diari

LLEI 1/1997, de 21 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de Règim Sancionador en Matèria d'Habitatge.

(DOGV núm. 2940 de 27.02.1997) Ref. Base de dades 0488/1997

LLEI 1/1997, de 21 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de Règim Sancionador en Matèria d'Habitatge.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
La Comunitat Valenciana té competència exclusiva en matèria d'habitatge, d'acord amb allò que preveu l'article 31.9 de l'Estatut d'Autonomia. En desplegament d'aquest títol competencial s'han dictat nombroses disposicions que, juntament amb la legislació estatal vigent, regulen l'accés a l'habitatge dels sectors de població més desfavorits.
L'article 47 de la Constitució consagra el dret de tots els espanyols a gaudir d'un habitatge digne i adequat i estableix que els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer-lo efectiu.
La necessitat de proporcionar habitatges a les unitats familiars amb menor poder adquisitiu ha estat la causa d'un gran esforç pels poders públics, que s'han preocupat d'idear un sistema administratiu de foment en forma d'exempcions fiscals, ajudes directes, préstecs qualificats, i d'altres, que exigia, com a contrapartida, la indispensable assumpció de determinats compromisos pels destinataris.
Tanmateix, la conducta tant de promotors com d'usuaris no sempre ha romàs fidel a la finalitat social que ha inspirat el règim de protecció pública de l'habitatge.
Per això, davant dels diversos comportaments abusius que s'han produït, l'Administració està obligada a reaccionar amb el màxim rigor. La funció tuïtiva que desenvolupa l'acció administrativa en aquest àmbit exigeix vetlar activament per l'adequada utilització de les prestacions atorgades i exercir la potestat sancionadora quan aquestes es gaudeixen indegudament.
D'altra banda, la rigorosa definició de les conductes il·lícites i de les sancions imposables constitueix un imperatiu a la llum del principi de legalitat penal implícit en l'article 25.1 de la Constitució, extensible als procediments administratius sancionadors.
Així d'aquest dret fonamental es dedueix una doble garantia: en primer lloc, l'exigència que la potestat sancionadora de l'Administració tinga cobertura en una norma amb rang legal; en segon terme, es requereix la rigorosa predeterminació normativa de les conductes il·lícites com a conseqüència de l'especial rellevància del principi de seguretat jurídica en els àmbits restrictius de la llibertat individual, així aquesta llei estableix la tipificació bàsica de les conductes que poden ser mereixedores de sanció.
Aquesta llei pretén, en el marc de les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, una completa ordenació jurídica de les infraccions administratives en matèria d'habitatge, i inclou per a això una casuística detallada i renovada dels diferents tipus legals i de les sancions corresponents, la definició concreta de les mesures complementàries que coadjuven a aconseguir una millor protecció de la legalitat i el règim de la prescripció, tant de les infraccions com de les sancions. Completa el quadre la remissió en bloc de tota la matèria relativa al procediment sancionador a la normativa que, al seu dia, establesca per via reglamentària el Govern Valencià o, si hi manca, al que regule amb caràcter general la legislació estatal.
TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta llei té per objecte garantir en tot el territori de la Comunitat Valenciana:
a) El compliment de les normes reguladores dels habitatges de protecció oficial.
b) El compliment dels requisits exigits per la legislació aplicable per a l'obtenció de finançament protegit amb destinació a la promoció, adquisició, ús o rehabilitació d'habitatges, independentment del règim a què pertanyen.
c) El compliment de les normes tècniques necessàries per a l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat.
Tot això per mitjà de la tipificació d'infraccions i regulació d'un sistema de sancions recollides en aquesta norma.
Article 2. Responsabilitat
Només podran ser sancionades per fets constitutius d'infracció administrativa a què fa referència aquesta llei les persones físiques i jurídiques que en siguen responsables encara que ho siguen a títol de simple inobservança.
Si la infracció administrativa s'imputa a una persona jurídica, poden ser considerats com a responsables les persones físiques que integren els seus organismes rectors o de direcció, en el cas que així ho establesquen les disposicions del règim jurídic de la respectiva forma de personificació.
TÍTOL I
Infraccions i sancions
CAPÍTOL I
Infraccions
Article 3. Infraccions
1. Constituiran infraccions administratives en matèria d'habitatge les accions o omissions establertes en aquesta llei.
2. Les infraccions es classificaran en lleus, greus i molt greus, tenint en compte la naturalesa del deure infringit i l'entitat del bé jurídic afectat, d'acord amb el que estableix aquesta llei.
Article 4. Infraccions lleus
Tindran la qualificació d'infraccions lleus:
1. No exposar en un lloc visible, durant el període de construcció, el cartell indicador, segons el model oficial, que la construcció està acollida al règim d'habitatges de protecció oficial.
2. La inexistència en un lloc visible, en els immobles acollits al règim d'habitatges de protecció oficial, de la placa acreditativa de la seua condició, d'acord amb al model oficial.
3. La inexistència del llibre d'ordres i visites en les obres d'edificació d'habitatges de protecció oficial.
4. L'ocupació dels habitatges de protecció oficial abans de la qualificació definitiva, sense l'autorització de l'Administració competent.
5. El subministrament per part de les companyies subministradores d'aigua, gas o electricitat a usuaris d'habitatges, sense la prèvia presentació de la cèdula d'habitabilitat o de la cèdula de qualificació definitiva, en el cas de primera ocupació d'habitatges de protecció oficial.
6. La temeritat en la denúncia de suposades infraccions tipificades en aquesta llei.
7. L'omissió del visat per l'Administració dels contractes d'habitatges de protecció oficial.
Article 5. Infraccions greus
Tindran la qualificació d'infraccions greus:
1. No incloure, en els contractes de compravenda i lloguer d'habitatges de protecció oficial, les clàusules establertes com a obligatòries en les disposicions legals, així com l'omissió del visat per l'administració, quan els contractes infringesquen la normativa vigent.
2. Dedicar els habitatges de protecció oficial a usos no autoritzats o alterar-ne el règim d'ús i d'utilització establert en la qualificació definitiva.
3. No destinar els habitatges de protecció oficial i també aquells en què s'haguera obtingut finançament públic a domicili habitual i permanent o mantenir-los deshabitats sense causa justificada durant un termini superior a tres mesos. Aquesta exigència es mantindrà durant el termini establert en les seues normes específiques.
4. La utilització de més d'un habitatge de protecció oficial, llevat que es tracte de titulars de família nombrosa en els termes autoritzats per la legislació vigent.
5. L'execució pel promotor d'obres en habitatges de protecció oficial, sense la prèvia autorització de l'òrgan competent de l'Administració, que modifique el projecte aprovat, encara que s'ajusten a les ordenances tècniques i normes constructives que siguen aplicables.
6. L'execució de qualsevol construcció no prevista en el projecte que altere els elements comuns de l'immmoble -en especial terrats, façanes i balcons-, sense l'autorització prèvia de l'òrgan competent de l'Administració, una vegada obtinguda la qualificació definitiva.
7. L'incompliment, per acció o omissió, de les obligacions establertes en resolucions fermes dictades en procediments administratius referents al règim legal d'habitatges de protecció oficial, finançament protegit i cèdules d'habitabilitat. Quan hi haja reincidència o mala fe podrà qualificar-se aquesta conducta de molt greu.
8. L'incompliment, per part del promotor, del deure d'elevar a escriptura pública, en el termini de tres mesos a comptar des de la concessió de la qualificació definitiva, els contractes de compravenda realitzats abans de la concessió de la qualificació esmentada. Si la compravenda té lloc després de la concessió de la qualificació definitiva, el termini esmentat es comptarà des de la signatura del contracte.
9. No mantenir assegurats els immobles destinats a habitatges contra el risc d'incendi, mentre estiguen acollits al règim legal d'habitatges de protecció oficial.
10. L'obstrucció o la negativa a subministrar dades o a facilitar les funcions d'informació, vigilància o inspecció a l'administració competent.
11. L'incompliment de l'obligació de conservació i manteniment dels habitatges de promoció pública per part dels seus ocupants.
Article 6. Infraccions molt greus
Tindran la qualificació d'infraccions molt greus:
1. Falsejar els requisits exigits per a l'obtenció de finançament protegit en la promoció, adquisició, ús o rehabilitació d'habitatges.
2. Falsejar les condicions personals, familiars o econòmiques en les declaracions o documentació exigides per a l'accés a habitatges o per al seu ús, promoguts per ens públics.
3. Utilitzar els recursos econòmics, obtinguts mitjançant el finançament protegit, per a destinar-los a fins diferents dels que van motivar el seu atorgament.
4. No ajustar l'execució final de les obres de protecció oficial al projecte qualificat provisionalment per l'administració, pel que fa a superfícies, dissenys i habitabilitat, de manera que s'impedesca l'obtenció de qualificació definitiva.
5. L'incompliment pels promotors de les normes tècniques d'habitabilitat establertes per la Generalitat Valenciana que origine la denegació de la cèdula d'habitabilitat per l'òrgan administratiu competent per a la seua expedició.
6. La percepció de sobrepreu, prima o quantitat, per compravenda o lloguer d'habitatges de protecció oficial, que supere els preus o rendes màximes establerts en la legislació vigent.
7. Percebre dels compradors d'habitatges de protecció oficial quantitats a compte del preu, sense autorització expressa de l'Administració o sense el compliment dels requisits establerts legalment.
8. La transmissió per actes inter-vivos de terrenys inclosos en els projectes de construcció, així com la cessió de la titularitat de l'expedient de promoció d'habitatges de protecció oficial, sense haver obtingut l'autorització expressa de l'Administració.
9. La falsedat dels documents o certificacions expedits pels promotors o la direcció facultativa de les obres d'edificació d'habitatges que siguen fonamentals per a l'obtenció de la resolució administrativa.
10. Les accions o omissions, per culpa o negligència, de promotors, constructors o facultatius durant l'execució de les obres d'habitatges de protecció oficial, que donen lloc a vicis o defectes greus que afecten l'edificació o l'habitabilitat dels habitatges.
Article 7. Concurrència amb l'ordre jurisdiccional penal
1. En els supòsits en què les infraccions pogueren ser constitutives de delicte, l'Administració deduirà el tant de culpa a l'òrgan judicial competent o al ministeri fiscal i s'abstindrà de continuar el procediment sancionador, mentre l'autoritat judicial no dicte sentència ferma o resolució que pose fi al procediment.
2. Si no s'haguera estimat l'existència de delicte, l'Administració continuaria l'expedient sancionador d'acord amb els fets que els tribunals hagen declarat provats.
CAPÍTOL II
Sancions
Article 8. Multes i graduació d'aquestes
1. Les infraccions tipificades en els articles 4, 5 i 6 seran sancionades amb multa en les quanties següents:
a) Amb multa de vint-i-cinc mil a cent mil pessetes, les infraccions lleus.
b) Amb multa de més de cent mil fins a cinc-centes mil pessetes, les infraccions greus.
c) Amb multa de més de cinc-centes mil fins a cinc milions de pessetes, les infraccions molt greus.
Aquestes quanties podran ser revisades i actualitzades pel Govern Valencià.
2. Si el benefici que resulta de la comissió de la infracció és superior al de la multa que li correspon, aquesta s'haurà d'incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. En la graduació de la multa que s'ha d'imposar hom tindrà en compte:
a) La naturalesa i l'import dels perjudicis causats, i també el cost de la reparació i la viabilitat.
b) La intencionalitat.
c) La reiteració o reincidència per comissió del fet en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s'haja declarat per resolució ferma, encara que la comissió dels fets es duguen a terme en obres diferents de protecció oficial, pel mateix promotor, constructor facultatiu, o propietari de l'habitatge.
d) L'enriquiment injust obtinguts per la comissió del fet.
e) Els perjudicis causats a terceres persones.
f) Aquelles altres qüestions que a judici raonat de l'administració, han d'incidir en la graduació.
Article 9. Mesures complementàries
Als autors d'infraccions greus i molt greus es podran imposar, a més, les sancions següents:
a) Desqualificació de l'habitatge amb pèrdua dels beneficis obtinguts.
b) Pèrdua i devolució, incrementada amb els interessos legals, de les ajudes econòmiques percebudes, en el cas d'infraccions al règim de finançament protegit en la promoció i adquisició d'habitatges, així com al règim legal d'habitatges de protecció oficial.
c) Inhabilitació temporal d'un a cinc anys per a intervenir en la redacció de projectes o en la construcció d'habitatges de protecció oficial o rehabilitació d'habitatges amb algun tipus d'ajuda tècnica o finançament protegit com a tècnics, promotors, constructors.
Les responsabilitats administratives que es deriven del procediment sancionador seran compatibles amb l'exigència a l'infractor de la reposició de la situació alterada a l'estat originari.
Sense perjudici d'aplicar les sancions procedents en les resolucions dels procediments sancionadors podrà imposar-se, si escau, als infractors l'obligació de reintegrar les quantitats indegudament percebudes, així com la realització de les obres de reparació i conservació i les necessàries per a acomodar l'edificació a les normes tècniques dictades per la Generalitat Valenciana.
Article 10. Cessament de conductes infractores
Quan la infracció consisteix en una situació de fet que pot prorrogar-se per voluntat de l'infractor, la resolució de l'expedient sancionador n'acordarà el cessament. Amb aquesta finalitat, en la notificació d'aquesta resolució es concedirà a l'infractor un termini de quinze a seixanta dies a partir de l'endemà de la data en què aquesta es faça, perquè porte a terme el que s'ha ordenat.
Article 11. Naturalesa independent de les sancions
1. Les sancions que s'imposen als diferents subjectes responsables d'una mateixa infracció tindran caràcter independent.
2. Si en un mateix expedient sancionador concorren infraccions de la mateixa naturalesa, cadascuna d'aquestes podrà ser objecte de la sanció corresponent.
3. De la mateixa manera, quan la infracció o infraccions afecten diversos habitatges, encara que pertanyen al mateix edifici, podran imposar-se tantes sancions com infraccions s'hagen comés en cada habitatge.
Article 12. Desnonament o pèrdua del dret d'ús
La comissió d'infraccions greus o molt greus tipificades en aquesta llei efectuades per llogaters o ocupants per qualsevol títol d'habitatges de propietat públics podrà donar lloc al desnonament o a la pèrdua del dret d'ús, executats en els termes establerts per la legislació vigent, sense perjudici de la imposició de les sancions que escaiguen.
CAPÍTOL III
Execució de resolucions
Article 13. Execució d'obres
En el cas de la imposició de l'obligació de fer obres a què fa referència l'article 9 d'aquesta llei, es procedirà en el mateix acte de la notificació de la resolució a l'expedientat a requerir-lo perquè les execute en el termini màxim indicat, que podrà ser prorrogat per causa justificada i per un període no superior a la meitat de l'establert inicialment.
Article 14. Execució forçosa
1. L'execució de les resolucions dictades en els expedients sancionadors es podrà realitzar mitjançant l'aplicació de les mesures d'execució forçosa establertes en el capítol V del títol VI de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. S'autoritza, en qualsevol cas, l'Administració de la Generalitat Valenciana a imposar multes coercitives en la quantia de 100.000 pessetes, la primera, i de 200.000 pessetes, les successives, mentre no s'esmene la causa que haja motivat la sanció.
2. Les multes coercitives seran independents de les sancions que puguen imposar-se com a conseqüència d'un expedient sancionador i compatibles amb aquestes.
3. En tot cas les multes a què fa referència aquest article s'imposaran després de l'advertència als interessats.
Article 15. Condonació
El compliment de les obligacions imposades en les resolucions dins del termini establert per a això podrà donar lloc al fet que l'òrgan que va dictar-les acorde la condonació de fins a un 80% de la sanció imposada.
CAPÍTOL IV
Prescripció
Article 16. Terminis
Les infraccions i sancions establertes en aquesta llei prescriuran en els terminis següents:
1. Infraccions.
a) Lleus, als sis mesos.
b) Greus, als dos anys.
c) Molt greus, als tres anys.
El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què s'hagen comés.
En el cas de les infraccions tipificades en l'article 6.10 d'aquesta llei, la prescripció es produirà als cinc anys a comptar des de la data de la qualificació definitiva, tret que es tracte de defectes de construcció a la vista i, en aquest cas, el termini esmentat es reduirà a un any a comptar des del lliurament de l'habitatge.
Quan es tracte d'una infracció continuada, es prendrà com a data inicial del còmput la de l'últim acte amb el qual la infracció es consumesca.
Interromprà la prescripció l'inici, amb el coneixement de l'interessat, del procediment sancionador. Es reprendrà el termini de prescripció si l'expedient està paralitzat més d'un mes per causa no imputable al presumpte infractor. Així mateix serà motiu d'interrupció de la prescripció la remissió de les actuacions a l'òrgan judicial competent o al ministeri fiscal. Se'n reprendrà el còmput a partir de la data en què es dicte sentència ferma o resolució que pose fi al procediment.
2. Sancions.
a) Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuran a l'any.
b) Les imposades per infraccions greus, als dos anys.
c) Les imposades per infraccions molt greus, als tres anys.
El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l'endemà del dia en què siga ferma la resolució per la qual s'imposa la sanció.
Interromprà la prescripció l'inici, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució. Tornarà a transcórrer el termini si aquest està paralitzat més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.
CAPÍTOL V
Competències
Article 17. Òrgans competents
L'exercici de la potestat sancionadora a què fa referència aquesta llei correspon a l'òrgan al qual reglamentàriament se li haja atribuït aquesta competència.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
El procediment sancionador s'ajustarà a allò que, amb caràcter general, establesca el Govern Valencià i, si hi manca, al que estableix, amb caràcter general, el Reial Decret 1398/ 1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprovà el Reglament del Procediment per a l'Exercici de la Potestat Sancionadora, en desplegament de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Segona
La Conselleria competent en matèria d'habitatge habilitarà les mesures necessàries perquè, en qualsevol moment, l'òrgan administratiu que es determine puga inspeccionar, davant dels indicis de suposades infraccions en la normativa d'actuacions protegibles en matèria d'habitatge, o simplement a títol de mostreig, el compliment dels requisits legals que han fet possible l'accés a un habitatge amb ajudes públiques.
Així mateix, podran ser objecte d'inspecció les suposades infraccions a les normes d'habitabilitat i disseny en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
El Govern Valencià desplegarà mitjançant decret la constitució, funcions, competències i procediment de la inspecció establerta en aquesta disposició.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Als procediments sancionadors ja iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, aquesta no se'ls aplicarà. Es regiran per la normativa anterior llevat d'allò que afavoresca al presumpte infractor.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Govern Valencià perquè dicte totes les disposicions d'aplicació i desplegament d'aquesta llei que calguen.
Segona
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen a les determinacions d'aquesta llei.
Tercera
Aquesta llei entrarà en vigor als dos mesos des de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 21 de febrer de 1997
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

linea