Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Llei de la Generaliltat Valenciana 8/1985, de 31 de maig, de Regulació de l'actuació finacera de les Cooperatives amb Secció de Crèdit a la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 259 de 10.06.1985) Ref. Base de dades 0644/1985

Llei de la Generaliltat Valenciana 8/1985, de 31 de maig, de Regulació de l'actuació finacera de les Cooperatives amb Secció de Crèdit a la Comunitat Valenciana.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom. del Rei, promulgue la Llei següent:
PREAMBUL
L'assumpció de competències en el camp financer i de crèdit que suposà la promulgació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana ha exigit de realitzar un repàs detallat de les entitats existents per tal de verificar-ne la situació normativa i el funcionament real. Aquest inventari general ha posat de manifest els buits i la manca de coordinació de l'ordenament jurídic estatal en matèria de regulació del crèdit.
Com a resultat de la constatació anterior, i dins de les vies que l'Estatut d'Autonomia estableix per a l’actuació normativa de la Comunitat Valenciana, cal establir la clarificació i sistematització legislativa del règim d'actuació dels intermediaris financers presents en aquest àmbit mitjançant un desplegament adient de les bases emanades del Govern de la Nació i de la cobertura dels nombrosos buits normatius que té l'ordenament actual.
Només una tasca exhaustiva i detallada com l'esmentada pot reforçar la garantia dels dipositants, millorar les actuacions creditícies, i en definitiva, posar els intermediaris financers al servei dels ciutadans de la Comunitat Autònoma. El resultat haurà de reflectir-se tant a nivell individual, en tant que usuaris del crèdit, com en l'àmbit col·lectiu, mitjançant el suport de les institucions financeres als programes de desenvolupament i reordenament econòmic emanats del Govern de la Generalitat.
La magnitud de la tasca enunciada, la qual es presenta com un primer pus necessari per a assolir una eficàcia real en l'actuació de les entitats de crèdit, exigeix la formulació d'un ordre de prioritats basat en la urgència de les situacions i en les mancances més acusades dels sectors. En aquest context cap mesura no resulta més justificada que la regulació de l'actuació financera de les Cooperatives amb Secció de Crèdit.
Les Seccions de Crèdits s'han originat al si de les Cooperatives com a departaments especialitzats en gestionar els afers financers. Les seues funcions resten limitades a preveure les necessitats de crèdit de la Cooperativa com a tal i les individuals dels socis, tot utilitzant l'estalvi aportat per aquests. Encara que històricament les Seccions de Crèdit només han tingut vigència en les cooperatives del camp, res no s'oposa que en el futur puguen constituir-se en qualsevol altra classe de Cooperatives.
La complexa situació actual del sector resulta més intel·ligible després de fer una breu repassada de la gènesi del crèdit agrícola que des dels orígens, en el darrer terç del segle XIX, ha estat íntimament lligat a l'associacionisme agrari de l'època. La Llei de Sindicats Agrícoles de 28 de gener de 1906, la qual va constituir una fita memorable en el desenvolupament del crèdit al sector agrari, atribuïa els esmentats sindicats la creació o el foment d'instituts dedicats a aquesta modalitat de crèdit, bé directament dins de la mateixa associació, o establint Caixes, Bancs o Pòsits separats. I d'acord amb la susdita Llei foren creats al camp valencià un gran nombre de Caixes Rurals pertanyents majoritàriament als Sindicats Catòlics Agraris. Quan en el transcurs del temps aquests sindicats es transformen en Cooperatives del Camp, les Caixes Rurals romanen unides estretament a la cooperativa, convertides en Seccions de Crèdit .
El Decret Llei 15/1967, de 7 de novembre, i les mesures complementàries que el desplegaren afavoreixen la constitució de nombroses Caixes Rural s, com a entitats jurídiques independents a partir de les Seccions de Crèdit preexistents. Aquest procés de transformació s'accentuarà arran del Reial Decret 2860/78, de 3 de novembre, el qual aproximava al règim de les Cooperatives de Crèdit al de la resta dels intermediaris financers.
Però aquesta evolució legislativa no fou homogènia a tot l'àmbit de l'Estat. A la Comunitat Valenciana, i especialment a les comarques centrals del territori, una gran part de les cooperatives del camp es mostraren reticents a la desvinculació de la seua Secció de Crèdit, per tal de no privar-se dels serveis financers interns que representava aquest manteniment. Aquesta circumstància va originar la situació actual, caracteritzada per l'existència d'un gran nombre de Cooperatives amb Secció de Crèdit, que constitueix una peculiaritat gairebé exclusiva del camp valencià i que ha possibilitat l'apogeu singular del cooperativisme agrari a la Comunitat Valenciana dins del context de l'Estat Espanyol.
Malgrat la rellevància d'aquesta útil especialització financera de les Cooperatives, de l'arrelament del seu funcionament, dels extraordinaris serveis prestats per les Seccions de Crèdit als socis de la cooperativa i de la importància, decisiva en molts casos, per a la supervivència de les Cooperatives a les quals pertanyen, el legislador persistentment ha ignorat aquesta realitat i n'ha defugit la regulació. Les úniques referències normatives apareixen en el Reial Decret 2710/1978, de 16 de novembre, el qual aprova el Reglament corresponent a la Llei General de Cooperatives de 19 de desembre de 1974. En l'article 102 de l'esmentat Reglament es limiten les operacions de les Seccions de Crèdit al si de la Cooperativa i als socis. El Reial Decret 2860/1978, de 3 de novembre, el qual regula les Cooperatives de Crèdit, esmenta únicament les Seccions de Crèdit per a excloure-les de la normativa.
Davant la inexistència d'una regulació legal per aquestes entitats i atesa la importància qualitativa i quantitativa per a la Comunitat, la Generalitat Valenciana no pot romandre al marge d'una realitat tan vigorosa i contrastada, imprescindible per a la instrumentació d'una política agrària que repercutirà en benefici del sector agrícola i del medi rural en general. D'altra banda, l'estalvi captat per les Seccions de Crèdit ha adquirit un volum tan considerable que resulta imprescindible dictar unes pautes mínimes de comportament que garantesquen la solvència de les Cooperatives en les quals són integrades.
La necessitat urgent d'aquesta normativa, sol·licitada infructuosament pels administrats des de fa anys, aconsella la regulació immediata. Per això, ha semblat prudent fer ús de les competències exclusives que l'article 31.21 de l'Estatut d'Autonomia atribueix en matèria de cooperatives a la Generalitat Valenciana i l'article 34.1 en allò referent al crèdit cooperatiu.
Cal tenir en compte l'absència de qualsevol ordenació prèvia, per la qual cosa aquesta Llei aspira a incloure en l'articulat una regulació el més completa possible de les cooperatives amb Secció de Crèdit, tot fixant una sèrie de criteris bàsics en els distints aspectes de funcionament, els quals posteriorment seran desplegats mitjançant disposicions reglamentàries.
Les Cooperatives amb Secció de Crèdit s'hauran d'atendre a una regulació econòmica i financera específica, complementària a la que han d'observar com a societats. Es per això que s'estableixen sengles coeficients de garantia i d'inversió obligatòria a cobrir, aquest darrer, amb inversions qualificades per la Generalitat i que aniran dirigides exclusivament al finançament del medi rural, en el cas de les Cooperatives del Camp. Igualment, queda regulat el règim d'operacions actives amb la Cooperativa i amb els socis. Les obligacions d'informació respecte dels socis i de l'autoritat econòmica, la dotació d'un fons per a la previsió dels riscs d'insolvència i l'adaptació d'un Pla Comptable homologat per la Conselleria d'Economia i Hisenda completen la regulació susdita.
Pel que fa a l'actuació inspectora i sancionadora ha calgut la intervenció conjunta de l'autoritat econòmica i de la que té encomanat el control global de les cooperatives, per ser la Secció de Crèdit una part integrant d'aquelles, atés que l’examen aïllat no seria representatiu. Igual ment, es considera l'oportunitat de fer auditories externes, en consonància amb les necessitats creixents de transparència i control de qualsevol organització societària, incrementades en aquest cos pel caràcter financer de l'activitat.
La darrera part d'aquesta norma legal, disposa la creació d'un Consorci Valencià de Cooperatives amb Secció de Crèdit, cosa que representa la major innovació de la Llei, i suposa la creació d'un mecanisme de protecció dels socis dipositants, en el qual s'inclou l'aportació financera de la Generalitat Valenciana.
El Consorci es constitueix com un organisme autònom adscrit a la Conselleria d'Economia i Hisenda i serà regit per un Consell paritari de representants de les Cooperatives adherides i de l'Administració Autonòmica. La finalitat principal del qual serà assegurar la solvència i millorar el funcionament de les Cooperatives amb Secció de Crèdit, per tal de potenciar l'eficàcia i el bon compliment de la funció econòmica i social. Per això el Consorci els hi prestarà assessorament tècnic, administratiu, organitzatiu i comptable, alhora que gestionarà sengles Fons d'iliquiditat i de Garantia. El primer n'atendrà els problemes puntuals d'iliquiditat tot possibilitant una actuació prèvia a la intervenció del Fons de Garantia, el qual acomplirà una funció asseguradora del fons dels socis dipositats en la Secció de Crèdit.
Finalment, en la Disposició Transitòria, hom preveu la fixació d'un període d'adaptació per tal que les Cooperatives amb Secció de Crèdit existents actualment adeqüen el seu funcionament d'acord amb el que estableix aquesta Llei d'una manera progressiva i gradual, sense interrupcions innecessàries en la tasca que desplegaren.
TITOL I
Disposicions Generals
Article 1.r
1. Les Cooperatives que exercesquen la seua activitat en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana podran dotar-se d'una Secció de Crédit que, sense tenir personalitat jurídica independent de la Cooperativa de la qual forma part, actuarà com a intermediari financer i limitarà les seues actuacions actives i passives al si de la Cooperativa i als seus socis. Igualment, i per tal de realitzar una millor gestió dels fons dels socis, les Cooperatives amb Secció de Crèdit podran col·locar els seus excedents de Tresoreria en dipòsits en altres intermediaris financers, fons públics i valors emesos per empreses públiques.
2. Únicament les Cooperatives que constituesquen una Secció de Crèdit, segons la normativa establerta en aquesta Llei, podran utilitzar l'expressió "Secció de Crèdit", la qual precedirà la denominació, en aquells assumptes relacionats amb l'activitat específica d'intermediació financera que desenvolupen.
3. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit s'ajustaran en el seu funcionament a allò establert en aquesta Llei i en les normes que la desplegaren, sense perjudici del sotmetiment a la legislació general vigent en matèria de Cooperatives i supletòriament a la normativa reguladora de les Cooperatives de Crèdit en allò que els siga d'aplicació.
Article 2.n
Les Cooperatives que vulguen constituir una Secció de Crèdit hauran de sol·licitar l'autorització prèvia a la Conselleria de Economía y Hacienda acompañando la documentación que normativamente se señale.
Article 3.r
Les Cooperatives amb Secció de Crèdit hauran d'inscriure's en un registre especial que es durà en la Conselleria d'Economia i Hisenda, sense perjudici de la inscripció prèvia en el Registre General de Cooperatives de la Conselleria competent en matèria de Treball.
Article 4.t
Les Cooperatives amb Secció de Crèdit hauran de designar un Apoderat que, amb la suficient capacitat tècnica, se n'ocupe de la gestió ordinària de la Secció de Crèdit. A partir d'un cert volum de dipòsits, la quantia del qual serà fixada per la Conselleria d'Economia i Hisenda, serà obligatòria la designació d'un Director amb dedicació exclusiva als assumptes de la Secció de Crèdit. En ambdós casos el nomenament, acompanyat de la justificació de la capacitat tècnica de l'Apoderat o Director haurà de ser comunicat a la Conselleria d'Economia i Hisenda a efectes del registre especial que es contempla en l'article anterior.
TITOL II
Regulació econòmica i financera
Article 5.é
El Consell- de la Generalitat, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, podrà fixar una proporció determinada entre les inversions realitzades per la Secció de Crèdit i els recursos propis de la Cooperativa. Aquesta proporció podrà ser variada en el temps, per la Conselleria d'Economia i Hisenda, per tal de salvaguardar un adequat nivell de solvència de les Cooperatives amb Secció de Crèdit, dins dels límits marcats pel Consell els quals mai no superaran els vigents per a les Cooperatives de Crèdit.
Article 6.é
Les Cooperatives amb Secció de Crèdit seran obligades a mantenir un coeficient de disponibilitats liquides que assegure la liquiditat d'aquesta Secció. El Consell de la Generalitat fixarà l'esmentat coeficient a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, el qual mai no podrá ser superior a l'establert pel Banc d'Espanya per a les Cooperatives de Crèdit.
Article 7é
A proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, el Consell de la Generalitat podrà fixar un coeficient d'inversió obligatòria de fins el 20 per cent dels dipòsits captats per la Secció de Crèdit. Aquest coeficient haurà de cobrir-se amb fons públics emesos per la Generalitat i amb préstecs de regulació especial, les condicions dels quals seran fixats per la susdita Conselleria. En el cas de les Cooperatives del Camp, aquestes inversions aniran dirigides exclusivament al finançament del sector agrari i a la millora del medi rural. Dins del límit anterior la Conselleria podrà modificar, amb caràcter general, la quantia del coeficient d'inversió quan concòrreguen circumstàncies excepcionals que així ho aconsellen.
Article 8 é
1. Les Cooperatives podran invertir els recursos obtinguts a través de la Secció de Crèdit en activitats de la Cooperativa fins un límit màxim global del 30 per cent d'aquests recursos. Cada operació creditícia instrumentada a favor de la Cooperativa amb càrrec dels recursos de la Secció de Crèdit serà objecte d'un acord del Consell Rector, vist l'informe previ de l'Apoderat o del Director de la Secció, i haurà d'establir el tipus d'interés a imputar a favor de la Secció de Crèdit que mai no podrà ser inferior al bàsic del Banc d'Espanya. L'esmentat acord constarà expressament en l'acta de la sessió en què siga adoptat.
2. Per a superar el límit establert en el paràgraf anterior caldrà l'autorització expressa de la Conselleria d'Economia i Hisenda, la qual s'haurà de sol·licitar per una petició motivada. Aquesta Conselleria mai no podrà autoritzar un límit superior al 70 per cent.
3. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit podran dedicar recursos captats per aquesta Secció a inversions en immobilitzat de la Cooperativa, amb caràcter transitori i amb l'autorització prèvia de la Conselleria d'Economia i Hisenda, la qual haurà de pronunciar-se sobre la petició motivada de la Cooperativa sol·licitant. En qualsevol cos el límit màxim per a inversions d'immobilitzat es fixa en el 25 per cent dels saldos de dipositants en la Secció de Crèdit.
Article 9.é
1. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit podran efectuar préstecs als socis per a qualsevol finalitat, llevat de les operacions destinades a inversions en sectors productius aliens a l'activitat de la Cooperativa. La concessió de cada préstec serà objecte d'un acord del Consell Rector amb l'informe previ de l'Apoderat o del Director de la Secció, el qual constarà en acta.
2. Sense perjudici del que estableix l'article anterior, les Cooperatives amb Secció de Crèdit no podran prestar més del 5 per cent del diposit a un únic soci o a un grup de socis que per l'especial vinculació mútua constituesquen una unitat de risc. Excepcionalment, la Conselleria podrà autoritzar operacions que superen el límit de risc establert sense que mai no ultrapasse el 10 per cent.
3. El Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, podrà fixar l'impost màxim dels recursos de la Secció de Crèdit que les Cooperatives podran destinar a préstec s a un termini superior a un any.
4. El nivell màxim de risc de signatura que poden assumir les Cooperatives amb Secció de Crèdit podrà ser regulat reglamentàriament per la Conselleria d'Economia i Hisenda. Aquest mai no podrà ser superior al volum dels recursos propis de la Cooperativa.
5. La Conselleria d'Economia i Hisenda, per resolució motivada, podrà modificar i fins i tot revocar les autoritzacions concedides d'acord amb el que disposa aquest article i l'anterior.
Article 10
1. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit faran constar d'una forma clara l'expressió "Secció de Crèdit" en els documents que expedesquen en favor dels socis dipositants i en qualsevol referència documental o pública que facen a aquesta Secció.
2. Igualment, informaran els socis de les condicions econòmiques que apliquen a les operacions actives i passives, a més de la informació que han de facilitar obligatòriament a l'Assemblea General.
Article 11
1. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit no podran finançar pèrdues sofertes en el transcurs de l'activitat econòmica amb càrrec als dipòsits de la Secció de Crèdit. Aquests no tindran mai la consideració de recursos propis de la Cooperativa front a tercers, sinó que mantindran clarament el caràcter d'exigibilitat.
2. S'autoritza el Consell de la Generalitat per tal que, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, determine per via de reglament que l'aplicació obligatòria d'excedents nets de les Cooperatives s'amplie, per a les que tinguen Secció de C rèdit, amb un percentatge addicional no superior al 20 per cent dels excedents imputables a l'esmentada Secció. Aquests recursos seran destinats a reserves per a la previsió de riscs d'insolvència relacionats exclusivament amb la Secció de Crèdit.
3. La Conselleria d’Economia i Hisenda podrà dictar les disposicions per a la qualificació de les partides d'actiu, atenent el grau de seguretat, i respecte a la cobertura amb fons addicionals de previsió per a la insolvència.
Article 12
1. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit hauran de gestionar-la de manera autònoma i els estats comptables s'hauran d'elaborar independentment, sense perjudici de la comptabilitat general de la Cooperativa.
2. Les Cooperatives amb Secció de Crèdit remetran a la Conselleria d'Economia i Hisenda la informació financera i comptable de la Secció de Crèdit i del conjunt de la Cooperativa amb les característiques i la periodicitat establertes. La Conselleria d'Economia i Hisenda queda facultada per a disposar la forma en què hagen d'elaborar-se els balanços i els comptes de resultats públics i confidencials, i per a definir el significat i el contingut de cadascuna de les partides dels esmentats estats financers.
TITOL III
Actuació inspectora i sancionadora
Article 13
1. La Conselleria d'Economia i Hisenda podrà establir l'obligació periòdica o puntual de les Cooperatives amb Secció de Crèdit a efectuar auditories externes especialment referides a l'actuació financera desplegada per la Secció de Crèdit.
2. Igualment, podrà inspeccionar directament l'activitat de les Seccions de Crèdit, tot efectuant les investigacions que calguen, i tindrà la col·laboració de la Conselleria competent en matèria de Treball quan la inspecció haja d'estendre's a altres àmbits d'actuació de la Cooperativa.
3. La resolució sancionadora, en allò referent a les matèries regulades per aquesta llei, serà presa conjuntament per la Conselleria d'Economia i Hisenda i per la competent en matèria de treball, en el marc de la legislació general de Cooperatives.
TITOL IV
Consorci Valencià de Cooperatives
amb Secció de Crèdit
Article 14
1. Hom crea el "Consorci Valencià de Cooperatives amb Secció de Crèdit", com a organisme autònom adscrit a la Conselleria d'Economia i Hisenda, el qual té atribuïdes les funcions i comeses establertes en aquesta Llei.
2. El Consorci Valencià de Cooperatives amb Secció de Crèdit, com a entitat de Dret Públic, tindrà personal i tat jurídica pròpia i autonomia econòmica i administrativa per a l'assoliment de les seues finalitats i per a la gestió del seu patrimoni.
Article 15
El Consorci tindrà com a finalitat assegurar i millorar la solvència de les Cooperatives que s'hi integren, tot procurant la defensa dels dipòsits de les seues Seccions de Crèdit.
Article 16
Per tal d'assolir les finalitats encomanades, el Consorci durà a terme les funcions següents:
a) Gestionar un "Fons de Garantia de les Cooperatives amb Secció de Crèdit".
b) Gestionar un "Fons d'Iliquiditat de les Cooperatives amb Secció de Crèdit".
c) Qualsevol altra funció que li puga ser atribuïda per a l'assoliment de les finalitats esmentades en l'article anterior, i també de les atribuïdes per aquesta Llei a la Conselleria d'Economia i Hisenda que li siguen delegades per aquesta.
Article 17
El Fons de Garantia de les Cooperatives amb Secció de Crèdit té com a finalitat assegurar els dipòsits dels socis en la Secció de Crèdit de les Cooperatives fins el límit establert pel Consorci i serà finançat a parts iguals per les aportacions de les Cooperatives amb Secció de Crèdit i de la Generalitat. L'aportació de cada Cooperativa serà directament proporcional al volum de dipòsits de la seua Secció de Crèdit.
Article 18
El Fons d'Iliquiditat es constituirà amb la finalitat de recolzar les Cooperatives amb Secció de Crèdit respecte dels problemes de liquiditat de la susdita Secció, possibilitant una actuació prèvia a la utilització del Fons de Garantia. El Fons d'Iliquiditat tindrà un caràcter solidari. Les aportacions de les Cooperatives amb Secció de Crèdit al Fons d'Iliquiditat seran computables a efectes del compliment del coeficient que s'estableix en l'article 6.é La quantia d'aquestes aportacions, així com la materialització del Fons d'Iliquiditat, es determinaran reglamentàriament pel Consell a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article 19
1. L'estructura bàsica del Consorci serà constituïda pels òrgans següents:
a) El Consell Rector.
b) El Director General.
c) Els gestors dels Fons de Garantia i Iliquiditat.
2. El Consell Rector és l'òrgan superior de Govern del Consorci i serà constituït per un nombre paritari de vocal s representants de les Cooperatives adherides a proposta d'aquestes i de l'Administració Pública. Entre els representants de l'Administració, els quals seran nomenats pel Consell de la Generalitat Valenciana, hi haurà, necessàriament, un representant de la Conselleria competent en matèria de Treball, un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i un representant de la Conselleria d'Economia i Hisenda. La presidència del Consell Rector correspondrà a la representació de la Conselleria d'Economia i Hisenda, la qual tindrà vot de qualitat en les deliberacions del Consell.
3. El Director General tindrà cura de l'execució i gestió diària de les tasques del Consorci, d'acord amb les directrius emanades del Consell Rector, al qual retrà compte detallat de la seua actuació. Igualment, actuarà com a Secretari del Consell Rector, amb veu però sense vot, el qual podrà acordar lliurement el seu nomenament i l'eventual separació del càrrec.
Article 20
1. Els recursos del Consorci estaràn formats pels conceptes següents:
a) Les consignacions previstes en els Pressupostos de la Generalitat per aquesta finalitat.
b) Les contribucions de les Cooperatives amb Secció de Crèdit en un import equivalent.
c) Les rendes i els productes generats pels Fons de Garantia sempre que el Consell Rector decidesca la cessió total o parcial.
d) Les atribucions procedents dels serveis realitzades pel Consorci.
e) Les rendes i els productes que generen els béns i els valors que integren el patrimoni del Consorci.
f) Qualsevol altres recursos atribuïts o que puguen atribuir-se-li.
2. Aquestos recursos, en tot cas, es destinaran a les despeses i inversions que anualment se recullen en el pressupost de l Consorci Valencià de Cooperatives amb Secció de Crèdit.
DISPOSICIO TRANSITORIA PRIMERA
Les Cooperatives que actualment disposen de Secció de Crèdit hauran de comunicar-ho a la Conselleria d'Economia i Hisenda en el termini màxim de dos mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, tot adjuntant la documentació següent:
a) Els estatuts de la Cooperativa.
b) Una memòria breu que indique l'evolució de la Cooperativa i de la Secció de Crèdit des de la fundació, i també les activitats principals que constituesquen l'objecte social de la Cooperativa.
c) La relació dels membres del Consell Rector.
d) Un balanç de la situació i el compte dels resultats de la Cooperativa i de la Secció de Crèdit corresponents als dos darrers exercicis.
La Conselleria d'Economia i Hisenda determinarà els terminis per a ajustar el funcionament de les esmentades Cooperatives amb Secció de Crèdit a al lo que disposa aquesta Llei.
DISPOSICIO TRANSITORIA SEGONA
En tant que les circumstàncies ho aconsellen, la proporció a què fa referència l'article cinquè tindrà en compte com a punts de referència els dipòsits captats per la Secció de Crèdit i els recursos propis de la Cooperativa. L'aplicació del susdit article, en els termes exactes, serà decidida pel Consell de la Generalitat, el qual lliurement determinarà l'oportunitat de l'aplicació.
DISPOSICIO TRANSITORIA TERCERA
La Conselleria d'Economia i Hisenda establirà un calendari d'adaptació de les Cooperatives amb Secció de Crèdit actualment existents a la normativa que s'estableix en l'apartat 3 de l'article vuité d'aquesta Llei.
DISPOSICIO TRANSITORIA QUARTA
El Consell de la Generalitat elaborarà el Reglament Orgànic de l Consorci Valencià de Cooperatives amb Secció de Crèdit en el qual s'establiran detalladament les condicions i els terminis que hauran de complir aquestes entitats per a integrar-se.
El Consorci no iniciarà la seua actuació fins que no haja estat aprovat el Reglament Orgànic.
DISPOSICIO ADDICIONAL
Les Cooperatives amb Secció de Crèdit no podran incloure en la seua denominació les expressions "Cooperativa de Crèdit", "Caixa Rural" o altres anàlogues.
DISPOSICIO FINAL
S'autoritza el Consell de la Generalitat Valenciana per a dictar, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, les disposicions reglamentàries que calguen per al desplegament d'aquesta Llei.
Per tant ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 31 de maig de 1985.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea
Mapa web