Decret 108/1994, de 7 de juny, del Govern Valencià, pel qual es reglamenten les empreses agroalimentàries preferents.
(DOGV núm. 2294 de 22.06.1994) Ref. Base de dades 1376/1994
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 23.06.1994 Notes: Mitjançant aquest Decret s'estableixen les característiques o requisits que han de reunir les indústries agràries per poder sol.licitar i obtenir la qualificació d'empresa agroalimentària preferent, i també les ajudes públiques a què han d'acollir-se per merèixer aquesta qualificació. Aquesta disposició afecta: Desenvolupa o complementa: Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: - ORDRE de 6 de juliol de 1994, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es determina el procediment per a la qualificació de les empreses agroalimentàries preferents i es regulen les ajudes a aquestes empreses. [94/4880]
- ORDRE de 5 de juny de 1995, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula el procediment per a la concessió de les ajudes per a despeses en els programes de control de qualitat per a les empreses agroalimentàries preferents.
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Reglamentació, Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: empresa industrial, indústria alimentària, indústria agroalimentària, indústria agrària, qualitat del producte
DECRET 108/1994, de 7 de juny, del Govern Valencià, pel qual es reglamenten les empreses agroalimentàries preferents. [94/4156]
La Unió Europea, materialitzada l'1 de gener de 1993, i el mercat únic consegüent exigeixen de la indústria agroalimentària un augment de la competitivitat centrat fonamentalment en l'increment de la dimensió empresarial i en la millora de la qualitat.
L'increment de volum i la consecució d'objectius de concentració de l'oferta es fan necessaris per a aconseguir condicions d'equilibri davant una distribució fortament agrupada i, alhora, per a aconseguir la reducció de costos inherent a aquest creixement.
L'aposta per la qualitat constitueix el repte al qual la indústria agroalimentària de la Comunitat Valenciana ha d'afrontar, si vol aconseguir el manteniment de quota i l'especialització en un mercat molt competitiu.
Conscient d'això i d'acord amb el contingut del Programa Agrari Valencià (PAV), la Generalitat Valenciana vol establir fórmules de suport econòmic, complementàries de les que ja existeixen en l'àmbit nacional i comunitari, que permeten desenvolupar el perfil característic de les empreses agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.
Per això, la disposició addicional desena de la Llei 6/1993, de 31 de desembre, de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 1994, {REF amb l'objectiu de concentrar la producció agroalimentària que es comercialitza i a fi d'obtenir més garanties en el control de qualitat de les produccions}, faculta el Govern Valencià perquè determine reglamentàriament l'empresa agroalimentària preferent, entesa com el conjunt d'activitats econòmiques per a la comercialització, tant de productes en fresc com transformats, després de la producció o el condicionament d'aquests.
Per tant, aquest decret té com a objecte determinar els requisits per a obtenir la consideració d'empresa agroalimentària Preferent i especificar les ajudes econòmiques a què podrà accedir prioritàriament amb fons propis de la Generalitat Valenciana.
Per això, a proposta del conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i amb la deliberació prèvia del Govern valencià, en la reunió del dia 7 de juny de 1994,
DECRETE:
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article primer. Objecte
De conformitat amb la disposició addicional desena de la Llei 6/1993, de 31 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'exercici 1994, aquest decret té per objecte determinar les característiques de les empreses agroalimentàries que, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, es consideraran preferents per a rebre el suport econòmic de la Generalitat Valenciana.
Article segon. Finalitats
Aquest decret pretén fomentar la creació d'empreses competitives en el sector agroalimentari de la Comunitat Valenciana, amb la fixació de les bases per a adequar-ne la dimensió, millorar-ne la qualitat de producció i garantir el manteniment de transparència davant l'administració pública.
CAPÍTOL II
Característiques de l'empresa agroalimentària preferent
Article tercer
Podran optar a la consideració d'empresa agroalimentària preferent les constituïdes legalment que despleguen la seua activitat en el sector agroalimentari i tinguen les plantes de processament ubicades en la Comunitat Valenciana.
Article quart
A l'efecte d'aquest decret, s'entendrà com a sector agroalimentari, en conjunt, la suma de les activitats econòmiques corresponents al subsector de comercialització en fresc i al de transformació de matèries primeres agroalimentàries o industrialització, enquadrades en els grups següents de la classificació nacional d'activitats (CNAE 93).
Industrialització agroalimentària
DA 15.1 a 15.98 Indústries de l'alimentació,
i DA 16 begudes i tabac
Comercialització en fresc agroalimentària
G 51.3 a 51.39 Comerç a l'engròs de productes
alimentaris, begudes i tabac.
Article cinqué
Atés que es pretén la incorporació del valor afegit de les produccions i la generació d'ocupació rural, quedaran excloses les que no facen cap operació de condicionament, tipificació o transformació per a la posada en mercat.
CAPÍTOL III
Requisits de les empreses agroalimentàries preferents
Article sisé
Es consideraran requisits per a l'obtenció de la qualificació d'empresa agroalimentària preferent: una dimensió empresarial mínima, el manteniment de criteris de control intern de qualitat i de transparència estadística.
Article seté. Dimensió
1. La dimensió de les empreses agroalimentàries preferents haurà de superar un mínim que, mitjançant la concentració d'oferta, garantisca una viabilitat econòmica adequada.
2. Els mínims, que podran revestir modalitats de volums transformats o comercialitzats, o unitats de negoci, segons els diferents sectors, són els que figuren en l'annex I d'aquesta disposició, i s'hauran de superar en el moment de la sol·licitud, o presentar un pla que en garantisca la consecució en el termini màxim de dos anys.
En les cooperatives que presenten plans de creixement, d'expansió o d'integració cooperativa, a través de consorcis o de qualsevol altra forma jurídica, el termini màxim esmentat en l'apartat anterior serà de quatre anys.
3. Les empreses que acrediten la posició de {REF marquistes} en el mercat podran optar a la consideració d'empresa preferent sense haver de complir els mínims establerts amb caràcter general.
La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació establirà els requisits per a la consideració del concepte de {REF marquista} en cada sector.
Article vuité. Control de qualitat
El requisit de control intern de qualitat s'entendrà complit sempre que l'empresa agroalimentària tinga establerts mecanismes interns de control de qualitat que permeten avançar en la implantació de la normativa ISO o anàloga, segons els diferents sectors.
El concepte de control de qualitat, a l'efecte d'aquest decret, s'entendrà com un procés global que abrace tant el control de qualitat en camp o en les matèries primeres, com els controls de processos i de qualitat final del producte acabat, amb l'objectiu d'augmentar la qualitat del producte acabat, sense perjudici dels mínims establerts en la normalització vigent.
Article nové. Transparència estadística
La transparència estadística s'entendrà complida quan l'empresa agroalimentària de comercialització en fresc o d'industrialització comunique les dades bàsiques especificades en l'annex II, de producció o comercialització, respectivament, a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
Article deu
La Generalitat Valenciana, per mitjà de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, podrà comprovar el compliment de les obligacions establertes en els articles 7, 8 i 9 i, en cas contrari, retirarà el reconeixement com a empresa agroalimentària preferent, mitjançant la incoació de l'expedient administratiu i contradictori corresponent, que haurà de resoldre el mateix òrgan que va atorgar la qualificació.
CAPÍTOL IV
Auxilis econòmics a les empreses
agroalimentàries preferents
Article onze
1. Les empreses agroalimentàries preferents podran ser beneficiàries, en les quanties i els percentatges que establirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de les següents ajudes a càrrec dels pressupostos de la Generalitat Valenciana:
a) Subvenció de les inversions i despeses dels programes de control de qualitat produïts per les empreses amb la finalitat de millorar la qualitat final dels productes i l'eliminació de residus.
b) Subvenció del tipus d'interés dels préstecs acollits als convenis subscrits entre la Generalitat Valenciana i les entitats de crèdit per a les activitats que es determinen.
2. Qualssevol altres ajudes que d'ara endavant establisca la Generalitat Valenciana en l'àmbit de les seues competències en matèria industrial agrària.
Article dotze
Es crea en la Direcció General de Comercialització, Indústries i Relacions Agràries, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el Registre d'Empreses Agroalimentàries Preferents, on s'inscriuran les entitats la qualificació de les quals haguera obtingut resolució favorable d'acord amb el que es regula mitjançant aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació perquè, en l'àmbit de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'execució del que disposa aquest decret.
Segona
Aquest decret vigeix des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Valencia, 7 de juny de 1994
El president de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
JOSEP MARIA COLL COMIN
ANNEX I
Dimensió mínima de les empreses agroalimentaries
preferents de comercialització en fresc
1. Volum mínim que comercialitzaran per campanya les empreses agroalimentàries preferents: 15.000 unitats entre tots els grups de productes.
2. El mínim d'unitats es calcula com la suma dels productes de les quantitats produïdes per un coeficient, que és el que es detalla en la llista adjunta.
Llista de coeficients
Grups de productes Coeficients
1. Grup hortofructícola:
- Cítrics: taronges, llimes i aranges: 1'0 Ut/t
cítrics de fruit petit: 1'5 Ut/t
- Poma, pera, albercoc, préssec: 2'0 Ut/t
- Bresquilla i nectarina: 3'0 Ut/t
- Cirera: 4'0 Ut/t
- Nespra i altres fruites: 5'0 Ut/t
- Maduixa i maduixot: 10'0 Ut/t
- Creïlla: 1'0 Ut/t
- Tomaca i ceba: 1'0 Ut/t
- Creïlla extraprimerenca i primerenca, cols,
col-i-flor, lletugues i escaroles, meló de tot l'any,
meló d'Alger, carabassa i pimentó: 2'0 Ud/t
- Carxofa, all, pèsol, bajoqueta, tomaca de
tardor-hivern, cogombre i altres hortalisses: 4'0 Ud/t
- Conreus protegits i forçats: 10'0 Ud/t
2. Fruits secs (amb corfa):
Ametles i altres: 3'0 Ud/t
Dimensió mínima de les empreses agroalimentàries
preferents d'industrialització
El volum anual de producció comercialitzada, entés com a volum de facturació, haurà de superar els 750 milions de pessetes.
Es prendrà el corresponent a l'import net de la xifra de negocis de l'apartat d'ingressos del compte de pèrdues i guanys del major dels tres exercicis econòmics anteriors a la sol·licitud.
ANNEX II
Dades bàsiques de comercialització
Empreses agroalimentàries preferents de comercialització en fresc
a) Entitats associatives: nombre de socis, superfície, producció recol·lectada, producció comercialitzada (M. interior + M. exterior + indústria + retirada) i valor de la producció.
b) Operadors no associatius: origen, destinació, valor i tonatge de la producció comercialitzada.
Empreses agroalimentàries preferents d'industrialització
Activitat, inversió en l'exercici, vendes dels dos exercicis anteriors a la sol·licitud, capital, ocupació i marques més acreditades.
