Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

ORDRE de 30 de gener de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer. [2006/F1211]

(DOGV núm. 5198 de 14.02.2006) Ref. Base de dades 0899/2006

ORDRE de 30 de gener de 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual s'acorda iniciar el procediment de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer. [2006/F1211]
La Serra de Bèrnia i Ferrer és un imponent conjunt de serres litorals i prelitorals, caracteritzades pel seu agrest paisatge, constituïx el límit biogeogràfic entre els dominis semiàrids i secs-subhumits. És una de les muntanyes més imponents i elevades d'Alacant, situada entre els termes municipals de Benissa, Xaló, Altea, Calp, Alcalalí, Tàrbena, i Callosa d'En Sarrià; forma un sistema individualitzat, d'elevat valor paisatgístic i ambiental. La tancada barrera de la serra de Bèrnia, perpendicular al litoral i afonada en el mar en el seu extrem oriental per les rompents del Morro de Toix, s'erigix sobre les dos Marines com a divisòria natural.
S'orienta aproximadament de ponent a orient, segons una directriu nord-oest sud-est i una longitud d'uns 9 quilòmetres. Constituïda per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tram superior, l'acció tectònica ha aclarit un violent relleu, perfectament definit en la seua morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides rocoses. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 metres, que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 metres sobre el nivell del mar. Dos falles transversals limiten la serra en la seua longitud: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l'Algar, i, a llevant, pel barranc del Salat. Diuen que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria.
La gran altitud que aconseguixen aquestes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i la proximitat al mar són els principals factors que contribuïxen a l'existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s'inclouen nombroses espècies endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren aquestes muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per acord del Consell de 10 de juliol de 2001, entre els llocs d'interés comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
La presència humana en la serra de Bèrnia i Ferrer es remunta a temps remots. L'interior muntanyós de les Marines va ser un dels més abundants enclavaments del poblament musulmà valencià. Com a exemples de la riquesa patrimonial de l'espai natural, producte de l'assentament de les diverses civilitzacions, poden mencionar-se el Fort de Bèrnia, obra de l'enginyer italià Giovanni Battista Antonelli, un castell fortalesa de guaita ubicat en els vessants meridionals de la serra de Bèrnia, sobre unes terrasses a 850 metres d'elevació.
També es pot citar la Torre de Bèrnia, al cim de la muntanya, que data del segle XIII. Més recents, encara que d'elevat valor etnològic, són les masies, corrals i abancalaments de pedra, relacionats amb l'explotació agrícola en les zones menys abruptes de l'espai i elements rellevants del peculiar paisatge de muntanya que caracteritza l'àrea.
En definitiva, es tracta d'un espai en què confluïxen unes característiques ambientals i geomorfològiques singulars, amb una prolongada història d'ocupació humana, la qual cosa ha donat lloc, en última instància, a ambients nous i diversos d'una importància excepcional en el context territorial valencià.
El règim del paisatge protegit ha d'atendre la realitat territorial i, en conseqüència, no es configura en forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura de paisatge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.
El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, s'inclou en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.
Aquests criteris de gestió, que són la base del règim jurídic establit pel decret de declaració del paisatge protegit, seran desenvolupats detalladament en el pla rector d'ús i gestió de l'espai protegit.
D'altra banda, l'article 28 de l'esmentada Llei 11/1994 articula un règim de protecció preventiva aplicable als àmbits territorials afectats pels projectes de declaració d'espai protegit, amb caràcter cautelar fins a l'aprovació del corresponent decret de declaració. Aquest règim permet habilitar les mesures necessàries per a evitar el deteriorament dels valors objecte de protecció durant aquest període. La forma d'aplicació d'aquestes mesures cautelars s'establix per Acord del Consell de la Generalitat.
Per tot això, en exercici de les competències i atribucions conferides per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el conjunt de la legislació ambiental estatal i autonòmica d'aplicació en el cas, correspon iniciar l'expedient de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, i a l'efecte,
ORDENE
Article 1
1. S'acorda iniciar el procediment de declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, l'àmbit territorial inicial del qual figura com a annex a la present ordre. Aquest àmbit inicial té una extensió de 1.403 hectàrees en els municipis de Benissa i Xaló.
2. Aquest àmbit inicial podrà ser objecte d'ampliació durant el procediment de declaració del paisatge protegit, a proposta dels ajuntaments els municipis dels quals estiguen afectats territorialment per la dita ampliació.
Article 2
1. De conformitat amb el que disposa l'article 28 de la Llei 11/1994, de 27 de març, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, dins d'aquest àmbit no podran atorgar-se per part de les administracions competents, autoritzacions, llicències o concessions, que habiliten per a la realització d'actes de transformació de la realitat física i biològica sense mediar, amb caràcter previ, informe favorable de la Conselleria de Territori i Habitatge. Aquest informe serà de caràcter preceptiu i vinculant, i ha de ser emés per l'administració actuant en el termini màxim de 90 dies.
2. Les mesures cautelars a què fa referència l'anterior apartat 1, de conformitat així mateix amb l'esmentat article 28 de la Llei 11/1994, tindran una vigència màxima de tres anys i podran ser complementades i especificades, per a un millor compliment dels objectius del pla, mitjançant un acord del Consell de la Generalitat a proposta del conseller de Territori i Habitatge.
Article 3
Es faculta la Direcció General de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge per a realitzar les actuacions tendents a la declaració del Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer, per mitjà de la tramitació de l'oportú expedient administratiu conforme al procediment legal previst.
DISPOSICIÓ FINAL
La present ordre entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 30 de gener de 2006
El conseller de Territori i Habitatge,
RAFAEL BLASCO CASTANY

linea
Mapa web