Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 4/2007, de 12 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra d'Irta. [2007/566]

(DOGV núm. 5431 de 18.01.2007) Ref. Base de dades 0706/2007

La serra d'Irta origina una costa litoral de penya-segats mitjans i baixos amb caps i xicotetes cales. En els tallats del sector septentrional, en la zona de Torre Badum (magnífica torre de vigilància costanera que es manté perfectament conservada), es refugien un gran nombre d'aus i creixen espècies com el Limonium girardianum, Limonium virgatum i el característic fenoll marí (Crithmum maritimum). En les platges d'arena i grava que es projecten intermitentment al llarg de la línia de costa apareixen interessants espècies vegetals, adaptades a la salinitat de l'ambient; és el cas de Salsola kali, Cakile martitima o de Polygonum maritimum. La vegetació predominant està formada per un matoll obert, en el qual l'element més espectacular el constituïxen, sens dubte, les magnífiques poblacions de margalló (Chamaerops humilis) que formen la primera barrera enfront del mar. De fet, una part significativa d'aquest espai natural va ser inclosa per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana per raó de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. De la mateixa manera, a fi d'establir els règims de protecció adequats, per mitjà del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, es va declarar el Parc Natural de la Serra d'Irta.
D'altra banda, la serra inclou importants restes històriques, testimoni de la importància que en un altre temps va tindre la serra en l'ocupació àrab i en la defensa contra les incursions pirates. A més del castell de Xivert, d'origen musulmà i posteriorment sota el domini del Temple i l'orde de Montesa, el castell de Pulpis, l'ermita de Sant Antoni Abad i la torre de Badum.
Finalment, la quasi nul·la presència d'assentaments humans permanents i l'abandó de l'explotació agrícola i ramadera ha permés que aquest lloc haja perdurat com un espai natural de gran bellesa, únicament alterat pels efectes d'incendis forestals, algunes infraestructures i, especialment, d'algunes urbanitzacions. A tot açò cal afegir la incidència directa dels visitants i turistes sobre els ecosistemes, com succeïx a les cales i platges com la del Pebret, una de les últimes platges sense edificacions de tota la Comunitat Valenciana.
El Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, va establir el règim de protecció i ordenació d'usos necessari per a garantir la conservació dels seus valors. Consegüentment, amb la declaració del parc natural es va donar un altre gran pas en la protecció d'aquesta zona, i es definix el règim de protecció i gestió per a aquest espai protegit. Durant el temps transcorregut des d'això, aquest espai protegit s'ha gestionat d'acord amb les disposicions normatives, les directrius i els criteris fixats pel Pla d'ordenació dels recursos naturals.
No obstant això, els aspectes relacionats amb l'administració i la gestió de l'àrea protegida exigixen una major concreció. Aquest és el cas, per exemple, de l'estat de coneixements sobre els ecosistemes de la serra, la seua valoració actual i la seua evolució previsible. En relació amb els usos i les activitats que s'exercixen en l'àmbit protegit, les activitats recreatives tenen un important pes específic creixent. Això és a causa del particular interés que susciten intrínsecament els espais protegits, com també per la demanda progressiva de serveis i espais turístics lligats a l'expansió urbanística en l'entorn territorial d'Irta. Per consegüent, és necessari fixar el marc en què han de potar-se a terme les activitats en el parc natural, i en particular aquelles directament lligades a la seua declaració, com són la investigació, l'ús públic, la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals.
El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Irta s'elabora dins del marc normatiu establit pel vigent Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, que ha sigut fins ara l'instrument bàsic per a l'ordenació d'activitats en el parc natural i la seua àrea d'influència. Aquest pla d'ordenació establix les directrius específiques per a l'elaboració del Pla rector d'ús i gestió en l'àmbit de l'espai protegit. Per la seua banda, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de pla rector d'ús i gestió (PRUG) com el marc en què han de portar-se a terme les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, i establix en els seus articles 37 a 41 les característiques, abast, contingut i tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió del dia 12 de gener de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural de la Serra d'Irta, en compliment del que disposen els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I del present decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II del present decret es recull la zonificació gràfica.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, aprovat pel Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, que puguen oposar-se al que establix el present decret amb els seus annexos I i II.
DISPOSICIONES FINALES
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa el present decret.
Segona
El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 12 de gener de 2007.
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX I
Normativa del pla
TÍTOL I
Disposicions generals
Secció 1a
Condicions generals del pla rector d'ús i gestió
del Parc Natural de la Serra d'Irta
Article 1. Naturalesa del pla
1. Aquest Pla rector d'ús i gestió (PRUG) del Parc Natural de la Serra d'Irta està determinat per l'article 97 del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) de la serra d'Irta, i per l'article 5 del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta.
2. El marc legal del PRUG està fixat per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, d'ara endavant Llei 11/1994, i l'article 19 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, d'ara endavant Llei 4/1989.
Article 2. Finalitat i objectius
1. D'acord amb l'article 37 de la Llei 11/1994, aquest PRUG té com a finalitat constituir el marc en què han d'exercir-se les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, i, en particular, la investigació, l'ús públic, la conservació, la protecció i la millora dels valors ambientals.
2. El PRUG és un instrument administratiu de gestió del parc natural, obligatori i executiu, que desenvolupa les normes contingudes en el Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, i en el Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta.
3. Per a aconseguir les finalitats establides en l'article 1.4 del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta, el PRUG regix la gestió del parc natural d'acord amb els objectius següents:
a) Permetre i fomentar la regeneració i el desenvolupament de les masses forestals autòctones i la conservació de les masses forestals d'alt valor ecològic.
b) Restaurar i integrar paisatgísticament les zones amb una cobertura vegetal insuficient, com a conseqüència d'usos no compatibles amb la preservació d'aquesta (activitats extractives, moviments de terres, etc.), a fi de garantir la conservació dels seus sòls i regenerar els ecosistemes propis d'aquestes zones.
c) Mantindre els ecosistemes riparis com a mecanisme de protecció hidrològica i suport estructural en què es porten a terme processos ecològics.
d) Conservar els hàbitats i les espècies d'interés, especialment els recollits en la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig, que han motivat la proposta de la serra d'Irta com a lloc d'interés comunitari.
e) Protegir i conservar el patrimoni cultural i etnològic.
f) Establir mecanismes adequats per a la prevenció i l'extinció d'incendis forestals i el control integrat de plagues i malalties.
g) Controlar les espècies de flora exòtiques a fi de disminuir la competència que exercixen sobre les espècies autòctones.
h) Regular els diferents aprofitaments, a fi d'assegurar la seua compatibilitat amb la conservació dels ecosistemes.
i) Resoldre el problema dels residus urbans i el d'abocaments d'aigües residuals generats pels nuclis residencials i els habitatges dispersos.
j) Concretar les cauteles necessàries a nivell urbanístic per a evitar conflictes amb la conservació dels ecosistemes, fonamentalment en la zona d'influència del PORN.
k) Promoure i recolzar la investigació científica sobre els aspectes relacionats amb el parc natural en tots els seus nivells, a fi de facilitar la gestió de l'espai, aprofundir en el coneixement dels seus valors i les seues problemàtiques, i aportar possibles solucions.
l) Establir programes de seguiment i avaluació, a fi de controlar i valorar l'eficàcia de les mesures de gestió posades en marxa.
m) Preservar el sistema de corredors biològics entre la serra d'Irta i les àrees naturals del seu entorn.
n) Garantir la integració ambiental i paisatgística en la construcció i l'adequació d'infraestructures i edificacions, d'acord amb l'entorn en què es localitzen.
o) Promoure la participació pública quant a la gestió del parc natural.
p) Fomentar l'aplicació de sistemes voluntaris de gestió ambiental que faciliten la gestió dels aprofitaments al parc natural i la seua zona d'influència sota criteris de sostenibilitat, i garantisquen la conservació dels valors naturals.
q) Establir una regulació que canalitze l'afluència de les diferents classes de visitants del parc, i que hi fomente actituds que afavorisquen la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
r) Corregir i minimitzar al màxim possible els impactes que l'ús públic ocasiona, o podria ocasionar sobre la biodiversitat i els recursos naturals i culturals del parc.
s) Definir els criteris per a la gestió del trànsit, l'aparcament, la senyalització i la imatge pública del parc.
t) Promoure activitats lúdiques i educatives ambientals i culturals, assegurant que no posen en perill la conservació dels valors del parc natural.
u) Desenvolupar programes, serveis i equipaments per a l'ús públic que posen en valor el patrimoni natural i cultural del parc natural i no posen en perill la seua conservació.
v) Facilitar el desenvolupament d'activitats econòmiques alternatives, associat a serveis i activitats d'ús públic que siguen compatibles amb la sostenibilitat del parc a llarg termini.
w) Canalitzar els distints tipus d'actuacions i inversions en matèria d'ús públic a les zones més idònies per a això.
x) Contribuir a la formació d'una consciència ambiental del visitant que fomente actituds en aquests favorables a la conservació de la biodiversitat i dels recursos naturals i culturals del parc.
y) Evitar riscos contra les persones. Posar en marxa les accions necessàries perquè l'ús públic es desenvolupe de forma segura per al visitant.
z) Adequar la senyalització de l'espai protegit a les necessitats d'informació sobre els equipaments d'ús públic, la interpretació dels valors de l'espai i la normativa bàsica que regula el parc natural.
aa) Zonificar el parc, delimitant diferents àrees segons les seues necessitats de conservació, la seua capacitat i vocació en relació amb l'ús per a les activitats humanes.
bb) Afavorir la implantació i el desenvolupament de les metodologies englobades sota el concepte general de custòdia del territori, com a mitjà per a avançar en la coresponsabilitat de propietaris privats, entitats i societat civil en general en el compliment d'aquests objectius.
Article 3. Àmbit d'aplicació i àrea d'esmorteïment d'impactes
1. L'àmbit d'aplicació del present PRUG s'estén a la totalitat dels terrenys compresos en el Parc Natural de la Serra d'Irta, creat per mitjà del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta, tal com apareix delimitat en la cartografia d'ordenació d'aquest PRUG que està recollida en l'annex II del present Decret.
2. Amb independència de les seues determinacions específiques, la zona d'influència, definida i regulada pel PORN de la serra d'Irta, tindrà la consideració d'àrea d'esmorteïment d'impactes d'acord amb l'article 29 de la Llei 11/1994 i de l'article 2.4 del Decret 108/2002.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei 11/1994, les determinacions del Pla rector d'ús i gestió tindran caràcter vinculant tant per a les Administracions com per als particulars, i prevaldran sobre el planejament urbanístic. Quan les seues determinacions siguen incompatibles amb les de la normativa urbanística en vigor, aquesta es revisarà d'ofici pels organismes competents.
2. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest PRUG ha d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest.
3. Així mateix, la seua aprovació comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb ell.
4. Les determinacions d'aquest PRUG seran enteses sense perjudici de les contingudes en la legislació agrària, forestal i d'aigües, en la resta de legislacions sectorials, com també en les restants normes, reglamentacions o plans que siguen aprovats per al desenvolupament i el compliment de la finalitat protectora del parc natural. S'aplicarà la normativa continguda en aquest PRUG sempre que resulte més detallada o protectora.
5. Sense perjudici de l'apartat anterior, el Pla d'ordenació dels recursos naturals de la Serra d'Irta és una norma que fixa el marc per al PRUG, el qual ha d'ajustar-se a les seues determinacions d'acord amb l'article 35 de la Llei 11/1994, i per tant les disposicions d'aquest PRUG són estrictament complementàries a aquelles del PORN que específicament o de manera general afecten el parc natural.
6. El PRUG, d'acord amb el que disposa l'article 39 de la Llei 11/1994, concreta les normes de regulació de les activitats, obres i instal·lacions que siga necessari completar o desenvolupar, per a la millora de la gestió, la protecció o la conservació dels recursos naturals i els valors ambientals.
7. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, necessiten informe de l'òrgan competent en espais naturals o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe ha de ser favorable per a la seua realització, i aquest requisit és imprescindible per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística o d'activitat.
8. La proposta d'aquest parc natural com a lloc d'interés comunitari (Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell), suposa l'aplicació de les mesures precautòries establides en les Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, sobre la conservació d'hàbitats naturals i de flora i fauna silvestre. Aquest pla completa i desenvolupa, si és el cas, les dites mesures, i les seues disposicions no podran contravindre el que ha assenyalat la citada directiva comunitària.
Article 5. Vigència i revisió
1. Les determinacions d'aquest PRUG entraran en vigor l'endemà de la publicació de este decret en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i seguiran vigents mentre no siga revisat el PRUG.
2. El PRUG serà revisat quan hagen canviat prou les circumstàncies que motivaren la seua redacció. En tot cas, i com a mínim, s'efectuarà una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o els aspectes objecte de revisió, una vegada transcorreguts huit anys des de l'aprovació. Aquesta avaluació serà realitzada per un equip d'experts que es reuniran amb antelació per a això.
3. En el cas que, transcorregut el període de vigència del PRUG, no s'haja aprovat definitivament la revisió d'aquest, les determinacions d'aquest pla tindran vigència, en forma cautelar, fins al moment en què es produïsca l'esmentada aprovació definitiva.
4. La revisió o la modificació de les determinacions del PRUG podran realitzar-se amb anterioritat a aquest termini seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a la seua aprovació, amb un informe previ de la Junta Rectora del Parc Natural.
Article 6. Interpretació
1. La interpretació d'aquest PRUG atendrà el que resulte de considerar-lo com un tot unitari, i s'utilitzarà la memòria com a document que conté els criteris i els principis que han orientat la redacció del PRUG.
2. En el cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del PRUG prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plànols estiga recolzada també per la memòria, de manera que es faça evident l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest PRUG prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals del parc natural.
Article 7. Indemnitzacions
Les eventuals limitacions a l'ús dels béns que es deriven com a conseqüència de l'aprovació del present Pla rector d'ús i gestió, donaran lloc a indemnització quan concórreguen simultàniament els requisits establits per l'article 20.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 8. Plans tècnics sectorials
1. El parc natural podrà disposar de plans tècnics sectorials, amb caràcter normatiu, que complementen i detallen les disposicions establides en el PORN i en el PRUG.
2. L'òrgan competent en espais naturals protegits serà responsable de tramitar l'aprovació de nous plans tècnics sectorials. El director conservador i la Junta Rectora podran elevar propostes al respecte.
3. Els plans tècnics sectorials s'aprovaran per mitjà d'una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i posteriorment es podran integrar en el PRUG en futures revisions d'aquest o es podran mantindre com a normativa complementària independent.
Article 9. Avaluació d'impacte ambiental
El règim d'avaluació d'impacte ambiental del parc natural es regirà pel que disposen els articles 30, 41 i 61 del PORN.
Article 10. Pla de seguretat del parc natural
1. El parc natural disposarà d'un manual dirigit al seu personal denominat Pla de seguretat del Parc Natural de la Serra d'Irta, que serà aprovat per ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient. El pla farà referència a totes les eventualitats que poden sorgir en l'àmbit del parc natural i afectar la seguretat de les persones, i inclourà protocols de prevenció, alerta i intervenció davant de diferents tipus de riscos i accidents.
2. El Pla de seguretat del parc natural seguirà les determinacions i les directrius establides pel marc legal relatiu a protecció civil, emergències i incendis forestals, especialment les normes que es descriuen a continuació: la norma bàsica de protecció civil, aprovada pel Reial decret 407/1992, de 24 d'abril; el Pla territorial d'emergència de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 243/1993, de 7 de desembre, del Consell; la directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència davant d'incendis forestals, aprovada per mitjà de l'Ordre de 2 d'abril de 1993; el Decret 163/1998, de 6 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprovar el Pla especial davant del risc d'incendis forestals de la Comunitat Valenciana.
3. Qualsevol persona contractada per qualsevol administració pública per a treballar en l'àmbit del parc natural, amb caràcter eventual o fix, rebrà un exemplar del Pla de seguretat i tindrà el deure de conéixer el seu contingut. El director conservador decidirà sobre la necessitat que altres persones (voluntaris, propietaris, etc.) disposen d'un exemplar del Pla de seguretat.
4. El Pla de seguretat quedarà depositat en els centres d'informació i en la resta de punts d'informació del parc natural situats en locals tancats, així com en tots els vehicles oficials que habitualment operen en el parc. Qualsevol persona visitant del parc natural pot sol·licitar consultar el pla de seguretat en aquests llocs.
5. El director conservador vetlarà perquè anualment es revisen els protocols d'intervenció, i perquè, quan ho considere oportú, es revise el conjunt del Pla de seguretat per haver variat les circumstàncies que van motivar la seua redacció.
6. El parc natural comptarà amb un comunicat meteorològic diari propi acordat amb l'Institut Meteorològic Nacional i, d'abril a octubre, amb un comunicat del grau de risc d'incendi acordat amb el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat. Els comunicats seran convenientment exposats als visitants en el Centre d'Informació i en els panells de les zones d'ús públic del parc natural.
Secció 2a
Òrgans de gestió, consultius
i de participació en el parc natural
Article 11. Òrgans executors del pla
D'acord amb les indicacions específiques en cada punt d'aquest PRUG, és responsable d'executar i fer-lo complir la conselleria competent en matèria de medi ambient i l'òrgan competent en espais naturals protegits. El director conservador del parc i la Junta Rectora del parc, d'acord amb el que disposen l'article 12 i l'article 14 d'aquest PRUG, i la resta d'administracions sectorials, com a afectades per les determinacions del present pla, es consideren també òrgans executors d'aquest.
Article 12. Funcions i relació del director conservador
1. El director conservador del parc natural serà un tècnic amb titulació universitària superior, responsable de la gestió del parc natural, designat per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. El director conservador desenvoluparà la seua tasca d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, i el Decret 57/1994, de 22 de març, pel qual s'establix la naturalesa dels llocs dels directors conservadors de parcs naturals de la Comunitat Valenciana, i segons el que establix l'article 7 del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà delegar l'atorgament de permisos exigits pel PORN de la serra d'Irta o per aquest PRUG a qualsevol membre del personal tècnic del parc natural contractat per l'esmentada conselleria.
Article 13. Definició, composició i funcions de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural de la Serra d'Irta és també de la Reserva Natural Marina d'Irta, segons el que establix l'article 6.1 del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta.
2. La Junta Rectora té caràcter d'òrgan consultiu col·laborador i canalitzador de les iniciatives de les distintes administracions, la participació de la propietat i dels interessos socials i econòmics afectats en la planificació i la gestió del parc natural, d'acord amb l'article 48.5 de la Llei 11/1994, i amb l'article 6 del Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta.
3. La Junta Rectora es compon dels següents 21 membres:
a) El president de la Junta. Serà nomenat pel Consell, a proposta del conseller competent en matèria de medi ambient. D'acord amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifica la composició de les juntes rectores dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà el seu president nat. El president nat ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, tenint tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre de la Junta.
b) El secretari, que serà el director conservador del parc natural i de la reserva natural marina.
c) Un representant del ministeri competent en matèria de medi ambient.
d) Un representant de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Un representant de la conselleria competent en matèria d'agricultura i pesca.
f) Un representant de la conselleria competent en matèria d'infraestructures i transport.
g) Un representant de la conselleria competent en matèria de cultura i educació.
h) Un representant de la conselleria competent en matèria de turisme.
i) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
j) Un representant de la Diputació Provincial de Castelló.
k) Un representant de la corporació local del municipi de Peñíscola.
l) Un representant de la corporació local del municipi de Santa Magdalena de Pulpis.
m) Un representant de la corporació local del municipi d'Alcalà de Xivert.
n) Dos representants de les associacions professionals d'agricultors amb implantació en el parc natural.
o) Un representant de la Federació de Confraries de Pescadors de Castelló o de l'òrgan que, en el seu moment, represente al sector pesquer de la província de Castelló.
p) Un representant de les associacions representatives de la propietat privada del parc natural.
q) Un representant de les associacions representatives dels ramaders o propietaris forestals que exercisquen la seua activitat en l'àmbit del parc natural.
r) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les societats de caçadors dels municipis del parc natural.
s) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les universitats de la Comunitat Valenciana radicades en la província de Castelló.
t) Un representant, amb caràcter rotatori bianual, de les associacions relacionades amb l'estudi i la conservació dels valors naturals i culturals de la serra d'Irta i el seu confrontant àmbit marí.
4. Les funcions de la Junta Rectora, conforme al que establix el Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell, de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta i la Reserva Natural Marina d'Irta, d'acord amb el que disposa la Llei 11/1994, són de tipus consultiu i assessor, així com representatiu i canalitzador d'iniciatives de les distintes administracions, propietaris i col·lectius públics i privats directament relacionats amb el parc, en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural. En particular, la Junta Rectora ha de ser sentida per a l'adopció de les decisions següents:
a) Aprovació del pressupost de gestió del parc natural i de la reserva natural marina.
b) Aprovació, modificació i revisió dels instruments d'ordenació dels espais protegits.
c) Aprovació del programa de gestió.
d) Emissió d'aquells informes preceptius per als quals es preveu expressament la participació de la Junta Rectora.
e) Emissió d'aquells informes que li siguen sol·licitats.
f) Proposta d'actuacions i iniciatives tendents a la consecució dels fins del parc natural i de la reserva natural marina, incloent els de difusió i d'informació dels valors de l'espai protegit, com també els programes de formació i educació ambiental.
g) Aprovació d'una memòria anual d'activitats i resultats, que propose les mesures necessàries per a millorar la gestió.
Article 14. Funcionament de la Junta Rectora
1. La Junta Rectora del Parc Natural de la Serra d'Irta té la consideració d'òrgan col·legiat a l'efecte dels articles 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, d'ara endavant Llei 30/1992, i el seu funcionament es regula d'acord amb aquesta Llei.
2. Les reunions de la Junta Rectora les presidix el president o, si no n'hi ha, i de manera successiva, el representant de la conselleria competent en matèria de medi ambient o el membre de l'òrgan col·legiat de major jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, d'entre els seus components. En el mateix cas, el secretari serà substituït per un càrrec tècnic de la conselleria competent en matèria de medi ambient designat, per a la reunió en concret, per l'òrgan competent en espais naturals protegits.
3. Les organitzacions representatives d'interessos socials podran substituir els membres titulars per altres, acreditant-ho per escrit davant del secretari de la Junta Rectora.
4. Si les circumstàncies o els temes que s'han de tractar així ho aconsellen, el president podrà invitar a les reunions de la Junta Rectora totes aquelles persones o representants d'entitats que estime convenient. Aquestes persones podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconselle, però no tindran dret a vot.
5. En les reunions de la Junta Rectora, els seus membres podran estar acompanyats per personal tècnic assessor prèvia comunicació al secretari. Aquestes persones podran disposar de la paraula, amb l'autorització prèvia del president, quan la naturalesa dels assumptes que s'han de tractar així ho aconsellen, però no tindran dret a vot.
Article 15. Comissions de la Junta Rectora
1. Les comissions que puguen constituir-se d'acord amb l'article 6.6 del Decret 108/2002 tindran caràcter de grup de treball, i qualsevol acord que prenguen haurà de ser ratificat per la Junta Rectora. Si fóra necessari, les comissions podran utilitzar els mateixos mecanismes de funcionament descrits per a la Junta Rectora en aquest i els articles següents, sense perjudici d'altres menys formals.
2. La constitució de qualsevol comissió ha de ser aprovada per la Junta Rectora, a instància del president o dels seus membres.
3. En les comissions podran participar persones o organitzacions que no siguen membres de la Junta Rectora però que tinguen algun tipus de relació amb la matèria objecte del grup de treball.
4. En la memòria anual del parc natural es detallarà el treball de les comissions.
Article 16. Convocatòria de la Junta Rectora
1. Les convocatòries de la Junta Rectora es realitzaran per escrit, i han de contindre el lloc, la data i l'hora de la reunió, com també l'ordre del dia amb expressió concreta dels assumptes que s'han de tractar. Entre la convocatòria i el dia assenyalat per a la seua celebració ha de transcórrer almenys una setmana.
2. Les reunions de la Junta Rectora seran ordinàries i extraordinàries, té la facultat per a acordar-ne la convocatòria el president d'aquesta.
3. Les sessions de la Junta Rectora, siguen ordinàries o extraordinàries, quedaran vàlidament constituïdes quan estiguen presents o representats el president, el secretari, o si és el cas, els seus substituts, i almenys la mitat dels seus membres.
4. La Junta Rectora es reunirà en sessió ordinària, almenys, una vegada a l'any.
5. El president pot convocar sessió extraordinària de la Junta Rectora quan les circumstàncies ho facen convenient. Quan ho sol·liciten per escrit un mínim de la mitat més un dels seus membres, també ha de convocar sessió extraordinària de la Junta Rectora en el termini d'un mes des de la data de recepció de l'escrit.
6. La presidència de la Junta Rectora tindrà la facultat de dirimir amb el seu vot de qualitat els empats per a adoptar els acords. Per regla general, els acords seran adoptats per majoria simple de vots.
7. No podrà ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figure inclòs en l'ordre del dia, llevat que estiguen presents tots els membres de l'òrgan col·legiat i siga declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria.
8. Els membres que discrepen de l'acord majoritari podran formular vot particular per escrit en el termini de 48 hores, el qual s'incorporarà al text aprovat. Quan els membres de l'òrgan voten en contra o s'abstinguen quedaran eximits de la responsabilitat que es puga derivar dels acords.
9. Aquells que acrediten la titularitat d'un interés legítim podran dirigir-se per escrit al secretari de la Junta Rectora perquè els siga entregat un certificat dels acords adoptats.
Article 17. Acta de les convocatòries
1. De cada sessió que duga a terme la Junta Rectora el secretari estendrà acta, que especificarà necessàriament la llista dels assistents, l'ordre del dia de la reunió, el lloc, la data i l'hora en què s'ha dut a terme, els punts principals de les deliberacions, així com el contingut dels acords adoptats.
2. En l'acta podrà figurar, a sol·licitud dels respectius membres de l'òrgan, el vot contrari a l'acord adoptat, la seua abstenció i els motius que la justifiquen o el sentit del seu vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seua intervenció o la proposta, sempre que aporte en el mateix moment, o en el termini que li assenyale el president, el text que es corresponga fidelment amb la seua intervenció, fent-ho així constar en l'acta o adjuntant-se còpia a aquesta.
3. Les actes s'aprovaran en aquesta o en la següent sessió. No obstant això, el secretari podrà emetre certificat sobre els acords específics que s'hagen adoptat, sense perjudici de la ulterior aprovació de l'acta. En els certificats d'acords adoptats amb anterioritat a l'aprovació de l'acta es farà constar expressament aquesta circumstància.
Article 18. Drets i deures dels càrrecs de la Junta Rectora
1. D'acord amb la Llei 30/1992, correspon a la Presidència de la Junta Rectora:
a) Exercir la representació de l'òrgan.
b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar l'orde del dia.
c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre'ls per causes justificades.
d) Dirimir amb el seu vot els empats.
e) Assegurar el compliment de les normatives.
f) Visar les actes i els certificats dels acords de l'òrgan.
g) Exercir totes aquelles funcions que siguen inherents a la seua condició de president de la Junta Rectora.
2. D'acord amb la Llei 30/1992, correspon a la secretaria de la Junta Rectora:
a) Assistir a les reunions amb veu i vot.
b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l'òrgan per ordre del seu president, com també les citacions als membres d'aquest.
c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l'òrgan i, per tant, les peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals s'haja de tindre coneixement.
d) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.
e) Expedir els certificats de les consultes, dictàmens i acords aprovats.
f) Totes aquelles altres funcions que siguen inherents a la seua condició de secretari.
3. D'acord amb la Llei 30/1992, correspon als membres de la Junta Rectora:
a) Rebre, amb una antelació mínima d'una setmana, la convocatòria amb l'ordre del dia de la reunió. La informació sobre els temes que figuren en l'ordre del dia estaran a disposició dels membres en el mateix termini.
b) Exercir el seu dret a vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen.
c) Formular precs i preguntes.
d) Obtindre la informació necessària per a complir les funcions assignades.
e) Totes les funcions que siguen inherents a la seua condició.
Article 19. Informe de la Junta Rectora del parc natural
1. En tots aquells supòsits en què resulte necessària l'emissió d'informe per la Junta Rectora del parc natural, aquest ha d'obtindre's abans de la llicència o l'autorització convenients. L'informe negatiu de la Junta Rectora no té caràcter vinculant per a la concessió de la llicència o l'autorització, ni el caràcter positiu prejutja de totes maneres la legalitat de l'actuació proposada. La resolució final dels informes negatius de la Junta Rectora recau en l'òrgan competent en espais naturals protegits.
2. La Junta Rectora del parc natural ha d'informar preceptivament sobre els documents i iniciatives següents:
a) Pla d'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit que inclou el parc natural.
b) Plans i normes del parc natural.
c) Plans d'actuació i programes anuals de gestió del parc natural.
3. L'òrgan competent en espais naturals protegits i el director conservador podran sotmetre a informe de la Junta Rectora qualsevol altre document o iniciativa que es considere convenient pel seu interés social.
Article 20. Altres mecanismes de participació ciutadana
1. El director conservador establirà canals de relació amb les entitats i les associacions interessades a participar activament en la gestió del parc natural, sota la concepció d'una participació d'anada i tornada, on el parc utilitzarà mecanismes per a tornar als ciutadans la col·laboració rebuda. Sense perjudici d'altres accions, com a mínim s'organitzarà conjuntament entre el parc natural i les entitats i associacions que operen a la zona un acte anual de voluntariat en el parc natural especialment dirigit als membres d'aquestes entitats i associacions.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient crearà i difondrà un programa de voluntaris ambientals en el parc natural, en l'esperit de l'article 154 del Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 98/1995, de 16 de maig, del Consell. El voluntariat s'orientarà a activitats puntuals en el parc natural. Qualsevol persona es podrà inscriure lliurement en el programa de voluntaris.
3. Sense perjudici dels dos mecanismes anteriors, el director conservador del parc natural fomentarà la difusió de la gestió i la planificació d'aquest per tots els mitjans possibles (comunicats de premsa, exposicions, publicacions pròpies, presentacions, etc.), especialment pel que fa a plans i projectes que afecten directament els habitants dels municipis del parc natural.
TÍTOL II
Normes generals de protecció dels recursos naturals
i culturals, i de regulació d'usos i activitats
Capítol I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
Secció 1a.
Protecció dels recursos hidrològics
Article 21. Protecció dels recursos hidrològics
1. Està prohibida la canalització permanent o el dragatge dels llits fluvials i dels seus marges, a excepció d'aquelles obres i instal·lacions existents degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic, en les quals s'aplicaran tècniques de bioenginyeria fluvial que asseguren la correcta integració en el medi de les actuacions.
2. Els treballs de neteja i desbrossament selectiu, la realització excepcional d'obres transversals de correcció hidrològica motivades pel risc o per la seguretat de persones o béns en cas d'avinguda, com també qualsevol altra activitat no prohibida en aplicació de la normativa específica del PORN i d'aquest PRUG, requeriran l'informe favorable previ de l'òrgan competent en matèria d'espais naturals.
3. Prèviament a la realització d'activitats de neteja, poda i desbrossament dels barrancs i dels seus marges, ha d'informar-se la direcció del parc natural, que podrà dictar les corresponents recomanacions a què han d'ajustar-se les mencionades actuacions.
4. No està permés l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals de qualsevol origen que puguen contaminar el domini públic hidràulic.
5. Els abocaments d'aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficiales i subterrànies, estan regulats de manera general per l'article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües. Qualsevol classe d'abocament que haja d'autoritzar l'organisme de conca ha d'anar acompanyat d'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
6. L'obertura de pous o captacions d'aigua en el parc natural ha d'efectuar-se de forma que no provoque repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta d'usos i aprofitaments permesos. Per a l'obtenció de les preceptives llicències o autoritzacions sobre edificacions o activitats que comporten consum d'aigua, serà requisit el justificant de la dotació d'aigua necessària, i ha de justificar-se també l'adopció de les mesures oportunes per a evitar la contaminació dels aqüífers subterranis per vessaments de líquids.
7. En el cas de vivendes aïllades que, pel seu allunyament de nuclis de població, resulte un excessiu cost o una impossibilitat física la connexió de les aigües residuals a una xarxa de col·lectors el final de la qual siga una estació depuradora d'aigües residuals urbanes, es disposarà d'un sistema de tractament adequat de les aigües residuals consistent en, almenys, una depuradora de tipus compacte, preferiblement d'oxidació total. Estan expressament prohibides les fosses sèptiques.
8. Els articles 7 a 11 del PORN establixen la resta de disposicions referents a protecció de recursos hidrològics.
Secció 2a
Protecció de les formacions geològiques i dels sòls
Article 22. Protecció de les formacions geològiques i dels sòls
1. Sense perjudici del Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana previst en l'article 16.4 de la Llei 11/1994, s'establix el Catàleg de cavitats subterrànies del Parc Natural de la Serra d'Irta, constituït inicialment per les cavitats que es detallen a continuació, i que rebran una gestió específica per a la seua protecció:
- Avenc de l'Ametler.
- Avenc de Marimon.
- Avenc de Xivert.
- Avenc del Collet Llarg.
- Avenc del Candret.
- Avenc dels Bous.
- Avenc Manoto.
- Avencs de l'Estopet.
- Cova de Xivert.
- Cova del Malentivet.
- Coves d'Argila.
- Coves de la Parra.
- Coves de Mingo, el Tartaner.
- Coves del Garrofer.
- Avenc A.
- Avenc de la Paloma.
- Avenc de Macia.
- Avenc de la Boixa.
- Cova de la Cabra.
- Cova del Castell de Polpis.
- Avenc d'En Fabregat - Cova de la Pedrera.
- Cova Badum.
- Cova Serra d'Irta.
- Covetes Roges.
2. Específicament es prohibix l'aprofitament turístic de les cavitats del parc. La pràctica de l'espeleologia en aquestes cavitats està regulada en l'article 51 d'aquest PRUG.
3. Moviments de terres
Sense perjudici del que establix l'article 36.5 de la Llei 8/2002, de 5 de desembre, de la Generalitat, d'ordenació i modernització de les estructures agràries de la Comunitat Valenciana, els moviments de terres autoritzables d'acord amb les disposicions del PORN estaran subjectes a llicència urbanística prèvia, per a la tramitació de les quals serà requisit indispensable l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
4. Protecció de vessants
Als vessants amb pendent superior al 15% mai serà admesa la generació de desnivells per desmunt o terraplé. En aquestes àrees es promourà com a ús preferent el forestal, fomentant les activitats de regeneració de la coberta vegetal, amb espècies autòctones, a fi d'evitar problemes d'erosió i millorar la qualitat paisatgística d'aquests espais
5. Pràctiques agràries
Es considera compatible en l'àmbit del parc natural i en la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, el manteniment de les activitats agrícoles que es registraven en el moment de l'aprovació del PORN. La recuperació dels antics camps abandonats per a l'aprofitament agrícola o ramader, incloses les sembres destinades a l'alimentació de la fauna silvestre, estarà subjectes a les condicions establides en l'article 33.2 d'aquestes normes.
6. Vies de trànsit
L'ampliació o la modificació del traçat de les vies de trànsit no podrà ser realitzada quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans, o al 15% en els durs, ni quan impliquen la formació de talusos amb desnivell superior a 100 cm., en sòls blans, o a 300 cm., en els durs. La modificació, l'adequació o la millora de camins, sendes, pistes o viaris de qualsevol tipus, requerirà l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits. En el condicionament de camins del parc, si fóra convenient la seua pavimentació, s'utilitzaran preferentment materials pintats a fi d'integrar al màxim aquestes infraestructures amb l'entorn.
7. Els articles 12 a 14 del PORN establixen la resta de disposicions referents a la protecció dels sòls.
Secció 3a
Normes sobre protecció de la vegetació
Article 23. Protecció de la vegetació silvestre
1. D'acord amb l'article 17 del PORN, es prohibix la introducció i la repoblació amb espècies no autòctones en l'àmbit del parc. En les zones actualment enjardinades s'evitarà la invasió de les espècies al·lòctones invasores als espais naturals confrontants.
2. L'extracció de fusta o llenya es podrà autoritzar únicament si respon a algun dels criteris següents:
a) Provisió de llenyes per a usos domèstics o instal·lacions públiques. En cap cas es podran recollir lliurement pels visitants.
b) Com a resultat de tasques de prevenció d'incendis.
c) Com a resultat de mesures fitosanitàries.
d) Amb motiu d'estudis científics.
e) Per a l'eradicació d'espècies al·lòctones invasores, que desplacen les del lloc.
f) En desplegament dels plans de recuperació, maneig o conservació d'espècies incloses en el Catàleg nacional d'espècies amenaçades que, si és el cas, siguen redactats per raó de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació d'espais naturals i de la flora i la fauna silvestres; o dels plans de recuperació, conservació o acció previstos en el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies amenaçades, i s'establixen categories i normes per a la seua protecció.
3. En totes les forests públiques del parc natural es mantindrà un nombre de peus vells o morts (3-4% de l'àrea basal total per hectàrea) per a crear hàbitats per a invertebrats i vertebrats. Pel mateix motiu en els desbrossaments i aclarides de pinedes d'ombria es deixarà sobre el sòl una part del brancatge generat. Es promouran els mateixos dos criteris per a les forests privades.
4. Es consideren comunitats vegetals d'interés en l'àmbit d'aquest PRUG, d'acord amb la classificació de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig, les següents: 1240 penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium ssp. endèmics; 5210 matolls arborescents de Juniperus spp., 5330 matolls termomediterranis i preestèpics; 6220 zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea; 92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis; 9340 alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia. La memòria informativa del present PRUG indica diverses localitzacions d'aquestes comunitats, sense que tinga caràcter d'inventari detallat.
5. Es consideren espècies vegetals d'especial interés en l'àmbit d'aquest PRUG, sense perjudici d'altres que es puguen afegir, les següents: Adiantum capillus veneris, Amelanchier ovalis, Andrachne telephioides, Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum, Asplenium fontanum, Asplenium petrarchae subsp. petrarchae, Biscutella carolipauana, Biscutella maestracensis, Cakile maritima subsp. maritima, Centaurea saguntina, Ceterach officinarum, Chamaerops humilis, Chamaesyce peplis, Colutea brevialata, Crithmum maritimum, Dianthus broteri subsp. valentinus, Echinophora spinosa, Echium asperrinum, Erodium sanguis-christi subsp. sanguis-christi, Eryngium maritimum, Euphorbia paralias, Guinollea scabra, Jasminum fruticans, Juniperus phoenicea, Limonium girardianum, Limonium perplexum, Limonium virgatum, Medicago marina, Micromeria fruticosa, Myrtus communis, Narcissus serotinus, Olea europaea var. sylvestris, Phillyrea latifolia, Phlomis herba-venti, Phlomis purpurea, Polygonum maritimum, Populus alba, Prunus mahaleb, Prunus spinosa, Pseudorlaya pumila, Quercus ilex subsp rotundifolia, Sarcocapnos enneaphylla, Teucrium dunense, Ulmus minor, Urginea maritima, Viburnum tinus.
6. Queda prohibida la recol·lecció, el dany o la mutilació dels exemplars de les espècies vegetals citades en l'apartat anterior i l'alteració dels llocs que continguen les comunitats vegetals recollides en l'apartat 4 d'aquest article, excepte autorització expressa de l'òrgan competent en espais naturals protegits, per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arbòries, per a la reproducció d'espècies vegetals o per a la investigació.
7. Les actuacions que requerixen autorització en aquesta matèria han de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 24. Arbres monumentals
S'establix el Catàleg d'arbres monumentals del Parc Natural de la Serra d'Irta, que queda constituït inicialment pels arbres que es detallen a continuació:
- Garrofera, situada en la masia del Senyor.
- Olivera, situada en camps de cultiu de les proximitats de la Masia del Senyor.
Queda prohibida la tala d'aquests exemplars, els quals han de rebre una gestió específica per a assegurar-ne la preservació. Oportunament es redactarà un document complet que podrà ampliar o modificar els exemplars inclosos en el catàleg, a més d'establir les fitxes detallades de conservació i protecció de cada exemplar d'arbre monumental catalogat.
Article 25. Tala i recol·lecció de vegetals i fongs
Sense perjudici del que establix l'article 23.6, es permet la recol·lecció popular de rovellons (Lactarius sp.) i d'altres fongs tradicionalment recollits en la zona, i de fruits i llavors silvestres. Només es permet recol·lectar-los en finques públiques, mai en propietat particular sense el consentiment d'aquesta. Sense perjudici del que disposa l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient, per la qual es regula la recollida de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, la recol·lecció es regirà per les normes específiques següents:
a) Se seguiran les normes particulars establides per aquest PRUG pel que fa a l'accés per sendes, camins i per l'interior del parc natural, i generalment s'evitarà transitar fora de camins i sendes ja traçades.
b) Es prohibix alterar durant la recol·lecció el bosc baix, el sòl i la seua capa orgànica, siga manualment o utilitzant qualsevol instrument. Així mateix, es prohibix als visitants utilitzar dins del parc natural qualsevol ferramenta apta per a remoure el sòl com ara falçs, rastells, aixades, aixadells o altres semblants.
c) Es recol·lectaran només els exemplars de rovellons que hagen arribat a la seua mesura madura, xifrada en un diàmetre mínim de 5 cm., deixant en el seu lloc, sense deteriorar, els exemplars trencats o alterats i els que no siguen motiu de recol·lecció.
d) El transport dels exemplars recollits serà preferentment en cistelles de vimen, palla, canya o semblants, que per la seua estructura permeten la dispersió d'espores. S'evitarà l'ús de recipients hermètics com ara bosses de mà, cups, cabassos i semblants, com també tot tipus de recipients hermètics.
Article 26. Prevenció dels incendis
1. Totes les obres i els treballs que es realitzen en l'àmbit del Parc Natural de la Serra d'Irta i de la seua àrea d'esmorteïment d'impactes seguiran les normes de seguretat establides pel Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell.
2. Totes les instal·lacions i les infraestructures d'ús públic situades en l'àmbit del Parc Natural de la Serra d'Irta i de la seua àrea d'esmorteïment d'impactes, tant les de titularitat pública com les de titularitat privada, estaran subjectes al que establix la legislació sectorial sobre prevenció d'incendis forestals i al que es determina en aquest PRUG.
3. No es permet la instal·lació de nous paellers en les àrees recreatives, tant en l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Antoni -únic lloc on n'hi ha- com en la resta d'àrees recreatives existents o futures del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
4. Normes que regiran en l'ús dels paellers de l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Antoni:
a) A fi de depositar les restes derivades de la utilització del paeller (cendres i calius), juntament amb aquests es construirà un contenidor d'obra o material no inflamable tancat amb tapa de material no inflamable. Les cendres o calius només es podran traslladar a aquests llocs.
b) Una vegada s'haja finalitzat la utilització de les cuines o paellers es retiraran de la proximitat dels focs les llenyes que no s'hagen utilitzat, depositant-les en els llenyers o zones destinades a l'efecte.
c) Quan s'haja finalitzat l'ús de cuines o paellers s'ha de comprovar que els calius queden perfectament apagats.
d) Els residus derivats de la utilització del paeller es depositaran en els contenidors disposats per a la seua acollida.
5. Condicions mínimes de seguretat que han de complir els paellers d'ús públic:
a) Els paellers tindran 3 parets i sostre.
b) Els paellers tindran ximeneres per a l'eixida de fums, construïdes sobre cada una de les cuines, proveïdes de caperutxes o cimals de xapa galvanitzada i en les que s'instal·laran mataespurnes de materials no inflamables amb obertures de 2 cm.
c) L'edificació tindrà un paviment al voltant de 2 a 3 metres que servirà com a aïllant i per a preparar el menjar.
d) Els llenyers se situaran a l'exterior de l'edificació, separats de les cuines per un barandat, per a evitar l'acumulació de llenyes al costat dels focs. La seua orientació principal ha de ser al sud i si açò no és possible, a l'oest. A més, estaran cobertes perquè les llenyes no s'humitegen amb les pluges.
e) Al voltant dels paellers es deixarà una faixa d'un metre com a mínim d'amplària, en la qual s'eliminarà tot el combustible.
f) Es mantindrà una franja perimetral de seguretat al voltant de la construcció, on s'ha de tallar l'herba seca, així com rastellar la pinassa i la fullaraca i arrancar el matoll. L'amplària de la dita franja es graduarà segons el tipus i la crescuda de la vegetació.
g) Els arbres es podaran fins a tres metres d'altura i s'eliminaran les branques que dominen les construccions o s'acosten a menys de tres metres d'una ximenera.
6. Condicions mínimes de seguretat que han de complir els paellers i ximeneres de propietat privada que estiguen situats a menys de 100 m. de terreny forestal:
a) Els paellers tindran 3 parets i sostre.
b) Els paellers disposaran de ximeneres per a l'eixida de fums, com també de mataespurnes de material no inflamable amb obertures de 2 cm.
c) Es mantindrà una franja perimetral de seguretat al voltant de la construcció, on s'ha de tallar l'herba seca, així com rastellar la pinassa i la fullaraca i arrancar el matoll. L'amplària de la dita franja es graduarà segons el tipus i crescuda de la vegetació.
d) Els arbres es podaran fins a tres metres d'altura i s'eliminaran les branques que dominen les construccions o s'acosten a menys de tres metres d'una ximenera
7. Condicions mínimes de seguretat que han de complir el cremadors de restes agrícoles:
a) Construïts d'obra.
b) Han de tindre un diàmetre màxim d'1,5 m. i altura mínima de 2,5 m.
c) L'obertura estarà oposada al terreny forestal més pròxim.
d) Han de disposar de mataespurnes no deformable al calor.
e) L'amplària màxima de malla serà de 0,5 x 0,5 centímetres.
f) Tota la maquinària lleugera, semipesada o pesada utilitzada en els treballs de construcció ha d'anar dotada amb extintor de pols i motxilla extintora d'aigua.
8. Les mesures de prevenció que s'han de seguir en el manteniment de les línies elèctriques que discorren pel parc natural o la seua àrea d'esmorteïment d'impactes han de complir els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 metres amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el 112 (telèfon d'emergència) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la seua posterior gestió.
d) No es permetran reenganxaments automàtics quan la línia ha sigut desconnectada per una falta possiblement perillosa per al medi forestal.
e) El compliment d'aquestes característiques que asseguren una protecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció complix les característiques exposades.
9. Es revisaran els plans locals de crema amb l'objectiu de regular l'ús de foc en les activitats agrícoles que es porten a terme en l'interior Parc Natural de la Serra d'Irta i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. Aquests plans inclouran totes les parcel·les en què s'exercisquen activitats agrícoles relacionades amb el cultiu de llenyosos que necessiten treballs de poda i eliminació de restes de poda. Els criteris bàsics que regularan aquests plans de crema són els següents:
a) Al juliol, agost, setembre i Setmana Santa i festius es prohibix la crema.
b) En els cultius situats en enclavaments forestals o en una franja de 500 m al voltant dels terrenys forestals, s'afavorirà l'eliminació de les restes agrícoles sense l'ús del foc.
c) Excepcionalment, i per motius culturals o degudament justificats, els ajuntaments podran permetre l'ús del foc en els períodes anteriorment mencionats, sempre que existisca la deguda seguretat.
d) En cas d'alerta màxima no es podrà usar foc, i queden anul·lades les comunicacions o autoritzacions.
e) No es podrà abandonar la vigilància de la crema fins que el foc estiga totalment apagat i transcórrega, almenys, una hora sense que s'observen brases.
f) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de menys de 30 metres, queda prohibit qualsevol tipus de crema, excepte amb cremador degudament construït, i ha de comptar amb un extintor durant la crema.
g) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de 30 a 100 metres, es netejarà de brosses i matoll una superfície suficient i no inferior en cap cas als 2 metres al voltant d'on es realitze la crema. L'altura de la flama no ha de ser major de 2 metres. Ha de tindre un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat com a mínim.
h) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de 100 a 500 metres, es netejarà de brosses i matoll una superfície suficient i no inferior, en cap cas, als 2 metres al voltant d'on es realitze la crema. L'altura de la flama no ha de ser major de 4 metres. Ha de tindre un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat com a mínim.
i) Quan la distància entre la foguera i els marges, cunetes o formació amb continuïtat de la vegetació siga de més de 500 metres, no hi ha restriccions.
j) En la crema de restolls en bancals, marges, cunetes i séquies, els bancals circumdants a la zona de crema estaran llaurats. En tot cas no existirà continuïtat entre la zona de crema i la zona forestal, i han d'existir almenys 10 metres nets. La crema s'iniciarà contra el vent, i des de la part superior del marge. El front de foc mai podrà superar els 5 metres de longitud. Ha de tindre un extintor o una motxilla extintora de 20 litres de capacitat com a mínim.
Secció 4a
Normes sobre protecció de la fauna
Article 27. Protecció de la fauna silvestre
1. Els articles 19 a 22 del PORN establixen el marc per a la protecció de la fauna del parc natural. La tinença d'animals domèstics en les finques particulars incloses en el parc queda permesa sempre que se subjecte als articles del PORN abans mencionats respecte a evitar pertorbacions sobre la fauna silvestre.
2. La caça i la captura d'espècies animals cinegètiques es regula en l'article 36 d'aquestes normes, i correspon a l'ordenació de l'activitat cinegètica.
3. Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, la ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública, per mitjà de qualsevol procediment de captura o mort (batudes, esperes, mètodes massius o no selectius, etc.), requeriran l'informe favorable previ de l'òrgan competent en espais naturals protegits. Es realitzarà un estricte seguiment i control d'aquestes autoritzacions.
4. Sense perjudici del que s'establix l'article 60 d'aquestes normes, que regula la circulació de persones i vehicles, per a evitar molèsties a la fauna durant la seua època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments selvícoles i altres activitats potencialment pertorbadors es realitzaran des del mes d'agost al mes de desembre, ambdós inclosos, excepte en aquells llocs on es tinga constància de la cria d'espècies novelles (grans àguiles, bagaleus, teixons, fagines…) on tampoc es permetrà ni en el mes de gener ni en el mes de febrer. Excepcionalment es podran autoritzar altres períodes d'execució diferents amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espècies protegides.
5. Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos en el parc. Els gossos aniran en tot moment lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que els haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els pardals o xicotets mamífers que troben al seu pas. Cal evitar els crits als gossos per a no destorbar la fauna i els altres visitants.
6. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN, sense perjudici d'altres que es puguen afegir, les següents:
a) Invertebrats: Charaxes jasius, Chondrina farinesii, Trochoidea elegans, Trochoidea murcica.
b) Vertebrats: Accipiter gentilis, Accipiter nisus, Asio otus, Circaetus gallicus, Dendrocopos major, Erithacus rubecula, Falco peregrinus, Felis silvestris, Genetta genetta, Hieraaetus fasciatus, Hydrobates pelagicus, Larus audouinii, Martes foina, Meles meles, Phalacrocorax aristotelis desmarestii, Pleurodeles waltl, Testudo hermannii.
7. S'ha de respectar, en tot cas, la normativa establida en el Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'establixen categories i normes per a la seua protecció; i el Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'establixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, i també la resta de legislació que protegix determinades espècies de fauna.

8. Les actuacions que requerixen autorització en aquesta matèria han de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 28. Tancament de finques
1. Es definixen com a tanques no penetrables totes aquelles tanques en xarxa metàl·lica o estructura metàl·lica rígida oberta, i d'obra de construcció amb acabats lluïts o llisos que no puga creuar lliurement la fauna salvatge. Es definixen com a tanques penetrables les vegetals, les de fusta, les de pedra seca o les d'obra de construcció que es puguen escalar (en els dos últims casos quan no tinguen complements metàl·lics o de vidre no penetrables) que puguen ser creuades lliurement per la fauna silvestre.
2. Les tanques no penetrables estan prohibides en tot l'àmbit del parc natural i en les àrees de predomini agrícola i en les àrees naturals definides pel PORN de la serra d'Irta.
3. Les tanques penetrables es podran autoritzar per a la protecció d'edificacions o instal·lacions, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits, que considerarà el seu possible impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestre.
4. En la franja de servitud pública de les vies de comunicació i quan estiga justificat pel risc d'atropellament de la fauna, s'admetran les tanques no penetrables de qualsevol longitud, necessàriament acompanyades de mesures canalitzadores de la fauna cap als passos elevats o inferiors d'aquestes vies de comunicació.
5. Es fomentarà que les tanques preexistents prenguen les mesures oportunes per a complir el que disposa aquest article.
Secció 5a
Normes sobre protecció del paisatge
Article 29. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La gestió agrària, forestal, turística i urbanística del territori del PORN, efectuada per les administracions i la propietat privada ha d'evitar una excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit, com a hàbitat o per a la seua alimentació.
3. Es fomentarà el manteniment i la creació de noves masses forestals de 1-3 ha. en les zones dominades per cultius, quan estiguen separades per més de 500 m. d'altres existents, amb l'objectiu de crear camins de pas funcionals per als éssers vius.
4. En la planificació territorial dels municipis que integren l'àmbit del PORN, es tindrà en consideració la necessitat de preservar la funcionalitat dels corredors ecològics.
5. Les avaluacions d'impacte ambiental, regulades per l'article 9, i els projectes i els plans que es duguen a terme, tindran en consideració els efectes positius o negatius que puguen representar de cara al manteniment de processos ecològics com ara els cicles i la circulació de matèria orgànica, aigua o nutrients, i les interaccions entre organismes com la depredació, la competència, el mutualisme, la participació de xarxes tròfiques, l'intercanvi d'individus o la selecció natural.
Article 30. Protecció de la costa
1. Amb caràcter general, queda prohibit tot tipus de construcció en el domini públic maritimoterrestre. Les excepcions a aquesta prohibició només podran estar determinades pel que establix respecte d'això la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i les seues correccions i modificacions posteriors.
2. La neteja de platges, cales i de la franja costanera, no podrà realitzar-se per mitjans mecànics, estant permesos únicament tractaments manuals respectuosos amb els hàbitats naturals.
3. Les obres de regeneració de les formacions dunars incloses en l'àmbit del parc natural estaran subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst per la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'impacte ambiental, i el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la dita Llei.
4. Es prohibix tot tipus d'extracció d'àrids, tant arenes com graves, de les dunes i les platges litorals.
5. Es prohibix l'alteració de l'estructura o la destrucció de les comunitats vegetals costaneres psammòfiles, típiques de platges i dunes, així com de la seua fauna associada.
Article 31. Protecció del paisatge
1. Gestió del paisatge forestal i litoral
La gestió dels hàbitats forestals i litorals tendirà a mantindre el paisatge forestal i litoral per mitjà de la conservació activa i la restauració.
2. Pertorbacions
S'evitaran les pertorbacions naturals o antròpiques que comprometen la conservació dels hàbitats i les espècies de flora i de fauna de major interés que s'assenyalen en el PRUG, evitant una excessiva intervenció sobre els sistemes ecològics però tenint en compte les característiques i les dimensions del parc natural.
3. Fites i elements singulars
Es vigilarà la integració en el paisatge d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com penyals, arbres monumentals, etc., per a tots els quals podran establir-se perímetres de protecció basant-se en conques visuals que garantisquen la relevància en l'entorn.
4. Catàleg d'arbres monumentals del Parc Natural de la Serra d'Irta
El director conservador vetlarà pel desenvolupament i la gestió del Catàleg d'arbres monumentals definit en l'article 24 d'aquesta normativa.
5. Elements constructius tradicionals
Els elements constructius tradicionals existents en l'àmbit del parc natural, així com els jaciments arqueològics i paleontològics, seran objecte d'especial protecció, a fi de garantir la conservació i la recuperació dels valors arquitectònics i tipològics relacionats amb les activitats tradicionalment desenvolupades al territori, segons el que s'establix la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, i la seua modificació, la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998.
6. Catàleg d'elements d'interés històric, arquitectònic i cultural del Parc Natural de la Serra d'Irta.
El director conservador vetlarà pel desenvolupament i la gestió del Catàleg d'elements d'interés cultural del Parc Natural de la Serra d'Irta, definit en l'article 32 d'aquesta normativa.
7. Restauració
Per a la restauració d'elements constructius o de caràcter natural del parc, la iniciativa privada podrà sol·licitar la col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà segons els mitjans humans i materials de què dispose.
Secció 6a
Normes sobre protecció del patrimoni cultural
Article 32. Elements d'interés cultural
1. S'establix el Catàleg d'elements d'interés cultural del Parc Natural de la Serra d'Irta, que queda constituït inicialment pels elements que es detallen a continuació. Queda prohibida la destrucció d'aquests elements, els quals han de rebre una gestió específica per a assegurar la seua protecció. Oportunament es redactarà un document complet que podrà ampliar o modificar els elements inclosos en el catàleg.
- Torre Badum (Peñíscola).
- Caserna de Carrabiners (Peñíscola).
- Ermita de Sant Antoni (Peñíscola).
- Corral de Baltasar (Peñíscola).
- Mas del Senyor (Peñíscola).
- Barraca d'Agricultor (Peñíscola).
- Sénia de la Cubanita (Peñíscola).
- Arreplegador de pedra seca (Peñíscola).
- Corral de Denteta (Peñíscola).
- Abancalaments de la pista de Font Nova (Peñíscola).
- Castell de Polpis (Santa Magdalena de Pulpis).
- Forns de calç (Santa Magdalena de Pulpis).
- Barraca de Pastor (Santa Magdalena de Pulpis i Peñíscola).
- Platja d'Almedíjar (Alcalà de Xivert).
- Avenc del depòsit d'aigua (Alcalà de Xivert).
- Cap d'Irta (Alcalà de Xivert).
- Castell de Xivert (Alcalà de Xivert).
- Cova dels Diablets (Alcalà de Xivert).
- Despoblat de Xivert (Alcalà de Xivert).
- El Castell (Alcalà de Xivert).
- Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet (Alcalà de Xivert).
- Torre Ebrí (Alcalà de Xivert).
- Font d'En Cans (Peñíscola).
- Pou del Moro (Peñíscola).
- Font de la Parra (Alcalà de Xivert).
- Cases de Volta (Peñíscola i Alcalà de Xivert).
- Corral de la Viuda (Alcalà de Xivert).
2. Les actuacions que requerixen autorització en aquesta matèria han de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits i en protecció del patrimoni cultural.
Capítol II
Normes sobre regulació d'activitats
Article 33. Activitats agrícoles
1. Concepte i normes aplicables
Es consideren activitats agrícoles les relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl. L'exercici d'aquestes activitats ha de ser sotmés a les normes i els plans sectorials que se'ls s'apliquen.
2. La recuperació de l'activitat agrícola en camps de cultiu abandonats estarà sotmesa a l'autorització prèvia de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici d'altres requisits que puguen establir les legislacions sectorials aplicables.
La sol·licitud d'autorització indicarà el tipus de cultiu previst, la localització de les parcel·les, les actuacions que siguen necessàries per a l'accés als camps de cultiu i, si és el cas, les mesures previstes per a assegurar el subministrament d'aigua de reg.
No es requerirà aquesta autorització prèvia per a les parcel·les la possible posada en cultiu d'aquestes estiga inclosa, amb la finalitat de prevenció d'incendis forestals i de suport a les tasques d'extinció, en els programes de prevenció d'incendis que la conselleria competent en matèria de medi ambient duga a terme a la zona.
3. Productes fitosanitaris
a) L'ús de productes fitosanitaris ha d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que se'ls s'apliquen, d'acord amb els períodes, les limitacions i les condicions establides pels organismes competents i amb les determinacions següents.
b) Es prohibix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol classe i, generalment, de productes fitosanitaris la classificació toxicològica dels quals siga diferent de les categories A o B per a la fauna terrestre i aqüícola, o siga tòxica o molt tòxica per al ramat i les persones. L'ús de productes fitosanitaris en el tractament de plagues forestals ha de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 34. Activitats ramaderes
1. Es permet en el parc l'activitat ramadera extensiva amb les condicions i limitacions que establix aquest pla. En particular, l'aprofitament ramader atendrà, com a factors primordials que limiten, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, l'equilibri amb la fauna silvestre i amb el medi vegetal i el normal desenvolupament de les activitats d'ús públic ordenat.
2. La conselleria competent en matèria de ramaderia, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient i en col·laboració amb aquesta última, redactarà i aprovarà un pla tècnic d'aprofitament ramader del Parc Natural de la Serra d'Irta. Aquest pla ha d'incloure, com a mínim, les determinacions següents:
- Delimitació d'àrees fitades per a l'activitat ramadera.
- Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
- Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
- Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del ramat, etc.).
3. Durant el període transitori des de l'entrada en vigor d'aquest pla fins a l'aprovació del citat pla tècnic d'aprofitament ramader, per a evitar que l'activitat ramadera puga provocar determinats impactes negatius sobre el medi, o bé interferir en algun moment el normal exercici de les activitats d'ús públic ordenat del parc, qualsevol autorització d'aprofitament ramader requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits, la qual supeditarà aquest informe al compliment de les determinacions següents:
a) Les sol·licituds d'autorització han d'incloure, com a mínim:
- La determinació del tipus de maneig que es farà del ramat.
- El detall de les actuacions que s'han de realitzar sobre el medi físic.
- L'avaluació de les repercussions de les activitats proposades sobre la vegetació.
- L'estimació de les possibles repercussions de l'activitat sobre l'ús públic del medi en el parc.
b) El càlcul de l'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge tindrà en compte les premisses següents:
- La classe de bestiar triat no ha de suposar un perill per a la preservació i el normal desenvolupament de la vegetació pròpia de la zona.
- El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i aquest no ha de prolongar-se més enllà del que siga necessari perquè el ramat consumisca la producció estacional de pastos.
- En calcular la càrrega ramadera, es tindrà en compte la presència d'espècies de la fauna silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
4. Sense perjudici del que establix l'apartat anterior, l'òrgan competent en espais naturals protegits, dins de les activitats ordinàries de gestió del parc natural i, en particular, amb caràcter cautelar durant l'esmentat període transitori fins a l'aprovació del Pla tècnic d'aprofitament ramader del parc, podrà imposar les condicions i limitacions a l'activitat ramadera que siguen necessàries per a una adequada conservació dels valors ambientals de l'espai protegit, així com per a assegurar el normal exercici de les activitats d'ús públic ordenat del parc. Les dites condicions i limitacions s'establiran pel temps i en l'àmbit imprescindibles a la seua finalitat.
Article 35. Apicultura
1. L'activitat apícola es considera compatible amb els objectius de conservació del pla i desitjable en l'àmbit del parc natural per la seua funció polinitzadora de cultius i regeneradora de la vegetació natural.
2. Es permet l'activitat apícola en el parc natural amb les condicions i les limitacions que establix aquest pla, excepte quan resulte incompatible amb el normal desenvolupament de les activitats d'ús públic ordenat.
3. L'activitat apícola ha de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les restants autoritzacions a què hi haja lloc en aplicació de la legislació sectorial vigent.
4. La sol·licitud d'autorització indicarà la localització concreta dels ruscos i les tasques previstes per a dur a terme l'activitat.
Article 36. Activitat cinegètica
1. L'aprofitament cinegètic atendrà, com a factors primordials que limiten, la conservació i el manteniment de la fauna silvestre i el normal desenvolupament de les activitats d'ús públic ordenat.
2. L'òrgan competent en espais naturals protegits redactarà un pla d'ordenació dels recursos cinegètics (PORC) de la serra d'Irta per al conjunt de l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. El PORC delimitarà àrees homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les prevencions i les determinacions necessàries per a definir, si és necessari, el seu règim d'aprofitament, criteris per a la seua conservació i manteniment de les poblacions cinegètiques i de la biodiversitat en general. El pla tindrà en compte i buscarà la comunió amb els espais cinegètics existents, els seus plans tècnics d'ordenació cinegètica (PTOC), i les mesures de millora per a la fauna silvestre que promou el parc natural. El PORC fixarà també els terminis per a la seua revisió.
3. La memòria anual i el pla anual de gestió que, d'acord amb la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de caça de la Comunitat Valenciana, ha de presentar anualment el titular de cada espai cinegètic, requeriran, prèviament a la seua aprovació per la conselleria competent en matèria de caça, l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits. El document del pla anual de gestió determinarà, entre altres aspectes, aquells llocs on s'exercirà la mitjana veda en l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
4. Amb la finalitat de garantir el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals, s'ha d'establir en cada espai cinegètic declarat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà definida en el corresponent pla tècnic d'ordenació cinegètica (PTOC) amb una superfície mínima del 10% de l'àrea de cacera. Com a criteri general, es procurarà fer coincidir les zones de reserva d'espais cinegètics contigus, i s'ubicarà preferentment en les zones de major valor ecològic de l'àmbit del parc natural.
5. L'òrgan competent en espais naturals protegits promourà la qualificació de les zones comunes de caça els terrenys de les quals siguen de titularitat pública com a refugi de fauna.
6. Els camps d'ensinistrament cinegètic de gossos no es podran emplaçar en les zones de seguretat definides en la Llei 13/2004, de 27 de desembre, en les zones de protecció ecològica del parc natural, ni en les zones d'ús públic sostenible definides en la zonificació que establix aquest pla.
7. La instal·lació d'abeuradors, sembrats i semblants per a les espècies cinegètiques i la fauna salvatge en general és prioritària en l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. L'òrgan competent, en els terrenys de la seua propietat, i la propietat privada, podran fomentar aquestes accions per a les quals es podran habilitar ajudes.
8. En els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi, i en els seus enclavaments menors de 250 ha., no es permetrà l'aprofitament cinegètic fins a la finalització de la temporada de caça que s'inicie l'any natural posterior al succés. L'òrgan competent podrà prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la muntanya.
9. Es durà a terme un estricte control i seguiment sobre les pràctiques de control per al porc senglar i la rabosa. En l'àmbit territorial del Parc Natural de la Serra d'Irta únicament es podrà autoritzar aquesta pràctica amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits, que atendrà raons d'ordre biològic, com són el control d'espècies amb un número excessiu que puga perjudicar seriosament la vegetació silvestre i els cultius, i el normal desenvolupament de les activitats d'ús públic.
10. Mentre no es redacte i aprove el PORC, l'activitat cinegètica s'adaptarà als períodes i condicions establits en la legislació cinegètica, així com a les determinacions contingudes respecte de la caça en el PORN i en aquest PRUG. Les limitacions establides en relació amb l'activitat cinegètiques seran enteses sense perjudici del que disposen les ordres generals de vedes de cada any, quan les disposicions allí exposades resulten més restrictives o conservacionistes.
11. Els terrenys cinegètics existents, en revisar els seus plans tècnics d'ordenació cinegètica en vigor, han d'adaptar-se al que disposa aquest PRUG i, si és el cas, al que establix el PORC.
Capítol III
Normes sobre infraestructures, construccions i edificacions
Article 37. Instal·lacions de telecomunicacions
Únicament es permetrà la col·locació de noves instal·lacions de telecomunicacions sobre torres de suport ja existents, sempre que siga tècnicament possible, i en qualsevol cas, ha de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 38. Infraestructures
1. Queda prohibida la realització de noves infraestructures lineals energètiques o de telecomunicacions, excepte les de finalitat interna en l'àmbit del parc natural en les zones on es permet segons les normes particulars d'aquest PRUG, que han de discórrer soterrades prioritàriament i que han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits. L'òrgan competent en espais naturals protegits vetlarà pel progressiu soterrament de les línies preexistents, amb el suport tècnic i econòmic de les diferents administracions interessades, el sector elèctric privat i la propietat.
2. La col·locació de noves instal·lacions de telecomunicacions, com també la instal·lació d'infraestructures de qualsevol classe de finalitat interna en l'àmbit del parc natural o les destinades al servei del parc natural (prevenció d'incendis, servei de protecció civil i prevenció de riscos naturals, etc.) hauran d'atendre, a més de la legislació sectorial corresponent, els requisits següents:
- Els traçats i els emplaçaments han de tindre en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori per a evitar la creació d'obstacles en la lliure circulació de la fauna i de les aigües, o rebliments de sediments, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.
- Durant la realització de les obres han de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i en acabar les obres s'ha de restaurar el terreny i de la coberta vegetal. Així mateix, s'evitarà la realització d'obres en aquells períodes establits per aquest pla en què puguen comportar alteracions i riscos per a la fauna.
Article 39. Edificació en el medi rural
1. Es prohibix la construcció d'edificacions de nova planta excepte les excepcions que explícitament s'assenyalen en les normes i els programes d'actuació d'aquest pla.
2. Únicament s'admetrà l'ampliació de la superfície de les edificacions ja existents en les àrees de protecció paisatgística, per a la qual cosa han de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits. La superfície màxima de parcel·la resultant que pot ser ocupada per les construccions i els elements arquitectònics no podrà excedir l'1% de la superfície de parcel·la i mai podrà ser superior de 200 m². L'altura màxima serà de 7 metres en una sola planta.
3. Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen millora, restauració i conservació.
4. Els articles 49 a 51 del PORN establixen la resta de disposicions referents a urbanisme i activitats residencials.
Article 40. Instal·lacions ramaderes
Queda prohibida la implantació de noves instal·lacions ramaderes. Les instal·lacions existents disposen d'un termini de cinc anys des de l'aprovació d'aquest pla per a ajustar-se a les determinacions que exigix l'article 35.3 del PORN.
Article 41. Instal·lacions i adequacions relacionades amb les activitats recreatives
1. Es prohibix, a tots els efectes, qualsevol classe d'edificació de nova planta relacionada amb l'activitat recreativa en l'àmbit d'aplicació d'aquest PRUG, amb l'excepció dels equipaments higienicosanitaris i de sanejament de les aigües que siguen necessaris per a eliminar els impactes existents en les zones d'ús públic definides per les normes particulars d'aquesta normativa.
2. En els espais reservats per a l'ús públic, només es permetran aquelles instal·lacions o edificacions de caràcter recreatiu d'interés públic o social, les quals han de recolzar-se sobre construccions preexistents, i s'evitaran les edificacions de nova planta, excepte en els casos indicats en el primer apartat. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació, ha de resoldre adequadament els vials d'accés, el subministrament d'energia elèctrica, l'abastiment d'aigua potable i la depuració d'abocaments, i s'ajustarà a les característiques paisatgístiques de la zona. L'atorgament de llicències urbanístiques o d'activitat exigirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits, fins i tot quan es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. Les construccions i les instal·lacions actualment existents en aquests espais, sempre que no entren en contradicció amb les determinacions d'aquest PRUG i amb les normes particulars establides per a aquests espais, han d'ajustar-se a la normativa sectorial que se'ls s'aplique, a l'efecte de regularitzar la situació.
TÍTOL III
Normes generals de regulació de l'ús públic
Secció 1a
Normes sobre activitats recreatives i educatives
Article 42. Horaris del parc
Cada establiment establirà els seus horaris atés el tipus de serveis oferits, el lloc on estiga emplaçat, l'estació i, si és el cas, les directrius que la direcció del parc determine per a garantir un servei de major qualitat.
Article 43. Ús públic i protecció dels recursos naturals
1. El parc natural aplicarà mecanismes per transmetre actituds i satisfer expectatives apropiades a les persones que el visiten, per a minimitzar l'impacte ambiental de l'ús públic mentre es maximitza l'experiència dels visitants, amb el contacte directe amb el personal del parc i el seu patrimoni, i amb materials interpretatius ben orientats.
2. No es permet, siga quin siga el procediment, realitzar inscripcions, senyals, signes i dibuixos sobre pedres, vegetals o qualsevol altre element del medi natural, així com en tot moble o immoble. Excepcionalment s'admetran els senyals de les sendes de xicotet recorregut (PR) i sendes locals (SL), que es realitzaran amb atenció i en el nombre mínim necessari per a la correcta identificació de la senda que s'ha de seguir.
3. En les zones en regeneració, així indicades per mitjà de rètols, queda prohibit el trànsit de visitants i les activitats d'ús públic de manera general. En les zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació: Accés restringit.
4. En les zones d'ús públic els visitants han d'utilitzar els lavabos existents. No es permet la creació esporàdica de latrines incontrolades a menys de 25 m. de sendes i camins, i 50 m. de punts de descans, miradors, edificacions rurals i cursos d'aigua, i sempre que les evacuacions i el paper higiènic se soterren.
5. Es fomentarà que els serveis del parc (serveis públics i restaurants) practiquen la recollida selectiva de paper i vidre en les seues instal·lacions, a més d'altres fraccions que en el futur es consideren apropiades. Els productes seleccionats es traslladaran a les àrees d'aportació habilitades a l'efecte.
6. Encara que hi ha contenidors per a fems sòlids en el parc, es promourà el transport dels fems cap a les zones urbanes d'origen dels visitants, com també la separació de les diferents fraccions segons la recollida que es duga a terme en els seus llocs d'origen.
7. A l'efecte, el parc vetlarà per la conservació i el manteniment de les fonts i garantirà la potabilitat de la seua aigua d'acord amb la legislació vigent.
Article 44. Àrees recreatives, punts de descans i miradors
1. Les àrees recreatives, també denominades de picnic o d'oci, es localitzen en les zones d'ús públic sostenible del parc, tal com s'indica en la cartografia d'ordenació d'aquest pla, i han de disposar dels següents equipaments i serveis mínims:
- Aparcament integrat en l'entorn.
- Mobiliari urbà per al descans.
- Panell amb informació sobre el risc d'incendi, les normes d'ús de l'àrea i resta d'informació del parc (localització i horari del Centre d'Informació, itineraris i llocs d'interés, principals valors del parc).
- Contenidors i recollida de fems.
- Neteja diària en dies de màxima utilització.
2. Són punts de descans els llocs on els visitants acostumen a realitzar parades curtes per a descansar o admirar l'entorn. Són miradors del parc els llocs localitzats en punts amb vista panoràmiques i gran amplitud visual. La seua localització està definida en la cartografia d'informació d'aquest pla. Podran estar preparats amb els elements següents:
- Bancs rústics i adequats a l'entorn.
- Panell amb informació del parc.
- Senyals indicadors d'itineraris del parc.
- Sendes, barreres i altres elements per a evitar la dispersió dels visitants.
3. Les taules i bancs del parc seguiran les tipologies que, si és el cas, definisca la direcció del parc natural. Qualsevol classe de taula o banc que seguisca una tipologia diferent d'aquesta requerirà l'autorització expressa per a incorporar-la en projectes o actuacions del parc.
4. Les àrees recreatives i els punts de descans són els llocs recomanats per a picnic en el parc. Quan es faça picnic fora d'aquestes àrees s'han de respectar les limitacions de pas establides per aquest PRUG i, en itineraris i sendes, no dificultar el pas d'altres visitants.
5. Només es permet fer foc en els paellers adequats a l'efecte en l'àrea d'oci de l'ermita de Sant Antoni. Per a fer foc únicament s'utilitzarà la llenya subministrada en els llenyaters, o que el visitant porte de fora del parc. Seguint l'article 23 d'aquest pla rector queda prohibida la recol·lecció de llenya en el parc a càrrec dels mateixos visitants.
6. Ha d'apagar-se completament el foc i les brases dels paellers, utilitzant aigua, una vegada finalitzat el seu ús.
7. El director conservador pot declarar, sense avís previ, dies d'alerta màxima de risc d'incendis en els quals quedarà totalment prohibit utilitzar i fer foc en els paellers de l'àrea d'oci de l'ermita de Sant Antoni.
8. El parc promourà les bones pràctiques en les activitats d'ús públic desenvolupades pels seus visitants en les àrees recreatives, punts de descans i miradors. De manera orientativa aquestes inclouen:
- Complir les normes referents a l'ús de les àrees d'oci, punts de descans i miradors.
- En els paellers de l'àrea d'oci de l'ermita de Sant Antoni, utilitzar el mínim de llenya necessària per a preparar l'aliment.
- Evitar sorolls excessius i elements que els puguen generar.
9. D'acord amb el que establix l'article 26 d'aquest PRUG, sobre la prevenció d'incendis forestals, no es permet la instal·lació de nous paellers en les àrees recreatives, tant en l'àrea recreativa de l'ermita de Sant Antoni -únic lloc on existixen- com en la resta d'àrees existents o futures del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes.
10. Es prendran les mesures oportunes per a evitar la pressió excessiva pel trànsit de persones en els accessos a les platges d'ús públic, per mitjà de l'establiment de passos estructurats per a evitar afeccions disperses i incontrolades, la determinació de la capacitat de càrrega de la superfície útil per al bany i la fixació de característiques adequades en la ubicació, dimensions i mecanismes de control de les àrees destinades a aparcament i serveis, assegurant, així mateix, una correcta dotació d'equipaments higienicosanitaris i d'ús públic.
11. Es permet l'estada i el bany en totes les platges. L'òrgan competent en espais naturals protegits podrà imposar les condicions i les limitacions que siguen necessàries per a una adequada conservació i manteniment dels hàbitats litorals i marins de l'espai protegit. Aquestes condicions i limitacions s'establiran pel temps i en l'àmbit imprescindibles a la seua finalitat.
Article 45. Senderisme i excursionisme
1. Les activitats de senderisme i excursionisme realitzades per grups que no superen les 15 persones no requerixen cap notificació o autorització prèvia. Els grups compresos entre 16 i 35 persones han de notificar l'activitat al director conservador. La notificació, que podrà ser verbalment i immediatament anterior a la realització de l'activitat, es presentarà en el Centre d'Informació del parc. El director conservador o els monitors educadors, aquests últims amb la delegació del director conservador, resoldran d'acord amb la ruta traçada i facilitaran informació sobre les bones pràctiques per al desenvolupament d'aquesta activitat. Quan el grup siga igual o superior a 36 persones, la sol·licitud es dirigirà al director conservador amb una antelació mínima de 15 dies. Si el responsable de la sol·licitud no rep la resolució del director conservador amb una antelació mínima de 7 dies, s'entendrà que l'activitat sol·licitada ha sigut autoritzada.
2. La pràctica del senderisme i l'excursionisme queda limitada i circumscrita als itineraris definits en la cartografia d'ordenació d'aquest pla. El trànsit per sendes o camins diferents d'aquests no està prohibit, però no es promourà, i es dissuadirà els visitants d'utilitzar-lo. L'obertura de nous itineraris i sendes d'accés requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
3. En els itineraris i sendes permeses es romandrà en el camí existent i ja xafat i s'evitarà l'ampliació de sendes o la creació de sendes secundàries.
4. El parc promourà les bones pràctiques en les activitats de senderisme i excursionisme. De manera orientativa aquestes inclouen:
- Respectar les normes d'ús públic establides en el parc.
- Evitar recol·lectar fruits de la vegetació silvestre.
- Preparar l'excursió de manera que els embalatges, botelles, llandes, etc., siguen mínims i així evitar tindre més fems per a emportar-se a casa després.
- Portar bosses extres per a guardar sobrants, recollir fems, etc.
- En sendes i itineraris estrets, caminar en filera d'u per a evitar ampliar els camins.
- Avisar els companys de la presència de xicotets animals o plantes delicades en el camí, per a previndre que siguen esclafats.
- Col·laborar a recollir els fems que altres visitants hagen abandonat a zones remotes del parc.
- Respectar les barreres, senyals i altres objectes en les propietats públiques i privades.
- Demanar permís als propietaris que es troben en les seues finques quan els itineraris creuen alguna propietat privada i respectar el dret a la privacitat.
Article 46. Allotjament en el parc
1. L'allotjament públic en el parc natural es permet en les modalitats d'acampada, alberg i casa de turisme rural, d'acord amb les normes que s'indiquen a continuació.
2. Es permet la restauració i l'adequació de les edificacions existents en el parc com a base per al desenvolupament de nous recorreguts etnogràfics i d'allotjament en el règim de turisme rural seguint el que disposen el PORN i aquest PRUG.
3. No es permet l'acampada ni la pernoctació, entesa aquesta com l'estada a la tenda, en caravana, en autocaravana o en bivac durant les hores nocturnes, excepte l'acampada en el càmping de titularitat privada denominat Ribamar i sota les condicions establides en la legislació sectorial aplicable.
4. Queden prohibides les zones d'acampada en terrenys forestals públics regulades d'acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives en les muntanyes de la Comunitat Valenciana.
5. La modalitat d'allotjament a l'alberg turístic d'acord amb el Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, podrà permetre's sobre edificacions existents en les zones de protecció paisatgística del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. La declaració com a alberg turístic, que atorga la conselleria competent en matèria de turisme, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan responsable d'espais naturals protegits.
6. La modalitat d'allotjament a cases rurals d'acord amb el esmentat Decret 188/2005, podrà permetre's sobre edificacions existents en tot l'àmbit del parc natural i la seua àrea d'esmorteïment d'impactes. La declaració com a casa rural, que atorga la conselleria competent en matèria de turisme, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan responsable d'espais naturals protegits.
7. L'informe previ favorable de l'òrgan competent d'espais naturals protegits que s'exigix en els apartats anteriors ha de tindre en compte el valor ecològic de la zona on estiga projectat l'allotjament, els accessos i els aparcaments, l'existència d'aigua potable, instal·lacions sanitàries adequades, sistema de depuració de les aigües residuals i subministrament energètic. Es valorarà especialment l'adopció de bones pràctiques ambientals en el disseny de l'activitat.
8. No és objectiu del parc la promoció activa de l'allotjament de turisme rural en el seu interior, però s'assessorarà i es participarà en les iniciatives que en aquesta línia puguen sorgir des d'altres sectors.
Article 47. Activitats d'educació i visites organitzades en el parc
1. Les activitats d'educació i les visites guiades en el parc tenen com a objectiu formar i sensibilitzar el visitant sobre els valors naturals i culturals del parc, sobre aspectes generals de la natura i el medi ambient i sobre les normes i els comportaments en la natura, respecte al medi ambient, i, en concret, al parc. L'enfocament d'aquestes activitats serà integral en tots aquests conceptes esmentats, sempre que siga possible segons els objectius de cada grup.
2. Poden utilitzar els serveis públics d'educació i visites guiades oferides pel parc natural, tots els centres de formació, associacions, centres d'oci i descans i grups organitzats generalment que així ho desitgen, amb la sol·lictud prèvia amb una antelació mínima d'un mes dirigida al director conservador. El director conservador o els monitors educadors, aquests últims, amb la delegació del director conservador, resoldran la sol·licitud. Si el responsable de la sol·licitud no rep la resolució del director conservador amb una antelació mínima de 7 dies, s'entendrà que el servei sol·licitat no ha sigut concedit. Els serveis d'educació i visites guiades no poden ser utilitzats per empreses que oferisquen visites en el parc als seus clients, encara que aquestes podran utilitzar lliurement les infraestructures del parc, inclosos els seus itineraris, sempre d'acord amb les normes d'aquest pla.
3. Les activitats d'educació i les visites guiades oferides pel parc natural, utilitzaran com a suport els serveis, les instal·lacions i els equipaments d'ús públic.
4. Els grups que utilitzen els itineraris del parc només realitzaran parades per a explicacions en camins de més de 3 m. d'amplària i en esplanades. Només en els itineraris on hi haja llargs trams estrets es podran realitzar parades en les revoltes de la senda, on serà fàcil fer explicacions per al grup sense eixir fora del terreny ja xafat.
Article 48. Actes públics: romeries i activitats culturals
1. A tots els efectes, la realització de qualsevol acte públic requerirà l'autorització del director conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions oportunes. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat. Si el responsable de la sol·licitud no rep la resolució del director conservador amb una antelació mínima d'un mes, s'entendrà que l'activitat sol·licitada no ha sigut autoritzada.
2. Es permeten únicament les romeries principals a les ermites de Sant Antoni i de Santa Llúcia i Sant Benet, atés el seu caràcter tradicional.
3. Les entitats organitzadores de les romeries principals i activitats culturals han de complir de manera general les condicions següents:
a) Muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per a la seua activitat.
b) Subministrament d'aigua.
c) Instal·lació de lavabos mòbils durant la celebració dels actes, en un nombre suficient per a atendre tots els participants previstos.
d) Instal·lació extra de contenidors de fems i recollida posterior.
e) Neteja de la zona de fems i altres rebutjos que contravinguen la normativa establida en aquest pla, després de finalitzada la romeria.
f) Difusió de les normes d'ús públic del parc entre els assistents i habilitació d'un servei de voluntaris que informen i persuadisquen els participants de seguir les normes durant la celebració dels actes.
g) Organització dels serveis de policia, vigilància, prevenció ambiental i protecció civil necessaris.
h) El promotor/organitzador de l'esdeveniment ha de disposar en el lloc de l'activitat festiva d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència 112 (telèfon mòbil, ràdio, etc.).
i) Queden els organitzadors obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
4. En l'àmbit del parc només es promouran actes culturals de reduïdes dimensions, per a un màxim de 200 participants, en les zones d'ús públic intensiu establides en la zonificació del parc natural. L'autorització preceptiva podrà sotmetre l'acceptació de l'acte de manera expressa a l'habilitació de transport públic per a accedir, si es considera que l'ús del vehicle particular pot ocasionar problemes de gestió de la demanda d'espai o impactes ambientals concrets.
5. En l'àmbit del parc natural i de la seua àrea d'esmorteïment d'impactes no es permet la realització d'actes públics amb ús de foc, excepte l'ús dels paellers instal·lats en l'ermita de Sant Antoni.
6. Per a l'accés als actes públics que se celebren en el parc es promourà l'ús del vehicle particular compartit entre els assistents a fi de minimitzar el nombre de vehicles mobilitzats en els vials de l'espai protegit.
Secció 2a
Normes sobre activitats esportives
Article 49. Normes generals de les excursions organitzades i activitats i competicions esportives amb vehicles
1. Es prohibix, a tots els efectes, la realització de competicions esportives amb vehicles de motor o sense, com per exemple ral·lis, carreres de trial, quads, etc., en els camins i sendes que transcorren per l'interior del parc natural.
2. Es prohibix, a tots els efectes, la realització d'excursions organitzades amb vehicles de motor conforme a la definició establida en l'article 2 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Conselll, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. La realització de qualsevol excursió organitzada amb vehicles sense motor només es permetrà en els camins i pistes del parc natural amb l'autorització prèvia del director conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions oportunes. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat. Si el responsable de la sol·licitud no rep la resolució del director conservador amb una antelació mínima d'un mes, s'entendrà que l'activitat sol·licitada no ha sigut autoritzada.
Article 50. Activitats i competicions esportives sense vehicles
1. A tots els efectes, l'organització d'activitats i competicions esportives sense vehicles requerirà l'autorització del director conservador, que podrà, quan siga necessari, establir les condicions oportunes. Les sol·licituds es presentaran amb una antelació mínima de dos mesos a la realització de l'activitat. Si el responsable de la sol·licitud no rep la resolució del director conservador amb una antelació mínima d'un mes, s'entendrà que l'activitat sol·licitada no ha sigut autoritzada.
2. La realització de competicions esportives de qualsevol tipus està prohibida en les zones de protecció ecològica definides en la zonificació establida en l'article 63 de les normes particulars d'aquest pla.
3. Les entitats organitzadores de les activitats i les competicions esportives han de complir de manera general les condicions següents:
a) Muntatge i desmuntatge de la infraestructura necessària per a la seua activitat.
b) Subministrament d'aigua.
c) Instal·lació de lavabos mòbils durant la celebració dels actes, en un nombre suficient per a atendre tots els participants previstos.
d) Instal·lació extra de contenidors de fems i recollida posterior.
e) Prohibició als participants de tirar botelles, bidons d'aigua, esponges i semblants durant l'activitat, fora dels contenidors expressament habilitats.
f) Neteja de la zona de fems i altres rebutjos que contravinguen la normativa establida en aquest pla, després de finalitzada l'activitat.
g) Difusió de les normes d'ús públic del parc entre els participants i el públic assistent, i concretament la delimitació de zones autoritzades per l'organització per a la presència d'aficionats i espectadors en punts que no suposen deteriorament de l'entorn natural, s'aconsella que aquestes estiguen situades en camins. En aquest sentit l'organització ha de prohibir la presència de públic, durant tot el recorregut, en zones amb vegetació.
h) Disposar de personal de vigilància de l'organització, abans i durant la celebració de l'activitat, per a evitar la penetració de vehicles pels camins del parc i l'estacionament fora dels aparcaments.
i) Organització dels serveis de policia, vigilància i prevenció ambiental, i protecció civil necessaris.
j) El promotor/organitzador de l'esdeveniment ha de disposar en el lloc de l'activitat d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència 112 (telèfon mòbil, ràdio, etc.).
k) Queden els organitzadors obligats, en tots els casos, a restituir les zones alterades a l'estat original.
Article 51. Espeleologia
1. La pràctica de l'espeleologia en qualsevol cavitat del parc necessitarà l'autorització prèvia del director conservador.
2. Una vegada obtinguda l'autorització, els espeleòlegs compliran les següents normes bàsiques: seguir la normativa general establida en la Llei 11/1994, respecte absolut a la fauna, la flora i les formacions característiques, no deixar instal·lacions fixes en les cavitats, recollir tots els rebutjos produïts i utilitzar els llums no contaminants. Queda prohibida la utilització de llums de carbur.
3. Les recol·leccions de flora, fauna i materials geològics de les cavitats i els seus accessos només s'admetrà amb finalitat científica i ha de ser autoritzada per l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 52. Escalada
1. La pràctica de l'escalada en qualsevol lloc del parc necessitarà l'autorització prèvia del director conservador.
2. Una vegada obtinguda l'autorització, els escaladors compliran les següents normes bàsiques: seguir la normativa general establida en la Llei 11/1994, respecte absolut a la fauna, la flora i les formacions característiques, no deixar equipaments fixos i recollir tots els rebutjos produïts.
Article 53. Activitats piscícoles
1. L'activitat esportiva de la pesca amb canya des de la costa està sotmesa a la seua regulació sectorial específica.
2. No obstant això, amb la finalitat d'assegurar l'adequada conservació dels hàbitats costaners, el trànsit i l'estada de pescadors queda subjecta a la regulació que les normes particulars d'aquest pla establixen en les distintes zones d'ordenació del PRUG per al conjunt de les activitats d'ús públic del medi natural.
Secció 3a
Normes sobre activitats científiques
Article 54. Àmbit d'aplicació de les normes sobre activitats científiques
Aquestes normes regulen l'activitat investigadora del parc natural, d'acord amb el marc establit per les directrius del PORN, i que ha de complir les restants disposicions d'aquest PRUG. També reunix les disposicions del Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal.
Article 55. Definició d'activitats científiques
Seran considerades activitats científiques les activitats relacionades directament amb la investigació i l'obtenció d'informació sobre el medi natural o les activitats humanes, realitzades per persones lligades a centres d'investigació institucionals o privats, administració ambiental, universitats o centres d'ensenyament i altres organismes públics, privats o associacions, amb capacitat per a exercir treballs d'investigació.
Article 56. Autoritzacions per a les activitats científiques
1. Totes les activitats d'investigació científica que s'han de portar a terme en el parc han de comptar amb l'autorització de l'òrgan gestor per mitjà de sol·licitud dirigida al director conservador del parc, a més d'altres informes o permisos que, d'acord amb la normativa vigent, siguen preceptius. En el cas d'instal·lació d'infraestructures en la zona de protecció ecològica definida per l'article 66 d'aquestes normes, de tala o recol·lecció d'espècies vegetals o animals, i de mostres minerals, fòssils o material arqueològic, l'autorització ha de comptar amb l'informe preceptiu de l'òrgan competent en espais naturals.
2. En la sol·licitud es farà constar:
a) Dades de l'investigador principal i de l'equip de treball, a més d'un breu currículum de l'equip investigador.
b) Projecte detallat, en triple versió, de la realització del treball o l'estudi, en el qual s'especificarà: títol, descripció del projecte, objectius i finalitat, pla de treball detallat amb la duració prevista, material, pressupost detallat i mitjans disponibles per a obtindre'l, justificació de l'interés del projecte i previsió dels resultats que s'han d'obtindre.
c) Infraestructures o equipaments científics de necessària instal·lació en el parc, amb indicació de la seua zona d'ubicació segons la zonificació establida en el títol V d'aquestes normes, i amb especificació del temps que han d'estar instal·lats.
d) Precaucions que ha d'adoptar el personal del parc per a no interferir o afectar el desenvolupament de la investigació.
e) Previsió del grau d'afecció o deteriorament ambiental que pot produir-se, i mesures correctores previstes o projecte de restauració després de la finalització de l'activitat, si és el cas, inclòs el seu pressupost i mitjans disponibles per a obtindre'l.
f) Autorització expressa dels propietaris dels terrenys privats on s'exercisca l'activitat, si és necessari.
g) Acceptació expressa de complir totes les normes d'activitat científica.
Article 57. Regulació de les activitats científiques
1. Estaran prohibides, a tots els efectes, aquelles activitats científiques que suposen una pèrdua irreversible de biodiversitat o del patrimoni natural i històric, l'alteració greu del funcionalisme dels sistemes naturals o l'impacte paisatgístic permanent, i qualsevol activitat científica que necessite instal·lacions i adequacions científiques en el parc amb caràcter permanent.
2. L'òrgan gestor valorarà, en cada cas, la conveniència de l'autorització d'algunes activitats científiques més específiques. És necessari destacar, entre aquestes, les activitats que puguen produir perjudici a les poblacions de fauna silvestre, especialment la manipulació i la recol·lecció d'exemplars. D'altra banda, la tala i la recol·lecció d'espècies vegetals silvestres amb finalitat científica seguirà el que preveu l'article 23 d'aquestes normes i més localment amb la figura de microreserva de flora. Altres activitats de caràcter científic que s'han de considerar són les que poden afectar la protecció dels sòls i dels recursos hidrològics.
Article 58. Prioritats per a la investigació
1. Les línies d'investigació amb prioritat a l'hora d'emetre les autoritzacions han de ser les encaminades cap a la conservació de les espècies protegides, rares i amenaçades o d'elevat interés científic, i dels ecosistemes i d'hàbitats d'interés arreplegats en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, la investigació ecològica aplicada dirigida a l'experimentació de tècniques de restauració de la coberta vegetal autòctona, la investigació bàsica destinada al coneixement de la biodiversitat i del funcionalisme dels organismes i dels sistemes naturals, la investigació dirigida cap a la gestió dels espais naturals protegits i de l'efecte de l'ús públic sobre els organismes i sistemes naturals, la investigació etnogràfica i arqueològica.
2. El director conservador del parc, amb l'assessorament de l'equip tècnic de l'òrgan gestor, podrà emetre anualment un llistat de prioritats d'investigació en el parc per a comunicar-ho a les persones i els organismes interessats. Segons la seua disponibilitat pressupostària o de les possibilitats de patrocini, el parc podrà concedir ajudes econòmiques per a projectes que s'ajusten a les línies definides en aquest llistat. Fins a la seua revisió, el llistat de prioritats d'investigació en el parc queda fixat en:
- Investigació bàsica i aplicada sobre dinàmica ecològica i evolució futura dels hàbitats naturals de la serra d'Irta.
- Connexió biològica del parc amb altres espais naturals veïns.
- Investigació i seguiment de rapaces que nidifiquen en el parc (Accipiter gentilis, Accipiter nisus, Falco peregrinus, Hieraaetus fasciatus, Circaetus gallicus, Asio otus, Bubo bubo, etc.).
- Investigació i seguiment dels assentaments d'aus marines d'interés (Phalacrocorax aristotelis, Larus audouinii, Hydrobates pelagicus) en els penya-segats litorals.
- Investigació i seguiment de la tortuga mediterrània (Tortuga hermannii) en els hàbitats de la serra que alberguen les condicions adequades per al seu desenvolupament.
- Investigació forestal aplicada a la restauració i la successió ecològica de les formacions vegetals del parc.
- Projectes experimentals de regulació de l'accés de visitants al parc.
- Estudis sobre la toponímia del parc natural i l'àrea d'esmorteïment d'impactes.
- Estudis aplicats referents a l'educació ambiental, la formació i l'ordenació de l'ús públic en l'àmbit del parc.
- Estudis referents a l'arquitectura i al poblament tradicional en l'àmbit del parc.
Article 59. Organització i exercici de l'activitat científica
1. Una vegada començada l'activitat investigadora, l'investigador responsable informarà l'òrgan gestor i el director conservador sobre la situació precisa de les instal·lacions de camp i les parcel·les d'experimentació, a més de les precaucions que ha d'adoptar el personal de servei del parc per a no alterar el desenvolupament de les investigacions. Igualment, informarà en tot moment de qualsevol modificació en les fases definides en la sol·licitud prèvia dels terminis de finalització de la busca. A requeriment del director conservador ha d'informar també sobre qualsevol aspecte que puga sorgir.
2. Els organismes i les entitats que duguen a terme investigacions que requerisquen la instal·lació d'infraestructures tindran l'obligació de retirar-les una vegada hagen finalitzat aquestes, i executar el projecte de restauració si fóra necessari. Així mateix, seran responsables de les mesures correctores de restauració que, complementàriament a les previstes en la sol·licitud prèvia, dictamine el director conservador del parc, en el cas que hi haja constància d'efectes negatius sobre qualsevol vector ambiental.
3. Així mateix, els investigadors es comprometran a enviar dos còpies en paper i en format digital de les publicacions o informes derivats de l'activitat investigadora realitzada en el parc natural i on constarà específicament l'agraïment al Parc Natural de la Serra d'Irta i es farà menció de l'autorització donada, i l'ajuda, si és el cas.
Secció 4a
Normes sobre accés, circulació i ús
de les àrees d'aparcament
Article 60. Trànsit i aparcament en el parc natural
1. La circulació amb vehicles de motor o sense, cavalls o altres mitjans transportats, només es permet en els camins i pistes del parc natural, amb el degut respecte a la propietat privada i al dret a la privacitat dels seus propietaris, amb l'excepció dels serveis del parc que també podran transitar per les sendes en el desenvolupament de tasques de vigilància i gestió del medi natural.
2. S'establix una velocitat màxima permesa de 30 km/h., tal com ja s'aplica a tots els efectes en els terrenys forestals el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
3. El director conservador o l'òrgan competent en espais naturals protegits podrà limitar temporalment la circulació, la permanència i el trànsit de persones o vehicles en l'àmbit del parc natural per raons ecològiques, com per exemple àrees de cria, ecosistemes en regeneració i àrees de major concentració faunística.
4. És objectiu del parc natural millorar la gestió del trànsit pel camí principal de traçat paral·lel a la costa, a fi de superar els actuals problemes de saturació de les àrees d'aparcament. Si bé no es limita de manera permanent l'accés al parc a un nombre determinat de vehicles, el director conservador o l'òrgan competent en espais naturals protegits podrà decidir la realització d'assajos de limitació de l'accés de vehicles privats excepte els dels propietaris de terrenys en l'àmbit del parc natural. El resultat dels assajos que puguen realitzar-se, a més de les valoracions tècniques que realitze l'òrgan competent en espais naturals protegits, es valorarà en reunions de la Junta Rectora.
5. L'establiment d'una limitació en la quantitat de vehicles que puguen transitar pel camí principal de traçat paral·lel a la costa, queda condicionat a la creació d'un servei regular de transport públic amb recorregut Peníscola-Alcossebre en els dies en què es limite el trànsit.
6. L'estacionament de vehicles en el camí principal de traçat paral·lel a la costa només es permet en els aparcaments especialment habilitats. Els usuaris han d'estacionar els seus vehicles amb una separació màxima d'1 m., i podran ser requerits pels guardes i voluntaris per a fer-ho.
7. Tots els equipaments i els serveis d'ús públic, siguen de titularitat pública o privada, que comporten concentració de vehicles disposaran d'una àrea d'aparcament preparada harmònicament amb l'entorn.
TÍTOL IV
Homologació de l'anagrama i la senyalització del parc
Article 61. Anagrama oficial del parc
1. L'anagrama oficial del Parc serà l'establit com a tal per la conselleria competent en matèria de medi ambient en el marc de la senyalística oficial d'aplicació a la Xarxa d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les publicacions, material audiovisual o digital, i senyalització del parc, o altres materials que es puguen editar, propis o subvencionats per la Generalitat, portaran sempre l'anagrama del parc. La utilització d'aquest anagrama amb qualsevol altra finalitat necessitarà l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. Qualsevol classe de publicació, material audiovisual o digital, i senyalització del parc seguirà de manera general les normes establides pel Manual d'Identitat Corporativa de la Generalitat.
Article 62. Tipus de senyals
1. Les tipologies bàsiques de senyalitzacions del parc són les que apareixen en el Projecte de Senyalització dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana. D'acord amb el mencionat projecte, aquestes senyalitzacions són les següents:
a) Senyals d'accés i de límits: inclouen monòlits d'entrada al parc, senyals direccionals al centre d'informació, aparcament i altres serveis, monòlits de vianants d'accés al parc, senyals de vianants d'accés secundaris i senyals de límits.
b) Senyals en ruta: inclouen senyals de vianants d'inici de ruta, senyals de vianants direccionals per a una ruta i senyals de vianants posicionals.
c) Senyals externs: inclouen senyals posicionals i direccionals per a facilitar l'accés al parc.
2. En el cas d'altres senyals no inclosos en els anteriors i que siguen necessaris per a l'adequada gestió del parc, la conselleria competent en matèria de medi ambient proposarà un disseny coherent amb el model general.
3. Es prohibix la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat suportada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori (penyals, arbres o vessants) com sobre les edificacions. Seran admeses únicament les tipologies d'indicadors previstes en l'apartat anterior, amb l'excepció de les senyalitzacions pròpies de les carreteres, les finques particulars del parc i, excepcionalment i d'acord amb l'article 43, les sendes PR i SL. En les senyalitzacions del mateix parc natural es permetran xicotetes inscripcions d'un màxim de 30 x 30 cm de les empreses i institucions col·laboradores en el patrocini del parc.
4. De manera general, es substituirà qualsevol indicador existent del parc que no seguisca les normes de senyalització indicades anteriorment i la imatge corporativa establida per als parcs naturals de la Comunitat Valenciana per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. El director conservador realitzarà els contactes necessaris amb els ajuntaments de Peníscola, Santa Magdalena de Pulpis i Alcalà de Xivert perquè aquests incloguen en la seua senyalització urbana indicadors expressos de l'accés al parc, utilitzant la denominació oficial i amb el disseny estàndard de senyalització urbana del municipi.
6. En les zones en regeneració situades en zones de major freqüentació els rètols afegiran la indicació "accés restringit".
7. Són portes d'entrada al parc els punts principals d'accés dels visitants. En aquests punts es col·locarà un rètol indicant l'entrada al parc.
8. Els itineraris del parc, definits en l'article 45 d'aquestes normes, incorporaran un nombre suficient d'indicadors perquè els seus usuaris puguen seguir-los sense risc de pèrdua, que, com a mínim, cobrisca tots els encreuaments amb altres sendes i camins. En el punt d'inici de l'itinerari s'instal·larà un senyal on s'indicarà el recorregut, les característiques i els principals valors d'aquest.
TÍTOL V
Normes particulars per zones
Secció 1a
Concepte i aspectes generals de zonificació
Article 63. Concepte de zonificació
1. A l'efecte de particularitzar les normes protectores establides per mitjà d'aquest PRUG, s'han distingit les zones següents per a definir els tractaments específics més ajustats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
a) Zona de protecció ecològica.
b) Zona de protecció paisatgística.
c) Zona d'ús públic sostenible.
2. L'àmbit territorial d'aquestes zones està grafiat en la cartografia d'ordenació d'aquest pla.
3. Les determinacions inherents a cada una d'aquestes categories de protecció constituïxen la referència normativa bàsica a l'hora de constituir la intensitat dels usos i les activitats permeses i prohibides per aquest PRUG.
Article 64. Interpretació de les normes particulars de zonificació
En tot allò que no regulen aquestes normes particulars s'aplicaran, subsidiàriament, les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció 2a
Zones de Protecció Ecològica (PE)
Article 65. Caracterització de les zones de protecció ecològica (PE)
1. Tenen aquesta consideració aquells espais del parc natural que, per la fragilitat i els rellevants valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics que tenen, constituïxen el màxim exponent de la singularitat i l'excepcionalitat dels diferents subsistemes del parc. L'extraordinari valor d'aquests espais i la vital importància que suposen per al manteniment d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals, exigixen una regulació d'usos que n'assegure la conservació. L'ús públic d'aquestes zones s'orienta al senderisme i a les activitats educatives de pas que no comporten estades llargues.
2. En l'àmbit de les zones de protecció ecològica (PE) s'han definit enclavaments de protecció integral (PE-I). Es tracta de zones que allotgen valors naturalístics de màxima rellevància i que en la seua totalitat són de propietat pública. Amb l'objecte de preservar aquests valors excepcionals, en aquests enclavaments de protecció integral (PE-I) s'exclou l'ús públic sense que açò impedisca al visitant conéixer tots els hàbitats i valors del parc natural.
Article 66. Localització de les zones de protecció ecològica (PE)
1. S'estén, essencialment, per la cresta de la serra les forests públiques i gran part de la franja litoral.
2. Constituïxen els enclavaments de protecció integral (PE-I), les dos microreserves de flora declarades fins a la data (Torre Badum i Cala Argilaga), l'ampliació prevista per a la microreserva de Cala Argilaga, la duna del Pebret i els penya-segats i erosions de la Torre Badum, on hi ha un adormidor de corba marina grossa (Phalacrocorax carbo) i corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis desmarestii).
Article 67. Usos permesos en les zones de protecció ecològica (PE)
1. Són usos permesos, amb caràcter general, tots aquells dirigits a aconseguir una millor i més efectiva conservació i potenciació dels recursos, renovables o no. Així, aquests espais estaran preferentment dirigits a activitats científiques de conservació i interpretació de la natura.
2. Estan específicament permesos, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'aquest PRUG, els usos que s'arrepleguen en l'article 82 del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell.
3. Amb caràcter excepcional, són usos permesos els de caràcter recreatiu o naturalístic que no suposen eventuals riscos de degradació ambiental i que impliquen una utilització passiva de l'espai, com el senderisme controlat i la recreació passiva. Aquests usos queden expressament limitats en els enclavaments de protecció integral (PE-I), com indica l'article següent.
4. Sense perjudici de les limitacions a l'ús públic en els enclavaments PE-I que fixa l'article següent, queden específicament permesos els usos següents:
a) El trànsit de grups per a activitats educatives i les visites guiades, per evitar realitzar parades que no siguen per a explicacions o observació del medi.
b) El senderisme i l'excursionisme exclusivament pels itineraris senyalitzats.
c) Tasques de conservació i regeneració d'ecosistemes, regeneració de la vegetació autòctona en camps de cultiu abandonats, com també les accions encaminades a possibilitar les activitats científiques, naturalístiques i didacticoecològiques que contribuïsquen a difondre el coneixement d'aquests importants ecosistemes.
5. Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
6. Infraestructures de caràcter bla (sendes, assetjats, barreres, defenses anticirculació, etc.) quan la destinació que tinguen siga el suport a l'execució de les activitats compatibles amb les necessitats de protecció per a aquests espais. Els miradors i les instal·lacions de seguretat seran les úniques infraestructures majors permeses.
7. En els enclavaments de camp de cultiu es permeten els aprofitaments agraris, estant subjectes a les normes particulars d'aquesta zona. En aquests espais han de mantindre's les característiques fisiogràfiques i s'adoptaran les mesures necessàries de consolidació de sòls que garantisquen la no-erosionabilitat i consegüent pèrdua de sòl que puguen tindre. D'acord amb els articles 22.5 i 33.2 d'aquestes normes, la recuperació de l'activitat agrícola en camps de cultiu abandonats ha de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les restants autoritzacions a què hi haja lloc en aplicació de la legislació sectorial vigent.
Article 68. Limitacions d'usos en les zones de protecció ecològica (PE)
1. L'accés, com també les activitats d'ús públic, es prohibixen en els enclavaments de protecció integral (PE-I), a excepció de la propietat, els serveis del parc i les activitats científiques, tal com es detallen en l'article 54 i següents d'aquestes normes.
2. Es consideren usos prohibits a tots els efectes els que comporten alteració i degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es consideren estrictament prohibits aquells usos i activitats que puguen afectar la riquesa biològica del parc.
3. Només s'admet la senyalització que consistix en rètols i indicadors del parc.
4. Queden específicament prohibits, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'aquest PRUG, els usos que es recullen en l'article 83 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell.
5. Es consideren autoritzables, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'aquest PRUG, els usos que es recullen en l'article 84 del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell.
Secció 3a
Zona de Protecció Paisatgística (PP)
Article 69. Caracterització de la zona de protecció paisatgística (PP)
1. Constituïxen aquesta categoria aquells espais de marcada singularitat paisatgística i amb una funció ambiental complementària de destacada importància.
2. En aquests espais és oportú limitar la realització d'activitats constructives i transformadores del medi, excepte d'aquelles estrictament necessàries per al manteniment de l'aprofitament agrari, que resulta compatible amb la preservació de les característiques i els valors protegits que té, i de permetre un ús públic difús, algunes activitats d'estada, educatives i recreatives de baix impacte.
3. Els camps de cultiu abandonats i les àrees degradades actualment existents dins de l'àmbit d'afecció d'aquesta categoria estaran, així mateix, subjectes a les normes particulars corresponents a la zona de protecció paisatgística, i es promourà la gestió del paisatge d'acord amb l'article 31.
Article 70. Localització geogràfica de la zona de protecció paisatgística (PP)
Es correspon bàsicament amb el vessant oriental de la serra, entre la cresteria i la franja litoral.
Article 71. Usos permesos en la zona de protecció paisatgística (PP)
1. Són usos permesos, amb caràcter general, totes aquelles activitats o actuacions encaminades a la recuperació, la regeneració o la restauració dels ecosistemes més representatius, incloent la repoblació amb espècies autòctones característiques d'aquest medi.
2. Estan específicament permesos, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'aquest PRUG, els usos que es recullen en l'article 87 del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell.
3. Queden concretament permesos els usos següents:
a) El senderisme i l'excursionisme, les parades per a picnic i per a explicacions i l'observació del medi per grups en activitats educatives i visites guiades, especialment en els punts de descans i els miradors.
b) La modalitat d'allotjament en alberg d'acord amb el que ha especificat l'article 46.5 d'aquest pla.
c) Instal·lació d'infraestructures i adequacions científiques, naturalístiques i didacticoecològiques, les quals han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
d) Amb caràcter excepcional, es permetrà la instal·lació de línies subterrànies prioritàriament amb la finalitat interna en l'àmbit del parc natural i que han de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
e) Les actuacions de caràcter infraestructural que ineludiblement hagen ser localitzades en aquests espais i que no resulten incompatibles amb els objectius de protecció d'aquest PRUG, seguint les disposicions del capítol III del títol II d'aquestes normes.
4. Les edificacions, les masies i les instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest PRUG destinades a l'ús agrícola o a residència particular. Únicament s'autoritzaran les obres de condicionament, restauració o ampliació d'edificacions preexistents, en els termes assenyalats en els articles 39 i 41 d'aquestes normes.
5. En els enclavaments de camp de cultiu es permeten els aprofitaments agraris, estant subjectes a les normes particulars d'aquesta zona. En aquests espais han de mantindre's les característiques fisiogràfiques, i s'adoptaran les mesures necessàries de consolidació de sòls que garantisquen la no-erosionabilitat i consegüent pèrdua de sòl que puguen tindre. D'acord amb els articles 22.5 i 33.2 d'aquestes normes la recuperació de l'activitat agrícola en camps de cultiu abandonats ha de comptar amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les restants autoritzacions a què hi haja lloc en aplicació de la legislació sectorial vigent.
Article 72. Limitacions d'usos en la zona de protecció paisatgística (PP)
1. Es consideren usos prohibits, a tots els efectes, qualssevol usos o activitats que comporten: impacte visual, acústic, degradació mediambiental o disminució de la coberta vegetal, com són els abocadors, els depòsits de runes i els esports que puguen produir la degradació del medi natural.
2. La senyalització inclourà, quan siga necessari, rètols, senyals, indicadors i panells de fusta i de pedra.
3. Queden específicament prohibits, amb les consideracions que es desprenen de les normes generals d'aquest PRUG, els usos que s'inclouen en l'article 88 del Pla d'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, aprovat per mitjà del Decret 78/2001, de 2 d'abril, del Consell.
Secció 4a.
Zona d'Ús Públic Sostenible (UPS)
Article 73. Caracterització de la zona d'ús públic sostenible (UPS)
S'inclouen aquells espais que, per l'especial localització, complixen o poden complir un destacat paper com a àrees d'oci, recreació i serveis del parc natural. Solen presentar un elevat índex d'ocupació i utilització pública tradicional, i suposen, així mateix, notables valors paisatgístics.
Article 74. Localització geogràfica de la zona d'ús públic sostenible (UPS)
1. Aquests espais, la finalitat bàsica dels quals és millorar l'oferta d'ús públic i recreativa actualment existent en el parc, com també limitar la seua dispersió, es concentren en unitats o àrees específiques delimitades i definides en la cartografia d'ordenació d'aquest pla.
2. Els espais d'ús públic per a atendre els diferents usos proposats són els següents:
a) Espais d'ús públic intensiu (UPS-I), conformats per les àrees de l'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet (a Alcalà de Xivert) i l'ermita de Sant Antoni (a Peníscola). En aquests es permet la presència d'elements que requerixen obres de suport sobre edificis i instal·lacions existents, destinades a potenciar l'ús públic i el coneixement i el gaudi dels distints complexos ambientals del parc.
b) Espais d'ús públic extensiu (UPS-E), constituïts per les àrees del castell de Xivert (a Alcalà de Xivert), castell de Polpis (a Santa Magdalena de Pulpis), la Cubanita (a Peníscola) i platges del Pebret i del Russo (a Peníscola), on s'admeten les adequacions de caràcter bla basades en la utilització d'elements naturals que possibiliten l'existència d'una infraestructura mínima destinada a l'ús públic i recreatiu, així com també a facilitar l'ús didàctic i naturalístic del parc, com són: sendes de vianants, itineraris ecològics, etnològics i històrics, miradors, infraestructures de suport i adequacions per a aparcament.
Article 75. Usos permesos en els espais d'ús públic intensiu (UPS-I)
1. A tots els efectes, es permeten els usos turisticorecreatius amb fins naturalístics, etnològics i històrics, usos educatius i usos cientificoecològics.
2. Aquests usos només podran tindre suport sobre edificacions existents i es primarà la ubicació en aquells edificis de caràcter tradicional existents en el parc.
3. La instal·lació d'infraestructures de caràcter turisticorecreatiu requerirà l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
4. Queden específicament permesos els usos següents:
a) Les activitats de picnic.
b) Les activitats educatives i les científiques.
c) Les festes populars i tradicionals i els actes culturals.
d) La instal·lació de quioscos o casetes per a venda de productes als visitants.
e) La instal·lació d'equipaments per a serveis del parc i serveis de bombers.
f) Adequació per a centre o caseta d'informació del parc per als visitants.
g) Adequació per a l'establiment d'hoteleria en edificacions existents, i d'acord amb les condicions que especifique el planejament general o, si no hi ha, les següents:
- Ús característic. Establiments de restauració i equipaments annexos.
- Usos compatibles. Sanitari, espais lliures.
- Altres condicions. Compliran la reglamentació sectorial que els siga aplicable en cada moment.
h) Adequació per a aparcament. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, llocs amb ombra, etc.) només es podrà realitzar per mitjà d'elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
i) Adequació per a equipaments higienicosanitaris, lavabos, menjadors o altres serveis públics de semblants característiques, d'edificacions existents, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
j) Adequació per a escoles taller d'edificacions existents, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
k) Adequació per a habitatge de les persones lligades al servei de l'ermita o del servei de guarderia del parc d'edificacions existents, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
k) Instal·lació de magatzems per al servei del parc en edificacions existents, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
l) Equipament d'àrees de recreació amb mobiliari urbà bàsic de suport, amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
5. Les actuacions d'adequació o instal·lació esmentades en el punt anterior i les de caràcter turisticorecreatiu quan es demostre la ineludible necessitat de localitzar-les en aquestes àrees, han de comptar amb l'informe previ favorable de l'òrgan competent en espais naturals protegits.
Article 76. Usos permesos en els espais d'ús públic extensiu (UPS-E)
1. A tots els efectes, es permeten aquelles actuacions que suposen únicament i exclusivament adequacions del medi, a fi de possibilitar el coneixement i el gaudi del parc, sempre amb instal·lacions de caràcter bla i que mai tinguen com a conseqüència obres d'urbanització, com els miradors, mobiliari urbà (bancs, taules, papereres, etc.), les sendes ecològiques i la senyalització de caràcter interpretatiu. Específicament es permet:
a) Les activitats de picnic.
b) Les activitats educatives i les científiques.
c) El bany i la pesca amb canya en l'àrea dels platges del Pebret i del Russo.
d) La instal·lació de quioscos o casetes per a venda de productes als visitants.
e) Els actes culturals.
f) Les festes populars i tradicionals en les àrees del castell de Xivert i del castell de Polpis.
g) Adequació per a aparcament. L'establiment d'una coberta o vol artificial sobre els aparcaments (canyissos, teulades, llocs amb ombra, etc.) només es podrà realitzar per mitjà d'elements naturals o blans, fàcilment desmuntables.
2. En l'àrea de les platges del Pebret i del Russo, l'antiga caserna dels carrabiners podrà adequar-se segons els resultats de l'estudi d'alternatives que es proposa en el programa d'actuacions d'aquest PRUG i amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les altres autoritzacions pertinents.
3. En la Cubanita, l'antiga Casa de Volta podrà adequar-se segons els resultats de l'estudi d'alternatives que es proposa en el programa d'actuacions d'aquest PRUG i amb l'autorització de l'òrgan competent en espais naturals protegits, sense perjudici de les altres autoritzacions pertinents.
Artículo 77. Limitacions d'usos en la zona d'ús públic sostenible (UPS)
1. En general, queden prohibits els usos que comporten una degradació ambiental o paisatgística d'aquests espais o dificulten la realització dels usos preferents.
2. L'aparcament de vehicles no extralimitarà les zones establides a l'efecte.
3. El ciclisme s'admet com a mitjà de locomoció per a accedir i circular en les zones UPS accessibles per camí o pista forestal, però no són zones aptes per al fer circuits.
4. Queden expressament prohibits:
a) La construcció o la instal·lació d'obres relacionades amb l'explotació dels recursos vius.
b) Les construccions residencials, hoteleres, discoteques, instal·lacions esportives, comerços, magatzems i qualsevol altra que no haja estat permesa expressament.
c) Usos i activitats que comporten un notable impacte paisatgístic o ecològic.
d) La instal·lació de suports de publicitat o d'altres elements anàlegs, excepte aquells de caràcter institucional que es consideren necessaris per a la correcta gestió del parc, els quals, en tots els casos, s'atindran a les normes que s'establisquen de disseny i instal·lació.
e) La utilització de foc per mitjà de foguerets, fogueres, barbacoes, etc.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primer
En relació amb la gestió pressupostària individualitzada a què fa referència l'article 48.6 de la Llei 11/1994, el director conservador i l'equip tècnic de l'òrgan gestor analitzaran com utilitzar activament els mecanismes del patrocini i el mecenatge amb empreses i institucions, de concessió administrativa a associacions i particulars.
Segon
El Pla de seguretat del Parc Natural de la Serra d'Irta, al qual fa referència l'article 10 d'aquest PRUG, serà aprovat dins dels dotze mesos següents a la data de publicació d'aquest en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.


linea
Mapa web