LLEI 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana. [2003/1150]
(DOGV núm. 4430 de 31.01.2003) Ref. Base de dades 0421/2003
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Sanitat;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Assistència sanitària Descriptors: Temàtics: drets del malalt, dret de l'individu, secret professional, dret a la informació, dades mèdiques, accés a la informació, legislació sanitària, confidencialitat , Comissió de Consentiment Informat, monografies
LLEI 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana. [2003/1150]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
L'article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la protecció de la salut, parcialment desplegat per la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, que està presidida pel desig de garantir una prestació sanitària plenament respectuosa amb la dignitat de la persona i amb la llibertat individual.
Hui, en efecte, es presta una atenció cada vegada major als drets dels pacients com a fonament en tota la labor assistencial. Així s'ha plasmat, per exemple, en l'àmbit de la Unió Europea, en la Directiva 95/46, de 24 d'octubre, sobre els drets dels ciutadans a la intimitat en la informació relacionada amb la seua salut, i la Recomanació 5/1997, de 13 de febrer, sobre protecció de dades mèdiques.
A este criteri respon també esta llei, inspirada en el Conveni Europeu sobre Drets Humans i Biomedicina, subscrit el 4 d'abril de 1997 i que va entrar en vigor en el regne d'Espanya l'1 de gener del 2000, i en l'elaboració del qual s'han seguit també les recomanacions del Dictamen d'Experts del Ministeri de Sanitat i Consum.
L'objectiu de la llei és proporcionar una definició clara dels drets i les obligacions dels pacients, potenciant alhora la participació activa dels professionals i de les institucions sanitàries per aconseguir una assistència, promoció, prevenció i rehabilitació cada vegada millors i més humanes, en benefici de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.
D'esta manera, el títol II recull una relació dels drets dels pacients, alguns d'ells constitutius de drets fonamentals o considerats ja en altres texts normatius, però que pareixia convenient reunir en una enumeració completa com a base de qualsevol actuació sanitària.
El títol III articula el dret a la informació tant per als centres públics com per als privats, com a eix fonamental en la relació metge-pacient. Cal destacar, com un aspecte bàsic d'esta llei, la distinció entre el dret a la informació assistencial i el consentiment informat. Este últim es regula en el títol IV, que el concep com el dret del pacient a obtindre una informació adequada a la naturalesa de la seua malaltia sobre els efectes de l'afecció i els riscs i beneficis dels procediments diagnòstics i terapèutics recomanats, a fi de poder decidir conscientment i lliurement sobre estos procediments. En este sentit, i atesa la complexitat i la transcendència de les decisions en este àmbit, s'establix el dret del pacient a obtindre una segona opinió que li permeta comptar amb majors elements de juí per a adoptar una decisió adequada.
En el capítol II d'este mateix títol es regula, per primera vegada a la Comunitat Valenciana, el dret dels pacients a emetre voluntats anticipades, que seran recollides en el document conegut vulgarment com a testament vital, facultant d'esta manera el pacient a anticipar la seua voluntat sobre l'atenció clínica que desitja rebre, en el cas que les circumstàncies de la seua salut no li permeten més endavant decidir per si mateix, i sempre amb el màxim respecte a la vida i la dignitat de la persona.
El títol V regula la història clínica, considerant tots els aspectes relatius al contingut, el tractament, la propietat i la custòdia, i també els drets d'accés a esta documentació, per part dels professionals i institucions, dels pacients o, en els supòsits que corresponga, dels familiars, acostats o representants legals.
En el títol VI es recull el dret a la intimitat com a dret dels pacients que siga respectada la confidencialitat de les dades referents a la seua salut, establint que ningú que no estiga autoritzat puga accedir-hi si no és a l'empara de la legislació vigent.
En el títol VII es tracten els drets de participació dels pacients, reconeixent el paper decisiu que té la col·laboració dels ciutadans en l'atenció sanitària, com a exercici de responsabilitat i solidaritat.
Els avanços tecnològics i socials plantegen, amb intensitat creixent, nous reptes ètics que és necessari abordar des del respecte més profund a la dignitat de la persona i a l'autonomia individual. Per a proporcionar una resposta a esta nova dimensió de l'atenció sanitària, es creen en el títol VIII d'esta llei el Consell Assessor de Bioètica, adscrit a la Conselleria de Sanitat, i els comités de bioètica assistencial, amb l'objectiu de protegir els drets dels pacients i assessorar en l'adopció de decisions complexes. Estos fòrums interdisciplinaris permetran atendre les situacions assistencials en què es faça necessària l'emissió d'un consell, formulat des del prestigi i l'autoritat moral, professional i científica dels seus membres, sense substituir, en cap cas, a qui té la responsabilitat de decidir.
Finalment, el títol IX recull les obligacions dels pacients, reconeixent d'esta manera la responsabilitat d'una societat madura en l'atenció de la salut individual i col·lectiva.
Esta llei es dicta a l'empara del títol competencial recollit en l'article 38.1 de l'Estatut d'Autonomia, que atribuïx a la Generalitat Valenciana el desplegament legislatiu de la legislació bàsica de l'estat en matèria de sanitat interior.
TÍTOL I
Objecte i àmbit d'aplicació
Article 1. Objecte
La present llei té per objecte reconéixer i garantir els drets i les obligacions que en matèria sanitària tenen els pacients en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Àmbit d'aplicació
La present llei s'aplicarà a tot tipus d'actuació sanitària que es preste a la Comunitat Valenciana, tant en els centres públics com en els privats.
TÍTOL II
Principis generals
Article 3. Principis generals
Tots els pacients tenen dret:
1. Al respecte de la seua dignitat, sense que puguen patir discriminació per raons de raça, de sexe, econòmiques, socials, ideològiques o d'edat.
2. A rebre en tot moment un tracte humà, amable, comprensiu i respectuós.
3. A accedir a tots els servicis assistencials disponibles en condicions d'igualtat efectiva.
4. A la confidencialitat de les dades sobre la seua salut, sense que ningú, sense la seua autorització, puga accedir-hi, excepte en els casos previstos en la legislació vigent. El secret professional estarà garantit en tot moment.
5. A obtindre les prestacions sanitàries assistencials, farmacèutiques i complementàries necessàries per a promoure, conservar o restablir la seua salut i/o pal·liar el sofriment segons el que establix la normativa vigent.
6. A les prestacions bàsiques del sistema nacional de salut. L'administració sanitària de la comunitat autònoma pot establir prestacions complementàries en les condicions establertes per la legislació vigent o normativa que la desenvolupe i que seran efectives amb la programació expressa prèvia i la dotació pressupostària específica.
7. A rebre informació sanitària en la forma més idònia per a la seua comprensió i especialment en la llengua oficial de la comunitat autònoma i assegurar-se que aquella siga intel·ligible per als pacients. No obstant el que disposa aquest punt, i en la mesura que la planificació sanitària ho permeta, els centres i els serveis sanitaris implantaran els mitjans necessaris per atendre les necessitats lingüístiques dels usuaris estrangers.
8. D'acord amb l'esperit de la Llei 1/1998, de 5 de maig, establirà els mecanismes i les alternatives tècniques oportunes per a fer accessible la informació als discapacitats sensorials.
9. A obtenir, dins de les possibilitats pressupostàries de la Conselleria de Sanitat, una habitació individual per garantir la millora del servei i el dret a la intimitat i la confidencialitat de cada pacient.
10. A no ser sotmesos a procediments diagnòstics o terapèutics d'eficàcia no comprovada, excepte si, advertit abans dels seus riscs i avantatges, hi donen el seu consentiment per escrit, i sempre d'acord amb el que s'ha legislat per a assaigs clínics. Este consentiment podrà ser revocat en qualsevol moment del procediment, i ha de quedar constància en la seua història clínica".
11. Tots els pacients de la Comunitat Valenciana tenen dret a elegir metge o pediatre i centre, tant en l'atenció primària com en l'especialitzada, en els termes i condicions que establisca la Conselleria de Sanitat.
12. A què se'ls facen i faciliten els informes i les certificacions acreditatives del seu estat de salut, quan en siguen exigides mitjançant una disposició legal o reglamentària.
13. A participar en les activitats sanitàries a través de les institucions i els òrgans de participació comunitària i les organitzacions socials, en els termes establerts per la legislació vigent i en totes aquelles disposicions que la desenvolupen.
14. A disposar de la targeta SIP (Sistema d'Informació Poblacional) i en el seu cas la targeta solidària, en les condicions que s'establisquen normativament, com a document de naturalesa personal i intransferible acreditativa del dret a la prestació sanitària en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
15. A participar a través de les institucions i òrgans de participació comunitària i les organitzacions socials en activitats sanitàries.
16. Que es respecte i considere el testament vital o les voluntats anticipades d'acord amb la legislació vigent.
TÍTOL III
Drets d'informació
CAPÍTOL I
Informació sanitària i epidemiològica
Article 4. Informació sanitària a la Comunitat Valenciana
1. A més dels drets a la informació personalitzada, reconeguts en esta llei, tots els ciutadans a la Comunitat Valenciana així com les associacions de malalts o familiars de malalts amb àmbit d'actuació tant nacional com de la Comunitat Valenciana tindran dret tindran dret a rebre informació general sobre el sistema de salut de la Comunitat Valenciana i informació específica sobre els servicis i les unitats assistencials disponibles, i també sobre la seua forma d'accés. Per a facilitar este dret, tots els centres disposaran de:
a) Una guia o carta en què s'especifiquen els drets i deures dels pacients, així com les instal·lacions, servicis i prestacions disponibles i les característiques assistencials del centre o servici.
b) Un servici específic per a la informació i l'atenció al pacient que, entre altres funcions, oriente el pacient sobre estos servicis i els tràmits d'accés a cada un.
2. L'autoritat sanitària vetllarà pel dret dels ciutadans a rebre informació sanitària clara, veraç, rellevant, fiable, actualitzada, de qualitat i basada en evidència científica, que possibilite l'exercici autònom i responsable de la facultat d'elecció i la participació activa del ciutadà en el manteniment o recuperació de la seua salut
Article 5. Dret a la informació epidemiològica
1. Els ciutadans tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i causes de risc que existisquen per a la seua salut, inclosos els problemes de salut de la comunitat que impliquen un risc per a la seua salut individual.
2. Els ciutadans tenen també dret a rebre informació epidemiològica sobre els problemes més comuns de salut i sobre els coneixements que fomenten comportaments i hàbits de vida saludables per a l'individu i la comunitat, la prevenció de les malalties i l'assumpció responsable de la pròpia salut per a la salut individual i col·lectiva.
3. La Conselleria de Sanitat informarà periòdicament de l'anàlisi epidemiològica de les distintes àrees de salut.
CAPÍTOL II
Informació assistencial
Article 6. Informació assistencial
1. Els pacients tenen dret a conéixer tota la informació obtinguda sobre la seua pròpia salut en qualsevol procés assistencial; no obstant això, s'haurà de respectar la voluntat del pacient si no desitja ser informat. 2. La informació ha de formar part de totes les actuacions assistencials. La informació serà veraç, fàcilment comprensible i adequada a les necessitats i els requeriments del pacient, amb l'objectiu ajudar-lo a prendre decisions sobre la seua salut.
3. Correspon al metge responsable del pacient garantir el dret del pacient a ser informat. Els professionals assistencials que l'atenen seran també responsables de facilitar la informació que es derive específicament de les seues actuacions.
4. Els pacients que no desitgen ser informats hauran de deixar-ne constància escrita o indubtable, i podran designar un familiar o una altra persona a qui es facilite la informació.La designació serà per escrit o indubtable i podrà ser revocada en qualsevol moment.
5. Podrà restringir-se el dret a no ser informat quan siga estrictament necessari en benefici de la salut del pacient o de terceres persones, o per raons motivades d'interés general.
Article 7. El titular del dret a la informació assistencial
1. El pacient és l'únic titular del dret a la informació. La informació que es done als seus familiars o persona que el represente legalment serà la que ell prèviament haja autoritzat expressament o tàcitament. En el supòsit de l'article 6.4 es proporcionarà tota la informació al familiar o la persona que el pacient haja designat.
2. Quan a criteri del metge el pacient estiga incapacitat, de manera temporal o permanent, per comprendre la informació, se li donarà la que permeta el seu grau de comprensió i també caldrà informar els seus familiars, tutors o persones acostades, incloent-hi totes les persones vinculades a què es fereix la Llei 1/2001, de 6 d'abril, de la Generalitat Valenciana per la qual es regulen les parelles de fet.
3. En el cas de menors, se'ls donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, als majors de dotze anys. També caldrà informar plenament els pares o els tutors que podran estar presents durant l'acte informatiu als menors.
Els menors emancipats i els majors de setze anys són els titulars del dret a la informació.
4. Constituirà una excepció al dret a la informació sanitària dels pacients l'existència acreditada d'una necessitat terapèutica. S'entendrà per necessitat terapèutica la facultat del metge per a actuar professionalment sense informar abans el pacient, quan -per raons objectives- el coneixement de la seua pròpia situació puga perjudicar la seua salut de forma greu.
TÍTOL IV
Consentiment informat, dret a la lliure elecció
i a l'autonomia del pacient
CAPÍTOL I
Consentiment informat i llibertat d'elecció
Article 8. El consentiment informat
1. S'entén per consentiment informat la conformitat expressa del pacient, manifestada per escrit, després de l'obtenció de la informació adequada amb temps suficient, clarament comprensible per a ell, davant d'una intervenció quirúrgica, procediment diagnòstic o terapèutic invasiu i, en general, sempre que es duguen a terme procediments que comporten riscs rellevants per a la salut.
2. El consentiment ha de ser específic per a cada intervenció diagnòstica o terapèutica que comporte un risc rellevant per a la salut del pacient i l'haurà de demanar el metge responsable de cada una.
3. En qualsevol moment, la persona afectada podrà retirar lliurement el seu consentiment.
Article 9. Atorgament del consentiment per substitució
El consentiment informat s'atorgarà per substitució en els supòsits següents:
1. Els familiars o membre de la unió de fet, i si no n'hi ha, les persones acostades, quan el pacient estiga circumstancialment incapacitat per a prendre la decisió. En el cas dels familiars, tindrà preferència el cònjuge no separat legalment; si no n'hi ha, el familiar de grau més pròxim i, dins del mateix grau, el de major edat. Si el pacient ha designat prèviament una persona perquè emeta en el seu nom el consentiment informat, li correspondrà la preferència.
2. Quan el pacient siga menor d'edat o es tracte d'una persona incapacitada legalment, el dret correspon als seus pares o al seu representant legal, el qual haurà d'acreditar de forma clara i inequívoca, amb la sentència d'incapacitació i constitució de la tutela corresponent, que està legalment habilitat per a prendre decisions que afecten la persona menor o incapacitada tutelada per ell. En el cas de menors emancipats, el menor haurà de donar personalment el seu consentiment. No obstant això, quan es tracte d'un menor, i si, a juí del metge responsable, té el grau de maduresa suficient, se li facilitarà també la informació adequada a la seua edat, formació i capacitat.
En els supòsits legals d'interrupció voluntària de l'embaràs, d'assaigs clínics i de pràctiques de reproducció assistida, s'actuarà segons el que ha establit amb caràcter general la legislació civil i, si cal, segons la normativa específica que hi siga aplicable.
3. Quan la decisió del representant legal puga presumir-se contrària als interessos del menor o incapacitat, hauran de posar-se els fets en coneixement de l'autoritat competent segons que disposa la legislació civil.
4. En els casos de substitució de la voluntat de l'afectat, la decisió haurà de ser el més objectiva i proporcional possible a favor de la persona malalta i la seua dignitat personal.
5. En el cas d'atorgament del consentiment per substitució, aquest podrà ser retirat en qualsevol moment en interès de la persona afectada.
Article 10. Excepcions a l'exigència del consentiment
Són situacions d'excepció a l'exigència del consentiment les següents:
a) Quan la no intervenció comporte un risc per a la salut pública, segons determinen les autoritats sanitàries. En estos supòsits s'adoptaran les mesures administratives, segons que establix la Llei Orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública.
b) Quan el pacient no estiga capacitat per a prendre decisions i no tinga familiars, persones acostades o un representant legal, o estos últims es neguen injustificadament a prestar-lo de forma que ocasionen un risc greu per a la salut del pacient i sempre que es deixe constància per escrit d'estes circumstàncies.
c) Davant d'una situació d'urgència que no permeta demores perquè hi haja el risc de lesions irreversibles o de mort i l'alteració del juí del pacient no permeta obtindre'n el consentiment.
En aquests supòsits, es poden dur a terme les intervencions indispensables des del punt de vista clínic a favor de la salut de la persona afectada.
Tan prompte com s'haja superat la situació d'urgència, se n'haurà d'informar el pacient, sense perjuí que mentrestant se n'informe els seus familiars i persones acostades.
Article 11. La informació prèvia al consentiment
1. La informació haurà de ser veraç, comprensible, raonable i suficient.
2. La informació es facilitarà amb l'antelació suficient perquè el pacient puga reflexionar amb calma i decidir lliurement i responsablement. I en tot cas, almenys vint-i-quatre hores abans del procediment corresponent, sempre que no es tracte d'activitats urgents.
En cap cas es facilitarà informació al pacient quan estiga endormiscat ni amb les seues facultats mentals alterades, ni tampoc quan es trobe ja dins el quiròfan o la sala on es practicarà l'acte mèdic o el diagnòstic.
3. La informació haurà d'incloure:
- Identificació i descripció del procediment.
- Objectiu del procediment.
- Beneficis que s'espera aconseguir.
- Alternatives raonables al procediment esmentat.
- Conseqüències previsibles de la realització.
- Conseqüències previsibles de la no-realització.
- Riscs freqüents.
- Riscs poc freqüents, quan siguen d'especial gravetat i estiguen associats al procediment per criteris científics.
- Riscs i conseqüències sobre la base de la situació clínica personal del pacient i amb les seues circumstàncies personals o professionals.
Article 12. Responsabilitat de la informació prèvia al consentiment
L'obligació d'informar incumbix el metge responsable de l'atenció del pacient, sense perjuí de la que corresponga als altres professionals dins l'àmbit de la seua intervenció.
Article 13. Document formulari
1. El document de consentiment informat haurà de contindre, a més de la informació a què es referix el punt 3 de l'article 11, les dades mínimes següents:
- Identificació del centre.
- Identificació del pacient.
- Identificació de representant legal, familiar o persona acostada que presta el consentiment.
- Identificació del metge que informa.
- Identificació del procediment.
- Lloc i data.
- Signatures del metge i de la persona que dóna el consentiment.
- Apartat per a la revocació del consentiment.
2. En el document de consentiment informat quedarà constància que el pacient o la persona destinatària de la informació en rep una còpia i que ha comprés adequadament la informació que se li ha donat. El consentiment pot ser revocat en qualsevol moment.
Article 14. Comissió de Consentiment Informat
1. Per al que preveu esta llei, es constituirà, dependent de la Conselleria de Sanitat, la Comissió de Consentiment Informat, a la qual correspondran les funcions següents:
a) Revisió, actualització i publicació periòdica d'una guia de formularis de referència del consentiment informat.
b) Coneixement de la implantació dels formularis en les distintes institucions sanitàries.
c) Prestar assessorament als òrgans de la Conselleria de Sanitat en les matèries relacionades amb les seues funcions.
d) Totes les que li atribuïsquen normes de caràcter legal o reglamentari.
2. La composició de la Comissió de Consentiment Informat serà determinada mitjançant un decret del Govern Valencià.
3. La Comissió de Consentiment Informat es reunirà almenys dues vegades a l'any i sempre que la convoque el president.
4. Correspon a la pròpia comissió l'elaboració i l'aprovació del seu reglament de funcionament intern. Es regirà, en tot el que no preveja este reglament, pel que disposa el capítol II del títol I de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el que fa referència als òrgans col·legiats.
Article 15. Llibertat d'elecció
Tots els pacients tenen dret, després de rebre una informació adequada, a decidir lliurement entre les opcions clíniques que els presente el metge responsable del seu cas. Serà necessari el seu consentiment previ tal com regula esta llei.
Article 16. Dret a la segona opinió
Els pacients a la Comunitat Valenciana tenen dret, dins del sistema sanitari públic, a una segona opinió, quan les circumstàncies de la seua malaltia els exigisquen prendre una decisió difícil. Este dret a la segona opinió serà exercit d'acord amb el que s'establisca normativament.
CAPÍTOL II
Voluntats anticipades
Article 17. Voluntats anticipades
1. El document de voluntats anticipades és el document mitjançant el qual una persona major d'edat o menor emancipada, amb discapacitat legal suficient i lliurement, manifesta les instruccions que sobre les actuacions mediàtiques cal tenir en compte quan es trobe en una situació en què les circumstàncies que hi concòrreguen no li permeten expressar lliurement la seua voluntat.
En la declaració de voluntats anticipades, la persona interessada podrà fer constar la decisió pel que fa a la donació dels seus òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d'investigació. En aquest cas, no es requerirà autorització per a l'extracció o la utilització dels òrgans donats.
En aquest document, la persona atorgant podrà també designar un representant que serà l'interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l'equip sanitari perquè, en cas de no poder expressar per si mateixa la seua voluntat, la substituesca.
2. El document de voluntats anticipades haurà de ser respectat pels serveis sanitaris i per totes les persones que tinguen relació amb l'autor d'aquest. En cas que en el compliment del document de voluntats anticipades sorgira l'objecció de consciència facultatiu, l'administració posarà els recursos suficients per a atendre la voluntat anticipada dels pacients en els supòsits recollits en l'actual ordenament jurídic.
3. Haurà de constar, indubtablement, que este document ha estat atorgat en les condicions exposades en l'apartat anterior. Per a això, la declaració de voluntats anticipades s'haurà de formalitzar mitjançant algun dels procediments següents:
a) Davant d'un notari. En este supòsit no serà necessària la presència de testimonis.
b) Davant de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar, dels quals dos, com a mínim, no tindran relació de parentiu fins al segon grau ni vinculació patrimonial amb l'atorgant.
c) O qualsevol altre procediment que siga establert legalment.
4. Les voluntats anticipades poden modificar-se, ampliar-se o concretar-se o deixar-les sense efecte en qualsevol moment, per la sola voluntat de la persona atorgant, deixant constància per escrit o indubtablement.
En aquests casos, es considerarà l'última actuació de la persona atorgant.
5. No es podran tindre en compte voluntats anticipades que incorporen previsions contràries a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, o que no es corresponguen exactament amb el supòsit de fet que el subjecte ha previst en el moment d'emetre-les. En estos casos, en quedarà constància raonada en la història clínica del pacient.
6. Quan hi haja voluntats anticipades, la persona que les atorga, o qualsevol altra, farà arribar el document al centre sanitari en què estiga hospitalitzada i/o a qualsevol altre lloc on estiga essent atesa la persona. Este document serà incorporat a la història clínica del pacient.
7. La Conselleria de Sanitat crearà un registre centralitzat de voluntats anticipades que desplegarà reglamentàriament.
TÍTOL V
Drets de documentació
CAPÍTOL I
Informe d'alta, alta forçosa i altres informes
Article 18. Informe d'alta
Tots els pacients, o els familiars o les persones acostades en els termes establits en esta llei, en acabar el procés assistencial, tenen dret a rebre un informe d'alta amb els continguts mínims següents: dades del pacient, un resum de l'historial clínic, l'activitat assistencial prestada, el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques. Les característiques, els requisits i les condicions dels informes d'alta, es determinaran de forma reglamentària per la conselleria de Sanitat.
Article 19. Alta forçosa
1. Els pacients o, si és el cas, les persones que poden rebre l'informe d'alta, estaran obligats a signar l'alta quan no accepten el tractament prescrit. Si s'hi neguen, la direcció del centre sanitari, a proposta del metge responsable, podrà ordenar l'alta forçosa.
El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a una alta forçosa quan hi haja tractaments alternatius, encara que tinguen caràcter pal·liatiu i el pacient accepte rebre'ls. Totes aquestes circumstàncies seran i quedaran degudament documentades.
2. En el cas que no s'acceptara l'alta forçosa, la direcció del centre, una vegada comprovat l'informe clínic, haurà de consultar el pacient i, si persistix en la seua negativa, ho posarà en coneixement del jutge perquè confirme o revoque la decisió.
Article 20. Informació tècnica, estadística i administrativa dels professionals
Els professionals sanitaris, a més de les obligacions que els corresponen sobre la informació clínica, segons que establix esta llei, tindran també el deure d'omplir els protocols, els registres, els informes estadístics i la resta de documentació tècnica o administrativa relacionada amb els processos assistencials en què intervinguen i que requerisquen les autoritats sanitàries, inclosos els relatius a investigacions mèdiques i informació epidemiològica.
CAPÍTOL II
La història clínica
Article 21. Definició i tractament de la història clínica
1. La història clínica és el conjunt de documents en què està continguda tota la informació obtinguda en tots els processos assistencials del pacient. La història clínica té com a finalitat principal facilitar l'assistència sanitària, deixant constància de totes les dades que permeten el coneixement veraç i actualitzat de l'estat de salut del pacient, acumulant tota la informació generada en cada episodi assistencial.
2. La història clínica haurà de fer-se amb criteris d'unitat i integració en tots els centres i servicis sanitaris, en els quals hi haurà una història única per pacient, a fi de facilitar en qualsevol moment del procés assistencial el coneixement de totes les dades d'un determinat pacient. Estes dades han d'estar disponibles per a tots els professionals que intervinguen en el procés assistencial.
3. El centre ha d'emmagatzemar les històries clíniques en instal·lacions que garantisquen la seguretat, confidencialitat, la conservació correcta i la recuperació de la informació.
4. Les històries clíniques es poden elaborar en suport de paper, audiovisual o informàtic, sempre que estiga garantida l'autenticitat del contingut i la seua reproducció futura. En qualsevol cas, ha de garantir-se que queden ben registrats tots els canvis i identificats els metges i la resta de professionals assistencials que els han fet. Es garantirà la confidencialitat de la informació continguda en la història clínica i s'observarà el que disposa la normativa vigent sobre el tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.
5. Les històries clíniques hauran de ser clarament llegibles, i s'hi evitarà, en la mesura que siga possible, la utilització de símbols i abreviatures, i estaran normalitzades quant a l'estructura lògica, segons el que reglamentàriament es dispose. Qualsevol informació incorporada haurà de ser datada i signada de manera que s'identifique clarament la persona que la fa.
En les històries clíniques en què participe més d'un metge o un equip assistencial, hauran de constar individualitzades les accions, intervencions i prescripcions realitzades per cada professional.
6. Els centres sanitaris hauran d'adoptar totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a protegir les dades personals recollides i evitar-ne la destrucció o la pèrdua accidental, i també l'accés, l'alteració, la comunicació o qualsevol altre tractament que no estiga autoritzat.
7. Els centres sanitaris disposaran d'un model normalitzat d'història clínica, que recollirà els continguts fixats en l'article següent, adaptats al nivell assistencial i la classe de prestació que facen.
8. En el cas de trasllat urgent i/o obligat del pacient a un altre centre assistencial, es trametrà una còpia completa de la història clínica per garantir als facultatius del centre sanitari de destinació el ple coneixement de la situació clínica actualitzada del pacient.
Article 22. Contingut de la història clínica
1.La història clínica haurà de contindre la informació suficient per a identificar clarament el pacient, justificar el diagnòstic i el tractament i documentar tots els resultats amb exactitud; per a això la història clínica tindrà un número d'identificació i inclourà les dades següents com a mínim:
a) Identificació de la institució, del centre, número de targeta SIP, si escau, número d'història clínica i nota indicativa de les característiques de confidencialitat que conté.
b) Dades suficients per a la identificació del pacient:
- Nom i cognoms.
- Data i lloc de naixement.
- Sexe.
- Domicili habitual i telèfon.
- Data d'assistència i d'ingrés si correspon.
- Indicació de la procedència, en el cas de derivació des d'un altre centre assistencial.
- Servici o unitat en què es presta l'assistència, si és el cas.
- Número d'habitació i de llit en el cas d'ingrés.
- Metge responsable del malalt.
- Tots els documents bàsics que determine la normativa. Qualsevol altra dada que s'establisca normativament.
c) Dades clíniques assistencials:
- Anamnesi i exploració física.
- Descripció de la malaltia o problema de salut actual i motius successius de consulta.
- Full d'interconsulta.
- Procediments clínics diagnòstics i terapèutics empleats i els resultats, amb els dictàmens corresponents emesos en el cas d'exàmens especialitzats, i els fulls d'interconsulta.
- Fulls d'evolució i seguiment.
- Document de consentiment informat, si correspon.
- Full de voluntats anticipades, si n'hi ha.
- Full d'autorització.
- Informe quirúrgic i d'anestèsia, si correspon.
- Informe d'alta.
- Full de problemes.
- Document signat d'alta voluntària, si n'hi ha.
- Informe de necròpsia, si n'hi ha.
- Tots els documents bàsics que determine la normativa vigent.
d) Dades socials:
- Informe social, si n'hi ha.
2. Per a garantir els usos de la història clínica, especialment l'ús assistencial, es conservaran els documents com a mínim cinc anys a partir de la data de l'últim episodi assistencial en què el pacient haja sigut atés o de la seua mort. Els documents especialment rellevants es conservaran indefinidament, o pel temps que establisca la normativa vigent. Les històries clíniques que siguen una prova en un procés judicial o un procediment administratiu es conservaran fins que acabe el procés o procediment.
Article 23. Propietat i custòdia
1. Les històries clíniques són documents confidencials propietat de l'administració sanitària o l'entitat titular del centre sanitari quan el metge treballe per compte alié i sota la dependència d'una institució sanitària. En el cas contrari, la propietat correspon al metge que fa l'atenció sanitària.
2. L'entitat o el facultatiu propietari és responsable de la custòdia de les històries clíniques i haurà d'adoptar totes les mesures necessàries per a garantir la confidencialitat de les dades i de la informació continguda.
3. La gestió de la història clínica serà responsabilitat de la Unitat d'Admissió i Documentació Clínica, de manera integrada en un sol arxiu d'històries clíniques per centre.
4. Qualsevol persona que en l'exercici de les seues funcions o competències tinga coneixement de les dades i informacions contingudes en la història clínica, hi té el deure de reserva i sigil.
5. L'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garantisquen el manteniment correcte, la confidencialitat i la seguretat, correspondrà al centre en què s'haja generat. En qualsevol cas, la conservació de la documentació clínica haurà de garantir la preservació de la informació i no necessàriament del suport original.
6. Tots els professionals sanitaris hauran de cooperar en el manteniment d'una documentació clínica ordenada, que reflectisca, amb les seqüències necessàries en el temps, l'evolució del procés assistencial del pacient
Article 24. Dret d'accés a la història clínica dels professionals sanitaris i institucions
1. Els professionals assistencials del centre implicats en el diagnòstic o el tractament del malalt tindran accés lliure a la seua història clínica.
2. Cada centre establirà els mecanismes que facen possible l'accés a la història clínica en el moment del procés assistencial en què siga necessari.
3. Així mateix, es pot accedir a la història clínica, amb finalitats epidemiològiques, informació estadística sanitària, activitats relacionades amb el control i l'avaluació de la qualitat assistencial, les enquestes oficials i els programes oficials d'investigació o docència, amb subjecció al que establixen la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i les disposicions concordants. L'accés a la història clínica amb estes finalitats obliga a preservar les dades d'identificació personal del pacient, que sempre hauran d'estar separades de les de caràcter clínic assistencial, excepte si el pacient, prèviament, hi ha donat el consentiment.
4. Podrà accedir-se a la història clínica per requeriment de l'autoritat judicial.
5. El personal encarregat de tasques administratives i de gestió dels centres sanitaris podrà accedir exclusivament a les dades de la història clínica relacionades amb les funcions esmentades.
6. La història clínica estarà disponible, amb absoluta garantia del dret a la intimitat personal i familiar, per a la inspecció sanitària i per a les activitats d'avaluació, acreditació i comprovació del compliment dels drets del pacient, i altres de ben motivades per l'autoritat sanitària i que tinguen per finalitat contribuir a la millora de la qualitat assistencial. En estos supòsits, l'accés a la història clínica estarà limitat a la informació relacionada amb estes finalitats.
7. El personal que accedix, en l'exercici de les seues competències, a qualsevol classe de dades de la història clínica queda subjecte al deure de guardar-ne el secret.
Article 25. Dret del pacient a accedir a la seua història clínica
1. El pacient tindrà dret a accedir a tots els documents i dades de la seua història clínica. El dret d'accés comportarà el d'obtindre còpies dels documents. Este accés mai serà en perjuí del dret de tercers a la confidencialitat de les seues dades que hi figuren.
2. Quan no siga el pacient qui sol·licite l'accés a la seua història clínica, només es podrà efectuar si el pacient hi ha donat expressament la seua conformitat per escrit.
3. El dret d'accés del pacient a la història clínica pot exercir-se també per representació legal, sempre que esta estiga ben acreditada.
4. En el cas de pacients morts, només es facilitarà l'accés a la història clínica als familiars més acostats o membre de la unió de fet, excepte en el cas que el mort ho haguera prohibit expressament i es constituirà el centre sanitari en garant de la informació.
5. No es facilitarà, en cap cas, informació que afecte la intimitat del finat, ni les dades que perjudiquen a tercers, tal i com es recull en el punt 1 d'este article.
TÍTOL VI
Dret a la intimitat
Article 26. Formulació i abast del dret a la intimitat
1. Totes les persones tenen dret que es respecte la confidencialitat de les dades referents a la seua salut. Ningú que no estiga autoritzat podrà accedir-hi si no és a l'empara de la legislació vigent.
2. Tots els centres sanitaris adoptaran les mesures oportunes per a garantir els drets a què es referix el punt 1 d'este article i per a això elaboraran normes internes i procediments protocol·litzats que regulen l'accés a les dades del pacient.
3. Tot pacient té dret que es preserve la intimitat del seu cos respecte a altres persones. La prestació de les atencions necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat.
TÍTOL VII
Dret de participació
Article 27. Dret a formular suggeriments, queixes, reclamacions i agraïments
1. Els ciutadans de la Comunitat Valenciana tenen el dret de formular suggeriments, queixes i reclamacions quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Aquestes han de ser avaluades i contestades per escrit en un termini adequat, d'acord amb els termes que s'establesquen reglamentàriament.
2. Podran fer també manifestacions d'agraïment quan la labor del professional, l'equip i el centre assistencial que els ha atés, al seu parer, ho meresca. Esta manifestació d'agraïment ha d'arribar als professionals que l'han merescut.
Article 28. Consells de salut
A través de les organitzacions socials, els ciutadans poden participar en les institucions sanitàries formant part dels Consells de Salut, d'acord amb el que establix la normativa vigent.
Article 29. Activitats de voluntariat
Com a expressió de la solidaritat, els ciutadans poden participar en tasques de suport en l'atenció dels pacients, dins del marc legal que establix la Llei del Voluntariat de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL VIII
Consell Assessor de Bioètica i comités de bioètica assistencial
Article 30. Consell Assessor de Bioètica i comités de bioètica assistencial
1. Amb l'objectiu de dilucidar aspectes de caràcter ètic relacionats amb la pràctica assistencial, poder establir criteris generals davant de determinats supòsits que poden aparéixer amb la incorporació de noves modalitats assistencials i noves tecnologies, fomentar el sentit de l'ètica en tots els estaments sanitaris i organitzacions socials o fer qualsevol altre tipus d'activitat relacionada amb la bioètica, es creen el Consell Assessor de Bioètica de la Comunitat Valenciana, adscrit a la Conselleria de Sanitat, i els comités de bioètica assistencial.
2. Els organismes esmentats tindran un caràcter consultiu i interdisciplinari. La composició i les funcions seran establides mitjançant un decret del Consell de la Generalitat.
TÍTOL IX
Obligacions dels pacients
Article 31. Obligacions dels pacients
Els ciutadans en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana estan subjectes respecte del sistema de salut al compliment de les obligacions següents:
1. Fer bon ús dels recursos, prestacions assistencials i drets, d'acord amb el que la seua salut necessite i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari.
2. Complir les prescripcions de naturalesa sanitària que s'establisquen per a tota la població amb caràcter general a fi de previndre riscs per a la salut.
3. Fer un ús racional i d'acord amb el que s'ha legislat de les prestacions farmacèutiques i la incapacitat laboral.
4. Utilitzar i cuidar les instal·lacions i els servicis sanitaris contribuint a la seua conservació i afavorint la seua habitabilitat i el confort dels altres pacients.
5. Tractar amb consideració i respecte els professionals que atenen la seua salut i complir les normes de funcionament i convivència establides en cada centre sanitari.
6. Facilitar de forma veraç les seues dades d'identificació i les referents al seu estat físic i psíquic que siguen necessàries per al procés assistencial o per raons d'interès general degudament justificades.
7. Firmar el document pertinent o per un mitjà de prova alternatiu que, en cas d'impossibilitat, manifeste clarament la seua voluntat de negar-se a rebre el tractament que se li ha prescrit, especialment quan es tracte de proves diagnòstiques, mesures preventives o tractaments especialment rellevants per a la seua salut, atès el que estableix l'article 19.1 d'aquesta llei.
8. Acceptar l'alta quan haja finalitzat el procés assistencial.
9. Complir les normes i procediments d'ús i accés als drets que se li atorguen a través de la present llei.
TÍTOL X
Règim sancionador
Article 32. Règim sancionador
Sense perjuí de les exigències que pogueren derivar-se en els àmbits de la responsabilitat civil i penal, o de la responsabilitat professional o estatutària, s'aplicarà el règim sancionador previst en el capítol VI del títol I de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat; en el títol VII de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i en l'article 5.2 de la Llei 28/1992, de 24 de novembre, d'Ordenació Econòmica i Mesures Pressupostàries Urgents, referent a utilització abusiva de la prescripció de medicaments.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La Conselleria de Sanitat farà les inspeccions oportunes per a garantir i comprovar que els centres i les institucions sanitàries i el personal al seu servici complixen les obligacions establides en esta llei.
Segona
La Conselleria de Sanitat agilitzarà els procediments d'aprovació dels formularis de consentiment informat perquè puguen ser utilitzats progressivament en els centres assistencials públics i privats.
Tercera
La Conselleria de Sanitat adoptarà les mesures adequades per a la informatització progressiva de les històries clíniques, garantint la integritat de la informació relativa a cada pacient amb independència del suport en què estiga.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Es disposa d'un any, a partir de l'entrada en vigor de la present llei, per a adoptar les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a adaptar el tractament de les històries clíniques al que establix esta llei, i elaborar els models normalitzats d'història clínica a què es referixen els articles 21 y 22. Els processos assistencials que es duguen a terme transcorregut este termini han de reflectir-se documentalment d'acord amb els models normalitzats aprovats.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions de la Generalitat Valenciana d'igual o inferior rang que contradiguen el que conté esta llei o que s'hi oposen.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Consell de la Generalitat per a dictar les normes reglamentàries necessàries per al desplegament i aplicació d'esta llei.
Segona
Esta llei vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 28 de gener de 2003
El president de la Generalitat,
JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ
