.
b) Acceptar la realització de les determinacions toxicològiques necessàries durant el tractament.

Article 64. Ús de medicaments agonistes en situacions especials
En aquells casos en què les accions previstes en l’apartat anterior no obtinguen efectes positius per al pacient, es podran usar medicaments amb efectes agonistes, incloent-hi, si és el cas, les mateixes substàncies que hagen generat l’addicció, en les condicions i amb les garanties previstes en la normativa sobre disponibilitat de medicaments en situacions especials.

Article 65. Protecció i atenció dels menors
1. En el cas que un menor de 18 anys necessite atenció per consum de begudes alcohòliques, altres drogues o un altre trastorn addictiu, els servicis sanitaris hauran de comunicar la situació del menor als pares o tutors perquè estos es facen càrrec d’ell i adquirisquen el compromís del seguiment terapèutic del menor, i rebran, per a això, l’assessorament pertinent o, en cas necessari, el tractament oportú.
2. Si els pares o tutors declinen contraure el compromís terapèutic o fer-se càrrec del menor, es posaran els fets en coneixement del fiscal de menors i del departament competent en matèria de protecció de menors.



CAPÍTOL II
Limitacions a la publicitat i promoció
de begudes alcohòliques

Article 66. Condicions de publicitat
1. Sense perjuí de les limitacions establides en la legislació bàsica estatal i en les normes que es dicten en desplegament d’esta, la publicitat, tant directa com indirecta, de begudes alcohòliques haurà de respectar les limitacions següents:
a) Haurà d’incloure, de forma clarament visible, missatges que advertisquen sobre els perills per a la salut i per al benestar social que pot produir l’ús o abús del seu consum d’acord amb el que disposa la normativa que específicament tracte la matèria.
b) No podrà incitar a un consum abusiu ni associar el consum a una millora de rendiment físic o psíquic; a l’èxit social o sexual; a efectes terapèutics, sedants o estimulants; a contribuir a superar la timidesa o a resoldre conflictes, o a la realització d’activitats que impliquen risc per als consumidors o responsabilitats sobre tercers.

c) No podrà oferir una imatge negativa de l’abstinència o de la sobrietat.
d) No podrà utilitzar arguments dirigits a menors d’edat o missatges, conceptes, llenguatge, escenes, imatges, dibuixos, icones o personatges de ficció o de rellevància pública vinculats directament i específicament als menors d’edat, que inciten el consum.
e) No podrà utilitzar-se la imatge i la veu de menors d’edat per a publicitar begudes alcohòliques.
f) Als mitjans de comunicació no s’usaran imatges o continguts que els puga influir negativament en els seus hàbits de vida o predisposar-los a qualsevol trastorn addictiu.
2. Es prohibix expressament la publicitat, directa, indirecta o encoberta, i la promoció de begudes alcohòliques dirigida a menors de 18 anys, així com qualsevol activitat que puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, el consum de begudes alcohòliques per menors d’edat. Esta prohibició s’estén a la publicitat d’objectes o productes que per la seua denominació, grafisme, mode o lloc de presentació o qualsevol altra causa puga suposar una publicitat encoberta de begudes alcohòliques.

Article 67. Prohibicions relatives a la publicitat de begudes alcohòliques en llocs públics
Sense perjuí del que establix la normativa bàsica estatal, es prohibix la publicitat directa, indirecta o encoberta de begudes alcohòliques:
1. En les instal·lacions i centres de formació i educació, sanitaris, d’atenció sociosanitària i de servicis socials.
2. En els centres i dependències de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
3. En els mitjans de transport públic.
4. En la via pública, quan hi haja una distància lineal inferior a 200 metres entre l’anunci publicitari i algun dels centres previstos en l’apartat 1. Queden exclosos d’esta prohibició els senyals indicatius propis dels punts de producció i venda legalment autoritzats que, no obstant això, estaran sotmesos a les prohibicions i limitacions que s’establisquen reglamentàriament.
5. En els llocs en què estiga prohibida la seua venda, dispensació i consum, no podran publicitar-se begudes alcohòliques de més de 20 graus.

Article 68. Limitacions a la promoció de begudes alcohòliques
1. Les activitats de promoció pública de begudes alcohòliques en fires, exposicions, mostres i activitats semblants, seran realitzades en espais diferenciats quan tinguen lloc dins d’altres manifestacions públiques. No estarà permés l’accés a menors de 18 anys no acompanyats de persones majors d’edat.
2. Queden prohibits els actes que estimulen un consum immoderat d’alcohol basant-se en la competitivitat en el consum d’estes substàncies.


CAPÍTOL III
Limitacions a la venda i consum de begudes alcohòliques

Article 69. Prohibicions
No es permetrà la venda, el subministrament ni el consum de begudes alcohòliques en els llocs següents:
1. En els centres de treball públics, excepte en els llocs expressament habilitats a este efecte, en els quals només es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de menys de 20 graus.
2. En els centres sanitaris, d’atenció sociosanitària i de servicis socials, excepte en els llocs habilitats a este efecte, en els quals només es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de menys de 20 graus.
3. En els centres docents i de formació, excepte aquells en què s’impartisca educació superior o formació dirigida exclusivament a majors d’edat. En este últim cas, no es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de més de 20 graus.
4. En els centres de menors.
5. En tot tipus d’establiments, des de les 22.00 hores a les 07.00 hores de l’endemà, excepte en aquells en què la venda de begudes alcohòliques estiga destinada al seu consum a l’interior del local. Queda inclosa en esta prohibició la venda realitzada en establiments comercials, per telèfon o per qualsevol altre mitjà, seguida del repartiment a domicili dels productes comprats, quan este repartiment es faça dins de la franja horària indicada.
6. En les àrees de servici i de descans d’autopistes i autovies, gasolineres i estacions de servici no es podran vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de 20 graus.
7. En la via pública. No obstant això, les ordenances municipals podran autoritzar la venda, el subministrament i el consum de begudes alcohòliques en determinats llocs de la via pública o en determinats dies de festes patronals o locals. Quan les entitats locals autoritzen el consum de begudes alcohòliques en determinats espais públics a l’aire lliure en què estiga prevista la concentració de persones, s’hauran d’adoptar les mesures necessàries que garantisquen el compliment de la prohibició de venda, subministrament i consum de begudes alcohòliques pels menors d’edat i de les altres prohibicions establides en esta llei. L’entitat local que atorgue l’autorització ha de vetlar, així mateix, per la salut i seguretat de les persones que estan reunides i el dret al descans dels ciutadans.

8. En els centres de treball no es podran vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de 20 graus.

Article 70. Prohibicions relatives a menors d’edat
1. Es prohibix la venda, el subministrament, gratuït o no, i el consum de begudes alcohòliques als menors de 18 anys. Quan hi haja dubtes sobre l’edat del consumidor, el venedor o subministrador haurà de sol·licitar l’acreditació de l’edat per mitjà de document de valor oficial.
2. En tots els establiments, instal·lacions o llocs en què se subministren begudes alcohòliques, així com en les màquines expenedores automàtiques, hauran de col·locar-se, de forma visible per al públic, cartells que advertisquen de les prohibicions establides en l’apartat anterior, d’acord amb les característiques que es determinen reglamentàriament.


Article 71. Màquines expenedores
El subministrament de begudes alcohòliques a través de màquines expenedores en instal·lacions obertes al públic només podrà efectuar-se quan la ubicació d’aquelles permeta el seu absolut control per les persones responsables d’estes instal·lacions o els seus representants, de manera que s’impedisca l’accés a les màquines a menors de 18 anys. A estos efectes, es prohibix col·locar estes màquines en espais oberts al trànsit públic, com ara vials i parcs en general.


CAPÍTOL IV
Limitacions a la venda, subministrament, consum, publicitat
i promoció de productes del tabac i dispositius
susceptibles d’alliberament de nicotina

Article 72. Limitacions
1. Les limitacions a la venda, subministrament, consum, publicitat i promoció de productes del tabac i dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina es regiran pel que establix la legislació bàsica estatal i les normes que es dicten en el seu desplegament.
2. Es prohibix la venda a menors de 18 anys de tabac i de productes destinats a ser fumats, inhalats, xuplats o mastegats, constituïts totalment o parcialment per tabac, o susceptibles d’alliberament de nicotina, així com de productes que els imiten o que induïsquen a l’hàbit de fumar o siguen nocius per a la salut.
3. Es prohibix tota activitat que, amb fins publicitaris o promocionals o sense, puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, a consumir productes del tabac a menors d’edat.


CAPÍTOL V
Actuacions sobre altres drogues i trastorns addictius

Article 73. Estupefaents i substàncies psicotròpiques
1. La conselleria competent en matèria de sanitat elaborarà i proporcionarà informació actualitzada als usuaris i professionals dels servicis sanitaris sobre la utilització a la Comunitat Valenciana de substàncies estupefaents o psicotròpiques i la resta de fàrmacs psicoactius i medicaments capaços de produir dependències.
2. Es prestarà especial atenció al control de la producció, prescripció i dispensació de substàncies estupefaents i psicotròpiques, dins del marc legislatiu vigent.

Article 74. Productes susceptibles d’inhalació, coles i altres substàncies
Es prohibix la venda i el subministrament a menors de 18 anys de coles, productes químics industrials inhalables o altres substàncies de venda autoritzada que puguen produir efectes nocius per a la salut i creen dependència o produïsquen efectes euforitzants, depressius o al·lucinògens.

Article 75. Limitacions a la venda, consum i publicitat
1. En cap cas es permetrà la venda i el subministrament a menors de 18 anys dels productes mencionats en els articles anteriors d’este capítol.
2. Els productes que continguen les substàncies a què fan referència els articles anteriors no podran ser presentats de manera que pel seu color, forma, grafisme o altres circumstàncies puguen atraure especialment l’atenció dels menors de 18 anys.
3. Es prohibix el subministrament de productes que, per les seues característiques, inclosa la seua presentació, inciten al consum de substàncies que poden generar addicció.
4. Es prohibix tota forma de publicitat de les substàncies indicades en este capítol dirigida a menors d’edat.
5. Es prohibix tota activitat que, amb fins publicitaris o promocionals o sense, puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, el consum de substàncies no permeses o que puguen generar addicció.
6. Es prohibix l’elaboració i la venda de begudes i productes alimentaris que continguen drogues, a excepció de begudes alcohòliques, i el consum dels quals siga perjudicial per a la salut.

Article 76. Altres trastorns addictius
1. Es promouran les actuacions necessàries per a l’estudi, l’anàlisi, la investigació i l’impuls de programes de prevenció, assistència i integració social referits a altres addiccions conductuals que puguen generar una dependència semblant a la de les substàncies químiques i les mateixes repercussions en l’entorn familiar, social i econòmic.
2. El joc patològic, com a trastorn addictiu, tindrà especial interés per part del sistema educatiu, sanitari i social. Els poders públics promouran mesures dirigides a previndre i eliminar les conductes ludòpates i les seues conseqüències en l’àmbit sanitari, familiar, econòmic i social.

3. L’ús de noves tecnologies, com ara telèfon mòbil, videojocs, Internet o continguts virtuals, pot generar addicció quan el seu ús abusiu interferix d’una manera significativa en les activitats habituals de l’usuari. Esta situació tindrà la mateixa consideració i tractament que altres addiccions a efectes preventius, sanitaris i socials.


CAPÍTOL VI
Finançament de les actuacions

Article 77. Finançament de la Generalitat
La dotació pressupostària per al desenrotllament de les actuacions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius s’incrementarà amb la quantia de les sancions econòmiques imposades per cometre les infraccions tipificades en el capítol III del títol IX d’esta llei. Els ingressos que es produïsquen per esta causa estaran destinats a la prevenció, l’assistència i la resta d’actuacions que desenrotlle en matèria de drogodependències i trastorns addictius la conselleria competent.


Article 78. Finançament de les entitats locals
L’obtenció de finançament de la Generalitat per part de les entitats locals per a l’exercici de competències previstes en el marc d’esta llei en matèria de drogodependències i trastorns addictius exigix que estes disposen d’un pla municipal sobre trastorns addictius i que consignen en els respectius pressupostos, de manera clarament diferenciada, els crèdits específics destinats a esta finalitat.


TÍTOL VII
Docència, investigació i innovació

Article 79. Docència i formació
1. Tot el Sistema Valencià de Salut ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat per a la docència pregraduada, especialitzada, postgraduada i continuada dels professionals.
2. La Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de sanitat, col·laborarà amb les universitats, centres i escoles universitàries i centres de formació professional, i establirà acords entre les universitats i els centres d’estudis i les institucions sanitàries per a garantir la docència practicoclínica de les titulacions que així ho requerisquen, especialment les impartides en centres de titularitat pública. Amb este mateix fi, vetlarà per l’actuació coordinada dels departaments amb competències en matèria de sanitat i educació.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat i les universitats, centres i escoles universitàries, en l’àmbit de les seues competències, es coordinaran per a la gestió i programació de les seues activitats docents i investigadores, d’acord amb les necessitats i capacitats del Sistema Valencià de Salut.
4. Els centres i servicis sanitaris del Sistema Valencià de Salut es consideraran centres de formació dels professionals, en la mesura que tinguen les condicions adequades a estos fins.
5. S’elaboraran plans de formació, tenint en compte les necessitats formatives dels professionals i les diferents línies d’acció estratègiques de la conselleria competent en matèria de sanitat.
6. En el marc dels plans esmentats, es promourà la formació permanent i el perfeccionament dels professionals del Sistema Valencià de Salut per mitjà de la formació continuada de qualitat.

Article 80. Investigació i innovació
1. La Generalitat fomentarà la investigació sanitària i la innovació en salut com a element bàsic del Sistema Valencià de Salut.

2. Tot el Sistema Valencià de Salut ha d’estar en disposició de poder ser utilitzat pels professionals del sistema i ha de fomentar les activitats d’investigació i innovació en salut, com a elements bàsics d’este.
3. La Generalitat vetlarà per l’actuació coordinada dels seus departaments en el desenrotllament de les polítiques d’investigació i innovació en l’àmbit de la salut.
4. La Generalitat fomentarà l’intercanvi entre professionals dins de l’espai sanitari europeu i promourà la seua participació en activitats d’investigació i innovació.
5. La conselleria competent en matèria de sanitat determinarà la programació de la política d’investigació i innovació en matèria de salut, i són funcions d’esta política:
a) Establir, gestionar, coordinar i avaluar un marc global que permeta el desenrotllament de la investigació i la innovació en l’àmbit sanitari.

b) Promoure i facilitar el desenrotllament de la investigació i la innovació orientades a la fonamentació científica en la presa de decisions en matèria de salut, amb especial atenció a la seua rellevància, qualitat i aplicació de resultats a la pràctica clínica.
c) Organitzar, gestionar, coordinar i avaluar les diferents activitats encaminades a l’impuls i foment de la investigació, desenrotllament i innovació sanitària.
d) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment de plataformes cientificotecnològiques que promoguen el desenrotllament i la innovació en l’àmbit sanitari.
e) Coordinar els centres i les estructures de gestió d’investigació i d’innovació vinculades a l’àmbit sanitari públic de la Comunitat Valenciana.
f) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment d’iniciatives de col·laboració publicoprivades en matèria d’investigació i innovació sanitària i biomèdica.
g) Participar amb altres òrgans i institucions del seu àmbit en el seguiment i desenrotllament dels plans i projectes d’investigació, desenrotllament i innovació sanitària.


TÍTOL VIII
Intervenció i mesures especials

CAPÍTOL I
Autoritat pública sanitària i la intervenció en matèria de sanitat

Article 81. Autoritat pública sanitària
1. En el marc del que establix la legislació bàsica estatal, tenen el caràcter d’autoritat pública sanitària:
a) El Consell.
b) La persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat.
c) Les persones titulars dels òrgans superiors i directius amb funcions en matèria de salut pública i d’intervenció.
d) Els metges i farmacèutics inspectors en l’exercici de les seues funcions.
e) Els òrgans administratius de la conselleria competent en matèria de sanitat, d’acord amb el que establisquen, si és el cas, les normes de desconcentració o delegació de funcions en matèria de salut pública i d’intervenció.
f) Els alcaldes.
2. Tenen el caràcter d’agents de l’autoritat pública sanitària els funcionaris i el personal estatutari en l’exercici de les funcions previstes en l’apartat anterior.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat establirà sistemes de vigilància i supervisió per a garantir la seguretat sanitària en aquelles activitats amb possible repercussió sobre la salut.

Article 82. Responsabilitat i autocontrol
Les persones físiques o jurídiques titulars de servicis, establiments, instal·lacions i indústries l’activitat de les quals puga incidir en la salut de les persones són responsables de la higiene i de la seguretat sanitària en estos llocs i hi hauran d’establir procediments d’autocontrol eficaç.

Article 83. Accions d’intervenció
1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris, així com els centres i servicis d’atenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius estaran sotmesos a la intervenció de la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. Així mateix, les activitats públiques i privades de les quals, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat dels ciutadans, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d’intervenció que reglamentàriament s’establisquen.
3. Les autoritats públiques sanitàries, a través dels seus òrgans competents, podran adoptar els mitjans d’intervenció següents:
a) El sotmetiment a l’autorització prèvia administrativa o inscripció en registre.
b) La presentació de declaracions responsables i comunicacions prèvies.
c) El sotmetiment a inspeccions i altres actes de control preventiu.
d) El sotmetiment a reglamentacions que establisquen les condicions de funcionament i exercici de les activitats.
e) El sotmetiment a prohibicions o ordes que continguen els requisits mínims per a l’ús i tràfic de béns.
f) El sotmetiment a les mesures especials cautelars i definitives adoptades.
4. L’elecció i l’aplicació dels mitjans d’intervenció se subjectaran als principis de necessitat i proporcionalitat i al que disposen les disposicions legals i reglamentàries corresponents.

Article 84. Autorització i registre
1. Els centres, servicis i establiments sanitaris, qualssevol que siga el seu nivell i categoria o titular, siga una persona física o jurídica, requeriran autorització administrativa per a la instal·lació, l’obertura, el funcionament, les possibles modificacions i, si és el cas, el tancament. Reglamentàriament es determinaran els requisits necessaris per a concedir la dita autorització i la seua inscripció en el registre corresponent.
2. Els centres i servicis d’atenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius estaran subjectes a autorització i inscripció en el registre corresponent, en els termes previstos reglamentàriament, i quedarà prohibida l’oferta terapèutica en qualsevol centre o servici que no tinga l’autorització administrativa deguda.

3. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, els interessats hauran d’entendre desestimades per silenci administratiu les seues sol·licituds en els procediments administratius següents:
a) Autorització de centres, servicis i establiments sanitaris.
b) Autorització de centres i servicis d’atenció i prevenció de trastorns addictius.
c) Autorització d’activitats que puguen afectar negativament la salut pública.

Article 85. Actuacions inspectores
1. L’actuació inspectora té, entre altres, els fins següents:
a) Garantir el dret dels pacients a una assistència sanitària equitativa i de qualitat en el marc de les prestacions del Sistema Valencià de Salut.

b) Protegir la salut comunitària, vigilant el compliment de la normativa en matèria de salut pública.
c) Assegurar una gestió adequada dels recursos destinats a l’atenció sanitària i sociosanitària, vetlant per l’execució de les directrius dictades per la Conselleria de Sanitat.
d) Tutelar el bon funcionament dels sistemes d’informació, com a garantia del dret a la informació sanitària de la ciutadania.
2. En l’exercici de les funcions d’inspecció o altres actuacions de control preventiu, l’autoritat pública i els agents de l’autoritat, amb l’acreditació prèvia de la seua condició, estan facultats per a:
a) Entrar lliurement i sense prèvia notificació en qualsevol centre, servici, establiment, unitat o local objecte d’inspecció i control oficial en l’àmbit de la seua competència.
b) Realitzar les proves, investigacions i exàmens necessaris per a verificar el compliment de la normativa vigent.
c) Prendre o traure mostres de productes, així com arreplegar la informació que es considere necessària, tant en suport paper com informàtic, amb vista a la comprovació del compliment de la normativa sanitària que corresponga a l’actuació desenrotllada.
d) Accedir i arreplegar la documentació sanitària, industrial, mercantil i comptable dels centres que inspeccionen quan siga necessari per al compliment de la seua funció.
e) Accedir als sistemes d’informació sanitaris, així com a la història clínica dels pacients en qualsevol centre, servici o establiment sanitari, públic o privat, garantint el dret del pacient a la confidencialitat de les seues dades, així com el dret a la intimitat personal i familiar.

f) Realitzar tot el que siga necessari amb vista al compliment de les funcions d’inspecció o control que realitzen.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat disposarà de plans d’inspecció, que s’aprovaran periòdicament i definiran els programes d’actuació preferencials i la coordinació amb totes les inspeccions que incidisquen en l’àmbit sanitari i de la salut pública.


CAPÍTOL II
Mesures especials cautelars i definitives

Article 86. Mesures especials cautelars i definitives
1. Quan l’activitat exercida poguera tindre una repercussió excepcional i negativa en la salut dels ciutadans, les autoritats públiques sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, podran procedir a l’adopció de les mesures especials que siguen necessàries per a garantir la salut i la seguretat dels ciutadans, que tindran caràcter cautelar o, després del corresponent procediment contradictori, caràcter definitiu.

2. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, les mesures a utilitzar per l’administració seran, entre altres, les següents:
a) El tancament d’empreses o les seues instal·lacions.
b) La suspensió de l’exercici d’activitats.
c) La immobilització de productes.
d) La confiscació dels béns directament relacionats amb els fets que hagen donat lloc al procediment sancionador.
e) La intervenció de mitjans materials. Esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels béns intervinguts per l’autoritat pública sanitària.
f) La intervenció de mitjans personals.
g) La prohibició de comercialització d’un producte o la seua retirada del mercat i, quan siga necessària, la seua destrucció en condicions adequades.
h) Qualsevol altra mesura prevista expressament en una norma amb rang de llei.
3. La duració de les mesures de caràcter temporal a què es referixen els apartats anteriors no excedirà del que exigisca la situació que la motiva, això sense perjuí de les possibles pròrrogues que puguen acordar-se mitjançant una resolució motivada.
4. Les mesures cautelars hauran de ser confirmades, modificades o alçades en l’acord d’iniciació del procediment, que haurà d’efectuar-se dins dels quinze dies següents a l’adopció.
5. La immobilització de productes i la intervenció de mitjans materials comporten la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels productes immobilitzats o intervinguts per l’autoritat pública sanitària.

Article 87. Deure de col·laboració
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en el seu àmbit competencial, així com les entitats o institucions privades i els particulars tenen el deure de col·laborar amb les autoritats públiques sanitàries quan siga necessari per a l’efectivitat de les mesures adoptades.
2. La compareixença dels ciutadans davant de les oficines públiques serà obligatòria quan siga necessària per a la protecció de la salut pública. El requeriment de compareixença haurà de ser motivat.
3. En el cas que els titulars de les instal·lacions, establiments, servicis i indústries detecten l’existència de riscos per a la salut derivats de l’activitat o dels respectius productes estan obligats a informar immediatament les autoritats públiques sanitàries corresponents i retirar, si és procedent, el producte del mercat o el cessament d’esta activitat de la forma que reglamentàriament es determine.

Article 88. Tancament d’empreses i suspensió d’activitats
1. Podrà acordar-se el tancament d’empreses o les seues instal·lacions o la suspensió o prohibició d’activitats perquè ho requerix la salut col·lectiva, per incompliment dels requisits exigits per la normativa vigent o per la falta d’autoritzacions preceptives.
2. Per a l’adopció d’estes mesures serà necessària resolució motivada, amb audiència prèvia a les parts interessades.
3. En el supòsit de risc imminent i extraordinari per a la salut pública, podrà prescindir-se del tràmit d’audiència sense perjuí que, posteriorment a l’adopció de qualssevol d’estes mesures, hagen de ser oïts els interessats. Les mesures hauran de ser confirmades, modificades o alçades mitjançant una decisió motivada.

Article 89. Intervenció de mitjans personals
1. Quan hi haja o se sospite raonablement de l’existència d’un risc imminent i extraordinari per a la salut derivat de la intervenció de determinada persona o persones en el procés de producció de béns o de prestació de servicis, es podrà prohibir la seua participació en el dit procés mitjançant una decisió motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.
2. Quan hi haja o se sospite raonablement l’existència d’un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població degut a la situació sanitària concreta d’una persona o grups de persones, es podrà ordenar l’adopció de les mesures preventives generals i d’intervenció entre les quals s’inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o grups de persones, mitjançant una decisió motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L’adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d’un altre dret fonamental està subjecta al que disposa la legislació estatal vigent en matèria de mesures especials en salut pública i la reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.


Article 90. Prohibició de comercialització o retirada del mercat de productes
1. Amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent i mitjançant una resolució motivada, es podrà ordenar la retirada definitiva del mercat d’un producte o lot de productes, o prohibir la seua comercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per als ciutadans o hi haja sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar la seua seguretat.
2. Quan siga necessari, podrà acordar-se així mateix la destrucció del producte o lot de productes en condicions adequades.
3. Seran a càrrec de la persona o persones responsables els gastos derivats de l’adopció de les mesures previstes en este precepte.

Article 91. Terminis
El termini per a resoldre i notificar en els procediments administratius d’adopció de mesures especials serà de sis mesos, comptats des de la data en què es dicte l’acord d’incoació.



TÍTOL IX
Règim sancionador

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 92. Infraccions
1. Són infraccions, en el marc d’esta llei, les accions o omissions dels distints subjectes responsables que esta tipifica.
2. Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de risc per a la salut, quantia de l’eventual benefici obtingut, grau d’intencionalitat, gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència.
3. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal corresponent, les infraccions qualificades de lleus prescriuran a l’any, les qualificades de greus als tres anys i les qualificades de molt greus als cinc anys.
4. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s’haguera comés i s’interromprà amb la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador, i es reprendrà si l’expedient estiguera paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

Article 93. Subjectes responsables de la infracció
1. Són subjectes responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que incórreguen en les accions o omissions tipificades com a infraccions en esta llei i en la resta de la normativa sanitària aplicable.
2. Els propietaris de l’establiment o els titulars del negoci, si és el cas, siguen persones físiques o jurídiques, hauran de respondre solidàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions comeses pels seus empleats o dependents.
3. Les empreses publicitàries, els beneficiaris de la publicitat, entenent per tals els titulars de la marca o producte anunciat, així com el titular de l’establiment o espai en què s’emet l’anunci, hauran de respondre solidàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions previstes en esta llei en matèria de publicitat.

4. Els pares, tutors, acollidors i guardadors legals, per este orde, hauran de respondre, solidàriament amb els menors d’edat, del pagament de les indemnitzacions i sancions derivades de les infraccions que cometen les persones menors d’edat, per l’incompliment del deure de previndre la infracció administrativa comesa.
5. Els administradors de les persones jurídiques hauran de respondre subsidiàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions comeses per estes quan no hagen realitzat els actes necessaris que foren de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, consentiren l’incompliment per qui depenguen d’ells o adoptaren acords que feren possibles tals infraccions.

Article 94. Sancions
1. Les infraccions seran objecte, amb la instrucció prèvia de l’oportú expedient sancionador, de les sancions administratives previstes en este títol, sense perjuí del que preceptua la legislació bàsica i de la responsabilitat civil, penal o d’un altre orde que hi puga concórrer.
2. Les infraccions podran ser sancionades amb multa, tancament temporal de l’establiment, instal·lació o servici; pèrdua de la possibilitat d’obtindre ajudes oficials i decomís dels béns o productes que intervinguen en la infracció.
3. A l’imposar la sanció s’haurà de preveure que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides. Amb este fi, la sanció econòmica que, si és el cas, s’impose podrà ser incrementada amb la quantia del benefici il·lícit obtingut. Les quanties indicades per a les infraccions greus i molt greus podran sobrepassar-se fins a arribar al quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.
4. En els supòsits d’infraccions molt greus, el Consell podrà acordar el tancament temporal de l’establiment, instal·lació o servici per un termini màxim de cinc anys, amb els efectes laborals que determine la legislació corresponent.
5. Igualment, en el cas d’infraccions molt greus, l’òrgan competent per a imposar la sanció podrà acordar la pèrdua de la possibilitat d’obtindre ajudes oficials, com ara subvencions, crèdits bonificats o amb moratòria i desgravacions, entre altres.
6. L’autoritat a la qual corresponga resoldre el procediment sancionador podrà acordar, com a sanció accessòria, el decomís de béns o productes deteriorats, caducats, no autoritzats, que puguen comportar risc per a la salut o intervinguts per la seua implicació en la infracció, i serà a càrrec de l’infractor els gastos que origine la seua intervenció, depòsit, decomís, transport o destrucció.
7. No tindran el caràcter de sanció la clausura o tancament d’establiments, instal·lacions o servicis que no tinguen les autoritzacions prèvies o els registres sanitaris preceptius; la suspensió del seu funcionament fins que s’esmenen els defectes o es complisquen els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat i l’adopció de qualsevol de les mesures especials previstes en el títol VIII d’esta llei.

8. La imposició d’una sanció no és incompatible amb l’obligació de reposar la situació alterada al seu estat originari i amb les indemnitzacions que, d’acord amb la legislació vigent, haja de satisfer el subjecte responsable.

Article 95. Concurrència de sancions
1. No podran sancionar-se els fets que hagen sigut sancionats penalment o administrativament en els casos en què s’aprecie identitat de subjecte, fet i fonament, si bé hauran d’exigir-se les altres responsabilitats que es deduïsquen d’altres fets o infraccions concurrents.
2. En qualsevol moment del procediment sancionador, quan l’òrgan competent estime que els fets pogueren ser constitutius d’il·lícit penal, ho comunicarà al Ministeri Fiscal. Així mateix, quan l’òrgan competent per a la resolució del procediment sancionador tinga coneixement de la instrucció de causa penal davant dels tribunals de justícia i estime que hi ha identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que hi poguera concórrer, acordarà la suspensió del procediment fins que es dicte una resolució judicial.


Article 96. Graduació de les sancions
Les sancions seran proporcionades a la gravetat del fet constitutiu de la infracció i es graduaran atesos els criteris següents:

1. Negligència o intencionalitat.
2. Reiteració o reincidència per la comissió en el terme d’un any de més d’una infracció, sempre que hi haja resolució ferma.
3. Frau o connivència.
4. Generalització de la infracció.
5. Naturalesa dels perjuís causats i risc per a la salut, considerant el nombre i l’edat de persones afectades i la permanència o transitorietat dels riscos.
6. Beneficis obtinguts a causa de la infracció.
7. Incompliment d’advertències prèvies.
8. Xifra de negocis de l’empresa.
9. En el cas de les infraccions previstes en el capítol III del present títol, també es tindran en compte els criteris següents: la graduació de les begudes alcohòliques, la capacitat addictiva de la substància i el grau de difusió de la publicitat.
10. Qualsevol altra circumstància que incidisca en el grau de reprotxabilitat de la conducta o culpabilitat del responsable, en un sentit atenuant o agreujant.

Article 97. Prescripció de les sancions
1. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal corresponent, les sancions qualificades de lleus prescriuran a l’any, les qualificades de greus als tres anys i les qualificades de molt greus als cinc anys.

2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció i s’interromprà amb la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, i es reprendrà si l’expedient estiguera paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor.
Article 98. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador serà el que establix la normativa estatal d’aplicació i les normes que es dicten en desplegament d’esta llei.
2. L’òrgan competent per a resoldre els expedients sancionadors podrà adoptar, durant la seua tramitació, les mesures provisionals que considere necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució que poguera dictar-se. Estes mesures inclouran, entre altres, les següents: exigència de fiança o caució, confiscació de béns directament relacionats amb els fets que hagen donat lloc al procediment, tancament provisional de locals i instal·lacions i suspensió d’activitats.
3. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució d’un expedient sancionador és de nou mesos.

Article 99. Competència sancionadora
1. Correspon als municipis, en l’àmbit de les seues competències, imposar sancions per la comissió d’infraccions lleus en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius i per la comissió d’infraccions lleus i greus en la resta de matèries regulades en esta llei, sempre que s’hagueren comés íntegrament en el seu àmbit territorial, així com adoptar les mesures especials cautelars i definitives que procedisca.

2. La potestat sancionadora l’exercirà l’administració de la Generalitat en els supòsits següents:
a) Per la comissió de les infraccions lleus, greus i molt greus previstes en esta llei, sense perjuí del que establix l’apartat 1.
b) Quan les accions o omissions que constituïsquen la infracció excedisquen de l’àmbit territorial d’un municipi.
c) De forma subsidiària quan, denunciat un fet i amb el requeriment previ al municipi que siga competent, este no incoe l’oportú expedient sancionador en el termini d’un mes a partir de la data del referit requeriment, en el marc del que establix la legislació sobre règim local. En este cas, el dit procediment ja no podrà ser iniciat pel municipi.

3. En l’àmbit de la Generalitat, correspon als titulars de les direccions generals competents per raó de la matèria imposar sancions per la comissió d’infraccions lleus i greus. Així mateix, correspon al titular de la conselleria competent en matèria de sanitat imposar sancions per la comissió d’infraccions molt greus, tot això sense perjuí de la competència del Consell per a acordar el tancament temporal d’establiments, instal·lacions i servicis.
4. Els municipis hauran de comunicar mensualment a la conselleria competent en matèria de sanitat les incoacions d’expedients sancionadors i les resolucions definitives que, si és el cas, es dicten. Així mateix, la Generalitat informarà els municipis de totes les actuacions que es deriven de la seua intervenció en aquelles infraccions comunicades per estos, com a conseqüència de la seua gravetat o naturalesa.


CAPÍTOL II
Règim sancionador en matèria d’ordenació i assistència sanitària

Article 100. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica general de sanitat.

Article 101. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica general de sanitat, així com les següents:
1. L’exercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes per la normativa sanitària a autorització administrativa sanitària prèvia, sense l’autorització o registre sanitari preceptius o havent transcorregut el seu termini de vigència; la modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre la base de les quals s’haguera atorgat l’autorització corresponent, així com el tancament sense la deguda autorització administrativa quan siga preceptiva.
2. L’incompliment de l’obligació de comunicació prèvia o declaració responsable en aquelles activitats en què així s’exigisca, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’adjunte o incorpore a la comunicació o declaració.
3. L’incompliment del deure de col·laboració amb les autoritats públiques sanitàries per a l’elaboració dels registres i documents d’informació sanitària que establisca la normativa dictada en aplicació i desplegament de la present llei, així com no seguir les entitats o persones responsables els procediments que s’establisquen per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriament defectuosa.

4. La negativa a informar les persones que es dirigisquen als servicis sanitaris sobre els drets i les obligacions que els afecten, en els termes que establix esta llei.
5. Dificultar la labor inspectora per mitjà de qualsevol acció o omissió que la pertorbe o retarde.
6. L’incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives que formulen les autoritats públiques sanitàries, sempre que es produïsca per primera vegada i no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
7. L’incompliment, per part del personal que en virtut de les seues funcions haja de tindre accés a la informació relacionada amb l’estat individual de salut, del deure de garantir la confidencialitat i la intimitat de les persones.
8. L’incompliment de la normativa sanitària quan, a pesar de ser comesa per negligència simple, produïsca risc o alteració sanitària greu.

9. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.

Article 102. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb tal qualificació en la legislació bàsica general de sanitat, així com les següents:
1. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, experiència o capacitat tècnica, dels professionals sanitaris en la seua activitat professional i en les seues relacions assistencials amb els ciutadans.
2. L’incompliment de les mesures especials cautelars o definitives que adopten les autoritats públiques sanitàries competents, quan es produïsca de mode reiterat o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
3. L’incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sanitària, o qualsevol comportament dolós, sempre que ocasionen alteració o risc sanitari greu.

4. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.

Article 103. Sancions
Les infraccions seran sancionades d’acord amb les quanties establides en la legislació bàsica general de sanitat.


CAPÍTOL III
Règim sancionador en matèria de salut pública

Article 104. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició, així com l’incompliment per simple negligència de la normativa sanitària, sempre que l’alteració o risc produït fóra d’escassa entitat i no procedisca la seua qualificació com a falta greu o molt greu.

Article 105. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb tal qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició i les següents:
1. L’exercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes a autorització sanitària prèvia o registre sanitari sense tindre la dita autorització o registre quan siguen preceptius, així com la modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre les quals es va atorgar la corresponent autorització.
2. L’incompliment de l’obligació de comunicació prèvia o declaració responsable en aquelles activitats en què així s’exigisca, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que s’adjunte o incorpore a la comunicació o declaració.
3. La posada en funcionament d’aparells o instal·lacions o desenrotllament de qualsevol activitat, el precintat, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps dels quals haguera sigut establit per l’autoritat competent, sempre que es produïsca per primera vegada i no concórrega dany greu per a la salut de les persones.
4. La no-correcció de les deficiències observades en el termini establit per l’autoritat pública sanitària i que hagen donat lloc a sanció prèvia de les considerades lleus.
5. Les que es produïsquen de forma negligent, per la falta de controls i precaucions exigibles en l’activitat, servici o instal·lació de què es tracte i donen lloc a risc o alteració sanitària greu.
6. L’incompliment del deure de col·laboració, informació o declaració cap a les autoritats públiques sanitàries per a l’elaboració dels registres i documents d’informació sanitària que establisca la normativa aplicable. Així com no seguir, les entitats o persones responsables, els procediments establits per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriament defectuosa.
7. La resistència a subministrar dades, a facilitar informació o a prestar la col·laboració a les autoritats públiques sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en l’exercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la labor dels funcionaris sanitaris de salut pública.
8. La reiteració o reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció lleu en matèria de salut pública, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
9. L’incompliment dels requeriments específics i de les mesures especials cautelars o definitives que formulen les autoritats públiques sanitàries, sempre que es produïsquen per primera vegada i no concórrega dany greu per a la salut de les persones.
10. L’incompliment dels deures de confidencialitat o custòdia de la informació relativa a la salut dels treballadors.
11. L’incompliment de la normativa sanitària vigent amb transcendència directa para la salut pública.
12. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.

Article 106. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició i les següents:
1. La posada en funcionament d’aparells o instal·lacions o el desenrotllament de qualsevol activitat el precintat, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps dels quals haguera sigut establit per l’autoritat competent, quan es produïsca de mode reiterat encara que no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
2. L’incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sanitària o qualsevol altre comportament dolós encara que no done lloc a risc o alteració sanitària greu.

3. La negativa absoluta a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats públiques sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en l’exercici de les seues funcions.
4 La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats públiques sanitàries o funcionaris sanitaris de salut pública en l’exercici de les seues funcions.
5. L’incompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats públiques sanitàries, així com l’incompliment de les mesures especials cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de mode reiterat o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
6. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.
Article 107. Sancions
Les infraccions seran sancionades d’acord amb les quanties establides en la normativa bàsica en matèria de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició.


CAPÍTOL IV
Règim sancionador en matèria de drogodependències
i altres trastorns addictius

Article 108. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les accions i omissions que vulneren el que disposa el títol VI o en les normes que el despleguen, sempre que es produïsquen per simple negligència, no comporten un perjuí directe per a la salut i no siguen qualificades de greus o molt greus.

Article 109. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les següents:
1. Les accions i omissions que vulneren el que disposa el títol VI o en les normes que el despleguen, quan es realitzen de forma conscient o deliberada.
2. Dificultar o impedir qualsevol dels drets de les persones drogodependents o amb trastorns addictius davant dels sistemes sanitaris i de servicis socials.
3. El funcionament de centres i servicis d’atenció i prevenció de trastorns addictius sense la preceptiva autorització administrativa.

4. La resistència a subministrar dades, a facilitar informació o a prestar col·laboració a les autoritats o als funcionaris en l’exercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la seua labor, tot això referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
5. El fet de no corregir les deficiències observades en el termini establit per l’autoritat pública sanitària i que hagen donat lloc a sanció prèvia de les considerades lleus de l’article anterior.
6. L’incompliment dels requeriments específics o de les mesures provisionals que acorden les autoritats competents en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, sempre que es produïsquen per primera vegada.
7. La reiteració o reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció lleu, en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.

8. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.

Article 110. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les següents:
1. La resistència, coacció, amenaça, represàlia o qualsevol altra forma de pressió o obstrucció a les autoritats o funcionaris en l’exercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
2. L’incompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sobre drogues i trastorns addictius, o qualsevol altre comportament dolós en este àmbit que supose un risc o alteració greu per a la salut, i que no meresca la qualificació de greu.
3. La negativa a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats o als funcionaris en l’exercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
4. L’incompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats o funcionaris, així com l’incompliment de les mesures especials cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de mode reiterat, tot això referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
5. La infracció continuada dels preceptes del títol VI. S’entén per infracció continuada la realització d’una pluralitat d’accions o omissions que infringisquen este o semblant precepte, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió.
6. La reiteració i reincidència per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció greu en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius quan així haja sigut declarat per resolució ferma.

7. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.

Article 111. Sancions
1. Sense perjuí del que establix la legislació bàsica estatal, les multes per les infraccions comeses en matèria de drogodependències i trastorns addictius seran les següents:
a) Multa de fins a 15.000 euros per infraccions lleus.
b) Multa des de 15.000,01 fins a 60.000 euros per infraccions greus.
c) Multa des de 60.000,01 fins a 600.000 euros per infraccions molt greus.
2. Les sancions imposades per infraccions comeses per menors d’edat podran ser substituïdes, a juí de l’òrgan competent per a sancionar, per la realització de cursos formatius de conscienciació sobre el consum d’alcohol i altres drogues, en els termes que s’establisquen reglamentàriament.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Actualització de les quanties de les sancions
Les quanties de les sancions establides en la present llei podran ser actualitzades periòdicament per decret del Consell tenint en compte les variacions de l’Índex de Preus de Consum.

Segona. Persones adscrites a un departament de salut
Les persones d’alta en el SIP s’adscriuran a un determinat departament de salut a partir del moment en què tinguen assignat i registrat en el SIP el metge i el centre sanitari.


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Procediments sancionadors i d’adopció de mesures especials

Els procediments sancionadors i d’adopció de mesures especials iniciats abans de l’entrada en vigor d’esta llei es tramitaran d’acord amb la normativa anterior, sense perjuí de l’aplicació de la regulació més favorable amb vista a la qualificació de les infraccions i sancions.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen al que establix la present llei, i amb caràcter exprés les següents:
a) Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat de Salut Escolar.
b) Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana.
c) Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
d) Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
e) Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
f) Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d’Assegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana.
g) Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, dels Drets de Salut de Xiquets i Adolescents.
h) Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Consell, pel qual es constituïxen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
i) Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
j) Decret 109/2001, de 12 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Consell, que va aprovar el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
k) Decret 136/2001, de 26 de juliol, del Consell, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel qual es constituïxen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
l) Decret 186/2005, de 2 de desembre, del Consell, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel qual es constitueixen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, modificat parcialment pel Decret 136/2001, de 26 de juliol.
2. Sense perjuí del que establix l’apartat anterior, es mantenen vigents, fins que no es procedisca al seu desplegament reglamentari, els articles 19 a 21, 31, 32 i 33 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’Ordenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, i l’article 22.1 de la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana. Així mateix, es mantenen vigents la resta de les disposicions dictades en desplegament de la Llei 1/1994, de 28 de març; la Llei 1/2003, de 28 de gener; la Llei 3/2003, de 6 de febrer; el Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril; la Llei 4/2005, de 17 de juny; la Llei 6/2008, de 2 de juny, i la Llei 8/2008, de 20 de juny, excepte aquells preceptes que s’oposen al que establix la present llei.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament reglamentari de la llei
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per al desplegament i l’aplicació del que disposa esta llei.

Segona. Reglament d’estructura, d’organització i de funcionament del Sistema Valencià de Salut
El Consell aprovarà reglamentàriament, en el termini màxim de sis mesos, des de la publicació d’esta llei, l’estructura, l’organització, les atribucions i el règim de funcionament del Sistema Valencià de Salut.


Tercera. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 29 de desembre de 2014

El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part

linea