diari

LLEI 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat Valenciana, de Tarifes Portuàries. [1999/3162]

(DOGV núm. 3468 de 07.04.1999) Ref. Base de dades 0969/1999

LLEI 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat Valenciana, de Tarifes Portuàries. [1999/3162]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
Sota la denominació de tarifes portuàries s'engloba un conjunt de contraprestacions exigides per l'Autoritat Portuària de la Generalitat que tenen el seu fonament en la utilització pels particulars del domini públic portuari, així com de les seues instal·lacions, i en la prestació per aquesta Autoritat d'una sèrie de serveis complementaris, bé directament, bé a través de concessionari.
El camp format pels recursos de dret públic al qual pertanyen aquestes tarifes ha tingut tradicionalment uns contorns confusos, que s'ha anat configurant anàrquicament al llarg del temps mitjançant la utilització d'instruments jurídics de rang normatiu ben divers que al remat van quedar obsolets. Calia, doncs, una reestructuració d'aquest, i per això es va promulgar la Llei 12/1997, de 23 de desembre, de Taxes de la Generalitat Valenciana, la qual, no obstant això, deixa fora del seu àmbit d'aplicació les tarifes portuàries, en relació amb les quals es limita a assenyalar, a través de la disposició addicional quarta, que es regiran per la seua normativa específica. Aquesta normativa està constituïda actualment per l'Ordre de 9 de desembre de 1993, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
II
Amb la promulgació, d'aquesta Llei de Tarifes Portuàries, per tant, culmina l'ambiciós projecte de reordenació, racionalització, actualització i sotmetiment a la llei de les taxes de la Generalitat Valenciana, que va iniciar l'anteriorment esmentada Llei 12/1997, les quals s'adeqüen a la més moderna jurisprudència sobre la matèria i als criteris financers més avançats.
Les línies mestres dels canvis que aquesta llei introdueix en la regulació de les tarifes portuàries, pel que fa a la normativa anterior, continguda en l'Ordre esmentada de 9 de desembre de 1993, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, són aquestes:
1. En primer lloc, s'eleva el rang jeràrquic de la norma que les empara, en contrast amb l'anterior regulació mitjançant una simple ordre, amb la qual cosa ens acostem als criteris que segueix la mateixa administració de l'estat, així com a la jurisprudència recent tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Suprem. Amb això se'ls dota d'un marc més estable, cosa que redunda en una major seguretat jurídica, tant per al contribuent com per a l'administració, alhora que se'ls sotmet al control directe de la representació popular valenciana.
2. En segon lloc, es racionalitza la normativa anterior. L'ordre de 1993, provenia, al seu torn, de successives modificacions, realitzades sense sistematització i, en la majoria dels casos, mitjançant la simple superposició de preceptes, de l'originària regulació que prové de l'estat. Calia, per tant, un procés d'ordenació d'aquesta, d'eliminació de disposicions obsoletes o reiteratives, i de sistematització, que la present llei escomet.
3. En tercer lloc, s'actualitza el marc normatiu, que s'adequa a les exigències actuals del trànsit marítim, cosa per a la qual, entre altres novetats, han romàs fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei aquells pressupostos de fet que resultava preferible regular a través de les més flexibles relacions derivades de la seua inclusió en l'àmbit de les concessions administratives. Es produeix també una actualització de tarifes en alguns casos, amb la qual cosa ens apropem a les establides per l'estat per als ports no transferits, així com la inclusió de nous preceptes que tenen en compte els avanços jurídics i tecnològics més recents.
En aquest context cal entendre la refosa de les anteriors tarifes G-1, entrada i estada de vaixells, que havia romàs pràcticament inoperant, i G-2, atracada, a la nova tarifa G-2, vaixells, que engloba els fets imposables subsistents de les dues tarifes anteriors, i manté la codificació G-2 per a mantenir les denominacions tradicionals emprades de forma generalitzada pel sector.
4. Finalment, la consideració de les tarifes portuàries com a taxes ha conduït a la necessitat d'adequar-les a la terminologia i a les institucions tributàries. Així, ha calgut definir ex novo els elements de la relació tributària que es produeixen: fet imposable, subjecte passiu, base imposable, exempcions, etcètera, així com sotmetre'n la gestió i la recaptació a les normes que regulen aquests aspectes en els tributs de la Generalitat. No obstant això, com a resultat de les especials característiques d'aquests, alhora que s'estableix, en l'article 5, el procediment de declaració liquidació o autoliquidació, que és el que hi ha previst amb caràcter general per als tributs de la Generalitat, com el de normal aplicació, es permet que, quan ho aconsellen raons d'eficàcia, es continue utilitzant el sistema de declaració del subjecte passiu i la posterior liquidació a càrrec de l'administració.
III
La llei consta de vuit capítols i dos annexos. El capítol I conté un conjunt de disposicions generals comunes a totes les tarifes, i s'efectua a través d'aquest una remissió, en matèria de fonts normatives, al sistema de fonts de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, de Taxes de la Generalitat Valenciana, establit en l'article 1 d'aquesta darrera, que resultarà aplicable en tot allò no establit en aquesta llei i en les normes que la despleguen. Els set capítols restants estan dedicats, cada un d'ells, a la regulació d'una de les tarifes.
Els capítols II, III, IV i V fan referència, successivament, a les tarifes G-2, G-3, G-4 i G-5, anomenades generals per la normativa anterior, pel fet que la seua meritació es produeix automàticament sempre que es realitze l'activitat que defineix el respectiu fet imposable: l'entrada o estada d'embarcacions no esportives per a la tarifa G-2, el trànsit de mercaderies i passatgers en el cas de la G-3, la pesca per a la G-4 i l'entrada i estada al port d'embarcacions esportives en el cas de la tarifa G-5.
Els altres capítols, VI, VII i VIII, regulen, respectivament, les tarifes especials: la E-1, el fet imposable de la qual el constitueix la utilització de grues i altres equips mecànics propietat de l'Autoritat Portuària, la E-2; que es merita per l'ocupació de superfícies i locals dins dels ports de la Generalitat, i la tarifa E-3, el fet imposable de la qual el constitueixen determinats consums subministrats per l'administració. En tots aquests casos les meritacions es produeixen amb la sol·licitud prèvia dels serveis respectius. Per una altra part, ha romàs fora de la regulació d'aquesta llei l'anterior tarifa E-4, serveis diversos, ja que no té naturalesa tributària, de manera que continuarà regulant-se mitjançant l'Ordre de 9 de desembre de 1993, la regla III.IV de la qual, del capítol III, de l'annex I, serà l'únic apartat d'aquesta que continuarà vigent després de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Pel que fa als annexos, el primer d'aquests conté una sèrie de definicions necessàries per a entendre el significat i l'abast tècnic dels diversos conceptes que, procedents de l'àmbit portuari, s'utilitzen al llarg de l'articulat. El segon, recull una classificació de mercaderies estructurada en grups, que segueix la codificació establida en l'àmbit de duanes a nivell internacional mitjançant el Sistema Harmonitzat de Designació i Codificació de Mercaderies (SA), a l'efecte de l'aplicació de la tarifa G-3, pel que fa a mercaderies, la modificació de la qual es reserva, no obstant això, per raons d'una major flexibilitat, a normes de caràcter reglamentari.
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
U. Aquesta llei té per objecte regular les tarifes portuàries.
Aquestes comprenen un conjunt de taxes exigides en contraprestació per la utilització del domini públic de les aigües del port, les instal·lacions terrestres i els serveis, en l'àmbit dels ports depenents de la Generalitat Valenciana.
Dos. Les taxes a què fa referència l'apartat anterior són aquestes:
1. Tarifa G-2. Vaixells.
2. Tarifa G-3. Passatgers i mercaderies.
3. Tarifa G-4. Serveis a la pesca marítima.
4. Tarifa G-5. Embarcacions esportives i d'esbargiment.
5. Tarifa E-1. Equips.
6. Tarifa E-2. Superfícies i locals.
7. Tarifa E-3. Subministraments.
Article 2. Fonts
U. Les tarifes portuàries es regiran pel que s'estableix en aquesta llei, i, si escau, en les normes que la despleguen.
Dos. Subsidiàriament, s'aplicaran les normes tributàries de caràcter general. En concret, els serà aplicable el títol preliminar, disposicions generals de la Llei 12/1997, de 23 de desembre, de Taxes de la Generalitat Valenciana, i el sistema de fonts establit en l'article 1.
Article 3. Competència
La gestió de les tarifes portuàries correspon a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, com a autoritat portuària de la Generalitat, sense perjudici de les facultats d'inspecció, control i coparticipació en l'establiment de normes i directrius per a l'aplicació d'aquestes que té atribuïda la Direcció General de Tributs i Patrimoni de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
Article 4. Exempcions comunes
Queden exempts del pagament de les tarifes portuàries:
U. Els vaixells de guerra i aeronaus militars nacionals. Igualment, els estrangers que, en règim de reciprocitat, no realitzen operacions comercials i al seua visita tinga caràcter oficial o d'arribada forçosa.
Dos. El material i les embarcacions de la Creu Roja Espanyola dedicats a les tasques pròpies que té encomanades aquesta institució.
Tres. El material de l'Autoritat Portuària i les embarcacions de l'administració dedicats a les tasques de vigilància, repressió del contraban i salvament, lluita contra la contaminació marítima i, en general, el material de l'administració pública o dels seus organismes autònoms en missions oficials de la seua competència.
Quatre. El conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports podrà establit exempcions o bonificacions en les tarifes per a activitats sense afany de guany, de rellevant interés humanitari o social.
Article 5. Determinació i pagament del deute tributari
U. El procediment normal per a la determinació i pagament del deute tributari en les tarifes portuàries serà el de la declaració liquidació o autoliquidació del subjecte passiu, tal com s'estableix amb caràcter general per a la resta de tributs i preus públics de la Generalitat, en els termes i terminis establits reglamentàriament.
Dos. No obstant això, es podrà emprar el sistema de declaració del subjecte passiu i liquidació posterior a càrrec de l'administració quan d'això es derive una millora evident en la gestió tributària. Reglamentàriament s'establirà la forma i els terminis de presentació de la declaració, així com la forma de pagament, que necessàriament caldrà realitzar en el termini d'un mes des de la notificació de la liquidació.
Tres. La no, presentació de l'autoliquidació o al declaració si escau, la presentació fora de termini o amb errades o omissions i, en general, la comissió d'infraccions tributàries, considerades així per la normativa derivada del sistema de fonts establit en l'article 2 anterior, donarà lloc a la sanció establida en el sistema de fonts esmentat, tret d'aquells supòsits per als quals llei establisca tarifes incrementades.
Article 6. Prerrogatives de l'administració
a) El pagament de les tarifes no relleva de l'obligació de remoure la mercaderia o element, de desatracar l'embarcació, de canviar de lloc d'amarratge o d'ancoratge o, fins i tot, d'abandonar el port si ho ordena l'autoritat competent. En aquests supòsits es tindrà dret a la devolució de l'import dels serveis pagats de bestreta, sense perjudici del dret a la indemnització per danys i perjudicis que, si escau, aquestes actuacions poguera irrogar els afectats.
b) La manca de pagament en període voluntari de les tarifes portuàries pels serveis la utilització dels quals haja sigut autoritzada, faculta l'administració per a suspendre el servei, retirar, immobilitzar o posar en sec l'embarcació, tallar el subministrament i adoptar qualsevol altra mesura derivada de l'aplicació de la normativa d'explotació, amb la notificació prèvia a la persona interessada.
c) L'administració està facultada per a comprovar els elements en què es basen les declaracions del subjecte passiu, així com per a sol·licitar d'aquests i dels concessionaris dels serveis aquelles dades que considere necessàries en relació amb la prestació dels serveis; ambdós estan obligats a facilitar-los-els. Els subjectes passius tindran la mateixa obligació quan siguen els concessionaris els qui els sol·liciten les dades anteriors.
Les despeses produïdes com a conseqüència de les actuacions establides en les tres lletres anteriors aniran a càrrec del subjecte passiu.
CAPÍTOL II
Tarifa G-2
Vaixells
Article 7. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la utilització pels vaixells de les aigües del port, de les obres i instal·lacions portuàries que permeten l'accés marítim a aquest, així com l'estada en l'atracador, punt d'amarratge o lloc d'ancoratge que se li haja assignat.
Article 8. Subjecte passiu i responsable
U. Són subjectes passius contribuents, amb caràcter solidari, els naviliers, armadors o consignataris dels vaixells que utilitzen els serveis a què fa referència l'article anterior. Quan un vaixell no estiguera consignat i no siguera de línia regular, serà subjecte passiu contribuent d'aquesta taxa el capità d'aquest.
Dos. A les zones en concessió, el concessionari serà el substitut del contribuent, i estarà obligat a realitzar, en lloc d'aquell, les obligacions formals i materials derivades de l'obligació tributària. Aquestes obligacions materials es realitzaran en els termes establits en l'article 11.dos.6 d'aquesta llei.
Article 9. Exempcions
Estan exemptes del pagament d'aquesta taxa les embarcacions de pesca subjectes al pagament de la tarifa G-4 i les esportives subjectes al pagament de la tarifa G-5.
Article 10. Base imposable
Aquesta taxa es calcularà prenent com a base el temps d'estada en múltiples de tres hores o fracció, amb un màxim de quatre períodes per cada vint-i-quatre hores, i les unitats d'arqueig brut (GT).
Article 11. Tarifes generals i normes aplicables
U. Aquesta taxa s'exigirà d'acord amb el que s'estableix al quadre de tarifes següent:
Dos. A l'efecte de determinació de les quanties a què fa referència l'apartat u anterior, s'aplicaran les regles següents:
1. Perquè els vaixells que s'incorporen a una línia puguen optar a l'aplicació de les tarifes reduïdes, serà condició necessària que abans de l'entrada al port es justifique documentalment aquesta circumstància davant l'Autoritat Portuària. Les tarifes reduïdes no tindran en cap cas caràcter retroactiu.
2. A l'efecte del còmput de les escales, s'acumularan a cada port totes les entrades dels vaixells que pertanyen a una mateixa companyia naviliera o línia regular.
3. Les tarifes reduïdes a què fan referència els epígrafs 2.2.1 i 2.2.2 de l'apartat u anterior seran excloents entre sí, així com amb qualsevol altra reducció d'aquesta taxa, tret de l'establida en l'epígraf 2.1 de l'apartat u anterior.
4. Si un vaixell realitzara diversos atracades dins del mateix període de vint i quatre hores, sense eixir de les aigües del port, es considerarà com una operació única.
5. La tarifa reduïda a què fa referència l'epígraf 2.3 de l'apartat u anterior serà aplicable sempre que l'eslora del vaixell siga igual o inferior a la del vaixell atracat al moll o a la dels altres vaixells acostats a aquell.
6. A les zones en concessió, la quantia que haurà de pagar el concessionari serà la que s'estableix en l'ordre respectiva d'atorgament. Aquestes quanties no es podran reduir en cap cas respecte de les establides en aquest article en proporció superior al 80% quan les instal·lacions s'ubiquen a la zona I de les aigües del port o del 70% quan ho siguen a la zona II.
Article 12. Tarifes incrementades i normes aplicables
U. No seran aplicables a les estades prolongades d'embarcacions al port les tarifes reduïdes a què fa referència l'apartat u.2 de l'article anterior durant el temps de prolongació de l'estada.
Dos. Si algun vaixell prolonga l'estada al port per damunt del temps autoritzat sensecap causa que ho justifique, se li fixarà un termini per a abandonar l'atracada, una vegada transcorregut aquest restarà obligat a desatracar. Altrament, haurà de pagar, des de l'ordre de desatracada, les tarifes següents:
1. Per cada una de les tres primeres hores o fracció
Tarifa barem corresponent a 24 hores.
2. Per cada una de les hores restants. Quíntuple de la tarifa barem corresponent a 24 hores.
A l'efecte del que s'estableix en els dos punts anteriors, s'entén per estada prolongada la permanència per un temps superior a l'inicialment autoritzat o al declarada expressament així per l'Autoritat Portuària en l'autorització corresponent.
Tres. Els vaixells que, per qualsevol circumstància, atraquen a un port sense autorització hauran de pagar l'import equivalent a la tarifa indicada en el punt anterior.
Article 13. Meritació
U. Aquesta taxa es meritarà en el moment en què el vaixell entre al port.
Dos. El temps d'estada o atracada de les embarcacions es computarà des de l'hora per a la qual se n'haja autoritzat l'entrada fins al moment de l'eixida definitiva d'aquestes del port.
CAPÍTOL III
Tarifa G-3
Passatgers i mercaderies
Article 14. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa l'ocupació o utilització, per part de les mercaderies i passatgers, i, si escau, pels vehicles que aquests embarquen o desembarquen en règim de passatge, de les aigües del port i dàrsenes, accessos terrestres, vies de circulació, zones de manipulació (exclosos els espais d'emmagatzematge o dipòsit), estacions marítimes i serveis generals de policia.
La tarifa s'aplicarà a:
- Els passatgers que embarquen o desembarquen.
- Els vehicles que embarquen o desembarquen.
- Els passatgers en règim de passatge. No s'aplicarà als qui continuen en trànsit.
Article 15. Subjecte passiu i responsable
U. Són subjectes passius, obligats al pagament d'aquesta taxa en qualitat de contribuents, els naviliers o els consignataris dels vaixells que utilitzen el servei i els propietaris del mitjà de transport quan la mercaderia entre i isca del port a través de mitjans exclusivament terrestres.
Dos. A les zones de concessió, el concessionari serà el substitut del contribuent, i estarà obligat a realitzar, en lloc d'aquell, les obligacions formals i materials derivades de l'obligació tributària. Aquestes obligacions materials es faran en els termes establits en l'article 19.b d'aquesta llei.
Tres. Són responsables subsidiaris del pagament de la tarifa els propietaris de la mercaderia.
Article 16. Exempcions
Resten exempts de l'aplicació d'aquesta tarifa:
U. La utilització de maquinària i elements mòbils necessaris per a les operacions d'embarcament i desembarcament, operació gravada per la tarifa E-1 d'aquesta llei.
Dos. Si es tracta de vaixells de passatge als quals no els és aplicable la condició de creuer turístic, els passatgers en trànsit no pagaran la tarifa G-3.
Tres. Pel que fa a l'aplicació de la tarifa G-3 de mercaderies, el trànsit marítim entre ports que depenen de la Generalitat, caldrà pagar la tarifa de desembarcament o embarcament al primer port on es faça aquest trànsit marítim.
Quatre. Les mercaderies i combustibles embarcats per a l'avituallament de vaixells directament des de terra, sempre que el combustible haja pagat la tarifa corresponent d'entrada al port.
Cinc. Les mercaderies l'entrada de les quals a l'espai portuari tinguen com a única finalitat la tramitació de documents de control duaner, sense que es produïsquen ruptures de càrrega, descàrregues a terra ni estades en aquest espai superiors a tres hores i el seu origen o destinació siguen països membres de la Unió Europea.
Article 17. Base imposable
U. La base imposable per als passatgers i els vehicles que, si escau, embarquen o desembarquen en règim de passatge, serà:
- Per als primers, el nombre de passatgers, segons la modalitat de passatge i la classe de navegació.
- Per als vehicles, el seu nombre, segons el tipus de vehicle i classe de navegació.
Dos. Per a les mercaderies, la base imposable estarà constituïda per la classe d'aquesta, segons el repertori que s'hi establisca per l'administració, el pes, el règim de navegació, la modalitat de transport i el tipus d'operació.
Article 18. Tarifes de passatgers i dels vehicles d'aquests i regles aplicables
a) Tarifa general.
U. Passatgers: la quantia de la tarifa general de passatgers serà la que s'expressa en la taula barem següent:
S'aplicarà la tarifa del bloc I als passatgers de cabina de qualsevol nombre de places. A les altres modalitats de passatge se'ls aplicarà la tarifa del bloc II.
Dos. Vehicles en règim de passatge: la quantia de la tarifa general dels vehicles que, si escau, embarquen o desembarquen els passatgers en règim de passatge, serà l'expressada a la taula barem següent:
b) Tarifes especials.
U. A la navegació entre ports que depenen de la Generalitat sempre que no s'atraque a un port alié a aquesta, es podrà establir un concert per al cobrament de la tarifa, per períodes anuals, amb una reducció del 10% sobre l'import que resulte de l'aplicació de la taula barem anterior.
Dos. Creuer turístic. Els passatgers que realitzen un creuer turístic amb ports d'origen, destinació o ambdós que no pertanguen a la Generalitat, i que facen una escala intermèdia a un port que depenga d'aquesta, s'entendrà que baixen del vaixell almenys una vegada al dia, i pagaran únicament la tarifa que correspon al desembarcament en aquest port.
c) Tarifes incrementades.
En cas d'inexactitud o ocultació de les dades en què es base la declaració tributària, s'aplicarà una tarifa doble de la general per la totalitat de la partida declarada malament o no declarada.
d) Regles d'aplicació
U. En la navegació entre ports de la Generalitat es pagarà la tarifa sols a l'embarcament en cadascun dels ports.
Dos. L'abonament d'aquesta tarifa dóna dret a embarcar o desembarcar, lliure del pagament de la tarifa de mercaderies, l'equipatge de la cabina.
Article 19. Tarifes de mercaderies i regles d'aplicació
A) Tarifa general.
Per a la determinació de la quantia d'aquesta tarifa aplicable a les mercaderies, s'estableixen dues modalitats que es consideren excloents entre sí:
a) Règim general per partides.
1) Als envasos, embalatges, contenidors, cisternes o altres recipients o elements que tinguen o no el caràcter de rebutjables o efímers i s'utilitzen per a contenir les mercaderies en transportar-les, així com els camions, autobusos, cotxes i altres vehicles automòbils en règim de càrrega, fins i tot els seus remolcs i semiremolcs, que com a tals mitjans de transport terrestre s'embarquen o desembarquen, buits o no de mercaderies, se'ls aplicarà una tarifa única de 200 pessetes/tona o fracció, sense que els siga aplicable cap altra reducció o recàrrec.
2) A la resta de la càrrega se li aplicaran les tarifes establides en la taula barem següent, on els grups de mercaderies es corresponen amb els establits en l'annex II d'aquesta llei. En el dit annex les mercaderies s'identifiquen per la denominació i el codi de quatre dígits utilitzat pel Sistema Harmonitzat de Designació i Codificació de les Mercaderies (SA). L'administració resoldrà els dubtes que se susciten sobre la classificació de les mercaderies.
Taula barem
Grup de mercaderia PTA/Tona
Primer 65
Segon 125
Tercer 150
Quart 350
Cinqué 450
Les mercaderies que, exclusivament, s'embarquen tindran una reducció del 23% i les que, exclusivament, es desembarquen un increment del 23%.
A les mercaderies que siguen transbordades o realitzen tràfic marítim o terrestre, no se'ls aplicarà ni la reducció ni l'increment anteriors. La tarifa a aplicar, en aquest cas, correspondrà en un 50% a la descàrrega i en l'altre 50% a la càrrega.
b) Règim simplificat.
En el tràfic de mercaderies en contenidors, plataformes o camions amb caixa normalitzada d'acord amb les normes ISO, es podrà aplicar a la totalitat de la càrrega d'aquestes característiques transportada per vaixells d'un mateix navilier, en lloc del règim general per partides, i, en els termes que reglamentàriament es determinen, el següent règim simplificat aplicat a la unitat de càrrega:
B) Tarifes especials
U. En les zones en concessió, la quantia a pagar pel concessionari serà l'establida en la respectiva ordre d'atorgament. En cap cas les dites quanties podran reduir-se respecte a les establides en aquest article en proporció superior al 50% quan les instal·lacions s'ubiquen en la zona I de les aigües del port, o del 70% quan estiguen en la zona II.
Dos. La tarifa corresponent a l'aigua per a proveïment de poblacions serà el 10% de la que en un altre cas li correspondria.
C) Tarifes incrementades
En cas de retard en la presentació de la declaració o manifest, ocultació, inexactitud o falsejament en la classe de mercaderies, procedències o destinació d'aquestes, o disminució del pes en més del 10%, s'aplicarà tarifa doble a totes les partides del coneixement o manifest de què formen part, independentment de la sanció que, si escau, puga correspondre.
D) Regles d'aplicació
U. Quan un paquet, una caixa o un contenidor continga mercaderies a les quals corresponguen diferents quanties, s'aplicarà a la seua totalitat la major d'aquestes, tret que aquelles puguen classificar-se amb les proves que presenten els interessats, i en aquest cas s'aplicarà a cadascuna la quantia corresponent.
Dos. El desembarcament a moll o terra i l'embarcament des de moll o terra que es realitze sense estar el vaixell atracat, mitjançant embarcacions auxiliars o qualsevol altre procediment, pagarà la tarifa general.
Article 20. Meritació
La tarifa es meritarà quan s'inicien les operacions de pas de les mercaderies, passatgers i, si escau, vehicles que aquests embarquen o desembarquen en règim de passatge pel port.
CAPÍTOL IV
Tarifa G-4
Serveis a la pesca fresca
Article 21. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa l'ocupació o utilització, pels vaixells pesquers en activitat, de les obres i instal·lacions portuàries que permeten l'accés marítim al port i la seua estada en l'atracador, punt d'amarratge o lloc d'ancoratge que li haja sigut assignat; i pels productes de la pesca amb entrada per mar o terra, de les zones de manipulació i serveis generals del port.
Article 22. Subjecte passiu i responsable
U. És subjecte passiu obligat al pagament de la taxa l'armador del vaixell. En cas d'entrar per terra, tindrà aquesta condició el propietari o transportista.
Dos. És responsable subsidiari el primer comprador de la pesca, tret que demostre haver-ne suportat la repercussió d'aquesta.
Article 23. Repercussió
El subjecte passiu podrà repercutir l'import de la tarifa sobre el primer comprador de la pesca, si n'hi ha, i aquest quedarà obligat a suportar aquesta repercussió, cosa que es farà constar de manera expressa i separada en la corresponent factura.
Article 24. Exempcions
U. L'abonament d'aquesta tarifa eximeix el vaixell pesquer de l'abonament de la resta de les tarifes portuàries per serveis generals per un termini màxim d'un mes a partir de la data d'iniciació de les operacions de descàrrega o transbord, i podrà ampliar-se aquest termini als períodes d'inactivitat forçosa, per temporals, vedes costeres o manca de llicències referides a les seues activitats habituals, expressament i individualment acreditades per certificat de l'autoritat competent.
En cada cas d'inactivitat forçosa prolongada, l'administració fixarà els llocs en què aquests vaixells hagen de romandre ancorats o atracats, d'acord amb les disponibilitats d'atracada i les exigències de l'explotació portuària.
Transcorregut el termini d'un mes d'exempció sense que s'haja justificat davant l'administració portuària la causa d'inactivitat, meritarà a partir d'aquesta data la tarifa G-2. S'hi pressuposarà que concorre aquesta condició quan al llarg d'un mes el vaixell pesquer no haja tingut moviments comercials en la llotja o el centre de control del pes corresponent.
Dos. Les embarcacions pesqueres, mentre estiguen subjectes a aquesta tarifa en la forma definida en la condició anterior, estaran exemptes de l'abonament de la tarifa G-3, Mercaderies i passatgers, pel combustible, avituallaments, efectes navals i de pesca, gel i sal que embarquen per al propi consum, bé en els molls pesquers o en altres molls habilitats a l'efecte.
Article 25. Base imposable
Les bases per a la liquidació d'aquesta tarifa seran:
a) El valor obtingut en la subhasta si la pesca se subhasta en llotja.
b) Si no se subhasta, constituirà la base imposable el valor mitjà obtingut en les subhastes de la mateixa espècie en el dia o, si no n'hi ha, i successivament, en la setmana, mes o any anteriors.
c) Quan el valor de la pesca no puga obtindre's per cap dels procediments enunciats en els paràgrafs anteriors, el fixarà l'administració, tenint en compte les condicions habituals del mercat del peix.
Article 26. Tarifa general
La tarifa queda establida en el 2% de la base fixada en l'article anterior.
Article 27. Tarifes especials
U. La pesca fresca transbordada de vaixell a vaixell en les aigües del port, sense passar pels molls, pagarà el 75% de la tarifa general.
Dos. Els productes frescos de la pesca descarregats que, per qualsevol causa, no hagen sigut venuts i tornen a ser carregats al vaixell, pagaran el 25% de la tarifa general.
Tres. Els productes de la pesca fresca que l'administració autoritze a entrar per mitjans terrestres en la zona portuària per a la seua subhasta o utilització de les instal·lacions portuàries, pagaran el 50% de la tarifa.
Article 28. Tarifes incrementades
La tarifa aplicable als productes de la pesca serà el 4% de la base imposable en els següents casos:
a) Ocultació de quantitats en la declaració o manifest, o retard en la seua presentació.
b) Inexactitud, falsejant espècies, qualitats o preus resultants de les subhastes.
c) Ocultació o inexactitud en la identificació dels compradors.
El recàrrec que així té sobre la tarifa general no serà repercutible en el comprador.
Article 29. Meritació
Aquesta tarifa es meritarà quan s'inicien les operacions d'embarcament, desembarcament o transbord, o entrada per terra dels productes de la pesca, encara quan s'haguera meritat amb anterioritat per desembarcament en un altre port.
CAPÍTOL V
Tarifa G-5
Embarcacions esportives i d'esbargiment
Article 30. Fet imposable
U. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa:
- La utilització, per les embarcacions esportives i d'esbargiment, de les aigües del port, de les obres i instal·lacions portuàries als ports de gestió directa, incloent-hi canals d'accés fluvials i marítims, que permeten l'accés marítim al port, la seua estada en l'atracador, punt d'amarratge o lloc d'ancoratge que li haja sigut assignat; i dels serveis específics disponibles, independentment de la seua posterior facturació per consum d'aquests mitjançant la tarifa E-3
- La utilització, pels seus tripulants i passatgers, dels molls i pantalans del port, accessos terrestres, vies de circulació i dels centres d'estada i recepció de titularitat de l'administració portuària, si n'hi ha.
S'entendrà, a l'efecte del que estableix aquest article, per ports de gestió directa aquells la titularitat dels quals l'ostente la Generalitat i no hagen sigut lliurats totalment en concessió. Dins d'aquests pot haver instal·lacions esportives en concessió, les quals estan també subjectes a la present tarifa en els termes establits en l'article 33 d'aquesta llei.
Dos. La present taxa està composta pels següents trams:
Tram A). Per utilització de les aigües del port, tant en les zones esportives en concessió dins d'un port de la Generalitat, com fora d'aquestes.
Tram B). Per serveis utilitzats d'atracada, ancoratge, o estada en sec d'embarcacions fora de les zones esportives en concessió.
Tram C). Per disponibilitat, fora de les zones esportives en concessió, de serveis, en la proximitat del punt d'atracada a moll o pantalà, de presa d'aigua, presa d'energia elèctrica, recipient de fem, avarada i treta i vigilància general de la zona, amb independència del pagament dels consums efectuats.
S'entén per vigilància general de la zona, a efectes de l'aplicació del tram C) anterior, aquella que presta l'Autoritat Portuària per a la generalitat de la zona de servei del port, sense assignació específica de personal o mitjans a la zona nauticoesportiva, ni garantia respecte de la integritat de les embarcacions o els seus continguts.
La tarifa G-5 total aplicable a les embarcacions estarà constituïda, si escau, per la suma dels imports parcials de les tarifes A), B) i C) establits en l'article 33.
Tres. Estan subjectes a aquesta tarifa, a més de les embarcacions pròpiament esportives o d'esbargiment, totes aquelles que, com les embarcacions auxiliars de pesca, atraquen o ancoren en les àrees portuàries destinades a embarcacions esportives.
Quatre. És condició indispensable per a l'aplicació d'aquesta tarifa que l'embarcació no realitze transport de mercaderies i que els passatgers no viatgen subjectes a creuers o excursions turístiques; en aquest cas serien d'aplicació les tarifes G-2 i G-3.
Article 31. Subjecte passiu
U. Són subjectes passius, com a contribuents i amb caràcter solidari, el titular de l'embarcació i el del dret d'ús preferent de l'amarratge.
Dos. Són responsables subsidiaris del pagament de la tarifa el capità de l'embarcació o el seu patró habitual.
Tres. En les zones en concessió en què s'establisca concert, el concessionari serà el substitut del contribuent, i estarà obligat a realitzar, en lloc d'aquell, les obligacions formals i materials derivades de l'obligació tributària. Aquestes obligacions materials es realitzaran en els termes establits en l'article 34.
Article 32. Base imposable
La base per a la liquidació de la tarifa serà la superfície en metres quadrats, arrodonida per excés, resultant del producte de la mànega per l'eslora màximes, i el temps, en dies o fracció, d'estada de l'embarcació al port. Sobre aquesta base s'aplicarà la tarifa en pessetes per metre quadrat i dies d'estada.
Article 33. Tarifa general
U. La quantia d'aquesta taxa, expressada en pessetes, per metre quadrat o fracció i per dia natural o fracció, serà la següent:
I. En els ports no exclusivament esportius (hi haja o no instal·lacions esportives).
Tram A. Per utilització de les aigües del port, tant en les zones esportives en concessió, com fora d'aquestes: 5.
Tram B. Per serveis utilitzats fora de les zones esportives en concessió:
a) Atracada en punta 7
b) Atracada de costat 20
c) Ancoratge sense mort o tren 5
d) Ancoratge amb mort o tren 7
e) Embarcacions abarloades 6
f) Atracada a banqueta o escullera 6
g) Embarcacions en sec en zona habilitada 2
h) Atracada de costat en moll fluvial 9
Tram C. Per disponibilitat de serveis fora de les zones esportives en concessió:
a) Presa d'aigua 1,5
b) Presa d'energia elèctrica 1,5
c) Recipient de fem 1,5
d) Avarada i treta 1,5
e) Vigilància general de la zona 2,5
II En els ports exclusivament esportius (gestionats directament per l'administració).
Tram A. Per utilització de les aigües del port: 5.
Tram B. Per serveis utilitzats:
a) Atracada en punta 7
b) Atracada de costat 20
c) Ancoratge sense mort o tren 30
d) Ancoratge amb mort o tren 5
e) Embarcacions abarloades 6
f) Atracada a banqueta o escullera 6
g) Embarcacions en sec en zona habilitada 2
Tram C. Per disponibilitat de serveis
a) Presa d'aigua 2
b) Presa d'energia elèctrica 2
c) Recipient de fem 2
d) Avarada i treta 2
e) Vigilància general de la zona 3
Dos. Als efectes del punt un anterior:
S'entén per ancoratge la disponibilitat d'espai en l'espill d'aigua, sense morts ni altres elements d'ancoratge que es redueixen als propis del vaixell.
S'entén per mort i tren d'amarratge la disponibilitat d'una amarra subjecta a un punt fix del fons que permeta fixar un o els dos extrems del vaixell.
S'entén per atracada en punta la disponibilitat d'un element d'amarrada fix a pantalà, moll, banqueta o escullera que permeta fixar un dels extrems (proa o popa) del vaixell.
Article 34. Tarifes especials
L'administració de ports podrà concertar amb el concessionari l'abonament del tram A) de la tarifa, adquirint aquest la condició de substitut del contribuent. La base del concert, xifrada en metres quadrats d'ocupació continuada, s'establirà, per a cada concessió i temporada, per l'administració de ports, d'acord amb les dades estadístiques de tràfic de la concessió disponibles, i s'efectuarà periòdicament una liquidació global per l'import que corresponga a l'ocupació, composició i port de la flota que s'haja concertat. L'import del concert no podrà ser inferior al 70% del que correspondria per l'aplicació de la tarifa a la superfície d'ocupació estimada.
Article 35. Tarifes incrementades
U. Tots els serveis han de ser sol·licitats a l'administració de ports, i s'aplicarà tarifa doble als serveis obtinguts sense autorització, independentment de la sanció que pertoque per infracció del Reglament de Servei, Policia i Règim del Port.
Dos. La presència d'una embarcació dins de les aigües del port, que no complisca els requisits per a ser considerada de base o transeünt en els termes establits en l'article 37 següent, meritarà tarifa doble de la corresponent a 100 dies d'estada.
Article 36. Normes especials de gestió
U. L'import de la tarifa aplicable serà independent de les entrades, eixides o dies d'absència de l'embarcació, mentre tinga assignat un lloc d'atracada.
Dos. La baixa com a embarcació de base tindrà efectes davant l'administració de ports des del semestre natural següent al de la seua sol·licitud.
Tres. Les embarcacions de base en ports de la Generalitat que hagueren formulat la declaració corresponent i es troben al corrent del pagament, no pagaran el tram A) de la tarifa quan es troben de pas en qualsevol dels ports depenents de la Generalitat, sense perjudici de l'abonament dels serveis corresponents als trams B) i C).
Quatre. Quan una embarcació canvie la seua base a un altre port depenent de la Generalitat, o d'una altra administració pública, haurà de comunicar-ho a l'administració de ports per a la modificació o baixa corresponent. L'incompliment d'aquesta prescripció obligarà el subjecte passiu a pagar la tarifa com si l'embarcació no haguera canviat la seua base fins que formule la corresponent declaració.
Article 37. Meritació i pagament
U. Aquesta tarifa es meritarà quan tinga lloc l'entrada en les aigües del port, en el moment de la utilització de les obres i instal·lacions portuàries, o quan es produïsca la posada a disposició de l'atracada per part de l'administració.
Dos. Les quantitats que es deuen seran exigibles:
a) Per a embarcacions de pas al port, les quantitats que es deuen seran exigibles per endavant i pels dies d'estada que s'autoritzen. Si aquest termini haguera de ser superat, el subjecte passiu haurà de formular una nova petició i pagar novament per endavant l'import corresponent al termini prorrogat.
b) Per a embarcacions amb base al port, per semestres naturals avançats. En el cas que el subjecte passiu accepte domiciliar el pagament en una entitat de crèdit, es podrà concedir una bonificació del 20% en les successives liquidacions que s'efectuen. Aquesta bonificació serà incompatible amb la tarifa especial establida en l'article 34 d'aquesta llei.
Tres. A efectes del punt dos anterior:
Són embarcacions de base aquelles que tenen autoritzada l'estada en el port durant un o més semestres naturals. S'entendrà que tenen autoritzada la seua estada com a embarcació de base aquelles que en aquest concepte hagen sigut donades d'alta per l'administració portuària.
Són embarcacions de pas (transeünts) aquelles que, no sent de base, tenen autoritzada la seua estada per un període limitat. Les embarcacions de pas tindran autoritzada l'estada sempre que figuren en les relacions que ha de formular el concessionari i aquestes hagen sigut lliurades a l'administració.
CAPÍTOL VI
Tarifa E-1
Equips
Article 38. Fet imposable
Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la utilització de les grues de pòrtic, grues fixes, elements i maquinària que constitueixen l'equip mecànic de manipulació i transport, bàscules, carretons i altre utillatge portuari.
Article 39. Subjecte passiu i responsable
U. Són subjectes passius obligats al pagament de la taxa, amb caràcter solidari, els peticionaris i usuaris dels corresponents serveis.
Dos. Són responsables subsidiaris els propietaris dels elements manipulats.
Article 40. Base i tipus. Normes d'aplicació
U. La base per a la liquidació d'aquesta taxa serà el temps de disponibilitat de l'equip i la classe i dimensions dels elements manipulats.
Dos. La quantia d'aquesta taxa es determinarà d'acord amb el següent quadre de tarifes:
1. Manipulació de mercaderies 7.460 PTA/h o fracció.
2. Manipulació d'embarcacions
Avarada o treta 400 PTA/m eslora
Suspensió 5.000 PTA/h o fracció.
Tres. Als efectes de determinació d'aquesta taxa cal ajustarse al que disposen les següents regles:
Primera. Aquestes tarifes són exclusivament aplicables a serveis prestats en dies laborables dins de la jornada ordinària establida per a aquestes activitats per l'administració de ports. Els serveis prestats fora de la jornada ordinària en dies laborables es facturaran amb un recàrrec del 25%, i del 50% en els dies festius; en aquest últim cas es facturarà un mínim de dues hores.
Segona. El temps d'utilització de la grua a efectes de facturació serà el comprés entre l'hora en què s'haja posat a disposició del peticionari i la d'acabament del servei.
Tercera. La facturació es farà per hores completes. Es descomptaran del temps d'utilització, exclusivament, les paralitzacions superiors a 30 minuts degudes a avaries de la maquinària o falta de fluid elèctric.
Article 41. Meritació
La tarifa es meritarà en el moment de la posada a disposició de l'equip mecànic, de manipulació o de transport corresponent.
CAPÍTOL VII
Tarifa E-2
Superfícies i locals
Article 42. Fet imposable
U. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la utilització d'esplanades, espill d'aigua, porxos, docs, magatzems, dipòsits, locals, edificis i instal·lacions amb els seus serveis generals corresponents, no explotats en règim d'autorització o concessió, situats en les zones de servei dels ports.
Dos. Als efectes de l'apartat anterior, es classifiquen les zones de servei dels ports en zones de trànsit i zones d'emmagatzematge.
La zona de maniobra immediata a les atracades dels vaixells no es considerarà zona de depòsit de mercaderies, tret que hi haja autorització expressa de la direcció tècnica del port.
La definició i l'extensió de cadascuna de les zones de servei en els distints molls i parts d'aquestes són les que s'especifiquen en cada port.
Article 43. Subjecte passiu
Són subjectes passius d'aquesta taxa els usuaris dels corresponents serveis.
Article 44. Base i tipus. Normes d'aplicació
U. Les bases per a la liquidació d'aquesta taxa seran la superfície ocupada, el temps d'utilització i la destinació de l'ocupació realitzada.
Dos. La taxa s'exigirà d'acord amb el que disposa el següent quadre de tarifes:
Tarifa I. Ocupació destinada a la realització d'activitats industrials i comercials:
Dies PTA/
d'ocupació m2/dia
1. Zona de trànsit o d'emmagatzematge
1.1. Superfície descoberta 1r a 30é 15
1.2. Magatzems industrials, docs
i porxos 1r a 30é 20
1.3. Locals comercials, oficines
i despatxos 1r a 30é 25
Tarifa II. Ocupació destinada a magatzems d'instruments de pesca: 200 PTA/m2/mes.
Tarifa III. Ocupació d'instal·lacions sota terra que no impedisquen la lliure circulació per la superfície: 50% de la tarifa I
Tarifa IV. Ocupació destinada a usos pròpiament portuaris, com càrrega, descàrrega i manipulació de mercaderies, atenció al passatge o prestació de serveis portuaris:
Dies d'ocupació PTA/m2/dia
Zona de trànsit
1.1. Superfície descoberta 1r a 2n 0
3r a 10é 3
11é a 30é 12
1.2. Superfície coberta 1r a 10é 4
11é a 30é 16
1.3. Superfície tancada 1r a 10é 4,5
11é a 30é 18
2. Zona d'emmagatzematge
2.1. Superfície descoberta 1r a 2n 0
3r a 10é 1
11é a 30é 5
2.2. Superfície coberta 1r a 10é 1
11é a 30é 9
2.3. Superfície tancada 1r a 10é 3
11é a 30é 13
Tarifa V. Utilització de pantalans, molls o camps d'ancoratge per a usos no previstos en les tarifes I, II, III i IV d'aquest article.
Instal·lació Quantia
Pantalans 80 PTA/ml/dia.
Molls 40 PTA/ml/dia.
Camps d'ancoratge 4 PTA/m2/dia.
Tres
Als efectes de quantificació de les tarifes a què es refereix l'apartat dos anterior, cal ajustar-se al que disposen les regles següents:
Primera
La forma de mesurar els espais ocupats serà pel rectangle circumscrit exteriorment a la partida total de mercaderies o elements depositats, definit de forma que dos dels seus costats siguen paral·lels a la vora del moll i els altres dos normals a aquest, arrodonint el nombre de metres quadrats que en resulte per tal d'obtenir el nombre immediat sense decimals. D'anàloga forma es procedirà en docs i magatzems, locals o instal·lacions, i en serviran de referència els costats d'aquells.
Segona
a) L'administració portuària, atenent a la millor gestió de la tarifa i a la racionalitat de l'explotació, podrà optar per comptabilitzar la superfície per partides o bé pel carregament complet.
b) La superfície esmentada anirà reduint-se en alçar la mercaderia a efectes d'abonament, per quartes parts, i es prendrà la totalitat fins que s'haja alçat el 25% de la superfície ocupada; el 75% quan l'alçament assolisca el 25% sense arribar al 50%; el 50% quan ultrapasse el 50% sense arribar al 75%; i el 25% quan excedisca del 75% i fins al total alliberament de la superfície ocupada. En tot cas, aquest últim quart haurà de comptabilitzar-se sempre per partides. Si l'administració portuària ho considera necessari, podrà establir un altre sistema de mesurament amb distints escalonaments, o bé continu, en funció del procés d'alçament de la mercaderia.
Tercera
Per a les mercaderies desembarcades, el termini d'ocupació començarà a comptar-se des de la reserva de l'espai, o a partir del dia següent en què el vaisell va finalitzar la descàrrega, sempre que aquesta es faça ininterrompudament. Si s'hi produeix una interrupció no habitual, les mercaderies descarregades fins a la interrupció començaran a meritar la taxa per ocupació de superfície a partir d'aqueix moment, i la resta a partir de la data de depòsit.
Quarta
Per a les mercaderies destinades a l'embarcament, el termini d'ocupació començarà a comptar-se des de la reserva de l'espai o des del moment en què siguen depositades als molls o docs, fins i tot en el cas que siguen embarcades.
Cinquena
Les mercaderies desembarcades i que tornen a ser-hi embarcades o diferent embarcació meritaran la taxa per ocupació de superfície segons el criteri corresponent al cas de mercaderies desembarcades.
Sisena
Als efectes de l'aplicació d'aquesta taxa, una superfície sols podrà considerar-se lliure quan haja quedat en les mateixes condicions de conservació i neteja en què va ser ocupada siga accessible i útil per a altres ocupacions.
Setena
L'administració portuària podrà exigir una fiança validada per garantir el pagament d'aquesta taxa. L'import de la fiança serà el major dels imports següents: el corresponent a 30 dies d'estada o a tres vegades el període sol·licitat.
Quatre. Tarifes incrementades
Quan es produïsca demora en el compliment de l'ordre de remogut, la tarifa, durant el termini de demora, serà el quíntuple de la que, amb caràcter general, li correspondria, sense perjudici que l'Autoritat Portuària puga procedir a la remoguda, girant el càrrec corresponent i responent en qualsevol cas el valor de les mercaderies a les despeses de transport i emmagatzematge.
Article 45. Meritació i pagament
U. Aquesta taxa es meritarà en el moment en què s'inicie la prestació del servei, entenent per aquest la data de reserva de l'espai sol·licitat a l'Administració Portuària.
Dos. Les mercaderies o elements que romanguen almenys un any sobre les esplanades i depòsits, o aquells els drets meritats i no satisfets dels quals arriben a ser superiors al seu possible valor en venda, es consideraran a abandonats pels seus propietaris, sense perjudici de les actuacions de l'administració de duanes per a la determinació d'abandó de les mercaderies afectades per procediments de tràmit duaner, en relació a les quals, a l'efecte de deutes duaners i els altres en favor de l'hisenda pública, valdrà el que estableix el Reglament General de Recaptació.
Capítol VIII
Tarifa E-3
Subministraments
Article 46. Fet imposable
U. Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la utilització d'aigua, energia elèctrica o altres subministraments, així com de les instal·lacions per a la prestació d'aquests.
Dos. Aquesta taxa s'aplicarà exclusivament als subministraments realitzats dins la zona de servei dels ports.
Article 47. Subjecte passiu
Són subjectes passius d'aquesta taxa els usuaris o destinataris dels subministraments corresponents.
Article 48. Bases i tipus de gravamen
U. La base per a l'aplicació de la tarifa serà el nombre d'unitats subministrades.
Dos. La quantia d'aquesta taxa serà l'import resultant de multiplicar per 1,5 el preu facturat al port pel subministrador de què es tracte.
Tres. Per a potències elèctriques instal·lades superiors a 100 kW o quan el subministrament tinga un caràcter regular i continu per a instal·lacions de titulars de concessions o autoritzacions dins la zona portuària de servei, la tarifa es fixarà en 1,2 T PTA/kWh, sent T el valor del kWh o del metre cúbic d'aigua aplicat en la facturació que formule el subministrador al port.
Quatre. En cap cas l'import de la taxa serà superior al cost total que el servei suposa per a l'administració.
Article 49. Meritació
Aquesta taxa es meritarà en el moment en què s'efectue el subministrament corresponent.
DISPOSICIONS ADICIONALS
Primera
S'autoritza el conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, perquè actualitze el repertori de mercaderies establit en l'annex II d'aquesta llei.
Segona
Normes comunes de gestió dels serveis que afecten les taxes:
U. Els usuaris seran responsables de les lesions, danys i avaries que ocasionen a l'administració de ports o a tercers com a conseqüència de la seua intervenció en la utilització del servei corresponent.
En els supòsits en què els usuaris del serveis portuaris es facen càrrec de les funcions de direcció en la prestació d'aquests, els perjudicis i desperfectes produïts per avaries, maniobres o paralització del servei no seran imputables a l'Autoritat Portuària.
Dos. Són intransferibles totes les autoritzacions que s'atorguen per a la utilització dels diferents serveis.
Tres. La petició del serveis implica l'acceptació de les condicions en què es presten per l'administració de ports, ja que aquesta no és responsable dels incidents que puguen produir-se per causa de força major.
Disposicions transitòries
Primera
En les concessions ja atorgades amb anterioritat, quan els imports establits en les respectives disposicions de concessió siguen inferiors als que recull aquesta llei, els concessionaris subjectes passius podran optar per continuar aplicant, durant el temps de vigència de la concessió, les quanties aprovades en aquestes o acollir-se al règim previst el aquesta llei.
Segona
Mentre no s'aproven les normes reglamentàries que despleguen els aspectes formals d'aquesta llei, i sempre que no entren el contradicció amb aquesta, se seguiran aplicant les existents en l'actualitat.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes legals o reglamentàries, d'igual o inferior rang, que s'oposen al que es disposa en aquesta llei, i, en particular, l'Ordre de 9 de desembre de 1993, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, excepte la regla III.IV del capítol III, Tarifa E-4, de l'annex I, que continuarà en vigor mentre no s'aprove la norma que la reestructure i l'actualitze.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene a tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders publics als quals pertoque, que observen i facen complir aquesta llei.
València, 31 de març de 1999
El president de la Generalitat Valenciana
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
Annex I
Definicions tècniques
U. Aigües del port
És l'espai marítim o fluvial, fins on es faça sensible l'efecte de les marees o siga apte per a la navegació, delimitat, als efectes d'aplicació de les corresponents tarifes, per a cada port per l'administració portuària de la Generalitat Valenciana. En aquest espai es poden realitzar operacions d'ancoratge, transbordament, avarada o altres operacions comercials o portuàries.
Les aigües del port són la superfície d'aigua inclosa en la zona de servei d'aquest dividida en dues zones: zona I, específicament portuària i, una zona II, annexa a l'anterior, que es beneficia de la proximitat o del possible ús d'alguns dels serveis que es presten en el port, segons la definició de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat.
Dos. Classe de navegació
La navegació, en funció del seu àmbit, serà interior al port, interior a la Unió Europea i exterior a aquesta.
- Navegació interior al port és la que transcorre íntegrament dins de l'àmbit d'un determinat port.
- Navegació interior a la Unió Europea és la que s'efectua entre ports o punts situats en zones en les quals la Unió Europea exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció.
- Navegació exterior a la Unió Europea és la que s'efectua entre ports o punts situats en zones on la Unió Europea exerceix sobirania, drets sobirans o jurisdicció i ports o punts situats fora d'aquestes zones.
La navegació, en funció de les seues condicions de prestació, pot classificar-se en regular i irregular.
- Navegació de línia regular és la subjecta a itineraris, freqüències d'escales, tarifes i condicions de transport prèviament establides.
- Navegació no regular és la que no està inclosa en els termes de l'apartat anterior.
Tres. Arqueig brut (GT)
És el que figura en el certificat internacional, estés d'acord amb el Conveni Internacional sobre Arqueig de Vaixells, signat a Londres, el 23 de juny de 1969 (Boletín Oficial del Estado, de 15 de setembre de 1982), anomenat abreujadament GT. Quan un vaixell no dispose de l'esmentat certificat és podrà recórrer al valor que com a tal figure en el Lloyd's Register of Shipping.
En el cas que el vaixell presente un certificat del seu arqueig brut mesurat d'acord amb el procediment de l'estat de la seua bandera, anomenat abreujadament TRB, o siga aquest el que apareix en el Lloyd's Register of Shipping, l'Autoritat Portuària assignarà un arqueig nou a partir de les dimensions bàsiques del vaixell. Aquesta assignació es realitzarà aplicant la fórmula següent:
GT(Londres provisional)= 0,4 x E x M x P
on:
E= eslora màxima o total
M= mànega màxima
P= puntal de traçat
Quatre. Eslora màxima o total
És la que figura en el certificat d'arqueig en el Lloyd's Register of Shipping, i, si no n'hi ha, la que resulte del mesurament que l'administració practique directament, i serà aquesta última la que prevaldrà en cas de discrepància.
En el cas d'embarcacions esportives i d'esbargiment es prendrà la màxima distància existent entre els extrems dels elements més ixents de proa i popa de l'embarcació i els seus mitjans auxiliars.
Cinc. Creuers turístics
a) S'entendrà que un vaixell de passatgers està realitzant un creuer turístic quan reunisca les següents circumstàncies:
- que entre en port o siga despatxat amb aquest caràcter per les autoritats competents,
- que el nombre de passatgers en règim de creuer supere el 50% del total de passatgers.
b) Són passatgers en règim de creuer turístic aquells que el port d'embarcament dels quals coincidisca amb el destí final del seu viatge, el qual haurà d'estar emparat per un mateix contracte de transport.
c) En la declaració que s'ha de presentar s'indicaran, a més de les característiques del vaixell i el temps d'estada previst en el port, l'itinerari del creuer, el nombre de passatgers i les seues condicions de passatge.
Sis. Trànsit marítim de mercaderies
S'entén per trànsit marítim l'operació que es realitza amb les mercaderies que, descarregades d'un vaixell al moll, tornen a ser embarcades en un vaixell distint o en el mateix vaixell en distinta escala sense eixir del port.
Set. Passatgers en trànsit
Són passatgers en trànsit aquells el port de destí dels quals no coincidisca amb el d'atracada del vaixell, i que continuen el viatge en el mateix vaixell fins al port de destí.
Annex II
Repertori de classificació de mercaderies per a l'aplicació de la tarifa. G-3 Mercaderies
El quadre que s'indica en l'apartat II següent està format de tres columnes. En la primera estan codificades totes les mercaderies seguint el Sistema Harmonitzat de Designació i Codificació de les Mercaderies (SA), convingut internacionalment i que serveix de base a la Nomenclatura Combinada Europea (NC), que s'utilitza en la Unió Europea per a la definició de l'Aranzel Integrat d'Aplicació (TARIC). Les lletres o caràcters afegits al codi numèric el significat del qual s'explica en el punt I següent, serveixen per a individualitzar mercaderies distintes dins d'un mateix codi o mercaderies que es presenten o són manipulades de forma distinta. En la segona columna s'assenyala el grup de mercaderies corresponent a cada codi a l'efecte exclusivament de l'aplicació de la tarifa G-3, Mercaderies. La tercera columna inclou la denominació de les mercaderies. Aquesta denominació és orientativa, i s'ha de consultar l'esmentat Sistema Harmonitzat (SA) i les notes explicatives corresponents.
I. Caràcters afegits al codi numèric del Sistema Harmonitzat:
A) Condensat de gas natural (subpartida 2709.0010).
B) Produïts artificialment, butà i propà.
D) Laminats de gruix inferior a 4,75 mil·límetres.
E) Envasada.
F) Fuel (subpartides 2710.0071, 2710.0072, 2710.0074, 2710.0076, 2710.0077 i 2710.0078).
G) A orri.
H) Sense revestir.
J) Tonyines, llistats o bonítols de ventre ratllat, amb exclusió dels fetges, freses i llets (subpartides 0303.41, 0303.42, 0303.43 i 0303.49).
K) Querosè, gasolina i petroli refinat (subpartides 2710.0021, 2710.0032, 2710.0034, 2710.0036, 2710.0037, 2710.0039, 2710.0041, 2710.0045, 2710.0051, 2710.005 i 2710.0059).
L) Lubricants (subpartides 2710.0081, 2710.0083, 2710.0085, 2710.0087, 2710.0088, 2710.0089, 2710.0092, 2710.0094, 2710.0096 i 2710.0098).
N) De procedència natural.
N') Naftes (subpartides 2710.0011 i 2710.0015).
O) Gasoil (subpartides 2710.0061, 2710.0065 i 2710.0069).
Q) Coníferes i eucaliptus (subpartides 4403.2000 i 4403.9930).
R) Revestits o inoxidable.
S) Laminats de gruix superior a 4,75 mil·límetres.
T) Tares de contenidors i cisternes, vehicles automòbils, remolcs i semiremolcs, matriculats i en règim de càrrega.
V) Proveïment a orri de poblacions.
Z) Mineral de ferro de baixa qualitat: contingut en ferro en estat natural>50% en pes.
Ð) Aglomerats, sinters, pèl·lets, briquetes i similars.
Ç) Pirites de ferro torrades (subpartida 2601.2000).

linea