Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 95/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Desert de les Palmes.

(DOGV núm. 2518 de 30.05.1995) Ref. Base de dades 1283/1995

DECRET 95/1995, de 16 de maig, del Govern valencià, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Desert de les Palmes.
Mitjançant el Decret 149/89, de 16 d'octubre, del Govern valencià, es va declarar el Paratge Natural de la Comunitat Valenciana del Desert de les Palmes, a l'empara de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana.
En les dues disposicions esmentades es determina l'obligació d'elaborar un pla rector d'ús i gestió com a instrument específic per a l'ordenació i la gestió d'aquest paratge natural.
El pla rector d'ús i gestió és el document tècnic que recull les directrius generals d'ordenació i gestió dels recursos naturals i culturals i dels usos públics del paratge, per tal de donar compliment als objectius d'índole cultural, ecològica, paisatgística i biogenètica que van motivar la declaració com a paratge natural de la Comunitat Valenciana el 1989.
Per aquesta raó, d'acord amb el que disposen l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i l'article 40 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern valencià, a proposta del conseller de Medi Ambient, i prèvia deliberació del Govern valencià, en la reunió del dia 16 de maig de 1995,
DECRETE
Article únic
Aprovar definitivament el Pla Rector d'ús i Gestió del Paratge Natural del Desert de les Palmes, la normativa i la cartografia d'ordenació del qual es publiquen com a annexos d'aquest decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les edificacions existents en l'àmbit de l'espai protegit abans de l'aprovació d'aquest pla que no s'adapten a les determinacions que s'hi indiquen, quedaran fora d'ordenació i es permetran únicament obres de conservació d'aquestes.
Segona
Les edificacions o instal.lacions existents o iniciades en el moment de l'aprovació d'aquest pla que no tinguen les autoritzacions o llicències exigides per la normativa aplicable, les hauran d'obtenir adaptant-se a les determinacions que s'hi indiquen.
Si les persones interessades no sol.liciten la llicència o autorització en el termini de dos mesos des del requeriment, o si aquestes són denegades perquè el seu atorgament siga contrari a les prescripcions d'aquest pla, l'administració competent n'acordarà el tancament o la demolició, segons escaiga, d'acord amb el que disposa la normativa sectorial aplicable.
DISPOSICIó FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 16 de maig de 1995
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller de Medi Ambient,
EMèRIT BONO I MARTíNEZ
ANNEX I
Normativa
TíTOL I
Naturalesa i finalitat del pla
Article primer. Naturalesa del pla
1. Aquest pla rector d'ús i gestió (PRUG) es redacta a l'empara de l'article 5 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, per la qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana, i del que disposa l'article 5.1 del Decret 149/1989, de 16 d'octubre, del Govern valencià, pel qual es declara paratge natural de la Comunitat Valenciana el Desert de les Palmes.
2. El pla rector d'ús i gestió és un instrument administratiu d'ordenació i gestió del paratge natural, obligatori i executiu, que té per objecte protegir la integritat dels seus ecosistemes en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament ordenat de les actuals activitats tradicionals i de la utilització pública de l'espai.
Article segon. àmbit territorial
L'àmbit d'aquest pla rector d'ús i gestió s'estén a la totalitat dels terrenys compresos al Paratge Natural del Desert de les Palmes, segons es reflecteix en els annexos I i II del Decret 149/1989, de 16 d'octubre, modificat puntualment per l'acord del Govern valencià de 28 d'abril de 1992.
Article tercer. Efectes
1. Les determinacions d'aquest pla seran obligatòries i executives per a l'administració i els particulars des del moment que entren en vigor per la publicació de la seua aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 9 de la Llei 5/1988, de 24 de juny, pel qual es regulen els paratges naturals de la Comunitat Valenciana.
2. Les disposicions del planejament urbanístic que entren en contradicció amb les matèries regulades per aquest pla rector d'ús i gestió hauran de ser revisades i adaptar-se a les determinacions d'aquest. Qualsevol nova formulació del planejament urbanístic que es vulga portar a terme tindrà com a límit el que disposa aquest pla rector d'ús i gestió, i com a via, les directrius que aquest establesca.
3. Les determinacions establertes per aquest pla rector d'ús i gestió s'entendran sense perjudici de les contingudes en altres legislacions sectorials, i s'aplicaran amb caràcter bàsic i preferent a les mesures de protecció establertes en aquesta legislació sectorial, sempre que resulten més detallades i no entren en contradicció amb aquestes.
4. Els plans i les normes que s'aproven amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest pla rector d'ús i gestió hauran de respectar les limitacions d'ús imposades per aquest i, en general, adequar-se a les seues determinacions en les matèries regulades per aquest.
Article quart. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla rector d'ús i gestió entraran en vigor l'endemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i continuaran vigents amb caràcter indefinit fins que no es revise el pla rector d'ús i gestió pel fet d'haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació.
2. La revisió o modificació de les determinacions del pla rector d'ús i gestió es podrà efectuar en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han efectuat per a la seua aprovació.
TíTOL II
Normes de règim jurídic
Article cinqué. Actes subjectes a autorització o informe
Per a la realització de qualsevol actuació de les establertes en aquest pla rector d'ús i gestió en l'àmbit del parc natural caldrà disposar de l'autorització o, si escau, l'informe de la Conselleria de Medi Ambient, que hauran de ser previs i seran vinculants, a més de les previstes per altres normatives de caràcter sectorial.
Article sisé. Actes subjectes a estimació d'impacte ambiental
Amb independència dels usos i les activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental segons el règim establert en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, i el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual se n'aprova el reglament, hauran de sotmetre's a estimació d'impacte ambiental en l'àmbit del paratge natural, a més dels usos i activitats continguts en l'annex II de l'esmentat reglament, els següents:
- Obres de conservació i millora de la xarxa viària.
- Construcció de línies elèctriques en alta i baixa tensió.
- Construcció de línies de telefonia i infrastructures al servei de les telecomunicacions.
- Construcció d'infrastructures de proveïment i sanejament.
- Obres de regulació i canalització hidràulica.
- Instal.lació de depuradores i emissaris d'aigües residuals.
- Qualsevol altra obra o activitat que haja de realitzar-se en les zones de servituds o policia de llits.
- Moviments de terra distints del treball agrícola tradicional amb volum de material remogut superior a 5.000 m3 o que afecte una superfície major de 2.500 m2 o es produïsca en àrees amb un pendent superior al 15%.
- Instal.lacions recreatives de nova construcció.
- Establiment de zones d'acampada.
- Projectes d'instal.lacions ramaderes de qualsevol naturalesa.
Article seté. Règim i procediment
1. La sol.licitud de l'autorització o de l'informe, en els casos en què calga, es presentarà davant de la Conselleria de Medi Ambient, a la qual corresponen les competències d'atorgament d'aquestes sol.licituds.
2. La denegació d'autorització o l'informe desfavorable impedeixen la realització de qualsevol activitat, projecte o actuació, però el fet d'obtenir-los no eximeix ni prejutja el compliment de la resta de normativa sectorial aplicable.
Article vuité. Infraccions i sancions
Tota vulneració de les disposicions d'aquest pla rector d'ús i gestió serà sancionada d'acord amb el que disposa la legislació específica que resulte aplicable al cas.
TíTOL III
Normes generals sobre protecció de recursos
i del domini públic
Article nové. Protecció dels recursos hídrics
1. Llits i marges dels cursos d'aigua
a) Queden prohibides les obres, les construccions o les actuacions que puguen dificultar o alterar el curs de les aigües als llits dels rius, rierols, rambles i barrancs, com també als terrenys inundables durant les crescudes no ordinàries, siga quin siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys.
b) Igualment, es prohibeix l'ocupació dels cursos d'aigua no permanents com ara les rambles i els barrancs, encara que siga temporal i per construccions de caràcter no permanent.
c) Es prohibeix l'extracció d'àrids als llits i marges, llevat d'aquells casos necessaris per a les obres de condicionament d'aquests, autoritzades seguint el tràmit exposat en el paràgraf següent.
d) Qualsevol obra o activitat que haja de realitzar-se a les zones de servitud o policia dels llits en l'àmbit del paratge natural, haurà de sotmetre's, com a mínim, al tràmit d'estimació d'impacte ambiental, tal com disposa l'article 6 d'aquest pla rector d'ús i gestió.
e) En els cursos d'aigua no permanents es conservarà la vegetació natural. Això no obstant, es possibilitarà una neteja selectiva a fi d'evitar riscos d'inundació per avinguda, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
f) En tot l'àmbit del paratge, i especialment en els llits o marges dels cursos d'aigua, siguen permanents o no, queda prohibit l'abocament de tot tipus de residus sòlids i l'abocament directe sense depuració prèvia de residus líquids.
2. Aigües subterrànies
a) Es prohibeix tota classe d'activitat que siga susceptible de contaminar les aigües subterrànies.
b) La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges sols serà autoritzada quan es donen les suficients garanties, justificades mitjançant un estudi hidrogeològic, que no comporten cap risc per a la qualitat de les aigües, tant subterrànies com superficials. Es requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Captacions d'aigua
L'autorització per l'organisme competent per a la realització d'obres per a la captació d'aigües, superficials o subterrànies, requerirà l'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Vessament de líquids
a) Es prohibeix el vessament directe o indirecte als llits, embassaments i tolls d'aigües residuals sense depurar.
b) Els abocaments depurats als llits, amb independència de les característiques fisicoquímiques que tinguen, hauran de disposar de la corresponent autorització de l'organisme competent, una vegada obtingut l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article deu. Flora i vegetació
1. Tala i recol.lecció
a) Es permet la recol.lecció consuetudinària de fruits, llavors, bolets i plantes silvestres, sempre que es tinga el consentiment tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria de Medi Ambient puga establir quan la pressió derivada de la recol.lecció resulte perjudicial, per la intensitat o per altres causes, per a la flora o la fauna del paratge natural.
b) Es prohibeix la recol.lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials sense autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient. Abans de l'autorització caldrà presentar una sol.licitud en què conste: l'espècie que es recol.lectarà, ús i la destinació, la quantitat d'exemplars o el seu equivalent en pes, el període i l'àrea de recol.lecció, les parts del vegetal que es recol.lecten, etc.
c) De forma expressa es prohibeix la recollida o la manipulació dels tàxons vegetals que tots seguit s'indiquen, llevat que es faça per a estudis científics que tinguen per finalitat el coneixement dels tàxons o la potenciació de les seues poblacions; caldrà demanar l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient i l'informe previ del director-conservador:
- Centaurea dufourii. Dostal
- Cytisus villosus. Pourret
- Leucojum valentinum. Pau
d) No es podran enderrocar, talar o mutilar peus dels següents tàxons, llevat d'aquells casos en què es faça per a la millora de les formacions naturals existents, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient:
- Quercus cerrioides. Willk i Costa
- Quercus faginea. Lam
- Quercus ilex rotundifolia
- Quercus suber L.
2. Repoblació i regeneració de la coberta vegetal
a) Els projectes de repoblació i regeneració de la coberta vegetal necessitaran autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Queda prohibida la introducció en l'àrea del paratge de tàxons vegetals que no siguen autòctons d'aquests.
c) Les tasques de repoblació encaminades a la protecció del sòl en aquelles àrees amb problemes de forta erosió hauran d'utilitzar de manera prioritària espècies herbàcies i arbustives autòctones que consoliden el terreny i permeten posteriorment la implantació de formacions més desenvolupades.
Article onze. Protecció de la fauna
1. Captura d'animals
a) Amb caràcter general, es prohibeix matar, ferir o molestar intencionadament els animals, incloent-hi la presa d'ous o cries, com també alterar o destruir els seus hàbitats com ara caus o nius, amb les excepcions establertes en la legislació específiques a l'efecte.
b) La captura de qualsevol espècie animal requerirà una autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
2. Repoblació i solta d'animals
a) Es prohibeix la repoblació i la solta de qualsevol tipus d'espècie animal exòtica, entenent per aquestes tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya ni haja pertangut històricament a la fauna del paratge.
b) En relació amb les espècies autòctones, la seua repoblació i solta haurà de disposar de la corresponent autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Ordenació cinegètica
a) L'aprofitament cinegètic que s'ha de realitzar dins de l'àmbit del paratge tindrà com a finalitat última el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies. Per això, i a fi de garantir-ne la consecució, la Conselleria de Medi Ambient haurà de declarar tots els terrenys d'aprofitament cinegètic comú existents a l'interior del paratge refugi de caça.
b) L'activitat cinegètica haurà d'adaptar-se als criteris establerts en el pla d'ordenació de l'activitat cinegètica (POAC) del paratge natural, que elaborarà la Conselleria de Medi Ambient, amb l'informe previ favorable de la junta rectora. Sobre la base d'aquest POAC, els titulars dels vedats que ocupen terrenys del paratge natural elaboraran, si no n'hi han, o revisaran, si ja estan vigents, els plans tècnics d'aprofitament cinegètic (PTAC) particulars de cada vedat.
c) Els PTAC s'hauran d'elaborar o revisar en un termini inferior als 12 mesos a partir de l'aprovació del POAC
d) Els PTAC hauran de preveure en les seues directrius, sense perjudici d'altres disposicions que establisca la futura regulació sobre el contingut d'aquests, la creació de zones de reserva. Aquestes estaran vedades a tot tipus de caça, i serviran d'àrees de refugi a les espècies cinegètiques. Les zones de reserva hauran de contenir almenys el vint (20) per cent de la superfície total vedada; aquesta superfície o zona de reserva quedarà subjecta als condicionaments següents:
- Als vedats que afecten parcialment el paratge natural, l'àrea de reserva quedarà situada en l'àmbit d'aquest.
- Als vedats que ocupen àrees sotmeses a diferents graus de protecció dins del paratge natural, l'àrea de reserva quedarà integrada en l'àmbit de la zona sotmesa al règim de protecció major.
e) Aquestes zones de reserva seran senyalades adequadament amb la llegenda «Zona de reserva. Prohibida la caça» i l'establiment d'aquestes zones serà correctament anunciat a totes les parts implicades. La guarderia del paratge natural prestarà especial atenció a la vigilància i el seguiment d'aquestes zones.
f) La Conselleria de Medi Ambient podrà, per raons d'oportunitat i conveniència, declarar temporalment tancats a l'efecte cinegètic aquells àmbits susceptibles d'un deteriorament excessiu de les seues comunitats, fins la recuperació d'aquestes.
g) Amb caràcter excepcional, la Conselleria de Medi Ambient podrà autoritzar la caça fora de les limitacions establertes en aquesta normativa quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, com ara el control d'espècies que pel fet de ser massa nombroses poden perjudicar seriosament la vegetació silvestre o els cultius.
4. Tanques i closos
Es prohibeix la realització de tanques i closos de caràcter cinegètic.
5. Espècies cinegètiques
a) Per a la caça i captura d'espècies cinegètiques s'haurà d'atendre de forma genèrica el que estableixen la Llei de Caça i l'Ordre General de Vedes, i el que disposa aquest pla.
b) Es prohibeix, amb caràcter general, la repoblació i la solta d'exemplars d'espècies cinegètiques. La Conselleria de Medi Ambient podrà, això no obstant, concedir autorització en aquells casos que considere necessaris per a mantenir l'equilibri biològic de les distintes espècies.
c) Queda prohibida la introducció de qualsevol espècie, subespècie o varietat animal exòtica (entenent com a tals aquelles que no pertanyen o hagen pertangut recentment a la fauna del paratge) de cara a l'utilització cinegètica.
d) Les repoblacions, en els casos que siguen autoritzades, seran supervisades per personal de la Conselleria de Medi Ambient, i a més s'haurà d'aportar la certificació veterinària acreditativa de l'estat sanitari dels exemplars, a fi d'evitar l'entrada de malalties.
Article dotze. Protecció del sòl
1. Moviments de terra
a) La realització de qualsevol obra o activitat que comporte la realització de moviments de terra en pendents superiors al 15% o que afecten una superfície de més de 2.500 m2 o un volum superior a 5.000m3, estarà subjecta a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb l'article 6 d'aquest pla rector d'ús i gestió.
b) No tindran la consideració de moviments de terra els treballs de cultiu agrícola tradicional.
c) Es prohibeix la rompuda de terrenys amb vegetació natural per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
d) Els treballs de cultiu de terres agrícoles es faran seguint les corbes de nivell a fi d'evitar la pèrdua de sòl per erosió hídrica.
2. Conservació de la coberta vegetal
a) Es prohibeix, amb caràcter general, fer foc fora dels llocs assenyalats per fer-ho i llançar qualsevol classe d'objecte en combustió.
b) La crema de rostolls haurà de disposar de l'autorització prèvia del director-conservador, i efectuar-se amb un estricte seguiment per part de la guarderia del paratge. la Conselleria de Medi Ambient podrà establir, amb aquest fi, les dates oportunes i les condicions mínimes per fer-ho.
3. Pràctiques de conservació de sòls
Es prohibeix la destrucció de bancals i les transformacions agrícoles que impliquen l'eliminació d'aquest.
Article tretze. Protecció del paisatge
1. Publicitat exterior
a) Queda prohibida la col.locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi tant la publicitat recolzada directament sobre components naturals del territori com sobre les edificacions o qualsevol altre element.
b) Sols es permeten els símbols publicitaris i de propaganda sempre que estiguen relacionats directament amb usos i activitats econòmiques que es desenvolupen en el paratge, els quals, en tot cas, s'hauran d'adaptar a les característiques estètiques de l'entorn.
c) No tindran aquesta consideració, a l'efecte del que estableix la norma, les inscripcions o els elements relacionats amb la seguretat viària-trànsit i tots aquells institucionals relacionats amb la gestió i l'ús públic del paratge.
2. Construccions i edificacions
a) Les construccions i edificacions de nova planta, a l'igual que les que es rehabiliten, hauran d'adoptar tipologies característiques de la zona, evitant models internacionals o propis d'altres regions.
b) Queden prohibides en l'àmbit del paratge els tractaments exteriors d'edificacions amb materials o colors d'escassa integració paisatgística amb el medi natural i amb les construccions tradicionals.
3. Localització d'infrastructures
a) La localització de noves infrastructures en l'àmbit del paratge natural estarà subjecta, com a mínim, al tràmit d'estimació d'impacte ambiental, segons el que disposa l'article 6 d'aquest pla rector d'ús i gestió.
b) Els projectes per a la instal.lació d'infrastructures que inevitablement hagen de situar-se en el paratge, hauran de contenir les disposicions necessàries per a la seua integració paisatgística.
c) Queden taxativament prohibides les instal.lacions que presenten colors estridents i molt contrastats amb l'entorn, llevat d'aquelles en què siga imprescindible per raó de matèria o seguretat de la instal.lació.
Article catorze. Protecció del patrimoni cultural i antropològic
1. Tindran la consideració de béns culturals especialment protegits, amb independència de la seua localització, a més de tots els inclosos en el catàleg de monuments, en l'inventari de jaciments arqueològics i en l'inventari del patrimoni etnològic de la Comunitat Valenciana tots aquells elements que figuren en el catàleg del PGOU de Benicàssim com també els inventariats en el catàleg de punts d'interés singular d'aquest pla rector d'ús i gestió.
2. Tota actuació o modificació sobre aquests requerirà autorització de la Conselleria de Cultura, una vegada obtingut l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Les edificacions tradicionals associades a l'explotació agropecuària podran modificar l'ús principal acollint usos recreatius o educatius sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valor arquitectònics i antropològics.
4. La Conselleria de Medi Ambient, en col.laboració amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana promourà tots els programes que siguen necessaris per a la conservació del patrimoni cultural.
5. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat apareguen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, haurà de comunicar-se a la corporació municipal, la qual ordenarà la immediata paralització de l'obra o activitat a la zona afectada i ho posarà en coneixement de la Conselleria de Cultura perquè l'avalue i prenga les mesures protectores oportunes.
6. La conservació i protecció del patrimoni cultural, tant arquitectònic com arqueològic, es farà sense perjudici de la seua possible utilització en el pla d'ús públic del paratge.
Article quinze. Protecció dels camins ramaders
La Conselleria de Medi Ambient efectuarà la delimitació i el condicionament dels camins ramaders del paratge natural, i haurà de vetlar pel seu manteniment, vigilància i custòdia com a espais d'ús públic i com a espais que puguen resultar d'interés natural, destinats a fins de conservació de la naturalesa, educatius o recreatius.
TíTOL IV
Normes generals sobre la regulació d'activitats i usos
Article setze. Activitats mineres i extractives
Queden prohibides les activitats mineres i extractives en tot l'àmbit del paratge.
Article disset. Activitats agràries
1. Tipus de cultius i incompatibilitats
a) Es consideren pràctiques agrícoles compatibles amb els objectius de conservació del paratge les de tipus tradicional, tant en secà com en regadiu, en aquelles àrees on expressament queden autoritzades.
b) Es prohibeixen les pràctiques agrícoles en la modalitat d'hivernacle.
2. Tala i transformació de cultius
a) L'extracció o la tala de cultius arboris haurà de disposar de l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Queden prohibides les rompudes de noves àrees d'aprofitament agrícola.
c) Es mantindrà la forma de cultiu tradicional, evitant l'ús d'herbicides per mètodes no controlats, i molt especialment les fumigacions aèries, que puguen perjudicar la vegetació natural circumdant, segons la legislació vigent.
d) Les transformacions de cultius, inclòs el canvi de secà a regadiu, haurà de disposar necessàriament de l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient sobre les característiques de l'actuació que es vol realitzar.
3. Construccions i instal.lacions relacionades amb l'activitat agrària
a) Es permeten les construccions, les instal.lacions i els equipaments estretament vinculats a l'explotació agrària amb les especificacions que al respecte estableixen els planejaments urbanístics vigents. Per a la tramitació de la llicència urbanística d'aquests caldrà un informe previ de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació sobre la idoneïtat i necessitat d'aquest i l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
b) D'acord amb l'article 10 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Sòl No Urbanitzable, per poder construir un habitatge familiar de nova planta associat a les pràctiques agrícoles, la parcel.la on se situe haurà de tenir almenys 10.000m2 de superfície. El grau d'ocupació màxima permès serà del 2% de la superfície total de la finca.
c) Les construccions i instal.lacions vinculades a l'explotació agrària i a dotacions de servei a aquesta, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequada a la tipologia dels aprofitaments a què es destinen.
d) Les construccions agrícoles o associades a les pràctiques agrícoles hauran de guardar en tot cas una integració paisatgística amb l'entorn.
Article divuit. Aprofitament forestal i silvícola
1. Repoblacions, regeneracions i tractaments
a) Tots els treballs de repoblació i regeneració de la coberta vegetal necessitaran una autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
b) Les repoblacions es realitzaran a fi de mantenir i millorar la coberta vegetal amb independència de l'aprofitament econòmic que puga derivar-se subsidiàriament de les tasques de manteniment.
c) Els treballs de repoblació crearan o potenciaran no sols masses arbòries, sinó que tindran en compte també tant les arbustives com les pastures.
d) Els tàxons vegetals que s'hauran d'utilitzar en els treballs de repoblació seran autòctons del paratge natural.
e) Amb independència de les solucions concretes de cada àrea, es potenciarà la implantació de les següents espècies en les tasques de repoblació del paratge:
Quercus faginea
Quercus rotundifolia
Quercus suber
Pinus halepensis
Pinus pinaster
En general, totes les que caracteritzen les comunitats botàniques del paratge natural.
f) Es prohibeix expressament en les tasques de repoblació l'ús de:
Altres espècies del gènere Pinus
Espècies del gènere Cupressus
Espècies del gènere Eucalyptus
Espècies del gènere Acacia
I, en general, totes les no autòctones del paratge.
g) Sols es permetran aquells mètodes de preparació del terreny que no modifiquen de forma notable l'estructura del sòl existent, com ara l'aclotat manual, la banqueta, etc.
h) La disposició sobre el terreny dels plançons no es farà de forma regular i alineada, sinó que seguirà una pauta natural.
i) Queden prohibits els tractaments aeris de les masses forestals, llevat de casos excepcionals i amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
j) No es podrà eliminar la vegetació natural arbustiva o herbàcia existent de manera sistemàtica.
k) Tota la fusta i la llenya que s'origine en els tractaments de neteja, reservació, i, en general, qualsevol tractament silvícola, hauran de ser trets de les zones de vegetació natural, o triturades i escampades convenientment sobre el sòl per evitar potenciar el perill d'incendis i plagues.
2. Aprofitaments
a) Els aprofitaments forestals, siguen de fusta, llenya, pastures, fruits, plantes aromàtiques i medicinals, bolets i trufes, productes apícoles o altres que es generen en les superfícies forestals, siguen forests públiques o privades, han de disposar d'un pla anual d'aprofitaments, aprovat per la Conselleria de Medi Ambient.
b) La Conselleria de Medi Ambient podrà limitar qualsevol tipus d'aprofitament a les forests, públiques i privades, si resultara incompatible amb la conservació d'aquesta.
Article dinou. Activitats ramaderes
1. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació redactarà un pla d'aprofitament ramader (PAG) que establirà la càrrega ramadera que pot suportar el paratge sense menyscabament dels seus valors naturals. Aquest PAG haurà d'obtenir l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
2. Mentre no es redacte el PAG, l'activitat ramadera es considera ús compatible amb els objectius de conservació del paratge. Això no obstant, amb caràcter excepcional, la Conselleria de Medi Ambient podrà prohibir-la en les àrees en què així es determine.
3. Tindran la consideració d'instal.lacions ramaderes les destinades a la guarda i l'alimentació de la cabanya ramadera tant en la modalitat d'extensiva com d'estabulada. Tal com disposa l'article 6 d'aquest PRUG, els projectes d'instal.lacions ramaderes de qualsevol naturalesa s'hauran de sotmetre, com a mínim, a estimació d'impacte ambiental.
4. Les construccions que tinguen la condició d'instal.lacions ramaderes es localitzaran preferentment en les edificacions ja existents.
5. Les instal.lacions ramaderes s'hauran d'adaptar també a les determinacions següents:
- Hauran de disposar d'un sistema de depuració de residus i emissions.
- Hauran de complir el que especifiquen la Llei 3/1989, de 2 de maig, de la Generalitat Valenciana, d'Activitats Qualificades, sobre aquestes instal.lacions, i la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Sòl No Urbanitzable.
6. La introducció de qualsevol nova espècie ramadera haurà de disposar de l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article vint. Aprofitament cinegètic
1. L'activitat cinegètica, en l'àmbit del paratge natural, s'haurà d'adaptar als períodes i les condicions establertes en la legislació sectorial específica, com també a les determinacions contingudes en aquest pla rector d'ús i gestió.
2. Són objecte de caça, en l'àmbit del paratge natural, les espècies allistades en l'annex I del Reial Decret 1.095/89.
3. Queden prohibits, en l'àmbit del paratge natural, els procediments per a la captura d'espècies que s'allisten en l'annex III del Reial Decret 1.095/89.
4. La pràctica cinegètica es permet als vedats inclosos en l'àmbit del paratge natural durant dos (2) dies no consecutius a la setmana.
5. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podrà determinar en l'àmbit del paratge, si així ho requereix l'estat dels recursos, prohibicions o limitacions específiques , tant d'espècies abatibles com d'àrees amb regulacions especials.
6. D'igual forma, i per les mateixes raons, podrà ampliar els períodes de veda al paratge, a fi de possibilitar la recuperació d'espècies amenaçades o especialment sensibles.
7. L'aprofitament cinegètic es realitzarà tenint en compte el que disposen els articles 11.3, 11.4 i 11.5 d'aquesta normativa.
Article vint-i-u. Activitats industrials
L'activitat industrial té la consideració d'ús incompatible amb els objectius de conservació dels recursos naturals del paratge.
Article vint-i-dos. Activitats residencials en sòl no urbanitzable
1. Es prohibeix en tot l'àmbit del paratge la construcció d'edificacions residencials de nova planta en sòl classificat com a no urbanitzable, ja siguen aïllades o agrupades, llevat de les regulades en l'article 17.3, referent a activitats agràries.
2. Per a la rehabilitació i, si escau, transformació d'ús, dels béns culturals a què fa referència l'article 14.1, i d'aquelles altres edificacions que s'establisquen com d'interés arquitectònic i antropològic, el promotor haurà de demanar, amb independència d'altres llicències urbanístiques, autorització de la Conselleria de Cultura, amb l'informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient.
Article vint-i-tres. Activitats turístiques i recreatives
1. Sobre les visites i el trànsit de vehicles
a) L'accés i el trànsit pel paratge serà lliure per les carreteres i els camins. Això no obstant, la Conselleria de Medi Ambient podrà establir restriccions al trànsit de vehicles i persones en aquelles àrees que per l'especial fragilitat així ho requerisquen. Aquestes restriccions no seran efectives per als propietaris de les finques, que podran transitar lliurement per camins o pistes el traçat dels quals estiga totalment o parcialment dins del perímetre de les respectives finques.
b) El trànsit d'automòbils, motocicletes i bicicletes s'efectuarà per les carreteres i els camins existents autoritzats amb aquest fi. Es prohibeixen, amb caràcter general, els recorreguts fora d'aquests amb qualsevol tipus de vehicle de tracció mecànica.
c) Els desplaçaments per les sendes es faran exclusivament amb mitjans de transport no mecànics.
2. Sobre les construccions turístiques i recreatives
a) Tindran aquesta consideració: les adequacions naturistes i recreatives, i els albergs socials.
b) Queda prohibida l'acampada lliure en tot l'àmbit del paratge natural.
c) Per emprendre els objectius d'educació ambiental, la Conselleria de Medi Ambient podrà habilitar temporalment àrees a l'efecte.
d) Les adequacions naturístiques i recreatives, com també els miradors interpretatius i les senderes autodidàctics del paratge seran determinats per la Conselleria de Medi Ambient pel que fa a les seues característiques i la localització exacta, atenent al pla d'ús públic del paratge.
e) Les activitats de caràcter recreatiu que es realitzen en l'àmbit del paratge requeriran l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Sobre les romeries i festes religioses i populars
Les romeries i la resta de festes de caràcter religiós i popular que s'efectuen tradicionalment tindran la consideració d'activitats compatibles amb la protecció del paratge.
Article vint-i-quatre. Infrastructures i equipaments públics
1. Infrastructura viària i de transport
a) Queda prohibida l'obertura de nous camins, pistes forestals o carreteres en l'àmbit del paratge natural, llevat d'aquells casos considerats per la Conselleria de Medi Ambient com estrictament necessaris per a la prevenció i extinció d'incendis forestals.
b) Les obres destinades a la conservació i la millora de carreteres, camins o pistes forestals adoptaran les mesures oportunes per restituir el medi i minimitzar l'impacte que puga originar sobre la coberta vegetal i l'estabilitat dels talussos. Aquestes obres s'hauran de sotmetre a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb l'article 6 d'aquest pla rector d'ús i gestió.
c) Es prohibeix la construcció d'heliports. No es consideraran incloses en aquesta definició les instal.lacions aeronàutiques relacionades amb els serveis de guarderia del paratge o de prevenció i extinció d'incendis forestals.
2. Energia elèctrica i telecomunicacions
a) Les noves línies elèctriques que necessàriament hagen de traçar-se, ho faran preferentment de forma subterrània, basades en el traçat de les carreteres i els camins existents, i quedaran sotmeses, com a mínim, al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb l'article 6 d'aquest pla rector d'ús i gestió.
b) Es prohibeixen les obres d'infrastructures de telecomunicacions, tret de les relacionades amb la guarderia i la gestió del paratge i aquelles d'utilitat pública, les quals se sotmetran, igualment, a estimació d'impacte ambiental.
Article vint-i-cinc. Abocadors
1. Es prohibeix en l'àmbit del paratge natural, la instal.lació o la localització d'abocadors de residus sòlids urbans.
2. Es prohibeix la localització o instal.lació de qualsevol tipus d'abocador o dipòsit de ferralla o peces de desballestament.
3. Es prohibeix la localització d'abocadors i instal.lacions d'emmagatzematge de residus radioactius, tòxics, nuclears o de qualsevol altre tipus d'agents altament contaminants.
Article vint-i-sis. Maniobres militars
Es prohibeix la realització de tot tipus de maniobres de caràcter militar i exercicis de comandament, tret d'aquells supòsits que preveu la Llei 4/1981, d'1 de juliol, que regula els estats d'alarma, excepció i setge.
TíTOL V
Normes particulars de regulació d'usos i activitats
Secció primera
Aspectes preliminars
Article vint-i-set. Concepte
1. A l'efecte de particularitzar la normativa general establerta mitjançant aquest pla rector d'ús i gestió, s'han diferenciat, d'acord amb la problemàtica físico-territorial detectada, les següents zones en què es defineixen els usos específics més adaptats a les necessitats pròpies de protecció, conservació i millora:
- Zona de protecció especial.
- Zona de protecció comuna.
- Zona de protecció agrícola.
- Zona urbana.
2. La normativa particular té per objecte distingir una sèrie de rangs de protecció i àmbits específics d'aplicació a fi d'establir una òptima adequació de les determinacions normatives a les característiques territorials de les respectives àrees d'aplicació.
Article vint-i-vuit. Interpretació
1. Les normes particulars de regulació d'usos i activitats prevaldran sobre qualsevol altra determinació de caràcter general, i constituiran la referència bàsica per a establir quines són les activitats i els usos compatibles amb la conservació dels valors del paratge, i quins són incompatibles.
2. En tot allò no regulat en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions contingudes en les normes generals de regulació d'usos i activitats.
Secció segona
Espais subjectes a protecció especial
Article vint-i-nou. Definició general
1. S'inclouen sota aquesta definició els espais del paratge natural amb major valor ecològic, per l'acceptable grau de conservació d'aquests i l'escassa modificació de l'activitat humana. Bàsicament coincideix amb àrees forestals, majoritàriament poblades de pinastre, encara que aquest fet no impedeix la presència de restes de boscos autòctons i les etapes degradades d'aquests. àrees que coincideixen, a més, amb les de major interés faunístic per la diversitat i el nombre d'espècies presents.
2. La delimitació cartogràfica d'aquests espais sotmesos a protecció especial es reflecteix en el plànol d'ordenació.
Article trenta. Usos i activitats compatibles
1. Amb caràcter general, es consideren usos compatibles en aquestes àrees aquells que possibiliten una efectiva conservació dels recursos naturals. A més de les tasques per a la millora i la conservació d'aquests espais, mitjançant reforestacions i revegetacions, es permeten els aprofitaments primaris tradicionals no degradants, l'educació ambiental i les activitats recreatives controlades.
2. Es consideren compatibles les actuacions següents:
- Les tasques tendents a la conservació i regeneració dels ecosistemes.
- Les repoblacions forestals sempre que es realitzen amb espècies autòctones i subserials de la zona amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
- Les activitats agrícoles tradicionals, sense intensificació o rompuda de noves àrees.
- La ramaderia, segons el que estableix el PAG que amb aquest fi redacte la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
- L'activitat cinegètica, segons els plans d'aprofitament cinegètic que es redacten seguint els tràmits previstos en l'article 11.3 i les limitacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient.
- Els aprofitaments silvícoles i forestals, segons el que estableix l'article 18.2.
- Les instal.lacions de caràcter naturalístic, científic i les relacionades amb la guarderia del paratge.
- L'accés limitat de vehicles i persones per les vies i camins existents.
- les adequacions recreatives previstes per aquest pla rector d'ús i gestió.
Article trenta-u. Usos i activitats incompatibles
1. Amb caràcter general, es declaren incompatibles tots els usos i les activitats que per la seua naturalesa o intensitat poden provocar una degradació irreversible de les condicions ambientals d'aquests espais.
2. Es consideren activitats incompatibles, les següents:
- Els canvis d'ús del sòl o transformacions d'aquest que impliquen una pèrdua de la coberta vegetal.
- La transformació d'àrees de cultiu tradicionals que comporten una alteració del medi agrícola.
- La intensificació de les pràctiques ramaderes actuals.
- La localització i el traçat de noves infrastructures de comunicacions, línies elèctriques i telecomunicacions, llevat de les necessàries per a la correcta gestió del paratge i les relacionades amb l'ús públic d'aquest.
- El trànsit de tracció mecànica en camins i pistes no autoritzats per a aquest fi, llevat del relacionat amb el servei de guarderia del paratge.
- Tot tipus de pràctica esportiva.
- Les construccions, edificacions o instal.lacions de nova planta.
- Les obres de desmunt, abancalament i rebliment que puguen considerar-se moviments de terra segons l'article 12.1.
Secció tercera
Espais subjectes a protecció comuna
Article trenta-dos. Definició general
1. Es consideren espais subjectes a protecció comuna aquells àmbits que no tenen interés especial per a ser inclosos en la categoria anterior. Encara que solen contenir informacions naturals, el tret més característic és l'alteració del medi per l'acció antròpica.
2. La delimitació cartogràfica d'aquests espais sotmesos a protecció comuna està reflectida en el plànol d'ordenació.
Article trenta-tres. Usos i activitats compatibles
1. Amb caràcter general, les actuacions que es realitzen sobre aquestes àrees han d'orientar-se cap a la millora de la coberta vegetal, actualment en procés d'autorregeneració després dels incendis, i la localització de la major part de les infrastructures per a ús públic de l'espai.
2. Es consideren compatibles les actuacions següents:
- Les tasques de millora i conservació de la coberta vegetal.
- Les repoblacions forestals, segons el que estableix l'article 18.
- Les activitats agrícoles tradicionals, sense intensificació o rompuda de noves àrees, ni alteració del medi agrícola.
- Les instal.lacions de caràcter naturalístic, científic, turístic i recreatiu i les de guarderia del paratge.
- L'accés lliure per carreteres, pistes o camins autoritzats.
- Les infrastructures de qualsevol tipus que ineludiblement hagen d'establir-se per raó de la utilitat i l'interés públic que tinguen.
- Els usos que es realitzen a l'entrada en vigor d'aquest pla rector d'ús i gestió, en edificacions existents.
- Les pràctiques esportives, amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
Article trenta-quatre. Usos i activitats incompatibles
Es consideren usos incompatibles els següents:
- Els aprofitaments ramaders o les instal.lacions d'aquests.
- L'activitat cinegètica
- Les obres de desmunt, abancalament i rebliment que puguen considerar-se moviments de terra segons l'article 12.1.
- Les construccions residencials de nova planta, llevat de les associades a l'explotació agrícola, d'acord amb el que estableix l'article 17.3.
- El trànsit de tracció mecànica en camins i pistes no autoritzats per a aquest fi, llevat del relacionat amb el servei de guarderia del paratge.
- La transformació d'àrees de cultiu tradicionals que comporten una alteració del medi agrícola.
Secció quarta
Espais subjectes a protecció agrícola
Article trenta-cinc. Definició general
1. Tenen la qualificació d'àrees de protecció agrícola les que presenten un aprofitament agrícola amb tècniques i mètodes tradicionals, ja siguen de secà o de regadiu en petites hortes.
2. Les àrees de cultius tradicionals ocupen amplis sectors del paratge natural, que estan reflectits cartogràficament en el plànol d'ordenació.
Article trenta-sis. Usos i activitats compatibles
1. Es consideren compatibles amb els objectius de conservació del paratge, els aprofitaments agrícoles tradicionals en secà, ja siguen de cultius herbacis, plantes farratgeres o cultius arboris.
2. També es consideren compatibles les activitats següents:
- La transformació d'àrees de secà a regadiu amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
- La implantació de nous cultius i aprofitaments: plantes aromàtiques, de pastura, etc., amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
- Les activitats ramaderes, tant extensives com en règim d'estabulació, segons el que estableix el PAG que elabore la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
- L'activitat cinegètica, segons els plans d'aprofitament cinegètic que es redacten seguint els tràmits previstos en l'article 13.3, i les limitacions que puga establir la Conselleria de Medi Ambient.
- Els usos recreatius i residencials en edificacions existents.
- Les obres d'infrastructura necessàries per al normal exercici de les activitats agrícoles i ramaderes i les previstes en aquest pla rector d'ús i gestió.
- Les adequacions naturalístiques i recreatives.
- La investigació científica i l'educació ambiental.
- La recuperació de la vegetació natural mitjançant la regeneració.
Article trenta-set. Usos i activitats incompatibles
1. Són incompatibles en aquestes àrees tots els usos i activitats que generen un deteriorament del caràcter agrari d'aquests espais i la pèrdua de la coberta edafo-vegetal d'aquests.
2. Es qualifiquen com incompatibles els usos i activitats següents:
- Les construccions residencials no associades a l'explotació.
- La tala de cultius arboris, llevat d'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient segons el que estableix l'article 17.2.
- La demolició de bancals o les transformacions agrícoles que comporten la destrucció d'aquests.
Secció cinquena
Zona urbana
Article trenta-vuit. Definició general
Tindran la consideració de zona urbana els terrenys classificats com a sòl urbà pel planejament municipal vigent. Per tant tindrà aquesta consideració la urbanització del refugi.
Article trenta-nou. Usos i activitats compatibles
1. Els usos i activitats compatibles en aquesta àrea urbana serà residencial i el d'equipament.
2. S'estableix com a tipologia única la de l'habitatge unifamiliar aïllat, amb un màxim d'una planta baixa i una planta alta.
3. La resta de condicions urbanístiques s'acomodarà al que disposen les normes particulars del PGOU dels municipis del seu àmbit territorial.
Article quaranta. Usos i activitats incompatibles
Es consideren incompatibles totes les activitats que directament o indirectament poden ser focus emissors d'agents contaminants.
TíTOL VI
Normes generals de gestió del paratge natural
Secció primera
Normes relatives a l'administració i gestió
Article quaranta-u. Administració i gestió
1. L'administració i gestió del Paratge Natural del Desert de les Palmes correspon a la Conselleria de Medi Ambient, i la junta rectora del paratge actuarà com a col.laboradora i assessora en la gestió.
2. L'exercici de les funcions a què fa referència aquest article es farà sense perjudici de les competències que corresponguen a l'administració de l'estat.
Article quaranta-dos. Junta rectora
1. Composició de la Junta rectora.
Són membres de la junta rectora:
- El director-conservador del paratge, el qual actuarà com a secretari de la junta.
- Un representant de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
- Un representant de la Conselleria de Cultura.
- Un representant de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme .
- Un representant de la Conselleria de Medi Ambient.
- Un representant de la Diputació de Castelló.
- Un representant de cadascun dels ajuntaments de Benicàssim, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana i la Pobla Tornesa.
- Un representant de les universitats valencianes.
- Un representant de la Comunitat dels Carmelites Descalços i un representant de la resta de propietaris de terrenys de la zona.
- Un representant dels interessos agrícoles i un representant dels interessos ramaders, designats per les associacions agràries amb major representació a la zona.
- Un representant d'associacions vinculades a la conservació i la defensa de la natura.
2. Modificació de la junta rectora
Es faculta el conseller de Medi Ambient per modificar la composició de la junta rectora quan resulte necessari per al millor funcionament o representativitat d'aquesta.
3. El president de la junta rectora
El Consell de la Generalitat Valenciana nomenarà un president entre els membres de la junta rectora, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Les funcions de la junta rectora són les d'assessorament i consulta per a l'adopció de les decisions següents:
a) Aprovació del pressupost de gestió del paratge natural.
b) Aprovació del programa de gestió.
c) Emissió dels informes preceptius per als quals es preveja expressament la participació.
d) Emissió dels informes que se li sol.liciten.
e) Proposta d'actuacions i iniciatives tendents a la consecució dels fins del paratge natural, incloent-hi els de difusió i informació dels seus valors, com també programes de formació i educació ambiental.
f) Aprovació d'una memòria anual d'activitats i resultats, on es proposen les mesures necessàries per a millorar la gestió.
Article quaranta-tres. El director-conservador
1. Per a facilitar l'administració i gestió del paratge, el conseller de Medi Ambient designarà un director-conservador, dependent de la Direcció General de Conservació del Medi Natural. El nomenament recaurà en un tècnic amb titulació universitària superior.
2. Les funcions del director-conservador són:
a) Elaboració i proposta dels pressupostos i programes de gestió.
b) Emissió d'informes exigits per la llei o els instruments d'ordenació.
c) Adopció de les decisions relatives a la gestió del paratge natural que no s'hagen reservat expressament a altres òrgans.
Secció segona
Normes relatives a la investigació
Article quaranta-quatre. Sobre les autoritzacions
1. Tota investigació sobre el paratge natural realitzada per persones o entitats públiques o privades alienes a la Conselleria de Medi Ambient, haurà de ser autoritzada per aquesta. L'autorització per a la realització del projecte d'investigació correspon a la Direcció General de Conservació del Medi Natural, la qual establirà els criteris i les normes adequades per a l'execució i el control d'aquesta. Aquesta autorització no eximirà de l'autorització que s'ha de sol.licitar als propietaris dels terrenys on es realitzen els treballs de camp.
2. Per a concedir l'autorització, el promotor haurà de presentar prèviament una sol.licitud amb el projecte d'investigació degudament raonat, en el qual caldrà indicar de forma expressa:
- La finalitat, els objectius ordenats en el temps, les tècniques i els mètodes que s'utilitzaran i el pla de treball.
- El grau d'afecció o deteriorament que pot produir-se en el medi i les mesures correctores que s'utilitzaran.
- Les fonts de finançament.
- La composició i l'experiència de l'equip de treball, la persona responsable i el centre on es farà la investigació. Caldrà la cooperació d'almenys un doctor especialista en la matèria que s'investiga.
- Acceptació expressa de complir totes les normes que s'establisquen per a l'execució i el control del desenvolupament de les activitats.
3. En un termini no superior a 45 dies des de la recepció de la sol.licitud, haurà d'autoritzar-se o no la investigació proposada i, si escau, les modificacions que s'han d'introduir en el projecte pel que fa a tècniques o mètodes, amb l'únic objecte d'impedir el deteriorament dels recursos del paratge natural.
4. L'autorització d'investigació podrà ser revocada, prèvia comunicació a la persona interessada, si es constata un manifest incompliment de les normes o limitacions establertes en l'atorgament.
5. Els treballs que porten a terme es realitzaran sota la supervisió del director-conservador o del tècnic de la Direcció General de Conservació del Medi Natural designat a l'efecte. S'informarà el director-conservador o el tècnic de la Direcció General de l'inici i el final dels treballs de camp i de qualsevol anomalia que puga tenir repercussió en el bon funcionament de les poblacions o dels ecosistemes del paratge natural o de l'entorn immediat d'aquest.
Article quaranta-cinc. Sobre la documentació
1. Els investigadors hauran de lliurar a la Conselleria de Medi Ambient un informe anual sobre el desenvolupament de l'activitat, i també facilitaran, a petició del director-conservador o del tècnic coordinador, informació sobre els resultats que es tinguen en cada moment de la investigació.
2. En acabar els treballs d'investigació, els investigadors hauran de lliurar a la Conselleria de Medi Ambient una còpia de l'informe final per tal de fomentar la creació d'un fons documental i bibliogràfic de treballs relacionats amb el paratge natural.
Article quaranta-sis. Sobre la difusió dels valors del paratge
1. La Conselleria de Medi Ambient habilitarà a l'interior del paratge natural les dependències necessàries per a localitzar una biblioteca amb totes les publicacions i les investigacions relacionades amb el paratge natural, que servirà de consulta a altres investigadors i al públic en general.
2. La Conselleria de Medi Ambient prendrà les mesures necessàries per possibilitar el coneixement dels recursos naturals del paratge a fi d'aconseguir una millor utilització i gestió d'aquests.
Secció tercera
Normes relatives a l'ús públic i a l'educació ambiental
Article quaranta-set. Sobre l'ús
1. En un termini inferior a 2 anys des de l'aprovació d'aquest pla rector d'ús i gestió, s'elaborarà un pla d'ús públic del paratge, en el qual s'establirà la capacitat d'acollida de cada zona del paratge i les condicions concretes de compatibilitat entre usos i sòl, i se regularan sobre la base d'aquests criteris l'afluència i el trànsit de visitants i les distintes activitats recreatives, esportives, didàctiques i naturalístiques.
2. La visita i el desplaçament pel paratge natural serà lliure i gratuïta per les carreteres, camins i pistes, sense altres limitacions que les que puga imposar en l'espai o en el temps la Conselleria de Medi Ambient per preservar els valors naturals del paratge. Aquestes limitacions no seran efectives per als propietaris de les finques, que podran transitar lliurement per camins i pistes el traçat dels quals estiga totalment o parcialment dins del perímetre de les seues finques.
3. Els visitants del paratge natural observaran estrictament durant la seua estada totes les directrius i les recomanacions que els faça la Conselleria de Medi Ambient o el personal al servei d'aquesta.
4. En qualsevol cas, els visitants hauran de tenir una conducta respectuosa amb el medi ambient:
- Transitaran pels camins, carreteres o sendes autoritzats, i s'abstindran d'efectuar recorreguts camp a través.
- Els desplaçaments es faran complint les limitacions que segons la via s'establisquen a determinats mitjans de transport.
- Els visitants no molestaran els animals ni intentaran capturar-los.
- Els visitants no recol.lectaran cap espècie vegetal, ni viva ni morta.
- Amb caràcter general, es prohibeix fer foc, llevat de les àrees recreatives de les Santes i la Magdalena, en els termes autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient.
- Es prohibeix tirar papers, plàstics o qualsevol tipus de residu al sòl; amb aquest fi caldrà utilitzar els contenidors distribuïts pel paratge.
- Els visitants utilitzaran els aparcaments habilitats al paratge natural per a l'estacionament dels vehicles, i s'abstindran d'aparcar fora de les vies rodades.
Article quaranta-vuit. Sobre l'ús didàctic
1. L'ús didàctic constitueix un dels objectius principals del paratge natural.
2. La visita didàctica i individualitzada al paratge natural serà lliure i gratuïta; l'única limitació que tindrà serà les restriccions de pas que es poden establir en determinats espais i períodes. La Conselleria de Medi Ambient promourà aquest tipus de visites mitjançant el centre d'interpretació i el disseny d'itineraris autodidàctics.
3. Per a la visita de grups organitzats, escolars o no, caldrà sol.licitar l'autorització prèvia a la Conselleria de Medi Ambient a fi de no col.lapsar la normal realització del servei i de dissenyar un programa amb un contingut concorde amb les característiques i el nivell dels visitants.
Article quaranta-nou. Sobre les activitats esportives
1. Es permet la realització de pràctiques esportives que es realitzen de forma individualitzada sobre les vies de lliure accés, sense més requisits que els exigits en l'article 47.
2. Qualsevol activitat esportiva que requerisca la instal.lació de mitjans artificials, fins i tot provisionals, al paratge natural, necessitarà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, a més de la dels propietaris afectats.
3. En tots els casos queden prohibides les pràctiques esportives individualitzades amb vehicles de motor fora de carreteres asfaltades.
4. La realització de qualsevol tipus de competició esportiva dins del paratge natural requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient, la qual podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals del paratge.
En la sol.licitud d'autorització caldrà especificar les característiques de l'activitat, les dates, les mesures de seguretat previstes, les limitacions específiques per a la conservació i preservació dels recursos naturals, l'habilitació d'àrees de localització d'espectadors, etc.
5. Es prohibeix la realització de qualsevol tipus de competició esportiva amb vehicle de motor fora del tram comprés entre l'ermitori de la Magdalena i la urbanització el Refugi de la carretera asfaltada de la xarxa local CS-V-8001 (ermitori de la Magdalena-Benicàssim) .
6. Queda prohibit l'establiment de finals d'etapa de competicions ciclistes en l'àmbit del paratge natural.
7. Es permet la realització de recorreguts a cavall sobre pistes, camins i sendes existents al paratge natural. La presència de grups formats per més de 10 genets requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
8. La Conselleria de Medi Ambient es reserva el dret de revocar les autoritzacions concedides si així ho aconsella l'interés per la conservació del paratge.

linea
Mapa web