Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol. [2005/X1244]

(DOGV núm. 4941 de 08.02.2005) Ref. Base de dades 0647/2005

DECRET 24/2005, de 4 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol. [2005/X1244]
Les Gorges del Cabriol, localitzades a l'oest de la província de València, són el resultat geomorfològic que el riu amb el mateix nom ha llaurat durant segles sobre el massís rocós format per estrats calcaris i dolomítics. Aquests mateixos materials apareixen també en els denominats Cuchillos, però a causa de la diferent disposició adquireix un relleu distint i molt característic.
Aquest paratge, que té el riu Cabriol com a eix vertebrador, forma límit natural entre Castella-la Manxa i València. Es tracta d'una zona de gran interés, pel fet que està poc transformada per l'acció de l'home i per la presència d'aigua de gran qualitat. Gràcies a aquestes característiques s'han mantingut ecosistemes que alberguen espècies de flora i fauna de gran interés biològic. Aquest espai conté un mosaic de diferents ecosistemes com ho són els riparis, penyals i matolls, amb un alt valor ambiental i molt rics en espècies singulars.
La presència continuada d'aigua, com a recurs natural, sempre porta associat l'aprofitament per part de l'home al llarg de la història. En diferents punts del llit del Cabriol, principal afluent del riu Xúquer, es localitzen nombrosos vestigis de l'arquitectura fluvial de diferents èpoques. Entre aquesta arquitectura, que comprén períodes des dels romans fins a obres d'enginyeria moderna, cal destacar el pont de Vadocañas, construcció del segle XVI assentat sobre una base romana. Altres infraestructures hidràuliques d'importància en aquest paratge són: la sénia dels Basilios, la presa de Contreras, i l'abandonada central del Retorno. Entre altres, l'auge de l'aprofitament recreatiu dels corrents del llit del riu Cabriol fa d'aquest un recurs important per a la zona.
El conjunt de les Gorges del Cabriol està denominat com a lloc d'interés geològic de la província de València per les seues singularitats geològiques, com són les mateixes Gorges i els Cuchillos. El riu llaura un profund barranc sobre les calcàries i dolomies del cretaci superior, la vall s'eixampla en passar a materials guixencs i detrítics. Aquest barranc, de vessants amb pendents molt pronunciats i farallons verticals de gran alçada, dóna lloc a un paisatge únic, irrepetible i insubstituïble. A aquestes característiques han d'afegir-se les considerables sinuositats del traçat del llit que conforma un paisatge de gran bellesa i única en el conjunt de terres valencianes. La formació geològica d'enorme singularitat denominada els Cuchillos, està originada per l'erosió de les parts més blanes de la roca, i es genera d'aquesta manera una espectacular cresta vertical.
Els hàbitats més importants de la zona estan associats a l'ambient fluvial i als penya-segats que els envolten (gorges i agulles) i amb un alt valor ambiental. La vall del Cabriol és el bosc de ribera millor conservat de les nostres terres, format per boscos de galeries de xops, salzes i tamarits. Al costat d'aquests boscos d'especial singularitat creixen canyes, juncs i canyís. Les parets rocoses que envolten el llit del riu estan cobertes d'un dens bosc de pi blanc (Pinus halepensis), amb presència puntual de carrasques (Quercus ilex sup. Rotundifolia) i roures valencians (Quercus faginea). El bosc és molt ric en espècies mediterrànies com són el romer, el llentiscle, l'arboç, el boix, la savina turífera, etc.
A nivell faunístic aquest enclavament presenta un interés excepcional, tant pels hàbitats dels cingles, com pels hàbitats associats al riu, els dos amb nombroses espècies catalogades d'interés. Ací s'agrupa la representació més notable de rapaces de tota l'àrea central de la Comunitat Valenciana, entre aquestes destaquen l'àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), àguila reial (Aquila chrysaetos) i el mussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat d'aus rapaces ha motivat la declaració de les Gorges del Cabriol com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) dins de la xarxa Natura 2000. El riu Cabriol constitueix, així mateix, una de les millors reserves faunístiques fluvials del la Comunitat Valenciana, amb referències recents a presència de la llúdria (lutra lutra), cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes) i poblacions d'una espècie de rellevant interés, la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), entre moltes altres altres espècies no de menor importància.
Per aquestes raons, i d'acord amb el que preveu la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge va acordar, per mitjà de Ordre d'11 de juny de 2004, iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de les Gorges del Cabriol. Cal recordar que, segons la mencionada llei, els PORN es configuren com a instruments fonamentals per a una correcta planificació dels recursos naturals, en l'article 32 i següents de la llei s'hi estableix el concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.
D'acord amb aquesta normativa, i ateses les rellevants característiques ambientals del riu Cabriol, a les quals s'ha fet referència anteriorment, s'ha elaborat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals d'aquest àmbit. La tramitació s'ha completat segons el que estableix l'article 36 de l'anteriorment citada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. També, segons l'article 36.2 d'aquesta norma, el PORN ha sigut sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
Per tot això, una vegada complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 4 de febrer de 2005,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la normativa del pla esmentat.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la descripció gràfica de la zonificació del pla esmentat.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 4 de febrer de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ANNEX I
Normativa del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol
TÍTOL I
DISPOSICIONS PRELIMINARS
Article 1. Naturalesa del PORN
El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de les Gorges del Cabriol, en endavant PORN, es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de l Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
El present pla té com a finalitat l'ordenació general dels recursos naturals de les Gorges del Cabriol i posar en valor aquest paratge per al gaudi i ús públic, sense menyscabar els drets legítims dels titulars dels terrenys i els recursos naturals.
Article 3. Àmbit territorial
La delimitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals coincideix parcialment amb els termes municipals de Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel. La descripció textual dels límits del pla és la següent:
S'estableix el punt d'inici en el punt d'intersecció dels termes municipals de Villargordo del Cabriel i Venta del Moro, en la transversal del riu Cabriol. Des d'aquest punt, en el sentit antihorari, la delimitació del PORN és la següent:
– Segueix per la línia de límit de terme entre Venta del Moro i Requena, que coincideix en molts casos amb la transversal del riu Cabriol, fins a arribar a la intersecció amb la carretera N-330, entre els municipis de Requena i Almansa.
– Continua seguint el traçat de l'esmentada carretera fins a arribar a la intersecció amb la carretera CV-446.
– Pren aquesta carretera en direcció a Campo Arcís, fins que, després de travessar els nuclis urbans de Campo Arcís i Los Duques, arriba a la intersecció amb la carretera N-322.
– En aquest punt segueix el traçat de la carretera N-322, direcció Albacete, fins a arribar a la intersecció amb la carretera CV-475, a Los Cojos i Casas de Pradas.
– Segueix per aquesta carretera travessant el nucli de Los Cojos, fins a intersectar amb la CV-459.
– Continua per la carretera CV-459 cap a Casilla de Moya, direcció NO, fins a arribar a una pista forestal que naix a mà dreta, entre els PK 15 i 16, sota les faldes del Puntal Merino.
– Pren aquesta pista fins a arribar al límit de la forest d'utilitat pública V98 “Puntal de los Caracoles”.
– Avança seguint el límit d'aquesta forest, en direcció NO, fins que aquest límit intersecta amb la carretera CV-458.
– Continua per aquesta carretera en direcció a Casas de Moya fins que, passats uns 200 metres del PK 6, pren a mà esquerra el camí denominat “Camí de Casas de Moya a Villargordo”, deixant a mà esquerra un repetidor de Telefònica.
– Segueix el camí en direcció a Villargordo del Cabriel fins a la intersecció amb el camí de la Casilla del Cura, que pren a mà esquerra, i passa una masia al costat del camí, fins a arribar a una segona masia, des d'on ix una pista a mà esquerra en direcció S, que intersecta amb el límit de la forest d'utilitat pública V97 El Pinarazo.
– Continua per aquesta pista fins a la intersecció amb la forest d'UP V97. Des d'aquest punt avança seguint el límit del forest en direcció NO, fins a la intersecció amb el límit del terme municipal de Villargordo del Cabriel. Aquest punt coincideix amb la intersecció entre la forest d'UP V97, la línia de límit de terme municipal entre Villargordo del Cabriel i Venta del Moro i la forest d'UP V99 Peñas Blancas.
– Des d'ací segueix el límit de la forest V99 en direcció N, deixant a mà esquerra un xicotet turó i just darrere d'aquest l'Alt de Moluengo, fins a arribar al punt de coordenades UTM 634.202, 4.373.050, on pren durant escassos metres el traçat d'un camí que arriba fins un encreuament de tres camins en el punt de coordenades UTM 634.188, 4.373.150, on torna a prendre el límit de la forest d'UP V99, a l'altura d'un xicoteta sitja quadrada.
– Segueix el límit de la forest fins a arribar a l'encreuament amb el camí de la Fuencaliente (CV-4760), situat al N del nucli urbà de Villargordo del Cabriel. En aquest punt, el traçat intersecta amb la línia de cota 830 m.
– Avança des d'ací d'acord amb el traçat de la corba de nivell 830 m. en direcció N fins a arribar a l'encreuament amb la línia de terme municipal entre Villargordo del Cabriel i Camporrobles.
– Finalment, segueix el traçat del límit de terme fins a arribar al punt d'inici d'aquesta delimitació, en la intersecció entre els termes de Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.
L'àrea del futur Parc Natural coincideix amb la zona denominada en aquest pla com a zona de protecció, i que es descriu textualment a continuació:
S'estableix el punt d'inici en el punt d'intersecció dels termes municipals de Villargordo del Cabriel i Venta del Moro, en la transversal del riu Cabriol. Des d'aquest punt, en el sentit antihorari, i coincidint amb els límits del PORN, la delimitació de l'àmbit del futur Parc és la següent:
– Igual que el límit de l'àmbit del PORN, avança coincidint amb el límit de terme municipal de Venta del Moro i després de Requena, fins que després de separar-se del llit del riu Cabriol, abans d'arribar a la intersecció amb el límit de terme de Cofrentes, la línia de terme intersecta amb un camí a mà esquerra que porta a Casa de Cuéllar i Casas del Río.
– Pren aquest camí en direcció a Casas del Río, deixant a mà esquerra el pic de la Umbría del Moro, fins a arribar al nucli urbà de Casas del Río.
– Des d'ací pren la carretera CV-442 en direcció a Requena. Segueix el seu traçat travessant el barranc del Muchacho i deixant a mà esquerra Casas de la Manchega, fins que intersecta amb el camí ramader denominat assagadori Reial d'Hortolà.
– Pren el traçat del camí ramader a mà esquerra fins a la intersecció amb la carretera CV-443.
– Segueix per aquesta carretera en direcció Penén de Albosa, fins que uns 200 metres després de travessar el nucli urbà de Penén de Albosa, pren una pista forestal a mà dreta.
– Segueix aquesta pista, prenent la primera desviació d'aquesta a la dreta, i continua el seu traçat durant aproximadament 2 quilòmetres. En aquest punt, ja en les proximitats del límit de la forest d'UP V-1084, naix un xicotet camí a mà esquerra, que pren durant uns 60 metres, fins a intersectar amb el límit de l'esmentada forest d'UP.
– Segueix el traçat del límit de la forest d'UP V-1084 Ganaciendas, cap al nord, i arriba l'extrem més occidental a la intersecció amb la carretera N-322, deixant enrere i a mà dreta l'alt de Cabeza del Fraile. Continua pel límit de la forest, que a partir d'aquest punt coincideix amb l'antic traçat de la carretera N-322, fins a arribar a un punt del límit de la forest ubicada uns 60 metres al sud del punt de coordenades UTM 643.411, 4.362.998, on coincideixen el límit de la forest, i els traçats antic i actual de la N-322, on naix una pista forestal a mà dreta.
– Continua pel traçat principal d'aquesta pista, menyspreant els múltiples camins que naixen a dreta i esquerra, durant aproximadament 3'3 quilòmetres. En el punt de coordenades UTM 641.912, 4.364.170, el camí principal es bifurca en dues pistes, una direcció O i una altra NE. Segueix aquesta última fins a arribar, a uns 1'5 quilòmetres de la bifurcació, a un encreuament de quatre camins.
– En aquest encreuament pren la via de l'esquerra denominada camí de Vilarroya, la qual segueix fins a arribar, en el punt de coordenades UTM 642.881, 4.365.769, a una bifurcació en què pren la via de l'esquerra, direcció O, vorejant la partida d'El Collado.
– Segueix aquesta pista fins al final del seu recorregut.
– Des d'ací segueix pel límit d'una massa forestal que queda a mà esquerra, i que limita amb una zona de cultius a mà dreta, fins a arribar al punt de coordenades UTM 641.541, 4.366.073.
– Des d'aquest punt naix una senda que acaba a uns escassos 100 metres d'una pista forestal, camí de Casas Pradas a Retorno, i que a mà dreta s'observa un xicotet turó, seguint aquesta senda fins a la intersecció amb la pista forestal. S'observa que la senda desapareix en els seus últims 100 metres, se seguirà en línia recta des del final d'aquesta senda, UTM 640.913, 4.366.220, fins a la pista anteriorment indicada.
– Continuant per aquesta pista forestal s'arriba a la intersecció amb la carretera CV-459, se segueix aquesta en sentit Casas Pradas fins a arribar a una pista forestal que naix a mà esquerra entre els punts quilomètrics 15 i 16, sota les faldes del Puntal Merino. En aquest punt coincideix amb el límit del PORN.
– Pren aquesta pista fins a arribar al límit de la forest d'utilitat pública V98 Puntal de los Caracoles.
– Avança seguint el límit d'aquesta forest, en direcció NO, fins que aquest límit intersecta amb la carretera CV-458.
– Continua per aquesta carretera en direcció a Casas de Moya fins que, passats uns 200 metres del PK 6, pren a mà esquerra un camí denominat camí de Casas de Moya a Villargordo, deixant a mà esquerra un repetidor de telefònica.
– Segueix el camí en direcció a Villargordo del Cabriel fins a la intersecció amb el camí de la Casilla del Cura, que pren a mà esquerra, passant una masia al costat del camí, fins a arribar a una segona masia, des d'on naix una pista a mà esquerra en direcció S, que intersecta amb el límit de la forest d'utilitat pública V97 El Pinarazo.
– Continua per aquesta pista fins a la intersecció amb la forest d'UP V97. Des d'aquest punt avança seguint el límit de forest en direcció NO, fins a la intersecció amb el límit del terme municipal de Villargordo del Cabriel. Aquest punt coincideix amb la intersecció entre la forest d'UP V97, la línia de límit de terme municipal entre Villargordo del Cabriel i Venta del Moro i la forest d'UP V99 Peñas Blancas.
– Des d'ací segueix el límit de la forest V99 en direcció N, deixant a mà esquerra un xicotet turó i just darrere d'aquest l'Alt de Moluengo, fins a arribar al punt de coordenades UTM 634.202, 4.373.050, on pren durant escassos metres el traçat d'un camí que arriba fins un encreuament de tres camí en el punt de coordenades UTM 634.188, 4.373.150, on torna a prendre el límit de la forest d'UP V99, a l'altura d'un xicoteta sitja quadrada.
– En aquest punt el límit descrit deixa de coincidir amb el límit del PORN. Segueix el límit de forest pública fins a intersectar amb la vora exterior de la carretera N-III. Seguint aquesta vora en sentit oest continua el límit fins a la intersecció amb la línia de terme municipal de Villargordo del Cabriel i la província de Conca, coincidint amb el centre de la presa de Contreras.
– Finalment, segueix el traçat de la línia de terme municipal fins a arribar al punt d'inici de la delimitació, en la intersecció dels termes municipals de Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.
Article 4. Objectius del pla
1. El PORN és l'instrument que emmarca i encapçala la planificació ambiental, s'estableixen els objectius generals següents:
a) Establir una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i l'ús sostenible dels recursos naturals.
b) Protegir especialment els ecosistemes de singular valor natural i les espècies que es troben actualment en perill d'extinció o protegides en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Preservar els recursos hídrics.
d) Conservar els recursos edàfics i la coberta vegetal.
e) Restaurar els ecosistemes degradats, en especial els afectats per processos erosius o implantació d'infraestructures.
f) Establir una adequada protecció del sòl per a fins agraris i forestals que asseguren el manteniment del seu potencial biològic i de la seua capacitat productiva.
g) Compatibilitzar l'ús social, recreatiu i cultural del futur Parc Natural amb la seua conservació, com també amb el manteniment de les seues capacitats productives.
h) Facilitar la generació de condicions socioeconòmiques que possibiliten el desenvolupament de les comunitats locals i afavorisquen el seu progrés.
i) Revisar totes aquelles actuacions que hagen impactat negativament sobre el paisatge i el medi.
2. Els objectius específics del PORN per a l'àmbit territorial del futur Parc Natural de les Gorges del Cabriol són:
a) Protegir i recuperar els alts valors naturals i paisatgístics que el futur Parc Natural i el seu entorn posseeixen.
b) Establir mecanismes de gestió sostenible dels recursos naturals, compatibles amb la conservació dels valors ambientals.
c) Establir mesures que tendeixen a la regeneració de la vegetació natural.
d) Regular l'ús públic perquè siga compatible amb la conservació de l'espai protegit i no alterar els seus valors naturals.
e) Regular l'aprofitament cinegètic perquè siga compatible amb els criteris de protecció d'aquest pla.
Article 5. Contingut del PORN
El contingut documental d'aquest pla s'ajusta al que ha establit, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Efectes generals del PORN
1. Les determinacions del present pla seran obligatòries per als particulars i executives per a l'administració, en tot allò que afecte la conservació, la protecció o la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, des de l'entrada en vigor del decret d'aprovació del pla.
2. Les disposicions contingudes en les normes del present pla són d'aplicació directa a tot l'àmbit territorial del PORN. Les directrius i els criteris són indicadors per a l'elaboració i l'execució dels plans i la resta d'instruments que regulen l'ús i la gestió del futur Parc Natural, i assenyalen les activitats que s'han de regular necessàriament i els objectius concrets que s'han de recollir en aquests instruments.
3. Les directrius són criteris orientadors per a l'execució de les diferents actuacions sectorials que s'han d'efectuar en l'àmbit del PORN i, en particular, en l'àmbit del futur Parc Natural.
Article 7. Efectes sobre els instruments de desenvolupament del PORN
Les disposicions i previsions del PORN són vinculants per a l'elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG), plans tècnics i la resta d'instruments que puguen elaborar-se en desenvolupament i execució d'aquests.
Article 8. Efectes sobre els instruments i normes sectorials
1. Les normes, plans, programes i projectes sectorials vigents en el moment de l'entrada en vigor del PORN, o aprovats amb posterioritat a aquest, hauran d'adaptar-se a aquest pla en tot allò necessari en la mesura en què afecten recursos o valors expressament protegits per aquest pla.
2. Per a totes les restants matèries, no relacionades directament amb els recursos o valors expressament protegits per aquest pla, les previsions i disposicions del PORN tindran caràcter de directrius indicatives.
Article 9. Règim d'infraccions i sancions
El règim jurídic sancionador en l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de le Gorges del Cabriol serà el que estableixen els articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 10. Possibles indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació del present pla poden donar lloc a indemnització quan concórreguen, simultàniament, els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 11. Règim d'autoritzacions
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, els plans i els projectes l'execució dels quals requereix autorització prèvia de l'administració competent sobre espais naturals.
2. Aquesta autorització s'entén sense perjudici de les autoritzacions sectorials i de les llicències municipals que siguen preceptives per a determinades activitats.
3. Les sol·licituds d'autorització hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
– Identificació del sol·licitant.
– Descripció de l'actuació, s'inclouen les característiques tècniques i el període d'execució d'aquesta.
– Plànol o croquis de localització de l'activitat.
– Projecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 12. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència d'aquest pla és de vuit anys des del moment de l'entrada en vigor. Transcorregut aquest període, s'haurà de procedir a la revisió.
2. Una vegada conclosa la vigència del PORN, les seues determinacions continuaran en vigor, en forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o modificació de les determinacions del present pla poden realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per la citada Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 13. Àrea d'influència socioeconòmica
De conformitat amb el que estableix l'article 21 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara una àrea d'influència socioeconòmica del futur Parc Natural de les Gorges del Cabriol, l'àmbit de la qual comprén la totalitat dels municipis de Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.
TÍTOL II
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE RÈGIM DEL SÒL I DE L'EDIFICACIÓ
Article 14. Planejament urbanístic
1. Les normes del present pla prevalen sobre les contingudes en el planejament urbanístic que afecte territorialment l'àmbit del PORN.
2. L'establiment de normativa urbanística en l'àmbit del PORN tindrà expressament en consideració el següent:
a) La presència dels valors naturals protegits per aquest pla.
b) L'existència dels camins ramaders, amb les categories i les característiques atorgades en els projectes de classificació de camins ramaders, en aplicació de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
c) Els béns culturals que, pel seu interés per a la Generalitat, puguen ser objecte d'inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la tipologia establida en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 15. Règim del sòl i de l'edificació
1. Tot el sòl classificat en el moment de l'entrada en vigor del PORN com a no urbanitzable pel planejament municipal vigent es classificarà, a tots els efectes, com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
2. El règim del sòl no urbanitzable protegit en l'àmbit del PORN és l'establit per la legislació sectorial vigent en matèria de territori i activitat urbanística.
3. En l'àmbit del PORN no es permet l'edificació de nova planta, amb les següents excepcions, prèvia autorització de l'administració competent en espais naturals i en el cas de tractar-se d'actuacions no promogudes per la conselleria competent en matèria de medi ambient:
a) Edificacions i instal·lacions necessàries per al maneig de l'espai natural protegit, la gestió dels recursos naturals o la prevenció o extinció d'incendis.
b) Edificacions, instal·lacions i equipaments d'interés públic, d'iniciativa tant pública com privada.
c) Instal·lacions necessàries per al desenvolupament de les explotacions agràries.
4. La construcció i funcionament de les edificacions i instal·lacions permeses hauran d'efectuar-se de forma que es minimitze l'impacte sobre el paisatge, la flora, la fauna i el sòl. A l'efecte, els corresponents projectes hauran d'incloure mesures per a la protecció d'aquests elements i, en cas necessari, per a la restauració de les superfícies o els hàbitats afectats.
5. Les construccions permeses hauran de guardar harmonia amb l'arquitectura característica de la zona i amb la resta de les edificacions i instal·lacions ja existents en l'àmbit del PORN.
CAPÍTOL II
RÈGIM D'AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL
Article 16. Règim d'avaluació d'impacte ambiental
Els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim general d'avaluació d'impacte ambiental establit per la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, com també pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució d'aquesta llei.
TÍTOL III
NORMES I DIRECTRIUS RELATIVES A L'ORDENACIÓ
DELS RECURSOS NATURALS
CAPÍTOL I
DELS SÒLS I ELS RECURSOS GEOLÒGICS
Article 17. Objectius sectorials
1. Frenar l'erosió i evitar la pèrdua dels recursos edàfics i geològics.
2. Preservar els sòls, en particular els de vocació forestal, i restaurar les formacions forestals despoblades d'arbres i millorant les poblades d'arbres, principalment a zones amb risc d'erosió alt.
3. Restaurar les àrees degradades per activitats que hagen implicat moviment de terres o remoció del sòl.
Secció 1ª
Normes
Article 18. Activitat extractiva
En tot l'àmbit territorial del PORN no es permet l'atorgament de concessions per a explotacions mineres. Així mateix, no es permet la destrucció o el deteriorament de formacions geològiques singulars.
Article 19. Moviment de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre aquests últims les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenvolupament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'estableix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, pel fet de comportar moviments de terra, estan incloses en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 20. Protecció de bancals
En tot l'àmbit del PORN no es pot procedir a la destrucció de bancals i marges d'aquests que no estiguen relacionats amb construccions o instal·lacions autoritzades, o bé amb actuacions de conservació i millora del medi.
Article 21. Canvi d'ús
1. En l'àmbit del PORN no és admissible la rompuda de sòls per a l'establiment de noves àrees de cultiu en els terrenys forestals, definits com a tals per l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, com també els definits pel Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. No es permet la realització d'abancalaments de terrenys, excepte en projectes directament relacionats amb la conservació i millora del medi, la reforestació de sòls o la prevenció i defensa contra riscos naturals, quan les condicions tècniques de l'actuació facen inviables altres mecanismes alternatius.
Article 22. Restauració de talusos
Sempre que la realització d'una construcció o obra d'infraestructura vaja acompanyada de la generació de talusos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests per mitjà d'elements naturals i repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona.
Article 23. Acumulació de residus
En tot l'àmbit del PORN queden prohibides les acumulacions de qualsevol material en pendents, barrancs o llits que suposen un obstacle al lliure pas de les aigües i que comporten risc d'arrossegament de materials i substàncies, que puguen ser origen de processos erosius intensos.
Secció 2ª
Directrius
Article 24. Restauració de sòls
L'administració competent en espais naturals considerarà prioritàries, per a la seua regeneració i restauració, aquelles àrees els sòls de les quals es troben alterats, degradats o contaminats a causa de l'activitat a què han sigut sotmesos, com també aquells on els processos erosius siguen intensos.
Article 25. Estabilització i regeneració de sòls
D'acord amb el que preveu l'article 28 de la citada Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, l'administració competent en espais naturals promourà actuacions per a l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants i, en particular, dels proveïts de terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles.
CAPÍTOL II
DELS RECURSOS HÍDRICS
I EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC
Article 26. Objectius sectorials
1. Preservar i defensar els recursos hídrics superficials i subterranis de l'àmbit del PORN, especialment dins del futur Parc Natural, com a integrants del patrimoni ambiental d'aquest.
2. Mantenir les condicions naturals dels llits, rambles i barrancs.
3. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
4. Evitar la degradació de les aigües subterrànies i fomentar el seu ús sostenible.
5. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigua, per a contribuir a aconseguir l'adequada protecció ambiental de les aigües subterrànies.
Secció 1ª
Normes
Article 27. Domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant crescudes no ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres necesàries per a la gestió dels recursos naturals degudament autoritzades o promogudes per l'administració competent.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, està subjecta a informe vinculant de l'administració competent en espais naturals, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre aquest organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües. En el supòsit que les actuacions necessiten informes o autoritzacions d'organismes distints del competent en matèria hidràulica, l'esmentat informe de l'administració competent en espais naturals s'emetrà amb posterioritat a aquests.
3. En la zona de domini públic hidràulic, com també en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia, es conservarà la vegetació de ribera, i no es permet la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Les excepcionals tasques de neteja i desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran autorització prèvia de l'administració competent en espais naturals, de conformitat amb el que estableix l'apartat 1 d'aquest article.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la zona de servitud d'aquest per a instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents, o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permeten en aquest àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
Article 28. Aprofitament del domini públic hidràulic
1. De conformitat amb el que exposa la normativa estatal vigent, la utilització o l'aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en aquest requerirà la prèvia concessió o autorització de l'organisme de conca, de conformitat amb la normativa estatal vigent sobre aigües.
2. Les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en l'àmbit immediat de les fonts i brolladors existents en la zona de barrancs pròxims al riu hauran de garantir la seua permanència i respectaran la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les aigües hauran de garantir el manteniment d'un cabal mínim per al seu ús per les persones en trànsit i per la fauna silvestre.
Article 29. Abocaments
1. A fi de protegir el domini públic hidràulic i assegurar la qualitat de les aigües, queda prohibit abocar residus sòlids, runes o substàncies que constituïsquen perill de contaminació de les aigües o degradació del seu entorn, com també efectuar abocaments directes o indirectes que contaminen les aigües.
2. La construcció de foses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats sols podrà realitzar-se quan estiguen directament impermeabilitzades i es donen les garanties suficients que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i hi haja raons justificades que impedisquen la connexió a la xarxa de clavegueram.
Article 30. Captació d'aigües
Sense perjudici de l'autorització de l'organisme de conca exigit per la normativa d'aigües per a la captació d'aigües superficials o subterrànies en l'àmbit del PORN, serà necessari prèviament l'informe favorable de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
Secció 2ª
Directrius
Article 31. Recursos hidrològics
Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics del futur Parc Natural les establides en el Pla hidrològic per a la conca del Xúquer, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'aquests, protegir la seua qualitat, economitzar la seua ocupació i racionalitzar els seus usos en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals.
Article 32. Activitats recreatives
Ateses les característiques i potencialitats d'ús dels recursos hídrics en l'àmbit del futur Parc Natural, la realització d'activitats recreatives en els llits hídrics haurà de comptar amb l'autorització de l'organisme de conca i informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
Article 33. Delimitació del domini públic hidràulic
Mentre l'organisme de conca realitze les corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran conforme al que disposa la legislació sectorial d'aigües i de domini públic hidràulic.
CAPÍTOL III
DELS RECURSOS ATMOSFÈRICS
Article 34. Objectius sectorials
1. Preservar la qualitat de l'aire.
2. Minimitzar la contaminació acústica.
Secció 1ª
Normes
Article 35. Sorolls i vibracions
La generació de sorolls i vibracions produïts per l'activitat directa de les persones, animals domèstics i aparells domèstics o musicals en espais públics i en l'interior dels edificis haurà de mantenir-se dins dels límits que exigeix la legislació sectorial sobre la matèria.
Secció 2ª
Directrius
Article 36. Qualitat de l'aire
1. Per a autoritzar la implantació de qualsevol activitat, la conselleria competent en matèria de medi ambient haurà de tenir en compte que no comporte una degradació substancial de la qualitat de l'aire o de les condicions acústiques del medi.
2. Aquesta conselleria instarà les distintes administracions, dins de les seues respectives competències, a adoptar totes les mesures que calguen perquè les activitats que es desenvolupen en l'àmbit i entorn del futur Parc Natural no comporten un menyscabament de les seues condicions ambientals i, en particular, per a mantenir la qualitat i puresa de l'aire.
CAPÍTOL IV
DE LA FLORA I FAUNA SILVESTRES
Article 37. Objectius sectorials
1. Conservar, millorar i regenerar, si és el cas, els hàbitats naturals de fauna i flora, s'establiran les condicions per a l'evolució i desenvolupament adequats.
2. Conservar, restaurar i incrementar la diversitat biològica dels hàbitats, es garantirà la conservació de les espècies de la flora i la fauna silvestres, en especial les autòctones, s'entenen com a tals aquelles espècies, subespècies o varietats que han pertangut històricament a la fauna o flora de les Gorges del Cabriol.
3. Incrementar l'eficàcia dels mecanismes de protecció i recuperació específics per a les espècies rares, endèmiques i amenaçades.
Secció 1ª
Normes
Article 38. Conservació de fauna
1. Les determinacions del Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, constitueixen la norma general sobre conservació de la fauna en l'àmbit d'aquest PORN, en particular sobre classificació d'espècies als efectes del seu règim de protecció, plans de recuperació i conservació de fauna, règim de protecció de les espècies silvestres, excepcions a les mesures de protecció i règim d'autoritzacions, infraccions i sancions.
2. La gestió de les espècies cinegètiques està regulada per la normativa sectorial vigent sobre caça.
Article 39. Conservació de flora i vegetació
1. Sense perjudici de les determinacions de la normativa sectorial aplicable sobre flora i vegetació, es consideren protegides totes les formacions vegetals silvestres existents en l'àmbit del PORN. En conseqüència, no es permeten actuacions que tendeixen a la mort, la mutilació, el dany o el desarrelament de les espècies que les constitueixen, amb les següents excepcions:
a) Activitats pròpies de l'exercici ordinari de les explotacions forestal, agrícola i ramadera.
b) Intervencions sobre els sòls i la vegetació, autoritzades o promogudes per l'administració competent, relacionades amb la conservació i la gestió del medi o la prevenció i lluita contra incendis forestals.
c) Intervencions sobre els sòls i la vegetació vinculades a l'execució d'altres actuacions permeses, com construcció, adequació o millora d'edificacions, infraestructures de qualsevol tipus, equipaments o serveis.
2. La protecció a què es refereix l'anterior apartat 1 s'estén tant a la integritat de les plantes individuals com a l'estructura i composició florística de les distintes comunitats fitosociològiques.
3. Les determinacions de protecció no afecten la vegetació adventícia que acompanya els cultius, ni tampoc les formacions ruderals i nitròfiles acompanyants de camins, edificacions i altres àrees humanitzades.
Article 40. Recol·lecció de recursos naturals
Requereix autorització prèvia de la conselleria competent en materia de medi ambient:
a) La recol·lecció d'espècies de flora i fauna silvestres, amb l'excepció dels aprofitaments permesos.
b) La recol·lecció de minerals i fòssils, que es permet únicament amb fins científics o educatius.
c) La introducció d'espècies no autòctones de la flora silvestre.
d) La introducció, el trasllat o la solta d'espècies no autòctones de la fauna silvestre, sempre que no es prevegen en els plans tècnics de caça aprovats per l'administració competent.
Article 41. Altres mesures de protecció
A més de les mesures específiques de protecció per a espècies de flora i fauna incloses en la normativa vigent en la matèria, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir aquelles altres que considere oportunes per a la conservació dels recursos naturals en l'àmbit d'aquest pla.
Secció 2a
Directrius
Article 42. Gestió de vegetació i fauna
En la gestió de la vegetació i la fauna són d'aplicació les directrius marcades en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana i en l'Estratègia Nacional de Conservació de la Biodiversitat.
Article 43. Diversitat genètica
L'actuació de l'administració en favor de la preservació de la diversitat genètica del patrimoni natural es basarà principalment en els criteris següents:
a) Donar preferència a les mesures de conservació i preservació en l'hàbitat natural de cada espècie, es considera la possibilitat d'establir mesures complementàries fora d'aquest.
b) Control en la introducció i proliferació d'espècies, subespècies o races geogràfiques distintes a les autòctones, en la mesura que puguen competir amb aquestes, alterar la seua puresa genètica o els equilibris ecològics.
c) Concedir prioritat a les espècies i subespècies endèmiques, com també a aquelles altres l'àrea de distribució de les quals siga molt limitada, i a les migratòries.
Article 44. Actuacions silvícoles
Per a la conservació de la fauna, les actuacions silvícoles a les forests afavoriran les condicions per a la reproducció, la criança o la permanència de les distintes espècies.
Article 45. Espècies rares, endèmiques i amenaçades
La conselleria competent en matèria de medi ambient atendrà especialment la conservació i la regeneració de les poblacions d'espècies rares, endèmiques i amenaçades, es promouran en particular les actuacions necessàries per a evitar l'extinció d'aquestes últimes. Serà objecte d'atenció preferent, almenys, la protecció i la recuperació de peixos com la madrilla del Xúquer (Chondrostoma arrigonis), el cranc de riu ibèric (Autrapotamobius pallipes) i aus rapaces com l'àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), entre altres.
CAPÍTOL V
DELS RECURSOS FORESTALS
Article 46. Objectius sectorials
1. Amb caràcter general, tindran la consideració d'objectius sobre els recursos forestals en l'àmbit d'aquest pla els establits per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, i pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell de la Generalitat, pel qual es va aprovar el Reglament de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, a més dels objectius inclosos en el del Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. L'objectiu específic és l'establiment d'un programa de col·laboració entre l'administració competent en espais naturals i els titulars privats de terrenys forestals, en el marc del mecanisme de gestió del futur Parc Natural.
Secció 1ª
Normes
Article 47. Gestió de terrenys forestals
En l'àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals de titularitat tant pública com privada és l'establit, amb caràcter general per a tot l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 48. Plans de gestió forestal
En cas de canvi de titularitat de la forest, els projectes o plans de gestió forestal aprovats romandran vigents fins a la seua extinció o fins a la presentació d'un pla o projecte alternatiu per part de la nova propietat.
Article 49. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en el marc del mecanisme de gestió del futur Parc Natural i amb els mitjans materials i personals que s'hi destinen, promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals.
2. Per mitjà del suport tècnic, material i logístic a aquests titulars, les finalitats d'aquesta col·laboració són la millora i la racionalització de l'activitat forestal, la coordinació d'aquesta amb la gestió de l'espai protegit, la millora i adequació d'accessos als terrenys forestals i la prevenció d'incendis per mitjà de la gestió coordinada de les restes de poda i tala i de les activitats de neteja de sotabosc, entre altres actuacions o finalitats que puguen proposar-se.
Article 50. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, es regirà pel que ha disposat la normativa vigent respecte. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.
Article 51. Canvi d'ús forestal
1. El canvi d'ús forestal del sòl, s'entén per sòl o terreny forestal el definit en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, com també els definits pel Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana, necessitarà l'autorització de l'òrgan competent de la conselleria competent en matèria de medi ambient, de conformitat amb la legislació forestal.
2. La substitució de les espècies principals que constituïsquen masses poblades d'arbres o de matolls, en terrenys forestals, necessitarà autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient o, si és el cas, un pla tècnic o projecte d'ordenació aprovat per aquesta conselleria.
3. La reforestació dels terrenys desproveïts de vegetació necessitarà igualment un projecte de repoblació o pla tècnic aprovat per aquesta conselleria.
Secció 2ª
Directrius
Article 52. Política forestal
L'administració competent en espais naturals, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal, com també les contingudes en el Pla Forestal i en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada per la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, com també les definides pel Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana en tots els terrenys forestals inclosos en el futur Parc Natural, siguen públics o privats.
Article 53. Estratègia forestal
1. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'orientarà a aconseguir la conservació, la millora, la restauració i l'ordenat aprofitament de les forests, qualsevol que siga la titularitat. La gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
2. Les forests, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada, i s'hi haurà d'incloure conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament sostingut dels recursos naturals, garantint la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
3. En la gestió de la vegetació es donarà preferència a la protecció, la conservació, la regeneració, la recuperació i la millora de les masses d'espècies autòctones, de que tinguen un important paper protector i de les formacions i enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 54. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració, com:
a) La restauració de la coberta vegetal, per mitjà de la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecten la implantació i regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals despoblades d'arbres existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions poblades d'arbres.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals poblades d'arbres existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres d'hidrologia per a la consolidació de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 55. Residus de tractaments silvícoles
Serà recomanable, per a l'eliminació dels residus procedents de tractaments silvícoles, la trituració i la incorporació d'aquests al sòl per a fertilitzar les forests, com també el seu reciclatge, entre altres tècniques. De la mateixa manera, es potenciarà l'aprofitament o la reutilització, sempre que siga possible.
Article 56. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i lluita contra els incendis forestals, i amb aquest fi s'elaborarà i aprovarà el corresponent Pla de Prevenció d'Incendis Forestals, que serà elaborat i aprovat per la conselleria competent en matèria de prevenció d'incendis.
Article 57. Plans tècnics de gestió i millora forestal
S'ordenaran i milloraran les produccions forestals a les forests públiques, per mitjà dels adequats plans tècnics de gestió i millora forestal. S'haurà de potenciar la redacció i l'aprovació d'aquest tipus de plans per a terrenys forestals de propietat privada, sempre a instàncies dels propietaris.
Article 58. Ús públic en terrenys forestals
L'administració competent en espais naturals promourà l'ús de determinats espais de les forests públiques per al desenvolupament d'activitats recreatives, educatives i culturals, compatibles amb la conservació d'aquests.
CAPÍTOL VI
DELS RECURSOS RAMADERS
Article 59. Objectius sectorials
1. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
2. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos naturals per mitjà de la correcta assignació de les càrregues.
Secció 1ª
Normes
Article 60. Activitat ramadera
1. Amb caràcter general, l'activitat ramadera en l'àmbit del PORN està regulada per la normativa sectorial específica, per les determinacions sobre aquesta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
2. Per a l'àmbit del futur Parc Natural el Pla Rector d'Ús i Gestió pot establir disposicions addicionals a les indicades en l'apartat anterior.
Article 61. Granges de cria
En l'àmbit del PORN es permet la instal·lació de granges de cria intensiva i extensiva sempre que estiga d'acord amb el planejament vigent i dispose de l'autorització de la conselleria competent en matèria d'espais naturals, i sempre que no perjudique el desenvolupament normal de la fauna autòctona de la zona.
Article 62. Aprofitament ramader
1. L'aprofitament ramader només pot autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració de la coberta vegetal estiga assegurada.
2. No s'autoritzarà l'aprofitament ramader a zones repoblades o restaurades fins que el port de les masses repoblades en permeta la supervivència i la densitat de la coberta vegetal assegure el control de l'erosió.
Article 63. Limitacions temporals
La conselleria competent en matèria de medi ambient, en terrenys públics, pot limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries i ambientals així ho aconsellen.
Secció 2ª
Directrius
Article 64. Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana
Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader les establides en el Pla General d'Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana per al maneig de la ramaderia.
Article 65. Mesures de protecció dels recursos naturals
1. La conselleria competent en matèria de medi ambient prendrà les mesures necessàries i establirà les vies oportunes perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN i, en particular, del futur Parc Natural. Sense perjudici del que ha establit el Pla Forestal per a aquesta activitat, el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic de les pastures.
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral.
2. L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge haurà de tenir en compte les premisses següents:
a) La classe de bestiar elegit no ha de comportar cap perill per a la persistència i el normal desenvolupament de la vegetació pròpia de la zona.
b) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i aquest no ha de prolongar-se més enllà del necessari perquè el bestiar consumisca la producció estacional de pastures.
c) En calcular la càrrega ramadera es tindrà en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
3. La càrrega ramadera que pasture atendrà, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, com també l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
CAPÍTOL VII
DELS RECURSOS AGRÍCOLES
Article 66. Objectius sectorials
1. Compatibilitzar l'activitat agrícola amb el manteniment dels recursos naturals.
2. Propiciar l'adequada assignació d'usos del sòl i l'aprofitament sostingut dels recursos, conservant la coberta vegetal, el sòl, la fauna i els recursos hídrics.
3. Evitar la pèrdua o degradació per erosió del sòl cultivable.
4. Evitar la propagació de plagues i malalties.
Secció 1ª
Normes
Article 67. Activitat agrícola
L'activitat agrícola que hi haja dins de l'àmbit del PORN es considera compatible amb el règim d'ordenació d'aquest, amb caràcter general.
Article 68. Règim general
1. A l'activitat agrícola en l'àmbit del PORN són d'aplicació, amb caràcter general, les normes i directrius establides en matèria de conservació de sòls pels articles 17 a 25 d'aquestes normes.
2. En els terrenys forestals així definits per la legislació vigent sobre forests, no es permet la rompuda de terrenys amb finalitat agrícola.
Article 69. Productes fitosanitaris agrícoles
1. La utilització de productes fitosanitaris està regulada per la normativa sectorial vigent en la matèria, i correspon a la conselleria competent en matèria de medi ambient el seguiment i control d'aquesta.
2. En qualsevol cas, no estarà permesa la utilització de productes d'ampli espectre i alta persistència, ni aquells que presenten toxicitat manifesta contra els valors ecològics de la zona.
3. L'ús d'herbicides per mètodes no controlats, i especialment les fumigacions aèries que puguen perjudicar la vegetació o fauna requeriran autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les pertinents autoritzacions sectorials.
Secció 2ª
Directrius
Article 70. Agricultura sostenible
1. La utilització del sòl amb fins agrícoles haurà d'orientar-se al manteniment del potencial biològic i la capacitat productiva d'aquest, amb respecte als ecosistemes de l'entorn.
2. Les tasques mecàniques del sòl amb fins agrícoles seran realitzades per mitjà de tècniques que respecten l'estabilitat del sòl i la seua conservació.
3. Les directrius derivades de la reforma de la política agrària comunitària en matèria agrícola tindran la consideració de directrius bàsiques d'aplicació.
Article 71. Agricultura ecològica
Les administracions amb competència en l'ordenació de l'activitat agrícola fomentaran la introducció de pràctiques d'agricultura ecològica i integrada en els espais cultivats en l'àmbit del PORN.
CAPÍTOL VIII
DELS RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES
Article 72. Objectius sectorials
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos cinegètics i piscícoles, en forma compatible amb els objectius del PORN.
2. Garantir una adequada regulació de les activitats cinegètiques, per mitjà dels corresponents plans tècnics de gestió.
Secció 1ª
Normes
Article 73. Activitat cinegètica
Amb caràcter general, l'activitat cinegètica en l'àmbit del PORN està regulada per la seua normativa sectorial específica i per les disposicions que, en desenvolupament d'aquesta, emeta la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 74. Plans tècnics de caça
Els vedats de caça inclosos al futur Parc Natural es gestionaran conforme als corresponents plans tècnics.
Article 75. Ordres de veda
1. Amb independència del que disposen les ordres generals de vedes, la conselleria competent en matèria de medi ambient pot establir vedes temporals de caça per a determinades zones o poblacions faunístiques, amb caràcter excepcional quan circumstàncies ecològiques o d'un altre tipus així ho aconsellen per a salvaguardar la integritat dels ecosistemes.
2. De la mateixa manera, aquesta Conselleria pot autoritzar o promoure, excepcionalment, mesures de control sobre determinades espècies faunístiques, en les circumstàncies i amb les condicions establides per les normatives sectorials sobre caça i sobre fauna.
Article 76. Trasllat i solta d'espècies cinegètiques
La introducció, el trasllat i la solta d'espècies cinegètiques vives requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de medi ambient. L'emissió d'aquesta autorització haurà de tenir en consideració les directrius establides en el capítol IV del present títol.
Article 77. Malalties de la cabanya cinegètica
S'haurà d'informar la conselleria competent en matèria de medi ambient de tot brot de malaltia o epizootia detectada en la cabanya cinegètica, que ha de ser d'obligada declaració als organismes competents en matèria de sanitat animal.
Article 78. Ús d'armes
En l'àmbit del futur Parc Natural no es permet la utilització d'armes de foc amb finalitats no cinegètiques.
Secció 2ª
Directrius
Article 79. Mesures de protecció de la fauna silvestre
La conselleria competent en matèria de medi ambient prendrà les mesures oportunes perquè durant el transcurs de l'activitat cinegètica no es danye, moleste o altere la fauna silvestre no cinegètica, especialment les espècies protegides.
CAPÍTOL IX
DELS RECURSOS PAISATGÍSTICS
Article 80. Objectius sectorials
1. Minimitzar els impactes paisatgístics produïts per les activitats que es pretenguen portar a terme en àmbit del PORN i, en particular, al futur Parc Natural.
2. Recuperar les característiques paisatgístiques de les zones degradades per activitats realitzades amb anterioritat.
3. Identificar i protegir les fites geogràfiques i paisatgístiques de rellevància.
4. Preservar i incrementar la diversitat paisatgística.
Secció 1ª
Normes
Article 81. Recursos paisatgístics
La regulació dels recursos paisatgístics en el present pla es realitza a l'empara de la normativa sectorial autonòmica sobre espais naturals, territori i paisatge.
Article 82. Estructures publicitàries
1. No es permet la instal·lació de cartells de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, informatius o commemoratius que puguen menyscabar els valors paisatgístics, excepte els necessaris per a l'ús públic ordenat del medi, la gestió del futur Parc Natural, la seguretat vial i el normal acompliment de les activitats permeses pel PORN.
2. No s'hi autoritzarà la instal·lació de cartells informatius, elements commemoratius, o de publicitat recolzats o construïts sobre elements naturals com penyals, arbres, vessants o àrees de valor paisatgístic singular.
3. Per a tots els usos, activitats o elements que ja es troben instal·lats en àrees de singular valor paisatgístic, que siguen incompatibles o alteren actualment els valors paisatgístics, no podran renovar-se les concessions, autoritzacions o llicències vigents en l'actualitat.
Secció 2ª
Directrius
Article 83. Protecció del paisatge
Sense perjudici del que ha establit la normativa vigent en matèria de territori i paisatge, seran directrius relatives als recursos paisatgísticos les que segueixen:
a) En les àrees en què es produïsquen danys en el paisatge per la construcció d'infraestructures, la pressió antròpica o altres raons, s'aplicaran mesures de regeneració i restauració.
b) Es considerarà expressament l'afecció als valors paisatgístics a l'hora d'establir els criteris d'autorització de les activitats amb incidència sobre el paisatge.
CAPÍTOL X
DEL PATRIMONI CULTURAL
Article 84. Objectius sectorials
1. Considerar el patrimoni cultural del futur Parc Natural com un recurs més d'aquest.
2. Protegir el patrimoni de qualsevol actuació que puga suposar un menyscabament o deterioració dels seus valors.
3. Fomentar el seu coneixement i gaudi en els casos en què aquest siga possible, salvaguardant els seus valors.
Secció 1ª
Normes
Article 85. Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
Les actuacions sobre els béns immobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estaran subjectes al règim de protecció previst en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Sense perjudici del que marque aquest règim, aquestes actuacions requeriran informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Article 86. Arquitectura rural
1. Els elements construïts propis de l'arquitectura rural tradicional es consideren protegits pel seu interés cultural i estaran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, per la qual cosa es regiran pel que estableix la legislació sectorial sobre patrimoni cultural i en qualsevol cas no se'n permet la destrucció, deterioració o desfiguració.
2. Es permet la reconstrucció d'edificis i altres elements de l'arquitectura rural tradicional, quan això siga necessari per l'actual grau de deterioració; aquestes actuacions s'hauran de realitzar conforme al que estableix la legislació sectorial sobre patrimoni cultural i previ informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
Secció 2ª
Directrius
Article 87. Conservació de recursos culturals
Els organismes competents promouran tots els programes que calguen per a la conservació del patrimoni cultural del futur Parc Natural.
Article 88. Ús públic dels recursos culturals
A fi d'harmonitzar interessos de foment, conservació i ús públic, pot autoritzar-se la utilització dels béns del patrimoni cultural per a usos alternatius vinculats a l'ús públic del medi o a altres fins autoritzats, haurà de garantir que aquests dits usos no comporten una deterioració irreversible dels valors culturals.
CAPÍTOL XI
DELS CAMINS RAMADERS
Article 89. Objectius sectorials
1. Potenciar l'ús dels camins ramaders per al gaudi públic del medi, compatible amb la finalitat ramadera.
2. Assegurar el manteniment del caràcter públic d'aquests camins.
Secció 1ª
Normes
Article 90. Camins ramaders
El règim general dels camins ramaders en l'àmbit del PORN és l'establit, amb caràcter general, per la Llei 3/1995, de 23 de març, de Camins Ramaders.
Secció 2ª
Directrius
Article 91. Delimitació i fitació dels camins ramaders
1. Es promourà la classificació, delimitació i fitació dels camins ramaders del futur Parc Natural, i haurà de vetlar pel seu manteniment com a espais de domini públic.
2. Es promouran els usos compatibles amb l'ús ramader i el caràcter públic dels camins ramaders, en particular els relatius a l'ús i gaudi ordenats del medi.
TÍTOL IV
NORMES I DIRECTRIUS RELATIVES A PLANS
I ACTUACIONS SECTORIALS
CAPÍTOL I
INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
Article 92. Objectius sectorials
1. Promoure la millora i adequació dels accessos a l'habitatge rural, com també dels vinculats a les activitats forestals, agrícoles i ramaderes, al turisme rural i a les activitats de gaudi ordenat del medi.
2. Minimitzar els impactes sobre el sòl, la vegetació i el paisatge que puguen derivar-se de les actuacions sobre les infraestructures viàries.
3. Compatibilitzar l'accés i el trànsit pel futur Parc Natural amb la conservació dels valors naturals d'aquest.
Secció 1ª
Normes
Article 93. Fixació de talussos
Les obres de millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries hauran de preveure mesures per a la integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, així mateix hauran d'incloure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal per mitjà d'espècies autòctones adequades per a la fixació de talussos i el control dels processos erosius.
Article 94. Camins de nova planta
1. L'ampliació, modificació del traçat i construcció de nova planta de camins d'accés de qualsevol naturalesa requeriran, sense perjudici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, l'autorització de l'administració competent en espais naturals.
2. S'exceptuen d'aquest requisit els camins requerits per a la gestió de l'espai natural i per a l'explotació ordinària dels recursos forestals, les quals, no obstant això, hauran d'executar-se sota el seguiment de la guarderia ambiental per a evitar impactes ambientals irreversibles.
Secció 2ª
Directrius
Article 95. Xarxa viària
1. L'administració competent en espais naturals, en coordinació quan pertoque amb els organismes competents de l'administració autonòmica, amb els ajuntaments de la zona i amb els particulars, promourà la millora, l'adequació, l'adequat manteniment i l'ampliació, si és el cas, de la xarxa viària relacionada amb l'habitatge rural i amb les activitats forestals, agrícoles i ramaderes, com també amb el turisme rural i el gaudi ordenat del medi.
2. Aquestes actuacions hauran de realitzar-se de forma que s'eviten danys irreversibles a la vegetació, els sòls i el paisatge, mitjançant les oportunes mesures preventives i correctores, sense perjudici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
3. Haurà de garantir-se que els projectes i obres en infraestructures viàries asseguren el drenatge de les conques vessants en forma suficient per a l'evacuació de les avingudes i que els traçats no alteren els règims hídrics del futur Parc Natural.
4. L'administració competent en espais naturals promourà la regeneració de les àrees degradades per la construcció de les vies de comunicació existents.
CAPÍTOL II
INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES
Article 96. Objectius sectorials
1. Potenciar la integració paisatgística i ambiental de les línies elèctriques existents i de nova implantació.
2. Impulsar la implantació progressiva de fonts d'energia renovables.
Secció 1ª
Normes
Article 97. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació dins del futur Parc Natural de qualsevol infraestructura energètica requerirà l'autorització de l'administració competent en espais naturals, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
2. En particular, la instal·lació de les noves línies elèctriques que hagen de traçar-se en el futur Parc Natural, com també els treballs d'adequació distints de la conservació o la reparació ordinària d'aquests, requeriran autorització de la citada administració.
Article 98. Línies elèctriques
Aquelles línies elèctriques preexistents que creuen llocs considerats perillosos per a la defensa contra incendis per mitjans aeris hauran de disposar obligatòriament d'avisadors, i les companyies elèctriques hauran de procedir a la seua instal·lació.
Article 99. Prevenció d'incendis
A fi d'evitar els riscos de possibles incendis, s'ha de procedir, de forma periòdica, a l'eliminació del combustible forestal existent al llarg de la franja de terreny afectada per les línies elèctriques, de forma que es complisquen les prescripcions que a l'efecte establisquen els instruments de planificació per a la lluita contra els incendis forestals.
Secció 2ª
Directrius
Article 100. Adequació ambiental de les infraestructures energètiques
1. L'administració competent en espais naturals impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a l'ús públic.
2. Es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits a l'interior del futur Parc Natural.
3. Es promourà que les noves línies elèctriques i telefòniques en l'àmbit del futur Parc Natural es construïsquen subterrànies i, en qualsevol cas, s'assenten en el traçat de vies de comunicació existents, i s'evitarà en la mesura que es puga l'afecció a terrenys forestals o cultius.
CAPÍTOL III
ALTRES INFRAESTRUCTURES
Article 101. Objectius sectorials
1. Minimitzar els impactes produïts per les obres d'infraestructures que necessiten instal·lar-se en el futur Parc Natural.
2. Recuperar les característiques naturals de les àrees degradades per les infraestructures existents.
Secció 1ª
Normes
Article 102. Autorització de noves infraestructures
Les obres d'infraestructura no incloses en altres capítols del present pla, que es pretenguen portar a terme al futur Parc Natural, necessitaran autorització prèvia de l'administració competent en espais naturals, sense perjudici de les altres autoritzacions sectorials que calguen, com també del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, quan corresponga.
Secció 2ª
Directrius
Article 103. Integració paisatgística i ambiental
A l'hora de concedir les autoritzacions per a noves infraestructures dins del futur Parc Natural, l'administració competent en espais naturals considerarà com a criteris d'avaluació la incorporació al projecte de mesures d'integració paisatgística i ambiental, es valoraran especialment aquelles que discórreguen pel traçat de les carreteres, camins o tallafocs existents.
Article 104. Tecnologies de baix impacte ambiental
Es fomentarà l'ús de tecnologies de baix impacte ambiental a l'interior del futur Parc Natural.
CAPÍTOL IV
RESIDUS SÒLIDS
Article 105. Objectius sectorials
1. Minimitzar els impactes produïts per abocament o emmagatzematge de residus sòlids a l'interior del futur Parc Natural.
2. Recuperar les característiques naturals de les zones degradades per qualsevol tipus d'abocament.
Secció 1ª
Normes
Article 106. Residus sòlids
No s'hi permet l'abocament o l'emmagatzematge incontrolat de residus sòlids, i al respecte s'aplicarà el règim sancionador previst en la legislació sectorial sobre residus.
Article 107. Abocadors
Hi queda prohibida la instal·lació de qualsevol tipus d'abocadors.
Secció 2ª
Directrius
Article 108. Retirada de residus sòlids
La conselleria competent en matèria de medi ambient promourà actuacions per a la retirada dels residus sòlids que hi haja actualment al futur Parc Natural, en col·laboració amb els ajuntaments.
Article 109. Integració paisatgística
Es fomentarà la minimització i recollida selectiva de residus en les àrees establides per fer-ho, i amb aquest fi s'establiran zones de recollida selectiva d'aquests en contenidors amb les adequades mesures d'integració paisatgística.
TÍTOL V
DIRECTRIUS PER AL PLA RECTOR D'ÚS I GESTIÓ
I EL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Article 110. Directrius generals
1. Constitueix l'objectiu principal del Pla Rector d'Ús i Gestió del futur Parc Natural (en endavant PRUG) dotar l'espai protegit de les normes i els mecanismes de gestió necessaris per a la correcta administració i gestió. Entre altres qüestions, el PRUG conté les disposicions normatives necessàries que possibiliten la investigació científica per a un millor coneixement del futur Parc Natural, com també les activitats turístiques i recreatives, i estableix en cada cas la documentació i els requisits necessaris per a accedir a aquestes activitats o pràctiques. Així mateix, el PRUG haurà de regular els serveis públics que es realitzen al futur Parc Natural.
2. El PRUG establirà les directrius per als programes bàsics d'actuació en aquelles matèries prioritàries per al desenvolupament adequat de la gestió del futur Parc Natural, a causa del plantejament d'objectius que s'estableix a continuació.
Article 111. Directrius per a la participació local en la gestió del futur Parc Natural
1. Potenciar la comunicació i el diàleg entre administracions i agents socials dels municipis que integren el futur Parc Natural.
2. Realitzar campanyes informatives que tendisquen al coneixement dels valors naturals del futur Parc Natural i les seues potencialitats.
3. Realitzar programes de participació pública.
Article 112. Directrius per a la protecció i conservació dels valors naturals
1. Es potenciarà la reintroducció i la regeneració de les espècies autòctones i de les històricament desaparegudes, com també les espècies en perill d'extinció o endèmiques.
2. Prevenció, vigilància i protecció davant dels incendis forestals, qualsevol que siga el seu origen, a partir de les normes establides en el present pla.
3. Protecció de les comunitats vegetals, es delimitaran clarament les rutes i sendes utilitzables pels visitants.
4. Regulació dels projectes d'investigació per mitjà de l'exigència d'un control per part dels organismes encarregats d'aprovar o denegar els permisos.
Article 113. Directrius per a la planificació de l'ús públic
1. Objectius
a) Assegurar l'accés i gaudi del futur Parc Natural al conjunt de la població.
b) Evitar que el gaudi del futur Parc Natural puga repercutir negativament sobre la conservació dels seus valors naturals i culturals.
2. Directrius per a l'ordenació
a) Incentivar activitats d'esplai, com excursionisme o muntanyisme.
b) Ordenar aquestes activitats de forma compatible amb la conservació dels valors naturals.
c) Promoure el coneixement públic dels valors culturals i naturals del futur Parc Natural, per mitjà de programes d'educació ambiental per als visitants.
d) Delimitació de les àrees i els tipus de serveis.
e) Incentivar a nivell públic la creació d'una infraestructura de base a fi d'atendre les necessitats d'ús públic i establir un marc per al desenvolupament de la iniciativa privada.
f) Prestar especial atenció a la població escolar de l'entorn més immediat del futur Parc Natural, garantint la seua presència en programes d'educació ambiental, com també els habitants de l'entorn d'aquest a fi que coneguen i preserven els valors naturals del seu medi i descobrisquen les possibilitats de desenvolupament d'aquest.
g) Fomentar el turisme rural.
Article 114. Directrius per al programa de desenvolupament sostenible
1. Definir, d'acord amb la regulació d'usos i activitats del PORN, una estratègia específica de desenvolupament econòmic sostenible al futur Parc Natural.
2. Definir una estratègia de desenvolupament sostenible per a l'àrea d'influència socioeconòmica establida per l'article 13 d'aquestes normes per al conjunt dels municipis afectats territorialment per aquest pla.
3. Dissenyar un conjunt d'accions de caràcter positiu encaminats a millorar i protegir l'estat dels recursos naturals, i l'àmbit d'aplicació del qual ha de ser el futur Parc Natural.
4. Dissenyar les accions necessàries per a promoure la dinamització de les estructures econòmiques al futur Parc Natural i la seua àrea d'influència.
5. Programar les inversions necessàries per a efectuar les accions previstes, s'establirà un ordre de prioritats temporals i s'originarà la responsabilitat sectorial a cada agent.
6. Establir unes previsions sobre l'evolució del sistema amb les accions previstes, es valorarà la incidència d'aquestes en l'estructura socioeconòmica i sobre l'ocupació en particular.
7. Assegurar la millora de les infraestructures i equipaments socials per a permetre una millor qualitat de vida de la població.
8. Fomentar les activitats turístiques del futur Parc Natural de manera que es mantinguen les activitats tradicionals i es conserve i protegisca el medi natural.
9. Control i racionalització de les activitats agropecuàries de manera que resulten compatibles amb la conservació dels valors naturals.
10. Desenvolupar la millora de l'aprofitament forestal a partir de la normativa establida en el present pla, a fi de conservar els ecosistemes i evitar els processos erosius.
11. Foment de la pràctica cinegètica segons la normativa establida en el present pla, ja que es considera la caça com un complement important a la renda familiar dels municipis del futur Parc Natural.
12. El programa de desenvolupament sostenible serà elaborat per mitjà de consens entre els distints organismes, entitats i agents socials i econòmics implicats en aquest.
TÍTOL VI
DISPOSICIONS PARTICULARS
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ
Article 115. Zonificació
En l'àmbit territorial del PORN s'estableix una zonificació del sòl definida per les següents categories d'ordenació:
a) Zona de protecció. Es divideix en quatre graus de protecció diferents depenent de les característiques. Aquesta zona correspon a l'àmbit del futur Parc Natural de les Gorges y el Río Cabriel. Els àmbits que abasta cadascun dels graus de protecció estan descrits gràficament en el mapa d'ordenació del present pla:
– Grau de protecció A.
– Grau de protecció B.
– Grau de protecció C.
– Grau de protecció D.
b) Zona d'esmorteïment.
Secció 1ª
Zona de protecció
Article 116. Zona de protecció grau A
1. Es tracta de les àrees de l'àmbit del PORN amb valors ecològics, científics, culturals i paisatgístics d'especial rellevància i que, per raó d'aquests, es consideren mereixedores de protecció especial dirigida a la conservació i millora d'aquests.
2. S'integren en aquestes les següents categories d'espais: hàbitats d'especial valor o que tenen la consideració d'interés prioritari, zones especialment rellevants per a la conservació d'espècies de flora o fauna rara, amenaçada o protegida.
3. En aquesta categoria es troben els paratges dels Cuchillos i Las Gorges del Río Cabriel i la zona forestal confrontant, on destaca el barranc del Moluengo i del Buitre.
Article 117. Zona de protecció grau B
1. Tenen la consideració de zones de protecció grau B aquelles zones els valors ecològics, científics, culturals i paisatgístics de les quals, considerats importants encara que en un grau menor que els propis de la zona A, coexisteixen amb usos i aprofitaments actuals.
2. S'hi integren les següents categories d'espais: ribera del riu Cabriol amb presència d'estructures de boscos galeries i menor presència de cingles que la zona A a causa del relleu més atenuat, també s'hi inclou el barranc de Las Salinas i les rambles confrontants.
3. Aquestes zones les constitueixen principalment la resta de la ribera del riu Cabriol exclosa de la zona A.
Article 118. Zona de protecció grau C
1. Tenen la consideració de zones de protecció grau C aquelles zones els valors ecològics i paisatgístics de les quals tenen una importància dins del conjunt de l'espai natural, però amb un grau menor que les dues categories anteriors.
2. En aquestes àrees s'integren, entre altres, la pràctica totalitat de les àrees de matolls i pastures de la zona de protecció, com també zones de cultius abandonats o en procés de regeneració natural i altres àrees arborades amb distintes característiques.
3. Aquestes zones les constitueixen principalment la resta de la superfície de la zona protegida, exceptuant els terrenys considerats en altres graus de protecció.
Article 119. Zona de protecció grau D
1. S'inclouen en aquesta categoria tots els terrenys de la zona de protecció en què l'activitat humana es fa present per mitjà d'usos considerats compatibles amb els objectius del futur Parc Natural, principalment en relació amb l'ús públic ordenat dels valors naturals, recreatius i culturals.
2. S'inclouen en aquesta zona: l'àrea circumdant al pont de Vadocañas i el conjunt de meandres situats en els voltants de la zona denominada com el Tete a Venta del Moro. Així mateix es considera d'interés per a aquesta zona el paratge denominat Fuente Podrida a Requena i el poblat de Contreras a Villargordo del Cabriel.
Secció 2ª
Zona d'esmorteïment
Article 120. Zona d'esmorteïment d'impactes
Es tracta d'àrees en l'entorn del futur Parc Natural, caracteritzats per la presència d'usos i aprofitaments dels recursos naturals compatibles amb els objectius del PORN. La conservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals en aquesta zona té com a finalitat prioritària constituir un cinturó esmorteïdor dels possibles impactes sobre l'espai natural protegit, per mitjà d'una sèrie de regulacions genèriques basades en les disposicions generals d'aquest pla.
CAPÍTOL II
REGULACIÓ
Secció 1ª
Zona de protecció
Article 121. Zona de protecció grau A
1. Objectius
a) L'objectiu fonamental per a aquestes zones és la conservació dels hàbitats i les espècies presents, sobretot les que tenen un alt grau d'endemisme o un especial interés biogeogràfic.
b) Els usos i aprofitaments existents es desenvoluparan amb especial atenció a aquest objectiu.
2. Criteris
a) Tots els usos i aprofitaments que s'han de portar a terme en aquestes zones estaran subordinats als fins de conservació dels ecosistemes i els valors naturals d'aquestes.
b) Seran prioritàries les actuacions lligades a la conservació, la investigació i la interpretació de la natura.
c) Les activitats lligades a la investigació científica, la interpretació i l'ús públic es realitzaran en termes compatibles amb la rigorosa protecció d'aquests espais.
d) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels ecosistemes.
e) No es consideren compatibles les actuacions que puguen suposar una transformació o modificació substancials del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
Article 122. Zona de protecció grau B
1. Objectius
L'objectiu principal d'aquesta zona és el de conservació d'hàbitats i de les espècies presents es mantindrà un règim d'usos i aprofitaments compatible amb la conservació dels valors ambientals.
2. Criteris
a) El desenvolupament de les activitats productives primàries es portarà a terme de forma compatible amb l'estabilitat dels ecosistemes.
b) S'afavoriran totes aquelles actuacions de conservació, regeneració i recuperació que contribuïsquen a millorar i mantenir aquests ecosistemes, i a l'ordenació i potenciació dels aprofitaments respectuosos amb el medi.
c) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels ecosistemes.
Article 123. Zona de protecció grau C
1. Objectius
Mantenir un règim d'usos i aprofitaments compatible amb la conservació a llarg termini dels valors ambientals, paisatgístics i culturals.
2. Criteris
a) El desenvolupament de les activitats productives primàries es portarà a terme de forma compatible amb l'estabilitat dels ecosistemes.
b) S'afavoriran totes aquelles actuacions de conservació, regeneració i recuperació que contribuïsquen a millorar i mantenir aquests ecosistemes, i a l'ordenació i potenciació dels aprofitaments respectuosos amb el medi.
c) S'afavorirà especialment en aquesta zona l'ús públic ordenat i la interpretació de la natura.
d) No es consideren compatibles les actuacions que puguen comportar modificacions substancials i irreversibles de les característiques geomorfològiques, dels sòls, de la xarxa de drenatge i de la vegetació natural d'aquests espais.
Article 124. Zona de protecció grau D
1. Objectius
a) Fomentar els usos actualment existents, com a part del mecanisme de gestió del futur Parc Natural.
b) Establir mesures positives que possibiliten una millor gestió i utilització dels espais antropitzats i les infraestructures.
c) Millorar la integració de les infraestructures i activitats compatibles amb la protecció i la conservació de l'entorn.
2. Criteris
a) Es consideren compatibles en aquesta zona els usos terciari, comercial, artesanal, recreatiu i, en general, els equipaments i serveis d'ús públic compatibles amb la conservació dels valors protegits pel futur Parc Natural.
b) No es consideren compatibles:
b.1) La tala d'arbratge o desbrossament de vegetació natural no relacionats amb els usos compatibles.
b.2) La ubicació d'infraestructures o edificacions manifestament impactants sobre els valors ecològics i paisatgístics, a criteri de l'administració competent en espais naturals.
b.3) Els equipaments o activitats susceptibles de contaminar l'entorn per les emissions que facen a l'atmosfera o al sistema hídric.
Secció 2ª
Zona d'esmorteïment
Article 125. Regulació
Conforme als objectius generals definits per a aquesta zona en l'anterior article 120, la regulació d'usos i activitats en aquesta s'atindrà a les disposicions generals establides en aquest pla amb caràcter general per a tot l'àmbit del PORN.

linea
Mapa web