LLEI 1/2001, de 6 d'abril, per la qual es regulen les unions de fet. [2001/3355]
(DOGV núm. 3978 de 11.04.2001) Ref. Base de dades 1454/2001
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 12.04.2001 Data de fi de vigència: 19.11.2012 Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Justícia i Administracions Públiques;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Unions de fet Descriptors: Temàtics: parella no casada legalment, Dret social
LLEI 1/2001, de 6 d'abril, per la qual es regulen les unions de fet. [2001/3355]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent Llei:
PREÀMBUL
En la societat en què vivim, la societat del segle XXI, el matrimoni continua sent la forma d'unió predominant en occident, però arran dels canvis succeïts en l'últim mig segle, altres tipus d'unió demanden una regulació per part dels poders públics. Les unions estables, reconegudes majoritàriament per la societat i denominades "unions de fet", es troben en l'actualitat amb barreres jurídiques per al seu reconeixement públic.
El matrimoni i les unions de fet, per tractar-se d'institucions distintes, obeeixen a opcions i a plantejaments personals que requereixen el respecte a la diferència tant en el pla social com en el jurídic.
El dret, per la seua banda, ha d'ajustar-se a les noves realitats socials. Aquesta llei tracta de donar una adequada solució a la realitat sociològica de l'increment en el nombre d'unions entre persones, difícilment enquadrables en les categories jurídiques existents.
La convivència, estable i duradora, ha de considerar-se una realitat a la qual els poders públics amb capacitat normativa han de donar una resposta convincent. La regulació normativa ha de ser el mecanisme equilibrador i igualitari per a aquelles persones que pel lliure exercici de les seues opcions, siguen aquestes les que foren, pogueren sentir-se discriminades. Fins ara han sigut els tribunals de justícia i, en especial, el Tribunal Constitucional els qui han aplicat solucions conjunturals o d'emergència als casos concrets que se'ls plantejaven. No obstant això, és la normativa el marc de referència general on s'han produït avanços importants en els últims anys i on s'han de plasmar les solucions amb caràcter universal.
En definitiva, l'aprovació d'aquesta llei té la seua justificació, a més a més, en l'article 2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i en l'article 14 de la Constitució espanyola que garanteix la igualtat dels espanyols davant de la llei sense que hi puga prevaler cap discriminació per raons, entre altres, de sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com en la Resolució de 8 de febrer de 1994 del Parlament Europeu, sobre la igualtat dels drets dels homosexuals i lesbianes en la Comunitat Europea, que reitera "la convicció que tots els ciutadans tenen dret a un tracte idèntic amb independència de la seua orientació sexual", i en la Resolució de 19 de maig de 1994 de les Corts Valencianes, que recollia el mateix esperit, per la qual cosa aquestes assumeixen la necessitat de regular «les unions de fet».
Per un altre costat, aquesta llei dóna resposta a una limitació fonamental, derivada de la falta de legislació pròpia de la Comunitat Valenciana, dins del seu actual àmbit competencial.
La convivència genera relacions diverses de caràcter intersubjectiu, moltes de les quals s'ajusten a les esferes personal i patrimonial. La seua regulació suposaria una extensió del codi Civil a unions de fet no formalitzades en seu matrimonial, especialment pel que fa als convivents, perquè respecte als descendents les reformes del dret de família donen complida resposta a tals situacions.
No obstant això, a l'espera de la referida extensió de la legislació civil, la Generalitat Valenciana ha de posar els seus mitjans i les seues competències a l'abast de les unions de fet no regulades, per tal d'atorgar-los un reconeixement i, a més a més, introduir així una major seguretat jurídica que permeta evitar situacions de desigualtat. Tot això, a més, amb la suficient flexibilitat, de manera que els preceptes d'aquesta llei puguen encaixar en les diverses configuracions legislatives que alternativament adopte la llei civil estatal, ja siga en la seua configuració com a unió personal civil, ja siga en la seua conceptuació afectiva o quasiconjugal.
En aquest sentit, el Govern Valencià, mitjançant el Decret 250/1994, de 7 de desembre, va crear el Registre d'Unions de Fet de la Comunitat Valenciana, decret que va ser desenvolupat mitjançant l'Ordre de 15 de febrer de 1995, de la Conselleria d'Administració Pública, i suposa ara aquesta llei, des de la Comunitat Valenciana, una resposta clara a una demanda reconeguda per amplis sectors socials i institucionals, a fi de recolzar un itinerari de reconeixement d'aquesta fórmula de convivència en el marc del dret comú que evite qualsevol tipus de discriminació per a la persona.
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Àmbit d'aplicació
1. Aquesta llei serà d'aplicació a les persones que convisquen en parella, de forma lliure, pública i notòria, vinculades de forma estable, almenys durant un període ininterromput de dotze mesos, existint una relació d'afectivitat, sempre que voluntàriament decidisquen sotmetre's a aquesta mitjançant la inscripció de la unió en el Registre Administratiu de Unions de Fet de la Comunitat Valenciana.
2. La inscripció en l'esmentat registre tindrà caràcter constitutiu.
3. Aquesta llei únicament serà d'aplicació a aquelles unions de fet en què, almenys, un dels membres es trobe empadronat a la Comunitat Valenciana.
Article 2. Requisits personals
1. No poden constituir una unió de fet d'acord amb la normativa d'aquesta llei:
a) Els menors d'edat, no emancipats.
b) Les persones lligades pel vincle del matrimoni.
c) Les persones que formen una unió estable amb una altra persona o que tinguen constituïda una unió de fet inscrita amb una altra persona.
d) Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.
e) Els parents col·laterals per consanguinitat o adopció dins del tercer grau.
2. No podrà pactar-se la constitució d'una unió de fet amb caràcter temporal ni sotmetre's a condició.
CAPÍTOL II
De la inscripció de les unions de fet
Article 3. Acreditació
1. Les unions a què es refereix aquesta llei es constituiran a través de la inscripció en el registre administratiu d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana, amb l'acreditació prèvia dels requisits a què es refereix l'article 1 en expedient contradictori davant l'encarregat del registre.
2. Reglamentàriament es regularà aquest expedient contradictori. En tot cas, la convivència prèvia lliure, pública, notòria i ininterrompuda, en relació d'afectivitat, s'haurà d'acreditar mitjançant dos testimonis majors d'edat en ple exercici dels seus drets civils.
3. L'existència de la unió de fet s'acreditarà mitjançant una certificació de l'encarregat del registre.
CAPÍTOL III
De la inscripció dels pactes de convivència
Article 4. Regulació de la convivència
1. Els membres de la unió de fet podran establir vàlidament en escriptura pública els pactes que consideren convenients per a regir les seues relacions econòmiques durant la convivència i per a liquidar-les després del seu cessament, sempre que no siguen contraris a les lleis, limitadors de la igualtat de drets que correspon a cada convivent o greument perjudicials per a un d'ells.
Seran nuls els pactes que contravinguen l'anterior prohibició.
2. Si no hi ha pacte, es presumirà, excepte prova en contrari, que els membres de la unió contribueixen equitativament al sosteniment de les càrregues d'aquesta, en proporció als seus recursos.
3. En tot cas, els pactes a què es refereix aquest article, estiguen inscrits en el Registre d'Unions de Fet de la Comunitat Valenciana, o no, sols produiran efectes entre les parts signants, i mai no podran perjudicar tercers.
Article 5. Inscripció
1. Els pactes a què es refereix l'article anterior podran inscriure's en el registre administratiu, sempre que siguen vàlids.
2. La inscripció es podrà efectuar a petició d'ambdós membres de la unió o per resolució judicial en el cas de negativa injustificada o d'incapacitat d'un dels membres per a prestar-hi el seu consentiment.
3. Contra la denegació de la inscripció, que es farà per resolució motivada, s'hi podrà interposar el recurs administratiu que escaiga.
CAPÍTOL IV
De l'extinció de la unió
Article 6. Extinció de la unió
1. Les unions de fet s'extingeixen per les següents causes:
a) De comú acord.
b) Per decisió unilateral d'un dels membres de la unió de fet notificada a l'altre per qualsevol de les formes admeses en dret.
c) Per mort d'un dels membres de la unió de fet.
d) Per separació de fet de més de sis mesos.
e) Per matrimoni d'un dels membres.
2. Els dos membres de la unió de fet estan obligats, encara que siga separadament, a sol·licitar la cancel·lació de la inscripció de la unió.
Article 7. Inscripció
La concurrència de causa extintiva de la unió es farà constar en el Registre Administratiu d'unions de fet de la Comunitat Valenciana en la forma que es determinarà reglamentàriament.
CAPÍTOL V
Normes administratives
Article 8. Beneficis respecte de la funció pública
En relació amb el personal al servei de la Generalitat Valenciana, els convivents mantindran els mateixos beneficis reconeguts a les parelles que hagen contret matrimoni.
Article 9. Normativa valenciana de dret públic
Els drets i les obligacions establerts en la normativa valenciana de dret públic, seran d'aplicació als membres de la unió de fet, en especial en matèria pressupostària, de subvencions i de tributs propis.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de tenir en compte a l'efecte del còmput dels dotze mesos a què es refereix l'article 1, si els membres de la unió de fet hi estan d'acord.
Segona
Les inscripcions d'unions en el Registre d'Unions de Fet de la Comunitat Valenciana, regulat pel Decret 250/1994, de 7 de desembre, del Govern Valencià, i en l'Ordre de 15 de febrer de 1995, de la Conselleria d'Administració Pública, s'integraran d'ofici i de forma automàtica en el registre regulat en l'article 3 d'aquesta llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen a allò que s'ha previst en aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Efectes de la inscripció
Si la legislació de l'Estat preveu la inscripció en el Registre Civil de les unions regulades per aquesta llei, els efectes que aquesta els atorga han de ser entesos referits a les unions que s'hi inscriguen.
Segona. Desenvolupament reglamentari
1. S'autoritza el Govern Valencià a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquesta llei.
2. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern Valencià haurà d'aprovar els seus reglaments de desenvolupament.
Tercera. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 6 d'abril de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
