Llei 3/1983 de 8 de novembre, de Bases de Taxes de la Generalitat Valenciana.
(DOGV núm. 130 de 10.11.1983) Ref. Base de dades 0398/1983
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 31.10.1983 Data de fi de vigència: 25.07.1984 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Normativa tributària Descriptors: Temàtics: hisenda regional, impost indirecte
Llei 3/1983 de 8 de novembre, de Bases de Taxes de la Generalitat Valenciana.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en el nom del Rei, promulgue la sigüent Llei:
PREAMBUL
L'article 157, 1), de la Constitució disposa:
«Els recursos de les Comunitats Autònomes seran constituïts per:
a) Impostos cedits totalment o parcialment per l'Estat; recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l'Estat.
b) El impostos propis, taxes i contribucions especials.
c) Transferències d'un Fons de Compensació interterritorial i altres assignacions amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat.
d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
e) El producte de les operacions de crèdit.»
D'altra banda, larticle 51 de lEstatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per Llei Orgànica 5/1982, d1 de juliol, estableix que:
«La Hisenda de la Comunitat Autònoma és constituïda per:
a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de drets privats, deixes, donacions i subvencions.
b) Els impostos propis, taxes i contribucions especials, d'acord amb el que establesca la llei prevista a l'article cent cinquanta-set, tres, de la Constitució.
c) Els rendiments dels impostos cedits per l'Estat.
d) Els recàrrecs sobre els impostos estatals.
e) Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat, inclòsos els rendiments dels monopolis fiscals.
f) Les assignacions i subvencions a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat.
g) L'emissió de deute i el recurs al crèdit.
h) Els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial.
i) El producte de les multes i sancions en l'àmbit de la seua competència.
j) Qualsevol altre tipus d'ingressos que es puguen obtenir en virtut de lleis.»
La referència als tributs propis de la Comunitat Valenciana no pot identificar-se, solament, amb els tributs establerts per les Corts Valencianes, sinó que, d'acord amb l'article 7, 2), de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes -Llei 8/1980, de 22 de setembre- han de considerar-se també com tributs propis de la Comunitat Valenciana totes aquelles taxes que graven l'ús de béns de domini públic transferits per l'Estat a la Comunitat Valenciana, així com les taxes annexes a l'execució de competències igualment transferides o que es tinguen pel desplegament d'activitats o prestació de serveis que igualment hagen estat transferits o traspassats a la Comunitat Valenciana.
Com a conseqüència d'això i en la mesura en què ha anat avançant el procés de transferències, s'ha incrementat sensiblement el repertori de conceptes tributaris -taxes i exaccions parafiscals- la titularitat de les quals ha estat assumida per la Generalitat Valenciana, gestionant-se habitualment pels corresponents òrgans d'aquesta.
La constitució de les Corts Valencianes possibilita l'assumpció plena del poder normatiu sobre una matèria que, com la tributària, es caracterizà formalment per l'existència d'una reserva de llei, de caràcter relatiu, en mèrit a la qual l'establiment del tribut, entenent com a tal la delimitació dels elements que li són essencials, ha de realitzar-se d'acord amb el pronunciament legislatiu. I aquest pronunciament es realitzarà després de la constitució de les Corts, per primera vegada en referència a la matèria tributària, justament per tal d'establir les bases que propicien una nova regulació de les taxes i exaccions parafiscals.
Dues són les necessitats essencials a les quals es tracta de respondre. En primer lloc, possibilitar que el principi d'autofinançament siga una realitat en aquelles taxes en què per la qualitat dels serveis prestats calga atendre bàsicament el dit principi al moment de determinar la quantia de les taxes. Des de l'article 11 de les normes provisionals dictades per a l'aplicació de les bases 21 a 34 de la Llei 41/1975, de 19 de novembre, referent als ingressos de les Hisendes Locals, fins al més recent Reial Decret-Llei 11/1979, de 20 de juliol, sobre mesures urgents de finançament de les Corporacions Locals, que disposava que «la fixació de les tarifes de les taxes per prestació de serveis i realització d'activitats s'efectuarà de manera que el rendiment total cobresca el cost d'aquests i per a la determinació del quals es tindran en compte tant els castos directes com el percentatge dels castos generals que els siga imputable», la manca d'adequació entre els castos del servei i la quantia de les taxes ha estat una realitat. En nombroses ocasions, aquest factor s'ha erigit en un important element de potenciació del dèficit, tan arrelat en l'esfera de les Hisendes Locals espanyoles.
No hem d'oblidar que les taxes constitueixen una espècie més -conjuntament amb l'impost i la contribució especial- de la categoria del tribut i que el principi material de justícia de tot tribut és, per imperatiu constitucional, el principi de capacitat econòmica. Però no és menys cert que el dit principi es projecta esencialment sobre l'impost i només en determinats casos troba aplicació tècnica en l'àmbit de l'ordenació de les taxes, tota vegada que a aquestes s'aplica fonamentalment el principi del benefici rebut pel subjecte passiu obligat al pagament de la taxa. De tota manera, i acatant escrupolosament l'imperatiu constitucional, s'ordena a l'òrgan articulador de la present llei de bases que, en aquells casos en què siga tècnicament possible, quantifique la taxa de manera que tinga cabuda el principi de capacitat econòmica, tenint en compte les circumstàncies econòmiques dels subjectes passius que hagen de satisfer-les.
La segona necessitat que tracta de satisfer la present llei ve determinada pel desig d'acomplir les exigències del principi constitucional de solidaritat. Una deficient recaptació per conceptes de taxes aniria en detriment tant de la qualitat dels serveis que podrien prestar-se dins l'àmbit territorial de la nostra Comunitat, com en mencap dels ingressos que als Pressupostos Generals de l'Estat fan afluir les contribucions de tots els ciutadans espanyols, ja que, en darrer terme, hauría de finançar-se amb càrrec als dits Pressupostos allò que en rigor han de finançar bàsicament els subjectes que directament es beneficien de l'activitat administrativa que genera les taxes.
Aquests són els dos graus objectius que, des del punt de vista material, tracta d'assolir la nova ordenació en aquesta matèria.
No obstant això, tot i sent ambdós aspectes importants, no s'esgota ací el contingut de la llei. La regulació jurídica de les anomenades taxes i exaccions parafiscals ha d'emmarcar-se en un context caracteritzat la majoria de vegades per l'anarquia. Hom ha dit, encertadament, que la parafiscalitat sorgeix perquè naix i creix al castat dels tributs com una planta frondosa, però il·legal. Il legalitat que es dóna des de la mateixa creació i en l'assignació o ús de la recaptació. La parafiscalitat no és originada per llei, sinó per una disposició d'inferior categoria jurídica, incomplint els mandats de caràcter constitucional. L'ús dels rendiments en despeses no consignades pressupostàriament és la darrera ratio de la implantació dels tributs parafiscals. I aquestes dues característiques que constantment han singularitzat els tributs parafiscals -naixement irregular i afectació extrapressupostària- determinen justament el punt essencial al qual les Corts Valencianes volen donar una resposta definitiva.
Vegem per separat ambdós extrems. El naixement il·legal dels tributs parafiscals constitueix un lloc comú que, per obvi, és innecessari de resaltar. La parafiscalitat és un fenomen que va íntimament lligat a l'eclipsi de les institucions democràtiques i es manifesta quan l'intervencionisme estatal condueix a la consolidació d'una plèiade de funcionaris la retribució dels quals no pot confiar-se exclusivament a les dotacions pressupostàries. L'expedient fàcil de crear exaccions obligatòries, gestionades per aquests funcionaris, i de les quals es nodriran a efectes retributius, pot pal·liar un problema, però indefectiblement crea una situació absolutament anòmala, d'impossible assimilació en un Estat de dret, en el qual l'únic òrgan legalment habilitat per a establir prestacions patrimonials obligatòries és l'òrgan legislatiu, representant de la voluntat popular.
El procés de reconducció de la parafiscalitat s'inicia a Espanya l'any 1958, amb la Llei de 26 de desembre, de Taxes i Exaccions Parafiscals, que va ordenar la convalidació -per Decret- de totes les exaccions creades per una norma que no tingués caràcter legislatiu. No obstant això, les excepcions contingudes en aquella Llei -quotes de la Seguretat Social i quotes d'afiliació sindical, que constituïen precisament els punts en què el problema era més greu-, així com el peculiar sistema de convalidació -s'ordenava convalidar per Decret allò que hauria d'haver nascut per Llei, amb la qual cosa la Llei seguia mancant-, enervaren en gran mesura l'abast de l'esmentada Llei de 1958.
La Llei General Tributària, de 28 de desembre de 1963, i la posterior Llei de Reforma del Sistema Tributari, d11 de juny de 1964, constitueixen dos passos més en el procés de reordenació de la parafiscalitat, però que tampoc no aconsegueixen de respondre, d'una vegada per totes, als problemes plantejats.
La Llei de 4 de maig de 1965, de retribucions dels funcionaris civils de l'Estat, i el Reial Decret-Llei de 24 de març de 1977 -conjuntament amb la Llei General Pressupostària de 4 de gener de 1977- són les darreres disposicions en què, de manera frontal, tracta de regularitzar-se el complex fenomen de la parafiscalitat.
Tanmateix, és cert que les exigències plantejades per l'article 31, 3), de la vigent Constitució espanyola solament poden ser satisfetes per una acció meditada i eficaç dels distints Parlaments regionals als quals, en bona mesura i com a conseqüència de la cessió de taxes annexes a les competències transferides, els ha pertocat de pronunciar-se sobre l'ordenació jurídica dels tan esmentats tributs parafiscals. I això és el que estan dispostes a realitzar les Corts Valencianes que, en proclamar decididament la vigència del principi de reserva de llei en l'establiment de tributs, volen evitar, per totes totes, que a l'Hisenda valenciana es repetesca el trist fenomen que la parafiscalitat ha ofert en l'àmbit d'altres Hisendes Públiques.
Juntament amb l'estrany naixement dels tributs parafiscals, laltra nota que els caracteritzava era la referent a la gestió extrapressupostària. L'afectació singular i específica, que havia determinat la raó final del seu origen, constitueix una nota inassimilable pels més elementals principis i tècniques de gestió pressupostària en un Estat de dret. Els principis d'universalitat pressupostària, unitat de caixa i no afectació són avui punt d'específica acceptació pels regidors públics i bases inqüestionables del sistema d'òrganització jurídico-financera.
El Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar, datat a 5 d'octubre de 1982, un Decret pel qual, en la mesura possible per aquelles dates, es tractava d'establir la plena vigència dels principis postulats, si bé l'existència d'inajornables obligacions de tresoreria respecte a funcionaris traspassats feia impossible de formular determinades disposicions transitòries, en tant que les Corts Valencianes no es pronunciassen íntegrament sobre el tema retributiu i sobre les fonts de finançament d'aquest.
Les bases establertes per la present Llei i l'articulació que n'haurà de fer el Govern Valencià per al posterior coneixement i examen per les Corts, permeten d'afirmar que la parafiscalitat deixarà de ser un fenomen important per a convertir-se en una deixa històrica, d'una historia no certament exemplar.
En sintesi, el restabliment del principi de reserva de llei en la creació de qualsevol prestació patrimonial obligatòria i la subjecció als principis pressupostaris són les peces essencials del nou sistema normatiu.
Juntament amb això es possibilitarà un enfortiment de les garanties jurídiques del contribuent, ja que l'assimilació d'aquestes prestacions al règim jurídic propi dels tributs possibilitarà que les persones obligades al pagament puguen disposar del repertori de reclamacions i recursos que constitueixen un dret d'ordinari exercici per a qualsevol ciutadà obligat al pagament d'una prestació coactiva. El Decret del Consell 34/1983, de 21 de març, pel qual s'aproven normes provisionals per a la resolució de reclamacions interposades contra la liquidació de tributs propis de la Generalitat Valenciana, va constituir un primer i obligat pas per a propiciar la defensa dels drets del contribuent i impedir una situació d'indefensió a conseqüència del fenomen abans assenyalat.
Enfortiment de les garanties del contribuent que es potenciarà també pel fet que la liquidació dels tributs corresponents abeirà a criteris clars, de fàcil intel·lecció, en substitució dels obscurantistes criteris que sempre ha presidit la liquidació dels tributs parafiscals i en els quals, juntament amb categories estrictament tributàries -taxes, bàsicament-, s'inclouen uns altres conceptes, expressament o implícita, com ara suplidors, desplaçaments, etc., que, si bé responien a la realitat, han de ser refosos en conceptes més amplis i de més fàcil comprensió per al contribuent i als quals, per damunt de tot, se'ls aplique el règim jurídic que li és propi, això és, el règim tributari.
Tot el que hem dit obligava les Corts Valencianes a pronunciar-se sobre tan important matèria. I a aquest urgent requeriment no ha estat aliena la Cambra, que ha volgut, de manera expressa, que la primera llei que s'aprove en matèria tributària regule una matèria tan, paradoxalment, plagada de disposicions i alhora tan necessitada d'ordenació.
L'opció per una Llei de Bases és plenament justificada. En primer lloc, perquè l'aprovació d'una pura i simple Llei de Taxes naixeria morta ab initio. Per una raó: el procés de transferència de competències i traspàs de serveis no està encara clos i, en la mesura en què va avançant, caldria un pronunciament legislatiu exprés que regularitze i canalitze les taxes i exaccions parafiscals que, normalment i com un dels mitjans de finançament, acompanyen aquestes transferències i traspassos.
En segon lloc, perquè la raó potser més apremiant des del punt de vista del finançament de les necessitats que avui té la Generalitat Valenciana, és a dir, ladequació de la quantia de les taxes, ja es va resoldre des d'un primer moment mitjançant el Decret 7/1983, de 31 de gener, pel qual s'adequaven les disposicions vigents en matèria de Taxes i Tributs Parafiscals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana i, encara més, la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al període pressupostari de 1983 es pronuncia també sobre aquest aspecte.
En tercer lloc, perquè aquest procediment permet de respectar íntegrament el principi de reserva de llei que en matèria tributària estableixen els articles 31 i 133 de la vigent Constitució espanyola i l'aplicabilitat de la qual en l'àmbit antònom ha estat proclamada obertament pel Tribunal Constitucional.
El ple respecte al principi de reserva de llei es potencia, a més a més, per l'establiment d'una fórmula addicional de control -consistent en el coneixement i aprovació per les Corts de l'articulat que desplega la present Llei de Bases-, fórmula a la qual fa referència l'article 82, 6), de la Constitució i l'article 126 del Reglament de les Corts Valencianes.
Amb aquest procediment, en suma, es possibilita no solament la incorporació al text de la llei d'aquelles exaccions cedides a la Generalitat fins el 31 de març de lany vinent -terme al qual ve referida l'obligació d'articular les bases de la present Llei-, sinó també la realització dels estudis econòmics corresponents per tal d'establir la quantia de les taxes de manera que corresponguen a la qualitat del serveis prestats.
Una precisió final sha de formular al present Preàmbul, relativa al nom d'aquesta Llei. La supressió del concepte «parafiscal», tradicionalment associat al de «taxes i exaccions», està plenament justificada perquè, des del moment de l'aprovació de la present Llei, ni hi haurà taxes creades al marge de la llei, ni el seu règim pressupostari tindrà cap singularitat, raons aquestes que ens impedeixen de parlar en puritat de taxes i exaccions parafiscals.
Atenent aquestes consideracions, a proposta del Consell i prèvia deliberació de les Corts Valencianes, en nom del Rei, promulgue la següent
LLEI DE BASES DE TAXES DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Article 1
Hom delega en el Consell la potestat perquè, abans del 31 de març de 1984, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, elabore i promulge un Decret Legislatiu que continga el Text Articulat de la Llei de Taxes de la Generalitat Valenciana, d'acord amb les següents bases:
Base 1.ª
Són taxes de la Generalitat Valenciana aquelles prestacions pecuniàries legalment exigibles per l'Administració, el fet imponible de les quals consisteix en la utilització del domini públic, la prestació d'un servei públic o la realització per l'Administració d'una activitat que faça referència, efecte o beneficie de modo particular el subjecte passiu.
«La quantia coincidirà amb la realització del fet imponible, podent-se avançar o fraccionar el pagament quan la naturalesa del fet imponible ho permeta.»
Base 2.ª
El producte recaptat per les taxes de la Generalitat es destinarà a cobrir les despeses generals, tret que a títol excepcional i mitjançant Llei s'establesca una afectació concreta.
El règim jurídic pressupostari dels ingressos derivats de les taxes se subjectarà al règim pressupostari aplicable, amb caràcter general, als ingressos que integren la Hisenda de la Generalitat Valenciana, i de manera especial als ingressos tributaris, de la naturalesa dels quals participen.
Base 3.ª
Les autoritats i funcionaris de qualsevol ordre que per engany, culpa o negligència greus adopten resolucions o realitzen actes amb infracció de les normes legals que regulen aquesta matèria seran obligats a indemnitzar la Hisenda de la Generalitat dels danys i perjudicis que en siguen conseqüència, amb independència de la responsabilitat penal o disciplinària que els puga correspondre.
Base 4.ª
El règim d'impugnació del actes administratius en què se substancie la gestió de les taxes serà aplicable, amb caràcter general, a la impuganció dels tributs propis de la Generalitat Valenciana.
Base 5.ª
Sòlament seran legalment exigibles les taxes establertes i regulades al Text Articulat dictat com a desplegament de la present Llei de Bases. L'esmentat text contindrà una enumeració completa de les taxes que es consideren vigents, tot detallant-se amb claredat el fet imponible d'aquesta, els subjectes passius, elements de quantificació i forma i terminis de pagament.
Com a annex del decret legislatiu que articula a aquestes Bases, s'adjuntarà una enumeració completa de les taxes suprimides i d'aquelles que, després d'haver estat refoses en una sola, han perdut substantivitat pròpia.
Base 6.ª
Seran subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques, inclòses les entitats a què fa referència l'article 33 de la Llei General Tributària, que utilitzen el domini públic, utilitzen un servei públic, sol·liciten a l'Administració la realització d'una activitat o estiguen afectats o especialment beneficiats per la realització d'una activitat administrativa, encara que aquesta no haja estat sol·licitada a instància de part, sinó realitzada d'ofici per la mateixa Administració.
Ningú no podrà ser considerat subjecte passiu si no està previst com a tal per la Llei.
Base 7.a
Juntament amb el subjecte passiu directament obligat al pagament de la taxa, podrà exigir-se el pagament del tribut, en qualitat de responsable subsidiari a tercers, els quals, expressament regulats i determinats per la Llei, hagen estat part interessada en el procediment de gestió i aplicació de la taxa.
Base 8.ª
La fixació de les tarifes de les taxes per prestació de serveis i realització d'activitats s'efectuarà de manera que el rendiment dels serveis cobresca el cost total, i s'haurà de tenir en compte per a la seua determinació tant els casts directes com els percentatges dels casts generals que els siguen imputables.
Quan la naturalesa de la taxa ho possibilite, tot atenent a principis de justicia tributària, hom tindrà en compte criteris de capacitat econòmica dels subjectes passius cridats a satisfer les obligacions del pagament.
Així mateix, les taxes de la Generalitat Valenciana no podran afectar béns situats fora del seu territori ni suposar un obstacle per a lliure circulació de mercaderia o serveis.
Base 9.ª
No es concediran exempcions, perdons, rebaixes, amnisties o moratories que no siguen previstes per la Llei. «Les exempcions vigents en cada taxa s'especificaran al Text Articulat. Unicament podran establir-se exempcions atenent el principi de capacitat econòmica o a qualsevol altre principi la satisfacció del qual siga tutelada constitucionalment.»
Base 10.ª
Sense perjudici del que dispose la futura Llei reguladora de la Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, serà aplicable subsidiàriament en aquesta matèria el règim general establert a la Llei General Tributària, Llei General Pressupostària i Reglament General de Recaptació.
Article 2
Conjuntament amb el text articulat de la Llei de Taxes de la Generalitat Valenciana, el Govern acompanyarà un estudi econòmic que, en directa relació amb cadascuna de les taxes regulades a la llei, justifique l'establiment d'una quantia determinada.
Article 3
No es percebrà cap taxa l'exacció de la qual no siga prevista anualment a la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
Article 4
La Llei de Pressupostos de la Generalitat podrà modificar, d'acord amb el que disposa l'article 134, 7), de la Constitució, i com a desplegament d'allò que preveu aquest article, els elements de quantificació de les taxes en relació al període pressupostari per al qual aquesta estiga en vigor.
Article 5
D'acord amb el que disposa l'article 82, 6), de la Constitució i 126 del Reglament de les Corts Valencianes, aquestes controlaran la correcta execució pel Consell de la delegació legislativa atorgada per aquesta Llei.
A tals efectes, el Consell adreçarà a les Corts una comunicació sobre l'ús que haja fet de la delegació concedida, la qual haurà de contenir el text íntegre del Decret Legislatiu pel qual s'aprova el corresponent Text Articulat.
La comunicació seguirà el tràmit parlamentari corresponent, adoptant-se per les Corts les resolucions i esmenes que s'escaiguen per a la convalidació del Decret Legislatiu.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, a 8 de novembre de 1983.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
