Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

Resolució de 5 de març de 1990, de la Agència del Medi Ambient, per la qual es fa pública la decalració d'Impacte Ambiental.

(DOGV núm. 1297 de 07.05.1990) Ref. Base de dades 1082/1990

Resolució de 5 de març de 1990, de la Agència del Medi Ambient, per la qual es fa pública la decalració d'Impacte Ambiental.
Vist l’expedient 015/89-EIA referent a l'obertura d'una pedrera de calcàries denominada Presa de Bellús, situada al terme municipal de Bellús.
Vist que en data 25 de juliol de 1989 la Sociedad General De Obras y Construcciones, SA (OBRASCON), va presentar a l’Agència del Medi Ambient el projecte general d'explotació, mesures correctores i estudi d'impacte ambiental i restauració del terreny afectat, relatiu a la sol·licitud d'obertura d'explotació a cel obert per a l’extracció de roca calcària destinada a la construcció de la presa de Bellús, de la qual és adjudicatària l’esmentada empresa.
Vist que aquest projecte es troba incurs en l'annex II, punt 12 del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprovava el Reglament per a l’execució del Reial Decret Legislatiu 1032/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'Impacte Ambiental, segons es desprèn de les contestacions rebudes del Servei Territorial d’Indústria i Energia i des de l'Ajuntament de Xàtiva, atès que la seua ubicació es troba a menys de 5 Km d'una concessió minera (concretament la denominada La Solana, núm. 2380) i hi ha a menys de dos quilometres un nucli de població estacional de més de 2.000 habitants.
Vist que, una vegada rebuda la contestació dels organismes consultats abans esmentats, amb l’excepció de l’organisme de Conca (Confederación Hidrogràfica del Júcar) el qual no va contestar, i després d'un reconeixement in situ realitzat per tècnics de l’Agència del Medi Ambient, es va comunicar a l’empresa sol·licitant la conveniència d'ampliar l’estudi d'impacte ambiental en els següents termes:
1. Presentació d'un pla que reflectesca el traçat del camí de trànsit entre la pedrera i el punt de destinació dels àrids extrets.
2. Definició de tots els aspectes previstos en l’article 6é. i següents del Reial Decret 1131/1988.
3. Identificació i avaluació dels impactes previsibles, amb especial insistència en la hidrogeologia de la zona.
4. La restauració de l'àrea afectada per l’explotació haurà de realitzar-se d'acord amb les condicions naturals del terreny, en lloc de la transformació a cultiu suggerida.
Davant d'aquest requeriment, l’empresa titular va contestar, en data 22 de setembre de 1989, amb la presentació d'una ampliació a l’estudi d'impacte ambiental anteriorment presentat.
Atès que la informació pública de l’estudi d'impacte ambiental i la resta de documents annexos es va fer, previ anunci en el DOGV (núm 1173, de 31 d'octubre de 1989), durant el termini de 30 dies hàbils, període en el qual hi van ser presentades al·legacions per part de l'Ajuntament de Xàtiva i de l'Associació Acció Ecologista-AGRO.
El contingut de les al·legacions que hi va presentar l'Ajuntament de Xàtiva poden concretar-se en els següents punts:
- La insuficiència de contingut de l'estudi d'impacte ambiental, amb interpretacions parcials del fet estudiat.
- L'EIA no preveu alternatives a l’emplaçament ni la justificació comparada de la idoneïtat del lloc escollit, a pesar que hi fa referència.
- L'inventari d’espècies, tant animals com vegetals, resulta excessivament succint i inexacte. Falta rigor en l’estudi de diverses comunitats biològiques, i també en l'anàlisi i caracterització d'aquests amb el qual es puga fer una identificació concreta de l’impacte causat (l’escrit d'al·legacions aporta un inventari d’espècies existent a la zona).
- No s'hi aporta estudi hidrogeològic justificatiu del possible grau d'afecció a l'aqüífer de la Serra Grossa i a la font de Bellús, únic mitjà de proveïment hídric de la població de Xàtiva.
- No s'hi indica ni s'aplica cap sistema d'avaluació paisatgística, i l’estimació d'aquest impacte la refereix a un fet distint com és la pròpia presa de Bellús. Tampoc té en compte el valor recreatiu de l'àrea.
- L'estudi afirma que no existeixen jaciments arqueològics a l’entorn de la pedrera quan, molt al contrari, a la rodalia se'n localitzen diversos de primordial importància i valor patrimonial, com són la cova Negra, la cova de la Petxina (immediata a l’emplaçament de la pedrera) i altres.
Les al·legacions presentades per part d'Acció Ecologista-AGRO de la Costera poden sintetitzar-se en els següents punts:
- No apareix en l’EIA la repercussió real que tindran les voladures de la pedrera sobre la font de Xàtiva.
- No es tenen en compte els valors arqueològics de l’àrea.
- L'EIA solament s'ocupa d'aspectes ecològics i paisatgístics concernents al mateix recinte de l’explotació, però no al seu entorn, quan aquest poseeix una gea, una flora i una fauna rica i variada, d'alt valor ambiental (s'aporten en l'escrit d'al·legacions alguns dels trets ambientals més destacats d'aquest entorn, amb inventaris d’espècies).
Vist que, d'acord amb l’article 17 del Reglament (Reial Decret 1131/88), es comunicà al promotor la necessitat d'aportar una revisió i ampliació de l’EIA en els següents aspectes:
- Atesa la proximitat (poc més de 100 m.) del jaciment arqueològic de la cova de la Petxina amb el límit de l’explotació prevista, es requereix al promotor la presentació de possibles mesures correctores que en garantesquen la integritat davant l’efecte de les voladures i la resta de les accions pròpies de l'activitat, aportant-hi les medicions i els càlculs justificatius.
- Justificació dels criteris que han portat a l’elecció de l’emplaçament proposat i anàlisi comparativa de la seua idoneïtat des del punt de vista de la minimització de possibles impactes davant d'altres iniciatives possibles.
Aquest requeriment va ser atès per OBRASCON en data 23 de gener de 1990, amb la presentació d'un escrit al qual s'adjuntaven els següents informes tècnics:
* Presa de Bellús. Estudi de masses susceptibles d'esdevenir pedrera per a àrids de formigons, estudi geològic-geotècnic dels materials de pedrera existents a les proximitats de la futura presa, realitzat per Prointec, SA, per a OBRASCON (abril 1989).
* Nota sobre la pedrera per construir la presa de Bellús. Aquest informe arreplega i analitza els resultats de l’informe anterior i exposa els arguments que porten a triar l’emplaçament poposat, i finalment analitza i descarta qualsevol afecció al manantial de Xàtiva. L'autor és Antonio Soriano Peña, d'enginyeria del sòl, realitzat per a la Confederación Hidrogràfica del Júcar (maig 2989).
* Estudi de la incidència de l’explotació de la pedrera per a la presa de Bellús sobre la cova de la Petxina. Analitza, segons les característiques de la roca existent i la possibilitat inicial d'afecció a la roca, la resistència d'aquesta davant de les vibracions i la llei de transmissió d'aquestes, i proposa un pla d'explotació de la pedrera sense causar problemes al jaciment arqueològic. Signa l'informe l'enginyer de mines Sr. Antonio Lucena Bonny (gener 1990).
L'esmentat escrit destaca la nul·la afecció física de les voladures sobre la cova, declara que per a l’explotació de la pedrera no cal que cap tipus de maquinària, ni fixa ni mòbil, entre a la zona del jaciment, i conclou amb la justificació de l’emplaçament elegit a partir dels assajos geotècnics realitzats, amb dues alternatives possibles, la núm. 3, la qual finalment s'ha adoptat, i la núm. 4, situada a 0,6 Km al sud-oest de l'anterior, al barranc del Paller. Els criteris finals de selecció tenen en compte els següents aspectes:
a) Accessos: resulten més perjudicials i delicats els accessos a la zona 3, ja que està separada del riu i atès que el transport del material de la pedrera a la presa es realitza pel llit del riu inundable, necessitaria una via d'aproximació a aquest, via que causaria un major impacte ambiental en haver de recórrer tota la falda del massís muntanyenc, perfectament visible des de la carretera N-340 i des de la població de Bellús.
b) Localització respecte a la zona urbana. La localització 4 es troba a 700 m de Bellús, mentre que la distància de la 3 n'és de 1.100 m.
c) Visibilitat des de carreteres. La localització 4 és visible des de la carretera N-340, mentre que la localització 3 n'està pràcticament oculta.
Per últim s'hi ressenya que a la zona de la ubicació núm. 4, l'Ajuntament de Bellús ha construït un dipòsit d'aigües potables, amb la corresponent conducció.
Vist que, paral·lelament a aquest requeriment es van efectuar consultes al Servei d’Investigació Prehistòrica, al departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat d'Alacant i a la Direcció General de Patrimoni Cultural, els quals van emetre respectivament els següents informes:
- Informe signat per Valentín Villaverde Bonilla, professor titular de Prehistòria de la Universitat de València, i per Bernardo Martí Oliver, director del SIP de la Diputació de València, després de la visita realitzada el dia 22 de desembre de 1989 acompanyats de tècnics de l’Agència del Medi Ambient, en el qual, després de manifestar que és la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència qui posseeix les competències al respecte, opinen que, encara que la pedrera no destrueix físicament la cova ni afecta directament el jaciment que hi queda, la seua proximitat fa que es considere greument afectat el seu entorn. No consideren, per falta d'informació, les repercussions que l’explotació de la pedrera podria tenir sobre la inestable volta de la cova Negra.
- Informe sobre la pedrera de Bellús signat pel Sr. Antonio Estévez Rubio, catedràtic de Geodinàmica, i pel Sr. José Antonio Pina Gosálbez, professor titular d'Estratigrafia En primer lloc tracten la possibilitat d'afecció a la font de Xàtiva i pràcticament la descarten. Sobre la cova de la Petxina, sobre la base de l'anàlisi tectònica de l’àrea, descarten la possibilitat de despreniments, encara que recomanen un desplaçament de la pedrera de almenys 50 m. més al sud de l’emplaçament presentat. Quant al projecte de restauració proposat, aconsellen la construcció d'una berma més amb la finalitat d'aconseguir una millor integració posterior.
- Escrit del cap del Servei de Patrimoni Artístic Moble, amb data 29 de gener, pel qual notifica la resolució de la Il·lma. Directora General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en els següents termes:
Vista la petició de l’Agència del Medi Ambient de la Conselleria d'Administració Publica, de data 17 de gener, perquè la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es pronuncie sobre l’obertura d'una pedrera a l’estret de les Aigües del terme municipal de Bellús.
Atés el que disposa la Llei del Patrimoni Històric Espanyol en els articles:
40.2. Queden declarats béns d'interés cultural pel ministeri d'aquesta Llei les coves, abrics i llocs que continguen manifestacions d'art rupestre.
1.2. Integren el Patrimoni Històric Espanyol els immobles i objectes mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i les zones arqueològiques...
Tenint en compte que l'obertura que es pretén fer a la pedrera se situaria a les immediacions de la cova Gran de la Petxina,
Vist també que a l’esmentada cova Gran de la Petxina existeixen quatre panys de pintures que confirmen la coexistència en un únic jaciment de pintures llevantines esquemàtiques i que a uns 50-75 m d'aquesta es troba el jaciment del paleolític mitjà denominat cova de la Petxina, la qual manté una indubtable vinculació amb el jaciment de la cova Negra (declarada bé d'interés cultural pel Reial Decret 2429/83), on es trobà una de les més importants restes fòssils de l’home de Neanderthal de la península Ibérica.
Atés que tot aquest conjunt constitueix una zona arqueològica de valor inqüestionable, per la qual cosa aquest entorn -l’estret de les Aigües- no ha de veure's afectat, ja que é inseparable de la seua ocupació per comunitats prehistòriques, a causa de les privilegiades característiques de pas natural que aquesta zona posseeix.
Segons el que disposa la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol i en virtut de les competències que en matèria de protecció del Patrimoni Històric té atribuïdes la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana,
HE RESOLT:
1. Denegar l'autorització d’obertura de l’esmentada pedrera.
2. Incoar expedient BIC de la zona arqueològica ubicada a l’estret de les Aigües.
- Posteriorment es rep a l’Agència del Medi Ambient un nou escrit del cap del Servei del Patrimoni Moble de data de 8 de febrer de 1990, en el qual, tot relacionat amb la resolució anterior, expressa que ja que es tracta d'un acte que restringueix l’esfera jurídica del destinatari..., aquesta Direcció General acorda:
Primer
Revocar la resolució de data 29 de gener de 1990 per la qual es denegava l'autorització per a l'obertura d'una pedrera a les immediacions dels jaciments arqueològics...
Segon
Disposar que es retrotraga la tramitació de l’expedient a l’obtenció dels informes tècnics corresponents i donar audiència a les persones interessades, d'acord amb la Llei de Procediment Administratiu immediatament abans d'adoptar la resolució que siga pertinent en aquesta instància.
També es rep un escrit de la Direcció General de Patrimoni Cultural, en el qual s'informava de la instrucció d'un expedient de declaració de bé d'interés cultural de la zona arqueològica ubicada a l’estret de les Aigües.
Atés que, com a resultat de la reunió informativa mantinguda el dia 28 de febrer entre el conseller de Cultura, la directora general de Patrimoni Cultural i tècnics d'aquesta Direcció General i de l’Agència del Medi Ambient, la Il·lma. Sr. Directora ratifica les consideracions recollides a l'anterior resolució.
Atés que l’expedient de referència ha estat tramitat adequadament, d'acord amb el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, i el Reial Decret Legislatiu 1131,/1988, de 30 de setembre, Reglament que desenvolupa l'anterior.
Atés que l’esmentada legislació en matèria d'impacte ambiental estableix l’obligació de formular una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter preceptiu i previ a la resolució administrativa corresponent, de tots els projectes compresos en els respectius annexos.
Atés que correspon a l’Agència del Medi Ambient, com a òrgan mediambiental de la Generalitat Valenciana, aconseguir els estudis i els informes d'avaluació d'impacte ambiental, i també orientar sobre el seu contingut i vetlar-ne pel compliment, d'acord amb els Decrets 3/89 (DOGV núm. 1000, article quart, apartat h), i 45/89 (DOGV núm. 1050, article 53) del Consell de la Generalitat Valenciana. També els esmentats Decrets i la correcció d'errades del Decret 3/789 (DOGV núm. 1037) precisen que correspon al director de l’Agència del Medi Ambient formular les declaracions d'impacte ambiental.
Per tot açò, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
DECLARACIO D'IMPACTE AMBIENTAL
Estimar que les consideracions efectuades per la Il·lma. Directora General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i mantingudes fins avuí, són raó suficient i determinant per declarar improcedent l’obertura de la pedrera presa de Bellús.
La qual cosa es fa pública per a general coneixement, de conformitat amb l'article 5.3 de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, i s'informa que contra aquesta resolució, que no esgota la via administrativa, pot interposar-se recurs d'alçada davant l’Hble. Sr. Conseller d'Administració Pública en el termini de 15 dies. Aquest recurs podrà ser presentat al Registre General de la Conselleria d'Administració Pública, c. del Miquelet, núm. 5, de València, per correu, o en algun altre registre públic, d'acord amb el que disposa la Llei de Procediment Administratiu. Això no obstant, podrà utilitzar-se qualsevol altre recurs que s'hi estime pertinent.
València, 5 de març de 1990. - El Director General de l’Agència del Medi Ambient: Carlos Auernheimer.

linea
Mapa web