diari

LLEI 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana [1998/5423]

(DOGV núm. 3273 de 26.06.1998) Ref. Base de dades 1264/1998

LLEI 6/1998, de 22 de juny, de la Generalitat Valenciana d'Ordenació Farmacèutica de la Comunitat Valenciana [1998/5423]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREAMBUL
I
Amb el fi de complir la Constitució espanyola, especialment pel que fa als articles 41, 43 i 51, mitjançant aquesta Llei d'Ordenació Farmacèutica s'estableixen els principis bàsics d'ordenació dels establiments farmacèutics de la Comunitat Valenciana.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, atorga en l'article 31.19 competència exclusiva a la Generalitat Valenciana en matèria d'ordenació farmacèutica, sense perjudici de l'exclusiva competència estatal atribuïda per l'article 149.1.16 de la Constitució espanyola, pel que fa a l'establiment i a la coordinació general de la sanitat, així com la legislació sobre productes farmacèutics.
II
Aquesta ordenació tindrà com a fonament garantir la millor assistència als ciutadans i a les ciutadanes en condicions d'igualtat entre aquests, buscant simultàniament un ús racional dels medicaments. Dins del conjunt d'establiments farmacèutics, imprescindibles per a una adequada distribució i dispensació de medicaments, són de l'interés especial per al ciutadà, i per tant per a aquesta llei, les oficines de farmàcia.
Per a això, i dins dels límits territorials de la Comunitat Valenciana, s'orientarà l'establiment de noves oficines de farmàcia així com la reubicació de les que hi ha de manera concordant amb la realitat de la Comunitat Valenciana, tenint en compte factors geogràfics, socioeconòmics, demogràfics, climatològics i de dotació de vies i mitjans de comunicació.
Tot això, ateses les demandes socials reiterades i dins d'unes mesures d'ordenació tendents a flexibilitzar l'obertura d'oficines de farmàcia i garantir la millora així com l'acostament de l'assistència farmacèutica a tots el nuclis de població; tenint en compte la realitat de l'assentament poblacional així com el benefici dels usuaris.
Aquesta llei qualifica les oficines de farmàcia com a servei sanitari d'interés públic, al qual han de poder accedir els ciutadans i les ciutadanes en condicions d'igualtat, cosa que ha de permetre conjugar l'exercici lliure de les professions sanitàries amb la necessària intervenció de l'administració de la Generalitat Valenciana.
III
El Títol I. Disposicions generals estableix les condicions generals per les quals hauran de regir-se els centres, serveis i establiments farmacèutics regulats per la llei, així com les condicions de dispensació de medicaments en aquests, i el règim d'incompatibilitats a què han de sotmetre's els farmacèutics i les farmacèutiques en aquests centres.
Dins del Títol II. De l'atenció farmacèutica, la secció primera del capítol I, dedicada a les oficines de farmàcia, és de bon tros la més extensa de les contingudes en aquesta llei, atesa la importància que aquestes tenen en el nivell primari de l'assistència farmacèutica. En aquest nivell, després de definides les funcions, els recursos humans i els requisits mínims dels locals en què han d'ubicar-se, s'estableixen els criteris per a la planificació d'aquestes amb l'objectiu fonamental d'acostar el servei farmacèutic a tota la població.
Les zones farmacèutiques es defineixen com a elements bàsics per a la planificació de les oficines de farmàcia, alhora que es procura que el servei farmacèutic s'estenga a la població de manera que siga possible establir almenys una farmàcia a cada municipi o entitat local menor.
Ateses les característiques especials que li confereix a la Comunitat Valenciana el fet de figurar com a una de les principals destinacions turístiques tant a nivell nacional com internacional, aquesta llei contempla el còmput de la població estacional, que al capdavall necessita que se li preste assistència farmacèutica mentre roman a la nostra comunitat, per a l'aplicació dels mòduls d'habitants per oficina de farmàcia.
Es regula, així mateix, el règim pel qual ha de regir-se'n la transmissió tant inter vivos com a causa de la mort del titular.
Pel fet de ser imprescindible en tota ordenació farmacèutica la planificació de les distintes etapes de la distribució i dispensació de medicaments, així com dels mecanismes de què es dota el sistema sanitari públic amb al finalitat d'aconseguir un ús racional del medicament, aquesta llei regula en la secció tercera del capítol I, títol II, les funcions i activitats que han de realitzar-se sobre això en atenció primària a través dels «serveis farmacèutics d'àrea de salut».
IV
El Títol II, capítol II es dedica a l'atenció farmacèutica als centres hospitalaris i regula els serveis de farmàcia i els depòsits de medicaments que cal establir obligatòriament en aquests centres sanitaris d'internament, tot fixant-ne les característiques, els requisits i les funcions segons el nombre de llits que disposen, la tipologia d'aquests i el volum d'activitat.
La llei s'ocupa en el mateix capítol de l'atenció farmacèutica als centres sociosanitaris, que atenen a sectors de la població com són ara ancians, minusvàlids i qualssevol altres les condicions de salut dels quals requerisquen assistència sanitària, a més de les atencions socials que els presta el centre.
De la mateixa manera es contempla la possibilitat d'establir depòsits de medicaments, depenents dels serveis farmacèutics dels hospitals penitenciaris, als centres de compliment de les institucions penitenciàries.
L'atenció farmacèutica veterinària, la distribució de medicaments, la promoció i publicitat d'aquests, juntament amb la formació continuada que garanteix l'actualització dels coneixements farmacèutics necessaris per a prestar un adequat servei a la població, són objecte del títol II, capítol III i dels títols III i IV.
V
El títol V d'aquesta llei atorga a la Conselleria de Sanitat, en l'àmbit de les seues competències, la realització de les inspeccions necessàries per a assegurar-ne el compliment.
Pel que fa al règim sancionador, el títol VI efectua una classificació de les infraccions en lleus, greus i molt greus, procedeix a la tipificació d'aquestes i hi estableix les consegüents sancions; amb això s'ha pretés realitzar una recopilació de les distintes infraccions d'aplicació a l'ordenació farmacèutica contemplades, fonamentalment, en la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament.
El règim sancionador respon igualment a allò que s'estableix en la Llei 25/1990, del Medicament, pel que fa a la graduació i a les quanties d'aquest; així mateix el règim de prescripció coincideix amb allò que es regula en la Llei 25/1990 esmentada i amb el que s'estableix en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
TITOL I
Disposicions generals
Article 1. Ambit d'aplicació
Aquesta llei té per objecte la regulació i l'ordenació de l'activitat i l'atenció farmacèutica prestada als ciutadans i a les ciutadanes en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
1. Unicament es podrà prestar atenció farmacèutica dins d'aquells establiments que complisquen les condicions legalment i reglamentàriament establides i que, en virtut de la corresponent autorització administrativa, es troben compresos en algun dels nivells d'atenció farmacèutica següents:
A) Nivell d'atenció farmacèutica primària:
1. Oficines de farmàcia.
2. Farmacioles.
3. Serveis farmacèutics d'àrea de salut.
B) Nivell d'atenció farmacèutica hospitalària, sociosanitària i penitenciària:
1. Serveis de farmàcies en centres hospitalaris, penitenciaris o sociosanitaris.
2. Depòsits de medicaments, públics o privats, depenents dels centres enumerats en l'apartat anterior.
C) Així mateix, també es prestarà l'atenció farmacèutica a través de:
1. Establiments autoritzats per a la dispensació de medicaments d'ús veterinari.
2. Magatzems de distribució a l'engròs de medicaments i productes farmacèutics.
2. Els establiments que intervenen en l'atenció farmacèutica enumerats en l'apartat 1 d'aquest article estan subjectes a registre i catalogació, i també a l'avaluació, la inspecció i el control administratius.
Tots ells facilitaran a l'administració sanitària la informació que aquesta els requerisca amb finalitats estadístiques i sanitàries. Aquesta informació no es podrà utilitzar amb cap altra finalitat.
Article 2. Principis pels quals es regeix l'atenció farmacèutica
1. Els centres, serveis i establiments que presten l'atenció farmacèutica participen amb els poders públics en l'obligació de garantir la salut pública i fomentar entre els ciutadans l'educació sanitària.
2. Els llicenciats o llicenciades en farmàcia són els únics facultatius responsables de l'atenció farmacèutica.
3. Tots els establiments que presten serveis d'atenció farmacèutica hauran de comptar per al seu funcionament amb la presència indispensable d'un o més farmacèutics responsables.
4. La dispensació farmacèutica es prestarà únicament a través de les oficines de farmàcia de la Comunitat Valenciana sense altres limitacions que les imposades pels criteris descrits en aquesta o en unes altres lleis sobre la matèria.
5. El laboratoris, els importadors, els majoristes, les oficines de farmàcia d'hospitals, els serveis de farmàcia d'àrees de salut i la resta d'estructures d'atenció a la salut estan obligats a subministrar o dispensar els medicaments que se'ls sol·liciten.
6. Les oficines de farmàcia hauran de prestar els serveis al millor que sàpien, i facilitaran qualsevol classe de subministraments farmacèutics o de medicaments, substàncies medicamentoses o que puguen actuar sobre la salut, així com els efectes i els accessoris d'aquests, en les condicions establides legalment.
7. Queda prohibida de manera expressa la venda ambulant, a domicili, per correspondència o qualsevol altra modalitat de venda indirecta de medicaments al públic.
8. La dispensació de medicaments haurà de fer-se d'acord amb els criteris bàsics d'ús racional que s'establisquen en la Llei del Medicament, en els convenis internacionals, així com en el concert autonòmic vigent i la resta de legislació aplicable.
Article 3. Drets i obligacions dels ciutadans o ciutadanes pel que fa a l'atenció farmacèutica
1. Pel que fa a l'atenció farmacèutica prestada a les oficines de farmàcia, els ciutadans o ciutadanes dins del territori de la Comunitat Valenciana gaudeixen dels drets següents:
a) A obtenir els medicaments que necessiten per a atendre les seues necessitats habituals i les urgents.
b) Que l'elaboració, distribució i dispensació dels medicaments i la resta de productes farmacèutics i sanitaris estiguen subjectes i complisquen les garanties de qualitat i puresa establides per la farmacopea europea del Consell d'Europa, la Reial Farmacopea Espanyola, el Formulari Nacional i unes altres reglamentacions vigents.
c) A rebre la informació objectiva que necessiten per a l'ús correcte i l'administració dels productes farmacèutics i a ser tractats amb respecte i correcció.
d) A conéixer la identitat i qualificació professional de la persona que els atén quan acudeixen a una oficina de farmàcia i a ser atés pel farmacèutic responsable si ho sol·liciten.
e) A formular davant l'administració sanitària totes les queixes, reclamacions, sol·licituds i suggeriments que estimen oportunes pel que fa a l'atenció farmacèutica rebuda.
f) A la confidencialitat de totes les dades personals que es troben a disposició del servei farmacèutic, i en particular dels que fan referència al seu estat de salut i els medicaments que li hagen sigut dispensats.
g) A la utilització de qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. Pel que fa a l'atenció farmacèutica que demanen a les oficines de farmàcia, els ciutadans o ciutadanes tenen les obligacions següents:
a) Complir les disposicions econòmiques i administratives que determine la normativa reguladora de l'obtenció de medicaments i productes farmacèutics.
b) Acreditar el compliment de les condicions exigides per a la dispensació.
c) Respectar el personal de les oficines de farmàcia i usar les instal·lacions de manera adequada.
d) Fer un ús responsable i adequat dels medicaments i productes farmacèutics oferits pel sistema de salut.
Article 4. Drets i obligacions dels professionals farmacèutics
1. Els professionals que presten atenció farmacèutica gaudeixen dels drets següents:
a) A l'exercici de la professió farmacèutica en l'establiment o servei on presten els seus serveis per compte propi o d'altri.
b) A la utilització de qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, a aquests professionals els incumbeix el compliment de les obligacions següents:
a) Atendre personalment els ciutadans que requerisquen l'atenció farmacèutica d'aquests als quals tractaran amb el respecte i la correcció degudes.
b) Negar-se a dispensar els medicaments que els siguen requerits quan les prescripcions facultatives que se'ls presenten no es troben complimentades correctament de conformitat amb les normes vigents.
c) Col·laborar amb l'administració sanitària, facilitant les dades que els sol·licite, en els termes acordats en el concert subscrit i cooperant amb les activitats d'inspecció que realitze en el seu establiment.
d) Mantenir un adequat i actualitzat nivell de formació sobre l'ús i l'administració de medicaments i de la resta de productes de venda a farmàcies.
e) Participar en les campanyes públiques d'educació sobre el correcte ús dels medicaments i productes farmacèutics.
f) Garantir als ciutadans una atenció farmacèutica continuada de conformitat amb la planificació desenvolupada per l'administració sanitària.
g) Informar sobre l'ús correcte i racional dels medicaments i productes sanitaris, en especial pel que fa a indicacions, posologia, precaucions, contraindicacions, interaccions i efectes adversos i qualssevol altres dades d'interés, en concordància amb el coneixements científics vigents.
h) Substituir un medicament prescrit, si no es disposa d'aquest, amb el coneixement i la conformitat de l'usuari, per un altre de composició i propietats equivalents, el preu del qual siga igual o menor, d'acord amb la normativa vigent pel que fa a això.
i) Complir amb qualssevol altres obligacions que els impose aquesta llei o unes altres.
Article 5. Autoritzacions administratives
1. Els centres, serveis i establiments per a l'atenció farmacèutica indicats en l'article 1 d'aquesta llei, estaran subjectes a autorització administrativa prèvia a la seua creació, obertura i funcionament, ampliació, modificació, trasllat o tancament.
2. La Conselleria de Sanitat és l'òrgan competent per a la tramitació i la resolució dels expedients d'autorització a què fa referència l'apartat 1 d'aquest article, així com de qualsevol procediment dels establits en aquesta llei que siguen competència de la Generalitat.
3. Els procediments d'autorització s'ajustaran a allò que s'estableix en aquesta llei, la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i allò que s'establisca reglamentàriament en desplegament de la legislació vigent.
4. Prèviament a l'obertura i funcionament mitjançant autorització, trasllat, modificació o ampliació de les instal·lacions, es realitzarà una visita d'inspecció per l'organisme competent per a comprovar que es compleixen tots els requisits establits, i s'alçarà, si pertoca, la corresponent acta d'obertura i funcionament.
Article 6. Concerts
Amb independència de les obligacions establides en aquesta llei i d'acord amb el que s'estableix en l'article 97 de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, i l'article 107 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, el Consell podrà concertar amb les oficines de farmàcia i contractarà, si escau, amb els magatzems de distribució i els laboratoris farmacèutics.
Article 7. Règim d'incompatibilitats
1. Sense perjudici de les incompatibilitats vigents amb caràcter general, l'exercici professional del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia, als centres, serveis o establiments regulats per aquesta llei és incompatible amb qualsevol classe d'interessos econòmics directes als laboratoris o entitats que intervenen en la producció de medicaments i productes farmacèutics.
2. L'exercici professional del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia en qualsevol de les modalitats és també incompatible amb:
a) La pràctica professional en els serveis farmacèutics del sector sanitari o en un centre distribuïdor de productes farmacèutics.
b) L'exercici professional de la medicina, l'odontologia, la veterinària, la infermeria i la fisioteràpia.
c) L'exercici de qualsevol activitat que impedisca o menyscabe la presència física obligatòria del farmacèutic o farmacèutica a l'oficina de farmàcia, durant l'horari de funcionament, sense perjudici del règim de substitucions, d'acord amb el que s'estableix en aquesta llei, normativa aplicable i de desenvolupament.
TITOL II
De l'atenció farmacèutica
CAPITOL I
Atenció farmacèutica primària
Secció primera
De les oficines de farmàcia
Article 8. Definició i funcions
Les oficines de farmàcia són establiments sanitaris privats d'interés públic en què, sota la direcció d'un o més farmacèutics o farmacèutiques, es desenvolupen les funcions següents:
a) L'adquisició, conservació, custòdia i dispensació de medicaments i productes sanitaris i d'aquells altres estris i productes de caràcter sanitari que s'utilitzen per a l'aplicació dels anteriors, d'utilització o caràcter tradicionalment farmacèutic.
b) L'elaboració i la dispensació de fórmules magistrals i preparats oficinals, d'acord amb les bones pràctiques d'elaboració, els procediments i els controls de qualitat establits.
c) La col·laboració en els programes que promoguen les autoritats sanitàries o la corporació farmacèutica sobre garantia de qualitat de l'assistència farmacèutica, garantia de qualitat de l'atenció sanitària en general, promoció i protecció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària.
d) Col·laboració en el control de l'ús individualitzat dels medicaments, a fi de detectar els efectes adversos que es puguen produir, i notificar-los als organismes responsables de la farmacovigilància.
e) Donar consell farmacèutic, i informar sobre l'ús correcte i racional dels medicaments.
f) Actuar coordinadament amb els professionals sanitaris i proporcionar la formació i la informació en l'àmbit del medicament i col·laborar en el seguiment dels tractaments farmacològics als pacients.
g) La vigilància i el control de receptes prescrites i dispensades, la custòdia d'aquestes, així com dels documents sanitaris que ho requerisquen.
h) La realització d'unes altres funcions de caràcter sanitari que tradicionalment o per estar contemplades en normes específiques puga desenvolupar el farmacèutic o farmacèutica, d'acord amb la seua titulació.
i) L'atenció de les prestacions farmacèutiques del Sistema Nacional de Salut que, si escau, s'hagen concertat segons el que s'estableix en aquesta llei.
j) La col·laboració en la docència per a l'obtenció del títol de llicenciat en farmàcia d'acord amb el que s'estableix en les directives comunitàries, i en la normativa estatal i de les universitats mitjançant les quals s'estableixen els corresponents plans d'estudi en cada una d'elles.
Les oficines de farmàcia en la dispensació de medicaments veterinaris portaran a terme, pel que fa a aquests, les funcions esmentades anteriorment.
Titularitat i recursos humans
Article 9. Titularitat i propietat
Unicament els farmacèutics o les farmacèutiques podran ser propietaris o propietàries i titulars, respectivament, de les oficines de farmàcia obertes al públic.
La titularitat de l'oficina de farmàcia correspon a un o més farmacèutics o farmacèutiques que seran els seus propietaris o propietàries i es responsabilitzaran de les funcions descrites en aquesta llei. Unicament es pot ser propietari o copropietari d'una única oficina de farmàcia.
Article 10. Presència del farmacèutic o farmacèutica
1. La presència i actuació professional a l'oficina de farmàcia, durant l'horari d'atenció al públic, d'un farmacèutic o farmacèutica és requisit indispensable per a portar a terme les funcions establides en aquesta llei, en la Llei del Medicament, en la Llei General de Sanitat, normes reconegudes de bona pràctica i la resta de normativa que hi siga d'aplicació.
La col·laboració de personal tècnic o auxiliar no excusa la responsabilitat de l'actuació professional del farmacèutic o farmacèutica, farmacèutics o farmacèutiques titulars, regents, substituts o adjunts a l'oficina de farmàcia, mentre romanga oberta al públic, ni n'exclou la plena responsabilitat.
2. Els farmacèutics o farmacèutiques que presten servei a l'oficina de farmàcia han de dur clarament visible un distintiu que els identifique com a responsables de l'atenció farmacèutica de l'establiment, amb indicació de la categoria professional. Així mateix, el personal tècnic i auxiliar que preste els serveis a les oficines de farmàcia portarà un distintiu que l'identifique com a tal.
Article 11. Recursos humans
1. L'actuació professional del farmacèutic o farmacèutica, amb plena responsabilitat, al front d'una oficina de farmàcia, s'efectuarà mitjançant alguna de les figures següents:
a) Farmacèutic propietari o farmacèutica propietària, o titular: és el farmacèutic o farmacèutica a nom del qual s'estén l'autorització i l'acta d'obertura i funcionament de l'oficina de farmàcia, i que ostenta o ostenten títol de propietat sobre aquesta.
b) Farmacèutic o farmacèutica regent: tindrà la consideració de farmacèutic o farmacèutica regent, el farmacèutic o farmacèutica no titular nomenat o nomenada per als supòsits establits en l'article 26 d'aquesta llei que assumirà les mateixes funcions i responsabilitats que el farmacèutic o farmacèutica titular.
c) Farmacèutic substitut o farmacèutica substituta: és el que n'exerceix l'activitat, en lloc del titular o regent, en una oficina de farmàcia. Assumirà amb caràcter transitori i mentre dure la substitució, les funcions i les responsabilitats del farmacèutic o farmacèutica titular, en els casos de:
a) Maternitat, accident o malaltia.
b) Designació o elecció per a l'exercici d'afers públics o de representació professional.
c) Absències per assumptes propis.
d) Compliment de les obligacions derivades del servei militar o prestació social substitutòria.
e) Realització d'estudis de capacitació o especialització relacionats amb l'activitat professional d'aquests.
f) Gaudi de vacances anuals.
g) Uns altres supòsits semblants que reglamentàriament s'establisquen.
h) Excepcionalment, per raons estrictament personals i acreditades, amb l'informe previ dels col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat podrà autoritzar la designació d'un substitut o substituta.
2. Hi podrà haver els col·laboradors següents:
a) Farmacèutic adjunt o farmacèutica adjunta: és el que exerceix l'activitat professional amb plena responsabilitat, conjuntament amb el o els farmacèutics o farmacèutiques titulars, a l'oficina de farmàcia de la qual no és titular ni cotitular, tret dels supòsits que reglamentàriament es determine l'actuació aïllada d'aquest, en els que el farmacèutic adjunt o farmacèutica adjunta actuarà, a tots els efectes, com a farmacèutic substitut o farmacèutica substituta. Reglamentàriament es regularà l'obligatorietat de comptar amb farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes o addicionals, d'acord amb una escala establida en funció del volum d'activitat farmacèutica. Igualment, caldrà establir la necessitat de comptar amb farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes o addicionals per raons de l'edat, malaltia o unes altres circumstàncies del titular.
b) Personal tècnic i auxiliar: a més del personal facultatiu, en una oficina de farmàcia podrà prestar serveis personal tècnic i auxiliar, i amb la denominació de tècnic en farmàcia, ajudant i administratiu personal d'ambdós sexes, amb la classificació i funcions que s'establisquen reglamentàriament.
En el supòsit d'oficines de farmàcia amb personal en règim de jornada completa amb categoria de tècnic en farmàcia o ajudant, l'escala establida en l'apartat 2.a d'aquest article, es modificarà per un índex corrector que possibilite la coexistència d'aquests tècnics amb els farmacèutics adjunts.
L'escala, descrita més amunt, la modificarà la Conselleria de Sanitat, d'acord amb les variacions que es fixen en el concert explicitat en l'article 6 d'aquesta llei.
Requisits dels locals
Article 12. Requisits higienicosanitaris
Els locals i les instal·lacions de les oficines de farmàcia compliran les condicions higienicosanitàries necessàries per a prestar una assistència correcta i adequada.
Article 13. Accés a les oficines de farmàcia
Les oficines de farmàcia tindran accés directe, lliure i permanent a la via pública, i hauran de complir la normativa vigent en barreres arquitectòniques.
Les oficines de farmàcia ja establides a l'entrada en vigor d'aquesta llei disposaran d'un període de dos anys per a adequar-se a allò que s'assenyala en el paràgraf anterior.
No es podrà autoritzar en cap cas l'obertura de farmàcies a mercats, centres comercials o qualsevol altra classe d'establiments on, per ser restringits els horaris d'obertura al públic, resulte impossible la prestació dels serveis d'emergència o de guàrdia.
Article 14. Requisits estructurals i funcionals
Per a l'exercici de les funcions establides en aquesta llei:
a) Les oficines de farmàcia que s'autoritzen després de l'entrada en vigor d'aquesta llei o les autoritzades que es traslladen, disposaran d'una superfície útil mínima de 80 metres quadrats i, almenys, amb les zones següents:
- Zona d'atenció a l'usuari.
- Zona d'atenció farmacèutica individualitzada.
- Zona de recepció, revisió i emmagatzematge de medicaments i productes sanitaris.
- Zona d'anàlisi i elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals.
- Zona administrativa/despatx del farmacèutic.
- Lavabos per a ús del personal de l'oficina de farmàcia.
b) Reglamentàriament s'establiran les excepcions a la superfície mínima autoritzable, d'acord amb la ubicació de l'oficina de farmàcia en un o un altre nucli urbà, turístic o rural, així com els espais addicionals necessaris per a la realització d'unes altres funcions de caràcter sanitari que tradicionalment o bé per reglamentació específica es realitzen a les oficines de farmàcia.
c) Qualsevol alteració a les oficines de farmàcia que afecte els elements descrits en els apartats anteriors respecte de les que hi ha en el moment de l'autorització d'obertura, o modificació si escau, haurà de ser objecte d'inspecció, amb l'autorització prèvia d'acord amb el que s'estableix en l'article 2.4 d'aquesta llei.
Article 15. Equipament i distribució
Reglamentàriament es determinaran els requisits tècnics, materials i utillatge, i si escau, la distribució de la superfície que han de disposar les oficines de farmàcia.
Criteris de planificació de les oficines de farmàcia
Article 16. Planificació de les oficines de farmàcia
La planificació de les oficines de farmàcia a la Comunitat Valenciana es realitzarà sobre la base d'atenció farmacèutica de la població, amb la creació de les zones farmacèutiques.
1. Les zones farmacèutiques es delimitaran prenen com a base les comarques naturals de la Comunitat Valenciana, tretes aquelles excepcions que s'establisquen reglamentàriament.
2. La Conselleria de Sanitat reglamentarà en el termini màxim d'un any, una vegada oïts els col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana, el mapa de zones farmacèutiques així com la composició d'aquest. Fins a la publicació d'una llei de comarcalització que delimite les comarques de la Comunitat Valenciana, la Conselleria prendrà com a base la delimitació vigent de les zones bàsiques de salut.
3. Cada comarca de la Comunitat Valenciana comptarà amb una o vàries zones farmacèutiques d'acord a criteris geogràfics, demogràfics i de comunicació.
4. La Conselleria de Sanitat publicarà periòdicament l'actualització del mapa de zones farmacèutiques, i indicarà especialment la llista de municipis o parts d'aquests que han adquirit legalment la consideració de municipis turístics.
Article 17. Obertura de noves oficines de farmàcia
1. L'obertura d'oficines de farmàcia queda subjecta a l'autorització administrativa de la Conselleria de Sanitat, amb la comprovació prèvia que tant el titular com els locals i les instal·lacions proposades complisquen els requisits i les condicions exigides en aquesta llei i amb subjecció al procediment que s'establisca reglamentàriament.
2. En casos de catàstrofes o situacions d'emergència que comporten desatenció del servei farmacèutic a nuclis de població, el Consell podrà autoritzar l'adopció de les mesures necessàries per a garantir l'atenció farmacèutica, fins la reparació de les condicions que les van provocar.
Article 18. Procediment d'autorització
1. Per a l'autorització d'oficines de farmàcia, s'establirà reglamentàriament un procediment administratiu específic, que es podrà iniciar d'ofici per la Conselleria de Sanitat, o a sol·licitud de les entitats locals, els col·legis oficials de farmacèutics de la Comunitat Valenciana o dels farmacèutics interessats.
2. El procediment podrà preveure l'exigència de fiances o garanties que asseguren l'adequat desenvolupament d'aquest en temps i forma.
3. L'autorització d'oficines de farmàcia en zones turístiques en funció de la població d'aquest caràcter, haurà de contenir referència a la ubicació de l'oficina autoritzada, a fi que coincidisca amb la situació i l'assentament de la població estacional o temporal que en fonamenta l'autorització.
4. El procediment per a l'autorització de noves oficines de farmàcia s'efectuarà sobre la base dels principis de publicitat i transparència, d'acord amb el barem que s'establisca reglamentàriament. Aquest barem tindrà necessàriament en compte els apartats: formació professional complementària, expedient acadèmic, uns altres mèrits acadèmics, docència i investigació, coneixement del valencià i el d'altres llengües de la Unió Europea, i en especial, l'experiència professional en oficina de farmàcia.
5. Donat cas de coincidència de puntuació tindrà preferència el farmacèutic de major antiguitat en l'exercici de la professió, acreditada mitjançant un certificat expedit pel col·legi oficial corresponent.
Article 19. Zones farmacèutiques
Les zones farmacèutiques, a l'efecte d'aquesta llei es classifiquen en:
Zones farmacèutiques generals:
Constituïdes per aquells municipis i entitats locals menors, que no tinguen la consideració de turístics segons el que s'estableix en aquesta llei.
Zones farmacèutiques turístiques:
Constituïdes pels municipis que hagen sigut declarats legalment municipis turístics o aquells en què la població estacional mitjana anual supere com a mínim en un 30% la població censada, partint dels criteris establits en l'article 22 d'aquesta llei.
Article 20. Municipis i altres entitats locals
En tots els municipis i entitats locals menors mancats d'oficina de farmàcia, la Conselleria de Sanitat hi podrà autoritzar l'obertura d'una primera oficina de farmàcia en aquesta població.
Article 21. Mòduls
S'estableixen els mòduls d'habitants següents per a l'obertura de noves oficines de farmàcia:
Mòdul I. Zones farmacèutiques generals:
Per als municipis de les zones farmacèutiques generals el nombre d'oficines de farmàcia serà d'una per cada 2.800 habitants censats, una vegada superat aquest mòdul bàsic general es podrà establir una oficina de farmàcia quan se superen els 2.000 habitants censats addicionals. Caldrà aconseguir sempre el mòdul bàsic general per a poder aplicar de nou la fracció de 2.000 habitants censats.
Mòdul II. Zones farmacèutiques turístiques:
Una vegada ajustada la proporció d'habitants/farmàcia sobre la base del mòdul bàsic general, amb la consideració de la fracció de 2.000 habitants censats si escau, es considerarà un mòdul turístic complementari que es xifra en 3.500 habitants estacionals, que permetrà l'obertura de noves oficines de farmàcia per aplicació d'aquest.
Una vegada superat el nombre d'habitants estacionals computats del mòdul turístic, es podrà establir una oficina de farmàcia quan se superen els 2.500 habitants estacionals. En tot cas, caldrà aconseguir el mòdul turístic complementari per a poder aplicar de nou la fracció de 2.500 habitants estacionals.
Es possibilita l'obertura d'una segona i successives oficines de farmàcia en tots els municipis i entitats locals menors, sempre que es complisquen els requisits establits anteriorment. El còmput per al càlcul i l'aplicació d'aquests mòduls es realitzarà de manera individualitzada per a cada municipi o entitat local menor on es pretenga instal·lar l'oficina de farmàcia.
Article 22. Còmput de la població
Per al còmput d'habitants es tindrà en compte, en qualsevol cas, la població que conste a l'última revisió del padró municipal vigent en el moment de presentar la sol·licitud. Per al càlcul de la població estacional es computaran els habitatges de segona residència, places hoteleres, càmpings i la resta d'allotjaments temporals que s'acrediten pels organismes oficials competents, en un 20% de la seua capacitat, i s'imputarà als habitatges de segona residència una capacitat de quatre habitants per habitatge.
Distàncies
Article 23. Distàncies
L'emplaçament d'una nova oficina de farmàcia haurà de guardar una distància, com a mínim, de 250 metres respecte de l'oficina de farmàcia més pròxima.
L'establiment d'una nova oficina de farmàcia per raó de nova instal·lació o de trasllat haurà de guardar una distància, com a mínim, de 250 metres respecte a qualsevol centre sanitari depenent de la Conselleria de Sanitat.
Article 24. Ambit d'influència
L'àmbit d'influència d'una oficina de farmàcia estarà comprés dins de la poligonal que resulte d'unir les equidistàncies entre el local de l'oficina de farmàcia i les oficines de farmàcia més pròximes.
Article 25. Amidament de distàncies
Les distàncies indicades en els articles anteriors s'entenen que fan sempre referència a farmàcies enclavades dins de la mateixa zona farmacèutica, per això, en cap cas no es podran tenir en compte les distàncies a les oficines de farmàcia establides en una altra zona farmacèutica, tret del cas d'emplaçament de noves oficines de farmàcia en municipis entre els quals no hi haja solució de continuïtat urbanística, en aquest cas s'aplicarà el que s'estableix en l'article 23 d'aquesta llei.
Reglamentàriament s'establiran el procediment, les condicions i els criteris per a efectuar els amidaments.
Transmissió de les oficines de farmàcia
Article 26. Transmissió
1. A l'efecte de transmissió de l'oficina de farmàcia mitjançant traspàs, venda o cessió, total o parcial, totes les oficines de farmàcia es regiran pels requisits establits en els apartats següents amb independència del règim o circumstàncies que en van originar l'obertura, així com de la distància respecte a les oficines confrontants.
2. En cas de mort, declaració legal d'incapacitat o d'absència, invalidesa permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent absoluta per a tot treball o gran invalidesa del farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia caldrà procedir a la designació d'un farmacèutic o farmacèutica regent.
Reglamentàriament s'establiran les condicions i la durada dels períodes de regència.
En el supòsit de mort del farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia els hereus la podran alienar en el termini màxim de 18 mesos, sense perjudici que durant aquest hi haja al davant de l'oficina de farmàcia un farmacèutic o farmacèutica regent en compliment del que s'estableix en el paràgraf anterior. En el supòsit que el cònjuge o alguns dels fills siga farmacèutic o farmacèutica i complisca a més a més els requisits exigits legalment, aquest podrà continuar al davant de l'oficina de farmàcia.
3. La transmissió de l'oficina de farmàcia únicament podrà portar-se a terme quan l'establiment ha romàs obert al públic durant tres anys, tret que es donen els supòsits establits en l'apartat 2 d'aquest article.
4. Si en el moment de donar-se les circumstàncies establides en l'apartat 2 d'aquest article, el cònjuge o els fills, es trobara cursant estudis universitaris de farmàcia i expresse la voluntat d'exercir, una vegada finalitzats aquests, la professió a l'oficina de farmàcia, es podrà autoritzar el nomenament d'un farmacèutic o farmacèutica regent, en els termes i el període que es determinen reglamentàriament.
5. Les situacions regulades en els apartats anteriors, s'entenen sense perjudici dels drets adquirits que tinga el farmacèutic copropietari o farmacèutica copropietària de l'oficina de farmàcia.
Trasllat de les oficines de farmàcia
Article 27. Trasllats voluntaris
El farmacèutic o farmacèutica titular d'una oficina de farmàcia, podrà sol·licitar voluntàriament l'autorització de trasllat d'aquesta dins del mateix municipi i, si escau, nucli de població per al qual va ser autoritzada, quan haja romàs almenys tres anys en la seua ubicació. La nova ubicació de l'oficina de farmàcia haurà de complir els requisits, pel que fa als locals i les distàncies, establits per a les noves oficines de farmàcia.
Article 28. Trasllats forçosos
1. Es podrà sol·licitar trasllat forçós quan, per raons no imputables al farmacèutic titular, el local on s'ubica l'oficina de farmàcia quede inhabilitat per a prestar una adequada assistència farmacèutica, i el farmacèutic s'obligarà a regressar al local o edifici inicial una vegada reconstruït, si això és possible.
2. Mitjançant el reglament es determinaran els requisits dels trasllats forçosos en els quals, quan no siga possible la reinstal·lació en la ubicació anterior, es podrà reduir la distància fins un mínim de 125 metres respecte a les oficines de farmàcia més pròximes.
3. La reubicació de les oficines de farmàcia en els nous locals, exigirà la clausura prèvia de l'oficina de farmàcia en la seua ubicació anterior.
Article 29. Trasllats provisionals
Els trasllats voluntaris que, tot complint els requisits que es determinen reglamentàriament, siguen autoritzats amb caràcter de provisionals, estaran subjectes al que s'estableix en l'article anterior. reglamentàriament s'establiran les causes d'aquesta provisionalitat, així com la seua durada, que no podrà ser superior a dos anys.
Article 30. Trasllats dins de l'àmbit d'influència
Per a les oficines de farmàcia que sol·liciten el trasllat dins del seu àmbit d'influència, o la modificació dels seus accessos, es podrà concedir autorització encara que amb això es reduïsca com a màxim un 10% les distàncies que hi ha a les altres oficines de farmàcia. No es podrà reduir la distància als centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat.
Les oficines de farmàcia que es troben a una distància superior de 250 metres de les oficines de farmàcia més pròximes, podran reduir aquesta distància fins el límit general, sempre que la nova ubicació quede dins del seu àmbit d'influència i no les aproxime als centres sanitaris depenents de la Conselleria de Sanitat.
Les oficines de farmàcia obertes a l'empara de la normativa anterior, destinades a atendre un determinat nucli de població, únicament podran traslladar-se dins d'aquest, i hauran de guardar 500 metres respecte a les altres oficines de farmàcia tret dels casos en què el trasllat siga forçós o bé es trobe afectat per un altre trasllat o instal·lació d'una nova oficina de farmàcia, en aquest cas regiran les distàncies establides amb caràcter general.
Tancament temporal de les oficines de farmàcia
Article 31. Tancament temporal de les oficines de farmàcia
Reglamentàriament s'establiran les condicions i els requisits per a procedir al tancament temporal de les oficines de farmàcia per un termini màxim de dos anys, sempre que hi haja raons excepcionals que justifiquen aquest tancament i quede garantida l'assistència farmacèutica.
Assistència farmacèutica al públic
Article 32. Horari d'atenció al públic, serveis d'urgència i vacances de les oficines de farmàcia
L'organització de l'horari d'atenció al públic, els serveis d'urgència i les vacances de les oficines de farmàcia s'efectuarà tenint en compte les característiques poblacionals i geogràfiques.
Queda garantida a la població l'assistència farmacèutica de forma permanent.
Per a això, la Conselleria de Sanitat reglamentarà el règim de l'horari d'atenció al públic, el servei d'urgència i les vacances de les oficines de farmàcia, i caldrà tenir en compte els criteris següents:
a) La planificació s'efectuarà en funció de les característiques poblacionals i geogràfiques de les zones farmacèutiques establides per aquesta llei.
b) Les oficines de farmàcia prestaran els seus serveis en règim de llibertat i flexibilitat amb les excepcions sobre vacances, urgències i la resta de circumstàncies derivades de la naturalesa del seu servei.
c) Les disposicions que siguen adoptades en aquesta matèria tindran caràcter de mínims.
d) Fora de l'horari ordinari es garantirà l'assistència farmacèutica a través d'un servei d'urgència. Durant aquest el farmacèutic o farmacèutica estarà obligat a dispensar els medicaments i els productes sanitaris prescrits en recepta mèdica i aquells altres que, a parer del farmacèutic o farmacèutica responsable, meresquen, en aquest moment, la consideració de necessaris.
Secció segona
De les farmacioles
Article 33. Autorització de farmacioles
Per raons d'urgència, emergència, llunyania o períodes estacionals d'augment de població, es podrà autoritzar l'establiment de farmacioles en aquells municipis, entitats locals d'àmbit inferior al municipi o nuclis de població que no tinguen una oficina de farmàcia, i que es troben situats a més de dos quilòmetres de l'oficina de farmàcia més pròxima.
Article 34. Vinculació de les farmacioles
Les farmacioles estaran, necessàriament, vinculades a una oficina de farmàcia del mateix municipi o, si no n'hi ha, de la mateixa zona farmacèutica. Reglamentàriament s'establirà l'ordre de prioritats per a determinar-ne la vinculació.
Article 35. Dispensació de medicaments
La dispensació de medicaments i productes sanitaris la realitzarà un farmacèutic o farmacèutica, que serà responsable de la custòdia i conservació d'aquests, d'acord amb les condicions específiques que s'establisquen per a cada farmaciola, en l'autorització administrativa corresponent.
Article 36. Procediment d'autorització
El procediment per a l'autorització d'una farmaciola es podrà iniciar:
a) A petició dels òrgans de govern del municipi en què es trobe radicat el nucli de població on es pretenga instal·lar la farmaciola.
b) D'ofici per l'administració sanitària.
Article 37. Requisits de les farmacioles
El local, dedicat a ús exclusiu de la farmaciola, serà l'adequat per a la seua finalitat, tindrà com a mínim 30 metres quadrats de superfície; ha de diferenciar la zona dedicada a dispensació, amb accés directe, lliure i permanent a la via pública; ha de complir la normativa vigent en barreres arquitectòniques; i ha de disposar d'un cartell ben visible a l'exterior amb l'horari i els dies d'obertura, l'adreça de l'oficina de farmàcia que l'assorteix, així com el titular d'aquesta.
Article 38. Horaris
L'administració, ateses les característiques i les necessitats del nucli de població on s'instal·le la farmaciola, determinarà el període i l'horari que haurà de romandre oberta al públic. es podrà autoritzar al farmacèutic titular de l'oficina de farmàcia a què estiga vinculat, horaris partits entre l'oficina de farmàcia i la farmaciola, amb la sol·licitud prèvia, i sempre i quan es respecten les necessitats d'atenció farmacèutica de la població.
Article 39. Tancament de farmacioles
Es procedirà al tancament de la farmaciola autoritzada:
a) Quan al municipi on esta ubicada la farmaciola s'autoritze l'obertura d'una oficina de farmàcia.
b) Quan desapareguen les causes que van aconsellar l'autorització d'una farmaciola a la zona o barri d'algun municipi que ja disposa d'oficina de farmàcia.
c) A la finalització del període estacional per al qual van ser autoritzades.
Secció tercera
Dels serveis farmacèutics d'àrea de salut
Article 40. Serveis farmacèutics
1. Els serveis farmacèutics d'àrea de salut englobaran i estructuraran, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, les funcions i les activitats orientades perquè l'ús de medicaments a l'Atenció Primària siga al més racional possible, d'acord amb les directrius que establisca l'administració sanitària.
2. Podran constituir-se depòsits de medicaments als centres i establiments sanitaris públics depenents de cada àrea de salut, per a utilitzar-los dins d'aquests.
Article 41. Requisits materials i tècnics
Reglamentàriament es determinaran els requisits materials i les condicions tècniques amb què hauran de comptar els serveis farmacèutics a què fa referència l'article anterior.
Article 42. Funcions
Són funcions dels serveis farmacèutics d'àrea de salut, en el seu àmbit d'actuació:
a) La coordinació de la prestació farmacèutica.
b) Assumir la responsabilitat tècnica de l'adquisició, custòdia, conservació i subministrament de medicaments als depòsits depenents d'aquests, per a la seua aplicació dins de les estructures d'Atenció Primària del sistema públic de salut.
c) Preparar fórmules magistrals o preparats oficinals per a la seua aplicació dins de les estructures d'Atenció Primària del sistema públic de salut.
d) Establir un sistema eficaç i segur de subministrament, custòdia i correcta conservació de medicaments en els depòsits depenents d'aquests.
e) Formar part de les comissions de salut en les quals puguen ser útils els coneixements d'aquests.
f) Promoure l'elaboració, l'actualització i la difusió de la Guia farmacoterapèutica.
g) La informació sobre medicaments als professionals sanitaris.
h) L'educació sanitària sobre medicaments, adreçada a la població de la seua àrea de salut.
i) Col·laborar amb les oficines de farmàcia.
j) Avaluar la utilització de medicaments.
k) Col·laborar amb el sistema de farmacovigilància en la detecció dels efectes adversos dels medicaments.
l) Subministrament de medicaments estrangers.
m) Promoure o col·laborar en els programes que s'establisquen en relació amb l'ús racional del medicament.
n) Col·laborar amb els hospitals i serveis d'atenció especialitzada.
o) Col·laborar amb els equips d'Atenció Primària en l'elaboració i execució de programes sanitaris i en l'elaboració i seguiment de protocols de tractament.
p) Participar en els programes d'investigació i assajos clínics, que es realitzen en el seu àmbit d'actuació, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent en matèria d'assajos clínics.
Article 43. Recursos humans
1. Els serveis farmacèutics d'àrea de salut estaran per al seu funcionament, sota la responsabilitat directa d'un farmacèutic o farmacèutica, la presència i actuació professional de la qual és necessària per al desenvolupament de les funcions establides en l'article anterior.
2. S'establirà almenys un servei farmacèutic per àrea de salut. Tenint en compte el volum d'activitat professional d'aquests serveis farmacèutics, es reglamentarà la necessitat de farmacèutics o farmacèutiques addicionals.
CAPITOL II
Atenció farmacèutica hospitalària,
sociosanitària i penitenciària
Secció primera
Dels serveis de farmàcia i depòsits
de medicaments als centres hospitalaris
Article 44. Centres hospitalaris
1. L'atenció farmacèutica dels centres hospitalaris es prestarà a través dels serveis de farmàcia i dels depòsits de medicaments.
2. Serà obligatori l'establiment d'un servei de farmàcia hospitalària:
a) A tots els hospitals que disposen de 100 o més llits.
b) En aquells hospitals de menys de 100 llits que, en funció de la tipologia i el volum d'activitat assistencial, que implique una especial qualificació en la utilització de medicaments, es determinen reglamentàriament.
3. Serà obligatori l'establiment d'un depòsit de medicaments als hospitals que disposen de menys de 100 llits, sempre que, voluntàriament o per estar inclosos en el punt b de l'apartat anterior, no tinguen establit un servei de farmàcia hospitalària. El depòsit de medicaments en aquests casos haurà d'estar vinculat a un altre servei de farmàcia, o en el cas d'hospitals privats en una oficina de farmàcia establida a la mateixa zona farmacèutica.
Article 45. Funcions dels serveis de farmàcia hospitalària
1. Les funcions que desenvolupen els serveis de farmàcia hospitalària són les següents:
a) Participar en el procés multidisciplinar de selecció dels medicaments necessaris per a l'hospital, sota criteris d'eficàcia, seguretat, qualitat i economia.
b) Adquirir i subministrar els medicaments seleccionats, assumint la responsabilitat de la seua qualitat, la cobertura de les necessitats, l'emmagatzematge, el període de validesa, la conservació, la custòdia, la distribució i la dispensació.
c) Elaborar fórmules magistrals o preparats oficinals d'acord amb les normes i els controls de qualitat reglamentaris, quan raons de disponibilitat o eficiència ho facen necessari o convenient.
d) Establir un sistema racional de distribució de medicaments que garantisca la seguretat, la rapidesa i el control del procés.
e) Dispensar i controlar els medicaments d'ús hospitalari prescrits als pacients ambulatoris pels facultatius mèdics del mateix hospital o, si escau, de l'hospital de referència.
f) Establir un sistema d'informació sobre medicaments que proporcione dades objectives, així com un sistema de farmacovigilància intrahospitalari.
g) Realitzar estudis relatius a la utilització de medicaments a l'hospital.
h) Desenvolupar programes de farmacocinètica clínica.
i) Participar en els programes de garantia de qualitat assistencial de l'hospital, tot formant part de les comissions o grups de treball del centre en les quals siguen útils els seus coneixements i, preceptivament, en la de farmàcia i terapèutica.
j) Desenvolupar programes d'investigació, propis o en col·laboració amb uns altres serveis, i participar en els assajos clínics de medicaments, tot corresponent-los la custòdia i dispensació dels productes en fase d'investigació clínica, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent en matèria d'assajos clínics.
k) Realitzar activitats educatives sobre qüestions de la seua competència adreçades als pacients.
l) Desenvolupar les funcions que puguen influir en el millor ús i control dels medicaments i productes sanitaris, tot establint amb els serveis clínics corresponents els protocols d'utilització dels medicaments, quan les característiques d'aquests així ho exigisquen, així com el control terapèutic mitjançant l'accés facultatiu a la història clínica.
m) Col·laborar amb les estructures d'Atenció Primària i Especialitzada en el desenvolupament de les seues funcions.
n) Informar preceptivament, de forma periòdica, de la despesa farmacèutica als hospitals de la xarxa pública.
o) Vetlar pel compliment de la legislació sobre els estupefaents i psicòtrops o qualsevol medicament que requerisca un control especial.
2. Els serveis farmacèutics i els depòsits de medicaments dels hospitals, únicament dispensaran medicaments per a la seua aplicació en el mateix establiment i aquells altres per a tractaments extrahospitalaris que exigisquen una particular vigilància, supervisió i control de l'equip multidisciplinar d'atenció a la salut.
3. El responsable del servei de farmàcia hospitalària serà un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, i sota la seua responsabilitat es desenvoluparan les funcions establides en l'apartat 1 d'aquest article.
4. En funció del tipus de centre i del volum d'activitat que es desenvolupe en aquest, s'establirà reglamentàriament la necessitat de farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes especialistes en farmàcia hospitalària.
5. Mentre el servei de farmàcia estiga obert hi haurà la presència, almenys, d'un farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària. No obstant això, l'organització i el règim de funcionament dels serveis de farmàcia haurà de permetre la disponibilitat dels medicaments durant les 24 hores del dia.
Article 46. Depòsit de medicaments
1. Els depòsits de medicaments dels hospitals estaran sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica, sota la presència i actuació dels quals es desenvoluparan, durant el temps de funcionament del depòsit, les funcions previstes en l'apartat 3 del present article.
2. Reglamentàriament, i en funció de les característiques dels centres esmentats, es determinarà el temps mínim de funcionament dels depòsits de medicaments, sense perjudici que el règim de funcionament del centre haurà de permetre la disponibilitat dels medicaments durant les 24 hores del dia.
3. Els depòsits de medicaments hauran de desenvolupar, com a mínim, les funcions que en els epígrafs a, b, c, d, e, f, k i o de l'article anterior.
Article 47. Requisits tècnics
1. Tant els serveis de farmàcia com els depòsits de medicaments hauran de disposar d'una localització adequada i una bona comunicació interna.
2. Reglamentàriament es determinaran les diferents àrees que han de compondre'ls, així com la superfície que han d'ocupar, a fi d'exercir adequadament les funcions encomanades.
Secció segona
De l'atenció farmacèutica
en centres sociosanitaris i empreses
Article 48. Centres sociosanitaris i empreses
A l'efecte d'aquesta llei tindran la consideració de centres sociosanitaris aquells que atenguen sectors de la població tals com ancians, minusvàlids i qualssevol altres les condicions de salut dels quals requerisquen, a més de les atencions socials que els presta el centre, determinada assistència sanitària.
Aquests centres estaran obligats a establir serveis de farmàcia o depòsits de medicaments en els casos i termes que es definisquen reglamentàriament a proposta de les conselleries competents en la matèria, en funció de la capacitat de l'establiment i del tipus d'atenció mèdica o farmacològica que requerisca la població atesa, i en qualsevol cas, s'establirà obligatòriament en aquells que disposen d'almenys 100 llits.
Aquests establiments podran establir serveis de farmàcia o depòsits de medicaments en els supòsits recollits en l'apartat anterior, sempre que disposen de serveis hospitalaris, o serveis mèdics autoritzats. En cas d'establir depòsits de medicaments aquesta hauran d'estar vinculats a una oficina de farmàcia establida en la mateixa zona farmacèutica o, si es tracta de centres de caràcter públic, a un servei de farmàcia d'un altre centre preferentment del mateix sector sanitari.
Reglamentàriament es determinaran els requisits que han de complir els centres sociosanitaris de dia, per a adequar-se a allò establit per als centres en règim d'internat en la present llei, així com els que hauran de cobrir les empreses públiques o privades que per les seues dimensions o especials característiques hagen de disposar d'aquests serveis.
A l'efecte previst en els apartats anterior, els esmentats centres sociosanitaris tindran la consideració de centres hospitalaris.
Article 49. Funcions dels serveis de farmàcia dels centres sociosanitaris
Per a aconseguir l'ús racional dels medicaments, els serveis farmacèutics dels centres sociosanitaris, sota la responsabilitat d'un farmacèutic o farmacèutica, realitzaran les funcions següents:
a) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de l'adquisició, sense perjudici, si és el cas, del sistema de selecció, de la qualitat, correcta conservació, cobertura de les necessitats, custòdia, preparació de fórmules magistrals o preparats oficinals i dispensació dels medicaments necessaris per a les activitats pròpies d'aquests.
b) Establir sistemes eficaços i segurs de distribució de medicaments i productes sanitaris, prendre les mesures per a garantir-ne l'administració correcta i el compliment del tractament, custodiar i dispensar els productes en fase d'investigació clínica, degudament autoritzats pel comité ètic d'assajos clínics competent i d'acord amb el que preceptua la normativa vigent en matèria d'assajos clínics, així com vetlar pel compliment de la legislació sobre estupefaents i psicòtrops o de qualsevol altre medicament que requerisca un control especial.
c) Establir un servei d'informació de medicaments per a tot el personal sanitari. Col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància, realitzar estudis d'utilització de medicaments i activitats de farmacocinètica clínica.
d) Dur a terme activitats de promoció, prevenció de la salut i educació sanitària sobre qüestions de la seua competència dirigides al personal social i als pacients dels centres sociosanitaris.
e) Efectuar treballs d'investigació propis o en col·laboració amb altres unitats o serveis i participar en els assajos clínics amb medicaments, amb medicaments degudament autoritzats pel comité ètic d'assajos clínics competent i d'acord amb el que es preceptua en la normativa vigent en matèria d'assajos clínics.
f) Col·laborar amb les estructures d'atenció primària i especialitzada en el desenvolupament de les funcions que garantisquen l'ús racional dels medicaments.
g) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments.
h) Intervenir en els programes relacionats amb la nutrició en aquests centres.
i) Integrar-se en l'equip multidisciplinari dels centres sociosanitaris per a aconseguir una atenció integral, dirigida a millorar la qualitat de vida del pacient.
Secció tercera
De l'atenció farmacèutica en centres penitenciaris
Article 50. Centres penitenciaris
L'atenció farmacèutica en centres penitenciaris situats a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional cinquena de la Llei 25/1990, de 20 de desembre, del Medicament, es prestarà a través dels depòsits de medicaments sota la supervisió i control d'un farmacèutic o farmacèutica dels serveis farmacèutics autoritzats dels hospitals penitenciaris.
S'establiran reglamentàriament les condicions per a autoritzar-los.
CAPITOL III
Altres nivells d'atenció farmacèutica
Secció primera
De l'atenció farmacèutica veterinària
Article 51. Atenció farmacèutica veterinària
La dispensació al públic d'especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals i preparats oficinals veterinaris podran realitzar-la únicament:
a) Les oficines de farmàcia legalment establides, que a més seran les úniques autoritzades per a l'elaboració de fórmules magistrals i preparats oficinals.
b) Les entitats o agrupacions ramaderes per a l'ús exclusiu dels seus membres, autoritzats en les condicions que s'establisquen sobre la base de la realització de programes zoosanitaris i que disposen de serveis veterinaris i farmacèutics.
c) Els establiments comercials de venda al detall autoritzats en les condicions que s'establisquen, sempre que disposen de serveis farmacèutics responsables de la custòdia, subministrament i control de la utilització d'aquests medicaments.
d) Per raons d'urgència i de llunyania de les oficines de farmàcia, podrà autoritzar-se la creació de farmacioles de medicaments veterinaris en les condicions que reglamentàriament es determinen, i que hauran d'estar adscrites a la supervisió d'un farmacèutic responsable.
e) Les indústries d'alimentació animal i explotacions ramaderes podran adquirir directament les premescles medicamentoses i productes intermedis destinats a l'elaboració de pinsos medicamentosos.
Reglamentàriament s'establiran els requisits materials i humans dels establiments dedicats a la dispensació d'aquests productes, així com el procediment d'autorització.
Als establiments autoritzats per a la dispensació de productes farmacèutics per a ús veterinari se'ls aplicaran tots els criteris i exigències generals que aquesta llei estableix amb les especificacions reglamentàries corresponents.
Secció segona
De la distribució de medicaments i productes farmacèutics
Article 52. Magatzems de distribució
La distribució de medicaments als centres, serveis i establiments farmacèutics podrà dur-se a terme a través dels magatzems de distribució de productes farmacèutics.
Correspon a la Conselleria de Sanitat determinar l'horari ordinari i els serveis d'urgència que hauran de prestar els magatzems de distribució. D'aquests, en tindran informació les oficines de farmàcia a què subministren.
En tot moment, durant l'horari de funcionament del magatzem, hi haurà de romandre un farmacèutic o farmacèutica responsable.
Article 53. Requisits tècnics
Els magatzems de distribució disposaran de les instal·lacions, dependències, equipament, personal i mecanismes de control necessaris per a garantir tant la identitat i qualitat dels medicaments com un segur i eficaç emmagatzemament, conservació, custòdia i distribució d'aquests, estant en tot cas obligats a:
a) Disposar d'instal·lacions suficientment dotades de mitjans personals, materials i tècnics perquè la seua comesa es duga a terme amb plena garantia per a la salut pública.
b) Mantenir unes existències mínimes de medicaments que garantisquen la continuïtat de l'abastiment.
c) Garantir l'observança de les condicions generals o particulars de conservació dels medicaments i especialment el manteniment de la cadena de fred en tota la xarxa de distribució mitjançant procediments normalitzats.
d) Sota la direcció i coordinació de la Conselleria de Sanitat s'establirà i aplicarà un sistema d'emergència per a actuacions immediates, inclosa la retirada preventiva dels productes, en els casos en què siga detectat per les autoritats sanitàries un risc per a la salut derivat de la utilització de medicaments i productes sanitaris.
e) Complir serveis de guàrdia i prevenció de catàstrofes.
Article 54. Director tècnic
Les funcions tecnicosanitàries que desenvolupen els magatzem de distribució seran responsabilitat d'un director tècnic farmacèutic. Segons el volum de les activitats i règim d'horaris que es realitzen als centres, es preveurà la necessitat de farmacèutics adjunts o farmacèutiques adjuntes.
Reglamentàriament s'establiran els requisits tècnics i de personal que han de complir els magatzems de distribució.
TITOL III
De la informació, promoció i publicitat
dels medicaments
Article 55. Informació, promoció i publicitat dels medicaments
La Conselleria de Sanitat vetlarà perquè la informació, promoció i publicitat dels medicaments i productes sanitaris, tant si es dirigeixen als professionals de la salut com si es dirigeixen a la població en general, s'ajusten a criteris de veracitat, no induïsquen al consum i es realitzen d'acord amb la normativa bàsica en la matèria, per a la qual cosa fomentarà la xarxa integrada de centres d'informació de medicaments, coordinada per al Conselleria de Sanitat a través d'un centre autonòmic d'informació de medicaments.
Article 56. Autorització
Els missatges publicitaris d'especialitats farmacèutiques que poden ser objecte de publicitat i que es difonguen a l'àmbit de la Comunitat Valenciana seran autoritzats per la Conselleria de Sanitat. S'establirà reglamentàriament el procediment per a obtenir aquesta autorització.
Article 57. Promoció d'especialitats farmacèutiques
La Conselleria de Sanitat cuidarà que la promoció d'especialitats farmacèutiques dirigides als professionals sanitaris a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, estiga d'acord amb les dades contingudes en el registre d'especialitats farmacèutiques, siga rigorosa, ben fonamentada, objectiva i que no induïsca a error, tenint accés, a l'efecte d'inspecció, a tots els mitjans d'informació i de promoció utilitzats, ja siguen escrits, audiovisuals, informàtics o de qualsevol altra naturalesa, o en qualsevol altre suport que es poguera utilitzar, que han de tenir caràcter científic i anar dirigits exclusivament a professionals sanitaris.
Correspon a la Conselleria de Sanitat dictar les normes i exercir les actuacions pertinents que en aquest àmbit li corresponguen.
TITOL IV
De la formació continuada
Article 58. La formació continuada
La Conselleria de Sanitat en col·laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, les universitats de la Comunitat Valenciana, els col·legis oficials de farmacèutics i totes altres institucions representatives del sector, arbitrarà un sistema pel qual, mitjançant una formació continuada, es garantisca l'accés a la necessària i permanent actualització dels coneixements dels farmacèutics i farmacèutiques que permeta una servei adequat a la població.
Article 59. La formació complementària
Els col·legis oficials de farmacèutics i totes altres entitats representatives, en col·laboració amb les universitats de la Comunitat Valenciana proposarà a la Conselleria de Sanitat i a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència els cursos de formació complementària que podrien realitzar els farmacèutics i farmacèutiques, per al millor i més actualitzat exercici en l'oficina de farmàcia d'activitats tradicionalment lligades a la professió farmacèutica, així com aquelles que es considere que modernitzen i milloren l'atenció farmacèutica als ciutadans de la Comunitat.
Reglamentàriament s'arbitraran les maneres i sistemes de reconeixement dels cursos.
TITOL V
De la inspecció farmacèutica
Article 60. Inspecció farmacèutica
Correspondrà a la Conselleria de Sanitat en l'àmbit de les seues competències la realització de les inspeccions necessàries per a assegurar el compliment d'aquesta llei.
El personal farmacèutic al servei de la Conselleria de Sanitat que desenvolupe les funcions d'inspecció haurà d'estar integrat en la unitat d'avaluació sanitària i qualitat assistencial i tindrà la condició d'inspector i la consideració d'autoritat pública.
Les activitats inspectores seran dutes a terme d'acord amb el pla anual d'inspecció. Reglamentàriament s'establiran les condicions i criteris a seguir per a la concreció d'aquest pla.
Quan els serveis d'inspecció disposen d'indicis de possibles irregularitats que pogueren derivar en conductes sancionables, o en supòsits d'infracció flagrant, en aquests casos, i acreditant la seua identitat a petició dels responsables del servei de farmàcia, estaran autoritzats per a:
a) Entrar lliurement en tot centre o establiment regulat per la present llei.
b) Procedir a les proves, investigacions i exàmens necessaris per a comprovar el compliment de la normativa farmacèutica.
c) Prendre o traure mostres, per a la comprovació del compliment del que es preveu en la legislació farmacèutica.
d) Realitzar totes les activitats que siguen necessàries per al compliment de les funcions d'inspecció que desenvolupen.
Els inspectors alçaran acta amb el resultat de la inspecció, que podrà ser firmada amb el responsable del servei d'atenció farmacèutica, la firma d'aquesta últim no suposarà conformitat amb el contingut de l'acta.
En el supòsit d'observar-se presumptes infraccions, les actes d'inspecció seran trameses a l'òrgan competent, per a la instrucció dels procediments sancionadors que es deriven del resultat de la inspecció efectuada.
Article 61. Registre d'establiments i serveis sanitaris d'atenció farmacèutica
La Conselleria de Sanitat establirà un registre d'establiments i serveis sanitaris d'atenció farmacèutica que incorpore la informació necessària per a una adequada elaboració i aplicació de les polítiques sanitàries en matèria d'ordenació farmacèutica.
Títol VI
Del règim sancionador
Article 62. Infraccions
Les infraccions dels preceptes d'aquesta llei, així com la normativa que la desplegue, seran objecte de les sancions administratives corresponents, sense perjudici d'altres responsabilitats que puguen concórrer; tot això de conformitat amb el que regulen els articles següents d'aquest títol.
Article 63. Criteris de classificació
Les infraccions es classificaran com a lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de risc per a la salut, quantia del benefici eventual obtingut, grau d'intencionalitat, gravetat de l'alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència en la comissió d'infraccions.
Article 64. Classificació
Constituiran faltes administratives i seran sancionades en els termes establits en l'article següent les infraccions que a continuació es tipifiquen:
A) Infraccions lleus
Es tipifiquen com a infraccions lleus les següents:
1. No aportar les entitats o persones responsables, a les autoritats sanitàries, les dades que estiguen obligades a subministrat per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives i financeres.
2. La falta de la bibliografia de consulta mínima obligatòria.
3. No disposar, les entitats de distribució i dispensació, de les existències de medicaments adequats per a la prestació normal de les seues activitats o serveis, així com no disposar de les existències mínimes establides.
4. No disposar de les existències mínimes actualitzades de medicaments per a supòsits d'emergència o catàstrofe, en els casos que siga obligatori.
5. Dificultar l'activitat inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que la pertorbe o retarde.
6. Dispensar medicaments fora del termini de validesa de la recepta.
7. Realitzar la substitució d'una especialitat farmacèutica, en els casos que aquesta siga possible, incomplint els requisits establits a aquest efecte.
8. Realitzar publicitat de fórmules magistrals o de preparats oficinals.
9. L'incompliment del deure de col·laboració amb l'administració sanitària en la utilització, avaluació i control del medicament.
10. Incompliment dels serveis d'urgència, vacances i horaris d'atenció farmacèutica dels centres, establiments i serveis que es determinen per a l'assistència farmacèutica adequada a la població.
11. Qualsevol altra acció o omissió reprovable que haja de ser qualificada d'infracció lleu segons la normativa específica aplicable.
12. L'incompliment dels requisits, obligacions o prohibicions establits en aquesta llei i disposicions que la despleguen que, d'acord amb els criteris considerats en aquest article, meresquen la qualificació de lleus.
B) Infraccions greus
Es tipifiquen com a infraccions greus les següents:
1. La realització d'activitats farmacèutiques per persones físiques, jurídiques, centres i/o establiments que no disposen de l'autorització preceptiva.
2. El funcionament dels centres i/o establiments farmacèutics sense la presència i actuació professional del farmacèutic o farmacèutica responsable.
3. La falta de serveis de farmàcia o de depòsits de medicaments en els centres hospitalaris, sociosanitaris i penitenciaris que estiguen obligats a disposar d'ells.
4. L'incompliment de les funcions que, d'acord amb la normativa vigent, tenen encarregades els diferents centres, establiments i serveis d'assistència farmacèutica.
5. No disposar dels recursos humans i dels requisits tècnics que, d'acord amb aquesta llei i les disposicions que la despleguen, siguen necessaris per a desenvolupar les activitats pròpies dels centres, establiments i serveis d'assistència farmacèutica.
6. La negativa injustificada a dispensar medicaments o dispensar-los incomplint el que disposa la normativa vigent.
7. El cobrament d'aportacions a l'usuari del sistema nacional de salut, distintes a les establides reglamentàriament.
8. Conservar o dispensar els medicaments sense observar les condicions exigides.
9. L'elaboració de fórmules magistrals o de preparats oficinals que incomplisquen els procediments i controls de qualitat legalment establits.
10. Impedir l'actuació dels inspectors degudament acreditats, en els centres, establiments i serveis objecte d'aquesta llei.
11. La negativa a subministrar dades o facilitar informació sol·licitada per l'autoritat sanitària.
12. Incompliment reiterat dels serveis d'urgència, vacances i horaris d'atenció farmacèutica dels centres, establiments i serveis que es determinen per a l'atenció farmacèutica a la població.
13. No complir amb el deure de farmacovigilància.
14. Qualsevol acte o omissió dirigit a coartar la llibertat de l'usuari en la lliure elecció de l'oficina de farmàcia.
15. La substitució en la dispensació d'especialitats farmacèutiques en els casos que no estiga permesa.
16. Incórrer en les incompatibilitats disposades per aquesta llei.
17. Informar, promocionar o donar publicitat sobre medicaments incomplint els requisits exigits per la normativa vigent.
18. Fer de mitjancer amb ànim de lucre entre els centres de dispensació autoritzats per a això i el públic.
19. La canalització, intrusisme i competència deslleial.
20. Reincidir en la comissió d'infraccions lleus.
21. Qualsevol altra acció o omissió que ha de ser qualificada com a greu en aplicació de la seua normativa específica.
C) Infraccions molt greus
Es tipifiquen com a infraccions molt greus les següents:
1. La dispensació o distribució de productes o preparats que es presenten com a medicaments sense estar legalment reconeguts.
2. L'incompliment reiterat dels requeriments que formule l'autoritat sanitària o els seus agents.
3. Preparació o dispensació de remeis secrets.
4. Qualsevol acte o omissió dirigit a provocar o que provoque desproveïment greu de medicaments a la població.
5. Desacatament o desobediència a les autoritats sanitàries, relacionats amb l'assistència farmacèutica, sempre que aquests tinguen conseqüències greus.
6. Accedir a la titularitat o cotitularitat de més d'una oficina de farmàcia.
7. Incompliment de les mesures cautelars i definitives sobre medicaments que les autoritats sanitàries competents acorden per causa greu de salut pública.
8. La reincidència en la realització de faltes greus en els últims cinc anys.
9. Qualsevol actuació que tinga la qualificació d'infracció molt greu en la normativa específica aplicable a cada cas.
Article 65. Clausura i tancament dels establiments, centres i serveis farmacèutics
La Conselleria de Sanitat podrà acordar, sense que tinguen caràcter de sanció, la clausura i tancament dels establiments, centres i serveis que no disposen de les preceptives autoritzacions o registres o de l'actuació dels quals es derive un risc per a la salut de la població, així com la suspensió del funcionament o la prohibició de les activitats que es duguen a terme, fins que s'esmenen els defectes o es complisquen els requisits establits.
Article 66. Sancions
1. Les infraccions assenyalades en aquesta llei són sancionades de conformitat amb el que estableix l'article 64, aplicant una graduació mínima, mitjana i màxima a cada nivell d'infracció d'acord amb la negligència i intencionalitat, el grau de connivència, l'incompliment de les advertències prèvies, la xifra de negocis de l'entitat, el perjudici causat i el nombre de persones afectades, els beneficis obtinguts amb la infracció i la duració dels riscos.
a) Infraccions lleus:
Grau mínim: fins a 100.000 pessetes.
Grau mitjà: de 100.001 a 300.000 pessetes.
Grau màxim: de 300.001 a 500.000 pessetes.
b) Infraccions molt greus:
Grau mínim: de 500.0001 a 1.150.000 pessetes.
Grau mitjà: d'1.150.001 a 1.800.000 pessetes.
Grau màxim: d'1.800.001 a 2.500.000 pessetes. Aquesta quantitat podrà sobrepassar fins a cinc vegades el valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
c) Infraccions molt greus:
Grau mínim: de 2.500.001 a 35.000.000 de pessetes.
Grau mitjà: de 35.000.001 a 67.500.000 pessetes.
Grau màxim: de 67.500.001 a 100.000.000 de pessetes. Aquesta quantitat podrà sobrepassar fins a cinc vegades el valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
2. El Consell de la Generalitat és competent per a imposar les sancions establides en aquest article quan sobrepassen la quantia de 35.000.001 pessetes. S'establiran reglamentàriament els òrgans de la Conselleria de Sanitat competents per a imposar les sancions relatives a les infraccions lleus, greus i molt greus fins a 35.000.000 de pessetes.
Article 67. Prescripció
1. Les infraccions i sancions a què es refereix aquesta llei qualificades com a lleus prescriuen a l'any, les qualificades com a greus als dos anys i les qualificades com a molt greus als cinc anys. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar des del dia en què s'haja comés la infracció, i s'interromprà aquesta prescripció des de la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador. Es reprendrà el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable al presumpte infractor.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de l'endemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució mitjançant la qual s'imposa la sanció.
Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, i tornarà a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per una causa no imputable a l'infractor.
DISPOSICIO ADDICIONAL
Unica. Convenis de col·laboració
A l'efecte d'instrumentar la col·laboració entre les oficines de farmàcia i l'administració sanitària prevista en aquesta llei, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana podrà subscriure els convenis de col·laboració que considere necessaris amb les organitzacions professionals representatives del sector.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera. Tramitació de procediments
Les sol·licituds d'autorització d'obertura d'oficines de farmàcia realitzades a l'empara del Reial Decret Llei 11/1996 i de la Llei 16/1997 hauran de ser adequades pels sol·licitants conforme als requisits fixats per aquesta llei i per la normativa que la desplegue i convocatòries, si pertoca, per a la concessió de les autoritzacions.
Segona. Farmacèutics i farmacèutiques titulars al servei de la sanitat local
La titularitat d'una oficina de farmàcia no es considerarà incompatible amb l'exercici de llocs pertanyents al cos de farmacèutics titulars al servei de la sanitat local, fins que no es produïsca la reestructuració de les funcions i serveis d'aquests farmacèutics que s'hagen incorporat a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, la qual haurà de realitzar-se en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei; tot això sense perjudici del que estableix la disposició transitòria sisena de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques.
Sense menyscapte de les obligacions i drets adquirits en el seu moment pels farmacèutics o farmacèutiques titulars amb plaça en propietat a la Comunitat Valenciana, l'esmentada reestructuració donarà compliment al que disposa aquesta llei, suprimint en l'àmbit de la Comunitat Valenciana l'aplicació del Reial Decret 1.711/1980, de 31 de juliol.
Les noves funcions assignades a les places resultants de la dita reestructuració consideraran, entre altres, una atenció farmacèutica integral a la població, així com funcions de salut pública tradicionalment assignades a la seua titulació i concordants amb les necessitats de salut actuals.
Tercera. Reconeixement de titulacions
La Conselleria de Sanitat dictarà en el termini màxim d'un any la normativa adequada per al reconeixement de les titulacions que fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei han autoritzat exercir les especialitats tradicionalment vinculades a l'exercici farmacèutic.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Unica
Queden derogades, totalment o parcialment totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
El Consell de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Sanitat queden autoritzats per a dictar totes les disposicions reglamentàries que calguen per al desplegament i aplicació d'aquesta llei.
Segona
Aquesta llei entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.
València, 22 de juny de 1998
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO

linea