diari

Decret 89/1986, de 8 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, de règim jurídic del Parc Natural de l'Albufera.

(DOGV núm. 408 de 23.07.1986) Ref. Base de dades 1159/1986

Decret 89/1986, de 8 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, de règim jurídic del Parc Natural de l'Albufera.
El sistema format pel llac de l'Albufera, l'entorn humit i la barra litoral adjacent a ambdós constitueix un dels espais naturals de major importància a la Comunitat Valenciana. La circumstància de proximitat a l'àrea metropolitana de València li confereix especials característiques ambientals, alhora que li afig una funció social important com a espai natural.
Així mateix, la presència en la zona d'usos importants i aprofitaments de tipus tradicional que, en interacció amb les biocenosis naturals, han determinat les característiques ambientals actualment existents com a distintius de l'espai, determina la necessitat d'establir una regulació d'activitats que faça compatible l'ús ordenat de l'espai amb el manteniment dels valors ecològics.
Entre les distintes modalitats que la legislació vigent contempla per a la protecció d'espais naturals, la de Parc Natural és la més adequada a les consideracions exposades, per permetre compatibilitzar una adequada protecció del medi natural amb el manteniment ordenat dels usos i aprofitaments tradicionals i amb el foment del contacte entre l'home i la natura.
Davant el caràcter d'urgència que l'intensa degradació ambiental de l'espai requereix, la Generalitat Valenciana ha assumit com a objectiu la consecució d'una protecció ràpida i eficaç de l'Albufera i el seu entorn.
Per tot l'exposat, a instàncies de l'Excm. Ajuntament de València, i, a proposta dels Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca, amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat Valenciana, en sessió celebrada el dia 8 de juliol de 1986,
DECRETE:
Article primer. Objecte.
U. De conformitat amb el que disposa la Llei 15/1975, de 2 de maig, d'Espais Naturals Protegits, i d'acord amb les competències de la Generalitat Valenciana en aqueixa matèria, es declara Parc Natural el sistema format pel llac de l'Albufera de València, l'entorn humit i la barra o cordó litoral adjacent a ambdós, amb l’àmbit territorial determinat en l'article segon, establint a tal efecte en aquest Decret el corresponent règim jurídic especial.
Dos Aquest règim jurídic especial té per finalitat atendre la conservació dels ecosistemes natural si els seus valors paisatgístics, promovent l'ensenyament i gaudi del Parc Natural per raó del seu interès educatiu, científic i cultural, així com el manteniment de les activitats econòmiques tradicionals, comptabilitzant-les amb el grau de protecció recollit en aquest Decret.
Article segon. Àmbit Territorial.
U. El Parc Natural de l'Albufera compren part dels termes municipals de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí.
Dos. Els límits geogràfics del Parc Natural, s'especifiquen descriptiva i gràficament en l'annex d'aquest Decret. El Pla de què parla l'article quart concretarà amb detall la delimitació del Parc, i si pertoca, podrà establir les modificacions a la delimitació indicada en l'annex que s'estimen pertinents per a un millor compliment dels objectius d'aquest Decret. Les modificacions dels límits geogràfics del Parc Natural s'establiran per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana.
Article tercer. Protecció.
En el territori inclòs en el Parc Natural, regiran les següents disposicions de caràcter general:
1. Les activitats tradicionals continuaran desenvolupantse d'acord amb les regulacions específiques i pel que estableix aquest Decret i normativa que el desenvolupe.
2. Els òrgans rectors establiran les normes a les quals s'hauran de subjectar els visitants per tal de no pertorbar ni menyscabar els valors naturals del Parc, així com les activitats que s'hi realitzen
3. Règim urbanístic.
a) Tot el sòl inclòs en el Parc Natural classificat en l'actualitat com a no urbanitzable, es mantindrà amb aquesta classificació, sent objecte de protecció especial.
b) El sol classificat en l'actualitat com a urbà o urbanitzable podrà mantenir dita classificació.
c) Si a conseqüència del que disposa aquest Decret i de la normativa que s'establesca en el Pla Especial pel que fa a protecció i defensa del medi ambient fas necessari modificar el planejament urbanístic vigent, es tramitaran tals modificacions a l'objecte d'adequar-les als objectius d'aquest.
d) Els futurs Plans Generals d'Ordenació i Normes Subsidiàries de Planejament municipal s'ajustaran a les anteriors disposicions. EL Pla Especial del Parc Natural en desenvoluparà l'ordenació urbanística en funció del que preveu aquest Decret.
4. La costa serà objecte d'especial protecció tendent a la conservació de les platges i dunes, sense perjudici que exclusivament l'ús puga regular-se amb els instruments prevists en la Llei 28/1969, de 26 d'abril, sobre costes i altres disposicions concordants.
5.a) Les mesures de protecció previstes en aquest Decret s'estenen a les aigües subterrànies i superficials que constitueixen el suport hídric de l'ecosistema que tracte de conservar-se.
b) Tota la zona inclosa en el Parc Natural tindrà la consideració de zona humida als efectes prevists en la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, i en el Reglament que la desenvolupa, aprovat per Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril.
6. Tot tipus d'intervenció sobre les biocenosis naturals i, en particular, la introducció d’espècies de fauna o flora no autòctona ha de ser objecte d'autorització expresa per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, amb l'informe previ dels òrgans rectors del Parc.
7. Les competències de les Administracions Públiques s'exerciran de manera que queden preservats tots els valors naturals, ecològics i paisatgístics del Parc Natural, avaluant amb especial atenció els possibles impactes ambientals que s'hi produesquen per actuacions exteriors.
8. Els Plans de Sanejament integral es desenvoluparan d'acord amb el que s'ha establert abans.
Article quart. Pla Especial
U Es redactarà un Pla Especial del Parc Natural que, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística, contindrà al menys les determinacions següents:
a) L'ordenació del territori, graduant la protecció que s'establesca amb delimitació de les zones d'especial protecció, i les previsions i normes necessàries per a la infrastructura, equipaments, construcciones i serveis del Parc Natural.
b) El desenvolupament de les previsions de protecció dels Plans Generals i Normes Subsidiàries, completant tots aquells aspectes necessaris.
c) Les mesures referents a l'ordenació integral del cicle de l'aigua, amb la finalitat d'obtenir el control de les aigües residuals i compatibilitzar la promoció de les poblacions rurals amb la preservació del Parc, i en especial les zones humides.
d) Les mesures tendents a corregir gradualment altres disfuncions que puguen afectar el llac de l'Albufera i la zona humida, entre les quals es troben les següents:
-Contaminació de les aigües per tractaments agrícoles, abocaments urbans i industrials.
-Aterrament progressiu del llac i marjals.
-Cessament d'aportació d'aigües de les fonts conegudes com a ullals.
-Avançament dels processos d'urbanització.
-Transformació de cultius.
-Alteració del sistema. dunar.
-Desaparició d'espècies autòctones.
e) Qualsevol altra determinació que estiga d'acord amb els objectius de protecció d'aquest Decret.
Dos. El procediment per a l'aprovació del Pla Especial i les revisions serà el següent:
a) El Pla Especial serà redactat a iniciativa de la Junta Rectora, i l'elaboració serà objecte del seguiment per una Comissió constituïda al si de dita Junta amb participació, en tot cas, de representants dels Ajuntaments afectats, corresponent l'aprovació inicial a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb l'informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, i audiència dels Ajuntaments afectats territorialment.
b) Una vegada aprovat inicialment, el Pla serà sotmès a informació pública i quedarà exposat amb aquesta finalitat a la seu de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Als efectes de conseguir-se més divulgació, s'exposarà també als Ajuntaments afectats territorialment.
c) L'aprovació provisional correspondrà a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, ('informe previ de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, Diputació Provincial de València i Ajuntaments afectats territorialment.
d) L'aprovació definitiva correspon al Consell de la Generalitat Valenciana.
e) El Pla Especial serà elaborat de manera que es procedesca a l'aprovació inicial en el termini de divuit mesos des de la data de constitució de la Junta Rectora.
Article cinqué. Pla de Gestió
U En base al Pla Especial s'elaborarà un Pla de Gestió, que suposarà el marc d'actuació en el qual es desenvoluparan els Pressupostos i actuacions anuals Aquest Pla de Gestió contindrà les determinacions següents:
a) La previsió d'actuacions dirigides a promoure i fomentar la visita i coneixement del Parc
b) El desenvolupament de les actuacions previstes en el Pla Especial, així com les altres complementàries que es consideren escaients d'acord amb l'ordenació establerta.
c) La planificació de treballs i estudis d'investigació científica a efectuar dintre del Parc Natural, així com els d'educació ambiental i d'ús i gaudi pels visitants.
d ) Totes aquelles activitats de gestió necessàries per aconseguir els objectius del Parc, incloent-hi un estudi econòmico-financer.
Dos. Les revisions d'aquest Pla es realitzaran en períodes no superiors a cinc anys.
Tres El Pla de Gestió serà formulat pel Consell Directiu i, amb l'aprovació prèvia de la Junta Rectora, serà tremés al Consell de la Generalitat Valenciana per a l'aprovació definitiva.
Article sisé. Junta Rectora
U Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de l'Albufera com a organisme col·laborador i assessor de la gestió.
Dos Seran membres de la Junta:
-Dos representants de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
-Dos representants de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
-Un representant de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme.
-Un representant de la Conselleria de Sanitat i Consum.
-Un representant de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
-Un representant de la Conselleria d'Administració Pública.
-Un representant de la Direcció de Costes.
-Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
-Un representant de la Diputació Provincial.
-Dos representants de l'Ajuntament de València.
-Un representant per cada un dels restants Ajuntaments afectats territorialment.
-El Director-Conservador del Parc.
-Dos representants de les Universitats de la Comunitat Valenciana.
-Un representant de les Cambres Agràries.
-Dos representants d'altres organitzacions i associacions agràries.
-Un representant de la Junta de Desguàs de l'Albufera.
-Un representant de les Societats de Caçadors.
-Un representant de la Societat Espanyola d’Ornitologia.
-Un representant de les Confraries de Pescadors.
-Un representant de Grups Conservacionistes.
Tres El President de la Junta Rectora serà nomenat pel Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta conjunta de les Conselleries d'Agricultura i Pesca, i d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Quatre. Són funcions de la Junta Rectora:
a) Disposar el que siga procedent per a la redacció del Pla Especial, informar cada una de les fases abans de l'aprovació i informar preceptivament sobre els distints Plans, Normes i Projectes que afecten a l’àmbit territorial del Parc, i en aquells supòsits en els quals així ho estableix el Pla Especial. El tràmit esmentat es podrà realitzar bé directament o mitjançant delegació pel Consell Directiu.
b) Promoure i fomentar actuacions per a l'estudi, divulgació i gaudi dels valors del Parc.
c) Proposar als organismes de l'Administració que en cada cas corresponguen, mesures tendents a la conservació, millora i coneixement dels valors del Parc, i per a l'afavoriment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el seu àmbit.
d) Informar sobre aspectes relatius a la protecció del Parc quan ho requerisca algun dels diversos organismes de l'Administració.
e) Informar els Pressupostos anuals del Parc.
f) Qualssevol altres funcions que li atribuesca la legislació amb caràcter general.
cinc La Junta Rectora quedarà constituïda en el termini màxim de quatre mesos, a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret.
Article seté. Consell Directiu
U L'administració i gestió del Parc Natural correspon al Consell Directiu.
Dos El Consell Directiu estarà format pels següents membres:
-El Director-Conservador.
-Un representant de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
-Un representant de la Conselleria d'Agricultura i Pesca.
-Un representant de l'Ajuntament de València.
-Un representant de la resta d'Ajuntaments afectats territorialment, elegit pels representants d'aquests en la Junta Rectora.
Tres Són funcions del Consell Directiu:
a) Elaborar les propostes dels Plans de Gestió i de Pressupost anual, i designar els tècnics que hagen de redactar el Pla Especial.
b) Vigilar el compliment de les reglamentacions del Parc i Plans de Gestió.
c) Administrar els fons del Parc.
d) Informar activitats o construccions que afecten l'àmbit territorial del Parc i, en general, els objectius d'aquest Decret, d'acord amb les especificacions de l'article sisé, apartat quatre a), i amb aquelles altres que el Pla Especial determine.
e) Proposar sancions a l'òrgan competent en cada cas, d'acord amb el règim de sancions previst en l'article deu.
Quatre. El Consell Directiu quedarà constituït en el termini màxim de quatre mesos, a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret.
Article vuité. Director-Conservador
U. El nomenament i cessament del Director-Conservador correspon al Consell, a proposta conjunta de les Conselleries d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca, havent de recaure el nomenament en un titular universitari superior.
Dos. Són funcions del Director-Conservador:
a) La coordinació i, si pertoca, l'execució de les previsions del Pla Especial i dels Plans de Gestió.
b) La supervisió del compliment de les reglamentacions del Parc.
c) La realització d'aquelles actuacions encarregades per la Junta Rectora o pel Consell Directiu del Parc.
d) Portar a cap totes aquelles actuacions en relació amb els objectius d'aquest Decret que per la seua urgència no pogueren demorar-se, donant compte a continuació al Consell Directiu, el qual ho elevarà a la Junta Rectora o als òrgans administratius que corresponga.
e) Proposar a la Junta Rectora tots els estudis i les actuacions que considere necessaris per al millor funcionament del Par«
f) Elaborar les memòries anuals d'activitats i resultats.
g) Coordinar les relacions entre la Junta Rectora i el Consell Directiu.
h) Les de Secretari de la Junta Rectora.
Article nové. Finançament
U Amb la finalitat d'atendre les despeses generals de funcionament del Parc Natural de l'Albufera i dels òrgans rectors, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Obres Publiques, Urbanisme i Transports, habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici dels mitjans econòmics que ha d'aportar l'Ajuntament de València d'acord amb el que disposa l'article quinze de la Llei d'Espais Naturals Protegits, i de les col·laboracions d'altres òrgans o Corporacions públiques o privades que puguen tenir interès en coadjuvar a la millar gestió del Parc.
Dos Correspon al Consell l'aprovació dels Pressupostos anuals del Parc, a proposta del Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Article deu. Règim de Sancions
La inobservança o infracció de la normativa aplicable al Parc Natural de l'Albufera serà sancionada d'acord amb el que disposa el Codi Penal, en la Llei 15/1975, de 2 de maig sobre Espais Naturals Protegits i en el Reial Decret 2676/1977, de 4 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'aplicació, sense perjudici de la legislació específica que, a tenor de la naturalesa de la infracció, resulte aplicable. Els infractors estaran obligats en qualsevol cas a reparar els danys causats i restituir els llocs alterats a la situació inicial.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
Mentre que no s'aprove el Pla Especial, el Consell Directiu tindrà una especial actuació en matèria de control i seguiment d'aquelles activitats i construccions que afecten l'objecte d'aquest Decret, així com de les repercusions del planejament vigent en l'àmbit territorial del Parc.
Segona
El planejament urbanístic que s'elabore fins a l'aprovació del Pla Especial i que efecte terrenys inclosos en l’àmbit del Parc Natural, incorporarà les disposicions de protecció establertes en aquest Decret i preveurà en el seu àmbit afectat la futura redacció de l'esmentat Pla Especial que concretarà l'ordenació i normes de protecció definitives.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Els Consellers d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i d'Agricultura i Pesca, són autoritzats perquè, en l’àmbit de les seues respectives competències, dicten les disposicions necessàries per a l'execució i desenvolupament d'aquest Decret.
Segona
Aquest Decret vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 8 de juliol de 1986.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
RAFAEL BLASCO I CASTANY
El Conseller d'Agricultura i Pesca
LLUIS FONT DE MORA I MONTESINOS
ANNEX A
DELIMITACIO DEL PARC NATURAL DE L'ALBUFERA
1. LIMIT NORD
Segueix la Via Nova del Túria des de la desembocadura fins al Camí del Bracet. Segueix el Camí del Bracet fins arribar a la Senda de les Vaques, seguint aquesta senda en direcció sud fins a l'encreuament amb la Séquia de l'Or. Continua per la Séquia de l'Or fins a la Séquia de Ravisanxo. Segueix la Séquia de Ravisanxo fins a la intersecció amb la CN-332.
2. LIMIT OEST
Segueix la Carretera Nacional 332 des de la intersecció amb la Séquia de Ravisanxo (entre PQ 254 i PQ 255) fins al PQ 250. Continua pel Camí Vell de Russafa i la via del ferrocarril Silla-Cullera (des de PQ 3 fins el PQ 9). Segueix per la Séquia o Escorrentia de la Campana fins a la intersecció amb el Camí de la Berola, seguint per aquest fins al Camí del Barranquet, que es travessa, continuant pel Braçal de la Rebassa fins el Camí de l'Alteró. Segueix pel Camí de L'Alteró que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 151-150 i les 49-50 (del polígon 26 de Sollana) fins al Camí de L'Haca o Camí dels Campetes, continuant pel límit entre les parcel·les 116 i 106 i pel límit entre les parcel·les 105-23 i 129-128-137-139-107-2425 (del Polígon 26 de Sollana) fins el Camí de Paretes.
Segueix pel Camí de Paretes, Reg de Paretes, la Séquia de L'Overa (del Regall), la Séquia dels Clots i el Rec dels Hoyos fins a l'encreuament amb el Camí de la Maquia, que s'abandona pel límit entre les parcel·les 817 i 919 (Polígon 21, Full 2n. de Sollana), fins la Senda d'Olivarons.
Des d'aquesta sendera continua pel límit entre les parcel·les 301-302-303-304-338-339 i les parcelles 818-246-247-954-305a-306a (del Polígon 21, Full 2n. de Sollana), fins a l'Escorredor dels Oliverons o Rec d'Alfasar. Segueix per aquest fins a la Casa del Coto i, des d'ací, pel límit entre les parcel·les 278-208-i les parcel·les 324910-909-276 (del Polígon 21, Full 2n de Sollana), fins a la Séquia de Sant Agustí, i per aquesta a la Séquia L'Overa (o del Regai). Prossegueix la Séquia Mà Dreta de Pistilla fins a l'enforcall amb el Camí d'Alzira.
Segueix pel Camí d'Alzira, el Camí de Muñoz (Camí del Pla del Pi), el Camí de la Casa Masí (o Casa Sirera), el Camí de la Torreta Trullàs i el Camí de les Mallades (o de la Casa Caro), fins a la intersecció amb el límit entre les parcel·les 4243-369-99-25, les parcel·les 41-73-104100-76 i la parcel·la 46 (Polígon 17, Full 1r de Sollana), fins al Camí del Barranc Segueix pel Camí del Barranc fins a la Séquia Vella.
3. LIMIT SUD
Segueix per la Séquia Vella, la Séquia Comuna, el Camí de la Tancada i el Camí de Moncofa, fins al límit entre les parcel·les 49a-343-1994-3a-15-72-37 i les parcel·les 5a-198a42a-240-239-74-63-323 (Polígon 1, Full 1r. d'Albalat de la Ribera), arribant al Camí de Planells (o Palmella). Continua pel Caminàs de Morelló, el Camí de la Fleixenera i el Camí de la Mola, fins al límit entre les parcel·les 160-51a i les parcel·les 159-158-51a-52 (Polígon 17, Full 2n. d'Albalat de la Ribera), arribant al Camí de La Senillera i continuant fins al Pont de l'Anell.
Des del Pont de l'Anell, segueix pel Camí de la Costera, la Séquia de la Fondada, la Séquia del Mallorquí, i la Séquia de la Costera, continuant el límit entre les parcel·les 16043a-105a-15b-148-149-103-150-102a (del Polígon 21, Sueca) fins al Camí de la Partida o Séquia de la Martina, que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 13a i les parcel·les 191-14192a (Polígon 21, Sueca), fins arribar al Camí del Campanar (Canet de Tarongers).
Segueix pel Camí del Campanar, el Camí del Pas de Rossell, el Camí d'Escano (Camí de la Séquia Nova), el Camí de la Paridera, el Guardarany de Barraca Cebolla, el Guardarany del Rafoll (o de les Saucelles), la Carretera VV.1045, el Camí o Séquia del Saladar el Camí dels Cendroses, el Braçal dels Hosos i el Camí (i Séquia) dels Arbres, que s'abandona seguint el límit entre les parcel·les 2a-13a-12a-8-17a i la parcel·la 1.ª (del Polígon 36, Sueca) fins al Camí del Mareny o Séquia del Rei. Prossegueix pel Guardarany de la Torreta i el Pla, la Séquia Reial del Xúquer (Séquia de Cullera), el Camí de Ràfol, el Camí Vell (Camí Fondo de la Penya) el Camí dels Mangranerets, el Camí del Pastisser (límit entre les parcel·les 136-169-225-181a i les parcel·les 135-167-166-202-201-165-153 del Polígon 58, Full 2n de Cullera). Continua per la cresta (divisoria d’aigües) de la Muntanyeta de l'Ermita dels Sants fins al Camí que separa les parcel·les 146a-148 de les parcel·les 23-22-21a-21b-226, seguint per ell fins arribar a la Carretera Natzaret-Oliva, per la qual prossegueix fins al Camí Primer Collado. Continúa pel camí Primer Collado fins a la Séquia de Sant Llorenç, que segueix fins a la desembocadura en el Mar Mediterrani.
4. LIMIT EST
Segueix el marge dret de la desembocadura de la nova Via del Túria fins a la desembocadura de la Séquia de Sant Llorenç
Mapes del Cadastre Parcel·lari de l'Institut Geogràfic Nacional (E:1/2000).
Veure imatge

linea