Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Llei 6/1991 de la Generalitat Valenciana, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 1516 de 05.04.1991) Ref. Base de dades 0835/1991

Llei 6/1991 de la Generalitat Valenciana, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d’autonomia, en nom del Rei, promulgue la Llei següent:
PREAMBUL
Correspon a la Generalitat, en virtut de l'article 31.14 de l’Estatut d’autonomia, la competència exclusiva sobre carreteres i camins l’itinerari dels quals es descriga íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, operada una nova distribució de competències per la Constitució i els Estatuts d’autonomia, s'ha promulgat la Llei 25/1988, de 29 de juliol, referida de manera exclusiva a les carreteres estatals, cosa per la qual resulta necessari que la Generalitat dicte una norma que arreplegue la regulació de les carreteres de la Comunitat Valenciana.
La promulgació de la Llei d'Ordenació del Territori defineix el marc en què ha d'enquadrar-se la planificació sectorial de carreteres i estableix els mecanismes per resoldre els conflictes entre la planificació sectorial i la planificació territorial general.
Aquesta llei introdueix innovacions en diversos aspectes, com són la planificació, el tractament donat a la relació entre els plans de carreteres i els territorials o urbanístics, la consideració del conjunt de vies de trànsit rodat, la simplificació i la flexibilització dels mecanismes de defensa de les carreteres i de les zones contigües i la regulació del règim d'infraccions i sancions relacionades amb el funcionament del sistema viari.
La Llei parteix d'una definició del sistema viari de la Comunitat Valenciana que engloba totes les vies de trànsit rodat que hi transcorren, ja que, independentment de la seua titularitat i característiques, juguen un paper en el conjunt d'aquell.
El text de la llei s'ha estructurat en nou títols, el primer dels quals conté les disposicions generals, destinades a establir l’objecte de la llei i l'abast d'aquesta. El títol segon es dedica als elements del sistema viari, i estableix la seua denominació i la classificació alhora que regula la figura del catàleg.
El títol tercer es dedica a regular el tema de la distribució de competències en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
El títol quart tracta de la planificació viària, i estableix les figures abans esmentades del Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana i els plans viaris.
L'execució de les actuacions viàries és l'objecte del títol cinquè, en el qual es regula l'elaboració, el contingut i els efectes dels projectes bàsics i els projectes de construcció.
Les relacions amb la planificació urbanística i territorial constitueixen l’objecte del títol sisé, que s'inicia amb l'afirmació de la necessitat de coherència entre les determinació dels plans viaris i els territorials.
El títol seté es refereix a la gestió i la financiació del sistema viari, de tal manera que deixa obertes totes les possibilitats previstes en la legislació vigent per a la construcció, l’explotació i la conservació de les carreteres, malgrat que es considera prioritària l’explotació directa per compte dels titulars. En matèria de financiació es deixa oberta la possibilitat d'establir contribucions especials que graven els propietaris dels terrenys que més es beneficien de la construcció de carreteres i els seus accessos.
El règim de limitacions a la propietat està en el títol vuité, que regula les zones de domini i de protecció. Per això, en aqueix títol, junt amb l’obligació de respectar les limitacions d'ús imposades per la llei, s'estableix també la necessitat de seguretat i de salubritat i la regulació de l’establiment d'accessos o cruïlles amb aquestes.
El darrer títol de la Llei conté la regulació de la matèria relativa a les infraccions i les sancions, i fixa una tipificació d'actuacions amb sanció i en regula les conseqüències.
Amb el contingut dels títols que s'han descrit, a més de les disposicions transitòries i finals que s'han inclòs per a fer més fluida i operativa l'aplicació de la llei, s'aconsegueix una regulació sistemàtica i completa d'una matèria que exigia una atenció preferent, atesa la importància que el sistema viari té per al conjunt dels ciutadans i per al funcionament de l’economia de la Comunitat Valenciana.
TITOL I Disposicions generals
Article primer Objecte de la llei
Aquesta llei té com a objecte regular el conjunt del sistema viari de la Comunitat Valenciana, i estableix les normes i els instruments necessaris per assegurar-ne el millor funcionament en el marc de les competències estatutàriament assumides i de l'àmbit d'aquesta Llei.
Article segon. Ambit i abast
Aquesta llei serà aplicable a totes les vies de trànsit rodat que, formant part del sistema viari, passen pel territori de la Comunitat Valenciana, i no siguen de titularitat estatal.
TITOL II Elements del sistema viari
Article tercer Denominació
U. El sistema viari és compost per les classes de vies següents:
a) Carreteres, i es consideren com a tals les vies de domini, i d'ús públic projectades i construïdes fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils, sens menyscapte de la consideració deguda que en cada cas requeriran altres maneres de transport, com el de vianants.
b) Camins de domini públic de qualsevol classe aptes, almenys, per al trànsit rodat.
Dos. No formen part del sistema viari les vies urbanes, sempre que aquestes vies no tinguen la condició legal de travessia ni formen part d'una xarxa urbana o metropolitana d'acord amb el catàleg del sistema viari.
Article quart. Classificació funcional
El sistema viari de la Comunitat Valenciana és integrat per les xarxes següents:
a) Xarxa de Carreteres de l’Estat, composta per les vies que tinguen aquesta qualificació legal.
b) Xarxa Bàsica de la Comunitat Valenciana, destinada a unir entre elles els nuclis bàsics del sistema d'assentaments, connectar amb la Xarxa de Carreteres de l’Estat i proporcionar l'accés a les grans infrastructures del sistema de transports.
c) Xarxa Local de la Comunitat Valenciana, en la qual s'integren les carreteres arreplegades en el catàleg del sistema viari i no incloses en la Xarxa Bàsica de la Comunitat.
d) Xarxa de Camins de domini públic de la Comunitat Valenciana, composta per totes les vies de titularitat pública no incloses en els apartats anteriors, susceptibles de trànsit rodat.
Article cinquè. Característiques dels diferents tipus de vies U Les característiques de disseny i construcció dels diferents trams i classes de vies estaran definits en els plans viaris aprovats de conformitat amb aquesta llei o, si hi manca, en les normes que la despleguen.
Dos. No es consideren aptes per a la circulació rodada les vies que no s'ajusten a les especificacions a què fa referència el paràgraf primer d'aquest article, i corresponen als seus promotors les responsabilitats que se'n deriven.
Tres. La Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports podrà requerir als titulars de les vies a què fa referència el paràgraf segon d'aquest article perquè adequen les seues característiques a les normes establertes, i en el supòsit de no dur-se a terme tal adequació quedarà autoritzada per a l'aplicació del règim establert en l'article 30 o adoptar les mesures que resulten necessàries per impedir o limitar l'accés d'aquestes a la resta del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
Article sisé. Catàleg del sistema viari
U La classificació de les vies de la Comunitat Valenciana, la designació i la descripció de les seues característiques generals es realitzarà mitjançant l'aprovació del catàleg del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
Dos. El catàleg del sistema viari es tramitarà com a document annex al Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana o podrà ser objecte d'aprovació independent d'aquell mitjançant decret.
Tres. El catàleg del sistema viari, una vegada redactat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i prèviament a la seua aprovació per part del Consell, se sotmetrà a informació pública de les entitats locals afectades.
Article seté. Efectes del catàleg
L'aprovació del catàleg del sistema viari i les seues modificacions comportaran la incorporació dels diferents trams viaris a les xarxes establertes en l'article quart i l'assumpció efectiva de les competències i les responsabilitats en matèria de conservació i d'explotació per part dels futurs titulars de les vies des de l'endemà de la seua publicació sense perjudici de l'obligació de procedir als canvis de titularitat corresponents.
Article vuité. Nomenclatura
La nomenclatura de les vies que integren el sistema viari de la Comunitat Valenciana s'ajustarà a les determinacions que reglamentàriament s'establesquen, en coherència amb els acords nacionals i intercomunitaris, amb la finalitat de garantir l’homogeneïtat de les seues denominacions i la millor comprensió per part dels usuaris.
Article nové. Titularitat de les vies comunitàries
U La titularitat de les vies de la Xarxa Bàsica Comunitària correspondrà a la Generalitat.
Dos. La titularitat de les vies de la Xarxa Local Comunitària podrà correspondre tant a la Generalitat com a les entitats locals.
Tres. La titularitat dels camins de domini públic podrà correspondre tant a les entitats locals en els termes municipals de les quals es troben ubicats com a les altres administracions i organismes públics.
Article deu. Travessies i xarxes urbanes o metropolitanes
U. Es consideren travessies les vies que passen per sòl classificat com a urbà i hagen estat recollides expressament com a tals en el catàleg del sistema viari.
Dos. Les travessies podran definir-se en el catàleg del sistema viari amb origen o final situat fora del sòl urbà, quan raons d'índole funcional o d'explotació així ho aconsellen.
Tres. Constituirà la xarxa urbana aquella que, integrada en el sistema viari de la Comunitat Valenciana, tinga com a funció evitar el pas per una població o distribuir el trànsit d'accés a aquella, sempre que figure expressament recollida com a tal en el catàleg del sistema viari.
Quatre. Quan l'existència d'aglomeracions de població ho aconselle, podran senyalar-se en el catàleg, del sistema viari, xarxes metropolitanes en les quals s'integraran les vies i els trams destinats a facilitar la connexió entre nuclis de població o d'activitat en una mateixa àrea.
TITOL III Competències
Article onze. Competències de la Generalitat
Correspon a la Generalitat l'exercici de les competències següents:
1. Planificació del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
2. Establiment de normes aplicables a la planificació, la projecció, la construcció, la gestió, l’explotació, la conservació, la senyalització i altres funcions directament relacionades amb la creació i funcionament del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
3. Projecció, construcció, gestió, explotació, conservació i senyalització de la xarxa de la seua titularitat.
4. Realització de les funcions que li siguen delegades en relació amb la Xarxa de Carreteres de l’Estat.
5. Realització de les funcions que se li encomanen en relació amb la Xarxa Local de la Comunitat Valenciana, en virtut del catàleg del sistema viari o mitjançant acords amb les entitats locals.
6. Cooperació tècnica i si s'escau econòmica amb les entitats locals en les matèries objecte de la seua competència.
7. Exercici de les funcions de disciplina en la xarxa de la seua titularitat i amb caràcter subsidiari en la resta de xarxes.
8. Les altres previstes en l’ordenament jurídic.
Article dotze. Competències de les entitats locals
Correspon a les entitats locals l’exercici de les competències següents:
1. Projecció, construcció, gestió, explotació, conservació i senyalització dels trams de la xarxa local i dels camins la titularitat dels quals els corresponga, i també l’exercici d'aquelles de les funcions de disciplina viària, tot això sense perjudici dels convenis que puguen assolir amb la Generalitat per a la realització efectiva d'aquestes funcions.
2. La realització de les funcions se'ls encomanen en relació amb la xarxa de titularitat autonòmica, en virtut del catàleg del sistema viari o mitjançant acords amb la Generalitat.
Article tretze. Camins de domini públic
Correspon als titulars dels camins la seua execució, la gestió, la conservació, l'explotació i la senyalització.
Article catorze. Realització d'obres en travessies i xarxes urbanes o metropolitanes
U Correspon als titulars de les travessies i xarxes urbanes:
a) La construcció i conservació de les calçades incloses en travessies i xarxes urbanes o metropolitanes.
b) La senyalització de les vies i adopció de les mesures necessàries per a garantir la seguretat vial.
Dos. Correspondrà als ajuntaments realitzar les obres d'urbanització de l'entorn d'aquestes vies, i també les calçades de servei.
Article quinze. Obres d'interés comunitari
Les obres de construcció, de reparació o de conservació de carreteres o de camins de titularitat pública, per constituir obres públiques d'interés general comunitari, no estaran sotmeses a l’obtenció de llicència municipal, ni a la resta d'actes de control preventiu que estableix la legislació de règim local.
Les obres de construcció de carreteres o camins de titularitat pública hauran de ser comunicades als ajuntaments afectats abans de la seua iniciació.
TITOL IV Planificació viària
CAPITOL 1 Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana
Article setze. Pla de carreteres U. L'ordenació del sistema viari es realitzarà mitjançant el Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, en el qual s'arrepleguen els objectius que cal assolir dins del termini de vigència del pla, en relació amb les comunicacions i amb la política territorial de la Generalitat.
Dos. El Pla de Carreteres tindrà la naturalesa de Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial dels previstos en l'article 13 de la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana.
Article disset. Aprovació del Pla de Carreteres
U El Pla de Carreteres s'aprovarà per decret del Consell de la Generalitat a proposta de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, la qual, prèviament, haurà posat a disposició de les entitats locals, altres conselleries, i aquells organismes que es determinen, un avanç de l’esmentat pla amb la finalitat que es formulen les observacions o suggeriments que es consideren adients.
Dos. L'aprovació del Pla de Carreteres comportarà la declaració d'utilitat pública.
CAPITOL II Plans viaris de seguretat vial
Article divuit. Plans viaris
Per tal de desplegar el Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana o per complementar aspectes d'aquest, podran elaborar-se plans viaris l'aprovació definitiva dels quals correspon al Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Article dinou. Plans de Seguretat Vial
U. La Generalitat, en col·laboració amb les entitats locals, elaborarà amb caràcter obligatori plans de seguretat vial en els quals s'establiran les actuacions a realitzar en aquesta matèria.
TITOL V Projectes
Article vint. Projectes de construcció
U. Per a l’execució i el desplegament de vies públiques i dels plans previstos en aquesta llei, s'elaboraran projectes de construcció llevat dels casos exclosos per la legislació vigent.
Dos. Els projectes de construcció desenvoluparan completament la solució adoptada, amb les dades necessàries per a fer factible la seua execució sense intervenció de l'autor o autors del document. El projecte comprendrà totes les fases des de l'adquisició dels terrenys necessaris fins la posada en servei de la via de què es tracta Els projectes s'ajustaran a la normativa aplicable en matèria d'impacte ambiental Els projectes esmentats tindran el caràcter de projectes d'execució definits en l'article 28 de la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana.
Article vint-i-u. Projectes bàsics
U. Amb caràcter previ a la redacció d'un o diversos projectes de construcció, i com a part integrant d'aquells, s'elaboraran els projectes bàsics que permeten estudiar el seu impacte ambiental, analitzar les necessitats i alternatives concretes de les actuacions que es pretenguen dur a terme, o engegar el procediment d'adquisició o d'expropiació, d'ocupació temporal i de constitució, de modificació o de supressió de servituds dels sòls o dret necessaris.
Dos. Queden exceptuats d'allò disposat en el paràgraf primer aquells projectes en els quals els aspectes citats siga convenient o necessari desenvolupar-los directament en un projecte de construcció, o en aquells casos en què per la naturalesa del projecte no fóra necessari abordar-los.
Article vint-i-dos. Efectes
U L'aprovació d'un projecte de construcció comportarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels béns i drets corresponents a les finalitats d'expropiació, d'ocupació temporal o d'imposició o modificació de servituds. S'entendran així els derivats tant del replantejament del projecte com de les modificacions d'obres que puguen aprovar-se posteriorment.
Dos. L'aprovació d'un projecte bàsic portarà ensems els mateixos efectes que els dels projectes de construcció dels quals siga part integrant en aquells aspectes que desplegue.
TITOL VI Relació amb la planificació urbanística i territorial
Article vint-i-tres. Principi de coherència
L'elaboració i l'aprovació de la planificació viària, i del planejament territorial i urbanístic, es basaran en la necessitat de garantir la coherència entre les determinacions d'aquests tipus de plans en aquells aspectes que han de ser regulats en ambdós marcs de planificació.
Article vint-i-quatre. Conflictes
En cas de conflicte entre les disposicions d'un Pla de Carreteres o Viari dels previstos en aquesta llei i un instrument de planejament territorial o urbanístic, se seguiran les normes previstes en la Llei d'Ordenació del Territori de la Comunitat Valenciana per a la seua resolució.
Article vint-i-cinc. Informe previ
U. Per tal de garantir la coherència entre les determinacions del planejament urbanístic o territorial i la planificació viària, els organismes o administracions competents per a l'aprovació inicial de la planificació territorial o urbanística d'àmbit municipal o supramunicipal notificaran a les administracions titulars de les xarxes viàries afectades l’obertura dels tràmits d'exposició o informació pública previstos en la legislació urbanística o territorial.
Dos. L'aprovació provisional dels plans territorials o urbanístics que afecten el sistema viari de la Comunitat Valenciana hauran de contenir un informe exprés i justificatiu d'adaptació a les normes establertes en aquesta llei i als plans corresponents que se'n deriven.
Els serveis tècnics de carreteres de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports emetran, en el termini d'un mes, un informe previ a la seua aprovació definitiva que comprenga els suggeriments que considere convenients. Si transcorregut aquest termini no s'haguera evacuat l'informe esmentat, s'entendrà la seua conformitat amb aquest.
Article vint-i-sis. Previsions del planejament general
Les previsions dels plans generals d'ordenació urbana, normes subsidiàries de planejament municipal i, si escau, plans especials hauran d'ajustar-se a les determinacions següents:
1. Els terrenys destinats a carreteres en sòl urbà o urbanitzable tindran la consideració de sistemes generals.
2. La qualificació urbanística dels terrenys compresos en les zones de domini públic i protecció serà tal que es garantesca l’efectivitat de les limitacions a la propietat establertes en la llei.
Article vint-i-set. Previsions del planejament parcial
Les previsions dels plans parcials hauran d'ajustar-se a les determinacions següents:
1. La qualificació de l’ús dels terrenys compresos en les zones de domini públic i protecció es realitzarà de tal manera que es garantesca l'efectivitat de les limitacions a la propietat establertes en aquesta llei i la funcionalitat a llarg termini d'aquestes zones.
2. No es permetran accessos directes a les autopistes, autovies i vies ràpides des de les parcel·les contigües. No es permetran accessos directes a la resta de carreteres des de les parcel·les contigües, llevat de les excepcions que reglamentàriament es determinen.
3. La xarxa viària dels plans parcials contindrà les disposicions necessàries per a garantir el condicionament de les interseccions o enllaços que connecten amb el sistema viari de la Comunitat.
TITOL VII Gestió i financiació del sistema viari
Article vint-i-vuit. Explotació i conservació
U La gestió, l’explotació i la conservació de les vies que componen el sistema viari, i els serveis annexos a aquelles, es realitzaran per qualsevol dels sistemes de gestió previstos per la llei.
Dos. L'Administració titular d'una via haurà de mantenir-la, en tot moment, en perfectes condicions d'ús. Amb la finalitat de garantir la seguretat vial, podrà retirar de les vies qualssevol objectes que menyscaben aquesta, sense perjudici, si s'escau, de comunicar-ho a les autoritats competents.
Article vint-i-nou. Financiació
La financiació de les inversions i les despeses necessàries per a la creació, la millora, la conservació, l’ordenació d'accessos i, en general, les actuacions exigides pel funcionament de les vies públiques del sistema viari podrà realitzar-se per qualsevol dels sistemes següents:
a) Amb càrrec als fons pressupostaris de les administracions públiques i les transferències, subvencions o col·laboracions rebudes amb aquesta finalitat.
b) Pels mecanismes previstos en la legislació del sòl.
c) Amb càrrec als usuaris de les vies mitjançant el pagament del peatge calculat en funció de la longitud i el cost efectiu de construcció, de gestió i de manteniment de cada tram.
d) Excepcionalment mitjançant la imposició de contribucions especials als propietaris dels béns que resulten especialment beneficiats per la creació o millora de les vies públiques.
Article trenta. Contribucions especials
U Podran establir-se contribucions especials quan de l’execució de les obres que es realitzen per a la construcció de carreteres, accessos o vies de servei, resulte l’obtenció per persones físiques o jurídiques d'un benefici especial, encara que aquest no puga fixar-se en una quantitat concreta. La millora de les comunicacions o l'augment de valor de determinades activitats o terrenys com a conseqüència de l’execució de les obres tindrà, als efectes, la consideració de benefici especial.
Dos. Seran subjectes passius d'aquestes contribucions especials qui es beneficien de manera directa amb les carreteres, accessos o vies de servei; i en especial els titulars de finques, establiments i urbanitzacions, la comunicació dels quals resulte millorada.
Tres. La base imposable es determinarà pel percentatge següent del cost total de les obres, inclòs el preu just de les expropiacions, excepte, pel que fa al subjecte passiu que siga titular del bé expropiat, la part corresponent del preu just:
- Amb caràcter general, fins el 25 per 100.
- En vies de servei, fins el 50 per 100.
- En els accessos d'ús particular per a determinat nombre de finques, urbanitzacions o establiments, fins el 90 per 100.
Quatre. L'import total de les contribucions especials es repartirà entre els subjectes passius atenent a aquells criteris objectius que, segons la natura de les obres, construccions i circumstàncies que hi concórreguen, es determinen entre els que figuren tot seguit:
a) Superfície de les finques beneficiades.
b) Situació, proximitat i accessos a la carretera de les finques, construccions,, instal·lacions, explotacions o urbanitzacions.
c) Bases imposables en les contribucions territorials de les finques beneficiades.
d) Els que determine el decret que establesca la contribució especial en atenció a les circumstàncies particulars que concórreguen en l’obra.
Cinc. El Consell de la Generalitat, mitjançant Decret, aprovat a proposta de les Conselleries d'Economia i Hisenda i d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, acordarà l’establiment de contribucions especials en els supòsits a què es refereix aquesta llei, respecte a la xarxa de la seua titularitat. L'establiment de contribucions especials en altres xarxes es regirà pel que preveu la legislació sobre finançament de les entitats locals.
TITOL VIII Limitacions dels usos del sòl i activitats en les zones contigües a les carreteres
Article trenta-u. Zones establertes
Per tal de garantir la funcionalitat del sistema viari,, evitar els conflictes en l’ocupació dels sòls destinats a aquest, i impedir que es produesquen en els seus marges activitats que vagen en detriment del bon funcionament, la seguretat o la futura evolució de les vies, alhora que s'assegura l'existència d'unes condicions d'estètica adequades i es redueix el possible impacte de la carretera sobre les usos circumdants, s'estableixen en totes les carreteres del sistema viari les zones següents:
1. Zona de domini públic.
2. Zona de protecció.
3. Zona de reserva.
Article trenta-dos. Zona de domini públic
U La zona de domini públic està destinada a la construcció, utilització i manteniment de les vies.
Dos. L'amplària d'aquesta zona es determinarà en la planificació viària i ocuparà, com a mínim, la superfície necessària per a la calçada, voreres d'emergència i elements de protecció mediambiental o funcionals, inclosos els estacionaments, i per a previsió d'ampliacions.
En defecte de planificació viària o projecte que indique l'amplària de la zona o quan les determinacions d'aquesta no la recullen, s'entendrà que aquesta es delimitarà per sengles línies situades a les distàncies següents, amidades des de l'aresta exterior de l’esplanació: vuit metres en autopistes, cinc en autovies i vies ràpides, i tres en les altres carreteres.
Tres. L'aresta exterior de l’esplanació és la intersecció del talús del desmunt, del terrabuit o, si n'hi ha, dels murs de sosteniment que limiten amb el terreny natural.
En els casos especials de ponts, viaductes, túnels, estructures i altres semblants es podrà fixar com a aresta exterior de l'explanació la línia de projecció ortogonal de la vora de les obres sobre el terreny.
Serà en tot cas de domini públic el terreny ocupat pels suports de l'estructura.
Quatre. En la zona de domini públic no es permet la realització d'altres activitats que les directament relacionades amb la construcció, la conservació o l’explotació de la via.
Sols es podran realitzar obres o instal·lacions en la zona de domini públic prèvia autorització de l'administració titular de la via, quan la prestació d'un servei públic d'interés general així ho exigesca.
Article trenta-tres. Zona de protecció
U. Per tal de garantir la seguretat vial i impedir que hi haja actuacions que puguen posar-la en perill, assegurar la disponibilitat de terrenys per a la realització d'activitats de manteniment de les vies o la instal·lació de serveis annexes a aquestes, i protegir els usos circumdants de l'impacte negatiu de les ives, es fixarà mitjançant la planificació viària una zona protecció a ambdós marges de les vies públiques amb l'amplària que es considere necessària en cada cas.
Dos. En els terrenys classificats com a urbans, les zones de protecció es podran determinar en el planejament urbanístic, després de l'informe vinculant de l'administració titular de la via.
Tres. En defecte del pla o del projecte que indique l'amplària d'aquesta zona o quan les determinacions d'aquest no la reculla, s'entendrà que aquesta té un espai delimitat per dues línies situades a les distàncies següents, mesurades des de l'aresta exterior de la calçada més propera: cinquanta metres en autopistes i autovies, vint-i-cinc metres en vies ràpides i en la resta de vies de la Xarxa Bàsica i divuit metres de les altres carreteres.
Quatre. En les zones de protecció no podran realitzar-se obres ni es permeten més usos que aquells que siguen compatibles amb la seguretat vial, prèvia autorització, en qualsevol cas, de l'Administració titular de la via. No s'admet en aquesta zona la nova construcció de cap edificació.
En les construccions i les instal·lacions ja existents en la zona de protecció podran realitzar-se obres de reparació i millora, prèvia l'autorització corresponent, una vegada constatats la seua finalitat i el seu contingut, sempre que no comporten un augment de volum de la construcció i sense que l'increment de valor que aquelles reporten puga ser tingut en compte a l'efecte d'expropiació.
En les zones de protecció podran realitzar-se sense autorització prèvia usos i aprofitaments estrictament agrícoles, com a conreus ordinaris i plantacions d'arbustos o arbres de port mitjà, sempre que es garantesquen les condicions funcionals i de seguretat de la via. En cas contrari, l'administració titular de la via podrà establir a posteriori les limitacions que considere oportunes.
Cinc. Els propietaris dels terrenys situats en zones de protecció estaran obligats a suportar les servituds que, si n'hi ha, pugen establir-se sobre els seus terrenys per a l'emplaçament d'instal·lacions o la realització d'activitats públiques directament relacionades amb la construcció o el manteniment de les vies. La imposició d'aquestes servituds serà objecte de compensació segons el que estableix la Llei d'Expropiació Forçosa.
Sis. Els propietaris dels terrenys compresos en les zones de protecció estan obligats a conservar-les en condicions de seguretat i salubritat i a realitzar les obres d'adequació necessàries per a això, o, si s'escau, en les condicions que van quedar en finalitzar les obres.
Set. La senyalització dels distints trams del sistema viari i la instal·lació de rètols o anuncis d'interés públics en les proximitats d'aquests, es regirà per les normes que reglamentàriament es determinen, i també per les que a tal efecte establesca el Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana o els plans previstos en aquesta llei.
Vuit. En tot cas, i respectant la normativa bàsica internacional i nacional, la senyalització informativa serà bilingüe i utilitzarà tècniques de disseny tals com cartells, grafisme, colors i anàlegs, que permeten diferenciar les versions valenciana i castellana.
Article trenta-quatre. Autoritzacions en zones de protecció
U. La realització d'actuacions de qualsevol classe, llevat del que disposa l'article 33.4, en les zones de protecció de les vies del sistema viari haurà de ser objecte d'autorització expressa per part de l'Administració titular de la via.
Dos. En cap cas podran autoritzar-se obres o actuacions que minven la seguretat de la via, en dificulten el funcionament o resulten en detriment de les condicions de drenatge preexistents.
Tres. Les llicències urbanístiques que es concedesquen per a la realització d'actuacions en les zones de protecció hauran de quedar sempre expressament condicionades a l’obtenció de les autoritzacions a què fa referència aquesta llei.
Article trenta-cinc. Zona de reserva
L'aprovació d'un projecte que implique l’execució d'una nova carretera o l'ampliació o millora d'una carretera existent comportarà l'aplicació de les determinacions establertes per a les zones de domini i de protecció establertes en aquest títol.
Es prohibeixen totes les obres en aquestes zones que puguen encarir-ne l’expropiació, excepte les de cultiu agrícola i les de simple conservació de les edificacions i instal·lacions existents.
Article trenta-sis. Publicitat
U, Fora dels trams urbans de les vies públiques que integren el sistema viari de la Comunitat Valenciana es prohibeix realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la zona de domini públic, sense que aquesta prohibició comporte en cap cas dret a indemnització.
Dos. A l’efecte d'aquest article no es consideren publicitat els cartells informatius autoritzats per l'Administració titular de la via.
Tres. Són cartells informatius:
a) Les senyals de servei.
b) Els cartells que indiquen llocs d'interés turístic, poblacions, urbanitzacions i centres importants d'atracció amb accés des de la carretera.
c) Aquells que es refereixen a activitats i obres que afecten la carretera.
d) Aquells altres exigits per la normativa internacional o nacional.
Article trenta-set. Edificis existents
Els edificis i les instal·lacions existents en l'interior de les zones de protecció delimitades d'acord amb allò que preveu aquesta llei, tindran la consideració de fora d'ordenació, a l'efecte previst en l'article seixanta del Text Refós de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana de 9 d'abril de 1976.
Article trenta-vuit Accessos i cruïlles
U. Serà necessària en tot cas l'autorització prèvia de l'Administració titular de la via per a l’establiment de cruïlles de qualsevol classe en les vies que componen el sistema viari.
Dos. Les Administracions titulars de les vies públiques podran limitar-hi els accessos, i establir amb caràcter obligatori els llocs en què aquests accessos puguen construir-se. Les limitacions d'accessos no comportaran en cap cas indemnització.
Així mateix queden facultades per a reordenar els accessos existents amb objecte de millorar l’explotació i la seguretat de les. vies públiques, i podran expropiar per a aquest fi els terrenys necessaris. L'expropiació, si n'hi hagués, serà objecte de compensació d'acord amb la Llei d'Expropiació Forçosa.
Tres. L'ordenació dels accessos a les vies públiques del sistema viari podrà realitzar-se mitjançant projectes redactats pels interessats aprovats per l'Administració titular de la via, prèvia informació pública.
Article trenta-nou. Grans actuacions
U. Les actuacions públiques o privades que per les seues, característiques pròpies puguen generar gran nombre de nous desplaçaments hauran d'anar precedides d'una avaluació del seu impacte potencial sobre el sistema viari, realitzat en els termes que reglamentàriament es determine.
Dos. L'autorització de les actuacions a què fa referència el número anterior podrà quedar condicionada al compromís d'assumir costos addicionals d'adequació del sistema viari per a suportar l’impacte de l'actuació.
Article quaranta. Arees de servei
U. L'establiment d'àrees de servei es realitzarà d'acord amb les previsions contingudes reglamentàriament i en el desplegament de la planificació viària, d'acord amb la normativa vigent.
Dos. En cap cas podrà autoritzar-se la implantació d'àrees de servei en contra de les previsions de planejament territorial o urbanístic.
TITOL IX
Disciplina
Article quaranta-u. Infraccions
U Incorreran en responsabilitat administrativa els qui cometen qualsevol de les infraccions tipificades en els apartats següents d'aquest article:
Dos. Són infraccions lleus:
a) Realitzar obres, instal·lacions o actuacions de qualsevol tipus en les zones de domini públic i protecció, dutes a terme sense les autoritzacions requerides, quan aquestes puguen ser objecte de legalització posterior o incomplir qualsevol de les prescripcions imposades en les autoritzacions atorgades.
b) Col·locar, vessar, abocar o abandonar dins de la zona, de domini públic objectes o materials de qualsevol naturalesa.
Tres. Són infraccions greus:
a) Realitzar obres, instal·lacions o actuacions de qualsevol tipus en les zones de domini públic i protecció quan no puguen ser objecte d'autorització.
b) Deteriorar qualsevol element de la via pública directament relacionat amb l’ordenació, l’orientació i la seguretat de la circulació, o modificar-ne intencionadament les característiques o situació.
c) Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol obra o instal·lació de la via pública o dels elements funcionals d'aquesta.
d) Col·locar o vessar objectes o materials de qualsevol naturalesa que afecten la plataforma de la via pública.
e) Realitzar en la zona de domini públic cruïlles aèries o subterrànies sense la pertinent autorització o sense atendre's a les condicions de l'autorització atorgada.
f) Col·locar cartells informatius en les zones de domini públic i protecció sense autorització de l'Administració titular de la via.
g) Les qualificades com a lleus quan existesca reincidència:
Quatre. Són infraccions molt greus:
a) Realitzar obres, instal·lacions o actuacions de qualsevol tipus en les zones de domini públic i de protecció, no autoritzables, que originen situacions de risc greu per a la seguretat vial.
b) Sostreure, deteriorar o destruir qualsevol element de la via pública directament relacionat amb l’ordenació, l’orientació i la seguretat de la circulació o modificar intencionadament les seues característiques o situació, quan s'impedesca que l’element de què es tracte continue prestant la seua funció.
c) Destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol obra o instal·lació de la via pública o dels elements funcionals d'aquesta quan les actuacions afecten la calçada o les voreres d'emergència.
d) Establir en la zona de protecció instal·lacions de qualsevol naturalesa o realitzar alguna activitat que resulten perilloses, incòmodes o insalubres per als usuaris de la via pública, sense adoptar les mesures pertinents per a evitar-ho.
e) Danyar o deteriorar la via pública circulant amb peses o carregues que excedesquen dels límits autoritzats.
f) Establir qualsevol classe de publicitat visible des de la zona de domini públic de la via pública.
g) Les qualificades com a greus quan existesca reincidència.
Article quaranta-dos. Conseqüències
La comissió d'infraccions implicarà l'adopció de les mesures següents:
1. Paralització immediata de l’obra o actuació.
2. Obertura d'expedient de sanció.
3. Reposició de les coses al seu estat anterior.
4. Indemnitzacions pels danys i perjudicis que l’obra o actuació haja pogut ocasionar.
Article quaranta-tres. Responsables
Es consideren responsables de les infraccions el promotor o titular de l’obra o actuació.
En aquells casos en què no es puga esbrinar qui és el promotor o titular de l’obra o actuació, serà responsable de les infraccions l’executor material d'aquesta.
Article quaranta-quatre. Suspensió
U. Les administracions titulars de les distintes vies ordenaran la immediata suspensió de les obres o actuacions que puguen constituir infracció segons el que disposa aquesta llei, des del moment que prenguen coneixement de la realització d'aquestes. Així mateix, requeriran el responsable de l'obra o actuació perquè en el termini de quinze dies sol·licite l'autorització oportuna, si s'escau, i procediran a l'obertura de l'expedient de sanció.
Dos. En el supòsit que l'Administració de la Generalitat advertira la possible comissió d'infraccions en trams corresponents a la Xarxa Local o en els camins públics de la Comunitat Valenciana, ho posarà en coneixement de l'entitat local titular de la via perquè aquesta assumesca la incoació del corresponent expedient de sancions, si escaiguera, i actuar com a mitger en el supòsit que la tramitació, resolució o execució de l’expedient de sancions es paralitze per més de dos mesos sense causa justificada.
Article quaranta-cinc. Sancions
U. Les infraccions previstes en aquesta llei seran sancionades amb multes, establertes d'acord amb els criteris següents:
a) Infraccions lleus: multes de fins a 250.000 pessetes.
b) Infraccions greus: multes de 250.001 pessetes fins a 2.000.000 de pessetes.
c) Infraccions molt greus: multes de 2.000.001 de pessetes fins a 25.000.000 de pessetes.
Dos. La quantia de la sanció es graduarà d'acord amb la transcendència de l'actuació i del dany causat.
Tres. La imposició de multes serà independent de l’obligació d'indemnitzar els danys i perjudicis causats i de reposar les coses al seu estat anterior.
Article quaranta-sis
U La competència per a imposar les sancions previstes en la llei correspondrà:
a) Al Director General d'Obres Públiques respecte a les infraccions lleus i greus.
b) Al Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports en les infraccions molt greus.
Dos. Respecte a les entitats locals, els òrgans competents per a la imposició de les sancions es determinaran conforme al que estableix la legislació sobre règim local.
Tres. L'import de la indemnització per danys i perjudicis serà fixada per l'Administració titular de la via.
Article quaranta-set. Tramitació
La tramitació dels expedients disciplinaris previstos en aquesta llei es realitzarà d’acord al que preveu el capítol II de títol VI de la Llei de Procediment Administratiu.
Article quaranta-vuit. Prescripció
Les infraccions greus i molt greus previstes en aquesta llei prescriuran als quatre anys de l'acabament dels actes que la motiven i les lleus a l'any.
Article quaranta-nou. Nul·litat de llicències
Seran nul·les de ple dret les llicències i autoritzacions administratives de qualsevol classe concedides en contra del que disposa aquesta llei.
Article cinquanta. Acció pública
Serà pública l'acció per a denunciar les infraccions previstes en aquesta Llei.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Mentre que no s'aproven els instruments de planificació viària previstos per aquesta Llei queda facultat el Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports per efectuar la determinació de les zones de protecció de les vies que componen el sistema viari.
Segona
A l’efecte d'aquesta Llei, es considera vigent el Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana aprovat pel Consell de . la Generalitat el 30 de març de 1987.
Tercera
Tindrà el caràcter de Pla Viari amb caràcter de Pla d'Actuació Territorial de caràcter integral dels previstos en la Llei d'Ordenació del Territori, les determinacions en matèria de xarxa viària contingudes en les normes de coordinació metropolitana, en l’àmbit dels municipis que integren del Consell Metropolità de l’Horta aprovades definitivament pel Decret 103/1988, de 18 de juliol, del Consell de la Generalitat.
Quarta
El catàleg del sistema viari es publicarà en el termini màxim d'un any, a partir de la promulgació d'aquesta Llei; fins que es publique es consideraran travessies les carreteres que transcórreguen pel sòl qualificat com a urbà.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
En tot el que no preveu aquesta Llei serà d'aplicació la legislació de carreteres de l’Estat.
Segona
S'autoritza el Consell de la Generalitat per a dictar les disposicions que resulten necessàries per a garantir el desplegament i execució d'aquesta llei.
Tercera
S'autoritza el Consell de la Generalitat per a actualitzar mitjançant decret les quanties de les sancions previstes en aquesta llei.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 27 de març de 1991.
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO

linea
Mapa web