diari

DECRET 10/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Chera-Sot de Chera. [2007/825]

(DOGV núm. 5435 de 24.01.2007) Ref. Base de dades 0889/2007

Chera i Sot de Chera es troben situades al nord-est de la província de València. Fins el 1840 els dos municipis formaven el mateix nucli urbà fins que el 1841 Chera se segrega de Sot de Chera. Comarcalment, Chera forma part de La Plana de Utiel-Requena (València) i té una superfície de 58,9 km², quant a Sot de Chera forma part de la comarca dels Serrans i té una superfície de 38,8 km².
L'àmbit de treball del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals és un espai de 6451,17 ha de superfície que s'estén pels termes municipals de Chera i Sot de Chera, i limita amb els termes municipals de Loriguilla al nord, al sud, Gestalgar i Siete Aguas, a l'oest Requena i Chulilla a l'est.
Els municipis de Chera i Sot de Chera s'alcen en una vall ocupada per terres de labor, i donen lloc a un paisatge singular conformat al llarg de la història per les diferents cultures i tradicions que han colonitzat aquestes fèrtils terres. La superfície del territori és molt abrupta i muntanyosa, situada a l'interior d'una enorme fossa tectònica i envoltada de pics de fins a 1.100 metres, donant lloc a un enclavament de gran interés turístic, no sols per ser la seu del primer Parc Geològic de la Comunitat Valenciana, sinó també pels seus paisatges formats pel riu Sot o denominat Reatillo des de l'eixida de l'embassament de Buseo, primer a construir-se a la conca del Túria; l'angost barranc de La Hoz, on s'alça el cingle de El Fraile, zona també de gran bellesa i interés turístic; els barrancs de El Agua, Ropé, Umbría, Burgal, i el de La Ermita, que discorre al llarg d'una fractura per a brollar més tard en el brollador de l'antiga ermita i precipitar-se després en cascada al costat de les ruïnes d'un vell molí; sense oblidar els cims més importants com són el pic Ropé (1.136 m) i Cinco Pinos (1.171 m); El Morrón és un ixent rocós que s'alça sobre el poble de Sot de Chera i la panoràmica des d'aquesta talaia de 200 metres és impressionant. Altres punts interessants del medi natural de Sot de Chera són les rambles, fonts i brolladors com la font Fech, Santa María, Tío Fausto i la font de Borreguetas a la foia Cherales, sense deixar de nomenar les cascades de Las Toscas.
El muntanyisme és una activitat tradicional a la zona de Buseo i les seues muntanyes, amb una presència activa de muntanyencs i clubs que han recorregut les seues sendes, han acampat en els seus valls i escalats els seus cims. Aquest tipus d'esports en la naturalesa són activitats de temps lliure que s'integren de forma ordenada als paisatges de Chera i Sot de Chera, i que són motor del desenvolupament sostenible, com una opció vàlida i respectuosa d'acostament a la naturalesa i els seus habitants.
Els hàbitats més importants de la zona estan relacionats tant amb la vegetació de ribera i els barrancs i penya-segats que els rodegen, com amb el bosc mediterrani, encara que els incendis forestals han castigat durament aquestes muntanyes, queden una representació de carrascars continentals, formacions de pi i savines, com també els boscos mixtos de roures xicotets on abunda la caça menor i el porc senglar, amb especial menció de les dues microreserves declarades pels seus exemplars de teixos, aurons i lligabosc mediterrani entre altres espècies. La fauna queda representada per la pròpia de muntanya mediterrània.
Més del 40 % dels termes municipals estan inclosos en el LIC Sierra Negrete els hàbitats del qual mes representatius són els carrascars (9340), els matolls amb Juniperus (5210), els matolls oromediterranis endèmics amb argilaga (4090), les rouredes (9240) i sobretot les pinedes submediterrànies de pi negre (*9533), els boscos endèmics amb Juniperus (*9560). També mereixen destacar-se els brolladors petrificants (*7220), les freixenedes termòfiles de Fraxinus angustifolia (91B0) i les galeries riberenques de Nerio-Tamaricetea (92D0) i Salix i Populus alba (92A0).
Quant a les espècies de fauna, a més de diverses aus com l'àguila serpera (Circaetus gallicus), àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus) i àguila reial (Aquila chrysaetos), cal destacar la presència de la tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) i especialment de gripau pintat meridional (Discoglossus jeanneae), com també de Coenagrion mercuriale.
Com succeeix en moltes altres zones de l'interior valencià, pot considerar-se demogràficament com una zona deprimida, l'economia de la qual es basa en l'agricultura tradicional, la ramaderia, la caça i anteriorment en la riquesa forestal, quasi tot el terme municipal estava cobert de grans masses forestals, que van ser destruïdes pel devastador incendi de 1994, l'única conseqüència positiva que va comportar la destrucció de la capa vegetal va ser la de poder mostrar en la seua mas absoluta cruesa i nuesa tots els detalls de les increïbles formacions rocoses.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, preveu la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a l'ordenació d'aquests recursos en el territori de la Comunitat Valenciana, i estableix en els seus articles 32 a 36 les característiques, l'abast, el contingut i la tramitació d'aquests plans, els quals són aprovats per decret del Consell.
Des del punt de vista ambiental i paisatgístic, com també atenent a les potencialitats d'ús social del medi en relació amb l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la naturalesa, els termes de Chera i Sot de Chera reuneixen mèrits objectius indiscutibles per a la futura habilitació en aquest d'una de les figures jurídiques de protecció dels espais naturals previstes en l'esmentada Llei 11/1994.
Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 19 de gener de 2007,
DECRETE
Article únic
1. S'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Chera-Sot de Chera, en compliment del que disposen els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I d'aquest decret es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II d'aquest decret es recull la descripció de la delimitació proposada per al Parc Natural de Chera-Sot de Chera
4. Com a annex III d'aquest decret es recull la delimitació gràfica.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 19 de gener de 2007
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Territori i Habitatge,
ESTEBAN GONZÁLEZ PONS
ANNEX I
Normativa del Pla d'Ordenació dels
Recursos Naturals de Chera-Sot de Chera
TÍTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de Chera-Sot de Chera, d'ara en avant PORN, es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Objectius generals
Aquest pla és l'instrument bàsic per a l'ordenació, la conservació, la regeneració, la millora i l'ús sostenible dels recursos naturals i culturals de Chera-Sot de Chera.
En relació amb això, el PORN és l'àmbit per a l'execució d'una estratègia de desenvolupament sostenible econòmic i social per a Chera-Sot de Chera, basada en la conservació i l'ús racional d'aquests recursos naturals.
Per al disseny i l'execució d'aquesta estratègia, la conselleria competent en medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre aquesta, els organismes de l'Administració local de la zona i els distints agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això d'acord amb les competències i les atribucions d'aquestes entitats locals i atenent als legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 3. Àmbit territorial
L'àmbit territorial del PORN és un espai de 6.451,17 ha de superfície que comprén part dels termes municipals de Chera i Sot de Chera. La delimitació d'aquest àmbit figura en l'annex gràfic d'aquesta normativa.
Article 4. Contingut del PORN
El contingut documental d'aquest pla s'ajusta al que estableix, amb caràcter general per als PORN, l'article 34.1 de la Llei 11/1994.
Article 5. Efectes generals del PORN
Els efectes del PORN són els següents, de conformitat amb els efectes establits amb caràcter general per a aquests instruments d'ordenació per l'article 35 de la Llei 11/1994:
a) Les determinacions d'aquest pla són, des del moment de l'entrada en vigor d'aquest, obligatòries i executives per a l'Administració i els particulars, tenint caràcter vinculant per a les actuacions, plans o programes sectorials que puguen afectar la protecció del medi ambient i a la conservació o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals. Aquestes determinacions tenen caràcter indicatiu per a altres matèries diferents de les indicades.
b) Les normes d'aquest pla són d'aplicació directa en tot l'àmbit territorial d'aquest.
c) En el seu àmbit territorial el PORN preval sobre qualsevol altre instrument d'ordenació del territori, el medi físic, els recursos naturals, les infraestructures i l'activitat socioeconòmica amb incidència sobre el medi ambient. Els instruments d'ordenació sobre aquestes matèries que s'aproven després d'aquest PORN hauran d'adequar-se, per tant, a les determinacions d'aquest últim en el que calga. Aquesta adequació no s'exigirà per als instruments d'ordenació que, havent sigut tramitats en el seu dia d'acord amb les seues normatives sectorials amb els respectius requisits en matèria ambiental, estiguen vigents en el moment d'entrada en vigor del PORN.
d) Les determinacions dels instruments d'ordenació i gestió d'Espais Naturals Protegits que puguen declarar-se dins de l'àmbit territorial del PORN s'hauran d'atendre al marc normatiu i a les directrius establits per aquest últim.
Article 6. Règim d'infraccions i sancions
El règim d'infraccions i sancions en l'àmbit territorial d'aquest pla és l'establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994.
Article 7. Autoritzacions i informes preceptius
1. Aquesta normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l'execució de les quals requereix autorització o informe preceptiu i vinculant de la conselleria competent en medi ambient.
2. Per tant aquest informe no serà preceptiu per a l'execució de les actuacions, plans o projectes l'informe del qual no estiga expressament requerit en aquesta normativa.
3. Els esmentats informes o autoritzacions, s'hauran d'emetre sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinades activitats.
4. Les sol·licituds d'autorització o informe de la conselleria competent en medi ambient, hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
a) Identificació del sol·licitant.
b) Descripció succinta de l'actuació, incloent característiques tècniques i període d'execució d'aquesta.
c) Plànol o croquis de localització de l'activitat.
d) Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 8. Vigència i revisió del PORN
1. Les determinacions d'aquest PORN entraran en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i seguiran vigents mentre no siga objecte de revisió.
2. El PORN haurà de revisat quan hagen canviat suficientment les circumstàncies que van motivar la seua redacció. En tot cas, i com a mínim, s'efectuarà una avaluació dels resultats obtinguts, indicant els punts o aspectes objecte de revisió, una vegada transcorreguts vuit anys des de l'aprovació, les seues determinacions continuaran en vigor, en forma cautelar, fins al moment de l'aprovació definitiva de la revisió del pla.
3. La revisió o modificació de les determinacions d'aquest pla podran realitzar-se en qualsevol moment, seguint els tràmits establits per l'article 36 de l'esmentada Llei 11/1994.
Article 9. Contingut i interpretació de la normativa
1. La normativa d'aquest pla està dividida en tres títols. El primer el conformen aquestes disposicions generals sobre les quals es fonamenta l'ordenació de Chera-Sot de Chera. El segon està dedicat a l'establiment de normes generals per a tot el seu àmbit. El tercer fa referència a l'establiment de normes específiques per a l'ordenació dels usos en determinades zones, atenent als criteris de valoració dels recursos ambientals que figuren en la memòria informativa del pla.
2. El pla de zonificació de l'àmbit territorial del PORN també té caràcter normatiu i, conjuntament amb les disposicions del text, forma part indivisible de la normativa del pla.
3. La interpretació del PORN s'haurà d'atenir al resultat de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció d'aquesta normativa.
4. En cas de discrepància entre la normativa i els documents cartogràfics del pla, prevaldrà la primera amb caràcter general.
Article 10. Gestió del PORN
1. La gestió d'aquest pla correspon a la conselleria competent en medi ambient, la qual té la responsabilitat d'observar i fer complir les disposicions d'aquest.
2. Atenent als objectius del PORN que s'enumeren en l'article 2 d'aquestes normes, l'esmentada conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l'execució i la gestió del pla, dels organismes de l'Administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, com també d'altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic o cultural.
3. Aquesta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que estableix l'article 48.8 de la Llei 11/1994, la gestió total o parcial de l'espai natural protegit que en el seu dia es declare coincident amb l'àmbit territorial d'aquest pla, puga delegar-se d'acord amb el que preveu la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la gestió dels recursos naturals.
Article 11. Àmbits de protecció existents
La gestió dels següents àmbits de protecció s'efectuarà d'acord amb les seues normatives i reglamentacions específiques:
a) Microreserves vegetals declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el Decret 218/1994, de 17 d'octubre, del Consell, pel qual es crea la figura de protecció d'espècies silvestres denominada microreserva vegetal, i disposicions que el desenvolupen.
b) Forest d'utilitat pública declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb el que estableix la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana.
c) Arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local declarades o que puguen declarar-se de conformitat amb la Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, pel qual es creen les consegüents figures de protecció especifica.
d) Domini públic hidràulic, de conformitat amb la legislació sectorial en la matèria vigent i especialment pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.
Article 12. Règim d'avaluació d'impacte ambiental
Amb independència del règim d'informes preceptius a què es refereix l'article 7 d'aquestes normes, els projectes i activitats que s'executen en l'àmbit territorial del PORN estan sotmesos al règim d'avaluació d'impacte ambiental establit amb caràcter general per la legislació vigent sobre aquesta matèria, de rang estatal i autonòmic.
Article 13. Distintiu de qualitat
1. Es podrà crear un distintiu de qualitat per a aquelles activitats productives de caràcter rural i tradicional, per als serveis turístics i d'allotjament rural, i per als serveis d'educació ambiental i cultural i d'activitats lúdiques que es desenvolupen en l'àmbit del PORN.
2. La conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar l'ús i desenvolupar aquest distintiu en la forma d'un logotip identificatiu o altres estratègies complementàries, als quals podran accedir i utilitzar per a la seua promoció els productes i les activitats esmentades en l'apartat anterior.
3. Aquesta Administració així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s'acullen a l'esmentat distintiu per tots els mitjans possibles. Per a això, la conselleria competent en medi ambient i les administracions amb competències sectorials, en especial la conselleria competent en turisme, hauran de definir criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir aquests productes i activitats.
Article 14. Àrea d'influència socioeconòmica
1. De conformitat amb l'article 21 de l'esmentada Llei 11/1994, es declara l'àrea d'influència socioeconòmica del PORN, l'àmbit territorial del qual comprén la totalitat dels termes municipals de Chera i Sot de Chera
2. En desenvolupament de les determinacions del PORN, l'àrea d'Influència socioeconòmica constituirà el marc jurídic i administratiu per al disseny, programació i execució de les actuacions tendents al foment i el desenvolupament sostenible de l'activitat econòmica i social en l'àmbit territorial del PORN.
TÍTOL II
NORMES GENERALS D'ORDENACIÓ D'USOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES SOBRE GESTIÓ DE RECURSOS
SECCIÓ 1a
PROTECCIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS I DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC
Article 15. Objectius sectorials
1. Conservar els recursos hídrics de l'àmbit del PORN com a integrants del patrimoni ambiental d'aquest i com bé d'interés prioritari per a les estratègies de desenvolupament sostenible.
2. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües superficials i subterrànies, evitant qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.
3. Evitar la degradació per contaminació de les aigües subterrànies.
4. Compatibilitzar l'aprofitament de les aigües amb la seua conservació.
5. Regular els aprofitaments i les captacions d'aigües, tant superficials com subterrànies, amb criteris d'ús sostenible i racional del recurs hídric.
6. Conservar i protegir les fonts i els brolladors.
Article 16. Àmbit general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en l'àmbit d'aquest PORN es regirà amb caràcter general per la legislació sectorial en la matèria, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, i disposicions que la desenvolupen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l'àmbit territorial del PORN, les aplicables a aquest contingudes en el Pla hidrològic de la conca del Xúquer, amb l'objectiu genèric d'incrementar la disponibilitat d'aquests, protegir la seua qualitat, economitzar el seu ús i racionalitzar els seus usos, atenent a criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d'ús sostenible d'aquests en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. Entre tant l'organisme de conca realitze els corresponents delimitacions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s'estimaran d'acord amb el que disposa el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini públic hidràulic.
Article 17. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot l'àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües en els llits dels rius, rierols, barrancs i rambles, com també en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys, excepte aquelles obres de restauració hidrologicoforestal degudament autoritzades o promogudes per la conselleria competent, com també les de manteniment de llits i gestió de recursos hídrics promoguts per l'organisme de conca en l'àmbit de les seues competències.
2. L'execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que no haja sigut promoguda per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient està subjecta a informe preceptiu i vinculant d'aquesta última, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d'emetre aquest organisme de conca per raó de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic es conservarà la vegetació de ribera originària, i no s'hi permetran actuacions que provoquen el seu deteriorament o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per l'organisme de conca o per la conselleria competent en medi ambient, requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
4. Són usos permesos, les activitats de manteniment de les obres hidràuliques actuals que han de realitzar pels titulars i de les de gestió de recursos hídrics que ha de fer la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en l'àmbit de les seues competències.
5. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l'organisme de conca. Tampoc es permet en aquest àmbit les activitats extractives, excepte en aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
6. De conformitat amb la legislació sectorial sobre aigües, la utilització o aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en ell, requerirà la prèvia concessió o autorització de l'organisme de conca.
Article 18. Fonts i brolladors d'aigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i brolladors d'aigua, com també les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d'un cabal d'eixida mínim per a l'ús de les persones i de la fauna salvatge.
2. La conselleria competent al medi ambient haurà d'autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l'ús públic.
Article 19. Abocaments
1. De conformitat amb la legislació vigent sobre residus, queda prohibit l'abocament o el depòsit incontrolat de residus sòlids de qualsevol naturalesa.
2. Els abocaments líquids en el domini públic hidràulic i en el subsòl vénen regulats de manera general pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, com també pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril.
3. La conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l'adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, d'acord amb les previsions d'actuació en la matèria establides en el programa d'actuacions d'aquest pla.
4. L'esmentada conselleria competent, així mateix, fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, procedents d'habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l'anterior apartat 2.
SECCIÓ 2a
PROTECCIÓ DELS SÒLS I
DELS RECURSOS GEOLÒGICS
Article 20. Objectius sectorials
1. Conservar i mantenir els sòls.
2. Preservar la diversitat geològica, evitant la pèrdua dels recursos geològics, en especial en els llocs d'interés geològic.
3. Conservar els valors geològics i paleontològics.
Article 21. Moviments de terra
1. En tot l'àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent entre aquests usos permesos les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d'edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, com també les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenvolupament ordinari de les activitats agrícoles, ramaderes, cinegètiques i forestals.
2. L'anterior s'estableix sense perjudici del requisit d'avaluació d'impacte ambiental a què estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan previstes en la legislació sectorial.
Article 22. Pràctiques de conservació de sòls
1. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, com també manteniment de cultius llenyosos.
2. D'acord amb l'article 28 de la Llei 3/1993, l'esmentada conselleria competent vetlarà, i actuarà si cal amb caràcter subsidiari, per l'estabilització i conservació dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de conservar-se o s'abandonen com a sòls agrícoles, sense perjudici de la modificació de l'article 2 de la Llei 3/1993 fixada per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat, d'ara en avant Llei 10/1998.
3. Sempre que la realització d'una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d'estabilització del terreny, serà obligatòria l'aplicació de tècniques d'integració paisatgística. Per als acabats exteriors de l'obra de fàbrica hauran d'emprar-se materials naturals propis de la zona. Així mateix, quan siga possible, la fixació dels talussos generats es realitzarà mitjançant repoblació vegetal amb espècies autòctones adequades a la zona d'actuació.
Article 23. Llocs d'interés geològic
1. Es defineixen com a llocs d'interés geològic, a l'efecte de les normes d'aquest PORN, aquells llocs inclosos dins del Parc Geològic de Chera i als quals es puguen incloure en un futur, que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai natural protegit que es declare en l'àmbit territorial d'aquest pla establirà un inventari de llocs d'interés geològic d'especial rellevància en el dit espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per aquest pla s'estén a totes aquelles àrees de l'àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significatius.
3. Els llocs d'interés geològic seran preservats d'activitats que puguen donar lloc a la seua destrucció, deteriorament o ocultació visual.
SECCIÓ 3a
PROTECCIÓ DE LA FLORA I LA FAUNA SILVESTRES
Article 24. Objectius sectorials
1. Preservar la diversitat biològica del patrimoni natural, garantint la conservació de la flora i de la fauna silvestre, en especial les autòctones.
2. Conservar els hàbitats naturals i mantenir els processos ecològics del territori.
3. Recuperar les espècies amenaçades de flora i fauna, amb els seus hàbitats, fins a aconseguir nivells sostenibles de població, adequats a la capacitat del medi físic i de l'ambient humà del territori.
4. Conservar, millorar i posar en valor els arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local, atenent a l'ús sostenible d'aquests recursos.
Article 25. Formacions vegetals i hàbitats naturals
1. Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions d'aquest PORN totes aquelles que existeixen en l'àmbit afectat, incloses les arvenses i ruderals associades a les activitats agrícola i ramadera.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals silvestres s'efectuarà atenent als criteris de conservació dels recursos genètics i d'ús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en aquest pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenvolupament de mètodes i tecnologies per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals de Chera-Sot de Chera.
3. Es consideren hàbitats naturals d'interés en l'àmbit territorial d'aquest PORN els hàbitats que a continuació es relacionen, identificats pels codis establits en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, transposició a l'ordenament jurídic espanyol pel Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre:
5210 Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae
5330 Querco cocciferae-Lentiscetum
5330 Rosmarinion officinalis
5330 Rosmarinion officinalis-Linetum suffruticosi
5330 Hedero-Cytisetum patentis
5330 Thymo piperellae-Helianthemetum marifolii
6210 Lathyro tremolsiani-Brachypodietum phoenicoidis
6220* Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae
6220* Teucri fruticós pseudochamaepityos- Brachypodietum ramosi
9340 Quercetum rotundifoliae
92A0 Salicion triandro-neotrichae
92D0 Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri
9580* Boscos mediterranis de Taxus baccata
8310 Coves
3250 Rius mediterranis de cabal permanent
4. La cartografia d'aquest PORN indica diverses localitzacions d'hàbitats relacionats en l'apartat anterior, en llista oberta sense caràcter d'inventari exhaustiu.
Article 26. Tallada i recol·lecció d'espècies vegetals silvestres
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d'àmbit autonòmic, estatal o europeu, no podran ser sotmesos a pertorbacions que provoquen la seua desaparició o alteració significativa.
2. És objectiu prioritari d'aquest pla el foment d'actuacions encaminades a la conservació, regeneració, millora o explotació sostenible, açò últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en l'apartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i fongs comestibles, com també la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que hi haja consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna. La regulació específica de la recol·lecció de bolets i altres fongs figura en l'article 61 d'aquestes normes.
Article 27. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l'àmbit territorial del PORN, en les seues diferents fases d'evolució, afavorint el desenvolupament vegetatiu de les existents i l'increment de la superfície ocupada per aquestes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l'aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Tenint en compte que la vegetació actual en l'àmbit d'aquest pla és el resultat dels successius incendis coincidents en les mateixa zones, la qual cosa augmenta la dificultat de regeneració, es considera essencial la realització d'estudis i experiències per al coneixement de l'evolució i les etapes de successió de la vegetació natural per a la gestió integrada d'aquesta vegetació.
3. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent-se com a tals els individus de tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre o cultivada de l'àmbit territorial del PORN Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s'haurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la, requerirà un pla de reintroducció, a més d'una autorització de l'òrgan competent en matèria de protecció d'espècies.
Article 28. Protecció d'arbres i arbredes monumentals, singulars i d'interés local
1. Per a garantir la protecció, la conservació, la difusió, el foment i la investigació d'arbres, arbredes monumentals o singulars inclosos en l'àmbit del PORN, es regiran per les disposicions de la Llei 4/2006.
2. Amb caràcter general, es consideren arbres monumentals o singulars, aquells exemplars que per la seua edat, grandària, morfologia o càrrega simbòlica o cultural, es consideren mereixedors d'una protecció especial. La conselleria competent en medi ambient realitzarà un inventari d'aquests arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert.
3. Es prohibeix la tala o destrucció d'aquests exemplars, com també la realització d'obres o actuacions que puguen danyar-los irreversiblement o entorpir el seu adequat desenvolupament, excepte en els casos que l'organisme competent en matèria de sanitat forestal declare un risc de contagi d'alguna plaga o malaltia o que comporte un risc per a persones o béns.
Article 29. Espècies animals
1. Es consideren espècies animals d'especial interés en l'àmbit del PORN les següents:
a) Invertebrats: Coenagrion mercuriale, Austropotambius pallipes.
b) Vertebrats: Mauremys leprosa, Discoglossus jeanneae, Cobitis paludica, Circaetus gallicus, Aquila chrysaetos, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Galerida theklae, Lullula arborea, Oenanthe leucura, Sylvia undata i Pyrrhocorax pyrrhocorax.
2. Hauran de respectar-se, en tot cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de fauna amenaçades, i s'estableixen categories i normes per a la seua protecció, i pel Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, i pel Reial Decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca, i les normes per a la seua protecció, com també les normatives específiques existents sobre protecció de determinades espècies de fauna.
3. En relació amb les espècies autòctones catalogades i protegides, l'aprovació dels plans de recuperació, de conservació i d'acció previstos pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades que afecten l'àmbit d'aquest PORN, requerirà l'informe previ favorable de l'òrgan competent en matèria de protecció d'espècies.
4. La relació d'espècies indicada en l'anterior apartat 1 té caràcter obert i, en conseqüència, quedarà automàticament ampliada amb aquelles espècies faunístiques que puguen en el futur ser considerades objecte de protecció per les distintes normatives i directrius aplicables amb caràcter general en els àmbits autonòmic, estatal o comunitari europeu.
Article 30. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses amb caràcter general, i significativament per a les espècies que aquestes normes defineixen com d'especial interés, les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna salvatge com ara la destrucció de nius i caus, comerç d'ous i exemplars, eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl, destrucció del seu hàbitat o practiques que minven el seu aliment.
2. Es fomentarà l'establiment de les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals d'interés de l'àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un nombre més gran d'espècies al mateix temps.
3. S'incentivarà una gestió forestal, ramadera i agrícola que preveja practiques respectuoses amb la fauna de forma integrada, i es tindrà en compte conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen.
Article 31. Repoblació o alliberament d'animals
1. En l'àmbit territorial d'aquest pla no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals els individus d'espècies, subespècies o varietats que no pertanguen o hagen pertangut històricament a la fauna de l'àmbit territorial del PORN. S'exceptuen d'aquesta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la conselleria competent sobre la matèria.
2. Així mateix, no podran alliberar-se animals que puguen comportar un perill per a les persones, els béns o els sistemes ecològics.
Article 32. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. La conselleria competent sobre medi ambient incentivarà, com a criteri general en la gestió de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i urbanística, l'adopció de mesures tendents al manteniment d'un mosaic heterogeni de boscos, matolls, cultius, prats i erms, evitant al mateix temps l'excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions.
2. No s'admetrà la reducció d'extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l'alimentació, sense perjudici dels aprofitaments forestals existents i de les actuacions permeses per aquest pla sobre construcció o adequació de vies, infraestructures i edificacions, lligades als usos forestals i agropecuaris o al servei de les poblacions, com també les destinades a la prevenció d'incendis forestals o per raons fitosanitàries.
SECCIÓ 4a
PROTECCIÓ DEL PAISATGE I DEL PATRIMONI ETNOGRÀFIC DEL MEDI RURAL
Article 33. Objectius sectorials
1. Ordenar, protegir, conservar, millorar i posar en valor el paisatge rural de Chera-Sot de Chera com un dels elements més valuosos del patrimoni col·lectiu en termes ecològics, culturals, socials i econòmics, en el marc de l'estratègia de desenvolupament sostenible que, desenvolupada mitjançant actuacions d'iniciativa pública, privada o mixta, estableix aquest PORN.
2. Fomentar les actuacions positives tendents a conservar i posar en valor els elements naturals i antròpics del paisatge natural i rural tradicional.
Article 34. Foment de la qualitat paisatgística
1. A l'efecte d'aquesta normativa, constituiran el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d'origen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un sistema agro-silvo-ramader-forestal-urbà, han configurat el paisatge de Chera-Sot de Chera tal com es coneix en l'actualitat.
2. S'entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. S'entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l'acerb cultural local lligats a l'ús històric dels recursos naturals, incloent les formes específiques d'ús dels mateixos que van configurar determinat model local d'organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s'inclouen així mateix els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com a privada, que es refereix la secció cinquena d'aquestes normes.
4. La interacció històrica entre home i naturalesa que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per naturalesa i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l'ordenació del paisatge establida en aquest Pla no preveu el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge, tant en el seu conjunt com en els seus distints elements.
5. L'ordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenvolupament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, perceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En l'àmbit territorial d'aquest pla, la conselleria competent en el medi ambient tindrà una especial actuació tendent a assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge contingudes en el títol II de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.
Article 35. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. Amb aquest fi s'haurà d'evitar especialment la ubicació d'aquests en llocs de gran incidència visual. En tot cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar mesures adequades d'integració paisatgística.
2. Amb caràcter general, no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on s'ubiquen aquests elements informatius. S'exclouen d'aquesta limitació els indicadors de caràcter institucional i els existents dins dels límits del sòl urbà i urbanitzable.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge en torn d'aquelles fites i elements singulars de caràcter natural, formacions geològiques, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que aporten qualitat escènica a aquest.
Article 36. Característiques estètiques de les edificacions en sòl no urbanitzable
Sense perjudici del que disposa la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l'edificació en aquesta categoria de sòl s'executarà dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals pròpies de la zona, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
SECCIÓ 5a
PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC
Article 37. Objectius sectorials
Fomentar l'ús públic dels béns del patrimoni historicoartístic i arqueològic, tant per la iniciativa pública com per la privada, en forma compatible amb la seua preservació i sempre que aquest ús no implique la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
Article 38. Patrimoni historicoartístic i arqueològic
1. La protecció del patrimoni històric i cultural, inclòs el patrimoni arqueològic i paleontològic, en l'àmbit d'aquest PORN es regirà per les disposicions de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre.
2. Es redactarà i aprovarà per la conselleria competent en matèria de patrimoni artístic i cultural, amb la col·laboració de la conselleria competent en el medi ambient, un Catàleg del patrimoni històric, arquitectònic i cultural de Chera-Sot de Chera. Fins a la seua aprovació, tindran consideració de béns culturals especialment protegits, els inclosos en els inventaris de patrimoni cultural valencià que elabore la conselleria competent sobre aquesta matèria, com també els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN i el Catàleg de béns i espais protegits realitzat en el Pla general de Sot de Chera.
3. Els béns culturals especialment protegits podran acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors culturals i científics.
4. Qualsevol modificació o actuació sobre un element considerat com ben cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d'afecció, requerirà l'informe preceptiu i vinculant de la conselleria competent en matèria de patrimoni artístic i cultural.
SECCIÓ 6a
PROTECCIÓ DE LES VIES PECUÀRIES
Article 39. Objectius sectorials
1. Vetlar pel manteniment i recuperació dels camins ramaders com a espais d'ús públic.
2. Potenciar les seues funcions en la conservació i ús sostenible del medi natural.
Article 40. Criteris generals
1. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN es consideren un patrimoni públic de primera importància per als objectius de conservació natural i de desenvolupament sostenible expressats en el pla, tant pel seu caràcter de corredors ecològics per a la flora i la fauna com pel seu potencial socioeconòmic en relació amb l'ús públic ordenat del medi.
2. Els camins ramaders existents en l'àmbit del PORN estaran subjectes al que disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i disposicions que la desenvolupen, i a les directrius establides en aquest PORN.
3. D'acord amb el que disposa l'article 17 de la Llei 11/1994, aquells camins ramaders existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no podran declarar-se innecessàries, ni alienar-se o dedicar-se a altres usos.
4. Tenint en compte el seu interés, ja que es troben incloses en el Catàleg de camins ramaders d'interés natural de la Comunitat Valenciana, per motius d'ús ramader, de conservació del paisatge i de la naturalesa, educatius, recreatius i la seua utilitat per a connectar Chera-Sot de Chera amb altres espais naturals protegits, es declaren d'interés natural els camins ramaders denominats assagador de Castella i assagador del Mas de la Pineda en l'àmbit del PORN.
5. La conselleria competent del medi ambient promourà les mesures i actuacions necessàries per a la recuperació de les condicions adequades d'ús d'aquells camins ramaders deteriorats, ocupats o inservibles per a l'ús públic.
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ D'USOS, ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
SECCIÓ 1a
AGRICULTURA I RAMADERIA
Article 41. Objectius sectorials
1. Assegurar l'aprofitament sostingut dels recursos agraris.
2. Assegurar el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes per la seua rendibilitat econòmica i pel seu valor en termes ecològics, socials i culturals. Es relacionen amb aquest últim criteri, entre altres, les funcions indirectes de l'activitat agrària com a factor de biodiversitat ecològica i paisatgística necessari per al manteniment del mosaic territorial característic de l'ambient mediterrani, incloent en això la prevenció d'incendis forestals i la multiplicitat d'hàbitats de flora i fauna. També està relacionada amb aquest criteri la preservació de determinats valors etnogràfics del medi rural, tant pel seu interés cultural intrínsec com pel seu potencial en l'ús públic del medi, com també la contribució a l'increment de la qualitat de vida que comporta per a les poblacions locals l'activitat agrària practicada a xicoteta escala.
3. Compatibilitzar l'aprofitament dels recursos ramaders amb el manteniment dels recursos naturals.
Article 42. Definició
Es consideren activitats agrícoles o ramaderes, respectivament, les relacionades amb el cultiu de la terra i amb la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals domèstiques o cinegètiques.
Article 43. Règim general de l'activitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, això últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d'incendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l'activitat agrícola.
3. A l'efecte d'aquest pla, s'entenen com a terrenys forestals els així definits per la Llei 3/1993, en la redacció donada per l'article 32 de la Llei 10/1998. De conformitat amb aquesta definició, s'exceptuen de la prohibició general establida per l'apartat 2 d'aquest article i, per tant, són susceptibles en principi de reversió a cultiu, els antics terrenys agrícoles abandonats o semiabandonats que, després del cessament recent o antic del cultiu, mostren actualment un procés més o menys avançat de recobriment espontani per espècies vegetals procedents de l'entorn forestal, tant llenyoses com herbàcies. La posada en cultiu d'aquests terrenys abandonats estarà subjecta als requisits establits per les legislacions sectorials aplicables en matèria forestal, agrícola i d'ordenació del territori i d'aigües.
4. Es considera compatible en l'àmbit del PORN, el manteniment de les activitats agrícoles que es registren legalment en el moment d'aprovació del PORN, tant en règim de secà com en regadiu.
5. L'ús de productes fitosanitaris s'ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola i de qualitat de les aigües.
Article 44. Conservació dels terrenys cultivats
En relació amb els terrenys agrícoles situats en àmbit forestal i, en particular, per a aquells que el Pla de prevenció d'incendis forestals considere que actuen com a àrea tallafocs, la conselleria competent habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment, pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront de l'erosió i els incendis forestals.
Les cremes agrícoles són la causa principal d'incendis forestals en l'àmbit del PORN. Per tant, a causa de l'arrelat ús tradicional del foc en les activitats agrícoles (fonamentalment per a l'eliminació de les restes de poda), i com que aquest ús comporta un important nombre d'incendis, cal incidir en la regulació d'aquest en les parcel·les agrícoles situades a menys de 500 metres de terreny forestal en l'àmbit del PORN, fomentant el tractament dels residus agrícoles sense ocupació del foc.
A fi de minimitzar el risc d'incendi derivats de les cremes de restes de poda de les activitats agrícoles s'estableixen unes condicions constructives per als cremadors que es construïsquen en l'àmbit del PORN:
Seran construïts d'obra, hauran de tenir un diàmetre màxim d'1,5 m i altura mínima de 2,5 m, l'obertura estarà oposada al terreny forestal més pròxim, hauran de disposar de mataespurnes no deformable a la calor i l'ample màxim de malla serà de 0.5*0.5 centímetres.
No obstant això, es considera igualment important fomentar tècniques d'eliminació de les restes de podes de les activitats agrícoles en què no s'use el foc.
Amb l'objectiu de facilitar l'eliminació de les restes de poda sense ús del foc es realitzarà un estudi de la viabilitat de col·laboració del personal del futur parc encarregat del manteniment i conservació per a eliminar les restes de poda de les activitats agrícoles mitjançant mesures alternatives a l'ús del foc.
Article 45. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat agrícola es realitzarà d'acord amb els requisits establits per la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del sòl no urbanitzable, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 46. Règim general de la ramaderia extensiva
1. L'activitat ramadera extensiva es considera protegida pel PORN, en tant que forma part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, açò últim des del punt de vista de la gestió integrada de la vegetació forestal. En atenció a les dites circumstàncies, la conselleria competent al medi ambient fomentarà l'aplicació d'incentius econòmics a aquesta activitat, per part de la conselleria competent en matèria ramadera.
2. Amb caràcter general, l'activitat ramadera està regulada per la seua normativa sectorial específica, per les determinacions sobre aquesta contingudes en la legislació forestal i per les regulacions específiques que establisca la conselleria competent en matèria de ramaderia.
3. L'aprofitament ramader només podrà autoritzar-se en aquelles superfícies on la regeneració i el desenvolupament normal de la coberta vegetal, tant espontània com resultant de repoblació, estiga assegurada.
4. D'acord amb l'article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, pel qual s'estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En aquest cas, la conselleria competent en medi ambient promourà l'aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. La conselleria competent en medi ambient, en terrenys públics de la Generalitat, podrà limitar temporalment l'activitat ramadera en determinades àrees o per a determinades espècies, quan les condicions biològiques, sanitàries i ambientals així ho aconsellen. En el cas que aquestes mesures ocasionen perjudicis econòmics als ramaders, l'esmentada conselleria habilitarà mesures pal·liatives per a compensar aquestes perjudicis.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establides en el Pla general d'ordenació forestal per al maneig de la ramaderia.
7. La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars de les explotacions ramaderes i dels terrenys de pastos, podrà, en cas necessari per a una correcta gestió de l'activitat ramadera i de les formacions vegetals, establir consensuadament les mesures i vies d'ordenació i gestió oportuns perquè l'activitat ramadera no origine un menyscabament dels recursos naturals en l'àmbit del PORN. Sense perjudici del que estableix pel Pla forestal per a aquesta activitat el criteri general és el següent:
a) Aconseguir un aprofitament ramader sostenible.
b) Potenciar el valor ecològic dels pastos
c) Millorar les infraestructures per a aconseguir una adequada gestió silvopastoral
d) L'aprofitament de la superfície dedicada al pasturatge, tindrà en compte les premisses següents:
d.1) La classe de bestiar no ha de comportar un perill per a la persistència i normal desenvolupament de la vegetació pròpia de la zona.
d.2) El nombre de caps de bestiar ha de ser tal que puguen alimentar-se durant el temps de permanència, i aquest no ha de prolongar-se més enllà del que és necessari perquè el bestiar consumisca la producció estacional de pastos.
d.3) En calcular la càrrega ramadera, es tindrà en compte la presència d'espècies silvestres cinegètiques i no cinegètiques.
d.4) La càrrega ramadera de pastura haurà d'atendre, com a factor primordial limitant, la conservació i el manteniment dels sòls enfront de l'erosió, com també a l'equilibri amb la fauna salvatge i amb el medi vegetal.
Article 47. Edificacions i instal·lacions relacionades amb la ramaderia extensiva
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat ramadera extensiva es realitzarà d'acord amb els requisits establits per la Llei 10/2004, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables.
Article 48. Ramaderia intensiva
1. La implantació de noves granges dedicades a la cria d'espècies animals podrà realitzar-se en les àrees que els respectius planejaments urbanístiques municipals puguen dedicar a aquesta finalitat, atenent als requisits establits per la normativa aplicable en matèria de règim urbanístic, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, residus sòlids, abocaments al medi hídric i al subsòl i si és el cas, depenent de les característiques de les instal·lacions, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.
2. No podran instal·lar-se noves granges en les següents categories d'ordenació establides per les normes particulars d'aquest pla: zona de protecció ecològica.
3. Les granges existents en el moment de l'entrada en vigor aquest pla podran continuar mantenint la seua activitat, sense perjudici de les determinacions sobre elles que establisquen els respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 49. Apicultura
En l'àmbit del PORN la pràctica de l'apicultura es realitzarà d'acord amb les normatives sectorials aplicables.
SECCIÓ 2a
ACTIVITAT FORESTAL
Article 50. Objectius sectorials
1. Els objectius generals del PORN sobre els recursos forestals són els establits, amb caràcter general per al territori de la Comunitat Valenciana, per l'article 5 de les ordenances del sòl forestal contingudes en el Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant el Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell. Aquests objectius són els següents:
1.1. La protecció, millora i conservació dels espais forestals, boscos i de la vegetació natural:
a) Potenciar els espais forestals, els boscos, afavorir la seua recuperació i mantenir les espècies autòctones.
b) Valorar els distints tipus de matolls arbustius com a etapes de desenvolupament de l'ecosistema que poden acabar originant boscos, i gestionar-los per a la consecució d'aquest objectiu on siga possible
c) Mantenir, protegir i ampliar la coberta vegetal del nombre més gran possible d'estrats per a contrarestar el procés d'erosió, regular els fluxos hidrològics i pal·liar la modificació de les condicions climàtiques.
d) Assegurar l'adequada preservació de les espècies i individus singulars, com també de les formacions vegetals d'alt valor ecològic, en particular les corresponents a la vegetació autòctona valenciana.
1.2. La planificació de les forests:
a) Delimitar les àrees de major interés forestal per a la seua conservació i millora, com també per al seu aprofitament sostenible
b) Crear en les zones forestals de menor risc de degradació espais d'esplai i gaudi del bosc, on canalitzar la demanda d'usos recreatius dels ciutadans.
c) Planificar i coordinar l'acció de les administracions públiques en relació amb les mesures necessàries per a la prevenció i defensa contra els incendis forestals
1.3. Gestió sostenible dels aprofitaments forestals:
a) Compatibilitzar els aprofitaments forestals i actuacions silvícoles amb la realització d'altres aprofitaments o activitats com els cinegètics, de pasturatge i recol·lecció de productes de la forest, adaptant-se les mesures de salvaguarda necessàries.
b) Afavorir, amb les cauteles necessàries, l'ús excursionista, recreatiu i pedagògic d'aquests terrenys i promoure la conscienciació social sobre els valors culturals, ecològics, ambientals i econòmics, que comporta el patrimoni forestal valencià.
c) Promoure la investigació i experimentació ambientals i la realització de cursos i ensenyaments de formació professional i d'especialitats vinculades amb l'àmbit forestal.
d) Promoure la millora dels processos d'obtenció, transformació i comercialització dels productes i serveis que produeixen els espais forestals.
1.4. Coordinació i participació
a) Articular l'ordenació administrativa i gestió de la forest amb l'ordenació del territori, el planejament dels espais naturals protegits, el règim urbanístic, la planificació sectorial i la conservació del patrimoni històric, arqueològic, etnològic i paleontològic.
b) Fomentar la participació de tots els ciutadans, especialment dels que habiten en el medi rural, en el manteniment, millora i ampliació dels recursos forestals, interessant-los en els seus rendiments econòmics mitjançant la promoció d'ocupació i obtenció de beneficis, a través d'òrgans de participació o altres sistemes de coordinació i col·laboració que es desenvolupen amb aquest fi.
2. En l'àmbit d'aquests objectius generals, un objectiu específic del PORN és l'establiment i desenvolupament d'un programa continuat de col·laboració i el suport mutu entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars de terrenys forestals.
Article 51. Definició de terreny forestal
A l'efecte d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els així definits pel títol I del vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament de la legislació vigent en matèria forestal.
Article 52. Règim general de l'activitat forestal
1. En l'àmbit territorial del PORN l'activitat forestal s'haurà d'atenir, en la seua planificació, execució i desenvolupament, als principis fonamentals establits al respecte pel vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana en l'article 3 de les ordenances del sòl forestal. Aquests principis són els següents:
a) La sostenibilitat, és a dir, l'administració i ús dels boscos i forests de forma i intensitat tals que incrementen la seua biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial per a atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causen dany a altres ecosistemes.
b) La multifuncionalitat, és a dir, reconeixement del paper de les forests i boscos en la protecció del medi ambient, el manteniment dels processos vitals per al suport de la vida en la terra i en el desenvolupament econòmic i social de les nacions.
c) La integració, és a dir, unir l'àmbit forestal i la conservació de la naturalesa en tots els seus vessants, preveient conjuntament l'administració i gestió dels espais naturals en tots els seus aspectes.
d) La participació, és a dir, el pla es concep en la seua elaboració i aplicació com una eina de participació pública en la gestió dels espais forestals.
e) Continuïtat, és a dir, la perduració en el temps dels objectius i les actuacions desenvolupades amb independència de la conjuntura o cicles polítics.
2. Les activitats forestals es consideren protegides pel PORN, en tant que formen part del model territorial de la comarca i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, això últim des del punt de vista de la conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
3. En l'àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l'establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, Forestal de la Comunitat Valenciana, desenvolupada per l'esmentat Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana.
4. La conselleria competent sobre medi ambient, en l'àmbit de les seues competències, promourà el compliment de les directrius establides a partir de la reforma de la política agrària comunitària en matèria forestal en tots els terrenys forestals inclosos en el PORN, siguen públics o privats.
5. L'acció de la conselleria competent en matèria forestal s'haurà d'orientar a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les forests, siga quina siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser d'acord amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
6. Les muntanyes, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionats de forma integrada i tenir en compte conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que els constitueixen, a fi d'aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
7. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d'espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector i de les formacions i els enclavaments d'espècies endèmiques i en perill d'extinció.
Article 53. Ordenació dels recursos forestals
1. La conselleria competent en medi ambient redactarà i tramitarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla d'Ordenació Forestal de Chera-Sot de Chera. Aquest últim concretarà, per a l'àmbit territorial d'aquest PORN, les determinacions del Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna o coordinada. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran determinacions precises per a optimitzar la seua conservació i ús sostenible, incloent criteris específics per a la prevenció i lluita contra els incendis.
2. L'esmentada conselleria incentivarà la redacció i desenvolupament de plans tècnics de gestió i millora forestal en finques de titularitat privada, promoguts pels propietaris i aprovats per la mateixa conselleria. Aquests plans tècnics s'hauran d'atenir a les directrius del Pla forestal de Chera-Sot de Chera i, com a mínim, hauran de preveure l'inventari de recursos forestals, memòria descriptiva de les actuacions i programació d'aquestes, plans de la finca o unitat d'execució, pressupost detallat d'actuacions previstes i altres disposicions necessàries.
Article 54. Suport a la propietat forestal
1. La conselleria competent en medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, als quals prestarà el seu suport tècnic, logístic, administratiu i econòmic, establint el programa d'actuacions d'aquest PORN previsions específiques amb aquesta finalitat.
2. En el marc del Pla d'Ordenació Forestal de Chera-Sot de Chera a què es refereix l'article 53.1 d'aquestes normes, l'esmentada col·laboració tindrà com a objectiu genèric afavorir i millorar, en l'àmbit territorial del PORN, l'exercici de l'activitat forestal basada en l'aprofitament racional i sostenible dels recursos naturals objecte de la mateixa, procurant a més la seua realització de manera coordinada amb la gestió de l'espai natural protegit que es constituïsca en l'àmbit territorial d'aquest pla. Per a això s'establirà l'oportú mecanisme de col·laboració, de comú acord entre la conselleria competent en medi ambient i els titulars dels terrenys forestals.
3. Com a finalitats específiques d'aquesta col·laboració s'estableixen les següents, en llista oberta:
a) Millora i racionalització de l'activitat forestal.
b) Coordinació d'aquesta activitat amb la gestió de l'espai protegit.
c) Millora i adequació d'accessos als terrenys forestals.
d) Prevenció d'incendis mitjançant la gestió coordinada de les restes derivades de treballs forestals.
e) Elaboració i execució dels plans tècnics de gestió i millora forestal a què es refereix l'article 53.2 d'aquestes normes.
f) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d'incendis o de lluita contra l'erosió.
g) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre matèries del seu interés.
h) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
i) Suport econòmic a activitats de gestió dels recursos forestals privats, en el marc del programa d'actuacions d'aquest pla.
j) Suport material a aquestes activitats, mitjançant els mitjans materials i humans propis de la conselleria competent en medi ambient.
k) Suport administratiu als esmentats titulars de terrenys, en tot el que es refereix a autoritzacions, informes, tramitacions administratives i participació en els òrgans o entitats col·legiades que es constituïsquen en relació amb els objectius del PORN.
l) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se de comú acord entre ambdues parts.
Article 55. Productes fitosanitaris forestals
En relació amb la utilització de productes fitosanitaris, caldrà ajustar-se a allò que disposa la normativa vigent en la matèria. Serà necessària l'autorització de la conselleria competent en medi ambient per a la utilització de mitjans aeris en l'aplicació d'aquests productes.
Article 56. Canvi de l'ús forestal
El canvi d'ús forestal del sòl, entenent-se per terreny forestal aquell així definit en el vigent Pla general d'ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, requerirà autorització de la conselleria competent en medi ambient, de conformitat amb el que estableix la legislació forestal.
Article 57. Risc d'erosió i desertificació
En els terrenys forestals sotmesos a processos de desertificació i erosió greus, la conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l'aplicació de mesures de regeneració i restauració, com ara:
a) La restauració de la coberta vegetal mitjançant la plantació d'espècies arbòries i arbustives adequades.
b) La regulació del pasturatge i la caça quan afecte la implantació i regeneració de la vegetació.
c) La restauració de les formacions forestals despoblades d'arbres existents en zones amb risc d'erosió alt, conduint-les cap a formacions arbrades.
d) La millora de la funció protectora de les formacions forestals arbrades existents en zones amb erosió alta, afavorint la seua integració ecològica a fi d'aconseguir una major cobertura del sòl i una millora apreciable en les condicions edàfiques.
e) La realització d'obres per a la consolidació hidrològica de llits i vessants, com també la contenció de sediments.
Article 58. Incendis forestals
Es considera d'importància capital la prevenció i lluita contra els incendis forestals. En relació amb això, la conselleria competent en la matèria elaborarà i aprovarà, mitjançant un mecanisme de participació i consens amb els titulars dels terrenys forestals, el Pla de prevenció d'incendis forestals de Chera-Sot de Chera. Aquest pla haurà de preveure, entre altres, els aspectes preferents següents:
- L'ordenació d'usos per a la prevenció de causes.
- La conciliació d'interessos i la conscienciació de la població.
- La creació i millora d'infraestructures per a la prevenció i extinció d'incendis i, en especial, la creació d'una xarxa d'àrees de discontinuïtat mitjançant tècniques de silvicultura preventiva i recuperació d'usos tradicionals.
Article 59. Edificacions i instal·lacions d'ús forestal
La construcció, reconstrucció o reforma d'edificacions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal es realitzarà d'acord amb els requisits establits per la Llei 10/2004, sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o altres normatives sectorials aplicables.
Article 60. Trànsit de persones i ús públic en terrenys forestals
1. En els terrenys forestals privats, el trànsit de persones alienes a aquests amb qualsevol finalitat, com també les activitats d'ús públic del medi, només podran realitzar-se previ consentiment exprés o tàcit dels titulars de les finques, excepte aquelles servituds de pas legalment establides.
2. La conselleria competent en medi ambient promourà l'habilitació i adequada dotació de determinats espais de les forests públiques per a l'exercici d'activitats recreatives, educatives i culturals, compatibles amb la conservació d'aquests.
Article 61. Recollida de bolets i altres fongs
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els titulars de les explotacions forestals amb presència de bolets utilitzables, promourà la regulació específica d'aquest aprofitament mitjançant els mecanismes previstos en la legislació aplicable.
3. Aquesta conselleria, així mateix, vetlarà perquè l'exercici d'aquesta activitat per persones alienes als titulars dels terrenys forestals afectats es realitze sense perjudici per als sòls, la vegetació, o els béns construïts existents en aquests terrenys.
SECCIÓ 3a
CAÇA I PESCA
Article 62. Objectius sectorials
1. Assegurar l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics i piscícoles.
2. Assegurar el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals.
3. Contribuir a la pervivència de les activitats cinegètiques i piscícoles pel seu potencial econòmic, com també pels beneficis socials que presta als titulars dels terrenys inclosos en els vedats i a altres sectors de la població local.
Article 63. Regulació general de les activitats cinegètica i piscícola
1. L'ordenació, la gestió i la pràctica de les activitats cinegètica i piscícola en l'àmbit del PORN estan regulades per les respectives normatives sectorials, com també per les disposicions que, en desenvolupament d'aquestes emeta la conselleria competent en aquestes matèries.
2. Els vedats de caça es regularan i gestionaran d'acord amb els seus corresponents plans tècnics. Aquests plans, atenent als criteris establits per la legislació vigent sobre caça, hauran de garantir l'aprofitament sostenible dels recursos cinegètics, a partir de taxes d'aprofitament adequades a les existències censals de les poblacions cinegètiques.
3. Poden ser objecte de caça i pesca les espècies cinegètiques i piscícoles establides amb caràcter general a la Comunitat Valenciana, segons la legislació sectorial aplicable.
4. Amb caràcter general, l'activitat cinegètica es desenvoluparà sota criteris d'aprofitament sostenible del recurs natural i en forma compatible amb la conservació de la fauna i flora protegides, com també amb el normal desenvolupament de les restants activitats socioeconòmiques de la zona, principalment les agrícoles, ramaderes i forestals.
5. De conformitat amb l'article 12 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de la Generalitat, de Caça, de la Comunitat Valenciana, pel qual s'estableixen prohibicions en l'exercici de les modalitats esportives, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi, queda restringida la caça fins a la finalització de la temporada de caça que s'inicie l'any natural posterior al succés.
6. La introducció, el trasllat i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques vius requerirà l'autorització de la conselleria competent en matèria de caça.
7. El tancaments s'hauran d'adaptar al que disposa l'article 22 de la Llei 13/2004 i del Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions dels tancaments en el medi natural i dels tancaments cinegètics.
8. La conselleria competent en matèria de caça, en col·laboració amb les associacions locals de caçadors, incentivarà l'execució d'actuacions destinades a la millora de l'activitat cinegètica, com ara instal·lació i millora d'abeuradors i altres instal·lacions cinegètiques, vacunacions, sembres de suport a la fauna, arreglament de camins i altres.
9. El programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN, a què es refereix l'article 69 d'aquestes normes, contindrà disposicions i mesures específiques per a assegurar que les activitats recreatives o didàctiques en relació amb l'ús públic del medi natural no influïsquen negativament sobre la vida de la fauna ni sobre l'exercici ordinari de l'activitat cinegètica.
SECCIÓ 4a
ACTIVITATS EXTRACTIVES MINERES
Article 64. Objectius sectorials
Regular l'aprofitament dels recursos miners per a contribuir a la seua adequada explotació, evitant i minimitzant els impactes que puguen produir sobre el medi ambient i sobre el paisatge.
Article 65. Activitats extractives i mineres
Queda prohibit l'atorgament de noves autoritzacions d'explotacions extractives mineres en l'àmbit del PORN.
SECCIÓ 5a
ACTIVITATS INDUSTRIALS I COMERCIALS
Article 66. Objectius sectorials
1. Fomentar l'establiment o reconversió d'activitats industrials vinculades a l'aprofitament, transformació, posada en valor o comercialització de productes locals del sector primari tant agrícola com ramader o forestal, com també les activitats del sector serveis vinculades a l'ús públic del medi.
2. Regular l'activitat industrial per a evitar o minimitzar els impactes negatius que es puguen produir sobre el medi ambient.
Article 67. Criteris generals sobre les activitats industrials i comercials
1. Les iniciatives de foment de l'activitat industrial i comercial atendran especialment a la creació de condicions, facilitats i recursos gestors per a la posada en valor dels recursos humans locals, amb criteris de desenvolupament i foment de l'activitat econòmica, social i cultural de la zona en funció de l'ús sostenible i la conservació dels recursos naturals de Chera-Sot de Chera i el seu àmbit d'influència socioeconòmica.
2. La implantació de noves activitats industrials i comercials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals, els quals atendran a les determinacions de les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, ordenació del territori, sòl no urbanitzable, activitats qualificades, protecció de l'ambient atmosfèric, abocaments al medi hídric o al subsòl i, si és el cas, avaluació d'impacte ambiental.
3. No podran instal·lar-se noves activitats industrials i comercials en les següents categories d'ordenació establides per les normes particulars d'aquest pla: Àrea de Protecció Ecològica (APE)
SECCIÓ 6a
ÚS PÚBLIC DEL MEDI. ACTIVITATS TURÍSTIQUES, EDUCATIVES, ESPORTIVES I RECREATIVES
Article 68. Objectius sectorials
1. Fomentar i regular les activitats relacionades amb el gaudi ordenat i l'ensenyament dels valors naturals i culturals de la zona, tant existents com potencials que s'han de desenvolupar, com a part fonamental de l'estratègia de desenvolupament sostenible definida en el PORN.
2. Millorar les potencialitats locals en termes de recursos humans, econòmics, financers, socials i culturals.
3. Aconseguir, mantenir i difondre una oferta d'ús públic d'alta qualitat, tant en el nivell dels equipaments com en termes de qualitat del medi ambient humà i natural.
Article 69. Ordenació de l'ús públic
La conselleria competent en medi ambient elaborarà un programa d'ús públic per a l'àmbit del PORN. Aquest programa s'executarà mitjançant actuacions a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i haurà de preveure, almenys, els aspectes següents:
- Anàlisi i tipificació de la demanda.
- Inventari de recursos turístics, culturals i recreatius.
- Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús públic.
- Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades.
- Localització de les instal·lacions i equipaments.
- Proposta d'elements senyalitzadors homogenis.
- Directrius per a l'elaboració dels projectes.
- Programació de les actuacions previstes.
- Cost econòmic d'aplicació.
- Formules de finançament i gestió, amb participació de les administracions autonòmica i local i del sector privat.
- Regulació de l'ús públic atenent a la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
- Directrius i normes de prevenció d'incendis forestals
Article 70. Normes específiques d'ús públic
1. La localització i l'equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable haurà de disposar d'un informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, sense perjudici de les preceptives autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
2. El senderisme i els esports de muntanya estaran regulats mitjançant el Decret 179/2004, de 24 de setembre, del Consell, de regulació del senderisme i esports de muntanya de forma compatible amb la conservació del medi natural.
3. Es prohibeix el trànsit de vehicles amb motor per vies no pavimentades a l'interior del Parc Natural, així com les activitats esportives que requerisquen l'ús de vehicles amb motor, excepte en les circumstàncies y localitzacions que s'autoritzen expressament per la conselleria competent en medi ambient. En concret, es permet el trànsit de vehicles necessari per a la gestió o restauració dels espais inclosos al Parc, així com als corresponent a titulars de finques, explotacions o habitatges enclavades en l'interior del mateix.
4. Als llocs on es permeta, caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Consell, pel que es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.
5. Les activitats i competicions esportives que no requerisquen vehicles ni infraestructures i que no suposen risc per als valors naturals i culturals del Parc podran realitzar-se en les condicions determinades per la normativa sectorial, amb l'autorització prèvia dels organismes competents en la matèria.
Article 71. Condicions d'ubicació de les instal·lacions turístiques, educatives i recreatives
1. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable per a l'ús turístic, educatiu, esportiu o recreatiu, es considerarà preferible davant de l'alternativa d'edificació de nova planta amb aquesta finalitat.
2. Sense perjudici del que disposa la Llei 10/2004 i del Decret 188/2005, de 2 de desembre, del Consell, Regulador de l'Allotjament Turístic Rural en l'Interior de la Comunitat Valenciana, les activitats i instal·lacions turístiques, recreatives, esportives, d'oci i esplai, incloent les edificacions destinades a allotjament i restauració, queden subjectes, amb caràcter general, a les determinacions següents:
a) La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a aquestes activitats requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional, sense perjudici de les pertinents autoritzacions i llicències sectorials i municipals.
b) Les zones d'acampada i àrees recreatives hauran d'atenir-se al que disposa el capítol III del Decret 233/1994, i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient.
c) En terrenys forestals es prohibeix la instal·lació de nous paellers o qualsevol altre tipus d'estructura preparada per a encendre foc, i es podran suprimir els existents en el moment de l'aprovació d'aquest PORN si es consideren d'alt risc d'incendi a criteri de l'administració forestal.
SECCIÓ 7a
ACTIVITATS D'INVESTIGACIÓ
Article 72. Objectius sectorials
1. Determinar la composició, l'estructura, funcionament i dinàmica dels sistemes naturals més rellevants de Chera-Sot de Chera des de la investigació bàsica, a fi d'assegurar la correcta gestió per a la conservació i ús sostenible dels recursos naturals i la diversitat biològica.
2. Promoure la col·laboració amb els centres d'investigació i els propis investigadors que assegure una activitat investigadora adequada a les necessitats Chera-Sot de Chera.
Article 73. Activitats d'investigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme, requerirà l'autorització de la conselleria competent en medi ambient, a la qual se li hauran de lliurar dos exemplars de totes les publicacions que es deriven de la investigació realitzada en l'àmbit del PORN.
2. La construcció d'instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional.
3. L'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable a l'ús científic serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per al mateix tipus d'usos.
4. Les construccions i instal·lacions vinculades a les activitats d'investigació guardaran una relació de dependència i proporció adequades a les activitats científiques que es realitzen on hagen d'instal·lar-se.
SECCIÓ 8a
ACTIVITAT URBANÍSTICA I EDIFICACIÓ
Article 74. Objectius sectorials
1. Integrar les respectives planificacions urbanístiques municipals amb els objectius de conservació i desenvolupament sostenible d'aquest pla.
2. Aconseguir, en l'edificació i en l'estructura urbanística, un nivell de qualitat adequat als valors ambientals i paisatgístics de la zona, com també a les necessitats qualitat de vida dels habitants.
Article 75. Règim general de l'activitat urbanística
1. Els planejaments urbanístics que s'aproven després de l'entrada en vigor d'aquest pla, o bé es modifiquen afectant territorialment el mateix, hauran d'incorporar les determinacions de PORN que afecten l'activitat urbanística, l'edificació i la qualitat ambiental i paisatgística.
2. La possible classificació de nou sòl urbà o urbanitzable es realitzarà d'acord amb els requisits i procediments establits per la normativa urbanística vigent. Aquesta possible classificació haurà de justificar-se atenent a les necessitats dels distints nuclis de població en matèria d'edificació residencial, infraestructures, equipaments, serveis i activitats econòmiques i socials.
3. Llevat d'excepcions per causa justificada, els possibles nous sòls urbans o urbanitzables hauran de localitzar-se en l'entorn dels nuclis de població o d'activitat terciària existents. En cap cas serà possible la reclassificació urbanística dels sòls no urbanitzables inclosos en les següents categories d'ordenació: Àrea de Protecció Ecològica (APE).
Article 76. Règim general de l'edificació
1. Amb caràcter general, la construcció, rehabilitació i reforma d'edificacions en el medi rural, fora dels sòls urbans o urbanitzables, es realitzarà d'acord amb els requisits i procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, com també atenent a les determinacions aplicables d'aquestes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) L'exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, cinegètica, d'investigació, d'ús públic i de dotació d'infraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, l'adaptació, reconstrucció o remodelació de les edificacions existents enfront de l'alternativa d'edificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l'exercici de qualsevol tipus d'activitat residencial, social o econòmica en el sòl no urbanitzable, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d'edificis, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l'activitat en el lloc concret on s'ubique aquesta.
4. Les noves edificacions, com també les remodelacions d'edificis afectant l'exterior d'aquests, hauran de complir els següents requisits mínims de qualitat en l'àmbit del sòl no urbanitzable:
a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l'entorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la ruptura del mateix mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions tradicionals de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, com també les mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de l'exterior hauran de tractar-se amb els mateixos materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de l'edifici quedaran integrats en la composició de l'edifici o ocults.
f) Haurà d'evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l'exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, com també de les antenes de televisió i ràdio.
5. Les determinacions de l'anterior apartat 4, d'aplicació en el sòl no urbanitzable, tenen el caràcter de recomanació i criteri orientatiu per a l'edificació en el sòl urbà i urbanitzable.
6. En tot l'àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, demolició o alteració substancial d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d'interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que comporten la seua millora, restauració i conservació.
SECCIÓ 9a
INFRAESTRUCTURES
Article 77. Objectius sectorials
1. Aconseguir una dotació d'infraestructures, tant viàries com d'un altre tipus, adequades a les necessitats la població local i dels visitants, atenent als barems quantitatius i de qualitat exigibles en la Unió Europea actualment.
2. Integrar aquestes dotacions amb els objectius d'aquest pla sobre desenvolupament sostenible en funció de la conservació de la qualitat del medi ambient, el paisatge i la millora de la qualitat de vida dels veïns i dels usuaris.
Article 78. Règim d'avaluació ambiental de les actuacions sobre infraestructures
La normativa vigent sobre avaluació d'impacte ambiental, d'àmbit estatal i autonòmic, estableix els casos en què la construcció de noves infraestructures amb qualsevol finalitat, com també la remodelació de les existents, estan sotmeses al procediment d'avaluació o estimació d'impacte ambiental. Aquest règim general és el vigent en l'àmbit territorial del PORN.
Article 79. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o remodelació d'infraestructures que, pel seu abast o característiques, estiguen subjectes al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental requeriran informe favorable de la conselleria competent en medi ambient.
2. A l'efecte d'instal·lació de noves infraestructures, l'eix viari CV-395 té la consideració de corredor de localització d'infraestructures en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de comunicacions, conduccions d'aigua, gasoductes o altres conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap aquests corredors. En tot cas, els corredors de localització d'infraestructures hauran d'evitar, sempre que siga possible, la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
3. La construcció o remodelació d'infraestructures de qualsevol tipus hauran de realitzar-se amb les adequades mesures correctores d'integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la correcta ubicació d'aquestes i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
Article 80. Xarxa viària
1. D'acord amb el que estableix l'apartat 3 de l'article 35 d'aquestes normes, les obres de construcció, millora, ampliació i conservació d'infraestructures viàries preveuran mesures per a la seua integració paisatgística i la minimització de l'impacte ambiental, i així mateix hauran de preveure la regeneració de les àrees degradades i la restauració de la coberta vegetal mitjançant espècies autòctones adequades per a la fixació de talussos i control dels processos erosius.
2. No estan subjectes a autorització o informe vinculant de la conselleria competent en medi ambient la construcció o remodelació d'infraestructures viàries que no estiguen sotmeses al procediment ordinari d'avaluació o estimació d'impacte ambiental en matèria de conservació i millora del medi i gestió ordinària dels recursos forestals, agrícoles, ramaders o cinegètics. Aquestes actuacions, no obstant això, hauran de disposar de l'assessorament d'aquesta administració per a assegurar la seua integració amb els objectius del PORN. Aquest informe vinculant serà requerit, no obstant això, per a actuacions sobre infraestructures viàries no relacionades amb les finalitats indicades.
Article 81. Abastiment d'aigua
La construcció o remodelació d'infraestructures de captació, emmagatzemament o distribució d'aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent l'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d'aquestes normes sobre qualitat de l'edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
Article 82. Sanejament i depuració d'aigües residuals
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'organismes competents en les administracions autonòmica i local, fomentarà la construcció i l'adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals per als nuclis de població i per a l'edificació aïllada en l'àmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració d'aigües residuals, per als nuclis de població i per a l'edificació en el sòl no urbanitzable, són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d'activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl.
Article 83. Residus sòlids
1. La conselleria competent en medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i la resta d'òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l'adequada gestió dels residus sòlids d'acord amb el que estableix la normativa sobre residus i la planificació sectorial en la matèria.
2. D'acord amb aquesta normativa sectorial, no es permet l'abocament, emmagatzemament, manipulació o transport incontrolats de residus sòlids de qualsevol naturalesa. L'esmentada conselleria competent promourà les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments sòlids.
Article 84. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica requerirà informe favorable de la conselleria competent en medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga.
2. En particular, requeriran aquest informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d'adequació diferents de la conservació o reparació ordinària d'aquests.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l'àmbit del PORN hauran de ser de provada seguretat.
4. S'entén per línies de provada seguretat aquelles que compleixen els requisits següents:
a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i faltes d'alta impedància.
b) Assegurar la localització de la falta en un rang de 500 m amb un temps màxim de 5 minuts des de l'instant de detecció de la falta.
c) Disposar d'un sistema que permeta comunicar amb el telèfon d'emergència (112) en un temps inferior a 5 minuts des de l'instant de la localització de la falta per a la seua posterior gestió.
d) No permetre reenganxaments automàtics quan la línia haja sigut desconnectada per una falta potencialment perillosa per al medi forestal.
e) El compliment d'aquestes característiques que asseguren una protecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat per la conselleria competent en matèria d'energia que garantisca que el sistema de protecció compleix les característiques exposades.
5. La conselleria competent en medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l'execució de programes d'electrificació destinats a la millora de l'hàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a l'ús públic.
6. Es promourà l'aplicació d'energies renovables per als usos requerits en l'àmbit territorial del PORN.
7. Es promourà que els nous línies elèctriques en l'àmbit del PORN es construïsquen preferiblement subterranis i, en tot cas, vinguen recolzats en el traçat de vies de comunicació existents, evitant, en la mesura que es puga, l'afecció a terrenys de muntanya, cultiu o zones de concentració d'aus.
8. Es promourà l'adequació dels línies elèctriques actuals o futurs de cara a la conservació de les aus, mitjançant mesures com ara l'aïllament de conductors i col·locació de dispositius salvaocells.
Article 85.Telecomunicacions
1. La conselleria competent en medi ambient instarà davant dels organismes competents en matèria de telecomunicacions i societat de la informació que impulse la progressiva correcció dels dèficits en cobertura de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicació.
2. La instal·lació d'antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
3. Es promourà que les noves línies i canalitzacions de telecomunicació, en l'àmbit del PORN, es construïsquen preferiblement subterranis i, en tot cas, estiguen recolzats en el traçat de vies de comunicació existents, evitant, en la mesura que es puga, l'afecció a terrenys de muntanya o cultiu.
Article 86. Accés d'helicòpters
1. La conselleria competent en medi ambient impulsarà la dotació de mitjans per a l'accés d'helicòpters a l'àmbit territorial del PORN, en especial amb finalitats de prevenció i lluita contra incendis, atenció sanitària i protecció civil.
2. Les necessitats en helipistes per a aquestes finalitats seran establides pels organismes sectorials que corresponguen. La construcció d'aquestes en l'àmbit del sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de l'esmentada conselleria competent.
Article 87. Preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits
La construcció de preses i altres instal·lacions hidràuliques en llits de rius i barrancs, amb finalitat de correcció hidrologicoforestal o de gestió del recurs hídric, està sotmesa als requisits, procediments i autoritzacions sectorials establits per les normatives sectorials en matèria forestal i d'aigües, com també al procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan corresponga. Les actuacions promogudes o autoritzades per organismes aliens a la conselleria competent sobre medi ambient, requeriran informe favorable d'aquesta última.
TÍTOL III
NORMES PARTICULARS REGULACIÓ DE LES ZONES D'ORDENACIÓ DEL PORN
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ DEL PORN
Article 88. Zonificació
1. En l'àmbit territorial del PORN s'estableix una zonificació del sòl definida per les següents categories d'ordenació:
a) Zona de Protecció amb les següents subzones:
a.1) Àrea de Protecció Ecològica (APE).
a.2) Àrea de Protecció Paisatgística (APP).
2. La delimitació gràfica de les esmentades categories d'ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II.
ZONA DE PROTECCIÓ (ZP)
Article 89. Caracterització
1. Constitueixen la Zona de Protecció (ZP) d'aquest pla els terrenys que reuneixen, al mateix temps, les característiques següents:
a) Presència de molt rellevants, i fins i tot excepcionals, valors ecològics, geomorfològics i paisatgístics, constituint ecosistemes amb una funció ambiental de destacada importància. S'inclouen en aquesta categoria:
a.1) Determinats alzinars, rouredes de roure valencià, salzedes riberenques, pinedes, penyals, pedregars calcaris i herbassars, entre altres hàbitats d'especial interés.
a.2) Zones de cria d'espècies de fauna sensibles a la presència humana.
a.3) Àrees d'especial importància per a espècies de flora i fauna rares, endèmiques o amenaçades, incloent les microreserves de flora declarades.
a.4) Riu Sot/Reatillo, la seua ribera i embassament de Buseo.
b) La titularitat de les finques és la següent:
b.1) Terrenys de titularitat pública de la Generalitat.
b.2) Domini públic hidràulic de titularitat estatal.
b.3) Terrenys de propietat municipal o privada els titulars de la qual han manifestat voluntàriament la seua conformitat amb la inclusió d'aquests en aquesta categoria d'ordenació.
2. Aquesta zona, així mateix, mostra en alguns sectors importants valors culturals i històrics.
3. Pels rellevants valors ambientals i culturals dels terrenys inclosos en aquesta categoria d'ordenació, com també per les possibilitats gestores que ofereixen per a la consecució dels objectius del PORN, aquest pla proposa la tramitació i declaració d'un parc natural en aquest àmbit territorial, d'acord amb el que estableix la Llei 11/1994.
4. La delimitació definitiva del parc `natural serà establida pel corresponent decret de declaració del mateix.
Article 90. Objectius de l'ordenació
1. Conservació i millora dels hàbitats, el paisatge i l'ambient geològic.
2. Conservació i millora de la diversitat biològica i de l'estructura, funció i dinamisme dels processos ecològics.
3. Conservació i foment de l'ús sostenible dels recursos forestals, ramaders i cinegètics, en les zones on es realitza aquest ús.
4. Preservar els recursos hídrics.
5. Conservar els recursos edàfics i la coberta vegetal, restaurant els ecosistemes degradats, en especial els afectats per incendis i per processos erosius.
6. Compatibilitzar l'ús social, recreatiu i cultural del futur parc natural amb la seua conservació , com també amb el manteniment de les seues capacitats productives.
7. Facilitar la generació de condicions socioeconòmiques que possibiliten el desenvolupament de les comunitats locals afavorint el seu progrés.
Article 91. Règim d'usos
1. Criteris generals:
a) Es consideren permesos tots els usos del sòl i dels recursos naturals que es realitzen legalment a l'entrada en vigor d'aquest pla, o bé que puga autoritzar en el futur per la conselleria competent en medi ambient. En particular, les activitats forestal, ramadera i cinegètica continuaran exercint-se d'acord amb les respectives regulacions sectorials i d'acord amb les normes generals del PORN que siguen aplicables.
b) La conselleria competent en medi ambient, de comú acord amb els titulars dels terrenys i els recursos, promourà línies d'actuació per a la millora de la gestió sostenible dels recursos naturals.
c) Aquesta zona és especialment adequada per a les actuacions lligades a la conservació, investigació i interpretació de la naturalesa.
d) Les activitats d'estudi, interpretació i ús públic es realitzaran en forma compatible amb la conservació del medi i amb les activitats lligades a l'ús dels recursos naturals.
e) Es promouran les intervencions que possibiliten una progressiva recuperació dels hàbitats degradats.
f) No es consideren compatibles les actuacions que puguen comportar una transformació o modificació substancials del medi, i comporten degradació irreversible dels ecosistemes.
2. Criteris específics:
a) Àrea de Protecció Ecològica (APE):
a.1) Aquesta subzona inclou els valors ambientals, paisatgístics i geomorfològics, com també els usos forestals, ramaders i cinegètics més rellevants de la Zona de Protecció (ZP).
a.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels dits valors en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament dels usos existents. En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'àrea de protecció ecològica (APE). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com a prohibits o condicionats per a aquesta subzona d'ordenació, o bé per a la Zona de Protecció (ZP) en el seu conjunt.
a.3) Usos permesos:
Tots els usos en relació amb els criteris indicats en l'anterior apartat 1 i que no estiguen expressament prohibits o condicionats per les normes generals del PORN per a aquesta categoria d'ordenació.
a.4) Usos prohibits i condicionats:
Amb caràcter general es prohibeixen tots els usos o activitats que impossibiliten o dificulten la consecució dels criteris de conservació indicats en l'anterior apartat 1, com també el normal exercici dels usos permesos.
En particular, queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'Àrea de Protecció Ecològica (APE).
b) Àrea de Protecció Paisatgística (APP)
b.1) Inclou els entorns paisatgístics immediats de l'embassament de Buseo i la major part de les zones cultivades actualment o en el seu dia, la majoria d'aquestes en distint grau d'abandó, intercalades habitualment amb sectors forestals. La subzona, així mateix, mostra en molts sectors importants valors culturals derivats de les construccions i paisatges rurals tradicionals.
b.2) En conseqüència, el règim d'usos està destinat a la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la zona, en forma compatible amb el manteniment i exercici de l'activitat existent de tipus agrícola, ramader, forestal, cinegètic i d'ús públic.
b.3) En particular, la subzona és especialment apta per a atendre a les necessitats dels municipis en matèria d'usos terciaris, infraestructures, serveis i equipaments.
b.4) Queden prohibits o condicionats els usos i activitats específics que les normes generals d'aquest pla prohibeixen o condicionen expressament en l'àmbit concret de l'Àrea de Protecció Paisatgística (APP). Estan permesos, sense més condicionants que els establits per les respectives normatives sectorials i planejaments urbanístics municipals, tots aquells usos i activitats que en les normes generals del PORN no figuren expressament com prohibits o condicionats per a aquesta subzona d'ordenació, o bé per a la zona de protecció (ZP) en el seu conjunt.
3. Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Chera-Sot de Chera:
La conselleria competent en medi ambient elaborarà i tramitarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de Chera-Sot de Chera, els objectius del qual, abast, efectes, contingut i tramitació seran, dins del marc normatiu i d'ordenació d'aquest PORN, els establits, amb caràcter general per a aquest instrument d'ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994.
ANNEX II
DESCRIPCIÓ DE LA DELIMITACIÓ
PROPOSADA PER AL PARC NATURAL
DE CHERA-SOT DE CHERA
Per a la descripció de la delimitació del Parc Natural de Chera-Sot de Chera s'ha pres com a origen el punt del pic Cinco Pinos, coincidint amb el lÍmit municipal de Chera, Requena i Loriguilla, al voltant del punt de coordenades UTM (1) 670.635'61, 4.383.650'82. Seguint en direcció est en el sentit de les agulles del rellotge, l'àrea que inclou l'àmbit territorial del PORN queda delimitada conforme es descriu a continuació, s'ha pres com a base per a això la cartografia de l'ICV escala 1:10.000, i la delimitació de les forests públiques:
- Avança en direcció NE seguint el límit municipal entre Chera i Loriguilla, fins a aconseguir el punt en què coincideixen els límits de terme de Chera, Loriguilla i Sot de Chera, aproximadament al voltant del punt de coordenades UTM (2) 674.872'02, 4.388.906'97.
- Des d'aquest punt continua pel límit de terme entre Loriguilla i Sot de Chera.
- En arribar a la partida del Corral del Conde, continua pel límit de terme entre Chulilla i Sot de Chera fins a arribar al camí del repetidor de televisió.
- Des d'ací es dirigeix en línia recta en direcció SO, al punt de coordenades UTM (3) 680.191'14, 4.388.552'14, des d'on avança després en direcció SO fins a aconseguir la corba de nivell de 500 metres.
- Continua per la corba de nivell fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (4) 679.083'71, 4.388.739'31, i des d'aquest punt es dirigeix en línia recta direcció NO, fins a aconseguir el límit de l'enclavament E59V122.
- Avança pel límit d'aquest enclavament fins que aconsegueix un camí que parteix del camí de Cubillas, al voltant del punt de coordenades UTM (5) 679.334'33, 4.388.269'43.
- Prenem aquest camí a mà dreta, continuem per aquest durant uns 90 metres, fins a arribar al seu final. En aquest punt pren la corba de nivell de 450 metres, per la qual discorre en direcció oest, fins a aconseguir aproximadament el punt de coordenades UTM (6) 678.574'19, 4.388.063'42.
- Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta, direcció SE cap al riu, fins a aconseguir la cota 410 metres, per a, a partir d'aquest punt, avançar en paral·lel al riu Sot, aigües avall, a una distància d'uns 50 metres des del marge del llit.
- En arribar al paratge de Las Toscas, aproximadament en el punt de coordenades UTM (7) 682.533'01, 4.386.657'62, el límit del parc discorre a una major distància del marge del llit del riu Sot i passa a separar-se uns 100 metres, fins a aconseguir així el límit de terme entre Chulilla i Sot de Chera.
- Prenem el traçat del límit de terme durant uns 550 metres, per a des d'ací continuar rodejant el paratge de Las Toscas paral·lelament al riu. Avançant aigües amunt, discorrent a uns 100 metres del marge del riu, excepte en la contornada de la finca Hoya de Cherales, que queda a mà esquerra, fora de l'àmbit del parc.
- Al voltant del punt de coordenades UTM (8) 682.718'56, 4.386.604'54, una vegada sobrepassat el paratge, el límit del parc redueix la distància de separació del riu a 50 metres, i continua el seu traçat de forma paral·lela al llit, fins a aconseguir un xicotet barranc, pel qual continua aigües amunt, fins a arribar al límit entre els termes municipals de Sot de Chera i Gestalgar.
- Continua pel límit de terme, en direcció SO, fins que intersecta el camí de La Jara.
- En aquest punt, prenem el camí a mà esquerra, fins a l'encreuament amb el camí de Los Pelados.
- En aquesta intersecció, prenem el camí de Los Pelados a mà dreta i continua en comú amb el seu traçat, travessant el barranc del Palancar, fins a arribar a una revolta molt acusada del camí en què passa de discórrer en direcció SO a NE, al voltant del punt de coordenades UTM (9) 677.379'15, 4.382.483'15.
- En aquest punt abandona el camí de Los Pelados i discorre per un xicotet tàlveg, en direcció SO, fins a aconseguir una pista forestal al voltant del punt de coordenades UTM (10) 676.963'58, 4.382.114'73, per la qual continua a mà dreta, en direcció primer NO i després O.
- Avança durant uns 340 metres per aquesta pista fins a arribar al punt de coordenades UTM (11) 676.672'76, 4.382.207'06, on l'abandona per a dirigir-se en línia recta, direcció SSO, a enllaçar amb una xicoteta pista que discorre per una zona de bancals, en la partida de La Hoya, al voltant del punt de coordenades UTM (12) 676.617'44, 4.381.779'93, entre les cotes 1.020 i 1.030 metres.
- Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta, en direcció NO, al punt de coordenades UTM (13) 676.491'36, 4.381.846'18, on aconsegueix la corba de nivell de 1.000 metres. Continua avançant aproximadament segons la forma del terreny per aquesta cota, fins que aconsegueix una senda, al voltant del punt de coordenades UTM (14) 676.974'67, 4.380.047'46.
- Avança per aquesta senda que es dirigeix cap al corral de Sota, fins a arribar al límit de terme entre Chera i Gestalgar.
- Prenem el límit entre ambdós termes municipals, en direcció SE, arriba al punt d'intersecció entre els termes de Chera, Gestalgar i Siete Aguas, i contínua pel límit entre Chera i Siete Aguas. Després de creuar el barranc del Burgal i la riera de Malén, en la solana de Malén, abandona el límit municipal en el punt de coordenades UTM (15) 673.901'34, 4.380.209'47.
- Des d'aquest punt es dirigeix al NO, al punt de coordenades UTM (16) 673.755'51, 4.380.346'90, on continua en direcció NE, seguint aproximadament el traçat d'un camí agrícola, fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (17) 673.991'97, 4.380.535'41.
- En aquest punt, la traçada gira per a dirigir-se al SO, vorejant una explotació agrícola. Avança durant uns 300 metres en paral·lel al riu Reatillo, fins a arribar aproximadament al punt de coordenades UTM (18) 673.737'98, 4.380.488'90, on el riu fa una corba, que l'àmbit del parc travessa en línia recta, direcció SO.
- Des d'ací continua avançant paral·lel al riu fins a arribar al punt de coordenades UTM (19) 673.489'81, 4.380.391'57. Una vegada aconseguit aquest punt, el traçat rodeja una finca agrícola que queda exclosa de l'àmbit del parc, seguint un traçat definit aproximadament pels següents punts de coordenades UTM :
punt 20: 673.406'04, 4.380.452'60
punt 21: 673.386'17, 4.380.498'72
punt 22: 673.409'39, 4.380.551'34
punt 23: 673.334'83, 4.380.595'71
punt 24: 673.335'21, 4.380.499'47
punt 25: 673.341'94, 4.380.466'67
punt 26: 673.438'25, 4.380.368'57
- Des d'aquest últim punt es dirigeix al límit de terme entre Requena i Chera, pel qual continua fins a aconseguir el límit de la forest d'utilitat pública del Burgal V4614007V116.
- Continua, en el terme municipal de Chera, pel límit de la forest, fins que aquest torna a intersectar el límit entre els termes municipals de Chera i Requena, aproximadament en el punt de coordenades UTM (27) 672.348'33, 4.381.827'46.
- Finalment, avança en direcció NO pel límit entre els dos termes municipals fins a aconseguir el punt en què s'ha iniciat aquesta descripció.
S'exclou de l'àmbit del parc una zona en el terme municipal de Sot de Chera, els límits de la qual es descriuen a continuació, en el sentit de les agulles del rellotge:
- Des del punt de coordenades UTM (28) 682.199'25, 4.386.205'42, el límit es dirigeix al sud per un camí, durant uns 300 metres fins que pren un xicotet tàlveg a mà dreta.
- Segueix per aquest tàlveg fins a aconseguir la corba de nivell de 350 metres. Continua seguint la corba de nivell en direcció NE fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (29) 681.175'90, 4.386.174'99.
- Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta cap al NO, fins al punt de coordenades UTM (30) 680.845'40, 4.386.364'08, on aconsegueix la corba de nivell de 450 metres.
- Segueix per aquesta corba de nivell fins que en el punt de coordenades UTM (31) 680.215'98, 4.386.871'65 aconsegueix un xicotet barranc pel qual segueix aigües amunt uns metres fins a arribar a un camí en la part de la pineda Preñada.
- Pren aquest camí a mà dreta rodejant un pic d'uns 540 metres d'altitud, fins que intersecta amb un barranc que desemboca en el riu Sot.
- Segueix per aquest barranc aigües amunt fins que aconsegueix la cota 550 metres aproximadament en el punt de coordenades UTM (32) 679.964'25, 4.386.888'50.
- Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta direcció SO, fins a aconseguir la corba de nivell de 600 metres, per la qual continua en la mateixa direcció, fins que aconsegueix el camí de la Gelosa.
- Pren aquest camí a mà dreta, fins a arribar al voltant del punt de coordenades UTM (33) 679.421'92, 4.386.917'03, on parteix a mà esquerra una senda.
- Continua per aquesta senda fins que creua un barranc en la partida del Justal, al voltant del punt de coordenades UTM (34) 678.948'02, 4.387.067'16.
- Des d'aquest punt avança en direcció NNO fins a arribar a la corba de nivell de 500 metres al voltant del punt de coordenades UTM (35) 678.922'02, 4.387.243'15.
- Continua segons el traçat de la corba de nivell passant per la partida de Las Minas i el Plano de las Fuentes fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (36) 677.872'24, 4.386.415'33, des d'on es dirigeix en línia recta direcció E, al límit de l'enclavament E43V122.
- Continua vorejant el límit de l'enclavament, que queda totalment exclòs de l'àmbit del parc, fins a arribar al seu extrem més oriental, al voltant del punt de coordenades UTM (37) 680.002'86, 4.385.815'73.
- Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta al SE, fins al límit de l'enclavament E44V122, contigu a l'anterior, i avança vorejant-lo, primer en direcció SE i NO després, fins a aconseguir el punt de coordenades UTM (38)679.699'66, 4.385.652'72.
- Des d'aquest punt es dirigeix al NO en línia recta durant uns metres, fins a aconseguir el límit S de l'enclavat E43V122 de nou
- Voreja aquest enclavament deixant-lo fora de l'àmbit, fins que torna a aconseguir la corba de nivell de 500 metres.
- Continua per aquesta corba de nivell cap al S fins a arribar al punt de coordenades UTM (39) 677.352'70, 4.386.040'89, des d'on es dirigeix al punt de coordenades UTM (40) 677.214'88, 4.386.065'08.
- Des d'ací el límit del parc discorre en paral·lel al riu Sot a una distància de 50 metres del marge d'aquest, fins a arribar al punt de coordenades UTM (28) 682.199'25, 4.386.205'42, en el qual s'ha iniciat aquesta descripció.
ANNEX III
DELIMITACIÓ GRÀFICA


linea