diari

Llei 11/1985, de 25 d'octubre de la Generalitat Valenciana, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.

(DOGV núm. 300 de 31.10.1985) Ref. Base de dades 1387/1985

Llei 11/1985, de 25 d'octubre de la Generalitat Valenciana, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
La Generalitat Valenciana reconeix en el moviment cooperatiu una manifestació destacada de l'esperit emprenedor i solidari del nostre poble, que es remunta a les primeres cooperatives constituïdes dins de l'Estat Espanyol, com la de "Escoberos de Torrente" (1837), "El Taller" (1849), "El Campesino" (1856), i més tard les Cooperatives del Camp, impulsades per la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906. Figures històriques com el Professor Eduard Pérez Pujol, el jesuïta Antoni Vicent i el Professor Pasqual Carrión estan lligades a aquesta tradició cooperativista. Més recentments, la legislació republicana va permetre una major expansió del cooperativisme valencià, tant rural com urbà; però el resultat de la guerra civil va determinar la liquidació del segon, deixant reduït el primer al nucli dels Sindicats Agrícoles d'inspiració catòlica i concebuts com a simple unió d'agricultors i ramaders per a la realització de serveis comuns.
Més recentment s'ha consolidat un fort moviment cooperatiu agrari, basat en la comercialització i l'exportació, amb entitats de segon grau de gran envergadura; en la transformació bàsica d'alguns productes, com el raïm, i en el finançament d'aquestes activitats mitjançant el crèdit de les Caixes Rurals i de les Seccions de Crèdit de les Cooperatives Agràries. També s'ha utilitzat àmpliament la formula cooperativa en la promoció de la construcció d'habitatges. En els últims anys, la crisi econòmica ha impulsat la constitució de nombroses Cooperatives de Treball Associat per tal de continuar l'explotació d'una empresa en crisi o per a crear-la, sense que hajam d'oblidar altres cooperatives de gran interés, com ara les d'ensenyament, de detallistes i altres de serveis. Adhuc pot constatar-se l'expansió d'un Grup Cooperatiu Associat, que integra cooperatives de molí variades activitats.
Aquesta riquesa de manifestacions del cooperativisme valencià està lligada, en bona mesura, a la gran activitat desplegada per les seues organitzacions representatives, sectorials i intersectorials, que han alenat fructíferes experiències en les àrees econòmica i educativa, fomentant la creació d'importants cooperatives de segon grau i desplegant interessants iniciatives de formació cultural i professional entre els socis de les cooperatives valencianes. Tot això revela les possibilitats que l'associació cooperativa amaga per a canalitzar la vitalitat del poble valencià i afrontar la solució dels diversos problemes que en aquests moments ens preocupen.
Una realitat cooperativa tan vigorosa i dinàmica com la valenciana no podia ser ignorada en l'elaboració d'aquesta Llei. Les aportacions que els representants del moviment cooperatiu han realitzat a través del Consell Assessor del Cooperativisme, notables i nombroses, són bona prova que la Llei entronca amb necessitats vivament sentides en els mitjans cooperatius valencians.
II
L'article 31, apartat 21, de l'Estatut d'Autonomia confereix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva per legislar en matèria de “cooperatives, pòsits i mutualisme no integrat en el sistema de la Seguretat Social, respectant la legislació mercantil"; sense oblidar que l'article 34, apartat U-6, li confereix també la competència exclusiva "d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària de l'Estat", en matèria de "institucions de crèdit cooperatiu".
La present Llei intenta resoldre els dos grans problemes que la Generalitat Valenciana ha d'afrontar en virtut d'aquesta competència estatutària: el problema jurídico-formal de delimitació de la seua competència legislativa, en bona mesura resolt per la jurisprudència del Tribunal Constitucional; i el problema de política del Dret, de promulgar una Llei de Cooperatives avançada, que responga a l'esperit de l'article 129.2 de la Constitució, quan ordena als poders públics fomentar les societats cooperatives mitjançant una legislació adequada.
En aquest últim aspecte, la Llei s'inspira en l'esperit de les Resolucions i directrius en matèria de cooperatives de les Organitzacions internacionals, tant privades com intergovernamentals, que han recomanat el foment del cooperativisme. En especial, les adoptades en els Congressos del Moviment Cooperatiu internacional i europea i les adoptades per l'Assemblea General de les Nacions Unides i de les seues Organitzacions especialitzades, entre les quals pot destacar-se la Resolució 127 de l'Organització Internacional del Treball, adoptada per unanimitat en la sessió de la seva Assemblea General de 21 de juny de 1966, la qual recomana als Estats membres legislar respectant i reforçant l'autonomia del moviment cooperatiu. Amb aquest criteri, la Llei recull amb fidelitat la formulació i desenrotllament normatiu dels Principis Cooperatius, de vigència centenària, i presents en la legislació espanyola tant estatal com autonòmica; reafirma el caràcter específic i unitari de la Cooperativa com a agrupació de persones i com a empresa, amb respecte a la doctrina cooperativa i a la nostra tradició legislativa, sense perjudici d'atendre les peculiaritats de les diverses classes de cooperatives conegudes; assumeix els reptes del mercat que exigeixen la configuració de la cooperativa com a una autèntica empresa i incorpora les tècniques del modero Dret de societats, adreçades a la correcta formalització de la voluntat social, de la gestió i dels fets econòmics en documents, llibres i estats financers d'exercici, sotmetent aquests últims a la intervenció d'expert comptable independent, en substitució del sistema de socis interventors de comptes, que s'havia revelat com un engany legal per la seva absoluta ineficàcia. En això la Llei es limita a convertir el que és normal en normatiu i, en apostar per l'erradicació d'un concepte arcaic de cooperativa, assenta les bases mínimes per a la consolidació d'unes entitats que estan cridades a resoldre greus problemes col·lectius de la societat valenciana. Tot això sense perjudici de disposar, amb realisme i prudència, escalonadament, ('entrada en vigor d'unes mesures que, sense dubte, contribuiran a la modernització empresarial de les cooperatives.
III
La constitució i modificacions de la cooperativa i de les altres entitats cooperatives es realitza mitjançant l'atorgament d'escriptura notarial i la seua inscripció en el Registre de Cooperatives dependent de la Conselleria competent en matèria de Treball, on s'inscriuran igualment els nomenaments de càrrecs socials i els estats financers d'exercici.
La Llei delimita de manera restrictiva les persones que poden ser socis d'una cooperativa, en congruència amb el principi d'igualtat social que inspira l'article 129.2 de la Constitució, el qual permet d'afirmar que el cooperativisme ha d'incorporar fonamentalment a les classes modestes i en tot cas a totes les persones físiques i només a algunes jurídiques, delimitació difícil de precisar que la Llei, tanmateix, afronta per a major seguretat jurídica. A canvi, a les persones que poden ser socis, amb excepció dels ens públics, els reconeix el dret a ingressar com a tals, llevat de causa justificada; i el mateix principi l’esten al reconeixement a tot treballador amb contracte per temps indefinit del dret a convertir-se en soci de treball. Açò últim suposa tant un tribut al principi democràtic com al deure que el mateix article 129.2 de la Constitució imposa als poders públics de fomentar les diverses formes de participació en l'empresa; per això mateix la Llei reconeix drets de participació en el Consell Rector i en els resultats positius d'exercici en favor dels treballadors de la cooperativa que no desitgen convertir-se en socis de treball.
El principi democràtic inspira l'ampli reconeixement i tutela dels drets del soci, en especial del dret d'informació, subministrada fonamentalment a través de documents. Aquest principi inspira igualment la regulació dels òrgans socials, sense que per això atempta a la necessària separació de funcions entre l'Assemblea General i el Consell Rector, el qual és qui exerceix de forma exclusiva i excloent la gestió i representació de la Cooperativa i soporta la corresponent responsabilitat. El control dels comptes es confia a experts comptables independents, servei que podrien finançar les Unions i Federacions de Cooperatives, tot ampliant-lo, si així ho demanen les cooperatives membres, a altres tipus de control. El control de la gestió resta confiat a l'Assemblea General, la qual podrà designar una Comissió encarregada de forma permanent de realitzar-lo; a l'exercici dels drets de soci, i a la composició no homogènia del Consell Rector, la qual no li impedirà en cap cos l'adopció d'acords majoritaris. Amb el fi d'assegurar la legalitat dels acords la Llei exigeix en les grans cooperatives el dictamen d'un Lletrat Assessor, present ja en les grans societats mercantils; servei que igualment podran subministrar les Unions i Federacions.
IV
En el règim econòmic de la Cooperativa, la Llei aspira a perfeccionar la legislació vigent, aportant-hi major claretat, afavorint l'autofinançament i reforçant els mecanismes de formació i protecció de les Reserves o patrimoni irrepartible. En el primer aspecte s'incorpora el modero Dret comptable i es regula el règim de determinació de l'excedent net d'exercici, distingint entre ingressos ordinaris, cooperatius i extracooperatius, i ingressos extraordinaris, i el de les seues assignacions; establint que l'excedent resultant dels ingressos ordinaris cooperatius podrà destinar-se, una vegada fetes les assignacions a Reserves Obligatòria i de Formació i Promoció Cooperativa, bé a retorns o bé íntegrament a les dites Reserves; en tant que l'excedent net procedent d'operacions amb tercers i d'operacions extraordinàries incrementarà necessàriament les tals Reserves o patrimoni irrepartible. En un altre ordre de coses, la Llei afavoreix l'autofinançament augmentar el límit retributiu del capital social, tradicionalment establit en tres punts per damunt del tipus bàsic del Banc d'Espanya. Respecte a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa aquesta es concebeix com a instrument indispensable per a la realització dels Principis d'Educació i de Relacions Intercooperatives, fins avui bastant oblidats, i per això ve regulada amb especial acurament: dotant-la d'una contribució mínima anual amb càrrec als ingressos ordinaris bruts, cooperatius i extracooperatius, en concepte de despesa, deduïble del percentatge que, es cos escaient, s'assigne a ella amb càrrec als excedents nets d'exercici; fixant legalment els fins o inversions als quals es pot destinar, declarant i protegint el caràcter inembargable dels béns en què ha d'estar materialitzada.
Es regula amb criteris moderns el règim de modificació d'estatuts, fusió, escissió, dissolució i liquidació; i es remet a la legislació de l'Estat en matèria concursal, tot preveient la possibilitat que la Generalitat aporte mitjans per a solucionar la crisi de la cooperativa.
V
En matèria de classes de cooperatives, s'incorporen a la Llei els tres criteris doctrinals de classificació, indicant-ne els que poden servir per a la inclusió en una Unió o Federació; i s'hi afegeix la normativa especial que es considera indispensable per a resoldre els problemes peculiars de cada classe de cooperatives, com les Cooperatives de Servei, les d'Ensenyament, les de Transport, les Agràries, les de Treball Associat, les de Consumidors i Usuaris, les d'Habitatges, les de Crèdit i les Cooperatives amb Secció de Crèdit, que aquesta Llei es limita a definir, deixant la seua regulació com a entitats financeres a lleis específiques de la Generalitat; les Cooperatives d’Assegurances; de Serveis, i altres que, escasses o inexistents encara avui, expressen l'àmbit social que està cridat a cobrir el cooperativisme.
VI
El desenvolupament del principi de relacions intercooperatives, tant econòmiques com federatives, és objecte d'especial atenció en la Llei. Partint del principi de llibertat d'associació, s'intenta fomentar la formació d'un moviment cooperatiu unitari, tant a nivell sectorial com intersectorial. En el primer aspecte, sobretot, a través de les Unions Sectorials o de branca d'àmbit provincial i de les Federacions a nivell de tota la Comunitat Valenciana, en les que s'integraran les Unions Sectorials Provincials, sense perjudici que ho puguen fer les d'àmbit provincial que agrupen com a mínim. al 25% de les cooperatives de la mateixa classe existents en la seua província. En l'aspecte intersectorial, la Llei preveu la representació unitària de tot el moviment cooperatiu valencià a través de la Confederació de Cooperatives Valencianes; però també admet la possibilitat que es constituesquen Unions Intersectorials d'àmbit inferior, local, comarcal o provincial, i àdhuc que aquestes últimes puguen estar representades en la Confederació si associen com a mínim. al 25% de les Cooperatives de les classes que agrupen.
VII
El Títol III de la Llei està dedicat a regular el foment cooperatiu, incloent-hi una sèrie de mesures concretes que en molts diversos aspectes expressen el compromís que la Generalitat Valenciana assumeix en relació amb les entitats cooperatives sotmeses a aquesta Llei.
Amb elles, la Generalitat aspira a realitzar una via cooperativa valenciana, convençuda de l’amplia confluència del moviment cooperatiu i de les institucions polítiques democràtiques en uns mateixos projectes de renovació social i de la possibilitat que, amb respecte absolut als Principis Cooperatius i a l'autonomia de cada entitat i del moviment cooperatiu en el seu conjunt, aquests servesquen com a instrument d'autoorganització d'amplis sectors de la societat valenciana per a la realització de polítiques de la major transcendència, com són les següents: a) la transferència de recursos en favor dels sectors socials com ara els joves en recerca de primera ocupació, els treballadors en atur, el petits empresaris o treballadors autònoms del sector agrari, artesà o de la distribució, les zones rurals o urbanes deprimides, les minories ètniques, disminuïts físics i psíquics, els presos i expresos, etc...; tot això en virtut del principi d'igualdat social; b) la creació de nous llocs de treball mitjançant noves empreses que siguen viables i la continuació d'empreses en crisi amb un pla financer i econòmic que permeta el seu sanejament, a càrrec dels seus treballadors constituïts en Cooperativa de Treball Associat, c) la racionalització o reestructuració necessària de molts sectors de l'economia valenciana, com ara el sector agrari, concentrant l'oferta i fomentant la transformació i exportació dels nostres productes, preferentment a través de cooperatives de primer i segon i ulterior grau, en lloc d'altres formes associatives; el sector de la distribució, agrupant als detallistes per tal de millorar el seu aprovisionament, gestió i finançament i als consumidors per tal de crear un fort cooperativisme de consum i d'organització autogestionada de serveis públics i de temps lliure; el sector transport, agrupant a través de cooperatives de serveis o bé de treball associat amb titularitat col·lectiva dels mitjans de transport, la capacitat de càrrega dels petits transportistes i potenciant el seu pes en el mercat ; l'artesania, fomentant la seua especialització i col·laboració en la comercialització dels seus productes i serveis, d'acord amb la Llei de Foment de l'Artesania Valenciana; el sector pesquer i de vivers; l'organització de l'economia de temps lliure, en relació amb activitats esportives, d'espectacles, culturals i turístiques; i, molí fonamentalment, la millora de les institucions de crèdit mitjançant aquesta Llei i les que han de regular el crèdit cooperatiu; d) per últim, la planificació des de baix de les solucions aplicables a les necessitats del nostre poble, a partir de les experiències de la base de les distintes branques del cooperativisme: el d'habitatges en matèria urbanística; el del camp en la política agrària i d'alimentació; el de consumidors i detallistes en la política de millora de les estructures de distribució i de defensa dels consumidors i usuaris; i en el seu dia el de les cooperatives de temps lliure i de prestació de serveis socials en la política educativa, cultural i social; el de les cooperatives de gestió de serveis públics en la racionalització d'aquests; i el de les d'assegurances en l'increment i abaratament de la cobertura dels riscs que afecten a les classes socials més modestes i als interessos econòmics més vitals del nostre poble.
Per últim, el Títol IV regula l'Administració Pública especialitzada en el cooperativisme, especificant que l'actuació de la Generalitat en aquesta matèria s'exercirà a través de la Conselleria competent en matèria de Treball, seguint una llarga tradició en la legislació espanyola i en multes legislacions estrangeres, en congruència amb la concepció del cooperativisme al servei de la igualtat social present en l'article 129.2 de la nostra Constitució. Es regulen les funcions de foment, inspecció i disciplinària incloent la desqualificació i intervenció temporal. Destaca ací la regulació del Consell Superior del Cooperativisme, com a òrgan col·laborador de la Generalitat Valenciana dotat de personalitat jurídica pròpia amb participació de la Confederació de Cooperatives Valencianes, el qual junt a funcions d'informe, assessorament i foment, assumeix la tasca important de resoldre els conflictes que es plantegen en matèria cooperativa mitjançant la doble competència de la conciliació prèvia obligatòria i de l’arbitratge de Dret o d'equitat, si existeix prèvia sumissió al mateix, i respectant les normes estatals sobre arbitratge de Dret privat. La regulació d'aquest arbitratge, que es podria témer que invadia la legislació civil o procesal, que és competència exclusiva de l'Estat, tanmateix queda dins de la competència autonòmica, perquè tradicionalment l'arbitratge cooperatiu institucional forma part del "denominat Dret Cooperatiu" que el Tribunal Constitucional ha declarat de competència autonòmica per als Estatuts d'Autonomia que així ho preveuen; i perquè, a més, en la present Llei es respecta en allò necessari la normativa estatal sobre arbitratge de Dret Privat, en la mesura que és compatible amb aquell arbitratge institucional.
Per últim, les Disposicions Finals i Transitòries resolen diversos problemes relatius a l'entrada en vigor, desenrotllament i adaptació a la Llei de les entitats cooperatives i similars actualment existents, amb un criteri realista.
En la seua virtut, les Corts Valencianes disposen:
TITOL PIMER
Règim jurídic de la Cooperativa
CAPITOL I
Disposicions Generals
Article 1r. Ambit d'aplicació.
Aquesta Llei té per objecte la regulació i el foment de les Cooperatives o Societats Cooperatives que, de manera efectiva i real, desenrotllen l'activitat cooperativitzada amb llurs socis en el territori de la Comunitat Valenciana, sense perjudici que les relacions amb tercers o activitats instrumentals de l'objecte social es realitzen fora d'aquest.
Article 2n. Concepte legal de Cooperatives.
1. Als efectes d'aquesta Llei és Cooperativa l'agrupació voluntària de persones físiques i, en les condicions de la Llei, jurídiques, al servei de llurs socis i de la comunitat, mitjançant l'explotació d'una empresa col·lectiva sobre la base de l'ajut mutu i la creació d'un patrimoni comú irrepartible, i sense ànim de lucre o de repartir-se beneficis socials.
2. Qualsevol activitat econòmica o social lícita podrà ser objecte de la Cooperativa.
3. Les Cooperatives podran realitzar l'activitat cooperativitzada amb tercers no socis en les condicions fixades en aquesta Llei, llevat de les excepcions que expressament contempla.
Article 3r. Principis Cooperatius.
La Cooperativa s'haurà d'inspirar en els Principis Cooperatius formulats per l'Aliança Cooperativa Internacional i que als efectes d'aquesta Llei són els següents:
Primer. Lliure adhesió i baixa voluntària dels socis.
Segon. Autonomia, gestió i control democràtics i igualtat de drets polítics i econòmics entre els socis.
Tercer. Interès voluntàriament fixat pels Estatuts i en tot cas limitat per a les aportacions socials.
Quart. Dret dels socis a la participació en la distribució dels excedents d'exercicis en proporció als serveis cooperatius utilitzats.
Cinqué. Educació i promoció cooperatives.
Sisé. Establiment de tota mena de relacions intercooperatives, tant econòmiques com federatives.
Article 4t. Responsabilitat.
1. La Cooperativa respondrà dels seus deutes amb tot el seu patrimoni present i futur, llevat del corresponent a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa, que només respondrà de les obligacions estipulades per al compliment dels seus fins.
2. La responsabilitat dels socis pels deutes socials quedarà limitada a l'import nominal de les aportacions socials efectivament desemborsades o compromeses.
La responsabilitat dels socis serà il·limitada quan ho determinen expressament els Estatuts de la Cooperativa. En aquest cos la responsabilitat entre els socis serà mancomunada simple, llevat que els propis Estatuts la declaren de caràcter solidari.
Article 5é. Denominació.
1. La denominació de les Cooperatives sotmeses a aquesta Llei haurà d'incloure sempre els termes "Cooperativa Valenciana", o, en forma abreviada, "Coop.V"
En cas d'establir la responsabilitat il·limitada dels socis quedarà obligada a afegir aquesta circumstància, o abreviadament, "Coop.V.Iltda"
2. La denominació de "Cooperativa Valenciana" no podrà ser utilitzada per cap altra entitat.
3. No es podrà utilitzar una denominació idèntica o que induesca a confusió amb la d'una altra cooperativa preexistent, tant si està sotmesa a aquesta Llei com a la legislació estatal.
Article 6é. Domicili Social.
La Cooperativa tindrà el seu domicili en el Municipi de la Comunitat Valenciana on realitze principalment les seues operacions.
Article 7é. Seccions d'una Cooperativa.
1. El socis d'una Cooperativa podran agrupar-se voluntàriament en Seccions, a fi de realitzar conjuntament una determinada activitat, sempre que es trobe compresa dins de l'objecte social de la Cooperativa i que els Estatuts d'aquesta incorporen la regulació de la Secció.
2. El Consell Rector i el Director de la Cooperativa i, en cas de ser designat, el Director o Apoderat de la Secció, s'encarregaran del gir i tràfec d'aquesta.
3. Les Seccions portaran una comptabilitat independent, sense perjudici de la general de la Cooperativa, i tindran autonomia de gestió, en base als acords presos per l'Assemblea de Socis de la Secció, els quals seran incorporats a un Llibre d'Actes especial i obligaran tots els socis integrats en la Secció, incloent-hi els absents i dissidents.
4. Els acords de l'Assemblea de Socis de la Secció seran impugnables en els termes assenyalats en l'article 34 d'aquesta Llei.
L'Assemblea General de la Cooperativa podrà acordar la suspensió dels acords de l'Assemblea de Socis d'una Secció, fent-hi constar els motius pels quals els considera impugnables o contraris a l'interés general de la Cooperativa. L'acord de suspensió tindrà efectes immediats, sense perjudici que puga ser impugnat segons el que estableix l'article 34 d'aquesta Llei
5. Del compliment de les obligacions derivades de l'activitat de la Secció responen en primer lloc les aportacions fetes o promeses i les garanties prestades pels socis integrats en la Secció. Aquesta condició es farà constar necessàriament en els contractes celebrats amb tercers, consentint-hi aquests a no perseguir directa o immediatament els al tres béns de la Cooperativa, sota la responsabilitat dels qui hagen contractat en representació de la Cooperativa.
6. Cas que la Cooperativa haja de fer front a les responsabilitats contractuals o extracontractuals derivades de l'actuació d'una Secció, aquella podrà repetir contra els socis integrats en aquesta, exigint l'efectiu desemborsament de les aportacions compromeses o les garanties prestades.
7. Els Estatuts de la Cooperativa regularan detalladament el procediment d'incorporació dels socis a la Secció, la publicitat i control del grup de socis que la integra i les obligacions i responsabilitats d'aquests, així com les facultats de control comptable i de gestió que en tot cas detenta el Consell Rector de la Cooperativa.
CAPITOL II
Constitució i Registre de Cooperatives
Article 8é Requisits de constitució.
1. La cooperativa es constituirà mitjançant escriptura pública i la inscripció d'aquesta en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. Tindrà personalitat jurídica des del moment de la inscripció.
2. Els Estatuts Socials de la Cooperativa hauran de figurar o bé en el cas de la mateixa escriptura o bé protocol·litzats i units a aquesta pel Notari que l'autoritza.
Els Estatuts Socials hauran de ser aprovats en una Assemblea constituent dels socis fundadors, sense perjudici que la perfecció del contracte es produirà amb l'atorgament de l'escriptura notarial, a aquesta Assemblea podran precedir altres de caràcter preparatori. La Conselleria competent facilitarà, quan se sol·licite sempre que les disponibilitats de mitjans ho permeten, un expert en la classe de Cooperativa de què es tracte per tal d'assessorar a aquestes Assemblees.
Quan la Cooperativa, amb el consentiment dels seus socis, inicie l'activitat social abans de la seva inscripció, els contractes estipulats en nom. d'ella seran vàlids i els socis respondran del seu compliment personal, il·limitadament i solidària.
3. El nombre mínim. de socis per a constituir una Cooperativa serà de cinc, llevat de les cooperatives de segon i ulterior grau, on seran necessàries com a mínim. tres cooperatives fundadores.
Article 9é. La Cooperativa en període de constitució.
1. Mentre no es produesca la inscripció de la Cooperativa els documents i referències que s'hi facen afegiran a la seua denominació l'expressió "... en constitució".
2. Els Promotors o Gestors actuaran en nom. de la futura entitat i faran totes les gestions necessàries per tal de constituir-la. Les despeses produïdes per aquest fi correran a càrrec de la Cooperativa, una vegada constituïda.
3. Els contractes estipulats en nom. de la Cooperativa abans de la inscripció es faran necessàriament amb la indicació que està "en constitució" i solament seran exigibles si la Cooperativa els accepta en el termini de tres mesos següents a aquella.
4. Els Promotors o Gestors responen dels perjudicis produïts als tercers contractants si no especifiquen la menció de contractar en nom. d'una cooperativa en constitució i si no reten compte dels contractes al Consell Rector de la Cooperativa dins del mes següent a la seua inscripció. En les dites circumstàncies, en cas de contractar dos o més Promotors o Gestors, respondran de forma solidària.
En tals supòsits, l'acció per reclamar-los els danys i perjudicis produïts als tercers prescriurà a l'any, a comptar des del dia d'estipulació del contracte.
5. Els Promotors o Gestors responen igualment dels contractes totalment o parcial executats, abans de l'aprovació per la Cooperativa, en cas de no constitució d'aquesta o de no aprovació d'aquests.
Article 1a Estatuts socials.
Els estatuts socials hauran d'expressar com a mínim.:
1. La denominació, el domicili, la duració i l’àmbit territorial de l'activitat cooperativitzada de la Cooperativa.
2. L'objecte social o activitats socio-económiques per a les quals es crea la Cooperativa.
3. El capital social mínim..
4. L'aportació obligatòria dels socis al capital social.
5. El règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials.
6. Les condicions objectives per a exercir el dret a ingressar en la Cooperativa i per a la baixa justificada.
7. Les condicions per a ingressar com a soci de treball dels assalariats de la Cooperativa i el model de participació que tindran en els excedents d'exercici i altres drets i garanties.
8. Els drets i els deures del soci, indicant-ne necessàriament l'obligació de participació mínima en les activitats de la Cooperativa.
9. Les normes sobre composició, funcionament, elecció i remoció dels òrgans socials.
10. Les normes per a la distribució de l'excedent net i imputació de les pèrdues d'exercici.
11. Les normes de disciplina social, especificant les infraccions i sancions previstes.
12. Les causes de dissolució de la Cooperativa i les normes per a la liquidació.
13. La clàusula de sotmetiment a l'arbitratge cooperatiu regulat en aquesta Llei, quan així s'establesca voluntàriament.
14. El règim de les Seccions que es creen en la Cooperativa.
15. Les altres matèries que segons aquesta Llei han de regular els Estatuts Socials.
Article 11. Inscripció.
1. En el termini de 30 dies des de la presentació de 1'escriptura de constitució, amb els Estatuts, en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, aquest procedirà a la inscripció o a la denegació d'aquesta, notificant els interessats els motius pels quals és denegada. El silenci administratiu equival a denegació de la inscripció.
Els defectes hauran de ser esmenats pels Gestors o Promotors en el termini dels tres mesos següents; en cas contrari quedarà arxivat l'expedient.
2. Contra la denegació d'inscripció els interessats podran recórrer en el termini de quinze dies, davant la Conselleria que siga competent en matèria de Treball, sense perjudici d'exercir altres accions que els corresponguen d'acord amb la legislació vigent.
Igualment, la Confederació de Cooperatives Valencianes podrà interposar recurs davant la mateixa Conselleria contra la inscripció d'una Cooperativa o una altra Entitat Cooperativa quan considere que la entitat creada no respecta els preceptes d'aquesta Llei.
En els altres supòsits de legitimació activa i en la tramitació se seguirà el règim del recurs governatiu de la legislació registral mercantil de l'Estat.
3. Amb caràcter previ a l'atorgament de l'escriptura de constitució podrà sol·licitar-se del Registre un dictamen sense caràcter vinculant sobre la legalitat de l'escriptura i dels Estatuts.
Aquest dictamen s'emetrà necessàriament en el termini de trenta dies.
Article 12. Organització i eficàcia del Registre.
1. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana queda adscrit a la Conselleria que siga competent en matèria de Treball i s'estructura, a nivell central i territorial.
El Registre assumirà a tots els nivells les funcions de qualificació, inscripció i certificació.
2. L'eficàcia del Registre és definida pels principis de publicitat formal i material, legalitat, legitimació o presumpció de valiesa i d'exactitud, i convalidació, mitjançant document públic de rectificació dels actes inscrits que inicialment tinguen un vici de nul·litat.
La inscripció de la constitució, fusió i escissió, modificació d'Estatuts i dissolució de la Cooperativa tindrà caràcter constitutiu i serà declarativa en els altres casos.
3. El Registre de Cooperatives és públic Es presumeix que el contingut dels seus llibres és conegut de tothom i no es podrà invocar la seua ignorància. Els documents subjectes a inscripció no inscrits no produiran efectes en relació a tercers de bona fe. No es podrà invocar la falta d'inscripció pel qui va incórrer en la seua omissió.
4. La inscripció no convalida els actes o contractes nuls segons la legislació vigent. Però els assentaments del Registre estan sota la protecció dels Tribunals i produiran tots els seus efectes mentre no s'inscriga la declaració judicial de la seua inexactitud o nul·litat. La declaració d'inexactitud o de nul·litat no perjudicarà els drets de tercers de bona fe, adquirits conforme al contingut del Registre.
La nul·litat no podrà ser declarada quan la seua causa haja desaparegut en virtut de nova inscripció.
5. El Registrador qualificarà sota la seua responsabilitat, amb referència als documents presentats, la competència i facultats dels qui els autoritzen o signen, la legalitat de les formes extrínseques, la capacitat i legitimació dels atorgants, i la validesa del contingut dels documents, examinant si han complit els preceptes legals de caràcter imperatiu.
La qualificació es basarà en allò que resulte dels títols presentats i en els corresponents assentaments del Registre.
La qualificació dels documents que continguen els estats financers d'exercici i l'informe de verificació de comptes es limitarà a comprovar la legitimació registral dels qui els signen i el compliment de les normes formades per a la seua aprovació i lliurament.
Article 13. Llibres del Registre i assentaments registrals.
1. El Registre de Cooperatives s'organitzarà integrat per tres llibres: Llibre diari, Llibre d'inscripció de Cooperatives i Llibre d'inscripció d'Unions, de Federacions i de la Confederació de Cooperatives Valencianes.
2. Els assentaments seran de quatre classes: inscripcions, cancel·lacions, anotacions preventives i notes marginals. La inscripció es farà de manera succinta, reflectint-la en l'arxiu, on es conservarà el document objecte de la inscripció.
3. La inscripció es realitzarà en virtut de document públic quan es tracte dels actes de constitució, modificacions d'Estatuts, fusió per constitució d'una nova Cooperativa o per absorció, desdoblament o escissió, acord de dissolució, declaració de l'acabament del procés liquidatori i aprovació del balanç final de la liquidació i acord de delegació de funcions del Consell Rector.
La inscripció es farà a virtut de certificació de l'acord de l'Assemblea General o del Consell Rector feta pel Secretari amb el vist-i-plau del President, o dels qui n'estiguen facultats segons aquesta Llei, amb les seues signatures legitimades per notari o autenticades pel Registre de Cooperatives, quan es tracte del nomenament i cessament dels membres del Consell Rector, dels Consellers Delegats i Consellers membres de la Comissió Executiva, del director, dels liquidadors i de l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents encarregats de la verificació de comptes; i dels estats financers d'exercici exigits per l'article 57, apartat 3, d'aquesta Llei.
CAPITOL III
Els Socis
Article 14. Persones que poden ser socis.
1. Poden ser socis de la Cooperativa de primer grau les persones físiques i les persones jurídiques quan el fi objecte social d'aquestes no siga contrari als Principis Cooperatius, ni a l'objecte social de la Cooperativa. Les societats civils i mercantils no podran representar més del 25% de la totalitat dels socis d'una Cooperativa de primer grau amb la sola presència de persones jurídiques.
En les Cooperatives de segon i ulterior grau només poden ser socis les Cooperatives i els socis de treball, sense perjudici del que legalment s'establesca per a classes especials de Cooperatives.
2. Els menors no emancipats ni habilitats d'edat, els major incapacitats i les persones jurídiques exerciran els drets de soci a través dels seus representants legals.
3. La Generalitat i altres entitats públiques, en els termes establerts en l'article següent, podran formar part com a socis de qualsevol Cooperativa per a la prestació de serveis públics i l'exercici de la iniciativa econòmica pública.
4. Ningú no podrà pertànyer a una Cooperativa com a empresari, contractista, capitalista, ni amb cap altre títol anàleg en relació de l'entitat o dels socis com a tals.
Article 15. Dret a l'admissió com a soci.
1. Tota persona que reunesca els requisits de l'article anterior i estiga interessada en utilitzar els serveis de la Cooperativa té dret a ingressar-hi com a soci, llevat que ho impedesca una causa justa derivada de l'activitat o objecte social de la Cooperativa.
S'exclou d'aquest dret a la Generalitat i altres entitats públiques, la incorporació de les quals a una Cooperativa en moment posterior a la seua constitució exigirà acord favorable del Consell Rector adoptat per majoria de dos terços dels seus membres.
2. La sol·licitud d’ingrés serà presentada per escrit al Consell Rector, el qual dins d'un termini no superior a dos mesos haurà d'admetre-la, o bé rebutjar-la, expressant-ne els motius, comunicant en ambdós casos l'acord per escrit al sol·licitant i publicant-lo en el tauler d'anuncis del domicili social a més d'altres formes de publicitat que pogueren preveure els Estatuts.
Contra aquesta decisió podran recórrer tant el sol·licitant com qualsevol dels socis anteriors de la Cooperativa davant l'Assemblea General, en el termini de trenta dies. Les impugnacions hauran de ser resoltes en votació secreta en la primera Assemblea General que es reunesca. L'acord de l'Assemblea serà sotmès, si s'escau, a l'arbitratge cooperatiu regulat en aquesta Llei i, altrament, podrà ser impugnat davant la jurisdicció ordinària.
Article 16. Socis de Treball.
1. Els treballadors amb contracte per temps indefinit de qualsevol Cooperativa, amb excepció de les de treball associat, tindran dret a convertir-se en socis de treball.
Amb aquest fi els Estatuts Socials hauran d'establir el procediment per fer-ho possible; les condicions econòmiques, sempre equitatives, en què podran fer-ho; i els mòduls d'equivalència que hauran d'assegurar, també de forma equitativa, la participació dels socis de treball en els deures i drets socials.
Serà d'aplicació el règim d'admissió de socis regulat a l'article anterior. No obstant, els Estatuts podran establir un període de prova previ a la sol·licitud de que no serà superior a sis mesos comptats des del moment en què es va iniciar la prestació laboral indefinida a la Cooperativa.
2. Als socis de treball els seran d'aplicació, com a mínim., les normes d'aquesta Llei que protegeixen els socis treballadors de les Cooperatives de Treball Associat.
Article 17. Baixa del soci.
El soci de la Cooperativa pot donar-se de baixa en qualsevol moment, a no ser que els Estatuts Socials imposen un període de permanència obligatòria que mai no serà superior a cinc anys. La baixa haurà de ser notificada pel soci per escrit al Consell Rector. Aquest podrà acordar que la baixa no es produesca fins els sis mesos del dia de la seua notificació.
Queden exceptuats de l'aplicació de les normes estatutàries abans esmentades els casos de baixa justificada.
Article 18. Expulsió del soci.
1. El Consell Rector podrà acordar l'expulsió del soci, en cas de falta greu, mitjançant l'obertura d'expediente, on seran explicats el motius d'expulsió amb tota claredat. Es donarà audiència a l'interessat per tal que faça totes les al·legacions que estime oportunes en el termini de quinze dies. L'expedient serà resolt per un segon acord del Consell Rector en el termini màxim de dos mesos.
2. Contra l'acord d'expulsió podrà recórrer el soci afectat en el termini d'un mes davant l'Assemblea General, que resoldrà en votació secreta de manera definitiva a nivell de la Cooperativa, bé anul·lant l'expulsió o bé fent-la executiva, donant de baixa al soci. El soci expulsat podrà sotmetre aquest acord de l'Assemblea a l'arbitrat ge cooperatiu regulat en aquesta Llei o, altrament, impugnar-lo davant la jurisdicció ordinària.
En cas de socis de treball i de socis de Cooperatives de Treball Associat l'acord del Consell Rector podrà decidir la suspensió en els drets de soci fins que decidesca l'Assemblea General.
3. Només podran ser considerades faltes greus les següents:
a) La realització d'activitats que puguen perjudicar els interessos de la Cooperativa, com ara operacions en competència amb ella, llevat del que disposa l'article 22 f); el frau en les aportacions o altres prestacions i qualsevol actuació adreçada al descrèdit d'aquella.
b) L'incompliment del deure de participar en l'activitat econòmica de la Cooperativa, d'acord amb els mòduls fixats en els Estatuts Socials.
c) L'incompliment persistent o reiterat de les obligacions econòmiques assumides front a la Cooperativa.
d) Prevaldre's de la condició de soci de la Cooperativa per a realitzar activitats especulatives o il·lícites.
Article 19. Responsabilitat i obligacions del soci que ha causat baixa.
1. En els casos de baixa o expulsió el soci seguirà responent dels deutes contrets per la Cooperativa durant la seua permanència en ella per un període de cinc anys a comptar des de la data de la baixa o expulsió.
A més seguirà obligat al compliment dels contractes i altres obligacions que haja assumit amb la Cooperativa independentment de la condició de soci.
2. Com a garantia de la compensació dels perjudicis per l'incompliment de les obligacions esmentades en el segon paràgraf de l'apartat anterior la Cooperativa podrà retenir la totalitat de les aportacions del soci fins que es determine l'import dels dits perjudicis.
A tal fi la Cooperativa haurà de fixar la seua valoració dels perjudicis en el termini d'un any. Contra la dita valoració el soci podrà interposar demanda davant els Tribunals o demanda d'arbitratge en el termini de tres mesos.
Article 20. Drets del soci.
El soci de la Cooperativa té els següents drets econòmics i polítics:
a) Participar en l'activitat econòmica i social de la Cooperativa, sense cap discriminació i de la forma en què ho establesquen els Estatuts Socials.
b) Participar en els retorns de l'excedent d'exercici que s'acorda repartir.
c) Cobrar, quan s'escaiga, els interessos fixats a les aportacions socials.
d) L’actualització del valor de les seues aportacions en les condicions previstes en aquesta Llei i en els Estatuts Socials
e) La liquidació de la seua aportació en cas de baixa o de liquidació de la Cooperativa.
f) L'assistència, veu i vot en les Assemblees Generals.
g) Elegir i ser elegit per als càrrecs socials.
h) Ser informat, en la forma regulada en l'article següent
i) Els alt res drets que s'establesquen expressament o es desprenguen de les normes imperatives d'aquesta Llei o dels Estatuts Socials.
Article 21. Dret d'informació.
1. Els Estatuts Socials establiran tots el mitjans necessaris per fer que cada soci de la Cooperativa estiga ben informat de la marxa econòmica i social de l'entitat.
2. El soci de la Cooperativa tindrà dret com a mínim.
a) Rebre còpia dels Estatuts Socials i de les seues successives modificacions.
b) Rebre còpia dels estats financers d'exercici, junt amb la convocatòria de l'Assemblea General Ordinària, i, mitjançant la seua sol·licitud, de la resta de documents que vagen a ser sotmesos a la consideració de qualsevol Assemblea General.
c) Rebre informació sobre la marxa de la Cooperativa i en especial sobre els temes de la pròxima Assemblea convocada, mitjançant una Memòria escrita adjunta a la convocatòria, que haurà de ser ampliada en forma oral pels membres del Consell Rector o pel Director al començament de l'Assemblea.
d) Sol·licitar per escrit, amb anterioritat a qualsevol Assemblea, o verbalment, en el curs de la seua sessió, l'ampliació dels informes i els aclariments que considere necessaris sobre els temes de l'Ordre del Dia.
El Consell Rector no podrà negar les informacions sol·licitades, llevat que la seua difusió posa en greu perill els interessos de la Cooperativa. En tal cos, l'Assemblea General decidirà per votació secreta si s'ha de donar la informació sol·licitada.
e) Sol·licitar per escrit qualsevol altra informació, que haurà de ser facilitada pel Consell Rector, bé siga en forma escrita abans de 30 dies o bé en forma oral en la pròxima Assemblea General que es reunesca, d'acord amb el que es demane en la sol·licitud.
f) Rebre còpia de l'Acta de les Assemblees Generals.
3. En les Cooperatives amb més de cinc mil socis els documents a què es refereixen els paràgrafs b), c) i f) de l'apartat anterior seran facilitats al soci en el domicili social si aquest ho sol·licita.
En tot cos, els documents citats seran remesos obligatòriament per carta al domicili social dels socis que siguen persones jurídiques.
Article 22. Deures del soci.
El soci de la Cooperativa tindrà els següents deures:
a) Desembutxacar les aportacions compromeses en la forma que establesquen els Estatuts Socials i els acords de l'Assemblea General.
b) Assistir a les reunions dels òrgans socials.
c) Acceptar els càrrecs socials, llevat de causa justificada apreciada per l'Assemblea General.
d) Complir els acords socials vàlidament adoptats.
e) Participar en les activitats de la Cooperativa, en la forma i quantia establerta en els Estatuts Socials i en els acords de l'Assemblea General.
f) No realitzar activitats de competència amb la Cooperativa, per compte propi o d'altri, llevat que siguen autoritzades expressament per l'Assemblea General o pel Consell Rector.
g) Participar en les activitats de formació i promoció cooperativa.
h) Guardar secret sobre assumptes i dades de la Cooperativa la difusió dels quals puga perjudicar els interessos d'aquesta.
Article 23. Socis excedents.
Els Estatuts podran establir que els socis que per causa justificada no puguen continuar participant en l'activitat cooperativitzada tenen dret a continuar formant part de la Cooperativa, sense dret a participar en els retorns d'exercici ni formar part del Consell Rector.
Podran exercir els altres drets de soci enunciats a l'article 20, però en cap cos els vots de tots els socis excedents podran superar el 10% del total de vots dels socis presents i representats en una Assemblea General.
CAPITOL IV
Organs Socials
Article 24. Organs necessaris.
Són òrgans necessaris de la Cooperativa:
a) L'Assemblea General.
b) El Consell Rector.
c) Els liquidadors, quan la Cooperativa es dissolga i entre en liquidació.
Els Estatuts podran regular la creació i funcionament de Comissions delegades de l'Assemblea General, en especial la Comissió de Recursos i la Comissió de Control de la Gestió previstes en aquesta Llei.
Secció Primera
Article 25. Assemblea General.
L'Assemblea General de la Cooperativa, constituïda pels socis degudament reunits, adopta per majoria acords socials obligatoris per a tots els socis, incloent-hi els absents i dissidents, acords que constitueixen la màxima expressió de la voluntat social, dins de la competència legal de l'Assemblea.
Article 26. Competència de l'Assemblea General.
1. L'Assemblea General pot debatre qualsevol assumpte de la Cooperativa i prendre acords obligatoris en matèries que la Llei no considere de competència exclusiva d'un altre òrgan social.
En tot cos, el seu acord serà necessari en els següents actes:
a) Nomenament i revocació dels membres del Consell Rector, de l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents -quan siguen nomenats per la Cooperativa i dels liquidadors i de les Comissions Delegades de l'Assemblea General.
b) Examen o censura de la gestió social, aprovació dels comptes, distribució dels excedents d'exercici o imputació de les pèrdues.
c) Imposició de noves aportacions obligatòries al capital social, admissió d'aportacions voluntàries i actualització del valor de les aportacions.
d) Emissió d'obligacions.
e) Modificació dels Estatuts Socials.
f) Fusió, escissió i dissolució.
g) Transmissió del conjunt de l'empresa o patrimoni de la Cooperativa, integrat per l'actiu i el passiu; o de tot l'actiu o d'elements de l'immobilitzat que constituesquen més del 20% d'aquest, sense perjudici de la competència del Consell Rector per a l'execució d'aquest acord.
h) Creació de cooperatives de segon i ulterior grau o de crèdit, o incorporació a aquestes si ja estan constituïdes; creació o adhesió a consorcis o unions de cooperatives de caràcter econòmic i a les Unions o Federacions de caràcter representatiu i la regulació, creació i extinció de Seccions de la Cooperativa.
i) L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector, els experts comptables verificadors de comptes independents i els liquidadors.
j) Els altres actes on vinga exigit per aquesta Llei o pels Estatuts Socials, sempre que no afecten la competència exclusiva i responsabilitat legal d'altres òrgans socials.
2. Aquestes competències són inderogables i indelegables.
Article 27. Classes d'Assemblees Generals.
1. Es Assemblea General Ordinària la que ha de reunirse necessàriament una vegada a l'any, dins dels sis mesos següents al tancament de l'exercici anterior, per examinar la gestió social i aprovar, si s'escau, els comptes i distribuir els excedents d'exercici o imputar-ne les pèrdues, sense perjudici d'afegir altres assumptes al seu Ordre del Dia.
Les altres Assemblees tenen la consideració d'Extraordinàries.
Si l'Assemblea General Ordinària se celebra fora del termini legal serà vàlida, però el Consell Rector respondrà, en el seu cos, dels perjudicis que se'n deriven per a l'entitat i per als socis.
2. L'Assemblea General es convocarà i es constituirà legalment en la forma que regulen els articles següents. Podrà constituir-se amb el caràcter d'Assemblea General Universal quan, estant-hi presents o representats tots el socis, de forma espontània o mitjançant convocatòria no formal, decidesquen constituir-se en Assemblea General, aprovant i signant tots l'ordre del dia i la llista d'assistents. Desprès d’açò no serà necessària la permanència de la totalitat dels socis perquè l'Assemblea puga continuar.
Article 28. Iniciativa per a la Convocatòria d'Assemblea General.
L'Assemblea General podrà ser convocada pel Consell Rector a iniciativa pròpia o a petició de, almenys un 10% o 100 socis amb l'Ordre del dia proposat per ells. Quan el Consell no convoque en el termini legal l'Assemblea General Ordinària o no atenga la petició de la minoria abans esmentada, en el termini màxim d'un mes, qualsevol soci, en el primer cos o la minoria esmentada en el segon cos, podran sol·licitar del Jutge o del Consell Superior del Cooperativisme que, amb Audiència del Consell Rector convoque l'Assemblea, designant les persones que amb el caràcter de President i Secretari hauran de constituir la Mesa i amb l'Ordre del Dia sol·licitat.
Article 29. Forma de convocatòria de l'Assemblea.
1. La convocatòria de l'Assemblea General haurà de ferse mitjançant un anunci en el domicili social i en cada un dels centres de treball així com en carta enviada al domicili del soci amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de trenta a la data de celebració. Els Estatuts Socials podran preveure que la convocatòria es realitze també en un diari de la màxima difusió entre els socis.
2. La convocatòria ha d'expressar amb claredat l'ordre del dia o assumptes a tractar, el lloc, el dia i l'hora de la reunió, en primera i en segona convocatòria, entre les quals haurà de transcórrer un mínim de mitja hora.
3. L'Ordre del Dia serà fixat pel Consell Rector, però aquest estarà obligat a incloure els temes sol·licitats pel 10% o per cent socis, en escrit adreçat al Consell Rector prèviament a la convocatòria o dins dels quatre dies següents a la seua publicació. En el segon cos el Consell Rector haurà de fer públic el nou Ordre del Dia amb una antelació mínima de set dies a la celebració de l'Assemblea, en la mateixa forma exigida per a la convocatòria i sense modificar les altres circumstàncies d'aquesta. En l'Ordre del Dia s'inclourà necessàriament un punt que permeta els socis de fer suggerències i preguntes al Consell Rector.
4. Quan s'anuncie la modificació dels Estatuts Socials, la convocatòria haurà d'incloure el nou text dels articles que el Consell Rector o la minoria que ha pres la iniciativa pretenen de sotmetre a aprovació.
5. L'Assemblea es reunirà en la localitat del domicili social, llevat que els Estatuts disposen altrament.
Article 30. Constitució de l'Assemblea.
1. L'Assemblea General, convocada com ordena l'article anterior, quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan assistesquen, present s 0 re presentats, més de la mi tat dels socis; i en segona convocatòria, sempre que assistesquen un mínim. del 10% dels socis o cent socis. Els Estatuts Socials podran reforçar aquests quòrums d'assistència.
Podran assistir-hi tots els qui siguen socis en el moment en què és convocada l'Assemblea.
2. La Mesa de l'Assemblea estarà formada pel President i el Secretari, que ho seran els del Consell Rector, llevat que la pròpia Assemblea, a proposta dels socis que assenyala l'article 31, apartat 2, designe entre els assistents els qui formaran la Mesa, actuant provisionalment els socis de major i menor edat en qualitat de President i Secretari.
3. El President ordenarà la confecció de la llista d'assistents, a càrrec del Secretari, decidint sobre les representacions dubtoses. El 5% dels socis assistents podrà designar a un d'ells como a interventor en la confecció de la llista. Seguidament, el President proclamarà l'existència de quòrum i la constitució i començament de l'Assemblea. Dirigirà les deliberacions, fent respectar l'Ordre del Dia i el de les intervencions sol·licitades d'acord amb els criteris fixats en els Estatuts, si n'hi hagera Podrà decidir sobre l'admissió i l'assistència de persones no socis quan ho considere convenient per a la Cooperativa, tret quan l'Assemblea haja d'elegir càrrecs i quan ho rebutge la pròpia Assemblea per acord majoritari; i podrà expulsar de la sessió els assistents que hi facen obstrucció o falten al respecte a l'Assemblea o a algú dels assistents.
Article 31. Adopció d'acords.
1. El President donarà per suficientment debatut cada assumpte de l'Ordre del Dia i, quan no hi haja assentiment unànim a la proposta d'acord feta per la Mesa, o sempre que algun soci ho sol·licite, sotmetrà el tema a votació, en forma alternativa, primer a favor i després en contra de la proposta La votació podrà fer-se a mà alçada, mitjançant manifestació verbal del vot o mitjançant paperetes. Però serà secreta, sempre que ho sol·liciten el 2097o dels socis assistents o cent d'aquests.
2. El 20% dels socis presents i representats o cent d'aquests, tindran dret a formular propostes de votació sobre els punts de l'Ordre del Dia o sobre els que assenyala l'apartat 5 d'aquest article.
3. Els acords quedaran adoptats quan voten a favor de la proposta més de la mitat dels socis presents i representats a l'Assemblea, llevat que aquesta Llei o els Estatuts Socials establesquen majories reforçades, que no podran ultrapassar els dos terços dels socis presents i representats. Queden exceptuats d'aquest precepte els casos d'elecció de càrrecs, on podrà resultar elegit el candidat que obtinga majoria relativa o major quantitat de vots.
4. Els acords de modificació d'Estatuts, fusió, escissió, emissió d'obligacions, imposició de noves aportacions obligatòries i altres noves obligacions no previstes en els Estatuts, l'exigència de responsabilitat als membres del Consell Rector, a l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents i als liquidadors, la revocació d'aquests càrrecs i la dissolució voluntària de la Cooperativa, exigiran la majoria de dos terços dels socis presents i representats.
5. Per a deliberar i prendre acords sobre un assumpte ser indispensable que conste en l'Ordre del Dia de la convocatòria o en l'aprovat a l'inici de l'Assemblea General Universal, llevat els següents casos:
a) Convocatòria d'una nova Assemblea General, o la pròrroga de la qual s'està celebrant.
b) La realització de verificació de comptes extraordinària.
c) L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del Cons ell Rector, els experts comptables verificadors de comptes independents o els liquidadors.
d) La revocació dels membres del Consell Rector en cas de desaprovació dels comptes o de la gestió en l'Assemblea General Ordinària.
6. Les suggerències i preguntes dels socis es faran constar en l'Acta. El Consell Rector prendrà nota de les primeres i respondrà les preguntes en l'acte o en altre cos per escrit en el termini màxim de dos mesos a qui les formule.
Article 32. Exercici del dret de vot.
1. En les Cooperatives de primer grau cada soci té un vot.
2. En les de segon o ulterior grau, cada una de les Cooperatives associades podrà, si així ho preveuen els Estatuts socials, exercir un nombre de vots proporcional al de socis que agrupa o a l'activitat realitzada.
No obstant, en les Cooperatives de Crèdit de segon o ulterior grau, sols podrà establir-se vot plural amb criteris de proporcionalitat en relació al nombre de socis.
En tot cos, el nombre de vots per soci no podrà ser superior a la cinquena part dels vots totals, llevat que l'entitat estiga integrada per menys de sis socis, en aquest cos el límit s'elevarà a un terç dels vots.
Serà nul i sense efecte tot pacte de sindicació de vots.
3. Cada soci pot fer-se representar per un altre soci de la Cooperativa per a una concreta Assemblea, mitjançant poder escrit on es podran indicar les instruccions sobre cada assumpte de l'ordre del dia. Cada soci no podrà representar més d'un soci absent.
4. Els Estatuts Socials podran preveure que el dret d'assistència i vot siga exercit pel cònjuge, ascendent, descendent o germà del soci, quan els interessos d'aquest en la Cooperativa tinguen el suficient caràcter familiar.
5. Les persones jurídiques i les persones físiques sotmeses a representació legal assistiran a l'Assemblea a través d'aquests representants legals.
6. El vot sols podrà emetre's directament en Assemblea pel soci o pel seu representant.
Article 33. Acta de l'Assemblea.
1. L'acta de la sessió, signada pel President i el Secretari, anirà encapçalada per l'anunci de la convocatòria, o l'Ordre del Dia decidit en constituir-se en Assemblea General Universal, seguit de la llista de socis assistents, presents o ben representats, amb els documents que acrediten aquesta representació i expressió d'haver estat comprovats; la constància que es reuneix el quòrum legal o estatutari exigit, indicant si l'Assemblea es té en primera o segona convocatòria; un resum de les deliberacions sobre cada assumpte; les intervencions que els interessats hagen sol·licitat que consten en acta i, finalment, els acords presos, indicant amb tota claredat els termes de la votació i els resultats de cada una d'aquestes.
2. L'acta de l'Assemblea General haurà de ser aprovada com a últim punt de l'Ordre del Dia, llevat que a petició de la Mesa siga ajornada. En aquest cos l'aprovació correspondrà al President i dos socis dessignats per unanimitat entre els assistents, i, si no hi ha unanimitat, afegint-hi un representant de cada minoria que comprenga com a mínim. un deu per cent dels socis, presents o ben representats.
3. L'acta de l'Assemblea haurà de ser incorporada pel Secretari al Llibre d'Actes de l'Assemblea General.
4. Qualsevol soci podrà sol·licitar certificació dels acords presos, estant obligat el Consell Rector a donar-li-la, bé siga expedida pel Secretari, amb el vist-i-plau del President, o bé per qualsevol membre del Consell, amb la mateixa diligència del President.
5. El 10% dels socis presents o representats en l'Assemblea o 100 d'ells i tindran dret a requerir la presència d'un Notari per tal que alce acta pública de la sessió, als efectes legals que corresponguen. Els honoraris notarials correrán sempre per compte dels requirents. L'Assemblea General podrà acordar que el notari actue com a secretari d'actes d'aquesta.
Article 34. Assemblees Generals mitjançant Delegats.
1. Els Estatuts Socials podran regular el funcionament de l'Assemblea General que es realitze mitjançant Juntes Preparatòries i Assemblea de Delegats sempre que ho consideren convenient i, en especial:
a) Quan la Cooperativa tinga més de cinc-cents socis.
b) Quan els socis visquen en poblacions allunyades del domicili social.
c) Quan la Cooperativa explote activitats diversificades, sense perjudici que puga organitzar-se en Seccions, com preveu l'article 7 d'aquesta Llei.
d) Quan altres circumstàncies dificulten greument la presència simultània de tots els socis.
2. La convocatòria de les Juntes Preparatòries i de l'Assemblea de Delegats haurà de ser única, amb un mateix Ordre del Dia, amb una separació de set dies com a mínim. entre les primeres i la segona. Tant unes com l'altra es regiran per les normes de constitució i funcionament de l'Assemblea General, aprovant, com a últim punt de l'Ordre del Dia, necessàriament, les actes corresponents, que es portaran a un únic Llibre d'Actes.
3. Les Juntes Preparatòries seran presidides per un soci elegit d'entre els assistents i serà informada dels temes de l'ordre del dia per un membre, almenys, del Consell Rector. Després de deliberar i aprovar els acords que corresponguen elegiran socis que assistiran a l'Assemblea de Delegats, per tal de defensor les diverses posicions manifestades en la Junta Preparatòria. El mandat podrà ser facultatiu o contenir instruccions de vot. Els socis no assistents per ells mateixos o representats a les Juntes Preparatòries no podran donar instruccions als delegats elegits ni els assistents modificar el nomenament dels Delegats ni les instruccions de vot que s'hagen recollit en l'Acta. Els Estatuts hauran establir el nombre màxim de delegats que podrà designar cada Junta Preparatòria.
4. Cada Delegat podrà exercir en l'Assemblea de Delegats el nombre de vots que li han estat conferits pels assistents a les Juntes Preparatòries, segons l'Acta de cada una d'aquestes, d'acord amb el mandat o instruccions rebudes, si n'hi ha.
5. Només serà impugnable l'acord adoptat per l'Assemblea de Delegats, per bé que per a examinar el seu contingut i validesa es tindran en compte les deliberacions i acords de les Juntes Preparatòries.
Article 35. Impugnació dels acords socials.
Els acords de l'Assemblea General seran impugnables en els supòsits i pels procediments regulats en la legislació estatal.
Tota impugnació d'acords podrà ser objecte de la conciliació i arbitratge cooperatiu regulats en aquesta Llei.
Secció Segona
Article 36. El Consell Rector.
El Consell Rector Es l'òrgan de govern, representació i gestió de la Cooperativa amb caràcter exclusiu i excloent. Es responsable de l'aplicació de la Llei i dels Estatuts Socials, prenent les iniciatives que pertoquen. Estableix les directrius generals de la gestió de la Cooperativa, de conformitat amb la política fixada per l'Assemblea General. Representa legalment la Cooperativa en totes les actuacions front a tercers, tant extrajudicials com judicials, incloent-hi les que exigeixen decisió o autorització de l'Assemblea General.
Article 37. Composició del Consell Rector.
1. Els Estatuts Socials han de fixar el nombre de components del Consell Rector, que no serà inferior a tres ni superior a dotze. 1, si s'escau, els suplents fins un màxim de tres, la missió dels quals serà la de substituir aquells en el supòsit de produir-se vacant definitiva pel temps que s'haja fixat estatutàriament. Els membres del Consell Rector i els suplents seran elegits per un període de quatre anys sense mencap de la seua reelecció. En cap cos una mateix persona podrà exercir com a titular més de tres mandats seguits.
2. Els membres del Consell Rector i un nombre equivalent de suplents seran elegits per l'Assemblea General de la Cooperativa, entre els socis d'aquesta, en votació secreta. El nomenament serà inscrit en el Registre de Cooperatives, fent-hi constar l'acceptació de l'elegit, la qual serà obligatòria, llevat d'una justa causa apreciada per l'Assemblea General, sense perjudici del dret a impugnació de l'acord o bé es tracte de reelecció.
3. Els Estatuts Socials regularan la forma d'elecció per l'Assemblea General dels membres del Consell Rector i assenyalaran l'òrgan competent per a decidir sobre la distribució de càrrecs entre els esmentats membres que podrà ser el propi Consell Rector o bé l'Assemblea General.
4. En les Cooperatives on els socis de treball assolesquen un deu per cent de la totalitat o un mínim. de 50, els Estatuts socials hauran de regular el procediment per donar una representació estable en el Consell Rector als socis de treball, que en aquest cos tindran com a mínim. un Conseller. Igualment els Estatuts regularan la representació dels treballadors assalariats de la Cooperativa amb contracte per temps indefinit, quan en siguen més de vint durant l'any anterior a l'elecció en aquest cos tindran com a mínim un Conseller. També els Estatuts podrien establir una representació per a grups determinats de socis, definits per la zona de residència o l'activitat econòmica especial en què estigueren interessats.
Article 38. Capacitat per a ser membre del Consell Rector.
1. Els membres del Consell Rector hauran de ser socis de la Cooperativa, persones físiques amb capacitat d'obrar general o plena i no estar sotmesos a cap incompatibilitat.
2. Són incompatibles:
a) Els funcionaris i alts càrrecs públics amb funcions relacionades directament amb les activitats de la Cooperativa
b) Els qui realitzen per compte propi o d'altres persones activitats en competència o complementàries a les de la Cooperativa, llevat que l'Assemblea General els autoritze expressament.
c) Els concursats i fallits no rehabilitats, els condemnats a penes que duguen annexa la inhabilitació per a càrrecs públics, durant el temps de la condemna, i els qui per raó del seu càrrec no puguen exercir activitats lucratives.
3. Són incompatibles entre si els càrrecs socials de membre del Consell Rector i de Director, havent l'afectat de triar per un d'ells en el termini de cinc dies des de l'elecció per al segon càrrec. En cas contrari serà nul·la la segona designació.
4. Quan el soci de la Cooperativa siga una persona jurídica podrà ser elegit el seu representat, legal o voluntari, mentre detente aquesta qualitat, el qual exercirà el càrrec en nom. i responsabilitat propis, sense perjudici de la responsabilitat de la persona jurídica que represente.
Article 39. Cessament en el càrrec.
1. Els membres del Consell Rector cessaran per mort, incapacitació, incompatibilitat, renúncia, revocació i la pèrdua de la condició de representant legal de la persona jurídica que servesca de base a la seua elecció com a membre del Consell Rector. En tots aquests casos el Consell Rector o els membres d'aquest que continuen en el càrrec hauran de constatar en acta signada per tots ells la concorrència de la causa del cessament i donar possessió efectiva del càrrec als suplents.
2. L'Assemblea General podrà acordar la revocació total o parcial dels membres del Consell Rector amb prèvia constància en l'Ordre del Dia, requisit que no serà necessari en l'Assemblea General Ordinària, si aquesta desaprova els comptes o la gestió de l'exercici anterior. L'acord s'adoptarà per majoria de dos terços dels socis presents i representats.
El conseller revocat no tindrà dret a cap compensació econòmica, sense perjudici de les relacions de caràcter laboral o d'arrendament de serveis que tinga amb la Cooperativa.
3. Els consellers representants dels socis de treball, dels treballadors assalariats o de minories qualificades de socis només podran ser revocats pels seus representats, sense perjudici de l'acció de responsabilitat que es pot exercir contra ells.
4. Els consellers podran renunciar al càrrec en tot moment per justa causa, que haurà de ser examinada i, als efectes interns, aprovada o rebutjada pel Consell Rector, el qual en tot cas nomenarà el suplent que corresponga substituir el dimitit.
5. Si durant una Assemblea General, amb els requisits de l'article 30, apartat 2, es proposa a votació la revocació o exigència de responsabilitat dels consellers que ocupen la Presidència de l'Assemblea o el Secretari d'aquesta, hauran de cessar immediatament en aquesta funció, substituint-los els qui corresponga d'acord amb aquesta Llei.
Article 40. Funcionament del Consell Rector.
1. El Consell Rector, sense perjudici del seu funcionament col·legiat, serà competent per assignar les funcions de President, Secretari i altres, en el cos que no les assignen l'Assemblea General i d'acord amb el que disposen els Estatuts.
2. El Consell Rector haurà de reunir-se almenys una vegada al mes i sempre que el convoque el seu President, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de qualsevol conseller. Si la sol·licitud no és atesa en el termini de deu dies podran fer la convocatòria els consellers que representen com a mínim. un terç del Consell.
3. El Consell Rector s'entén constituït amb la presència de més de la mitat dels seus components. Els membres absents no podran donar la seua representació a un altre conseller. Els acords s'adopten pel vot favorable de més de la mitat dels consellers assistents, llevat dels supòsits en què aquesta Llei exigeix una altra majoria.
Els Estatuts Socials poden reforçar aquest quòrum d'assistència i aquesta majoria sempre que no exigesquen més dels dos terços dels components i dels assistents, respectivament.
4. Dels acords del Consell Rector alçarà acta el Secretari, que signaran amb aquest, el President i altre assistent al Consell, com a mínim. L'execució dels acords, quan no es prenga decisió en contra, serà competència del President, en nom. del Consell Rector, exhibint la certificació de l'acord corresponent.
5. L'exercici del càrrec de membre del Consell Rector no dóna dret a retribució. Els Estatuts Socials poden preveure el pagament de dietes o la compensació de les despeses o perjudicis que comporte el càrrec, corresponent a l'Assemblea General la fixació de la seua quantia.
6. Els acords del Consell Rector són impugnables en les mateixes condicions que els de l'Assemblea General.
Article 41. Responsabilitat dels membres del Consell Rector.
1. Els membres del Consell Rector han d'exercir el càrrec amb la diligència que correspon a un representant lleial i a un ordenat gestor, respectant els Principis Cooperatius; i responen solidàriament davant la Cooperativa, els socis, els treballadors d'aquesta i els tercers del perjudici que causen per accions o omissions doloses o culposes i sempre que s'extralimiten en les seues facultats. Quedaran exempts de responsabilitat els qui no hagen participat o hagen votat en contra de l'acord i interposen contra ell acció d'impugnació.
No exonerarà d'aquesta responsabilitat el fet que l'Assemblea General haja ordenat, consentit o autoritzat l'acte o acorda quan siga de la competència exclusiva del Consell Rector.
2. L'acció de responsabilitat prescriurà als tres anys des del moment en què pogué ser exercida.
3. L'Assemblea General de la Cooperativa podrà adoptar l'acord d'exercir l'acció de responsabilitat, encara que no conste en l'ordre del dia, per majoria de dos terços dels socis presents i representats.
Lleva que expressament es dispose el contrari, aquest acord determinarà el cessament immediat i provisional dels membres del Consell afectats mentre dure el procediment judicial o arbitral iniciat contra ells.
El vint per cent dels socis, o cent d'aquests, podran demanar de l'Assemblea que adopte el dit acorda i si en el termini de sis mesos no ho fa o no es presenta la demanda judicial o arbitral, podrà interposar la mateixa acció de responsabilitat per compte de la Cooperativa.
4. Els socis, els treballadors de la Cooperativa i tercers poden exercir lliurement les accions per a reclamar la indemnització de danys i perjudicis causats directament en els seus interessos pels acords del Consell Rector. Si el demandant és un soci, l'acció prescriu als tres anys des del moment en què pogué ser exercida; en els altres casos l'acció prescriurà a l'any comptat de la mateixa manera.
Article 42. Delegació de facultats i designació de Director.
1. El Consell Rector podrà delegar de forma permanent o per un període determinat les seues facultats en un dels seus membres a títol de Conseller Delegat o en diversos d'ells formant una Comissió Executiva, amb el vot favorable de dos terços dels seus components. L'acord s'haurà d'inscriure en el Registre de Cooperatives.
2. Les facultats delegades només poden comprendre el tràfec empresarial ordinari de la Cooperativa, conservant en tot cas el Consell amb caràcter exclusiu les següents facultats:
a) Fixar les directrius generals de la gestió.
b) Controlar permanentment l'exercici de les facultats delegades.
c) Presentar a l'Assemblea General Ordinària els comptes d'exercici, ('informe sobre la gestió i la proposta de distribució o assignació dels excedents i d'imputació de les pèrdues.
d) Prestar avals i fiances i garanties reals a favor d'altres persones, llevat de les Cooperatives de Crèdit.
e) Atorgar poders generals, que igualment s'hauran d'inscriure en el Registre de Cooperatives.
3. En tot cos, el Consell Rector continua sent competent en relació a les facultats delegades, i responsable davant la Cooperativa, els socis i treballadors d'aquesta i els tercers de la gestió duta a terme pels Consellers delegats i la Comissió Executiva. El membre del Consell contrari a l'acord de delegació podrà dimitir del càrrec justificadament.
4. El Consell Rector podrà designar un Director, que representarà la Cooperativa en tots els assumptes relatius al gir i tràfec d'aquesta. El seu nomenament s'haurà d'atorgar en escriptura de poder autoritzada per Notari, que s'haurà d'inscriure en el Registre de Cooperatives.
5. En les Cooperatives amb un volum anual d'operacions superior a 500 milions de pessetes serà necessària la designació d'un gestor de dedicació permanent, amb el caràcter de Conseller Delegat o de director. El Conseller Delegat en tal cos podrà ser retribuït amb una remuneració fixa. En qualsevol cos, la designació de Director serà obligatòria per a les Cooperatives de Crèdit.
Article 43. Conflicte d'interessos.
1. No serà vàlida l'estipulació de contractes ni l'assumpció d'obligacions per part de la Cooperativa, no compreses en la utilització dels serveis cooperativitzats, fetes en favor dels membres del Consell Rector o del Director, o dels seus parents fins al quart grau de consanguitat o segon d'afinitat, si no recau autorització prèvia o ratificació posterior de l'Assemblea General. Els socis afectats no podran prendre part en la corresponent votació de l'Assemblea.
2. No obstant, el drets adquirits de bona fe per tercers subadquirents seran inatacables.
Secció Tercera
Verificació de comptes per experts comptables verificadors de comptes independents.
Article 44. Nomenament d'experts comptables verificadors de comptes independents.
1. Els estats financers d'exercici de les Cooperatives seran sotmesos a verificació per expert o experts comptables verificadors de comptes independents proveïts de l'habilitació administrativa exigida per la legislació vigent.
L'Assemblea General de la Cooperativa acordarà el nomenament d'un a tres experts comptables verificadors de comptes independents per un període mínim. de tres anys i màxim de sis anys havent de ratificar la seua designació per a cada període d'actuació. En el cos que l'Assemblea General no procedirà a aquesta designació, el Consell Rector haurà i qualsevol dels socis podrà sol·licitar-la davant la jurisdicció ordinària. Els experts comptables verificadors de comptes independents acceptaran el càrrec en el termini de deu dies des que hagen rebut notificació del nomenament.
L'expert o experts comptables verificadors de comptes independents nomenats seran competents per a censurar els comptes d'exercici següent al de l'any en què han estat designats, però entraran en funcions des del moment de la seua acceptació del càrrec per tal d'iniciar els treballs de verificació de comptes.
2. L'Assemblea General de la Cooperativa no podrà revocar el nomenament de l'expert o experts comptables abans dels transcurs del període previst sense una justa causa. En tot cos, el mateix acord de revocació haurà de designar els experts comptables que hauran de substituir provisionalment els revocats, en tant no es declare judicialment el dret d'aquests a continuar en el càrrec, en el supòsit que hagen impugnat l'acord.
3. Els criteris per al càlcul de la remuneració de l'expert o experts comptables no menats per l'Assemblea General o pel Jutge es fixaran abans del començament de les funcions i per a tot el període d'aquestes.
4. Les Unions i Federacions de Cooperatives, les Cooperatives de segon i ulterior grau i els Consorcis podran finançar aquesta verificació de comptes.
La relació entre els auditors i les entitats esmentades serà d'arrendament de serveis com a professionals liberals. L'extinció d'aquesta relació constituirà justa causa de revocació del seu nomenament.
5. El nomenament de l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents no podrà recaure en persona que estiga interessada o siga soci de la Cooperativa o hi mantinga relacions contractuals de qualsevol tipus distintes a la d'expert o experts comptables verificadors de comptes independents.
Article 45. Informe de verificació de comptes.
1. L'expert o experts comptables verificadors de comptes independents nomenats emetran el seu informe en el termini de dos mesos des que els hagen estat presentats els comptes d'exercici, sota la responsabilitat dels perjudicis que ocasionen.
2. L'expert o experts comptables verificadors de comptes independents en l'exercici de llurs funcions tindran dret a exigir tota mena de documents, antecedents i informacions del Consell Rector i dels empleats de la Cooperativa. El Consell Rector, serà responsable de qualsevol ocultació fraudulenta de l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents.
3. En tot cos, l'informe de verificació dictaminarà:
a) Si la comptabilitat de la Cooperativa i els comptes d'exercici respecten les normes legals i estatutàries i donen una imatge fidel del patrimoni, situació financera i resultats d'exercici, i si l'informe sobre la gestió és congruent amb els documents comptables exigits per l'article 57, apartat 3, d'aquesta Llei.
b) Si existeixen els suficients mecanismes de control intern en la gestió de la Cooperativa, per a poder recolzar un judici professional en la documentació que genera.
c) Si existeix perill que l'entitat vaja a sofrir dificultats financeres immediates.
4. L'informe de verificació podrà formular una opinió sense reserves o salvetats, una opinió amb reserves o salvetats, una opinió negativa o adversa, o podrà abstenir-se de donar cap opinió si l'obscuritat o manca de dades ho fa impossible, sempre que ho justifique motivadament.
A més, els experts comptables verificadors de comptes independents podran formular les propostes tendents a reforçar els mecanismes de control intern en la gestió de la Cooperativa.
Article 46. Difusió de l'informe de verificació de comptes.
L'informe de verificació de comptes quedarà dipositat en el domicili social de la Cooperativa durant el període de convocatòria de l'Assemblea General Ordinària, per a informació dels socis. A més, serà adjuntat amb els comptes d'exercici amb la convocatòria d'aquesta Assemblea enviada al domicili de cada soci.
Article 47. Responsabilitat dels experts comptables verificadors de comptes independents i règim administratiu.
1. Seran aplicables als experts comptables verificadors de comptes independents les normes d'aquesta Llei sobre responsabilitat dels membres del Consell Rector i les específiques del seu Col·legi Professional.
2. La Conselleria competent en matèria de Treball podrà establir normes sobre habilitació administrativa, tot respectant la titulació de la legislació estatal, registre administratiu previ, fiances o garanties i altres obligacions professionals dels experts comptables verificadors de comptes independents que poden ser nomenants per les Cooperatives als efectes d'aquesta Llei.
Secció Quarta
El Lletrat Assessor
Article 48. El Lletrat Assessor.
1. Les Cooperatives que tinguen un volum d'operacions superior a cinc-cents milions de pessetes d'acord amb els comptes de l'últim exercici hauran de designar per als successius, per acord del Consell Rector, un Lletrat Assessor.
2. El Lletrat Assessor signarà, dictaminant si són ajustats a Dret, tots els acords que adopte l'Assemblea General i els del Consell rector que siguen inscribibles en algun Registre Públic, tant si ha assistit a les corresponents sessions com si no.
Quan els acords hagen de ser inscrits en algun Registre Públic les seues certificacions portaran també el dictamen del Lletrat Assessor, fent constar que en el Llibre d'Actes, figuren dictaminats per ell, indicant-hi en tot cas el seu número de col·legiat. Quan la Cooperativa no estiga obligada a nomenar Lletrat Assessor ho haurà de fer constar expressament.
3. El Lletrat Assessor respon civilment en cas de negligència professional front a la Cooperativa, els seus socis i treballadors, els tercers i l'Administració Pública, sobretot quan en base als acords socials hagen estat concedits beneficis de qualsevol mena a la Cooperativa en qüestió.
4. Amb caràcter supletori a aquesta norma s'aplicarà la Llei 39/1975, de 31 d'octubre, i les disposicions que la desenrotllen, entenent que el límit de cinc entitats on el mateix advocat pot ocupar el càrrec de Lletrat Assessor compren conjuntament societats mercantils i Cooperatives.
5. El nomenament de Lletrat Assessor no podrà recaure en persona que estiga interessada o siga soci de la Cooperativa o mantinga amb ella relacions contractuals de qualsevol tipus distintes a les de Lletrat Assessor, tret de les d'assessorament jurídic.
6. Les Unions i Federacions de Cooperatives, les Cooperatives de segon i ulterior grau i els Consorcis que incloguen aquesta finalitat entre els seus objectius podran organitzar, finançar i prestar el servei d'assessoria jurídica regulat en aquest article, sense perjudici que l'execució i responsabilitat professional, reconeguda en la signatura de les Actes i Certificacions dels acords, corresponguen als advocats que reunesquen els requisits de l'apartat 1.
La relació entre els dits advocats i les entitats esmentades podrà ser d'arrendament de serveis com a professional liberal i de contracte laboral. En el segon cos les dites entitats respondran civilment junt amb els professionals contractats dels perjudicis que es produesquen a les Cooperatives en l'exercici del càrrec de Lletrat Assessor, i no serà d'aplicació el límit de cinc cooperatives en les que el mateix advocat pot figurar com a Lletrat Assessor.
Secció Cinquena
La Comissió de Recursos i la Comissió de Control de la Gestió.
Article 49. Comissió de Recursos.
1. Els Estatuts Socials podran preveure la designació d'una Comissió de Recursos, composta per un nombre entre tres i set socis, elegits per l'Assemblea General per un període de tres a sis anys, els quals no podran formar part simultàniament del Consell Rector ni ostentar la condició de Director de la Cooperativa.
S'aplicaran les normes d'aquesta Llei sobre el Consell Rector quant a elecció, acceptació, inscripció al Registre de Cooperatives, funcionament, revocació, retribució i responsabilitat.
2. Quan els Estatuts així ho regulen, la Comissió de Recursos podrà resoldre les reclamacions dels socis sobre admissió, expulsió i exercici del poder disciplinari contra els acords del Consell Rector, sense perjudici de la facultat de plantejarles de nou davant l'Assemblea General com a última instància a l'interior de la Cooperativa.
3. Igualment, quan els Estatuts així ho regulen, la reclamació contra qualsevol acord del Consell Rector o de l'Assemblea General davant la Comissió de Recursos serà un requisit inexcusable per a interposar demanda d'arbitratge o d'impugnació judicial contra els dits acords.
En tot cos, la interposició de la reclamació, feta constar mitjançant document públic, suspendrà el termini legal de caducitat. El termini legal de caducitat de l'acció d'impugnació establert per la legislació estatal, només començarà a transcórrer quan l'Assemblea General adopte un nou acorda confirmatori o modificatiu de l'anterior recorregut davant la Comissió de Recursos.
Article sa Comissió de Control de la Gestió.
1. Els Estatuts Socials podran preveure la designació d'una Comissió de control de la Gestió, composta per un nombre entre tres i set socis, elegits per l'Assemblea General per a un període de tres a sis anys, els quals no podran formar part simultàniament del Consell Rector ni ostentar la condició de Director de la Cooperativa.
2. Serà competència d'aquesta Comissió l'examen de la marxa de la Cooperativa, de les directrius generals i de les decisions concretes adoptades pel Consell Rector, el Conseller Delegat o Comissió Executiva i el Director, amb el fi d'advertir a aquests sobre la conformitat o no conformitat amb la política fixada per l'Assemblea General i els criteris d'una bona gestió empresarial i d'informar en el moment que consideren oportú a l'Assemblea General, i, en tot cas, a l'Assemblea General Ordinària, mitjançant un informe escrit.
A tal fi la dita Comissió podrà recaptar i examinar en tot moment la documentació i comptabilitat de la Cooperativa
CAPITOL V
Règim Econòmic
Article 51. Capital social i aportacions dels socis.
1. El capital social de la Cooperativa estarà integrat per les aportacions dels socis, obligatòries o voluntàries, que seran acreditades per títols o per llibretes de participació, nominatius i no negociables, on caldrà anotar les quantitats desembutxacades i les que queden pendents, tot coincidint amb les anotacions fetes en el Llibre de Registre d'Aportacions Socials que durà la Cooperativa.
2. L'import total de les aportacions de cada soci no podrà excedir del 25% del capital social en les Cooperatives de primer grau, ni del 45% del mateix en les de segon grau.
3. Els Estatuts Socials fixaran la quantia de les aportacions obligatòries de cada soci al capital social en el moment de constituir-se la Cooperativa, sense perjudici de la facultat de l'Assemblea General per a modificar-los imposant noves aportacions obligatòries. Podran preveure que la seua quantia siga igual per a cada soci o que siga proporcional als mòduls d'utilització dels serveis de la Cooperativa per cada un d'aquests.
4. Les aportacions podran ser dineràries, expressades en moneda espanyola, o bé no dineràries, que requeriran sempre un informe de valoració fet per expert independent; sense perjudici que de la seua existència responen en tot cas els membres del Consell Rector. Aquesta valoració podrà ser revisada per acord de l'Assemblea General a petició escrita d'un soci en el termini de trenta dies des que es donés a conèixer la susdita valoració.
La designació de l'expert correspondrà als fundadors en la constitució i al Consell Rector si l'aportació es realitza en un moment posterior. Recaurà, en el seu cos, en persona que tinga la titulació legal que exigesca la valoració de què es tracte.
5. El títols de participació en el capital social hauran d'estar íntegrament subscrits i, en el cos d'aportacions no dineràries, íntegrament desembutxacats com a mínim. en un 25º70 i la resta podrà ser exigit al soci per acord de l'Assemblea General en qualsevol moment, llevat que els Estatuts ho establesquen altrament.
6. L'Assemblea General, per la majoria de l'article 31, apartat 4, podrà imposar en qualsevol moment noves aportacions obligatòries, amb les condicions de subscripció i desembutxacament que establirà l'acord. Cada soci podrà imputar les aportacions voluntàries que tinga subscrites al compliment d'aquestes noves obligatòries. El soci disconforme podrà donarse justificadament de baixa, amb els efectes regulats en aquesta Llei.
Igualment, l'Assemblea General podrà acordar l'admissió d’aportacions voluntàries, fixant les condicions de subscripció les quals respectaran la proporcionalitat amb les aportacions obligatòries fetes per cada soci, quan siga necessari per excedir el nombre de sol·licituds de subscripció les quals s'hagués acordat d'admetre.
7. Els Estatuts Socials establiran si les aportacions socials donen dret a cobrar interessos per la part efectivament desembutxacada, els quals en cap cos seran superiors a cinc punts per damunt de l’interès bàsic del Banc d'Espanya, llevat que reglamentàriament i en atenció a les circumstàncies del mercat s'establesca un límit inferir. En tot cos, als tres anys de permanència com a soci, la Cooperativa haurà de pagar com a mínim. l’interès bàsic del Banc d'Espanya, llevat que estatutàriament o per acord de l'Assemblea General per majoria de dos terços s'establesca un altre criteri.
8. Els Estatuts Socials podran establir el procediment i criteris per a l'actualització anual del valor de les aportacions, en base a l’índex general de preus a l'engròs publicat per l'Institut Nacional d’Estadística o pel que faça funcions similars. L'actualització es farà amb càrrec a la revalorització dels béns de l'immobilitzat material, d'acord amb aquell índex de preus i respectant els límits legals de valoració dels actius i serà comptabilitzada en un compte o partida especial del passiu. La Cooperativa estarà obligada en tot cas a acollir-se a les actualitzacions que amb caràcter obligatori, es regulen en la legislació general.
En tot cos, la revalorització de las aportacions es limitarà a corregir els efectes de la inflació sobre l'immobilitzat material i tindrà en compte l'exercici en què varen ser desembutxacades.
9. Els nous socis que entren en la Cooperativa no podran ser obligats a fer aportacions superiors a les obligatòries exigibles en aqueix moment. Hauran de desembutxacar un 25º70 del seu import de manera immediata. La resta, fins al percentatge desembutxacat pels anteriors socis, hauran de desembutxacar-lo en un termini no superior a tres anys ni inferior a un any. Si els Estatuts Socials establiren terminis superiors o altres condicions per al desembutxacament de les aportacions obligatòries per banda dels socis fundadors, aquests terminis i condicions s'estendran als nous socis.
10. El capital social mínim. fixat en els Estatuts serà en tot cas el 25º10 del subscrit en el moment de la constitució de la Cooperativa.
Article 52. Transmissió de les participacions i de la condició de soci.
1. Cada soci pot transmetre una o diverses participacions a un altre soci, en virtut de cessió inter vivos, sense perdre la condició de soci, sempre que retinga almenys un títol de participació, que respecte les normes que a l'efecte poden establir els Estatuts socials i ho comuniquen al Consell Rector en el termini de quinze dies. Amb el fi de garantir la deguda transparència, en el domicili social de la Cooperativa es donarà publicitat a totes les ofertes i demandes de participacions que facen els socis.
2. En cas de successió "mortis causa" podran adquirir la condició de soci els hereus que ho sol·liciten i tinguen dret a l’ingrés d'acord amb aquesta Llei, repartint entre ells en la forma legal les participacions del causant.
En cas de concórrer dos o més en la titularitat d'una participació seran considerats socis tots ells, tot quedant obligats a subscriure les participacions corresponents a les aportacions obligatòries en aqueix moment.
Cada hereu podrà exigir la liquidació de les aportacions que li corresponguen, sempre sense deduccions, en la forma que estableix l'article següent.
3. Els Estatuts Socials podran preveure la transmissió de participacions d'un soci als seus hereus, en vida, quan tinguen caràcter col·lacionable, prèvia autorització d el Consell Rector.
4. L'assignació de participacions per la Generalitat i altres entitats públiques, quan determine la seua incorporació o ingrés en la Cooperativa, exigirà sempre l'acord favorable del Consell Rector adoptat per majoria de dos terços dels seus membres tot procedint-se de la mateixa forma que per a l'admissió de nous socis.
5. Els creditors personals del soci no podran embargar ni executar les participacions socials.
Article 53. Admissió de nous socis.
Si l'admissió de nous socis regulada en l'article 15 d'aquesta Llei es materialitza mitjançant la subscripció de participacions procedents de la baixa de socis o de les ofertes que els socis hagen realitzat, el Consell Rector rebuda la sol·licitud de nous ingressos en la qual s’especificarà el nombre de participacions que es pretén subscriure, ho comunicarà als socis que prèviament haguessen manifestat la intenció de reduir llur participació en la Cooperativa i ho farà públic en el tauler d'anuncis del domicili social perquè en el termini d'un mes tots els socis puguen oferir per escrit les participacions que estiguen disposats a cedir. En la forma i amb els criteris que prevegen els Estatuts, el Consell Rector distribuirà als nous socis les participacions que s'haguessen oferit o que per qualsevulla raó estiguessen pendents d'assignació.
Article 54. Reemborsament de les aportacions.
1. El soci te dret a exigir el reemborsament de les seues aportacions en cas de baixa en la Cooperativa.
La liquidació de les aportacions es farà amb efectes al tancament de l'exercici social on és exigida. En cas d'expulsió, de l'aportació, prèvia la seua liquidació segons l’últim balanç, es farà la deducció que ordenen els Estatuts socials si es tracte d'aportacions obligatòries, que no podrà ser superior al 30º70. En cas de baixa voluntària no justificada, no podrà ser superior al 20º70.
La Cooperativa reemborsarà la liquidació fixada en el termini que assenyalen els Estatuts socials, que no serà superior a cinc anys en cos d'expulsió; de tres anys en cas de baixa voluntària no justificada, i d'un any en cas de defunció o de baixa justificada.
Durant aqueix termini les aportacions devengaran l’interès bàsic del Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, i no podran ser actualitzades.
3. Les participacions oferides a la Cooperativa per a l'assignació a nous socis seran reemborsades de la mateixa forma que per a les baixes justificades.
Article 55. Elements patrimonials no representats pel capital.
l. Els Estatuts Socials o l'Assemblea General poden establir quotes d'ingrés o periòdiques obligatòries per als socis. Les primeres s'integraran en el Reserva Obligatòria.
El socis que ingressen en la Cooperativa podran satisfer la quota d'ingrés en un termini no superior a tres anys ni inferior a un any. La Cooperativa podrà cobrar-la, en tot cas, amb càrrec als retorns d'exercici . La quantia de la quota serà igual a l'exigida als anteriors socis, revaloritzada, si s'escau.
2. Els lliuraments de fons, productes o collites o matèries primeres dels socis a la Cooperativa, per a la utilització dels seus serveis, no constitueixen aportacions socials ni tampoc no integren el patrimoni de la Cooperativa, no podent ser embargades pels creditors socials.
3. L'Assemblea General pot acordar qualsevol modalitat de finançació voluntària de la Cooperativa pels seus socis, a més de les aportacions voluntàries al capital social. Igualment podrà emetre obligacions, sempre de caràcter no convertible en participacions social s, d'acord amb la legislació vigent .
Article 56. Documentació i comptabilitat de la Cooperativa. 1. La Cooperativa estarà obligada a portar, degudament enquadernats, foliats i diligenciats pel Jutjat de Pau o de Districte del seu domicili social o pel Registre de Cooperatives, en ordre i al dia, els següents Llibres:
a) Llibre de Registre de Socis, amb el moviment d'altes i baixes.
b) Llibre de Registre d'Aportacions Socials, que en tot moment coincidirà amb els documents acreditatius lliurats al soci, i justificarà la situació de les respectives liquidacions.
c) Llibres d'Actes de l'Assemblea General, del Consell Rector i de cada un dels òrgans socials col·legiats que regulen els Estatuts Socials.
2. La comptabilitat de la Cooperativa, quedarà sota la possesió, vigilància i responsabilitat del Consell Rector, el qual portarà, per ell mateix o per altres persones, però sempre sota la seua responsabilitat, i conservarà els llibres i els justificants.
3. La comptabilitat de la Cooperativa es regirà pels principis de veracitat, claredat, exactitud, responsabilitat, secret comptable i verificació, i per les normes establides en el Codi de Comerç i s'ajustarà als criteris i esquemes comptables del Pla General de Comptabilitat, amb les adaptacions reglamentàries que corresponguen a l'activitat de la Cooperativa i les exigides per la naturalesa d'aquesta.
4. D'acord amb la legislació esmentada, la Cooperativa portarà obligatòriament els següents llibres de comptabilitat:
a) Llibre d'inventaris i balanços.
b) Llibre diari.
c) Llibre de pressuposts i liquidacions de pressuposts de la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa.
d) Llibre d'informes de verificació dels comptes d'exercici.
Podrà portar igualment un Llibre Major i qualsevol altre que ajude a la claredat de la gestió cooperativa, i estarà obligat a portar els llibres que establesca la legislació especial aplicable per raó de la seua activitat.
5. Reglamentàriament es podrà preveure l'autorització per a les Cooperatives que ho sol·liciten, d’un altre sistema de documentació i comptabilitat que puga oferir garanties anàlogues a les dels Llibres exigits en els anteriors paràgrafs.
6. Els llibres de comptabilitat hauran de ser diligenciats en la forma prevista en l'apartat primer. Però podran ser enquadernats, foliats i diligenciats a partir de fulles saltes, sempre que es faça dins dels quatre mesos següents al tancament de l'exercici.
Article 57. Determinació dels resultats d'exercici i censura dels comptes i de la gestió social.
1. La Cooperativa està obligada a determinar els resultats d'exercici en base a estats comptables; que seran present tats pel Consell Rector i signats per tots els seus membres, incloent-hi els qui estiguen en desacord, el qual faran constar. Els comptes d'exercici seran aprovats per l'Assemblea General Ordinària prevista a l'article 27 d'aquesta Llei.
2. L'exercici econòmic de la Cooperativa coincideix amb l'any natural, llevat que els Estatuts socials disposen altrament.
3. Els comptes d'exercici reflectiran la imatge fidel de la situació patrimonial i financera i dels resultats d'exercici de la Cooperativa i s'expressaran en els següents documents comptables:
a) Inventari anual i balanç de situació al tancament d'exercici.
b) Compte de resultats, elaborat com ordena l'article següent.
c) Quadre de finançació.
d) Annex, on el Consell Rector explicarà el contingut de les partides del estats comptables i els criteris de valoració i donarà qualsevol altra informació que siga necessària i convenient per tal que els comptes reflectesquen la imatge fidel de la situació de la Cooperativa.
e) Liquidació del Pressupost d'Ingressos i Despeses de la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa de l'exercici anterior i Pla d'Inversions d'aquesta Reserva per a l'exercici en curs.
4. Juntament amb aquests documents comptables el Consell Rector haurà de presentar a l'Assemblea General Ordinària un informe sobre la gestió, on explicarà amb tota claredat la marxa de la Cooperativa i les expectatives reals, tot respectant la congruència amb els documents comptables abans esmentats.
5. El Consell Rector en el termini de tres mesos des del tancament de l'exercici posarà els documents esmentats en aquest article a disposició de l'expert o experts comptables verificadors de comptes independents, els quals hauran d'emetre el seu informe en el termini de dos mesos, com estableix l'article 45 d'aquesta Llei.
6. Els documents comptables, ('informe sobre la gestió i l'informe de verificació de comptes seran donats a conèixer als socis i dipositats al domicili social a la disposició d'aquests durant el període de convocatòria de l'Assemblea General Ordinària, d'acord amb l'article 21 d'aquesta Llei.
Article 58. Ingressos i deduccions d'exercici.
1. Es consideren ingressos d'exercici els obtinguts per l'activitat de la Cooperativa en les operacions amb els socis així com amb tercers. Llevat del que s'estableix en l'apartat 6 d'aquest article, els ingressos hauran de ser comptabilitzats distingint clarament entre ingressos ordinaris cooperatius o propis de l'activitat cooperativitzada amb els socis, ingressos ordinaris extracooperatius de l'activitat cooperativitzada amb no socis i ingressos extraordinaris, per causa d'altres operacions econòmiques.
A) Es consideraran ingressos ordinaris cooperatius els següents:
a) Els obtinguts de la venda de productes dels socis i de productes de la Cooperativa
b) Els obtinguts de la venda o subministrament de productes i serveis als socis.
c) Els interessos devengats de llurs socis per les Cooperatives de Crèdit.
B) Es consideraran ingressos ordinaris extracooperatius els esmentats en l'apartat anterior que siguen resultants de l'activitat cooperativitzada amb tercers no socis.
C) Es consideraran ingressos extraordinaris els increments patrimonials originats per plusvàlues en la transmissió dels elements de l'actiu immobilitzat i els derivats d'inversions o d'actuacions en empreses no cooperatives i els interessos bancaris abonats per entitats financeres a la Cooperativa així com al rendiment dels títols valors posseïts per la Cooperativa i d'altres operacions financeres que puga realitzar legalment. En el cas de les Cooperatives de Crèdit i les Cooperatives amb Secció de Crèdit, els interessos bancaris i el rendiment dels Títols Valors que posseesca la Cooperativa seran conceptuats com a ingressos ordinaris en considerar-se propis de la seua activitat.
2. Dels ingressos ordinaris cooperatius per una banda i extracooperatius per altra, hauran de deduir-se en concepte de despeses o minoració d'ingressos les següents:
A) Les despeses específiques necessàries per a l'obtenció de cada tipus d'ingrés.
B) Les despeses generals necessàries per al funcionament de la Cooperativa.
C) Els interessos devengats per llurs socis o per tercers.
D) Les quantitats destinades a amortitzacions.
E) Les altres deduccions que pemeten de fer la legislació comuna.
Les despeses o deduccions assenyalades en els apartats B), C), D) i E), s'imputaran proporcionalment a la xifra d'ingressos ordinaris cooperatius i extracooperatius.
3. Específicament, als ingressos ordinaris cooperatius es deduiran en concepte de despeses o minoracions:
A) L'import dels béns i serveis prestats pels socis a la Cooperativa.
B) La contribució fixada pels Estatuts a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa, que serà com a mínim. d'un I per mil dels ingressos ordinaris esmentats, llevat de les Cooperatives d'Habitatges, on serà d' 1% sobre el valor de la facturació dels habitatges. Les Cooperatives de segon i ulterior grau podran beneficiar-se de la contribució a aquesta Reserva que hagen realitzat les Cooperatives associades. Igual facultat assistirà les cooperatives que comercialitzen productes o serveis d'altres Cooperatives, quan aquestes últimes hagen realitzat amb càrrec als ingressos obtinguts d'aquests l'esmentada contribució.
4. Dels ingressos ordinaris extracooperatius originats en l'activitat amb els tercers no socis i dels ingressos extraordinaris podran deduir-se les quantitats destinades a compensar pèrdues extracooperatives i extraordinàries d'exercicis anteriors.
Les pèrdues de cada exercici, produïdes en l'activitat cooperativitzada amb els socis, s'imputaran necessàriament en la forma que estableix l'article 60 i, cas d'imputar-se als socis, figuraran immediatament en el balanç d'exercici com a un crèdit de la Cooperativa contra els socis.
5. Unicament podrà ser objecte de retorn cooperatiu l'excedent procedent de l'activitat de la Cooperativa amb els seus socis.
6. Els Estatuts Socials de qualsevol Cooperativa podran establir que la totalitat de l'excedent net de l'exercici puga destinar-se a patrimoni irrepartible i, com a mínim., en un 10% a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa.
En tal cos no caldrà separar comptablement els ingressos cooperatius dels extracooperatius i dels extraordinaris.
En aquest cos, si la Cooperativa té socis de treball, els Estatuts socials podran establir que se'ls hi assigne una participació sobre l'excedent net abans de la seua assignació a patrimoni irrepartible, que no podrà ser inferior al 20º70 d'aquest ni superior a 2 mensualitats de safari. La resta de l'excedent net es destinarà a patrimoni irrepartible en la forma abans indicada.
Igualment en aquest cos, els Estatuts Socials hauran de reconèixer, necessàriament, una participació als treballadors assalariats de la Cooperativa, sobre l'excedent net total el qual no serà inferior al 2º70 d'aquest ni superior a una mensualitat de safari.
Article 59. Assignació dels excedents nets repartibles.
1. Solament són repartibles els excedents nets d'exercici resultants de llevar als ingressos ordinaris de l'activitat cooperativitzada les deduccions que corresponguen esmentades a l'apartat 2 i 3 del article anterior, després de fer, com a mínim. les assignacions als fons de Reserva següents:
a) Un 30% a la Reserva Obligatòria.
b) Un 10% a la Reserva de Formació Cooperativa, del qual es deduiran les quantitats ja assignades en concepte de despesa en l'article anterior, apartat 3,B).
2. Quan la Cooperativa tinga treballadors assalariats haurà de satisfer-los a cada un d'ells una participació mínima del 10º70 del retorn mitjà que s'haja acreditat i un màxim d'una mensualitat de safari. Aquesta participació haurà d'acreditarse en el termini de tres me sos següents a l'aprovació dels comptes, bé siga en efectiu o en forma d’imposició a terme regulada en l'apartat següent.
Aquesta participació absorbirà totes les gratificacions en concepte de beneficis reconeguts en Conveni Laboral.
3. Fetes les anteriors assignacions obligatòries, els excedents nets d'exercici que en resten tindran la condició de repartibles i es podran distribuir als socis en concepte de retorns en proporció a les operacions fetes per cada soci amb la Cooperativa en el dit exercici o destinar a la Reserva Obligatòria La distribució de retorns podrà fer-se en les modalitats següents:
a) Amb el seu pagament en efectiu en el termini de tres mesos des de l’aprovació dels comptes per l'Assemblea General Ordinària.
b) Amb l'emissió i lliurament al soci de títols de participació en concepte d'aportacions obligatòries equivalents als retrons que els corresponguen, procedint a la corresponent elevació del capital social.
c) Amb la constitució d'una Reserva Voluntària que limite la disponibilitat dels fons per la Cooperativa a un període màxim de cinc anys i en garantitze la distribució posterior al soci titular, en la forma que establesquen els Estatuts.
4. Les Cooperatives constituiran, a més a més, les reserves que estiguen exigides per la legislació que les efecte especialment.
Article 60. Imputació de pèrdues i retorns passius.
1. Les pèrdues resultants d'un exercici en virtut que els ingressos ordinaris no arriben a cobrir les deduccions que corresponguen previstes en l'apartat 2 i 3 de l'article 58 seran imputables als socis en proporció a la seua participació en les operacions socials a la Reserva Obligatòria fins un màxim del 50º70 de les pèrdues i, si s'escau, a la Reserva voluntària creada en l'article 59,3 c).
2. Les pèrdues derivades de les operacions amb tercers i de transmissió d'elements de l'immobilitzat s'imputaran íntegrament a la Reserva Obligatòria i, esgotada aquesta, al capital social, el qual quedarà automàticament reduït, amb la corresponent reducció de les participacions dels socis.
3. La liquidació del deute de cada soci derivat de la imputació de les pèrdues, per acord de l'Assemblea General pres simultàniament amb l'acord d'imputació, podrà fer-se pels següents sistemes:
a) Pagament en efectiu durant l'exercici en què s'aproven els comptes de l'anterior.
b) Pagament amb càrrec als retorns i a qualsevol crèdit que el soci tinga contra la Cooperativa, podent-lo fraccionar en els següents cinc anys.
c) Pagament mitjançant la reducció proporcional de les participacions del soci en el capital social.
L'opció de l'Assemblea General per qualsevol d'aquests sistemes no constituirà en cap cos una renúncia a l'acció per a exigir judicialment el pagament.
Article 61. Reserva Obligatòria.
La Reserva Obligatòria constitueix una part del patrimoni net de la Cooperativa de caràcter irrepartible representada per una partida del passiu en el balanç, que es forma amb les següents assignacions:
a) Les assignacions amb càrrec a l'excedent net d'exercici establides a l'article 59, apartat 1.
b) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en cas de baixa del soci.
c) Les quotes d’ingrés, si estan previstes en els Estatuts socials.
d) Els beneficis extracooperatius i extraordinaris a què es refereix l'article 58.
Article 62. Reserva de Formació i Promoció Cooperativa.
1. La Reserva de Formació i Promoció Cooperativa és una part del patrimoni net de la Cooperativa, de caràcter irrepartible i inembargable tret de deutes contrets per al compliment dels seus fins. Estarà materialitzada en bens d'actiu clarament determinats i representada en el passiu del balanç per la corresponent reserva. Fins al moment de la seua inversió els seus recursos es conservaran en efectiu o materialitzats en béns de fàcil liquidesa.
Sense perjudici de poder provar la seua naturalesa per altres mitjans, els béns en què es materialitze aquesta Reserva susceptibles d’inscripció en el Registre de la Propietat i altres Registres públics hauran de ser inscrits a nom. de la Cooperativa fent-hi constar la seua adscripció a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa.
2. La Reserva de Formació i Promoció Cooperativa es formarà amb les següents assignacions:
a) La contribució com a despesa prevista a l'article 58, apartat 3, B).
b) L'assignació d'excedents nets prevista en l'article 59, apartat 1.
c) Les sancions imposades als socis.
d) Les subvencions públiques i donacions i altres ajudes fetes a la Cooperativa pels socis o tercers, quan es dediquen als fins propis d'aquesta Reserva.
3. La Reserva de Formació i Promoció Cooperativa tindrà com a fins la formació dels socis i treballadors de la Cooperativa en els principis i tècniques cooperatives, econòmiques i professional s; el foment del desenvolupament del cooperati visme, especialment en l'entorn social de la Cooperativa, i la realització d'activitats intercooperatives del caràcter abans esmentat.
A tal efecte la dotació de la Reserva podrà ser aportada total o parcialment a una Unió o Federació de Cooperatives.
4. El Consell Rector presentarà a l'aprovació de l'Assemblea General Ordinària el Pla d'inversions i despeses de la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa per a l'exercici en curs i la liquidació del Pressupost de l'exercici anterior, sotmès a la verificació de comptes. En cada exercici haurà de justificarse la despesa o aplicació dels ingressos haguts en aquesta Reserva.
5. La Conselleria competent, previ dictamen del Consell Superior de Cooperativisme, podrà autoritzar excepcionalment l'aplicació de la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa a finalitats distintes de les establertes en l'apartat 3 d'aquest article per un import no superior al 10% de l'esmentada reserva.
CAPITOL VI
Modificacions socials, dissolució i liquidació
Article 63. Modificació dels Estatuts Socials.
1. Els Estatuts Socials de la Cooperativa poden ser modificats per acord de l'Assemblea General, amb els requisits que estableix aquesta Llei, el qual s'haurà d'inscriure en el Registre de Cooperatives mitjançant document públic.
2. No obstant, el Consell Rector podrà modificar el domicili social, sempre que continue dins del mateix terme municipal, informant-ne immediatament a tots els socis.
3. La reducció del capital social mínim. a causa de baixa de socis o de restitució d'aportacions exigirà la publicació prèvia de l'acord d'Assemblea General de modificació dels Estatuts Socials en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de difusió habitual en la zona. Dins del mes següents els creditors socials podran oposar-se a l'execució de l'acord si els seus crèdits no son pagats o suficientment garantits. El balanç de situació de la Cooperativa verificat pels experts comptables verificadors de comptes independents que estiguen en l'exercici del seu càrrec, amb l'informe d'aquest que demostre la solidesa econòmica i financera de la Cooperativa podrà ser considerat pel jutge com a garantia suficient. Serà nul·la tota restitució d'aportacions al capital social que es realitze sense respectar les formalitats i garanties en favor dels creditors que estableix el paràgraf anterior.
Les esmentades formalitats i garanties no seran exigibles quan la reducció de capital tinga com a única finalitat la compensació de pèrdues legalment imputables a capital social. En aquest cos per a l'adopció de l'acord d'Assemblea General i la seua inscripció en el Registre de Cooperatives serà necessari que el balanç de situació de la Cooperativa verificat pels experts comptables verificadors de comptes independents que estiguen en l'exercici del seu càrrec demostre l'existència de pèrdues imputables a capital social.
Article 64. Fusió.
1. Podran fusionar-se dues o més Cooperatives de la mateixa o distinta classe, mitjançant la constitució d'una Cooperativa nova o la modificació de la Cooperativa absorbent.
2. El procediment legal per a la fusió serà el següent:
a) L'Assemblea General de cada Cooperativa, degudament convocada, haurà d'aprovar sense modificacions el projecte de fusió fixat en un conveni previ pels distints Consells Rectors. El projecte de fusió serà enviat a cada soci amb la convocatòria de l'Assemblea General, acompanyat d'una Memòria del Consell Rector sobre la conveniència i efectes de la fusió projectada i d'un Informe dels experts comptables verificadors de comptes independents que estiguen en l'exercici del seu càrrec sobre la situació econòmica i financera de les Cooperatives que hi intervenen i la previsible de la Cooperativa resultant i dels socis com a conseqüència de la fusió.
En les Cooperatives de més de 5.000 socis aquests documents seran facilitats als socis que ho sol·liciten mitjançant el lliurament de còpia dels mateixos en el domicili social. En tot cos els documents esmentats es remetran obligatòriament als socis que siguen persones jurídiques que, si s'escau, els posaran a disposició dels seus socis en el domicili social d'aquests.
b) L'acord de fusió de cada una de les Cooperatives serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de difusió habitual en la zona.
c) Dins del mes següent a l'anunci esmentat, els creditors socials podran exigir judicialment garanties que la cooperativa resultant de la fusió pagarà els seus crèdits. La solidesa econòmica i financera que es desprenga de l’Informe dels experts comptables verificadors de comptes independents podrà ser considerada pel Jutge com a suficient garantia.
Dins del mateix termini els socis disconformes podran separar-se de la seua cooperativa, assumint la Cooperativa resultant de la fusió l'obligació de liquidació de la quota o aportacions en la forma regulada per aquesta Llei per al cos de baixa justificada.
d) Cada una de les Cooperatives queda obligada a continuar el procediment de fusió des del moment en què el projecte de fusió ha estat aprovat per l'Assemblea General de totes elles. L'execució dels acords de fusió es farà mitjançant escriptura pública única, on figurarà la dissolució de les Cooperatives que es dissolguen, i els esments legals de la Cooperativa de nova constitució o les modificacions de la Cooperativa absorbent . Aquesta escriptura servirà per a la cancel·lació de les primeres i la inscripció de la novament constituïda o modificacions de l'absorbent en el Registre de Cooperatives.
e) Tots els drets i obligacions de les Cooperatives dissoltes, les quals no entraran en liquidació, passen automàticament al patrimoni de la societat resultant, siga la de nova creació, siga l'absorbent.
Article 65. Escisió.
1. L'escisió de la Cooperativa pot consistir en la dissolució, sense liquidació, mitjançant la divisió del seu patrimoni en dues o més parts. Cada una d'aquestes es traspassarà en bloc a Cooperatives de nova creació o serà absorbida per altres ja existents o s'integrarà amb les parts escindides d'altres Cooperatives en una de nova creació. En aquests dos últims casos s'anomenarà escisió-fusió. També podrà consistir en la divisió d'una o més parts del patrimoni d'una Cooperativa, sense la dissolució d'aquesta, i el traspàs en bloc de la part o parts segregades a altres Cooperatives de nova constitució o ja existents.
2. En tots aquests casos, la Cooperativa que acorda la seua escisió haurà d'observar els tràmits establits en l'article anterior per a la fusió i els seus socis i creditors podran exercir els mateixos drets. El projecte d'escisió, o en el seu cos d'escisió-fusió, la memòria del Consell Rector i l'informe dels experts comptables verificadors de comptes independents hauran de referir-se a la situació previsible en cada un dels patrimonis resultants i en els drets dels socis.
Article 66. Dissolució, liquidació i extinció.
1. La Cooperativa quedarà dissolta i entrarà en liquidació, llevat dels casos de fusió i escisió, per les causes següents:
a) Compliment del termini fixat en els Estatuts socials, llevat que l'Assemblea General acorda la prorroga, l'escriptura pública de la qual haurà de presentar-se en el Registre de Cooperatives abans de l'expiració del termini.
b) Finalització de l'objecte social o impossibilitat de realitzar-lo, incloent-hi la paralització dels òrgans socials.
c) Acord d'Assemblea General amb el vot favorable de dos terços dels socis presents i representats.
d) Reducció del nombre de socis per sota del mínim. legal, si no es reconstitueix en el període d'un any.
e) Reducció de la xifra de capital social per sots del mínim estatutari, si es manté així durant un any.
f) Fusió i escisió.
g) Acord de l'Assemblea General adoptat pel vot de més de la mitat dels socis presents i representats, pres com a conseqüència de la declaració de la Cooperativa en situació concursal.
h) La desqualificació de la Cooperativa, d'acord amb aquesta Llei.
i) Qualsevol altra causa establida en aquesta Llei o en els Estatuts socials.
2. La Cooperativa dissolta conserva la seua personalitat durant el procediment de liquidació i haurà d'actuar afegint a la seua denominació social la menció "en liquidació". En qualsevol moment l'Assemblea General podrà adoptar un acord de reactivació de la Cooperativa, sempre que encara no s'haja distribuït l'haver social líquid.
3. La liquidació correrà a càrrec dels socis liquidadors, que en nombre de tres o cinc haurà d'elegir l'Assemblea General en el mateix acord de dissolució o en el termini d'un mes des de l'entrada en liquidació. En cas contrari els liquidadors, socis o no, seran designats pel Consell Superior del Cooperativisme a sol·licitud de qualsevol soci o creditor, o d'ofici, pel Consell Superior del Cooperativisme o la Conselleria competent en matèria de Treball.
Als liquidadors elegits per l'Assemblea General se'ls aplicaran les normes sobre elecció, revocació, incompatibilitat, responsabilitat i retribució dels membres del Consell Rector.
Als designats pel Consell Superior o la Conselleria competent s'aplicaran les corresponents a responsabilitat, incompatibilitat i retribució.
4. Els liquidadors faran inventari i balanç inicial de la liquidació, procedint a la realització dels béns socials i al pagament dels deutes. Sempre que siga possible intentaran la venda en bloc de l'empresa o d'unitats organitzades de producció de la Cooperativa: La venda dels béns immobles es farà en pública subhasta, llevat que l'Assemblea General aprove expressament un altre sistema vàlid.
A continuació satisfaran a cada soci l'import de la seua quota o aportació liquida actualitzada. Per últim, destinaran l'haver líquid resultant per als fins que assenyalen els Estatuts socials, a la Unió o Federació a la que estiga associada, o, altrament, als que decidesca el Consell Superior del Cooperativisme. Als mateixos fins es dedicaran els actius líquids de la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa, la qual només quedarà sotmesa a liquidació per tal de pagar els deutes contrets per a la realització dels seus fins específics.
5. La Cooperativa quedarà extingida amb la seua cancel·lació en el Registre de Cooperatives, mitjançant document públic que incorporarà l'acord de l'Assemblea General de la Cooperativa aprovant el balanç final de liquidació i les operacions d'aquesta.
6. Tant l'inventari i balanç inicial com el balanç final de la liquidació seran sotmesos a verificació pels experts comptables verificadors de comptes independents que estiguen exercint el càrrec en el moment de la dissolució.
Article 67. Situacions concursals.
1. A la Cooperativa s'aplicarà la legislació concursal estatal. La demanda i les resolucions judicials relatives a la constitució, modificació i extinció de les situacions concursals de la Cooperativa s'inscriuran en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
2. La Generalitat Valenciana podrà prendre mesures i aportarà recursos per tal d'evitar la crisi patrimonial de la Cooperativa, abans de la declaració concursal, o que pugen ser tingudes en compte en les possibles solucions concursals, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació concursal vigent.
CAPITOL VII
Classes de Cooperatives.
Article 68. Criteris de classificació.
1. Als efectes d'aquesta Llei les Cooperatives podran classificar-se, d'acord amb els seus estatuts, en base als següents criteris:
a) Per la seua base social podran ser de primer, segon o ulterior grau.
b) Per la seua estructura socio-economica podran ser Cooperatives de Producció, les quals comprenen les que associen petits empresaris o treballadors autònoms i les Cooperatives de Treball Associat, i Cooperatives de Consum. Les primeres intenten augmentar les rendes dels seus socis; les segones intenten fer estalvi en aquestes rendes.
c) Per la classe d'activitat que constituesca el seu objecte social.
2. Als efectes de la inclusió en una Unió o Federació de Cooperatives la classificació es basarà en els criteris dels apartats b) i c). Quant a aquest últim criteri es prendran en compte inicialment les següents classes de Cooperatives:
a) Cooperatives del Camp.
b) Cooperatives de Serveis.
c) Cooperatives de Treball Associat.
d) Cooperatives de Consumidors i Usuaris.
e) Cooperatives d'Habitatges.
f) Cooperatives d'Ensenyament.
g) Cooperatives de Crèdit i Assegurances.
h) Cooperatives de Transports.
3. Aquesta classificació no impedirà la lliure delimitació pels Estatuts de cada Cooperativa del seu objecte social i la creació de Cooperatives Mixtes per via de constitució, de fusió o altres, sense perjudici de destacar-hi les activitats principals als efectes legals oportuns.
Article 69. Cooperatives Agràries.
1. Les Cooperatives Agràries estaran integrades per agricultors o/i ramaders, així com per apicultors i titulars d'explotacions forestals, els quals a títol de propietaris o d'una altra naturalesa, en forma individual o compartida, exploten una activitat empresarial pròpia del sector agrari o connexa amb aquesta.
També podran ser socis d'aquestes Cooperatives les Societat Agràries de Transformació i altres societats civils agràries i comunitats de regants.
2. Tindran la consideració d'activitats connexes, principalment, les de venda directa dels productes aportats a la Cooperativa pels seus socis o adquirits de tercers, en les condicions que estableix aquesta Llei, les de transformació dels productes dels socis o de tercers en iguals condicions, i les de producció de matèries primeres per a les explotacions dels socis.
3. Les Cooperatives Agràries no podran realitzar operacions amb tercers per import superior al 25% de la quantia de les realitzades amb els socis, llevat d'autorització expressa i amb els límits i condicions que fixe la Conselleria competent en matèria de Treball.
Article 70. Objecte de les Cooperatives Agràries.
1. Les Cooperatives Agràries definides en l'article anterior podran tenir per objecte qualsevol servei o funció empresarial exercits en comú en interès dels seus socis i molí especialment els següents:
a) Proveir els socis de matèries primeres, mitjans de producció, productes i altres béns que necessiten.
b) Millorar els processos de producció agrària, mitjançant l'aplicació o la utilització col·lectiva de tècniques, equips i mitjans de producció i l'execució d'obres d'interès agrari.
c) Industrialitzar o/i comercialitzar la producció agrària i els seus derivats, adoptant, quan s'escaiga, l'estatut d'Agrupació de Productors Agraris.
d) Adquirir, millorar i distribuir entre els socis o mantenir en explotació en comú terres i altres béns susceptibles d'ús i explotació agrària.
e) Prestar serveis de tota mena i fomentar activitats adreçades a la promoció i millorament de la població i medis rurals
f) Fomentar i gestionar el crèdit i les assegurances sobretot mitjançant Caixes Rurals, Seccions de Crèdit i altres entitats especialitzades.
g) Establir acords o consorcis amb Cooperatives d'altres branques amb el fi de canalitzar directament als consumidors i empresaris transformadors la producció agrària.
2. Els Estatuts- Socials de les Cooperatives Agràries regularan molí especialment l'obligació d'utilitzar els serveis de la Cooperativa que assumeixen els socis, d'acord amb la superfície o valor de les respectives explotacions; les distintes Seccions d'activitats especialitzades que es creen al si de la Cooperativa; i el percentatge mínim. de la facturació a càrrec dels socis per subministraments i a càrrec de tercers per les vendes de la producció dels socis, com a contribució a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa, que en tot cas serà el mínim fixat per l'article 58, apartat 3, b), d'aquesta Llei.
Article 71. Cooperatives d'Explotació Comunitària de la Terra
í. Les Cooperatives d'Explotació Comunitària de la Terra tenen per objecte posar en comú terres o altres mitjans de producció a fi de crear i gestionar una sola empresa o explotació agrària.
2. Els Estatuts socials d'aquestes Cooperatives hauran d'establir els mòduls de participació dels socis que hagen aportat el dret d'ús i aprofitament de terres, maquinària i altres mitjans de producció i, d'altra banda, dels socis que aporten també, o exclusivament, el seu treball, els quals tindran la condició de socis de treball.
Igualment fixaran les rendes per la cessió de l'ús de béns i els avanços al treball, que no seran superiors al nivell de rendes i retribucions de la zona.
3. En la constitució de la Cooperativa es diferenciaran les efectives aportacions patrimonials, dineràries o no dineràries, que integraran el capital social, de les prestacions accessòries consistents en l'obligació d'aportar-hi treball, serveis o assistència tècnica, que no podran integrar el capital social.
4. Els arrendataris i altres titulars d'un dret d'explotació de la terra podran cedir-ne l'ús i aprofitament, dins del termini màxim de la durada del contracte en virtut del qual les posseeixen, sense que puga considerar-se un motiu per a la resolució d'aquest.
5. Els Estatuts Socials establiran el termini mínim de permanència dels socis que hi aporten el dret d'ús i aprofitament de terres o altres mitjans de producció, sempre que no ultrapasse els quinze anys; així com les normes sobre transmissió dels drets dels titulars.
6. Els retorns s'acreditaran als socis en proporció als avanços laborals i a les rendes que abonarà la Cooperativa per la cessió de l'ús dels bens.
Article 72. Cooperatives de Treball Associat.
1. Són Cooperatives de Treball Associat les que associen persones físiques que mitjançant l'aportació del seu treball junt amb una aportació indispensable al capital social, realitzen qualsevol activitat econòmica o professional de producció de béns o serveis destinats a tercers.
2. La Cooperativa de Treball Associat no pot ocupar més d'un 10% de treballadors assalariats amb contracte de treball per temps indefinit del total de socis treballadors. En tot cos, el treballador assalariat de la Cooperativa amb contracte indefinit podrà exercir el dret a l’ingrés en la Cooperativa com a soci si té més d'un any d'antiguitat a l'empresa, sense que se li puga aplicar el període de prova com a soci a què es refereix l'apartat següent.
3. Els Estatuts Socials podran fixar un període de prova per als socis no superior a nou mesos. En cas de tècnics qualificats podrà elevar-se a un any. Durant aquest període de prova el soci treballador tindrà els drets de veu i d'informació així com de participació en retorns, sent-li imputables igualment les pèrdues d'exercici.
4. Els Estatuts Socials de les Cooperatives de Treball Associat regularan les condicions de prestació del treball, que seran com a mínim les establides en la legislació laboral.
Article 73. Cooperatives de Consumidors i Usuaris.
1. Les Cooperatives de Consumidors i Usuaris tindran per objecte el subministrament de béns i serveis per a l'ús i consum dels socis i dels familiars que viuen amb ells, incloent-hi les activitats de temps lliure, així com la defensa dels drets dels consumidors i usuaris, d'acord amb la legislació vigent.
2. Aquestes Cooperatives tindran la doble condició de majoristes i minoristes, i podran produir els béns i serveis que subministren als socis creant la corresponent Secció de Producció, d'acord amb l'article 7 d'aquesta Llei.
3. Els Estatuts de la Cooperativa establiran si aquesta pot o no realitzar operacions cooperativitzades amb tercers no socis. En el primer cos s'observaran les normes de l'article 58 apartat 6, d'aquesta Llei.
4. La Reserva de Formació i Promoció Cooperativa es destinarà, fonamentalment, a la defensa dels drets dels consumidors i usuaris.
5. A tots els efectes s’entendrà que en el subministrament de béns i serveis de la Cooperativa als socis no hi ha pròpiament transmissions patrimonials, sinó que són els mateixos socis els qui, com a consumidors directes, els han adquirit conjuntament de tercers.
La mateixa Cooperativa serà considerada a efectes legals com a consumidor directe.
Article 74. Cooperatives d'Habitatge.
1. Les Cooperatives d'Habitatge tindran com a objecte procurar, exclusivament per als seus socis, habitatges, serveis o edificacions complementàries, mitjançant l'obtenció dels recurs financers, la programació i construcció dels habitatges, bé per administració pròpia o bé per contracta amb tercers. Els habitatges seran adjudicats en propietat a cada soci, tot constituint règim de propietat horitzontal, o bé mantenint l'administració de la comunitat en règim de cooperativa.
També podran continuar els habitatges en propietat de la Cooperativa, cedint-los als socis en règim d'arrendament.
2. Una mateixa persona, llevat d'una cooperativa d'habitatges, no pot ser titular de més de dos habitatges en règim cooperatiu. S'exceptuen les famílies nombroses, que en podran posseir quatre.
3. El titular del dret a l'adjudicació d'un habitatge no podrà transmetre aquest dret si hi ha socis espectants, llevat d'aquests últims i respectant l'ordre d'antiguitat en l’ingrés.
4. En cas de transmissió "inter vius" d'un habitatge abans d'haver transcorregut cinc anys des de l'adjudicació al soci, el transmetent comunicarà prèviament el seu propòsit a la Cooperativa. S'exceptua el cos que l'adquirent siga un ascendent, descendent o conjuga del soci.
La Cooperativa podrà decidir l'adquisició de l'habitatge, per acord del Consell Rector adoptat en el termini de tres mesos des de la comunicació, per un preu equivalent a les quantitats aportades pel transmetent a la Cooperativa, degudament revaloritzades.
Si el transmetent no fa l'esmentada comunicació, la Cooperativa podrà exercir el dret de retracte al mateix preu abans indicat o al preu que figure en el document de transmissió, si fas inferior, en el termini d'un any a comptar des del moment de la inscripció en el Registre de la Propietat, o, en detecte d'aquesta, des que la Cooperativa s'haja assabentat de la transmissió. En tot cos, el dret de retracte prescriurà als cinc anys de l'efectiva transmissió.
Una vegada excercits el tempteig o el retracte la Cooperativa adjudicarà l'habitatge a un altre soci, de la llista de socis espectants, respectant l'ordre d’ingrés en la Cooperativa.
5. El soci, des del moment de la inscripció en el Registre de la Propietat de l'escriptura de constitució del règim de propietat horitzontal, podrà exigir la constitució d'una hipoteca de màxim per a garantir les quantitats que vinga obligat a entregar fins a l'adjudicació de l'habitatge. Les despeses seran a càrrec del soci.
Article 75. Cooperatives de Crèdit.
1. Les Cooperatives de Crèdit són aquelles que tenen per objecte el foment i captació de l'estalvi, en qualsevulla de les seues modalitats per atendre les necessitats de finançació dels socis i sectors compresos en el seu àmbit d'actuació.
2. Les Cooperatives de Crèdit podran realitzar tota mena d'operacions de banca, llevat de les reservades per la legislació vigent a altres entitats de dipòsit, limitant llurs socis i els de les Cooperatives que s'hi integren les operacions actives que determinen les normes reguladores del crèdit cooperatiu. Així mateix, es podran realitzar les esmentades operacions actives amb tercers no socis en el percentatge i condicions que fixe la normativa especial sobre crèdit cooperatiu.
3. Quan en els Estatuts Socials de les Cooperatives de Crèdit de segon o ulterior grau es preveja la possibilitat de vot plural segons que disposa l'article 32.2 d'aquesta Llei, els Estatuts podran establir, així mateix, que les aportacions obligatòries al capital social per part de les Cooperatives associades siguen proporcionals al nombre de socis.
4. En tot cos les Cooperatives de Crèdit hauran de complir les normes tècniques dictades per les autoritats econòmiques. La Generalitat desenrotllarà el règim legal de les Cooperatives de Crèdit que tinguen la seu a la Comunitat Valenciana, en allò que corresponga a la seua competència i, a través de la Conselleria d'Economia i Hisenda, exercirà les funcions d'alta direcció, control, informació, inspecció i règim sancionador del crèdit cooperatiu.
Article 76. Cooperatives amb Secció de Crèdit.
Les Cooperatives de qualsevol classe o activitat, tret de les de Crèdit, podran dotar-se d'una Secció de Crèdit, la qual, sense personalitat jurídica independent de la Cooperativa i d'acord amb l'article 7 d'aquesta Llei, actuarà com a intermediari financer, tot limitant les seues operacions actives i passives a la pròpia Cooperativa i als seus socis. Així mateix, per tal de realitzar una millor gestió dels fons dels seus socis, les Cooperatives amb secció de Crèdit, podran col·locar llurs excedents de Tresoreria en dipòsits en altres intermediaris financers, fons públics i valors emesos per empreses públiques.
Article 77. Cooperatives d'Assegurances.
1. Les Cooperatives d'Assegurances tindran per objecte l'activitat asseguradora i de producció d'assegurances. Es regiran per la legislació d'assegurances estatal i de la Comunitat Valenciana i per aquesta Llei.
2. Aquestes Cooperatives podran adoptar dues formes:
a) La de Cooperativa de Treball Associat que realitze l'activitat de producció d'assegurances o l'activitat asseguradora, en favor de qualsevol assegurat.
b) La de Cooperativa d'Assegurats o de Consum de l'activitat asseguradora realitzada per la mateixa Cooperativa, que podrà operar a prima fixa o a prima variable.
Article 78. Cooperatives de Serveis.
1. Les Cooperatives de Serveis tenen per objecte la realització de tota classe de serveis o funcions empresarials, no atribuïdes a cap ultra classe de Cooperatives definides en aquesta Llei, amb el fi de facilitar l'activitat empresarial o professional realitzada per compte propi pels seus socis.
2. Per l'activitat que realitzen poden ser, entre altres, Cooperatives de Serveis del Mar, del Comerç o de Detallistes, de Transportistes, d'Artesans, de Professionals Liberals i d'Artistes.
3. Les Cooperatives de Serveis Professionals Liberals o d'Artistes facilitaran la col·laboració d'aquests, siga permanent o en projectes concrets, sense perjudici que l'execució i responsabilitat en la seua realització es regulen d'acord amb les normes professionals que els siguen d'aplicació.
Article 79. Cooperatives d'Ensenyament.
1. Les Cooperatives d'Ensenyament tindran com a objecte organitzar i prestar serveis d'ensenyament o d'activitat docent o formativa en qualsevol branca del saber o de la formació o aprenentatge tècnic, artístic, esportiu o altres.
2. Podran adoptar les següents formes:
a) La de Cooperativa de Treball Associat que agrupe els professors o ensenyants i personal no docent amb el fi d'oferir serveis d'ensenyament a tercers.
b) La de Cooperativa de Consum del Servei d'Ensenyament integrada per pares o representants legals d'alumnes o pels mateixos alumnes.
c) Cooperativa d'Ensenyament Mixt. S'ajustarà als requisits següents:
1. En la constitució de la Cooperativa es diferenciaran les aportacions patrimonials efectives, dineràries o no dineràries, que integraran el capital social, de les prestacions accessòries consistents en l'obligació d'aportar treball, serveis o assistència tècnica, que no podran integrar el capital social.
2. Els Estatuts Socials hauran d'establir els mòduls de participació en l'excedent dels socis que hagen aportat el dret d'ús d'immobles, instal·lacions o altres béns i, per altra banda, dels socis que aporten també, o exclusivament llur treball, els quals tindran la condició de socis de treball.
3. Els retorns s'acreditaran als socis, dins dels mòduls als quals es refereix l'apartat anterior, en proporció als avançaments laborals i a les rendes que pagarà la Cooperativa per la cessió de l'ús dels béns. En tot cos, la imputació de pèrdues garantitzarà al soci de treball una compensació equivalent al salari mínim interprofessional.
Article 89 Cooperatives de Transports.
1. Tindran per objecte organitzar i/o prestar serveis de transport o bé la realització d'activitats que facen possible l'esmentat objecte.
2. Podran adoptar les formes següents:
a) La de Cooperativa de treball associat o de transports pròpiament dita que agrupa transportistes, conductors o altre personal amb el fi de dur a terme l'objecte social.
Els Estatuts Socials podran establir que totes o part de les aportacions, tant obligatòries com voluntàries, hagen d'identificar-se a un o més vehicles de les característiques que fixe la Cooperativa. El seu tractament serà l'establert per l'article 51 d'aquesta Llei per a les aportacions no dineràries. En cas de baixa del soci el reemborsament de les aportacions en vehicles es farà mitjançant la devolució del vehicle i el fons d'amortització d'aquest llevat de quan el soci per si mateix no puga adquirir, conforme a la normativa vigent, la condició de transportista. Així mateix els Estatuts podran establir que les despeses específiques a les quals es refereix l'article 58.2, s'imputen a cada vehicle que els haja generat.
Aquestes Cooperatives hauran de permetre l'entrada de nous socis quan durant més de dos anys consecutius hagen vingut proporcionant, de forma continuada, serveis a altres transportistes no socis.
b) La de Cooperativa de Serveis, o de Transportistes que té per objecte de facilitar l'activitat empresarial tot realitzant treballs tals com organitzar transport, administració i tallers
c) La de Cooperativa de Transport Mixta, que s'ajustarà entre d'altres al requisits establets per a les Cooperatives d'Ensenyament Mixt.
Article 81. Cooperatives d'Estudiants o d'Escolars.
Les Cooperatives d'Estudiants o d'Escolars agruparan estudiants majors de setze anys i tindran com a objecte educar-los en la doctrina i la pràctica cooperativa, produint béns i serveis que siguen d’interès per a la seua formació i subministrant-los els béns i serveis de consum escolar que necessiten.
Article 82. Cooperatives de Serveis Socials.
1. Les Cooperatives de Serveis Socials estaran integrades per disminuïts físics o psíquics i podran adoptar la forma de Cooperatives de Treball Associat per a organitzar, canalitzar i promoure els productes i serveis del treball dels socis; i la de la Cooperativa de Consum per a proveir-los de béns i serveis de consum general o específics.
2. En les Cooperatives de Serveis Socials podrà participar com a soci una entitat pública responsable de la prestació d'aquests serveis socials, mitjançant la designació d'un delegat del poder públic. Aquest delegat prestarà el seu treball personal d'assistència tècnica, professional i social al costat dels socis de la Cooperativa i assistirà a les reunions dels òrgans socials, podent plantejar en tot moment a la Conselleria competent en matèria de Treball la conveniència de sotmetre la Cooperativa a les sancions regulades en aquesta Llei.
Article 83. Cooperatives de Serveis Públics.
1. La Generalitat i les Corporacions Locals obligades a assegurar l'existència de serveis públics podran proveir que la prestació directa d'aquests es faça mitjançant la constitució de Cooperatives de Serveis Públics.
2. En aquestes Cooperatives participaran com a socis l'entitat o entitats públiques promotores i els usuaris dels serveis que siguen objecte de la Cooperativa, sense perjudici de control públic que aquelles es reserven quant a les condicions de prestació dels serveis públics.
3. S'exclou, en tot cas, la prestació de serveis públics que exigesquen l'exercici d’autoritat pública, com ara els d’ordre públic i protecció civil.
TITOL U
De l’Associacionisme Cooperatiu
CAPITOL I
Disposicions Generals
Article 84. Principis Generals.
1. Les Cooperatives, les seues Unions i Federacions i la Confederació de Cooperatives Valencianes integren el Moviment Cooperatiu.
2. El Moviment Cooperatiu s'ordenarà d'acord amb el principi de llibertat d'associació.
3. La Generalitat Valenciana adoptarà mesures per tal de fomentar la unió de les entitats que associen Cooperatives, així com les relacions d'intercooperació.
Article 85. Consorcis, Grups Cooperatius i altres Unions.
1. Amb independència de les formes d'associació esmentades en l'article anterior, les Cooperatives podran constituir societats i associacions, consorcis i grups cooperatius per a la realització de fins concrets i determinats, de manera temporal i duradera.
2. Les Cooperatives podran associar-se amb altres persones, naturals o jurídiques, així com posseir participacions en elles, per al millor compliment dels seus fins.
CAPITOL II
Unions i Federacions
Article 86. Unions Sectorials i Federacions.
1. Les Unions Sectorials de Cooperatives estaran constituïdes almenys per cinc Cooperatives de la mateixa classe d'activitat o estructura socio-economica, indicades a l'article 68, apartat 1, paràgrafs b) i c) d'aquesta Llei.
2. Tindrà la consideració d'Unió Sectorial de Cooperatives més representativa la que integre la majoria de Cooperatives del sector, definit segons l'apartat anterior, i el 30º70 dels socis en el respectiu àmbit geogràfic d'actuació.
3. Només podran incloure en la seua denominació una referència territorial les Unions Sectorial de Cooperatives esmentades en l'apartat anterior.
4. Les Unions Sectorials de Cooperatives podran integrarse en una altra Unió de Cooperatives ja existent, d'àmbit geogràfic no inferir, o bé constituir una nova Unió d'àmbit geogràfic superior.
5. Les Unions Sectorials més representatives segons l'apartat 2 creades a nivell de la Comunitat Valenciana podran adoptar la denominació de Federacions, indicant la classe de Cooperatives que agrupen.
6. Les Cooperatives i les Unions Sectorials d'àmbit inferior a la Província, per tal d'associar-se en la Federació, hauran d'estar integrades prèviament en una Unió d'àmbit provincial que reunesca com a mínim. el 25% de les cooperatives de la mateixa classe existents en la província.
Article 87. Unions Intersectorials.
1. Les Unions Intersectorials de Cooperatives estaran constituïdes, almenys, per tres Unions de diferents sectors o Unions Intersectorials d'àmbit geogràfic inferior a la que es tracte de constituir.
2. Tindrà la consideració d'Unió Intersectorial més representativa aquella que íntegre la majoria de les Unions més representatives del seu àmbit geogràfic.
3. Només podran incloure en la seua denominació una referència territorial les Unions Intersectorials esmentades a l'anterior apartat.
4. Les Unions Intersectorials no podran tenir l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
Article 88. Normes comunes.
1. Les Unions i Federacions de Cooperatives observaran en la seua constitució els mateixos tràmits exigits en la present Llei per a les Cooperatives.
Una vegada inscrites en el Registre de Cooperatives adquireixen personalitat jurídica i tenen plena capacitat.
2. Correspon a les Unions i Federacions de Cooperatives:
a) Representar els membres que associen, d'acord amb el que establesquen els Estatuts de cada Unió o Federació.
b) Organitzar i finançar serveis d'assessorament, de verificació de comptes, d'assistència jurídica o tècnica i tots els que siguen convenients per als interessos dels seus membres.
c) Fomentar la formació i promoció cooperativa.
d) Exercir qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.
3. Les Unions i Federacions de Cooperatives no exerciran activitats econòmiques de risc i funcionaran en règim de pressupost.
4. El Consell Rector presentarà per a l'aprovació de l'Assemblea General, com a estats financers d'exercici, el balanç i la liquidació del pressupost i projecte de pressupost de l'exercici següent, a més de l'informe de gestió, acompanyats de l'informe de verificació de comptes.
5. S'hi aplicaran, en allò que s'escaiga, les normes establides en aquesta Llei per a les Cooperatives.
CAPITOL III
La Confederació de Cooperatives Valencianes
Article 89. La Confederació.
1. La Confederació de Cooperatives Valencianes serà el màxim òrgan de representació de les Cooperatives de la Comunitat Valenciana i de les seues organitzacions.
2. La Confederació de Cooperatives Valencianes estarà integrada per les Federacions existents, i per les Unions intersectorials d’àmbit provincial que reunesquen com a mínim. el 25% de les Cooperatives dels sectors integrats en cada Unió, que no formen part de cap Federació.
3. Correspondrà a la Confederació de Cooperatives Valencianes:
a) La representació pública del Moviment Cooperatiu
b) La participació en la difusió dels principis cooperatius i l’estímul a la formació i promoció cooperativa.
c) L'organització de serveis d’interès comú per a les Cooperatives.
d) Establir relacions de col·laboració amb les organitzacions del moviment cooperatiu d'altres Comunitats Autònomes de l'Estat Espanyol, així com amb les del moviment cooperatiu internacional i el d'altres Estats, principalment europees.
e) Establir relacions de col·laboració amb les Empreses Públiques, Caixes d'Estalvis i altres Fundacions d’interès general, Mútues d'Assegurances i Mutualitats de Previsió Social Societats Anònimes Laborals, Societats Agràries de Transformació, i Associacions de tota mena, així com les organitzacions creades per les dites entitats, amb el fi de coordinar i potenciar l'economia social.
f) Establir relacions amb els sindicats de treballadors.
g) Les altres funcions que se li atorguen en els seus Estatuts i que li siguen encomanades en el futur pels poders públics.
3. Els Estatuts Socials de la Confederació de Cooperatives Valencianes contindran, almenys, la regulació dels seus òrgans rectors, que seran el Consell Rector i l'Assemblea General, i el seu règim econòmic.
S'aplicaran, en tot al lo que s'escaiga, les normes d’aquesta Llei per al règim de les Cooperatives i el règim econòmic i comptable de les Unions i Federacions de Cooperatives.
4. La Confederació, des del moment de la seua constitució mitjançant document públic i la seua inscripció en el Registre de Cooperatives, tindrà personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins i l'exercici de les funcions que li corresponen legalment.
TIIOL III
Foment del Cooperativisme
Article 90. Principi General.
La Generalitat Valenciana assumeix el compromís de realitzar una política de foment del moviment cooperatiu i de les Cooperatives que l'integren dins del més rigorós respecte al principi d'autonomia que informa aquestes entitats de caràcter associatiu voluntari. D'acord amb els seus programes d'actuació, la Generalitat adoptarà les mesures necessàries per a promoure la constitució i el desenvolupament de Cooperatives, de forma que puguen complir els seus objectius econòmics i socials, de conformitat amb els Principis Cooperatius.
Article 91. Participació i col·laboració de les Cooperatives.
1. La Generalitat Valenciana instrumentarà la participació del moviment cooperatiu en les institucions i òrgans públics sota la seua dependència, així com en les decisions que adopte el Consell de la Generalitat i cada una de les Conselleries en les matèries de la respectiva competència.
2. Les Cooperatives estan obligades a realitzar qualsevol servei que per raó d’interès públic els encomane la Generalitat, d'acord amb les activitats pròpies d'aquelles, tot mitjançant la compensació de les despeses que se n'originen.
Article 92. Institut de Promoció i Foment del Cooperativisme.
1. Es crea l'Institut de Promoció i Foment del Cooperativisme com a òrgan especialitzat de la Generalitat Valenciana per a l'exercici de les funcions de promoció, formació i assessorament de les Entitats Cooperatives.
2. L'Institut actuarà col·laborant en la finançació de les activitats promogudes pel Moviment Cooperatiu i promovent ell mateix actuacions o projectes propis de forma directa quan siga necessari.
3. Reglamentàriament es fixarà l'estructura de l'Institut i es regularà el seu funcionament, així com la participació de la Confederació de Cooperatives Valencianes en els seus òrgans de direcció.
Article 93. Formació cooperativa.
La Generalitat Valenciana fomentarà la formació cooperativa i amb aquest fi:
a) Formularà programes de formació a través del Consell Superior del Cooperativisme, sol·licitant la participació en ells de les pròpies Cooperatives, tant pel que fa a la seua gestió o execució com pel que fa al seu finançament a través de les respectives Reserves de Formació i Promoció Cooperativa.
b) Coordinarà totes les activitats de formació cooperativa realitzades amb càrrec al seu pressupost.
Article 94. Inversions Públiques i Foment de l'ocupació en les Cooperatives.
1. La Generalitat Valenciana realitzarà programes d'ajut per a la creació i desenvolupament de Cooperatives en el marc de la seua política general i en l'aplicació de la política d'ocupació.
2. Es garantirà la participació i col·laboració dels distints sectors cooperatius en l'execució dels programes d'inversions públiques de la Generalitat.
3. La Conselleria competent en matèria de Treball supervisarà i fomentarà el compliment de l'obligació de verificació de comptes per experts comptables verificadors de comptes independents establida en aquesta Llei, subvencionant el seu cost en les Cooperatives de Treball Associat amb menys de 10 socis i en les altres que tinguen un volum de negoci anual inferior a 250 milions de pessetes.
En les Cooperatives que tinguen un volum d'operacions molí reduït el cost de la verificació de comptes correrà íntegrament a càrrec de la Conselleria.
4. A més, es proporcionaran les següents actuacions:
a) L'emissió de títols valors per les Cooperatives o per la Generalitat Valenciana per tal de realitzar programes de Foment Cooperatiu, que seran qualificats com a aptes per a cobrir els coeficients d'inversió obligatòria de les Caixes d'Estalvi, Cooperatives de Crèdit i Cooperatives amb Seccions de Crèdit i altres entitats d'estalvi i de crèdit sobre les que tinga competència la Generalitat Valenciana.
b) La creació de Cooperatives per a la gestió de serveis públics, tot fomentant la participació dels usuaris, en col·laboració amb els distints organismes públics competents.
c) La creació de Cooperatives de segon o ulterior grau, la fusió de Cooperatives, l'establiment de Grups Cooperatius i de concerts o consorcis entre Cooperatives adreçats a la seua consolidació i millor compliment dels Principis Cooperatius
d) La creació de Cooperatives de Treball Associat en relació amb empreses en crisi que siguen viables, així com en relació amb sectors productius i comarques en crisi o deprimits, intentant de legalitzar les activitats sotmeses a l'economia subterrània.
e) La creació de Cooperatives de Treball Juvenil com a complementàries a les activitats i centres de formació professional així com el foment de l'ocupació dels joves en les distintes classes de Cooperatives.
f) La creació de Cooperatives que fomenten l'ocupació dels marginats, amb el fi d'aconseguir la seua integració social
Article 95. Foment i coordinació del crèdit cooperatiu.
La Generalitat Valenciana, dins de les seues competències, exercirá una acció de foment i coordinació del crèdit cooperatiu, d'acord amb les objectius i fins establits per la programació regional, dedicant una atenció preferent als programes de promoció cooperativa. A tals efectes reglamentàriament podrà crear-se l'Institut de Crèdit Cooperatiu en el qual estarà representat el Consell Superior de Cooperativisme.
Article 96. Cooperativisme Agrari i de Pesca.
La Generalitat Valenciana fomentarà la creació i desenvolupament de Cooperatives en les activitats d'agricultura, ramaderia, silvicultura, apicultura i pesca, sobretot en els processos de producció, transformació, comercialització i industrialització, així com les Cooperatives de segon i ulterior grau, establint ajuts especials per a les Cooperatives del sector agrari.
Article 97. Obres Públiques, Urbanisme i Habitatge.
La Generalitat Valenciana fomentarà la creació de Cooperatives i la seua col·laboració en l'execució dels programes d'obres públiques, urbanisme i habitatges, així com l'adquisició de terrenys de gestió pública per les Cooperatives per al compliment dels fins establits en els dits programes. Igualment fomentarà la col·laboració per a aquests fins amb les Corporacions Locals.
Article 98. Cooperatives de Consumidors i Usuaris.
La Generalitat Valenciana fomentarà el cooperativisme de consum, sempre amb la participació dels propis consumidors, amb el fi d'abaratar el cost de comercialització dels productes de consum més generalitzat i com a mitjà de defensa dels drets del consumidor i usuari.
Article 99. Cooperativisme de Transports.
Es fomentaran les Cooperatives de Transports com a formula d'associació i col·laboració dels transportistes individuals, concentrant la seua capacitat d'oferta i desenvolupant-la com a organitzadors de transport tant pel que fa a Cooperatives de Treball Associat com a Cooperatives de serveis comuns.
Article 100. Ensenyament.
S'inclourà l'ensenyament del Cooperativisme en el sistema educatiu en les seues distintes classes i nivells, i es fomentarà la creació de Cooperatives d'Estudiants o d'Escolars i de Cooperatives d'Ensenyament en els distints centres d'ensenyament, en connexió amb els programes de renovació pedagògica.
Article 101. Altres Cooperatives.
La Generalitat Valenciana fomentarà la creació i desenvolupament de Cooperatives l'objecte de les quals siguen activitats cultural s, artístiques, esportives i de temps lliure, de prestació de serveis socials i de realització d'altres activitats d’interès cívic.
TITOL IV
L'Administració Pública i el Cooperativisme
Article 102. Competència administrativa.
1. L'actuació de la Generalitat en matèria de cooperativisme s'exercirà a través de la Conselleria competent en matèria de Treball en les funcions d'execució, inspecció, sancions administratives i foment que preveu aquesta Llei, sense perjudici de les facultats reconegudes a altres Conselleries en relació al compliment de la legislació específica que els correspon aplicar.
2. La Conselleria competent en matèria de Treball proposarà al Consell de la Generalitat la creació d'una Comissió Interdepartamental integrada per les Conselleries que ostenten competències específiques en matèria de Cooperatives, d'acord amb l'article 31 de la Llei de Govern i Administració Pública de la Generalitat Valenciana de 30 de desembre de 1983.
Aquesta Comissió, presidida pel Conseller competent en matèria de Treball, tindrà com a finalitat la coordinació de les accions de govern en matèria de Cooperatives.
Article 103. Inspecció i règim disciplinari.
1. La inspecció i proposta de sancions administratives en matèria de Cooperatives correspondrà a la Inspecció de Treball.
2. Les infraccions a la legislació cooperativa seran objecte de sanció administrativa, prèvia instrucció de l'oportú expedient, sense perjudici de les conseqüències i responsabilitats civils, penals i d'altre ordre a què puguen donar lloc.
3. Les infraccions a la legislació cooperativa comeses per les Entitats Cooperatives i pels seus òrgans socials, als efectes de la seua sanció administrativa, es classificaran en molí greus, greus i lleus.
a) Seran infraccions molí greus les que violen normes imperatives o prohibitives o atempten contra els principis cooperatius i hagen produït una important lesió o perjudici econòmic o social.
b) Seran infraccions greus les que violen normes imperatives o prohibitives o atempten contra els principis cooperatius i no hagen produït una important lesió o perjudici econòmic o social.
c) Seran infraccions lleus les que no puguen ser qualificades com a greus o molí greus, consistint en incompliments de la legislació cooperativa sense conseqüències pràctiques rellevants.
4. Les sancions es graduaran d'acord amb la naturalesa de les conductes, les seues conseqüències econòmiques i socials, la mala fe o la reincidència dels autors, i el nombre de socis, dimensió econòmica o volum d'operacions de l'entitat.
5. A les infraccions molí greus s'aplicarà sanció de multa entre dues-centes mil pessetes i cinc milions de pessetes o desqualificació, prevista en l'article següent.
A les infraccions greus s'aplicarà sanció de multa de cinquanta mil a dues-centes mil pessetes.
A les infraccions lleus s'aplicarà sanció de multa de fins a cinquanta mil pessetes.
6. En cas de reincidència o d'infracció continuada la infracció serà qualificada en un grau superior. A més, en cos d'infracció continuada, la resolució sancionadora comminarà al cessament sota la sanció addicional de fins a un 20% diari de la sanció de multa principal que s'haja imposat.
7. La responsabilitat administrativa prescriu als cinc anys d'haver comès la infracció. L'acció per a sancionar-les caducarà si, conegudes les infraccions per l'Administració Pública, aquesta no ordena la instrucció d'expedient sancionatori en el termini de sis mesos.
Article 104. Tipificació de les infraccions.
1. Seran considerades infraccions molí greus d'acord amb allò establert en l'article 103.3.ª), entre d'altres:
a) La desvirtuació de la Cooperativa, especialment quan a través d'ella un o diversos socis realitzen un lucre a costa dels altres socis; quan es violen de forma reiterada els principis cooperatius reconeguts en aquesta Llei, i quan s'admeten com a socis a persones que legalment no poden ser-ho.
b) L'incompliment de les obligacions relatives a la documentació i comptabilitat de la Cooperativa, en especial les relatives a la tenidoria dels llibres cooperatius i de comptabilitat exigits en aquesta Llei.
c) L'incompliment de l'obligació de designar expert o experts comptables verificadors de comptes independents i sotmetre a la seua verificació els estats financers i l'informe sobre la gestió de cada exercici en els terminis que assenyala aquesta Llei.
d) L'incompliment de l'obligació de designar Lletrat Assessor i la de sotmetre al seu dictamen els acords dels òrgans socials que assenyala aquesta Llei.
e) El pagament als socis, directament o indirecta, d'interessos superiors al límit fixat en aquesta Llei per les seues aportacions socials.
f) L'incompliment de les normes d'aquesta Llei relatives a la determinació de l'excedent net d'exercici i de les seues assignacions, en especial les relatives a dotació del patrimoni irrepartible.
g) El pagament o acreditament de retorns als socis excedents; el pagament o acreditament de retorns als socis actius en proporció a les seues aportacions al capital social o amb un altre criteri distint al de la seua participació en les operacions socials.
h) La distribució, directa o indirecta, als socis del patrimoni social irrepartible o de l'haver líquid resultant de la liquidació.
i) La inversió dels recursos a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa en fins distints als permesos en aquesta Llei.
j) La revalorització de les aportacions socials per damunt dels límits permesos en aquesta Llei.
2. Seran considerades infraccions greus d'acord amb allò establert en l'article 100.3, b) entre d'altres:
a) L'incompliment de l'obligació d'inscriure els nomenaments de càrrecs i els documents previstos en l'article 13, apartat 3 d'aquesta Llei.
b) L'incompliment de les normes legals i estatutàries sobre puntual convocatòria de l'Assemblea General Ordinària sobre renovació dels càrrecs socials, i sobre convocatòria d'Assemblea General Extraordinària a petició dels socis que assenyala aquesta Llei.
c) L'incompliment de la petició de la minoria de socis que assenyala aquesta Llei d'inclusió de temes en l'Ordre del Dia d'una Assemblea ja convocada i de sotmetre a debat i votació les propostes fetes per la minoria de socis que assenyala aquesta Llei.
d) L'incompliment de les normes d'aquesta Llei sobre representació en el Consell Rector dels socis de treball i dels assalariats de la Cooperativa i sobre participació mínima en l'excedent d'exercici que la Llei i els Estatuts els reconeguen.
e) L'incompliment de l'obligació estatutària de revaloritzar les aportacions socials.
f) L'incompliment de l'obligació d'afegir a la denominació social l'expressió "Cooperativa Valenciana" o les seues abreviatures i, en el seu cos, les mencions "en constitució" i "en liquidació".
g) La infracció de les obligacions assumides per la Cooperativa en relació amb les Unions, Federacions i Consorcis als quals pertanya.
3. Seran infraccions lleus:
a) El retard en el compliment de la tenidoria dels llibres corporatius i de comptabilitat sempre que siga inferior a sis mesos i que es conserven les Actes, documents provatoris i justificants.
b) L'incompliment de les obligacions estatutàries quant a puntual reunió dels òrgans socials, en especial del Consell Rector.
c) L'incompliment de l'obligació de lliurar als socis títols o llibretes que acrediten les seues aportacions socials.
d) L'incompliment de l'obligació de lliurar còpia dels Estatuts i altres documents exigits en l'article 21.
e) En general, les infraccions a aquesta Llei que no es puguen incloure en les abans enumerades i no siguen greus ni molí greus.
Article 105. Desqualificació.
1. Podrà ser causa de desqualificació d'una Entitat Cooperativa:
a) La comissió d'infraccions molí greus d'especial transcendència econòmica o social així com la seua reiteració o insistència continuada.
b) La inactivitat dels òrgans socials durant dos anys consecutius.
c) La no realització de l'objecte o fins socials durant dos anys consecutius.
d) L'impagament per part d'una Cooperativa de Treball Associat als seus socis o de qualsevol altra cooperativa als seus socis de treball durant dos exercicis successius del salari mínim interprofessional amb la suma dels avanços i retorns.
En els casos b) i c) l'Administració requerirà a l'entitat afectada a fi que, en un termini no superior a tres mesos, adopte les mesures necessàries per a corregir la irregularitat. Cas de ser desatés aquest requeriment caldrà procedir con ordena l'apartat següent.
2. La resolució administrativa de desqualificació estarà sempre motivada i exigirà la instrucció d'expedient, amb audiència de l'Entitat afectada i informe de la Confederació de Cooperatives Valencianes, que aquesta haurà d'emetre en el termini de 20 dies. La resolució produirà efectes registrals d'ofici. Serà revisable en via contenciosa-administrativa i si es presenta recurs administratiu o contencioso-administratiu contra ella no serà executiva en tant no quede ferma.
La desqualificació, una vegada ferma, implica la dissolució de l'Entitat Cooperativa, seguida de la seua liquidació, segons estableix l'article 64 d'aquesta Llei.
3. La desqualificació d'una Entitat Cooperativa serà decidida per resolució del Conseller competent en matèria de Treball.
Article 106. Intervenció temporal.
En cas de greus irregularitats d'una Entitat Cooperativa, que aconsellen mesures urgents per evitar danys a tercers o als socis, a petició raonada de qualsevol soci, la conselleria competent, previ informe del Consell Superior de Cooperativisme, podrà decidir la intervenció temporal, que es limitarà a la convocatòria d'Assemblea General i a l'assessorament i control del Consell Rector.
En les mateixes circumstàncies per a les Entitats que hagen obtingut subvencions i altres ajudes dels poders públics, la intervenció temporal serà d'ofici.
Article 107. Consell Superior del Cooperativisme.
1. El Consell Superior del Cooperativisme es crea com a organisme col·laborador de la Generalitat Valenciana en les competències que aquesta té encomanades. Té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a realitzar aquells actes que siguen necessaris per al compliment dels seus objectius. S'hi fa efectiva la participació del Moviment Cooperatiu. En la composició, que s'establirà reglamentàriament, estarà representat el Moviment Cooperatiu el nombre de components del qual no serà mai inferior al nombre de la resta dels representants així com representació no menada pel Consell de la General i tat Valenciana i de tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes, a més a més del President que serà nomenat pel Consell de la Generalitat Valenciana.
El Consell Superior del Cooperativisme funcionarà amb el Reglament del qual s'hi dote.
2. Els recursos econòmics del Consell Superior de Cooperativisme seran les quantitats assignades a aquest en el Pressupost de la Generalitat, l'aportació del moviment cooperatiu i els productes dels seus béns, serveis que preste, subvencions que reba i qualsevol altre ingrés autoritzat per les Corts Valencianes.
3. Seran funcions del Consell Superior del Cooperativisme les següents:
a) Informar, dictaminar o formular proposicions sobre qualsevol disposició legal que puga afectar les Entitats Cooperatives.
b) Fomentar i potenciar el Moviment Cooperatiu.
c) Participar en la difusió dels Principis Cooperatius i fomentar l'educació i formació cooperatives.
d) Facilitar la planificació del desenvolupament del moviment cooperatiu, atenent sobretot els sectors menys avançats.
e) Col·laborar en l'execució de la política del Consell de la Generalitat Valenciana en relació amb el cooperativisme.
f) Intervenir en els conflictes que es plantegen en matèria cooperativa, per via de conciliació o arbitratge, en la forma regulada a l'article següent.
Article 108. Conciliació i Arbitratge Cooperatiu.
1. En la resolució dels conflictes que es plantegen entre Entitats Cooperatives o entre aquestes i els seus socis o membres, el Consell Superior del Cooperativisme exercirà una doble competència:
a) La conciliació prèvia, de caràcter voluntari, a l'exercici d'accions davant els Tribunals. El Consell Superior del Cooperativisme donarà part al destinatari de la reclamació per tal que s'avinga a ella o s'hi opose, al·legant allò que considere oportú. En cas d'oposició el dit Consell examinarà els elements de prova que hi aporten una i altra part i en un termini no superior a dos mesos des de la presentació de la reclamació pronunciarà una recomanació, que haurà de ser atesa pel seu destinatari en el termini màxim de quinze dies des de la seua notificació.
Si no fas atesa la reclamació el Consell Superior del Cooperativisme passarà nota a la Conselleria de la que depèn, a fi que prenga les mesures que es preveuen en aquesta Llei. Igualment, notificarà el fet al qui ha presentat la reclamació a fi que faça ús de les accions que li pertoquen.
b) L'arbitratge de d ret o d’equitat. El Consell Superior del Cooperativisme podrà emetre laudes arbitrals, amb efectes de sentència judicial obligatòria per a les parts i executòria per als Tribunals. Caldrà que les parts en conflicto s'hagen obligat prèviament mitjançant compromís d'arbitratge, bé siga de forma voluntària o bé constituït forçosament per sentència judicial en compliment d'una anterior clàusula compromissària inserta en els Estatuts social s de les Entitats Cooperatives o fora d'aquestes.
Si el compromís és d'arbitratge de dret el laude serà emés i signat per un o tres Llicenciats en Dret membres del Consell o membres de la Cort d'Arbitratge Cooperatiu que el Consell queda facultat per a anomenar entre Llicenciats en Dret experts en Cooperatives.
Si el compromís és d'arbitratge d'equitat o d'amigable composició podran emetre i signar el laude, en nom. del Consell membres d'aquest que no siguen juristes.
El procediment i recursos en ambdós casos seran els regulats en la legislació estatal sobre arbitratge del Dret Privat.
2. La presentació davant el Consell Superior de Cooperativisme de la reclamació prèvia de conciliació o la demanda d’arbitratge, interromprà la prescripció i suspendrà la caducitat de les accions, d'acord amb la legislació estatal.
3. Reglamentàriament s'establiran les taxes que hauran de satisfer les parts en conciliació o en arbitratge. En serà subjecte passiu el reclamant, llevat que el laude de conciliació o d'arbitratge s'imposen les taxes resultants d'una altra manera.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera
L'article 13 apartat 3 d'aquesta Llei entrarà en vigor el dia I de gener de 1988 en allò que es refereix als estats financers, afectant els corresponents a l'exercici anterior.
Segona
El Consell de la Generalitat determinarà reglamentàriament els terminis per a l'aplicació d'allò establert en la Secció Tercera d'aquesta Llei.
No obstant això, quan ho determinen els Estatuts Socials de la Cooperativa o ho sol·licite un mínim. del deu per cent dels socis, haurà de realitzar-se la verificació de comptes per expert comptable verificador de comptes independent, en els terminis d'aquesta Llei.
Tercera
Les Cooperatives que en el moment d'entrada en vigor de la Llei tinguen compromesos els recursos del Fons d'Educació i Obres Socials en subvencions a activitats culturals i assistencials o benèfiques podran continuar atenent-les durant un termini màxim de tres anys amb càrrec a la Reserva de Formació i Promoció Cooperativa.
DISPOSICIONS FINALS
Primera Entrada en vigor.
1. Aquesta Llei entrarà en vigor als trenta dies de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, sense perjudici de la seua publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.
2. En aquelles matèries que exigeixen desenrotllament reglamentari s'aplicarà provisionalment la legislació estatal vigent o les disposicions autonòmiques vigents, sempre que siguen d'aplicació. Quan es tracte d'institucions creades per aquesta Llei que exigeixen desenrotllament reglamentari, entraran en funcionament en el moment en què aquest s'haja produït.
Segona Desenrotllament Reglamentari.
1. Amb caràcter general el Consell de la Generalitat i en les competències específicament atribuïdes, la Conselleria que siga competent en matèria de Treball, dictaran les normes reglamentàries per al desenrotllament i aplicació d'aquesta Llei.
2. La regulació reglamentària del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, del Consell Superior del Cooperativisme i especialment de l'arbitratge cooperatiu, de l'Institut de Promoció i Foment del Cooperativisme, del règim administratiu dels experts comptables verificadors de comptes independents facultats per a la verificació dels comptes de les Cooperatives i del règim d'inspecció i disciplinari, haurà de ferse necessàriament en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta Llei en el Diari Of cial de la Generalitat Valenciana
3. La Conselleria que siga competent en matèria de treball prendrà les mesures necessàries per tal d'iniciar el procés associatiu i electoral en el Moviment Cooperatiu Valencià en el termini màxim de dos mesos des de la publicació de la Llei en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. A tal fi confeccionarà un Directori o Cens General de Cooperatives Valencianes i proveirà els mitjans per a facilitar la constitució de les Unions i Federacions de Cooperatives. En una segona etapa no més tard dels sis mesos des de la publicació de la Llei, la Conselleria convocarà una reunió entre els Presidents de totes les Unions i Federacions constituïdes, per tal que decidesquen la constitució de la Confederació de Cooperatives Valencianes elaborant i aprovant els estatuts d'aquesta i atorgant l'escriptura pública de constitució que serà inscrita en el Registre de Cooperatives.
4. La Generalitat desenvoluparà el règim legal de les Cooperatives de Crèdit, d'acord amb allò que disposa l'article 75 d'aquesta Llei, en el termini màxim de tres mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta.
Tercera. Adaptació d'Estatuts de les actuals Cooperatives.
1. Les Cooperatives ja existents que, de manera efectiva i real, realitzen la seua activitat cooperativitzada amb llurs socis en el territori de la Comunitat Valenciana hauran d'adaptar els seus Estatuts Socials a la present Llei en el termini de dotze mesos des de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
2. Les Cooperatives que no hagen presentat l'escriptura pública d'adaptació dels Estatuts Socials en el Registre de Cooperatives abans del venciment de l'esmentat termini quedaran automàticament dissoltes, sense perjudici del que aquesta Llei disposa sobre reactivació en l'article 66, apartat 2. En punt al nomenament de liquidadors s'aplicarà el mateix precepte en el seu apartat 3, però si encara no s'hagués constituït el Consell Superior del Cooperativisme la Conselleria que siga competent en matèria de treball podrà fer directament la designació dels liquidadors.
Quarta Transformació d'altres entitats jurídiques en Cooperatives.
Les Mutualitats de Previsió Social i les Mútues d'Assegurances podran transformar-se en Cooperatives de Consum d'Assegurances, sotmeses a aquesta Llei, mitjançant acord de la seua Assemblea General adoptat per majoria de la mitat més un dels socis presents i representats, tot complint les formalitats de constitució de la Cooperativa, quan estigueren dins de l'àmbit d'aplicació definida en l'article Primer d'aquesta Llei.
Els Economats creats i finançats per les Empreses d'acord amb la legislació vigent podran, mitjançant el procediment de constitució regulat en els article 8 i següents d'aquesta Llei, constituir-se en forma de Cooperativa de Consumidors i Usuaris, sense perjudici que les prestacions de l'Empresa continuen reconeixent-se, realitzades d'una altra manera, als seus treballadors, incloent-hi la disponibilitat de locals.
Cinquena Revalorització de les quanties monetàries esmentades en la Llei.
La quantia del volum de negocis que determina l'obligació de designar gestor de dedicació permanent i Lletrat Assessor i la que concedeix dret a subvenció dels costs de la verificació de comptes per experts comptables verificadors de comptes independents, així com la de les multes previstes a l'article 103 d'aquesta Llei seran revisades pel Consell de la Generalitat Valenciana almenys cada tres anys, adaptant-la a la variació de l’índex de preus al consum.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, a 25 d'octubre de 1985.
El President de la Generalitat,
JOAN LERMA I BLASCO

linea