diari

Llei de la Generalitat Valenciana 4/1984, de 13 de juny, d'Hisenda Pública de la Generalitat.

(DOGV núm. 171 de 19.06.1984) Ref. Base de dades 0465/1984

Llei de la Generalitat Valenciana 4/1984, de 13 de juny, d'Hisenda Pública de la Generalitat.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei:
PREAMBUL:
La Llei General Pressupostària, de 4 de gener de 1977, va constituir des del moment en què va entrar en vigor, la norma bàsica en l'àmbit de l'Administració i comptabilitat de la Hisenda Pública estatal i el paradigma normatiu al qual, fins ara, s'ajustaven les activitats pressupostàries de la Comunitat Valenciana.
Consolidat el complex procés d'assentament de les Comunitats Autònomes en el marc del Dret Públic espayol, calia establir, en l'àmbit de cada Comunitat, el conjunt de normes que facen possible d'assolir els objectius al quals respon aquest procés. En aquesta finalitat coadjuven tant l'article 17 de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, de 22 de setembre de 1980, com el Títol V de la Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol, per la qual s'aprova l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Aquesta Llei aspira d'aconseguir tres finalitats bàsiques, a les quals no pot romandre aliena l'ordenació d'una Hisenda Pública moderna. Així, en primer lloc, s'hi ha tractat d'aconseguir una clara harmonització entre les exigències de legalitat i eficàcia, per tal que, sense perjudici dels necessaris controls exigits pel caràcter públic dels ingressos, siguen satisfetes les exigències de celeritat i eficàcia que demana el quefer quotidià de la Hisenda Pública. D'aquesta manera, a més dels tradicionals controls de legalitat propis de la funció interventora, s'han incorporat al text els més actuals sistemes de programació pressupostària, a fi de possibilitar que la dinà mica pressupostària responga a les inajornables exigències que avui es plantegen a qualsevol agent econòmic i a les quals també respon el sector públic.
De l'adient conjunció entre la legalitat i l'eficàcia dependrà, en gran mesura, l'encert de la pròpia política econòmica de la Generalitat, des del moment que, a la consecució dels objectius previstos, s’hi incorporen també organismes autònoms i, si convé, les empreses públiques.
En segon lloc, s'ha tractat de conferir a la Hisenda Pública Valenciana una empremta de fiabilitat de la qual fins ara, per moltes raons, les Administracions públiques no han gaudit. Tothom coneix el lent pelegrinatge que els qui es relacionen amb l'Administració han de recórrer, sovint, per tal de veure complides llurs legítimes pretensions, pelegrinatge que no acaba ni tan sols amb el pronunciament dels Tribunals de Justícia en què és condenada l'Administració a abonar determinades quantitats als ciutadans, els quals, si bé veuen reconegut llur dret pels Tribunals, assisteixen també inermes a la demora de l'efectivitat. Conscients que aquesta situació no podia perpetuar-se, i amb el desig de donar compliment puntual d'allò que, al respecte, disposen els articles 117 i 118 del text constitucional, les Corts Valencianes han incorporat a la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, l'exigència que les resolucions judicials que establesquen obligacions a càrrec de la Generalitat o de les seues Entitats Autònomes, es complesquen puntualment en els termes encunyats jurisdiccionalment, tot disposant que, en tot cas, la sentència s'execute -qualssevol que siguen les vicissituds pressupostàries- dins dels tres mesos següents a la notificació de la sentència i disposant, a més, que el creditor tindrà dret al cobrament d'interessos des del dia en què tinga fermesa la resolució judicial. Només una rigorosa exigència i autocrítica al si de la mateixa Administració propicia que les demandes que en tots els ordres -i especialment en el camp de les prestacions tributàries- es formulen al ciutadà, vagen precedides per l'exemple de la conducta de l'Administració. Aquest és el més sòlid bagatge moral des del qual hom pot exigir al ciutadà la contribució al sosteniment de les càrregues públiques.
En tercer lloc, aquesta Llei pretén d'establir unes vies d'absoluta transparència i claredat en el maneig dels fons públics. Així ho exigeix no sols la procedència pública d'aquests, sinó també la qualificació pública de les finalitats a què aquests són afectes. Amb el desig de potenciar aquests mecanismes de control social, s’han previst les exigències documentals que hauran d'acompanyar els pressupostos de les distintes entitats regides per la Llei, tipificant-hi també, segons que disposa la Llei General Pressupostària, les responsabilitats en què poden incórrer tant els funcionaris com els titulars de càrrecs polítics que, amb la seua conducta, ocasionen una minva econòmica a la Hisenda de la Generalitat.
TITOL PRELIMINAR
PRINCIPIS GENERALS
Article 1.r
La Hisenda de la Generalitat Valenciana és constituïda pel conjunt de drets i obligacions de contingut econòmic la titularitat dels quals correspon a la Generalitat Valenciana o als seus organismes autònoms.
Article 2.n
La Hisenda de la Generalitat Valenciana, en la seua administració i comptabilitat, es regeix pel que disposa aquesta Llei, per les lleis especials en la matèria i pels preceptes continguts en les Lleis anuals del Pressupost de la Generalitat Valenciana durant el període de vigència.
Article 3.r
1. L'Administració financera de la Generalitat resta subjecta al règim de pressupost únic anual i d'unitat de caixa, i s'ha d'intervenir segons les normes d'aquesta Llei, subjectant-se al control de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes, d'acord amb les disposicions que regulen les funcions d'aquests organismes.
2. Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, l'Administració financera de la Generalitat podrà elaborar els pressupostos plurianuals que siguen necessaris per a l'adequat compliment dels plans econòmics i regionals i de plans comarcals específics.
Article 4.t
1. Correspon a l'Administració financera de la Generalitat el compliment de les obligacions econòmiques dels seus òrgans, entitats autònomes i empreses públiques, a través de la gestió i aplicació dels recursos a les finalitats que siguen competències de la Generalitat conforme als principis constitucionals de legalitat, eficiència i economia, i la programació i execució atendrà, així mateix, als principis de solidaritat i territorialitat.
2. També corresponen a l'Administració Financera les funcions atribuïdes a la Generalitat en l'àmbit de les Hisendes Locals de la Comunitat Valenciana i l'ordenació i control de les institucions financeres i creditícies que operen en el territori valencià.
3. El Tribunal Econòmico-Administratiu de la Generalitat resoldrà les reclamacions presentades respecte dels tributs propis i sobre les altres matèries que siguen determinades per la Llei.
Article 5.é
Les entitats autònomes de la Generalitat poden ser de caràcter administratiu o de caràcter mercantil, industrial, financer o anàleg.
Les entitats autònomes de la Generalitat es regiran per la seua legislació específica, i per les normes de dret mercantil, civil, o laboral, excepte en les matèries a les quals siga d'aplicació aquesta Llei.
2. Als efectes establerts per aquesta Llei, són considerades empreses de la Generalitat Valenciana les societats mercantils on hi haja participació majoritària de la Generalitat o de les seues entitats autònomes.
Igualment tenen aquesta consideració les entitats de dret públic subjectes a la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, les activitats de les quals siguen regides per l'ordenament jurídic privat.
Les societats de la Generalitat es regeixen per les normes de dret mercantil, civil o laboral, tret de les matèries en les quals siga d'aplicació aquesta Llei.
Article 6.é
S'aprovaran per Llei de les Corts Valencianes les matèries següents:
a) El Pressupost de la Generalitat i de les entitats autònomes, i també les modificacions a través de la concessió de crèdits extraordinaris i suplements de crèdit.
b) L'establiment, la modificació i la supressió dels tributs propis i dels recàrrecs.
c) L'emissió i regulació del deute públic de la Generalitat i de les entitats autònomes, la formalització d'operacions de crèdit i la prestació d'avals.
d) Les grans operacions de caràcter econòmic i financer.
e) El règim general i especial en matèria financera de les entitats autònomes de la Generalitat.
f) El règim del patrimoni i contractació de la Generalitat.
g) La resta de matèries que, amb sotmetiment a l'ordenament jurídic, cal que tinguen forma de Llei.
TITOL PRIMER
REGIM JURIDIC DE LA HISENDA DE LA GENERALITAT
CAPITOL I
Els drets de la Hisenda de la Generalitat
Article 7.é
La Hisenda de la Generalitat és constituïda pels ingressos següents:
1. El rendiment dels impostos establerts per la Generalitat.
2. El rendiment dels tributs cedits per l'Estat.
3. Un percentatge de participació en la recaptació total de l'Estat pels impostos no cedits, inclosos els monopolis fiscals.
4. El rendiment de les taxes, tant de creació pròpia o com a conseqüència de la transferència dels serveis estatals.
5. Les contribucions especials establertes per la Generalitat en l'exercici de les seues competències.
6. Els recàrrecs sobre els impostos estatals.
7. Els ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial, si s'escau.
8. Les altres assignacions amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat.
9. Els ingressos procedents de l'emissió del deute públic o qualsevol recurs al crèdit.
10. El rendiment del patrimoni de la Generalitat.
11. Els ingressos del dret privat.
12. Les subvencions.
13. Les multes o sancions que imposa en l'àmbit de les seues competències.
Article 8.é
Els ingressos de la Generalitat i de les entitats autònomes i empreses públiques dependents d'aquesta seran destinats a satisfer el conjunt de les respectives obligacions, tret que per Llei s'establesca l'afectació d'alguns recursos a finalitats determinades.
Article 9.é
L'administració dels ingressos de la Hisenda de la Generalitat correspon al Conseller d'Economia i Hisenda, i els de les entitats autònomes als seus presidents o directors, llevat del cas que no tinguen personalitat jurídica pròpia i, en aquest cas, l'administració correspondrà també al Conseller d'Economia i Hisenda.
Article 10
1. Les persones o entitats que tinguen cura de l'administració dels ingressos de la Generalitat depenen del Conseller d'Economia i Hisenda o de les corresponents entitats autònomes en relació a la gestió, lliurament o aplicació i rendició dels respectius comptes.
2. Els rendiments i interessos atribuïts al patrimoni o als cabals de la Generalitat o de les entitats autònomes, per qualsevol concepte, hauran de comptabilitzar-se íntegrament en un compte específic del pressupost respectiu.
3. Estaran obligats a la prestació de fiança els funcionaris, entitats o particulars que manegen o custodien fons o valors públics, en la quantia i forma que determinen les disposicions reglamentàries.
Article 11
1. La gestió, incloses totes les fases del procediment dels tributs propis de la Generalitat i, si de cas, dels impostos estatals recaptats a la Comunitat Valenciana i dels recàrrecs sobre impostos estatals, s'ajustarà a les disposicions de l'Estatut d'Autonomia, a les lleis de les Corts Valencianes, als reglaments que aprove el Consell i a les normes de desplegament dictades pel Conseller d'Economia i Hisenda, sense perjudici de l'aplicació de les disposicions estatals en tots els casos en què siga procedent. Pel que fa als tributs cedits s'ajustaran a allò que estableix la Llei de cessió.
2. Correspon al Conseller d'Economia i Hisenda l'organització dels serveis de gestió, recaptació, liquidació, inspecció i revisió en matèria tributària de competències de la Generalitat.
Article 12
1. No es podran alienar, gravar, ni arrendar els drets econòmics de la Hisenda de la Generalitat, tret dels supòsits establerts per les lleis.
2. Tampoc no podran concedir-se exempcions, perdons, rebaixes, ni moratòries en el pagament dels drets de la Hisenda Autònoma, llevat dels casos i en la forma que determinen especialment les lleis.
3. No es podrà transigir judicialment ni extrajudicial sobre els drets de la Hisenda de la Generalitat, ni sotmetre a arbitratge les conteses que s’hi susciten, sinó mitjançant Decret acordat pel Consell.
Article 13
1. La Hisenda de la Generalitat Valenciana gaudeix de les prerrogatives establertes legalment per al cobrament dels tributs i quantitats que, com a ingressos de dret públic, haja de percebre, i actuarà d'acord amb el procediment administratiu corresponent.
2. Les certificacions acreditatives del descobert, davant la Hisenda de la Generalitat, dels deutes corresponents als drets esmentats en l'apartat anterior, lliurats pels funcionaris competents, constitueixen títol suficient per a iniciar la via de constrenyiment i tenen la mateixa força executiva que la sentència judicial contra els béns i els drets dels deutors.
3. La via de constrenyiment no podrà suspendre's, qualsevol que siga la impugnació que s'hi formule, si no es realitza el pagament del deute tributari, o es garanteix amb un aval suficient, o se'n consigna l'import.
Tot i això, quan hi haja una reclamació per terceria de domini o una altra acció de caràcter civil, restarà suspesa la via de constrenyiment en allò que faça referència als béns o drets controvertits, una vegada que s'haja dut a terme l'embargament i l'anotació preventiva, si s'escau, al Registre Públic corresponent. L'acte judicial pel qual se sol·licite la suspensió de pagaments del deutor no impedeix la continuació dels procediments de constricció.
4. Els Tribunals, Jutges i Autoritats administratives no podran lliurar manaments d'execució, ni dictar providències d'embargament contra els drets, fons, valors, i béns en general de la Hisenda de la Generalitat. Els deutes de la Generalitat no podran ser exigits per via de constrenyiment.
Article 14
1. Les quantitats debitades a la Hisenda de la Generalitat Valenciana, pels conceptes compresos en aquest capítol, produeixen interessos de demora des de l'endemà del venciment.
2. El tipus d'interés aplicable serà el bàsic del Banc d'Espanya vigent el dia del venciment del deute.
Article 15
1. Tret d'allò establert per les lleis reguladores dels distints recursos, prescriuen als cinc anys els següents drets de la Generalitat:
a) A reconéixer i liquidar crèdits al seu favor, i es comptarà aquest termini des del dia en què el dret es puga exercitar.
b) A recaptar els crèdits reconeguts o liquidats, i es comptarà des de la data de la notificació o, si aquesta no és preceptiva, des del seu venciment.
2. La prescripció regulada en l'apartat anterior restarà interrompuda per qualsevol acció administrativa, realitzada amb el coneixement formal del deutor i tendent al reconeixement, liquidació o cobrament dels drets i també, per la interposició de qualsevol classe de reclamació o de recursos, i per qualsevol actuació del deutor tendent al pagament o liquidació del deute.
3. Els drets declarats prescrits seran donats de baixa en els respectius comptes, prèvia tramitació de l'oportú expedient, en el qual es definiran les responsabilitats en què haurien pogut incórrer els funcionaris encarregats de la gestió.
CAPITOL II
Les obligacions de la Hisenda de la Generalitat
Article 16
1. Les obligacions econòmiques de la Generalitat i de les entitats autònomes naixen de la llei, dels negocis jurídics i dels actes o fets que, segons Dret, les generen.
2. Les obligacions de pagament només seran exigibles quan resulten de l'execució del pressupost, de sentència judicial ferma o d'operacions de tresoreria legalment autoritzades
3. Si aquestes obligacions estan causades per prestacions o serveis a la Generalitat, el pagament no podrà realitzar-se fins que el creditor no haja complert o garantit la correlativa obligació.
Article 17
1. Les resolucions judicials que establesquen obligacions a càrrec de la Generalitat o de les entitats autònomes, s'acompliran puntualment en els termes establerts.
2. Si no hi ha consignació pressupostària o és insuficient, s'haurà de sol·licitar de les Corts un crèdit extraordinari o un suplement de crèdit, i caldrà executar la sentència, en tot cas, dins dels tres mesos següents a la notificació.
3. El creditor té dret al cobrament d'interessos des del dia en què siga ferma la resolució judicial, els quals seran calculats segons el tipus bàsic del Banc d'Espanya vigent en aquest dia.
Article 18
1. El dret al reconeixement, liquidació i pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades pescriu als cinc anys, comptats des del naixement de les obligacions o des del reconeixement o liquidació respectives.
2. L'exigència dels legítims creditors o dels seus drethavents, mitjançant la presentació de documents justificatius del seu dret, determinarà un nou inici del termini de prescripció.
3. Les obligacions a càrrec de la Hisenda de la Generalitat Valenciana que hagen prescrit seran donades de baixa en els respectius comptes, prèvia tramitació de l'expedient oportú.
CAPITOL III
De les terceries i reclamacions prèvies en via judicial
Article 19
1. Correspon al Conseller d'Economia i Hisenda la resolució de les terceries suscitades per via de constrenyiment, i la interposició de la via administrativa serà condició prèvia perquè puguen exercitar-se davant els Tribunals de la jurisdicció ordinària, en matèries de competència de la Generalitat.
2. Igualment és competència del Conseller d'Economia i Hisenda la resolució de les reclamacions prèvies a la via judicial en qüestions de propietat.
TITOL II
REGIM PRESSUPOSTARI
CAPITOL I
Pressupost de la Generalitat
Secció I
Concepte, elaboració i aprovació
Article 20
El Pressupost de la Generalitat constitueix l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden contraure la Generalitat i les entitats autònomes, i dels drets que es preveu liquidar durant el corresponent exercici.
Article 21
L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural, i en aquest s'imputaran:
a) Els drets liquidats en l'exercici, qualsevol que en siga el període de procedència, sempre que la percepció no siga prevista en l'agrupació de residus d'exercicis tancats.
b) Les obligacions reconegudes fins el 15 de gener de l'any següent, sempre que corresponguen a despeses realitzades abans de finalitzar l'exercici pressupostari i amb càrrec als respectius crèdits.
Article 22
1. El pressupost és únic i inclou la totalitat de les despeses i ingressos de la Generalitat i de les entitats autònomes i empreses públiques.
2. El pressupost contindrà:
a) Els estats de despeses de la Generalitat i de les entitats autònomes de caràcter administratiu, en els quals s'inclouran, degudament especificats, els crèdits que calguen per atènyer el compliment de les obligacions.
b) Els estats dels ingressos de la Generalitat i de les entitats autònomes de caràcter administratiu, que comprendran les estimacions dels diversos drets econòmics que es poden reconèixer i liquidar durant l'exercici.
c) Els estats de recursos i dotacions amb les corresponents estimacions i avaluacions de necessitats per a l'exercici, tant d'explotació com de capital, de les entitats autònomes de caràcter mercantil, industrial, financer o anàleg i de les empreses públiques.
d) L'estimació de l'import dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat.
3. Al Pressupost de la Generalitat s'afegiran, com a annexos, els pressupostos elaborats i aprovats per les Diputacions Provincials en compliment del paràgraf 3 de l'article 47 de l'Estatut d'Autonomia.
Article 23
1. L'estructura del Pressupost de la Generalitat, sense perjudici de les seues peculiaritats, s'ajustarà a la normativa que amb caràcter general s'aplica al Sector Públic estatal, i correspon al Conseller d'Economia i Hisenda l'adopció de les mesures que calguen.
2. L'estat de despeses inclourà la classificació orgànica, econòmica i per programes, i es detallarà, si s'escau, la classificació territorial de les despeses d'inversió per àmbit comarcal, i que al seu dia s'adaptaran a les delimitacions que establesca la Llei de comarcalització. Els programes s'hauran de presentar agregats per funcions de despeses.
Article 24
El procediment d'elaboració del Pressupost de la Generalitat s'ajustarà a les normes següents:
1. Les Conselleries enviaran al Conseller d'Economia i Hisenda, abans del primer de juny de cada any, l'avantprojecte corresponent als estats de despeses, degudament ajustats a les lleis aplicables i a les directrius aprovades pel Consell a proposta de l'esmentat Conseller.
Igualment, lliuraran els avantprojectes dels estats d'ingressos i despeses de les entitats autònomes i, si de cas, dels recursos i dotacions de les empreses públiques.
2. L'estat d'ingressos del Pressupost l'elaborarà la Conselleria d'Economia i Hisenda.
3. La Conselleria d'Economia i Hisenda, examinats els esmentats avantprojectes de despeses i l'estimació dels ingressos, elaborarà l'avantprojecte de Llei del Pressupost i el sotmetrà a l'aprovació del Consell.
4. El projecte de Llei del Pressupost s'haurà d'acompanyar de la documentació següent:
a) El compte consolidat dels pressupostos relatius a la Generalitat i a les entitats autònomes, amb una separació entre operacions corrents i de capital, i es tindrà en compte la distribució territorial de les despeses d'inversions.
b) Una memòria explicativa que cal que faça referència als aspectes següents.
1. Articulat del projecte de Llei.
2. Adequació pressupostària de les plantilles de totes les Seccions i Entitats Autònomes a la plantilla orgànica vigent, i política laboral de la Generalitat.
3. Criteris aplicats a les subvencions corrents i de capital.
4. Criteris aplicats a la selecció d'inversions, amb especial referència als seguits per a l'aplicació dels ingressos procedents del Fons de Compensació Interterritorial.
5. Distribució de les despeses en programes per objectius.
6. La liquidació del Pressupost de l'any anterior i un estat d'execució del vigent.
7. Un informe econòmic i financer.
Article 25
El Projecte de Llei del Pressupost de la Generalitat i la documentació annexa seran remesos a les Corts Valencianes abans del primer de novembre de cada any, per a l'examen i aprovació o, si s'escau, esmena o devolució al Consell.
Article 26
Si les Corts Valencianes no aproven el Pressupost abans del primer dia de l'exercici econòmic, es considerarà prorrogat el de l'exercici anterior fins a l'aprovació i publicació del nou al Diari Oficial de la Generalitat. La pròrroga ja no afectarà els crèdits per a despeses corresponents a serveis o programes la vigència temporal dels quals queda limitada al període pressupostari vençut.
Article 27
1. L'aplicació pressupostària dels drets liquidats i les obligacions reconegudes s'efectuaran pels imports íntegres, sense cap deducció, llevat que una Llei ho autoritze expressament.
2. S'exceptuen del que disposa el paràgraf anterior les devolucions dels ingressos indeguts que es reconeguen com a tals pel Tribunal o Autoritat competents.
3. Tot i això, l'impost dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat s'articularan de manera que siga possible consignar-los al Pressupost de la Generalitat.
Secció II
Règim dels crèdits pressupostaris de la Generalitat i de les entitats autònomes de caràcter administratiu
Article 28
1. Els crèdits per a les despeses es destinaran exclusivament a la finalitat consignada.
2. Els crèdits consignats en els estats de despeses del Pressupost tenen caràcter limitatiu i, consegüentment, no es podran adquirir compromisos en una quantia superior al seu import.
3. Les disposicions normatives de rang inferior a la Llei i els actes administratius que vulneren allò que s'estableix a l'apartat anterior seran nuls de ple dret, sense perjudici de la responsabilitat que de la infracció pogués derivar.
Article 29
1. L'autorització de despeses d'abast plurianual està subordinada als crèdits que, per a cada exercici, es consignen per aquest motiu al Pressupost de la Generalitat.
Aquestes despeses podran efectuar-se solament quan s'inicie l'execució durant l'any en què siguen autoritzades i sempre que siga per finançar alguna de les activitats següents:
a) Inversions reals i transferències de capital.
b) Contractes de subministraments, d'assistència tècnica i científica i arrendaments de béns i serveis, sempre que no puguen ser estipulats o que en el termini d'un any no siga més avantatjós per a la Generalitat.
c) Arrendaments de béns immobles per a la Generalitat o per a les entitats, institucions o empreses dependents d'aquesta.
d) Les càrregues financeres derivades de l’endeutament.
3. El nombre d'exercicis als quals podran aplicar-se les despeses esmentades a les lletres a) i b) de l'apartat anterior no serà superior a quatre. Igualment, la part de la despesa corresponent a exercicis futurs i l'ampliació, si s'escau, del nombre d'anualitats les determinarà el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, per a cada període de quatre anys. La quantitat global de la despesa imputada a cadascun dels exercicis futurs autoritzats no podrà excedir de la quantitat que resulte d'aplicar al crèdit globalitzat, de l'any en què es va comprometre l'operació, els percentatges següents: en l'exercici immediatament següent, el 70 %; en el segon exercici, el 60 %; i en el tercer i quart, el 50 %.
4. Excepcionalment, el Consell podrà ampliar el nombre d'anualitats a què fa referència l'apartat anterior. En tot cas les despeses referides en el present article, hauran de ser objecte d'adequada i independent comptabilització.
Article 30
1. Els crèdits per a despeses que en el darrer dia de l'ampliació de l'exercici pressupostari a què fa referència l'apartat b) de l'article 21, no siguen vinculats al compliment d'obligacions ja conegudes, es consideraran anul·lats de ple dret, llevat dels que, pel seu caràcter, no puguen anul·lar-se.
2. Tanmateix, per acord del Conseller d'Economia i Hisenda podran incorporar-se a l'estat de despeses del Pressupost:
a) Els crèdits per a garantir compromisos de despeses concrets fins el darrer dia de l'exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s'hagen pogut realitzar durant l'exercici.
b) Els crèdits per a operacions de capital.
c) Els crèdits autoritzats en funció de l'efectiva recaptació dels drets que els siguen afectes.
d) Els que s'enumeren a l'article 37 d'aquesta Llei.
3. Els romanents incorporats, segons el que determina l'apartat anterior, només podran aplicar-se en el transcurs de l'exercici pressupostari en el qual s'acorden la incorporació i en els supòsits de la lletra a) per a les mateixes despeses que motivaren, en cada cas, la consignació, les autoritzacions i el compromís.
Article 31
1. Amb càrrec als crèdits consignats pressupostàriament només podran contraure's obligacions derivades de les despeses realitzades durant l'any natural de l'exercici pressupostari.
Tot i això, amb càrrec als crèdits del pressupost vigent podran liquidar-se i abonar obligacions derivades d'anteriors exercicis, que no s'havien pogut conéixer en el transcurs de l'exercici econòmic precedent.
2. Prèviament al pagament de les obligacions a què fa referència el paràgraf anterior, s'haurà de tramitar un expedient en el qual es demostre de forma indubtable les causes per les quals no fou possible de conéixer les obligacions durant el transcurs de l'exercici de què deriven, ni tampoc de realitzar la preceptiva reserva de crèdit. Ultimat l'expedient, la Conselleria interessada proposarà al Conseller d'Economia i Hisenda l'oportuna modificació del pressupost.
Article 32
1. Quan s'haja de fer alguna despesa que no puga demorar-se fins a l'exercici següent i no hi hagués crèdit al Pressupost de la Generalitat o el consignat fos insuficient, el Conseller d'Economia i Hisenda ordenarà la incoació d'un expedient de concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, respectivament, en el supòsit que aquesta aprovació comportés la modificació del Pressupost de la Generalitat en els termes següents:
a) Alteració de la suma global dels crèdits.
b) Quan hi haja un augment dels crèdits per a les despeses corrents en detriment dels crèdits aprovats per a despeses de capital, tret del cas establert a l'apartat d) de l'article 33.
c) Quan es modifique la distribució per funcions de la despesa.
El Conseller d'Economia i Hisenda sotmetrà al Consell l'acord d'enviar a les Corts el corresponent projecte de Llei de concessió d'un crèdit extraordinari en el primer supòsit, o d'un suplement de crèdit en el segon amb subjecció als mateixos tràmits i requisits que per a la Llei del Pressupost.
2. Quan les necessitats de crèdit en els casos d'inexistència o insuficiència pressupostària, als quals fa referència l'apartat anterior, no comporten cap de les modificacions del Pressupost allí explicitades, el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, podrà acordar habilitacions de crèdit per al primer cas i transferències de crèdit per al segon.
3. El Conseller d'Economia i Hisenda, a proposta de les respectives Conselleries, podrà acordar modificacions del pressupost per generació o transferència de crèdits; les primeres per la via de reglament que s'establesca, i les últimes, sempre que es facen entre crèdits d'un mateix programa.
4. El Consell retrà comptes trimestralment a la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, dels crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, i també de les modificacions del Pressupost acordades conforme es preveu als dos apartats anteriors, la informació dels quals contindrà, com a mínim, el mateix detall documental que el Pressupost respectiu.
Les transferències de crèdit restaran subjectes a les següents limitacions:
a) No podran fer-se amb càrrec als crèdits per a despeses de personal, tret que es justifique que la quantitat la transferència de la qual es proposa no està afecta a cap obligació de pagament, ni ho estarà durant el que resta de l'exercici, i estaran sempre subjectes al règim retributiu fixat en la Llei anual de Pressupostos.
b) No afectaran l'import de les consignacions sobre les quals s'haja formalitzat una reserva o retenció de crèdit.
c) No afectaran els crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives, llevat que, per qualsevol causa, haja decaigut el dret de percepció.
d) No podran fer-se amb càrrec a operacions de capital amb la finalitat de finançar operacions corrents, llevat del cas dels crèdits per a dotar el funcionament de noves inversions.
Article 34
1. Quan es produesca la necessitat de concedir crèdits extraordinaris o suplement de crèdit a les entitats autònomes de la Generalitat i signifiquen un augment dels crèdits, la concessió correspondrà al Conseller d'Economia i Hisenda quan l'import no supere el 5 % dels crèdits consignats en els pressupostos de les esmentades entitats autònomes, i al Consell en els casos que, ultrapassat l'esmentat percentatge, no abaste el 15 %. Aquests percentatges s'aplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.
Aquestes modificacions requeriran l'informe previ de la Conselleria a la qual siguen adscrits, i en el qual, a més de justificar la necessitat, s'haurà d'especificar la forma de finançament de l'increment de la despesa.
El Consell, d'acord amb les prescripcions reglamentàries retrà compte trimestralment a les Corts de les modificacions de crèdit a les quals fa referència el paràgraf primer, amb justificació documental bastant.
2. En els altres supòsits no establerts a l'apartat anterior, l'aprovació correspondrà a les Corts.
Article 35
1. Els Consellers i Presidents de les entitats autònomes de la Generalitat podran redistribuir crèdits entre els diferents conceptes d'un mateix article pressupostari i ho notificaran al Conseller d'Economia i Hisenda en la forma que per via de reglament es determine, al qual correspondrà sempre l'aprovació quan es tracte de crèdits de personal.
2. El Conseller d'Economia i Hisenda podrà acordar les modificacions tècniques en l'estructura, contingut i distribució dels crèdits del Pressupost que no afecten a la quantia de les dotacions autoritzades durant l'exercici corrent i que deriven de les variacions orgàniques acordades pels òrgans competents.
Article 36
El Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, podrà acordar, en els casos de crèdits per a operacions de capital, transferències de crèdits globals als específics de la mateixa naturalesa econòmica. Els estats de despeses del Pressupost indicaran els crèdits globals als quals podrà aplicar-se aquesta norma.
Article 37
Podran generar crèdits en l'estat de despeses del Pressupost els ingressos majors sobre els totals previstos i, també, els ingressos no previstos, en la forma que per via de reglament es determine, sempre que els uns i els altres no tinguen caràcter finalista.
Article 38
Els ingressos obtinguts per reintegrament de pagaments fets indegudament amb càrrec als crèdits pressupostaris, podran originar la reposició d'aquests últims en les condicions que es determinen reglamentàriament.
Article 39
1. El Conseller d'Economia i Hisenda podrà concertar operacions de tresoreria per a satisfer pagaments inajornables, amb un límit màxim en cada exercici del deu per cent dels crèdits consignats.
2. El Consell podrà concedir a les entitats autònomes de la Generalitat, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, avanços de tresoreria per al pagament de les obligacions inajornables fins el límit màxim del dos per cent dels crèdits globals per a despeses consignades als respectius pressupostos.
Secció III
Execució i liquidació
Article 40
1. Als òrgans superiors de la Generalitat i als Consellers els correspon, dins dels límits de l'article 28, autoritzar les despeses dels serveis al seu càrrec. Tret dels casos reservats per la llei a la competència del Consell o del Conseller d'Economia i Hisenda, igualment els correspon efectuar la disposició i liquidació de crèdit exigible, i sol·licitar del Conseller d'Economia i Hisenda l'ordre dels pagaments corresponents.
2. Amb la mateixa reserva legal correspon als Presidents o Directors de les entitats autònomes l'autorització, disposició, liquidació i ordenació dels pagaments referents a les esmentades entitats i empreses.
3. Les facultats a les quals fan referència els números anteriors podran delegar-se en els termes previstos per via de reglament.
Article 41
1. Els pagaments s'ordenaran a través dels respectius manaments, lliurats per qui els ordena a favor dels creditors de la Generalitat.
2. Al Conseller d'Economia i Hisenda correspon l'ordenació de pagaments, el qual podrà delegar-la de manera expressa amb caràcter general o singular.
3. Tanmateix, i per tal de facilitar el servei, es crearan les ordenacions de pagaments secundàries que calguen, els titulars de les quals seran nomenats pel Conseller d'Economia i Hisenda.
Article 42
El lliurament dels manaments de pagament a càrrec del Pressupost de la Generalitat s' haurà d'ajustar al pla que sobre la disposició dels fons de la tresoreria establesca el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda.
Article 43
1. Els manaments de pagament aniran acompanyats dels documents que demostren la realització de la prestació o el dret del creditor, segons les respectives autoritzacions de la despesa.
2. Els manaments de pagament que, excepcionalment, no poden anar acompanyats dels documents justificatius en el moment del lliurament, tindran el caràcter de "per justificar", sense perjudici de l'aplicació procedent als crèdits pressupostaris corresponents.
3. Els perceptors d'aquests manaments són obligats a justificar en el termini de tres mesos l'aplicació de les quantitats rebudes. En cas de no presentar la justificació en aquest termini, seran comminats perquè l'efectuen en un nou termini de deu dies, tot advertint-los que, si no ho fan així, serà lliurada la corresponent certificació de descobert.
4. Durant el transcurs del mes següent a la data d'aportació de les documentacions justificades a què fa referència l'apartat anterior d'aquest article, es procedirà a l'aprovació o objecció del compte retut per l'autoritat competent.
5. Les ordres de pagament corresponents a subvencions, obligaran els preceptors a justificar l'aplicació dels fons rebuts a la finalitat que determine la concessió.
Article 44
1. El pressupost de cada exercici serà liquidat abans del dia quinze de febrer de l'exercici següent, i s'especificaran les obligacions reconegudes i no satisfetes el dia 31 de desembre de l'exercici liquidat, i també els crèdits pendents de cobrament i les existències en Caixa en aquesta data. Igualment s'especificaran les obligacions reconegudes a què fa referència l'apartat b) de l'article 21.
2. Tot això s'afegirà al Pressupost refòs de l'exercici següent en concepte de Residus d'exercicis tancats.
3. Una vegada liquidat el pressupost, els ingressos provinents dels exercicis anteriors, que no siguen consignats al Capítol de Residus d'exercicis tancats, s'aplicaran al concepte corresponent de l'exercici corrent.
Secció IV
Règim de les entitats autònomes de caràcter mercantil, industrial, financer o anàleg i empreses públiques
Article 45
1. Els estats d'explotació i de capital de les entitats autònomes de caràcter mercantil, industrial o financer i de les empreses públiques tindran el contingut següent:
a) Un estat de recursos, amb les estimacions corresponents per a l'exercici.
b) Un estat de dotacions, amb l'avaluació de les necessitats per al desplegament de les seues activitats durant l'exercici.
2. Aquestes dotacions es classificaran de la manera següent:
a) Estimatives, que recolliran les variacions de l'actiu i del passiu i les existències de magatzem.
b) Limitatives, destinades a les retribucions de personal al servei de les entitats autònomes, llevat del que disposa la pròpia llei constitutiva; les subvencions corrents i les despeses de capital.
c) Ampliables, determinades en funció dels recursos efectivament obtinguts.
3. Malgrat el que disposa l'apartat 2.b) d'aquest article, el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, i vist prèviament l'informe del Conseller del qual depenga directament l'entitat autònoma, podrà declarar ampliables les dotacions limitatives, quan preveja que siguen establertes en funció del ingressos efectivament obtinguts.
4. Als estats de les entitats i empreses a les quals fa referència aquest article, s'afegirà una memòria explicativa de la tasca realitzada i dels objectius a acomplir durant l'exercici, i també una avaluació econòmica de les inversions a realitzar durant aquest període.
Article 46
L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural, sense perjudici dels ajusts que calguen quan les operacions que han d'efectuar les entitats o empreses estiguen vinculades a un període de comptabilitat distint, el qual no podrà ser superior a dotze mesos.
Article 47
Les entitats autònomes de caràcter industrial, comercial, financer o anàleg, les empreses públiques i les vinculades a la Generalitat elaboraran anualment un programa d'actuació, inversions i finançament que, d'acord amb les previsions plurianuals establertes oportunament, tindrà el contingut següent:
a) Un estudi que detallarà les inversions reals i financeres que s'han de realitzar durant l'exercici.
b) Un estudi que especificarà l'aportació de la Generalitat Valenciana, així com d'altres fonts de finançament d'inversions, al qual s'afegirà, en el cas de les empreses públiques i vinculades, un estudi de l'aportació de les entitats autònomes o d'altres empreses dependents d'aquelles, que participen al capital social.
c) Una enumeració dels objectius a realitzar durant l'exercici, inclosos els rendiments que es pretenen d'obtenir.
d) Una memòria relativa a l'evolució econòmica de les inversions que s'han de realitzar durant el període.
Article 48
1. L'estructura formal bàsica del programa d'actuació dels organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàleg i empreses de la Generalitat, l'establirà el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, i la desenvoluparà cada organisme autònom o empresa segons les seues característiques i necessitats.
2. El Consell retrà compte a les Corts dels principis que informen els programes dels organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàleg i de les empreses de la Generalitat.
Article 49
1. Els organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàleg i les empreses públiques i vinculades a la Generalitat, lliuraran al Conseller d'Economia i Hisenda, abans del primer de juny de cada any, l'avantprojecte de pressupost, completat amb una memòria explicativa del contingut del programa i de les principals modificacions que hi ha en relació amb el programa vigent, d'acord amb el que preveu l'article 48 d'aquesta Llei.
2. Els programes d'actuació seran sotmesos a l'examen del Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, i s'hauran de publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Article 50
Els convenis que la Generalitat establesca amb les seues entitats autònomes, de caràcter industrial, comercial, financer o anàleg, empreses públiques i vinculades o amb altres no dependents d'aquesta, però que es beneficien d'avals de la Generalitat o reben subvencions amb càrrec al seu pressupost, inclouran, qualsevol que siga el cas, els apartats següents:
a) Hipòtesi macroeconòmica i sectorial que valga de base al conveni, indicant les modificacions que puguen originar la cancel·lació del Conveni.
b) Objectius de la política de personal, rendibilitat, productividad o reestructuració tècnica de l'explotació econòmica, i també, mètodes d'avaluació d'aquells.
c) Aportacions o avals de la Generalitat.
d) Mesures a prendre per tal d'adaptar els objectius previstos a les variacions experimentades en la conjuntura econòmica.
e) Control de la Generalitat sobre l'execució del Conveni i aspectes econòmics posteriors.
TITOL III
Intervenció
CAPITOL I
De la Generalitat
Article 51
1. Tots els actes, documents i expedients de l'Administració de la Generalitat dels quals puguen derivar drets i obligacions de contingut econòmic o mercantil, de fons o de valors , s'intervindran d'acord amb aquesta Llei i amb les disposicions complementàries o supletòries.
2. Les Corts Valencianes no estaran subjectes a les disposicions d'aquest Títol, les quals, si s'escau, justificaran la seua gestió directament al Tribunal de Comptes.
Article 52
La Intervenció de la Generalitat, amb plena autonomia respecte dels òrgans i entitats subjectes a fiscalització, tindran la naturalesa de:
a) Centre de control intern.
b) Centre de control financer.
c) Centre directiu de la comptabilitat pública atribuïda a la Generalitat.
Article 53
1. La funció interventora interna té com a objecte el control de tots els actes, documents i expedients de la Generalitat, que determinen el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic i també dels ingressos i pagaments que se'n deriven, i la recaptació i aplicació dels fons públics.
2. L'exercici de la funció interventora inclourà:
a) La intervenció crítica i prèvia de tots els actes i expedients susceptibles de produir drets i obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors.
b) La intervenció formal de l'ordenació de pagaments.
c) La intervenció material dels pagaments.
d) La intervenció de l'aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, incloent-hi també l'examen documental.
e) La interposició de recursos i reclamacions en els casos previstos per les lleis.
f) La sol·licitud a l'òrgan o òrgans competents dels assessoraments procedents, quan ho requeresca la naturalesa de l'acte, document o expedient subjecte a intervenció i, també, els antecedents que calen per a un millor exercici de la funció interventora.
g) La comprovació periòdica del grau de compliment de la legalitat vigent en la gestió dels fons públics, i l'avaluació de la correcta gestió dels recursos públics.
3. Els Interventors de la Generalitat exerciran, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, les competències atribuïdes a la Intervenció i al desplegament de la funció interventora.
Article 54
En el cas que la Intervenció discrepe, en el fons o en la forma, dels actes, expedients o documents examinats, formularà les objeccions per escrit. Si la disconformitat fa referència al reconeixement o a la liquidació dels drets a favor de la Hisenda de la Generalitat, formularà la corresponent nota d'objecció, i si es manté la discrepància, podrà interposar el recurs o la reclamació procedent.
Article 55
Si l'objecció afecta a la disposició de les despeses, reconeixement d'obligacions o ordenació de pagaments, la Intervenció els suspendrà fins que no es resolga la tramitació de l'expedient en els casos següents:
a) Quan el crèdit siga insuficient o inadequat.
b) Quan hi haja irregularitats que no puguen corregir-se en la documentació justificativa de les ordres de pagament, o quan els drets del perceptor no es justifiquen degudament.
c) Quan, segons el parer de la Intervenció, manquen requisits essencials en l'expedient, o quan la continuació d'aquest, de seguir gestionant-se, puga produir greus pèrdues.
d) Quan l'objecció derive de la comprovació material d'obres, subministraments, adquisicions o serveis.
Article 56
1. Si l'òrgan afectat per l'objecció no hi és d'acord, s'haurà de procedir de la següent manera:
a) Si la discrepància la formula una Intervenció Delegada, serà resolta per la Intervenció General.
b) Si es manté la discrepància o aquesta ha estat formulada per la Intervenció General, la resoldrà el Consell.
2. La Intervenció podrà emetre informe favorable quan els requisits o tràmits exigits no siguen essencials, però l'eficàcia de l'acte es condicionarà al compliment dels esmentats requisits.
Article 57
No es subjectaran a intervenció crítica i prèvia les despeses de material no inventariable, ni les de caràcter periodic o les altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa inicial de l'acte o contracte del qual deriva o les seues modificacions.
Article 58
1. A la Intervenció General correspon l'establiment i direcció d'un sistema de comptabilitat analítica, que permeta retre la informació econòmica i financera que calga per a prendre decisions, tant en l'ordre polític com en el de gestió, i facilitar les dades que, sobre el cost dels serveis, siguen necessàries per a l'elaboració d'una memòria demostrativa del grau d'acompliment dels objectius programats, amb indicació dels objectius prevists i assolits i del cost d'aquests.
2. La Conselleria d'Economia i Hisenda exercirà el control mitjançant la Intervenció General, i les Conselleries hauran de proporcionar la informació que calga per a determinar el grau d'acompliment dels objectius programats.
CAPITOL II
De les entitats autònomes de caràcter administratiu
Article 59
Les disposicions dels articles 52 al 58 s'aplicaran a l'execució de la funció interventora en les entitats autònomes de caràcter administratiu dependents de la Generalitat.
CAPITOL III
De les entitats autònomes de caràcter mercantil industrial, financer o anàleg i empreses públiques
Article 60
1. El control del caràcter financer de les entitats autònomes de naturalesa mercantil, industrial, financera o anàloga i en les empreses públiques de la Generalitat s'efectuarà mitjançant el procediment d'auditories, en substitució de la intervenció prèvia de les operacions corresponents, i tindran com a finalitat comprovar el funcionament econòmic-financer de les entitats autònomes o empreses públiques de les quals es tracte.
2. Aquestes auditories s'efectuaran segons les directrius de la Intervenció General i d'acord amb les normes següents:
a) Anualment, fent referència a l'exercici anterior. L'informe de l'auditoria s'haurà de lliurar abans del 30 d'abril següent.
b) Sense data prefixada, per ordre de la Intervenció General. Tot i això, les entitats i empreses a les quals fa referència l'apartat 1 d'aquest article, podran sol·licitar la realització d'altres auditories, les quals es duran a terme sempre que el Conseller d'Economia i Hisenda, vist l'informe previ de la Intervenció General, ho considere oportú.
3. Les entitats públiques, empreses societàries, i les persones que gaudeixen de subvencions corrents, prèstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat o, si s'escau, de les entitats autònomes i empreses dependents d'aquesta, se subjectaran al control financer, mitjançant la corresponent auditoria realitzada sota la direcció de la Intervenció General.
CAPITOL IV
Comptabilitat
Article 61
La Generalitat i les entitats autònomes i empreses públiques s'hauran de subjectar al règim de comptabilitat pública en els termes previstos per aquesta Llei.
Article 62
1. La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l'obligació de retre compte de les respectives operacions, de la naturalesa que siguen, a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes a través de la Intervenció General.
2. L'apartat anterior també serà d'aplicació a l'ús de transferències corrents o de capital, independentment de qui siguen els perceptors.
Article 63
Es competència del Conseller d'Economia i Hisenda l'organització de la comptabilitat pública al servei de les finalitats següents.
a) Registrar l'execució del Pressupost de la Generalitat.
b) Conèixer el moviment i la situació de la tresoreria.
c) Reflectir les variacions, la composició i la situació del Patrimoni de la Generalitat, de les entitats autònomes, de les empreses públiques i de les empreses vinculades a la Generalitat.
d) Proporcionar les dades necessàries per a la formació i rendició del Compte General de la Generalitat, i també dels altres comptes, estats i documents que s'han d'elaborar o lliurar a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
e) Facilitar les dades i els altres antecedents que calguen per a la confecció dels comptes econòmics del Sector Públic.
f) Facilitar la informació econòmica i financera necessària per a l'adopció de decisions per part del Consell i de l'Administració.
Article 64
La Intervenció General és el centre directiu de la comptabilitat pública, al qual correspon:
a) Sotmetre a la decisió del Conseller d'Economia i Hisenda el Pla General de Comptabilitat al qual s 'adaptaran les corporacions, organismes i altres entitats incloses en el Sector Públic de la Comunitat, segons les seues característiques, en coordinació i articulació amb el Pla General de Comptabilitat de l'Estat.
b) Promoure l'exercici de la potestat reglamentària per a la determinació de l'estructura, justificació, tramitació, rendició de comptes i altres documents relatius a la comptabilitat pública.
c) Aprovar els plans parcials o especials de comptabilitat pública que s'elaboren d'acord amb el Pla General.
d) Inspeccionar la comptabilitat de les entitats autònomes i empreses públiques i dirigir les auditories de les empreses vinculades a la Generalitat, que s'hauran de realitzar anualment.
Article 65
A la Intervenció General, com a centre gestor de la comptabilitat pública, correspon:
a) Elaborar el Compte General de la Generalitat.
b) Preparar i examinar, formulant les observacions procedents, els comptes que s'hagen de retre a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
c) Demanar la presentació dels comptes, estats i altres documents subjectes a examen crític.
d) Centralitzar la informació derivada de la comptabilitat de les corporacions, organismes i entitats que integren el Sector Públic de la Generalitat.
e) Elaborar els comptes del Sector Públic de la Generalitat de forma compatible amb el sistema dels comptes nacionals seguits per l'Estat.
f) Vigilar i impulsar l'activitat de les Oficines d'Intervenció i Comptabilitat que hi ha a totes les Conselleries, entitats autònomes i empreses públiques de la Generalitat.
g) Coordinar la planificació comptable de les empreses vinculades a la Generalitat.
Article 66
Els comptes i la documentació que s'haja de retre a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes es formalitzaran i tancaran per períodes mensuals, tret de les que corresponguen a les entitats autònomes, empreses públiques i empreses vinculades a la Generalitat, que es realitzaran anualment, dins dels sis mesos següents al tancament de l'exercici.
Article 67
La comptabilitat pública se sotmetrà a la verificació ordinària o extraordinària mitjançant els funcionaris dependents de la Intervenció General i dels que, si de cas, designen la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes.
Article 68
1. La Conselleria d'Economia i Hisenda remetrà trimestralment a la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes, perquè en prenguen coneixement, l'estat d'execució del Pressupost de la Generalitat i de les modificacions i, també, els moviments i la situació de la tresoreria, sempre referits al trimestre anterior.
2. Igualment, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, publicarà els resums dels estats mensuals d'execució pressupostària i el moviment i situació de la tresoreria.
Article 69
1. El Compte General de la Generalitat inclourà totes les operacions pressupostàries, patrimonials i de tresoreria realitzades durant l'exercici per la Generalitat, les entitats autònomes i empreses públiques, amb la següent documentació:
a) Compte de l'Administració de la Generalitat.
b) Compte de les Entitats Autònomes de caràcter administratiu.
c) Compte de les Entitats Autònomes de caràcter mercantil, industrial, financer o anàleg.
d) Comptes de les empreses públiques.
2. Al Compte General s'afegiran els Comptes Generals de les Diputacions Provincials.
3. També s'afegirà qualsevol altre estat comptable que determinen els Reglaments, i els que fixen el moviment i la situació dels avals concedits per la Generalitat.
Article 70
El Compte de l'Administració de la Generalitat constarà dels punts següents:
1. La liquidació del Pressupost dividida en tres parts:
a) Quadre demostratiu dels crèdits autoritzats en l'estat de despeses i en les modificacions, al qual s'afegirà una còpia de les lleis, disposicions i acords segons els quals s'hagen realitzat aquells.
b) Liquidació de l'estat de Despeses.
c) Liquidació de l'estat d’Ingressos.
2. Un estat demostratiu de l'evolució i situació dels valors pendents de cobrament i de les obligacions pendents de pagament procedent d'exercicis anteriors.
3. El Compte General de Tresoreria que pose de manifest la situació de la tresoreria i les operacions realitzades per aquesta durant l'exercici, especificant els que corresponguen al Pressupost vigent i als anteriors.
4. Un estat relatiu a l'evolució i situació dels avanços i operacions de tresoreria a què fa referència l'article 39 d'aquesta Llei.
5. El Compte General del Deute Públic.
6. El resultat de l'exercici amb l'estructura següent:
a) Els saldos d'execució del Pressupost per obligacions i drets reconeguts i per pagaments i ingressos efectuats.
b) El dèficit o el superàvit de tresoreria per operacions pressupostàries, incloses les que corresponguen a l'exercici vigent i als anteriors.
c) La variació dels actius i passius de la Hisenda de la Generalitat derivada de les operacions corrents i de capital.
7. Un estat demostratiu de les situacions de les inversions, on s'especificarà la incidència comarcal.
8. Una memòria justificativa dels costos i dels rendiments dels serveis públics i del grau d'acompliment dels serveis programats en aquest sentit.
9. Un estudi dels compromisos de despeses adquirides amb càrrec als futurs exercicis, d'acord amb l'autorització continguda a l'article 29 d'aquesta Llei, on s'indicarà els exercicis als quals s'haja d'imputar.
10. Un estat que reflectesca l'evolució i la situació dels recursos locals i institucionals administrats per la Generalitat.
Article 71
Els comptes a què fan referència els apartats a), b), c) i d), de l'article 69 seran elaborats per la Intervenció General, la qual disposarà dels comptes de cadascuna de les entitats autònomes i empreses públiques i dels altres documents que s'han de presentar a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes.
TITOL IV
TRESORERIA
CAPITOL I
Disposicions generals
Article 72
1. La Tresoreria de la Generalitat és integrada per tots els recursos financers, tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries, ja siguen diners, valors o crèdits de la Generalitat i de les entitats autònomes.
2. Els efectius de tresoreria i les variacions de xifres estan subjectes a intervenció i s'han de registrar segons les normes de comptabilitat pública.
Article 73
La Tresoreria acompleix les funcions següents:
a) Recaptar els ingressos i pagar les obligacions de la Generalitat.
b) Aplicar el principi d'unitat de caixa a través de la centralització de tots els fons i valors generals per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
c) Distribuir temporalment i territorial les disponibilitats de diners per tal de satisfer puntualment les obligacions de la Generalitat.
d) Procurar el suficient grau de liquiditat per tal que la Generalitat puga acomplir les seues obligacions.
e) Respondre dels avals prestats per la Generalitat.
f) Qualsevol altra funció derivada o relacionada amb les anteriors.
Article 74
1. La Tresoreria de la Generalitat dipositarà els fons públics en les entitats de crèdit i estalvis que operen a la Comunitat Valenciana, preferentment en el Banc d'Espanya, en les entitats oficials de crèdit i en les Caixes d'Estalvi, amb implantació a la Comunitat.
2. El règim d'autoritzacions per a la situació de fons de la naturalesa dels comptes del control i disposició dels fons i dels serveis de col·laboració a concertar amb les entitats indicades en el paràgraf anterior es determinarà reglamentàriament.
Article 75
1. Els fons de les entitats autònomes de la Generalitat seran dipositats a la Tresoreria de la Generalitat, i s'anotarà la procedència als efectes de comptabilitat.
2. Tot i això, les entitats autònomes, quan ho aconselle la naturalesa de les operacions que despleguen o els efectes que puguen produir, podran abrir i utilitzar comptes en les entitats de crèdit i d'estalvi de la Comunitat, prèvia autorització del Conseller d'Economia i Hisenda.
Article 76
1. Els ingressos a favor de la tresoreria podran realitzar-se al Banc d'Espanya, a les caixes de tresoreria i a les entitats de crèdits col·laboradores d'aquesta.
S'admetrà com a forma de pagament el lliurament de diners en efectiu, girs, transferències, talons o qualsevol altre mitjà o document de pagament, bancari o no, que siga autoritzat per via de reglament.
2. La Tresoreria podrà pagar les seues obligacions per qualsevol dels mitjans a què fa referència l'apartat anterior.
Article 77
El dèficit de la tresoreria derivat de la diferència entre el venciment dels pagaments i dels ingressos podrà satisfer-se:
a) Amb acomptes del Banc d'Espanya, sempre que així s'acorda mitjançant conveni amb aquest.
b) Mitjançant el concert d'operacions de tresoreria amb entitats de crèdit o d'estalvi, amb les limitacions establertes a l'article 39 d'aquesta Llei.
c) Amb el producte de l'emissió de Deute de la Tresoreria, en els termes establerts per aquesta Llei.
Article 78
La tresoreria elaborarà un pla anual de venciment d'obligacions i drets, per tal de preveure els dèficits de tresoreria que puguen produir-se en el transcurs de l'exercici econòmic.
Article 79
La tresoreria haurà de retre compte de les operacions i de l'aplicació dels fons públics realitzats, en els terminis i en la forma que es determine per via de reglament.
CAPITOL II
Règim d'avals
Article 80
1. Les garanties atorgades per la Generalitat hauran de rebre la forma d'avals de tresoreria, els quals seran autoritzats pel Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda. Els acords d'autorització s'han de publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
2. Els avals prestats amb càrrec a la tresoreria reportaran al seu favor la comissió que per cada operació determine el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda.
3. Els avals seran documentats en la forma que per via de reglament es determine i seran signats pel Conseller d'Economia i Hisenda.
4. La Tresoreria de la Generalitat respondrà de les obligacions d'amortització i del pagament d'interessos si així s'estableix, només en el cas que el deutor principal incomplesca les obligacions avalades. Podrà renunciar-se al benefici d'excussió establert a l'article 1830 del Codi Civil només en el supòsit que els beneficiaris dels avals siguen entitats autònomes o corporacions locals.
Article 81
1. La Generalitat podrà avalar les operacions de crèdit concedides per entitats de crèdit legalment establertes a entitats autònomes, corporacions locals i empreses públiques, i prestar un segon aval sobre les empreses privades, avalades per una societat de garantia recíproca. L'import total dels avals a prestar en cada exercici estarà fixat en la corresponent Llei de Pressupost de la Generalitat.
2. El Consell regularà les característiques de concessió dels avals mitjançant un Decret en el qual s'ha de fer necessàriament referència al tipus d'operacions que es volen avalar, al tipus d'empresa i al percentatge que cadascuna podrà obtenir com a aval, de la quantia global fixada per la Generalitat amb aquesta finalitat.
3. La Intervenció facilitarà una relació d'empreses finançades amb crèdits avalats per la Generalitat, per tal de poder conéixer en cada moment la seua aplicació.
4. Trimestralment, el Conseller d'Economia i Hisenda retrà compte, davant la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes, respecte de les incidències que s'hagen produït en la concessió, redacció i cancel·lació dels avals i, si s'escau, dels riscs efectius als quals ha de fer front directament la Generalitat, com a conseqüència de la funció d'avalista.
Article 82
Les entitats autònomes i empreses públiques podran prestar avals, dins del límit màxim fixat amb aquesta finalitat per la Llei de Pressupostos per a cada exercici, a les entitats o empreses, sempre que la respectiva norma de creació les autoritze a efectuar aquesta classe d'operacions i es tracte de societats mercantils en el capital de les quals hi participen, en els termes establerts per la disposició transitòria tercera. Hauran de retre comptes a la Conselleria d'Economia i Hisenda per cadascun dels avals concedits.
TITOL V
DEUTE PUBLIC
Article 83
L'endeutament públic en les distintes modalitats podrà ser concertat per la Generalitat i les entitats autònomes. Les modalitats a adoptar hauran de ser les següents:
a) Deute representat en títols-valors, els quals, segons que el termini siga superior o inferior a un any, seran considerats com a deute de la Generalitat o Deute de la Tresoreria respectivament.
b) Deute formalitzat en qualsevol altre document o compte que formalment el reconega.
En qualsevol d'aquests casos, quan els creditors siguen persones o entitats residents a l'estranger, serà denominat deute públic exterior i la seua emissió haurà de ser prèviament autoritzada per l'Estat.
El producte d'aquestes operacions s'ingressarà a la Tresoreria de la Generalitat i s'aplicarà, sense excepcions, a l'estat d'ingressos del Pressupost de la Generalitat o de l'entitat autónoma corresponent.
Article 84
La Llei del Pressupost fixarà en cada exercici els límits màxims d'aquestes operacions i la destinació i característiques, sense perjudici de la possible delegació d'aquesta última facultat al Consell, el qual l'exercirà a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, i en el cas de les entitats autònomes, amb l'informe previ del Conseller de qui depenguen. Les Corts Valencianes seran informades sobre l'ús d'aquesta delegació, a través de la compareixença del Conseller d'Economia i Hisenda en la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda.
Article 85
1. Les operacions d'endeutament realitzades per la Generalitat, tant en forma de títols-valors com en qualsevol altre document o compte, el termini d'amortització del qual siga superior a un any, hauran d'acomplir els següents requisits:
a) L'import total del prèstec s'haurà de destinar exclusivament a finançar les despeses d'inversió.
b) La quantia de les anualitats, incloent-hi els interessos i les amortitzacions, no excedirà del 25 % dels ingressos corrents previstos en el Pressupost anual de la Generalitat.
2. En el cas que es tracte de deute materialitzat en títols-valors, el Consell, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda, podrà acordar la seua conversió per tal d'assolir una millor administració i sempre que no s'altere cap de les condicions essencials de l'emissió, ni es perjudiquen els drets econòmics dels creditors.
Article 86
El deute públic el termini del qual siga igual o inferior a un any serà destinat necessàriament a atendre dèficits transitoris de tresoreria, i s'haurà de cancel·lar en el període de vigència del Pressupost. L'autorització continguda en la Llei del Pressupost s'atorgarà, excepcionalment en aquest cas, al Conseller d'Economia i Hisenda.
TITOL VI
RESPONSABILITATS
Article 87
1. Els titulars de càrrecs polítics i els funcionaris al servei de la Generalitat o de les entitats autònomes o empreses públiques que amb engany, culpa o negligència greus, intervinguen en accions o omissions, que ocasionen un perjudici econòmic a la Hisenda de la Generalitat, se subjectaran a les responsabilitats civils, penals o disciplinàries que procedesquen d'acord amb les lleis. Les responsabilitats penals i les disciplinàries seran compatibles amb les civils.
2. De manera especial estaran subjectes a l'obligació d'indemnitzar a la Hisenda de la Generalitat , els interventors, els tresorers i els ordenadors de pagaments sempre que siguen responsables de falsedat o negligència greus i no hagen salvat la seua responsabilitat mitjançant impugnació per escrit en la qual es manifeste la improcedència o irregularitat de l'acte, document o expedient.
3. En els casos en què els responsables siguen més d'un, la responsabilitat serà mancomunada, tret dels casos d'engany o frau, en els quals serà solidària.
4. Quan els superiors dels presumptes responsables i els ordenadors de pagaments, respectivament, tinguen noticies d'un supòsit constitutiu de malversació o perjudici a la Hisenda de la Generalitat, o si hagués transcorregut el termini assenyalat per l'article 43, apartat 3 d'aquesta Llei, sense que s'hagen justificat els manaments de pagament a què fa referència, s'instruiran les oportunes diligències prèvies i s'adoptaran, amb el mateix caràcter, les mesures que calga per a assegurar els drets de la Hisenda de la Generalitat.
Article 88
Constitueix infracció, segons que determina l'article anterior:
a) Incórrer en abast o malversació pròpia en l'administració dels fons de la Generalitat.
b) Administrar els recursos de la Hisenda de la Comunitat sense subjectar-se a les disposicions que regulen la liquidació, recaptació i ingressos en tresoreria.
c) Comprometre despeses i ordenar pagaments sense crèdit suficient per a realitzar-los o amb infracció del que disposa aquesta Llei o la del Pressupost que li siga aplicable.
d) Donar lloc a pagaments indeguts quan es liquiden les obligacions o s'expedeixen documents en l'exercici de les seues funcions.
e) No retre els comptes exigits per via de reglament, retre'ls amb un notable retard o presentar-los amb defectes greus.
f) No justificar l'aplicació dels fons a què fa referència l'article 44 d'aquesta Llei.
Article 89
1. Sense perjudici de les competències de la Sindicatura de Comptes i del Tribunal de Comptes, la responsabilitat derivada dels actes i omissions tipificats a l'article anterior s'exigirà mitjançant el corresponent expedient administratiu.
2. L'acord d'incoar expedient, la resolució i el nomenament de jutge instructor correspon al Consell quan es tracte de càrrecs polítics de la Generalitat, i al Conseller d'Economia i Hisenda en els altres casos. L'expedient serà tramitat sempre amb audiència de la persona interessada.
3. La corresponent resolució s'haurà de pronunciar sobre el dany i perjudici causat als drets econòmics de la Hisenda de la Generalitat, i els responsables tindran l'obligació d'indemnitzar en la quantia i els terminis que s'assenyalen.
Article 90
1. Els danys i perjudicis derivats de la resolució de l'expedient a què fa referència l'article anterior, tindran la consideració de dret econòmic de la Hisenda de la Generalitat i, quan s'escaiga, es procedirà al cobrament per la via de constrenyiment.
2. La Hisenda de la Generalitat té dret a l'interés previst per l'article 14 d'aquesta Llei sobre el pagament dels danys i perjudicis des del dia en què aquests foren causats.
3. Quan per insolvència del deutor de la Generalitat, l'acció es deriva cap als responsables subsidiaris, el còmput per a la devolució d'interessos s'iniciarà en la data en què aquest responsable siga finalment requerit a satisfer les obligacions de pagament.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Fins que les Corts Valencianes no promulguen les normes corresponents i el Consell de la Generalitat no dicte les disposicions reglamentàries, seguiran vigents les normes i disposicions estatals vigents en les matèries objecte d'aquesta Llei.
Segona
Fins que s'aprove la Llei reguladora del Tribunal Econòmic-Administratiu de la Generalitat Valenciana continuarà vigent el que disposa el Decret 34/1983, de 21 de març, pel qual s'aproven les normes provisionals per a la resolució de les reclamacions interposades contra les liquidacions dels Tribunals propis de la Generalitat Valenciana.
Tercera
Són considerades empreses vinculades a la Generalitat als efectes d'aquesta Llei, i en tant que l'Estatut de l'empresa pública no dispose altrament, les entitats en les quals la Generalitat o les seues entitats autònomes participen directament o indirecta en més d'un 25 % del capital social, tinguen la possibilitat de designar els òrgans de direcció o, quan es tracta d'empreses de serveis públics, tinguen una participació superior a un 10 % al seu capital social.
Quarta
Fins que no es produesca el traspàs de serveis des de l'Administració Central a la Generalitat Valenciana, les transferències de fons corresponents a aquests serveis generaran crèdits pressupostaris d'acord amb la seua naturalesa, des del moment en què entre en vigor el corresponent acord de transferències i per les quanties que hi continga.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, a 13 de juny de 1984.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea