Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

CIRCULAR de 14 de febrer de 1996, de la Intervenció General, sobre fiscalització prèvia de la despesa en relació amb els contractes menors d'import no superior a dos milions de pessetes.

(DOGV núm. 2693 de 21.02.1996) Ref. Base de dades 0318/1996

CIRCULAR de 14 de febrer de 1996, de la Intervenció General, sobre fiscalització prèvia de la despesa en relació amb els contractes menors d'import no superior a dos milions de pessetes.
Tal com es reflecteix en l'exposició de motius del Decret 21/1996, de 5 de febrer, del Consell de la Generalitat Valenciana, la regulació que efectuen la Llei 13/1995, de Contractes de les Administracions Públiques i la Llei 8/1995, de la Generalitat Valenciana, respecte dels contractes menors, comporta un notable canvi de perspectiva en el tractament fiscal i comptable d'aquesta figura contractual.
Tenint en compte que el canal habitual per a aquest tipus de despeses (significadorament les de menor import) ha estat, fins ara, el que va establir el Decret 176/1989, de 24 de novembre, actualment modificat pel Decret 20/1996, de 5 de febrer (bestretes de caixa fixa), aquest centre directiu entén que cal explicitar amb la màxima precisió possible el sentit que, al seu judici, tenen les reformes al·ludides.
Primer. Supòsits de pagament que resulten atendibles
L'article 1r del Decret 176/1989, en la nova redacció, fa abstracció del concepte de despeses excloses de fiscalització prèvia, i se centra en la idea de pagaments exclosos de fiscalització prèvia. Així, ressalta en aquests fons la finalitat de satisfer aquelles obligacions el reconeixement de les quals estiga exclòs de fiscalització prèvia, bé perquè la despesa també ho està (p. ex.: contractes menors de subministraments), bé perquè tan sols estan subjectes a fiscalització prèvia els aspectes bàsics que recull l'article primer del Decret 179/1994, de 19 d'agost (existència de crèdit adequat i competència de l'òrgan).
A més de les circumstàncies anteriors, amb caràcter general, hi ha la limitació de no poder superar cada pagament individualitzat l'import de dos milions de pessetes.
Així, resulten atendibles a càrrec de les bestretes de caixa fixa els pagaments següents derivats de l'execució del capítol II:
- Contractes menors d'obres, consultoria i assistència, serveis i subministraments.
- Indemnitzacions per raó del servei (regla 1ª de la Circular de 27 de desembre de 1989, de la Intervenció General).
- Despeses de tracte successiu (art. 61.1 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana).
També resulten atendibles:
- Altres ampliacions a supòsits concrets, autoritzades en virtut del que disposa el paràgraf segon de l'article 1r del Decret 176/1989, en la primitiva redacció.
Segon. Fiscalització prèvia de la despesa
Com s'ha dit anteriorment, hi ha la possibilitat d'efectuar determinats pagaments la despesa dels quals sí que està subjecta a fiscalització prèvia, encara que limitada. Aquesta fiscalització prèvia exigeix la necessària retenció del crèdit que valga de suport i legitimació pressupostària als successius compromisos de despesa els pagaments dels quals seran atesos a càrrec dels fons de caixa fixa, la qual cosa es materialitzarà mitjançant document comptable en fase RA, per l'import del fons de què estiga dotada la unitat de bestreta de caixa fixa.
En virtut del principi de gestió integrada del capítol II, poden entendre's complides les exigències de la fiscalització prèvia de la despesa en relació amb els requisits exigits per l'article primer del Decret 179/1994, de 19 d'agost, si es fiscalitza favorablement la retenció de crèdit necessària per a cobrir l'import total de la dotació de fons de caixa fixa. La cobertura esmentada haurà de tenir caràcter permanent.
Tercer. Normativa de desenvolupament
Continua vigent, mentre no contradiga l'anterior, la Circular de 27 de desembre de 1989 d'aquesta intervenció general.
València, 14 de febrer de 1996.- L'interventor general: Ramón Brull Mandingorra.

linea
Mapa web