diari

Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Paratge Natural de la Comunitat Valenciana a les Salines de Santa Pola.

(DOGV núm. 992 de 26.01.1989) Ref. Base de dades 0184/1989

Decret 190/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Paratge Natural de la Comunitat Valenciana a les Salines de Santa Pola.
Les Salines de Santa Pola, situades en els termes municipals de Santa Pola i Elx (Alacant) formen part del sistema humit sud-alacantí constituït per aquestes Salines, el Fondo i les Llacunes de la Mata i Torrevella, i que sota la denominació general de Pantà d'Elx queden inclosos com Categoria B en la Llista de Zones Humides d'Europa i Nord d'Africa d'Importància Internacional (Conferencia MAR, 1965).
La utilització tradicional d'aquesta àrea per a l’explotació salinera ha conformat històricament i manté en l'actualitat un ecosistema de gran valor, amb extraordinàries qualitats medioambientals, paisatgístiques i culturals. Cal fer esment, en aquest sentit, la positiva labor que han realitzat les companyies encarregades de l’extracció de sal pel que fa al manteniment de la zona humida, cosa que permet la conservació d'aquest ecosistema únic.
Es poden diferenciar dues zones de característiques ben distintes; per una part l’àrea utilitzada per a l’explotació salinera (amb una aportació quasi exclusiva d'aigua marina); per altra la zona pantanosa de l’interior, amb aportacions d'aigua dolça. Tot això configura un espai de gran diversitat que es tradueix en una considerable riquesa tant faunística com botànica.
En aquest sentit, destaca l'abundància de vegetació hidro-halòfita, amb unes espècies que es distribueixen en funció de la presència d'aigua i del grau de salinitat, amb l’existència de comunitats hiperhalòfiles compostes per soses i barrelles anuals, que són substituïdes per soses perennes i ensopegalls, etc. segons disminueix la salinitat i la humitat, fins compondre un ampli espectre d’espècies, algunes d'aquestes endèmiques i de gran interés biogeogràfic. En la zona interior, d'aigua dolça, apareixen comunitats hidròfiles de senills, juncs, mansegues, etc. que contribueixen a diversificar la composició botànica de la zona.
Quant a la fauna que habita aquest espai natural, el grup més característic és el de les aus, trobant-s'hi en època de pas migratori i hivernada les majors concentracions de limícoles de la Comunitat Valenciana on destaca el bec d'alena o primavera(Recurvirostra avosseta), tètol cuanegre (Limosa limosa), distintes espècies de territs, tifort (Tringa totanus), etc. Les anàtides presenten també una enorme importància en l'època hivernal, predominant l'ànec cullerot o bragat (Anas clypeata) i l'ànec bec-vermell o sivert (Netta rufina).
En l'època reproductora aquesta zona humida, per la varietat d'ambients que genera la distinta salinitat de l'aigua, es situa entre les tres més importants de la Comunitat Valenciana. Entre les espècies que nien a la zona cal citar la camallarga (Himantopus himantopus), el bec d'alena, fumarell carablanc (Chlidonias hybrida), sivert, l'ànec cap-roig o boix (Aythya ferina) i, per la seua extraordinària escassesa en Europa, el xarxet marbrenc o rosseta (Anas angustirostris).
Cal esmentar a part el flamenc (Phoenicopterus ruber), que té en aquesta zona un punt de pas migratori de summa importància. La seua presència és constant al llarg de l'any i especialment nombrosa en estiu, aquesta espècie ha intentat repetidament la nidificació en la zona, tenint èxit en 1973. Per a la supervivència d'aquesta i d'altres espècies ornítiques cal destacar com a font d'aliment les altes densitats del crustaci artémia (Artemia salina) que es produeixen en la zona.
En conseqüència, i donat l’elevat interés ecològic, cultural i paisatgístic que presenta aquesta zona humida, la Generalitat Valenciana, exercint les competències autonòmiques en la matèria, considera necessària la declaració d'un règim especial de protecció per als valors naturals d'aquest espai.
Aquest règim contemplarà el manteniment ordenat de l’explotació salinera tradicional, activitat que, per les seues actuals característiques, ha conformat el medi físic del Paratge tal com ens ha arribat.
La Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana, ofereix amb aquesta figura de protecció una via jurídica idònia per a la consecució de dits objectius.
Per tant, a proposta del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i prèvia deliberació del Consell de la Generalitat Valenciana en sessió celebrada el dia 12 de desembre de 1988,
DECRETE:
Article primer. Objecte.
Un. L’objecte d'aquest Decret és la declaració del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola, per al qual s'estableix un règim especial de protecció, d'acord amb les normes bàsiques contingudes en la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
Dos. Per l'interès ecològic, biogenètic, paisatgístic i cultural del Paratge Natural, dit règim jurídic s'orienta a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament ordenats de l'activitat salinera tradicional i les seues instal·lacions complementàries.
Article segon. Ambit territorial.
Un. El Paratge Natural de les Salines de Santa Pola comprén part dels termes municipals de Santa Pola i Elx, els dos a la província d'Alacant; figurant la seua delimitació descriptiva i gràfica en els annexos I i II d'aquest Decret, respectivament.
Dos. Les modificacions que es pogueren introduir en els límits geogràfics del Paratge Natural s'establiran si fa el cas per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana.
Article tercer. Administració i gestió.
Un. En nom de la Generalitat Valenciana, l'administració i la gestió del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola correspon a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Dos. El Pla Rector d'Us i Gestió del Paratge Natural podrà definir mecanismes de participació de les Corporacions Locals o d'altres organismes i Entitats en la gestió de l'espai protegit. Aquesta participació recaurà, fonamentalment, en els Ajuntaments i empreses salineres com a principals col·laboradors en el manteniment de les condicions ambientals del Paratge Natural.
Article quart. Règim de protecció.
Un. Amb caràcter general, podran continuar desenvolupant-se les activitats tradicionals, d'acord amb les seues regulacions específiques i el que estableix aquest Decret i la normativa que el desplegue.
Dos. En l’àmbit del Paratge Natural regiran les següents disposicions de caràcter general:
a) Els òrgans de gestió i administració del Paratge Natural adoptaran les disposicions necessàries per assegurar la conservació dels valors protegits per aquest Decret.
b) Les competències de les Administracions Públiques s'exerciran a fi que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del Paratge Natural, i s'avaluaran amb atenció especial els possibles impactes ambientals produïts per actuacions exteriors al Paratge. Segons açò, es considerarà un objectiu prioritari la conservació de la qualitat del medi aquàtic, mitjançant la vigilància dels abocaments o modificacions dels aportaments hídrics que poden afectar-lo.
c) Es permetrà el manteniment i desenvolupament ordenat de les activitats i instal·lacions relacionades directament o indirectament amb l’explotació salinera, considerada aquesta com l'actual suport físic dels valors ecològics protegits. El Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural determinarà els tipus de projectes o previsions d'actuació que, per la seua magnitud o repercussió sobre el medi natural, siguen susceptibles d'informe preceptiu per l’òrgan administrador i gestor del Paratge, amb anterioritat a la concessió de la corresponent llicència o autorització per l’òrgan administratiu en cada cas. Les activitats normals derivades de l’explotació salinera quedaran exemptes de dit requisit, a l’objecte d'agilitar la gestió i no obstaculitzar el desenvolupament normal de les activitats extractives.
d) L’òrgan gestor i administrador del Paratge establirà les normes a les quals hauran de subjectar-se els visitants per a no pertorbar ni menyscabar-ne els valors naturals, així com les activitats que s'hi realitzen.
e) No es permetrà la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent, distints dels relacionats amb les activitats econòmiques permeses o amb la gestió del Paratge i que limiten el camp visual, trenquen l’harmonia del paisatge o en desfiguren les perspectives.
f) El possible aprofitament piscícola relacionat amb la instal·lació de piscifactories per a la cria intensiva de peixos, quedarà regulat per les disposicions que al respecte establesca el Pla Rector d'Us i Gestió, en qüestions tals com ubicació, control d'abocaments, característiques i tipologia de la construcció, superfície d'ocupació, etc. Tot açò sense perjudici de l'aplicació, en aquesta matèria, de la legislació sectorial corresponent.
g) L’òrgan administrador i gestor haurà d'informar amb anterioritat a la concessió o denegació de la corresponent llicència o autorització per l’òrgan administratiu competent, de tota acció, ús, aprofitament de recursos naturals, pla o projecte no contemplat en els apartats anteriors i que, capaç d'afectar els valors naturals del Paratge, es pretenga realitzar en l'àmbit d'aquest.
Tres. Règim urbanístic.
Tot el sòl inclòs en el Paratge Natural classificat en l'actualitat com a no urbanitzable es mantindrà amb aquesta classificació, i serà objecte de protecció especial.
Les futures revisions del planejament vigent en els municipis de Santa Pola i Elx es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret. Tota proposta de modificació del planejament s'haurà d'informar per l’òrgan administrador i gestor del Paratge. amb anterioritat a l'aprovació definitiva d'aquesta.
Article cinqué. Pla Rector d'Us i Gestió.
Un. Es redactarà un Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola que, d'acord amb el que es disposa en la citada Llei 5/1988, de 24 de juny, contindrà almenys les determinacions següents que, en conjunt, suposaran el mare d'actuació en què es desenvoluparan els Pressupostos i les actuacions anuals en el Paratge:
a) Objectius generals i específics de l’ordenació.
b) Informació i diagnòstic sobre el territori.
c) Zonificació d'usos i nivells de protecció, i inclusió de la relació d'activitats prohibides, permeses i condicionades.
d) Instruments necessaris per al desplegament del Pla.
e) Determinacions generals per a la gestió de l'espai protegit
f) Normes d'aplicació directa.
g) Programa d'actuació, amb la inclusió de l'estudi econòmic i financer.
h) Previsions per al seguiment del Pla.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Rector serà el següent:
a) El Pla Rector es redactarà a instància de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, a la qual correspon també aprovar-lo inicialment. La redacció d'aquest Pla comptarà amb la participació i col·laboració dels principals afectats (Ajuntaments i empreses salineres.)
b) El Pla Rector se sotmetrà posteriorment a informació pública durant el període d'un mes, i quedarà exposat en la seu de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i dels Ajuntaments territorialment afectats.
c) L’aprovació provisional del Pla Rector correspondrà a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, prèvia audiència de les Corporacions Locals afectades.
d) L’aprovació definitiva corresponent al Consell de la Generalitat Valenciana.
Article sisé. Mitjans econòmics.
A fi d'atendre les despeses generals de funcionament del Paratge Natural de les Salines de Santa Pola, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici dels mitjans econòmics que puguen aportar els Ajuntaments de Santa Pola i Elx i de les col·laboracions d'altres Entitats públiques o privades que puguen tenir interés en coadjuvar al manteniment del Paratge Natural.
Article seté. Règim de sancions.
Un. La inobservància o infracció de la normativa aplicable al Paratge Natural de les Salines de Santa Pola es sancionarà d'acord amb el que disposen el Codi Penal i la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals en la Comunitat Valenciana, sense perjudici de la legislació específica que resulte aplicable a tenor de la naturalesa de la infracció.
Dos. Els infractors hauran de reparar, en qualsevol cas, els danys causats i restituir-hi els llocs i elements alterats a la seua situació inicial.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Fins que s'aprove el Pla Rector d'ús i Gestió, l’òrgan gestor i administrador tindrà una actuació especial en matèria de control i seguiment d'aquelles activitats i construccions que afecten l’objecte d'aquest Decret, i també de les repercussions del planejament vigent en l’àmbit territorial del Paratge Natural.
Segona
El planejament urbanístic que s'elabore fins l'aprovació del Pla Rector d'ús i Gestió i que efecte terrenys inclosos en l’àmbit del Paratge Natural, incorporarà les disposicions de protecció establertes en aquest Decret i preveurà en l’àmbit afectat la futura redacció del Pla esmentat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports queda autoritzat a fi que, en el marc de les competències que té, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desplegament d'aquest Decret.
Segona
Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 12 de desembre de 1988.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports,
RAFAEL BLASCO I CASTANY
ANNEX I
DELIMITACIO DEL PARATGE NATURAL DE LES SALINES DE SANTA POLA
La delimitació d'aquest Paratge Natural es descriu a partir del punt d'intersecció entre el terme municipal de Santa Pola amb el p.k. 6'6 de l'antic Camí de Santa Pola. En direcció est la delimitació es la següent:
- Pel límit del terme municipal de Santa Pola amb Elx fins que aquest intersecta amb el límit del Sòl Urbanitzable No Programat (SUNP) assenyalat en el PGOU de Santa Pola de 28 d'octubre de 1985.
- Segueix pel límit entre el SUNP i el Sòl No Urbanitzable (SNU) de les Salines, i continua pel límit entre aquest últim i la zona esportiva que confronta amb la carretera C-3.317 i el polígon industrial IN-1, fins trobar la carretera citada.
- Segueix per la Carretera Comarcal 3.317, en direcció a la línia de costa, fins la confluència amb la Carretera Nacional 332.
- Continua per la Carretera Nacional 332 en direcció sud fins el creuament amb el camí de la platja, que constitueix el límit entre el Sòl Urbà i Sòl No Urbanitzable del PGOU de Santa Pola.
- Per aquest límit fins la línia de costa, per la qual continua cap al sud fins el límit entre el terme municipal de Santa Pola i el d'Elx.
- Segueix pel límit entre els dos termes municipals cap a l’oest fins a la intersecció amb l'Assarb de Dalt, i continua, en direcció a Eix, per la carretera d'Elx a Guardamar, fins el p.k. 8, des d'on segueix pel límit entre les zones 42 (SNU Protecció Agrícola) i 44 (SNU Protecció de Saladars) del PGOU d'Elx, revisió de 1985.
- Segueix per aquest límit fins el límit entre els termes municipals d'Elx i Santa Pola.
- Segueix pel límit entre aquests termes municipals fins la intersecció amb l'antic Camí de Santa Pola.
Veure annex

linea