Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana.
(DOGV núm. 842 de 09.06.1988) Ref. Base de dades 0901/1988
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Joc Descriptors: Temàtics: joc, joc d'atzar, establiment de jocs, sanció administrativa
Llei de la Generalitat Valenciana 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut dautonomia, en nom del Rei promulgue la següent Llei:
PREAMBUL
Aquesta Llei parteix de no voler ignorar el fet social del joc legalitzat, entenent per tal no tant l'activitat recreativa o lúdica per definició sinó la modificació patrimonial en tant que designi de l'atzar. La realitat del joc és socialment admesa: és una dada de partida amb independència de valoracions extrajurídiques. Es fa ineludible, però, que les Corts Valencianes jutgen sobre la matèria, ja que tampoc es pot desconèixer, en els termes desiguals que delimiten la riquesa o la pobresa, que la realitat que en resulta és finalment complexa i obedient a diferents interessos socials. Junt a la deficient assignació de recursos que la important quantitat de diners apostat en joc deixa pressuposar, sembla cada vegada més inqüestionable que la seua recol·locació final no alimenta per se una més justa distribució de la renda. Per la qual cosa el problema dels límits a lhora de regular noves ofertes lligades a l'atzar, com els problemes de regulació inherents a les ofertes (públiques o privades) ja implantades, segueix sent una qüestió oberta sobre la qual cada vegada menys convé improvisar.
La Comunitat Valenciana assumeix, en virtut de lEstatut dautonomia d1 de juliol de 1982, competència exclusiva sobre casinos de joc, jocs i apostes, amb lúnica exclusió de les apostes mútues esportivo-benèfiques. El Reial Decret 1038/1985, de 25 de maig, féu efectiva tal competència sobre les matèries ressenyades.
Enfront de la pretensió liberalitzadora sense reserves que suposà l'alçament de l'absurda prohibició del joc, pròxima en el temps, i com a març específic que les competències estatuàries demanden sobre això de coherència capaç de conjugar eficiència i equitat, aquesta Llei introdueix en làmbit del territori valencià la necessària racionalitat en un sector, cada vegada més consolidat des del punt de vista empresarial i de col·locació directa, on no sembla justificable que l'Administració deixe en mans dels particulars les normes d'explotació del joc.
La racionalitat que persegueix introduir aquesta Llei pretén aconseguir, en resum, els objectius següents:
1) Garantir el pacífic desenvolupament de les activitats en què es manifesta el joc.
2) Aconseguir la seguretat jurídica en el flux de relacions establert entre el ciutadà que arrisca els seus diners a lespera d'obtenir un increment o utilitat i els organitzadors normalment configurats com a empresa.
3) Crear les vies jurídiques mínimes per adequar el joc a la situació social i econòmica i que alhora servesca d'element regulador entre loferta empresarial i la demanda social.
Per complir els principis indicats és necessària, fins i tot urgent, l'aprovació d'aquesta Llei del Joc i les Apostes per a la Comunitat Valenciana, que recull les peculiaritats i la realitat social del seu àmbit territorial.
El rang de Llei es troba justificat per dos motius fonamentals: en primer lloc, per afectar un dret fonamental com és la llibertat d'empresa, reconegut en l'article 38 de la Constitució, juntament amb el 128 i 131 de la norma de capçalera estatal, que ho reculí com a matèria reservada a Llei segons l'article 53.1 de lesmentat text legal; en segon lloc, per establir parcialment un nou procediment sancionador, amb una tipificació d'infraccions i previsió de sancions en matèria de joc, qüestions totes elles afectades pel mateix principi de reserva de llei.
S'agrupa l'articulat de la Llei en quatre Títols dedicats respectivament a establir els principis bàsics del sistema, configurar les diverses modalitats del joc amb les seues condicions o elements peculiars, assenyalar els diversos subjectes partícips en l'activitat i, finalment, establir les normes necessàries per a garantir-ne el compliment, o, el que és el mateix, articular-ne la condició d'eficàcia a través del règim sancionador.
Ha de destacar-se lenquadrament de l'acció administrativa referent a les autoritzacions en làmbit dallò discrecional, que no és sinònim d'arbitrarietat sinó avantatge per adequar l'acció administrativa a les necessitats concretes del moment, sense que això supose menyspreu a l'assenyalament de condicions objectives prèviament establertes.
S'exigeix a lexecutiu valencià l'anàlisi permanent de lestructura, les circumstàncies i els efectes entorn al joc com a punt de partida per a dissenyar una adequada planificació del sector que actue a manera de veritable canalitzador de lesmentada activitat administrativa.
S'ha partit de definir les modalitats bàsiques sense desconèixer que tal interés, davant fenòmens com el que ens ocupa, suposa lelecció i el rebuig simultanis de peces d'un mateix mosaic, però això ha estat fet amb plena consciència de la necessitat de tal tasca i dels avantatges del sistema. En regular els elements personals del sector s'ha pretés coordinar el necessari control administratiu i lexigència d'una línia de conducta - que en aquest cas no ha de veure's com a obstacle de l'acció sinó enfortidora de la necessària honestedat professional i empresarial- amb la llibertat d'acció empresarial configurada pel nostre sistema polític.
D'altra banda el règim sancionador s'acobla amb el Dret punitiu general, d'on pren els seus principis bàsics. S'ha eludit deliberadament lequivalència entre infracció i mer incompliment, que a més de fer necessària la posterior tipificació, resulta una manifestació anacrònica del principi medieval de «responsabilitat objectiva».
Es tracta doncs, en resum, d'una Llei no excessivament extensa per reservar la seua ulterior concreció a normes reglamentàries, que possibilita d'altra banda lexercici de les competències estatuàries en la matèria i busca la claredat i solidesa dels seus principis per permetre desenvolupar una activitat consentida per la societat i al mateix temps, des del punt de vista administratiu, harmonitzar els plurals interessos posats en joc.
TITOL I
Disposicions generals
Article primer. - Objecte de la Llei.
Un. Aquesta Llei té per objecte la regulació, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, del joc i de les apostes en les seues distintes modalitats, i en general de qualsevol activitat per la qual s'arrisquen quantitats de diners o objectes susceptibles d'avaluació econòmica, en funció del resultat d'un esdeveniment futur o incert, independentment de la incidència que hi tinga l'habilitat dels participants o el mer atzar.
Dos. Queden exclosos de làmbit d'aquesta Llei els jocs o competicions de pur passatemps o esplai constitutius d'usos socials de caràcter tradicional, familiar o amistós, sempre que no siguen objecte d'explotació lucrativa pels jugadors o altres persones.
Article segon. - Jocs autoritzables.
U. Perquè un joc puga ser autoritzat és requisit indispensable la seua inclusió prèvia en el Catàleg de Jocs i Apostes de la Generalitat Valenciana.
Dos. En el Catàleg de Jocs i Apostes seran inclosos, com a mínim, els següents:
a) Les loteries.
b) Els exclusius dels Casinos de Joc, que seran els següents:
- Ruleta Francesa.
- Ruleta Americana.
- Vint-i-u o Black Jack.
- Bola o Boule.
- Trenta i Quaranta.
- Punt i Banca.
- Ferrocarril, Bacarrà o Chemin de Fer.
- Bacarrà a dues cartes.
- Daus o Craps.
- Ruleta de la Fortuna.
c) El joc del Bingo, en les seues distintes modalitats.
d) Els que es desenvolupen mitjançant lús de màquines recreatives i d'atzar.
e) El joc de butlletes.
f) Les rifes, tómboles i combinacions aleatòries.
g) Les apostes sobre esdeveniments esportius o d'altre caràcter prèviament determinats.
Se n'exceptuen les Apostes Mútues Esportivo-Benèfiques, segons que preveu l'article 31.31 de la LO 5/1982, d1 de juliol.
Tres. Per Decret del Consell, el Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, previ informe de la Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana, es podrà incloure en el Catàleg jocs i apostes no recollits en l'apartat anterior, si es considera oportú regular-los en base a la seua incidència econòmica o social. El Consell retrà compte d'aquest Decret a la Comissió corresponent de les Corts Valencianes.
Quatre. Els jocs no inclosos en el Catàleg tindran la consideració legal de prohibits a tots els efectes i el material utilitzat hi serà objecte de comís.
Cinc. En tot cas la pràctica dels jocs i apostes haurà de realitzar-se amb material prèviament homologat per lòrgan competent, que tindrà la consideració de material de comerç restringit.
Article tercer. - Autoritzacions.
Un. Lorganització, lexplotació i la pràctica dels jocs i/o les apostes permeses a què es refereix l'article segon d'aquesta Llei, requerirà la prèvia autorització administrativa, tindrà una duració determinada i es concedirà d'acord amb la planificació del sector a qué fa referència larticle quart d'aquesta Llei i amb subjecció als requisits i procediments que reglamentàriament s'hi establesquen.
Dos. Les autoritzacions podran ser concedides bé per a activitats a realitzar en un o diversos actes, bé per un període de temps, renovable, si s'escau, per l'Administració.
Les autoritzacions sols són transferibles en els casos que regles determinen i sempre amb coneixement exprés de l'Administració.
Tres. No podran ser titulars d'autorització per a la realització de totes les activitats necessàries per a la pràctica i organització dels jocs i/o les apostes a qué es refereix aquesta Llei, els qui es troben en alguna de les circumstàncies següents:
a) Haver estat condemnat mitjançant sentència ferma per delicte de falsedat, contra les persones, contra la propietat o contra la Hisenda Pública, dins dels cinc anys anteriors a la data de l'autorització.
b) Els qui han fet fallida i no han estat rehabilitats i els qui havent estat declarats en estat legal de suspensió de pagaments o concurs de creditors hagen estat declarats insolvents o no hagen complit totalment les obligacions adquirides.
c) Haver estat sancionat per dues o més infraccions tributàries greus, en els últims cinc anys per tributs sobre el joc i les apostes.
La incursió en alguna causa d'incapacitat amb posterioritat a l'atorgament de l'autorització en comportarà la pèrdua, i no podrà tornar a sol·licitar-se durant un període de cinc anys.
Article quart. - Competències.
Un. Correspon al Consell:
- Laprovació del Catàleg de Jocs i Apostes així com la inclusió o exclusió de qualsevol modalitat de joc no contemplada en l'article segon d'aquesta Llei.
- Aprovar la planificació general del sector, sense perjudici de la coordinació general que pogués correspondre a l'Administració Central.
- Laprovació dels reglaments específics de cada joc i/o apostes inclós en el Catàleg de Jocs i Apostes.
Dos. Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda:
- Lelaboració de les normes necessàries per al control i la direcció dels jocs i les apostes.
- La concessió de les autoritzacions necessàries per a realitzar les activitats relacionades amb els jocs i les apostes.
- Lelevació al Consell de les propostes de la seua competència.
- La vigilància i control de les activitats relacionades amb els jocs i les apostes.
Tres. Correspon a la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana:
- Informar sobre els acords que ha de prendre el Consell en funció de les competències a què es refereix el punt Un d'aquest article.
- Dur a la consideració de la Conselleria d'Economia i Hisenda totes les iniciatives i els estudis que considere oportuns en matèria de jocs i apostes, i la resta de competències que reglamentàriament se li atribuesquen.
TITOL II
De les distintes modalitats de jocs i locals on es practiquen
Article cinqué. - Requisits dels jocs.
Els jocs i les apostes permesos sols podran practicar-se amb els requisits, les condicions i en els establiments i llocs assenyalats en aquesta Llei i les seues disposicions reglamentàries.
Article sisé. - Casinos de Joc.
Un. Tindran la consideració legal de Casinos de Joc els locals o establiments que, reunint els requisits exigits, hagen estat autoritzats per a la pràctica dels jocs a què fa referència l'apartat 2.b) de l'article segon d'aquesta Llei. Així mateix podran practicar-se en els Casinos de Joc, prèvia autorització, altres jocs dels inclosos en el Catàleg.
Dos. Latorgament de lautorització requerirà, si s'escau, prèvia convocatòria de concurs públic en què es valorarà l'interés turístic del projecte, la solvència dels promotors i el programa d'inversions, i en tot cas es requerirà informe de lAjuntament del terme municipal on s'hagués d'instal·lar.
Tres. La capacitat, la superfície i el funcionament dels Casinos de Joc, així com els serveis mínims que hauran de prestar al públic, s'ajustarà a allò fixat reglamentàriament.
Quatre. Lautorització serà concedida per un període de deu anys.
Article seté. - Joc en vaixells.
Els vaixells no inferiors a 15.000 tones dedicats al transport de viatgers, quan la companyia que els explote tinga el domicili en la Comunitat Valenciana i el trajecte s'inicie i acabe en ports del dit territori, podran ser autoritzats per a lorganització, lexplotació i la pràctica de determinats jocs dels específicament prevists per als Casinos, amb les condicions que reglamentàriament es determinen.
Article vuité. - Sales de Bingo.
Un. El Joc del Bingo sols podrà practicar-se en les Sales autoritzades expressament a l'efecte i amb els cartons homologats oficialment, la venda dels quals haurà d'efectuar-se dins de la sala on el joc es desenvolupe.
Dos. En les Sales de Bingo podran instal·lar-se maquines de joc en les condicions que reglamentàriament es determinen.
Tres. Lautorització serà concedida per un període màxim de cinc anys.
Article nové. - Màquines de joc.
Un. Són màquines de joc els aparells manuals o automàtics que a canvi d'un preu en permeten la utilització com a mer instrument d'esplai o passatemps del jugador o lobtenció per aquest d'un premi.
Dos. A efectes del seu règim jurídic, les màquines es classifiquen en els grups següents:
- Tipus A o purament recreatives, que no ofereixen al jugador o usuari cap benefici econòmic directe o indirecte, poden dividir-se en manuals i electròniques.
- Tipus B o recreatives amb premi, que a canvi del preu de la partida o jugada concedeixen a lusuari un temps d'ús o de joc i, eventualment, un premi el valor del qual no podrà excedir de 20 vegades el fixat com a preu de la partida.
- Tipus C o d'atzar, que a canvi del preu de la partida o jugada poden oferir un premi de fins a 400 vegades el valor de la partida. No obstant això, podran autoritzar-se maquines progressives en què el premi màxim no podrà excedir de 10.000 vegades el valor de l'aposta.
En tot cas, la quantia i el percentatge de premis podrà ser modificat pel Consell a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Tres. Reglamentàriament podran determinar-se les condicions d'instal·lació de màquines tipus B i C progressives interconnexio nades el conjunt de les quals puga concedir un premi proporcional a les màquines que lintegren.
Quatre. Queden excloses d'aquesta Llei les màquines expenedores que es limiten a efectuar mecànicament la venda de productes o mercaderies, sempre que el valor dels diners dipositats en les màquines corresponga al valor de mercat dels productes que lliuren, així com les màquines tocadiscos o videodiscos i les de naturalesa estrictament manual o mecànica, sense components elèctrics, de competició pura o esportiva que no donen cap premi directe o indirecte i expressament es determinen reglamentàriament.
Article deu. - Requisits de les màquines de joc.
Un. Les màquines de joc classificades en l'article anterior hauran de complir com a mínim els requisits següents:
a) Trobar-se inscrites en el corresponent Registre de Models Homologats.
b) Portar incorporada una placa d'identitat de la màquina.
c) Comptar amb l'autorització d'explotació.
d) Comptar amb l'autorització d'instal·lació. En són eximides les màquines de joc tipus A.
Dos. Les condicions per a la instal·lació seran establertes reglamentàriament.
Article onze. - Locals habilitats per a la instal·lació de maquines de joc.
Un. Les màquines de joc sols poden instal·lar-se en els establiments o locals indicats en aquesta Llei.
Dos. S'entén per Salons Recreatius aquells establiments dedicats exclusivament a l'explotació de màquines de tipus A o purament recreatives.
Tres. S'entén per Salons de Joc aquells establiments dedicats específicament a l'explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi, si bé també podran instal·lar-s'hi màquines recreatives de tipus A.
Quatre. Podran instal·lar-se conjuntament fins a tres màquines dels tipus A i B, si bé aquestes últimes en cap cas podran superar el número de dos, en bars, cafeteries, restaurants, clubs i altres establiments anàlegs, en les condicions que reglamentàriament es determinen.
Cinc. El Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, elaborarà un Reglament específic per als salons recreatius i salons de joc, esmentats en aquest article, adaptant a les seues característiques les normes generals per a locals de pública concurrència.
Article dotze. - Apostes.
Un. Podrà autoritzar-se la realització d'apostes dins els recintes en què es realitzen determinades competicions, com hipòdroms, canòdroms, frontons o similars, i en altres espais o condicions que expressament es determinen per via reglamentària.
Dos. Sentén per aposta aquella activitat per la qual s'arrisca una quantitat de diners sobre els resultats d'un esdeveniment prèviament determinat, de resultat incert i aliè a les parts intervinents.
Article tretze. - Jocs mitjançant butlletes.
Un. El joc mitjançant butlletes és aquell que té lloc a través de l'adquisició per un preu de determinats bitllets o butlletes que expressament indicaran el premi en metàl·lic i que necessàriament haurà de romandre desconegut per a tots fins la seua obertura o raspadura manual. Aquesta modalitat de joc podrà practicar-se bé de forma individualitzada o bé combinada amb una altra, determinada prèviament en el bitllet o butlleta i sempre per indicació del preu i dels premis que poguessen correspondre.
Dos. Lorganització dels jocs mitjançant bitllets correspondrà a la Generalitat Valenciana; la seua explotació sols podrà dur-se a terme directament o a través d'una empresa pública o un societat mixta de capital públic majoritari.
Article catorze. - Rifes, tómboles i combinacions aleatòries.
Un. Podrà autoritzar-se la celebració de rifes, tómboles i combinacions aleatòries en les condicions i els requisits que reglamentàriament s'establesquen.
Igualment podrà autoritzar-se reglamentàriament la celebració de rifes i tómboles el benefici de les quals es destinarà íntegrament al finançament de festes populars.
Dos. Els premis de les rifes i tómboles necessàriament hauran de ser en espècie i no canviables per diners. Les combinacions aleatòries hauran de tenir una finalitat publicitària.
TITOL III
De les empreses titulars d'autorització per a la realització de jocs i apostes, i del personal empleat
Article quinze. - Empreses de joc.
Un. Lorganització i explotació de jocs i/o apostes únicament podrà ser realitzada per persones físiques o jurídiques expressament autoritzades i inscrites en els Registres que per al cas es determinen.
Dos. La Generalitat Valenciana, bé directament, bé a través d'empreses públiques o societats mixtes de capital públic majoritari, podrà assumir la realització de jocs i apostes.
Tres. Els titulars d'empreses de joc hauran de prestar les garanties i ajustar-se als requisits i les condicions que reglamentàriament es determinen per a cada joc i/o aposta. Les fiances que s'establesquen tindran com a límit màxim el 10% del volum d'operacions realment realitzat en lexercici immediat anterior i de lestimat com a previsible, en consideració als mitjans humans i materials a utilitzar, quan es tracte d'empreses de nova creació.
Els empresaris del joc estaran així mateix obligats a trametre a la Conselleria d'Economia i Hisenda la informació que aquesta demane per tal de complir les seues funcions de control, coordinació i estadística.
Quatre. El que estableix l'apartat anterior serà aplicat als qui esporàdicament o eventual siguen autoritzats per a lorganització i explotació d'alguna modalitat de joc.
Cinc. La transmissió d'accions o participacions d'Entitats dedicades a lorganització i explotació de jocs i apostes requerirà, en tot cas, autorització prèvia de lAdministració.
Article setze. - Entitats titulars de Casinos.
Les empreses titulars de Casinos hauran de reunir els requisits mínims següents:
a) Constituir-se sota la forma de societats anònimes i tenir per objecte lexplotació d'un Casino i eventualment el desplegament d'activitats de promoció turística.
b) Ostentar la nacionalitat espanyola.
c) Tenir el capital social totalment desemborsat, dividit en accions nominatives, i almenys en la quantia que es fixe reglamentàriament.
d) Ladministració de la societat serà col·legiada.
e) Cap persona física o jurídica no podrà ostentar participació en el capital ni càrrecs directius en més d'una societat explotadora de Casinos de Joc en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article disset. - Entitats titulars de Sales de Bingo.
Un. Podran ser titulars de Sales de Bingo:
a) Les Entitats benèfico-esportives, culturals i turístiques que tinguen més de tres anys d'ininterrompuda existència legal i funcionament.
b) Les Entitats mercantils constituïdes amb aquesta finalitat sota la forma de Societats Anònimes, Societats Anònimes Laborals i Cooperatives de Treball CV, que ostenten la nacionalitat espanyola i tinguen un capital totalment desemborsat, en la quantia i forma que es fixe reglamentàriament i dividit en accions nominatives l'objecte social de les quals siga l'explotació de sales de bingo.
Dos. Les Entitats enumerades en la lletra a) de l'apartat anterior tindran preferència en l'obtenció de l'autorització per a l'explotació de Sales de Bingo. Us esmentades Entitats podran realitzar l'explotació del joc bé directament o bé a través d'empreses de serveis constituïdes com a Societats Anònimes, Societats Anònimes Laborals i Cooperatives de Treball CV, sense que en aquest últim cas supose minoració de les responsabilitats que aquelles adquiresquen davant ladministració.
Article divuit. - Empreses operadores de màquines de joc.
Un. Lexplotació de màquines de joc en locals autoritzats de titularitat pròpia o d'altri sols podrà ser efectuada per les denominades empreses operadores.
Dos. Ostentaran tal consideració les persones naturals o jurídiques que, prèviament autoritzades, siguen inscrites en el Registre que amb aquesta finalitat durà la Conselleria d'Economia i Hisenda. Els casinos de joc tindran, en tot cas, la condició d'empreses operadores.
Article dinou. - Del personal que realitza la seua activitat en empreses de joc.
Un. Les empreses que realitzen la seua activitat professional en empreses dedicades a la gestió i a lexplotació del joc i/o les apostes, hauran de trobar-se en possessió del corresponent document professional, per a l'atorgament del qual caldrà labsència d'antecedents penals per alguna de les circumstàncies previstes en l'article tercer, apartat 3, així com no haver estat sancionat administrativament en els últims cinc anys immediatament anteriors per falta tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu.
Dos. Els documents professionals a què es refereix el número anterior seran lliurats i renovats per terminis màxims de cinc anys, i podran ser revocats per acord motivat de l'autoritat administrativa competent.
Tres. Els empleats que participen directament en la pràctica dels jocs de Casinos o Sales de Bingo, així com els seus cònjuges, ascendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i els col·laterals, no podran tenir cap participació en la societat titular de lempresa de joc, llevat que fossen gestionats per Societats Anònimes Laborals i Cooperatives de Treball CV.
Quatre. La contractació per part de les empreses de joc de personal estranger es regirà per la legislació vigent en la matèria.
Article vint. - Dels Directors, partícips i accionistes d'empreses de joc.
Les persones que ostenten els càrrecs dAdministradors, Gerents i Apoderats o siguen accionistes o partícips d'empreses de joc i/o apostes hauran de mancar d'antecedents penals i no trobar-se incursos en fallida culpable o fraudulenta, llevat si han estat rehabilitats, no haver estat declarats insolvents o no haver complit totalment les obligacions adquirides si estan incursos en suspensió de pagaments o concurs de creditors, ni haver estat sancionats administrativament en els últims cinc anys per alguna de les faltes molts greus tipificades en aquesta Llei.
Article vint-i-un. - Usuaris
Un. Els menors d'edat, així com qualsevol persona que presente símptomes d'embriaguesa, intoxicació per drogues o alienació mental, no podran practicar jocs, usar màquines recreatives amb premi o d'atzar, ni participar en apostes. No se'ls permetrà lentrada en els locals o sales que específicament es dediquen al joc, així com tampoc als qui per decisió judicial hagen estat declarats incapaços, pròdigs o culpables de fallida fraudulenta, mentre no siguen rehabilitats, i els qui pretenguen entrar-hi portant armes o objectes que puguen utilitzar-se com a tals.
Els menors podran tenir accés als Salons Recreatius, i a les zones A dels Salons de Joc.
Dos. Els reglaments que desenvolupen aquesta Llei podran imposar condicions especials d'accés als locals de joc per raons d'ordre públic i seguretat ciutadana.
Tres. Els titulars dels establiments de joc hauran de sol·licitar autorització, en la forma que reglamentàriament s'establesca, per imposar altres condicions o prohibicions d'admissió a les Sales de Joc diferents de les esmentades en aquest article.
Quatre. En els establiments autoritzats per a la pràctica dels jocs existirà un Llibre de Reclamacions a disposició dels jugadors, així com dels Agents de les Forces i Cossos de la Seguretat de lEstat i dels funcionaris públics que amb aquesta finalitat s'habiliten.
TITOL IV
Régim sancionador
Article vint-i-dos. - Infraccions administratives.
Un. Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions voluntàries tipificades en aquesta Liei i reglaments que la desenvolupen.
La voluntarietat se suposa sempre excepte prova en contrari.
La concurrència de causes internes o externes que impidesquen o anul·len l'exercici de la lliure voluntat podra probarse per qualsevol dels mitjans admesos en dret.
Dos. Les infraccions en matèria de joc es classifiquen en faltes molt greus, greus i lleus.
Article vint-i-tres. - Faltes molt greus.
Són faltes molt greus:
a) Lorganització o lexplotació de jocs o apostes sense posseir la corresponent autorització administrativa, així com la celebració o pràctica d'aquests fora dels locals o recintes permesos.
b) La fabricació, la comercialització o lexplotació d'elements de joc incomplint les normes dictades a lefecte bé per lEstat bé per la Generalitat, segons la seua competència.
c) La cessió de les autoritzacions concedides, excepte amb les condicions o els requisits establerts en aquesta Llei i altres normes que la desenvolupen o complementen.
d) La participació com a jugadors directament o mitjançant terceres persones, del personal empleat i directiu, dels accionistes i partícips d'empreses dedicades a la gestió, lorganització i explotació del joc, així com la dels cònjuges, ascendents i descendents d'aquells en línia directa de primer grau, en els llocs i apostes que gestionen o exploten aquestes empreses.
e) La manipulació dels jocs en perjudici dels participants.
f) La concessió de préstecs als jugadors o apostants en els llocs on se celebren jocs i apostes.
g) Limpagament total o parcial als jugadors o apostants de les quantitats amb què haguessen estat premiats.
h) Obtenir les corresponents autoritzacions mitjançant l'aportació de dades o documents no conformes amb la realitat.
i) La negativa o obstrucció a l'actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l'autoritat, així com pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament per a lexercici de tals funcions.
j) La vulneració de les normes i condicions essencials en virtut de les quals es concediren les preceptives autoritzacions.
k) La venda de cartons, butlletes o bitllets de joc, apostes, rifes o tómboles per persones distintes de les autoritzades.
l) Permetre o consentir la pràctica del joc o les apostes en locals no autoritzats o per persones no autoritzades, així com la instal·lació o explotació de màquines recreatives i d'atzar mancades de la corresponent autorització.
ll) Efectuar publicitat dels jocs i les apostes o dels locals o establiments on es practiquen, sense la deguda autorització o al marge dels límits fixats en aquestes.
m) Instal·lar màquines en nombre que excedesca de l'autoritzat.
Article vint-i-quatre. - Faltes greus.
Són faltes greus:
a) Permetre la pràctica de jocs o apostes, així com l'accés als locals o sales de joc autoritzades a persones que ho tinguen prohibit en virtut d'aquesta Llei i dels reglaments que la desenvolupen.
b) Reduir el capital de les Societats o les fiances de les Empreses de Joc i/o apostes per baix dels límits legals establerts, o procedir a qualsevol transferència no autoritzada de les accions o participacions, així com incomplir les prescripcions d'aquesta Llei relatives a les ampliacions i la transmissió de capital fiscal.
c) La inexistència de les mesures de seguretat dels locals exigides en l'autorització d'obertura o el mal funcionament d'aquests.
d) Les promocions de venda mitjançant activitats anàlogues a les dels jocs inclosos en el Catàleg.
e) No facilitar als òrgans competents la informació necessària per a un adequat control de les activitats de jocs i apostes.
f) No exhibir en l'establiment de joc, així com en les màquines autoritzades, el document acreditatiu de l'autorització establert per aquesta Llei, així com aquells que en el desenvolupament d'aquesta norma i disposicions complementàries s'establesquen.
g) Ladmissió de més jugadors dels que permeta la capacitat del local.
h) No conservar en el local els documents que s'establesquen en els reglaments que desenvolupen aquesta Llei, així com la seua pèrdua sense causa justificada.
i) Realitzar la transmissió d'una màquina sense l'autorització corresponent.
j) La pràctica de jocs d'atzar en establiments públics, en cercles tradicionals o clubs públics o privats.
k) Mancar o dur incorrectament els llibres o registres comptables exigits en la corresponent reglamentació de joc
Article vint-i-cinc. - Faltes lleus
Són faltes lleus:
a) Practicar jocs d'atzar i apostes dels denominats tradicionals no inclosos en el Catàleg de Jocs, en establiments públics, cercles tradicionals o clubs públics o privats, quan la suma total de les apostes tinguen un valor econòmic superior en cinc vegades al salari mínim interprofessional diari
b) Dur inexactament el fitxer de visitants.
c) Col·locar la documentació que ha de dur incorporada la màquina de manera que es dificulte la seua visibilitat des de lexterior, o la falta de protecció eficaç per a impedir-ne la deterioració o la manipulació.
d) La falta de llibre de reclamacions en els locals autoritzats per al joc, en la forma que reglamentàriament es determine.
e) En general, lincompliment dels requisits o les prohibicions establerts en la Llei, els reglaments i altres disposicions que la desenvolupen i completen, no assenyalats com a faltes greus o molt greus.
Article vint-i-sis. - Responsables de les infraccions.
Són responsables de les infraccions regulades en aquesta Llei els seus autors, siguen persones físiques o jurídiques.
En el cas d'infraccions comeses en els establiments de jocs o apostes o en locals on hi haja màquines de joc, per directius, administradors o personal empleat en general, seran així mateix responsables solidaris les persones o Entitats per a les quals aquelles en presten serveis.
En tot cas, la comissió de tres faltes lleus en període d'un any tindrà la consideració d'una falta greu i la comissió de tres faltes greus en un any o de cinc en tres anys, tindrà la consideració de molt greu.
Article vint-i-set. - Sancions pecuniàries.
Un. Les infraccions administratives qualificades com a molt greus seran sancionades pel Conseller d'Economia i Hisenda amb multa de fins a vint-i-cinc milions de pessetes, i pel Consell de la Generalitat Valenciana amb multa de fins a cent milions de pessetes.
Dos. Les infraccions administratives qualificades com a greus i lleus seran sancionades amb multa de fins a cinc milions de pessetes o cinc-centes mil pessetes respectivament, pel Director dels Serveis Territorials de la Conselleria d'Economia i Hisenda corresponent.
Tres. Per a la graduació de la sanció ho,-. atendrà a les circumstàncies personals o materials que concórreguen en el cas, així com la transcendència econòmica i social de l'acció.
Quatre. A més de les sancions de multa, la comissió d'una infracció comportarà, si s'escau, el lliurament a l'Administració o als perjudicats, que haguessen estat identificats, dels beneficis il·lícits obtinguts.
Cinc. Anualment en les Lleis de Pressuposts podran ser revisades les quanties de les multes per a adequar-les a la realitat econòmica.
Article vint-i-vuit. - Sancions no pecuniàries.
Un. En els casos d'infraccions greus i molt greus, en atenció a la seua naturalesa, repetició o transcendència, podran imposar-se a més de les sancions pecuniàries, les sancions següents:
- Suspensió, cancel·lació temporal o revocació definitiva de l'autorització per a la celebració, organització o explotació de jocs i/o apostes.
- Clausura temporal o definitiva de lestabliment on tinga lloc lexplotació del joc i/o les apostes, o la seua inhabilitació definitiva per a activitats de joc.
- Inhabilitació temporal o definitiva per a ser titular d'autorització pel que fa al joc i les apostes.
Dos. Per causa d'infracció molt greu o greu comesa pel personal de lempresa de joc, es podrà imposar, accessòriament a la sanció de multa, la suspensió de capacitat per a lexercici de la seua activitat en llocs dedicats a lexplotació del joc.
Tres. En els casos de falta d'autorització, revocació o suspensió d'aquesta, podrà acordar-se el comís, la destrucció o inutilització de les màquines o els elements de joc objecte de la infracció.
Quatre. Quan l'activitat principal que s'exercesca en un establiment no siga de joc i/o apostes, no s'hi podrà clausurar, si bé podrà acordar-se la prohibició d'instal·lació i realització d'activitats de joc.
Article vint-i-nou. - Prescripció.
Un. Les faltes lleus prescriuran als dos mesos, les greus a l'any i les molt greus als dos anys.
Dos. El terme de la prescripció començarà a comptar des del dia en què s'hagués comès la infracció i s'interromprà des que el procediment es dirigesca contra l'infractor i tornarà a córrer de nou des que es paralitze el procediment o acabe sense sanció.
Article trenta. - Procediment sancionador.
Un. El procediment sancionador s'ajustarà al que preveu aquesta Llei i les normes reglamentàries dictades en el seu desenvolupament, i subsidiàriament al que estableix la Llei de Procediment Administratiu.
Dos. En el cas de falta greu o molt greu se seguiran els tràmits següents:
1. Serà iniciat en tenir coneixement de les suposades infraccions lòrgan competent que designarà Instructor a lefecte.
2. LInstructor formularà plec de càrrecs que serà notificat a linteressat qui disposarà d'un termini de vuit dies per a formular plec de descàrrecs i sol·licitar, si s'escau, el rebut de les proves.
3. LInstructor podrà acordar, d'ofici o a instància de part, lobertura d'un període de prova per termini no superior a trenta dies quan estime que els fets denunciats o al·legats no estiguessen suficientment acreditats.
4. Transcorregut el termini per a formular plec de descàrrecs o conclosa, si s'escau, la fase provatòria, lInstructor formularà proposta de resolució que serà notificada a linteressat qui podrà al·legar el que al seu dret convinga en el termini de 15 dies.
5. A la vista de les actuacions lòrgan competent dictarà la resolució que corresponga.
Tres. En el cas de falta lleu hom s'atindrà al que estableix l'apartat anterior a excepció del que indica el número 3. En tals casos bastarà per a iniciar el procediment la mateixa acta incoada per la Inspecció del Joc i les Apostes, cas en el qual l'actuari tindrà la consideració d'Instructor de lexpedient.
Quatre. Quan hi haja indicis de falta greu 0 molt greu hom podrà acordar com a mesura cautelar el tancament dels establiments en què es practique el joc vulnerant les disposicions legals així com el precinte, el dipòsit o la incautació dels materials usats per a la dita pràctica.
Les màquines recreatives i d'atzar que manquen dels requisits establerts en aquesta Llei o que infringesquen els límits d'apostes o premis, així com els instal·lats en locals no autoritzats, podran ser precintats pels agents de l'autoritat, com a mesura cautelar, la qual cosa es farà constar en l'acta incoada a lefecte.
Cinc. Contra la resolució dictada en lexpedient sancionador hom podrà interposar els recursos que preveu el Títol V de la Llei de Procediment Administratiu.
La interposició de recursos no comportarà la suspensió de l'acte, la qual cosa sols procedirà quan es preveesca la producció de danys o perjudicis d'impossible o molt difícil reparació.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
El Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, aprovarà el Catàleg de Jocs i Apostes autoritzades.
Segona
La Conselleria d'Economia i Hisenda podrà habilitar funcionaris de les distintes Administracions Públiques perquè realitzen el control i la inspecció administrativa del joc, als quals els titulars d'autoritzacions sobre el joc i les apostes, hauran de facilitar l'accés als establiments o llocs així com als llibres, registres i documents necessaris per al compliment de la seua missió.
Aquests funcionaris, que hauran de posseir la qualificació necessària, tindran la condició d'agents de l'autoritat en lexercici de les seues funcions.
Tercera
Un. Es crea la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana com a òrgan consultiu, d'estudi i assessorament de les activitats relacionades amb el joc i les apostes.
Dos. Lestructura, funcionament i composició es determinaran reglamentàriament. Hi formaran part, entre d'altres, representants de l'Administració, dels empresaris i dels sindicats.
Tres. La constitució se'n durà a terme en el termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor d'aquesta Llei.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Mentre els òrgans de la Generalitat Valenciana no facen ús de les facultats reglamentàries que els atorga aquesta Llei, s'aplicaran les disposicions generals vigents, en tot allà que no s'opose al que disposa aquesta Llei.
No obstant aixà, el que preveu l'article onze, apartat quart d'aquesta Llei, s'aplicarà en la data d'aprovació del corresponent Reglament.
Segona
Les autoritzacions de caràcter temporal concedides amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es consideraran vàlides i tindran el termini de vigència que s'hi havia indicat.
La renovació de les autoritzacions actualment vigents una vegada transcorregut el període de validesa, s'efectuarà d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei i amb els criteris adoptats en planificar el sector del joc.
Les autoritzacions que no tenien assenyalat termini de vigència hauran de renovar-se, almenys, en el termini de cinc anys.
Tercera
El règim d'infraccions i sancions regulat en aquesta Llei s'aplicarà únicament als fets comesos a partir de la seua entrada en vigor, estenent-se, no obstant això, als anteriors en el cas que constituesca llei més favorable.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queden derogades totes aquelles disposicions que s'oposen al que estableix aquesta Llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Hom autoritza el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d'aquesta Llei.
Segona
El Conseller d'Economia i Hisenda dictarà les disposicions necessàries per acomodar els serveis de joc a les normes aprovades per aquesta Llei.
Tercera
Aquesta Llei entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 3 de juny de 1988.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
