diari

LLEI 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació. [1998/3622]

(DOGV núm. 3237 de 07.05.1998) Ref. Base de dades 0806/1998

LLEI 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, Urbanístiques i de la Comunicació. [1998/3622]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
La Constitució Espanyola en els articles 9.2, 14 i 49 encomana a tots els poders públics la creació de les condicions perquè la llibertat i la igualtat de les persones i dels grups en què s'integren siguen efectives i reals, eliminant els obstacles que impedisquen o dificulten la seua plenitud, el foment de la participació de tots els ciutadans i totes les ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social, el dret a gaudir d'una habitatge digne i el deure de facilitar l'accessibilitat al medi de tots, a través de les polítiques dirigides a la prevenció, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb capacitats reduïdes, tant físiques com psíquiques i sensorials, a les quals cal atendre amb les especialitzacions que requerisquen.
La millora de la qualitat de vida de tota la població i específicament de les persones que es troben en una situació de limitació respecte al medi és un dels objectius prioritaris que ha de presidir l'acció de govern, en compliment estricte del principi d'igualtat que s'ha de garantir a tots els ciutadans.
En aquest sentit, ja la Llei 13/1982, d'Integració Social dels Minusvàlids, aprovada per les Corts Generals el 23 de març, va assenyalar que les administracions públiques, en l'àmbit de les seues competències, aprovarien les normes urbanístiques i arquitectòniques bàsiques que contenien les condicions a què han d'ajustar-se els projectes, el catàleg d'edificis a què seran aplicables i el procediment d'autorització, control i sanció, amb la finalitat que resulten accessibles. Així mateix, haurien d'adoptar les mesures necessàries per a adequar progressivament els transports públics col·lectius i facilitar l'estacionament dels vehicles que transporten persones amb problemes de mobilitat o limitació sensorial.
La Comunitat Valenciana, d'acord amb les previsions de l'article 148 de la nostra Constitució va assumir, en virtut de l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, la competència exclusiva, entre altres, en matèria d'assistència social, ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge, obres públiques que no tinguen la qualificació legal d'interés general de l'estat o la realització de les quals no afecte a una altra comunitat autònoma, els ferrocarrils, carreteres i camins l'itinerari dels quals es desenvolupe íntegrament en el nostre territori, el transport en aquests mitjans, ports, heliports i aeroports esportius i patrimoni cultural, històric, arqueològic i artístic.
Per tot això, la Generalitat ha procedit al desplegament normatiu necessari per a fer efectives aquestes competències, aprovant, entre altres textos legislatius, la Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, fent un èmfasi especial en la protecció de les persones amb mobilitat reduïda (discapacitats i tercera edat fonamentalment) i fomentant les mesures de prevenció que eliminen les causes que provoquen la marginació de les persones i grups en què aquestes s'integren.
Amb la llei actual que ara aproven les Corts Valencianes, es pretén fomentar i fer realitat l'efectiva participació de tots els ciutadans i totes les ciutadanes en el si de la nostra societat, i per a això s'incrementa l'esforç econòmic a fi d'aconseguir un entorn lliure de barreres de tot tipus, evidenciant així la voluntat d'integració social i la garantia del principi d'igualtat de tots els valencians i totes les valencianes.
La normativa anterior existent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en matèria d'accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques, entre altres disposicions el Decret 193/1988, de 12 de desembre, del Consell de la Generalitat, va iniciar la construcció de ciutats sense barreres en el si de la nostra comunitat per a les persones amb limitacions, tant discapacitats i discapacitades com ancians i ancianes, intentant superar les dificultats derivades de l'existència de barreres arquitectòniques. Tanmateix, aquesta regulació resulta insuficient, atesa la demanda actual de la societat, i l'evolució de la normativa referent a l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en el nostre país encaminant-se cap a la vertadera finalitat de la integració. No és suficient aconseguir un habitatge adaptat en el si d'una infraestructura inadaptada, cal aconseguir un ambient globalment adaptat.
Tots els ciutadans i les ciutadanes, sense discriminació possible, tenen dret a gaudir, en condicions d'igualtat, no tan sols dels espais urbans, sinó també de les àrees de relació social i cultural, sense oblidar, per la seua importància capital, la incorporació al món laboral sense que la seua impossibilitat d'adaptació al marc físic ho impedisca.
La transcendència d'aquests objectius i els seus efectes sobre drets constitucionals afectats per reserva de llei que la Constitució estableix, essencialment pel que fa al dret de la propietat, justifiquen la presentació d'un projecte de llei d'accessibilitat que el Consell de la Generalitat proposa per a l'aprovació de les Corts Valencianes, on s'estableix el marc normatiu dirigit a la consecució d'aquests objectius.
TITOL I
Disposicions generals
Article primer. Objecte de la llei
La present llei té com a objecte garantir l'accessibilitat al medi físic en condicions tendents a la igualtat de totes les persones, qualsevol que siguen les seues limitacions i el caràcter permanent o transitori d'aquestes, mitjançant:
a) La regulació d'uns requisits que permeten l'ús d'instal·lacions, béns i serveis a totes les persones i, en especial, a aquelles que de forma permanent o transitòria estiguen afectades per una situació de mobilitat reduïda o limitació sensorial.
b) El foment de l'eliminació de les barreres existents, mitjançant incentius i ajudes per a actuacions de rehabilitació, i dins d'una planificació a establir de conformitat amb aquesta disposició.
c) L'establiment dels mitjans adequats de control, gestió i seguiment que garantisquen la correcta aplicació d'aquesta llei i de la seua normativa de desplegament.
d) La promoció dels valors d'integració i igualtat mitjançant un sistema d'incentius i de reconeixement explícit a la qualitat en les actuacions en matèria d'accessibilitat, així com la potenciació de la investigació i de la implantació d'ajudes tècniques i econòmiques per a facilitar l'ús de béns i serveis per persones amb limitacions físiques i sensorials.
Article segon. Ambit d'aplicació
La present llei serà d'aplicació en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana en totes les actuacions referides al planejament, disseny, gestió i execució d'actuacions en matèria d'edificacions, urbanisme, transport i comunicacions.
Les actuacions regulades estan referides tant a la nova instal·lació, construcció o ús, com a la rehabilitació o reforma d'altres ja existents, en les matèries apuntades, siguen promogudes o realitzades per persones físiques o jurídiques, de natura pública o privada.
Article tercer. Definicions
1. A l'efecte de la present llei s'entén per:
Persona amb discapacitat, és aquella que posseeix mobilitat reduïda o limitació sensorial i que correspon a les situació següent:
a) Persona amb mobilitat reduïda és aquella que, permanentment o temporalment, té limitada la seua capacitat de desplaçament, d'accés o d'utilitzar plenament els espais, instal·lacions, edificis i serveis.
b) Persona amb limitació sensorial és aquella que, temporal o permanentment, té limitada la seua capacitat de relacionar-se sensorialment amb el medi.
2. Accessibilitat és la característica del medi, ja siga l'urbanisme, l'edificació, el transport o els sistemes de comunicació que permet a les persones, independentment de les seues condicions físiques o sensorials, l'accés i la utilització dels espais, instal·lacions, edificacions i serveis.
3. Barreres físiques. S'entén per barrera física qualsevol impediment, entrebanc o obstacle que no permeta la lliure utilització i gaudi en condicions de seguretat dels espais, instal·lacions, edificacions, serveis i sistemes de comunicació.
4. Ajudes tècniques. Qualsevol mitjà, instrument o sistema, especialment fabricat o disponible en el mercat, utilitzat per una persona amb discapacitat, per a preveure, compensar, mitigar o neutralitzar la seua mobilitat reduïda o limitació sensorial.
Article quart. Nivells d'accessibilitat
Es qualificaran els espais, instal·lacions, edificacions i serveis pel que fa al nivell d'accessibilitats en:
1. Nivell adaptat. Un espai, instal·lació, edificació o servei es considerarà adaptat si s'ajusta als requisits funcionals i dimensionals en que garantisquen la utilització autònoma i còmoda per les persones amb discapacitat.
2. Nivell practicable. Quan per les seues característiques, encara que sense ajustar-se a tots els requisits que el fan adaptat, permet la seua utilització autònoma per persones amb discapacitat.
3. Nivell convertible. Quan mitjançant modificacions, que no n'afecten la configuració essencial, puga transformar-se com a mínim en practicable.
La finalitat de les modificacions consisteix a aconseguir compensar les dificultats quan les solucions d'accessibilitat generals fracassen o són insuficients.
TITOL II
Disposicions sobre accessibilitat
Article cinqué. Generalitats
Per a obtenir l'accessibilitat al medi físic, les solucions o sistemes que s'establisquen han de respectar els requisits següents:
a) Us comú per tots els usuaris i usuàries. Els sistemes seran, en la major mesura possible, universals i adequats per a totes les persones, defugint la proliferació de solucions específiques que puguen ser una barrera per a altres usuaris i usuàries. Seran, en conseqüència, sistemes compatibles, senzills i segurs per a tots els usuaris i usuàries.
b) Informació per a tots els usuaris i usuàries. Els espais, els serveis i les instal·lacions, en els casos d'ús públic, han de subministrar la informació necessària i suficient per a facilitar-ne la utilització adequada i amb les mínimes molèsties o inconvenients per als usuaris i usuàries. Estaran, en conseqüència, degudament senyalitzats mitjançant símbols adequats.
El símbol internacional d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i els corresponents a persones amb limitació sensorial, seran d'obligada instal·lació en llocs d'ús públic on s'haja obtingut un nivell adaptat d'accessibilitat. Aquests símbols i els seus grafismes es detallen en l'annex I de la present disposició.
CAPITOL I
Disposicions sobre accessibilitat en l'edificació
Article sisé. Edificis d'habitatge
Els edificis d'habitatge han de ser tractats, per estar dedicats a un ús que constitueix un dret bàsic de les persones, amb una especial consideració. S'estableixen els següents tipus d'edificis d'habitatge, en funció del nivell d'accessibilitat dels habitatges que contenen i de les possibilitats d'accessibilitat de què disposen:
a) Edificis amb habitatges adaptats: a fi de garantir l'accés a l'habitatge a persones amb discapacitat, en aquells edificis en què s'utilitzen fons públics, ja siguen de promoció pública o de promoció privada de protecció oficial, es reservarà un nombre determinat d'habitatges i de places d'aparcament sempre que hi haja garatges vinculats a l'edificació, segons la grandària de la promoció, en les condicions i nombre que es determinarà reglamentàriament i, com a mínim, un percentatge no inferior al 3% del nombre total. En els edificis en què s'ubiquen, tindran el nivell d'accessibilitat adaptat en les següents parts de l'edifici:
- L'interior dels habitatges reservats haurà de ser construït conforme a les determinacions que es desplegaran reglamentàriament. Necessàriament, aquests habitatges s'adaptaran a les necessitats específiques de la discapacitat que patisca la persona que hi haja d'habitar.
- Els elements comuns d'accés a aquests habitatges des de la via pública fins a l'interior de l'habitatge mitjançant un itinerari personal.
- La resta d'elements comuns que poguera haver en l'edifici destinats a l'ús habitual dels habitants de l'edifici.
L'administració fomentarà l'increment de l'oferta d'aquest tipus d'habitatges progressivament fins a cobrir la demanda existent.
b) Edificis d'habitatges amb obligació d'ascensor: en aquells edificis en què, segons les disposicions vigents d'habitabilitat i disseny, siga obligatòria l'existència d'ascensor, les portes i la cabina d'aquest seran practicables per a persones amb discapacitat i hi haurà un itinerari amb el nivell d'accessibilitat practicable, des de la via pública fins a l'interior de tots els habitatges. S'entén accés a l'interior de l'habitatge, l'accés a un recinte dedicat a la relació, ja siga a la sala, el menjador o ambdós. Els paràmetres considerats i els seus valors es contenen en les normes d'habitabilitat i disseny.
c) Edificis d'habitatge sense obligació d'ascensor. Aquests edificis segons l'altura poden considerar-se de dos tipus:
c.1 Aquells l'altura dels quals entre el nivell d'accés des de la via pública, mesurat en l'eix del buit de pas, i el nivell del paviment de l'última planta d'accés a habitatges, siga superior a 7 metres. En aquest cas els edificis tindran el nivell d'accessibilitat convertible, en les condicions que es determinaran reglamentàriament.
c.2 Aquells que no assolisquen la condició anterior, no hauran de complir obligatòriament cap nivell d'accessibilitat.
En els edificis dels tipus b i c descrits anteriorment, pot incrementar-se l'accessibilitat a nivells superiors, per a la qual cosa la Generalitat establirà un sistema d'incentius i distintius voluntaris com a reconeixement de la millor qualitat dels esmentats edificis.
Article seté. Edificis de concurrència pública
1. Són aquells edificis d'ús públic no destinats a habitatge i fins i tot, en el cas d'edificis mixtos, les parts de l'edifici no destinades a ús privat d'habitatge. Es distingeixen dos tipus d'ús en aquests edificis:
a) Us general: és l'ús en què la concurrència de totes les persones ha de ser garantida. Es consideren d'aquest tipus els edificis o àrees dedicats a serveis públics com administració, ensenyament, sanitat, així com àrees comercials, espectacles, cultura, instal·lacions esportives, estacions ferroviàries i d'autobusos, ports, aeroports i heliports, garatges, aparcaments, etc. En aquests edificis, o en les parts dedicades a aquests usos, el nivell d'accessibilitat haurà de ser adaptats, en funció de les característiques de l'edifici i segons es determine reglamentàriament.
Els locals d'espectacles, sales de conferències, aules i altres d'anàlegs disposaran d'una accés senyalitzat i d'espais reservats a persones que utilitzen cadires de rodes i es destinaran zones específiques per a persones amb limitacions auditives o visuals. Així mateix es reservarà un seient normal per a acompanyants.
b) Us restringit: és l'ús cenyit a activitats internes de l'edifici sense concurrència de públic. És ús propi dels treballadors i treballadores, els usuaris interns i usuàries internes, els subministradors i les subministradores, les assistències externes i altres que no signifiquen assistència sistemàtica i indiscriminada de persones. En aquests edificis, o en les parts dedicades a aquests usos, el nivell d'accessibilitat haurà de ser almenys practicable, en funció de les característiques que es determinen reglamentàriament.
2. La proporció d'espais reservats es fixarà reglamentàriament en funció de la capacitat.
Article vuité. Seguretat en els edificis de concurrència pública
Els plans d'evacuació i seguretat dels edificis, establiments i instal·lacions d'ús o concurrència pública, inclouran les determinacions oportunes per a garantir la seua adequació a les necessitats de les persones amb discapacitat.
CAPITOL II
Disposicions sobre accessibilitat en el medi urbà
Article nové. Disposicions de caràcter general
1. La planificació i la urbanització de les vies públiques, dels parcs i de la resta d'espais d'ús públic s'efectuaran de forma que resulten accessibles i transitables per a les persones amb discapacitat.
2. Els plans generals i els instruments de planejament i execució que els despleguen o complementen, així com els projectes d'urbanització i les obres ordinàries, garantiran l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no s'hi observen les determinacions i els criteris bàsics establits en la present llei i el seu desplegament reglamentari.
3. Les barreres urbanístiques poden tenir origen en:
a) Elements d'urbanització.
b) El mobiliari urbà.
4. Són elements d'urbanització tots aquells que componen les obres d'urbanització, entenent-hi les referents a paviment, sanejament, clavegueram, distribució d'energia elèctrica, enllumenat públic, abastament i distribució d'aigua, jardineria, i totes aquelles que, en general, materialitzen les indicacions del planejament urbanístic.
5. Mobiliari urbà és el conjunt d'objectes existents en les vies i espais lliures pública, superposats o adossats als elements d'urbanització o edificació, com poden ser els semàfors, cartells de senyalització, cabines telefòniques, fonts, papereres, marquesines, quioscos i altres de natura anàloga.
Article deu. Elements d'urbanització
Les especificacions tècniques i requisits que s'hauran d'observar en relació amb l'accessibilitat al medi urbà, a l'efecte del que estableix la present llei, es realitzaran mitjançant desplegament reglamentari, on es regularan, entre altres, els apartats següents:
a) Itineraris personals: el traçat i disseny d'itineraris públics destinats al trànsit de vianants, o al trànsit mixt de vianants i vehicles es realitzarà de forma que resulten accessibles, i que tinguen amplària suficient per a permetre, almenys, el pas d'una persona que circule en cadira de rodes al costat d'una altra persona i possibilite també el de persones amb limitació sensorial. Els paviments seran antilliscants i sense rugositats diferents de les pròpies del gravat de les peces; les reixes i registres, situats en aquests itineraris, estaran en el mateix pla que el paviment circumdant.
En aquells itineraris de vianants on hi haja carril bici s'instal·laran mecanismes adequats per a advertir-ho a les persones cegues.
b) Guals: a l'efecte d'aquesta llei es consideraran guals les superfícies inclinades destinades a facilitar la comunicació entre els plans horitzontals de diferent nivell.
El seu disseny, inclinació, amplària i pavimentació es determinaran en la reglamentació corresponent, distingint els destinats a l'entrada i eixida de vehicles sobre itineraris de vianants, d'aquells altres destinats específicament a l'eliminació de barreres arquitectòniques.
c) Passos de vianants: es considera com a tals tant els regulats per semàfors com els passos zebra. Es determinaran reglamentàriament el desnivell, longitud i illots, entre altres paràmetres, evitant l'existència d'escalons.
En els passos de vianants se salvarà el desnivell entre la vorera i la calçada mitjançant rampes que possibiliten el pas de persones en cadires de rodes, utilitzant a més, al començament de les rampes, paviment de contextura diferent.
Quan els passos disposen de semàfors, s'assegurarà l'existència de dispositius sonors que faciliten el pas de les persones invidents. Tant les rampes com els dispositius hauran de trobar-se sempre en bon estat.
d) Escales: se'n determinarà reglametàriament el disseny i traçat i caldrà assenyalar-ne l'inici i el final amb paviment de textura i colors diferents.
S'assegurarà que en aquells llocs on hi haja escales es dispose de mitjans alternatius que faciliten l'accés a persones amb discapacitat.
e) Rampes: són elements que dins d'un itinerari de vianants permeten salvar desnivells bruscos o pendents superiors a les del mateix itinerari. S'establiran reglamentàriament els criteris a què s'hauran d'ajustar.
Serà obligatòria la construcció de rampes en les voreres de difícil accés per a persones amb cadires de rodes.
f) Parcs, jardins i espais naturals: caldrà regular en la normativa que desplegue aquesta llei els criteris i requisits, a l'efecte de l'ús i gaudi dels parcs, jardins i espais naturals per part de les persones amb discapacitat, tenint en compte els requisits d'accessibilitat que s'han assenyalat en els apartats anteriors d'aquest mateix article.
g) Aparcaments:
1 En les zones d'estacionament, siguen de superfície o subterrànies, de vehicles lleugers, en vies o espais públics o privats, es reservaran permanentment, i tan prop com siga possible dels accessos de vianants, places degudament senyalitzades per a vehicles que transporten persones amb discapacitat. Els accessos de vianants a aquestes places compliran les especificacions requerides reglamentàriament.
2 Els ajuntaments adoptaran les mesures adequades per a facilitar l'estacionament dels vehicles que transporten persones amb discapacitat, especialment, prop dels centres de treball o estudi, domicili, edificis públics i edificis de concurrència pública.
h) Lavabos públics: en tots els edificis d'ús públic de nova construcció hi haurà d'haver un lavabo accessible en cada planta de què conste l'edifici. S'ha d'assegurar la disponibilitat d'aquests tant en els lavabos de dones com en els d'homes, segons les especificacions tècniques previstes reglamentàriament sobre: buits i espais d'accés, aparells sanitaris, elements auxiliars de subjecció i suports abatibles, aixetes monocomandament o d'infrarojos.
Els lavabos públics que es disposen en les vies públiques o en parcs i jardins hauran de disposar, almenys, d'un lavabo adaptat per a dones i un altre per a homes amb les característiques que reglamentàriament es determinen i tenint en compte les especificacions tècniques previstes en l'apartat anterior.
Article onze. Mobiliari urbà
a) Senyals verticals i elements diversos de mobiliari urbà
1 Els senyals de trànsit, semàfors, cartells il·luminats i, en general, qualsevol element de senyalització que es col·loquen en un itinerari o pas de vianants, es disposaran de forma que no constituïsquen un obstacle per a les persones invidents i les que es desplacen en cadira de rodes.
2 No es col·locaran obstacles verticals en cap punt de la superfície de pas de vianants, amb excepció dels elements que es col·loquen per a impedir el pas de vehicles.
Aquests elements s'hauran d'ubicar i senyalitzar de forma que no constituïsquen un obstacle per a les persones amb discapacitat.
3 En els passos de vianants amb semàfor manual el polsador s'haurà de situar a una altura suficient perquè siga manejat des d'una cadira de rodes.
4 En els passos de vianants situats en les vies públiques d'especial perill per la situació i volum de trànsit, els semàfors estaran equipats amb senyals sonors homologats pel departament corresponent que puguen servir de guia als vianants.
b) Elements diversos de mobiliari urbà. Els elements de mobiliari urbà d'ús públic com cabines, bancs, papereres, fonts i altres d'anàlogues s'hauran de dissenyar i situar de tal forma que puguen ser utilitzats per qualsevol persona i no suposen cap obstacle per als transeünts.
Article dotze. Protecció i senyalització de les obres en la via pública
Qualsevol tipus d'obres o d'element provisional que implique perill, obstacle o limitació del recorregut haurà d'estar degudament senyalitzat i protegit mitjançant barreres estables i contínues, il·luminades amb llums rojos que hauran d'estar encesos a la nit i dotats de senyals acústics de baixa freqüència, de manera que puguen ser advertits amb antelació suficient per persones amb discapacitat.
Tot recorregut o accés que, provisionalment, quede obstaculitzat, haurà de ser substituït per un altre d'alternatiu de característiques tals que permeten l'ús per persones de mobilitat reduïda o limitació sensorial.
Queda prohibida la substitució d'aquestes barreres per cordes, cables o similars.
CAPITOL III
Disposicions sobre accessibilitat en els transports
Article tretze. Aeroports, terminals marítimes i estacions
Sense perjudici de les competències estatals sobre la matèria i d'aquelles altres mesures específiques que reglamentàriament es determinen, els projectes de nova construcció, reestructuració o adaptació d'aquestes instal·lacions hauran de recollir almenys:
a) Senyalització adequada en les zones de les andanes de les estacions.
b) Sistemes d'informació visual i equips de megafonia per a informar els viatgers i viatgeres de les arribades, eixides i altres incidències.
En totes les estacions d'autobusos, ferrocarril, aeroports, terminals marítimes i de qualsevol altre mitjà de transport públic de competència de l'administració local o administració autonòmica es disposarà dels mitjans adequats per a facilitar l'entrada i eixida de vehicles a les persones amb discapacitat.
Així mateix, en els aeroports i terminals marítimes com en aquelles estacions d'autobusos i ferrocarrils, d'aquelles poblacions que reglamentàriament es determinen, el personal de les oficines d'informació al públic haurà de disposar una capacitació suficient en la llengua de signes que els possibilite atendre adequadament les persones sordes.
c) El nivell d'accessibilitat recollit en l'article 7, com edificis de concurrència pública.
d) En les poblacions en què reglamentàriament es determine, hi haurà, almenys, un vehicle especial o taxi condicionat, que cobrisca les necessitats de desplaçament de persones amb discapacitat.
Article catorze. Material mòbil
El material mòbil de nova adquisició per als serveis regulars de viatgers que siguen de competència de les administracions autonòmica i local, amb independència del règim de prestació, haurà de ser de tipus adaptat, d'acord amb el que disposa la normativa de desplegament d'aquesta llei, pel que fa a sistemes d'informació i sistemes d'il·luminació i seguretat.
Tots els vehicles de transport regular de viatgers hauran d'estar adaptats en relació amb la plataforma del vehicle i els sistemes d'ascens i descens. L'adaptació es farà de forma gradual, segons els terminis i prioritats que reglamentàriament es determinen, d'acord amb el criteri de les administracions competents en matèria de transport públic.
Igualment, els vehicle de transport públic disposaran de l'adequada indicació d'obertura o tancament de les portes desplaçables, així com d'inici de la marxa o parada del vehicle, mitjançant avisadors acústics i òptics, fàcilment perceptibles des de l'interior i exterior del vehicle.
Article quinze. Accessibilitat en els vehicles d'ús privat que transporten persones amb discapacitat
1. A fi que les persones amb discapacitat que ho necessiten puguen estacionar el seu vehicle sense veure's obligades a efectuar llargs desplaçaments, els ajuntaments hauran d'aprovar normatives que faciliten aquestes actuacions.
2. Les especificacions concretes que recolliran, com a mínim, les normatives municipals a l'efecte, seran les següents:
a) Permetre a aquestes persones aparcar més temps que l'autoritzat en els llocs de temps limitat.
b) Reservar-los, en els llocs on es comprove que és necessari, places d'aparcament.
c) Permetre als vehicles ocupats per les persones esmentades estacionar en qualsevol lloc de la via pública, durant el temps imprescindible i sempre que no s'entorpisca la circulació de vehicles o el pas de vianants.
d) Proveir les persones que puguen beneficiar-se de la norma recollida en aquest article d'una targeta que continga, almenys, el símbol d'accessibilitat i el nom de la persona titular, que haurà de ser acceptada en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
CAPITOL IV
Disposicions sobre accessibilitat en les comunicacions
Article setze. Accessibilitat en els sistemes de comunicació sensorial
Per a garantir l'accessibilitat en la comunicació s'eliminaran tots aquells impediments en la recepció de missatges a través dels mitjans de comunicació, siguen o no de masses, així com els sistemes d'informació i senyalització.
1. El Consell de la Generalitat promourà la supressió de les barreres sensorials en la comunicació i l'establiment dels mecanisme i alternatives tècniques que facen accessibles els sistemes de comunicació i senyalització a tota la població, garantint d'aquesta forma el dret a la informació, la comunicació, la cultura, l'ensenyament, el lleure i el treball.
2. El Govern de la Generalitat impulsarà la formació de professors i professores de llengua de signes, de Braille, d'intèrprets de llengua de signes i guies de sordcecs, i qualsevol altre de natura anàloga a fi de facilitar qualsevol tipus de comunicació directa a les persones en situació de limitació sensorial que ho necessiten, instant a les diverses administracions públiques a dotar-se de personal especialitzat.
3. El mitjans audiovisual dependents de les administracions públiques valencianes elaboraran un pla de mesures tècniques que facilite la recepció de missatges en les situacions en què concorre una limitació sensorial.
4. Les administracions públiques valencianes promouran les condicions per a eliminar o pal·liar les dificultats que tenen les persones que pateixen limitació sensorial, oferint la senyalització necessària perquè es permeta l'accés a la informació i la comunicació, és a dir:
a) Es dotarà els llocs de contacte amb el públic d'ajudes i mecanismes que possibiliten la comunicació, així com de telèfons especials en llocs d'ús comú.
b) Es complementaran els sistemes d'avís i alarma que utilitzen fonts sonores amb impactes visuals que capten l'atenció de les persones amb limitació auditiva.
5. Les administracions públiques potenciaran els materials de lectura per a les persones amb limitacions sensorials relatives a la visió.
Article disset. Ajudes tècniques
1. El Consell de la Generalitat promourà la superació de les barreres urbanístiques, arquitectòniques, del transport i de la comunicació mitjançant ajudes tècniques.
2. El Consell de la Generalitat fomentarà l'ús de les ajudes tècniques i potenciarà la investigació sobre aquestes, per ser elements que aporten solucions a situacions no resoltes mitjançant altres fórmules, en casos com accés a edificis de valor històric, o en reformes molt costoses, no previstes amb antelació o no reglamentades.
3. Les administracions públiques posaran a disposició dels afectats les ajudes tècniques necessàries en els seus serveis i instal·lacions i impulsarà i, si és el cas, facilitarà, el finançament per a l'adquisició i ús d'aquestes que es necessiten.
TITOL III
Pla especial d'eliminació de barreres
CAPITOL I
Mesures per a l'eliminació de barreres
Article divuit. Pla d'eliminació de barreres
Cada Conselleria en l'àmbit de les seues competències i en coordinació amb la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i la Conselleria de Benestar Social, haurà d'establir un pla d'eliminació de barreres. Per a l'execució d'aquest pla es reglamentaran els terminis màxims. Així mateix, haurà de reservar un percentatge del seu pressupost per a incentivar l'eliminació paulatina de barreres arquitectòniques, urbanístiques i la comunicació.
Article dinou. Finançament
Els crèdits assignats per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, urbanístiques, del transport i de la comunicació establits en els pressupostos de la Generalitat tindran els següents destinataris i destinatàries:
a) La mateixa administració autonòmica per a realitzar les adaptacions necessàries en el medi físic del qual tinga la titularitat o sobre el qual dispose del dret d'ús, per qualsevol títol.
b) Les corporacions locals, per a intervenir en el medi físic en què tinguen la titularitat o sobre el qual disposen de dret d'ús per qualsevol títol.
c) Les entitats privades i particulars, amb o sense ànim de lucre, per a possibilitar l'adequació del medi físic dels quals siga titular o dispose del dret d'ús.
d) Les persones amb discapacitat, per a obres i instal·lacions especials que hagen d'efectuar en el seu habitatge habitual o en l'accés a aquests, així com, per a l'adquisició d'ajudes tècniques.
Els crèdits anuals esmentats en aquest article i disposició addicional primera seran distribuïts entre els destinataris i destinatàries assenyalats en els apartats b, c i d, a través de convenis o subvencions que seran regulades mitjançant convocatòria pública.
Els crèdits destinats als apartats b i c ho seran per a actuacions en edificacions i espais públics que no hagen incomplit la legislació vigent, en el seu moment, en matèria de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació.
En el cas de les corporacions locals, tindran prioritat en la consecució d'aquestes ajudes aquelles que presenten plans integrals d'actuació en el seu àmbit de competència, i disposen en els seus pressupostos d'una partida per a aquesta finalitat.
Article vint. Actuacions en edificis i instal·lacions
1. Edificis existents: les actuacions sobre aquests edificis han de fomentar l'obtenció d'un nivell d'accessibilitat practicable i, si escau, adaptat, per als tipus d'edificis detallats reglamentàriament i amb l'ordre de prioritat que s'establisca.
2. El medi urbà: les vies públiques, els parcs i la resta d'espais d'ús públic existents, així com les respectives instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment a les determinacions i criteris bàsics establits en aquesta llei i en les disposicions reglamentàries corresponents.
3. Instal·lacions en transports: els transports públics de viatgers que siguen competència de les administracions autonòmica i local s'adaptaran, progressivament, a mesura que es renove la flota de vehicles, d'acord amb els criteris següents:
a) El que es disposa en la present llei i les disposicions que la despleguen.
b) Els avanços tecnològics acreditats per la seua eficàcia.
4. Concentració de masses: en previsió de situacions d'emergència s'establiran sistemes de suport tècnics, humans o ambdós que faciliten l'evacuació de persones amb discapacitat.
CAPITOL II
Promoció de l'accessibilitat
Article vint-i-un. Desenvolupament i difusió de l'accessibilitat
Les conselleries de la Generalitat, dins de les seues competències, programaran la divulgació i l'estudi de l'accessibilitat i, en especial, allò referit a la integració de les persones amb discapacitat.
La normativa reglamentària d'accessibilitat haurà de ser incorporada en la normativa tècnica sectorial de disseny o d'especificació per a facilitar:
a) La utilització preceptiva pels projectistes i les projectistes com un requisit més de disseny.
b) El control a exercir pel mateix personal facultatiu i per les entitats competents.
La conselleria competent en matèria d'afers socials elaborarà plans d'actuació de caràcter quadriennal que potenciaran l'accessibilitat. Cal recollir-hi, com a mínim, tres grans línies d'actuació:
a) Informació i mentalització, dirigides a la població general i especialment a l'escolar, a través d'activitats i campanyes informatives i educatives que facilite la sensibilització de la societat, permeta un canvi d'actituds i possibilite el respecte envers les solucions tècniques implantades.
b) Assessorament tècnic, dirigit a responsables institucionals i professionals, necessari per a la implantació per part de les entitats implicades, dels programes d'actuació previstos en la present llei.
c) Formació i investigació, dirigida a estudiants i professionals de les carreres tècniques relacionades amb l'accessibilitat, amb la finalitat d'aconseguir que el paràmetre de l'accessibilitat s'integre de manera sistemàtica en els projectes, i que aquests siguen executats correctament. Es potenciaran projectes d'investigació en l'àmbit de l'arquitectura, l'urbanisme, el transport, la comunicació i les ajudes tècniques que contribuïsquen a millorar les condicions d'accessibilitat i la incorporació de noves tecnologies.
Article vint-i-dos. Distintius de l'accessibilitat
Per a aquells edificis, ja siguen d'habitatges o de concurrència pública, que superen els nivells d'accessibilitat mínims obligatoris, la Generalitat establirà un sistema de distintius de qualitat que suposen un reconeixement explícit de la millor qualitat de l'edifici, distintiu orientat a la informació de les persones interessades. A més, podrà establir diferents incentius, d'índole econòmica o d'altra, perquè el foment de la qualitat en l'accessibilitat supose un avantatge real per als agents i les agents de l'edificació i en especial per als usuaris i usuàries. El mateix criteri se seguirà per als mitjans de transport i comunicació.
Article vint-i-tres. Vehicles de transport especials
En els termini i prioritats que reglamentàriament es determinen, caldrà disposar en totes les poblacions de la Comunitat Valenciana, segons criteri de les administracions competents en transport públic, els vehicles o serveis especials apropiats per a cobrir els requeriments de desplaçament de les persones amb discapacitat.
Article vint-i-quatre. Reserva en transport
En els vehicles de transport públic, urbà i interurbà, caldrà reservar per a persones amb discapacitat com a mínim dos seients i espai per a dues cadires de rodes adequadament senyalitzats. En els autobusos urbans i interurbans estaran situats prop de la porta del conductor; en aquest lloc es col·locarà un timbre de parada de fàcil accés.
Article vint-i-cinc. Targeta d'estacionament
Les entitats locals proveiran les persones amb discapacitat d'una targeta d'estacionament la utilització de la qual permetrà als vehicles que transporten al titular o a la titular d'aquella que puguen utilitzar els aparcaments reservats i gaudir dels drets que sobre estacionament i aparcament establisquen els ajuntaments en favor de tals persones. La conselleria amb competència en matèria d'afers socials regularà la utilització de la targeta identificativa, la validesa de la qual s'entén referida a tot el territori de la Comunitat Valenciana.
CAPITOL III
Sobre l'ús del gos guia
Article vint-i-sis. Definició del gos guia
1. Es considera gos guia el gos que, havent sigut ensinistrat en un centre oficialment homologat per a això, haja conclòs l'ensinistrament, per adquirir les aptituds necessàries per a l'acompanyament, conducció i auxili de persones afectades per disfuncions visuals o totals o severes. Una vegada reconeguda l'esmentada condició, es mantindrà al llarg de tota l'existència del mateix gos, al marge de qualsevol eventual disfunció posterior de l'animal, i en consideració exclusiva al llaç ja establit amb la persona a què va prestar els seus serveis, llevat de prescripció sanitària.
2. El gos guia haurà d'estar identificat com a tal en tot moment, mitjançant la col·locació en qualsevol lloc i forma visible del distintiu corresponent (annex II).
3. Les condicions de l'atorgament a cada gos guia específic de tal distintiu, amb reconeixement del compliment de les condicions d'ensinistrament suficientment requerides, necessitarà la identificació prèvia, d'acord amb les regles aplicables a la Comunitat Valenciana en matèria de policia sanitària canina i, a més, el certificat del facultatiu veterinari acreditatiu del compliment de les condicions sanitàries exigides per les normes relatives a zoonosis estimades endèmiques en cada moment concret.
4. Tot usuari d'un gos guia haurà de portar damunt, en tot moment, la documentació oficial acreditativa del compliment de les condicions higienicosanitàries exigides per la legislació general en matèria de sanitat canina, amb independència del que s'assenyala en l'apartat 3 del present article. En cap cas s'exigirà de forma no raonada o arbitrària el compliment de condicions sanitàries suplementàries a aquelles requerides en la legislació general en matèria de policia sanitària canina comuna. L'atorgament del distintiu assenyalat en l'apartat 3 del present article es presumirà acreditat per la mera presència, conforme al que disposa la present llei, del propi distintiu del gos guia.
Article vint-i-set. Persones acompanyades de gos guia
Es garantirà l'accessibilitat a l'entorn de les persones amb discapacitat que vagen acompanyades de gos guia degudament acreditats, que podran accedir a tots els llocs, allotjaments, establiments, locals, transports públics i tots altres espais d'ús públic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, no sent d'aplicació en aquests casos el dret d'admissió, excepte en actes en què la seua presència n'impedisca el desenvolupament o supose greus inconvenients a la resta de les persones, segons es determine reglamentàriament.
L'accés de gos guia no suposarà en cap cas cost addicional per a les persones que necessiten legalment utilitzar-lo.
Article vint-i-vuit. Obligacions del titular del gos guia
La persona amb discapacitat que dispose de gos guia és responsable del compliment de les obligacions establides en la present llei i estarà obligada a:
a) Exhibir en cada ocasió en què així li siga requerit, i amb motiu de l'exercici dels drets reconeguts en aquesta llei, la cartilla sanitària del gos guia.
b) Cuidar amb diligència extremada la higiene i sanitat del gos guia i, a més, sotmetre'l prèviament i dins del termini als controls sanitaris exigits per la legislació de policia sanitària canina general aplicable en cada moment.
c) Complir i fer complir els principis i criteris de respecte, defensa i protecció del gos guia propi.
d) Utilitzar exclusivament el gos guia per a les funcions pròpies de l'específica missió per a la qual va ser ensinistrat.
e) Complir i respectar les normes d'higiene i seguretat en vies i llocs públics, tenint en compte les disfuncions visuals de l'usuari del gos guia.
f) Complir amb puntualitat i atenció les normes rectores de la pacífica convivència en grup, a tenor de les específiques circumstàncies concurrents en cada cas concret, lloc i moment.
g) Mantenir subscrita una pòlissa de responsabilitat civil amb una entitat d'assegurances, per a prevenir eventuals danys a tercers causats pel gos guia.
TITOL IV
Competències i mesures de control i sanció
CAPITOL I
Seguiment i competències
Article vint-i-nou. Seguiment del que estableix la present llei
El Consell, a través de la Conselleria de Benestar Social i de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, actuarà com a coordinador del compliment de les prescripcions previstes en la present llei per tots els agents implicats, tant públics com privats.
A aquest efecte l'esmentat departament durà a terme accions per a:
a) Impulsar el compliment de la present llei i de les disposicions reglamentàries que la despleguen.
b) Assessorar les entitats o persones obligades a complir-la en totes les qüestions que puguen plantejar-se a aquest respecte.
c) Estudiar i recollir els avanços de la tècnica i els suggeriments rebuts com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta llei i els seus reglaments, fomentant, al seu torn, l'adopció de totes les mesures foren necessàries conduents a aconseguir la finalitat de la llei.
d) Efectuar tasques de gestió i control relatives al manteniment de les condicions d'accessibilitat i utilització en els edificis i locals d'ús o concurrència públics i en els mitjans de transport i comunicació, proposant, si és el cas, als òrgans competents l'obertura de l'expedient sancionador que siga procedent.
e) Analitzar i avaluar el grau de compliment de la present llei i la normativa de desplegament.
CAPITOL II
Mesures de control
Article trenta. Visat dels projectes tècnics
Els col·legis professionals que tinguen atribuïda la competència en el visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de les llicències, denegaran els visat si els projectes comporten alguna infracció d'aquesta llei i el seu desplegament reglamentari.
Article trenta-un. Instruments de planejament, llicències i autoritzacions administratives
El compliment dels projectes de la present llei serà exigible per a l'aprovació dels instruments de planejament i de la seua execució, així com per a la concessió i renovació de les preceptives llicències i autoritzacions administratives.
Article trenta-dos. Contractes administratius
Els plecs de condicions dels contractes administratius que aproven les administracions públiques de la Comunitat Valenciana contindran clàusules d'adequació al que disposa la present llei.
CAPITOL III
Règim sancionador
Article trenta-tres. Infraccions
1. Les accions o omissions que contravinguen les normes sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació constitueixen infraccions i seran sancionades d'acord amb el que es disposa en la present llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
3. Són infraccions lleus les accions o omissions que contravinguen les normes sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, però que no impedisquen la utilització de l'espai, l'equipament, l'habitatge o el mitjà de transport i els sistemes de comunicació per a persones amb discapacitat i ocasionen un perjudici moderat en el lliure accés a aquells, així com l'incompliment de les normes d'accés a l'entorn acompanyades de gos guia.
4. Són infraccions greus les accions o omissions que dificulten, obstaculitzen o limiten de forma molt important l'accés a qualsevol medi o espai i en especial, les originades per:
a) L'incompliment de les normes sobre accessibilitat i eliminació de barreres en les obres d'urbanització nova i ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic o en el mobiliari.
b) L'incompliment de les condicions d'adaptació en els transports públics de viatgers i viatgeres en els vehicles de nova adquisició per les empreses del sector.
c) L'incompliment de les normes sobre accessibilitat i eliminació de barreres en l'edificació, construcció, ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o privada destinats a serveis públics o a un ús que implique la concurrència de públic que obstaculitzen, limiten o dificulten de forma molt important el lliure accés a qualsevol medi o espai.
d) L'incompliment de les condicions d'accessibilitat en els edificis de nova construcció que hagen de ser destinats a habitatges.
e) L'incompliment de les condicions d'adaptació en els sistemes de comunicació i senyalització.
5. Són infraccions molt greus les que impedeixen el lliure accés i ús de qualsevol medi o espai vulnerant allò establit en la present llei i en especial les següents:
a) L'incompliment de les normes sobre accessibilitat i eliminació de barreres en les obres d'urbanització i instal·lació de mobiliari, i en les de nova construcció, ampliació i reforma d'espais destinats a l'ús públic que impedisquen el lliure accés i ús de qualsevol medi o espai.
b) L'incompliment de les normes sobre accessibilitat i eliminació de barreres en l'edificació, construcció, ampliació o reforma d'edificis de propietat pública o privada destinats a serveis públics o a un ús que implique la concurrència de públic que impedisquen el lliure accés i ús de qualsevol medi o espai.
c) L'incompliment de les normes sobre accessibilitat i eliminació de barreres que suposen greu perill o afecten greument la seguretat de les persones.
d) L'incompliment de la reserva d'habitatges a què es refereix l'article 6.
Article trenta-quatre. Sancions
1. Les sancions que podran imposar-se en funció de la qualificació de la infracció seran les següents:
a) Faltes lleus: multa de 50.000 a 1.000.000 de pessetes.
b) Faltes greus: multa de 1.000.001 a 10.000.000 de pessetes.
c) Faltes molt greus: multa de 10.000.0001 a 50.000.000 de pessetes.
2. Per a graduar l'import de les multes es tindrà en compte, dins de cada tipus de falta, la gravetat de la infracció, el cost econòmic derivat de les obres d'accessibilitat necessàries, el perjudici directament o indirectament causat, la reiteració del responsable o la responsable, el grau de culpa de cada un dels infractors o infractores i la reincidència per comissió de més d'una infracció de les mateixa natura.
3. La resolució sancionadora imposarà, a més de la multa, l'obligació de realitzar les obres necessàries per a l'adaptació de la construcció o edificació a allò disposat en aquesta llei, i establirà el termini màxim per a la realització d'aquelles, tenint en compte per a la fixació d'aquest el temps estrictament necessari per a obtenir les llicències i autoritzacions corresponents, i per a realitzar les obres.
4. Les multes que s'imposen pels diferents conceptes que configuren una infracció tindran entre si caràcter independent.
5. L'esmena de les deficiències objecte de sanció en el termini assenyalat en la resolució sancionadora o, fins i tot en un termini major, si en aquest últim cas la persona sancionada acredita la impossibilitat de complir en el termini fixat en la resolució per causes que no li siguen imputables, podrà donar lloc a la condonació del 30% de la sanció imposada, a instància de l'interessat o interessada.
Article trenta-cinc. Persones responsables
1. Són subjecte responsables les persones físiques i jurídiques que incórreguen en les accions o omissions tipificades com a infracció en la present llei i, en particular, les següents:
a) En les obres que s'executen sense la llicència municipal corresponent o amb inobservança d'aquesta, l'empresa que realitze les obres, el director o directora tècnica i l'empresa promotora.
b) En les obres emparades en una llicència municipal el contingut de la qual siga manifestament constitutiu d'una infracció greu o molt greu seran igualment sancionats el facultatiu o facultativa que haja informat favorablement sobre el projecte i els membres de l'entitat local que hagen votat a favor de l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ o quan aquest o l'informe previ del secretari o de la secretària siguen desfavorables per raó d'aquella infracció.
2. Les multes que s'imposen als diferents subjectes com a conseqüència d'una mateixa infracció tindran entre caràcter independent.
Article trenta-sis. Procediment
1. Les infraccions a la present llei seran sancionades segons els tràmits i amb les garanties de procediment disposades en els articles 134 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en el Reial Decret 1.398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de Procediment de l'Exercici de la Potestat Sancionadora.
2. Si un ens local és advertit per l'administració pública del Consell d'un fet constitutiu de qualsevol de les infraccions determinades en la present llei, i no inicia el procediment sancionador en el termini d'un mes, la Generalitat incoarà i resoldrà l'oportú expedient sancionador.
3. Les persones protegides per aquesta llei o les associacions en què s'integren tindran la consideració d'interessades en aquests procediments en els termes establits en l'article 31 de la de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Contra l'acord d'arxiu de les actuacions o resolució desestimativa, expressa o tàcita de la denúncia o posada en coneixement de l'administració de les possibles infraccions sobre barreres, les associacions abans esmentades quedaran legitimades per a imposar els recursos o, si és el cas, emprendre les accions judicials que consideren oportunes.
Article trenta-set. Organs competents
Els òrgans competents per a imposar sancions i els límits màxims d'aquestes són els següents:
a) L'alcalde o l'alcaldessa: en els municipis la població dels quals no excedisca de 10.000 habitants, fins a un màxim de 100.000 pessetes; en els municipis la població dels quals no excedisca de 50.000 habitants, fins a un màxim de 500.000 pessetes; en els municipis de més de 50.000 habitants, fins a una màxim de 5.000.000 de pessetes.
b) El titular o la titular de la Direcció General corresponent de la Conselleria competent per raó de la matèria, fins a 10.000.000 de pessetes, amb independència del nombre d'habitants del municipis.
c) El titular o la titular del Conselleria competent per raó de la matèria, quan la sanció supere aquesta última xifra.
Article trenta-vuit. Prescripció
1. Les modificacions per faltes molt greus prescriuran als cinc anys, les greus als tres anys i les lleus a l'any. El termini de prescripció començarà a computar-se des del dia en què s'hagueren conclòs o es completen les obres o els fets constitutius de la infracció.
2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als cinc anys, les imposades a les faltes greus als treus anys i per a les lleus a l'any, comptats a partir de l'endemà que la resolució siga ferma.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
La Generalitat consignarà anualment en els seus pressupostos crèdits destinats a facilitar l'accessibilitat en els edificis, espais urbans, transports i mitjans de comunicació.
Segona
Cada Conselleria disposarà anualment d'una quantitat d'aquests crèdits que haurà de ser invertida per a l'eliminació progressiva de les barreres existents en actuacions de la seua competència.
Tercera
La conselleria que tinga atribuïda la competència de serveis socials proposarà el sistema de convenis i ajudes en l'àmbit assenyalat per la present llei, sense perjudici de les competències de les diferents conselleries.
Quarta
Anualment es faran públics i seran objecte de difusió les realitzacions efectuades i els resultats obtinguts durant l'exercici en matèria d'accessibilitat.
Cinquena
El que es disposa en aquesta llei no serà d'aplicació en els edificis o immobles declarats béns d'interés cultural o edificis de valor historicoartíctic, quan les modificacions necessàries s'oposen a la normativa específica reguladora d'aquests béns. En aquests casos, els immobles o edificis s'adequaran, només en la mesura que siga possible, per a les persones amb discapacitat.
Sisena
El Consell impulsarà que les empreses que disposen de transport propi garantisquen l'accessibilitat de les persones amb discapacitat que treballen en aquelles.
DISPOSICIO TRANSITORIA
Els preceptes continguts en la present llei no seran d'aplicació a aquelles obres d'edificació, urbanització o transport que en l'actualitat es troben en construcció, així com als projectes que hagen obtingut ja la corresponent autorització o llicència. En aquests casos, hi serà d'aplicació la normativa que estiguera vigent amb anterioritat a l'aprovació de la present llei.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queden derogades les disposicions d'igual o inferior rang en allò que s'opose a la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el Consell de la Generalitat Valenciana per a dictar les disposicions que siguen necessàries per al desplegament, l'aplicació i el compliment de la present llei.
Segona
La present llei entrarà en vigor l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercera
Es faculta el Govern Valencià per a actualitzar la quantia de les multes previstes en aquesta llei, d'acord amb la llei de pressupostos de cada exercici.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.
València, 5 de maig de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO

linea