DECRET 76/2001, de 2 d'abril, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola. [2001/X3290]
(DOGV núm. 3978 de 11.04.2001) Ref. Base de dades 1456/2001
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 12.04.2001 Notes: Aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola. - Vegeu l'article 15.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres. Aquesta disposició està afectada per: Desenvolupada o complementada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, programa d'actuació , Serra de Mariola, parc natural valencià Descriptors toponímics: Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina, Muro de Alcoy
DECRET 76/2001, de 2 d'abril, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola. [2001/X3290]
La serra de Mariola, situada entre les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida, constitueix un dels territoris valencians on es concentren en major mesura valors mediambientals, paisatgístics i socioculturals d'especial rellevància. Constituïda majoritàriament per materials calcaris, la intensa activitat tectònica ha generat un massís d'orientació predominant de sud-oest a nord-est com correspon al context de les serralades bètiques en el qual s'enquadra i d'una topografia molt variada, que assoleix la seua màxima agressivitat en l'extrem nord-oriental, sector on se situen també les màximes altures, presidides pels 1.389 metres de l'emblemàtic Montcabrer.
Els importants aqüífers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innombrables fonts, brolladors i deus que esguiten tota la superfície de la serra. Tres conques hidrogràfiques s'originen en aquest important nucli hidrogeològic: la del Barxell-Serpis (amb importants corrents secundaris nascuts també a la serra, com ara el riu d'Agres), la del riu Clariano, afluent de l'Albaida i del Xúquer, i la del Vinalopó.
El poblament vegetal ha contribuït des d'antic a la fama naturalística de Mariola: més de mil dues-centes espècies de vegetals superiors han estat catalogades en la zona. Sense que la coberta vegetal puga qualificar-se a hores d'ara com a excepcionalment conservada, moltes àrees de la serra conserven encara interessants restes dels antics ecosistemes forestals, dominats per espècies com carrasques, freixes de flor, aurons, teixos, etc. També les pinedes troben una àmplia representació a Mariola, així com els matossars i brolles, fruit sovint de la degradació de vegades traumàtica de formacions més madures, però on prosperen moltes de les plantes aromàtiques i medicinals que han fet coneguda la serra. La fauna, tot i que amenaçada per la progressiva destrucció i antropització dels hàbitats, conserva bones poblacions de moltes espècies d'interés, com ara rapinyaires (com l'àguila reial, l'àguila de panxa blanca, el falcó reial, l'esparver i el brúfol) o carnívors, entre els quals poden destacar-se el gat salvatge, la geneta, la fagina o el teixó.
Les restes patrimonials troben una representació rellevant a Mariola: nombrosos jaciments arqueològics, alguns d'ells de valor excepcional com la cova de la Sarsa, el Salt o la mola d'Agres, entre d'altres, apareixen per tota la zona, abastant des del paleolític mitjà fins a l'època medieval, tot passant pel neolític, el bronze, la cultura ibèrica, la romanitat tardana o l'intens poblament andalusí. També el patrimoni etnològic es troba ben present, i destaquen per la seua peculiaritat el conjunt de caves o pous de neu alguns d'ells, com la cava d'Agres o la de Don Miguel, amb característiques realment monumentals o els diversos castells, com ara els de Cocentaina i Agres.
Però el caràcter probablement més important de Mariola és el que deriva precisament de la seua llarga història d'ocupació i interacció humana. Una història al llarg de la qual els diversos usos exercits sobre els recursos naturals de la serra han acabat configurant un excepcional mosaic d'ecosistemes i paisatges des de les restes forestals millor conservades als rústics cultius de muntanya, des de les antropitzades riberes als cingles més inaccessibles que sintetitzen, com pocs territoris valencians, les característiques bàsiques i les peculiaritats de les muntanyes mitjanes mediterrànies, i que han fet de la serra una vertadera senya d'identitat per als pobles que la circumden. Un mosaic, però, que malgrat el seu valor i interés no ha estat lògicament alié als canvis i trasbalsos recents experimentats pel món rural, fins al punt que la confluència i reiteració de processos destructius l'abandonament de cultius i altres usos tradicionals, la urbanització incontrolada, els incendis forestals, les extraccions d'aigua i molts altres han arribat a posar en perill el manteniment de les característiques bàsiques de la serra, i han fet necessari l'establiment de mesures de gestió activa dirigides a la seua conservació, una conservació que, en tot cas, no pot ser aliena a la població que secularment i de forma directa o indirecta ha configurat el paisatge de Mariola, i la participació i implicació de la qual en la preservació de la serra resulta imprescindible.
Per aquestes raons, i d'acord amb allò previst a la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient va acordar, mitjançant l'Ordre de 30 de març de 1995 (DOGV 2.518, de 30 de maig de 1995), encetar el procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Mariola. Cal recordar que, segons l'esmentada llei, els PORN es configuren com a instrument fonamental per a una correcta planificació dels recursos naturals, i s'estableix en l'article 32 i següents de la llei el seu concepte, àmbit, contingut, efectes i tramitació.
En compliment, per tant, d'allò establit en aquesta normativa i ateses les rellevants característiques ambientals de Mariola, a les quals s'ha fet referència anteriorment, s'ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals d'aquest àmbit. La seua tramitació s'ha completat segons allò establit a l'article 36 de l'abans esmentada Llei 11/1994. També segons l'article 36.2 d'aquesta norma, el PORN ha estat sotmés a consulta del Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient.
D'acord amb això, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 2 d'abril 2001,
DECRETE
Article únic
1. En compliment d'allò que disposa l'article 32 i següents de la Llei 11/1994,de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola.
2. Com annex a aquest decret, es recull la normativa de l'esmentat pla.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment d'allò que disposa aquest decret.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret entra en vigor l'endemà d'haver sigut publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 2 d'abril de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX
Normativa del pla d'ordenació dels recursos naturals de la Serra Mariola.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola es redacta a l'empara del capítol II del títol III de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995) i de l'article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989).
Article 2. Finalitat
El present pla té per finalitat definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes, determinar les limitacions i el règim d'ordenació dels diversos usos i activitats admissibles en l'espai a protegir i en les seues àrees d'esmorteïment d'impactes, promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals, i formular criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadores de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb la conservació dels recursos naturals.
Article 3. Àmbit
L'àmbit del present Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola comprén part dels termes municipals d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro de Alcoy. Els seus límits estan determinats per les carreteres principals que comuniquen entre si aquestes localitats: la carretera N-340 entre Alcoi, Cocentaina i Muro de Alcoy; entre Muro, Agres i Alfafara, la A-202 i la A-203; entre Alfafara i Bocairent, la A-203 i la C-3316; entre Bocairent i Banyeres de Mariola, la C-3316 i la C-3313; i entre Banyeres de Mariola i Alcoi, la C-3313. A l'àrea urbana d'Alcoi el límit el constitueix la via abandonada del ferrocarril Alcoi-Alacant i la via del ferrocarril Alcoi-Xàtiva; també s'exclouen els nuclis urbans de Cocentaina i Banyeres de Mariola.
Article 4. Àrea d'influència socioeconòmica
D'acord amb els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995) i amb l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989), es declaren com a àrea d'influència socioeconòmica del Parc Natural de la Serra de Mariola els termes municipals complets d'Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro d'Alcoi.
Article 5. Efectes
1. De conformitat amb el que es disposa en l'article 35 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el pla d'ordenació dels recursos naturals és obligatori i executiu en tot allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i les seues disposicions constitueixen un límit per a qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física. El Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola s'ha d'ajustar als criteris i directrius formulades en el present PORN.
2. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals s'ha d'ajustar a les determinacions que s'hi contenen.
3. Així mateix, té caràcter indicatiu respecte a qualsevol altra actuació, pla o programa sectorial i les seues determinacions s'han d'aplicar subsidiàriament, sense perjudici de la prevalença d'aquest pla en les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d'aquest article.
Article 6. Vigència i revisió
1. Les determinacions del pla d'ordenació dels recursos naturals entren en vigor l'endemà de la publicació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. El PORN té vigència indefinida.
2. La revisió o modificació de les determinacions del PORN poden realitzar-se en qualsevol moment per haver canviat suficientment les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, a proposta de l'administració competent en espais naturals protegits, seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a aprovar-lo, segons el que es disposa en l'article 36 de la Llei 11/1994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. No es considera revisió del PORN l'alteració dels límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s'aprove amb posterioritat, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superfície protegida.
Article 7. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals cal atenir-se al que resulte de considerar-lo com un tot unitari, utilitzant sempre la memòria informativa i justificativa com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents gràfics del pla, prevalen les primeres, excepte quan la interpretació derivada dels plans tinga suport també en la memòria de manera que es faça patent l'existència d'algun error material en les normes.
3. En l'aplicació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals ha de prevaler aquella interpretació que duga aparellada un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PORN.
TÍTOL II
Zonificació
Article 8. Cartografia i unitats de zonificació
1. Tenint en compte els usos actuals i la qualitat ambiental del territori, així com el model de normativa aplicat, s'ha dividit l'àmbit del PORN en les unitats i subunitats de zonificació següents, ordenades de major a menor règim protector:
A. Parc Natural de la Serra de Mariola
A.1 Àrees de protecció integral
A.2 Àrees de protecció ecològica
A.3 Àrees de protecció paisatgística
B. Àrees d'esmorteïment
B.1 Àrees forestals
B.2 Àrees agrícoles
B.3 Àrees d'activitats extractives
B.4 Àrees recreatives
B.5 Àrees urbanes
2. Totes les unitats i subunitats de zonificació s'han dibuixat en la cartografia de zonificació annexa a aquesta normativa. Hi ha originals d'aquesta cartografia de zonificació depositats en els serveis territorials de la Conselleria de Medi Ambient d'Alacant i València, així com en el Servei d'Espais Naturals de la Conselleria de Medi Ambient (serveis centrals).
Article 9. Parc Natural de la Serra de Mariola
1. La figura d'espai natural protegit que s'estima més convenient aplicar per a les zones de major valor ambiental de la serra de Mariola és la de parc natural. La descripció del límit del parc natural es realitza en l'annex I d'aquesta normativa.
2. Dins de la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola es distingeixen 3 subunitats:
Àrees de protecció integral: abasten les zones de màxim valor natural de la serra, per a les quals s'estableix una major restricció d'usos.
Àrees de protecció ecològica: estan constituïdes per terrenys forestals no inclosos en l'anterior subunitat. El criteri principal de gestió és la restauració de la coberta vegetal en les zones degradades.
Àrees de protecció paisatgística: es tracta de camps de cultiu enclavats dins de les àrees de protecció ecològica. El criteri principal de gestió és el manteniment de l'activitat agrícola tradicional.
Article 10. Àrees d'esmorteïment
1. La unitat de zonificació denominada àrees d'esmorteïment inclou bàsicament els camps de cultiu perifèrics de la serra, als quals s'han afegit els terrenys dedicats a aprofitaments extractius, recreatius i urbanístics. La seua funció és la d'absorbir els usos més impactants, per a evitar que es realitzen en altres zones més sensibles i de major valor natural.
2. Dins de la unitat de zonificació denominada àrees d'esmorteïment s'han distingit cinc subunitats:
Àrees forestals: constitueixen els corredors forestals de contacte de la serra de Mariola amb els espais naturals circumdants. Inclouen els trams de totes les vies pecuàries que travessen àrees agrícoles i àrees d'activitats extractives, trams que s'han d'incorporar a la cartografia de zonificació del PORN a mesura que vagen delimitant-se.
Àrees agrícoles: són els camps de cultiu de les àrees d'esmorteïment.
Àrees d'activitats extractives: inclouen les pedreres i explotacions annexes en funcionament en el moment d'aprovació del PORN.
Àrees recreatives: abasta els terrenys en què és autoritzable la construcció d'edificis i instal·lacions destinats a l'ús recreatiu o educatiu en les zones següents: font del Tarragó (Alfafara), molí Mató (Agres), santuari de la Mare de Déu d'Agres (Agres), càmping La Querola (Muro), Sant Cristòfol (Cocentaina), Santa Bàrbara (Cocentaina), les Foietes (Cocentaina), el Preventori (Alcoi), font de Mariola (Bocairent) i càmping Les Fonts de Mariola (Bocairent).
Àrees urbanes: inclou els sòls urbans i urbanitzables establits pels planejaments urbanístics municipals vigents en el moment d'aprovació del PORN. En aquestes àrees es permeten els usos i aprofitaments previstos per aquests planejaments urbanístics.
TÍTOL III
Normes de regulació d'usos i activitats
i directrius orientadores de la política sectorial
CAPÍTOL I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
SECCIÓ PRIMERA
Protecció de recursos hidrològics
Article 11. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, en tot l'àmbit del PORN, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest. Excepcionalment, la Conselleria de Medi Ambient podria autoritzar, fora de les àrees de protecció, la realització de petites obres transversals per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials.
Article 12. Lleres, riberes i marges
1. S'han de mantenir les condicions naturals de les lleres, sense que es puga realitzar, en cap cas, la canalització permanent o dragatge d'aquests, llevat dels trams urbans o d'aquelles obres degudament autoritzades i justificades per l'interés públic.
2. S'ha d'instar l'organisme de conca a començar els tràmits necessaris per a la realització de la fitació i delimitació de les lleres públiques, definint les zones de servitud i policia i amb prioritat en els trams inclosos en les àrees de protecció integral.
3. En la zona de domini hidràulic, així com en els marges inclosos en les zones de servitud i de policia de la Llei d'Aigües, s'ha de conservar la vegetació de ribera, i no s'ha de permetre la transformació a cultiu dels terrenys erms o destinats a usos forestals. Les tasques excepcionals de neteja i desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o béns en cas de revinguda, requereixen l'informe favorable previ de l'administració competent en espais naturals protegits.
4. No pot ser ocupat el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, llevat de les degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic; tampoc no es permet l'extracció d'àrids, llevat d'aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de les lleres.
5. A les riberes de rius, rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i usos no prohibits per aquest pla i que hagen de disposar d'autorització de l'organisme de conca, necessiten a més amb caràcter previ a l'autorització, un informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
Article 13. Protecció d'aigües subterrànies
1. No es permet l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terrenys d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats i àrees recreatives, només pot ser autoritzada quan es donen les garanties suficients que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i hi haja raons justificades que impedisquen connectar-los a la xarxa de clavegueram.
3. En l'explotació dels aqüífers cal tendir a ajustar-se a les extraccions totals en l'any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l'objectiu de mantenir tan estable com siga possible el nivell piezomètric.
Article 14. Abocaments
1. Els abocaments d'aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies queden regulats de manera general pels articles 92 i següents de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües, modificats per la Llei 46/1999, de 13 de desembre.
2. No es permet l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals d'origen urbà al domini públic hidràulic, llevat del cas d'habitatges aïllats en el camp, granges d'aus i conills de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 10 caps. En qualsevol cas, l'abocament ha de ser autoritzat per l'organisme de conca, i no pot realitzar-se mai dins dels perímetres de protecció de 500 metres al voltant de les captacions d'aigua potable.
3. En el cas d'explotacions ramaderes aïllades majors que les assenyalades en el paràgraf anterior, o explotacions menors pròximes entre si de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l'abocament i sumen en total un nombre de caps superior al límit establit en el paràgraf anterior, han de tenir, necessàriament, un sistema de depuració de residus abans de l'abocament a la llera pública. Cal un informe favorable previ de l'administració competent en espais naturals protegits per a l'establiment d'aquestes explotacions i les instal·lacions de depuració necessàries per a garantir-ne la innocuïtat respecte del medi aquàtic, sense perjudici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental.
4. Es considera que dos o més explotacions tenen efecte acumulatiu quan l'abocament a domini públic hidràulic de cada una d'aquestes diste entre si menys de 500 metres.
5. Per a la concessió d'una llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, llevat de les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa de clavegueram, s'ha d'exigir la justificació del tractament que s'haja de donar als abocaments per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals ha de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial.
6. L'efectivitat de la llicència queda condicionada en tot cas a l'obtenció i validesa posterior de l'autorització d'abocament.
7. Per a l'expedició d'una llicència de primera ocupació o llicència d'obertura relatives a activitats incloses en el paràgraf 5, cal aportar l'autorització d'abocament, expedida per l'organisme de conca, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals.
8. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament seran autoritzats quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana pel que fa a la càrrega contaminant. En el cas que l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, s'han d'adequar les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjançant les ordenances d'abocament oportunes. En qualsevol cas, es prohibeix l'abocament directe o indirecte d'efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic.
9. En el domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i policia, no es permet l'abocament o depòsit permanent o temporal de cap tipus de residu sòlid, escombraries o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, que constituïsquen o que puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn; llevat dels casos de neteja, d'acord amb el que s'estableix en l'article 49 del Reglament de Domini Públic Hidràulic. A aquest efecte, s'han de clausurar i segellar els abocadors incontrolats que hi haja a la zona.
Article 15. Captacions d'aigua
1. Les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PORN s'han d'efectuar de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments. Les noves captacions requereixen autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, després de l'informe de l'administració competent en espais naturals protegits.
2. Per a l'obtenció d'una llicència urbanística o d'obertura corresponent a activitats industrials o mineres i per a usos residencials, cal justificar degudament l'existència de la dotació d'aigua necessària.
Article 16. Protecció de fonts i brolladors
Les obres de qualsevol tipus que es puguen realitzar en l'àmbit immediat de les nombroses fonts i brolladors que hi ha a la serra han de garantir la seua permanència i han de respectar la seua tipologia tradicional. Els possibles aprofitaments de les seues aigües han de garantir el manteniment d'un cabal mínim per a ús dels excursionistes i de la fauna silvestre.
SECCIÓ SEGONA
Protecció dels sòls
Article 17. Moviments de terres
1. Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les activitats que comporten moviments de terra previstes en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990) i en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.07.1995).
2. No es consideren moviments de terra a l'efecte de l'apartat anterior, les tasques de preparació i condicionament de terres de cultiu relacionades amb el desenvolupament normal de l'activitat agrícola.
Article 18. Conservació de la coberta vegetal
Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PORN, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius. S'afavorirà el manteniment dels cultius llenyosos.
Article 19. Pràctiques de conservació de sòls
1. En l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola no es poden destruir bancals ni marges d'aquests, ni dur a terme transformacions agrícoles i tasques que posen en perill la seua estabilitat o suposen eliminar-los. A les àrees agrícoles poden realitzar-se aquestes actuacions, després de l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits, sempre que es consideren degudament justificades i no suposen un increment inadmissible del risc d'erosió.
2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, de 21.12.1993), l'administració ha de cuidar de l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o que s'abandonen com a sòls agrícoles. L'estabilització i regeneració de terrenys poden ser imposats als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls.
3. Es prohibeix amb caràcter general rompre terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu, sense perjudici del que es disposa en l'article 35.2, així com la utilització sobre terrenys incultes de mètodes de repoblació forestal diferents de l'aclotament o l'obertura de caselles.
4. No es permet la realització d'aterraments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos o obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles.
5. Sense perjudici del que es disposa en l'article 63 (xarxa viària), l'ampliació o modificació del traçat, així com la construcció de vies d'accés de qualsevol naturalesa, no pot realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs.
6. Sempre que la realització d'un obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, és obligatori fixar-los mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Es poden permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
SECCIÓ TERCERA
Protecció de la vegetació silvestre
Article 20. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola.
Article 21. Tala i recol·lecció
1. A les àrees forestals, àrees de protecció ecològica i àrees de protecció integral, s'hi prohibeix, amb caràcter general i sense perjudici del que es disposa en els punts següents d'aquest article, danyar, mutilar, talar o recol·lectar qualsevol espècimen vegetal silvestre, llevat d'autorització expressa de l'administració competent en espais naturals protegits per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals o per a la investigació. Aquesta prohibició també s'ha d'aplicar a tot l'àmbit del PORN per als arbres cultivats d'interés etnoagrari com l'atzeroler o seroler (Crataegus azarolus), el server o servera (Sorbus domestica), el nesprer o nyesprer (Mespilus germanica) o el ginjoler (Ziziphus jujuba).
2. La recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercial requereix autorització expressa de l'administració forestal després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. En la sol·licitud d'autorització s'ha de fer constar l'espècie a recol·lectar, la quantitat d'exemplars o el seu equivalent en pes, el període i àrees de recol·lecció, les parts del vegetal a recol·lectar, etc.
3. La tala d'arbres amb fins d'aprofitament forestal, que únicament pot afectar pins i xops, requereix l'autorització de l'administració forestal, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
4. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors de plantes silvestres de consum tradicional, tals com bolets, móres, etc., sempre que hi ha ja consentiment tàcit del propietari i sense perjudici del que s'estableix en l'Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs al territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.870, del 15.11.1996) i de les limitacions específiques que l'administració competent en espais naturals protegits puga establir quan resulte perjudicial, per la intensitat o altres causes, per a la flora o fauna.
Article 22. Regeneracions i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal té com a objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PORN, en els seus diferents estadis de desenvolupament.
2. No es permet la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-hi tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades cal garantir el control de l'espècie evitant que envaïsca l'àmbit del PORN; en qualsevol cas, es prohibeix la plantació d'espècies de caràcter invasor reconegut.
3. És necessària l'autorització de l'administració forestal, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, per a realitzar qualsevol modificació de l'estructura vegetal d'un finca forestal (tries, tallades de millora i sanejament, podes de formació, aclarides, estassades, tales, etc.), sent necessària la presentació d'un document en què s'especifiquen les accions que es pretenen dur a terme i al qual s'haurien d'ajustar els treballs a realitzar.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la, requereix l'autorització de l'administració competent en protecció d'espècies, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
SECCIÓ QUARTA
Protecció de la fauna
Article 23. Protecció de la fauna silvestre
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989), no es permeten, amb caràcter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna silvestre tal com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults.
2. Cal respectar, en tot cas, la normativa establida en el Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995), i el Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-los (BOE núm. 218, de 12.09.1989), així com la resta de la legislació per la qual es protegeixen determinades espècies de fauna.
Les autoritzacions excepcionals per al control de la població d'espècies potencialment perjudicials per a l'agricultura, ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública, mitjançant qualsevol procediment de captura o mort (batudes, guaites, mètodes massius, etc.) requereixen l'informe favorable previ de l'administració competent en espais naturals protegits. S'ha de realitzar un control i seguiment estrictes d'aquestes autoritzacions.
3. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 52, que regula la circulació de persones i vehicles, per a evitar molèsties a la fauna durant l'època de reproducció, els aprofitaments forestals, tractaments de silvicultura i altres activitats potencialment pertorbadores s'han de realitzar des del mes d'agost fins al de febrer, ambdós inclosos, excepte als llocs on es tinga constància de la cria d'espècies més primerenques (grans àguiles, mussols, teixons, fagines...) on tampoc es permet en gener ni febrer. Poden autoritzar-se excepcionalment altres períodes d'execució diferents, després de l'informe favorable de l'administració competent en espècies protegides.
4. S'ha d'estudiar la permeabilitat per a la fauna silvestre de les carreteres existents en l'àmbit del PORN, incloses les que el delimiten, així com les possibles mesures correctores que garantisquen aquesta permeabilitat. D'acord amb les disponibilitats pressupostàries i les prioritats que s'establisquen per la importància de l'impacte sobre la fauna, les administracions titulars de les carreters o la Conselleria de Medi Ambient han d'executar les obres de correcció.
Article 24. Repoblació o amollament d'animals
1. No es poden repoblar o amollar espècies animals exòtiques, entenent-hi tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertanyut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN, llevat de la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze o autoritze l'administració competent en aquest camp, després de l'informe favorable de l'administració competent es espais naturals protegits.
2. En relació amb les espècies autòctones, de conformitat amb el que es disposa en l'article 5 del Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-les (BOE núm. 218, de 12.09.11989) pel que fa a espècies cinegètiques i piscícoles, i en l'article 12 del Decret 265/1994, de 20 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995) per a espècies catalogades i protegides, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, i la manera de realitzar-les, requereix l'autorització de l'administració competent en protecció d'espècies, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
3. D'acord amb l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament del Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), el projecte d'introducció de noves espècies s'ha de sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental. El corresponent estudi d'impacte ambiental ha de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie a reintroduir, on s'han d'establir les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat d'executar-lo i un programa de seguiment.
Article 25. Closos i tanques
1. Queda prohibit en l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola l'establiment de nous closos cinegètics. A les àrees de protecció integral no es poden instal·lar noves tanques de cap tipus.
2. A les àrees de protecció ecològica i a les àrees de protecció paisatgística només es poden autoritzar les noves tanques destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan abracen una superfície major d'una hectàrea. Igualment, en aquestes zones només es permet amb caràcter excepcional la instal·lació de tanques per a aprofitament ramader extensiu o per a protecció de cultius que afecten superfícies superiors a una hectàrea, quan l'administració competent en espais naturals protegits considere admissible l'impacte sobre el paisatge, la vegetació i la fauna silvestres.
3. S'han de prendre les mesures oportunes per a garantir la permeabilitat per a la fauna silvestre de les tanques preexistents que comprenguen superfícies majors d'una hectàrea.
SECCIÓ CINQUENA
Protecció del paisatge
Article 26. Impacte paisatgístic
1. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic important, s'han de realitzar de manera que es minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.
2. Amb aquesta finalitat s'ha d'evitar especialment ubicar-los en llocs de gran incidència visual, tals com la proximitat a les vies de comunicació, voltants de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural, fites i elements singulars de caràcter natural, etc. En qualsevol cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural han d'incorporar les mesures d'emmascarament i mimetització necessàries per a integrar-les en el paisatge.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs i instal·lació d'infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, s'han de realitzar atenent la màxima integració en el paisatge i el mínim impacte ambiental.
Article 27. Publicitat estàtica
Dins de l'àmbit establit per al Parc Natural de la Serra de Mariola, la col·locació de cartells informatiu de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, requereix un informe favorable previ de l'administració competent en espais protegits.
Article 28. Característiques estètiques de les edificacions en medi rural
1. Sense perjudici del que es disposa en la secció huitena del capítol II d'aquestes normes, les edificacions s'han d'efectuar dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals, procurant la integració correcta en el paisatge i evitant la ruptura d'aquest mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua alçària, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
2. Els elements constructius tradicionals existents, tals com ermites, masies, neveres, etc., són objecte de protecció especial a fi de garantir la conservació i recuperació dels valors arquitectònics i tipologies relacionades tradicionalment amb les activitats al territori. Per a restaurar-los, els particulars poden demanar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent.
SECCIÓ SISENA
Protecció del patrimoni cultural
Article 29. Patrimoni cultural
1. Tenen consideració de béns culturals protegits els inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, en el Catàleg de Jaciments Arqueològics i en l'Inventari de Béns Etnològics elaborats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que es localitzen en l'àmbit del PORN, així com els jaciments de restes paleontològiques existents en l'àmbit del PORN.
2. Tota modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural protegit o sobre la seua àrea d'afectació requereix l'informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que és, a tots els efectes, vinculant.
3. Els béns culturals protegits poden acollir usos turisticorecreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
4. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, s'han de paralitzar els treballs a fi que no afecten les restes i s'ha de comunicar la troballa a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè l'avalue i, si és el cas, prenga les mesures protectores oportunes.
5. A l'efecte del que s'estableix en els paràgrafs anteriors d'aquest article, la Conselleria de Medi Ambient ha d'elaborar sota la supervisió tècnica de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el catàleg de béns culturals protegits de la serra de Mariola. En aquest catàleg s'han de delimitar cartogràficament les àrees d'afectació de cada un dels béns culturals protegits.
SECCIÓ SETENA
Protecció de les vies pecuàries
Article 30. Legislació aplicable
1. Les vies pecuàries en l'àmbit del PORN estan subjectes al que es disposa en la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE núm. 71, de 24.03.1995) i en el reglament que la desplegue, i a les directrius establides en aquest PORN.
2. D'acord amb el que es disposa en l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995), aquelles vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN que es cataloguen com d'interés natural, no poden ser objecte de desafectació del domini públic.
3. D'acord amb l'article 10.2 d'aquest PORN, els trams de totes les vies pecuàries que travessen àrees agrícoles i àrees d'activitats extractives es consideren àrees forestals, i, per tant, d'acord amb l'article 58.1, s'han de qualificar urbanísticament com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
Article 31. Delimitació, fitació i obres d'adequació
L'administració competent ha de realitzar la delimitació i fitació de les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN, donant prioritat als trams que travessen àrees agrícoles i àrees d'activitats extractives i a les que s'incloguen en el Catàleg de Vies Pecuàries d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, i han de vetlar pel seu manteniment com a espais d'ús públic. A més, s'han de realitzar les inversions necessàries per a adequar les vies pecuàries a les seues funcions de corredors ecològics i al seu ús educatiu i recreatiu.
Article 32. Vies pecuàries d'interés natural
Tenint en compte l'interés de les vies pecuàries per a fins de conservació de la natura, educatiu o recreatius, i la seua utilitat per a connectar la serra de Mariola amb els espais naturals circumdants, han de ser inclosos en el Catàleg de Vies Pecuàries d'Interés Natural de la Comunitat Valenciana, previst en l'esmentat article 17 de la Llei 11/1994, com a mínim les següents:
Vereda del Pantanet (Alfafara), en tota la seua extensió.
Carrerada del Rogeral (Alfafara), en tota la seua extensió.
Assegador del Barranc de Falces (Alfafara), en tota la seua extensió.
Assegador de Mariola (Agres), en tota la seua extensió.
Canyada real de la Cabanya a la foia Ampla (Cocentaina), en tota la seua extensió.
Canyada real del riu de Penàguila per l'Agronòmica del Collado de la Sabata (Cocentaina), en tota la seua extensió.
Canyada real del Poble Nou (Cocentaina), des de la lloma del Perot fins al final a la casa de la Foia Ampla.
Assagador de les Cases de Penella (Cocentaina), en tota la seua extensió.
Assagador de la Font de l'Om (Cocentaina), en tota la seua extensió.
Vereda de l'Esquererola (Cocentaina), en tota la seua extensió.
Canyada d'Alcoi (Alcoi), en tota la seua extensió.
Canyada del Port (Alcoi), entre la font de Moia i la unió amb a la canyada d'Alcoi a l'altura del mas de Blai Giner.
Assagador de Mariola (Alcoi), en tota la seua extensió.
Assagador del Pi de la Valora (Alcoi), en tota la seua extensió.
Vereda del Troncal (Alcoi), en tota la seua extensió.
Assagador de la Venta del Cuerno (Alcoi), en tota la seua extensió.
Vereda de la Font Freda (Alcoi), en tota la seua extensió.
Vereda de les Talaies (Banyeres de Mariola), en tota la seua extensió.
Assagador del Pla de Sant Jordi a Mariola (Banyeres de Mariola), en tota la seua extensió.
Assagador del Pla de Sant Jordi (Bocairent), en tota la seua extensió.
Assagador de la Font Freda (Bocairent), en tota la seua extensió.
Assagador de Mariola (Bocairent), en tota la seua extensió.
Assagador de Santa Bàrbara (Bocairent), en tota la seua extensió.
Carrerada assagador de Mariola a Cocentaina (Bocairent), en tota la seua extensió.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació d'activitats i infraestructures
SECCIÓ PRIMERA
Activitats extractives i mineres
Article 33. Activitats extractives i mineres
1. No es permeten les explotacions mineres realitzades a cel obert en tot l'àmbit del PORN, excepte aquelles que es troben degudament autoritzades a l'entrada en vigor del PORN.
2. L'explotació de les pedreres que estiguen funcionant legalment a l'entrada en vigor del PORN, s'ha de fer de forma descendent, iniciant les tasques d'extracció en els bancs més alts i restaurant-los immediatament, segons vagen quedant exhaurits, de manera que es compaginen les tasques de restauració amb les d'explotació.
L'explotació d'aquestes pedreres no pot estendre's fora de les àrees d'activitats extractives definides en el títol II d'aquesta normativa i dibuixada en la cartografia de zonificació en les quals es troben inscrites.
L'aprovació dels plans de tasques anuals i dels projectes de restauració requereix un informe favorable previ de l'administració competent en espais naturals protegits, que ha d'avaluar l'adequació de l'explotació i de les tasques de restauració als objectius d'integració paisatgística i ecològica a la serra de Mariola.
3. Una vegada finalitzada l'explotació, les pedreres han de quedar restaurades pels seus titulars, d'acord amb el corresponent projecte de restauració en el termini màxim d'un any, entenent la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser diferent de l'original, tals com l'ús agrícola, forestal o recreatiu. En cas d'incompliment d'aquest termini, l'administració pot executar subsidiàriament el projecte de restauració a càrrec del titular, sense perjudici de les possibles sancions que corresponguen. El perfil de la pedrera ha de quedar de manera que l'alçària dels bancs de restauració no siga superior a 8 metres i els talussos no superen els 45º d'inclinació, quedant aquests separats per bermes de quatre metres d'amplada com a mínim.
SECCIÓ SEGONA
Activitats agràries
Article 34. Concepte
Es consideren agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, reproducció i aprofitament d'espècies animals.
Article 35. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es considera compatible en l'àmbit del PORN el manteniment de les activitats agrícoles que s'estan registrant legalment en el moment d'aprovació del PORN, tant en règim de secà com en regadiu.
2. Fora de les àrees de protecció paisatgística i de les àrees agrícoles no es poden ampliar les zones dedicades actualment a l'activitat agrícola. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu, únicament pot efectuar-se sobre aquestes àrees o en zones en què es realitze en el moment de l'aprovació del present PORN. L'administració competent en espais naturals protegits pot autoritzar excepcionalment la nova posada en cultiu d'antics camps abandonats per a benefici de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs.
Article 36. Conservació de terrenys cultivats
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció davant l'erosió i els incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats en zones forestals, i en particular els que el pla de prevenció d'incendis forestals considere com a àrea tallafocs, la Conselleria de Medi Ambient ha d'habilitar els mecanismes oportuns per a afavorir el manteniment d'aquests cultius.
Article 37. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agropecuària (magatzems de productes i maquinària, quadres, estables, etc.) i les infraestructures de serveis a l'explotació, a les zones en què es permeta, han de guardar una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments als quals es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se. A més, han de complir les limitacions i requisits establits en l'article 59.
Article 38. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris s'ha d'ajustar a les normes i plans sectorials que els siguen aplicables, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents.
En qualsevol cas, en l'àmbit del PORN, es prohibeix l'ús de productes fitosanitaris inclosos en la categoria toxicològica C per a la fauna terrestre. Igualment, a les zones que puguen considerar-se com a humides d'acord amb l'article 3 de l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, de 9 de desembre de 1975, per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna (BOE de 19.12.1975), està prohibit l'ús de fitosanitaris de la categoria C per a la fauna aqüícola.
Article 39. Ramaderia
1. S'autoritza amb caràcter general, perquè es considera compatible amb els objectius de protecció d'aquest PORN, l'activitat ramadera practicada de forma extensiva.
Queden excloses d'aquesta norma les àrees de protecció integral sense perjudici que el pla d'aprofitament ramader puga permetre la ramaderia a determinades zones incloses en aquesta unitat de zonificació. També s'exclouen de l'autorització general aquelles zones que, a fi d'una protecció especial atés el seu fort índex d'erosió o la presència d'espècies que puguen resultar perjudicades per la pràctica ramadera, siguen delimitades per l'administració competent en espais naturals protegits. Així mateix, d'acord amb l'article 159.2 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament del Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), no es poden destinar al pasturatge durant un període de cinc anys els terrenys forestals afectats per incendis.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals s'ha de realitzar a través d'un pla d'aprofitament ramader que ha d'aprovar l'administració competent en ramaderia, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. Aquest pla ha d'establir, almenys, les condicions següents:
Delimitació d'àrees vedades.
Definició de la càrrega aplicable a les diferents zones.
Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
Disseny de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del ramat, etc.).
3. Mentre no s'aprove l'esmentat pla d'aprofitament ramader, l'administració competent en espais naturals protegits pot establir les limitacions que considere necessàries per a garantir la compatibilitat de l'aprofitament ramader amb la protecció de la serra.
4. Les instal·lacions ramaderes s'ha d'ajustar, a més del que estableixen els articles 37 i 59, a les determinacions següents:
Han de disposar d'un sistema de depuració de residus i emissions quan se superen les unitats o caps establits en l'article 14.2.
Han de complir el que s'especifica en la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
SECCIÓ TERCERA
Aprofitament forestal
Article 40. Terrenys forestals
1. A l'efecte del present pla, es consideren terrenys forestals els definits com a tals en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV 2.168, de 21.12.1993; i 2.195, de 28.01.1994), modificat per l'article 32 de la Llei 10/1998, de 28 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana (DOGV núm. 3.404, de 31.12.1998).
2. El Govern Valencià ha de declarar de domini públic, a l'efecte del que s'estableix en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat privada inclosos en l'àmbit del PORN.
3. S'han de declarar com a forests protectores aquells terrenys forestals de propietat privada que complisquen els requisits establits en l'article 22.1 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995).
4. En els catàlegs de la Comunitat Valenciana de Forests de Domini Públic i d'Utilitat Pública, i de Forests Protectores, s'hi ha de fer constar l'afectació total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit del present PORN.
5. La Conselleria de Medi Ambient ha de realitzar un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública mitjançant compravenda, permuta, donació, herència o llegat i mitjançant qualsevol altre procediment, inclosa l'expropiació amb prioritat quan concórrega alguna de les condicions següents:
Terrenys d'alt valor ecològic.
Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i disposen d'un elevat potencial ecològic per a regenerar-se.
Terrenys enclavats o limítrofs amb terrenys de propietat de la Generalitat.
Terrenys que continguen fauna o flora de valor especial.
Terrenys declarats com a forests protectores.
6. De conformitat amb l'article 103 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), l'administració ha d'iniciar les accions oportunes per a incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys forestals o agrícoles abandonats que no es troben inscrits en el registre de la propietat.
7. S'ha de procedir en el termini més breu possible a la delimitació i amollonament dels terrenys forestals de propietat pública existents en l'àmbit d'aquest PORN. En aquelles forests públiques ja delimitades i amollonades a l'entrada en vigor del present pla, s'han de revisar els mollons i s'han de restituir en cas necessari.
Article 41. Ordenació de forests
1. La divisió en demarcacions que s'ha d'efectuar en el Pla General d'Ordenació Forestal, d'acord amb el que es disposa en l'article 50 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), ha de considerar l'àmbit territorial del PORN com una unitat de gestió, evitant els problemes derivats del seu caràcter interprovincial.
2. La Conselleria de Medi Ambient ha de redactar un pla forestal de la serra de Mariola que, si és el cas, ha de concretar les determinacions del pla general d'ordenació forestal per a l'àmbit del PORN, delimitant àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'han d'establir les prevencions i determinacions que calguen per a potenciar-ne la conservació i per a la protecció contra incendis.
3. Els aprofitaments forestals s'han de regular en el pla forestal de la serra de Mariola i les seues corresponents revisions, d'acord amb la legislació sectorial competent.
4. L'administració ha de promoure, si així ho determina el pla forestal de la serra de Mariola, la concentració parcel·lària o l'agrupació de propietaris per a constituir unitats que faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat en les forests protectores.
Article 42. Repoblació forestal
1. Sense perjudici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental, i en aplicació de l'article 65 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa dels seus titulars ha de disposar d'una autorització de l'administració forestal, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
2. D'acord amb l'article 64 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), en el cas de forests catalogades, és necessari redactar un projecte de repoblació que ha de ser aprovat per l'administració forestal després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. Els projectes de repoblació s'han de redactar seguint les directrius establides en l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven les directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de reforestació o repoblació forestal a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.780, de 28.06.1996).
3. El material vegetal utilitzat en les repoblacions ha de complir els requisits exigits en l'annex II de l'Ordre de 16 de maig de 1996, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'aproven directrius tècniques bàsiques per a les actuacions de reforestació o repoblació forestal a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.780, de 28.06.1996), així com en l'Ordre de 19 de febrer de 1997, de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual s'estableixen les normes relatives a la procedència i els patrons de qualitat dels materials que s'utilitzen per a fins forestals al territori de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.946, de 06.03.1997). Així mateix, ha de procedir d'una regió o domini de procedència (definits en la norma susdita) que incloga el territori on s'ha de realitzar la repoblació.
Article 43. Aprofitaments forestals
1. Els aprofitaments forestals en l'àmbit del PORN s'han d'ajustar al que es disposa en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, de 21.12.1993), en el Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el seu reglament (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995) i en el Pla Forestal de la Serra de Mariola.
2. No es poden transformar a usos agrícoles els terrenys forestals existents en l'àmbit del PORN, llevat del que s'estableix en l'article 35.2.
3. No es permeten les tallades arreu, excepte per raons fitosanitàries, instal·lació d'infraestructures o altres actuacions que reculla el Pla Forestal de la Serra de Mariola. S'exclouen d'aquesta prohibició els cultius de xops en ribera, així com els cultius forestals industrials sobre sòl agrícola.
4. L'aprofitament de pastures i recursos cinegètics s'ha de limitar quan se'n puga derivar un risc per a la conservació dels sòls o hi haja arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
5. L'extracció de productes s'ha de realitzar exclusivament a través de vies autoritzades per l'administració forestal després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. Aquests camins de desemboscar han de coincidir preferentment amb camins preexistents, tenir el mínim de pendent possible i afectar en la menor mesura possible la vegetació. L'extracció s'ha de realitzar prioritàriament mitjançant cavalleries.
Amb la finalitat de reduir el risc d'erosió s'ha d'exigir al promotor l'aplicació de mesures de restauració sobre el camí de desemboscar una vegada finalitzada l'extracció.
6. Els aprofitaments en forests públiques s'han de realitzar de manera que els beneficis revertisquen en la població local. Les entitats titulars de la forest estan obligades a invertir, almenys, el 30% de l'import d'aquests aprofitaments en l'ordenació i millora de les masses forestals.
7. D'acord amb l'article 154 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), no es poden depositar en cap moment restes procedents de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals en una franja de 10 metres a cada costat dels camins forestals.
La fusta i llenya d'interés comercial procedent de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals ha de ser retirada en un termini màxim de dos mesos des de l'acabament dels treballs. Els residus sense aprofitament comercial s'han d'eliminar, també en el termini de dos mesos, mitjançant trituració in situ, i mai mitjançant l'ús de foc, excepte en zones a una distància mínima de 500 metres dels terrenys forestals. En cas de risc elevat de plagues que puguen afectar la vegetació, pot exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la forest.
8. En l'ús de maquinària i eines durant la realització de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals de fusta, s'han de tenir en compte les normes mínimes de desinfecció que asseguren la no-transmissió de malalties.
Article 44. Construccions i instal·lacions relacionades amb l'activitat forestal
Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació forestal, a les zones en què es permeten, han de mantenir un relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments als quals es dedique l'explotació en què s'hagen d'instal·lar. A més, s'han de complir les limitacions i requisits establits en l'article 59.
Article 45. Incendis forestals
1. S'ha de redactar un pla de prevenció d'incendis forestals per a l'àmbit del PORN, que ha de ser aprovat per l'administració forestal, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. El pla de prevenció d'incendis forestals de la serra de Mariola ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
Zonificació del territori en funció dels risc d'incendi.
Inventari i valoració dels mitjans de prevenció existents (xarxa viària jerarquitzada en funció del trànsit, xarxa de vigilància fixa i mòbil, xarxa d'infraestructura de defensa contra incendis).
Criteris bàsics per als plans locals de prevenció d'incendis forestals i per als plans locals de cremes.
Delimitació de les zones agrícoles enclavades o que confronten amb masses forestals el manteniment de les quals afavorisca la diversificació del paisatge rural i actuen com a àrea tallafocs, recollint la possibilitat d'habilitar les subvencions necessàries per a mantenir-les.
Senyalització de les zones i camins en què s'haja de limitar temporalment o permanentment l'accés i trànsit de vehicles i persones.
Directrius d'actuació i accions previstes en prevenció d'incendis, amb indicació de la forma i termini d'execució. Planificació de les accions de silvicultura preventiva.
Establiment de mesures de dissuasió per a evitar l'inici de punts de focs.
Estratègia per a evitar els conflictes d'interessos entre els diferents usuaris, que puguen acabar provocant un incendi.
Pla economicofinancer.
2. En tot l'àmbit del PORN només poden realitzar-se les infraestructures de defensa contra incendis forestals establides en el pla de prevenció d'incendis forestals de la serra de Mariola. Fins que s'aprove, qualsevol actuació en aquest camp requereix autorització de l'administració forestal, després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
3. És obligatòria la redacció de plans locals de prevenció d'incendis per a totes les entitats locals incloses en l'àmbit del PORN. Els plans locals estan subordinats al pla de prevenció d'incendis forestals de la serra de Mariola en el seu àmbit d'afectació.
4. En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats previst en l'article 159 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), s'han de fer constar explícitament les superfícies afectades per incendis incloses en l'àmbit del PORN.
5. Amb la finalitat de reduir el risc d'incendis forestals, queda prohibida en terrenys forestals i en els que hi confronten a menys de 500 metres, la realització de les activitats enumerades en l'article 145 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), sense perjudici del que es disposa en els plans locals de cremes vigents.
6. Requereixen autorització les activitats de risc enumerades en l'article 146 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), sense perjudici del que es disposa en els plans locals de cremes vigents.
7. D'acord amb l'article 157 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), l'administració ha de promoure la recuperació de la coberta vegetal als terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els propietaris, subvencions o a iniciativa pròpia, quan no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini.
Article 46. Silvicultura preventiva
Les accions sobre la vegetació per a la prevenció d'incendis forestals han de tenir com a objectiu interrompre la seua continuïtat tant verticalment com horitzontalment, en franges lineals. Aquestes accions s'han d'ajustar als criteris següents:
a) No s'ha d'actuar sobre el substrat mineral ni la part subterrània de la vegetació, llevat d'autorització expressa i conjunta de l'administració forestal i l'administració competent en espais naturals protegits. L'eliminació selectiva de la vegetació s'ha de realitzar mitjançant procediments mecànics o manuals, queda absolutament prohibit l'ús de productes químics fitotòxics.
b) Fins a l'aprovació del pla de prevenció d'incendis forestals de la serra de Mariola, els treballs de silvicultura preventiva únicament es poden realitzar a les àrees tallafocs preexistents, a les faixes auxiliars a ambdós costats de vies transitables amb vehicles de quatre rodes i a franges perimetrals d'àrees recreatives, urbanitzacions i edificacions. L'administració ha de vetlar per la coordinació dels treballs que es realitzen en finques veïnes per a aconseguir una continuïtat espacial amb la resta de la infraestructura de tallafocs existent.
Article 47. Avaluació d'impacte ambiental
Queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, quan no estiguen sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990), les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, fins i tot les necessàries per a la defensa contra incendis, així com qualsevol edificació de nova planta sobre sòl no urbanitzable destinada a la defensa contra incendis.
SECCIÓ QUARTA
Activitat cinegètica i piscícola
Article 48. Normes generals
1. L'activitat cinegètica i piscícola es considera compatible en l'àmbit del PORN, i queda subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica i en els articles següents.
2. Poden ser objecte de caça i pesca en l'àmbit del PORN les espècies detallades en l'annex IV del Decret 265/1994, de 20 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes de protecció de la fauna (DOGV núm. 2.431, de 19.01.1995).
3. No es permeten, en l'àmbit del PORN, els procediments per a la captura d'espècies que es detallen en l'annex III del Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça i pesca i normes per a protegir-les (BOE núm. 218, de 12.09.1989).
4. Amb la finalitat de garantir la supervivència de determinades espècies faunístiques amenaçades, l'administració competent en espais naturals protegits. pot establir limitacions a l'activitat cinegètica i piscícola en un territori determinat i durant un període de temps determinat.
Article 49. Ordenació cinegètica
1. D'acord amb l'article 3 del Decret 50/1994, de 7 de març, del Govern Valencià, pel qual es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cinegètic especial dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.233, de 23.03.1994), la caça als vedats inclosos en l'àmbit del PORN s'ha de regular mitjançant un pla tècnic d'aprofitament cinegètic o un pla reduït de caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents.
2. L'ordenació cinegètica en l'àmbit del PORN té com a finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals. Per això, i amb el fi de garantir la consecució d'aquest equilibri, s'ha d'establir a cada vedat una zona de reserva on no s'ha de practicar la caça. Aquesta zona ha de quedar definida en el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic o pla reduït de caça, amb una superfície mínima del 10% del vedat. Com a criteri general s'ha de procurar fer coincidir les zones de reserva de vedat contigus, ubicant-los preferentment a les zones de major protecció del PORN.
Tots els vedats han de tenir aprovat en el termini màxim de sis mesos des de l'aprovació del PORN el corresponent pla cinegètic adaptat a aquest requisit, si no ho està ja.
La superfície de reserva ha de quedar exempta del pagament corresponent de taxes o impostos cinegètics; a aquest efecte, s'ha de llevar de l'àrea total del vedat per al càlcul d'aquestes imposicions. Aquestes zones de reserva han de ser convenientment senyalitzades a càrrec de la Conselleria de Medi Ambient en els sis mesos següents a l'aprovació del pla cinegètic o del PORN.
En aquells vedats que no complisquen els terminis i determinacions assenyalats, queda suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegètic fins que els complisquen.
3. Des del moment de l'aprovació d'aquest PORN, queda prohibida la caça als terrenys d'aprofitament cinegètic comú comprés en el seu àmbit d'afectació. L'administració competent ha de qualificar aquestes àrees com a refugi de caça i les ha d'assenyalar convenientment.
4. Sense perjudici del que es disposa en la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, l'administració pot determinar en l'àmbit del PORN, si ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
5. Als terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi, no s'hi permet l'aprofitament cinegètic en els dos anys següents. L'administració competent pot prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una protecció adequada de la fauna o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
SECCIÓ CINQUENA
Activitat industrial
Article 50. Localització d'activitats industrials
1. Amb caràcter general no es permet la implantació d'activitats industrials de cap tipus fora de les àrees urbanes. Als municipis que tinguen un planejament urbanístic que no tinga previst sòl urbà o urbanitzable apte per a ubicar-hi indústries, aquestes podrien establir-se sobre les àrees agrícoles, sense perjudici del que s'estableix en la legislació vigent sobre sòl no urbanitzable.
2. Excepcionalment es permeten, dins de les àrees d'activitats extractives, les activitats de trituració i emmagatzematge d'àrids i de plantes de formigó i asfalt que, legalment, s'estiguen realitzant a l'entrada en vigor del PORN.
SECCIÓ SISENA
Activitats comercials
Article 51. Localització d'activitats comercials
1. En l'àmbit del PORN es prohibeix la implantació d'activitats comercials de cap tipus fora de les àrees urbanes.
2. Excepcionalment es pot permetre l'exercici d'aquella activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives, d'allotjament o restauració situades fora de les àrees de protecció integral, que complisquen el que es disposa en els article 55 i 56 de la present normativa, i sempre que aquesta activitat estiga prevista i justificada en la sol·licitud d'autorització de la instal·lació en què s'ha de dur a terme.
3. A la urbanització Pinatell (Bocairent) no es poden instal·lar grans superfícies de venda al detall la superfície de sala de vendes de les quals supere els 600 metres quadrats.
SECCIÓ SETENA
Activitats turisticorecreatives i d'investigació
Article 52. Circulació
1. D'acord amb l'article 92.1 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), no es permet la circulació de vehicles, amb motor o sense, camp a través.
2. Únicament es pot circular amb vehicles motoritzats per aquelles vies que tinguen una amplària que permeta el pas de vehicles de quatre rodes.
3. No es poden realitzar competicions esportives de vehicles amb motor, llevat les que es duguen a terme en circuits autoritzats a l'efecte ubicats a les àrees agrícoles. Les competicions de vehicles sense motor poden autoritzar-se fora de les àrees de protecció integral sempre que no tinguen principi o final de l'etapa dins de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola.
4. Sense perjudici del que es disposa en els apartats següents d'aquest article, queda prohibida la circulació de vehicles motoritzats sense autorització expressa per les vies incloses en les àrees de protecció integral. S'ha de respectar el dret d'accés a les seues propietats i de circulació per aquestes vies a propietaris i residents.
5. A l'empara del que es disposa en l'article 94 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), i en l'article 3 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals (DOGV núm. 2.344, de 13.09.1994), es pot limitar la circulació en camins i pistes forestals de vehicles i persones que no hagen sigut expressament autoritzades per l'administració competent en espais naturals protegits.
6. Sense perjudici del que es disposa en el paràgraf anterior, el pla de prevenció d'incendis de la serra de Mariola ha d'assenyalar els camins en què es limita la circulació de vehicles o persones, tant de manera temporal com permanent.
Article 53. Acampada
Les acampades s'han d'atenir al que es disposa en el Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.391, de 21.11.1994) i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega aquest decret i es creen les zones d'acampada autoritzada de caràcter educatiu o social (DOGV núm. 2.468, de 13.03.1995).
Article 54. Ordenació de l'ús públic
1. La Conselleria de Medi Ambient ha de redactar i aprovar un pla d'ordenació de l'ús públic per a l'àmbit del PORN. El pla d'ordenació de l'ús públic ha de contenir, almenys, els aspectes següents:
Anàlisi i tipificació de la demanda.
Inventari de recursos turístics, culturals, educatius i recreatius.
Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ú públic (recreatiu, educatiu, etc.).
Avaluació de l'impacte ambiental generat pels usos de lleure i recreatius actuals i futurs i proposta de mesures correctores, compensadores i preventives.
Regulació de l'ús públic sobre la base de la capacitat de càrrega determinada per a cada zona.
Pla de seguretat que identifique els possibles riscos que puguen afectar els visitants i establisca les mesures correctores necessàries.
Tipificació i caracterització de les activitats i instal·lacions proposades (itineraris didàctics...).
Localització de les instal·lacions i equipaments.
Proposta d'elements de senyalització homogenis.
Directrius per a l'elaboració dels projectes.
Programació de les actuacions previstes.
Cost econòmic d'aplicació.
Fórmules de finançament i gestió.
2. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del pla d'ordenació de l'ús públic, la localització i equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable ha de tenir l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits.
3. El pla d'ordenació de l'ús públic pot determinar les instal·lacions i equipaments recreatius actualment existents que siguen contradictoris amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir. En aquest cas, una vegada aprovat aquest pla, aquestes instal·lacions han de ser eliminades i restaurada la zona.
Article 55. Instal·lacions turístiques i recreatives
1. La construcció d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment sobre sòl no urbanitzable, requereix, en tot cas, l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. Les edificacions de nova planta únicament poden ser autoritzades a les àrees recreatives i a les àrees agrícoles. En tot cas, les construccions o edificacions han de ser d'una planta i no poden superar una alçària de quatre metres.
2. La creació d'instal·lacions esportives en sòl no urbanitzable es pot realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat qualificació de sòl per a aquest ús, després de la declaració d'interés comunitari, d'acord amb la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), i informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. En aquest cas, únicament es poden instal·lar a les àrees recreatives i a les àrees agrícoles, definides en aquest pla. Quan s'ubiquen a una distància superior a 500 metres de sòl urbà o urbanitzable, necessiten d'estimació d'impacte ambiental en els termes establits pel Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament per a l'Execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30.10.1990).
3. A més d'en les àrees recreatives, la instal·lació de campaments de turisme només es pot realitzar aprofitant com a esplanades per a la ubicació de les tendes de campanya i caravanes els camps de cultiu inclosos en les àrees agrícoles, així com aquells inclosos en les àrees de protecció paisatgística que estiguen situats a menys de 500 metres de la carretera C-3313 Alcoi-Banyeres de Mariola. Com a edificacions on ubicar els diversos serveis necessaris s'ha d'utilitzar preferentment les preexistents després de rehabilitar-les i condicionar-les. En qualsevol cas necessiten una declaració d'interés comunitari d'acord amb la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), estimació d'impacte ambiental i informes favorables de les administracions competents en turisme i en espais naturals protegits.
4. Les zones d'acampada i àrees recreatives han d'atenir-se al que es disposa en el capítol III del Decret 233/1994, de 8 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.391, de 21.11.1994) i en l'Ordre de 23 de febrer de 1995, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es desplega aquest decret i es creen les zones d'acampada autoritzada de caràcter educatiu o social (DOGV núm. 2.468, de 13.03.1995).
5. La instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (bancs, taules, barbacoes, serveis...) només es pot autoritzar a les àrees d'esmorteïment i en aquelles zones que puga determinar el pla d'ordenació de l'ús públic.
Article 56. Activitats d'allotjament i restauració en medi rural
1. Es poden autoritzar en tot l'àmbit del PORN excepte a les àrees de protecció integral, els nous establiments d'allotjament i restauració quan es realitzen mitjançant rehabilitació o restauració de les construccions tradicionals (masos). Sobre la base del que es disposa en l'apartat 2 de la disposició addicional setena de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV 1.806, de 17.06.1992) es pot permetre un increment del volum edificat de fins al 25%, sempre que l'ampliació quede adossada a l'edifici existent i no supose una pèrdua de valors culturals o naturals. La construcció d'instal·lacions complementàries que no consumisquen volum (piscines, pistes de tenis, aparcaments, etc.) no pot ocupar una superfície major del 5% de la superfície de la parcel·la, sense superar mai els 1.000 metres quadrats. També s'ha de garantir que l'accés de públic no representa un perjudici per als recursos naturals de la zona. Abans de l'obtenció d'una llicència urbanística requereixen un informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, una declaració d'interés comunitari i una estimació d'impacte ambiental.
2. La construcció d'una edificació de nova planta destinada a allotjament o restauració únicament es pot autoritzar sobre les àrees agrícoles i les àrees recreatives definides en la zonificació del present PORN, i requereix els mateixos tràmits exigits en el paràgraf anterior. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, l'ocupació màxima no pot superar el 2% de la superfície de la parcel·la i l'alçària màxima és de 7 metres.
Article 57. Activitats d'investigació
Qualsevol treball d'investigació dels recursos naturals que es realitze en l'àmbit del PORN requereix autorització de l'administració competent en espais naturals protegits, a fi de regular la possible captura d'exemplars faunístics, la recol·lecció d'espècies botàniques o l'accés a zones d'interés ecològic elevat, així com per a disposar de major informació sobre el territori per part de l'esmentada administració.
SECCIÓ HUITENA
Urbanisme i activitats residencials
Article 58. Urbanisme
1. Com a conseqüència del que es disposa en el punt 3.A de l'article 1 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), tots els terrenys inclosos en la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola s'han de classificar a efectes urbanístics com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
Així mateix, els terrenys delimitats en la cartografia de zonificació com a àrees forestals, també s'han de classificar urbanísticament com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
2. En els edificis i instal·lacions existents dins de la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola diferents de les construccions tradicionals (masos), no s'hi poden realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les petites reparacions que exigisquen la higiene, adorn i conservació de l'immoble.
3. La classificació de nou sòl urbanitzable o urbà en l'àmbit del PORN només es pot realitzar a les àrees agrícoles, seguint els tràmits establits en la legislació urbanística i després de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
4. Sense perjudici del que es disposa en la disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), les edificacions de nova planta que es construïsquen en l'àmbit del PORN després de l'aprovació d'aquest i no s'ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d'aquest pla, no poden ser legalitzades, i cal demolir-les d'acord amb els tràmits i terminis establits en la legislació vigent en matèria de procediment administratiu i disciplina urbanística.
5. En el sòl classificat com a urbà o urbanitzable pel planejament municipal a l'entrada en vigor d'aquest PORN, que correspon a les àrees urbanes definides en la zonificació, s'hi poden mantenir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent. La seua modificació requereix una avaluació de l'impacte ambiental, sense perjudici de la possibilitat apuntada en la directriu ii de política urbanística de poder canviar la classificació a sòl no urbanitzable. Els planejaments urbanístics municipals i els seus programes de desplegament i execució han de garantir la continuïtat física i biològica dels barrancs al seu pas per les àrees urbanes.
6. Els municipis que tinguen un planejament urbanístic que continga normes o qualificació de sòl que contravinguen les disposicions d'aquest PORN, han d'incorporar aquestes disposicions en la primera revisió o modificació del seu planejament que es realitze des de l'aprovació del PORN. Mentrestant, l'atorgament de llicències, permisos, autoritzacions o concessions municipals s'ha d'ajustar estrictament al que es disposa en el PORN.
Article 59. Edificació en medi rural
1. Amb caràcter general i sense perjudici del que s'estableix en la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), no es permet la construcció d'edificacions de nova planta de cap tipus a la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola, llevat de les excepcions que explícitament s'assenyalen en les normes d'aquest pla. Aquestes excepcions no s'ha d'aplicar a les àrees de protecció integral, on la prohibició és absoluta.
2. En tot cas i sense perjudici de la resta de requisits exigits en la legislació aplicable, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requereix un informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística.
3. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del PORN la rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos). Fora de les àrees de protecció integral es pot permetre un increment del volum edificat de fins al 25%, així com la construcció d'instal·lacions complementàries sobre rasant, amb les mateixes condicions i requisits establits en l'article 56.1 d'aquesta normativa. Per a les tasques de rehabilitació i restauració s'ha de tenir en compte en el disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals, posant una cura especial en harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, colors i detalls constructius. A fi de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions als seu entorn, s'ha d'exigir l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
4. No es poden construir habitatges aïllats en sòl no urbanitzable fora de les àrees agrícoles definides en aquest pla. La construcció d'habitatges aïllats de nova planta sobre sòl no urbanitzable ha d'anar lligada a les pràctiques agràries i la posició i l'acabat de l'edifici han de trobar-se d'acord amb els seu caràcter aïllat i rural. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, la totalitat de la qual ha de correspondre a cultius en explotació. La superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics no pot excedir el 2% de superfície total i l'alçària màxima és de 7 metres.
5. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva únicament pot autoritzar-se a les àrees agrícoles i a les àrees de protecció paisatgística definides en aquest pla. Les granges cinegètiques i de ramaderia intensiva únicament poden autoritzar-se a les àrees agrícoles. Han de ser estrictament indispensables al seu fi. La superfície mínima de parcel·la és de 10.000 metres quadrats, de la qual almenys el 80% ha de correspondre a cultius en explotació, amb una alçària màxima de 7 metres i una superfície màxima edificada del 2% de la superfície de la parcel·la.
6. La construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestals pot autoritzar-se sobre les àrees agrícoles i les àrees de protecció paisatgística. Han de ser estrictament indispensables al seu fi. La superfície mínima de parcel·la és de 20.000 metres quadrats, amb una alçària màxima de 4 metres i una superfície màxima edificada de 200 metres quadrats.
7. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que s'hagen d'emplaçar en sòl no urbanitzable queden sotmeses al que es disposa en els article 55 i 56 d'aquest pla, sense perjudici del que es disposa en la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992).
8. La construcció d'habitatges aïllats, magatzems i instal·lacions per a l'aprofitament agrícola, ramader, forestal o cinegètic i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i de lleure que d'acord amb les normes d'aquest pla i sense perjudici del que s'estableix en la Llei 4/1992 de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable (DOGV núm. 1.806, de 17.06.1992), puguen emplaçar-se en el medi rural, s'han de sotmetre a les condicions següents:
a) Les façanes dels edificis, així com les parets mitgeres i parets unides al descobert, s'han de conservar en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica. Els propietaris estan obligats a arrebossar-les, pintar-les o emblanquinar-les, sempre que ho dispose l'autoritat municipal.
b) Tots els paraments visibles des de l'exterior s'han de tractar amb els mateixos materials i qualitat que les façanes, i es prohibeix la impermeabilització d'aquests paraments amb materials bituminosos de colors foscos o amb qualsevol altre revestiment no adaptat a les característiques del medi pel que fa a la seua incidència visual, llevat que aquests siguen recoberts o emblanquinats. Les façanes laterals i posteriors s'han de tractar amb condicions de composició i materials similars als de la façana principal.
c) Els cossos sobre la coberta de l'edifici: torrasses d'escala, depòsits d'aigua, xemeneies, panells de captació d'energia solar, etc., han de quedar integrats en la composició de l'edifici o ocults. S'ha de procurar especialment integrar-los, ocultant-los o encastant-los en els paraments. Les línies de conducció elèctrica i telefònica, així com les antenes de televisió i ràdio no han de ser visibles des de l'exterior.
d) Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal·lacions tradicionals d'interés historicoarqueològic, per als quals s'han de potenciar les actuacions que suposen millorar-los, restaurar-los i conservar-los.
Article 60. Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi
Fora de les àrees agrícoles, recreatives i urbanes no es permet l'edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi. Excepte a les àrees de protecció integral, també es pot autoritzar la restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) per a aquest fi, amb els requisits i limitacions establits en l'article 56.1 d'aquesta normativa. Sense perjudici de les autoritzacions necessàries d'acord amb la legislació vigent, requereixen un informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits i una estimació d'impacte ambiental.
SECCIÓ NOVENA
Infraestructures
Article 61. Requisits
La realització d'actuacions infraestructurals autoritzades per aquest pla d'ordenació ha de recollir, a més de les disposicions que li siguen pròpies per raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i emplaçaments s'han de realitzar tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o rebliments en aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
b) Durant la realització de les obres, s'han de prendre les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal i s'han d'acabar les obres, restaurar el terreny i la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infraestructures s'han d'obtenir, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència urbanística.
Article 62. Corredors de localització d'infraestructures
A l'efecte de la instal·lació de noves infraestructures, els eixos viaris perifèrics (carreteres N-340, C-3313, C-3316, A-202 i A-203) existents en l'actualitat, tenen la consideració de corredor de localització d'infraestructures en una franja de 100 metres d'amplària a cada costat de la mitjana. La realització, si és el cas, de futures actuacions infraestructurals de caràcter lineal, tals com línies elèctriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, s'ha de dirigir amb caràcter prioritari cap a aquests corredors.
Article 63. Xarxa viària
1. La realització de noves vies d'accés, la modificació del traçat o ampliació de les existents requereix la corresponent avaluació, o si és el cas estimació, d'impacte ambiental, d'acord amb el que s'estableix en l'article 47 del present PORN.
2. No es poden construir vies de nova planta fora de les àrees d'esmorteïment, llevat de les destinades a la defensa contra incendis forestals, les quals, excepte en casos d'emergència, han d'estar prèviament recollits en el pla de prevenció d'incendis forestals.
3. Els camins i pistes inclosos en la unitat de zonificació denominada Parc Natural de la Serra de Mariola no poden ser asfaltats. Les obres de millora d'aquests camins i pistes requereixen l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits. En aquells trams en què es considere necessari, pot pavimentar-se d'una manera diferent a l'asfaltatge. A les àrees de protecció integral queda prohibida l'ampliació o modificació del traçat de les vies existents quan no estiguen previstes en el pla de prevenció d'incendis forestals.
4. A l'efecte d'aquest article, els camins de desemboscar per a l'extracció de fusta l'obertura dels quals requerisca moviments de terra s'assimilen a camins de nova planta, per la qual cosa queden sotmesos a avaluació o estimació d'impacte ambiental, i estan prohibits fora de les àrees d'esmorteïment.
5. Sense perjudici de la possible execució de les obres de correcció previstes en l'article 23.4, qualsevol nova ampliació o millora de les carreteres existents en l'àmbit del PORN, incloses les que el delimiten, ha de preveure l'establiment de mesures preventives o correctores que garantisquen la permeabilitat per a la fauna silvestre, especialment en la cruïlla amb barrancs o terrenys forestals.
Article 64. Proveïment d'aigua
1. Els nous depòsits de proveïment d'aigua s'han de construir enterrats o semienterrats; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, s'ha d'escollir una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. En tot l'àmbit del PORN, requereixen una estimació d'impacte ambiental, quan no estiguen sotmesos a la declaració, d'acord amb el procediment establit en la legislació vigent, tots els projectes per a la construcció de depòsits d'aigua elevats o en superfície, fins i tot en el cas de depòsits destinats específicament a l'extinció d'incendis forestals.
3. Després del tràmit d'estimació d'impacte ambiental, quan no estiguen sotmeses a declaració d'impacte ambiental, únicament es poden autoritzar les noves conduccions de proveïment d'aigua que estiguen vinculades a les actuacions que es consideren compatibles amb el PORN.
Article 65. Sanejament
1. S'ha de garantir amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals dels nuclis de població, incloent-hi les urbanitzacions recollides en els planejaments urbanístics municipals. En tot cas, no es pot atorgar la llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions, residencials o no, que no disposen d'un sistema de recollida i depuració d'aigües residuals, de manera que les aigües resultants del tractament complisquen les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació vigent.
Igualment, s'ha de fomentar la substitució dels sistemes de tractament d'aigües residuals deficients de les edificacions disperses i nuclis en sòl no urbanitzable per altres sistemes que garantisquen la preservació de les aigües subterrànies davant la contaminació. Aquesta substitució és prioritària als nuclis d'edificació en sòl no urbanitzable i a les zones de major vulnerabilitat de la cartografia de vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies per activitats urbanístiques del Sistema d'Informació Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, així com a les edificacions situades dins del perímetre de protecció de 500 metres al voltant de les captacions per a proveïment d'aigua potable establit en l'article 14.2.
2. S'ha de resoldre el problema dels abocaments urbans i industrials d'acord amb el programa d'actuació i les directrius previstos en el Pla director de Sanejament de la Comunitat Valenciana.
3. Els projectes corresponents a infraestructures de sanejament han de disposar d'avaluació o estimació d'impacte ambiental d'acord amb el que s'estableix en la legislació vigent.
Article 66. residus sòlids urbans
1. No es poden ubicar abocadors de residus sòlids urbans en l'àmbit d'aplicació d'aquest pla d'ordenació dels recursos naturals. Únicament es pot autoritzar l'abocament d'inerts a les pedreres abandonades existents, seguint les directrius del corresponent projecte de restauració, després de l'estimació d'impacte ambiental i l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits.
2. Sense perjudici del que es disposa per a terrenys forestals en l'article 155 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 8 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit d'aquest PORN, han de ser clausurats i restaurats els terrenys al seu estat original en el termini més breu possible.
Article 67. Energia elèctrica
1. Després del tràmit d'estimació d'impacte ambiental, quan no estiguen sotmeses a declaració d'impacte ambiental, únicament es poden autoritzar les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculades a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN.
2. En cas que siga necessari el pas de noves línies elèctriques, han de discórrer de manera prioritària pels corredors d'infraestructures definits en l'article 62. Les línies elèctriques que no discórreguen per aquests corredors d'infraestructures han d'anar obligatòriament enterrades.
3. Les instal·lacions de línies aèries s'ha de realitzar amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o electrocució d'aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors, etc.).
4. Per a eliminar o reduir tant com siga possible el risc d'incendis provocats per línies en mal estat, el risc de xoc i electrocució d'aus i l'impacte negatiu sobre el paisatge, s'han de modificar les línies elèctriques existents mitjançant mesures com l'enterrament de la línia, l'aïllament de conductors, la modificació de pals i torretes, la col·locació de dispositius salvaocells, etc. Aquestes actuacions s'han de realitzar prioritàriament a les àrees de protecció integral.
Article 68. Telecomunicacions
La instal·lació de línies telefòniques i telegràfiques, antenes i repetidors en tot l'àmbit del PORN requereix una estimació d'impacte ambiental i l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits.
Article 69. Heliports
Es pot autoritzar la construcció de petits heliports amb fins de protecció contra incendis. A més de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, cal, d'acord amb el procediment establit en la legislació vigent, una avaluació d'impacte ambiental.
Article 70. Preses
Els projectes per a la construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal, no pot afectar les àrees de protecció integral. A més de l'informe favorable de l'administració competent en espais naturals protegits, cal una estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmesos declaració.
Article 71. Avaluació d'impacte ambiental
Sense perjudici del que es disposa en els articles anteriors i en la legislació vigent, s'han de sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental les activitats enumerades en l'article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.520, d'01.06.1995), que afecten l'àmbit del PORN, s'ubiquen o no en terrenys forestals.
TÍTOL IV
Norma addicional
D'acord amb el que s'estableix en la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres (BOE núm. 74, de 28.03.1989), i en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.423, de 09.01.1995), tota infracció del PORN genera responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible en via penal, civil o d'un altre ordre en que puguen incórrer.
TÍTOL V
Normes transitòries
1. Els instruments d'ordenació física existents que resulten contradictoris amb el present PORN s'hi han d'adaptar en la primera revisió o modificació que es realitze des de la seua entrada en vigor. Mentre l'adaptació no es produïsca, les determinacions del PORN s'han d'aplicar prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que suposen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest PORN.
Independentment de la necessitat d'adaptar les normes urbanístiques municipals al PORN, d'acord amb l'article 58 d'aquest normativa i amb les línies dibuixades en la cartografia de zonificació, és necessari realitzar les modificacions següents en l'actual qualificació urbanística del sòl:
Terme municipal de Bocairent:
a) S'ha de qualificar com a sòl no urbanitzable de protecció especial (en endavant, SNUPE) el sòl no urbanitzable comú (en endavant SNUC) de la vall del Vinalopó delimitada per les àrees de SNUPE del capollet de l'Àguila, morro del Porc, Sant Jaume, Benifaraig, Míngol, el Càpito, la Boquera, font Freda i ombries del Buixcarró.
b) S'han de classificar com a SNUPE el SNUC corresponent als terrenys forestals dels barrancs que drenen les ombries del Salt d'Alcoi, Sant Jaume i el morro del Porc-capollet de l'Àguila:
Barranc que separa els termes municipals de Bocairent i Alfafara.
Barranc de casa Molina.
Barranc de l'Ermita de Sant Jaume.
Barranc de casa Brull.
Terrenys forestals de l'ermita de Sant Antoni.
Terme municipal d'Agres:
S'han de classificar com a SNUPE el SNUC corresponent als terrenys forestals dels barrancs que drenen el vessant nord de la serra:
Arbreda situada a l'oest del nucli urbà i molt pròxima a aquest.
Barranc del Molí
Barranc dels Quinyons.
Barranc de la Font de l'Arriero.
Barranc immediatament a l'oest del Font de l'Arriero.
Terme municipal de Cocentaina:
S'ha de modificar puntualment la línia que delimita el SNUC (dibuixada en la cartografia del planejament com a RG) de manera que passen a ser SNUPE les zones següents:
Petita franja de terreny situada entre el barranc de la Querola i el límit del terme municipal.
Terrenys forestals units al barranc de la Querola.
Petita parcel·la unida al barranc existent entre el de la Querola i Fontanelles.
Terrenys forestals pels voltants de casa de Llucas.
Franja de terrenys forestals que ix del barranc de Fontanelles i es prolonga cap a l'ermita de Sant Cristòfol.
Terme municipal d'Alcoi:
S'ha de qualificar com a SNUPE el SNUC corresponent als terrenys forestals següents:
Puntal de la Mina entre la cota 675 i el camí de Serelles.
Barranc del Fondo, límit del terme municipal amb Cocentaina.
Terrenys Forestals de casa de Barceló i casa de la Torre.
Terrenys forestals del teular del Llonganissero.
Terrenys forestals de la Uixola, per davall de la carretera del Preventori.
Terrenys forestals del Salt.
Terrenys forestals de l'ombria del Castellar, pels voltants del mas de Nunyo i el mas del Baradello de Merita.
Enclavament forestal del mas de la Venta, al sud de la urbanització del Baradello Gelat.
Barranc de Xirillent i terrenys forestals connectats amb aquest (pels voltants de les masies de Sant Jordi, Xirillent Vell i Cap del Pla).
6 zones forestals pels voltants de les masies de Menente i de Miró, tres d'aquestes enclavaments forestals en camps de cultiu.
Terrenys forestals a prop del mas del Pi Vell.
Terrenys forestals immediats al mas de Xirillent Nou.
5 zones forestals enclavades situades pels voltants de la urbanització Montesol, mas del Corral i mas de l'Altet.
Terrenys forestals situats al nord del mas del Corral i Montesol.
3 zones forestals entre la casa del Guarda i el mas de la Borra.
Terrenys forestals que envolten el mas de Sampèrius.
Terrenys forestals entre les masies de Sampèrius i Paciència.
2 petites zones forestals entre les masies de Sampèrius i de la Torre Vella.
2. En el cas de l'àrea adjacent al sòl urbanitzable el Sergent, que, per error material del Pla d'Ordenació Urbana d'Alcoi de 1989, hi va quedar dibuixat i, per tant, en el present pla d'ordenació dels recursos naturals com a sòl no urbanitzable de protecció especial, i atenent el reconeixement explícit, per l'Ajuntament d'Alcoi, d'aquest error (incloent-hi la delimitació detallada de l'àrea afectada), s'estableix un període transitori d'un any per a la correcció dels límits del sector. En acabar aquest període, i si s'ha completat per part de l'Ajuntament la corresponent tramitació urbanística, s'ha d'entendre inclòs el conjunt del sector el Sergent com a Àrea Urbana del pla d'ordenació dels recursos naturals. En cas contrari, aquesta àrea mantindrà la seua classificació actual, d'acord amb el que s'estableix respecte d'això en l'article 58 de la normativa del pla i en les directrius de política urbanística.
Annexos a la normativa
ANNEX I
Descripció de la delimitació proposada per al parc natural de la Serra de Mariola
Al terme municipal de Bocairent, el límit és la línia que, segons el planejament urbanístic vigent (1984), separa el sòl no urbanitzable comú del sòl urbanitzable de protecció especial i discorre entre la carretera C-3316 i els cims del morro del Porc-Sant Jaume-Salt d'Alcoi. El sòl urbanitzable de la urbanització Pinatell s'exclou de l'àmbit del parc natural, ja que es considera dins de la unitat de zonificació denominada àrees urbanes. Igualment, l'àrea recreativa del càmping Les Fonts de la Mariola i l'àrea recreativa de la font de Mariola també queden excloses de l'àmbit del parc natural.
Terme municipal d'Alfafara:
Eixint del punt on el límit del parc natural talla la línia que separa els termes municipals de Bocairent i Alfafara, segueix en línia recta cap a l'est fins al punt de coordenades X=711.260, Y=4.293.640, Z=620, on la pista forestal existent arriba a uns camps de cultiu situats per davall seu. Continua per aquesta pista en direcció nord primer i est després, fins que es creua amb la pista que descendeix cap a la casa El Bardalet. Segueix per la nova pista en sentit contrari, ascendint cap a la cota 750. Continua per la corba de nivell de 750 metres cap a l'est, fins que es creua amb el camí procedent de l'àrea recreativa de la font del Tarragó. Descendeix per aquest camí cap al nord fins a assolir la corba de nivell de 710 metres, la qual segueix cap a l'est fins que arriba al punt de coordenades X=712.480, Y=4.293.860, Z=710. Des d'aquest punt va en línia recta fins al punt de coordenades X=712.505, Y=4.293.990, Z=670, situat sobre la pista que uneix la font del Tarragó amb el racó de la Font (o cova de la Font). Continua en línia recta fins al punt de coordenades X=712.455, Y=4.294.020, Z=650, situat sobre la pista no asfaltada que uneix l'alberg de la font del Tarragó amb el nucli urbà d'Alfafara. Continua per aquesta pista cap a Alfafara, fins al punt on canvia de direcció nord-est a direcció nord-oest al trobar-se amb petit barranc. Les coordenades d'aquest punt són X=712.585, Y=4.294.150, Z=625. Des d'ací segueix en línia recta fins al punt de coordenades X=712.790, Y=4.294.175, Z=680, on del camí existent entre la font del Tarragó i el racó de la Font (o cova de la Font) ix un altre camí que descendeix cap a Alfafara. Continua pel camí de la font del Tarragó al racó de la Font, ascendint fins a la cota 710. Segueix per la corba de nivell de 710 metres cap al nord-oest, fins que arriba a una pista, per la qual descendeix, entre bancals d'oliveres, fins a la carretera rural que uneix Alfafara i Agres. Segueix per aquesta carretera en direcció a Agres fins al límit del terme municipal. Ascendeix per la línia que separa els termes municipals d'Alfafara i Agres fins que arriba a la línia que, segons el planejament urbanístic vigent d'Agres, separa el sòl no urbanitzable comú del sòl no urbanitzable de protecció forestal.
Al terme municipal d'Agres, el límit del Parc Natural de la Serra de Mariola és la línia contínua que, segons el planejament urbanístic vigent (1995), separa el sòl no urbanitzable comú del sòl no urbanitzable de protecció especial i discorre al sud de la carretera A-202. A l'extrem est del terme, el límit coincideix amb la pista forestal que discorre seguint aproximadament la corba de nivell de 610 metres. Des del punt on el límit talla amb la línia que separa els dos termes municipals d'Agres i Muro de Alcoy, descendeix per aquesta línia cap al nord fins que arriba a la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi. S'exclouen de l'àmbit del parc natural les àrees recreatives del molí Mató i del santuari de la Mare de Déu d'Agres.
Al terme municipal de Muro de Alcoy el límit del parc natural és la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi. En el punt on la via arriba al barranc de la Querola, el límit ascendeix per un camí agrícola en direcció sud-est fins que arriba a la corba de nivell de 570 metres, per la qual continua cap al sud-est. En assolir la línia que separa els termes municipals de Muro de Alcoy i Cocentaina, el límit ascendeix seguint aquesta línia fins al punt on es creua amb la separació entre sòl no urbanitzable de protecció especial per valors ecològics i paisatgístics (en endavant, VEP) i sòl no urbanitzable de règim general (en endavant, RG), definida en el planejament urbanístic vigent de Cocentaina (1992).
Terme municipal de Cocentaina:
Partint del punt anterior, el límit el parc natural segueix en direcció aproximadament sud-est per la línia que, segons el planejament urbanístic vigent, separa el sòl no urbanitzable de protecció especial VEP del sòl no urbanitzable RG. Es creuen en la línia recta les franges de sòl no urbanitzable de protecció de lleres (en endavant, LLE) corresponents als barrancs. Al paratge de Sant Cristòfol, el límit discorre entre els sòl no urbanitzable de protecció especial VEP i el sòl no urbanitzable d'infraestructures i sistemes generals (en endavant, INS). Entre Sant Cristòfol i la via de ferrocarril Xàtiva-Alcoi, el límit és la línia que separa el sòl no urbanitzable de protecció especial VEP del sòl no urbanitzable RG i que discorre pel fons d'un barranc. Després segueix per la via en direcció a Alcoi. Entre les boques del túnel que hi ha abans del baixador de Sant Bàrbara, el límit és la corba de nivell de 520 metres. Entre les boques del túnel que hi ha després del baixador de Santa Bàrbara (en direcció a Alcoi), el límit són els dos segments de línia recta que uneixen les boques del túnel amb l'encreuament de la carretera asfaltada que puja des de Cocentaina fins a Santa Bàrbara amb la pista d'accés a l'ermita. En el túnel següent, el límit és la línia recta que uneix les boques del túnel. En el punt on la via arriba al polígon de sòl no urbanitzable RG situat a l'oest de la via, a la partida de Gormaig, el límit voreja aquest polígon, i el deixa fora del parc natural. També queda for del parc natural un petit enclavament de sòl no urbanitzable RG situat a l'altre costat del barranc que delimita l'esmentat polígon pel nord. El límit continua per la vora del sòl no urbanitzable prgramat i del sòl urbà de Gormaig, quedant aquests fora del parc natural, fins que arriba a la línia que separa els termes municipals de Cocentaina i Alcoi. Des d'ací ascendeix pel límit de termes municipals fins que arriba a la cota 675.
Les pedreres en explotació i les seues indústries annexes existents al terme municipal de Cocentaina s'han inscrit en l'interior de dues àrees d'activitats extractives enclavades dins del parc natural. Els límits que separen aquestes àrees d'esmorteïment i el parc natural són els següents:
a) Àrea d'activitats extractives de la pedrera L'Escaleta: el límit nord és la corba de nivell de 900 metres, el límit sud és la corba de nivell de 800 metres, el límit oriental és el barranc situat immediatament a l'est de la pedrera i el límit occidental és el tercer barranc que hi ha cap a l'oest de la pedrera.
b) Àrea d'activitats extractives de la pedrera Alberri: eixint del punt de coordenades X=720.860, Y=4.291.070, Z=650, el límit descendeix en línia recta cap al nord fins al fons del primer barranc que es troba. Segueix pel fons del barranc en sentit descendent fins a la carretera asfaltada que dóna accés al mas de la Penya. Continua per aquesta carretera cap a les plantes de formigó. En arribar a la cruïlla amb la carretera que baixa de la pedrera L'Escaleta (en endavant, carretera de les pedreres), continua durant uns escassos 100 metres per aquesta, descendint cap al punt on ix cap a l'esquerra el límit d'uns camps de cultiu situats al nord de l'esplanada d'emmagatzematge d'àrids i apegats a aquesta. Segueix per aquest límit que després coincideix amb un camí que descendeix fins a la via del ferrocarril Xàtiva-Alcoi, on hi ha un petit pont que creua la via. Des d'ací voreja en direcció sud-oest els camps de cultiu que hi ha immediatament al sud del pont, per a continuar després per un camí que desemboca en la carretera de les pedreres. Puja per aquesta pedrera durant uns 100 metres i segueix per la pista que apareix a l'esquerra, ascendint fins a la cota 600. Continua per la corba de nivell de 600 metres cap a l'oest fins que arriba a les plataformes de la planta de formigó. Voreja aquestes plataformes en el sentit de les busques del rellotge fins que arriba a la carretera de les pedreres, per on continua ascendint fins a la cota 650. Segueix per la corba de nivell de 650 metres, cap a la dreta de la carretera, fins que arriba al punt inicial.
Terme municipal d'Alcoi:
Des del punt anterior segueix per la corba de nivell de 675 metres cap al sud-oest fins que arriba a la carretera d'Alcoi al Preventori a la revolta d'accés al barranc del Cint. Continua per aquesta carretera cap al Preventori, fins al punt situat entre el túnel existent i el Preventori, d'on ix cap a l'esquerra de la carretera la línia que en el planejament urbanístic vigent (1989) separa el sòl no urbanitzable de règim general (en endavant, RG) del sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística (en endavant, PFP). Segueix el límit vorejant el sòl no urbanitzable RG fins a arribar al punt de coordenades X=718.170, Y=4.286.760, Z=740, situat al barranc que descendeix del Preventori cap al nucli urbà d'Alcoi. Des d'aquest punt, el límit el constitueixen els segments de línia recta que uneixen successivament els punt que tenen les coordenades següents:
Punt 1: X=717.770 Y=4.286.180 Z=720
Punt 2: X=717.680 Y=4.285.830 Z=675
Punt 3: X=717.420 Y=4.285.580 Z=710
Punt 4: X=717.310 Y=4.285.260 Z=660
Punt 5: X=717.240 Y=4.285.260 Z=670
Punt 6: X=717.190 Y=4.285.370 Z=700
Punt 7: X=717.070 Y=4.285.350 Z=680
El punt 7 se situa sobre la carretera d'Alcoi-Banyeres de Mariola al lloc d'on ix cap a la dreta de la carretera (anant cap a Banyeres de Mariola) la línia que separa el sòl no urbanitzable RG del Salt del sòl no urbanitzable de protecció arqueològica de Castellar. El límit voreja el sòl no urbanitzable RG del Salt, i el deixa fora del parc natural, fins que arriba la franja de sòl no urbanitzable de protecció viària (en endavant, PV) de la carretera C-3313. Des d'ací segueix, en el sentit de les busques del rellotge, per la línia que voreja el sòl no urbanitzable PFP que envolta el Castellar per l'oest i el nord. Creua en línia recta la franja de sòl no urbanitzable PV que travessa de nord a sud el Castellar. Continua vorejant el sòl no urbanitzable PFP fins a les proximitats del mas del Baradello de Moia, on travessa perpendicularment la franja de sòl no urbanitzable PV de la carretera del Preventori, cap al nord-oest, per a seguir per la línia que separa el sòl no urbanitzable RG del sòl no urbanitzable PFP. Després de travessar en línia recta dues franges de sòl no urbanitzable PV arriba al sòl urbà del Baradello. Segueix vorejant en sentit contrari a les busques del rellotge el sòl urbà i el sòl urbanitzable no programat del Baradello, fins a arribar a la pista que uneix la font dels Patos amb les pedreres dels Comellars. Continua per aquesta pista cap a les pedreres fins que coincideix amb la línia que separa el sòl no urbanitzable PFP. Segueix per la vora del sòl no urbanitzable RG cap al sud-oest. En arribar al sòl urbà de Montesol, el voreja deixant-lo fora del parc natural. Continua novament vorejant el sòl no urbanitzable RG fins a arribar, seguint la corba de nivell de 875 metres, a la carretera C-3313 pels voltants del mas de la Torre Vella. Segueix per la carretera C-3313 cap a Banyeres de Mariola.
S'exclou de l'àmbit del parc natural l'àrea d'activitats extractives de la pedrera dels Comellars, el límit de la qual es defineix tot seguit:
Eixint del punt de coordenades X=713.550, Y=4.287.840, Z=920 segueix la corba de nivell de 920 metres cap al nord-oest fins a arribar al punt de coordenades X=713.780, Y=4.288.020, Z=920. Des d'ací descendeix pel fons del barranc que hi ha fins a arribar al punt de coordenades X=713.770, Y=4.287.790, Z=880. Des d'ací el límit segueix els segments de línia recta que uneixen successivament els punts que tenen les coordenades següents:
Punt 1': X=713.870 Y=4.287.560 Z=855
Punt 2': X=714.030 Y=4.287.610 Z=860
Punt 3': X=714.090 Y=4.287.570 Z=845
Punt 4': X=714.100 Y=4.287.440 Z=825
Punt 5': X=714.160 Y=4.287.420 Z=820
Punt 6': X=714.200 Y=4.287.360 Z=835
L'últim punt 6' se situa sobre la pista d'accés a la pedrera. El límit continua per aquesta pista en direcció a la pedrera fins que arriba al punt de coordenades X=713.880, Y=4.287.410, Z=840 des d'on, deixant la pista principal, continua per una altra pista que també porta a la pedrera, seguint primer direcció oest i després nord-oest. El límit deixa la pista per a vorejar la pedrera per l'oest, i ascendeix fins que arriba al punt d'origen en la cota 920.
També s'exclou de l'àmbit del parc natural al terme municipal d'Alcoi l'àrea recreativa del Preventori.
Terme municipal de Banyeres de Mariola:
Després de travessar un tram curt pel terme municipal de Bocairent, la carretera C-3313, que constitueix el límit del parc natural, arriba al terme municipal de Banyeres de Mariola. El límit continua per aquesta carretera fins a la cruïlla amb la carretera que dóna accés a la urbanització La Pedrera, situat entre la font del Sapo i el nucli urbà de Banyeres de Mariola. A partir d'ací, el límit voreja el sòl urbà i el sòl urbanitzable, definits en el planejament urbanístic vigent (1997) que hi ha al voltant del nucli urbà de Banyeres de Mariola, i els deixa fora del parc natural, de manera que aquest només inclou sòl no urbanitzable de protecció especial. D'aquesta forma el límit del parc arriba a la línia que separa els termes municipals de Banyeres de Mariola i Bocairent pels voltants del camp de tir de Banyeres de Mariola, i descendeix per aquesta línia fins a la línia que separa el sòl no urbanitzable comú del sòl no urbanitzable de protecció especial de Bocairent.
Les dades topogràfiques ressenyades en aquesta descripció han sigut extretes dels fulls a escala 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic Valencià (restitució del vol de juliol de 1994 per a la província d'Alacant, restitució del vol de juliol de 1991 per a la província de València, i actualització de novembre de 1997).
ANNEX II
Directrius i criteris per a l'elaboració del pla rector d'ús i gestió (PRUG) del Parc Natural de la Serra de Mariola
El PRUG ha de desplegar les directrius i actuacions que per a l'àmbit de l'espai protegit s'estableixen en aquest PORN, especialment en relació amb les activitats que estan provocant els impactes negatius més importants sobre la serra (edificació dispersa, pedreres, incendis forestals, ús recreatiu, línies elèctriques aèries...). El PRUG ha d'efectuar una ordenació i regulació d'activitats a fi d'aconseguir un desenvolupament racional i equilibrat d'aquestes, compatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, i en prevenció de la possible generació d'impactes sobre els ecosistemes de la serra de Mariola.
El PRUG ha d'establir així mateix l'òrgan de gestió més adequat per a la gestió del parc natural i la seua zona d'influència. Dins de les funcions que se li assignen, s'ha de tenir en compte la possible concentració de competències en aquest, per a efectuar un seguiment conjunt del PORN i del PRUG, ja que cal tenir en compte que el present pla constitueix la norma bàsica de regulació d'usos i aprofitaments de l'àmbit de la serra de Mariola, espai que ha de passar a ser, en part del seu territori, espai natural protegit, i en la resta àrea d'esmorteïment del parc.
El pla rector d'ús i gestió pot modificar el que es disposa en les normes d'aquest PORN únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístic.
ANNEX III
Usos permissibles i no permesos en cada unitat de zonificació del Pla d'ordenació dels recursos naturals
A fi de facilitar la comprensió de la normativa aplicable en cada lloc concret de l'àmbit del PORN, a continuació s'exposen els usos permesos o autoritzables i els usos no permesos en cada unitat de zonificació. Aquest annex no té caràcter normatiu, motiu pel qual es fa referència per a cada ús a l'article o articles reguladors, els quals especifiquen les condicions exigides o les excepcions possibles. Per a evitar reiteracions innecessàries, al principi s'enumeren els usos permissibles i no permesos comuns a totes les unitats de zonificació. L'esquema de zonificació del PORN és el següent:
Parc Natural de la Serra de Mariola
A.1 Àrees de protecció integral
A.2 Àrees de protecció ecològica
A.3 Àrees de protecció paisatgística
Àrees d'esmorteïment
B.1 Àrees forestals
B.2 Àrees agrícoles
B.3 Àrees d'activitats extractives
B.4 Àrees recreatives
B.5 Àrees urbanes
Usos permissibles comuns a totes les unitats de zonificació
Manteniment de les condicions naturals de les lleres (article 12.1)
Fitació i delimitació de les lleres públiques (article 12.2)
Conservació de la vegetació de ribera a les zones de domini públic hidràulic i als marges inclosos en les zones de servitud i policia de la Llei d'Aigües (article 12.3)
Tasques de neteja i desbrossament selectiu motivades pel risc per a les persones o béns en cas de revinguda (article 12.3)
Construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats i àrees recreatives (article 13.2)
Explotació dels aqüífers que mantinga estable el nivell piezomètric mitjà anual (article 13.3)
Clausura i segellament dels abocadors incontrolats existents en el domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i policia (article 14.9)
Obertura de pous o captacions d'aigua que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta d'aprofitaments (article 15.1)
Aprofitaments de les aigües de fonts i brolladors quan garantisquen el manteniment d'un cabal mínim per a ús d'excursionistes i fauna silvestre (article 16)
Actuacions de conservació de la coberta vegetal. Manteniment dels cultius llenyosos (article 18)
Estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals (article 19.2)
Fixació de talussos mitjançant repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals, o mitjançant actuacions d'obra civil tractades amb tècniques d'integració paisatgística (article 19.6)
Recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals amb fins comercials (article 21.2)
Tala de pins i xops com a aprofitament forestal i tala de carrasques per raons fitosanitàries o per a la millora de les formacions arbrades (article 21.3)
Recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors i sega de plantes silvestres de consum tradicional, tals com bolets, móres, etc. (article 21.4)
Treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal (article 22.1)
Modificació de l'estructura vegetal d'una finca forestal (tries, tallades de millora i sanejament, podes de formació, aclarides, neteges, tales, etc.) (article 22.3)
Introducció i reintroducció d'espècies vegetals autòctones que no existisquen actualment a la zona (article 22.4)
Control de la població d'espècies animals potencialment perjudicials per a l'agricultura, ramaderia, boscos, caça, pesca, fauna silvestre o salut pública (article 23.2)
Obres de correcció de les carreteres existents per a garantir la seua permeabilitat respecte de la fauna silvestre (article 23.4)
Introducció i reintroducció d'espècies animals autòctones i reforçament de poblacions (article 24.2)
Execució de les mesures oportunes per a garantir la permeabilitat a la fauna silvestre de les tanques preexistents que comprenguen superfícies majors a 1 hectàrea (article 25.3)
Execució de mesures d'emmascarament i mimetització necessàries per a la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions situades en el medi rural (article 26.2)
Col·locació de cartells informatius, de propaganda, inscripcions o artefactes amb fins publicitaris (article 27)
Modificació o actuació sobre els béns culturals protegits o sobre la seua àrea d'afectació (article 29.2)
Delimitació i amollonament de les vies pecuàries, i obres d'adequació a les seues funcions de corredors ecològics i al seu ús educatiu i recreatiu (article 31)
Activitats agrícoles legals (article 35.1)
Delimitació i amollonament dels terrenys forestals de propietat pública (article 40.8)
Repoblació de terrenys forestals (article 42, apartats 1 i 2)
Extracció de productes forestals a través de camins de desemboscar autoritzats (article 43.5)
Infraestructures de defensa contra incendis forestals previstes en el pla de prevenció d'incendis de la serra de Mariola o autoritzades excepcionalment (article 45.2)
Activitat cinegètica i piscícola, excepte la caça en terrenys d'aprofitament cinegètic comú i la caça en terrenys forestals incendiats durant els dos anys posteriors a l'incendi, amb les limitacions i condicions establides en la legislació sectorial i en els article 48 i 49 del PORN.
Petites reparacions que exigisquen la higiene, ornat i conservació dels immobles diferents de les construccions tradicionals (masos) (article 58.2)
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) sense increment del volum edificat, amb les condicions necessàries per a garantir la deguda adaptació paisatgística a l'entorn (article 59.3)
Depòsits de proveïment d'aigua en les condicions establides en l'article 64, apartats 1 i 2.
Noves conduccions de proveïment d'aigua vinculades a actuacions considerades compatibles en el PORN (article 64.3)
Substitució dels sistemes de tractament d'aigües residuals deficient de les edificacions disperses i urbanitzacions il·legals (article 65.1)
Abocament d'inerts a les pedreres abandonades d'acord amb el corresponent projecte de restauració (article 66.1)
Clausura i restauració dels abocadors incontrolats (article 66.2)
Noves línies de subministrament d'energia elèctrica vinculades a actuacions considerades compatibles pel PORN (article 67.1), que han d'anar obligatòriament enterrades quan no s'ajusten als corredors d'infraestructures definides en l'article 62 (article 67.2)
Actuacions de modificació de les línies existents per a eliminar o reduir el risc d'incendis, el risc de xoc i electrocució d'aus i l'impacte negatiu sobre el paisatge (article 67.4)
Instal·lació de línies telefòniques i telegràfiques, antenes i repetidors (article 68)
Construcció de petits heliports amb fins de protecció contra incendis (article 69)
Usos no permesos comuns a totes les unitats de zonificació
Usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües (article 11)
Actuacions, obres o infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen un maneig no racional d'aquest (article 11)
Canalització permanent o dragatge de les lleres, excepte obres degudament autoritzades i justificades pel seu interés públic (article 12.1)
Transformació a cultiu dels terrenys erms o forestals situats en les zones de domini públic hidràulic i en els marges inclosos en les zones de servitud de la Llei d'Aigües (article 12.3)
Ocupació del domini públic hidràulic i de la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, llevat de les degudament autoritzades o justificades pel seu interés públic (article 12.4)
Extracció d'àrids, llevat d'aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja de lleres (article 12.4)
Establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residual que puguen produir la contaminació de les aigües superficials o profundes (article 13.1)
Abocament directe o indirecte en llera pública, canal de reg o aqüífer subterrani d'aigües residuals que puga impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments (article 14.1)
Abocament sense depurar d'aigües residuals d'origen urbà al domini públic hidràulic, llevat d'habitatges aïllats, granges d'aus i de conills de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 10 caps (article 14.2)
Abocament d'aigües residuals depurades o no en els perímetres de protecció de 500 metres al voltant de les captacions d'aigua potable (article 14.2)
Abocament directe o indirecte d'efluents industrials sense depuració al domini públic hidràulic (article 14.8)
Abocament o depòsit permanent o temporal de qualsevol tipus de residus sòlids, escombraries o substàncies que suposen perill de contaminació de les aigües o degradació de l'entorn, en el domini públic hidràulic i les seues zones de servitud i policia. Excepte en els casos de neteja previstos en l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic (article 14.9)
Utilització sobre terrenys incultes de mètodes de repoblació diferents de l'aclotament o l'obertura de caselles (article 19.3)
Realització d'aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos o obres per al control de l'erosió en sòls agrícoles (article 19.4)
Ampliació o modificació del traçat i construcció de vies d'accés que generen pendents superiors al 7% en sòls tous o al 15% en sòls durs (article 19.5)
Danyar, mutilar els exemplars dels arbres cultivats d'interés etnoagrari següents: atzeroler o seroler (Crataegus azarolus), server o servera (Sorbus domestica), nesprer o «nyesprer» (Mespilus germanica), ginjoler (Ziziphus jujuba). Excepte per raons fitosanitàries, per a la millora de les formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals o per a la investigació (article 21.1)
Introducció i repoblació amb espècies exòtiques, plantació d'espècies de caràcter invasor reconegut (article 22.2)
Activitats que puguen comportar la destrucció o el deteriorament irreversible de la fauna silvestre, tals com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults (article 23.1)
Aprofitaments forestals, tractaments de silvicultura i altres activitats potencialment pertorbadores per a la fauna durant l'època de reproducció (mesos de març a juliol, ambdós inclosos). En zones de cria d'espècies més primerenques el termini de prohibició s'ha d'ampliar amb els mesos de gener i febrer. Excepcionalment poden autoritzar-se períodes d'execució distints (article 23.3)
Repoblació o amollament d'espècies animals exòtiques, excepte les destinades al control biològic de plagues (article 24.1)
Ús de productes fitosanitaris de la categoria toxicològica C per a la fauna terrestre en tot l'àmbit del PORN, i de la categoria toxicològica C per a la fauna aqüícola a les zones humides (article 38)
Tallades arreu, excepte per raons fitosanitàries, instal·lacions d'infraestructures, actuacions previstes en el pla forestal de la serra de Mariola, cultius de xops en ribera i cultius forestals industrial sobre sòl agrícola (article 43.3)
Depòsit de restes procedents de treballs de silvicultura o aprofitaments forestals en la franja de 10 metres a cada costat dels camins (article 43.7)
Depòsit de fusta i llenya d'interés comercial i de residus per un termini superior a dos mesos des de l'acabament de l'aprofitament forestal o des de l'execució dels treballs de silvicultura (article 43.7)
Eliminació de residus forestals mitjançant l'ús del foc, excepte en zones situades a una distància mínima de 500 metres de terrenys forestals (article 43.7)
Actuacions de silvicultura preventiva que afecten el substrat mineral o la part subterrània de la vegetació, excepte autorització excepcional (article 46)
Ús de productes químics fitotòxics per a l'eliminació selectiva de la vegetació en treballs de silvicultura preventiva (article 46)
Treballs de silvicultura preventiva fora de les àrees tallafocs preexistents, faixes auxiliars de vies transitables amb vehicles de quatre rodes i franges perimetrals d'àrees recreatives, urbanitzacions i edificacions, llevat del que es disposa en el pla de prevenció d'incendis (article 46)
Caça als terrenys d'aprofitament cinegètic comú, que han de passar a ser refugi de caça (article 49.3)
Aprofitament cinegètic dels terrenys forestals incendiats durant els dos anys posteriors a l'incendi (article 49.5)
Circulació de vehicles, amb motor o sense, camp a través (article 52.1)
Circulació de vehicles motoritzats per vies l'amplària de les quals no permeta el pas de vehicles de quatre rodes (article 52.2)
Realització d'instal·lacions o edificacions, residencials o no, que no disposen de sistema de recollida i depuració d'aigües residuals (article 65.1)
Abocadors de residus sòlids urbans, excepte l'abocament d'inerts a les pedreres abandonades, d'acord amb el corresponent projecte de restauració (article 66.1)
A.1 Àrees de protecció integral
Usos permissibles
Els comuns a totes les unitats de zonificació.
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees de protecció integral els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Destrucció de bancals i marges d'aquests, tasques que posen perill la seua estabilitat o suposen eliminar-los (article 19.1)
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, excepte la posada en cultiu d'antics camps abandonats per a l'alimentació de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs (articles 19.3, 35.2 i 43.2)
Danyar, mutilar, talar o recol·lectar qualsevol espècimen vegetal silvestre, excepte la recol·lecció consuetudinària i actuacions autoritzades per raons fitosanitàries, per a la millora de formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals, per a la investigació i per a aprofitaments forestals (article 21)
Establiment de noves tanques de qualsevol tipus (article 25.1)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitat ramadera extensiva, excepte en aquelles zones de les àrees de protecció integral en què el pla d'aprofitament ramader permeta l'activitat (article 39.1)
Activitats industrials de cap tipus (article 50)
Activitats comercials de cap tipus (article 51, apartats 1 i 2)
Competicions esportives de vehicles amb motor o sense (article 52.3)
Circulació de vehicles motoritzats sense autorització expressa, respectant el dret d'accés a les seues propietats i de circulació per aquestes a propietaris i residents (article 52.4)
Construcció de nova planta d'instal·lacions o edificacions dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment (article 55)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada, excepte en aquelles zones que determine el pla d'ús públic (article 55.5)
Establiments d'allotjament i restauració de nova planta o mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) (article 56, apartats 1 i 2)
Construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus (article 59.1)
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi, siga mitjançant edificació de nova planta o restauració de construccions tradicionals (masos) (article 60)
Ampliació o modificació del traçat i construcció de nova planta de vies no previstes en el pla de prevenció d'incendis forestals (article 63, apartats 2 i 3). Les obres previstes en aquest pla ni poden generar pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Asfaltatge de camins i pistes (article 63.3)
Camins de desemboscar l'obertura dels quals requerisca moviments de terra (article 63.4)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
A.2 Àrees de protecció ecològica
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, són permissibles a les àrees de protecció ecològica els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Noves tanques destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan no abasten una superfície major d'una hectàrea. Instal·lació de tanques per a aprofitament ramader extensiu o per a protecció de cultius que afecten superfícies superiors a una hectàrea (article 25.2)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establides en l'article 39
Competicions esportives de vehicles sense motor sobre camins i pistes, quan no tinguen principi o final d'etapa dins de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola (article 52.3)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i imitacions establits en els articles 56.1 i 60
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25% amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Obres de millora de camins i pistes, excepte asfaltatge (article 63.3)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees de protecció ecològica els següents:
Destrucció de bancals i marges d'aquests, tasques que posen en perill la seua estabilitat o suposen eliminar-los (article 19.1)
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, excepte la posada en cultiu d'antics camps abandonats per a l'alimentació de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs (articles 19.3, 35.2 i 43.2)
Danyar, mutilar, talar o recol·lectar qualsevol espècimen vegetal silvestre, excepte la recol·lecció consuetudinària i actuacions autoritzades per raons fitosanitàries, per a la millora de formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals, per a la investigació i per a aprofitaments forestals (article 21)
Establiment de nous closos cinegètics (article 25.1)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitats industrials de cap tipus (article 50)
Competicions esportives de vehicles amb motor (article 52.3)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment (article 55)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada, excepte en aquelles zones que determine el pla d'ús públic (article 55.5)
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració (article 56.2)
Construcció d'habitatges aïllats (article 59.4)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva (article 59.5)
Granges cinegètiques i de ramaderia intensiva (article 59.5)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal (article 59.6)
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
Construcció de nova planta de vies no previstes en el pla de prevenció d'incendis forestals (article 63.2). Les obres previstes en aquest pla no poden generar pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Camins de desemboscar l'obertura dels quals requerisca moviments de terra (article 63.4)
A.3 Àrees de protecció paisatgística
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, són permissibles a les àrees de protecció paisatgística els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Noves tanques destinades a la protecció d'edificacions o instal·lacions quan no abasten una superfície major d'una hectàrea. Instal·lació de tanques per a aprofitament ramader extensiu o per a protecció de cultius que afecten superfícies superiors a una hectàrea (article 25.2)
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu (article 35.2)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establides en l'article 39
Competicions esportives de vehicles sense motor sobre camins i pistes, quan no tinguen principi o final d'etapa dins de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Mariola (article 52.3)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Campaments de turisme a menys de 500 metres de la carretera C-3313, Alcoi-Banyeres de Mariola, en les condicions establides en l'article 55.3
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i limitacions establits en els articles 56.1 i 60
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25%, amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva, en les condicions establides en l'article 59, apartats 5 i 8
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal en les condicions establides en l'article 59, apartats 6 i 8
Obres de millora de camins i pistes, excepte asfaltatge (article 63.3)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees de protecció paisatgística els següents:
Destrucció de bancals i marges d'aquests, tasques que posen perill la seua estabilitat o suposen eliminar-los (article 19.1)
Establiment de nous closos cinegètics (article 25.1)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitats industrials de qualsevol tipus (article 50)
Competicions esportives de vehicles amb motor (article 52.3)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment, excepte campaments de turisme a menys de 500 metres de la carretera 3313, Alcoi-Banyeres de Mariola, quan siga inviable o insuficient la rehabilitació i condicionament d'edificació preexistent (article 55)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada, excepte en aquelles zones que determine el pla d'ús públic (article 55.5)
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració (article 56.2)
Construcció d'habitatges aïllats (article 59.4)
Granges cinegètiques i de ramaderia intensiva (article 59.5)
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
Construcció de nova planta de vies no previstes en el pla de prevenció d'incendis forestals (article 63.2). Les obres previstes en aquest pla no poden generar pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Camins de desemboscar l'obertura dels quals requerisca moviments de terra (article 63.4)
B.1 Àrees forestals
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació són permissibles a les àrees forestals els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establides en l'article 39
Competicions esportives de vehicles sense motor sobre camins i pistes (article 52.3)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (article 55.5)
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i imitacions establits en els articles 56.1 i 60
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25% amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Ampliació o modificació del traçat, asfaltatge i construcció de nova planta de vies (article 63, apartats 2 i 3), sempre que no es generen pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees forestals els següents:
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, excepte la posada en cultiu d'antics camps abandonats per a l'alimentació de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs després de l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits. (articles 19.3, 35.2 i 43.2)
Danyar, mutilar, talar o recol·lectar qualsevol espècimen vegetal silvestre, excepte la recol·lecció consuetudinària i actuacions autoritzades per raons fitosanitàries, per a la millora de formacions arbrades, per a la reproducció d'espècies vegetals, per a la investigació i per a aprofitaments forestals (article 21)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitats industrials de cap tipus (article 50)
Competicions esportives de vehicles amb motor (article 52.3)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment (article 55)
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració (article 56.2)
Construcció d'habitatges aïllats (article 59.4)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinades a l'explotació agrícola i ramadera extensiva (article 59.5)
Granges cinegètiques de ramaderia intensiva (article 59.5)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal (article 59.6)
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
B.2 Àrees agrícoles
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, són permissibles a les àrees agrícoles els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Eliminació de bancals i marges d'aquests (article 19.1)
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu (article 35.2)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establides en l'article 39
Indústries, en aquells municipis amb un planejament urbanístic que no tinga previst sòl urbà o urbanitzable apte per a ubicar-les (article 50.1)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Competicions esportives de vehicles amb motor o sense sobre circuits autoritzats a l'efecte (article 52.3)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment, amb els requisits i limitacions establits en l'article 55
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (article 55.5)
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració en les condicions establides en l'article 56.2
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25% amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Construcció d'habitatges aïllats lligada a les pràctiques agràries, en les condicions establides en l'article 59, apartats 4 i 8
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva, en les condicions establides en l'article 59, apartats 5 i 8
Granges cinegètiques i de ramaderia intensiva en les condicions establides en l'article 59, apartats 5 i 8
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal en les condicions establides en l'article 59, apartats 6 i 8
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i limitacions establits en els articles 56.1 i 60
Ampliació o modificació del traçat i construcció de nova planta de vies (article 63, apartats 2 i 3), sempre que no es generen pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
Els comuns a totes les unitats de zonificació
B.3 Àrees d'activitats extractives
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, són permissibles a les àrees d'activitats extractives els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establides en l'article 39
Activitats de trituració i emmagatzematge d'àrids, i de plantes formigó i asfaltatge, que s'estiguen realitzant legalment a l'entrada en vigor del PORN (article 50.2)
Competicions esportives de vehicles sense motor sobre camins i pistes (article 52.3)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (article 55.5)
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25% amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i imitacions establits en els articles 56.1 i 60
Ampliació o modificació del traçat, asfaltatge i construcció de nova planta de vies (article 63, apartats 2 i 3), sempre que no es generen pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees d'activitats extractives els següents:
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, excepte la posada en cultiu d'antics camps abandonats per a l'alimentació de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs (articles 19.3, 35.2 i 43.2)
Competicions esportives de vehicles amb motor (article 52.3)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment (article 55)
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració (article 56.2)
Construcció d'habitatges aïllats (article 59.4)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva (article 59.5)
Granges cinegètiques i de ramaderia intensiva (article 59.5)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal (article 59.6)
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
B.4 Àrees recreatives
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees recreatives els següents:
Obres transversals en lleres i barrancs per a la prevenció de possibles revingudes produïdes durant episodis de pluges torrencials (article 11)
Activitat ramadera extensiva amb les limitacions establies en l'article 39
Competicions esportives de vehicles sense motor sobre camins i pistes (article 52.3)
Activitat comercial que es duga a terme en instal·lacions turístiques, recreatives i d'allotjament o restauració que complisquen el que es disposa en els articles 55 i 56 (article 51.2)
Edificacions de nova planta dedicades a activitats turístiques, recreatives, esportives i de lleure i esbargiment, amb els requisits i limitacions establits en l'article 55
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (article 55.5)
Establiments d'allotjament i restauració mitjançant rehabilitació de construccions tradicionals (masos) en les condicions establides en l'article 56.1
Construccions de nova planta destinades a allotjament i restauració (article 56.2)
Rehabilitació o reconstrucció de les construccions tradicionals (masos) amb un increment màxim del volum edificat del 25% amb les condicions i requisits establits en l'article 56.1 (article 59.3)
Edificació de nova planta de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
Centres d'ensenyament i culturals lligats al medi mitjançant restauració i rehabilitació de construccions tradicionals (masos) amb els requisits i imitacions establits en els articles 56.1 i 60
Ampliació o modificació del traçat, asfaltatge i construcció de nova planta de vies (article 63, apartats 2 i 3), sempre que no es generen pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees recreatives els següents:
Rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establiment de noves àrees de cultiu, excepte la posada en cultiu d'antics camps abandonats per a l'alimentació de la fauna silvestre o per a incloure'ls en àrees tallafocs després de l'autorització de l'administració competent en espais naturals protegits. (articles 19.3, 35.2 i 43.2)
Explotacions mineres a cel obert (article 33)
Activitats industrials de cap tipus (article 50)
Competicions esportives de vehicles amb motor (article 52.3)
Construcció d'habitatges aïllats (article 59.4)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola i ramadera extensiva (article 59.5)
Granges cinegètiques i de ramaderia intensiva (article 59.5)
Construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació forestal (article 59.6)
B.5 Àrees urbanes
Usos permissibles
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, són permissibles a les àrees urbanes els següents:
Activitats industrials (article 50.1)
Activitats comercials, excepte grans superfícies a la urbanització Pinatell (article 51)
Instal·lació d'equipament per a zones recreatives i d'acampada (article 55.5)
Usos i aprofitaments establits en els planejaments urbanístics municipals (article 58.5)
Edificació de nova planta o mitjançant rehabilitació o restauració de construccions tradicionals (masos) de centres d'ensenyament i culturals lligats al medi (article 60)
Ampliació o modificació del traçat, asfaltatge i construcció de nova planta de vies (article 63, apartats 2 i 3), sempre que no es generen pendents majors al 7% en sòls tous o 15% en sòls durs (article 19.5)
Camins de desemboscar l'obertura dels quals requerisca moviments de terra (article 63.4)
Construcció de preses o dics amb la finalitat d'embassar o desviar aigua o en actuacions de restauració hidrologicoforestal (article 70)
Usos no permesos
A més dels comuns a totes les unitats de zonificació, no estan permesos a les àrees urbanes els següents:
Grans superfícies comercials de venda al detall que tinguen una superfície de sala de venda superior als 600 metres quadrats, a la urbanització Pinatell (Bocairent) (article 51.3)
Els establits en els planejaments urbanístics municipals (article 58.5)
ANNEX IV
Directrius generals encaminades al desenvolupament de l'àrea d'influència socioeconòmica de la Serra de Mariola
L'àrea d'influència socioeconòmica definida pel PORN correspon a un dels principals espais de tradició industrial de la Comunitat Valenciana. En aquest context, l'aprovació i el desenvolupament del PORN repercutirà positivament en la millora de la qualitat de vida dels habitants de la zona. A més, la posada en valor dels recursos naturals de la serra, al marge d'afavorir-ne la conservació i millora, pot contribuir positivament a la dinamització dels municipis de menor grandària de població amb indicadors demogràfics regressius.
L'estratègia de desenvolupament que s'ha plantejat al llarg del PORN està vinculada fonamentalment a l'aprofitament sostenible dels recursos naturals existents, i reposa sobre les premisses següents:
I. Afavorir el manteniment i desenvolupament de les principals activitats tradicionals, compatibles amb els objectius de conservació, mitjançant l'adopció de mesures de suport a la innovació tecnològica, transformació i comercialització dels productes, que asseguren la rendibilitat de les activitats.
II. Desenvolupament autosostenible i manteniment de la diversificació productiva. El desenvolupament autosostenible de la zona no s'ha de polaritzar únicament en el turisme, fins i tot cultural i controlat, ni en qualsevol altre únic sector. En aquest context es planteja:
Manteniment i foment de l'agricultura, ramaderia i de l'activitat forestal de manera ordenada, com activitats que incideixen directament en el manteniment de la població. Això és especialment important en el sector nord de l'àmbit del PORN.
Desenvolupament compatible de les activitats agràries, industrial-artesanal, comercial i turística, estretament complementàries.
III. Aquesta diversificació es correspon amb la meta de la «preservació de la diversitat genètica» que planteja la Llei 4/1989: preservació de la diversitat i singularitat vegetal, de la riquesa faunística, així com del patrimoni ecocultural.
IV. La pluralitat d'activitats es correspon així mateix amb un plantejament integrat de la protecció; les activitats d'esbargiment, i l'explotació agrària i de silvicultura, han d'arribar a complementar-se.
V. Afavorir el reconeixement d'aquesta diversitat i la instrumentació de polítiques diferenciades, especialment en matèria de formació i ocupació per a aquestes zones, que recullen aquest concepte de pluriactivitat.
VI. Atorgar un reconeixement especial i preferencial als productes derivats dels aprofitaments anteriors, instrumentant mesures d'ajuda a la comercialització que troben suport en la qualitat, en la procedència d'un espai natural singular com els de la serra de Mariola i la important tasca que compleixen per al manteniment dels seus ecosistemes.
VII. Propiciar el manteniment, la qualitat i l'accessibilitat als serveis públics en els municipis més desfavorits.
Aquestes condicions han de donar com a resultat assolir un àmbit rural suficientment atractiu, perquè la població trobe en aquests nuclis i territoris la seua manera i el seu lloc de vida, així com les oportunitats suficients de treball per a evitar l'emigració.
En línia amb l'estratègia de desenvolupament que s'ha perseguit en l'elaboració del present PORN, es plantegen una sèrie de directrius generals complementàries a les de caràcter sectorial, que tenen com a finalitat el suport al desenvolupament integral de la serra. Per a això es planteja:
1. Generació d'ocupació
Ha de dur-se a terme una política de generació d'ocupació a la zona i especialment als municipis més desfavorits. Aquesta política hauria de recollir, entre altres, les qüestions següents:
Flexibilitzar els règims de protecció social en funció de les activitats, tant actuals com de nova creació, predominants a la zona.
Facilitats per a la introducció en els contractes de caràcter estacional que s'executen a la zona del caràcter de treballadors «fixos discontinus».
Creació de llocs de treball en relació amb activitats basades en els recursos naturals, en la gestió de l'espai natural protegit i en el desenvolupament d'activitats d'ús públic: guardes, monitors, concessió de serveis, etc.
2. Formació/ensenyament
La premissa és la formació de recursos humans adaptada a les necessitats de la serra. Per a això es proposa dotar els habitants de la zona d'una formació millor adaptada als oficis que exerciran.
Els aspectes a destacar en la formació podrien ser:
En relació amb l'activitat turística: programació de cursos de formació sobre turisme a la zona (gastronomia, monitors, guies de la natura, gestió d'establiments d'allotjament i restauració, etc.).
Medi ambient.
Artesania.
Agricultura i ramaderia.
3. Investigació i difusió tècnica.
La investigació aplicada ha de ser un instrument clau per a resoldre les limitacions tècniques que dificulten el desenvolupament òptim dels aprofitaments. S'han de promoure programes específics d'investigació i desenvolupament, de cara a aprofitar i conéixer millor els recursos, amb la finalitat d'incidir en la protecció, avaluació i aprofitament dels recursos naturals millor representats a la serra.
Medi físic: estudi i aprofundiment del coneixement del medi natural (vegetació singular, fauna, processos ecològics bàsics, etc.).
Ramaderia: millora de les explotacions ramaderes i de pastures. Estudi de la càrrega ramadera i d'ordenació de pastures en polígons i rotacions.
Caça: estudi de les poblacions de les espècies cinegètiques. Tècniques de maneig i gestió de l'aprofitament cinegètic.
ANNEX V
Directrius i previsions en relació amb les polítiques, plans i actuacions sectorials
Directrius en relació amb l'activitat agrària
I. Desenvolupament de programes encaminats a afavorir el manteniment de cultius arbrats, com l'ametler, pomera, garrofer o olivera, aquests dos últims d'alt valor ambiental, a través de la millora de la qualitat dels productes, creació de denominacions d'origen, ajudes al manteniment de cultius, cooperatives de comercialització de productes, etc.
II. Incentivació del cultiu d'espècies aromàtiques i la cerca de canals de comercialització, incloent-hi la consolidació de les iniciatives existents de creació d'una indústria basada en la destil·lació, transformació i envasament d'aquests productes.
III. Realització d'estudis de viabilitat per a avaluar les possibilitats de producció i comercialització dels productes anteriorment ressenyats.
IV. Potenciació de l'apicultura, com a recurs tradicional de la zona.
V. Elaborar un pla d'aprofitament ramader que permeta l'ordenació d'aquesta activitat de manera compatible amb el manteniment de la vegetació silvestre i, al mateix temps, contribuïsca al control de la vegetació per a reduir els riscos d'incendi forestal.
VI. Incentivació de l'organització d'agricultors i ramaders en entitats professionals, sindicals o d'altre tipus, i foment de la seua participació a través dels consells municipals agraris o d'altres organismes que s'hi puguen crear per a l'àmbit de la serra de Mariola.
VII. Els instruments de planificació i gestió de l'activitat agrícola i ramadera previstos, tant en aquestes normes com en la legislació sectorial, han d'incorporar entre els seus criteris bàsics la consideració de la serra de Mariola com un unitat agrària, amb una problemàtica i unes característiques comunes.
Directrius de la política forestal
I. Fomentar la conversió del matoll en bosc madur.
II. Protecció de l'ampliació de la coberta vegetal en el major nombre d'estrats possible per a millorar la conservació dels sòls.
III. Diversificació del paisatge rural mitjançant la conservació i recuperació d'enclavaments forestals en zones agrícoles.
IV. Inclusió de línies de subvenció ben dotades per a la realització de treballs de conservació i millora, a l'empara de la Llei de Pressupostos i la Llei d'Hisenda Pública Valenciana.
V. Promoció per l'administració de la formació d'un voluntariat per a la cooperació en prevenció d'incendis en l'àmbit del PORN.
VI. Foment de pràctiques que permeten la substitució de la crema de residus agraris i forestal per altres sistemes alternatius d'eliminació: establiment de línies de subvenció, activitats de formació i difusió.
VII. Els instruments de planificació o gestió forestal previstos, tant en aquestes normes com en la legislació sectorial, han d'incorporar entre els seus criteris bàsics la consideració del territori des d'una perspectiva global davant els possibles efectes de grans incendis, de manera que s'aconseguisquen estructures amb un alt grau d'autodefensa davant d'aquests últims.
Directrius per al desenvolupament d'activitats d'investigació, educatives, turístiques i recreatives
El pla d'ordenació de l'ús públic ha de recollir els criteris generals següents:
I. Distribució regular de les instal·lacions i equipaments. Com a criteri general, les zones recreatives s'han de situar en zones de vora forestal, a prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, tenint cura de no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis a les zones i la seua àrea d'influència. S'ha de fomentar la creació de places turístiques en els nuclis urbans mitjançant la transformació d'habitatges desocupats en hotels, pensions o hostals. En qualsevol cas, les zones d'alta capacitat s'han de situar a la franja perimetral de la serra, evitant zones d'acollida massives a l'interior. Pels voltants d'aquestes instal·lacions es poden condicionar itineraris o senderes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etc.).
II. Les zones considerades de major valor ambiental han de quedar restringides a l'ús públic, evitant-hi la instal·lació d'equipaments i limitant-hi l'accés de visitants.
III. Les zones d'ús públic intensiu han d'estar convenientment dotades de l'equipament necessari: estacionament, senyalització, proveïment d'aigua, sanitaris, contenidors de residus, taules i bancs, jocs infantils, etc. El manteniment de les instal·lacions pot realitzar-se mitjançant concessions que apliquen el cobrament de taxes per a l'ús de determinats serveis (taules, aparcaments, etc.).
IV. La vegetació de les àrees perimetrals a les zones d'ús públic ha de ser convenientment tractada per a evitar el risc d'incendi, reduint-ne la combustibilitat (podes, estassades, etc.). Igualment, s'han de prendre mesures de prevenció que incloguen informació als visitants i vigilància.
V. La realització i senyalització de senderes i itineraris per a recorreguts a peu, a cavall o en bicicleta, s'ha de recolzar en camins ja existents i vies pecuàries, evitant que passen per zones sensibles i articulant aquesta oferta amb les zones d'acampada i centres de restauració i allotjament de pobles (restaurants i albergs).
VI. Les àrees d'ús públic s'han de dotar de vigilància i s'han de trobar convenientment senyalitzades, de la mateixa manera que és necessari senyalitzar convenientment els itineraris, per tal d'evitar l'accés dels visitants a zones fràgils.
VII. El pla d'ordenació de l'ús públic ha de començar per un estudi de la demanda basat en l'anàlisi de la utilització de la xarxa viària, prospecció de les àrees naturals, enquestes, etc. Això ha de permetre adequar l'oferta a la demanda real i potencial existent.
VIII. El pla ha d'establir la distribució de les diferents àrees d'ús públic i la tipologia d'aquestes: intensives, extensives, àrees d'acampada, etc., definint les condicions i característiques que han de servir de base a l'elaboració dels corresponents projectes d'actuació (capacitat, instal·lacions i equipament necessari, itineraris, articulació entre les diferents àrees, vigilància, informació, senyalització, gestió, etc.).
IX. Per a la planificació dels itineraris i senderes, cal començar per un inventari i caracterització de la xarxa viària rural, considerant especialment les senderes i itineraris ja utilitzats (senyalitzats o no) i les àrees recreatives previstes o existents. A partir d'aquesta informació i dels criteris establits en les primeres fases de la planificació, s'ha de realitzar una tipologia d'itineraris considerant-ne la finalitat, longitud, dificultat, mitjà a utilitzar, així com les actuacions necessàries per a la posada en servei, incloent-hi la senyalització i, si és el cas, el disseny de guies.
X. Els projectes d'actuació han de tenir en compte com a elements de partida, a més del que s'assenyala en el pla d'ús públic, l'adequació del disseny als fins proposats quant a la tipologia d'usos com a intensitat, ha de ser compatible amb el paisatge i els usos de la zona. Els projectes han de considerar, almenys, els aspectes següents:
Tipologia i emplaçament d'edificis i estructures.
Circulació: moviment de vehicles, accessos, aparcaments, controls, senyalització, etc.
Tractament de superfícies i tancaments.
Emplaçament i característiques de les instal·lacions per a les diferents àrees i usos previstos: acampada fixa o temporal, pícnic, descans, jocs infantils, activitats esportives, etc.
Plantacions.
Necessitats i previsions econòmiques per al funcionament, manteniment, vigilància, conservació i millora.
XI. En relació amb l'ús científic i didacticonaturalístic: a més de les instal·lacions i equipament específic per a dur a terme activitats didàctiques i educatives (senderes i itineraris ecològics i d'interpretació), aules de naturalesa, centres d'informació i interpretació, etc., de què ha de disposar l'espai natural protegit, sempre que siga possible s'han d'aprofitar les instal·lacions d'ús públic (àrees recreatives, senderes, etc.) per a fins educativoambientals: cartells i fullets informatius sobre els valors naturals i culturals i sobre normes de comportament dels visitants, etc.
Directrius de política urbanística i d'habitatge
I. El creixement urbanístic dels municipis s'ha de realitzar sobre els terrenys de menor valor natural i cultural. És indispensable l'aplicació d'una disciplina urbanística estricta per part dels ajuntaments, evitant que l'edificació il·legal en sòl no urbanitzable es mantinga en el futur. L'administració autonòmica ha d'establir mesures subsidiàries de control en cas d'incompliment per part de les entitats locals.
II. El sòl classificat com a urbanitzable, les obres d'urbanització del qual no hagen sigut executades, s'ha de revisar per a una possible desclassificació. Igualment, en el cas d'urbanitzacions de segons residència classificades com a sòl urbà en què passat el termini establit en la legislació del sòl no s'hagen edificat els solars, s'ha d'exigir la cessió dels aprofitaments en els termes previstos per la legislació urbanística.
III. La política de l'habitatge s'ha d'orientar a resoldre el dèficit de l'oferta d'habitatges per a allotjament turístic en els nuclis urbans; i a proporcionar els mitjans tècnics i econòmics per a resoldre les dificultats que plategen els elevats costos econòmics per a la rehabilitació d'habitatges.
IV. La rehabilitació d'habitatge no ha de comportar la pèrdua del seu caràcter tradicional i les seues característiques constructives.
V. Respecte de la rehabilitació d'habitatges, l'assistència tècnica i la dotació financera són dos instruments fonamentals per a resoldre el problema existent en l'actualitat. La dotació d'una línia específica de rehabilitació pot ser un instrument important per a dur-la a terme.
VI. El planejament urbanístic vigent, així com el que s'aprove en el futur, ha d'incorporar en les seues ordenances els criteris i normes assenyalats en aquest pla que els siguen aplicables.
