Conselleria de Territori i Habitatge. RESOLUCIÓ de 19 de gener de 2007 de la Secretària Autonòmica de Territori i Medi Ambient, per què s'ordena la publicació de determinades declaracións d'impacte ambiental, corresponent als municipis de Denia, Algemesí, Domeño, Quart de Poblet, Tuéjar, Vinaròs. [2007/1061]
(DOGV núm. 5440 de 31.01.2007) Ref. Base de dades 1351/2007
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 01.02.2007 Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge Grup temàtic: Impacte ambiental Descriptors: Temàtics: impacte ambiental Descriptors toponímics: Dénia, Algemesí, Domeño, Quart de Poblet, Tuéjar, Vinaròs
Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental i del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de l'anterior decret, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracións d'impacte ambiental
Seguint aquesta línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3 març, de la Generalitat Valenciana d'Impacte Ambiental, i del seu Reglament, aprovat per Decret 162/1990, respectivament, establixen l'obligatorietat de fer públiques les declaracions d'impacte ambiental, i en particular, de publicar estes declaracións en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
En virtut d'això
HE RESOLT
Article únic
Publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana les declaracións d'impacte ambiental corresponent a l'expedients 242/02-AIA Denia, 082/03-AIA Algemesí, 268/04-AIA Domeño, 178/05-AIA Quart de Poblet, 354/03-AIA Tuéjar, i 201/04-AIA Vinaròs, que segons el Reglament aprovat per Decret 162/1990 estableix l'obligatorietat de publicar-les.
València, 19 de gener de 2007.- La secretaria autonòmica de Territori i Medi Ambient: Cristina Serrano Mateo.
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 242/02-AIA
Títol: LSMT a 20 kV des de CT Parc de Dénia fins A CT Nou Florida
Promotor: Iberdrola Distribución Eléctrica, SAU
Autoritat substantiva: Conselleria d'Infraestructures i Transports
Localització: Partida de les Rotes. Terme municipal de Dénia
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació prevista
L'objecte del projecte és millorar i ampliar la xarxa subterrània de mitjana tensió, per a subministrar un servei regular, considerant les previsions d'expansió del territori afecte l'esmentada instal·lació.
La línia té una longitud de 900 m i discorre en la major part d'aquesta, paral·lela a la carretera CV-736, i altres carretera adjacents, dins del Parc Natural del Montgó.
2. Alternatives
S'han estudiat diferents alternatives pel que fa a la possibilitat de realitzar el traçat aeri o subterrani, optant per la línia subterrània pel seu menor impacte paisatgístic.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
En data 20 de juny de 2002 la Direcció Territorial d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient va remetre el document tècnic i l'estudi d'impacte ambiental corresponents al projecte de la LSMT a 20 kV des de CT Parc de Dénia fins A CT Nou Florida.
L'estudi d'impacte ambiental, com a part integrant del projecte de LSMT a 20 kV des de CT Parc de Dénia fins A CT Nuevo Florida, ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anunci publicat en el BOP núm. 174 de data 30 de juliol de 2004, i no s'hi han presentat al·legacions.
2. Peticions d'informes sectorials i documentació complementària
En data 24 de juliol de 2002 es va efectuar consulta als organismes següents:
- Servei de Conservació i Gestió de la Biodiversitat.
- Direcció General de Patrimoni Artístic.
- Servei de Planificació i Ordenació Sostenible del Medi.
- Servei de Parcs Naturals.
- Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant.
- Ajuntament de Dénia.
Informes sectorials
Es passa a continuació a fer un breu resum de la informació obtinguda dels informes que s'assenyalaven en el punt anterior.
- En l'informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant, rebut en data 21 de novembre de 2002, s'informa que:
El traçat discorre per l'àmbit del PORN del PN del Montgó i afecta terrenys qualificats com a zona d'ús urbà. Per la qual cosa es considera que no hi ha incidències que s'hi hagen de ressaltar, en ser un ús compatible amb l'ordenació d'aquest parc.
També s'hi afigen les recomanacions següents:
1. Les terres sobrants de l'execució de la rasa de la línia trifàsica de MT, es gestionaran, si és possible, de manera que prioritze la valoració d'aquestes-sempre que es consideren inertes i adequades- en obres de restauració, condicionament i rebliment, enfront de l'abocament en instal·lació d'eliminació autoritzada.
2. En el cas de produir residus perillosos (per exemple, olis usats de maquinària), es gestionaran amb un gestor de residus perillosos autoritzat.
- En l'informe rebut en data 3 d'octubre de 2002 de la Direcció Territorial de la Conselleria de Cultura i Educació d'Alacant, s'afirma que:
En relació amb l'assumpte referenciat, i després de realitzar una primera anàlisi de la documentació presentada, s'ha detectat carència de l'apartat 3.7 Incidències sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic existent en l'àmbit de l'actuació, la qual cosa impossibilita que per la Unitat d'Inspecció de Patrimoni d'aquesta Direcció Territorial s'evacue el corresponent informe.
- En l'informe del Servei de Conservació i Gestió de la Biodiversitat, rebut el 12 d'agost de 2002, es diu que:
Es tracta d'una estesa subterrània d'uns 900 m de longitud que s'ha d'instal·lar en la partida de les Rotes, terme municipal de Dénia. Si bé l'estudi d'impacte ambiental presentat justifica la seua tramitació per situar la zona d'afecció dins del parc natural del Montgó, el plànol acompanyant situa l'àrea afectada en les proximitats de la carretera Dénia-Xàbia i en un entorn completament urbà. Tampoc afecta cap microreserva de flora. Atés aquestes circumstàncies, que l'estesa discorrerà baix terra i l'escassa longitud d'aquesta, aquest servei no té res a informar respecte d'això.
Afeccions legals
Segons els informes rebuts, l'estudi d'impacte ambiental i de les investigacions realitzades, cal assenyalar que existeix, per part de les obres projectades, afecció al parc natural del Montgó.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important per l'actuació
Encara que el projecte que es pretén dur a terme es troba dins del parc natural del Montgó, tant la vegetació com la fauna es veuran mínimament afectats a causa de l'escassa magnitud de l'actuació.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
Els únics impactes que es poden produir seran durant la fase d'execució de l'obra, durant els quals es produirà una ocupació temporal del sòl que pot afectar la vegetació adjacent, i un impacte sobre la qualitat de l'aire per emissions de pols i soroll a l'atmosfera.
Durant la fase de funcionament no hi haurà impactes rellevants, en discórrer el traçat de la línia per zones ja asfaltades.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
L'estudi d'impacte ambiental ha previst com a mesura correctora més important, la reposició de la vegetació afectada en realitzar la rasa, com també la seua vigilància per a comprovar si s'ha reposat de manera adequada.
Consideracions jurídiques
El projecte examinat queda tipificat en l'article 63, apartat g) de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana.
L'expedient ha observat els tràmits prevists en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el Projecte de LSMT a 20 kV d'interconnexió entre el CT-ID Canonge Alcover, 9 i el CTC Aj. estació de bombament, promogut per Iberdrola, sempre que aquest es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i amb els condicionants establits en l'apartat segon.
Segon
Com a condicions addicionals a complir s'estableixen les següents:
1. Si durant l'execució de les obres es produeix qualsevol troballa arqueològica, el fet s'haurà d'informar a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de manera immediata, i s'adoptaran les mesures pertinents per a la protecció i conservació d'aquesta, de conformitat amb allò que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
Així mateix, prèviament a l'aprovació definitiva del projecte, es requerirà que s'informe favorablement aquest per part de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, en informe preceptiu emés pel mencionat organisme, en compliment de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.
2. Es tindran en compte les següents recomanacions donades per la Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant:
- Les terres sobrants de l'execució de la rasa de la línia trifàsica de MT, es gestionaran, si és possible, de manera que prioritze la valoració d'aquestes -sempre que es consideren inertes i adequades- en obres de restauració, condicionament i rebliment, enfront de l'abocament en instal·lació d'eliminació autoritzada.
- En el cas de produir residus perillosos (per exemple, olis usats de maquinària), es gestionaran amb un gestor de residus perillosos autoritzat.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 27 d'octubre de 2005. - La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 82/03-AIA
Títol: Legalització i ampliació d'explotació avícola
Promotor: Avícola Girbes SAT núm. 6.938
Autoritat substantiva: Ajuntament d'Algemesí (València)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a la legalització i ampliació de granja avícola
Localització: Partida Cotes, polígon 49, parcel·les 276, 277, 278, 279, 309, 344, 365 i 366, del terme municipal d'Algemesí (València)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la legalització i ampliació de l'explotació avícola, les característiques de la qual, segons la documentació aportada, són:
L'activitat de gallines ponedores, es dedica a la producció d'ous per a consum.
La granja està constituïda per dues naus, de 1.297 m² i 1.188 m² respectivament, de dues plantes, i un edifici de dues plantes, de 150 m² annex a una de les naus. L'ampliació consisteix en la construcció d'una tercera nau, de 1564 m² (en l'autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial s'indica que la superfície que s'ha de construir correspon a 650 m²), de dues plantes, de manera que puga albergar la totalitat de les aus de l'explotació, una vegada adequada la superfície mínima per gallina a l'exigida en el Reial decret 3/2002, d'11 de gener, pel qual s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, augmentat a més la capacitat de l'explotació en 8.200 aus, per la qual cosa la capacitat total de l'explotació és de 66.200 gallines. Les gallines es disposaran en 5 fileres de gàbies i 3 pisos d'alçària cadascuna, amb una capacitat de 5 aus/gàbia.
La gallinassa s'acumula en cintes transportadores sota les gàbies, des de les quals es desplaça automàticament cap a l'exterior de la nau, i queda emmagatzemada en un recinte tancat destinat a aquest efecte, amb mur i solera de formigó preparat per a l'emmagatzemament de la gallinassa extreta que posteriorment és carregada i transportada per a la utilització d'aquesta com a adob orgànic en camps de cultiu. S'estima una producció diària de gallinassa de 9,9 t, amb una humitat que arriba al 65%.
Es disposarà de ventilació forçada d'escombratge lateral.
El subministrament d'aigua potable prové de pou propi en l'explotació (no s'hi aporta justificació legal de l'autorització d'aprofitament de les esmentades aigües).
La desinfecció de la instal·lació es realitza diàriament, a més de realitzar una neteja anual consistent en l'aplicació de solucions germicides d'ampli espectre.
Els cadàvers són retirats per una empresa gestora autoritzada a aquest efecte (no s'aporta document que justifique aquesta retirada).
El nucli de població es localitza a 6 km de l'explotació.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
El projecte d'activitat, expedient municipal és remés per la Comissió de Qualificació d'Activitats en data 3 de març de 2003.
L'estudi d'impacte ambiental és remés en data 22 d'abril de 2005.
La informació pública s'ha realitzat en el BOP núm. 164, de 13 de juliol de 2005, com també als veïns confrontants a l'activitat, amb la presentació d'una al·legació.
2. Resum d'al·legacions
L'al·legació presentada per veí confrontant a l'activitat, indica que la nau que s'ha de construir: Suposarà un agreujant a la situació actual, caracteritzada per l'acumulació de residus orgànics que en nombroses ocasions són depositats en les finques confrontants, amb els inconvenients que això comporta, a causa de la proliferació de rates i gavines. (...) Hauria d'acreditar-se quin sistema s'emprarà en l'eliminació de residus orgànics que genera aquesta activitat. Pel que fa a l'edificació, entenc que per la seua distància respecte de la meua finca pot perjudicar la producció dels tarongers de la zona limítrofa.
La gallinassa haurà d'acumular-se en femer, segons es descriu en les mesures correctores i condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull la informació següent:
- Informe favorable del veterinari d'àrea.
- Informe favorable del tècnic municipal.
- Informació pública amb la presentació d'una al·legació.
- Autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial.
Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació, està classificat com a sòl no urbanitzable comú-agrícola (i de protecció de cementeri), segons el Pla general municipal.
El municipi d'Algemesí està inclòs en el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries.
El projecte no afecta cap espai natural protegit de la província de València ni a cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desenvolupament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
El projecte no afecta el domini públic hidràulic.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte. Identificació i valoració d'impactes.
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha inclòs una descripció del medi físic en què s'inclou: climatologia, geologia i geomorfologia, edafologia, hidrogeologia i hidrologia, flora i fauna.
La zona on se situa l'explotació es caracteritza per ser una zona antropitzada de topografia plana, dedicada al cultiu intensiu de cítrics, existint a més altres construccions pròximes de diversa naturalesa, i queda l'explotació ramadera integrada paisatgísticament en la zona on se situa.
Pel que fa a vegetació i fauna, la zona no té espècies d'especial protecció ja que es tracta d'una zona antropitzada ocupada majoritàriament per camps de cítrics i per diverses indústries. No es produeix afecció a comunitats botàniques o faunístiques d'especial interés ambiental o espècies protegides, endèmiques, en perill d'extinció o de distribució escassa o puntual en el context provincial de la Comunitat Valenciana.
Segons la Cartografia temàtica de la Conselleria de Territori i Habitatge, la vulnerabilitat de l'aqüífer enfront de la contaminació és de grau mitjà.
La identificació d'impactes s'ha dut a terme a partir de l'elaboració d'una matriu d'encreuament acció-efecte, diferenciant les fases de construcció i d'explotació del projecte. Com a resultat es conclou que les accions de l'activitat que produeixen un major impacte ambiental són (se cita les més rellevants): el tractament de la gallinassa per l'impacte sobre l'aire (emissió olors), com també sobre les aigües superficials i subterrànies.
Els impactes més rellevants que pot causar l'activitat, descrits en l'estudi d'impacte ambiental, es divideixen entre els que pot causar l'actuació en la fase de construcció (que no s'avaluen en aquesta declaració d'impacte ambiental en tractar-se d'una legalització) i en la fase de funcionament. Per a aquesta fase, i de manera incorrecta, es realitza una descripció de la gestió de la gallinassa, moviment de vehicles, com també de la gestió dels residus sòlids generats amb l'activitat (que s'agrupen en envasos i embalatges, residus urbans convencionals, i residus sanitaris, considerant aquests últims als cadàvers que puguen generar-se en l'explotació, dels quals s'indica que seran emmagatzemats en contenidor destinat per a aquest fi i seran recollits per un gestor autoritzat perquè els gestione correctament). En cap cas l'esmentada identificació d'impactes pot considerar-se correcta, ja que es fa referència a accions de l'activitat en la seua major part, sense fer al·lusió directa als impactes que podran ocasionar.
Un altre dels errors de la identificació i valoració d'impactes és haver considerat en l'estudi d'impacte ambiental com a factors ambientals a: qualitat de l'aire (des del punt de vista de la contaminació), sorolls, olors, aigües superficials i subterrànies, substrat, flora i vegetació, fauna, paisatge i població, ja que de nou es confon i mescla el que són l'efecte que causarà l'activitat, amb els propis elements ambientals definitoris de l'entorn de l'explotació.
Dels impactes que s'albiren en l'estudi d'impacte ambiental, s'entén que: l'impacte sobre l'aire per emissió d'olors, està associat a l'emissió d'olors per la combustió dels vehicles utilitzats en l'explotació, i als residus orgànics i sanitaris acumulats temporalment, a més de l'emissió de soroll en la fase d'explotació, originats per la pròpia activitat dels animals i per la maquinària; sobre les aigües superficials (s'ha considerat com a tals a més dels aqüífers superficials les que discorren per les séquies) i subterrànies, pel tractament de la gallinassa i la generació de residus orgànics que al seu torn generen lixiviats, bé per la humitat que contenen o pel contacte amb la pluja, com també per la percolació de composts contaminants en tractar-se d'un sòl amb vulnerabilitat mitjana a la contaminació, i en estar format majoritàriament per materials corresponents al quaternari.
2. Consideracions sobre la proposta de mesures protectores i correctores. Programa de vigilància ambiental.
Entre les mesures correctores que es descriuen en l'estudi d'impacte ambiental, es recullen les següents:
- Per a minimitzar l'afecció sobre el sòl, i evitar els problemes de contaminació per percolació, es procedirà a la impermeabilització del sòl on s'exerceix l'activitat, mitjançant solera de formigó.
- Es disposarà de recinte tancat amb mur de bloc de formigó i solera de formigó preparat per a l'emmagatzemament de la gallinassa generada, fins al seu trasllat d'aquesta com a adob orgànic a camps de cultiu.
- Per a evitar que l'emmagatzemament provisional de gallinassa genere lixiviats que puguen arribar a les séquies existents, es realitzarà la solera formigonada amb una inclinació que assegure que els possibles lixiviats vagen a parar a una bassa estanca destinada per aquest fi. Si no és possible (se sobreentén que aquest cas coincideix amb el d'un femer ja construït), es realitzarà una canalització que garantisca que els lixiviats aniran a parar a l'esmentada bassa, la qual tindrà 79 m³ de capacitat. Els lixiviats recollits, una vegada decantats per gravetat, seran utilitzats, la fase líquida per a reg de camps de cultiu, i la fase sòlida serà gestionada per un gestor autoritzat. El femer anirà amb sostre en una part del recinte en què s'emmagatzeme la gallinassa.
El programa de vigilància ambiental se centra en el control de la inexistència de lixiviats, per la qual cosa es vigilarà la correcta impermeabilització de les superfícies de les naus, com també la superfície del femer i bassa de lixiviats; a més d'establir mesures de control de desinfecció i desratització, entre altres.
Les mesures correctores proposades en l'estudi d'impacte ambiental, hauran d'ampliar-se amb l'adopció dels condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
L'estudi d'impacte ambiental presenta contradiccions relatives a la generació d'aigües residuals, ja que per un costat s'indica que no es genera aigües residuals, i per un altre s'indica que es realitzarà anualment una neteja a base d'aplicació de solucions germicides d'ampli espectre. Per a evitar lixiviats associats a la neteja de les naus, s'haurà d'executar el condicionant relacionat que apareix recollit en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, annex I apartat 1.H.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits prevists en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel que aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte de legalització de l'ampliació de l'explotació avícola, situada en el terme municipal d'Algemesí (València), promogut per Avícola Girbés, SAT núm. 6938, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
- Tal com estableix la Llei 6/2003, de 4 de març, de Generalitat, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, haurà de disposar-se de femer en l'explotació. El femer serà de formigó impermeabilitzat amb parets d'alçària suficient per a contenir la gallinassa allí acumulada, dissenyat amb lleuger pendent per a recollir els lixiviats en cubeta de recollida de lixiviats. Haurà de cobrir-se parcialment per a evitar, en cas de pluges, la generació de lixiviats que puguen sobreeixir de la fossa de lixiviats.
- Els residus sòlids assimilables a residus sòlids urbans, seran transportats a l'abocador municipal.
- Es disposarà de gual sanitari en l'explotació, tanca perimetral, malla en buits que impedisca l'accés a l'interior de les instal·lacions d'animals que puguen ser vectors de malalties, i la resta de mesures higienicosanitàries exigides en la legislació vigent en la matèria.
- Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de justificar-se l'eliminació de cadàvers conforme a allò que s'ha estipulat en el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà. Amb aquest fi, haurà de presentar-se davant d'aquesta Direcció General contracte de retirada de cadàvers subscrit amb una empresa autoritzada a aquest efecte.
- Prèviament a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de presentar-se davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu, la justificació legal de la disponibilitat d'aigua potable. Amb aquest fi, haurà de presentar-se document justificatiu del pou de l'explotació el Registre d'aigües, o bé aportar concessió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que n'autoritze l'explotació.
- Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de presentar-se davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu, aclariment de la superfície construïda amb l'ampliació. L'esmentada superfície haurà de correspondre a l'autoritzada en l'autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial. En cas d'excedir la superfície construïda real a l'autoritzada, haurà de paralitzar-se la tramitació de l'expedient, fins a l'obtenció de nou de l'autorització urbanística de la construcció.
- Per a evitar que es generen lixiviats associats a la neteja periòdica que es realitza en les naus, haurà de dirigir-se les aigües residuals generades, per pendent, cap a canalització que les dirigisca a la fossa de recollida de lixiviats. Aquesta actuació haurà de realitzar-se en cada una de les naus. En cas de justificar que no es generen els esmentats lixiviats, haurà d'aportar-se informe que ho acredite, davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu.
- Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar-se els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 28 d'octubre de 2005. - La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 268/04-AIA
Títol del projecte: Explotació de la concessió minera derivada del P I La Mora núm. 2851. (MIEXCD.2001/8.JSH/ann)
Promotor: TEYGE,SA.
Autoritat substantiva: Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial. Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència.
Ubicació: Diverses parcel·les del polígon 14 del cadastre municipal de Domeño (València)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació
L'objecte del projecte és l'obertura d'una explotació minera d'argiles tramitada com a recurs de la secció C) de la Llei de mines, amb una superfície de 70.850 m² i un volum d'extracció previst en uns 704.000 m³, dels quals 295.680 m³ s'estima com a material estèril.
Atés una explotació mitjana d'unes 60.000 t/any, l'explotació tindrà una duració aproximada de 16 anys.
Les parcel·les en què es pretén realitzar l'explotació pertanyen al polígon 14 del cadastre municipal de Domeño.
El punt mitjà de la zona on es desenvoluparan les tasques d'extracció presenta les coordenades UTM següents:
X=683.200, Y=4.399.400, Z=645 m s n m
El sistema d'explotació que s'ha de seguir és el de cel obert amb mineria de contorn, és a dir, a mesura que vaja avançant l'explotació s'anirà avançant en la restauració.
No hi haurà cap instal·lació de tractament, de manera que el material útil es portarà directament al centre de consum i, al contrari, l'estèril es depositarà temporalment en zones no explotades dins del perímetre de l'explotació.
L'explotació i restauració del total de la superfície proposada es realitzarà en 3 fases avançant d'est a oest:
Fase I: se situa en la part més oriental del perímetre d'explotació i ocupa una superfície aproximada de 25.200 m². En primer lloc es procedeix a la retirada i abassegament del sòl edàfic, posteriorment s'inicia l'explotació des de les cotes superiors per a descendir fins a la cota inferior de 630 m s n m mitjançant 6 bancs de 5 m d'alçària amb una inclinació respecte a l'horitzontal no superior a 59º i unes bermes intermèdies de 10 m.
Els materials estèrils s'abasseguen en el sector 2 fins a ser utilitzats en la restauració del sector I. La restauració començarà des de les cotes inferiors (630 m s n m) mitjançant l'estesa i compactació dels estèrils per capes d'1 m fins a arribar les cotes superiors (660 m s n m) i configurar un talús final no superior a 35º.
Fase II: la superfície aproximada que s'afectarà en aquesta fase ascendeix a uns 22.150 m² i es treballarà de la mateixa manera que en la fase I.
Fase III: a mesura que contínua l'avanç de l'explotació cap a l'oest i s'arriba al límit del perímetre autoritzat es procedeix a restaurar la superfície explotada en la fase II. Els estèrils s'abassegaran en el perímetre de l'explotació a l'espera de ser reutilitzats en les tasques de restauració una vegada finalitzada l'explotació.
Per a la recollida de les aigües pluvials d'escorriment es construiran unes rases de drenatge perimetrals a l'explotació que arrepleguen les aigües i les conduïsquen cap al barranc situat al sud de l'explotació. També es realitzaran rases perpendiculars als bancs de restauració de manera que arrepleguen les aigües caigudes sobre els talussos i bermes de restauració i les drenen cap al barranc passant prèviament per una xicoteta bassa de sediments que actue com a decantador.
Finalitzades les obres de remodelació de la topografia s'estendrà la terra vegetal emmagatzemada en una capa de grossària no inferior a 20 cm i una capa de compost (llots de depuradora) de 10 cm.
Posteriorment, la revegetació del total de la superfície es durà a terme en primer lloc mitjançant una sembra de llavors d'espècies tapissants i posteriorment es plantarà un estrat arbustiu d'espècies com el coscoll, el romer, el llentiscle i la lavanda i pel que fa als arbres es plantarà pi blanc i ginebre.
Atés que l'explotació prevista ocuparà part del camí actual, es preveu la seua desviació temporal pel límit sud d'aquesta.
2. Alternatives
El projecte tramitat al desembre de 2004, proposava l'explotació de la totalitat de la superfície i la restauració posterior mitjançant l'aportació de material estèril i remodelació de la topografia d'explotació.
L'alternativa proposada posteriorment en l'annex visat el 20 de setembre de 2005 i que s'avalua en aquesta declaració d'impacte ambiental divideix el projecte en 3 fases o sectors d'explotació, de manera que l'explotació i restauració es realitza de manera simultània.
Per a accedir a l'explotació existeixen també dues alternatives, una a través de l'assagador de la Losa del Obispo a Higueruelas, que parteix des de la carretera C-234, arriba fins la Mina Antonio i des d'allí ix un camí cap a l'est que condueix a l'explotació i una altra alternativa d'accés seria arribar per un camí de terra de 2.200 m de longitud que ix des de Villar del Arzobispo i discorre entre el Cerro de San Roque i el Cerro Castellar.
Tramitació administrativa
1. Remissió de l'expedient. Informació pública.
En data 3 de desembre de 2004, el Servei territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet el projecte d'explotació de la concessió minera i informe vinculant favorable del director general de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de data 23 d'abril de 2004.
En data 22 de juny de 2005, el Servei Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet estudi d'impacte ambiental i projecte de restauració referents a l'explotació de la concessió minera.
El 6 d'octubre de 2005, el Servei territorial d'Indústria i Seguretat Industrial remet annex al projecte d'explotació de la concessió minera: modificació al disseny i seqüència d'explotació.
S'admet com a vàlida la informació pública realitzada a l'expedient 63/02-AIA que va ser tancat per no presentar la documentació sol·licitada en el termini requerit.
2. Antecedents
L'expedient prové d'un anterior amb número 63/02-AIA tancat mitjançant una resolució de caducitat pel director general de Gestió del Medi Natural en data 27 de gener de 2004, per no haver aportat la documentació sol·licitada en el termini requerit d'acord amb allò establit en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE, núm. 285 de 27 de novembre de 1992).
L'empresa promotora va presentar al·legacions al tancament de l'expedient, admetent-se per part d'aquesta Direcció General les al·legacions i indicant al promotor que l'expedient 63/02-AIA es trobava tancat per caducitat i que podria sol·licitar la tramitació d'un nou expedient una vegada s'obtinguera l'informe favorable de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni cultural Valencià.
La informació pública de l'expedient va ser realitzada pel Servei Territorial i Energia mitjançant publicació en el BOP núm. 46 de data 23.02.02, i transcorregut el termini de 30 dies hàbils no s'hi van presentar al·legacions.
3. Informes sectorials
Consultats l'Ajuntament de Domeño i el Servei de Recursos Forestals de la Conselleria de Territori i Habitatge, es va rebre únicament informe de l'Ajuntament de Domeño que s'indica que la concessió se situa en sòl no urbanitzable comú i es troba molt pròxim al traçat de l'assagador de Losa del Obispo a Higueruelas.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte d'activitat
L'àrea objecte del projecte està situada a mitja vessant en el marge dret de la capçalera del barranc de la Cueva de la Mora. Es tracta d'una zona aïllada de qualsevol nucli de població, rodejada de llomes de suau pendent i oberta cap al sud pel traçat del mateix barranc el que permet un àmplia visibilitat des de punts elevats. La vessant on es durà a terme l'explotació es troba ocupada quasi totalment per bancals abandonats, havent deixat un terreny aterrassat on s'observen parets de pedra seca juntament amb alguna xicoteta construcció, actualment en ruïnes.
Pel que fa a la vegetació de la zona s'observen dos ambients ben marcats, d'una banda hi ha una vegetació natural constituïda per un matoll en regeneració format per coscoll, ginebre càdec, aladern, arç negre, llentiscle, bruc, romer i argilaga amb presència de plançons de pi blanc i alguns exemplars adults de pi blanc dispersos que ocupen les vessants no cultivades.
D'altra banda, les vessants abancalades estan ocupades per antics cultius d'ametler, garrofera, anouer i olivera pràcticament abandonats i ocupades per un matoll en desenvolupament.
La fauna més representativa que es troba en la zona és l'avifauna que utilitza les zones de matoll baix i cultius de secà com a àrea de campeig, els rèptils i els mamífers de xicotet i mitjà port.
Cal destacar la presència d'altres activitats mineres actualment en actiu situades a l'oest d'aquesta explotació que utilitzen com a camí d'accés el camí ramader assagador de Losa del Obispo a Higueruelas.
Des del punt de vista geològic, els materials argilosos que es pretenen explotar pertanyen a les formacions denominades arenes i argiles de burgal, del gargasiense i, arenes d'Utrillas, del clansayense-albiense. La primera d'aquestes formacions està composta fonamentalment per arenes i nivells de llims i argiles, normalment rogenques. Apareixen intercalats en la sèrie nivells detrítics carbonatats molt fossilífers (ostreids i miliòlids). La segona d'aquestes formacions està composta per arenes blanques amb pudingues de quars/quarsita. També es presenten nivells argilosos rogencs i grisos. La potència total del tram estimat és d'uns 70 m.
La xarxa hidràulica, constituïda pel riu Túria i el riu Tuéjar presenta una sèrie de cursos secundaris constituïts per torrents estacionals, de forts pendents i encaixats en els massissos carbonatats adjacents que únicament durant períodes de fortes pluges canalitzen les aigües d'escorriment cap als cursos fluvials ja mencionats. Aquest és el cas dels barrancs del Lopo i Pilatos, a l'oest de la zona estudiada o del mateix barranc de la cova La Mora que discorre per l'est de l'explotació.
Des del punt de vista hidrogeològic, els materials que s'han d'explotar tenen un comportament semipermeable on les arenes en tenir com a base les argiles impermeables poden constituir aqüífers penjats de baixa entitat que drenen les seues aigües i donen lloc a xicotetes fonts o brolladors. No obstant això, l'aqüífer regional situat en els materials calcari dolomítics del cretaci superior no es veu afectat per l'explotació.
El clima de la zona es pot considerar com a semiàrid, mesotèrmic i amb escàs superàvit de pluviometria a l'hivern.
Des del punt de vista socioeconòmic, tant Domeño, Villar del Arzobispo i Losa del Obispo disposen de nombroses explotacions mineres on s'extrau el material destinat a la indústria del taulellet de Castelló. D'altra banda, l'agricultura de secà i regadiu, com també la ramaderia són sectors tradicionals que es continuen mantenint.
2. Afeccions legals
- El sòl on se situa l'explotació d'acord amb el PGOU de Domeño es qualifica com a sòl no urbanitzable comú.
- L'explotació preveu la desviació d'un camí veïnal que travessa actualment la zona que s'ha d'explotar.
- Una de les alternatives d'accés discorre per l'assagador de Losa del Obispo a Higueruelas.
- La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha emés un informe vinculant favorable al projecte de referència.
- No s'afecten espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Identificació i valoració dels impactes
El projecte tramitat afectarà directament el paisatge, el sòl, la geomorfologia, la hidrologia, l'aire, les aigües subterrànies, la vegetació i la fauna.
Les principals accions que generaran impactes sobre el medi són les generades per l'extracció, càrrega i transport del material en la fase d'explotació, la producció de soroll i vibracions, emissió de pols i partícules en suspensió, desviació de camí, producció i acumulació d'estèrils i generació de residus perillosos procedents del manteniment de la maquinària.
Els principals impactes seran l'eliminació de la vegetació i fauna associada, la generació de pols i soroll, el canvi en la geomorfologia de la zona, l'increment de fenòmens erosius, l'arrossegament de materials fins cap al barranc, el possible deteriorament del barranc, la possible contaminació del sòl i les aigües subterrànies, el deteriorament de camins i la possible ocupació de l'assagador de Losa del Obispo a Higueruelas.
En general la valoració realitzada considera els impactes d'intensitat mitjana-baixa i amb caràcter temporal i no existeix cap impacte crític o sever. No obstant això, es proposen una sèrie de mesures correctores per a minimitzar la intensitat d'aquests impactes i aconseguir la integració paisatgística de la zona i la recuperació d'aquesta en l'entorn.
4. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Com a mesures correctores el projecte proposa el reg de pistes d'accés i zones de transport mitjançant cisterna de reg dotada de bomba i difusors, evitar les tasques d'extracció i transport en dies de fort vent i en èpoques de pluja, adequació de camins mitjançant extensió de capa de llast, manteniment de la maquinària en bon estat, evitar treballs fora de la jornada diürna, efectuar llavada i treballs de manteniment de la maquinària en llocs preparats a aquest efecte, reservar la capa del sòl fèrtil per a la posterior reutilització en les actuacions de restauració, adequació de sobreeixidors i cunetes per a la canalització de l'escorriment superficial després de les pluges, inclusió d'un pla d'higiene i seguretat en el treball, senyalització adequada de la zona de treballs per a evitar riscos de trànsit, abassegament temporal d'estèrils i inclusió d'un projecte de recuperació i integració paisatgística dels terrenys una vegada iniciada l'explotació.
La restauració proposada es realitza de manera simultània a l'explotació, de manera que a mesura que avance l'explotació en els diversos sectors en què es divideix l'explotació quede restaurat l'anterior.
Els estèrils generats en l'explotació de cada un dels sectors s'utilitzaran per al farciment i remodelació de la topografia del sector ja explotat, deixant un talús final de restauració no superior a 35º.
Sobre la topografia resultant, es depositarà el sòl prèviament retirat i sobre aquest s'estendrà una capa de compost d'un grossària de 10 cm que millore la qualitat del sòl.
Sobre aquesta tapadora vegetal se sembraran espècies herbàcies de ràpid creixement i es plantaran espècies arbustives i arbòries autòctones que afavorisquen la regeneració de la coberta vegetal.
El conjunt de mesures correctores proposades en el projecte es consideren adequades, no obstant això, és necessari introduir una sèrie de millores encaminades a eliminar afeccions sobre el paisatge, la remodelació de la topografia, la reducció o eliminació d'arrossegament de sediments cap al barranc, l'emissió de pols i fang, manteniment de camins i camí ramader, correcta gestió dels residus i eliminar la possible afecció a aigües subterrànies i superficials.
En conseqüència s'hi proposen les mesures següents:
- El sistema de drenatge proposat serà substituït per un sistema menys agressiu i més integrat en l'entorn, amb aquest fi s'eliminaran els elements de drenatge verticals proposats i s'utilitzaran les mateixes bermes per a la recollida de les aigües pluvials situant en el peu del talús cunetes de drenatge.
- El talús final de restauració haurà de quedar integrat al en la topografia circumdant.
- De les alternatives de traçat proposades es considera que l'accés pel camí ramader assagador de Losa del Obispo a Higueruelas és l'adequada des del punt de vista ambiental ja que actualment és utilitzada per al trànsit de camions procedents d'explotacions mineres pròximes, d'aquesta manera s'evita la circulació de camions pel nucli urbà de Villar del Arzobispo, s'evita el deteriorament d'un camí rural i s'evita que la pols que alcen els camions al seu pas afecte els cultius existents al llarg de tot el camí.
- Els abassegaments temporals d'estèrils hauran de disposar d'alçàries i pendents determinats que eviten l'impacte paisatgístic i s'eliminen els riscos d'erosió i arrossegament de sediments cap al barranc.
- S'hauran de gestionar i emmagatzemar adequadament els residus generats en l'explotació.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta. L'activitat proposada es troba inclosa en l'annex I, apartat 8 g del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 2/89, d'impacte ambiental.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. Segons l'Ordre de 9 de setembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge, en la qual es desenvolupa el Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, en l'article 17 estable que li correspon a l'Àrea d'Avaluació Ambiental executar la coordinació de l'avaluació i l'estimació d'impactes de plans, programes i projectes.
Per tant i a la vista de tot l'anterior i de la proposta tècnica de declaració d'impacte ambiental fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Formular amb caràcter favorable, a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte d'obertura de la concessió d'explotació derivada del permís d'investigació La Mora núm. 2851, a terme municipal de Domeño (València), promogut per TEYGE, SA Sempre que l'activitat s'exercisca d'acord amb la documentació inicialment tramitada juntament amb l'annex visat en data 20 de setembre de 2005 i els condicionants establits en l'apartat següent com també les modificacions introduïdes per aquests:
Segon
Com a condicions que cal complir en l'execució del mencionat projecte s'hi estableixen les següents:
1. El talús final de restauració quedarà dividit en talussos d'alçària no superior a 5 m i inclinació no superior a 45º amb bermes intermèdies que permeten que el talús final de restauració no supere els 35º respecte a l'horitzontal.
2. Els abassegaments de terra vegetal disposats al llarg de tot el perímetre de l'explotació s'abassegaran en monticles no superiors als 1.5-2 m d'alçària i se sembraran amb espècies herbàcies per a mantenir en òptimes condicions per a l'ús posterior d'aquests.
3. Una vegada finalitzada l'explotació es restauraran els camins oberts per a l'explotació.
4. Al llarg de tota l'activitat els camins d'accés i la resta d'infraestructures utilitzades es mantindran en òptimes condicions aconseguint un estat equivalent al d'abans d'iniciar l'activitat.
5. L'accés a l'explotació es realitzarà pel camí ramader assagador de Losa del Obispo a Higueruelas, condicionant l'últim tram per a accedir a l'explotació.
6. Els runams temporals no superaran els 5 m d'alçària, un angle de talús no superior als 45º i la longitud del pendent es dividirà en dos mitjançant una berma intermèdia dissenyada amb contrapendent del 2% que distribuïsca les aigües cap a l'exterior d'aquesta.
7. Es mantindran en condicions d'humitat els fronts d'explotació, els runams temporals i els camins d'accés.
8. S'eliminarà el sistema de drenatge vertical proposat i seran les bermes intermèdies les que actuen com a canals de recollida de pluvials. Amb aquest fi, les terrasses o bermes intermèdies es dotaran d'una contrapendent del 2% cap al peu de talús construint en elles cunetes de drenatge amb una inclinació lateral cap als canals perimetrals de drenatge on es construiran trampes de sediments o altres elements que dissipen l'energia de les aigües i que eviten l'arrossegament de fins cap al barranc.
9. Les reparacions i manteniment de la maquinària es realitzarà en tallers externs a l'explotació o bé es condicionarà una zona ensostrada i impermeabilitzada per a portar-les a terme. Els residus perillosos s'envasaran en depòsits homologats degudament segregats per tipus, envasats, identificats i etiquetats. Disposaran de safates o cubetes que garantisquen el confinament i posterior recollida de possibles vessaments accidentals. Aquests residus s'entregaran en un termini no superior a 6 mesos a un gestor autoritzat.
10. Per a l'obtenció de llicència d'activitat, l'empresa promotora haurà d'adjuntar a l'esmentada sol·licitud els documents següents: ocupació de camí ramader, inscripció en el registre de productors de residus perillosos de la Comunitat Valenciana i proposta de desviació del camí actual que travessa l'explotació.
11. L'explotació de cada un dels sectors d'explotació quedarà supeditat a la restauració de l'anterior. L'empresa promotora sol·licitarà a aquesta Direcció General una vegada restaurat el primer sector o fase minera i previ a l'explotació del segon visita de comprovació i emissió d'informe favorable sense el qual no es podrà iniciar l'explotació del segon i tercer sector respectivament.
12. En cas d'utilitzar llots de depuradora per a millorar les condicions edàfiques del sòl en la fase de restauració, haurà de tenir-se en compte allò que estableix el Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuradora en el sector agrari.
Tercer
Es notificarà a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Quart
Es publicarà aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 2 de novembre de 2005. - La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 178/05-AIA
Títol: Compravenda de metalls
Promotor: Arcusa Hermanos, SL
Autoritat substantiva: Conselleria de Territori i Habitatge
Localització: Terme municipal d'Aldaia, C/ Solidaritat s/n
Terme municipal de Quart de Poblet, C/ Doctor Fleming, 3
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants de l'actuació prevista
L'objecte del projecte és l'obtenció de llicència i adaptació a la legislació vigent d'una empresa dedicada a la compravenda i emmagatzemament de metalls, situada als termes municipals d'Aldaia i Quart de Poblet, promogut per Arcusa Hermanos SL.
L'empresa està registrada per la Generalitat Valenciana per a realitzar activitats de recollida, transport i emmagatzemament de residus no perillosos, amb autorització núm. 264/RTA/RNP/CV
Les activitats exercides són:
- Compravenda de maquinària nova
- Recuperació i venda de maquinària usada
- Recuperació i venda de productes procedents de desmantellament
- Transferència de bateries
- Activitats administratives i auxiliars
La parcel·la té una superfície de 9.827 m². L'activitat s'exerceix principalment en l'interior de naus, i disposa d'un total aproximat de 5.986 m² construïts i una campa amb solera de formigó de 2.294 m² per a emmagatzemament de metalls i materials usats.
2. Alternatives
No es plantegen alternatives al projecte.
Afeccions legals
Segons regula en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 266/2004, de 3 de desembre, pel qual es desenvolupa aquesta, la indústria haurà de disposar d'un llibre de control en què figurare els informes corresponents a les auditories acústiques periòdiques.
L'activitat realitzada en l'empresa queda regulada per la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, i per la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana. En aplicació d'aquestes disposicions, l'empresa ha sigut registrada per a les operacions de recollida, transport i emmagatzemament de determinats residus no perillosos. També ha de registrar-se per a l'operació d'emmagatzemament de residus perillosos (bateries).
El RD 9/2005, de 14 de gener, en l'annex I, enumera les activitats potencialment contaminants del sòl entre les quals es troben el reciclatge de ferralla i rebutjos de metall (CNAE37,10) el comerç a l'engròs de metalls i minerals metàl·lics (CNAE 51,52), el comerç a l'engròs de ferralla i productes de rebuig (CNAE 51,57) i altres grups entre els quals es podria trobar l'activitat considerada. Així, el titular de l'activitat haurà de comprovar la seua inclusió en aquest annex i si és el cas, estarà obligat a remetre un informe preliminar de situació a l'òrgan autonòmic competent, segons es recull en l'article 3.1. de la norma esmentada.
Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que escaiga obtenir d'altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que hi siga d'aplicació.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important per l'actuació
Segons la cartografia temàtica del Territori de la Comunitat Valenciana, es tracta d'una parcel·la urbana d'ús terciari en la seua zona situada en el municipi d'Aldaia i urbana d'ús industrial, magatzems i tallers en la zona situada en Quart de Poblet. Segons s'indica en l'estudi d'impacte ambiental, l'activitat és compatible amb el planejament vigent.
Es tracta a més d'una parcel·la situada en un polígon industrial urbanitzat (hi ha vials, voreres, enllumenat, proveïment d'aigua potable, xarxa de subministrament elèctric, telefonia i gas), per la qual cosa el medi està significativament antropitzat.
L'activitat exercida és poc susceptible de generar efectes negatius sobre l'entorn. Es pot destacar la possible afecció a la qualitat de l'aire per l'emissió de pols i gasos de combustió, l'emissió de soroll, o al sòl i l'aigua subterrània en cas d'abocament incontrolat o accidental. A aquest respecte, destacar que la zona està classificada en la cartografia de la Conselleria de Territori i Habitatge com de vulnerabilitat mitjana de les aigües subterrànies.
2. Identificació, descripció i valoració dels impactes més rellevants
Durant la fase de construcció (es considera l'execució del formigonat de la campa i la construcció de cubetes per a residus perillosos i per a gasoil), es considera rellevant l'impacte sobre la qualitat de l'aire pel moviment de terres i l'emissió de gasos de combustió de la maquinària. Aquest impacte es considera lleu.
Durant la fase de funcionament, es destaca que l'emmagatzemament de residus perillosos, de gasoil i de residus sòlids assimilables a urbans, com també les aigües residuals generades, podrien causar un abocament accidental que afectara les aigües subterrànies o el sòl, tot i que es tracta d'un impacte poc probable i d'intensitat baixa. Així mateix, l'augment de trànsit de vehicles incidirà sobre la qualitat de l'aire, impacte que es considera reversible i d'intensitat baixa. Aquest mateix factor i l'activitat de l'empresa generaran nivells de soroll compatibles amb la ubicació.
En la fase d'abandó, es procedirà al desmantellament de les instal·lacions, i poden generar-se impactes reversibles i lleus sobre la qualitat de l'aire per l'emissió de pols.
Atés que la indústria es troba situada en un polígon industrial, s'estima que no hi haurà cap impacte sobre el paisatge.
Atés de forma conjunta l'activitat de l'empresa, genera una disminució en el consum de matèries primeres gràcies a l'activitat de reutilització i reciclatge de maquinària desenvolupada, sent aquest un impacte positiu.
Segons s'indica en l'estudi d'impacte ambiental, en obres anteriors no s'ha detectat l'existència de restes arqueològiques, artístiques o històriques.
3. Consideracions sobre les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental
Les mesures correctores proposades se centren principalment en l'eliminació de la possibilitat d'abocaments accidentals. En aquest sentit, s'han disposat dues cubetes de seguretat, una d'ells per a l'emmagatzemament del gasoil per a subministrament propi i l'altre per a emmagatzemar els residus perillosos (incloent les bateries). Aquests últims s'aniran disposant en bidons i caixes per a la seua entrega a un gestor autoritzat. No obstant això, el temps d'emmagatzemament dels residus serà menor a 6 mesos.
Es disposarà d'un manual d'explotació, on s'anotaran totes les entrades i eixides de residus.
Els residus sòlids assimilables a urbans, seran retirats pels serveis municipals.
Mitjançant càlculs, es justifica que l'activitat, gràcies a l'absorció dels tancaments, no transmetrà a locals confrontants i a l'exterior nivells sonors superiors als establits. Si en un futur s'empra maquinària que puga generar vibracions, s'instal·laria sobre suports aïllants.
Les aigües residuals (de neteja i domèstiques) seran abocades a la xarxa de sanejament municipal. La xarxa interior estarà totalment aïllada de les cubetes de seguretat, per a evitar possibles transferències.
El magatzem de metalls a l'aire lliure es realitza en una campa. Per a evitar la contaminació del sòl, es realitzarà una solera de formigó H-20.
Per a evitar la pols, l'emmagatzemament de materials pulverulents (durant la construcció de la solera de la campa) es realitzarà en l'interior d'un magatzem cobert.
En el cas que durant les esmentades obres s'observara l'existència de restes arqueològiques, històriques o artístiques, s'informarà al patrimoni.
Respecte al programa de vigilància ambiental proposat, es limita a:
- En la fase de construcció, controlar els residus generats
- En la fase de funcionament, l'autoritat competent analitzarà les aigües residuals, es controlarà setmanalment la presència de líquids en les cubetes i els procediments d'acceptació de RS i l'entrada i eixida d'aquests.
- En la fase d'abandó, es controlarà la destinació final dels residus.
Tramitació administrativa
En data 4 d'octubre de 2005, va tenir entrada en els serveis centrals de la Conselleria de Territori i Habitatge l'expedient d'activitat qualificada de compravenda de metalls, a efecte que es faça l'avaluació d'impacte ambiental del projecte.
Aquest expedient inclou el certificat d'informació pública d'aquest realitzat per l'Ajuntament de Quart de Poblet. Així mateix, aquest ajuntament va realitzar un informe on s'exposa la compatibilitat de l'activitat amb el planejament urbanístic del municipi.
Amb data 12 de setembre de 2002, es va dictar una resolució de la Direcció General d'Educació i Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient per la qual es registrava l'empresa Arcusa Hermanos SL per a les operacions de recollida, transport i emmagatzemament de residus no perillosos amb el número 264/RTA/RNP/CV.
S'inclou en l'expedient la llicència d'activitat concedida tant per l'Ajuntament d'Aldaia com per l'Ajuntament de Quart de Poblet, sense perjudici de la tramitació d'aquesta davant de la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats.
Consideracions jurídiques
L'activitat ha de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb l'epígraf 6.C de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, que inclou el desballestament o emmagatzemament de ferralla.
L'expedient ha observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental; en la Llei 2/89, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, l'activitat de compravenda de metalls, promoguda per Arcusa Hermanos SL als termes municipals d'Aldaia i Quart de Poblet, sempre que aquesta es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental.
Segon
Com a condicions addicionals que s'han de complir s'estableixen les següents:
1. L'emmagatzemament i gestió de residus perillosos en l'empresa, com ara les bateries, requerirà d'autorització o registre previ per part de l'òrgan competent. S'haurà de preveure i habilitar una zona destinada únicament a aquest tipus de residus.
2. Les cubetes de seguretat per a evitar els vessaments en la zona d'emmagatzemament de residus perillosos hauran de ser capaços de contenir, com a mínim, el volum de l'envàs més gran o el 10% del total (el major d'aquests dos volums). Les cubetes i sistemes de recollida de vessaments hauran de ser individuals per a cada tipus de residus la mescla dels quals, en cas de vessament, implique un augment de la seua perillositat o en dificulten la gestió.
3. Les zones on es realitze l'emmagatzemament de residus, hauran de disposar de solera impermeable.
4. Es realitzaran les auditories acústiques en els terminis establits en el Decret 266/2004, de 3 de desembre, segons el procediment fixat en aquest. En cas que es comprovara l'incompliment dels nivells sonors establits, s'hauran d'adoptar mesures addicionals d'aïllament.
5. S'haurà de sol·licitar la preceptiva autorització d'abocament d'aigües residuals a l'autoritat municipal o, si és el cas, a l'entitat de sanejament. Les aigües residuals abocades, hauran de complir els paràmetres establits. A fi de comprovar el compliment d'aquests paràmetres d'haurà de realitzar, almenys, una analítica anual de les aigües abocades.
6. Segons estableix la resolució per la qual es registra l'empresa, per a les operacions de recollida, transport i emmagatzemament de residus no perillosos, s'han de complir les condicions següents:
- Els residus s'hauran de lliurar per a valoritzar-los o eliminar-los a empreses gestores autoritzades per l'òrgan competent en matèria ambiental.
- L'empresa està obligada a portar un registre documental en què figuren: quantitat, naturalesa, destinació, freqüència de recollida, mitjà de transport i mètode de valoració o eliminació dels residus. Aquesta documentació haurà d'estar a disposició de les administracions públiques competents que així ho requerisquen.
- Així mateix, haurà de presentar una memòria anual a la Conselleria de Medi Ambient abans de l'1 de març de l'any següent al de les activitats.
7. El programa de vigilància ambiental, inclourà el control de tots els paràmetres ambientals, com a mínim, anualment: aigües residuals, soroll, residus gestionats, etc.
8. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, haurà de ser comunicada a la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Territori i Habitatge, la qual establirà, si escau, l'aplicació de noves mesures correctores.
Tercer
Notificar a les parts interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs, la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret i interessos estimen pertinents.
Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb allò que disposa l'article 28 de l'esmentat Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 2 de novembre de 2005. - La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 354/03-AIA
Títol: Legalització d'explotació porcina d'encebament
Promotor: Juan Vicente Illueca Embuena
Autoritat substantiva: Ajuntament de Tuéjar (València)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a la legalització de l'activitat porcina d'encebament
Localització: Partida Navaza, polígon 10, parcel·la 472, del terme municipal de Tuéjar (València)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a legalitzar l'activitat porcina d'encebament, les característiques de la qual, segons la documentació aportada, són:
L'explotació es dedica a l'encebament de porcs des dels 20 kg fins a 100 kg p v, moment en què es destinen a escorxador. La capacitat de l'explotació és de 1.300 animals. S'hi realitzen 2,4 cicles/any.
L'explotació ocupa un total de 6.470 m², dels quals 923 m² estan ocupats per dues naus, una de 437 m², amb edificació annexa corresponent a llatzaret, garatge-magatzem amb lavabos, vestidors i oficina, amb coberta a una aigua i de planta rectangular, i una altra nau de 390 m², destinada a encebament, amb un sector annex de 40 m².
Es generen un total de 2.795 m³ de purí/any. El purí queda retingut en fosses de purins (amb capacitat per a 242 m³ en la nau 1 i sector i 256 m³ en la nau 2 amb una bassa a més de 8 m³, segons l'estudi d'impacte ambiental; i de 125 m³ per a la nau 1 i 256 m³ per a la nau 2 amb una bassa a més de 8 m³, segons projecte d'activitat) i bassa exterior de 135 m³ (coincident en projecte d'activitat i estudi d'impacte ambiental), sent sotmés a pretractament, de manera que es milloren les seues propietats com a adob orgànic, i disminuir així mateix l'emissió d'amoníac i altres gasos causants de males olors, per destinar-lo posteriorment a camps de cultiu.
Es necessitarà un total de 55,44 ha de superfície agrícola on aplicar el purí com a adob, per a no sobrepassar els 170 kg de N/ha i any, (ja que, malgrat no ser un municipi inclòs en el Decret 13/2000, de 25 de gener, del Govern Valencià, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries, la càrrega ramadera en la zona és elevada, i la utilització de purí com a adob orgànic, massiva) i es disposa de superfície suficient.
Segons l'estudi d'impacte ambiental, hi ha fossa sèptica per al dipòsit i tractament de cadàvers que en facilite la descomposició.
Entre les mesures higienicosanitàries, s'inclou disposar de tanca perimetral de l'explotació i sistema de desinfecció de les rodes dels vehicles que accedeixen a aquesta, mitjançant la utilització de màquina a pressió amb líquid desinfectant complementat amb l'existència de gual sanitari.
El subministrament d'aigua potable procedeix de la xarxa de proveïment municipal.
L'explotació es localitza aproximadament a 1.000 m del nucli de població.
La gestió de cadàvers proposada no és acceptable, per no adequar-se a les exigències de la legislació vigent, que obliga que la retirada de cadàvers es realitze des de l'explotació per una empresa gestora autoritzada a aquest efecte.
La capacitat d'emmagatzemament de purí en les fosses de purins internes a les naus i bassa d'acumulació, no s'ha justificat degudament en l'estudi d'impacte ambiental, ja que hi ha contradiccions en la documentació tècnica presentada. S'ha indicat el volum de purí que pot quedar retingut sense deduir-se la capacitat d'emmagatzemament real a partir de les mesures reals de les construccions existents. En tot cas, la capacitat d'emmagatzemament indicada en la documentació tècnica (de 524 m³ fins a 641 m³) difereix substancialment de la necessària, segons el Reial decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, que haurà de ser com a mínim de 698,75 m³, de manera que es dispose d'una autonomia d'emmagatzemament com a mínim de tres mesos. A més, la superfície ocupada per les naus, declarada en l'estudi d'impacte ambiental, no té correspondència amb la representada en els plànols adjunts al projecte d'activitat, que difereixen considerablement entre la identificada en l'autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial i la recollida literalment en l'estudi d'impacte ambiental.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
L'expedient es va iniciar el 2 de desembre de 2003, amb la remissió per la Direcció Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, del projecte d'activitat, estudi d'impacte ambiental i expedient municipal.
La informació pública s'ha realitzat mitjançant la publicació en el BOP núm. 69, de 22 de març de 2003, com també als veïns confrontants a l'activitat, sense a presentació d'al·legacions.
2. Petició d'informes sectorials i documentació complementària
En data 25 d'abril de 2005 se sol·licita al promotor a través de l'Ajuntament la presentació de la documentació següent:
- No s'ha inclòs la documentació relativa a la justificació de parcel·les on s'aplica el purí, amb la presentació dels contractes d'acceptació de purins subscrit pels propietaris de les esmentades parcel·les, cèdules de propietat i plànol cadastral de cada una d'elles, Per la qual cosa haurà de presentar-se l'esmentada documentació en aquest Servei.
- S'ha justificat que l'eliminació dels cadàvers que es generen en l'explotació es realitza en fossa de cadàvers. L'esmentada gestió no està autoritzada actualment, tal com estableix el Reglament 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà, per la qual cosa haurà de presentar-se còpia del contracte de retirada de cadàvers subscrit amb una empresa gestora autoritzada a aquest efecte.
En data 2 d'agost de 2005 el promotor remet l'ampliació sol·licitada, en la qual s'aporta la informació següent:
- L'eliminació de cadàvers es realitza a través d'una empresa gestora amb què es té subscrit contracte de retirada per a 1.300 animals.
- Segons el Reial decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines, s'indica que la producció de purí ascendeix anualment a 2.795 m³, el nitrogen generat anualment ascendeix a 9.425 kg N, i la superfície agrícola necessària on aplicar purins és 55,44 ha.
- Es justifica disposar de 58,7 ha de superfície agrícola on aplicar els purins com a adob orgànic.
- S'està habilitant la fossa de cadàvers per a utilitzar-la com a fossa de purins, amb una capacitat de 70 m³. La capacitat d'emmagatzemament de purins és de 641 m³, sent la capacitat total d'emmagatzemament en l'explotació, per tant de 711 m³, suficient per a contenir una producció de purins superior a l'equivalent de tres mesos, tal com estableix el Reial decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines. L'esmentada capacitat s'ha justificat mitjançant un breu comentari al respecte.
La identificació cadastral de les parcel·les en què s'indica aplicar el purí es recull a continuació: al terme municipal de Tuéjar, polígon 2, parcel·la 327; polígon 7, parcel·la 240, 242, 283; polígon 8, parcel·la 995; polígon 10, parcel·la 232, 544; polígon 28 parcel·la 331; polígon 31, parcel·la 914; polígon 35, parcel·la 57; 33; 324; polígon 2, parcel·la 339; polígon 8, parcel·la 424, 873, 1.006; polígon 10, parcel·la 666; polígon 28, parcel·la 248, 255-a, 255-b; polígon 34, parcel·la 72; polígon 3, parcel·la 89; polígon 6, parcel·la 92; polígon 10, parcel·la 4; polígon 30, parcel·la 113; polígon 31, parcel·la 833, polígon 34, parcel·la 22, 32; polígon 28, parcel·la 360, 362, 367, 377; polígon 8, parcel·la 193, 218, 471, 472; polígon 10, parcel·la 295; polígon 8, parcel·la 806; polígon 10, parcel·la 664, 791; polígon 2, parcel·la 239; polígon 3, parcel·la 76; polígon 10, parcel·la 472-a, 472-c, 473, 476; polígon 11, parcel·la 181, 182; polígon 28, parcel·la 194; polígon 35, parcel·la 191; polígon 7, parcel·la 241-a, 241-b; polígon 8, parcel·la 37, 347, 594; polígon 10, parcel·la 10; polígon 11, parcel·la 112, 148; polígon 29, parcel·la 274; polígon 34, parcel·la 176; polígon 35, parcel·la 221; polígon 2, parcel·la 3; polígon 6, parcel·la 124; polígon 8, parcel·la 1, 73; polígon 28, parcel·la 83, 332, 464, 475, 639; polígon 29, parcel·la 271; polígon 33, parcel·la 95; polígon 35, parcel·la 420; polígon 3, parcel·la 29, 34; polígon 4, parcel·la 332; polígon 7, parcel·la 456, 465, 714; polígon 8, parcel·la 540, 591, 848, 964; polígon 9, parcel·la 110; polígon 28, parcel·la 256, 258; polígon 30 parcel·la 7, 158, 186-a, 312, 333; polígon 31, parcel·la 1111; polígon 33, parcel·la 282; polígon 34, parcel·la 64; polígon 35, parcel·la 227, 348; polígon 516, parcel·la 1669; al terme municipal de Chelva (València): polígon 2, parcel·la 266; polígon 27, parcel·la 394; polígon 29, parcel·la 846, 848; polígon 2, parcel·la 296; polígon 4, parcel·la 69; polígon 26, parcel·la 596; polígon 29, parcel·la 55; polígon 31, parcel·la 455; polígon 2, parcel·la 342; polígon 3, parcel·la 68, 139; polígon 22, parcel·la 28; polígon 27, parcel·la 598; polígon 11, parcel·la 50; polígon 26, parcel·la 265, 345, 346, 347; polígon 29, parcel·la 1.058; polígon 13, parcel·la 25, 62; polígon 26, parcel·la 307; polígon 28, parcel·la 21, 23, 148, 260; polígon 29, parcel·la 78, 980; polígon 30, parcel·la 319, 321; polígon 2, parcel·la 130, 276, 309, 321; polígon 3, parcel·la 74, 181, 269; polígon 4, parcel·la 34; polígon 10, parcel·la 92, 201; polígon 13, parcel·la 12, 63; polígon 14, parcel·la 41; polígon 34, parcel·la 165, 170, 173; polígon 2, parcel·la 76, 100, 137, 141, 236, 275; polígon 3, parcel·la 90, 97, 105, 126, 179; polígon 10, parcel·la 93; polígon 13, parcel·la 9; polígon 14, parcel·la 7, 110, 114, 115; polígon 34, parcel·la 126.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull els informes següents:
- Informe favorable de l'aparellador municipal.
- Informe favorable de l'enginyer agrònom municipal.
- Informe favorable del cap local de sanitat.
- Informació pública sense la presentació d'al·legacions.
- Autorització prèvia de la COPUT. L'informe favorable de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, queda condicionat al compliment de no superar la capacitat productora del grup al qual pertany l'explotació (2).
- Informe favorable de l'Alcaldia.
Afeccions legals
El sòl on s'exerceix l'activitat qualifica com a sòl no urbanitzable comú, segons normes subsidiàries municipals.
El municipi de Tuéjar està inclòs en el LIC Alt Túria, inclosa en la xarxa d'espais naturals aprovats pel Govern Valencià per a la seua inclusió en la xarxa Natura 2000, d'acord amb allò que disposa la Directiva 92/43/CEE d'hàbitats, encara que la superfície afectada per l'actuació no està inclosa en el LIC.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de forma important pel projecte d'activitat i identificació d'impactes.
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha desenvolupat una descripció general del medi, en la qual s'inclou: climatologia, geologia, edafologia, hidrologia, paisatge, flora, fauna i medi socioeconòmic.
Segons la Cartografia temàtica de la Comunitat Valenciana, la vulnerabilitat d'aqüífers en la zona és molt baixa, sent el risc d'inundació de nivell 4 segons el PATRICOVA, per a aquestes zones, s'estableix que les conduccions de sanejament que discórreguen o puguen abocar en l'interior de les plantes de soterrani o semisoterrani, hauran de ser estanques enfront de les pressions produïdes en cas d'inundació. No hi ha afecció a cap camí ramader catalogat al terme municipal.
L'explotació es localitza en una zona agrícola, a uns 1.000 m del nucli de població, insereix en una zona predominantment ramadera, amb predomini de cultius de secà.
La identificació i valoració d'impactes de l'estudi d'impacte ambiental, se centra en l'impacte sobre l'aire, per emissió d'olors, associat a l'acumulació de purins en l'explotació, considerant que l'impacte serà d'escassa magnitud ja que s'aplica complex bacterià enzimàtic en fossa, que disminueix l'emissió d'olors, emissió que també està associada a l'aplicació del purí en camp, impacte aquest, poc rellevant si se soterren i llauren els purins una vegada escampats. Un altre dels impactes rellevants inclosos és l'impacte sobre l'aigua, per contaminació associada a una incorrecta impermeabilització de les fosses en l'explotació, o d'una llavada de nutrients en camp. S'ha considerat que l'efecte del possible impacte ambiental per les filtracions sobre els aqüífers serà a llarg termini, ja que la profunditat dels pous de la zona, i per tant dels aqüífers, és d'uns 50 metres, i en tot cas, s'hauran de prendre les corresponents mesures preventives.
No s'ha inclòs en l'estudi d'impacte ambiental un estudi hidrogeològic que aclarisca la situació dels pous de reg en la zona i la possible afecció d'aquests associat a la seua proximitat a les explotacions ramaderes.
La zona on s'exerceix l'activitat, no presenta valors ambientals rellevants, sent els elements ambientals més destacables susceptibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a la incorrecta gestió en la mateixa explotació de residus orgànics o durant la utilització d'aquests com a adob orgànic en camps de cultiu; i l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de residus orgànics i presència d'animals principalment.
Segons el Decret 324/00, d'ordenació de les explotacions porcines i per a una capacitat de 500 porcs d'encebament, haurà de disposar-se de 55,44 ha de superfície agrícola on aplicar el purí com a adob orgànic, per la qual cosa es disposa de suficient superfície agrícola. La documentació aportada inclou valors de mineralització del nitrogen en successius anys, considerant que l'aportació de purí s'ha d'efectuar segons dosis agronòmiques, que tenen en compte les necessitats del cultiu, les característiques del terreny, com també la climatologia. Totes aquestes consideracions no s'han tingut en compte a l'hora de calcular la superfície agrícola on s'aplicarà el purí.
2. Consideracions sobre les propostes de mesures correctores
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha proposat una sèrie de mesures correctores, entre les quals s'inclouen les següents:
- Els purins hauran de ser soterrats una vegada escampats mitjançant treball del terreny, evitant que mitjançant el vent augmente l'emissió d'olors.
- No s'hauran d'aplicar purins en parcel·les pròximes a nuclis urbans i en aquelles que puguen tenir un impacte en aquestes zones. Es triaran aquells dies en què no hi haja vents en direcció i sentit del poble afectat.
- No es faran abocaments de purins a llits públics, perímetres de protecció de les captacions de proveïment urbà i en les proximitats de brolladors i pous, ni en zones pròximes a pous o sistemes d'aigua potable.
- No s'utilitzarà purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació.
- S'haurà de disposar de tanca perimetral en l'explotació; per a evitar possibles contagis de malalties i epidèmies es disposa d'una tanca al voltant de tota l'explotació excepte en els llocs en què per les característiques de les edificacions no ho permeten.
- En les finestres de les naus s'haurà de disposar de malles mosquiteres per a dificultar el pas d'insectes o rosegadors, els quals poden ser portadors i transmissors de malalties.
- S'haurà de disposar de sistema de desinfecció dels vehicles que accedisquen a l'explotació, consistent en l'aplicació amb màquina a pressió, de desinfectant en les rodes d'aquests vehicles.
En l'estudi d'impacte ambiental es proposa aplicar els purins com a adob orgànic únicament en aquelles àrees en què no presenten vulnerabilitat alta a la contaminació d'aqüífers per fissuració o carstificació, encara que no identifica els sòls en qüestió. Altres propostes relacionades amb la gestió de purins, com és realitzar balanç de nutrients per a calcular les necessitats d'adobat del cultiu, anàlisi dels purins com també del sòl de les parcel·les on s'aplicaran, per a calcular en cada parcel·la les necessitats nutritives, com també la consideració de no utilitzar purins en zones en què el nivell freàtic estiga a menys de 15 metres de profunditat o afloren materials permeables per fissuració i carstificació, no poden considerar-se vàlides, ja que no s'ha estudiat la manera de dur a terme les esmentades mesures, sense que s'hi haja aportat, a més, estudis exhaustius del terreny que permeten prendre decisions respecte d'això.
Aquestes mesures correctores hauran de complementar-se amb l'adopció dels condicionants recollits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
Consideracions jurídiques
1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, annex I apartat 1.H.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment establides, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, la legalització de la granja porcina, situada al terme municipal de Tuéjar (València), promoguda per Juan Vicente Illueca Embuena, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
- Prèviament a l'obtenció de la llicència d'obertura, el promotor haurà de justificar, davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu, la procedència de l'aigua potable que s'ha d'utilitzar. Si el subministrament procedeix de la xarxa de proveïment municipal, haurà de presentar-se contracte subscrit amb l'empresa subministradora. En cas de disposar de pou en l'explotació, haurà de presentar-se inscripció en el Registre d'aigües, o concessió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
- Previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de justificar-se davant d'aquesta Direcció General i davant de l'organ substantiu, la correspondència entre la superfície construïda real i l'autoritzada en l'autorització prèvia de la Direcció Genera d'Urbanisme i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge. En cas de superar la superfície real construïda a la superfície legalment autoritzada, haurà de sol·licitar-se novament l'autorització prèvia, previ a l'obtenció de la llicència d'obertura, de manera que s'adeqüe a les característiques actuals de l'explotació.
- Prèviament a l'obtenció de la llicència d'obertura, haurà de presentar-se davant d'aquesta Direcció General i davant de l'Ajuntament la justificació de la capacitat real d'emmagatzemament de purins en l'explotació, justificada amb plànol i càlculs basant-se en la superfície real construïda. En cas de no disposar-se de capacitat d'emmagatzemament com a mínim per a tres mesos, haurà de construir-se una bassa de purins, de dimensions tals que, juntament amb les fosses i bassa existent, conferisquen a l'explotació l'autonomia suficient. Amb aquest fi, haurà de presentar-se davant d'aquesta Direcció General i davant de l'òrgan substantiu, plànol d'ubicació i detall de la bassa, com també informació detallada relativa a les característiques constructives d'aquesta.
- S'assegurarà la correcta impermeabilització de les edificacions on s'alberga els animals, com també de les fosses i bassa de purins.
- Es disposarà de gual sanitari o sistema de desinfecció equivalent a l'entrada de l'explotació, correctament dissenyat i localitzat, de manera que puga oferir garanties de desinfecció dels vehicles que accedisquen a l'explotació.
- El purí serà tractat amb complex bacterià, de manera que en millore les propietats com a adob orgànic, alhora que disminuïsca la seua càrrega contaminant, com també l'emissió d'olors. Es comprovarà l'eficàcia del tractament de purins i se'n modificarà la manipulació o se substituirà per un altre tractament si s'observa la ineficàcia d'aquest amb la seua correcta manipulació. Amb aquest fi, haurà de dur a terme unes anàlisis abans de començar el tractament que servisca com a blanc. Aquestes anàlisis hauran de presentar-se davant d'aquesta Direcció General en cas de ser requerides, podent-se aplicar, en cas de ser necessari, les correccions oportunes al tractament. Entre els paràmetres que s'han d'analitzar es trobaran com a mínim: pH, conductivitat, sòlids en suspensió, DBO5, DQO, N total, N amoniacal, P, K, coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals.
- A l'hora d'utilitzar el purí com a fertilitzant, se'n limitarà la zona d'aplicació a camps de cultiu i pastius no naturals, evitant les proximitats de corrents d'aigua, rius, rierols, barrancs, etc., com també fonts, conduccions subterrànies d'aigua i altres possibles focus de contaminació. No se superarà la quantitat de 170 kg de N/ha i any. S'haurà, preferentment, de soterrar immediatament per a evitar les possibles pèrdues de nitrogen amoniacal.
- Es comunicarà a aquesta Direcció General qualsevol variació que es produïsca en la destinació dels residus.
Segon
Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb el que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 3 de novembre del 2005. - La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez
Declaració d'impacte ambiental
Expedient: 201/04-AIA
Títol: Instal·lació de femer
Promotor: Granja Boverals, CB
Autoritat substantiva: Ajuntament de Vinaròs (Castelló)
Objecte del projecte: Obtenció de la llicència d'activitat per a la instal·lació de femer
Localització: Polígon 4, parcel·la 114, del terme municipal de Vinaròs (Castelló)
Descripció del projecte
1. Descripció de les característiques més rellevants del projecte
Es pretén obtenir la llicència d'activitat per a la instal·lació d'un femer, les característiques, de la qual segons la documentació aportada, són:
El projecte consisteix en la instal·lació d'un femer i una bassa per a la recollida d'aigua dels lixiviats. El residu orgànic procedeix d'una granja avícola de posta i recria de polletes, del mateix titular. La disminució en la demanda del residu orgànic per part dels agricultors de la zona, implica que el femer existent en l'explotació avícola (situada en el polígon 25, parcel·les 67, 96, 100, 104 i 112 del terme municipal de Vinaròs) de 1.500 m² (del qual no s'aporta justificació de la seua existència) continga temporalment aquest residu, podent generar problemes per olors a la població, pròxima a l'esmentada explotació ramadera. La superfície on se situarà el femer, corresponent a les dues parcel·les, té una superfície total de 67.646 m² (segons l'autorització prèvia, la superfície total és de 43.505 m²), dels quals 531,25 m² corresponen a la superfície total construïda, sent de 506,25 m² la superfície del femer, quadrat de 22,5 m de costat i la resta de superfície construïda correspondrà a la fossa de recollida de lixiviats que puga generar la gallinassa.
El condicionament del terreny per a la construcció del femer consistirà bàsicament en:
- Creació de vial interior per a accedir al femer i facilitar les labors de càrrega i descàrrega del fem d'aquest.
- Neteja i desbrossament del terreny. Una vegada realitzades aquestes operacions, i eliminades les soques existents en el terreny, es compactarà la superfície a partir de la qual s'iniciaran els farciments.
- Farciment de terres, a base d'una capa de farciment de llast natural de grossària variable segons la zona (uns 15 cm), procedint-se a la seua humectació, i posteriorment a la compactació, fins a aconseguir una densitat igual com a mínim a què corresponga al 98% del proctor modificat segons la norma NLT-108/72.
- Terminació, refinament i compactat de l'esplanada, que es realitzarà abans d'iniciar l'execució del ferm.
- Fonamentació. El formigonat consistirà en una primera capa de formigó de neteja i sobre aquest l'armadura corresponent deixant un recobriment mínim de 5 cm, formigonant-se la resta de la rasa d'una vegada amb formigó HM-25.
- Tancaments. Els tancaments exteriors corresponents al femer estaran formats per bloc de formigó de tipus calcari, de 40 x 20 x 20 cm, fins una alçària d'1 m inclòs un cèrcol perimetral superior i un altre inferior i de 20 cm de grossària. La bassa, anirà soterrada 1 m i tindrà les mateixes característiques constructives. Sobre el tancament es col·locarà una tanca metàl·lica amb muntants d'acer galvanitzat, ancorats al mur i una porta, per a accés a aquesta, de 2 m d'alçària.
- Revestiments, mitjançant morter de ciment.
- Paviments, format per làmina de polietilé, tant per al femer (incloses parets, com per a la bassa de lixiviats).
La instal·lació es localitzarà a uns 10 km del nucli de població.
Tramitació administrativa
1. Informació pública
El projecte d'activitat, l'estudi d'impacte ambiental i l'expedient municipal és remés per l'Ajuntament de Vinaròs, en data 19 de juliol de 2004.
La informació pública s'ha realitzat en el BOP núm. 84 de 10 de juliol de 2003, com als veïns confrontants a l'activitat, amb la presentació d'una al·legació que no té caràcter ambiental.
Informes sectorials
L'expedient municipal recull la informació següent:
- Informe favorable de veterinari d'àrea, emés en data 17 de juliol de 2003.
- Informe desfavorable de veterinari d'àrea emés en data 14 de novembre de 2003, motivat per considerar insuficients les mesures correctores descrites en la memòria relatives a:
- Es descriu la construcció d'una bassa de residus líquids per a purins.
- No es garanteix l'absència de filtració de la bassa de residus líquids.
- No s'indica l'ús exclusiu de la instal·lació per part de l'empresa promotora.
- Seqüència inconnexa del text a partir de la pàgina 32 del projecte.
- Informe favorable de l'enginyer tècnic Industrial.
- Autorització prèvia de la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial, condicionada al compliment dels condicionants establits en l'informe emés per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en el qual s'indica que: La instal·lació proposada és adequada a l'explotació existent. No obstant això, es considera insuficient el tancament perimetral del femer projectat, i cal que aquest siga d'almenys, dos metres d'alçària, i bastarà la col·locació damunt del mur d'una malla metàl·lica d'alçària suficient. Aquest requisit de tancament haurà d'incloure la fossa de recollida de lixiviats.
- Informació pública amb la presentació d'al·legacions.
- Informe favorable de l'arquitecte municipal.
L'Ajuntament de Vinaròs remet en data 26 d'octubre de 2005, informe en què s'indica que: consultats els arxius municipals consta una llicència d'activitat de Granja Avícola, sítia en la partida Boverals, polígon 25, parcel·la 67, concedida a nom del Sr. Gonzalo Rodríguez Salvat, atorgada en data 24 de març de 1975, i així mateix hi consta una altra llicència d'activitat d'ampliació de granja avícola, en la partida Boverals, polígon 25, parcel·la 67, concedida a nom del Sr. Gonzalo Rodríguez Salvat, que va ser atorgada en data 10 de setembre de 1976. Aquest informe no justifica que la llicència d'activitat atorgada en segona instància corresponga a la capacitat actual de l'explotació.
Afeccions legals
El sòl on se situa l'explotació, està classificat com a sòl no urbanitzable SNUC-2, segons el Pla general d'ordenació urbana municipal.
El municipi de Vinaròs està inclòs en Decret 11/2004, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual es designen, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries. Per a aquestes zones, s'ha de realitzar i posar en funcionament programes d'actuació coordinats amb tècniques agrícoles adequades, amb la finalitat d'eliminar o minimitzar els efectes dels nitrats sobre les aigües.
L'activitat proposada no afecta cap espai natural protegit de la província de Castelló ni cap espai natural actualment inclòs en l'àmbit de plans d'ordenació dels recursos naturals o plans rectors d'ús i gestió aprovats, en tramitació o en redacció, o alguna altra figura reglamentada en desplegament de la Llei 11/94, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Consideracions ambientals
1. Elements ambientals que poden veure's afectats de manera important pel projecte
En l'estudi d'impacte ambiental s'ha identificat els elements ambientals susceptibles de ser afectats pel projecte, entre els quals s'inclou: aire, sòl, aigua, flora, fauna, paisatge i medi socioeconòmic.
Les parcel·les on es localitzarà el femer estan ocupades actualment per oliveres aïllades, cultiu predominant de la zona, dedicada principalment a l'agricultura de secà. Litològicament, la zona es caracteritza per correspondre a un terreny fortament ondulat.
La fauna present en la zona no correspon a cap ordre superior que puga estar protegit o amenaçat en l'àmbit nacional o en el catàleg d'espècies amenaçades establit per a la Comunitat Valenciana pel Decret 265/1994, de 20 de desembre. No hi ha cap endemisme en la zona afectada per l'activitat.
Segons la Cartografia temàtica de la Comunitat Valenciana, en la zona no hi ha risc d'inundació, sent la vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies mitjana.
No hi ha valors ambientals rellevants, sent els més sensibles de ser afectats pel projecte: el sòl i l'aigua, per la contaminació associada a l'emmagatzemament irregular dels residus, l'aire, per emissió d'olors associades a la fermentació de la gallinassa en el femer i el paisatge, per introducció d'elements permanents en l'entorn.
2. Identificació i valoració d'impactes
S'ha utilitzat un mètode de valoració qualitativa d'impactes, a partir de l'elaboració d'una matriu d'impactes. Dels resultats obtinguts, es pot aïllar els factors impactats en major grau per la implantació de l'activitat, per als que s'establirà mesures correctores.
De la valoració d'impactes es dedueix que els més rellevants són els que es produiran sobre el sòl, per deteriorament de la capa de sòl de fèrtil i ocupació d'elements permanents; l'aire, per l'emissió d'olors associades a l'acumulació temporal del residu orgànic i el paisatge, per la repercussió visual del conjunt de les construccions que s'han de realitzar en l'entorn rural.
3. Consideracions sobre la proposta de mesures correctores i del programa de vigilància ambiental
Les mesures correctores que es descriuen en l'estudi d'impacte ambiental inclouen les següents:
- Neteja exhaustiva del terreny després de l'execució de les obres evitant la retenció de runes i materials propis d'aquestes.
- Plantació d'arbusts en el perímetre de la parcel·la, amb caràcter definitiu amb el fi, entre altres, d'exercir un efecte sobre la qualitat visual, en detriment de l'impacte generat per la introducció d'elements permanents en l'entorn.
No s'ha aportat informació relativa a la trajectòria que es realitzarà per al transport des de l'explotació ramadera fins al femer.
En relació a les mesures correctores recollides en l'estudi d'impacte ambiental, es considera necessari ampliar-les amb les recollides a continuació i amb l'adopció dels condicionants establits en aquesta declaració d'impacte ambiental.
- Per a evitar filtracions en el terreny, i a causa de la inexistència d'estudi hidrogeològic que confirme la falta d'afecció a l'aqüífer subjacent, es considera necessari l'adopció de mesures correctores, que modifiquen les característiques constructives del femer i bassa de lixiviació, de manera que quede assegurada s'impermeabilització, i per tant la impossibilitat d'afecció al medi. Amb l'esmentada finalitat, es dotarà de paviment impermeable (formigó) tant al femer (solera i parets) com a la bassa de lixiviats en tots els seus costats, de manera que s'hi assegure la inexistència de filtracions. En cap cas s'admetrà una impermeabilització superficial del femer i bassa de lixiviats amb materials que puguen deteriorar-se amb les tasques d'extracció del fem, com la capa de polietilé proposada en el projecte d'activitat com a paviment del femer (base i parets) i de la bassa de lixiviats.
- En l'estudi d'impacte ambiental es proposa com a mesura correctora per a minimitzar l'impacte visual, la plantació d'arbusts en el perímetre de l'explotació, havent de correspondre amb tanca vegetal (utilitzant gènere Cupressus o semblants).
- Haurà de controlar-se el volum de gallinassa emmagatzemat en el femer, de manera que no es produïsca desbordaments de la gallinassa per excés emmagatzemat, assegurant sempre un marge de seguretat entre l'alçària del muntó i de les parets del femer.
- Per a evitar desbordaments associats a precipitacions importants s'haurà de cobrirà el femer, mitjançant la construcció de coberta, o sistema equivalent.
- Haurà de disposar-se de tancament perimetral d'almenys dos metres d'alçària.
- En utilitzar-se el fem com a adob orgànic, haurà d'assegurar-se que no se sobrepassa la dosi de 170 kg N/ha, segons estableix l'annex I, de l'Ordre de 3 de juny de 2003, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'estableix el programa d'actuació sobre les zones vulnerables designades a la Comunitat Valenciana.
Consideracions jurídiques
1- El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en què resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'impacte ambiental i concordants del reglament d'aquesta, annex I apartat 6.
2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'impacte ambiental, en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i en les altres disposicions que hi són d'aplicació.
3. L'article 13, apartat 2, del Decret 119/2003, d'11 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Territori i Habitatge, atribueix a la Direcció General de Gestió del Medi Natural la competència sobre l'avaluació de l'impacte ambiental.
Per tot això, i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent
Declaració d'impacte ambiental
Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi són d'aplicació, el projecte d'instal·lació de femer, situat al terme municipal de Vinaròs (Castelló), promoguda per Granja Boverals, CB, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:
- Es dotarà de paviment impermeable (formigó) tant el femer (solera i parets) com la bassa de lixiviats en tots els seus costats, de manera que s'hi assegure la inexistència de filtracions.
- S'evitarà el trasllat de gallinassa els dies de ponent i a les hores de màxima insolació.
- En l'estudi d'impacte ambiental es proposa com a mesura correctora per a minimitzar l'impacte visual, la plantació d'arbusts en el perímetre de la instal·lació, havent de correspondre amb tanca vegetal (utilitzant gènere Cupressus o semblants), disposant de tancament perimetral (que coincidisca perimetralment amb la tanca vegetal), d'almenys dos metres d'alçària al voltant del femer i bassa de lixiviats.
- Haurà de prevenir-se el desbordament de la gallinassa per excés de volum emmagatzemat, assegurant sempre un marge de seguretat entre l'alçària del muntó i les parets del femer. A més, i per a evitar problemes de desbordament, es disposarà de coberta en el femer.
- El fem haurà d'utilitzar-se com a adob orgànic en camps de cultiu a dosi que no sobrepasse els 170 kg de N/ha. En cas de modificar-se la destinació d'aquests residus, haurà de comunicar-se a aquesta Direcció General.
Segon
Notificar als interessats que contra aquesta resolució, per no ser un acte definitiu en via administrativa, no s'hi pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.
Tercer
Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de la forma reglamentària, d'acord amb allò que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.
València, 26 d'octubre de 2005.- La directora general de Gestió del Medi Natural: Concepción Maroto Álvarez.
