ORDRE del 26 d'abril de 1999, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual s'aprova el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana. [1999/L3917]
(DOGV núm. 3488 de 05.05.1999) Ref. Base de dades 1354/1999
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 06.05.1999 Notes: Aprova el Reglament de zones d'ordenació urbanística de la Comunitat Valenciana com a desplegament del que disposa la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Obres Públiques, Urbanisme i Transports Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Descriptors: Temàtics: reglament administratiu, pla d'urbanisme, ordenació del territori
ORDRE del 26 d'abril de 1999, del conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual s'aprova el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana. [1999/L3917]
Els plans urbanístics són instruments que estableixen l'ordenació territorial i urbanística adequada a la realitat física que els sosté i a les necessitats socials de la població que afecten. Com qualsevol instrument, els plans han d'estar al servei de qui els utilitza i han de ser útils per a la finalitat perseguida.
En moltes ocasions la complexitat dels plans impedeix satisfer amb normalitat la funció que se'ls encomana i els fa inaccessibles a qui acudeix a aquests. La profusió de termes, la falta de concreció d'aquests, la dispersió de la regulació, etc. impedeixen als ciutadans, i en ocasions també als tècnics, desxifrar el contingut dels documents.
Conscients d'aquesta dificultat, des de la Sotssecretaria d'Urbanisme i Ordenació Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports s'ha impulsat el desplegament de la previsió que conté l'article 14 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística, a fi d'homogeneïtzar i millorar el coneixement públic de les normes urbanístiques dels diferents plans.
L'escassesa de reglamentació sobre les zones d'ordenació ocasiona una profusió i heterogeneïtat de regulacions de les mateixes qüestions des dels diferents plans municipals, que inevitablement comporta confusió i dificultat en la interpretació.
Al contrari, la sistematització, l'estandardització i la recerca d'un llenguatge comú genera transparència i homogeneïtat, respectant sempre, la idiosincràsia i l'autonomia municipal. Amb tot això, el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística dotarà d'una major capacitat simplificadora i aclaridora els plans, i els farà més accessibles, tant per als tècnics com per als ciutadans.
Un efecte d'aquest reglament serà, sens dubte, la simplificació dels plans. La remissió als seus preceptes i la concreció de manera simplificada de les zones permetrà als municipis que ho desitgen tenir instruments de planejament senzills pel que fa a la seua confecció.
El reglament consta de 91 articles que es divideixen en quatre títols i als quals s'uneixen dos annexos.
El títol primer està constituït per les disposicions de caràcter general relatives al conjunt del reglament. Juntament amb l'objecte, finalitats i principis s'estableix el caràcter orientador del reglament, per la qual cosa serà voluntària l'aplicació dels seus preceptes.
El títol segon estableix una exhaustiva definició i concreció dels conceptes habitualment utilitzats en l'elaboració d'una ordenança urbanística, buscant una unificació terminològica en aquesta matèria. Conceptes que es defineixen independentment de les zones a les quals es poden aplicar, sense perjudici que en alguna zona se n'haja de matisar algun i, fins i tot, que s'identifiquen els conceptes o paràmetres definits com a necessaris, opcionals o incompatibles en relació amb les diferents zones d'ordenació.
El títol tercer regula la configuració de les zones d'ordenació i constitueix el nucli essencial del reglament. La configuració de les zones regulada pel reglament es basa en el fet que la zona d'ordenació és el resultat de la interrelació de tres variables urbanístiques: el sistema d'ordenació, la tipologia edificatòria i l'ús global. Amb aquestes variables el reglament crea un marc en què poden emmarcar-se totes les zones possibles. Dins de cada zona d'ordenació serà el pla el que concrete quins elements i amb quines característiques intervenen en les seues zones més específiques.
Es tracta de sistematitzar les zones d'ordenació, facilitant els elements que intervenen, creant un marc de referència uniforme, de manera que per mitjà de la concreció pels plans d'una sèrie de paràmetres (amplàries de vials, forma i dimensions de parcel·la, alçades de cornisa,...), no hi haurà dues zones d'ordenació iguals.
El títol quart del reglament estableix unes zones tipus o elementals, a fi de facilitar l'elaboració dels plans, especialment en municipis menuts. Aquestes zones sorgeixen de la selecció d'aquelles que són més usuals en la pràctica urbanística entre el conjunt de zones d'ordenació teòricament possibles. D'aquesta manera, es defineixen vuit zones habituals la reglamentació de les quals es desplega de manera articulada, que podrà ser d'adopció quasi automàtica pel pla corresponent.
Finalment, s'incorporen dos annexos relatius a la sistemàtica de la configuració de les zones d'ordenació i a les fitxes de zona, que podran ser utilitzades pels municipis per a la concreció de determinats paràmetres en cada zona elemental.
En l'elaboració d'aquest reglament s'ha donat audiència a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, al Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, al Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de València, al Col·legi Oficial d'Enginyers Superiors Industrials de la Comunitat Valenciana i Albacete, al Departament d'Urbanisme i Ordenació Territorial de la Universitat Politècnica de València, al Col·legi de Registradors de la Propietat, al Col·legi de Notaris de València, al Col·legi d'Advocats de València, a les cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Castelló, València i Alacant, a les diferents associacions, federacions i confederacions d'empresaris promotors i constructors de la Comunitat Valenciana i a diversos professionals experts en la matèria, els suggeriments dels quals s'han tingut en compte en la redacció final.
Per això,
ORDENE
Article únic
S'aprova el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana per al desplegament de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística i els seus annexos, el text del qual s'insereix tot seguit.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
De conformitat amb la disposició transitòria onzena de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística, aquest reglament general no afectarà la vigència de les normes urbanístiques contingudes en els plans que, fins a hores d'ara, hagen sigut aprovats, sense perjudici que, per iniciativa municipal, es puga promoure la modificació o revisió d'aquests per a harmonitzar-los amb les previsions d'aquest reglament.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra aquesta ordre, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Tot això, sense perjudici que es puga interposar qualsevol altre recurs que es considere oportú.
València, 26 d'abril de 1999.
El conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports,
JOSÉ RAMÓN GARCÍA ANTÓN
ÍNDEX
Títol I. Generalitats
Capítol I. Objecte i abast
Article 1. Objecte
Article 2. Abast
Capítol II. Finalitats i principis fonamentals
Article 3. Finalitats
Article 4. Principis fonamentals
Capítol III. Aplicació
Article 5. Àmbit d'aplicació
Article 6. Voluntarietat
Article 7. Maneres d'aplicació
Títol II. Paràmetres urbanístics. Definicions
Capítol I. Paràmetres urbanístics relatius a l'illa i el vial
Article 8. Alineació de vial
Article 9. Amplària de vial en un punt
Article 10. Illa
Article 11. Pati d'illa
Article 12. Línia de rasant
Article 13. Cota de rasant
Capítol II. Paràmetres urbanístics relatius a la parcel·la
Article 14. Parcel·la
Article 15. Parcel·la edificable
Article 16. Solar
Article 17. Límits de parcel·la
Article 18. Límit frontal de parcel·la
Article 19. Tancaments de parcel·la
Article 20. Parcel·la mínima
Article 21. Front de parcel·la
Article 22. Cercle inscrit
Article 23. Angle mitger
Capítol II. Paràmetres urbanístics relatius a la posició de l'edificació a la parcel·la
Article 24. Alineacions de l'edificació
Article 25. Alineacions de l'edificació en planta baixa
Article 26. Alineació de l'edificació en plantes de pisos
Article 27. Alineacions del volum
Article 28. Distància al límit
Article 29. Reculada de l'edificació
Article 30. Profunditat edificable
Article 31. Separació entre edificacions
Capítol IV. Paràmetres urbanístics relatius a la intensitat de l'edificació
Article 32. Superfície ocupada
Article 33. Coeficient d'ocupació
Article 34. Superfície lliure
Article 35. Superfície construïda per planta
Article 36. Superfície construïda total
Article 37. Superfície útil
Article 38. Volum construït
Article 39. Edificabilitat
Article 40. Coeficient d'edificabilitat neta
Article 41. Coeficient d'edificabilitat bruta
Capítol V. Paràmetres urbanístics relatius al volum i forma dels edificis
Article 42. Alçària reguladora
Article 43. Alçària total
Article 44. Nombre de plantes
Article 45. Mitgera
Article 46. Planta baixa
Article 47. Planta pis
Article 48. Planta àtic
Article 49. Aprofitament sota coberta
Article 50. Entreplanta
Article 51. Soterrani
Article 52. Semisoterrani
Article 53. Porxada
Article 54. Passatge
Article 55. Alçària de planta
Article56. Alçària lliure de planta
Article 57. Cossos sortints
Article 58. Elements sortints
Article 59. Edificacions auxiliars
Article 60. Elements tècnics de les instal·lacions
Article 61. Celoberts i ventilació
Títol III. Configuració de les zones d'ordenació urbanística
Capítol I. Sistemes d'ordenació
Article 62. Sistemes d'ordenació
Article 63. Classes
Article 64. Ordenació per alineació de carrer
Article 65. Ordenació per edificació aïllada
Article 66. Ordenació per definició volumètrica
Capítol II. Tipologies edificatòries
Article 67. Tipologies edificatòries
Article 68. Illa compacta
Article 69. Illa tancada
Article 70. Bloc exempt
Article 71. Bloc adossat
Article 72. Volum específic
Article 73. Volum contenidor
Capítol III. Usos globals
Article 74. Usos globals
Article 75. Ús residencial
Article 76. Ús industrial
Article 77. Ús terciari
Capítol IV. Zones d'ordenació urbanística
Article 78. Zona d'ordenació urbanística
Article 79. Configuració de les zones d'ordenació urbanística
Article 80. Relació de zones d'ordenació urbanística
Article 81. Paràmetres urbanístics
Títol IV. Zones tipus
Capítol I. Sistemàtica
Article 82. Zones d'ordenació desenvolupades
Article 83. Aplicació de la regulació corresponent a les zones tipus
Capítol II. Regulació específica de les zones
Article 84. Nucli històric
Article 85. Ampliació de nucli
Article 86. Eixample
Article 87. Edificació oberta
Article 88. Habitatges aïllats
Article 89. Habitatges adossats
Article 90. Industrial en illa
Article 91. Industrial aïllada
Annex I. Sistemàtica de la configuració de zones
Taula 1. Zones d'ordenació urbanística
Taula 2. Interrelació paràmetres / zones
Taula 3. Estandardització de claus
Annex II. Fitxes de zona
Fitxa 0. Fitxa genèrica
Fitxa 1. Nucli històric
Fitxa 2. Ampliació de nucli
Fitxa 3. Eixample
Fitxa 4. Edificació oberta
Fitxa 5. Habitatges aïllats
Fitxa 6. Habitatges adossats
Fitxa 7. Industrial en illa
Fitxa 8. Industrial aïllada
TÍTOL I
Generalitats
Capítol I
Objecte i abast
Article 1. Objecte
L'objecte d'aquest reglament és la regulació de les zones d'ordenació urbanística. Aquestes zones són les àrees en les quals es divideix el territori per a l'aplicació d'una determinada normativa urbanística.
Article 2. Abast
L'abast material del reglament es limita a la regulació dels paràmetres tipològics bàsics que defineixen les zones d'ordenació urbanística i no entra en la reglamentació de les condicions específiques de l'edificació: aspectes morfològics, ornamentals o interns dels edificis.
Capítol II
Finalitats i principis fonamentals
Article 3. Finalitats
Els fins d'aquest reglament són els següents:
a) Estandardització de la terminologia i conceptes urbanístics generals.
b) Reducció del grau de discrecionalitat en la interpretació dels termes urbanístics.
c) Simplificació instrumental dels plans urbanístics.
d) Millora del coneixement públic de les normes urbanístiques.
Article 4. Principis fonamentals
Per a la consecució dels fins enunciats en l'article precedent, s'adopten com a principis fonamentals els següents:
a) Sistematització de les maneres d'ordenació urbanística.
b) Claredat i precisió en la definició dels conceptes urbanístics.
c) Equilibri entre estandardització i uniformitat.
d) Flexibilitat de les regulacions tipus i de les maneres d'aplicació.
Capítol III
Aplicació
Article 5. Àmbit d'aplicació
Aquest reglament és aplicable, amb caràcter voluntari, als plans urbanístics i als actes de desplegament o execució dels plans que tinguen relació amb els conceptes urbanístics que en aquest es defineixen.
Article 6. Voluntarietat
Aquest reglament té caràcter orientador, per la qual cosa serà voluntària l'aplicació dels seus preceptes.
Els plans podran establir el règim urbanístic de les zones que delimiten mitjançant la remissió a aquest reglament general, encara que, alternativament, també podran contenir la pròpia regulació quan raons específiques de caràcter local així ho aconsellen.
L'assignació de les diferents zones d'ordenació urbanística es farà, si és possible, per remissió a aquest reglament, i s'expressarà la clau identificadora de la reglamentació de zona que es pretenga aplicar en l'àrea corresponent del territori.
En el cas que aquest reglament no establesca una regulació adequada per a les peculiaritats locals d'una àrea del terme municipal, el pla establirà la regulació aplicable.
Article 7. Maneres d'aplicació
La determinació de la normativa aplicable a una zona d'ordenació urbanística la podrà establir el planejament urbanístic per mitjà d'alguna de les maneres següents:
a) Remissió a una de les zones tipus definides en aquest reglament, fixant els valors concrets dels paràmetres urbanístics.
b) Addició a la modalitat anterior de concrecions o variacions de paràmetres urbanístics, matisacions o regulacions complementàries que es consideren necessàries.
c) Regulació pròpia, desenvolupada a partir de les variables generals que configuren la zona d'ordenació urb
anística.
TÍTOL II
Paràmetres urbanístics. Definicions
Capítol I
Paràmetres urbanístics relatius a l'illa i el vial
Article 8. Alineació de vial
Es considera alineació de vial la línia que delimita els espais parcel·lats respecte dels espais públics integrats per carrers, places, zones verdes o espais lliures.
Article 9. Amplària de vial en un punt
S'anomena amplària de vial en un punt de l'alineació de vial a la menor de les distàncies entre aquest punt i l'alineació oposada del mateix vial.
S'expressa en metres (m).
Article 10. Illa
S'anomena illa la superfície de sòl delimitada per alineacions de vial contigües.
Article 11. Pati d'illa
Constitueix el pati d'illa l'espai interior a aquesta que no té edificació o només és edificable sota rasant o en planta baixa, resultat de l'aplicació d'una profunditat edificable màxima.
Article 12. Línia de rasant
S'entén per línia de rasant el perfil longitudinal en l'eix de les vies públiques.
Article 13. Cota de rasant
La cota de rasant és la cota de nivell d'un punt de la línia de rasant.
S'expressa en metres (m).
Capítol II
Paràmetres urbanístics relatius a la parcel·la
Article 14. Parcel·la
Als efectes urbanístics, s'anomena parcel·la, en sòl urbà i urbanitzable, a cadascuna de les porcions de sòl en les quals, si escau, se subdivideix una illa.
Article 15. Parcel·la edificable
S'entén per parcel·la edificable aquella que compleix les condicions de dimensions, formals i d'ubicació que exigesca el pla perquè s'hi puga autoritzar l'edificació.
Aquestes condicions faran referència a paràmetres com la parcel·la mínima, el front mínim de parcel·la, el cercle inscrit mínim, els angles mitgers o altres semblants.
Article 16. Solar
Són solars les parcel·les legalment dividides o conformades que tinguen els requisits exigits en l'article 6 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de l'Activitat Urbanística.
Article 17. Límits de parcel·la
S'anomenen límits les línies perimetrals que delimiten la parcel·la.
Article 18. Límit frontal de parcel·la
Constitueix el límit frontal el límit o límits que delimiten la parcel·la respecte del vial o espai lliure públics confrontants.
Article 19. Tancaments de parcel·la
S'anomenen tancaments de parcel·la aquells elements constructius disposats sobre els límits, que separen la parcel·la dels espais públics o d'altres parcel·les.
Article 20. Parcel·la mínima
Es defineix la parcel·la mínima com la superfície mínima que ha de tenir una parcel·la perquè puga ser edificable.
S'expressa en metres quadrats de sòl (m²s)
Article 21. Front de parcel·la
S'anomena front de parcel·la la longitud del límit frontal.
S'expressa en metres (m)
Article 22. Cercle inscrit
S'anomena cercle inscrit el cercle de menor diàmetre que es pot inscriure en una parcel·la.
Es defineix per la mida del seu diàmetre, que s'expressa en metres (m).
Article 23. Angle mitger
S'anomena angle mitger l'angle que forma el límit frontal de la parcel·la amb un dels límits contigus.
S'expressa en graus sexagesimals (°).
Capítol III
Paràmetres urbanístics relatius a la posició
de l'edificació a la parcel·la
Article 24. Alineacions de l'edificació
Constitueixen les alineacions de l'edificació aquelles línies, definides per la intersecció dels plànols de façanes i la parcel·la, que estableixen el límit entre les superfícies edificables i les no edificables, tant de caràcter públic com privat, sense perjudici de la possibilitat de cossos sortints o elements sortints.
Article 25. Alineacions de l'edificació en planta baixa
Són aquelles alineacions definides que s'apliquen únicament a la planta baixa.
Article 26. Alineació de l'edificació en plantes de pisos
Són aquelles alineacions definides que s'apliquen únicament a les plantes de pisos.
Article 27. Alineacions del volum
Constitueixen les alineacions del volum aquelles línies resultants de la intersecció dels plànols que estableixen el límit entre els espais edificables i els no edificables, tant de caràcter públic com privat, sense perjudici de la possibilitat de cossos sortints o elements sortints.
Article 28. Distància al límit
Es defineix la distància al límit com la separació entre el límit de parcel·la que es prenga com a referència i el punt més pròxim de l'edificació incloent-hi la projecció horitzontal dels cossos sortints-, amidada sobre una recta perpendicular al límit esmentat.
S'expressa en metres (m).
Article 29. Reculada de l'edificació
S'entén per reculada de l'edificació el retirament d'un tram del pla de façana respecte de l'alineació de vial, amidat sobre una recta perpendicular a aquesta alineació.
S'expressa en metres (m), sense perjudici de l'establiment de condicions formals.
Article 30. Profunditat edificable
Es defineix la profunditat edificable com la distància des de l'alineació de vial, amidada sobre una recta perpendicular a aquesta alineació, que estableix un límit a l'edificació per la part posterior, sense perjudici de la possibilitat de cossos sortints o elements sortints.
Pot exigir-se a totes les plantes de l'edifici o només a les plantes de pisos.
S'expressa en metres (m).
Article 31. Separació entre edificacions
Es defineix la separació entre edificacions com la distància que hi ha entre dues edificacions, amidada entre els seus punts més pròxims, incloent-hi la projecció horitzontal dels cossos sortints.
S'expressa en metres (m).
Capítol IV
Paràmetres urbanístics relatius a la intensitat de l'edificació
Article 32. Superfície ocupada
S'entén per superfície ocupada d'una parcel·la la superfície de la projecció horitzontal de les edificacions sobre la parcel·la, incloent-hi els cossos sortints.
Tret que el pla ordene una altra cosa, computarà a aquests efectes la superfície d'aquelles edificacions i instal·lacions complementàries que estiguen cobertes.
S'expressa en metres quadrats de sòl (m²s).
Article 33. Coeficient d'ocupació
S'anomena coeficient d'ocupació la relació entre la superfície ocupada i la superfície de la parcel·la.
S'expressa en tants per cent (%).
Article 34. Superfície lliure
S'entén per superfície lliure d'una parcel·la la superfície d'aquesta que no té edificació sobre la rasant natural del terreny.
El seu valor és complementari de la superfície ocupada respecte de la superfície de la parcel·la (superfície lliure + superfície ocupada = superfície de parcel·la).
S'expressa en metres quadrats de sòl (m²s).
Article 35. Superfície construïda per planta
S'entén per superfície construïda per planta, als efectes d'aquesta norma, la superfície compresa en el perímetre definit per la cara exterior dels seus tancaments amb l'exterior o amb altres edificacions.
No computaran com a superfície construïda les porxades i passatges d'ús públic, ni les superfícies sota coberta si manquen de possibilitats d'ús i accés.
Computaran amb aquests efectes les superfícies dels cossos sortints quan estiguen tancats en tot el perímetre amb paraments estancs. En la resta de casos, computarà únicament el cinquanta per cent de la superfície.
S'expressa en metres quadrats de sostre (m²t).
Article 36. Superfície construïda total
Constitueix la superfície construïda total d'un immoble la suma de les superfícies construïdes de totes les plantes que el formen.
Tret que el pla ordene una altra cosa, no computarà als efectes d'aquest paràmetre la superfície construïda dels soterranis i semisoterranis. Al contrari, sempre caldrà considerar la superfície de les entreplantes, àtics i aprofitaments sota coberta (respecte d'aquests últims, computaran aquelles àrees que tinguen una alçària lliure superior a 1,50 m).
S'expressa en metres quadrats de sostre (m²t).
Article 37. Superfície útil
S'entén com a superfície útil, als efectes d'aquesta norma, la definida en les Normes d'Habitabilitat i Disseny d'Habitatges en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, o normativa que la substituesca.
S'expressa en metres quadrats útils (m²u).
Article 38. Volum construït
S'anomena volum construït d'una edificació el volum comprés entre els seus tancaments amb l'exterior o amb altres edificacions.
Tret que el pla ordene una altra cosa, no computarà als efectes d'aquest paràmetre el volum de l'edificació situada per sota de la rasant.
S'expressa en metres cúbics (m³).
Article 39. Edificabilitat
S'entén per edificabilitat la superfície construïda total que té un àmbit determinat.
S'expressa en metres quadrats de sostre (m²t).
Article 40. Coeficient d'edificabilitat neta
S'entén per coeficient d'edificabilitat neta la relació entre l'edificabilitat i la superfície, ambdues referides a una parcel·la o a un conjunt d'aquestes.
S'expressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m²t /m²s).
Article 41. Coeficient d'edificabilitat bruta
S'entén per coeficient d'edificabilitat bruta d'un àmbit determinat, la relació entre l'edificabilitat i la superfície, ambdues de l'àmbit de referència, i s'inclou en aquesta última tant la superfície de les parcel·les com la dels espais lliures i vials públics, de conformitat amb el que estableix el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana.
S'expressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m²t /m²s).
Capítol V
Paràmetres urbanístics relatius al volum
i forma dels edificis
Article 42. Alçària reguladora
S'anomena alçària reguladora la dimensió vertical, amidada en el pla de façana de l'edificació, des de la rasant de la vorera fins a la intersecció amb la cara inferior del forjat que forma el sostre de l'última planta.
Si el pla no estableix una altra regulació, en els carrers amb pendent, l'alçària reguladora d'un edifici s'amidarà en el punt mitjà de la seua longitud de façana. Quan l'excessiu pendent del carrer o la gran longitud de la façana determinen diferències de cota de rasant superiors a tres metres, la façana es descompondrà en trams que no superen aquesta condició, a l'efecte de l'amidament d'aquest paràmetre.
Si el pla no estableix una altra regulació, en els supòsits en què la rasant natural del terreny no coincidesca amb la rasant de la vorera, l'alçària reguladora s'amidarà, en vertical, des de la rasant de la vorera fins una línia paral·lela a la rasant natural del terreny que passe per la intersecció entre el pla de façana i la cara inferior del forjat que forma el sostre de l'última planta.
S'expressa en metres (m).
Article 43. Alçària total
Es defineix l'alçària total la dimensió vertical amidada des de la rasant de la vorera fins al punt més alt de l'edifici, exclosos els elements tècnics de les instal·lacions.
Si el pla no estableix una altra regulació, en els carrers amb pendent i en els supòsits en què la rasant natural del terreny no coincidesca amb la rasant de la vorera, l'amidament d'aquest paràmetre es realitzarà de manera semblant a la indicada en l'article anterior.
S'expressa en metres (m).
Article 44. Nombre de plantes
El nombre de plantes que formen un edifici inclosa la planta baixa i l'àtic, si hi ha constitueix el paràmetre anomenat nombre de plantes.
No es consideren a l'efecte d'aquest paràmetre les entreplantes, ni els soterranis i semisoterranis. En els carrers amb pendent es tindrà en compte el que estableix l'article 42.
Article 45. Mitgera
A l'efecte d'aquesta norma, s'anomena mitgera la paret lateral límit entre dues edificacions, que s'alça des dels fonaments fins a la coberta, tot i que la seua continuïtat s'interrompa amb patis o semblants.
Article 46. Planta baixa
S'anomena planta baixa aquella planta en la qual la cara inferior del forjat del sòl o, si escau, de la solera es troba a una cota igual o inferior a un metre des de la rasant de la vorera i la cara inferior del forjat del sostre se situa a una cota superior a aquesta distància.
Article 47. Planta pis
S'entén per planta pis aquella planta situada per damunt de la planta baixa.
Article 48. Planta àtic
S'anomena planta àtic l'última planta d'un edifici, sempre que la façana estiga reculada dels plànols de façana de l'immoble.
Article 49. Aprofitament sota coberta
S'anomena aprofitament sota coberta la utilització de l'espai comprés entre la coberta inclinada de l'edifici i el forjat del sostre de l'última planta.
Únicament es podrà utilitzar en els casos que expressament autoritze el pla, amb les limitacions quant a l'ús i dimensions que s'hi establesquen i en les condicions de còmput d'edificabilitat expressades en l'article 36 d'aquest reglament.
Article 50. Entreplanta
S'anomena entreplanta aquella planta que té el forjat del sòl en una posició intermèdia entre els plànols de paviment i sostre d'una planta baixa.
La superfície de l'entreplanta no podrà superar el seixanta per cent de la superfície de la planta baixa.
Article 51. Soterrani
S'anomena soterrani aquella planta en la qual la cara inferior del forjat del sostre se situa per sota del plànol horitzontal que conté la rasant de la vorera.
En els supòsits en què la rasant natural del terreny no coincidesca amb la rasant de la vorera, es considerarà soterrani aquella planta o porció d'aquesta la cara inferior del forjat de sostre de la qual es trobe per sota del plànol que conté la rasant natural del terreny.
Article 52. Semisoterrani
S'anomena semisoterrani aquella planta en la qual la cara inferior del forjat del sostre es troba entre el plànol horitzontal que conté la rasant de la vorera i el que està situat a un metre per damunt del plànol esmentat.
En els supòsits en què la rasant natural del terreny no coincidesca amb la rasant de la vorera, es considerarà semisoterrani aquella planta o porció d'aquesta la cara inferior del forjat de sostre de la qual es trobe entre el plànol que conté la rasant natural del terreny i el que està situat a un metre per damunt del plànol esmentat.
Article 53. Porxada
S'entén per porxada l'espai d'ús públic resultant de la reculada de l'edificació en la planta baixa, respecte del pla de façana de l'immoble.
Article 54. Passatge
S'entén per passatge l'espai d'ús públic situat en la planta baixa d'un edifici, que proporciona accés a altres espais o edificacions.
Article 55. Alçària de planta
S'entén per alçària de planta la distància vertical entre les cares inferiors de dos forjats consecutius.
S'expressa en metres (m).
Article 56. Alçària lliure de planta
S'entén per alçària lliure de planta la distància vertical entre el paviment i la cara inferior del forjat de sostre o, si escau, del fals sostre d'una planta.
S'expressa en metres (m).
Article 57. Cossos sortints
S'entén per cossos sortints aquelles parts de l'edificació que sobreïxen dels plànols que defineixen el volum de l'edifici i que tenen caràcter habitable o ocupable per les persones, com balcons, miradors, terrasses o semblants.
Article 58. Elements sortints
S'entén per elements sortints aquells elements constructius fixos que sobreïxen dels plànols que defineixen el volum de l'edifici, sense caràcter habitable o ocupable per les persones, com ara sòcols, ràfecs, cornises, marquesines, rètols o semblants.
Article 59. Edificacions auxiliars
S'anomenen edificacions auxiliars aquelles edificacions que inclouen usos complementaris a l'ús de l'immoble principal, tal com porteries, garatges, magatzems, trasters, hivernacles, llavaners o semblants.
Computaran a fi de calcular-ne l'edificabilitat, excepte que se situen en el soterrani o en el semisoterrani.
Article 60. Elements tècnics de les instal·lacions
S'entenen com a elements tècnics de les instal·lacions aquells elements integrants de les instal·lacions al servei de l'immoble, tal com dipòsits d'aigua, equips de condicionament d'aire, filtres d'aire, conductes de ventilació, antenes, parallamps, elements per a l'estesa de roba o semblants.
Article 61. Patis de llums i ventilació
S'anomenen patis de llums i ventilació els espais no construïts i ubicats en l'interior del volum general de l'edificació, que garanteixen l'adequada il·luminació i ventilació a les dependències de l'immoble.
TÍTOL III
Configuració de les zones d'ordenació urbanística
Capítol I
Sistemes d'ordenació
Article 62. Sistemes d'ordenació
Els sistemes d'ordenació són les diferents maneres de regular les edificacions, segons els paràmetres urbanístics utilitzats en la definició.
Article 63. Classes
Es distingeixen 3 classes de sistemes d'ordenació: alineació de carrer, edificació aïllada i definició volumètrica.
Article 64. Ordenació per alineació de carrer
1. El sistema d'ordenació que es caracteritza perquè les edificacions es disposen de manera contínua al llarg de les alineacions dels vials s'anomena ordenació per alineació de carrer.
2. Els paràmetres urbanístics definitoris de l'ordenació per alineació de carrer són l'alineació de vial, l'alçària reguladora i la profunditat edificable.
3. L'element característic que resulta de l'ordenació per alineació de carrer és l'illa.
Article 65. Ordenació per edificació aïllada
1. El sistema d'ordenació que es caracteritza perquè els edificis es disposen separats dels límits de la parcel·la s'anomena ordenació per edificació aïllada.
2. Els paràmetres urbanístics fonamentals de l'ordenació per edificació aïllada són el coeficient d'edificabilitat neta, el coeficient d'ocupació, les distàncies a límits i l'alçària reguladora.
3. El tipus d'edifici que s'obté en l'ordenació per edificació aïllada s'anomena bloc.
Article 66. Ordenació per definició volumètrica
1. El sistema d'ordenació que es caracteritza perquè les edificacions es defineixen per referència a cossos volumètrics s'anomena ordenació per definició volumètrica.
2. Els paràmetres urbanístics rellevants en l'ordenació per definició volumètrica són el coeficient d'edificabilitat neta, l'alçària reguladora i les alineacions del volum.
3. El cos edificatori que resulta de l'ordenació per definició volumètrica s'anomena volum.
Capítol II
Tipologies edificatòries
Article 67. Tipologies edificatòries
1. Les tipologies edificatòries són les diverses maneres de disposar l'edificació en relació amb la parcel·la.
2. Les edificacions característiques que resulten dels diferents sistemes d'ordenació (illa, bloc i volum) són susceptibles de diferenciar-se en tipologies edificatòries, en funció de la relació que s'estableix entre aquestes edificacions i la parcel·la.
Article 68. Illa compacta
S'anomena illa compacta aquella illa en què predomina la superfície ocupada per les construccions respecte dels espais lliures interiors, que es distribueixen de manera dispersa i aleatòria en les diferents parcel·les que componen l'illa.
Article 69. Illa tancada
Es considera illa tancada aquella illa en què les alineacions interiors dels edificis configuren un espai lliure central que pot estar ocupat en la planta baixa en l'interior de l'illa.
Article 70. Bloc exempt
S'anomena bloc exempt l'edificació que se situa separada de tots els límits de la parcel·la.
Article 71. Bloc adossat
Es considera que un bloc està adossat quan l'edificació s'adossa, com a mínim, a un dels límits de la parcel·la per a formar agrupacions d'edificis amb les parcel·les contigües.
Article 72. Volum específic
S'anomena volum específic aquella edificació que se cenyeix a un volum concret predeterminat.
Article 73. Volum contenidor
S'anomena volum contenidor l'envolupant virtual en l'interior del qual es concreta l'edificació.
Capítol III
Usos globals
Article 74. Usos globals
1. Es considera ús global l'ús predominant de les edificacions d'una àrea determinada.
2. A l'efecte d'aquest reglament, els usos globals es diferencien en les categories següents: residencial, industrial i terciari.
Article 75. Ús residencial
1. S'inclouen en l'ús residencial les activitats de residència de persones, tant permanents com temporals, llevat de les residències de caràcter col·lectiu.
2. Dins de l'ús global residencial s'estableix una subdivisió en funció del nombre d'habitatges que es disposen en cada parcel·la:
a) Residencial unitari és l'ús que designa aquelles zones on només hi ha un habitatge per parcel·la.
b) Residencial múltiple és l'ús que designa aquelles zones on hi ha més d'un habitatge per parcel·la.
Article 76. Ús industrial
S'inclouen en l'ús industrial totes les activitats destinades a l'obtenció, l'elaboració, la transformació, la reparació, l'emmagatzemament i la distribució de productes, inclosos els tallers artesanals.
Article 77. Ús terciari
S'inclouen en l'ús terciari totes les activitats relacionades amb serveis de tipus comercial, hoteler, oficines, recreatiu, residències col·lectives, aparcaments i similars.
Capítol IV
Zones d'ordenació urbanística
Article 78. Zona d'ordenació urbanística
Es considera una zona d'ordenació urbanística una àrea que presenta un teixit urbanístic característic i diferenciat. Constitueix l'àmbit d'aplicació d'una determinada normativa urbanística.
Article 79. Configuració de les zones d'ordenació urbanística
Totes les zones d'ordenació urbanística es configuren mitjançant la integració de 3 variables urbanístiques: un sistema d'ordenació, una tipologia d'edificació i un ús global.
Article 80. Relació de zones d'ordenació urbanística
La combinació de les 3 variables urbanístiques mencionades en l'article anterior (utilitzant els diferents valors que pot adoptar cada variable i eliminant les combinacions que resulten incoherents) dóna com a resultat la configuració de les zones d'ordenació urbanística que s'arrepleguen en la taula 1 de l'annex I i que s'indiquen a continuació:
RESIDENCIAL ILLA COMPACTA
RESIDENCIAL ILLA TANCADA
RESIDENCIALUNITARI BLOC EXEMPT
RESIDENCIALMÚLTIPLE BLOC EXEMPT
RESIDENCIALUNITARI BLOC ADOSSAT
RESIDENCIALMÚLTIPLE BLOC ADOSSAT
RESIDENCIALMÚLTIPLE VOLUM ESPECÍFIC
RESIDENCIALMÚLTIPLE VOLUM CONTENIDOR
INDUSTRIAL/TERCIARI ILLA COMPACTA
INDUSTRIAL/TERCIARI BLOC EXEMPT
INDUSTRIAL/TERCIARI BLOC ADOSSAT
TERCIARI VOLUM ESPECÍFIC
TERCIARI VOLUM CONTENIDOR
Article 81. Paràmetres urbanístics
1. Per a cadascuna de les zones d'ordenació urbanística, els paràmetres urbanístics definits amb caràcter general poden ser de tres tipus: necessaris, opcionals i incompatibles.
2. La interrelació entre les zones d'ordenació urbanística i els paràmetres urbanístics, considerant els tipus enunciats en l'apartat anterior, es reflecteix en la taula 2 de l'annex I.
3. La regulació mínima d'una determinada zona d'ordenació urbanística haurà de contenir els paràmetres considerats necessaris en la taula indicada en l'apartat anterior. Aquesta regulació mínima es podrà preveure amb la incorporació voluntària dels paràmetres considerats de caràcter opcional. Llevat de les excepcions degudament justificades, no es podran incloure els paràmetres urbanístics considerats en principi incompatibles amb una determinada zona d'ordenació urbanística.
TÍTOL IV
Zones tipus
Capítol I
Sistemàtica
Article 82. Zones d'ordenació desenvolupades
1. Aquest reglament desplega la regulació corresponent a vuit zones d'ordenació habituals en les previsions dels plans generals, que es denominen zones tipus.
2. Les zones tipus desenvolupades són:
NUCLI HistÒric
Ampliació deL nucli
EixamPle
Edificació OBerta
hABITATGES AïLlaTs
HABITATGES AdoSsaTS
Industrial en ILLA
Industrial aÏLLadA
3. La regulació de cadascuna de les zones tipus es defineix mitjançant un text normatiu (arreplegat en l'articulat del capítol següent) i una fitxa de zona que sintetitza les determinacions principals de la normativa aplicable (s'arrepleguen en l'annex II).
Article 83. Aplicació de la regulació corresponent a les zones tipus
1. Els plans podran establir el règim urbanístic de les zones que delimiten mitjançant la remissió a la regulació continguda en aquest reglament per a les zones tipus, i es concreten els paràmetres tipològics definitoris de la zona especificats en la corresponent fitxa de zona, com també aquells paràmetres addicionals que el pla considere oportú establir.
2. L'adopció pel pla de la reglamentació d'una zona tipus no excusarà la redacció d'ordenances per a regular els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions, resultat de la pròpia individualitat de la zona. Aquestes ordenances hauran de regular, entre d'altres, aspectes relatius al tipus de coberta i, si és procedent, pendent de vessants, elements sortints, construccions permeses per damunt de les alçàries màximes, composició de façana, materials i acabats exteriors i d'altres qüestions semblants.
Capítol II
Regulació específica de les zones
Article 84. Nucli històric
1. Àmbit
La zona del nucli històric està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona del nucli històric es configura per la integració del sistema d'ordenació per alineació de carrer, la tipologia d'edificació d'illa compacta i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: tant unitari com múltiple, llevat que la fitxa de zona dispose una altra cosa.
b) Usos compatibles
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Tallers artesanals: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Magatzems: en totes les seues modalitats, llevat que el pla dispose una altra cosa.
Industrial: en la resta de categories diferents als tallers artesanals i els magatzems.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim i angles mitgers) que es concreten en la fitxa de zona.
Queden excloses del compliment d'aquestes condicions aquelles parcel·les que, tot i incomplint-les, limiten amb parcel·les vinculades a edificacions existents anteriorment a l'aprovació del pla, que no es troben en situació de fora d'ordenació, llevat que aquest dispose una altra cosa.
c) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat per a cada front d'illa en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Àtics: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, amb la reculada respecte al pla de façana que s'hi concrete.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Cossos sortints: només es permeten balcons i miradors, amb les limitacions màximes de volada i longitud que es concreten en la fitxa de zona.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: s'exigirà si així ho disposa la fitxa de zona i en les condicions que s'hi establesquen.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 85. Ampliació del nucli
1. Àmbit
La zona d'ampliació del nucli està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona d'ampliació del nucli es configura per la integració del sistema d'ordenació per alineació de carrer, la tipologia d'edificació d'illa compacta i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: tant unitari com múltiple, llevat que la fitxa de zona dispose una altra cosa.
b) Usos compatibles
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Tallers artesanals: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Magatzems: en totes les seues modalitats, llevat que el pla dispose una altra cosa.
Industrial: en la resta de categories diferents als tallers artesanals i els magatzems.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim i angles mitgers) que es concreten en la fitxa de zona.
Queden excloses del compliment d'aquestes condicions aquelles parcel·les que, tot i incomplint-les, limiten amb parcel·les vinculades a edificacions existents anteriorment a l'aprovació del pla, que no es troben en situació de fora d'ordenació, llevat que aquest dispose una altra cosa.
c) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat per a cada front d'illa en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Àtics: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, amb la reculada respecte al pla de façana que s'hi concrete.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Cossos sortints: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, amb les limitacions quant a morfologia i dimensions que s'hi establesquen.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 10.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà fixar unes dimensions mínimes de parcel·la a partir de les quals s'exigesca la dotació d'aparcaments i reduir justificadament aquesta dotació mínima.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 86. Eixample
1. Àmbit
La zona d'eixample està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona d'eixample es configura per la integració del sistema d'ordenació per alineació de carrer, la tipologia d'edificació d'illa tancada i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: tant unitari com múltiple.
b) Usos compatibles
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Tallers artesanals: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Magatzems: en totes les seues modalitats, llevat que el pla dispose una altra cosa.
Industrial: en la resta de categories diferents als tallers artesanals i els magatzems.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim i angles mitgers) que es concreten en la fitxa de zona.
Queden excloses del compliment d'aquestes condicions aquelles parcel·les que, tot i incomplint-les, limiten amb parcel·les vinculades a edificacions existents anteriorment a l'aprovació del pla, que no es troben en situació de fora d'ordenació, llevat que aquest dispose una altra cosa.
c) relatius a la posició
Profunditat edificable: és la distància que es delimita per a cada illa en els plans d'alineacions o, subsidiàriament, la que es fixa amb caràcter general en la fitxa de zona.
d) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat per a cada front d'illa en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Àtics: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, amb la reculada respecte al pla de façana que s'hi concrete.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Cossos sortints: es permeten sempre que complesquen la dimensió màxima de volada que, en funció de l'amplària del vial, es determina en la fitxa de zona.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 10.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà fixar unes dimensions mínimes de parcel·la a partir de les quals s'exigesca la dotació d'aparcaments i reduir justificadament aquesta dotació mínima.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 87. Edificació oberta
1. Àmbit
La zona d'edificació oberta està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona d'edificació oberta es configura per la integració del sistema d'ordenació per edificació aïllada, la tipologia d'edificació de bloc exempt i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: en la seua modalitat múltiple.
b) Usos compatibles
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Tallers artesanals: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Industrial: en la resta de categories diferents als tallers artesanals.
Residencial: en la seua modalitat unitari.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim) que es concreten en la fitxa de zona.
c) relatius a la posició
Distància mínima a límit frontal: és la distància que respecte al límit frontal de la parcel·la es concreta en la fitxa de zona.
Distància mínima a la resta de límits: és la distància que respecte als límits de la parcel·la, llevat del límit frontal, es concreta en la fitxa de zona.
Separació mínima entre edificacions: és la distància entre edificacions que es concreta en la fitxa de zona.
d) relatius a la intensitat
Coeficient d'edificabilitat neta: és el que es concreta en la fitxa de zona.
Coeficient d'ocupació: és el que es concreta en la fitxa de zona.
e) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat per a cada illa en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Àtics: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, amb la reculada respecte al pla de façana que s'hi concrete.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Cossos sortints: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona i amb les dimensions màximes que s'hi establesquen.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 10.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà reduir justificadament aquesta dotació mínima.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 88. Habitatges aïllats
1. Àmbit
La zona d'habitatges aïllats està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona d'habitatges aïllats es configura per la integració del sistema d'ordenació per edificació aïllada, la tipologia d'edificació de bloc exempt i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: en la seua modalitat unitari.
b) Usos compatibles
Comercial: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Industrial: en totes les seues categories.
Terciari: en la resta de categories diferents a la comercial.
Residencial: en la seua modalitat múltiple.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim) que es concreten en la fitxa de zona.
Queden excloses del compliment d'aquestes condicions aquelles parcel·les que, tot i incomplint-les, limiten amb parcel·les vinculades a edificacions existents anteriorment a l'aprovació del pla, que no es troben en situació de fora d'ordenació, llevat que aquest dispose una altra cosa.
c) relatius a la posició
Distància mínima al límit frontal: és la distància que respecte al límit frontal de la parcel·la es concreta en la fitxa de zona.
Distància mínima a la resta de límits: és la distància que respecte als límits de la parcel·la, llevat del límit frontal, es concreta en la fitxa de zona.
d) relatius a la intensitat
Coeficient d'edificabilitat neta: és el que es concreta en la fitxa de zona.
Coeficient d'ocupació: és el que es concreta en la fitxa de zona.
e) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Alçària màxima total: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Aprofitaments sota coberta: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, en les condicions que establesca el pla.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 10.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà eximir justificadament del compliment d'aquesta dotació.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 89. Habitatges adossats
1. Àmbit
La zona d'habitatges adossats està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona d'habitatges adossats es configura per la integració del sistema d'ordenació per edificació aïllada, la tipologia d'edificació de bloc adossat i l'ús global residencial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Residencial: en la seua modalitat unitari.
b) Usos compatibles
Comercial: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Dotacional: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
Residencial: en la seua modalitat múltiple.
c) Usos incompatibles
Industrial: en totes les seues categories.
Terciari: en la resta de les categories diferents a la comercial.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim) que es concreten en la fitxa de zona.
c) relatius a la posició
Distància mínima al límit frontal: és la distància que respecte al límit frontal de la parcel·la es concreta, si és procedent, en la fitxa de zona.
d) relatius a la intensitat
Coeficient d'edificabilitat neta: és el que es concreta en la fitxa de zona.
Coeficient d'ocupació: és el que es concreta en la fitxa de zona.
e) relatius al volum i la forma
Nombre màxim de plantes: és el que es concreta en la fitxa de zona o, si és procedent, el que està grafiat en els plans d'alçàries.
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Alçària màxima total: és la dimensió que, en funció del nombre de plantes, es concreta en la fitxa de zona.
Semisoterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Soterranis: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona.
Aprofitaments sota coberta: estaran permesos si així ho disposa la fitxa de zona, en les condicions que establesca el pla.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 10.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà eximir justificadament del compliment d'aquesta dotació.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Actuacions conjuntes: podran realitzar-se agrupacions de diversos habitatges en una parcel·la en els supòsits que preveja el pla, i que hauran de definir-se, en qualsevol cas, els paràmetres següents: nombre d'habitatges mínim de l'agrupació, superfície mínima de parcel·la adscrita a cada habitatge, superfície mínima de l'actuació i percentatge mínim de superfície dels espais lliures comuns.
Article 90. Industrial en illa
1. Àmbit
La zona industrial en illa està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona industrial en illa es configura per la integració del sistema d'ordenació per alineació de carrer, la tipologia d'edificació d'illa compacta i l'ús global industrial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Industrial: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
b) Usos compatibles
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Residencial: en totes les seues modalitats, llevat que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a la residència de la vigilància de la indústria.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim i angles mitgers) que es concreten en la fitxa de zona.
Queden excloses del compliment d'aquestes condicions aquelles parcel·les que, tot i incomplint-les, limiten amb parcel·les vinculades a edificacions existents anteriorment a l'aprovació del pla, que no es troben en situació de fora d'ordenació, llevat que aquest dispose una altra cosa.
c) relatius al volum i la forma
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que es concreta en la fitxa de zona.
Alçària màxima total: és la dimensió que es concreta en la fitxa de zona.
Cossos sortints: no estan permesos, llevat que sí que els autoritze la fitxa de zona i amb les limitacions que en aquest cas s'establesquen.
5. D'altres condicions
L'alçària màxima total es pot superar, amb les limitacions que, si és procedent, impose la fitxa de zona, pels elements singulars de les instal·lacions de la indústria: fumerals, sitges, etc.
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 15.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà reduir justificadament aquesta dotació mínima.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
Article 91. Industrial aïllada
1. Àmbit
La zona industrial aïllada està constituïda per les àrees expressament grafiades amb aquesta identificació en els plans de qualificació del sòl del pla.
2. Configuració de la zona
La zona industrial aïllada es configura per la integració del sistema d'ordenació per edificació aïllada, la tipologia d'edificació de bloc exempt i l'ús global industrial.
3. Usos detallats
a) Ús dominant
Industrial: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
b) Usos compatibles.
Terciari: amb les limitacions que, si és procedent, establesca la fitxa de zona.
c) Usos incompatibles
Residencial: en totes les seues modalitats, llevat que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a la residència de la vigilància de la indústria.
4. Paràmetres urbanístics
a) relatius a l'illa i al vial
Alineacions de vials: són les que estan definides en els plans d'alineacions.
Rasants: són les que estan definides en els plans de rasants.
b) relatius a la parcel·la
Parcel·la mínima edificable: queda definida per les condicions de les dimensions (parcel·la mínima i front mínim de parcel·la) i la forma (cercle inscrit mínim) que es concreten en la fitxa de zona.
c) relatius a la posició
Distància mínima al límit frontal: és la distància que respecte al límit frontal de la parcel·la es concreta en la fitxa de zona.
Distància mínima a la resta de límits: és la distància que respecte als límits de la parcel·la, llevat del límit frontal, es concreta en la fitxa de zona.
d) relatius a la intensitat
Coeficient d'edificabilitat neta: és el que es concreta en la fitxa de zona.
Coeficient d'ocupació: és el que es concreta en la fitxa de zona.
e) relatius al volum i la forma
Alçària màxima reguladora: és la dimensió que es concreta en la fitxa de zona.
Alçària màxima total: és la dimensió que es concreta en la fitxa de zona.
5. D'altres condicions
Dotació d'aparcaments: la dotació mínima d'aparcaments serà la que estableix l'article 15.1 de l'annex al Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana; en sòl urbà, el pla podrà reduir justificadament aqueixa dotació mínima.
Zones verdes i espais lliures: el coeficient d'edificabilitat màxim i el coeficient d'ocupació màxim seran els que es concreten en la fitxa de zona.
Equipaments: llevat que el pla dispose una altra cosa, o que la normativa sectorial aplicable impose diferents exigències, els paràmetres urbanístics aplicables seran els corresponents a aquesta zona.
ANNEX I
Sistemàtica de la configuració de zones
Taula 1
Zones d'ordenació urbanística
Taula 2
Interrelació paràmetres / zones
Taula 3
