DECRET 70/1999, de 4 de maig , del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. [1999/X4268]
(DOGV núm. 3490 de 07.05.1999) Ref. Base de dades 1385/1999
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 08.05.1999 Data de fi de vigència: 25.12.2004 Notes: Pla d'Ordenament dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. - Veure Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre (BOE 74, de 28.03.1989). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: programa d'actuació, reserva natural, zona humida , Marjal de Pego-Oliva, parc natural valencià Descriptors toponímics: Pego, Oliva
DECRET 70/1999, de 4 de maig , del Govern Valencià, pel qual saprova el Pla dOrdenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. [1999/X4268]
La Llei 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha configurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament dels recursos naturals, els denominats plans dordenació dels recursos naturals (PORN), i estableix en els articles 32 i següents el seu concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.
En compliment dallò que sha establit en lesmentada normativa, sha procedit a lelaboració del Pla dOrdenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
Iniciat el procediment delaboració i daprovació del PORN per Ordre de 6 de maig de 1996, de la Conselleria de Medi Ambient, sha finalitzat la tramitació del mateix segons allò que sha establit en larticle 36 de lesmentada llei.
La valoració global del conjunt dal·legacions presentades condueixen entre altres a dues conclusions; per un costat la petició dampliar la superfície pública de lespai natural, i per un altre augmentar la superfície dels cultius. Pel tant sha optat per mantenir loferta de compra de terrenys en la zona humida., i modificar la zonificació prevista ampliant la superfície de cultius darrossar compatibles amb la conservació de la zona humida.
Tal com estableix larticle 36.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el PORN sha sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient.
Per aquesta raó, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 4 de maig de 1999,
DECRETE
Article únic
En compliment del que disposen larticle 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i dacord amb la disposició addicional tercera, saprova definitivament el Pla dOrdenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, el text del qual sinclou com a annex a aquest decret.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en làmbit de les seues atribucions, perquè dicte les disposicions i adopte les mesures necessàries per al compliment del que disposat aquest decret.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 4 de maig de 1999
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller De medi Ambient,
JOSÉ MANUEL CASTELLÁ ALMIÑANA
Annex
1. Naturalesa del Pla
Aquest Pla dOrdenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva es redacta a lempara de larticle 4 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i del que disposen els articles 30 i 31 i la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Finalitat
1. Aquest pla té per finalitat lordenació dels recursos naturals de la Marjal de Pego-Oliva.
2. Els objectius genèrics daquest pla són els assenyalats en larticle 32.2 de la Llei 11/1994, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El contingut que haurà dadaptar-se aquest pla és el previst en larticle 34 de la Llei 11/1994, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Àmbit
Làmbit daquest Pla dOrdenació dels Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva sestén a la totalitat dels terrenys compresos al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, tal com apareix delimitat, en lannex I de la Llei 11/1994, dEspais Naturals de la Comunitat Valenciana.
4. Efectes
1. Dacord amb el que disposa larticle 5.2 de la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres, el Pla dOrdenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en les matèries regulades per aquesta llei, i les seues disposicions constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments dordenació territorial o física, les determinacions de les quals no podran alterar o modificar aquestes disposicions.
2. Dacord amb el que disposa larticle 35 de la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, dEspais Naturals Protegits, El Pla dOrdenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i prevaldrà sobre qualssevol altres instruments dordenació territorial o física.
3. El planejament urbanístic i territorial que saprove amb posterioritat a lentrada en vigor daquest pla dordenació dels recursos naturals shaurà dadaptar a les determinacions protectores que shi contenen.
4. Així mateix, tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials i les seues determinacions saplicaran de manera subsidiària, sense perjudici de la prevalència daquest pla en les matèries regulades per la Llei 4/1989.
5. El pla inclou directrius i criteris per a lelaboració i lexecució dels plans rectors dús i gestió i la resta dinstruments que regulen lús públic de lespai, la utilització dels recursos, la investigació, etc. i assenyala, si escau, les activitats que shan de regular necessàriament i els objectius concrets que han de recollir-se en aquests instruments.
6. El pla dordenació dels recursos naturals ve a concretar les activitats, les obres, i les instal·lacions que shan de sotmetre al règim davaluació dimpacte ambiental, i shi poden incloure activitats per a les quals la legislació corresponent no preveu aquest requisit; aquesta exigència shaurà dincloure sempre que es preveja lemissió dun informe per part de lòrgan ambiental.
7. Per a la realització dobres, usos o activitats de qualsevol tipus que, dacord amb les normes daquest pla, requerisquen linforme de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, sentendrà que aquest informe ha de ser favorable per a la realització, i aquest requisit serà imprescindible per a lobtenció de la corresponent llicència o autorització.
5. Tramitació, vigència i revisió
El pla, una vegada tramitat dacord amb el que disposen larticle 36 i la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, saprova mitjançant un decret del Govern Valencià.
2. Les determinacions del pla dordenació dels recursos naturals entraran en vigor lendemà de la publicació de laprovació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i seguiran vigents fins tant no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que nhan determinat laprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
3. No es considerarà revisió del PORN lalteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga produir el plantejament urbanístic que saprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració comporte un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
4. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podran fer-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que shan seguit per aprovar-lo.
6. Interpretació
1.En la interpretació daquest pla dordenació dels recursos naturals shaurà datenir al que resulte de la seua consideració com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en el qual es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En el cas de conflicte amb les normes de protecció i els documents gràfics del pla prevaldran les primeres, llevat quan la interpretació derivada dels plans estiga recolzada també per la memòria de tal manera que sfaça palesa lexistència dalguna errada material en les normes.
3. En laplicació daquest pla dordenació dels recursos naturals prevaldrà aquella interpretació que comporte un major grau de protecció dels valors naturals de làmbit del PORN.
4. En qualsevol actuació no prevista en aquest PORN serà preceptiu linforme favorable de la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici de les competències sectorials que puguen haver-hi.
7. Objectius, usos i activitats
Lassignació dusos constitueix una fase clau en tota lordenació territorial. Duna manera genèrica es pot dir que el seu objectiu fonamental és aprofitar al màxim la capacitat del territori minimitzant al mateix temps els impactes produïts sobre el medi. Aquest objectiu restringeix en gran mesura les possibilitats dassignació, però, en las majoria dels casos no evita labsència duna solució única. Davant la falta daquest òptim absolut, sha de recórrer a analitzar els avantatges i els inconvenients de diferents alternatives de planificació que, des de distints punts de vista, tracten de cobrir els objectius generals de lestudi.
Lordenació del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva sadapta bastant bé a la problemàtica plantejada. Dacord amb la finalitat assenyalada per a un parc natural, lordenació ha de tractar doptimar simultàniament dos objectius que, en ocasions, poden resultar contraposats: la conservació dels recursos naturals i la potenciació social i econòmica basada en la utilització daquests.
Atés que no hi ha una solució única capaç doptimar aquests dos objectius a la vegada, sha optat per estudiar tres alternatives que, a més de considerar els objectius de la declaració del parc, incorporen distints criteris de decisió per a resoldre lassignació dusos:
En la primera alternativa plantejada (denominada alternativa 1) lassignació es fa preferentment atenent la capacitat del territori per al desenvolupament de les activitats productives actualment existents; aquesta alternativa dóna per tant una determinada prioritat a lobjectiu de potenciació social i econòmica però limita els possibles usos productius als actuals.
La segona alternativa (denominada alternativa 2) és molt semblant a la primera, però amplia les possibilitats dusos agrícoles i ramaders en preveure diverses opcions de millora i gestió dins daquests.
En la tercera alternativa (denominada de mínim impacte), lassignació es realitza principalment en funció del valor per a la conservació dels recursos del medi i dels impactes que sobre aquest produirien les distintes activitats; és, per tant, lalternativa més conservacionista.
Les possibles divergències entre les assignacions dusos resultants daplicar cada una daquestes tres alternatives es veu molt limitada en la pràctica per lexigència que, com sha comentat, tenen totes aquestes, pel fet dhaver de complir els objectius bàsics de la declaració de parc natural.
Per a complir aquests objectius sha considerat necessari adoptar entre altres els següents criteris dassignació dusos en qualsevol de les alternatives plantejades:
Conservar totes les zones que requerisquen, segons la valoració realitzada, un alt nivell de protecció.
No assignar un ús si aquest produeix un impacte alt en la zona.
No assignar un ús si la zona té baixa capacitat perquè aquest es porte terme.
Manteniment dactivitats del sector primari sempre i quan no afecten de manera negativa els propòsits de conservació i protecció de la naturalesa.
Limitació a les concessions de noves explotacions agrícoles o ramaderes.
Exclusió total per a qualsevol tipus dobres la finalitat de les quals siga la durbanitzar dins dels límits del parc natural.
A continuació es defineixen les activitats considerades en les distintes alternatives i es detallen els criteris emprats per a realitzar lassignació dusos en cadascuna daquestes.
Finalment, es comenten breument els resultats obtinguts.
Lelecció de possibles activitats que shi poden desenvolupar ve determinada per la capacitat del medi per a sustentar-les i per les circumstàncies díndole tècnica, socioeconòmica i fins i tot política.
El coneixement de la zona, reflectit en els inventaris i en la cartografia de cada element, i de la seua història, ha portat a triar una sèrie dactivitats potencials que sestimen concordes amb les característiques del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva: conservació, restauració-protecció, agrícola, ramadera i recreativa.
· Conservació
Es justifica aquesta activitat per la necessitat de preservar aquelles àrees de valor ecològic més alt, en qualsevol àmbit geogràfic que es considere.
També sinclouen aquelles zones que en lactualitat no posseeixen uns valors naturalístics destacables, però que sota determinats tractaments podrien adquirir-los en un termini de temps raonable.
Es consideren, per tant, dues activitats dins del grup conservació: conservació pròpiament dita i recuperació.
a) Conservació: activitat amb què es pretén el manteniment dels ecosistemes actuals, en la seua integritat biòtica i abiòtica, a fi de salvaguardar-ne els aspectes naturalístics.
b) Recuperació: es tracta de rehabilitar per a la conservació en sentit estricte, o simplement de millorar, zones amb determinat valor potencial que en lactualitat no presenten gran capacitat per a lús. Aquesta insuficiència pot originar-se en circumstàncies molt variades: ús actual no adequat, presència de pedreres abandonades, espècies vegetals invasores, degradació per motius diversos, etc.
Les actuacions pròpies daquesta activitat seran les necessàries per a combatre aquestes causes: canvis dús, recuperació de pedreres, tractaments culturals, etc.
· Restauració/protecció
· Restauració agrícola-ramadera
Es tracta de millorar o mantenir la capacitat dacolliment de lús realitzat en un lloc concret, ja siga agrícola, ramader o qualsevol altre, com també ladopció de les necessàries en cada cas per a defensar el medi natural dels impactes a què es troba sotmés, i evitar els riscos potencials que lamenacen, com ara estassades de pastius, canvis en els sistemes de gestió dusos del sòl i fins i tot daquests usos, tasques de conservació del sòl, etc.
· Agricultura i protecció
Lactivitat agrícola al parc ha danar dirigida a la correcció i prevenció de lerosió o de qualsevol altre risc potencial. En general, les accions implicades en aquest tipus dactuacions són la preparació del terreny, la plantació, etc.
· Agricultura
El principal objectiu de les explotacions agrícoles ha de ser lobtenció de la màxima rendibilitat econòmica sense infringir els principis de les bones pràctiques agrícoles i de respecte al medi ambient.
· Pastius
Activitat referida a laprofitament de la ramaderia en forma extensiva amb la creació duna infraestructura mínima de servei i manteniment.
· Esbarjo
Activitats desplai que no requereixen una estructura estable important. Sinclouen accions de preparació de terreny, infraestructura informativa, etc. als llocs desbarjo concentrat i construcció de rutes de distintes dificultats, dotades delements interpretatius de la naturalesa en lesbarjo extensiu.
Alternativa 1
Assignar a «conservació» les zones pertanyents als nivells de protecció «molt alt» i «alt».
Assignar a «restauració-protecció» les zones en què cap activitat tinga capacitat major a «baixa» o si per a qualsevol activitat limpacte és major o igual a «alt».
Assignar a lactivitat «esbarjo» les zones que representen capacitat per a lesbarjo major o igual a la classe «alta» i limpacte de la qual siga menor o igual a la classe «baixa».
Mantenir les explotacions agrícoles actuals amb impacte menor o igual a la classe «mitjà» i sempre que la seua capacitat no siga «baixa» o «molt baixa». Així mateix, es crearan nous cultius a les zones en què limpacte que es produïsca amb això siga menor o igual a la classe «mitjà» i es complisquen les esmentades condicions de capacitat.
Assignar a cada zona, lús per al qual es pretén major capacitat, sempre i quan aquesta no siga «baixa» o «molt baixa» i limpacte no siga «alt» ni «molt alt». A igual capacitat es prendrà lactivitat dimpacte mínim (sense considerar lactivitat «conservació»). Si persisteix la igualtat es preferirà lactivitat ramadera sobre lagrícola.
Sassignaran a «recuperació» les zones amb nivell de protecció mitjana, com també els llocs que per a aquest ús tinguen major capacitat que per a agricultura o ramaderia.
Alternativa 2
Assignar a lús «conservació» les zones pertanyents als nivells de protecció «molt alt».
Assignar a lús «restauració-protecció» les zones en què cap activitat presente capacitat superior a la classe «baixa».
Assignar a lactivitat «recreació» les zones que presenten capacitat per a aquest ús major o igual a la classe «alta» i limpacte de la qual siga menor o igual a la classe «baixa», sempre i quan no pertanga a un nivell de protecció «alt», cas en el qual sassignarà la zona a «conservació».
Mantenir els cultius actuals limpacte dels quals siga de classe «mitjà» i «baix», sempre que la seua capacitat no siga «baixa» o «molt baixa».
Assignar a lús «agrícola-protecció» les zones amb capacitat per a la repoblació igual o major a la classe «mitjana».
Assignar a lús «ramaderia» les zones amb capacitat per a aquesta activitat igual o major a la classe «alta» sempre i quan el seu impacte no siga «alt» o «molt alt».
Assignar a lactivitat «restauració-ramadera» les zones que representen capacitat per a ramaderia igual a la classe «mitjana» i produïsquen un impacte igual o menor que la classe «mitjà».
La resta del territori compleix les següents condicions:
Nivell de protecció: mitjà
Capacitat ramaderia: molt baixa o baixa
Capacitat agrícola: molt baixa o baixa
Lús a què es destina és «restauració-protecció».
Alternativa »mínim impacte«
Assignar a lús «conservació» les zones pertanyents al nivell de protecció «alt» i «molt alt».
Assignar a lús «recuperació» les zones pertanyents al nivell de protecció «mitjà».
Assignar a lús «restauració-protecció» les zones en què cap activitat presente capacitat superior a la classe «baixa» o que malgrat tenir capacitat alta limpacte produït siga «molt alt».
Assignar a lactivitat «esbarjo» les zones amb capacitat per a lesbarjo major o igual a la classe «alta» sempre i quan limpacte produït siga «mínim».
Mantenir lús «agrícola» en aquelles zones en què limpacte produït siga de la classe «mínim» i tinga una capacitat igual o superior a la classe «mitjana».
També sassignen a lactivitat «agrícola» aquelles zones en què aquesta activitat produïsca un impacte menor o igual a la classe «mitjana» i tinguen una capacitat igual o superior a la classe «mitjana».
En cada zona de les restants sassignarà lús que presente mínim impacte entre ramaderia i agricultura, sempre i quan aquest no siga «alt» o «molt alt», la capacitat per a la ramaderia siga «alta» o «molt alta» i la capacitat per a lagricultura no siga «baixa» o «molt baixa».
Si hi ha actuacions amb impacte mínim, sassignarà lús de major capacitat i si persisteix la igualtat es donarà prioritat als pastius sobre les tasques agrícoles.
Si lús que comporta limpacte mínim és la ramaderia i la capacitat daquesta activitat és de classe «mitjana» sassignarà a lús «restauració agrícola-ramadera».
· Esbarjo
Les alternatives 1 i 2 constitueixen variants adaptades a les condicions particulars dels llocs aptes per a lesbarjo dins de làrea.
Segons aquestes alternatives és possible crear zones desbarjo i gaudi públic. Es localitzaran en les àrees més externes del parc, on les activitats doci no afecten massa els ecosistemes de la marjal.
Zona 1: Muntanyeta Verda
Aquest tossal, que posseeix una cota màxima de 50 metres, domina la marjal pel costat nord-oest i constitueix una zona propícia per a esdevenir centre de acolliment principal per a la recepció dels visitants que hagen de recórrer el parc natural.
En aquesta àrea se situarà un centre de la naturalesa la principal missió del qual serà la dinformar sobre les característiques del parc, a més a més de realitzar una tasca deducació ambiental (cursets, xarrades, etc.). També serà el punt de partida per als possibles recorreguts que shagen de realitzar dins del parc perquè de la Muntanyeta Verda han de començar les pistes i els camins que el recórreguen.
A causa de la posició elevada respecte a la planura de la marjal, aquest enclavament de la Muntanyeta Verda podrà convertir-se en un magnífic observatori de tota la part oest i nord del parc per a la qual cosa caldrà condicionar una zona amb aquest fi.
No cal oblidar que, en cas duna afluència de visitants excessivament elevada, hauran de restringir-se les visites, a fi de no excedir en cap moment la capacitat de acolliment del lloc.
Zona 2:
Ha de crear-se una segona zona de recepció de visitants a lentrada al parc (per la banda nord-est) de la carretera comarcal que enllaça la localitat de Pego amb la línia de costa. Aquesta segona àrea de recepció es justifica per la gran afluència de visitants esperada per aquesta banda del parc, considerant el gran nombre durbanitzacions i càmpings situats per aquesta zona, i que aportaran un gran nombre de visitants a la zona humida.
Pel fet de tractar-se duna zona secundària, no necessita disposar de tots els serveis indicats anteriorment per a la zona 1. Tanmateix, haurà destar equipada amb una caseta informativa sobre les característiques del parc, informació sobre els recorreguts que es poden fer dins dels seus límits i sobre els ecosistemes, la fauna, la flora i altres recursos naturals que shi troben.
També haurà de disposar dun aparcament concorde a la previsió de visitants esperada per a aquesta zona.
Zona 3
Dins del parc, i distribuïdes per tot aquest, es crearan zones informatives les quals disposaran dindicadors i plafons informatius sobre la situació dins del parc, sendes i camins pròxims, àrees restringides al públic i àrees de lliure accés, zones dinterés ecològic, flora i fauna de cada zona concreta.
· Ramaderia
Es pretén que lexplotació ramadera a la marjal siga duna càrrega adequada a lecosistema de la zona seguint unes pautes de gestió que integren aquesta activitat en lentorn.
El manteniment de la ramaderia actual és possible. El mode dexplotació ramadera tradicional ha sigut lextensiu en el qual el bestiar, boví en la majoria (700 caps aproximadament), es deixava pasturar lliurement dins dunes parcel·les determinades.
Pel que fa al bestiar oví-cabrum, hi ha alguns ramats (aproximadament 15) que pasturen assíduament a les praderies de la zona est del parc. Són les terres no aptes per a cultiu les que són usades per a ramaderia i que es condicionen als nivells dinundació estacional que sofreix la marjal.
Aquest manteniment de la ramaderia tradicional passa per establir unes limitacions productives per la qual cosa es fan necessàries una sèrie de millores i un compliment adequat de la càrrega de bestiar admissible.
La localització principal daquesta activitat es donaria als pastos de la zona est i centre del parc, però sempre limitant-se a respectar les zones protegides pel seu interés natural científic o didàctic. Aquest bestiar ha de respectar aquestes zones perquè la seua intrusió en aquestes causa alteracions en el medi natural pel consum de la coberta vegetal (pasturatge) nitrificació del sòl i per pertorbar el mode de vida de la fauna associada a aquest hàbitat de la marjal, sobretot si es tracta de lèpoca de cria. Cal indicar que el bestiar boví està present a la zona des dabril a octubre (i és traslladat a unes altres zones durant els mesos dhivern), i la seua influència es limita a aqueix període.
En lalternativa de mínim impacte es potencia lampliació de zones ramaderes a les superfícies que avui ocupen els cultius (hortofructícoles i arròs) però simultanejant ambdues activitats: la dexplotació ramadera extensiva i la de cultius agrícoles adaptats al medi (cultius ecològics, producció tradicional darròs). Tot açò requereix ajudes econòmiques que permeten compatibilitzar ambdues activitats amb les previsions de protecció-conservació dissenyades per al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
· Agricultura
En làrea destudi hi ha dos grans tipus de cultius que a més a més es localitzen per separat:
Els cítrics (tarongers), en totes les zones limítrofes del parc
Els cultius hortofructícoles i darròs, distribuïts per linterior del parc.
Sha de realitzar un control de cadascun dels cultius i, a més a més, ha de donar-se una compatibilització daquests amb les perspectives de protecció-conservació del medi.
En el cas de lagricultura dedicada a cultius hortofructícoles i arrossars es mantindran les explotacions que complisquen els requisits dadequació a les necessitats de conservació del parc. Aquesta condició la compleixen els arrossars situats a la zona central perquè el cultiu de larròs shi fa de manera tradicional i és, precisament aquesta, la manera de cultivar sent respectuosos amb lentorn. Hauran de desaparèixer, per tant, aquelles explotacions que causen dany a lecosistema de la marjal, com també les tasques agrícoles que provoquen un impacte negatiu a aquest (ús indiscriminat de compostos químics, herbicides, plaguicides...) Es prohibeixen aterraments dins del perímetre del parc natural (excepte casos excepcionals per a adequacions dús públic que hauran destar expressament autoritzats). Aquest tipus daccions es troben englobades en larticle 52, punt 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que classifica com infracció «aquelles activitats que comporten una recessió o degradació de zones humides, i en particular els aterraments, drenatges, explotació no autoritzada daqüífers o modificacions no autoritzades del règim daigües».
Per tant, sha dassegurar una rendibilitat de les terres que no xoque amb la conservació de les àrees protegides de la marjal.
· Caça
Durant molt de temps, la caça ha sigut una pràctica normal a tota la marjal. Shi localitzen dos vedats privats que engloben tota la superfície del parc, els pertanyents a les societats de caçadors dOliva i Pego, respectivament. Aquests vedats hauran de modificar les seues activitats dacord amb els objectius daquest pla.
Atés que la caça constitueix un impacte negatiu sobre la fauna (tant pels individus abatuts, com pel moviment de caçadors, gossos i vehicles dins dels límits del parc) se nhaurà danar abandonant la pràctica a la zona destricta protecció de la marjal i anirà desplaçant-se a les zones limítrofes del parc en un termini de temps mitjà. Amb aquesta mesura saconseguirà lestabliment i la recuperació de les actuals i noves espècies que posteriorment podran ser aprofitades en activitats cinegètiques però sempre en les àrees delimitades amb aquest fi.
Aquest «nucli» de terres lliures de caçadors constituirà, com ja sha apuntat, una zona de recuperació i assentament de noves espècies que augmentaran el valor naturalístic de la marjal.
Els organismes i les institucions implicats són els encarregats dimpulsar aquest desplaçament de les activitats cinegètiques arribant a acords amb els vedats afectats per la mesura.
Mentre aquest desplaçament no siga efectiu, haurà de realitzar-se un control exhaustiu de la caça a la marjal, limitant el nombre despècies abatudes per vedat i caçador, com també lafluència de caçadors a la zona i augmentant el nombre de guardes que porten a terme un control daquestes activitats.
Un altre punt relacionat amb la caça és el problema de contaminació sobre la fauna (aus principalment) i fins i tot sobre la població causada per plumbisme. La disminució progressiva de la caça a la zona central del parc permetrà minimitzar aquest problema.
· Pesca
Actualment molt limitada per lescassa renovació daigües de la marjal i per laportació de contaminants als llits, tant orgànics com inorgànics.
Perquè es porte a terme aquesta activitat podran realitzar-se tasques de neteja i conservació per evitar-ne el curullament. A més a més, sha devitar el vessament de tallades i altres restes de vegetació als canals i séquies, la qual cosa causa un embossament que dificulta aquesta circulació natural.
Daltra banda, la qualitat de les aigües vindrà millorada per leliminació de vessaments contaminants gràcies a la posada en funcionament de depuradores com la de la localitat de Pego; a més a més, les indústries pròximes i altres activitats com lassecador de polpa de taronja han de controlar i depurar els vessaments que hi realitzen. Ladministració haurà de realitzar els controls oportuns que confirmen que els vessaments compleixen les normes referides a vessaments en llits.
Pel que fa al control de la pesca, ja hi ha indicacions per part dels mateixos pescadors de la zona per a un aprofitament racional dels recursos piscícoles en els rius Bullent i Molinell elaborades pel Club Local de Pescadors dOliva (Pla daprofitament piscícola dels rius Bullent i Molinell, 1995). Aquestes indicacions seran tingudes en compte, a més a més de les aportades per especialistes en aquesta matèria, a lhora de prendre decisions per a aconseguir una regulació de la pesca a la marjal.
No es permetrà la introducció despècies piscícoles exòtiques als canals i cursos daigua de la marjal, la qual cosa provocaria un efecte perjudicial sobre la fauna piscícola autòctona, sobre tot en espècies amb un alt valor ecològic com la València hispànica.
· Conservació-recuperació-restauració
Les zones que sassignen a conservació són pràcticament les mateixes en les tres alternatives; aquesta coincidència no és fortuïta ja que, com sha assenyalat, la protecció dels valors naturals excel·lents és un dels objectius fonamentals del parc i així sha reflectit en els criteris dassignació dusos de les tres alternatives.
Les zones que es proposa destinar a conservació es corresponen bàsicament amb les catalogades amb els nivells de protecció «alt« i «molt alt» i agrupen per tant les àrees fàcilment vulnerables despecial interés per les característiques de la seua vegetació, fauna o paisatge. Es corresponen amb els cursos daigua més i millor conservats com els trams alts dels rius, séquies amb vegetació ripària en bon estat de conservació i naturalitat i, en general, la resta de zones humides (açò és aquelles àrees del parc que mantinguen una làmina daigua durant la major part de lany).
Pel que fa a les zones en què es proposa portar a terme accions encaminades a protegir i restaurar els recursos naturals, les alternatives 1 i 2 també mostren una coincidència quasi total. Aquestes zones sidentifiquen principalment amb àrees que presenten una escassa capacitat per al desenvolupament dusos productius (com zones de pendent acusada), i amb zones degradades, alterades per lhome, o en les quals la realització dactivitats productives ocasionaria un gran impacte (com és el cas dalgunes superfícies ocupades per pastos i que es pretenguen cultivar).
Lalternativa dimpacte mínim, encara que coincident amb les anteriors, resulta un poc més restrictiva per als usos productius ja que proposa la recuperació de les zones de valor de conservació mitjà. En les dues alternatives restants moltes daquestes zones sassignaven a usos productius, preferentment ramaders, com a exemple estarien els pastos de la zona central del parc.
8. Ordenació, criteris i directrius
Segons assenyala la Llei 11/1994, de 27 de desembre, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el pla dordenació té per objecte assegurar la conservació dels recursos i ecosistemes naturals, promoure els usos educacionals i recreatius i potenciar el desenvolupament sostenible de les comunitats de làrea, dins del respecte als valors que es tracten de protegir.
Les propostes contingudes en el pla per a la consecució dels fins esmentats són fruit de lanàlisi i la valoració tant del medi natural i humà del territori com dels usos potencials daquest, concordes amb les característiques de la zona i els objectius generals del parc. Aquestes propostes shan estructurat en dues parts dacord amb el seu caràcter i àmbit daplicació.
La primera part del pla agrupa les consideracions de caràcter general daplicació en tot el parc. Arreplega els objectius del parc, usos permesos i limitacions dús en aquest àmbit i assenyala les activitats a les quals cal exigir un estudi dimpacte ambiental dins daquest. També assenyala directrius i recomanacions generals relatives als distints sectors dactuació i els plans necessaris per al desenvolupament daquestes directrius.
En la segona part del pla sestableix una zonificació del territori en àrees relativament extenses a fi dharmonitzar els objectius del parc (coneixement i gaudi dels valors naturals, protecció daquests i laprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que en van motivar la declaració) i garantir-ne la viabilitat de la gestió.
Les esmentades zones corresponen a àrees relativament homogènies pel que fa al seu valor naturalístic, grau de transformació i vocació preferent, posades de manifest en lanàlisi de linventari i comparació dalternatives dassignació dusos al sòl. Lestabliment dun objectiu preferent en cada zona concorde amb les seues característiques permet tant de resoldre els conflictes dassignació dusos entre les distintes alternatives, com regular aquests i establir directrius per a la gestió sense que es produïsquen excessos restrictius a les zones amb vocació productiva, ni excessiva permissivitat en les àrees naturals de valor excel·lent. En definitiva, la zonificació proposada del parc constitueix un instrument fonamental per a lordenació i la gestió del mateix.
En la segona part del pla dordenació es defineixen els límits i les característiques de cada zona, es regulen els usos que shi han de desenvolupar i sassenyalen les directrius que han de guiar-ne la gestió. Sadjunta, a més a més, un pla que arreplega lal·ludida zonificació del parc i una assignació orientativa dusos dins daquest.
1.1.Objectius generals
Assegurar la protecció del medi ambient, tant pel que fa al manteniment i la recuperació dels processos ecològics fonamentals, com a la preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals i del paisatge.
Fomentar les activitats productives tradicionals sempre que siguen compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració del parc natural.
Promoure i facilitar la investigació científica en tots els seus aspectes, a fi de conèixer i difondre el medi natural característic de la zona i dels processos que el determinen.
Canalitzar i ordenar lafluència externa de visitants a la zona compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració del parc natural.
Conservar el patrimoni arquitectònic rural i les peculiaritats dels seus nuclis.
1.2. Usos permesos
Els relatius a la conservació del medi ambient.
Els orientats a la millora del valor de conservació de zones degradades. També actuacions tendents a laugment dels nivells de protecció dels recursos naturals i culturals.
El gaudi i la promoció del parc, salvaguardant la integritat ambiental daquest i en la forma i amb els límits que sespecifiquen. Així mateix, es permetran els usos relacionats amb la investigació i la interpretació de la naturalesa.
Lexplotació de les àrees de pastos i cultius que sexplotaven en el moment dentrada en vigor de la Llei 11/1994, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, millora de les formes dorganització de la producció, sempre sotmeses als corresponents plans o projectes tècnics aprovats per ladministració.
La millora de les edificacions existents mitjançant lestabliment daccions singulars de rehabilitació arquitectònica, actuant selectivament sobre determinats nuclis o determinats enclavaments. Per a les noves construccions, sexigiran solucions integrades en el paisatge i les formes dassentament pròpies de la comarca.
Les necessàries per a portar terme els plans sectorials, sempre sota supervisió de lòrgan de gestió del parc.
Es podrà regular lautorització de les activitats recreatives següents:
* Pesca en canals, llacs i rius
* Caça dacord amb la normativa reguladora dús i gestió del parc
* Navegació, en llacs i canals
* Circuit de bicicleta de muntanya
* Circuit de passeig
* Àrea recreativa després de la delimitació prèvia daquestes mitjançant la normativa reguladora dús i gestió. No sautoritzarà lús del foc
* Bany en zones autoritzades
* Safari fotogràfic pels itineraris recomanats
* Usos agrícoles. Usos agrícoles compatibles amb la conservació del medi natural a les zones que el pla de zonificació assenyala i amb lús indicat per a cada una daquestes zones
1.3.1. Usos prohibits
Obertura de pedreres i qualsevol tipus dactivitats extractives
Lencesa de foc, excepte per a aquells usos tradicionals en linterior de les edificacions existents
Qualsevol activitat o prova esportiva amb mitjans motoritzats
La col·locació de ceps, llaços, trampes, lliga i escampament de verí
Abandó de deixalles, enderrocs o fems en llocs que no estiguen expressament concebuts per a aquest fi
Lacampada lliure
La introducció despècies animals o vegetals exòtiques o atípiques a la zona, excepte autorització expressa de ladministració gestora del parc o en el cas despècies ramaderes usuals a la zona.
1.3.2. Limitacions dús
Lestesa de línies elèctriques dalta i baixa tensió, telegràfiques, etc., shaurà defectuar sota terra, sota supervisió de lòrgan de gestió del parc i en qualsevol cas sotmeses a les limitacions que sespecifiquen en cada zona.
La publicitat quedarà limitada als anuncis que afecten al propi parc, exceptuant aquella que expresse situació o emplaçament de propietats privades i les dominacions daquestes.
La caça i la pesca es regularan en el pla gestor dels recursos.
El trànsit per la carretera de Pego al mar (VV1066) es realitzarà amb característiques especials en quant a límit velocitat i la senyalització de la qual haurà de ser acordada amb ladministració.
1.4. Directrius i recomanacions sectorials
· Esbarjo
Senyalització ditineraris en connexió amb les àrees destada. Definició conjunta de logotips, cartells, etc.
Creació dun sistema dinformació que permeta la redistribució de la pressió recreativa en les distintes àrees destada, quan se sobrepassen els límits de capacitat per a cada zona.
Establir unes normes de lusuari que es disposen al costat de la senyalització identificadora del parc informant sobre les restriccions dús i normes de comportament.
Crear un centre dinformació i interpretació de la naturalesa que canalitze lafluència descolars i informe sobre les característiques del parc.
Preparació de documentació informativa per a la difusió del coneixement del parc.
Preparar un sistema dús rotatiu dàrees destada, durant el qual shauran de realitzar treballs de restauració de danys, millora i conservació.
Establir punts de dipòsit de fems en les àrees destada, assegurant-ne la recollida i prohibir dipositar fems en qualsevol altre lloc.
Conscienciar els visitants sobre la necessitat de respectar la naturalesa, per a la qual cosa se sol·licita evitar danys als arbres i les plantes com ara arrancar plantes, tallar llenya o marcar de la vegetació.
Evitar les interferències dels distints tipus dusuaris; sobretot dels visitants cap a aquells que realitzen activitats tradicionals com la ramaderia.
Limitació de les activitats recreatives a les zones i durant les èpoques sensibles per a la fauna del parc.
Potenciar el coneixement dels llocs i les tradicions dinterés del parc, tant els naturals com els humans.
· Caça i pesca
Tenint en compte lactual estat de les poblacions cinegètiques del parc i aspirant a una major compatibilització de la caça amb la resta de les activitats desenvolupades al parc, es recomana:
Autoritzar la caça, limitant cada vegada més el nombre de peces abatudes per vedat i caçador mentre organismes i institucions implicats aconseguisquen acords per a desplaçar les activitats cinegètiques cap a zones limítrofes del parc en un termini mitjà de temps.
Autoritzar únicament la caça des de llocs fixos, i prohibir les escopetes volants i transitar fora dels llocs amb armes desenfundades.
Elaborar una normativa que reglamente lús daquests llocs, amb el fi devitar desviacions i aprofitaments abusius.
Extremar la vigilància per part de la guarderia durant les tirades, per a assegurar el compliment de normes i restriccions.
· Ramaderia
Delimitació dels períodes destada del bestiar a les disponibilitats del parc.
Limitar el nombre de caps de bestiar al parc a aquells declarades pels ramaders, i no permetre lestada incontrolada danimals de propietaris desconeguts.
Aprofitar les ajudes per a la ramaderia que amb caràcter social es concedeixen a aquestes àrees, i promoure un desenvolupament integrat de la ramaderia.
Promoure el control sanitari i les tècniques de selecció i maneig del bestiar tendents a millorar la producció bruta final.
· Restauració vegetal
Promoure la millora i la conservació de les masses autòctones (assegurar-ne la bona constitució, prosperitat i persistència)
Promoure levolució progressiva cap a la vegetació climàtica en les àrees en què resulte aconsellable per la seua localització i la falta dadequació per a altres usos i, en general, la restauració de les zones degradades.
Velar pel bon estat fitosanitari del parc. Controlar les plagues i malalties vegetals mitjançant tractaments adequats i que no produïsquen efectes perjudicials sobre les persones o el medi ambient.
Adoptar les mesures necessàries de prevenció, detecció i combat dels incendis.
Prestar especial atenció a la conservació de la vegetació ripària. Assegurar que la repoblació daquestes zones es porte a terme amb espècies pròpies daquest medi.
Potenciar la creació de vivers de planta autòctona
En el control de plagues i malalties vegetals, utilitzar preferentment mètodes biològics; en els casos en què no siga així, caldrà linforme i lautorització de ladministració gestora del parc sobre la classe de productes i la forma de tractaments empleats.
Controlar lacumulació de combustibles lleugers i fàcilment inflamables (com ara restes de tallades o altres labors)
Persuadir, mitjançant educació i informació a la població dels danys produïts pels incendis.
Evitar les formes massa geomètriques als límits de les zones que shan de tallar o repoblar fugint de les línies rectes en la mesura que siga possible. Cal tendir a afavorir la discontinuïtat de les línies, recolzant-se en la trama del paisatge i tenint en compte la configuració del terreny.
Es desaconsellen els límits perpendiculars o paral·lels a les corbes de nivell, sobretot si sestenen en una gran longitud. És preferible que els límits tallen les corbes de nivell amb angles compresos entre 15º i 60º i varien, quan siga possible, per a les diferents porcions daquests.
Conservar la vegetació natural existent en lentorn dels cursos daigua.
· Protecció del medi natural
Prohibir donar mort, danyar, molestar o inquietar intencionadament els animals silvestres, incloent-ne la captura en viu i la recol·lecció dous o cries, com també alterar i destruir la vegetació.
Constitueixen excepció aquells casos en què de la seua aplicació deriven efectes perjudicials per a les espècies mateixes, la salut i seguretat de les persones, o quan els fins mateixos del parc es veren afectat; sempre i quan hi haja autorització administrativa prèvia de lòrgan competent.
Prohibir la destrucció deliberada de lhàbitat despècies sensibles i dinterés especial, en particular del lloc de reproducció, hivernada, repòs, camp o alimentació i les zones despecial protecció per a la flora i fauna silvestres.
Prohibir lexecució, sense lautorització preceptiva, dobres, treballs, sembres o plantacions a les zones subjectes a algun tipus de delimitació en el seu ús o destinació.
Prohibir lalteració de les condicions de lespai natural mitjançant rompuda, tallada, arrancada o altres accions, com també la utilització de productes químics, substàncies biològiques o vessaments que alteren les condicions de habitabilitat dels mateixos.
Procurar evitar la desaparició de les espècies autòctones presents al parc.
Evitar la introducció i la propagació de espècies autòctones, excepte quan se tracte despècies ramaderes o vegetals autoritzades.
Controlar les poblacions de les espècies a fi de corregir els possibles desequilibris.
Realitzar catàlegs de la flora i fauna del parc i classificar les espècies existents la protecció de les quals exigisca mesures específiques de acord amb les categories establides en la Llei 4/1989, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres; seguir les indicacions fixades en la llei esmentada per a les espècies incloses en les distintes categories de protecció.
Controlar i tractar de evitar els fenòmens erosius; exigir en les explotacions ramaderes i forestals les pràctiques de conservació de sòls que en cada cas es consideren oportunes i impedir la realització de qualsevol tipus de obra que implique la modificació de lestat actual del sòl sense la supervisió dels òrgans de gestió del parc.
Velar pel manteniment de la quantitat i qualitat de les aigües del parc i evitar el vessament dagents contaminants.
Limitar la publicitat exterior als cartells necessaris per a lús públic i serveis del parc, intentar que tant aquests com la resta de les instal·lacions i construccions que se porten a terme dins del parc s integren tan com siga possible en lentorn.
Respectar les recomanacions paisatgístiques especialment en les àrees pròximes a zones transitades (carreteres, nuclis habitats, zones recreatives...) o de singular valor natural o cultural.
Restaurar les zones especialment degradades o alterades per les actuacions humanes.
1.5. Activitats que exigeixen estudi dimpacte ambiental
Se sotmetran al procediment davaluació dimpacte ambiental, tots els projectes públics o privats consistents en la realització dobres, instal·lacions o qualsevol altra activitat inclosa en la Llei de la Generalitat Valenciana 2/1989, de 3 de març, dImpacte Ambiental, i en el Decret 162/1990, de 15 doctubre, pel qual saprova el seu reglament de desenvolupament, com també en lannex del Reial Decret 1.131/1998, pel qual saprova el Reglament per a lexecució del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, davaluació dimpacte ambiental.
A més a més de les esmentades, sexigiran avaluació dimpacte ambiental per a les activitats següents:
Realització dobres, canalitzacions o qualsevol altra activitat als llits, riberes o marges, siga quina siga la finalitat (incloent piscicultura), posant especial incidència en les conseqüències negatives sobre la qualitat i el cabal de les aigües i sobre les zones de protecció.
Obres i instal·lacions que puguen perjudicar notòriament els valors que es protegeixen per la declaració de parc natural. Aquestes obres i instal·lacions es concretaran en el pla rector dus i gestió.
1.6. Plans sectorials
Per a la consecució dels objectius del parc i el desenvolupament de les directrius sectorials assenyalades es considera necessari abordar amb caràcter prioritari la realització dels següents plans:
Pla dús i gestió agrària
Tindrà per objectius lestabliment de les zones i les normes dús aplicables en aquestes. Es refereix tant a limitacions pel que fa a les tècniques i els mètodes de gestió com als espais dedicats de forma preferent a lús agrari. Per al cultiu darròs satorgaran fons de la política agrària comunitària sempre que es complisquen els requisits necessaris.
Pla dús i gestió ramadera
Establirà els períodes i les àrees en què es considere permissible lús ramader. Les necessitats concretes de millores puntuals (adobs, esmenes, abeuradors) i la manera de fer-les; concorde amb els fins del parc. Establirà també un programa de prioritats en la creació de nous pastius, delimitant àrees preferents i programes de sanitat, selecció i maneig del bestiar a lobjecte de millorar la producció bruta final.
Disminució dun 10% en lús de fertilitzants i fitosanitaris i substitució dels primers per adobs complexos dalliberament lent.
Substitució de tractaments químics per tractaments biològics, mitjançant utilització de feromones.
Disminució en un 10% dels fertilitzants nitrogenats emprats, eliminació de laplicació de purins. La fertilització de partides màxima és de 110 kg de Nitrogen/Ha.
Per a ambdós casos les pràctiques recomanades hauran dabastar el conjunt de lexplotació i haurà de considerar-se un pla de fertilització i calendaris de tractaments a la zona afectada, sempre sota lesmentada direcció tècnica (Atria o ADV).
Shauran destablir un règim dajudes per a fomentar els mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació de lespai natural a la zona humida.
Pla dús i gestió recreativa
Haurà de prestar atenció als següents punts a manera de programes:
1. Localització i disseny del centre dinterpretació i acolliment
2. Senyalització de sendes i zones destada
3. Localització de normes sobre els usos recreatius.
Es dissenyaran rutes de visita, les quals hauran de ser guiades per personal del parc dins de les àrees catalogades com a protegides. Es restringirà al màxim laccés lliure a aquestes àrees protegides. El vertader perill existeix en aquelles persones alienes a lentorn, desconeixedores del camp i la naturalesa, que puguen accedir lliurement a aquest paratge.
Pla de restauració del medi natural
Tant del medi afectat per les activitats humanes com ara pedreres antigues o en actiu, abocadors, etc., com de vegetació i fauna natural. El seu objectiu serà la millora de naturalitat del parc i la difusió i extensió de les espècies autòctones.
Pla dajudes i compensacions
Lobjectiu de les quals serà proveir els mitjans econòmics necessaris per a assegurar el manteniment de les rendes quan de forma justificada les transformacions dús comporten minves per als propietaris privats del parc.
Pla de seguiment i control de lestat de conservació del parc
Contindrà programes de seguiment ambiental de lestat dels recursos (control de la qualitat de laigua, erosió, dinàmica de les poblacions, estat sanitari, etc.) i dels efectes de les activitats desenvolupades al parc sobre aquests. Encara que de menor transcendència que els anteriors, també resulta aconsellable la redacció dels plans que a continuació sindiquen:
Pla dinvestigació
Tindrà per objecte promoure el coneixement dels valors, testimonials i pedagògics del parc i definir per a les distintes zones daquest els temes i les àrees més significatives per a realitzar activitats educatives a distints nivells.
Pla didentificació i informació
Tindrà per objectiu la definició dels trets identificatius del parc com ara logotips, cartells, fullets, etc.
Pla de seguretat
Tindrà per objecte establir els mecanismes i mitjans que han de ser utilitzats en casos de risc o accidents per a les persones o el medi (caigudes, incendis).
Pla dactuació perifèrica
El seu objectiu serà lestudi de possibles ampliacions de la superfície del parc com també lestabliment de possibles àrees perifèriques de protecció.
Pla de regulació de recursos hídrics
Shi preveuran totes les possibles afeccions hídriques tant del Parc Natural de Pego-Oliva com de tota la conca hidrogràfica que hi intervé.(Serra de Mustalla, Segària, etc.).
Shi ha de preveure que les noves extraccions com també els possibles augments de cabal repercutisquen i carreguen laqüífer del qual procedeixen, tancant així el cicle de laigua.
Shan de potenciar en els termes dOliva, Pego i els que abasta laqüífer, mesures econòmiques extraordinàries per a la instal·lació de regs localitzats; com també laprofitament daigües residuals per al reg.
9. Zonificació
1) Zona A (zona despecial protecció)
Constitueix una zona delevat interés per a la conservació per les característiques de la vegetació, la fauna i el paisatge com també la presència de lecosistema humit.
Làrea ocupa la part central del parc i abasta una extensió de 528 ha.
Objectius
Conservació de làmbit i manteniment de lequilibri natural de la zona i els seus processos naturals, garantint la total integritat dels seus recursos naturals i culturals.
Potenciació del valor naturalístic de la zona mitjançant la millora i la restauració de les àrees degradades o transformades en excés.
Interpretació i investigació de la naturalesa.
Usos permesos
Activitats educatives i pedagògiques relacionades amb el coneixement i la interpretació de la naturalesa.
Investigacions científiques sobre les formacions vegetals, comunitats animals presents o qualsevol altre procés o recurs natural.
Activitats recreatives relacionades amb lobservació i el gaudi de la naturalesa sempre que satinguen a les limitacions generals dús, intensitat i infraestructures que sassenyalen en cada cas.
Es permet un aprofitament ramader sempre condicionat pels límits de càrrega que sestabliran en un estudi de capacitat de acolliment per al bestiar a la zona i en qualsevol cas sota laprovació de lòrgan de gestió del parc.
Limitacions dús
No sautoritzen altres usos distints dels ressenyats en lepígraf anterior (usos permesos)
Qualsevol activitat dinvestigació només podrà realitzar-se després de la presentació prèvia del consegüent pla, que haurà de ser aprovat pels òrgans de gestió del parc.
Es prohibeix la circulació i lestacionament de vehicles excepte autorització temporal i expressa de lòrgan de gestió del parc; no estan subjectes a aquesta prohibició els vehicles de servei de parc ni aquells que accedisquen a predis de propietat privada mitjançant les corresponents servituds de pas.
Sevitaran totes aquelles accions que puguen molestar la fauna; es prohibeix expressament la utilització de megàfons, altaveus i de qualsevol instrument a alt volum.
No es permetran construccions, obres de fàbrica, tancats o qualsevol actuació que pertorbe el mitjà natural, llevat de les necessàries per a la conservació, que haurà de ser aprovada per lòrgan de gestió del parc.
No sautoritza la instal·lació desteses elèctriques aèries.
Es prohibeix la publicitat exterior, excepte els indicadors informatius dús públic, que no hauran de produir impactes visuals negatius (sempraran dissenys i materials que no produïsquen forts contrastos visuals amb lentorn).
Es prohibeix la recol·lecció de plantes i ous, la captura danimals i lextracció de minerals i roques excepte autorització expressa de lòrgan de gestió del parc, que establirà les condicions i controlarà lactivitat en cas de produir-se.
Directrius generals per a la gestió
Mantenir (i, si escau, millorar) les zones dalt valor natural (les assignades a lús «conservació»).
Promoure la recuperació de les zones degradades com també la progressió evolutiva o reconducció a la successió natural.
Protegir les zones que presenten baixa capacitat per als usos previstos, dels riscos, naturals o no, als quals puguen estar sotmeses, i «recuperació» de la vegetació autòctona als llocs que així ho permeten.
Promoure la «restauració» de la vegetació i la fauna autòctona i eliminar progressivament les espècies foranes.
Es crea una zona perimetral formada per una franja de 20 m damplària que vorejarà tota la zona A. Aquesta franja estarà igualment protegida però shi permetrà el pas per a accedir a les zones amb què confronta. Aquesta franja actuarà com a amortidora de la zona de protecció especial.
2) Zona B (zona de recepció i trànsit)
Zona dalt interés paisatgístic. Comprén un àrea de xicotetes elevacions (Muntanyeta Verda, Tossalet de Bullentor, etc.) i ocupa una extensió de 125 ha.
Objectius
Acollir els visitants i proporcionar informació sobre les característiques naturals i culturals del parc.
Establir itineraris dús preferent per al coneixement i el gaudi ordenat del parc natural.
Usos permesos
Activitats necessàries per al manteniment de la zona (neteja, sanejament, labors silvícoles per a la conservació de la vegetació, etc.).
Activitats didàctiques relacionades amb el coneixement del parc.
Activitats recreatives a laire (passeig).
Aquestes activitats es desenvoluparan aprofitant les infraestructures ja existents.
Limitacions dús
No es permeten edificacions de nova construcció ni infraestructures de nova planta com ara aparcaments.
No es permeten altres usos distints dels assenyalats en lepígraf anterior (usos permesos).
No es permet lestacionament de vehicles fora de les zones expressament indicades per a fer-ho.
No es permet la utilització de megàfons o qualsevol instrument a alt volum.
Se prohibeixen, en general, totes les activitats que impliquen la degradació o alteració ambiental o paisatgística dels espais naturals o que vagen en contra dels usos preferents.
Directrius generals per a la gestió
Promoure lelaboració i la difusió dinformació referent al parc (possibles recorreguts, etc.).
Conscienciar el visitant de la necessitat de respectar la naturalesa (informació sobre localització de contenidors, repartiment de bosses de fem, etc.).
Potenciar el valor didàctic de les àrees naturals compreses a la zona (col·locació de cartells on es descriguen les espècies vegetals i animals, les vistes escèniques dels miradors, etc.).
3) Zona C (arrossar)
Es tracta de sòls en què, pel propi flux hídric de la marjal resulten més aptes per al cultiu darròs. Làrea ocupa unes 330 ha.
Objectius
Aprofitament agrícola, sense perjudici dels processos o valors naturals daquests llocs.
Evitar els riscos que amenacen els recursos naturals de la zona.
Usos permesos
Tots els que amb caràcter particular sestablisquen per al cultiu dels arrossars.
Limitacions dús
Totes les activitats que comporten degradació o alteració ambiental o paisatgística dels recursos naturals de la zona.
Tots els que es deriven del projecte dordenació o pla tècnic, que ordene laprofitament arrosser de la zona.
Directrius i recomanacions
Promoure el desenvolupament de larròs bomba típic de la zona i amb denominació dorigen.
Utilització dherbicides i pesticides.
No permetre la utilització dherbicides i pesticides que puguen afectar el medi natural.
4) Zona D (zona hortofructícola)
Aquesta zona correspon una àrea de 300 ha les quals en lactualitat estan en gran part dedicades a cultius hortofructícoles.
Objectius
Establir una àrea que, atesa la fort pressió antròpica adjacent, servisca dequilibri entre aquesta i la zona de marjal dalta protecció (zona A).
Manteniment dels cultius tradicionals a la zona sense perjudici dels processos o valors naturals que concorren en aquesta zona.
Recuperació i restauració de les zones que necessiten aquestes actuacions.
Usos permesos
Tots els que amb caràcter particular sestablisquen per als cultius hortofructícoles.
Limitacions dús
Totes aquelles que comporten perjudici per al manteniment dels valors naturals de la zona, en la data dentrada en vigor de la Llei 11//1994, de 27 de desembre, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana
Directrius i recomanacions
No permetre lús dherbicides i pesticides que puguen afectar el medi natural.
Les edificacions que es troben fora dordenació dels plans generals dels respectius ajuntaments mantindran aquesta figura i es prendran mesures per impedir la consolidació urbanística.
10. Àrea desmortiment dimpactes
Dacord amb larticle 29 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, sestableix una àrea desmortiment dimpactes amb la qual es pretén protegir els recursos hídrics del parc natural. El règim de protecció aplicable en aquestes àrees estarà constituït per lexigència davaluació dimpacte ambiental i informe vinculant de lòrgan de gestió del parc.
Aspectes que requereixen informe vinculant i avaluació dimpacte ambiental:
Transformacions agrícoles de secà a regadiu.
Extraccions daigua, noves perforacions i modificacions en els cabals dextracció en les ja existents.
Criteris de delimitació.
Els criteris que shan seguit per a delimitar làrea desmortiment són aquells que afecten els aqüífers i les conques que influeixen en el sistema hídric de la marjal.
Límits
Des de la desembocadura del riu Vedat curs amunt es pren la direcció del barranc de Benirrama. Se segueix aquest barranc travessat per la carretera comarcal CV-715 Oliva-Pego fins a linici. Prenent en aquest punt la direcció sud-est fins a la intersecció amb la corba de nivell 100 metres. Se segueix per aquesta corba en direcció oest fins a la intersecció amb la línia del terme municipal dAdsúbia amb Oliva. Seguint la línia del terme en direcció nord travessem la carretera local dOliva a Forna i arribem a la intersecció amb la línia del terme de la Font dEn Carrós i Oliva. Des daquest punt i en direcció oest se segueix per la línia del terme de la Font dEn Carrós, Potries, Ador, Castellonet i Lloc Nou de Sant Jeroni amb la de Villalonga.
En la intersecció dels termes municipals de Lloc Nou de Sant Jeroni, Villalonga i Terrateig es pren direcció sud-oest, seguim per la línia del terme municipal entre Terrateig i Villalonga fins a la intersecció amb la línia límit provincial de València i Alacant la qual seguim en direcció sud-oest fins a la intersecció amb la carretera local de Beniarrá a Castelló de Rugat. En aquest punt i en direcció sud, seguim la carretera passant per Beniarrés, vora del pantà de Beniarrés, costat esquerre de Planes, intersecció amb la carretera comarcal CV-700 de Muro dAlcoi a Pego, fins a la línia de terme entre Almudaina i Planes, la qual prenem en direcció sud-est fins a lencreuament amb la línia de terme entre Planes i Balones. En aquest punt amb direcció sud-oest seguim la línia del terme entre Almudaina i Balones arribant a la línia dunió de termes municipals entre Almudaina i Millena. Des dací i en direcció sud seguim per la línia del terme entre Millena i Balones, arribant a la intersecció amb la carretera local de Gorga a Balones. Ací es pren la carretera fins a arribar a Gorga. A Gorga prenem la carretera local que uneix Gorga amb Castell de Castells en direcció est fins a lesmentada població. Una vegada ací i prenent la direcció nord-est seguim per la carretera local de Castell de Castells a Benichembla travessant la línia de terme entre Castell de Castells i Vall de Laguar arribant a la intersecció de la línia de terme entre Vall de Laguar i Benichembla. Des daquest punt i seguint la línia de terme esmentada i en direcció est arribem a la població de Murla don en direcció nord prenem la corba de nivell 300 fins a la intersecció amb la línia de terme de Vall de Laguar i Orba. En aquest punt seguim la carretera en direcció Orba fins a la seua unió amb la carretera local que uneix aquesta carretera amb la comarcal CV-175 la qual es pren. Seguim per la mencionada carretera fins a la població de Sagra. Des dací i agafant la carretera local de Sagra a Benimeli arribem a aquesta població. Dací en direcció nord-oest seguim la línia de terme entre les poblacions de Sanet y Negrals, Beniarbeig, Benimeli, Ondara i el Verger. Arribats a aquesta última població es pren la carretera N-332 en direcció nord fins a la línia de terme entre el Verger i Setla la qual prendrem en direcció nord fins a la intersecció amb la línia de costa.
La superfície que abasten aquests límits és de 45.650 hectàrees
· Programa economicofinancer
Dacord amb les conclusions i la proposta del Pla Ordenació dels Recursos Naturals de la Marjal de Pego-Oliva es realitza el següent estudi de costos per actuacions a lefecte de complir els seus objectius.
Lestudi economicofinancer, com el pla, té una vigència de 4 anys.
Les actuacions es quantifiquen com segueix:
Variables de les actuacions:
a) Adquisicions de sòl per a complir els acords dadquisició a càrrec del programa LIFE.
b) Projectes dexecució dobra civil en desenvolupament dels plans establits.
c) Despeses fixes de recursos humans i assistència tècnica anuals
Concreció de la despesa:
a) Adquisicions de sòl: 1.000 milions de pessetes (6.010.121 euros)
b) Obres i instal·lacions
b.1.
Redacció del pla rector dús i gestió del parc natural: 3,5 milions de pessetes (21.035,42 euros)
Obres daccessos a lescola i reparació de camins i sendes: 10 milions de pessetes (60.101,21 euros)
b.2. Encàrrec de projectes prèvia elaboració de convenis amb els organismes interessats en lassumpte
Projecte de rehabilitació de la marjal: 5 milions de pessetes (30.050,61 euros)
Estudi dalternatives de regulació hídrica de la conca que vessa a la marjal: 30 milions de pesetas (180.303,63 euros)
Projecte i obres de rehabilitació del Centre de Conservació i Informació del Parc: 20 milions de pessetes (120.202,42 euros).
Disseny i execució de mesures correctores de limpacte de la carretera de Pego al mar sobre la fauna del Parc Natural: 3 milions de pessetes (18.030,36 euros)
c. Recursos Humans i Despeses fixes