Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Decret 25/1987, de 16 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana de Declaració del Parc Natural del Montgó.

(DOGV núm. 556 de 30.03.1987) Ref. Base de dades 0523/1987

Decret 25/1987, de 16 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana de Declaració del Parc Natural del Montgó.
El Montgó és un element singular entre les serres litorals de la Comunitat Valenciana. La seua empremta paisatgística és molt notable, elevant-se en solitari amb les seues vessants penya- segades a curta distància del mar. La vegetació que cobreix les seues vessants, encara que degradada, mostra encara una varietat considerable de comunitats i espècies vegetals, entre les que abunden els endemismes de gran valor científic. Aquesta circumstància converteix l'espai en una de les reserves biogenètiques més importants de la Comunitat Valenciana.
Distints elements arqueològics i culturals i una variada fauna afegeixen valor al conjunt.
Les agressions als ecosistemes i al paisatge del Montgó s'han incrementat en els últims temps a conseqüència de la seua situació en un àrea amb forta dinàmica de creixement turístic.
Davant aquesta situació, i en exercici de les competències autonòmiques en la matèria, la Generalitat Valenciana considera urgent la declaració d'un règim especial de protecció per als valors naturals de l'espai, els quals, en incloure elements summament rars i localitzats en enclaus mínims, es caracteritzen per una extrema fragilitat. Aquest règim cal que siga al mateix temps compatible amb un ús de l'àrea basat en l'estudi, l'ensenyament i el gaudiment ordenat del medi natural.
Amb aquesta finalitat, i dins l'abast legal de les possibilitats que ofereix la Llei 15/1975, de 2 de maig, d'Espais Naturals Protegits, s’ha optat per la figura de Parc Natural, que hom considera especialment adient amb l'atenció a la conservació dels ecosistemes d'aquest, dels valors paisatgístics i dels elements d'interès cultural integrats en el medi per tradició històrica.
En atenció d'aquests motius, a instància de l'Ajuntament de Dénia i a proposta dels Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca, amb la prèvia deliberació del Consell de la Generalitat Valenciana en sessió celebrada el dia 16 de març de 1987,
DECRETE:
Article primer. Objecte.
Es declara Parc Natural a l'espai denominat el Montgó i s'estableix el corresponent règim jurídic especial en raó del seu interès ecològic, biogenètic, paisatgístic i cultural.
Article segon. Ambit territorial
Un. El Parc Natural del Montgó comprén part dels termes municipals de Dénia i Xàbia, ambdós a la Província d'Alacant, figurant la seua delimitació descriptiva i geogràfica en els annexos I i II del present Decret.
Dos. Les modificacions que puguen introduir-se en els límits geogràfics del Parc Natural s'establiran en el seu cas per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana.
Article tercer. Administració i gestió.
Un. En nom. de la Generalitat Valenciana, l'administració i gestió del Parc Natural del Montgó correspon conjuntament a les Conselleries d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca.
Dos. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó com a organisme col·laborador i assessor de la seua gestió.
Tres. Seran membres de la Junta Rectora:
- Dos representants de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
- Dos representants de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
- Un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
- Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant.
- Un representant de l'Ajuntament de Dénia.
- Un representant de l'Ajuntament de Xàbia.
- El Director- Conservador del Parc Natural.
- Un representant de les Universitats valencianes.
- Un representant de grups de protecció i estudi de la naturalesa.
Quatre. El President de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat Valenciana a proposta conjunta de les Conselleries d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca.
Cinc. Les funcions de la Junta Rectora seran les següents:
a) Disposar el que corresponga per a la redacció del Pla Especial, informar-ne cadascuna de les fases abans de l'aprovació i informar preceptivament sobre els distints Plans, Normes i Projectes que afecten l'àmbit territorial del Parc Natural.
b) Promoure i fomentar actuacions per a la regeneració, l'estudi, la divulgació i l'usdefruit ordenat dels valors naturals de l'espai protegit.
c) Proposar als Organismes de l'Administració competents en cada cas totes les mesures que considere necessàries per al millor compliment de les finalitats del present Decret.
d) Informar sobre aspectes relatius a la protecció del Parc Natural, quan així ho requeresquen els Organismes de l'Administració competents.
e) Informar els pressupostos anuals del Parc Natural,
f) I qualssevulla altres funcions que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
Sis. La Junta Rectora quedarà constituïda en el termini màxim de quatre mesos, a comptar des de la data d'entrada en vigor del present Decret.
Article quart. Director- Conservador.
Un. Per a la millor administració i gestió del Parc Natural de El Montgó, els Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca designaran conjuntament un Director- Conservador, el nomenament del qual haurà de recaure en un titulat universitari superior.
Dos. Seran funcions del Director- Conservador :
a) Coordinar, executar o supervisar el compliment de la normativa i les reglamentacions del Parc Natural, d'acord amb les instruccions dels òrgans administradors i gestors i de la Junta Rectora.
b) Elaborar les propostes de pressupost anual i les memòries anuals d'activitats i resultats.
c) Administrar els fons del Parc.
Tres. El Director- Conservador serà membre de la Junta Rectora, en la qual actuarà com a Secretari.
Article cinqué. Règim de protecció.
Un. En l'àmbit del Parc, i en atenció que en la seua perifèria existeixen actualment usos residencials regulats en els Plans d'ordenació urbana municipals, s'estableixen dues Zones pel que fa a intensitat de protecció:
- Zona A, delimitada segons el que disposa l'annex I apartat 2, d'aquest Decret i grafiada en l'annex II del susdit Decret.
- Zona B, delimitada segons el que disposa l'annex I apartat 3, d'aquest Decret i grafiada igualment en l'annex II del susdit Decret.
Dos. La Zona A comprén els terrenys del Parc Natural on els ecosistemes naturals, el paisatge i els elements culturals presenten un grau més alt de conservació, i que per això inclou en l'actualitat la major part dels valors la protecció dels quals és objecte d'aquest Decret. El règim que s'estableix per a aquesta Zona té per finalitat atendre a la conservació en la seua integritat i a la regeneració, en el seu cas, dels susdits valors naturals i culturals, evitant qualsevol tipus d'acció que pogués originar-ne la modificació o el deteriorament.
Tres. En la Zona A regiran les disposicions de caràcter general següents:
1. Els òrgans gestors i administradors del Parc establiran les normes a les quals hauran de subjectar-se els visitants per a no pertorbar ni menyscabar els valors naturals del Parc, així com les activitats que s'hi realitzen.
2. Es prohibeix expressament:
a) La introducció d'espècies vegetals o animals que no siguen autòctones.
b) L'abandonament de tota classe de residus sòlids fora dels llocs assenyalats a l'efecte.
c) La circulació amb mitjans motoritzats, tret de quan existirà autorització o es tracte de la realització d'activitats relacionades amb la gestió del Parc.
Serà preceptiu l'informe de la Junta Rectora per a qualsevol autorització relacionada amb aquestes activitats.
3. No es permetrà la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les seues perspectives, llevat de casos excepcionals i quan es garantirà la minimització dels efectes sobre la naturalesa i el paisatge.
4. Tota acció o aprofitament no contemplat en els apartats anteriors que es pretenga realitzar en l'àmbit del Parc i que puga pertorbar els valors naturals a protegir caldrà, a més dels corresponents permisos, l'autorització dels òrgans gestors i administradors del Parc.
Quatre. La Zona B inclou els terrenys del Parc Natural que mostren un major grau d'intervenció humana, principalment de tipus residencial. Per tot això en aquesta Zona hom estableix com a objectius:
a) La protecció dels espais i dels elements de valor natural o cultural que la susdita Zona presenta en l'actualitat.
b) La compaginació entre les activitats i els usos del sòl actualment existents en la Zona i els objectius de protecció que el present Decret assumeix.
c) La constitució d'un cinturó esmorteïdor d'impactes sobre els ecosistemes de la Zona A, tant des del punt de vista ecològic com paisatgístic.
Cinc. El règim de protecció a aplicar en la Zona B s’especificarà en el Pla Especial previst en l'article següent.
Sis. Règim urbanístic:
a) Tot el sòl inclòs en el Parc Natural classificat en l'actualitat com a no urbanitzable es mantindrà amb aquesta classificació, i serà objecte de protecció especial.
b) El sòl classificat en l'actualitat com a urbà o urbanitzable podrà seguir mantenint aquesta classificació.
c) Les revisions del planejament vigent en els Municipis de Dénia i Xàbia es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret.
Set. Els òrgans de gestió i administració del Parc Natural adoptaran les disposicions necessàries per a assegurar la conservació dels valors protegits pel present Decret.
Vuit. En el domini públic litoral inclòs en el Parc Natural s'executarà el règim de protecció establert per aquest Decret, sense perjudici que exclusivament l'ús puga regular-se amb els instruments prevists en la Llei 28/1969, de 26 d'abril, sobre costes, i d'altres disposicions concordants.
Nou. Les competències de les Administracions Públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del Parc Natural, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals produïts per actuacions exteriors.
Article sisé. Pla Especial.
Un. Es redactarà un Pla Especial del Parc Natural del Montgó que, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística, contindrà almenys les determinacions següents:
a) L'estructura general de l'ordenació del territori protegit, graduant la protecció que s'establesca, amb delimitació de les àrees de diferent utilització i destinació, i les previsions i normes necessàries per a la infrastructura, els equipaments, les construccions i els serveis del Parc Natural.
b) El desenvolupament de les previsions de protecció del planejament urbanístic municipal completant tots aquells aspectes necessaris.
c) Les mesures referents a la prevenció i l'extinció d'incendis.
d) Qualsevulla altra determinació que siga adient acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Especial serà el següent:
a) El Pla Especial serà redactat a iniciativa de la Junta Rectora, i correspondrà l'aprovació inicial a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
b) Posteriorment el Pla serà sotmès a informació pública durant un mes, quedant exposat en la seu de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i dels Ajuntaments afectats territorialment.
c) L'aprovació provisional correspondrà a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb l'audiència prèvia de les Corporacions Locals afectades pel termini d'un mes i l’informe de la Conselleria d'Agricultura i Pesca .
d) L'aprovació definitiva correspon al Consell de la Generalitat Valenciana.
Article seté. Mitjans econòmics.
Amb la finalitat d'atendre a les despeses generals de funcionament del Parc Natural del Montgó i dels seus òrgans rectors, la Generalitat Valenciana, mitjançant la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici del mitjans econòmics que hagen d'aportar els Ajuntaments de Dénia i Xàbia i de les col·laboracions d'altres òrgans o Corporacions públiques o privades que puguen tenir interès en coadjuvar a la millor gestió del Parc.
Article vuité. Tempteig i retracte.
Un. Serà obligatori notificar l'Administració de la Generalitat Valenciana de tot projecte de canvi de titularitat per transmissió de domini inter vivos, de qualsevol predi ubicat en l'interior del Parc Natural, tot especificant-hi el preu que hagués de satisfer-s'hi o el valor que se li assigne en la transmissió.
Aquesta obligació afectarà tots els predis, qualsevol que siga la seua extensió i l'índole dels seus aprofitaments, i incumbirà tant a la persona física o jurídica que faça la transmissió com a la qui n'adquiresca la titularitat.
Dos. La notificació esmentada en l'apartat anterior, signada conjuntament pel propietari i l'adquirent o persones que els representen, es realitzarà en la forma prevista en la legislació vigent, fent-hi constar: ubicació del predi, límits, cabuda, càrregues fiscals, servituts, preu o valor, condicions de la transmissió, nom. i domicili del qui cedeix i nom. i domicili de l'adquirent.
Tres. En el termini de tres mesos, a partir de la data de notificació, la Generalitat Valenciana podrà exercir el dret de tempteig, subrogant-s'hi en els drets de l'adquirent.
No obstant això, si no interessava la subrogació a la Generalitat Valenciana, aquesta, en el termini d'un mes, caldrà que notifique els Ajuntaments de Dénia o Xàbia, segons el terme municipal en què es trobe el predi, sobre la transmissió projectada, per tal que aquests puguen exercir el dret en forma legal.
Quatre. Si es realitzava algun canvi de titularitat d'un terreny ubicat en l'interior del Parc Natural sense haver-ho notificat en la forma precisada anteriorment a la Generalitat Valenciana, aquesta, o en el seu cas, els Ajuntaments de Dénia o Xàbia podran durant el termini de tres anys exercitar el dret de retracte o de subrogació en el dret de l'adquirent, pel preu de venda o valor assignat al predi en la transmissió, amb deducció, si procedia, dels danys, perjudicis o merma del valor que per qualsevol causa hagués experimentat aquest.
El termini de tres anys comptarà des de la data del seu atorgament quan es tractarà de documents públics, i des de la data de la presentació en l'Oficina Liquidadora de l'Impost sobre la transmissió realitzada quan es tractarà de documents privats.
Article nové. Règim de sancions.
Un. La inobservància o infracció de la normativa aplicable al Parc Natural del Montgó serà sancionada d'acord amb el que disposen el Codi Penal, la Llei 15/1975, de 2 de maig, sobre Espais Naturals Protegits, i el Reial Decret 2676/1977, de 4 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'aplicació, sense perjudici de la legislació específica que resulte aplicable per raó de la naturalesa de la infracció.
Dos. Els infractors estaran obligats en qualsevol cas a reparar els danys causats i a restituir els llocs i elements alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Fins que s'aprove el Pla Especial, els òrgans gestors i administradors tindran una especial actuació en matèria de control i seguiment d'aquelles activitats i construccions que afecten l'objecte del present Decret, així com de les repercussions del planejament vigent en l'àmbit territorial del Parc.
Segona
El planejament urbanístic que s'elabore fins l'aprovació del Pla Especial i que efecte terrenys inclosos en l'àmbit del Parc Natural, incorporarà les disposicions de protecció establertes en el present Decret i preveurà en el seu àmbit afectat la futura redacció de l'esmentat Pla Especial que concretarà l'ordenació i les normes de protecció definitives.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza els Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca perquè, en el marc de les seues respectives competències, dicten les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament del present Decret.
Segon
Aquest Decret vigirà el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 16 de març de 1987.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
RAFAEL BLASCO I CASTANY
El Conseller d'Agricultura i Pesca,
LLUIS FONT DE MORA I MONTESINOS
ANNEX I
DELIMITACIO DEL PARC NATURAL DEL MONTGO
1. LIMITS DEL PARC NATURAL
a) Límit nord Partint de la Carretera Provincial de la Xara a Jesús Pobre, en terme municipal de Dénia, segueix el Camí del Biserot o de Santa Paula fins a l'encreuament amb la línia del Ferrocarril d'Alacant a Dénia, i continua per aquesta, en direcció a Dénia, fins al Barranc del Coll de Pous. Continua pel susdit barranc, aigües amunt, fins al Camí de la Plana, el qual segueix fins al Camí del Coll de Pous, pel qual ascendeix fins a l'encreuament amb el Barranc de la Pedrera.
Baixa pel Barranc de la Pedrera fins al seu encontre amb el Camí de la Penya de l'Aguila, pel qual ascendeix fins a trobar el Barranc de la Penya de l'Aguila, i continua per aquest últim, aigües avall, fins al límit entre el polígon 34 i la parcel·la 433b del polígon 12.
Prossegueix pels límits de les parcel·les 434 i 353 (polígon 12) fins a trobar l'Azagador de Cabanes, el qual segueix pel límit de les parcel·les 354, 358, 359, 361, 362, 363, 365, 366, 367, 368, 369, 370, 371 i 372 (polígon 12), i continua per la fita de les parcel·les 373 i 374 del mateix polígon fins a l'encreuament del camí de les Alqueries amb l'Assagador de Santa Llúcia, i segueix per aquest últim fins al seu encontre amb el Camí de la Galera, en el límit entre les parcel·les 85 i 86 del polígon 12. Continua pel Camí de La Galera, i segueix el límit de les parcel·les 85, 154, 153, 173 i 174 (polígon 12) fins a trobar el límit entre les parcel·les 155g i 165a.
Prossegueix per la fita de les parcel·les 165a, 22a i 22e (polígon 12) fins al Camí Alt de Dénia a Xàbia, que segueix en direcció a aquesta última població fins a trobar el límit entre les parcel·les 120a i 120b (polígon 12). Continua per les fites de les parcel·les 120b, 39c, 39a i 43a fins a trobar la Carretera de Dénia a Xàbia. Des d'aquest punt continua en línia recta fins al Barranc de la Raconada, en el límit entre les parcel·les 76 i 75 del polígon 11.
Baixa pel Barranc de la Raconà fins a la Carretera Provincial del Barranc del Monyo a les Arenetes, que segueix fins al Barranc de la Crea, pel qual baixa fins a la desembocadura en la Mar Mediterrània. Segueix la línia de costa fins al límit de l'àrea de servei del port de Xàbia, on finalitza.
b) Límit sud.
Segueix la Carretera Provincial de Xàbia a Dénia per Jesús Pobre (AP -1320), des de l'encreuament amb la línia del ferrocarril Alacant- Dénia (terme municipal de Dénia) fins al límit municipal amb Xàbia.
Continua pel susdit límit, i puja pel barranc de l'Heura, fins a la cota 140. Entrant en terme de Xàbia, segueix pels vials superiors de la denominada «Urbanització Toscamar» que passen per les cotes 183,40,189,70,195,191,195,50 i 192,30 (situades aquestes en l’ arrencament dels vials transversals).
Desde la cota 192,30, segueix la línia recta de mínima distància abasteix la línia de cota 200, per la qual continua fins al Barranc d'Enmig, i baixa per aquest últim fins a la cota 175. Des d'aquest punt, segueix de nou la recta de mínima distància, abasteix la línea de cota 160, i hi continua en direcció Oest, fins a la divisòria d'aigües Oest de la capçalera del susdit Barranc d'Enmig. Des d'aquest punt baixa en línia recta fins al Barranc d'Enmig en la seua cota 115, i ascendeix després per la divisòria d' aigües Est de la seua capçalera fins a la línia de cota 145. Des d'aquest punt continua en línia recta fins al vial superior de l'anomenada «Urbanització la Nau», en la seva intersecció amb la línia de cota 175. Continua pel susdit vial, en direcció Est, fins a trobar el límit Oest de l'anomenada «Urbanització Ritmontgó», en la cota 175 del Barranc Xaquet Continua pels límits Oest i Sud dels terrenys cedits pels propietaris a l'Ajuntament de Xàbia en l'extrem Nord de la citada urbanització, fins a abastar el barranc que limita aquesta última per l'Est. Baixa després pel susdit barranc fins a la seua cota 87.
Des de la cota 87 ascendeix en línia recta, en direcció NE, fins a les ruïnes existents en la cota 110. Continua per la línia de la susdita cota fins a la intersecció amb el límit de la denominada «Urbanització Castellans», i queden incloses en el Parc Natural les dues capçaleres de barrancs que apareixen en aquest últim tram per damunt de la línia recta que uneix els dos esmentats punts de referència de línia de cota 110 (ruïnes i límit «Urbanització Castellans»).
Segueix el límit Nord de la «Urbanització Castellans», i continua pel vial superior de la denominada «Urbanització Xàbia Blanca» fins a la cota 133,50, en el seu punt d'encontre amb la carretera de Xàbia a Dénia.
Des del susdit punt baixa pel Barranquet de Santa Llúcia fins a la seua cota 85, en la vessant NE del mont del mateix nom..
Continua en línia recta, en direcció Oest, fins a l'encreuament de vials de la «Urbanització Xàbia Blanca», situat en la cota 116,50, en el límit NE de l'esmentada urbanització.
Des de l'esmentada cota 116,50, segueix la línia recta de mínima distància. Baixa fins a la cota 100. Continua pel SO per la línia de cota 100, circumvala el Mont de Santa Llúcia fins a intersectar una línia recta traçada entre l'Ermita de Santa Llúcia i el cim del Tossalet dels Perols (dipòsit d'aigua).
Segueix l'esmentada línia recta, en direcció NE, fins al susdit dipòsit d'aigua, des d'on continua també en línia recta fins a la cota 70 del Barranc de Pujol.
Des d'aquest punt continua pel vial que, tot ascendint des de la cota 69, connecta en la cota 90 amb el límit del Polígon núm. 3 del vigent Projecte de Delimitació Parcial del Sòl Urbà de Xàbia (1983).
Continua pel límit Nord de l'esmentat Polígon, que baixa fins al Camí Vell de la Mar, el qual segueix en direcció a la costa fins al seu encontre amb l'Avinguda del Port. Des d'aquest punt segueix pel límit Nord de la zona 3 (nucli urbà) del vigent Pla General d'Ordenació Urbana de Xàbia (1963) fins al seu encontre amb el límit de l'Area de Servei del Port. Segueix l'esmentat límit, en direcció Est, fins a trobar-se la línia de costa, on s'uneix amb el límit Nord del Parc Natural.
2. LIMITS DE LA ZONA A.
a) Límit Nord En el terme municipal de Dénia, segueix el límit Nord de la finca «Benimàquia i Coll de Pous», des del seu punt d'encontre amb la Carretera Provincial de la Xara a Jesús Pobre fins al límit de la «Colònia del Montgó». Continua per aquest últim fins a la línia de costa, la qual segueix fins al límit municipal amb Xàbia. Entrant en terme de Xàbia, segueix el límit del mont consorciat de propietat municipal «La Plana» (núm. AL- 3039), durant el tram en el qual coincideix amb el litoral mediterrani.
b) Límit sud En terme municipal de Dénia, segueix el límit Sud de la Finca «Benimàquia i Coll de Pous» fins al seu encontre amb el límit Sud de la «Colònia del Montgó», pel qual continua fins al límit municipal amb Xàbia, baixa per aquest fins a trobar el límit Sud del Parc Natural, en la cota 140 del Barranc de l'Heura.
Entrant en terme municipal de Xàbia, el límit de la Zona A coincideix amb el límit Sud del Parc Natural fins al límit Est del Polígon 3 del susdit Projecte de Delimitació del Sòl Urbà (1983), en la seua cota 80. Des d'aquest punt continua en línia recta fins a la cota 60 del Barranquet dels Banyuls. Segueix la línia de cota 60 fins al límit del Pla Parcial «La Corona», i continua pel susdit límit fins al seu vial superior, en la cota 143.
Continua pel susdit vial fins a la cota 167, des de la qual segueix en línia recta fins a la cota 75 del Barranc de Sant Antoni o Barranc de Meixquides, i baixa per aquest últim fins a la intersecció amb el límit Oest del Polígon I (P.D.S.U. citat).
Des d'aquest punt continua pel límit del Sòl Urbà (P.D.S.U. susdit), circumval·la en el sentit de les agulles del rellotge els límits exteriors dels polígons, 1, 25, novament 1 i 2, fins a finalitzar en el límit Sud del Parc Natural, i coincideix en aquest tram amb l'Area de Servei del Port de Xàbia.
3. LIMITS DE LA ZONA B.
La Zona B és l'espai comprés entre el límit del Parc Natural, definit en l'apartat I del present annex 1, i el límit de la Zona A, determinat en l'apartat 2 del mateix annex 1.
NOTA. En el terme municipal de Dénia la denominació numèrica de les parcel·les i els polígons correspon a la citada en el Mapa Nacional Topogràfic Parcel·lari. Institut Geogràfic i Cadastral.
Veure imatge

linea
Mapa web