diari

LLEI 8/2003, de 24 de març, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. [2003/3636]

(DOGV núm. 4468 de 27.03.2003) Ref. Base de dades 1404/2003

LLEI 8/2003, de 24 de març, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. [2003/3636]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
I
A la Comunitat Valenciana, les cooperatives són entitats que compten amb una llarga tradició que es remunta cent cinquanta anys arrere. Les cooperatives valencianes, en les variades circumstàncies polítiques, econòmiques i socials que s'han succeït durant tota eixa dilatada història, han demostrat la seua gran capacitat generadora de benestar per als seus socis i de riquesa per a ells i per a les comunitats on actuen, de tal forma que és possible afirmar que, en moltes d'elles "la cooperativa" és el motor principal de la vida econòmica i social de la localitat i el principal instrument empresarial al servici dels seus habitants.
Les cooperatives valencianes són en l'actualitat una realitat en alça i constituïxen un element de primera magnitud en la vertebració del territori i de la societat valencianes que té presència activa en quasi totes les seues poblacions i actua en profit dels seus socis, i de la societat en general, en els més variats sectors de la producció, el consum i els servicis.
II
La legislació reguladora de les entitats cooperatives a la Comunitat Valenciana ha estat constituïda per la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, text refós aprovat per mitjà de Decret Legislatiu 1/1998, de 23 de juny, del Consell de la Generalitat, que va agrupar en un sol cos legal els preceptes procedents de la primitiva Llei 11/1985, de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i els introduïts en la dita norma per la Llei 3/1995, de 2 de març, de Modificació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. El mateix text refós aprovat en 1998 ha sigut, al seu torn, objecte de dues reformes: introduïdes per les lleis de Mesures Fiscals, de Gestió administrativa i d'Organització de la Generalitat Valenciana 10/1998 i 9/2001.
La precedent legislació de cooperatives de la Comunitat Valenciana, a pesar d'aparéixer com relativament recent, comptava amb més de dèsset anys d'antiguitat en la majoria dels seus preceptes i estava influïda per unes circumstàncies econòmiques i socials molt diferents a les actuals. Esta última circumstància és la que va motivar que a pesar de la seua aparent joventut, la normativa reguladora de les cooperatives haguera quedat obsoleta en multitud de les seues proposicions normatives, que no tenien en compte les realitats hui existents en els principals àmbits econòmics on les cooperatives actuen, ni els instruments econòmics i jurídics que la doctrina i la pràctica havien ressaltat com més adequats per a eixes entitats. Fins a tal punt este desfasament s'ha posat de manifest en la legislació espanyola que lleis coetànies o més recents que la valenciana ja havien sigut completament substituïdes per altres, com ha succeït amb la Llei -estatal- General de Cooperatives, de 2 d'abril de 1987, derogada per la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives; amb la Llei Foral 12/1989, de 3 de juliol, de Cooperatives de Navarra, derogada per la de 2 de juliol de 1996, o amb la Llei de Societats Cooperatives Andaluses de 2 de maig de 1985, que va quedar derogada per la de 31 de març de 1999.
III
A més, i encara que en el seu temps va ser considerada pionera en la matèria, la legislació valenciana no recollia una sèrie d'instruments i noves tendències que han sorgit en estos últims anys en el món cooperatiu i que no es van incorporar-hi en la reforma de 1995, amb posterioritat a la qual es van formular novament els Principis Cooperatius per l'Aliança Cooperativa Internacional i es van definir per esta els Valors Cooperatius, que conjuntament amb aquells establixen les bases del cooperativisme en el món d'inicis del segle XXI.
IV
D'altra banda, al llarg d'estos anys s'havien detectat en la llei algunes llacunes i ambigüitats que, sense ser de gran importància, ni afectar qüestions transcendentals per a les empreses cooperatives, sí que han provocat problemes d'interpretació que, en la pràctica, dificultaven l'aplicació àgil de la llei, tant per l'administració, com per les cooperatives o els professionals.
La necessitat d'una actualització de la legislació ha sigut, a més, sentida i manifestada pel mateix sector que, al gener del 2002 i a través de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, va presentar a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació una proposta de modificació de la llei, continguda en un informe on es plantejaven esmenes a més de 60 articles d'esta. Esta proposta de modificació va coincidir amb la iniciativa, promoguda per la mateixa administració, de publicar una nova llei, atesa la profunditat i amplitud de les modificacions necessàries per a actualitzar la llei i el nombre i l'abast de les sol·licitades pel sector.
V
En coherència amb este plantejament, i atesa la voluntat d'elaborar una norma consensuada amb el conjunt del sector cooperatiu, es va constituir un comité tècnic, on es van integrar especialistes de l'administració autonòmica al costat de la Comissió Jurídica de la Confederació de Cooperatives, i dels intensos treballs dels quals en els últims mesos va ser fruit un text, expressiu de l'alt grau de sintonia aconseguit entre els representants del sector cooperatiu i els de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació i del consens entre les parts, i que va constituir la base sobre la qual s'ha elaborat la present llei.
A més, per a algunes matèries, el present text planteja solucions innovadores, que es consideren més ajustades a la realitat actual de les nostres empreses i que s'espera que establiran noves pautes i models a imitar en altres àmbits territorials.
VI
Com a criteri bàsic, es partix de la necessitat de disposar d'una llei moderna, clara i flexible, que accepte la majoria d'edat de les cooperatives actuals, ben distintes a les de l'època de la Llei 11/1985, rebutjant idees paternalistes, i que atorgue les majors competències als mateixos estatuts socials i a les normes d'ordre intern, com a mitjà d'afavorir l'autoregulació dels diferents interessos que confluïxen al si de les cooperatives.
Així, constituïx punt inicial de la regulació la idea bàsica que les cooperatives són entitats amb una doble vessant, la qual cosa exigix -en cada cas- plantejaments complementaris. D'una banda, la cooperativa, és una organització societària que ha de promoure i garantir una adequada participació dels socis en la gestió de l'empresa comuna. D'altra, la cooperativa, com a organització empresarial ha de disposar d'instruments que afavorisquen la seua solidesa i viabilitat econòmica.
Quant a la seua vessant societària, el text conté novetats que tendixen a afavorir la participació del soci. Així, entre altres, introduïx en l'article 53 la figura del Comité Social, òrgan no previst en l'actual llei valenciana, encara que sí en altres espanyoles. Reforçar el dret d'informació del soci, sobretot en les normes que són de caràcter intern (el reglament de règim interior) i en les assemblees generals que es realitzen per mitjà de delegats. Incrementar l'equilibri entre les parts i les garanties del soci en cas de baixa, introduint-hi nous supòsits de baixa justificada a instàncies del soci i millorant els mecanismes per a recórrer les decisions en el cas que la cooperativa qualifique la baixa del soci com no justificada.
A més, es regulen mesures tendents a fomentar la integració de nous socis. En esta línia, declara de sentit positiu el silenci de la cooperativa davant d'una sol·licitud d'adhesió; es recull la figura del soci temporal (ja present en altres legislacions) i preveu tot un sistema que incentiva la incorporació com a socis de persones que han vingut operant amb la cooperativa sense estar vinculades a ella per una relació societària; açò últim és una novetat, no recollida fins ara en cap llei, i per a la qual es regula la possibilitat d'imputar a favor d'estes persones els resultats que hagen generat en la seua activitat prèvia amb la cooperativa, minorant així l'aportació econòmica que han de realitzar per a incorporar-se com a socis.
Com a organització empresarial, es considera la cooperativa com una entitat l'adequada gestió de la qual li proporciona una solidesa i credibilitat que, en certa forma, és independent dels socis que la conformen en cada moment i que és la que li permet disposar d'una vertadera projecció futura. En este sentit, dotar la cooperativa d'instruments financers eficaços i flexibles permet assegurar la seua consolidació i és més coherent amb l'actual escenari economicoempresarial. En esta línia, la llei recull:
Una revisió integral del règim econòmic que, sense interferir ni contradir la normativa fiscal -estatal- ni els propis principis cooperatius, reste rigidesa al règim de la cooperativa i fomente el seu desenrotllament empresarial. En este sentit, entre altres novetats, es recull la possibilitat de constituir una reserva voluntària dels excedents que no estiga individualitzada per socis, que es nodrisca de la part de resultats que la cooperativa acorde no distribuir ni destinar a fons irrepartibles, i que s'espera que constituïsca una valuosa ferramenta de dinamització empresarial i, també en esta línia de promoure el desenrotllament empresarial de les cooperatives, es planteja la regulació dels grups cooperatius -nova en el dret valencià de cooperatives- de forma tal que s'espera que permetran la consecució d'economies d'escala, afavoriran la intercooperació i fomentaran la introducció de criteris de direcció estratègica conjunta entre les cooperatives del grup. En la mateixa línia, la llei introduïx un canvi en la concepció de la relació dels socis treballadors amb la cooperativa de treball associat. Fins ara, a la Comunitat Valenciana, estos socis tenien una relació amb la cooperativa que podria qualificar-se de laboralitzada. La llei admet que eixa relació és societària, però reconeix uns drets mínims al soci com a treballador i incorpora cauteles que impedisquen l'autoexplotació. Finalment, ha de destacar-se que la solvència patrimonial de les cooperatives valencianes es veu enfortida amb la garantia d'un capital i una reserva obligatòria mínima i indisponible, així com, amb mesures que garantisquen els drets de tercers en cas d'imputació de pèrdues, i de reducció del capital o de la reserva obligatòria.
A més de tot això, s'ha actualitzat i millorat la regulació de diversos aspectes ja anteriorment regulats, com són:
Els Valors i Principis Cooperatius, recollint els formulats per l'ACI en 1995 a Manchester, i que han d'actuar com a vertaders principis generals del dret cooperatiu, informant la norma i orientant la seua aplicació pràctica
El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, per al qual s'ha previst una notable modernització, a més de promoure's la descentralització administrativa, per a aconseguir una relació més àgil d'este òrgan amb les cooperatives fomentant els criteris de proximitat i eficàcia.
La capacitat i les condicions per a formar part del consell rector, la duració dels seus càrrecs i la possibilitat i les limitacions de les renovacions parcials d'este òrgan social.
Les classes de cooperatives, introduint-hi matisacions i millores relatives a algunes d'elles que vénen a donar resposta a necessitats detectades en els últims anys i que són conseqüència del dinamisme i de la vocació social que han demostrat les empreses cooperatives.
El foment del cooperativisme, apartant de les cooperatives les connotacions de marginalitat i excessiu assistencialisme que es derivaven de la seua anterior concepció i regulació.
Una regulació de les cooperatives no lucratives que concreta i fa possible la seua qualificació administrativa, en un sentit més ampli i precís que en l'anterior norma.
La tipificació de les infraccions a la legislació cooperativa i el règim sancionador, la regulació del qual s'havia revelat incompleta i ineficaç.
TÍTOL I
Règim Jurídic de la Cooperativa
CAPÍTOL I
Disposicions Generals
Article 1. Àmbit d'aplicació
Esta llei té per objecte la regulació i el foment de les cooperatives que, de mode efectiu i real, desenrotllen majoritàriament l'activitat cooperativitzada amb els seus socis en el territori de la Comunitat Valenciana, sense perjuí que les relacions amb tercers o activitats instrumentals de l'objecte social es realitzen fora d'ell.
Article 2. Concepte legal de cooperativa
Als efectes d'esta llei, és cooperativa l'agrupació voluntària de persones físiques i, en les condicions de la llei, jurídiques, al servici dels seus socis, per mitjà de l'explotació d'una empresa col·lectiva sobre la base de l'ajuda mútua, la creació d'un patrimoni comú i l'atribució dels resultats de l'activitat cooperativitzada als socis en funció de la seua participació en la dita activitat.
Qualsevol activitat economicosocial lícita podrà ser objecte de la cooperativa.
Als efectes d'esta llei, s'entén per activitat cooperativitzada la constituïda pel conjunt de les prestacions i servicis que, sense haver-hi ànim de lucre, realitza la cooperativa amb els seus socis, en compliment del fi de la cooperativa.
Les cooperatives podran realitzar amb tercers operacions pròpies de la seua activitat cooperativitzada, en les condicions fixades en esta llei.
Article 3. Principis cooperatius
Les cooperatives valencianes s'inspiraran en els valors cooperatius d'autoajuda, autorresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat declarats per l'Aliança Cooperativa Internacional i en els principis cooperatius formulats per ella, que constituïxen les pautes per mitjà de les quals les cooperatives posen en pràctica els dits valors, i que, a efectes d'esta llei, són els següents:ç
Primer. Adhesió voluntària i oberta
Segon. Gestió democràtica per part dels socis
Tercer. Participació econòmica dels socis
Quart. Autonomia i independència
Cinqué. Educació, formació i informació
Sisé. Cooperació entre cooperatives
Seté. Interés per la comunitat
Els dits valors i principis serviran de guia per a la interpretació i aplicació d'esta llei i les seues normes de desplegament.
Article 4. Responsabilitat
1. La cooperativa respondrà dels seus deutes amb tot el seu patrimoni present i futur, excepte el corresponent al fons de formació i promoció cooperativa, que només respondrà de les obligacions estipulades per al compliment dels seus fins.
2. La responsabilitat dels socis pels deutes socials quedarà limitada a l'import nominal de les aportacions al capital social. Els estatuts podran establir una responsabilitat addicional per al cas d'insolvència de la cooperativa.
La responsabilitat dels socis pels deutes socials serà il·limitada quan els estatuts de la cooperativa ho determinen expressament. En este cas la responsabilitat entre els socis serà mancomunada simple, llevat que els mateixos estatuts la declaren de caràcter solidari.
3. La responsabilitat dels socis pel compliment de les obligacions que contraguen en l'ús dels servicis cooperatius serà il·limitada, excepte en el supòsit previst en l'article 69.3 d'esta llei.
Article 5. Denominació
1. La denominació de les cooperatives sotmeses a esta llei haurà d'incloure sempre els termes «Cooperativa Valenciana» o, en forma abreviada, «Coop. V.».
2. En el cas d'establir la responsabilitat il·limitada dels socis, la cooperativa quedarà obligada a fer constar en la seua denominació esta circumstància o, abreujadament, «Coop. V. Il·ltda.».
3. La denominació de «Cooperativa Valenciana» no podrà ser utilitzada per cap altre tipus d'entitat.
4. Les cooperatives valencianes tindran una sola denominació que no podrà induir a error en el tràfic jurídic sobre la pròpia naturalesa i classe de l'entitat.
5. No es podrà utilitzar una denominació idèntica a la d'una altra cooperativa preexistent, tant si està sotmesa a esta llei com a la legislació estatal o a qualsevol altra llei autonòmica de cooperatives vigent a Espanya. Tampoc podrà utilitzar-se una denominació idèntica a la d'una societat mercantil preexistent.
6. En allò no previst expressament en esta llei respecte de la denominació de les cooperatives, s'atindrà al que disposa amb caràcter general per a les societats el Reglament del Registre Mercantil.
Article 6. Domicili social
La cooperativa establirà el seu domicili social en el municipi de la Comunitat Valenciana on realitze principalment les seues operacions o on estiga centralitzada la gestió administrativa. No obstant això, la cooperativa per decisió del seu consell rector, podrà establir les sucursals que crega convenient.
Article 7. Constància de dades identificadores i registrals
Les cooperatives valencianes faran constar la seua denominació, el domicili i les dades de la seua inscripció registral en tota la seua documentació, correspondència, notes de comanda i factures. També hauran de fer constar, si és el cas, que es troben en liquidació.
Article 8. Seccions d'una cooperativa
1. Els socis d'una cooperativa podran agrupar-se voluntàriament en seccions sense personalitat jurídica independent, per a realitzar conjuntament una determinada activitat, sempre que es trobe compresa en l'objecte social de la cooperativa i que els estatuts de l'entitat incorporen la regulació de la secció.
2. Les cooperatives de qualsevol classe, excepte les de crèdit, podran dotar-se d'una secció de crèdit. Les cooperatives amb secció de crèdit es regiran per la normativa legal i reglamentària de la Generalitat específicament aplicable a estes entitats i, en allò no previst en la dita normativa, serà d'aplicació allò que s'ha establit amb caràcter general en esta llei i en les normes que la despleguen.
3. El consell rector i el director de la cooperativa i, en el cas de ser designat, el director o apoderat de la secció, s'encarregaran del gir i tràfic d'esta.
4. Les seccions portaran una comptabilitat independent, sense perjuí de la general de la cooperativa, i gaudiran d'autonomia de gestió, conforme als acords presos per l'assemblea de socis de la secció. Estos acords seran incorporats a un llibre d'actes i obligaran tots els socis integrats en la secció, amb inclusió dels absents i dissidents.
5. Els acords de l'assemblea de socis de la secció seran impugnables en els termes assenyalats en l'article 40 d'esta llei. L'assemblea general de la cooperativa podrà acordar la suspensió dels acords de l'assemblea de socis d'una secció, fent constar els motius pels quals els considera impugnables o contraris a l'interés general de la cooperativa. L'acord de suspensió tindrà efectes immediats, sense perjuí que puga ser impugnat segons el que establix l'article 36 d'esta llei.
6. Del compliment de les obligacions derivades de l'activitat de la secció respondran, en primer lloc, les aportacions fetes o promeses i les garanties prestades pels socis integrats en la secció. Esta condició constarà necessàriament en els contractes subscrits amb tercers, consentint estos a no perseguir directament o immediatament els altres béns de la cooperativa, sota la responsabilitat dels qui hagen contractat en representació de la cooperativa.
7. En el cas que la cooperativa haja de fer front a les responsabilitats contractuals o extracontractuals derivades de l'actuació d'una secció, podrà repetir contra els socis integrats en la secció, exigint l'efectiu desembors de les aportacions compromeses o les garanties prestades.
8. Els estatuts de la cooperativa regularan detalladament el procediment d'incorporació dels socis a la secció, la publicitat i control del grup de socis que la integra i les obligacions i responsabilitats d'estos, així com les facultats de control comptable i de gestió que, en tot cas, té el consell rector de la cooperativa.
CAPÍTOL II
Constitució
Article 9. Requisits de constitució
1. La cooperativa es constituirà per mitjà d'escriptura pública i de la seua inscripció en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. Tindrà personalitat jurídica des del moment de la inscripció.
2. Quan la cooperativa, amb el consentiment dels seus socis, inicie l'activitat social abans de la seua inscripció, els actes i contractes realitzats en nom d'ella seran vàlids i els socis respondran del seu compliment personalment, il·limitadament i solidàriament.
En absència de consentiment dels socis, els administradors nomenats en l'escriptura de constitució respondran dels actes i contractes realitzats en nom de la cooperativa, personalment, il·limitadament i solidàriament. El transcurs d'un any des de l'atorgament de l'escriptura de constitució sense sol·licitar la seua inscripció en el registre, determinarà igualment la responsabilitat abans assenyalada dels socis que no resolguen immediatament el contracte de societat cooperativa. No obstant això, els dits socis podran reclamar contra els administradors o consellers que no hagen complit el deure d'inscripció.
3. El nombre mínim de socis per a constituir una cooperativa serà de cinc, excepte en les cooperatives de treball associat, que serà de tres, i en les cooperatives de segon grau, en les quals bastarà amb dos cooperatives fundadores.
Article 10. Escriptura de constitució i estatuts socials
1. Sense perjuí de les altres determinacions que puguen establir-se reglamentàriament, l'escriptura constitutiva contindrà, almenys:
a) Els noms i cognoms dels socis constituents, si estos són persones físiques, o la denominació social, si són persones jurídiques; i, en ambdós casos, el domicili.
b) La voluntat dels atorgants de constituir la cooperativa.
c) Els estatuts que han de regir el funcionament de l'entitat
d) L'expressió que el capital social mínim ha sigut íntegrament subscrit i desemborsat.
e) Quan les aportacions siguen dineràries, constància notarial que s'ha exhibit i lliurat el certificat del dipòsit a nom de la cooperativa, en una entitat financera, de les quantitats corresponents; el certificat haurà de quedar incorporat a la matriu.
f) El valor assignat a les aportacions no dineràries, si n'hi ha, fent constar les seues dades registrals, si existixen, amb detall de les aportacions realitzades per cada un dels socis constituents.
g) Designació dels integrants del primer consell rector i els seus respectius càrrecs i, si és el cas, designació de l'administrador o administradors.
h) La data prevista perquè la cooperativa comence les seues operacions, que podrà determinar-se amb referència a un fet ulterior. Esta data no podrà ser anterior a la de l'atorgament de l'escriptura de constitució, excepte en els casos de transformació en cooperatives o de fusió.
i) Declaració que no hi ha una altra entitat amb idèntica denominació, a l'efecte de la qual es presentaran al notari autoritzant els certificats oportuns, que hauran d'incorporar-se a l'escriptura matriu.
2. Els estatuts socials hauran d'expressar com a mínim:
a) La denominació, el domicili, la duració i l'àmbit territorial de l'activitat cooperativitzada, que haurà de desenvolupar-se majoritàriament en el territori de la Comunitat Valenciana.
b) L'objecte social o les activitats socioeconòmiques per a les quals es crea la cooperativa.
c) El capital social mínim.
d) La quantia i la forma d'acreditar l'aportació obligatòria dels socis al capital social, i les condicions del seu desembors i remuneració, si és el cas.
e) El règim de responsabilitat dels socis pels deutes socials, en el cas que s'establisca una responsabilitat addicional per al cas d'insolvència de la cooperativa o quan la responsabilitat del soci es determine com il·limitada.
f) Les condicions objectives per a exercir el dret a ingressar en la cooperativa i per a la baixa justificada.
g) Les condicions d'ingrés i baixa i l'estatut jurídic dels socis de treball i associats, si és el cas.
h) Els drets i deures del soci, indicant necessàriament l'obligació de participació mínima en les activitats de la cooperativa.
i) Les normes sobre composició, funcionament, procediment electoral i remoció dels òrgans socials.
j) Les normes per a la distribució de l'excedent net i imputació de les pèrdues d'exercici.
k) Les normes de disciplina social, especificant les infraccions lleus, greus i molt greus i les sancions previstes.
l) Les causes de dissolució de la cooperativa i les normes per a la liquidació.
m) La clàusula de sotmetiment a la conciliació prèvia i a l'arbitratge cooperatiu regulat en esta llei, quan així s'establisca.
n) El règim de les seccions que es creen en la cooperativa.
o) Les altres matèries que segons esta llei han de regular els estatuts socials.
Els estatuts podran ser desplegats per mitjà d'un reglament de règim intern aprovat per l'assemblea, la inscripció del qual en el Registre no serà obligatòria.
Article 11. La cooperativa en període de constitució
1. Mentre no es produïsca la inscripció de la cooperativa, els documents i les referències que s'hi facen afegiran a la seua denominació l'expressió: «... en constitució».
2. En l'escriptura de constitució es designarà quines persones seran les encarregades de realitzar les gestions necessàries per a la constitució de la cooperativa. Les despeses produïdes per a este fi correran a càrrec de la cooperativa, una vegada constituïda.
3. Els contractes estipulats en nom de la cooperativa abans de la inscripció es faran necessàriament amb la indicació que està «en constitució» i, només seran exigibles si la cooperativa els accepta en el termini dels tres mesos següents a aquella.
4. Els administradors responen dels perjuís produïts als tercers contractants si no especifiquen que contracten en nom d'una cooperativa en constitució i si no donen compte dels contractes al consell rector de la cooperativa dins del mes següent a la seua inscripció. En les circumstàncies mencionades, en cas de contractar dos o més administradors, respondran de forma solidària.
En estos supòsits, l'acció per a reclamar-los els danys i perjuís produïts a tercers prescriurà a l'any, comptat des del dia de l'estipulació del contracte.
5. Els administradors responen igualment dels contractes totalment o parcialment executats, abans de la seua aprovació per la cooperativa, en cas de no constitució d'esta o de no aprovació d'estos.
Article 12. Inscripció
1. Els administradors hauran de presentar l'escriptura de constitució per a la seua inscripció en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos des de l'atorgament, indicant un sol domicili per a les notificacions. Qualsevol d'ells estarà facultat per a complir esta obligació. Transcorregut un any sense que s'haja fet la presentació, tot fundador podrà resoldre el contracte i exigir la restitució de les aportacions realitzades.
2. En el termini d'un mes des de la presentació de l'escriptura de constitució, el registre procedirà a la seua inscripció o la denegarà, i notificarà als interessats els motius pels quals és denegada i els recursos de què disposen contra la dita resolució.
Els defectes hauran de ser esmenats pels administradors en el termini de dos mesos, en cas contrari s'arxivarà l'expedient.
3. Contra la denegació d'inscripció, expressa o presumpta, es podrà interposar el recurs corresponent en els termes i terminis previstos en la legislació vigent.
4. Amb caràcter previ a l'atorgament de l'escriptura de constitució, podrà sol·licitar-se del Registre un dictamen sense caràcter vinculant, sobre la conformitat de l'escriptura i dels estatuts a les disposicions d'esta llei. Este dictamen s'emetrà necessàriament en el termini d'un mes.
CAPÍTOL III
Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
Article 13. Característiques, organització, competències i taxes
1. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana és un registre públic dependent de la Generalitat Valenciana i adscrit a la conselleria competent en matèria de cooperatives, que s'estructura en una oficina central i tres oficines territorials.
L'oficina central tindrà competència respecte de les cooperatives d'assegurances, les de crèdit i aquelles altres que compten amb secció de crèdit, així com de les unions i federacions de cooperatives i la confederació.
Les oficines territorials del registre seran competents respecte de les restants cooperatives el domicili de les quals radique en la província respectiva.
2. El Registre de Cooperatives té per objecte la qualificació i inscripció de les cooperatives valencianes, de les seues unions i federacions i de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, així com dels actes i negocis jurídics que es determinen en esta llei i en les seues normes de desplegament. També li corresponen les altres funcions que se li atribuïxen en l'article següent.
3. El Registre de Cooperatives percebrà les taxes que s'establisquen per llei. Quedaran exemptes de taxes la inscripció de la constitució de la cooperativa i els certificats i la resta d'actuacions registrals que siguen sol·licitades per les cooperatives, els seus socis administradors o els qui actuen en el seu nom. També estaran exemptes de taxes les inscripcions de constitució, els certificats i actuacions registrals que siguen sol·licitades per les unions i federacions i per la Confederació de cooperatives.
Article 14. Funcions del registre
1. Les oficines del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana assumiran, en els seus respectius àmbits de competència, les funcions següents:
a) Qualificació, inscripció i certificat dels actes que, segons la normativa vigent, han d'accedir al dit registre
b) Legalització dels llibres corporatius i de comptabilitat de les cooperatives, unions, federacions i confederació de cooperatives.
c) Dipòsit dels comptes anuals, dels informes de gestió i d'auditoria, així com dels llibres i de la documentació social en els casos de liquidació.
d) Nomenament d'auditors i altres experts independents, en els casos en què li corresponga al registre.
e) Qualificació de les cooperatives com a entitats no lucratives, d'acord amb el que establix l'article 114.
f) Qualssevol altres atribuïdes per la llei o per les seues normes de desplegament.
2. A l'oficina central del registre li correspondrà a més:
a) Expedir certificats de denominació.
b) Coordinar l'actuació de totes les oficines
c) Coordinar l'actuació del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana amb els altres registres de cooperatives i amb els registres mercantils.
d) Portar a terme les altres funcions que li siguen assignades per les lleis i les seues normes de desplegament.
Article 15. Eficàcia
1. El Registre de Cooperatives es regix pels principis de publicitat material i formal, legalitat, legitimació, prioritat i tracte successiu.
La inscripció no té eficàcia validant del fet inscriptible i es presumix exacta i vàlida. Esta presumpció d'exactitud i validesa no comprén els comptes anuals ni l'informe d'auditoria dipositats en el registre.
2. La publicitat del registre es farà efectiva a través de la manifestació dels llibres i dels documents de l'arxiu a què facen referència els assentaments registrals o per mitjà de certificat o nota informativa sobre estos assentaments.
3. Es presumix que el contingut dels seus llibres és conegut per tercers i no es podrà invocar ignorància d'això. Els documents subjectes a inscripció i no inscrits no produiran efectes enfront de tercers de bona fe. No podrà invocar-se la falta d'inscripció per qui va incórrer en la seua omissió.
4. La inscripció no valida els actes i contractes nuls segons la legislació vigent, però els assentaments del registre produiran tots els seus efectes mentre no s'inscriga la declaració judicial de la seua inexactitud o nul·litat. La declaració d'inexactitud o nul·litat no perjudicarà els drets de tercers de bona fe, adquirits conforme al contingut del registre.
La nul·litat no podrà ser declarada quan la seua causa haja desaparegut en virtut de nova inscripció.
5. La inscripció dels actes de constitució, modificació dels estatuts, fusió, escissió, dissolució, reactivació i liquidació de les cooperatives, així com la transformació d'estes, serà constitutiva. Les restants inscripcions seran declaratives.
Article 16. Qualificació
1. El Registre de Cooperatives qualificarà sota la seua responsabilitat, amb referència als documents presentats, la competència i les facultats dels qui els autoritzen i firmen, la legalitat de les formes extrínseques, la capacitat i legitimació dels atorgants i la validesa del contingut dels documents, examinant si han complit els preceptes legals de caràcter imperatiu.
La qualificació es basarà en el que resulte dels títols presentats i en els assentaments corresponents del registre.
Al dipòsit de comptes anuals, amb l'informe de gestió, si és el cas, i al dipòsit de l'informe d'auditoria, s'aplicarà el que preveu respecte d'això la legislació de societats anònimes i les altres normes mercantils que siguen aplicables.
2. Quan, dins dels terminis establits i en la forma legal o reglamentària prevista, el registre no notifique als interessats la resolució corresponent referent a la pràctica de qualsevol inscripció o assentament sol·licitats, el sol·licitant podrà entendre desestimada la seua petició per silenci administratiu, tot això sense perjuí de l'obligació de dictar i notificar la resolució registral expressa.
Si les normes legals o reglamentàries d'aplicació no establixen expressament termini per a dictar o notificar les resolucions registrals, s'entendrà que el dit termini és de tres mesos. El termini serà d'un mes per als actes de constitució, fusió, escissió, transformació, pròrroga de la societat i cessió global d'actiu i passiu.
En tot cas, practicada la inscripció o l'assentament sol·licitat s'entendrà estimada la sol·licitud de l'interessat.
Article 17. Llibres del Registre i assentaments registrals
1. En el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana es portaran els llibres següents: a) diari; b) d'inscripció de cooperatives; c) d'inscripcions d'unions, de federacions i Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana; d) de nomenaments; e) de legalització de llibres; f) de reserva de denominacions; i g) els altres llibres que s'establisquen reglamentàriament.
2. En els llibres d'inscripció s'estendran les classes de assentaments següents: inscripcions, cancel·lacions, anotacions preventives i notes marginals. La inscripció es farà de forma succinta, remetent-se a l'expedient corresponent, on constarà el document objecte d'inscripció. Reglamentàriament podrà establir-se la inscripció extensa, per mitjà de transcripció literal del contingut dels documents.
Article 18. Actes inscriptibles
1. La inscripció dels actes de constitució, modificació d'estatuts socials, fusió, escissió, cessió global d'actiu i passiu, pròrroga, dissolució, reactivació, declaració d'haver finalitzat el procés de liquidació i aprovació del balanç final, i transformació, es practicarà en virtut d'escriptura pública, resolució judicial o resolució administrativa.
2. La inscripció del nomenament i cessament dels càrrecs socials i auditors, i el dipòsit de comptes anuals, podrà practicar-se per mitjà de certificat de l'acord corresponent adoptat per l'òrgan social competent, elevat a públic o amb les firmes del secretari i del president de la cooperativa, legitimades per notari o autenticades pel Registre de Cooperatives. També podrà practicar-se en virtut de resolució administrativa o judicial que així ho acorde.
3. La inscripció de la delegació permanent de facultats en la comissió executiva o conseller delegat, la seua modificació o revocació es practicarà en virtut d'escriptura pública que determinarà les facultats delegades.
4. La inscripció del nomenament i cessament del director de la cooperativa i la de l'atorgament de poders de gestió i administració amb caràcter permanent a qualsevol persona, així com la seua modificació i revocació, es practicarà per mitjà d'escriptura pública, que expressarà les facultats i els poders conferits al director o apoderat.
5. La inscripció de la desqualificació de la cooperativa o la constatació de la seua dissolució per ministeri de la llei es practicarà en virtut de la resolució administrativa corresponent, quan adquirisca fermesa. Podrà sol·licitar-se l'anotació preventiva dels dits actes, quan es troben pendents d'adquirir fermesa.
6. Amb caràcter previ a la inscripció dels actes que es referisquen a la liquidació, transformació o fusió especial, el registre haurà d'exigir l'acreditació que l'haver líquid resultant s'ha consignat o posat a disposició dels qui siguen els seus destinataris legítims.
CAPÍTOL IV
Els Socis
Article 19. Persones que poden ser socis
1. Poden ser socis de la cooperativa de primer grau les persones físiques i jurídiques, quan el fi i l'objecte social d'estes no siga contrari als principis cooperatius, ni a l'objecte social de la cooperativa.
En les cooperatives de segon grau poden ser socis, les cooperatives, els socis de treball i les altres persones jurídiques en els termes previstos en esta llei.
2. La Generalitat Valenciana i altres entitats públiques, en els termes establits en l'article següent i sempre que hi haja acord adoptat per majoria de dos terços dels membres del consell rector, podran formar part com a socis de qualsevol cooperativa per a la prestació de servicis públics i l'exercici de la iniciativa econòmica pública.
3. Si ho preveuen els estatuts i s'acorda en el moment de l'admissió, podran establir-se vincles socials de duració determinada, sempre que el conjunt d'estos socis no supere la cinquena part dels socis de caràcter indefinit, ni dels vots d'estos en l'assemblea general. En el cas de cooperatives de treball associat i altres que tinguen socis de treball, el vincle temporal dels socis que cooperativitzen el seu treball no podrà excedir de tres anys.
Estos socis tindran els mateixos drets i obligacions, i hauran de complir els mateixos requisits d'admissió, que els de vinculació indefinida, però la seua aportació obligatòria a capital no podrà excedir del 50% de l'exigida a estos. Així mateix, la quota d'ingrés no serà exigible a estos socis fins que, si és el cas, es produïsca la integració com a socis de vinculació indefinida.
Transcorregut el període de vinculació, el soci tindrà dret a la liquidació de la seua aportació obligatòria a capital, que li serà reemborsada en el moment de la baixa, sense que siguen d'aplicació els terminis màxims de reembors previstos en l'article 61 d'esta llei.
Article 20. Dret a l'admissió com a soci
1. Tota persona que reunisca els requisits de l'article anterior i estiga interessada a utilitzar els servicis de la cooperativa, té dret a ingressar-hi com a soci, llevat que ho impedisca una causa justa derivada de l'activitat o objecte social de la cooperativa.
2. La sol·licitud d'ingrés serà presentada per escrit al consell rector, el qual, en un termini no superior a dos mesos, haurà d'admetre-la o rebutjar-la, expressant-ne els motius, i en ambdós casos comunicarà l'acord per escrit al sol·licitant i el publicarà en el tauler d'anuncis del domicili social, a més d'altres formes de publicitat que puguen preveure els estatuts. Si transcorregut el termini anterior no s'ha comunicat l'acord al sol·licitant, s'entendrà admesa la sol·licitud d'ingrés.
Contra esta decisió podran recórrer tant el sol·licitant com qualsevol dels socis anteriors de la cooperativa, davant de la comissió de recursos, si n'hi ha, o si no n'hi ha davant l'assemblea general en el termini d'un mes des de la notificació o publicació de l'acord corresponent. Les impugnacions presentades davant de la comissió de recursos es resoldran segons el procediment establit estatutàriament. Les impugnacions presentades davant de l'assemblea general hauran de ser resoltes per votació secreta en la primera reunió que realitze. L'acord de l'assemblea general, o de la comissió de recursos, si n'hi ha, podran ser sotmesos, si és el cas, a l'arbitratge cooperatiu regulat en esta llei o impugnats davant de la jurisdicció ordinària.
Article 21. Socis de treball
1. Si els estatuts ho preveuen, els treballadors amb contracte per temps indefinit de qualsevol cooperativa, amb excepció de les de treball associat, podran convertir-se en socis de treball en els termes establits en els estatuts. En este cas, estos hauran d'establir el procediment per a fer-ho possible, les condicions laborals i econòmiques, sempre equitatives, en què podran fer-ho, i els mòduls d'equivalència que hauran d'assegurar, també de forma equitativa, la participació dels socis de treball en les obligacions i els drets socials.
Les pèrdues derivades de l'activitat cooperativitzada que corresponga suportar als socis de treball, s'imputaran a la reserva obligatòria i/o als socis usuaris, en la quantia necessària per a garantir als socis de treball una retribució no inferior al salari mínim interprofessional o al límit superior que fixen els estatuts socials.
2. Als socis de treball seran d'aplicació, com a mínim, les normes d'esta llei que protegixen els socis treballadors de les cooperatives de treball associat.
Article 22. Baixa del soci
1. El soci podrà causar baixa voluntària en qualsevol moment, per mitjà de notificació per escrit al consell rector. La baixa produirà els seus efectes des que el consell rector en reba la notificació, llevat que els estatuts socials establisquen que la baixa no es produïsca sense justa causa fins que finalitze l'exercici econòmic en curs o es complisca el termini mínim de permanència obligatòria determinat estatutàriament, que no podrà excedir de cinc anys, excepte en els casos en què esta llei autoritza un termini superior.
2. El consell rector, en tot cas, qualificarà la baixa de justificada o de no justificada i determinarà els seus efectes, tot això per mitjà d'acord que comunicarà al soci en el termini màxim de tres mesos des que va rebre la notificació de baixa del soci. Esta comunicació haurà d'incloure, si és el cas, el percentatge de deducció que s'aplica i si es fa ús de l'ajornament previst en l'article 61 d'esta Llei o, almenys, indicar el percentatge màxim de deducció aplicable i la possibilitat d'ajornar el reembors.
La falta de comunicació en el termini previst permetrà considerar la baixa com justificada als efectes de la seua liquidació i reembors.
3. Tindrà la consideració de baixa justificada la que siga conseqüència de la disconformitat del soci amb un acord de l'assemblea general dels previstos en l'article 36.6 d'esta llei. També es considerarà justificada la baixa quan s'acredite que la cooperativa ha negat reiteradament al soci l'exercici dels drets reconeguts en l'article 25 d'esta llei, amb l'excepció de l'establit en l'apartat e) d'este. Així mateix, els estatuts socials podran establir que es considere justificada la baixa quan l'acord verse sobre la distribució de resultats de l'exercici, si el soci disconforme no ha rebut en els dos últims exercicis la retribució per la seua contribució a l'activitat cooperativitzada que, amb caràcter mínim, hagen pogut establir per a este cas els estatuts. El soci que no haja votat a favor de l'acord haurà de comunicar la seua baixa en el termini màxim de quaranta dies des del següent al de l'adopció de l'acord, o al de la recepció de l'acord en el cas que estiga absent en l'assemblea.
4. El soci causarà baixa obligatòria quan perda els requisits per a ser-ho conforme a la llei o els estatuts. La baixa obligatòria serà acordada, prèvia audiència de l'interessat, pel consell rector bé d'ofici, bé a petició del propi afectat o de qualsevol altre soci.
5. L'expulsió del soci només serà procedent per falta molt greu prevista en els estatuts. El consell rector podrà acordar-la per mitjà de l'obertura d'expedient, per a la qual cosa podrà designar un instructor. En l'expedient seran explicats els motius d'expulsió amb tota claredat. Es donarà audiència a l'interessat a fi que faça les al·legacions que estime oportunes en el termini de quinze dies. El procediment d'expulsió serà resolt i notificat en el termini màxim de dos mesos, des de la data de l'acord d'obertura de l'expedient.
6. En els supòsits de baixa obligatòria o expulsió, la baixa no produirà els seus efectes fins que la decisió del consell rector siga ratificada pel comité de recursos o, si no n'hi ha, per l'assemblea general, o quan haja transcorregut el termini per a recórrer davant dels dits òrgans sense haver-ho fet. No obstant això, podrà establir-se amb caràcter immediat la suspensió cautelar de tots els drets i obligacions del soci fins que l'acord siga executiu, si així ho preveuen els estatuts. El soci conservarà en tot cas el dret de vot i d'informació.
7. Si el soci afectat no està conforme amb la decisió del consell rector sobre la baixa, expulsió o qualificació de la baixa, podrà recórrer-la en el termini d'un mes des que li va ser notificada, davant del comité de recursos, que haurà de resoldre en el termini de dos mesos o, si no n'hi ha, davant de l'assemblea general, que resoldrà en la primera reunió que es realitze. Transcorreguts els dits terminis sense haver resolt i notificat el recurs, s'entendrà que este ha sigut estimat. En el cas que el recurs no siga admés o es desestime, l'acord del comité de recursos o de l'assemblea general podrà sotmetre's en el termini d'un mes, des de la notificació de l'acord corresponent, a l'arbitratge cooperatiu regulat en esta llei o impugnar-se davant del jutge competent per la via prevista en l'article 40.
8. En cas de mort del soci, els seus hereus podran optar per succeir-lo en la cooperativa conforme al que establix l'article 60.4 d'esta llei o per reclamar el reembors de les seues aportacions a capital, una vegada practicada la liquidació corresponent, conforme s'establix en l'article 61 per al reembors de les aportacions.
Article 23. Normes de disciplina social
1. Els socis només podran ser sancionats per les faltes prèviament tipificades en els estatuts, que es classificaran en faltes lleus, greus i molt greus.
2. Només podran ser considerades faltes molt greus les següents:
a) La realització d'activitats o manifestacions que puguen perjudicar els interessos de la cooperativa, com operacions en competència amb ella, excepte el que disposa l'article 27. e) d'esta llei; o el frau en les aportacions o altres prestacions degudes a la cooperativa.
b) L'incompliment del deure de participar en l'activitat econòmica de la cooperativa, d'acord amb els mòduls fixats en els estatuts socials i, si és el cas, en el reglament de règim interior.
c) L'incompliment de l'obligació de desemborsar les aportacions a capital social.
d) L'incompliment persistent o reiterat de les obligacions econòmiques, assumides enfront de la cooperativa.
E) Prevaler-se de la condició de soci de la cooperativa per a realitzar activitats especulatives o il·lícites.
3. En les cooperatives de treball associat, o en aquelles cooperatives que tinguen socis de treball, també seran considerades faltes molt greus, específicament per als socis treballadors o de treball en la seua prestació laboral en la cooperativa, les recollides en l'article 89.
4. Les infraccions comeses pels socis prescriuran si són lleus als tres mesos, si són greus als sis mesos, i si són molt greus als dotze mesos d'haver-se comés. El termini s'interromprà en incoar-se el procediment sancionador i, transcorreguts els terminis estatutàriament previstos per a dictar resolució, s'entendrà sobresegut l'expedient.
5. Els estatuts socials establiran el procediment sancionador, respectant en tot cas allò que s'ha establit per als supòsits d'expulsió.
Article 24. Responsabilitat i obligacions del soci que ha causat baixa
1. En cas de baixa o expulsió, el soci respondrà personalment pels deutes contrets per la cooperativa durant la seua permanència en ella, prèvia excussió de l'haver social, per un període de cinc anys comptat des de la data de la baixa o expulsió i per l'import que li haja sigut liquidat.
A més, seguirà obligat al compliment dels contractes i altres obligacions que haja assumit amb la cooperativa, que per la seua naturalesa no s'extingisquen amb la pèrdua de la condició de soci.
2. Com a garantia de rescabalament dels perjuís causats per l'incompliment de les obligacions mencionades en el paràgraf segon de l'apartat anterior, la cooperativa podrà retindre la totalitat de les aportacions del soci fins que es determine l'import d'estos perjuís.
Amb este fi, el consell rector de la cooperativa haurà de fixar la valoració dels perjuís en el termini de tres mesos des de l'aprovació dels comptes anuals de l'exercici en què s'ha produït la baixa. Contra la dita valoració, el soci podrà interposar demanda davant dels tribunals o demanda d'arbitratge en el termini de tres mesos des de la notificació de l'acord corresponent.
Article 25. Drets del soci
El soci de la cooperativa té els drets econòmics i polítics següents:
a) Participar en l'activitat econòmica i social de la cooperativa, sense cap discriminació, i de la forma en què ho establisquen els estatuts socials.
b) Rebre la part corresponent de l'excedent d'exercici repartible, en proporció a l'ús que haja fet dels servicis cooperatius, que se li acreditarà en la forma que acorde l'assemblea general.
c) Cobrar, si és el cas, els interessos fixats per les aportacions socials.
d) Obtindre l'actualització del valor de les seues aportacions en les condicions previstes en esta llei i en els estatuts socials.
e) Rebre la liquidació de la seua aportació en cas de baixa o de liquidació de la cooperativa.
f) Assistir, amb veu i vot a les assemblees generals.
g) Elegir i ser elegit per als càrrecs socials.
h) Ser informat, en la forma regulada en l'article següent.
i) Els altres drets que establisquen les normes imperatives d'esta llei o els estatuts socials.
Article 26. Dret d'informació
1. Els estatuts socials establiran tots els mitjans necessaris perquè cada soci de la cooperativa estiga ben informat de la marxa econòmica i social de l'entitat.
2. El soci de la cooperativa tindrà dret com a mínim a:
a) Rebre còpia dels estatuts socials i, si n'hi ha, del reglament de règim interior, així com de les modificacions d'ambdós, amb menció expressa del moment de a seua entrada en vigor.
b) Examinar en el domicili social i en aquells centres de treball que determinen els estatuts, i en el termini que transcórrega entre la convocatòria de l'assemblea i la seua realització, els documents que s'hi tractaran i en particular els comptes anuals, l'informe de gestió i l'informe de l'auditoria. Els socis que ho sol·liciten per escrit, tindran dret a rebre gratuïtament còpia d'estos documents amb antelació a la realització de l'assemblea.
En la convocatòria de l'assemblea general haurà de manifestar-se expressament el dret de qualsevol soci a rebre gratuïtament els documents abans ressenyats, així com la memòria escrita de les activitats de la cooperativa.
c) Sol·licitar per escrit, amb anterioritat a la realització de l'assemblea, o verbalment en el seu transcurs, l'ampliació de tota aquella informació que considere necessària en relació amb els punts de l'ordre del dia.
El consell rector no podrà negar les informacions sol·licitades, llevat que la seua difusió pose en greu perill els interessos de la cooperativa o que haja de mantindre's reserva sobre les dites dades en compliment d'una obligació legal. No obstant això, en el primer cas, l'assemblea general, per mitjà de votació secreta, podrà ordenar al consell rector que subministre la informació requerida.
d) Sol·licitar per escrit i rebre informació sobre la marxa de la cooperativa en els termes previstos en els estatuts, i en particular a rebre per escrit la que afecte els seus drets econòmics o socials. En este supòsit, el consell rector haurà de facilitar la informació sol·licitada en el termini d'un mes o, si considera que és d'interés general, en l'assemblea general més pròxima a realitzar, incloent-la en l'ordre del dia.
e) Sol·licitar i obtindre còpia de l'acta de les assemblees generals que haurà de ser facilitada al soci pel consell rector en el termini d'un mes des que ho sol·licite.
f) Examinar el llibre de registre de socis.
g) Ser notificat dels acords adoptats en la seua absència que suposen obligacions o càrregues greument oneroses no previstes en els estatuts. En estos casos, el consell rector estarà obligat a remetre la dita notificació en un termini de quinze dies des de l'aprovació de l'acord corresponent.
Article 27. Deures del soci
El soci de la cooperativa tindrà els deures següents:
a) Desembossar les aportacions compromeses en la forma que establisquen els estatuts socials i els acords de l'assemblea general.
b) Assistir a les reunions dels òrgans socials.
c) Complir els acords socials vàlidament adoptats.
d) Participar en les activitats de la cooperativa, en la forma i quantia establida pels estatuts socials, en el reglament de règim intern i en els acords de l'assemblea general.
e) No realitzar activitats de competència amb la cooperativa, per compte propi o d'un altre, llevat que siguen autoritzades expressament per l'assemblea general o pel consell rector.
f) Participar en les activitats de formació i promoció cooperativa.
g) Guardar secret sobre assumptes i dades de la cooperativa la difusió dels quals puga perjudicar els seus interessos.
h) Les altres que resulten de la llei, dels estatuts i dels reglaments de règim intern d'aplicació.
Article 28. Associats
1. Si els estatuts ho preveuen, la cooperativa podrà incorporar associats, persones físiques o jurídiques, que realitzen aportacions a capital social de caràcter voluntari. De la mateixa manera, els socis que causen baixa justificada o obligatòria podran adquirir la condició d'associat, transformant la seua aportació obligatòria en voluntària.
2. Els associats, que no podran tindre al mateix temps la condició de socis, tindran els mateixos drets i obligacions que estos, amb les especialitats següents:
a) No estaran obligats a fer aportacions obligatòries a capital social.
b) No realitzaran operacions cooperativitzades amb la cooperativa.
c) Els estatuts socials podran reconéixer a l'associat el dret de vot, en les mateixes condicions que per als socis, que podrà ser plural en el cas que es reconega esta possibilitat per als socis, amb el límit global mencionat a continuació. Si la suma de vots individuals sobrepassa este límit global, es ponderarà el vot dels associats del mode previst en els estatuts.
d) La suma total dels drets de vot dels associats en l'assemblea general no podrà superar el 25% dels vots presents i representats en cada votació.
e) Si ho establixen els estatuts, podran ser membres del consell rector, sempre que no superen la tercera part d'estos. En cap cas podran ser designats administradors.
f) Les aportacions dels associats i la seua retribució se sotmetran al règim previst en esta llei per a les aportacions voluntàries.
Alternativament, si els estatuts ho preveuen, es podrà atribuir fins a un 45% dels excedents anuals a la seua distribució entre els associats en proporció al capital desemborsat. En este cas, les pèrdues de l'exercici se suportaran per estos en la mateixa proporció, fins al límit de la seua aportació.
3. En el cas que als associats se'ls reconega dret de vot, gaudiran dels mateixos drets que el soci quant al seu exercici i participació en els òrgans socials.
CAPÍTOL V
Organs Socials
Article 29. Òrgans necessaris
Són òrgans necessaris en la cooperativa:
a) L'assemblea general.
b) El consell rector o administradors.
c) Els liquidadors, quan la cooperativa es dissolga i entre en liquidació.
Els estatuts podran regular la creació i el funcionament de comissions o comités delegats de l'assemblea general, en especial la comissió de recursos, la comissió de control de la gestió i el comité social, previstos en esta llei.
Secció Primera
Assemblea General
Article 30. Concepte
1. L'assemblea general de la cooperativa és la reunió dels socis, constituïda per a deliberar i adoptar per majoria acords en les matèries de la seua competència.
2. Els acords de l'assemblea general obliguen tots els socis, fins i tot els absents i dissidents, llevat que, tractant-se d'un dels acords previstos en l'article 36.6, el soci disconforme cause baixa en la cooperativa conforme establix l'article 22.3.
Article 31. Competències de l'assemblea general
1. Són competència exclusiva, inderogable i indelegable de l'assemblea general, l'adopció dels acords següents:
a) Nomenament i revocació del consell rector, dels auditors de comptes, dels liquidadors i de les comissions delegades de l'assemblea general.
b) Examen o censura de la gestió social, aprovació dels comptes, distribució dels excedents d'exercici o imputació de les pèrdues.
c) Imposició de noves aportacions obligatòries al capital i actualització del valor de les aportacions.
d) Emissió d'obligacions i de títols participatius.
e) Modificació dels estatuts socials.
f) Fusió, escissió, transformació i dissolució.
g) Transmissió del conjunt de l'empresa o patrimoni de la cooperativa, integrat per l'actiu i el passiu; o de tot l'actiu; o d'elements de l'immobilitzat que constituïsquen més del 20% d'este, sense perjuí de la competència del consell rector per a l'execució del dit acord.
h) Creació, adhesió o baixa de cooperatives de segon grau o de crèdit, de consorcis, grups cooperatius o unions de cooperatives de caràcter econòmic, i de les unions o federacions de caràcter representatiu.
i) Regulació, creació i extinció de seccions de la cooperativa.
j) Exercici de l'acció social de responsabilitat contra els membres del consell rector, els auditors de comptes i liquidadors.
k) Aprovació i modificació del reglament de règim intern de la cooperativa.
l) Tots els altres acords exigits per esta llei o pels estatuts socials.
2. L'assemblea general podrà debatre i adoptar acords sobre qualsevol altre assumpte d'interés per a la cooperativa que esta llei no considere competència exclusiva d'un altre òrgan social.
Article 32. Classes d'assemblees generals
1. Les assemblees generals poden ser ordinàries i extraordinàries.
2. És assemblea general ordinària la que ha de reunir-se necessàriament una vegada a l'any, dins dels sis mesos següents al tancament de l'exercici anterior; per a examinar la gestió social i aprovar, si és el cas, els comptes anuals i distribuir els excedents d'exercici o imputar les pèrdues, sense perjuí d'afegir altres assumptes a l'ordre del dia. Les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.
3. L'assemblea general tindrà el caràcter d'universal quan, estant presents o representats tots els socis, de forma espontània o per mitjà de convocatòria no formal, decidisquen constituir-se en assemblea general, aprovant i firmant tots l'ordre del dia i la llista d'assistents. Realitzat açò, no serà necessària la permanència de la totalitat dels socis perquè l'assemblea puga continuar.
4. Si l'assemblea general ordinària es realitza fora del termini legal serà vàlida, però el consell rector respondrà si és el cas, dels perjuís que d'això es deriven per a l'entitat i per als socis.
Article 33. Iniciativa per a la convocatòria d'assemblea general
1. L'assemblea general podrà ser convocada pel consell rector a iniciativa pròpia o a petició d'almenys un 10% dels socis o cinquanta socis, amb l'ordre del dia proposat per ells.
2. Quan el consell no convoque en el termini legal l'assemblea general ordinària o no atenga la petició de la minoria abans mencionada en el termini màxim d'un mes, qualsevol soci en el primer cas o la minoria mencionada en el segon cas, podran sol·licitar del jutge de primera instància del domicili social que, amb audiència del consell rector, convoque l'assemblea i designe les persones que amb el caràcter de president i secretari hauran de constituir la taula i amb l'ordre del dia sol·licitat.
Article 34. Forma de convocatòria de l'assemblea
1. La convocatòria de l'assemblea general haurà de fer-se per mitjà d'anunci destacat en el domicili social i en cada un dels centres de treball, així com per mitjà de carta tramesa al domicili del soci, o per mitjà de qualsevol altre sistema, previst en els estatuts o en el reglament de règim intern, que n'assegure la recepció pel soci destinatari, amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de seixanta dies a la data de realització d'aquella. Els estatuts socials podran preveure que la convocatòria es difonga, a més, per altres mitjans de comunicació.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, aquelles cooperatives que tinguen més de 500 socis podran substituir la tramesa de carta al soci per la publicació de l'anunci de la convocatòria en almenys un periòdic de gran difusió en l'àmbit d'actuació de la cooperativa, sense perjuí que, si així ho establixen els seus estatuts, puguen difondre la convocatòria per altres mitjans de comunicació.
2. La convocatòria ha d'expressar amb claredat l'ordre del dia o assumptes a tractar-hi, el lloc, el dia i l'hora de la reunió en primera i en segona convocatòria, entre les quals haurà de transcórrer com a mínim mitja hora.
A més, la convocatòria haurà de fer constar la relació completa d'informació o documentació que s'adjunta, d'acord amb el règim de l'article 26 d'esta llei.
En el supòsit en què la documentació es trobe depositada en el domicili social s'indicarà el règim de consultes d'esta, que comprendrà el període des de la publicació de la convocatòria fins a la realització de l'assemblea, amb un mínim de dues hores diàries de consulta, excepte dies inhàbils.
3. L'ordre del dia serà fixat pel consell rector, però este quedarà obligat a incloure-hi els temes sol·licitats per el 10% o per cinquanta socis, en escrit dirigit al consell rector prèviament a la convocatòria o dins dels quatre dies següents a la seua publicació. En el segon cas, el consell rector haurà de fer públic el nou ordre del dia amb una antelació mínima de set dies a la realització de l'assemblea, en la mateixa forma exigida per a la convocatòria i sense modificar les altres circumstàncies d'esta.
4. En l'ordre del dia s'inclourà necessàriament un punt que permeta els socis fer suggeriments i preguntes al consell rector i, com últim punt, la decisió sobre l'aprovació de l'acta de la sessió.
5. D'acord amb el que preveu l'article 26.2, b) d'esta llei, quan en la convocatòria s'anuncie la modificació dels estatuts socials s'indicarà, de forma expressa, que es trobarà a disposició dels socis el nou text que el consell rector o la minoria que ha pres la iniciativa pretenen sotmetre a aprovació, així com un informe que justifique la reforma.
Article 35. Constitució de l'assemblea
1. L'assemblea general, convocada com ordena l'article anterior, quedarà vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi assistisquen, presents o representats, més de la meitat dels socis, i en segona convocatòria, sempre que hi assistisquen un mínim del 10% dels socis o cinquanta socis. Els estatuts socials podran reforçar el quòrum d'assistència, que no podrà superar en segona convocatòria el 20%.
2. Podran assistir-hi tots els que siguen socis en el moment en què siga convocada l'assemblea i conserven la seua condició en el moment de realització d'esta.
3. La mesa de l'assemblea estarà formada pel president i el secretari, que seran els del consell rector, o els qui els substituïsquen estatutàriament. A falta d'estos, serà la mateixa assemblea la que elegirà d'entre els socis assistents els qui actuaran com a president i secretari.
4. El president ordenarà la confecció de la llista d'assistents a càrrec del secretari, i decidirà sobre les representacions dubtoses. El 5% dels socis assistents podran designar un d'ells com a interventor en la confecció de la llista. Seguidament, el president proclamarà l'existència de quòrum i la constitució i inici de l'assemblea. Dirigirà les deliberacions i farà respectar l'ordre del dia i el de les intervencions sol·licitades, d'acord amb els criteris fixats en els estatuts, si n'hi ha. Podrà decidir sobre l'admissió de l'assistència de persones no sòcies quan ho considere convenient per a la cooperativa, excepte quan l'assemblea haja d'elegir càrrecs, i quan ho rebutge la mateixa assemblea per acord majoritari; i podrà expulsar de la sessió als assistents que facen obstrucció o falten al respecte a l'assemblea o a algun dels assistents.
Article 36. Adopció d'acords
1. Per a deliberar i prendre acords sobre un assumpte, serà indispensable que conste en l'ordre del dia de la convocatòria o en l'aprovat a l'inici de l'assemblea general universal, excepte en els casos següents:
a) La convocatòria d'una nova assemblea general, o la pròrroga de la que s'està realitzant
b) La realització de verificació de comptes extraordinària.
c) L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del consell rector, els auditors de comptes o els liquidadors.
d) La revocació dels membres del consell rector.
2. El president donarà per suficientment debatut cada assumpte de l'ordre del dia i, quan no hi haja assentiment unànime a la proposta d'acord feta per la mesa, o sempre que algun soci ho sol·licite, sotmetrà el tema a votació, en forma alternativa, primer a favor i després en contra de la proposta. La votació podrà fer-se a mà alçada, per mitjà de manifestació verbal del vot o per mitjà de paperetes, segons es fixe en els estatuts. Però serà secreta sempre que ho sol·liciten el 10% dels socis assistents o cinquanta d'ells, o afecte la revocació dels membres del consell rector.
3. El 10% dels socis presents i representats, o cinquanta d'ells, tindran dret a formular propostes de votació sobre els punts de l'ordre del dia o sobre els que assenyala l'apartat primer d'este article.
4. Els acords quedaran adoptats quan voten a favor de la proposta més de la meitat dels vots presents i representats en l'assemblea, llevat que esta llei o els estatuts socials establisquen majories reforçades, que no podran sobrepassar els dos terços dels vots presents i representats. Queden exceptuats d'este precepte els casos d'elecció de càrrecs, en els quals podrà resultar elegit el candidat que obtinga majoria relativa o major quantitat de vots.
5. La modificació d'estatuts i, quan no conste en l'ordre del dia de la convocatòria, la revocació dels membres del consell rector, amb el quòrum de presència establit en l'article 45.2, o l'exercici de l'acció de responsabilitat contra ells requerirà el vot favorable dels dos terços dels vots presents o representats.
6. Si l'acord comporta noves obligacions per als socis o càrregues greument oneroses no previstes en els estatuts, modificació de la classe de cooperativa o del seu objecte social, agreujament del règim de responsabilitat dels socis, pròrroga de la societat, dissolució, fusió, escissió, transformació o cessió d'actius i passius, la decisió haurà de ser adoptada amb el vot favorable dels dos terços dels vots presents i representats, que representen al seu torn la majoria de vots de la cooperativa.
7. Els suggeriments i les preguntes dels socis es faran constar en l'acta. El consell rector prendrà nota dels primers i respondrà les preguntes en l'acte, o per escrit, en el termini màxim de dos mesos, a qui les formule.
Article 37. Exercici del dret de vot
1. En les cooperatives de primer grau cada soci té un vot, excepte disposició expressa d'esta llei.
2. En les de segon grau, cada una de les cooperatives associades podrà, si així ho preveuen els estatuts socials, exercir un nombre de vots proporcional al de socis que agrupa o a l'activitat realitzada, en els termes previstos en l'article 101 d'esta llei.
3. Cada soci pot fer-se representar per a una assemblea concreta, per mitjà de poder escrit en el qual es podran indicar les instruccions sobre cada assumpte de l'ordre del dia, per un altre soci, pel cònjuge, ascendent, germà o persona que convisca amb el soci. La representació és revocable. Cada soci no podrà representar més de dos socis absents.
4. Les persones jurídiques i les persones físiques sotmeses a representació legal, assistiran a l'assemblea a través dels seus representants legals.
5. El vot només podrà emetre's directament en assemblea pel soci o pel seu representant.
6. Els estatuts socials podran establir els supòsits en què el soci haja d'abstindre's de votar per trobar-se en conflicte d'interessos.
Article 38. Acta de l'assemblea
1. L'acta de la sessió, firmada pel president i el secretari, anirà encapçalada per l'anunci de la convocatòria o l'ordre del dia decidit al constituir-se en assemblea general universal. A més, contindrà la constància que es reunix el quòrum legal o estatutari exigit i indicarà si l'assemblea es constituïx en primera o en segona convocatòria; un resum de les deliberacions sobre cada assumpte; les intervencions que els interessats hagen sol·licitat que consten en acta i, finalment, els acords presos, indicant amb tota claredat els termes de la votació i els resultats de cada una d'estes. Si l'acta no la inclou, s'adjuntarà, en annex firmat pel president i secretari i, si és el cas, altres persones que la firmen, la llista de socis i associats assistents, presents o representats, amb expressió d'haver sigut comprovada esta representació. Els documents que acrediten la dita representació hauran de conservar-se durant el termini establit en esta llei per a la impugnació dels acords.
2. L'aprovació de l'acta de l'assemblea general haurà de realitzar-se com últim punt de l'ordre del dia, llevat que siga ajornada a petició de la taula. En este cas l'aprovació correspondrà, dins del termini de quinze dies, al president i dos socis designats per unanimitat entre els assistents, i, si no hi ha unanimitat, afegint un representant de cada minoria que comprenga com a mínim un deu per cent dels socis assistents, presents o representats.
3. L'acta de l'assemblea haurà de ser incorporada pel secretari al llibre d'actes de l'assemblea general.
4. Qualsevol soci podrà sol·licitar certificat de l'acta o dels acords presos i el consell rector estarà obligat a donar-li-la, expedida pel secretari amb el vistiplau del president.
5. Els administradors podran requerir la presència de notari perquè alce acta de l'assemblea i estaran obligats a fer-ho sempre que, amb cinc dies d'antelació al previst per a la realització de l'assemblea, ho sol·liciten socis que representen almenys el 5% de tots ells. Els honoraris notarials seran de càrrec de la societat. L'acta notarial tindrà la consideració d'acta de l'assemblea.
Article 39. Assemblees generals per mitjà de delegats
1. Els estatuts socials podran regular que l'assemblea general es realitze per mitjà de juntes preparatòries i assemblea de delegats, sempre es que donen les causes estatutàriament previstes i, en especial:
a) Quan la cooperativa tinga més de cinc-cents socis.
b) Quan els socis visquen en poblacions allunyades del domicili social.
c) Quan la cooperativa explote activitats diversificades, sense perjuí que puga organitzar-se en seccions, com preveu l'article 8 d'esta llei.
d) Quan altres circumstàncies dificulten greument la presència simultània de tots els socis.
2. Els estatuts hauran de regular els criteris d'adscripció dels socis a cada junta preparatòria. La convocatòria de les juntes preparatòries i de l'assemblea de delegats haurà de ser única, amb un mateix ordre del dia, amb una separació de set dies hàbils com a mínim entre les primeres i la segona i amb el règim de publicitat previst en l'article 34.1. Tant les unes com l'altra es regiran per les normes de constitució i funcionament de l'assemblea general.
3. Les juntes preparatòries estaran presidides per un soci elegit entre els assistents, i seran informades sobre els temes de l'ordre del dia per un membre, almenys, del consell rector. Després de deliberar i aprovar els acords que corresponguen, elegiran, respectant els criteris de proporcionalitat establits en estatuts, els socis que assistiran a l'assemblea de delegats, per a defendre les diverses posicions manifestades en la junta preparatòria, assegurant que la major part d'elles es troben representades. El mandat podrà ser facultatiu o contindre instruccions de vot. Els socis no assistents, per si o representats, a les juntes preparatòries, no podran donar instruccions als delegats elegits, ni els assistents modificar el nomenament dels delegats, ni les instruccions de vot que s'hagen recollit en l'acta. Els estatuts hauran d'establir el nombre màxim de delegats que podrà designar cada junta preparatòria.
4. No obstant això, en les cooperatives amb més de cinc mil socis, si ho preveuen els seus estatuts, l'elecció com a delegats i els vots conferits seran vàlids per a totes les assemblees que es realitzen en un període de fins a tres anys. En estos casos de mandat plurianual, els estatuts socials hauran de regular un sistema de reunions, prèvies o posteriors a l'assemblea general, dels delegats amb els socis adscrits a la junta corresponent; o qualsevol altre sistema que garantisca la informació al soci sobre els acords adoptats en l'assemblea general.
5. Cada delegat podrà exercir en l'assemblea de delegats el nombre de vots que li han sigut conferits pels assistents a les juntes preparatòries, segons l'acta de cada una d'elles, d'acord amb el mandat o instruccions rebudes, si n'hi ha.
6. Només serà impugnable l'acord adoptat per l'assemblea de delegats, encara que per a examinar el seu contingut i validesa es tindran en compte les deliberacions i els acords de les juntes preparatòries.
Article 40. Impugnació d'acords socials
1. Podran ser impugnats els acords de l'assemblea general que siguen contraris a la llei, s'oposen als estatuts o lesionen, en benefici d'un o diversos socis o de tercers, els interessos de la cooperativa.
2. Seran nuls els acords contraris a la llei. Els altres acords a què es referix el nombre anterior seran anul·lables.
3. No procedirà la impugnació d'un acord que haja sigut deixat sense efecte o substituït vàlidament per un altre. Si és possible eliminar la causa d'impugnació, el jutge atorgarà un termini raonable perquè aquella puga ser esmenada.
4. L'acció d'impugnació d'acords nuls podrà ser exercitada per tots els socis, els membres del consell rector, els membres de la comissió de control de la gestió, i qualsevol tercer amb interés legítim, i caducarà en el termini d'un any, amb excepció dels acords que, per la seua causa o contingut, resulten contraris a l'ordre públic.
5. L'acció d'impugnació dels acords anul·lables podrà ser exercitada pels socis assistents que hagen fet constar, en l'acta de l'assemblea general o per mitjà de document fefaent lliurat dins de les 48 hores següents, la seua oposició a l'acord, els absents i els que hagen sigut il·legítimament privats del vot, així com pels membres del consell rector o els membres de la comissió de control de la gestió. L'acció caducarà als quaranta dies.
6. Els terminis de caducitat previstos en este article es computaran des de la data d'adopció de l'acord o, si fóra inscriptible, des de la data de la seua inscripció en el Registre de Cooperatives.
7. Les accions d'impugnació, en allò no especialment disposat en esta llei, s'acomodaran a les normes establides per a les societats anònimes, amb l'excepció que, per a sol·licitar en l'escrit de demanda la suspensió de l'acord impugnat, s'exigirà que el demandant siga la comissió de control de la gestió o socis que representen almenys, un vint per cent del nombre de vots.
8. La sentència estimatòria de l'acció d'impugnació produirà efectes enfront de tots els socis, però no afectarà els drets adquirits per tercers de bona fe a conseqüència de l'acord impugnat. En el cas que l'acord impugnat estiga inscrit en el Registre de Cooperatives, la sentència determinarà la cancel·lació de la seua inscripció, així com dels assentaments posteriors que resulten contradictoris amb aquella.
Secció Segona
El Consell Rector
Article 41. Naturalesa i competència del consell rector
1. El consell rector és l'òrgan de govern, representació i gestió de la cooperativa amb caràcter exclusiu i excloent. És responsable de l'aplicació de la llei i dels estatuts socials, prenent les iniciatives que corresponguen. Establix les directrius generals de la gestió de la cooperativa, de conformitat amb la política fixada per l'assemblea general.
Representa legalment la cooperativa en totes les actuacions enfront de tercers, tant extrajudicials com judicials, incloent-hi les que exigixen decisió o autorització de l'assemblea general.
La representació s'estendrà a tots els actes compresos en l'objecte social. Qualsevol limitació de les facultats representatives dels administradors serà ineficaç enfront de tercers.
2. En les cooperatives amb un nombre de socis no superior a deu, podrà confiar-se la representació, el govern i la gestió de la cooperativa a un administrador únic o dos administradors, que actuaran solidàriament o mancomunadament, el règim del qual serà el del consell rector excepte en allò ‘especialment establit en esta llei.
Article 42. Composició del consell rector
1. Els estatuts socials han de fixar el nombre de components del consell rector, que no serà inferior a tres. Així mateix, els estatuts podran establir l'existència de membres suplents, que substituiran els membres titulars del consell rector en el supòsit de produir-se vacant definitiva pel temps que li reste de mandat al conseller substituït, i determinaran el seu nombre i el sistema i ordre de substitució. Els membres del consell rector i els suplents seran elegits per un període d'entre dos i sis anys, sense perjuí de la seua reelecció. Els estatuts socials hauran d'establir la forma en què es procedirà a la renovació del consell rector, que podrà fer-se per la totalitat o per la meitat dels seus membres. En el cas que els estatuts prevegen renovacions parcials del consell, la duració del mandat haurà d'establir-se per un nombre parell d'anys.
Els estatuts podran limitar el nombre de mandats seguits que podrà exercir una mateixa persona com a membre del consell rector.
2. Els membres del consell rector, els suplents i, si és el cas, l'administrador o administradors del paràgraf 2n de l'article 41, seran elegits per l'assemblea general de la cooperativa entre els seus socis, en votació secreta.
Quan així ho prevegen els estatuts i es complisquen els requisits de convocatòria de l'assemblea general, l'elecció podrà realitzar-se per mitjà de constitució de mesa electoral i de forma continuada, en sessió la duració de la qual s'haja fixat en la convocatòria. L'elecció serà vàlida sempre que concórreguen a la votació presents o representats el nombre de socis previstos per a la constitució de l'assemblea en segona convocatòria.
El nomenament serà inscrit en el Registre de Cooperatives, fent constar l'acceptació de l'elegit. El document corresponent haurà de ser presentat en el termini d'un mes des de la data de l'adopció de l'acord.
3. Els estatuts socials regularan la forma d'elecció per l'assemblea general dels membres del consell rector, i assenyalaran l'òrgan competent per a decidir sobre la distribució de càrrecs entre els dits membres, que podrà ser el mateix consell rector o bé l'assemblea general. Si l'òrgan competent per a distribuir els càrrecs és el consell rector, la distribució es limitarà als consellers i càrrecs que pertoque renovar-se en cada elecció. Haurà d'existir, almenys, un president i un secretari. Si els estatuts ho preveuen, podran existir altres càrrecs, en este cas hauran de regular-se estatutàriament les seues funcions.
4. Ningú podrà presentar-se al càrrec fora del procediment assenyalat en els estatuts. La presentació de candidatures fora del termini marcat en els estatuts serà nul·la.
Si un membre del consell rector vol presentar-se per a ocupar un altre càrrec d'eixe òrgan, haurà de dimitir del primer per a poder presentar-se al segon.
5. En les cooperatives en què els socis de treball aconseguisquen un 10% de la totalitat dels socis o un mínim de 50, els estatuts socials hauran de regular el procediment per a donar representació estable en el consell rector als socis de treball, els quals podran elegir per a això, com a mínim, un conseller. De la mateixa manera, els estatuts podran establir una representació per a grups determinats de socis, definits per la zona de residència o l'activitat econòmica especial en què estiguen interessats.
Article 43. El president i el secretari
1. El president del consell rector serà, al seu torn, el president de la cooperativa i tindrà atribuïda, en nom del consell rector, la seua representació legal i, llevat dels supòsits en què la llei dispose una altra cosa, exercirà la presidència de l'assemblea general.
L'exercici de la representació pel president s'ajustarà a les decisions vàlidament adoptades pel consell rector i l'assemblea general.
L'execució dels acords, llevat que es prenga decisió expressa en contra, correspon al president.
2. Al secretari li correspondrà la redacció de les actes de les sessions del consell rector i de les assemblees en què exercisca el seu càrrec, així com el lliurament de certificats, autoritzades amb la firma del president, amb referència als llibres i documents socials.
3. Les facultats del president i del secretari correspondran, si és el cas, a l'administrador únic o a cada un dels solidaris. En els supòsits d'administració mancomunada, un dels administradors assumirà les funcions de president i l'altre les de secretari.
Article 44. Capacitat per a ser membre del consell rector
1. Els membres del consell rector tindran capacitat d'obrar general o plena, i no podran estar sotmesos a cap incompatibilitat.
Quan el conseller de la cooperativa siga una persona jurídica, esta haurà de designar una persona física per a l'exercici de les funcions pròpies del càrrec.
En les cooperatives de segon grau i en aquelles de primer grau els socis de les quals siguen tots persones jurídiques, estes podran designar tants consellers com càrrecs els corresponga cobrir en funció dels seus vots, que se sotmetran al règim general previst per als consellers que siguen persones físiques, amb l'excepció que el seu cessament podrà produir-se, a més, per revocació efectuada per la persona jurídica que els va designar.
2. Són incompatibles:
a) Els funcionaris i alts càrrecs públics amb funcions relacionades directament amb les activitats de la cooperativa.
b) Els que realitzen per compte propi o d'altres persones, activitats en competència o complementàries a les de la cooperativa, llevat que l'assemblea general els autoritze expressament.
c) Els concursats i fallits no rehabilitats, els condemnats a penes que porten annexa la inhabilitació per a càrrecs públics, durant el temps de la condemna, i els que per raó del seu càrrec no puguen exercir activitats lucratives.
3. Són incompatibles entre si els càrrecs socials de membre del consell rector i de director, l'afectat haurà d'optar per un d'ells en el termini de cinc dies des de l'elecció per al segon càrrec. En cas contrari serà nul·la la segona designació.
Article 45. Cessament en el càrrec
1. Els membres del consell rector cessaran per mort, incapacitació, incompatibilitat, renúncia i revocació. En estos casos, el consell rector o els membres d'este que continuen en el càrrec, hauran de constatar en l'acta de la reunió la concurrència de la causa del cessament i, si és el cas, donar possessió efectiva del càrrec als suplents, de conformitat amb el que preveuen els estatuts.
2. L'assemblea general podrà acordar la revocació total o parcial dels membres del consell rector sense necessitat de prèvia constància en l'ordre del dia, a proposta de cinquanta socis o d'un nombre d'ells no inferior al 10% dels assistents, i sempre que en eixe moment estiguen presents socis que representen el 20% dels vots de la cooperativa. L'acord requerirà per a la seua eficàcia ser adoptat per les dues terceres parts dels socis presents i representats. Si la revocació consta en l'ordre del dia, bastarà la majoria prevista en l'article 36.4.
El conseller revocat no tindrà dret a cap compensació econòmica, sense perjuí de les relacions de caràcter laboral o d'arrendament de servicis que tinga amb la cooperativa.
3. Els consellers representants dels socis de treball o de minories qualificades de socis, només podran ser revocats pels seus representats, de conformitat amb el règim específic determinat en estatuts, sense perjuí de l'acció de responsabilitat que es puga exercitar contra ells; este règim no s'aplicarà quan la revocació comprenga la totalitat del consell rector. Cas de no existir un règim estatutari especial, la revocació s'adoptarà per majoria de dos terços dels socis presents o representats.
4. Els consellers podran renunciar al càrrec en qualsevol moment. El consell rector si és el cas, nomenarà l'administrador suplent que corresponga substituir al dimitit, llevat que els estatuts regulen un altre procediment.
5. Si durant una assemblea general, un nombre de socis que represente el 10% dels assistents o cinquanta d'ells, proposen votar la revocació o exigència de responsabilitat dels consellers que ocupen la presidència de l'assemblea o la secretaria d'esta, hauran de cessar immediatament en estes funcions, i els substituiran els qui corresponguen d'acord amb esta llei.
6. En la mateixa assemblea general en què s'acorde la revocació del consell rector es convocarà assemblea general extraordinària per a l'elecció dels nous membres del consell rector, i, si és el cas, es podrà designar una comissió executiva provisional, la qual assumirà l'administració fins a la presa de possessió del nou consell rector.
Article 46. Funcionament del consell rector
1. El consell rector funciona col·legiadament i adopta els seus acords per majoria.
Quan la present llei o els estatuts de la cooperativa no atribuïsquen expressament a l'assemblea general la distribució dels càrrecs del consell, serà el mateix òrgan d'administració qui els assigne als seus membres.
2. El consell rector haurà de reunir-se, de forma ordinària, amb la periodicitat que establisquen els estatuts socials, que en cap cas serà superior a tres mesos i, de forma extraordinària, quan el convoque el seu president, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de qualsevol conseller. Si la sol·licitud no és atesa en el termini de deu dies podran convocar els consellers que representen com a mínim un terç del consell.
3. El consell rector s'entén constituït amb la presència de més de la meitat dels seus components. No cap atorgar representació per a l'assistència al consell rector. Els acords s'adopten pel vot favorable de més de la meitat dels consellers assistents, excepte en els supòsits en què esta llei exigix una altra majoria.
Si els estatuts ho preveuen, el vot del president dirimirà els empats.
Els estatuts socials poden reforçar este quòrum d'assistència i la majoria exigida per a l'adopció dels acords, sempre que no exigisquen més dels dos terços dels components i dels assistents, respectivament.
4. Dels acords del consell rector alçarà acta el secretari, que firmaran, amb este, el president i un altre assistent al consell com a mínim.
5. L'exercici del càrrec de membre del consell rector no dóna dret a retribució. Els estatuts socials poden preveure el pagament de dietes o la compensació de les despeses o perjuís que comporta el càrrec, i correspon a l'assemblea general la fixació de la seua quantia. Podran ser retribuïts els càrrecs d'administrador únic i els d'administrador mancomunat o solidari, així com els de conseller delegat o membre de la comissió executiva, en este cas, haurà d'establir-se en estatuts el règim de retribució, l'import del qual només podrà fixar-se en l'assemblea general.
6. Podran ser impugnats els acords del consell rector que es consideren nuls o anul·lables, de conformitat amb el que disposa l'article 40 d'esta llei.
Per a l'exercici de les accions d'impugnació dels acords nuls estan legitimats tots els socis, fins i tot els membres del consell rector que hagen votat a favor i els que s'hagen abstingut. Estan legitimats per a l'exercici de les accions d'impugnació dels acords anul·lables, els assistents que hagen fet constar la seua oposició a l'acord, els absents i els que hagen sigut il·legítimament privats d'emetre el seu vot, els membres de la comissió de control i el 5% dels socis.
El termini per a la impugnació serà de dos mesos per als acords nuls i d'un mes, per als anul·lables. El còmput del termini serà des de la data d'adopció de l'acord si l'impugnant és membre del consell i estigué present en l'adopció de l'acord; en els altres casos, des que els impugnants en prenguen coneixement, o si és el cas des de la seua inscripció en el Registre de Cooperatives, sempre que no haja transcorregut un any des de la seua adopció.
La impugnació es realitzarà conforme a allò que s'ha establit per a la impugnació d'acords de l'assemblea general.
Article 47. Responsabilitat dels membres del consell rector
1. Els membres del consell rector han d'exercir el càrrec amb la diligència que correspon a un representant lleial i a un ordenat gestor, respectant els principis cooperatius. Responen solidàriament davant de la cooperativa, els socis i els tercers del perjuí que causen per accions o omissions doloses o culposes, i sempre que s'extralimiten en les seues facultats. Quedaran exempts de responsabilitat els qui proven que, no havent intervingut en l'adopció i execució de l'acte o acord lesiu, desconeixien la seua existència o, coneixent-la, van fer tot allò convenient per a evitar el dany o, almenys, s'hi van oposar expressament.
No exonerarà d'esta responsabilitat, el fet que l'assemblea general haja ordenat, consentit o autoritzat l'acte o acord, quan siga competència exclusiva del consell rector.
2. L'acció de responsabilitat prescriurà als tres anys des del moment en què va poder ser exercitada.
3. L'assemblea general de la cooperativa podrà adoptar l'acord d'exercitar l'acció de responsabilitat, per majoria de dos terços dels socis presents i representats, encara que no conste en l'ordre del dia.
Llevat que expressament preveja el contrari, este acord determinarà el cessament immediat i provisional dels membres del consell afectats, mentre dure el procediment judicial o arbitral iniciat contra ells.
El 5% dels socis, o cinquanta d'ells, podran demanar a l'assemblea general que adopte l'acord mencionat i, si en el termini de 6 mesos no ho fa o no es presenta la demanda judicial o arbitral, podran interposar la mateixa acció de responsabilitat per compte de la cooperativa.
4. Els socis poden exercitar lliurement les accions per a reclamar la indemnització de danys i perjuís causats directament als seus interessos pels acords del consell rector. L'acció prescriu a l'any des del moment en què va poder ser exercitada.
Article 48. Delegació de facultats i designació de director
1. El consell rector podrà delegar de forma permanent o per un període determinat, les seues facultats, en un dels seus membres a títol de conseller delegat, o en diversos d'ells formant una comissió executiva, per mitjà del vot favorable de dos terços dels seus components. L'acord haurà d'inscriure's en el Registre de Cooperatives en el termini d'un mes de que fou adoptat. En qualsevol moment el consell rector podrà revocar la delegació efectuada.
2. Les facultats delegades només poden comprendre el tràfic empresarial ordinari de la cooperativa; en tot cas el consell conservarà amb caràcter exclusiu les facultats següents:
a) Fixar les directrius generals de la gestió.
b) Controlar permanentment l'exercici de les facultats delegades.
c) Presentar a l'assemblea general ordinària els comptes de l'exercici, l'informe sobre la gestió i la proposta de distribució o assignació dels excedents i d'imputació de les pèrdues.
d) Prestar avals, fiances i garanties reals a favor d'altres persones, excepte en les cooperatives de crèdit.
e) Atorgar poders generals, que hauran d'inscriure's en el Registre de Cooperatives.
3. En qualsevol cas, el consell rector continua sent titular de les facultats delegades, i responsable davant de la cooperativa, els socis i els tercers, de la gestió portada a terme pels consellers delegats i la comissió executiva.
4. El consell rector podrà designar un director, que representarà la cooperativa en tots els assumptes relatius al gir i tràfic d'esta. El seu nomenament haurà d'atorgar-se en escriptura de poder, autoritzada per notari, que haurà d'inscriure's en el Registre de Cooperatives en el termini d'un mes des de la data de l'escriptura.
5. En les cooperatives amb una xifra anual de negocis superior a tres milions d'euros, serà necessària la designació d'un gestor de dedicació permanent, amb el caràcter de conseller delegat o de director. La designació serà obligatòria per a les cooperatives de crèdit i per a les cooperatives amb secció de crèdit.
Article 49. Conflicte d'interessos
1. No serà vàlida l'estipulació de contractes ni l'assumpció d'obligacions per part de la cooperativa, no compreses en la utilització dels servicis cooperativitzats, fetes en favor dels membres del consell rector, del director, o dels seus parents fins al quart grau de consanguinitat o segon d'afinitat, si no recau autorització prèvia o ratificació posterior de l'assemblea general. Els socis afectats no podran prendre part en la votació de l'assemblea corresponent.
2. No obstant això, els drets adquirits de bona fe per tercers subadquirents seran inatacables.
Secció Tercera
Auditoria de Comptes
Article 50. Auditoria dels comptes anuals
1. Les cooperatives hauran de sotmetre a auditoria externa els comptes anuals i l'informe de gestió de l'exercici, en els supòsits següents:
a) Quan així ho exigisca la Llei d'Auditoria de Comptes i les seues normes de desplegament.
b) Quan s'hagen dotat d'una secció de crèdit.
c) A sol·licitud del menys el 10% dels socis o de 50 d'ells, dirigida al Registre de Cooperatives perquè este nomene un auditor de comptes, que efectue l'auditoria dels comptes anuals d'un determinat exercici, sempre que no hagen transcorregut tres mesos comptats des de la data de tancament del dit exercici. En este supòsit, les despeses originades per l'auditoria així acordada, seran de compte dels sol·licitants, que podran repetir contra els administradors de l'entitat quan la comptabilitat verificada haja incorregut en vicis o irregularitats greus o essencials.
D'altra banda, el procediment per al nomenament d'auditor de comptes pel Registre de Cooperatives s'ajustarà al que disposa el Reglament del Registre Mercantil per al nomenament per este d'auditors de comptes, amb l'excepció que el sorteig públic per a determinar l'ordre de nomenaments es portarà a efecte per l'Oficina Central del Registre de Cooperatives.
d) Quan ho prevegen els estatuts o ho acorde l'assemblea general, els administradors o la comissió de control de la gestió.
2. Els criteris per al càlcul de la remuneració de l'auditor o auditors de comptes nomenats per l'assemblea general o pel jutge, es fixaran abans del començament de les seues funcions i per a tot el període d'estes.
3. Les unions o federacions de cooperatives, les cooperatives de segon grau i els consorcis, podran contractar amb els auditors de comptes i, si és el cas, finançar la prestació del servici d'auditoria per als seus associats. Això sense perjuí de la lliure facultat de l'assemblea general de la cooperativa per al seu nomenament i separació d'acord amb la llei.
Secció Quarta
El Lletrat Assessor
Article 51. El lletrat assessor
1. Les cooperatives que estiguen obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria externa hauran de designar, per acord del consell rector, un lletrat assessor.
2. El lletrat assessor firmarà, dictaminant si són ajustats a dret, els acords de l'assemblea general o del consell rector en els quals concórrega qualsevol de les circumstàncies següents:
a) Que siguen inscriptibles en qualsevol registre públic.
b) Que corresponguen al règim d'altes i baixes i al règim disciplinari dels socis.
c) Els relatius a les alienacions de béns d'immobilitzat, en els casos en què siga competència de l'assemblea general.
Estarà obligat a això tant si ha assistit a les sessions corresponents com si no.
3. El nomenament de lletrat assessor no podrà recaure en persona que tinga interessos en la cooperativa, o mantinga amb ella relacions contractuals de qualsevol tipus distintes a la de lletrat assessor, exceptuant les d'assessorament jurídic. No obstant això, podrà ser lletrat assessor de la cooperativa aquell soci d'esta que reunisca les condicions legals per a exercir la dita funció, en este cas no participarà en les votacions relatives a aquells acords sobre els quals puga existir conflicte d'interessos de la cooperativa amb els propis a juí del consell rector.
4. Les unions i federacions de cooperatives, les cooperatives de segon grau i els consorcis, que incloguen l'assessoria jurídica entre els seus fins, podran organitzar, finançar i prestar este servici, sense perjuí que l'execució i responsabilitat professional, reconeguda en la firma de les actes i certificats dels acords, corresponga als advocats que reunisquen els requisits exigits.
5. Amb caràcter supletori a esta norma s'aplicarà la Llei 39/1975, de 31 d'octubre, i les disposicions que la despleguen, entenent que el límit de cinc entitats en què el mateix advocat pot ocupar el càrrec de lletrat assessor comprén conjuntament societats mercantils i cooperatives. S'exceptua d'este límit el supòsit en què el servici d'assistència lletrada es preste per les mateixes unions o federacions, cooperatives de segon grau o consorcis.
Secció Cinquena
La Comissió de Recursos, El Comité Social
i la Comissió de Control de la Gestió
Article 52. Comissió de recursos
1. Els estatuts socials podran preveure la designació d'una comissió de recursos, composta per entre tres i set socis, elegits per l'assemblea general per un període de tres a sis anys, els quals no podran formar part simultàniament del consell rector ni tindre la condició de director de la cooperativa.
S'aplicaran les normes d'esta llei sobre consell rector a l'elecció, l'acceptació, la inscripció en el Registre de Cooperatives, el funcionament de la comissió de recursos, i a la revocació, retribució i responsabilitat dels seus membres.
2. Quan els estatuts així ho regulen, la comissió de recursos podrà resoldre les reclamacions dels socis sobre admissió, baixa, expulsió i exercici del poder disciplinari, contra els acords del consell rector, sense perjuí de la facultat de plantejar-los de nou davant de l'assemblea general com última instància en l'interior de la cooperativa, en el termini d'un mes des de l'acord de la comissió.
Els estatuts podran determinar que la decisió de la comissió no siga recorrible davant de l'assemblea general, obrint la via a la impugnació judicial o a l'arbitratge cooperatiu.
3. Igualment, quan els estatuts així ho regulen, la reclamació contra qualsevol acord del consell rector o de l'assemblea general davant de la comissió de recursos, serà un requisit inexcusable per a interposar demanda d'arbitratge o d'impugnació judicial contra els acords mencionats.
En tot cas, la interposició de la reclamació suspendrà el termini legal de caducitat de l'acció d'impugnació, que només començarà a transcórrer quan l'assemblea general adopte un nou acord, confirmatori o modificador de l'anterior, recorregut davant de la comissió de recursos.
Article 53. El comité social. Naturalesa i funcions
1. En les cooperatives amb socis treballadors o de treball, els estatuts podran preveure l'existència d'un comité social que, com a òrgan representatiu d'estos socis, tinga com a funcions bàsiques les d'informació, assessorament i consulta del consell rector en tots aquells aspectes que afecten la prestació de treball, i haurà d'emetre informe preceptiu sobre aquelles modificacions de les condicions de treball que meresquen la consideració de substancials d'acord amb la legislació laboral.
2. El comité social estarà integrat en la seua totalitat per socis treballadors o socis de treball, que no podran exercir al seu torn cap altre càrrec social. Els estatuts socials establiran la seua composició, duració, cessament i funcionament, així com la possibilitat que siguen cridats a les seues reunions membres del consell rector.
Article 54. Comissió de control de la gestió
1. Els estatuts socials podran preveure la designació d'una comissió de control de la gestió, composta per un nombre entre tres i set socis, elegits per l'assemblea general per a un període de tres a sis anys, els quals no podran formar part simultàniament del consell rector ni tindre la condició de director de la cooperativa.
2. Serà competència d'esta comissió, examinar la marxa de la cooperativa, les directrius generals i les decisions concretes adoptades pel consell rector, el conseller delegat o comissió executiva i el director; advertir a estos sobre la seua conformitat o no amb la política fixada per l'assemblea general i els criteris d'una bona gestió empresarial, i informar per escrit, en el moment que consideren oportú a l'assemblea general i, en tot cas, a l'assemblea general ordinària. Amb este fi, la dita comissió podrà demanar i examinar, en tot moment, la documentació i comptabilitat de la cooperativa.
3. En allò no previst en este Article i en els estatuts socials, s'observaran, quan siguen aplicables, les normes establides per al consell rector.
CAPÍTOL VI
Règim Econòmic
Article 55. Capital social
1. El capital social de la cooperativa estarà integrat per les aportacions dels seus socis i, si és el cas, dels associats. El seu import haurà d'estar desemborsat com a mínim en un 25% en el moment constitutiu.
Si la cooperativa anuncia la seua xifra de capital social al públic, haurà de referir-lo a data concreta i expressar el desemborsat.
2. La cooperativa es constituirà almenys amb un capital social mínim de tres mil euros, necessàriament integrat en esta última xifra amb aportacions obligatòries totalment subscrites i desemborsades.
3. L'import total de les aportacions de cada soci no podrà excedir del 45% del capital social en les cooperatives de primer grau.
4. Les aportacions socials s'acreditaran per títols nominatius no negociables, per llibretes de participació, o per anotacions en compte que reflectiran les aportacions realitzades, les quantitats desemborsades, i les successives variacions d'estes.
En el cas d'anotacions en compte l'extracte d'estes haurà de ser tramés al domicili del soci almenys una vegada a l'any.
Les anotacions en compte es regiran pel que disposa la Llei del Mercat de Valors i les normes que la despleguen, en especial les referides a les entitats autoritzades per a portar les anotacions.
5. Les aportacions es realitzaran en moneda de curs legal i, si ho autoritza l'assemblea general, també podran consistir en béns i drets avaluables econòmicament.
En cap cas podran assignar-se aportacions a capital social per import superior al valor de les aportacions no dineràries realitzades.
El lliurament i el sanejament d'estes aportacions no dineràries es regirà pel que establix la legislació que li siga aplicable.
6. Els membres del consell rector respondran solidàriament enfront de la cooperativa i enfront dels creditors socials de la realitat de les aportacions i del valor que se'ls haja atribuït a les no dineràries. No obstant això, respecte d'estes últimes, quedaran exempts de responsabilitat els administradors quan sotmeten la seua valoració a informe d'expert independent.
Dins dels quatre mesos següents, qualsevol soci, a la seua costa, podrà sol·licitar del jutge el nomenament d'un expert independent que revisarà la valoració efectuada. El jutge decidirà quina de les valoracions és la justa i, si la revisió demostra que el valor dels béns o drets aportats és inferior a l'inicialment assignat, el soci aportant haurà de completar en efectiu eixa diferència.
L'acció de responsabilitat podrà ser exercitada per qualsevol creditor en cas d'insolvència de la cooperativa.
7. Els títols acreditatius d'aportacions a capital social hauran d'estar íntegrament subscrits i, en el cas de participacions no dineràries, íntegrament desemborsats.
Les aportacions dineràries estaran desemborsades, com a mínim, en un 25% i la resta podrà ser exigit al soci per acord del consell rector, en el termini màxim de cinc anys des del moment de la subscripció.
Article 56. Aportacions obligatòries al capital social
1. Els estatuts socials fixaran l'aportació obligatòria per a ser soci de la cooperativa. Podran preveure que la seua quantia siga igual per a tots, o proporcional a l'activitat cooperativitzada desenrotllada o compromesa per cada soci.
L'import de l'aportació podrà determinar-se en els estatuts amb referència a quanties o índexs econòmics publicats per organismes oficials o independents.
Tota aportació a capital social que excedisca de l'aportació obligatòria per a ser soci es considerarà aportació voluntària i, excepte previsió estatutària en contra, se li aplicaran les mateixes condicions que a les aportacions obligatòries, quant a retribució i reembors.
2. L'assemblea general, per la majoria de l'article 36.6 d'esta llei podrà imposar en qualsevol moment noves aportacions obligatòries, assenyalant l'import, les condicions de subscripció i els terminis de desembors. Cada soci podrà imputar les aportacions voluntàries que tinga subscrites, en tot o en part, al compliment d'esta nova obligació.
El soci disconforme podrà donar-se justificadament de baixa amb els efectes regulats en esta llei.
3. Els nous socis que entren en la cooperativa, no estaran obligats a fer aportacions superiors a les obligatòries exigibles en este moment, actualitzades segons l'índex general de preus al consum o aquell que el substituïsca.
El desembors de les aportacions, pels nous socis, s'efectuarà en les mateixes condicions que es van exigir als ja socis, llevat que els estatuts establisquen condicions més favorables per als nous.
Article 57. Aportacions voluntàries al capital social
1. L'assemblea general i, si ho preveuen els estatuts, el consell rector, podrà acordar l'admissió d'aportacions voluntàries de socis i associats, fixant les condicions de subscripció, que hauran de respectar la proporcionalitat amb les aportacions a capital social realitzades fins al moment per estos, si així fóra necessari per excedir el nombre de sol·licituds de subscripció a què s'haguera acordat admetre, així com les condicions de retribució i reembors d'esta classe d'aportacions. En qualsevol cas, el termini de subscripció no podrà excedir de sis mesos des de l'acord d'emissió, i el termini de reembors no podrà ser inferior a tres anys des de la subscripció.
2. En el cas que no se subscriga la totalitat de les aportacions voluntàries previstes en l'acord d'emissió, s'entendrà que el capital queda incrementat en la quantia subscrita, llevat que s'haja previst en l'acord que l'augment quede sense efecte en este cas.
3. Cada acord d'emissió regularà les condicions de retribució de la corresponent emissió i, si és el cas, els criteris per a la modificació d'estes condicions.
4. El consell rector podrà decidir, a requeriment del seu titular, la conversió d'aportacions voluntàries en obligatòries, així com la transformació d'aportacions obligatòries en voluntàries quan aquelles hagen de reduir-se per a adequar-se al potencial ús cooperatiu del soci, o ser liquidades a este d'acord amb els estatuts.
Article 58. Remuneració de les aportacions
1. Els estatuts socials establiran si les aportacions obligatòries donen dret a la meritació d'interessos per la part efectivament desembossada. En el cas de les aportacions voluntàries, serà l'acord d'emissió d'estes el que determine esta remuneració o el procediment per a determinar-la.
2. L'assignació i la quantia de la remuneració, en el cas de les aportacions obligatòries a capital, estaran condicionades a l'existència de resultats positius o reserves de lliure disposició. En cap cas, la retribució al capital serà superior a sis punts per damunt de l'interés legal dels diners.
Article 59. Actualització del capital i regularització de balanços
1. Les aportacions obligatòries podran ser actualitzades a càrrec de reserves, esta actualització es limitarà a corregir els efectes de la inflació des de l'exercici en què van ser desemborsades aquelles. Els estatuts podran establir un període màxim per a l'actualització.
2. El balanç de la cooperativa podrà ser regularitzat en els mateixos termes i amb les mateixes condicions previstes per a les societats mercantils, sempre que es respecte el règim econòmic d'esta llei i en els termes que la legislació aplicable determine.
Article 60. Transmissió de les participacions i de la condició de soci o associat
1. Les aportacions voluntàries són lliurement transmissibles entre socis i associats. Les aportacions obligatòries podran transmetre's entre socis, sempre que això siga necessari per a adequar les aportacions obligatòries a capital social que cada un d'ells ha de mantindre d'acord amb els estatuts.
En estos dos casos, s'haurà de comunicar al consell rector la transmissió en el termini de quinze dies des que es produïsquen.
2. El consell rector, quan reba la sol·licitud de nous ingressos com a socis o associats, ho farà públic en el tauler d'anuncis del domicili social, perquè, en el termini d'un mes, tant els socis com els associats que ho desitgen, puguen oferir per escrit les aportacions que estiguen disposats a cedir, mantenint el cedent l'aportació mínima obligatòria.
3. El soci que, després de perdre els requisits per a continuar com a tal, siga donat de baixa justificada, podrà transmetre les seues aportacions al seu cònjuge, ascendents o descendents, si són socis o associats, o adquirixen tal condició en els tres mesos següents a la baixa d'aquell, subscrivint les aportacions obligatòries que siguen necessàries per a completar les seues aportacions obligatòries al capital social.
4. En cas de successió mortis causa, poden adquirir la condició de socis els hereus que ho sol·liciten i tinguen dret a l'ingrés d'acord amb els estatuts i amb esta llei, i es repartiran entre ells les aportacions del causant.
Quan concórreguen dos o més hereus en la titularitat d'una aportació, seran considerats socis tots ells i quedaran obligats a subscriure les aportacions que siguen obligatòries en eixe moment.
L'hereu no interessat a ingressar en la cooperativa pot exigir la liquidació, sense deduccions, de les aportacions que li corresponguen.
Si els estatuts ho preveuen, podrà ser transmissible mortis causa la condició d'associat, així com les seues aportacions.
5. En els supòsits dels paràgrafs tres i quatre, l'adquirent de les aportacions no estarà obligat a desemborsar quotes d'ingrés per les que haja rebut de familiar o causant.
6. Els creditors personals del soci no podran embargar ni executar les participacions socials, sense perjuí d'exercir els seus drets sobre els reemborsos, interessos i retorns que puguen correspondre-li al soci.
Article 61. Reembors de les aportacions
1. El soci té dret a exigir el reembors de les seues aportacions obligatòries, i la part corresponent de les reserves voluntàries repartibles, en cas de baixa de la cooperativa. La liquidació d'estes aportacions es farà amb efectes al tancament de l'exercici social en el curs del qual haja nascut el dret al reembors, i el seu import es determinarà conforme s'establix a continuació.
2. Del valor acreditat, i si és el cas actualitzat, de les aportacions obligatòries es deduiran les pèrdues imputades i imputables al soci, reflectides en el balanç de tancament de l'exercici en què es produïsca la baixa, ja corresponguen al dit exercici o provinguen d'altres anteriors i estiguen sense compensar, sense perjuí de qualsevol altra responsabilitat prevista en esta llei.
3. Si els estatuts ho preveuen, sobre l'import liquidat de les aportacions obligatòries, el consell rector podrà practicar les deduccions que s'acorden en cas de baixa injustificada o expulsió, respectant el límit màxim fixat en els estatuts, que no podrà excedir del vint o trenta per cent respectivament.
4. El consell rector, en el termini de dos mesos des de l'aprovació dels comptes de l'exercici en què haja causat baixa el soci, li comunicarà l'import a reembossar, la liquidació efectuada, les deduccions practicades, si és el cas, i li farà efectiu el reembors, llevat que faça ús de la facultat d'ajornament a què es referix l'apartat següent.
5. El consell rector podrà ajornar el reembors de la liquidació en el termini que assenyalen els estatuts socials, que no serà superior a cinc anys en cas d'expulsió, a tres anys en cas de baixa no justificada, i a un any en cas de defunció o de baixa justificada, comptat en tot cas des de la data de tancament de l'exercici en què el soci va causar baixa. Les quantitats ajornades meritaran l'interés legal dels diners, des de la data de tancament de l'exercici en què el soci va causar baixa, i no podran ser actualitzades.
6. Les aportacions voluntàries es reemborsaran, liquidades, en les condicions que determine l'acord que va aprovar la seua emissió o transformació. Llevat que el dit acord haja previst un règim diferent, les aportacions voluntàries es reemborsaran en el moment en què la baixa haja de produir efectes. En cap cas podran practicar-se deduccions sobre les aportacions voluntàries ni se'ls podrà aplicar l'ajornament previst en el punt anterior.
7. En el cas que no s'hagen actualitzat les aportacions a capital, els estatuts podran preveure que el soci que haja causat baixa i que haja romàs almenys cinc anys en la cooperativa, tinga dret a la seua actualització, en els termes establits en esta llei.
8. El soci disconforme amb l'import a reembossar, o amb l'ajornament, podrà impugnar-ho pel procediment previst en l'article 22.7 d'esta llei.
Article 62. Altres mitjans de finançament
1. Els estatuts socials o l'assemblea general, podran exigir als socis, quotes d'ingrés o periòdiques no reemborsables. Les quotes d'ingrés s'integraran en la reserva obligatòria.
Si els estatuts socials han previst quotes d'ingrés sense determinar-ne la quantia, estes no podran excedir del resultat de dividir la reserva obligatòria pel nombre de socis, o nombre d'aportacions, segons estiguen determinades les quotes per soci, o per mòduls de participació.
2. L'assemblea general, en aprovar la distribució de resultats, podrà acordar que la part d'estos que s'acorde distribuir als socis es destine a un fons de retorns acreditats a estos. L'acord de constitució d'este fons determinarà la seua destinació, el termini per a la seua restitució al soci i la retribució que meritarà per a este, que en cap cas podrà ser superior a la màxima prevista per al capital social.
3. L'assemblea general pot acordar qualsevol modalitat de finançament voluntari de la cooperativa pels seus socis i associats, que en cap cas integrarà el capital social. Igualment, podrà emetre obligacions, subordinades o no, sempre de caràcter no convertible en participacions socials, d'acord amb la legislació vigent.
4. L'assemblea general pot acordar l'emissió de títols participatius, que podran tindre, si és el cas, la consideració de valors mobiliaris en els termes que establisca la legislació aplicable.
Pel dit títol el subscriptor realitza una aportació econòmica per temps predeterminat i a canvi rep una remuneració que podrà ser variable o mixta.
L'acord d'emissió concretarà el termini d'amortització dels títols i garantirà la representació i defensa dels interessos dels subscriptors en l'assemblea general i en el consell rector, sense reconéixer-los dret de vot.
Article 63. Documentació i comptabilitat de la cooperativa
1. Les cooperatives hauran de portar legalitzats, en la forma que reglamentàriament es determine, en ordre i al dia, els llibres següents:
a) Llibre Registre de Socis i, si és el cas, associats, especificant-hi les diferents classes de socis i les seccions a què pertanyen, així com la seua data d'admissió i baixa.
b) Llibre Registre d'Aportacions al Capital Social, en el qual es farà constar, almenys, la seua naturalesa, les successives transmissions, la seua actualització i reembors.
c) Llibre o llibres d'Actes de l'Assemblea General, del consell rector i, si és el cas, de les juntes preparatòries i d'altres òrgans col·legiats. En el cas que la cooperativa haja designat administrador únic o administradors mancomunats o solidaris, les seues decisions o acords hauran de recollir-se en un llibre a l'efecte.
d) Qualssevol altres que siguen exigits per altres disposicions legals.
2. Les cooperatives han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seua activitat d'acord amb el Codi de Comerç, ajustant-se als principis i criteris establits en el Pla General Comptable i en les seues normes de desplegament, respectant les peculiaritats del seu règim econòmic. El Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals i el Llibre Diari es legalitzaran en la forma que reglamentàriament es determine.
3. Quan l'entitat estiga obligada a auditar els seus comptes, el consell rector haurà d'elaborar un informe sobre la seua gestió en el qual explicarà amb tota claredat la marxa de la cooperativa i les expectatives reals, respectant la congruència amb els documents comptables.
4. El consell rector, en el termini màxim de quatre mesos des del tancament de l'exercici, formularà els comptes anuals i l'informe de gestió, i els posarà a disposició dels auditors perquè estos emeten el seu informe.
5. Les cooperatives que reunisquen els requisits que obliguen les societats anònimes a portar els seus comptes anuals segons el model normal estaran subjectes a idèntic règim, en tant que siga compatible amb la seua naturalesa.
6. Els comptes anuals, l'informe de gestió i l'informe d'auditoria, es posaran a disposició dels socis d'acord amb el que establix l'article 26 d'esta llei.
7. Els comptes anuals i l'informe de gestió hauran d'anar firmats per tots els administradors i, si falta la firma d'algun, s'assenyalarà amb expressa indicació de la causa.
8. El consell rector presentarà per al seu dipòsit en el Registre de Cooperatives, durant el mes següent a la seua aprovació, els comptes anuals i, si és el cas, l'informe de gestió i l'informe d'auditoria.
Article 64. Activitat cooperativitzada i aportacions del soci a la gestió cooperativa
1. Els socis de la cooperativa hauran de participar en l'activitat cooperativitzada en els termes i les condicions previstos en els estatuts socials, reglaments de règim interior i acords socials. La modificació d'estes condicions s'adoptarà per les majories previstes en l'article 36.6. El soci disconforme podrà causar baixa justificada notificant-ho al consell rector en el termini previst en l'article 22.3.
2. Sense perjuí de la responsabilitat per deutes socials, determinada conforme a l'article 4 d'esta llei, el soci respon il·limitadament del compliment de l'obligació de participar en l'activitat cooperativitzada. La baixa com a soci no l'eximirà del compliment de les obligacions contretes fins a eixe moment. L'incompliment de l'obligació anterior donarà dret a la cooperativa al rescabalament dels danys i perjuís ocasionats.
3. Els béns o fons lliurats pels socis per a la gestió cooperativa o la utilització dels seus servicis, no constituïxen aportacions socials, ni tampoc integren el patrimoni cooperatiu, llevat que estatutàriament s'establisca el contrari.
Article 65. Operacions amb tercers no socis
1. Si els estatuts ho preveuen, la cooperativa podrà desenvolupar operacions pròpies de la seua activitat cooperativitzada amb tercers no socis en les condicions i amb les limitacions previstes legalment per a cada classe de cooperativa.
2. Les cooperatives que operen amb tercers no socis hauran de distingir clarament en l'apartat "distribució de resultats" de la memòria dels comptes anuals els resultats ordinaris cooperatius, o propis de l'activitat cooperativitzada amb els socis, dels resultats ordinaris extracooperatius, derivats de les operacions de la cooperativa amb els qui no siguen socis.
3. L'anterior distinció no serà necessària si els estatuts socials de la cooperativa establixen que la totalitat de l'excedent net de l'exercici es destinarà a patrimoni irrepartible. En este cas, la cooperativa destinarà del resultat positiu, almenys, un 5% al fons de formació i promoció cooperativa, i un 2% als treballadors no socis en concepte de participació en resultats, que serà compensable amb el complement salarial de semblant naturalesa establit en la normativa laboral aplicable.
4. Els estatuts podran preveure que el tercer que sol·licite el seu ingrés com a soci tinga dret a una deducció en la suma que haja d'aportar en concepte de capital i quota d'ingrés, equivalent als beneficis nets que amb la seua activitat haja generat a la cooperativa en els dos últims exercicis. La quantia de la dita deducció es cobrirà a càrrec de reserves disponibles.
Article 66. Exercici econòmic
L'exercici econòmic tindrà una duració de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, extinció o fusió de la cooperativa, i coincidirà amb l'any natural si els estatuts no disposen el contrari.
Article 67. Determinació dels resultats de l'exercici
1. Es consideraran ingressos ordinaris cooperatius els següents:
a) Els obtinguts de la venda de productes o servicis dels socis i de productes o servicis de la cooperativa, en el compliment del seu objecte social.
b) Els obtinguts de la venda o subministrament de productes i servicis als socis.
c) Els obtinguts de les operacions realitzades en compliment d'acords d'intercooperació amb altres cooperatives.
d) Els de naturalesa financera obtinguts, bé en inversions en empreses cooperatives, bé en empreses participades majoritàriament per estes, quan es tracte d'entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries, auxiliars o subordinades a les de la mateixa cooperativa, i, així mateix, els que es produïsquen com a conseqüència d'una prudent i eficaç gestió de la tresoreria de la cooperativa, per a la realització de l'activitat cooperativitzada.
e) Les subvencions corrents i les de capital imputables a l'exercici econòmic.
f) En les cooperatives de crèdit i cooperatives amb secció de crèdit, els interessos i altres rendiments obtinguts en el mercat financer o dels seus socis, en els termes establits per la legislació sectorial aplicable.
g) Les quotes periòdiques satisfetes pels socis.
h) Les plusvàlues obtingudes per l'alienació d'elements de l'immobilitzat material destinats al compliment del fi social, quan es reinvertisca la totalitat del seu import en nous elements d'immobilitzat, amb idèntic destí, dins del termini comprés entre l'any anterior a la data del lliurament o posada a disposició de l'element patrimonial i els tres anys posteriors, sempre que romanguen en el patrimoni de la cooperativa fins que finalitze el seu període d'amortització.
2. Es consideraran ingressos ordinaris extracooperatius els mencionats en l'apartat anterior, quan siguen resultants de la realització d'operacions pròpies de l'activitat cooperativitzada amb tercers no socis.
3. Dels ingressos ordinaris, cooperatius i extracooperatius, hauran de deduir-se en concepte de despeses o minoració d'ingressos, els següents:
a) Les despeses específiques necessàries per a l'obtenció de cada tipus d'ingrés. Als ingressos cooperatius se'ls deduirà en concepte de despesa, l'import assignat als béns i servicis prestats pels socis a la cooperativa, sempre que no siga superior al valor de mercat o retribució normal en la zona; en cas contrari, es deduirà el valor de mercat o la retribució normal en la zona.
b) Les despeses generals necessariès per al funcionament de la cooperativa.
c) Els interessos meritats en favor dels seus socis i associats.
d) Les quantitats destinades a amortitzacions.
e) Les despeses que genere el finançament extern de la cooperativa.
f) Les altres deduccions que permeta fer la legislació aplicable.
Les despeses o deduccions assenyalades en els apartats b), c), d), e) i f) s'imputaran proporcionalment a les xifres d'ingressos ordinaris cooperatius i extracooperatius.
4. En la memòria anual, la cooperativa haurà de reflectir la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del fons de formació i promoció cooperativa de l'exercici anterior, i el pla d'inversions i despeses d'este per a l'exercici en curs.
Article 68. Distribució d'excedents i beneficis
1. En la memòria dels comptes anuals, la cooperativa inclourà el detall de la distribució de beneficis i/o imputació de pèrdues, si és el cas, per seccions, i s'aplicarà a cada una d'elles el que establix este Article i el següent.
2. Els excedents nets resultants de les operacions amb els socis es destinaran, abans de la consideració de l'Impost sobre Societats, almenys en un 5% al Fons de Formació i Promoció Cooperativa i, com a mínim, en un 20 % a la Reserva Obligatòria, fins que esta assolisca la xifra del capital social subscrit en la data de tancament de l'exercici.
3. Fetes les assignacions anteriors, la resta dels excedents podrà aplicar-se a les reserves voluntàries, a la participació dels treballadors assalariats o distribuir-se entre els socis en concepte de retorns, en proporció a la seua participació en l'activitat cooperativitzada desenrotllada en el corresponent exercici econòmic. La distribució de retorns podrà fer-se per mitjà del seu pagament en efectiu, per mitjà de la seua incorporació a capital, o per mitjà de la creació d'un fons de retorns en els termes establits en l'article 62.2. Només podran distribuir-se retorns quan la reserva obligatòria assolisca el mínim establit en l'article 70.1 d'esta llei.
4. La totalitat dels beneficis nets resultants de les operacions amb tercers no socis i, com a mínim, el 50% dels beneficis extraordinaris es destinaran, una vegada deduïdes les pèrdues d'exercicis anteriors i abans de la consideració de l'impost sobre societats, a la reserva obligatòria o al fons de formació i promoció cooperativa. La resta de beneficis extraordinaris podrà destinar-se a la reserva voluntària regulada en l'article 71 d'esta llei.
Article 69. Imputació de pèrdues
1. Els estatuts hauran de fixar els criteris de compensació de les pèrdues derivades de l'activitat cooperativitzada amb els socis, que podran imputar-se:
a) Als socis, en proporció a l'activitat cooperativitzada per cada soci en l'exercici econòmic.
En la imputació de pèrdues al soci, si la seua activitat cooperativitzada en l'exercici econòmic és inferior a la que com a mínim estava obligat estatutàriament, la imputació es realitzarà en proporció a la dita activitat mínima.
b) A la reserva voluntària.
c) A la reserva obligatòria, amb el límit establit en l'apartat 5 següent.
2. La liquidació del deute de cada soci derivada de la imputació de les pèrdues anteriors se satisfarà d'alguna de les formes següents:
a) Amb el seu pagament en efectiu durant l'exercici en què s'aproven els comptes de l'anterior.
b) A càrrec dels retorns que puguen correspondre al soci en els cinc exercicis següents, si bé haurà de ser satisfeta pel soci en el termini d'un mes si, transcorregut el període assenyalat, quedaren pèrdues sense compensar.
c) Si hi ha un fons de retorns, se li podrà imputar el percentatge que fixe l'assemblea general.
d) Amb el seu pagament per mitjà de la reducció proporcional de les aportacions voluntàries del soci al capital social.
e) Amb el seu pagament per mitjà de la reducció proporcional de l'import desemborsat de les aportacions obligatòries al capital social. Si, com a conseqüència de la dita reducció, l'aportació obligatòria del soci queda per davall del mínim exigible, este haurà de reposar de nou el dit import en el termini màxim d'un any.
f) A càrrec de qualsevol crèdit que el soci tinga contra la cooperativa, que podrà fraccionar-lo en els següents cinc anys.
L'assemblea general decidirà la forma en què es procedirà a la satisfacció del deute de cada soci. En tot cas, el soci podrà optar pel seu pagament en efectiu. Si s'acorda el pagament per mitjà de la reducció de les aportacions al capital social, es reduiran en primer lloc les aportacions voluntàries del soci, si en té, i a continuació l'import desemborsat de les seues aportacions obligatòries.
3. Si els estatuts socials ho establixen, les pèrdues derivades de l'activitat cooperativitzada amb els socis que s'imputen a estos, assoliran com a màxim l'import total de les bestretes assignades als socis en l'exercici econòmic, més les seues aportacions a capital social i la seua participació en les reserves repartibles.
4. Les pèrdues extracooperatives i extraordinàries s'imputaran a la reserva obligatòria i a les reserves voluntàries. Si l'import d'estes és insuficient per a compensar les pèrdues, abans d'imputar-se a capital, la diferència podrà recollir-se se en un compte especial per a la seua amortització en els deu anys següents.
5. Quan, per imputació de pèrdues, la reserva obligatòria quede reduïda a una xifra inferior a l'establida en l'article 70.1, la cooperativa haurà de reposar-la immediatament a càrrec de les reserves voluntàries, si n'hi ha, o amb el resultat positiu dels exercicis econòmics següents. Així mateix, no podrà fer-se imputació de pèrdues cooperatives a la reserva obligatòria que facen disminuir la seua xifra per davall del que establix el dit Article sense que, simultàniament i per quantia equivalent, s'imputen les dites pèrdues als socis, a la reserva voluntària, o a ambdós.
6. La cooperativa que haja establit estatutàriament que destinarà la totalitat dels seus resultats, ordinaris i extraordinaris, a patrimoni irrepartible. Imputarà les pèrdues a reserves irrepartibles.
Article 70. Reserva obligatòria
1. La cooperativa està obligada a constituir i mantindre una reserva obligatòria destinada a la consolidació, el desenrotllament i la garantia de la cooperativa, l'import de la qual serà, almenys, igual al del capital social estatutari. Mentre no s'assolisca el dit import no es podrà donar una altra destinació als excedents i beneficis, abonar interessos o actualitzar les aportacions a capital.
2. A la reserva obligatòria es destinaran:
a) Les quotes d'ingrés
b) Els excedents i beneficis que acorde l'assemblea general, de conformitat amb el que preveu l'article 68 d'esta llei.
c) L'assignació que corresponga com a conseqüència de la regularització del balanç.
d) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en cas de baixa o expulsió de socis.
3. La reserva obligatòria és irrepartible entre els socis. No obstant això, una vegada compensades les pèrdues que legalment puguen imputar-se-li, podrà destinar-se a:
a) Actualitzar el capital que es restituïx al soci en els casos de baixa, fusió o liquidació de la cooperativa.
b) Afavorir l'accés dels tercers a la condició de soci, conforme al que establix l'article 65.4.
c) Afavorir l'accés dels socis a altres cooperatives, per mitjà de la seua aplicació a quota d'ingrés, en els supòsits de baixa justificada del soci o liquidació de la cooperativa. Així mateix, podrà aplicar-se, en els processos de fusió, a la quota o aportació econòmica que hagen de desemborsar els socis amb destinació a la reserva obligatòria de la cooperativa resultant.
4. Amb independència de la reserva obligatòria, la cooperativa haurà de constituir i dotar els fons que, per la normativa que li resulte d'aplicació, s'establisquen amb caràcter obligatori en funció de la seua activitat o qualificació.
Article 71. Reserva voluntària
1. Els estatuts socials podran regular una reserva voluntària de lliure disposició, que es constituirà per acord de l'assemblea general, i a la qual es destinaran les quantitats que es determinen conforme al que establix l'article 68. Esta reserva tindrà el caràcter de repartible i es destinarà a les finalitats que els estatuts hagen determinat o, si els estatuts ho permeten, a les que acorde l'assemblea general.
2. En el supòsit que la reserva voluntària es repartisca entre els socis, la distribució es determinarà en proporció a la participació d'estos en l'activitat cooperativitzada durant, almenys, els últims cinc anys, o període menor si la cooperativa fóra de més recent constitució.
3. Quan la destinació de la distribució d'esta reserva entre els socis siga la seua incorporació a capital, el seu règim s'assimilarà al dels retorns incorporats a capital social.
Article 72. Fons de formació i promoció cooperativa
1. El fons de formació i promoció cooperativa tindrà com a fins la formació dels socis i treballadors de la cooperativa en els principis i tècniques cooperatives, econòmiques i professionals; la promoció de les relacions intercooperatives, la difusió del cooperativisme i la promoció cultural, professional i social de l'entorn local o de la comunitat en general.
A l'efecte la dotació del fons podrà ser aportada totalment o parcialment a una unió o federació de cooperatives.
2. Al fons de formació i promoció cooperativa es destinaran necessàriament:
a) El percentatge dels excedents nets i beneficis que establisquen els estatuts o l'assemblea general de conformitat amb l'article 68 d'esta llei.
b) Les donacions i qualsevol classe d'ajuda rebuda per al compliment dels fins del dit fons.
c) L'import de les sancions imposades als socis.
3. El fons de formació i promoció cooperativa és irrepartible i inembargable excepte per deutes contrets per al compliment dels seus fins.
Fins al moment de la seua despesa o inversió els seus recursos es conservaran en efectiu o materialitzats en béns de fàcil liquiditat.
4. L'import del fons haurà de comprometre's o aplicar-se en l'exercici econòmic en què s'haja efectuat la seua dotació. En cas contrari, i sempre dins de l'exercici següent, el seu import haurà d'aplicar-se als fins que li són propis o materialitzar-se en dipòsits en entitats financeres o valors de deute públic, els rendiments del qual es destinaran a eixes mateixes finalitats. Els dits dipòsits o valors no podran ser pignorats ni afectats a préstecs o comptes de crèdit, i estaran representats en el passiu del balanç per la partida corresponent. No obstant això, la cooperativa podrà recuperar els dits comptes, dipòsits o títols per a invertir el seu import en les finalitats previstes en l'exercici en què es decidisca el seu rescat.
5. Si el fons o part d'ell s'aplica en béns d'immobilitzat, s'haurà de fer, si és el cas, expressa referència al seu caràcter inembargable en el Registre de la Propietat o en aquell en què el bé es trobe inscrit.
6. La conselleria competent en matèria de cooperatives podrà autoritzar per motius excepcionals l'aplicació del fons de formació i promoció cooperativa a fins distints dels establits en l'apartat 1.
CAPÍTOL VII.
Modificació d'Estatuts Socials, Dissolució i Liquidació
Article 73. Modificació dels estatuts socials
1. Els estatuts socials de la cooperativa podran ser modificats per acord de l'assemblea general, amb els requisits que establix esta llei.
2. Per a modificar el domicili social, l'acord podrà adoptar-se pel consell rector quan el nou domicili s'establisca dins del mateix terme municipal. El consell rector informarà immediatament a tots els socis.
3. L'acord de canvi de denominació, de canvi de domicili i de modificació de l'objecte social s'anunciarà en un diari de gran difusió en l'àmbit d'actuació de la cooperativa.
4. Tots els acords de modificació dels estatuts socials hauran de formalitzar-se en escriptura pública, a la matriu dels quals s'incorporaran els anuncis que siguen preceptius, i inscriure's en el Registre de Cooperatives.
5. Quan la modificació consistisca en el canvi de la classe de cooperativa, en la modificació de l'objecte social o en el canvi de responsabilitat dels socis, els que hagen votat en contra o els absents que expressen la seua disconformitat per escrit dirigit al consell rector en el termini de quaranta dies, comptat des de la inscripció de l'acord en el Registre de Cooperatives, tindran dret a separar-se de la cooperativa i la seua baixa es considerarà com justificada.
Article 74. Modificació del capital social mínim
1. La modificació consistent en la reducció del capital social mínim exigirà la publicació prèvia de l'acord de l'assemblea general de modificació dels estatuts socials en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de gran difusió en el seu àmbit d'actuació. Si la reducció del capital social mínim es produïx com a conseqüència de la restitució d'aportacions als socis, els creditors socials podran oposar-se a l'execució de l'acord en el mes següent a l'última de les publicacions, si els seus crèdits no són pagats o suficientment garantits. El balanç de situació de la cooperativa verificat pels auditors de comptes que estiguen en l'exercici del seu càrrec, amb l'informe d'estos, que demostre la solidesa econòmica i financera de la cooperativa, podrà ser considerat pel jutge com garantia suficient.
Serà nul·la tota reducció d'aportacions al capital social per davall de la seua quantia mínima que es realitze sense respectar les formalitats i garanties en favor dels creditors socials que establix el paràgraf anterior.
2. Les formalitats i garanties ressenyades en l'apartat 1, no seran exigibles quan es reduïsca el capital per a compensar les pèrdues socials legalment imputables a capital social. En este cas, el balanç de situació que servirà de base per a l'adopció de l'acord per l'assemblea general i la seua inscripció en el Registre de Cooperatives serà verificat pels auditors de comptes de la cooperativa, en el cas que estiga obligada a sotmetre els seus comptes a la dita verificació i en l'informe especial que estos hauran d'emetre certificaran l'existència de les pèrdues socials imputables conforme a l'article 69 d'esta llei.
Article 75. Fusió
1. Podran fusionar-se dos o més cooperatives de la mateixa o distinta classe, per mitjà de la constitució d'una cooperativa nova o la modificació de la cooperativa absorbent.
2. El procediment legal per a la fusió serà el següent:
a) L'assemblea general de cada cooperativa, degudament convocada, haurà d'aprovar sense modificacions, el projecte de fusió fixat en un conveni previ pels òrgans d'administració respectius. El projecte de fusió serà enviat a cada soci amb la convocatòria de l'assemblea general, i durà adjunta una memòria del consell rector sobre la conveniència i els efectes de la fusió projectada i, si és el cas, un informe dels auditors de comptes que estiguen en l'exercici del seu càrrec, sobre la situació econòmica i financera de les cooperatives que hi intervenen i la previsible de la cooperativa resultant i dels socis, com a conseqüència de la fusió.
En les cooperatives de més de cinc mil socis, estos documents seran facilitats a aquells socis que ho sol·liciten per mitjà del lliurament de còpia d'estos en el domicili social.
b) L'acord de fusió de cada una de les cooperatives serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de gran difusió en l'àmbit d'actuació de la cooperativa.
c) En cas de baixa de socis després de l'acord de fusió, serà la cooperativa resultant de la fusió la que assumisca l'obligació de liquidar-los la seua aportació social, que serà determinada amb referència a la data de l'acord de fusió.
d) La fusió no podrà realitzar-se abans que transcórrega un mes des de la publicació de l'anunci de l'acord de fusió. Durant este termini, els creditors ordinaris de qualsevol de les societats els crèdits dels quals hagen nascut abans de l'últim anunci de fusió, i que no estiguen adequadament garantits, podran oposar-se per escrit a la fusió, en este cas esta no podrà dur-se a efecte si els seus crèdits no són enterament satisfets o suficientment garantits. Els creditors no podran oposar-se al pagament encara que es tracte de crèdits no vençuts. En l'escriptura de fusió els atorgants hauran de manifestar expressament que no s'ha produït cap oposició de creditors amb dret a ella o, que han sigut pagats o garantits els crèdits dels creditors que s'hi hagen oposat.
e) Cada una de les cooperatives queda obligada a continuar el procediment de fusió des del moment en què el projecte de fusió haja sigut aprovat per l'assemblea general de totes elles. Els acords de fusió es documentaran en escriptura pública única, en la qual es farà constar la dissolució de les cooperatives que hagen de quedar dissoltes i, si és el cas, les mencions legals de la cooperativa de nova constitució o les modificacions de la cooperativa absorbent. Esta escriptura servirà de títol per a la cancel·lació de les cooperatives dissoltes en el Registre de Cooperatives i, si és el cas, per a la inscripció de la novament constituïda o la modificació dels estatuts de l'entitat absorbent.
f) Tots els drets i obligacions de les cooperatives dissoltes, que no entraran en liquidació, passen automàticament al patrimoni de la societat resultant.
g) En la resta, l'elaboració, el contingut i les formalitats del projecte de fusió, la documentació a facilitar a cada soci, el règim del balanç de fusió i els drets dels creditors es regiran pel que disposa la legislació estatal de cooperatives.
Article 76. Fusió Especial
Les societats cooperatives podran fusionar-se amb societats civils o mercantils de qualsevol classe, sempre que no existisca norma legal que ho prohibisca.
En estes fusions serà d'aplicació la normativa reguladora de la societat absorbent o que es constituïsca com a conseqüència de la fusió, però quant a l'adopció de l'acord i les garanties dels drets dels socis i creditors de les cooperatives participants, s'atindrà al que disposa l'article 75 de la present llei. Si l'entitat resultant de la fusió no és una societat cooperativa, la liquidació de les seues aportacions al soci que exercite el dret de separació tindrà lloc dins del mes següent a la data en què se'n faça ús. Fins que no s'hagen practicat estes liquidacions no podrà formalitzar-se la fusió.
Quant a la destinació del fons de formació i promoció cooperativa, la reserva obligatòria i la reserva voluntària que estatutàriament tinga el caràcter d'irrepartible, s'atindrà al que disposa l'article 82 d'esta llei per al cas de liquidació.
Article 77. Escissió
1. L'escissió de la cooperativa pot consistir:
a) En la dissolució, sense liquidació, per mitjà de la divisió del seu patrimoni en dues o més parts. Cada una d'estes es traspassarà en bloc a cooperatives de nova creació o serà absorbida per altres ja existents, o s'integrarà amb les parts ja escindides d'altres cooperatives en una de nova creació. En estos dos últims casos es denominarà escissió-fusió.
b) En la divisió d'una o més parts del patrimoni d'una cooperativa, sense la dissolució d'esta, i el traspàs en bloc de la part o parts segregades a altres cooperatives de nova constitució o ja existents.
2. En tots estos casos, la cooperativa que acorde la seua escissió haurà d'observar els tràmits establits en l'article 75 per a la fusió, i els seus socis i creditors, podran exercir els mateixos drets. El projecte d'escissió o, si és el cas, d'escissió-fusió, la memòria del consell rector i l'informe dels auditors de comptes independents, hauran de referir-se a la situació previsible en cada un dels patrimonis resultants i en els drets dels socis.
Article 78. Cessió global de l'actiu i del passiu
1. L'assemblea general, amb els requisits i les majories establits per a la modificació d'estatuts, podrà acordar la cessió global de l'actiu i del passiu a un o diversos socis o tercers, fixant les condicions de la cessió. L'assemblea general, per majoria simple, podrà acordar la realització per un expert independent d'un informe, previ a l'acord de cessió, sobre la valoració del patrimoni que es propose cedir.
2. L'acord de cessió es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de gran difusió de l'àmbit d'actuació del cedent i cessionari, amb expressió de la identitat d'este últim. En l'anunci es farà menció al dret dels creditors de la cooperativa cedent i dels creditors del cessionari o cessionaris a obtindre el text íntegre de l'acord de cessió i a oposar-s'hi segons el règim que s'assenyala a continuació.
Dins del mes següent a l'últim anunci mencionat, els creditors de la cooperativa cedent i del cessionari o cessionaris, podran oposar-se a la cessió en les mateixes condicions i amb els mateixos efectes previstos per al cas de fusió.
Article 79. Transformació
1. Les cooperatives podran transformar-se en societats civils o mercantils de qualsevol classe sempre que es complisquen els requisits següents:
a) L'existència d'acord exprés i favorable de l'assemblea general, adoptat amb els requisits establits per a modificar els estatuts.
b) La publicació del dit acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en dos diaris de gran difusió en el territori en què la cooperativa tinga el seu domicili i àmbit d'actuació.
c) La formalització de l'acord de transformació en escriptura pública.
2. L'escriptura pública de transformació inclourà totes les mencions legalment i reglamentàriament exigides per a la constitució de l'entitat la forma de la qual s'adopte i s'hi incorporarà el balanç de situació de la societat, tancat el dia anterior a l'acord de transformació, verificat si és el cas pels auditors de comptes de l'entitat o, alternativament, el balanç de l'últim exercici, si han transcorregut menys de sis mesos des del tancament del mateix, i ha sigut dipositat en el domicili social, a disposició dels socis, des del mateix dia en què es va cursar la convocatòria de l'assemblea general.
També es detallaran en l'escriptura els socis que hagen exercitat el dret de separació i el capital que representen, i s'hi incorporaran el balanç final elaborat pels administradors i tancat el dia anterior a l'atorgament de l'escriptura, així com els anuncis preceptius.
3. La transformació no afecta la personalitat jurídica de la cooperativa transformada, que continuarà subsistint sota la seua nova forma.
4. Tindran dret de separació els socis que hagen votat en contra i els que, no havent assistit a l'assemblea, expressen la seua disconformitat per mitjà d'escrit dirigit als administradors, en el termini de quaranta dies des de la publicació de l'últim anunci de l'acord. Estos socis tindran dret al reembors de les seues aportacions al capital, d'acord amb el règim establit en l'article 76.
5. Els estatuts socials o, si no n'hi ha, les parts interessades, determinaran la forma en què s'acreditarà als qui siguen els destinataris de l'haver líquid social conforme a l'article 82 d'esta llei, el valor nominal de les dotacions de la reserva obligatòria. L'entitat resultant de la transformació i els destinataris de l'haver líquid social podran establir, de mutu acord, les condicions en què es farà efectiu el crèdit d'estos últims; en un altre cas, el valor nominal de les dotacions de la reserva obligatòria s'acreditarà com a crèdit retribuït, a un interés de tres punts percentuals superior a l'interés legal dels diners, que es reembossarà en termini màxim de cinc anys.
El fons de formació i promoció cooperativa tindrà l'aplicació estatutàriament prevista i, si no n'hi ha, l'establida per al supòsit de liquidació de la cooperativa.
6. En aprovar la transformació, l'assemblea general acordarà la distribució de les participacions en el capital social de la nova entitat, en proporció directa al capital desemborsat per cada soci en la cooperativa, actualitzat si és el cas.
El que disposen els números anteriors, s'entén sense perjuí del que resulte de la naturalesa i del règim de la societat transformada resultant.
Article 80. Transformació en cooperatives
1. Les societats i les agrupacions de caràcter no cooperatiu podran transformar-se en cooperatives d'alguna de les classes regulades en la present llei, sempre que no existisca precepte legal que ho prohibisca expressament.
2. La transformació serà acordada segons el règim i les garanties exigit per la legislació que els siga aplicable segons el tipus legal de què es tracte, no afectarà la personalitat jurídica de l'entitat transformada i es farà constar en escriptura pública, que expressarà necessàriament totes les mencions previstes en esta llei per a la constitució d'una cooperativa.
3. L'escriptura pública de transformació es presentarà per a la seua inscripció, junt amb el balanç de situació tancat el dia anterior al de l'acord de transformació i verificat pels auditors de comptes, en el Registre de Cooperatives i en totes aquelles oficines o registres que resulten pertinents de conformitat amb el règim de la societat transformada.
4. La transformació en cooperativa, no altera l'anterior règim de responsabilitat dels socis de l'entitat transformada pels deutes socials contrets amb anterioritat a la transformació de l'entitat, llevat que els creditors hagen consentit expressament la transformació.
Article 81. Dissolució
1. La cooperativa quedarà dissolta i, excepte els casos de fusió i escissió, entrarà en liquidació per les causes següents:
a) Compliment del termini fixat en els estatuts socials, llevat que l'assemblea general acorde la pròrroga, l'escriptura pública de la qual haurà de presentar-se en el Registre de Cooperatives abans de l'expiració del termini.
b) Finalització de l'objecte social o impossibilitat de realitzar-lo.
c) Paralització dels òrgans socials o de l'activitat econòmica de la cooperativa durant dos anys consecutius.
d) Reducció del nombre de socis per davall del mínim legal necessari per a constituir la cooperativa, si no es restablix en el període d'un any.
e) Reducció de la xifra del capital social per davall del mínim establit en els estatuts, si es manté durant un any, llevat que es reduïsca la xifra estatutària. Així mateix, serà causa de dissolució la reducció del capital social per davall del capital mínim legal, si no es restituïx en el mateix termini.
f) Fusió i escissió total.
g) Acord de l'assemblea general amb el vot favorable de dos terços dels socis presents i representats.
h) Acord de l'assemblea general adoptat, com a conseqüència de la declaració de la cooperativa en situació concursal, amb el vot favorable de la majoria simple dels socis presents i representats.
i) La desqualificació de la cooperativa d'acord amb esta llei.
j) Qualsevol altra causa establida en esta llei o en els estatuts socials.
La cooperativa que haja fixat en els seus estatuts un termini de duració determinada es dissoldrà de ple dret al seu compliment, a no ser que abans s'haja acordat i inscrit la seua pròrroga en el Registre de Cooperatives.
2. Quan pertoque, els administradors convocaran l'assemblea general en el termini de dos mesos comptats de que s'aprecie l'existència de causa de dissolució. Si, llevat que hi concórrega justa causa que ho impedisca, l'assemblea no és convocada o no es reunix en el termini estatutàriament establit o, reunida l'assemblea, no pot adoptar-se l'acord de dissolució o s'adopta un acord contrari a esta, els administradors hauran de sol·licitar la dissolució judicial de la cooperativa. Així mateix, la podrà sol·licitar qualsevol interessat.
3. L'acord de dissolució o la resolució judicial que la declare, haurà d'inscriure's en el Registre de Cooperatives, en el termini d'un mes de l'acord corresponent, i publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un diari de gran difusió en el territori del domicili social o àmbit d'actuació. També es farà constar en el Registre de Cooperatives, per mitjà de nota marginal, la resolució administrativa ferma que constate alguna causa de dissolució.
Article 82. Liquidació
1. La cooperativa dissolta conserva la seua personalitat durant el procediment de liquidació i haurà d'actuar afegint a la seua denominació social la menció «en liquidació».
2. En qualsevol moment, l'assemblea general podrà adoptar un acord de reactivació de la cooperativa, sempre que s'elimine la causa que va motivar la dissolució i encara no s'haja distribuït l'haver social líquid. L'acord de reactivació s'adoptarà amb els requisits i la majoria establits per a la modificació dels estatuts socials.
Els creditors socials podran oposar-se a l'acord de reactivació, en les mateixes condicions i amb els mateixos efectes previstos en esta llei per a la fusió.
3. La liquidació correrà a càrrec dels socis liquidadors, que en nombre de tres o cinc haurà d'elegir l'assemblea general en el mateix acord de dissolució o en el termini d'un mes des de l'entrada en liquidació. En cas contrari, els liquidadors, socis o no, seran designats pel Consell Valencià del Cooperativisme a sol·licitud de qualsevol soci o creditor, o d'ofici, pel Consell Valencià del Cooperativisme o la conselleria competent en matèria de cooperatives.
Fins al nomenament dels liquidadors, el consell rector i, si és el cas, la direcció, continuaran en les funcions gestores i representatives de la societat.
Durant el període de liquidació es mantindran les convocatòries i reunions de l'assemblea general, que es convocarà pels liquidadors, els quals la presidiran i donaran compte de la marxa de la liquidació.
4. Als liquidadors se'ls aplicaran les normes sobre incompatibilitat, responsabilitat i retribució dels membres del consell rector; als designats per l'assemblea general, se'ls aplicaran a més les corresponents a elecció i revocació de l'òrgan d'administració.
Els liquidadors actuaran necessàriament de forma col·legiada i adoptaran els acords per majoria. Estos acords seran transcrits a un llibre d'actes.
5. Els liquidadors faran inventari i balanç inicial de la liquidació, i procediran a la realització dels béns socials i al pagament dels deutes.
Sempre que siga possible, intentaran la venda en bloc de l'empresa o d'unitats organitzades de producció de la cooperativa. La venda dels béns immobles es farà en pública subhasta, llevat que l'assemblea general aprove expressament un altre sistema vàlid.
6. A continuació, satisfaran a cada soci l'import de la seua quota o aportació líquida actualitzada, si és el cas començant per les aportacions voluntàries i seguint amb les aportacions obligatòries.
Finalment, l'haver líquid sobrant, si n'hi ha, es posarà a disposició de la cooperativa o cooperatives, unió, federació o confederació, que figure en els estatuts. Si no es produïx designació, el dit import es posarà a disposició del Consell Valencià del Cooperativisme, perquè este el destine als fins de promoció i foment del cooperativisme que determine.
Si l'entitat designada és una societat cooperativa, esta incorporarà l'import rebut a la reserva obligatòria, i es comprometrà que durant un període de quinze anys tinga caràcter indisponible, sense que sobre l'import incorporat es puguen imputar pèrdues originades per la cooperativa.
Qualsevol soci de la cooperativa en liquidació que tinga en projecte incorporar-se a una altra cooperativa podrà exigir que l'import proporcional de l'haver líquid sobrant de la liquidació, calculada sobre el total de socis, s'ingresse en la reserva obligatòria de la cooperativa a què s'incorpore, d'acord amb el que preveu l'article 70.3, sempre que així ho haja sol·licitat amb anterioritat a la data de la convocatòria de l'assemblea general que haja d'aprovar el balanç final de liquidació. El dit import atribuït al soci no podrà superar, en cap cas, la quantitat que siga exigible a este en concepte de quota d'ingrés o, en els casos de fusió, de quota patrimonial. Si en el moment de liquidació de la cooperativa encara no s'ha constituït la cooperativa a què el soci té en projecte incorporar-se, el soci haurà d'acreditar davant de l'administració competent, en el termini màxim d'un any des de la data de l'acord de l'assemblea general que aprove el balanç final de liquidació, l'efectivitat de l'aportació a la nova cooperativa a què s'incorpore. A l'efecte, presentarà document justificatiu de l'ingrés en entitat financera o de crèdit a favor de la cooperativa, de la quantitat per ell rebuda.
7. Si en el termini de dos anys des de l'adopció de l'acord de dissolució, no s'ha acabat el procés de liquidació, els liquidadors consignaran judicialment l'import dels crèdits pendents de pagament i destinaran la resta de l'haver líquid irrepartible als fins assenyalats en el segon paràgraf de l'apartat anterior. L'incompliment de l'obligació de destinar la resta de l'haver líquid irrepartible als dits fins serà sancionat administrativament.
Article 83. Extinció
1. La cooperativa quedarà extingida amb la seua cancel·lació en el Registre de Cooperatives, per mitjà de document públic que incorporarà l'acord de l'assemblea general de la cooperativa en què s'aprove el balanç final de liquidació i les operacions d'esta. En el cas dels liquidadors siguen nomenats d'ofici, el dit acord serà adoptat per l'òrgan que els haja designat.
2. Tant l'inventari i balanç inicial com el balanç final de la liquidació, seran sotmesos, si és el cas, a verificació pels auditors de comptes que estiguen exercint el càrrec en el moment de la dissolució.
3. Els liquidadors dipositaran, junt amb la sol·licitud de la cancel·lació registral, els llibres i documents relatius a la cooperativa, que es conservaran durant sis anys.
4. Cancel·lats els assentaments relatius a la cooperativa, si apareixen béns socials els liquidadors hauran d'adjudicar als antics socis la quota addicional que els corresponga, prèvia conversió dels béns en diners quan siga necessari. Transcorreguts sis mesos des que els liquidadors foren requerits per a això sense que hagen efectuat l'adjudicació, o si no hi ha liquidadors, qualsevol interessat podrà sol·licitar del jutge de l'últim domicili social el nomenament de persona que els substituïsca.
Els antics socis respondran solidàriament dels deutes socials no satisfets fins al límit del que hagen rebut com a quota de liquidació, sense perjuí de la responsabilitat dels liquidadors en cas de dol o culpa.
Els antics liquidadors podran formalitzar actes jurídics en nom de la cooperativa extingida amb posterioritat a la seua cancel·lació registral, quan siga exigible per a la formalització d'actes de data anterior a la cancel·lació de la cooperativa. Si no hi ha liquidadors, qualsevol interessat podrà sol·licitar la formalització pel jutge de l'últim domicili que ha tingut la cooperativa.
Article 84. Situacions concursals
A la cooperativa li seran d'aplicació els procediments concursals previstos en la legislació concursal estatal.
CAPÍTOL VIII
Classes de Cooperatives
Article 85. Disposicions generals
Les cooperatives poden constituir-se acollint-se a esta llei per a dedicar-se a qualsevol activitat lícita, sempre que el seu règim econòmic i els drets dels socis s'ajusten estrictament al model cooperatiu.
Les cooperatives es regiran per les regles generals d'esta llei i les pròpies de la classe a què pertanga.
Quan una cooperativa no se ajuste directament a cap de les classes específicament regulades, es regirà, en allò que resulte necessari, per les regles de la classe amb què guarde major analogia.
El Consell de la Generalitat, a proposta de la conselleria competent en matèria de cooperatives, podrà desplegar reglamentàriament el règim de les distintes classes previstes i les normes específiques necessàries per a desenvolupar altres activitats en règim de cooperativa.
Article 86. Criteris de classificació
1. Als efectes d'esta llei, les cooperatives podran classificar-se d'acord amb els criteris següents:
a) Per la seua base social podran ser de primer o de segon grau.
b) Per la seua estructura socioeconòmica podran ser:
- Cooperatives de producció, l'objectiu de les quals és augmentar la renda dels seus socis, i que comprenen les que associen menuts empresaris o treballadors autònoms i les cooperatives de treball associat.
- Cooperatives de consum, l'objectiu de les quals és obtindre estalvis en les rendes dels seus membres.
c) Per la classe d'activitat que constituïsca el seu objecte social.
2. Als efectes de la inclusió en una unió o federació de cooperatives la classificació es basarà en els criteris dels apartats b) i c).
3. La regulació específica de les distintes classes de cooperatives no impedirà la lliure delimitació del seu objecte social pels estatuts de cada cooperativa i la creació de cooperatives polivalents l'objecte social de les quals comprenga activitats de distinta classe, sense perjuí de destacar les activitats principals als efectes legals oportuns.
Article 87. Cooperatives agràries
1. Les cooperatives agràries estaran integrades per titulars d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals o d'activitats connexes a estes. Podran tindre com a objecte social qualsevol servici o funció empresarial exercida en comú, en interés dels seus socis, i molt especialment les següents:
a) Proveir els socis de matèries primeres, mitjans de producció, productes i altres béns que necessiten.
b) Millorar els processos de producció agrària, per mitjà de l'aplicació de tècniques, equips i mitjans de producció, així com, la prestació de tota classe de servicis accessoris que permeten la consecució dels objectius i interessos agraris.
c) Industrialitzar i/o comercialitzar la producció agrària i els seus derivats adoptant, quan procedisca, l'estatut d'organització de productors agraris.
d) Adquirir, millorar i distribuir entre els socis o mantindre en explotació en comú terres i altres béns susceptibles d'ús i explotació agrària.
e) Promoure el desenvolupament rural per mitjà de la prestació de tota classe de servicis i el foment de la diversificació d'activitats agràries o altres encaminades a la promoció i millora de la població i de l'entorn i medi rurals.
f) Fomentar i gestionar el crèdit i les assegurances sobretot per mitjà de caixes rurals, seccions de crèdit i altres entitats especialitzades.
g) Establir acords o consorcis amb cooperatives d'altres branques a fi de canalitzar directament, als consumidors i empresaris transformadors, la producció agrària.
El dret de vot podrà ponderar-se d'acord amb el volum d'activitat cooperativitzada per cada soci, es fixarà en estatuts el criteri de la seua atribució, i sense que el nombre de vots per soci excedisca de 3.
2. Tindran la consideració d'activitats connexes, principalment les de venda directa dels productes aportats a la cooperativa pels seus socis o adquirits de tercers, en les condicions que establix esta llei; les de transformació dels productes dels socis o tercers en les mateixes condicions, i les de producció de matèries primeres per a les explotacions dels socis.
3. Les cooperatives agràries no podran realitzar operacions amb tercers per import superior al 50% de la quantia de les realitzades amb els socis per a cada tipus d'activitat que constituïsca una secció diferent en la cooperativa, excepte autorització expressa i amb els límits i les condicions que fixe la conselleria competent en matèria de cooperatives.
4. Els estatuts socials de les cooperatives agràries regularan, molt especialment, l'obligació d'utilitzar els servicis de la cooperativa que assumisquen els socis, d'acord amb la superfície o el valor de les respectives explotacions, i podran establir i regular el principi d'exclusivitat. Així mateix, es regularan les distintes seccions d'activitats especialitzades que es creen al si de la cooperativa.
Article 88. Cooperatives d'explotació comunitària de la terra i altres cooperatives d'explotació en comú
1. Les cooperatives d'explotació comunitària de la terra tenen per objecte la posada en comú de terres o altres mitjans de producció agrària a fi de crear i gestionar una única empresa o explotació.
Les cooperatives d'explotació comunitària de la terra podran desenvolupar qualsevol activitat dirigida al compliment del seu objecte social, tant les d'obtenció de productes agraris i les preparatòries d'estes, com les que tinguen per objecte constituir o millorar l'explotació en tots els seus elements, així com les de recol·lecció, emmagatzemament, tipificació, transport, transformació, distribució i venda, fins i tot directa al consumidor, dels productes de l'explotació, així com, en general, les que siguen pròpies de les cooperatives agràries.
2. Les cooperatives d'explotació en comú tenen per objecte gestionar, per mitjà d'una única empresa, els immobles i les instal·lacions pertanyents a diversos titulars, susceptibles d'un aprofitament empresarial comú turístic, industrial o de servicis.
3. Els estatuts socials d'estes cooperatives hauran d'establir els mòduls de participació dels socis que hagen aportat el dret d'ús i aprofitament de terres, edificacions, bestiars, instal·lacions, maquinària i altres mitjans de producció i, també, el dels socis que aporten a més, o exclusivament, el seu treball, els quals tindran la condició de socis de treball. En tot cas, a cada soci li correspondrà un sol vot.
Cap soci podrà cedir a la cooperativa drets d'ús i aprofitament la valoració dels quals excedisca d'una tercera part del total valor dels aportats a la cooperativa pel conjunt dels socis.
4. Seran d'aplicació als socis de treball d'estes cooperatives, les normes establides en esta llei per als socis de les cooperatives de treball associat.
5. Els estatuts assenyalaran el procediment per a la valoració dels drets cedits per a la seua explotació comuna i, igualment, establiran, de mode determinat o determinable, la quantia de les rendes per la cessió de l'ús de béns i les bestretes al treball, que no seran superiors al nivell de rendes i retribucions de la zona. També podran establir normes sobre la realització d'obres i millores en els béns cedits per a la seua explotació, així com sobre la imposició de servituds a estos i establir compensacions que haurà d'abonar el soci cedent, o els seus drethavents, per la part no amortitzada de les millores realitzades en els béns el gaudi dels quals s'haja aportat a la cooperativa.
6. En la constitució de la cooperativa es diferenciarà entre les aportacions patrimonials a capital social, dineràries o no dineràries, i les eventuals prestacions accessòries consistents en l'obligació d'aportar treball, servicis o assistència tècnica, que no podran integrar el capital social.
7. Els arrendataris i altres titulars de drets de gaudi dels béns podran cedir-ne l'ús i aprofitament, dins del termini màxim de duració dels contractes o títols jurídics en virtut dels quals els posseïsquen.
8. Els estatuts socials establiran el termini mínim de permanència dels socis que aporten el dret d'ús i aprofitament de terres, immobles o altres mitjans de producció, sempre que no sobrepassen els vint-i-cinc anys. Quan s'aporten drets sobre explotacions forestals, el termini mínim de permanència podrà ampliar-se fins a quaranta anys.
D'acord amb el que preveu l'article 22, els estatuts socials podran establir pròrrogues, per períodes no superiors a cinc anys.
La cooperativa podrà dispensar del termini mínim de permanència obligatòria els cedents de drets d'ús i aprofitament, quan es comprometen a aportar-los per tot el temps de duració del seu dret.
9. Els estatuts podran establir facultats de la cooperativa sobre els béns el gaudi dels quals s'haja cedit a la cooperativa, per al cas de transmissió d'estos que, en cap cas, donarà lloc a l'acabament anticipat del termini mínim de permanència obligatòria.
10. Els retorns s'acreditaran als socis en proporció a l'activitat cooperativitzada per cada un d'ells i en funció de les bestretes laborals i de les rendes que haja d'abonar la cooperativa per la cessió de l'ús dels béns.
Article 89. Cooperatives de treball associat
1. Són cooperatives de treball associat les que associen persones físiques que, per mitjà de l'aportació del seu treball a temps parcial o complet, realitzen qualsevol activitat econòmica o professional de producció de béns o servicis destinats a tercers. Podran ser socis treballadors els qui legalment tinguen capacitat per a contractar la prestació del seu treball, si bé els menors d'edat o incapaços necessitaran el complement de capacitat legalment exigible.
Per a constituir una cooperativa de treball associat serà suficient la presència de tres socis treballadors.
A tots els efectes s'entendrà que el soci d'esta cooperativa inicia l'activitat cooperativitzada quan s'hi incorpora efectivament a la prestació de treball.
Si transcorre un any des de la constitució de la cooperativa sense que s'hagen incorporat almenys tres socis a l'efectiva prestació laboral, la cooperativa incorrerà en causa de dissolució. Durant este període, si la cooperativa té menys de tres socis desenvolupant la prestació laboral corresponent, no podrà contractar cap treballador fix.
2. Els estatuts podran fixar un període de prova per als socis, que no podrà excedir de nou mesos, excepte en el cas de tècnics qualificats, que podrà estendre's a un any. Qualsevol de les parts pot rescindir la relació durant este període. El soci a prova no té obligació de realitzar aportacions econòmiques de cap tipus i tindrà els drets de veu i informació.
3. La relació dels socis treballadors amb la cooperativa és societària i, per tant, els estatuts socials, el reglament de règim interior o la mateixa assemblea general, hauran d'establir l'estatut professional del soci, en el qual han de regular-se, com a mínim, les matèries que a continuació es detallen:
a) la forma d'organització de la prestació del treball,
b) la mobilitat funcional i geogràfica,
c) la classificació professional,
d) el règim de festes, vacances i permisos,
e) la jornada, torns i descans setmanal,
f) les causes de suspensió o extinció de la prestació laboral,
g) les bestretes societàries; en el cas que una cooperativa de treball associat mantinga més del vuitanta per cent de la seua facturació anual amb un únic client o amb un únic grup d'empreses, la bestreta societària garantida al soci en còmput anual haurà de ser equivalent al salari mitjà de la zona, sector i categoria professional corresponents.
h) Els altres drets i obligacions dels socis que, en matèria de prestació de treball, considere convenient establir la cooperativa.
En qualsevol cas, la regulació que els estatuts socials facen de la jornada, descans setmanal, festes, vacances, permisos i causes de suspensió o extinció de la prestació laboral, respectarà els mínims que es regulen en la legislació estatal de cooperatives.
L'assemblea general, per majoria de dos terços, podrà acordar la modificació de l'estatut professional. En este cas, el soci disconforme podrà sol·licitar al consell rector la seua baixa en el termini d'un mes des de l'efectiva aplicació de la modificació, que tindrà el tractament de baixa voluntària justificada.
En allò no regulat de forma expressa per esta llei en matèria de cooperatives de treball associat, serà d'aplicació supletòria a la relació cooperativa allò que s'ha disposat per a ella en la llei estatal de cooperatives.
4. Les cooperatives de treball associat no podran tindre més del deu per cent de treballadors amb contracte per temps indefinit, computat respecte del nombre total de socis treballadors, excepte les cooperatives que tinguen menys de deu socis, en les quals podrà haver-hi un treballador contractat en la dita modalitat. No obstant això, podrà superar-se el percentatge mencionat sempre que, existint treballadors contractats indefinidament però a temps parcial, el nombre d'hores treballades pels treballadors mencionats no supere el deu per cent de les hores treballades per la totalitat dels socis treballadors. En qualsevol cas, no computaran com a treballadors assalariats als efectes mencionats:
a) Els qui renuncien expressament a ser socis. El nombre de treballadors en actiu que hagen renunciat expressament a ser socis no podrà ser superior al nombre de socis actius existents en eixe moment, excepte autorització expressa de l'administració competent en matèria de cooperatives, previ informe favorable del Consell Valencià del Cooperativisme. Quan un treballador assalariat haja renunciat a la seua incorporació com a soci, no podrà tornar a sol·licitar el seu ingrés fins que hagen transcorregut cinc anys, excepte acord del consell rector en un altre sentit.
b) Els treballadors que s'incorporen a la cooperativa per subrogació legal, així com els que s'hi incorporen en activitats sotmeses a esta subrogació.
c) Els treballadors contractats per a ser posats a disposició d'empreses usuàries quan la cooperativa actua com a empresa de treball temporal.
d) Els discapacitats, excepte per a les cooperatives d'integració social.
5. Sense perjuí del que disposa l'article 60 d'esta llei, els estatuts de les cooperatives de treball associat podran establir que els socis tindran dret preferent a adquirir, en el termini que determinen, les participacions del soci finat. Este dret no tindrà lloc quan el successor siga treballador de la cooperativa i, reunint els requisits necessaris per a ser soci, sol·licite accedir a la dita condició.
6. En relació amb el que disposa l'article 23.3 d'esta llei, també es consideraran faltes molt greus, per als socis treballadors en la seua prestació de treball en la cooperativa, les següents:
a) Les faltes repetides i injustificades d'assistència, entenent-se per tals quan es falte més d'un dia al treball durant el període d'un mes, sense causa justificada o la deguda autorització.
b) Les faltes repetides i injustificades de puntualitat en el treball, entenent-se per tals quan s'acumulen més de cinc faltes de puntualitat en un mes, sense que hi haja causa justificada, o els simples retards, quan acumuladament en el dit mes equivalguen a mitja jornada laboral.
c) La indisciplina o desobediència a les ordres dels superiors jeràrquics, en qualsevol matèria de treball, si se'n deriva trencament manifest de la disciplina o perjuí greu per a la cooperativa.
d) Les ofenses verbals o físiques, inclusivament les agressions contra la llibertat sexual, als companys o companyes de treball, o als familiars que convisquen amb ells, quan per la seua intensitat no es considere com falta greu.
e) La transgressió de la bona fe contractual, així com l'abús de confiança en el compliment del seu treball.
f) La disminució continuada i voluntària en el rendiment normal de la seua activitat laboral cooperativitzada.
g) L'embriaguesa habitual o toxicomania en l'exercici de la seua activitat cooperativitzada, quan repercutisca negativament en el treball, i quan la dita actuació ocasione deteriorament important per a la cooperativa, tant econòmic com d'imatge.
7. La pèrdua de la condició de soci determinarà la cessació en la prestació del seu treball en la cooperativa, sense que es posseïsquen altres drets enfront d'esta que els propis de la condició de soci que tinga.
8. Les qüestions litigioses i reclamacions que puguen sorgir entre la cooperativa i els seus socis, referides a les matèries recollides en el punt 3 d'este article, podran sotmetre's, esgotada la via interna societària, a la conciliació cooperativa regulada en esta llei.
Article 90. Cooperatives de consumidors i usuaris
1. Les cooperatives de consumidors i usuaris tindran per objecte el subministrament de béns i servicis, inclosos els relacionats amb el gaudi del temps lliure i les activitats merament recreatives, per a ús i consum dels socis i els que convisquen amb ells. També podran portar a terme actuacions encaminades a la defensa dels drets dels consumidors i usuaris, d'acord amb la legislació vigent.
2. Podran ser socis d'estes cooperatives les persones físiques i les jurídiques que tinguen el caràcter de consumidors, de conformitat amb l'Estatut de Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana.
3. Estes cooperatives tindran la doble condició de majoristes i detallistes, i podran produir els béns i servicis que subministren als socis creant la corresponent secció de producció, d'acord amb l'article 8 d'esta llei.
4. Els estatuts de la cooperativa establiran si esta pot o no realitzar operacions pròpies de la seua activitat cooperativitzada amb tercers no socis.
5. El fons de formació i promoció cooperativa es destinarà, fonamentalment, a la defensa dels drets dels consumidors i usuaris.
6. A tots els efectes, s'entendrà que en el subministrament de béns i servicis de la cooperativa als socis no hi ha transmissions patrimonials, sinó que són els mateixos socis els que, com a consumidors directes, els han adquirit conjuntament de tercers.
La cooperativa serà considerada a efectes legals com a consumidor directe.
Article 91. Cooperatives d'habitatges i cooperatives de despatxos i locals
1. Les cooperatives d'habitatges tindran per objecte procurar, exclusivament per als seus socis, habitatges, locals, aparcaments, servicis o edificacions complementàries, per mitjà de l'obtenció dels recursos financers, la programació, construcció, conservació, rehabilitació i administració dels habitatges, per si mateixa o per contracta amb tercers.
2. Els habitatges seran adjudicats en propietat a cada soci en règim de propietat horitzontal o romandran en la propietat de la cooperativa, que podrà cedir-les als socis en arrendament o per qualsevol altre títol permés per l'ordenament jurídic.
3. El domini o el gaudi dels habitatges i locals annexos o complementaris podrà ser adjudicat o cedit ja siga per a ús habitual o permanent, ja siga per a ús durant períodes de descans o vacances.
4. En cas de baixa del soci, la cooperativa podrà retindre l'import total que haja de reemborsar-se al soci ixent, fins que siga substituït en els seus drets i obligacions per un altre soci. En els estatuts socials haurà de fixar-se el termini màxim de duració del dret de retenció.
5. El titular del dret a l'adjudicació d'un habitatge no podrà transmetre este dret si hi ha socis expectants, excepte a estos últims i respectant l'ordre d'antiguitat en l'ingrés.
6. En cas de transmissió inter vivos d'un habitatge abans d'haver transcorregut cinc anys des de l'adjudicació al soci, el transmetent comunicarà prèviament el seu propòsit a la cooperativa. Se n'exceptua el cas en què l'adquirent siga ascendent, descendent o cònjuge del soci.
La cooperativa podrà decidir l'adquisició de l'habitatge, per acord del consell rector, adoptat en el termini de tres mesos des de la comunicació, per un preu equivalent a les quantitats aportades pel transmetent a la cooperativa, degudament revalorades.
Si el transmetent no porta a efecte la citada comunicació, la cooperativa podrà exercitar el dret de retracte, al mateix preu abans indicat o al preu que figure en el document de transmissió si fóra inferior, en el termini d'un any a comptar des del moment de la inscripció en el Registre de la Propietat o, si no ‘hi ha, des que la cooperativa es done per assabentada de la transmissió. En tot cas, el dret de retracte prescriurà als cinc anys de l'efectiva transmissió.
Una vegada exercitats el tempteig o el retracte, la cooperativa adjudicarà l'habitatge a un altre soci de la llista de socis expectants, respectant l'ordre d'ingrés en la cooperativa.
El que disposa este apartat haurà d'aplicar-se sense perjuí de les limitacions que establisca la legislació específica, en els supòsits d'habitatges que hagen obtingut ajudes públiques.
7. El soci, des del moment de la inscripció en el Registre de la Propietat de l'escriptura de constitució del règim de propietat horitzontal, podrà exigir la constitució d'una hipoteca de màxim per a garantir les quantitats que estiga obligat a lliurar fins a l'adjudicació de l'habitatge. Les despeses correran a càrrec del soci.
Serà d'aplicació a les cooperatives d'habitatges i per a les quantitats anticipades pel soci, abans d'iniciar-se la construcció o durant esta, allò que s'ha disposat per la llei 57/1968, de 27 de juliol, respecte de garanties per les quantitats anticipades en l'adquisició d'habitatges.
8. Quan la cooperativa desenvolupe més d'una promoció o fase, haurà de portar una comptabilitat separada per a cada una d'elles, sense perjuí de la general de la cooperativa. En este cas, els comptes anuals hauran de sotmetre's necessàriament a auditoria. En els estatuts es regularà l'existència de la junta especial de socis de cada fase o promoció, que haurà de constituir-se i els drets dels quals es fixaran en estatuts.
9. Les cooperatives de despatxos o locals tenen per objecte procurar, exclusivament per als seus socis, despatxos, oficines o locals, així com aparcaments o altres immobles o edificacions complementàries dels anteriors. A estos efectes, la cooperativa podrà adquirir, parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general, desenvolupar totes les activitats que conduïsquen al compliment del seu objecte social. També podrà correspondre a estes cooperatives la rehabilitació, l'administració, la conservació o la millora dels dits immobles.
Podran pertànyer com a socis a estes cooperatives, els professionals, estiguen o no col·legiats; els menuts empresaris, inclosos els agrícoles, entenent-se per tals les persones físiques o jurídiques que no ocupen més de cinquanta treballadors per compte alié; i les cooperatives de qualsevol classe i grandària que siguen.
Estes cooperatives podran agrupar-se entre si, o amb cooperatives d'habitatges, per a l'edificació o rehabilitació conjunta d'un mateix immoble o grup d'ells, incloent-hi la urbanització, si és el cas.
En la resta, serà d'aplicació a estes cooperatives allò que s'ha establit per a les d'habitatges.
Article 92. Cooperatives de crèdit
1. Són cooperatives de crèdit aquelles l'objecte social de les quals és servir a les necessitats financeres dels seus socis i de tercers, per mitjà de l'exercici de les activitats pròpies de les entitats de crèdit. Estes entitats hauran de prestar especial interés a les operacions cooperativitzades amb els seus socis.
2. Les cooperatives de crèdit es regiran per les normes bàsiques de l'Estat que afecten específicament este tipus de cooperatives o les entitats de crèdit en general, així com per allò que s'ha disposat singularment per a les cooperatives de crèdit en esta llei o en les normes de desplegament que aprove la Generalitat Valenciana en l'àmbit de les seues competències sobre cooperatives de crèdit.
En allò no previst per les dites disposicions específiques, serà d'aplicació la regulació de caràcter general continguda en la present llei i en les seues normes de desplegament, així com el que disposen les normes estatals de caràcter no bàsic sobre cooperatives de crèdit o entitats de crèdit en general. Com a dret supletori s'aplicarà la legislació estatal sobre cooperatives i el dret mercantil.
3. Les cooperatives de crèdit que tinguen domicili social a la Comunitat Valenciana hauran d'inscriure's en el Registre de Cooperatives establit en esta llei, llevat que estiguen subjectes a la legislació estatal.
4. Quan en els estatuts socials de les cooperatives de crèdit es preveja la possibilitat de vot plural, este es podrà ponderar d'acord amb el volum d'activitat cooperativitzada, les aportacions a capital social, o el nombre de socis de les cooperatives associades, en els termes i amb les limitacions que s'establisquen reglamentàriament.
5. La Generalitat Valenciana desplegarà el règim legal de les cooperatives de crèdit en allò que corresponga a la seua competència i, a través de la conselleria competent en matèria d'economia i hisenda, exercirà les funcions de control, inspecció i disciplina d'estes.
Article 93. Cooperatives d'assegurances
1. Les cooperatives d'assegurances tindran per objecte l'activitat asseguradora i de producció d'assegurances. Es regiran per la legislació d'assegurances estatal i de la Comunitat Valenciana, i per esta llei.
2. Estes cooperatives podran adoptar dos formes:
a) Cooperativa de treball associat que realitze l'activitat de producció d'assegurances o l'activitat asseguradora, en favor de qualsevol assegurat.
b) Cooperativa d'assegurats o de consum de l'activitat asseguradora realitzada per la mateixa cooperativa, que podran operar a prima fixa o a prima variable.
c) Cooperativa de servicis per a mediadors d'assegurances.
Article 94. Cooperatives sanitàries
L'activitat sanitària podrà ser objecte d'una cooperativa de treball associat, de consum directe de l'assistència sanitària, o bé d'una cooperativa d'assegurances.
En tot cas les cooperatives sanitàries hauran de sotmetre's al règim propi de la seua activitat i a la peculiar regulació del seu tipus de cooperativa.
Article 95. Cooperatives de servicis empresarials i professionals
1. Estes cooperatives tenen per objecte la realització de tota classe de servicis empresarials o professionals, no atribuïts a cap altra classe de cooperatives definides en esta llei, a fi de facilitar l'activitat empresarial o professional realitzada per compte propi pels seus socis.
2. Per l'activitat que realitzen poden ser, entre altres: cooperatives de servicis del mar, del comerç o de detallistes, de transportistes, d'artesans, de professionals liberals i d'artistes.
3. Les cooperatives de servicis de professionals liberals o d'artistes facilitaran la col·laboració d'estos, de forma permanent o en projectes concrets, sense perjuí que l'execució i responsabilitat en la seua realització es regule d'acord amb les normes professionals que els siguen d'aplicació.
4. Quan els estatuts socials prevegen la possibilitat de vot plural, este es podrà ponderar d'acord amb el volum d'activitat cooperativitzada, i es fixarà en els estatuts el criteri temporal de la seua atribució, sense que el nombre de vots per soci excedisca de tres.
Article 96. Cooperatives d'ensenyament
1. Les cooperatives d'ensenyament tindran per objecte organitzar i prestar servicis d'ensenyament en qualsevol branca del saber, de la formació, o de l'aprenentatge tècnic, artístic, esportiu o altres.
2. Podran adoptar les formes següents:
a) Cooperativa de treball associat que agrupe els professors i personal no docent, a fi d'oferir servicis d'ensenyament a tercers.
b) Cooperativa de consum del servici d'ensenyament, integrada per pares o representants legals d'alumnes o pels mateixos alumnes.
c) Cooperativa d'ensenyament mixta, que s'ajustarà als requisits següents:
Primer. En la constitució de la cooperativa es diferenciaran les aportacions patrimonials efectives, dineràries o no dineràries, que integraran el capital social, de les prestacions accessòries consistents en l'obligació d'aportar treball, servicis o assistència tècnica, que no podran integrar el capital social.
Segon. Els estatuts socials hauran d'establir els mòduls de participació en l'excedent dels socis que hagen aportat el dret d'ús d'immobles, instal·lacions o altres béns i els dels socis que aporten també o exclusivament, el seu treball, els quals tindran la condició de socis de treball.
Tercer. Els retorns s'acreditaran als socis, dins dels mòduls a què es referix l'apartat anterior, en proporció a les bestretes laborals i a les rendes que abonarà la cooperativa per la cessió de l'ús dels béns. En tot cas, la imputació de pèrdues garantirà al soci de treball una compensació equivalent al salari mínim interprofessional.
Article 97. Cooperatives de transports
1. Esta cooperatives tindran per objecte organitzar i/o prestar servicis de transport o bé realitzar activitats que facen possible el dit objecte.
2. Podran adoptar les formes següents:
a) Cooperativa de treball associat o de transports pròpiament dita, que agrupa transportistes, conductors o un altre personal, a fi de portar a terme l'objecte social.
Els estatuts socials podran establir que totes o part de les aportacions, tant obligatòries com voluntàries, hagen de consistir en un o més vehicles de les característiques que fixe la cooperativa. El seu tractament serà l'establit per esta llei per a les aportacions no dineràries. En cas de baixa del soci, el reembors de les aportacions en vehicles es farà per mitjà de la devolució del vehicle i el fons d'amortització a ell aplicat. Així mateix, els estatuts podran establir que les despeses específiques a les quals es referix l'article 58.3, s'imputen a cada vehicle que les haja generades, així com els ingressos, generant d'esta forma una unitat d'explotació en cada vehicle, susceptible de ser adscrit al soci que l'haja aportat.
Estes cooperatives hauran de permetre l'entrada de nous socis quan durant més de dos anys consecutius hagen estat proporcionant, de forma continuada, servicis a altres transportistes no socis.
b) Cooperativa de servicis, o de transportistes que té per objecte facilitar l'activitat empresarial realitzant labors com organitzar transport, administració i tallers.
c) Cooperativa de transport mixta, que podrà incloure socis exclusivament de servici i altres que, no disposant de títol de transportista, puguen exercir l'activitat amb vehicles propis de la cooperativa o aportats pel soci.
Article 98. Cooperatives d'integració social
1. Estes cooperatives estaran integrades majoritàriament per disminuïts físics o psíquics o altres col·lectius amb dificultats d'integració social. Podran adoptar la forma de cooperatives de treball associat per a organitzar, canalitzar i promoure el treball dels socis; i la de cooperatives de consum, per a proveir-los de béns i servicis de consum general o específics.
2. En les cooperatives d'integració social podrà participar com a soci una entitat pública responsable de la prestació de servicis socials, per mitjà de la designació d'un delegat del poder públic. Este delegat prestarà el seu treball personal d'assistència tècnica, professional i social al costat dels socis de la cooperativa i assistirà a les reunions dels òrgans socials, exercitant els drets de soci.
Els socis disminuïts físics o psíquics podran estar representats en els òrgans socials pels qui tinguen la seua representació legal.
Article 99. Cooperatives de servicis públics
1. La Generalitat Valenciana i les corporacions locals obligades a assegurar l'existència de servicis públics podran proveir que la prestació directa d'estos es faça per mitjà de la constitució de cooperatives de servicis públics.
2. En estes cooperatives participaran com a socis l'entitat o entitats públiques promotores i els usuaris dels servicis que siguen objecte de la cooperativa, sense perjuí del control públic que aquelles es reserven quant a les condicions de prestació dels servicis públics.
3. Se n'exclou, en tot cas, la prestació de servicis públics que exigisquen exercici d'autoritat pública, com els d'ordre públic i protecció civil.
TÍTOL II
De la Cooperació entre Cooperatives
CAPÍTOL I
Disposicions Generals
Article 100. Principis generals
1. Les cooperatives, les seues unions i federacions i la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana integren el cooperativisme valencià.
2. El cooperativisme valencià s'ordenarà d'acord amb el principi de llibertat d'associació.
3. La Generalitat Valenciana adoptarà mesures per a fomentar la unió de les entitats que associen cooperatives, així com les relacions d'intercooperació.
Article 101. Cooperativa de segon grau
1. Són cooperatives de segon grau les integrades per cooperatives i altres persones jurídiques per a desenvolupar una activitat econòmica de mode cooperativitzat en favor de tots els integrants.
Les persones jurídiques que no posseïsquen la forma de cooperativa no podran tindre en l'assemblea general un percentatge superior al 40% dels vots presents i representats.
També podran integrar-se directament com a socis en estes cooperatives, els socis de treball d'estes.
2. Els socis comunicaran a la cooperativa la persona o persones que de conformitat amb el seu propi règim legal, els representen en els òrgans de la cooperativa de segon grau.
3. El dret de vot en l'assemblea es determinarà en els estatuts en funció de l'activitat compromesa o, si és el cas, del nombre de socis. Si no es fixa regla proporcional, cada soci disposarà d'un vot. En cap cas un sol soci podrà tindre més del 50% dels drets de vot.
4. Podran ser nomenats membres del consell rector els qui no siguen socis, sempre que no superen en nombre el de socis administradors.
Els administradors que siguen persona jurídica hauran de designar la persona física que els represente.
5. Els fons de formació i promoció cooperativa s'integraran per mitjà de l'assignació del 5% dels excedents de l'exercici.
6. En el supòsit de liquidació, la reserva obligatòria es transferirà a la reserva de la mateixa naturalesa de cada una de les cooperatives que la constituïsquen, així com la resta de l'haver líquid resultant, tot això es distribuirà en proporció al volum de l'activitat cooperativitzada desenvolupada en la cooperativa de segon grau durant els últims cinc anys o, si no n'hi ha, des de la seua constitució, i no tindrà caràcter de beneficis extracooperatius. Sobre la quantia incorporada a estes reserves no podran imputar-se pèrdues durant cinc anys.
7. En allò no especialment previst, les cooperatives de segon grau se sotmetran al règim general d'esta llei.
Article 102. Consorcis i altres unions
1. Les cooperatives podran constituir, de manera temporal o duradora, societats, associacions, consorcis i unions, entre si o amb altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i formalitzar convenis o acords, per al millor compliment del seu objecte social i per a la defensa dels seus interessos.
2. Les cooperatives que concentren les seues empreses per fusió o per constitució d'altres cooperatives de segon grau, així com per mitjà d'unions temporals, gaudiran de tots els beneficis atorgats en la legislació autonòmica en cada moment vigent sobre esta matèria.
3. Les cooperatives podran subscriure amb altres acords intercooperatius amb vista al compliment dels seus objectes socials. En virtut d'estos, tant la cooperativa com els seus socis podran realitzar operacions de subministrament, lliuraments de productes o servicis en les altres cooperatives firmants de l'acord i estos fets tindran la mateixa consideració que les operacions cooperativitzades amb els propis socis.
Article 103. Grups cooperatius
1. S'entén per grup cooperatiu, als efectes d'esta llei, el conjunt format per diverses societats cooperatives, siga quina siga la seua classe, i l'entitat capçalera de grup, que exercita facultats o emet instruccions d'obligat compliment per a les cooperatives agrupades, de forma que es produïx una unanimitat de decisió en l'àmbit de les dites facultats.
2. L'emissió d'instruccions per part de l'entitat capçalera de grup podrà afectar distints àmbits de gestió, administració o govern de les cooperatives agrupades, entre els quals podran incloure's:
a) L'establiment de normes estatutàries i reglamentàries comunes.
b) L'establiment de les relacions associatives entre elles.
c) Compromisos d'aportació periòdica de recursos, calculats en funció de la seua respectiva evolució empresarial o compte de resultats, i constitució de Fons Centrals d'Intercooperació.
Als efectes previstos en esta llei, es consideraran Fons Centrals d'Intercooperació aquells la finalitat dels quals siga finançar el creixement i desenvolupament del grup cooperatiu i de les seues empreses constituents. Estos fons tindran la mateixa naturalesa que les reserves voluntàries i seran de caràcter repartible. La constitució del Fons Central d'Intercooperació requerirà l'acord de l'assemblea general de l'entitat capçalera de grup, en el qual haurà d'establir-se el percentatge dels excedents disponibles que es destinarà a la seua dotació.
3. L'aprovació de la incorporació al grup cooperatiu necessitarà l'acord inicial de cada una de les entitats de base, conforme a les seues pròpies regles de competència i funcionament.
4. Els compromisos generals assumits entre el grup hauran de formalitzar-se per escrit, siga en els estatuts de l'entitat cap de grup, si és cooperativa, o per mitjà d'un altre document contractual que necessàriament haurà d'incloure: a) la seua duració, cas de ser limitada; b) el procediment per a la seua modificació; c) el procediment per a la separació d'una cooperativa; i d) les facultats l'exercici de les quals s'acorda atribuir a l'entitat cap de grup. La modificació, l'ampliació o la resolució dels compromisos indicats podrà efectuar-se, si així s'ha establit, per mitjà d'acord de l'òrgan màxim de l'entitat cap de grup. El document contractual haurà de formalitzar-se en escriptura pública.
5. L'acord d'integració en un grup s'anotarà en el full corresponent a cada cooperativa en el Registre competent.
6. La responsabilitat derivada de les operacions que realitzen directament amb tercers les cooperatives integrades en un grup no afectarà este, ni les altres cooperatives que l'integren.
CAPÍTOL II.
Unions i Federacions
Article 104. Unions sectorials i federacions
1. Les unions sectorials de cooperatives estaran constituïdes, almenys, per cinc cooperatives de la mateixa classe.
2. Les unions sectorials de cooperatives podran integrar-se en una altra unió de cooperatives ja existent, d'àmbit geogràfic no inferior, o constituir una nova unió d'àmbit geogràfic superior.
3. Les unions sectorials més representatives creades a la Comunitat Valenciana podran adoptar la denominació de federacions, amb indicació de la classe de cooperatives que agrupen.
Tindrà la consideració d'unió sectorial més representativa, aquella que acredite associar, directament o a través d'entitats a elles associades, el nombre més gran de cooperatives inscrites i no dissoltes de la seua classe.
4. Només podran incloure en la seua denominació una referència a un determinat àmbit geogràfic aquelles unions sectorials o federacions que acrediten associar, directament o a través d'entitats a elles associades, el 20%, almenys, de les cooperatives inscrites i no dissoltes de la seua classe amb domicili social en el dit àmbit geogràfic.
5. En les unions de cooperatives constituïdes per cooperatives agràries podran també integrar-se societats agràries de transformació. En les unions de cooperatives constituïdes per cooperatives de treball associat podran també integrar-se societats laborals. Així mateix, i sense perjuí de la possibilitat de crear les seues pròpies entitats associatives, les cooperatives d'explotació comunitària de la terra podran també integrar-se en les unions de cooperatives constituïdes per cooperatives agràries o per cooperatives de treball associat.
Article 105. Unions intersectorials
1. Les unions intersectorials de cooperatives estaran constituïdes, almenys, per tres unions de diferents sectors o unions intersectorials d'àmbit geogràfic inferior a la que es tracta de constituir.
2. Tindrà la consideració d'unió intersectorial més representativa aquella que integre la majoria de les unions més representatives del seu àmbit geogràfic.
3. Només podran incloure en la seua denominació una referència territorial les unions intersectorials mencionades en l'apartat anterior.
4. Les unions intersectorials no podran tindre àmbit territorial de tota la Comunitat Valenciana.
Article 106. Normes comunes
1. Les unions i federacions de cooperatives observaran en la seua constitució els mateixos tràmits exigits en la present llei per a les cooperatives. Una vegada inscrites en el Registre de Cooperatives adquirixen personalitat jurídica i tenen plena capacitat.
2. Correspon a les unions i federacions de cooperatives:
a) Representar els membres que associen d'acord amb el que establisquen els estatuts de cada unió o federació.
b) Organitzar i finançar servicis d'assessorament, d'auditoria de comptes, d'assistència jurídica o tècnica, i tots els que siguen convenients per als interessos dels seus membres.
c) Fomentar la formació i promoció cooperativa.
d) Exercir qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.
3. Les unions i federacions de cooperatives no exerciran activitats econòmiques de risc, i funcionaran en règim de pressupost, en el qual s'inclourà la determinació de la contribució dels socis al pressupost anual. Per a cobrir les seues inversions d'immobilitzat podran tindre superàvit, la destinació del qual serà obligatòriament la reserva irrepartible.
Les unions i federacions podran associar-se a entitats no lucratives que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la mateixa unió o federació.
4. El consell rector presentarà per a l'aprovació de l'assemblea general, com a estats financers d'exercici, el balanç i la liquidació del pressupost, i adjuntarà, també, el projecte de pressupost de l'exercici següent, a més de l'informe de gestió. Les unions i les federacions hauran de sotmetre's obligatòriament a auditoria externa, l'informe de la qual serà posat en coneixement de l'assemblea general.
Els estats financers d'exercici, l'informe de gestió i l'informe d'auditoria es presentaran al Registre de Cooperatives, per al seu dipòsit, dins del mes posterior al de la seua aprovació per l'assemblea general.
5. A les unions i federacions se'ls aplicaran, en allò que siga procedent, les normes establides en esta llei per a les cooperatives, exceptuant-ne l'obligació de designar lletrat assessor.
CAPÍTOL III
La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
Article 107. La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana
1. La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana serà el màxim òrgan de representació de les cooperatives i de les seues organitzacions en el dit àmbit territorial.
2. La Confederació estarà integrada per les federacions existents, i per les unions intersectorials, almenys d'àmbit provincial, que reunisquen com a mínim el 25% de les cooperatives dels sectors integrats en cada unió i que no formen part de cap federació. Totes estes entitats tindran dret a integrar-se en la Confederació.
3. Correspondrà a la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana:
a) Representar públicament el cooperativisme valencià.
b) Participar en la difusió dels principis cooperatius i estimular la formació i promoció cooperativa.
c) Organitzar servicis d'interés comú per a les cooperatives.
d) Establir relacions de col·laboració amb les organitzacions representatives del cooperativisme d'altres comunitats autònomes, així com amb les àmbit internacional i d'altres estats, principalment europeus.
e) Establir relacions de col·laboració amb les empreses públiques, caixes d'estalvis i altres fundacions d'interés general, mútues d'assegurances, mutualitats de previsió social, societats laborals, societats agràries de transformació, i associacions de qualsevol classe, així com amb les organitzacions creades per les dites entitats, a fi de coordinar i potenciar l'economia social.
f) Establir relacions amb els sindicats de treballadors i les organitzacions d'empresaris.
g) Les restants funcions de representació, defensa i promoció del cooperativisme valencià que se li assignen en els seus estatuts i que li siguen encomanades en el futur pels poders públics.
4. Els estatuts socials de la Confederació contindran, almenys, el seu règim econòmic i la regulació dels seus òrgans de govern, que seran el consell rector i l'assemblea general.
S'aplicaran a la Confederació, en allò que siga procedent, les normes d'esta llei per al règim societari de les cooperatives, excepte l'obligació de designar lletrat assessor, i el règim econòmic i comptable de les unions i federacions, així com les seues normes d'auditoria.
5. La Confederació, des del moment de la seua constitució per mitjà de document públic i la seua inscripció en el Registre de Cooperatives, tindrà personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins i l'exercici de les funcions que li corresponguen legalment.
TÍTOL III
Foment del Cooperativisme
Article 108. Principi general
La Generalitat Valenciana assumix el compromís de realitzar una política de foment del cooperativisme i de les cooperatives, dins del més rigorós respecte al principi d'autonomia que informa estes entitats. D'acord amb els seus programes d'actuació, la Generalitat Valenciana adoptarà les mesures necessàries per a promoure la constitució i el desenvolupament de cooperatives, de forma que puguen complir els seus objectius econòmics i socials, de conformitat amb els principis cooperatius.
Article 109. Participació de les organitzacions representatives
La Generalitat Valenciana instrumentarà la participació de les organitzacions representatives del cooperativisme en les institucions i òrgans públics sota la seua dependència, així com en les decisions que adopte el Govern Valenciana i cada una de les conselleries en les matèries de la respectiva competència.
Article 110. Formació cooperativa
La Generalitat Valenciana fomentarà la formació cooperativa, i amb este fi:
a) Formularà programes de formació a través del Consell Valencià del Cooperativisme, i promourà la participació en ells de les mateixes cooperatives, tant pel que fa a la seua gestió o execució, com al seu finançament a través dels respectius fons de formació i promoció cooperativa.
b) Coordinarà totes les activitats de formació cooperativa realitzades a càrrec del seu pressupost.
c) Inclourà l'ensenyament del cooperativisme en el sistema educatiu en les seues distintes classes i nivells i fomentarà la creació de cooperatives d'ensenyament.
Article 111. Foment del cooperativisme
1. La Generalitat Valenciana realitzarà programes d'ajuda per a la creació i el desenvolupament de cooperatives, en el marc de la seua política general i en l'aplicació de la política d'ocupació.
Es garantirà la participació i col·laboració dels distints sectors cooperatius en l'execució dels programes d'inversions públiques de la Generalitat Valenciana.
2. Es promourà la creació de cooperatives per a la gestió de servicis públics, i es fomentarà la participació dels usuaris, en col·laboració amb els distints organismes competents.
3. Les cooperatives tindran dret preferent, en els casos d'empat, en els concursos i subhastes en què participen, convocats per l'administració pública valenciana i els ens que en depenen, per a la realització d'obres, servicis i subministraments.
4. Es promourà la utilització de les fórmules cooperatives per a la satisfacció de les necessitats empresarials i, singularment, en relació amb les dels professionals, col·legiats o no, i les dels menuts i mitjans empresaris, inclosos els autònoms i els del sector agrari.
5. Es fomentarà la creació de cooperatives de treball associat.
6. Es promouran les cooperatives agràries, les d'explotació comunitària de la terra i les altres que contribuïsquen a corregir els desequilibris territorials fixant la població i l'ocupació en les comarques en recessió.
7. En la planificació i execució dels programes de foment del cooperativisme, gaudiran d'especial consideració les cooperatives que promoguen o duguen a terme actuacions en favor de les persones en risc d'exclusió, singularment a través de la creació de llocs de treball adequats a les seues característiques.
8. Les actuacions de promoció del cooperativisme, en especial les relatives a l'ocupació, es coordinaran amb les que duga a terme la Generalitat Valenciana en aplicació dels seus programes de remoció de les desigualtats de gènere.
Article 112. Foment de les relacions intercooperatives
La Generalitat Valenciana adoptarà les mesures necessàries per al foment de les relacions entre les cooperatives, i en particular, la creació de cooperatives de segon grau, la fusió de cooperatives, l'establiment de grups cooperatius i de concerts o consorcis, encaminats a la seua consolidació i al millor compliment dels principis cooperatius. Amb este fi, s'establiran subvencions, desgravacions o crèdits preferents, sempre que l'actuació proposada siga favorable al cooperativisme valencià, i així ho reconega el Consell Valencià del Cooperativisme per mitjà d'informe previ.
Article 113. Mesures especials de foment
1. La Generalitat Valenciana promourà l'emissió de valors representatius d'emprèstits per les cooperatives, o per si mateixa per a realitzar programes de foment cooperatiu.
2 La Generalitat Valenciana fomentarà la creació de cooperatives i la seua col·laboració en l'execució dels programes d'obres públiques, urbanisme i habitatges.
Per al compliment d'estos fins, la Generalitat Valenciana, per a les cooperatives d'habitatges socials fomentarà l'adquisició pel sistema d'adjudicació directa de terrenys de gestió pública. Igualment, fomentarà la col·laboració per a estos fins amb les corporacions locals.
3. En particular, la Generalitat Valenciana fomentarà la creació de cooperatives:
a) En les activitats d'agricultura, ramaderia, silvicultura, apicultura i pesca, tant en els processos de producció, transformació, comercialització i industrialització, com en les activitats relacionades amb el turisme rural.
b) De consumidors i usuaris a fi d'abaratir el cost de comercialització dels productes de consum més generalitzats i com a mitjà de defensa dels drets del consumidor i usuari.
c) De transportistes individuals, tant de treball associat, com de cooperatives de servicis comuns.
d) L'objecte de les quals siguen activitats culturals, artístiques, esportives, de temps lliure, de prestació de servicis socials i de realització d'altres activitats d'interés cívic.
Article 114. Cooperatives no lucratives
1. La Generalitat Valenciana, a través del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, qualificarà com entitats de caràcter no lucratiu les cooperatives que pel seu objecte, activitat i criteris econòmics de funcionament, acrediten la seua funció social.
S'entendrà que acrediten esta funció social les cooperatives l'objecte de les quals consistisca en la millora de la qualitat i de les condicions de vida de la persona, considerada de forma individual o col·lectiva.
2. En tot cas, es consideraran cooperatives no lucratives les que es dediquen principalment a la prestació o gestió de servicis socials, educatius, culturals, artístics, esportius o de temps lliure o altres d'interés col·lectiu o de titularitat pública, a la integració laboral de les persones que sofrisquen qualsevol classe d'exclusió social, o a altres activitats que tinguen per finalitat aconseguir la superació de situacions de marginació social de qualsevol índole.
3. Les cooperatives no lucratives podran adoptar la forma de cooperativa de treball associat, de servicis o d'integració social.
4. Perquè una cooperativa siga qualificada com no lucrativa haurà de fer constar expressament en els seus estatuts:
a) L'absència d'ànim de lucre i la dedicació a una activitat d'interés social.
b) Que els eventuals resultats positius que s'obtinguen no seran repartibles entre els socis, sinó que es dedicaran a la consolidació i millora de la funció social de la cooperativa.
c) Les aportacions voluntàries dels socis al capital social no podran meritar cap interés, sense perjuí de la seua actualització en els termes establits en esta llei per a les aportacions obligatòries.
d) Els socis i els treballadors de la cooperativa no podran percebre, en concepte de retorns o de salaris, més d'un cent setanta-cinc per cent dels salaris mitjos del sector.
5. La transgressió de les determinacions estatutàries establides en el punt anterior, comportarà la pèrdua de la qualificació com cooperativa no lucrativa.
6. Les cooperatives que complisquen el que disposa este Article seran considerades per les administracions públiques de la Comunitat Valenciana com entitats sense ànim de lucre a tots els efectes.
7. La sol·licitud per al reconeixement administratiu de la seua condició de cooperativa no lucrativa haurà de ser resolta en el termini de tres mesos comptats des de la data de la seua presentació. Transcorregut el dit termini sense haver-se notificat la resolució administrativa s'entendrà estimada la sol·licitud. No obstant això, quan la sol·licitud es formule al mateix temps que la de la inscripció de la modificació estatutària, quan esta siga necessària per a complir els requisits per a la seua qualificació com no lucrativa, el còmput del termini de resolució es comptarà des del dia en què s'inscriga la modificació estatutària.
El reconeixement administratiu de la qualificació com no lucrativa es farà constar, per mitjà de nota marginal, en el corresponent full registral oberta a la cooperativa.
Article 115. Declaració d'utilitat pública
Les cooperatives i les seues entitats representatives podran sol·licitar a l'administració competent el seu reconeixement com entitats d'utilitat pública.
TÍTOL IV
L'Administració Pública i el Cooperativisme
Article 116. Competència administrativa
L'actuació de la Generalitat Valenciana en matèria de cooperativisme s'exercirà a través de la conselleria competent en matèria de cooperatives en les funcions d'execució, inspecció, sancions administratives i foment que preveu esta llei, sense perjuí de les facultats reconegudes a altres conselleries o organismes que en depenen, en relació amb el compliment de la legislació específica que els corresponga aplicar.
Article 117. Inspecció i tipificació de les infraccions
1. La conselleria competent en matèria de cooperatives realitzarà la inspecció de les cooperatives del mode que reglamentàriament es determine.
2. Les infraccions a la legislació cooperativa seran objecte de sanció administrativa, prèvia instrucció de l'expedient oportú, sense perjuí de les conseqüències i responsabilitats civils, penals i d'un altre ordre que pertoquen d'acord amb dret.
3. Les infraccions a la legislació cooperativa comeses per les entitats cooperatives i pels membres dels seus òrgans socials, als efectes de la seua sanció administrativa, es classificaran en molt greus, greus i lleus.
4. Seran considerades infraccions molt greus:
a) La desvirtuació de la cooperativa, quan es violen de forma reiterada els principis cooperatius reconeguts en esta llei o quan s'admeta com a socis persones que legalment no poden ser-ho.
b) L'incompliment de les obligacions relatives a la documentació i comptabilitat de la cooperativa, en especial les relatives a la gestió dels llibres corporatius i de comptabilitat exigits en esta llei, sempre que no resulten infraccions lleus de conformitat amb les lletres a) i b) de l'apartat 6 d'este article.
c) L'incompliment de l'obligació de designar auditors de comptes i sotmetre a la seua verificació els estats financers i l'informe sobre la gestió de cada exercici en els terminis assenyalats en esta llei.
d) L'incompliment en l'obligació de designar lletrat assessor i de sotmetre al seu dictamen els acords dels òrgans socials que assenyala esta llei.
e) El pagament als socis, directament o indirectament, d'interessos superiors al límit fixat en esta llei per les seues aportacions socials.
f) L'incompliment de les normes d'esta llei relatives a la determinació dels resultats de l'exercici i de les seues assignacions, en especial les relatives a dotació del patrimoni irrepartible i imputació de pèrdues.
g) El pagament o l'acreditació de retorns als socis en proporció a les seues aportacions al capital social o amb un altre criteri distint al de la seua participació en les operacions socials.
h) La distribució, directa o indirecta, als socis del patrimoni social irrepartible o de l'haver líquid resultant de la liquidació.
i) La inversió dels recursos del fons de formació i promoció cooperativa en fins distints als permesos en esta llei.
j) La revaloració de les aportacions socials per damunt dels límits permesos en esta llei.
k) La realització, per part dels membres dels òrgans d'administració, en el seu propi nom o interés o en el dels seus familiars fins al segon grau, d'operacions que puguen entrar en col·lisió amb els interessos de la cooperativa, excepte autorització prèvia i expressa de l'assemblea general.
l) La participació dels membres dels òrgans d'administració de la cooperativa en la votació o adopció d'acords relatius a decisions dels dits òrgans, quan versen sobre matèries o assumptes en què l'administrador o els seus familiars fins al segon grau inclusivament puguen tindre interessos personals, encara que els dits interessos no siguen de naturalesa econòmica.
m) La no dissolució de la cooperativa quan hi ha causa per a això conforme a l'article 81 d'esta llei.
n) L'obstaculització de l'activitat inspectora, així com la destrucció o ocultació de les dades o documents sol·licitats per la inspecció.
5. Seran considerades infraccions greus:
a) L'incompliment de l'obligació d'inscriure en el Registre de Cooperatives els nomenaments de càrrecs i els documents previstos en l'article 18 d'esta llei.
b) L'incompliment de les normes legals i estatutàries sobre puntual convocatòria de l'assemblea general ordinària, sobre renovació dels càrrecs socials, i sobre convocatòria d'assemblea general extraordinària a petició dels socis que assenyala esta llei, quan no puga considerar-se lleu de conformitat amb la lletra c) de l'apartat 6 següent.
c) L'incompliment de l'obligació d'inclusió, a petició de la minoria de socis que assenyala esta llei, de temes en l'ordre del dia d'una assemblea ja convocada i, de sotmetre a debat i votació les propostes fetes per la dita minoria.
d) No respectar els drets del soci establits en l'article 25 de la llei o el d'informació que establix l'article 26.
e) L'incompliment de les normes d'esta llei sobre representació en el consell rector dels socis de treball, i sobre participació mínima en l'excedent d'exercici que la llei i els estatuts els reconeguen.
f) L'incompliment de l'obligació estatutària de revalorar les aportacions socials.
g) L'incompliment de l'obligació d'afegir a la denominació social, l'expressió «Cooperativa Valenciana», o les seues abreviatures i, si és el cas, les mencions de «en constitució» i «en liquidació».
h) El no acabament de les operacions de liquidació d'una cooperativa dissolta en el termini màxim concedit per la llei per a això, llevat que, abans del venciment del termini, s'haja sol·licitat pròrroga per a practicar-les o el relleu en el càrrec de liquidador, així com l'incompliment de les obligacions imposades als liquidadors per l'article 82.7, quan no constituïsquen infracció de major gravetat.
6. Seran infraccions lleus:
a) El retard en el compliment de la gestió dels llibres corporatius i de la comptabilitat, sempre que siga inferior a tres mesos, i es conserven les actes, els documents probatoris i els justificants.
b) El retard, no superior a tres mesos, en la legalització dels llibres de la cooperativa
c) L'incompliment de les obligacions estatutàries quant a la puntual reunió dels òrgans socials, en especial del consell rector, sempre que la convocatòria no es demore més de dos mesos.
d) L'incompliment de l'obligació de lliurar puntualment als socis títols o llibretes que acrediten les seues aportacions socials, o d'enviament de l'extracte anual d'anotacions en compte del capital social, quan el retard no excedisca de tres mesos.
Article 118. Sancions
1. A les infraccions molt greus s'aplicarà sanció de multa entre cinc mil un euros i cinquanta mil euros. A més de la referida multa, es podrà imposar la sanció de desqualificació prevista en l'article 121 d'esta llei, i en cas de sanció als administradors, la inhabilitació per a exercir càrrecs cooperatius, per termini màxim de deu anys.
Les sancions establides en este número comportaran l'accessòria de la prohibició, per a la persona o entitat sancionada, d'obtindre subvencions o altres ajudes de la Generalitat Valenciana pel termini, no superior a cinc anys, que s'assenyale en la resolució sancionadora, a comptar des de la fermesa en via administrativa de la resolució sancionadora corresponent.
2. A les infraccions greus s'aplicarà sanció de multa d'entre cinc-cents un euros i cinc mil euros.
3. A les infraccions lleus s'aplicarà sanció d'amonestació o de multa d'entre cent euros i cinc-cents euros. La sanció consistent en amonestació només podrà imposar-se, per una sola vegada, per mers incompliments formals comesos per simple inobservança, quan siguen corregits sense requeriment administratiu oportú i durà adjunta l'advertència de la imposició, d'ara endavant, de la corresponent sanció pecuniària.
4. En el cas de reincidència o de comissió d'una infracció continuada, la sanció serà imposada en el seu grau màxim; a estos efectes, s'establiran tres trams iguals en les sancions de quantia divisible.
5. A les infraccions en què no concórrega reincidència, se'ls imposarà la sanció en el grau mitjà, llevat que, segons el parer de qui la impose, siga procedent la seua imposició en el grau inferior, per concórrer la reparació del dany causat, la reposició de les coses o interessos als seus legítims titulars o creditors o la correcció, en qualsevol altre mode, de la situació antijurídica creada pels fets en què la infracció consistisca, o derivada d'estos.
6. En cas de permanència en la situació d'infracció, la resolució sancionadora comminarà el seu cessament immediat, per mitjà d'una multa coercitiva d'un deu per cent de l'import de la sanció principal, per cada setmana que continue la situació antijurídica mereixedora de la sanció, comptada a partir del dia següent a aquell en què la resolució sancionadora assolisca fermesa.
7. Els administradors podran ser sancionats per les infraccions previstes en l'article anterior quan resulten responsables de conformitat amb l'article 47.1 d'esta llei.
8. La sanció per les infraccions previstes en els apartats k) i l) del punt 4 de l'article 117, només podrà imposar-se als membres dels òrgans d'administració que personalment duguen a terme l'acció descrita en estos apartats, així com als restants membres dels dits òrgans que hagen col·laborat amb ells.
Article 119. Prescripció, caducitat i duració del procediment
Les infraccions lleus prescriuran a l'any de la data de la seua comissió, les greus als dos anys i les molt greus als tres.
Totes les sancions prescriuran en el termini de tres anys, des de la seua fermesa.
Caducarà el procediment per la paralització d'este durant un termini superior a tres mesos, atribuïble a la falta d'activitat administrativa. S'interromprà el termini de caducitat per les causes previstes en la legislació estatal aplicable. Se suspendrà el procediment per la pràctica de les diligències sol·licitades per les persones contra les quals es dirigisca este.
El termini màxim de duració dels procediments administratius per a la imposició de les sancions establides per esta llei serà el de sis mesos.
Article 120. Competència sancionadora
Serà competent per a acordar la iniciació del procediment administratiu, per a la imposició de les sancions previstes en esta llei, el director territorial de la conselleria competent en matèria de cooperatives que corresponga en atenció al domicili de la cooperativa, amb independència del lloc de comissió dels fets constitutius d'infracció.
Correspondrà la imposició de les sancions per infraccions lleus al mateix director territorial que va acordar l'obertura del procediment sancionador; la de les sancions per infraccions greus correspondrà al director general competent en matèria de cooperatives; i les sancions per infraccions molt greus, així com la desqualificació, al conseller amb competències en matèria de cooperatives.
Sense perjuí dels recursos extraordinaris que pertoquen, les resolucions sancionadores dictades pels directors territorials es podran recórrer davant del director general, i les dictades per este davant del conseller. Les sancions imposades pel conseller només podran ser recorregudes en reposició.
Article 121. Desqualificació
1. Podrà ser causa de desqualificació d'una entitat cooperativa:
a) La comissió d'infraccions molt greus d'especial transcendència econòmica o social, així com la seua reiteració o insistència continuada.
b) La inactivitat dels òrgans socials durant dos anys consecutius.
c) La no realització de l'objecte o dels fins socials durant dos anys consecutius.
En els casos b) i c) l'administració requerirà l'entitat afectada a fi que, en un termini no superior a tres mesos, adopte les mesures necessàries per a corregir la irregularitat. En cas de ser desatés este requeriment, haurà de procedir com ordena l'apartat següent.
2. La resolució administrativa de desqualificació estarà sempre motivada i exigirà la instrucció d'expedient, amb audiència de l'entitat afectada i informe de la Confederació de Cooperatives Valencianes, que haurà d'emetre en el termini de vint dies. La resolució produirà efectes registrals d'ofici. Serà revisable en via contenciosa administrativa i si es presenta recurs administratiu o contenciós administratiu contra ella, no serà executiva mentre no siga ferma.
La desqualificació, una vegada ferma, implica que la cooperativa ha de dissoldre's o transformar-se en el termini de sis mesos des que siga executiva la resolució administrativa.
Transcorregut el dit termini, la desqualificació implicarà la dissolució forçosa de la cooperativa, seguida de la seua liquidació segons establixen els articles 81 i 82 de esta llei. Des d'eixe moment, els administradors, directors i, si és el cas, liquidadors, respondran personalment i solidàriament entre si amb la cooperativa dels deutes socials.
3. La desqualificació d'una entitat cooperativa serà acordada per mitjà de resolució del conseller competent en matèria de cooperatives.
Article 122. Consell Valencià del Cooperativisme
1. El Consell Valencià del Cooperativisme és un òrgan de promoció, assessorament i planificació de la política i legislació en matèria de cooperatives. La seua composició s'establirà reglamentàriament, i correspondrà a la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana la designació dels representants del cooperativisme, d'acord amb el que preveu l'article 107.3 d'esta llei. El nombre de representants del cooperativisme no serà inferior a la resta de membres nomenats pel Consell de la Generalitat.
El Consell Valencià del Cooperativisme elegirà d'entre els seus membres el president i secretari del Consell, i funcionarà d'acord amb el reglament de què es dote a si mateix.
2. El Consell Valencià del Cooperativisme estarà integrat orgànicament en la conselleria competent en matèria de cooperatives, que li atribuirà els recursos personals i econòmics per al seu funcionament.
3. Seran funcions del Consell Valencià del Cooperativisme les següents:
a) Informar, dictaminar o formular proposicions sobre qualsevol disposició legal que puga afectar les entitats cooperatives.
b) Fomentar i potenciar el cooperativisme i les relacions intercooperatives.
c) Participar en la difusió dels principis cooperatius i vetlar pel seu compliment, en particular per la utilització del fons de formació i promoció cooperativa.
d) Fomentar l'educació i la formació cooperativa.
e) Col·laborar en l'execució de la política del Consell de la Generalitat en relació amb el cooperativisme.
f) Intervenir en els conflictes que es plantegen en matèria cooperativa, mitjançant conciliació o arbitratge, en la forma regulada en s següent.
.
Article 123. Conciliació i arbitratge cooperatius
1. En la resolució dels conflictes que es plantegen entre entitats cooperatives o entre estes i els seus socis o membres, el Consell Valencià del Cooperativisme exercirà una doble competència:
a) La conciliació prèvia, de caràcter voluntari, a l'exercici d'accions davant dels tribunals. La seua regulació, que serà la prevista en el reglament del Consell, inclourà el reconeixement que els certificats d'avinença són títol suficient per a obtindre l'execució d'allò acordat.
b) L'arbitratge de dret o d'equitat. El Consell Valencià del Cooperativisme, a través dels lletrats o experts que designe, podrà emetre laudes arbitrals, amb efectes de sentència judicial obligatòria per a les parts i executòria per als tribunals. Serà necessari que les parts en conflicte s'hagen obligat prèviament per mitjà de conveni arbitral, en virtut de clàusula inserida en els estatuts socials de les cooperatives o fora d'estos.
Si el compromís és d'arbitratge de dret, el laude serà emés i firmat per un o tres llicenciats en dret, membres del Consell o de la Cort d'Arbitratge Cooperatiu nomenats per este Consell entre llicenciats en dret experts en cooperatives.
Si el compromís és d'arbitratge d'equitat podran emetre i firmar el laude en nom del Consell, qualssevol persones, encara que no siguen juristes, bé membres d'este, bé tercers designats pel Consell.
El procediment i els recursos en ambdós dos casos seran els regulats en la legislació estatal sobre arbitratge de dret privat.
2. La presentació davant del Consell Valencià del Cooperativisme de la reclamació prèvia de conciliació o de la demanda d'arbitratge, interromprà la prescripció i suspendrà la caducitat de les accions, d'acord amb la legislació estatal.
3. Per mitjà de llei s'establiran les taxes que hauran de satisfer les parts en conciliació o arbitratge. Serà subjecte passiu d'estes, el reclamant, llevat que en el laude de conciliació o arbitratge s'imposen les taxes resultants d'una altra manera.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
En cas de modificació dels principis cooperatius per l'Aliança Cooperativa Internacional posterior a la promulgació d'esta llei, el nou text s'aplicarà amb preferència a la recepció que d'estos es fa en l'article 3 d'esta llei, als efectes de la seua interpretació com a principis generals informadors d'esta llei.
Segona
L'exigència d'acreditació documental de la inexistència de denominació idèntica a la d'una altra cooperativa preexistent sotmesa a una altra llei autonòmica de cooperatives vigent a Espanya, així com la referida a una societat mercantil preexistent, previstes en l'article 5.5 d'esta llei, no serà exigible fins que s'establisquen els procediments necessaris perquè es produïsca l'harmonització dels diferents registres en esta matèria i es dicten les normes que garantisquen la reciprocitat respecte a la inexistència de denominació social coincident. Fins aleshores, a les cooperatives valencianes només se'ls exigirà l'acreditació de certificat negatiu de denominació social expedida pels registres de cooperatives estatal i de la Comunitat Valenciana.
Tercera
El Consell de la Generalitat aprovarà, en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei, el Reglament del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
Fins a l'entrada en vigor del reglament a què es referix el paràgraf precedent, no seran d'aplicació les normes d'esta llei relatives a la distribució de competències registrals entre les diferents oficines del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, el Consell de la Generalitat establirà reglamentàriament el procediment per a possibilitar la presentació de documents inscriptibles en este a través de mitjans telemàtics i/o suport informàtic.
Quarta
Als efectes de les ajudes i incentius establits per la Generalitat Valenciana, les cooperatives valencianes i els seus socis treballadors o de treball podran ser equiparats, a la seua elecció, als empresaris i treballadors per compte alié.
Cinquena. Obligacions estadístiques
1. Les cooperatives valencianes estaran obligades a proporcionar a la conselleria competent en matèria de cooperatives, anualment i per mitjà de la tramesa dels formularis corresponents degudament emplenats, les dades estadístiques següents:
a) Sector d'activitat econòmica.
b) Nombre de socis, en la data de tancament de l'exercici econòmic, distingint la seua classe, sexe i trams d'edat.
c) Nombre de treballadors assalariats, distingint entre indefinits i temporals, i nombre d'hores treballades per estos en l'exercici econòmic.
d) Xifra del capital social en finalitzar l'exercici, amb separació de l'obligatori i el voluntari.
e) Volum de negocis en l'exercici, amb expressió del percentatge que corresponga a comerç exterior.
f) Xifres d'inversió en l'exercici.
g) Volum d'operacions amb altres entitats cooperatives.
2. Anualment, la conselleria competent en matèria de cooperatives facilitarà a la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, consolidades, les dades estadístiques demanades d'acord amb el procediment establit en el punt anterior.
3. L'incompliment de les obligacions establides en esta disposició serà sancionat, com a infracció administrativa de caràcter lleu, d'acord amb el que disposen els articles 117 i següents d'esta llei.
Sisena. Legalització de llibres i dipòsit de comptes anuals
Sense perjuí d'allò que s'ha establit per altres normes que resulten d'aplicació i a fi d'evitar la duplicitat de tràmits, podran entendre's complides, com si s'hagueren practicat davant del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, les obligacions legals relatives a la legalització dels llibres de les cooperatives valencianes i les corresponents al dipòsit dels seus comptes anuals, quan es legalitzen els llibres o es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, en els termes dels convenis que regulen la col·laboració dels Registres Mercantils i la Generalitat Valenciana.
Setena
Les oficines territorials del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana practicaran, d'ofici, totes aquells operacions registrals que resulten necessàries perquè hi queden inscrites les cooperatives la inscripció de les quals haja de ser traslladada, a la data de l'entrada en vigor d'esta llei, des de l'Oficina Central del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. A l'efecte, l'Oficina Central trametrà a cada una de les oficines territorials una relació comprensiva de les cooperatives l'expedient registral de la qual haja de ser traslladat a estes, i adjuntarà a la dita relació els antecedents i la resta de documentació que, en endavant, hagen de figurar en les oficines territorials.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Aprovació de comptes conforme a les noves normes
Els comptes anuals relatius a l'exercici la data de tancament dels quals es produïsca amb posterioritat a entrada en vigor d'esta llei, s'aprovaran conforme a les normes establides en esta.
Segona. Adaptació d'estatuts
1. Les cooperatives ja existents que realitzen majoritàriament la seua activitat cooperativitzada en el territori de la Comunitat Valenciana, hauran d'adaptar els seus estatuts socials a la present llei en el termini de sis mesos des de la seua entrada en vigor. Podran, no obstant això, seguir utilitzant la denominació amb què consten inscrites en el moment d'entrada en vigor de la llei, encara que esta no s'adeqüe a les seues disposicions relatives a la denominació de les cooperatives.
2. Les cooperatives que, transcorregut el termini de tres mesos des de l'acabament del termini establit en el paràgraf anterior, no hagen presentat davant del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana l'escriptura pública d'adaptació corresponent, no podran obtindre, a partir de la dita data, la inscripció de cap acte o acord distint dels d'adaptació d'estatuts o de dissolució de l'entitat.
3. Transcorreguts dos anys des de l'entrada en vigor de la present llei, quedaran automàticament dissoltes les cooperatives que no hagen presentat davant del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana l'escriptura pública d'adaptació d'estatuts; el Registre, d'ofici, farà constar la dita dissolució per mitjà de la corresponent nota marginal en el full registral de la cooperativa. No obstant això, l'entitat podrà fer ús de la possibilitat de reactivació que concedix esta llei a les cooperatives dissoltes. Quant a la designació de liquidadors s'atindrà al que disposa l'article 82 de la llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el text refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu 1/1998, de 23 de juny, del Consell de la Generalitat, amb les modificacions introduïdes per les lleis 10/1998, de 28 de desembre i 9/2001, de 27 de desembre, ambdues de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i dsOrganització de la Generalitat Valenciana.
DISPOSICIÓ FINAL
La present llei entrarà en vigor al mes de la data de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 24 de març de 2003
El President de la Generalitat Valenciana

linea