diari

ORDRE de 30 de març 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola.

(DOGV núm. 2518 de 30.05.1995) Ref. Base de dades 1285/1995

ORDRE de 30 de març 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola.
La serra de Mariola, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, constitueix un enclavament de gran bellesa paisatgística. És el resultat d'una intensa activitat tectònica que ha modelat un massís de petits altiplans separats entre ells per barrancs de forts pendents.
Formant part de les serres bètiques, s'orienta de sud-oest a nord-oest, entre els 700 metres d'altitud a les cotes més baixes i els 1.390 m del cim Montcabrer.
Litològicament, hi predominen les roques calcàries, i presenta un important aqüífer de tipus càrstic. Pel que fa a la xarxa hidrogràfica superficial, està solcada per barrancs de règim estacional que, juntament amb les nombroses fonts existents, donen lloc al naixement dels rius Barxell (que després es denominarà Serpis), Agres i Vinalopó.
A pesar de la secular activitat transformadora de l'home i a la intensa degradació produïda per incendis recents, la coberta vegetal encara presenta interessants restes dels boscos que abans cobrien el nostre territori, amb espècies cada vegada més escasses com són les carrasques, els teixos, els aurons, els freixes, els roures...
Entre la fauna de la serra de Mariola, amenaçada per la progressiva antropització dels ecosistemes, hi ha nombroses espècies protegides d'alt valor ecològic, com ara les rapinyaires àguila reial o daurada, l'àguila de panxa blanca o cuabarrada, el falcó peregrí, l'esparver i el duc o brúfol. També la mastofauna i herpetofauna presenten espècies autòctones representatives del bosc i el matollar mediterranis.
A l'interior de la serra també hi ha valuoses restes arqueològiques que abasten des del paleolític mitjà fins a l'edat de bronze, i també hi ha restes ibèriques. A més, hi ha importants restes arquitectòniques, com les neveres del pic Comptador i els castells de Cocentaina i Agres, entre altres.
Els nombrosos incendis, el procés urbanitzador i l'ús recreatiu desordenat són greus problemes que afecten la serra de Mariola i requereixen l'adopció de mesures urgents.
La Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, ha configurat un nou instrument d'ordenació territorial amb els plans d'ordenació dels recursos naturals.
La Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm 2423, de 09.01.95) recull també aquest instrument planificador, i en regula els objectius, contingut, efectes i tramitació.
Aquests plans es configuren com a instruments flexibles que permetran, amb divers nivell de densitat, un tractament prioritari i integral en determinades zones per a la conservació i recuperació dels recursos, els espais naturals i les espècies que cal protegir.
La Llei 4/1989 confereix a les administracions públiques competents l'aprovació dels plans d'ordenació dels recursos naturals, per la qual cosa ofereix a les comunitats autònomes un important instrument per a la implementació de les seues polítiques territorials.
La Llei 11/1994, en els articles 28, 33 i 36, assenyala els tràmits de la seua aprovació, i que aquesta es produirà mitjançant un decret del Govern Valencià.
La Conselleria de Medi Ambient ha elaborat un document base del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola. En conseqüència, a la vista de l'elevat interès ecològic, biològic i paisatgístic d'aquest espai natural, en exercici de les competències que la Constitució i l'Estatut d'Autonomia atribueixen a la Generalitat Valenciana, i d'acord amb el que disposa l'article 4 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, escau iniciar l'expedient per a l'elaboració i l'aprovació del pla d'ordenació dels recursos naturals de la zona descrita. Amb aquest fi,
ORDENE:
Article primer
S'acorda iniciar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola, delimitat territorialment en l'annex I d'aquesta ordre, el qual tindrà ple efecte jurídic a partir de l'endemà de la publicació en el DOGV.
Article segon
En virtut del que disposa l'article 28 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, fins que no s'aprove aquest pla, no s'hi podran fer actes que comporten una transformació sensible de la realitat física i biològica que puguen arribar a fer impossible o a dificultar de forma important la consecució dels objectius del pla.
Tampoc no es podrà atorgar cap autorització, llicència o concessió que habilite per a la realització d'actes de transformació de la realitat física o biològica sense l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. Aquest informe haurà de ser emès en el termini màxim de noranta dies.
Article tercer
Es faculta la Direcció General de Conservació del Medi Natural perquè realitze els tràmits tendents a l'aprovació del pla d'ordenació dels recursos naturals a la zona delimitada en l'annex I adjunt a aquesta ordre.
València, 30 de març de 1995
El conseller de Medi Ambient,
EMÉRIT BONO I MARTíNEZ

linea