ORDRE de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència per la qual s'estableixen les matèries optatives de Batxillerat i es regula el seu currículum.
(DOGV núm. 2532 de 19.06.1995) Ref. Base de dades 1459/1995
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Educació i Ciència Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: programa d'ensenyament, ensenyament secundari, legislació escolar , batxillerat
ORDRE de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència per la qual s'estableixen les matèries optatives de Batxillerat i es regula el seu currículum.
El Reial Decret 1700/1991, de 29 de novembre, pel qual s'estableix l'estructura del Batxillerat, en el seu article 12, encomana a les administracions educatives la fixació de les matèries optatives, a més del nombre d'aquestes que els alumnes hauran de superar en cadascun dels cursos del Batxillerat.
El Decret 174/1994, de 19 d'agost, del Govern valencià, pel qual s'estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, configura el currículum en matèries de diferent tipus: comunes, pròpies de modalitat i optatives. Les matèries optatives contribueixen a la diversificació i a l'especialització; poden ser generals o lligades a modalitats i han de proporcionar a l'alumnat una formació especialitzada que el prepare i l'oriente cap a estudis posteriors o cap a l'activitat professional. L'article 14 del decret disposa també que la Conselleria d'Educació i Ciència establirà les matèries optatives per al Batxillerat i el seu currículum.
Les matèries optatives tenen una funció netament propedèutica i orientadora. En aquestes, i a més de les vinculacions que s'estableixen amb estudis posteriors o amb l'exercici de professions, han de tenir cabuda les preferències subjectives dels alumnes per a l'adquisició de sabers i destreses per a la participació en els béns culturals i per al desenvolupament d'una cultura de lleure.
Per tot això i per aconseguir un adequat desenvolupament dels ensenyaments de Batxillerat, en virtut de les competències que em confereix el Decret 114/1993, de 26 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana,
ORDENE
Primer
Les matèries optatives comunes per a totes les modalitats del Batxillerat, i també les de les modalitats d'arts, humanitats i ciències socials, ciències de la natura i de la salut, i tecnologia seran les establertes en l'annex I d'aquesta ordre.
Segon
El currículum de les matèries optatives establertes en l'apartat anterior seran les que indica l'annex núm. II d'aquesta ordre.
El currículum de química és el mateix que el de química de la modalitat de ciències de la natura i de la salut (Decret 174/1994, de 19 d'agost, DOGV de 29.09.94).
Tercer
L'oferta de les matèries optatives del Batxillerat en cada centre es farà d'acord amb les demandes dels estudiants i de la disponibilitat de la plantilla docent que cada centre té assignada.
Quart
1. Els estudiants hauran de cursar en primer curs una matèria optativa. En segon curs hauran de cursar dues matèries optatives.
2. Els estudiants podran triar com a matèries optatives:
a) Les matèries pròpies de modalitat que s'estableixen en els articles 9, 10, 11, 12 i 13 del Decret 174/1994 no cursades en l'opció triada.
b) Les matèries pròpies d'altra modalitat que s'estableixen en els articles 9, 10, 11, 12 i 13 del Decret 174/1994 que s'impartisquen al centre, sempre que les possibilitats organitzatives d'aquest ho permeten.
c) Les establertes com a tals en aquesta ordre i aquelles que es puguen establir en el futur, sobretot per a completar la formació professional de base vinculada a cicles formatius de Formació Professional de grau superior del centre.
3. Seran d'oferta obligada per als centres l'optativa de segon idioma estranger i, donada la seua vinculació amb estudis posteriors, les matèries optatives a què fan referència el punt a) i aquelles matèries vinculades a determinats cicles formatius de Formació Professional que s'impartisquen al centre.
4. Els centres podran impartir determinades assignatures optatives no vinculades a les modalitats que tinguen autoritzades, sempre que es justifique per necessitats educatives per ampliar les possibles eixides acadèmiques o professionals dels estudiants, prèvia autorització de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.
5. Sempre que les possibilitats organitzatives dels centres ho permeten, els estudiants podran triar matèries optatives no vinculades a la modalitat que estiguen cursant.
6. Els alumnes, sempre que les possibilitats organitzatives dels centres ho permeten, i quan estiga justificat perquè siguen necessàries per cursar determinats cicles formatius de Formació Professional, podran cursar assignatures de primer en segon curs.
Cinqué
1. Per poder impartir una assignatura optativa haurà de ser sol·licitada per un mínim de 15 alumnes.
2. Els directors territorials podran autoritzar la impartició de matèries optatives amb un nombre mínim inferior a 15 sempre que no represente un augment de la plantilla docent del centre i les possibilitats organitzatives i d'horari dels centres ho permeten.
3. El nombre d'estudiants per grups en les matèries optatives serà de 35 per grup.
4. Els estudiants de les diferents modalitats de Batxillerat que s'ofereixen al centre s'agruparan en totes les matèries optatives que siguen coincidents fins constituir grups de 35.
Sisé
L'avaluació de les matèries optatives de Batxillerat es farà d'acord amb els termes establerts en l'Ordre de la Conselleria d'Educació i Ciència de 17 de gener de 1995.
Les claus corresponents a les matèries optatives, a l'efecte de la referència en l'acta final de Batxillerat, seran les que s'especifiquen en l'annex III d'aquesta ordre.
DISPOSICIó FINAL
Aquesta ordre entra en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 10 de maig de 1995
El conseller d'Educació i Ciència,
JOAN ROMERO I GONZáLEZ
ANNEX I
Matèries optatives de Batxillerat
Comunes
Primer curs:
Psicologia
Valencià: Llengua i imatge
Castellà: Llenguatge i documentació
Fonaments lèxics de les ciències i de la tècnica
2n. Idioma Estranger I
Informàtica I
Música
Segon curs:
2n. Idioma estranger II
Referents clàsics de les manifestacions culturals modernes
Educació física II
Filosofia de la ciència
Modalitat d'arts
Segon curs:
Ampliació dels sistemes de representació tècnics i gràfics
Volum II
Informàtica per a les arts
Tallers artístics
Matemàtiques de la forma
Modalitat de ciències de la natura i de la salut
Segon curs:
Biologia humana
Informàtica per a les ciències de la natura i de la salut
Tècniques de laboratori físico-químiques
Física aplicada
Geologia
Modalitat d'humanitats i ciències socials
Segon curs:
Grec II
Economia i organització d'empreses II
Informàtica per a les humanitats i les ciències socials
Castellà: Literatura contemporània
Valencià: Literatura contemporània
Sociologia
Antropologia
Geografia i història del País Valencià
Introducció al dret
Modalitat de tecnologia
Segon curs:
Electrònica
Química
Ciència dels materials
Informàtica per a la tecnologia
Tecnologia de la fabricació mecànica
ANNEX II
Currículum de les matèries optatives
Matèries comunes
Psicologia.
Valencià: Llengua i imatge.
Castellà: Llenguatge i documentació.
Fonaments lèxics de les ciències i de la tècnica.
Informàtica I.
Música.
Segon idioma estranger I i II.
Referents clàsics de les manifestacions culturals modernes.
Educació física II.
Filosofia de la ciència.
Matèries de la modalitat d'arts
Ampliació dels sistemes de representació tècnics i gràfics.
Volum II.
Informàtica per a les arts.
Tallers artístics.
Matemàtiques de la forma.
Matèries de la modalitat de ciències de la natura i de la salut
Biologia humana.
Informática per a les ciències de la natura i de la salut.
Tècniques de laboratori físico-químiques.
Física aplicada.
Geologia.
Matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials
Grec II.
Economia i organització d'empreses II.
Informàtica per a les humanitats i ciències socials.
Castellà: Literatura contemporània.
Valencià: Literatura contemporània.
Sociologia.
Antropologia.
Geografia i història del País Valencià.
Introducció al dret.
Matèries de la modalitat de tecnologia
Electrònica.
Ciències dels materials.
Informàtica per a la tecnologia.
Tecnologia de la fabricació mecànica.
Psicologia. 1r curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
La psicologia com a matèria d'estudi i anàlisi ha existit sempre. Tots els historiadors estan d'acord que la psicologia és una ciència antiga, tot i que aquest terme va aparèixer al llindar de l'era moderna. La definició etimològica ens parla d'una ciència (logos) de l'ànima (psique), però com a ciència no tenia originàriament una independència de la filosofia. Més específicament, la matèria psicològica (l'ànima) s'estudiava tant en la metafísica com en la física i la lògica. El tractat De Anima d'Aristòtil, per exemple, és en realitat un tractat de biologia general.
Com que la psicologia no existia com una disciplina autònoma, tampoc no ens ha de sorprendre que el terme no aparegués fins ben tard. Va ser l'any 1590 quan se'n publicà el primer tractat amb el títol de Psychologia. Bàsicament era concebuda com un estudi de homines perfectione.
Durant molts anys, pràcticament d'ençà que s'originà amb els grecs la tradició filosòfica Occidental, l'home s'havia interessat per dos problemes bàsics que, com dos puzzles o trencaclosques, mai no havien estat solucionats a gust de tothom i per sobre de qualsevol crítica. Aquests dos problemes estaven intrínsecament relacionats entre si: la relació (ment)-cos i la possibilitat de coneixement humà.
Amb la ciència i la filosofia modernes el problema de la relació ment-cos es reprendrà amb més vigor si escau. Descartes primer i els filòsofs anglesos Locke i Hume després, faran d'aquestes qüestions el centre de llur reflexió filosòfica. I serà precisament a Anglaterra on, per la seua tradició experimental superior a la que tenia lloc a França, s'arribà a afirmar que els principis d'associació estipulats per Hume tenen un substrat fisiològic i que el fonament neurològic de l'associació està governat per les lleis newtonianes.
El replantejament modern, doncs, de la vella qüestió sorgeix en la França de Descartes, es trasllada a l'Anglaterra de la Royal Society i de l'Empirisme filosòfic, fins arribar a la fi del segle XIX a través d'un clima social i acadèmic apropiat per a ressorgir a l'empara d'una nova disciplina, «la psicologia fisiològica».
Actualment la psicologia tracta d'aplicar els resultats de la investigació científica per canviar la conducta o circumstàncies inapropiades i millorar la qualitat de vida. Són quatre els objectius bàsics presents en el món complex de la psicologia, que es redueixen a descriure, explicar, predir i canviar la conducta. En alguns estudis els psicòlegs es limiten a descriure conductes particulars a partir de la utilització minuciosa del mètode científic; en d'altres, tracten d'explicar comportaments fent servir una acurada experimentació per tal de determinar-ne les causes. Altres vegades, els psicòlegs utilitzen tota la informació procedent de la investigació per predir el comportament i, finalment, per canviar-lo o modificar-lo.
La presència d'aquesta disciplina en el Batxillerat es justifica pel fet que serveix per a estimular i promoure actituds reflexives, comprensives i crítiques mitjançant textos i continguts representatius de la psicologia, dels comportaments i problemes que ens afecten i que ocorren en els nivells individual, interpersonal i social. Introduir l'alumnat en aquesta disciplina implica, a més a més, la integració d'estructures i conceptes que els permetran desplaçar-se de manera científica des dels seus contextos més immediats fins als més amplis, i descobrir, per mitjà de la multiplicitat d'experiències pròpies i vicàries i amb els referents de la psicologia, com determinats estils de pensament i formes de comportament han anat configurant-se fins a formar part del complex repertori de comportaments, tant individuals com socials, de l'ésser humà.
En aquest sentit, la presència de la psicologia en el Batxillerat pretén que els alumnes siguen capaços de discernir els diferents plantejaments històrics que s'utilitzaren en el passat per a l'explicació del comportament humà en relació amb el present. Això s'atenyerà per mitjà d'un ensenyament actiu regit pel principi que allò que realment s'aprèn és allò que elabora un mateix, la qual cosa implica que l'alumne construirà el seu propi coneixement mitjançant els textos i les guies que s'ofereixen dels diferents capítols. Per mitjà de la lectura crítica dels textos, es estudiants hauran de ser capaços de discernir i d'integrar críticament les diverses aproximacions que des de disciplines com ara la Filosofia, l'Antropologia, la Sociologia i la Biologia s'han fet i es fan del comportament dels éssers humans. Es pretén que utilitzen la raó en l'anàlisi dels comportaments individuals i socials, per a la qual cosa el coneixement científic els servirà de sedàs per a interpretar i analitzar els comportaments individuals i socials. L'alumne, mitjançant la reflexió i la discussió dels textos, desenvoluparà actituds flexibles i obertes cap a formes diferents de comportament i de pensament, i crearà actituds d'acceptació, tolerància i suport.
És evident que tot això no s'aconseguirà utilitzant només els mètodes tradicionals. Fonamentalment implica un ensenyament actiu, en el qual és bàsic usar la multiplicitat de recursos didàctics tant individuals com de grup, condició prèvia i fonamental per a promoure en els alumnes un interès positiu per la disciplina. Per exemple, les dinàmiques de grup, a més del coneixement motivat en bona part per les estimulacions recíproques, desenvoluparan actituds de respecte, comprensió, liderat, suport i tot un conjunt d'habilitats indispensables per al desenvolupament interpersonal i social.
Altres activitats -com el comentari de textos, la capacitat de lectura comprensiva, la realització d'esquemes, resums, recopilacions...- també són de gran utilitat per al desenvolupament intel lectual i per a l'adquisició d'un conjunt d'habilitats cognitives necessàries i indispensables per a l'èxit acadèmic i posteriorment professional.
Per acabar i pel que fa als continguts, s'han organitzat en set nuclis considerats fonamentals i amb una estructura que possibilita la màxima flexibilitat en el seu desenvolupament, i, per tant, és important que el professor organitze els continguts segons crega convenient i que seleccione amb cura els textos que s'adapten millor a la dinàmica de la seua classe.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a l'adquisició per part de l'alumnat de les capacitats següents:
1. Comprendre i relacionar les orientacions i teories que històricament i avui dia formen el corpus teòric de la psicologia.
2. Discernir els principis conceptuals i metodològics de la psicologia en virtut de les seues diferents orientacions.
3. Conéixer els mètodes de treball i àmbits d'aplicació de la psicologia des de les diferents orientacions teòriques.
4. Comprendre de quina manera els principis i mètodes psicològics poden utilitzar-se per a descriure, explicar, predir i canviar els diversos aspectes i problemes que ocorren en el nivell individual, interpersonal i social.
5. Descobrir les potencialitats d'aplicació de la psicologia en els seus nombrosos fenòmens de més rellevància personal i social.
6. Desenvolupar la capacitat crítica de l'alumne a partir de les seues pròpies experiències i en virtut de les explicacions que les diferents orientacions teòriques hi donen.
7. Fomentar l'esperit crític en totes aquelles orientacions i teories que justifiquen o que promoguen el prejudici i la discriminació.
8. Promoure i valorar totes les respostes dels alumnes que continguen la idea d'atènyer una millor qualitat de vida en tots els éssers humans, independentment de les seues creences, valors, raça, gènere o propietats físiques i intel lectuals.
III. Nuclis de continguts
La psicologia: la ciència de la conducta i dels processos mentals
Aquest nucli ofereix una primera caracterització o esbós de la psicologia i pretén aclarir certes imprecisions o idees preconcebudes, com també desfer alguns mites que s'han creat al seu voltant; imprecisions, idees errònies i mites que sobretot en el cas de la psicologia prosperen i es difonen amb increïble rapiditat. Aquest és un capítol ideal per a desenvolupar l'esperit crític de l'alumne. De fet, no existeix actualment una única aproximació o un sistema amb el qual tots els psicòlegs estiguen d'acord, ans al contrari, hi ha una gran diversitat tant en l'especialització professional i científica com en les àrees d'interès i àmbits d'actuació, cosa que justifica la consideració crítica dels problemes i temes de preocupació dels psicòlegs que els estudien i intenten resoldre.
Percepció
Aquest nucli està dedicat a l'anàlisi de la percepció i a l'estudi dels tres grans eixos al voltant dels quals s'articula:
- En el primer es tracten els processos de selecció per mitjà dels quals seleccionem, entre milions de missatges sensorials separats, aquell que eventualment serà processat.
- En el segon el procés d'organització que es regeix per determinats principis com el de figura i fons, proximitat, continuïtat, clausura o tancament, contigüitat, similitud i contrast.
- Finalment el tercer eix se centra en la interpretació, que és l'estat final de la percepció i que pot ser influïda per experiències prèvies, expectatives de percepció, factors culturals, necessitats i interessos, i marcs de referència.
Aprenentatge
En aquest nucli s'analitza el procés de seleccionar, organitzar i interpretar les dades sensorials en representacions mentals del món. S'hi estudia el procés pel qual la nostra conducta o potencial de conducta canvia a conseqüència de la pràctica o experiència. Respon al següent interrogant: com aprenem?... Pretén que, amb la resposta a aquesta pregunta, l'alumne arribe a comprendre un dels temes fonamentals de la psicologia, com ho és el dels processos de l'aprenentatge i les lleis i principis que el regeixen.
Motivació i emoció
Es pretén en aquest nucli que l'alumne conega millor la seua pròpia realitat interpersonal i que responga de manera científica a les principals causes del comportament humà i als sentiments o respostes afectives que resulten de l'excitació psicològica i fisiològica. Així doncs, el nucli s'estructura en tres eixos.
- En el primer es tracta que l'alumne adquirisca els coneixements necessaris sobre els «perquès» interns i externs de la conducta, de manera que s'estudiarien les teories instintives i de l'impuls i les teories cognitives i dels incentius respectivament.
- El segon es refereix a les emocions i a la seua estructura. S'hi tracten els aspectes fisiològics, els cognitius, els de conducta i l'experiència subjectiva. No pot faltar en aquest nucli el debat entre allò innat i allò après i la comunicació.
- En nucli finalitza amb l'anàlisi d'aspectes i problemes específics del nostre àmbit sòcio-cultural com el control del pes, les causes de l'anorèxia nerviosa, els problemes emocionals, els amants del risc, la gelosia.
Personalitat
Aquest nucli tracta que els alumnes coneguen a fons les principals teories de la personalitat.
- Comença amb les teories més clàssiques com la Psicoanàlisi i després incidiria en les més modernes com les teories cognitives, i també en les polèmiques més significatives que han enriquit aquest important àmbit de la psicologia.
- En una segona part es descriuen les eines principals que els psicòlegs, tant en les investigacions com en la pràctica professional, utilitzen per a avaluar la personalitat. En aquest apartat es tracten els problemes ètics derivats d'utilitzar els instruments de mesura de la personalitat.
Interacció social
En aquest nucli s'analitza la manera recíproca que els individus i grups influeixen en la conducta, i com alhora aquesta esdevé un estímul que provoca respostes en els altres.
Aquest nucli s'organitzaria en quatre eixos fonamentals.
- El primer es refereix a la percepció social, als processos d'atribucions i a la formació d'impressions.
- El segon se centra en les actituds, en la seua formació, en la relació actitud-conducta i en el prejudici.
- El tercer analitza la conducta altruista i pro-social.
- Finalment, el quart eix tracta de la conducta agressiva i de la violència.
Viure en societat
En aquest nucli s'estudien les influències socials més àmplies com grups i institucions i de quina manera afecten la conducta de l'individu. S'hi analitzen diferents formes d'influència social o d'utilització del poder, amb especial atenció a la conformitat, la complaença i l'obediència. El nucli s'estructura en tres eixos.
- En el primer es tracta que els alumnes comprenguen les relacions entre autoritat i obediència, i de les repercussions que aquestes relacions podrien tenir en diferents contextos i situacions socials.
- En el segon eix es tracta de la conducta humana en els grups.
- I en el tercer s'analitzen les relacions entre els processos psicològics i el medi ambient.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar les característiques específiques del comportament humà en virtut de les diferents orientacions o perspectives teòriques, com també la capacitat i vigència que aquestes tenen en temes i problemes d'actualitat.
Aquest criteri fa referència a la capacitat desenvolupada per l'alumne per a reflexionar sobre el comportament humà, per a fer servir diferents perspectives teòriques i fonts de la psicologia i disciplines afins -Sociologia, Filosofia, Antropologia, Biologia-, per a diferenciar les diferents formes d'explicació, valorar les aportacions dels uns i els altres i, finalment, aconseguir els punts de convergència col·lectivament.
2. Descobrir i analitzar l'especificitat del comportament humà, utilitzant els conceptes adquirits per a comprendre i jutjar críticament les implicacions que les diferents formes de comportament tenen per a la vida humana, en els aspectes individual i social.
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar i argumentar les implicacions que certs comportaments, positius o negatius, tenen en la qualitat de vida. També permet d'avaluar les habilitats de l'alumne per a situar-se cognitivament en aquesta realitat i desxifrar les variables individuals i socials implícites en aquest comportament, de manera que adopte un judici crític.
3. Explicar, individualment o en grup, aspectes significatius de la vida humana en societat, tot centrant-se en alguns problemes que la psicologia planteja sobre la relació entre l'home i el seu medi natural i social.
Aquest criteri serveix per a avaluar la capacitat que té l'alumne per a explicar i jutjar críticament des de la psicologia les relacions entre l'home i l'organització social i la natura, al·ludint aspectes com les desigualtats socials, racials, de gènere i la destrucció del medi ambient.
4. Obtenir informació rellevant sobre un tema a partir de materials i orientacions concretes, recorrent al màxim de fonts possibles, amb la finalitat d'elaborar-la, de contrastar-la i d'utilitzar-la críticament.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat i habilitat dels alumnes per a buscar la informació, seleccionar-la, organitzar-la, sistematitzar-la i finalment per a redactar un treball monogràfic.
5. Analitzar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori que poden sorgir en les diferents orientacions i perspectives teòriques.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a embrancar-se en els supòsits de les perspectives i orientacions teòriques; per a descobrir les argumentacions explícites i implícites pel que fa a la discriminació racial, social, cultural, de gènere...; i per a adoptar actituds crítiques envers aquestes.
6. Participar en debats sobre problemes o aspectes psicològics del present, que susciten l'interès dels alumnes i que tinguen relació amb els continguts dels nuclis temàtics, aportant-hi reflexions pròpies i valorant les seues aportacions i les de la resta de la classe per a una adequada comprensió.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a tractar temes d'actualitat, adoptant punts de vista psicològics i confrontant les posicions pròpies amb les que altres mantenen, i valorant, finalment, les aportacions de la psicologia a la comprensió dels problemes del nostre temps. El debat també permet comprovar la capacitat dels alumnes per a mantenir un diàleg racional i per a expressar i contrastar les idees, el respecte per les idees dels altres i la forma d'argumentar oralment les pròpies -condicionaments, prejudicis, dogmatismes, etc.
7. Participar en activitats de grup extraescolars com trobades, sondejos d'opinió, entrevistes amb les orientacions i guies adequades sobre temes d'actualitat que estiguen relacionats amb els nuclis temàtics; i organitzar i comentar en grup la informació obtinguda, i després en sessions plenàries.
Amb aquest criteri es pretén avaluar l'originalitat en la definició del problema, la capacitat per a definir-lo en items, per a organitzar i sistematitzar la informació obtinguda, per a interpretar-la amb plantejaments teòrics tractats en els nuclis temàtics, i la capacitat d'exposició i de tolerància i respecte a les idees dels altres grups. Amb aquestes activitats també es permet a l'alumne una aproximació a la realitat social, un marc de referència indispensable per a la formació de l'alumne i per a l'adquisició d'habilitats cognitives i socials per al treball en grup.
8. Analitzar textos de contingut psicològic, atenent la identificació d'un contingut temàtic -problemes, conceptes i termes específics- i la seua estructura expositiva -tesis, arguments, conclusions.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de comprensió de textos i d'argumentació, mitjançant la identificació dels problemes que s'hi plantegen; així mateix, la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies, conceptes i termes específics, i, també, la de reconèixer i identificar les proposicions i arguments que donen suport a les tesis mantingudes i les conclusions que se'n deriven. També tracta d'avaluar la capacitat per a establir relacions entre els problemes plantejats en els textos i els coneixements adquirits anteriorment.
9. Realitzar individualment o en grup, treballs monogràfics d'interès per a l'alumne, relacionats amb temes psicològics d'actualitat -absentisme escolar, motivació social, agressió, violència, altruisme...- dins el marc dels nuclis temàtics del curs.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a dur a terme, amb les orientacions i ajuts necessaris, treballs d'investigació sobre problemes o aspectes d'interès que estimulen i motiven l'alumnat a realitzar-los. Es tractaran tasques de planificació -metodologia que s'hi farà servir, fonts, recursos necessaris...-, d'execució -plantejament del tema, aportació d'informació, arguments des de diferents punts de vista, valoració de les conclusions-, i de presentació -estructura, extensió, distribució dels continguts-. Aquesta activitat permet comprovar el grau d'autonomia en la manera de plantejar els problemes, la capacitat per a organitzar la informació, les habilitats per a seleccionar i situar el problema dins els nuclis temàtics i la capacitat per a utilitzar adequadament els conceptes psicològics al llarg de l'activitat.
I. Introducció
La matèria llengua i imatge (valencià). Comparteix els objectius i continguts generals de l'àrea de llengua i literatura pel que fa a la millora de la competència comunicativa dels alumnes a partir l'ampliació de les destreses discursives. Efectivament, l'ampliació del camp de les manifestacions textuals a altres sistemes semiòtics sobre els quals es pot aplicar el mateix tipus d'anàlisi discursiva enriquirà la visió que els alumnes poden obtenir dels fenòmens comunicatius, alhora que contribuirà a una millor comprensió dels esmentats fenòmens.
La matèria se centra en l'estudi de la comunicació àudio-visual -cinema i televisió-, mitjançant l'anàlisi dels factors contextuals que hi intervenen, les estructures textuals, i les formes i marques de l'enunciació, tot establint la comparació entre les manifestacions superficials o gramaticals d'aquests elements als textos verbals, per una banda, i al cinema i a la televisió, per una altra. Així, la connexió amb la llengua s'estableix a partir de la presència de macroestructures comunicatives comunes: narració, informació, argumentació. L'apropament a la comunicació àudio-visual es fa, per tant, des d'un punt de vista textual. D'altra banda, la relació amb la literatura es materialitza a través de l'estudi del concepte de gènere des d'un punt de vista pragmàtic i de la consideració social del discurs artístic.
En tot cas, la matèria pretén incidir de manera especial en el component verbal dels discursos àudio-visuals. L'objectiu general d'ampliació de la competència lingüística dels alumnes se centra en tres aspectes:
- L'ús del valencià com a llengua vehicular en la comunicació a l'aula.
- L'ús de materials en aquesta mateixa llengua.
- La relació que s'estableix entre sistemes semiòtics diferents, i que constitueix la base de partida per al currículum.
Es tracta de considerar el fet icònic com un sistema semiòtic la finalitat fonamental del qual, a l'igual que la de les llengües naturals, és la comunicació. En aquest sentit, els productes elaborats amb imatges podran analitzar-se com a unitats textuals amb una finalitat comunicativa precisa. Així doncs, podrem utilitzar els mateixos procedimativo-expositius i argumentatius. Aquests procediments, de caràcter general, es troben necessàriament a l'interior de totes les produccions significants, variant en funció del tipus de text amb què ens enfrontem. Esdevenen, d'aquesta forma, veritables guies orientadores, la majoria de vegades de forma inconscient, tant de la codificació com de la decodificació, o el que és el mateix, de l'emissió i de la recepció, de la producció i de la interpretació: constitueixen marcs reguladors de l'activitat comunicativa, inscrits a l'interior del text, i que caldrà estudiar, doncs, a partir del propi text.
La cohesió constitueix l'últim nivell d'anàlisi. Fa referència als procediments que permeten que un text siga percebut com un tot i no com un seguit inconnex de fragments. Aquests procediments utilitzats per a senyalitzar les relacions entre les parts dependran del suport textual emprat. Segons el codi o els codis de base emprats, en cada producció textual determinada ens trobarem davant d'un repertori de possibilitats, d'un inventari reduït de recursos, és a dir, d'unes marques i procediments per a construir l'esquelet. És a dir, en tots els casos s'empraran procediments de cohesió, però aquests estaran constituïts per marques diferents segons el codi que s'estiga emprant.
En resum, els dos sistemes semiòtics -verbal i àudio-visual- presenten els mateixos nivells d'anàlisi del discurs. Tanmateix, les diferències apareixeran en l'anàlisi dels elements lingüístics o icònics emprats per aconseguir que cada text (verbal o incònico-verbal) esdevinga un text adequat a la situació de comunicació, coherent i de cohesió interna. Si en el text verbal s'utilitzen procediments morfosintàctics i lèxico-semàntics, en el text àudio-visual s'empraran elements i recursos propis de codis diferents (verbals, sonors i visuals). Però, en qualsevol cas, si un text és vist com a adequat al context de situació, coherent en la selecció i organització de les idees i de cohesió interna, és perquè s'hi ha fet un ús reeixit d'un seguit d'elements lingüístics o icònico-verbals que han permès ancorar el text en el seu context de situació, presentar les idees de manera organitzada o establir lligams entre les parts del text. És en l'ús d'aquests elements -propis de codis diferents- on trobarem les diferències.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria contribuirà a l'adquisició per part dels alumnes de les capacitats següents:
1. Conéixer els processos comunicatius a l'àmbit dels mitjans de comunicació social i la complexitat dels elements que hi participen.
2. Comprendre els discursos àudio-visuals més significatius socialment, així com la seua relació amb el discurs verbal, tant oral com escrit.
3. Comparar i establir les relacions pertinents entre els procediments macrotextuals narratius, informativo-expositius i argumentatius, als suports verbal, cinematogràfic i televisiu.
4. Aprofundir en els coneixements gramaticals que es desprenen de l'anàlisi textual a partir de les conclusions extretes sobre aquesta mateixa anàlisi aplicada als mitjans àudio-visuals.
5. Reconéixer i analitzar els elements contextuals que conformen el missatge àudio-visual.
6. Analitzar i conéixer els procediments genèrics com a marcs de referència per a l'emissor i per al receptor.
7. Dissenyar discursos àudio-visuals narratius, argumentatius i explicatius, tot utilitzant els procediments macrotextuals que els són propis i amb adequació a les situacions comunicatives.
8. Produir textos verbals que integren o es relacionen amb el discurs àudio-visual (guions, diàlegs, crítiques, disseny d'espais i personatges, etc.)
9. Valorar l'artisticitat present als mitjans cinematogràfic i televisiu i la consideració social que reben.
10. Conéixer i valorar la realitat sociolingüística als mitjans àudio-visuals, analitzant l'aparició i ús del valencià en aquests mitjans, i valorant el procés de normalització que s'hi efectua.
11. Analitzar críticament, i evitar-les en les produccions àudio-visuals pròpies, conductes que denoten actituds discriminatòries, d'abús de poder o manifestacions de violència, en relació amb el gènere social, amb la llengua d'ús o amb grups marginats en el nostre entorn social.
12. Valorar el paper de la televisió, i en especial de la publicitat, en la conformació del model de societat postindustrial.
III. Nuclis de continguts
S'estableixen tres tipus de continguts:
a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació de discursos àudio-visual.
La narració àudio-visual
Els continguts del nucli s'articulen entorn a la idea que la narració configura una macroestructura textual ben caracteritzada que pot aplicar-se a l'anàlisi d'actualitzacions concretes en diferents mitjans. Amb aquesta finalitat, es procedeix a determinar en primer lloc els principals mecanismes conformadors de la narrativitat:
* Narrador i punt de vista, on es tracta de ple el problema de l'enunciació. A part de definir el tipus de narrador (intern/extern, objectiu/subjectiu) la qüestió central és determinar com es distribueix la matèria narrativa en funció dels personatges que apareixen i, força important, si algun d'ells representa el receptor a l'interior del relat (la figura que denominem narratari).
* Temps i espai. Interessen quant a organitzadors de l'estructura narrativa, més pel seu valor diegètic que pel seu valor referencial o funció emmarcadora.
* Estructura: situació inicial, ruptura de l'equilibri, accions, restabliment de l'equilibri, situació final.
* El participants de la història: subjecte, objecte, destinador, destinatari, ajudant i oponent.
En segon lloc, els continguts se centren en la comparació dins dels relats verbals i àudio-visuals de les manifestacions superficials dels mecanismes suara esmentats. Com que les narracions àudio-visuals no tenen un equivalent exacte a la figura del narrador, caldrà treballar sobre la base del concepte de 'punt de vista' per a establir-hi les possibles relacions que puguen donar-se entre emissor i receptor. D'altra banda, cal analitzar el temps i l'espai, fonamentalment perquè constitueixen factors que defineixen l'essència del fet cinematogràfic, expressada a través del muntatge.
Ara bé, dintre del fenomen àudio-visual cal diferenciar els relats destinats a les sales de cinema i els destinats a la televisió. A més de les condicions de recepció, contingut que pertany al primer nucli, l'anàlisi s'ocupa de dos aspectes: els condicionaments tècnics, que incideixen sobretot en la qüestió de la planificació (més variada al cinema que als telefilms) i els condicionaments ideològics, que provoquen l'esborrat de qualsevol marca d'enunciació en el relat televisiu, així com l'estructuració de la matèria narrativa en blocs que depenen de les pauses publicitàries.
El següent contingut tracta de l'anàlisi del concepte de gènere, que s'entén des d'un punt de vista pragmàtic: com una guia per a la producció i una ajuda per a la recepció, a causa del seu caràcter fortament codificat. Resultarà de gran profit comparar l'aparició i conformació, així com el grau de codificació, dels gèneres específics de cadascun dels mitjans: literatura, cinema i televisió.
Quant al concepte d'artisticitat, el fet de comparar les reaccions que provocà l'aparició del cinema entre els novel·listes amb la reacció que l'aparició de la televisió ha provocat entre els cineastes pot donar lloc a una sèrie d'interessants reflexions sobre la definició del concepte.
Una vegada establerta l'anàlisi dels procediments narratius, arriba el moment de la producció, que haurà d'efectuar-se tot tenint en compte els esmentats procediments i la contextualització necessària que ha de plantejar-se abans de qualsevol treball de producció textual. En aquest sentit pot resultar interessant partir dels gèneres com a guies orientadores per a l'elaboració, i el mecanisme de la paròdia com a recurs que ajude a justificar l'escassesa de mitjans materials i la poca preparació tècnica.
Per últim, s'inclouen dos continguts gramaticals que aprofiten les qüestions plantejades en l'anàlisi narrativa, amb tot el treball desplegat en els tres mitjans, la qual cosa pot servir per a entendre millor els conceptes gramaticals en ampliar-se el seu camp d'aplicació i enriquir, d'aquesta forma, les estructures cognitives dels alumnes. Així, per una banda, es pot tornar, amb un nivell superior a l'emprat en altres cursos, sobre la qüestió de les persones gramaticals i la pronominalització (en relació amb el tema de l'enunciació), i per una altra a l'estudi dels connectors temporals i espacials, i en general a tot allò referit al verb.
Aquests continguts es desglossen als epígrafs següents:
- Comprensió del fet narratiu com a macroestructura aplicable a l'anàlisi i a la producció de textos narratius en diferents suports.
- Anàlisi dels principals mecanismes conformadors de la narrativitat: narrador i punt de vista (la qüestió de l'enunciació); temps i espai narratius; estructures recurrents dels textos narratius; els participants de la història.
- Anàlisi de l'expressió narrativa al text cinematogràfic. L'enunciació, el narrador i el punt de vista; el temps i l'espai cinematogràfics.
d'abús de poder, racistes i sexistes, encobertes en el tractament de la informació.
La publicitat televisiva
Aquest nucli de continguts intenta completar l'aplicació de les formes textuals al discurs àudio-visual, tot partint de la consideració dels espots publicitaris televisius com a formes d'argumentació. Aquestes conformen una macroestructura que funciona tant en l'anàlisi com en la producció de textos argumentatius, independentment del suport en què s'expressen (verbal, àudio-visual).
En tractar-se d'un tipus de missatge que pretén una reacció o resposta més directa per part del públic receptor, l'anàlisi dels elements contextuals servirà per comprendre la necessària relació entre aquests i les formes que adopta el discurs. Tot això sense perdre de vista la integració dels missatges publicitaris en el macrodiscurs televisiu.
Els aspectes formals referits a estructures i formes discursives al servei de l'argumentació, i les implicacions derivades de la consideració textual (cohesió i coherència) , tenen cabuda als següents continguts, que pretenen comparar i establir l'especificitat i les concomitàncies entre els recursos i les formes verbals d'una banda, i les àudio-visuals de l'altra.
Menció separada mereix el contingut referit al reconeixement dels nivells de manifestació d'intertextualitat en l'anunci publicitari, com a procediment en la construcció de sentit dintre de l'esmentat macrodiscurs televisiu i, de forma més àmplia, en el marc de la comunicació humana.
L'aplicació dels procediments retòrics en l'estudi de la imatge constitueix altre dels continguts que servirà per a l'anàlisi de la funció artística als missatges publicitaris, així com dels seus recursos per a la persuasió i fixació en l'espectador.
Un altre contingut fa referència als procediments posats en joc en la producció de missatges publicitaris propis. En aquest sentit, caldrà remarcar la importància de la paròdia, com a mecanisme distanciament, en l'elaboració de textos àudio-visuals propis.
L'últim grup de continguts, quant a l'actitud, proposen un apropament crític als valors ètics que la publicitat reflexa/imposa, referits principalment al paper social de la dona, a la manipulació dels nens, al consumisme i a l'individualisme com a valors que sustenten la societat actual.
El continguts del nucli es detallen a continuació:
- Reconeixement de les diverses pràctiques discursives i d'argumentació com a manifestacions d'una macroestructura comunicativa aplicable a l'anàlisi i producció de textos argumentatius, amb independència dels seus suports materials (verbal, àudio-visual).
- Consideració dels elements contextuals del missatge publicitari (públics, temporada i bandes d'emissió, canal) com a principi regulador determinant en la producció d'aquest tipus de missatges, i integració en el macrodiscurs televisiu.
- Reconeixement de les estructures d'argumentació i de les estratègies discursives a l'espot publicitari televisiu. La modalització com a manifestació de l'enunciació: la modalització àudio-visual.
- Reconeixement i utilització de les formes de cohesió al text argumentatiu. Els connectors lògics i la subordinació. La seua expressió en les produccions àudio-visuals amb argumentació.
- Consideració de la intertextualitat com a procediment per a la construcció de sentit. Reconeixement dels nivells de manifestació.
- Aplicació dels procediments retòrics a l'anàlisi del text argumentatiu. Retòrica de la imatge: les figures (metàfora, metonímia, hipèrbole...), valor/ideal atribuït.
- Utilització dels procediments propis de l'argumentació en la producció d'espots publicitaris: elaboració i selecció d'arguments, el raonament lògic, microestructures d'argumentació. La paròdia com a mecanisme intertextual de distanciament crític.
- Anàlisi crítica i valoració del paper de la dona en els espots publicitaris: l'objecte del desig, la mestressa de casa.
- Anàlisi crítica de la indefensió del públic infantil davant els missatges publicitaris.
- La publicitat com a reflex i vehicle del model de societat postindustrial: els valors de consum, competitivitat, individualisme.
IV. Criteris d'avaluació
1. Aplicar el model general de la comunicació als processos comunicatius de l'àmbit específic dels mitjans de comunicació social.
Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat dels alumnes per a traslladar els esquemes globals de comunicació als processos con
Llenguatge i documentació
(Castellà). 1r curs
(Optativa comuna)
I. Introducció.
Llenguatge i documentació és una matèria optativa de caràcter instrumental i complementari, la qual cosa li confereix un marc d'aplicació polivalent, apropiat per a totes les modalitats de Batxillerat.
La denominació de la matèria fa referència a la seua vinculació amb dues àmbits de coneixements: els que són propis de l'àrea de llengua i literatura i els que es refereixen als processos de documentació i tractament de la informació. Aquest doble vessant obliga a definir la matèria considerant, per una part, la relació que estableix amb la matèria de llengua i literatura, present en totes les modalitats de Batxillerat, i, per altra, els aspectes de la ciència documental que són pertinents, pel seu caràcter formatiu, per als alumnes als quals va dirigida.
Llenguatge i documentació proposa actuacions específiques per a aprofundir en alguns aprenentatges recollits en la matèria comuna. En efecte, el currículum de llengua i literatura marca entre els seus objectius generals la producció i interpretació de textos propis del discurs acadèmic i la utilització adequada del llenguatge com a instrument per a l'adquisició de nous sabers. Aquests mateixos objectius són els què fonamenten l'oferta de Llenguatge i documentació en l'espai d'opció.
Aquesta coincidència parcial en els objectius d'ambdues matèries no implica una innecessària reiteració de continguts. L'assignatura comuna, tenint que atendre a altres tipus de discurs de singular rellevància per a la formació dels batxillers -mitjans de comunicació, discurs literari...- pretén una aproximació raonable, encara que necessàriament modesta, al discurs acadèmic. Aqueixa aproximació ha de permetre que els alumnes adqueresquen destreses suficients per a la comprensió i producció dels textos que intervenen en el procés d'aprenentatge de les diferents matèries del currículum de Batxillerat. Per la seua part, llenguatge i documentació estén la intervenció en el domini d'aquest tipus de discurs buscant la projecció en etapes posteriors, al oferir instruments d'utilitat manifesta per al treball d'investigació en l'àmbit universitari i per al tractament de la informació que exigeixen determinades activitats professionals.
Els continguts relatius als processos de documentació i al tractament de la informació marquen l'especificitat d'aquesta matèria. La necessitat creixent de prendre contacte amb els nous sistemes de difusió i tractament documental dels sabers científics i la incorporació accelerada de les tècniques documentals amb suport informàtic fan que cada dia resulte més complexa i rica, però també més difícil, la utilització de fonts d'informació. El desenvolupament de la ciència documental -tractament, sistematització, transmissió i recuperament d'informació- exigeix modes d'actuació específics que permeten accedir a les fonts documentals, tant per a demanar informació com per a proporcionar-la. Llenguatge i Documentació selecciona, de la ciència documental, continguts que pugen facilitar als alumnes la utilització d'aqueixos medis.
Les finalitats assenyalades per a la matèria determinen una selecció de continguts instrumentals i expliquen convenientment els caràcters complementari i polivalent que s'assenyalen com a claus en la definició de la matèria.
En el procés de desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumnat, que fonamenta els objectius curriculars de l'àrea de llengua i literatura al llarg de les diferents etapes educatives, aquesta matèria aporta criteris d'actuació en relació amb els textos la finalitat dels quals és la transmissió especialitzada del saber. Aquests criteris es refereixen al conjunt de procediments implicats en l'elaboració dels textos d'aquest tipus propis de l'àmbit acadèmic: accés a les fonts documentals, selecció i valoració d'aquestes d'acord amb la finalitat, tractament de la informació amb vistes a la reelaboració i producció de textos resultant d'aquest procés.
La matèria incideix, doncs, en els objectius generals de l'educació lingüística que es refereixen al discurs acadèmico-científic, recalcant en el caràcter mediador d'aquest tipus de discurs en la transmissió dels sabers que es deriven de la investigació científica. Per a tot això es treballarà amb diferents models textuals, s'utilitzaran fonts d'informació bibliogràfica i documental diversificades, s'afavorirà l'adquisició de destreses en la utilització dels distints suports en els quals s'organitza i transmet aquesta informació i s'iniciarà a l'alumnat en les tasques d'organització i sistematització de les diferents fonts d'informació.
La intervenció didàctica en aquests terrenys estarà orientada a l'adquisició de procediments d'actuació suficients per a la utilització dels distints mitjans, convencionals o informàtics, que poden servir com a font d'informació. Així mateix, proporcionarà a l'alumne tècniques d'organització i sistematització de la informació amb vistes a l'elaboració dels seus propis treballs acadèmics.
En resum, llenguatge i documentació aprofundeix en els objectius de l'àrea i de l'etapa relacionats amb el desenvolupament de la capacitat de comprensió i producció de textos orals i escrits propis del discurs acadèmic. Junt a allò, la matèria dóna resposta a la demanda, cada vegada més insistent, d'accés a les fonts d'informació bibliogràfica i documental i de tractament d'aquestes amb finalitats acadèmiques. Tot allò estarà encaminat a l'adquisició de destreses que faciliten el treball acadèmic propi del Batxillerat i tasques posteriors en altres etapes formatives o professionals.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria haurà de contribuir a que l'alumnat desenvolupe les capacitats següents:
1. Comprendre textos orals i escrits pertanyents a l'àmbit del discurs acadèmic.
2. Produir textos orals i escrits les característiques discursives, organitzatives i formals dels quals s'ajusten a les pròpies dels textos acadèmico-científics.
3. Utilitzar de forma adequada els diferents centres d'informació bibliogràfica o documental.
4. Seleccionar i valorar críticament la informació rebuda a través de diferents fonts documentals.
5. Familiaritzar-se amb els tractaments documentals de la informació, elaborant, ordenant i classificant unitats textuals pròpies del discurs acadèmic, per a la seua posterior utilització en missatges, orals o escrits.
6. Aprofundir en l'aprenentatge dels procediments propis del treball intel·lectual i científic que permeten portar a cabo en el futur tasques pròpies de l'àmbit universitari o professional de l'alumne.
7. Reflexionar sobre aspectes significatius de l'ús de la llengua en textos destinats a la transmissió de coneixements.
8. Consolidar l'interés per l'ús precís, adequat i correcte de la llengua.
III. Nuclis de continguts.
Els continguts de la matèria es presenten en dos grans nuclis. El primer d'ells -Anàlisi del discurs acadèmic- inclou continguts relacionats amb l'anàlisi, utilització i avaluació crítica de les distintes fonts d'informació bibliogràfica i documental, i amb l'organització sistemàtica de la informació. El segon -Producció de textos propis del discurs acadèmic- agrupa els continguts referits al procés d'elaboració de documents complexos de caràcter acadèmic, utilitzant adequadament les fonts d'informació bibliogràfica i documental.
L'organització dels continguts del currículum en aquests dos nuclis no comporta una seqüenciació temporal. La necessitat de treballar simultàniament continguts relatius a l'anàlisi i a la producció de textos haurà de reflectir-se en la programació, qualsevol que siga la forma en què aquesta es concrete.
Anàlisi del discurs acadèmic
Els continguts que es proposen en aquest nucli han de propiciar el reconeixement i anàlisi de les característiques específiques del discurs acadèmic i dels seus gèneres textuals, tant en el que fa referència a les seues marques lingüístiques, com en allò relatiu a l'organització de les unitats de contingut. Aquest reconeixement permetrà l'adequada comprensió dels textos així com l'aplicació de diferents tècniques de descripció sintètica dels mateixos, i, en un procés d'abstracció dels seus continguts fonamentals, la iniciació en les tasques de fixació de descriptors adequats per a la classificació i la recuperació de la informació documental.
Els continguts del nucli són els següents:
- Reconeixement del discurs acadèmic, atenent a criteris temàtics i formals.
- Caracterització de distints tipus de documents: articles divulgatius, articles científics, monografies, etc.
- Lectura de textos acadèmics i utilització de procediments per a la descripció sintètica dels mateixos: elaboració de quadres, sinopsis, taxonomies, resums, abstract, digest, ressenyes...; selecció de descriptors.
- Reconeixement de les marques lingüístiques pròpies dels textos acadèmics: valors específics dels substantiu, l'adjectiu i el verb; formació i ús de neologismes; incorporació de barbarismes; característiques sintàctiques, tant de l'oració com del text; implicacions semàntiques de l'organització sintàctica; importància dels valors de significació implícita, etc.
- Anàlisi dels elements de contingut que s'integren en un text acadèmic. La seua organització, la seua estructura.
- Anàlisi i utilització de procediments d'accés a les diferents fonts d'informació documental; bibliografies (generals o específiques), índexs i fitxers de matèries i autors, catàlegs, bases de dades, índexs de sumaris, inventaris o catàlegs topogràfics, fonts d'informació de suport informàtic (cd-rom, centres de documentació, punt d'informació documental, etc.).
- Valoració de diferents modes de lectura -objectiva i avaluadora- i la seua aplicació en el procés d'elaboració del discurs acadèmic o científic.
Producció de textos propis del discurs acadèmic
S'inclouen en aquest nucli, els continguts relacionats amb el procés d'organització i sistematització de la informació obtinguda en la consulta de fonts bibliogràfiques i documentals, i amb la producció de textos, orals i escrits, pertanyents als gèneres acadèmico-científics.
Els continguts del nucli són els següents:
- Elaboració de propostes de textos acadèmics atenent a criteris propis del treball científic: selecció de tema, fixació de límits, formulació d'hipòtesis...
- Sistematització de materials comuns amb vistes a l'elaboració de treballs acadèmico-científics.
- Reelaboració de materials recopilats, atenent a criteris organitzatius en funció dels models de discurs acadèmic que poden servir de base en el procés de producció.
- Producció de textos acadèmics que manifesten un ús adequat del llenguatge en allò que concerneix a la seua expressió oral o escrita, atenent, en el seu cas, a les convencions pròpies dels missatges destinats a la seua publicació.
- Utilització de recursos bibliogràfics i documentals per a elaborar apèndixs bibliogràfics en relació amb els textos produïts.
- ús adequat dels textos produïts atenent a les tipologies documentals utilitzats al llarg del curs.
IV. Criteris d'avaluació
1. Seleccionar, comprendre, analitzar i valorar textos orals i escrits propis del discurs acadèmic.
Aquest criteri pretén valorar les destreses dels alumnes en la utilització de textos acadèmics i científics. Se centra, per tant, en l'avaluació de l'adquisició de procediments per a la selecció, anàlisi, i síntesi d'aquest tipus de textos. Així mateix, atén a la capacitat de valorar aquests textos en funció de l'interés específic que poden tenir per a la seua utilització posterior com a font d'informació documental.
2. Utilitzar fonts d'informació bibliogràfica i documental.
Se centra aquest criteri en la capacitat de l'alumne per a utilitzar adequadament les fonts d'informació bibliogràfica i documental a les quals pot tenir accés: obres de referència de les biblioteques dels propis centres, informació catalogràfica (autors, matèries i altres) de biblioteques generals o especialitzades, inventaris o catàlegs topogràfics d'arxius, informació de suport informàtic (cd-rom o altres), consultes específiques en centres de documentació especialitzats, punts d'informació documental creats en el propi centre, publicacions periòdiques d'interés bibliogràfic o documental... Les estratègies metodològiques que s'hagen seguit i les possibilitats reals d'ús de material específic al qual el grup puga tenir accés diversificaran l'abast avaluador d'aquest criteri.
3. Utilitzar adequadament els procediments de treball intel·lectual propis de l'àmbit acadèmico-científic.
Amb aquest criteri es pretén avaluar l'adquisició de les destreses necessàries per al desenvolupament del treball intel·lectual en allò relatiu a la definició d'objectes de treball, fixació de límits, selecció de bases informatives adequades i desenvolupament de tècniques d'organització i sistematització del procés. L'elaboració de fitxes de treball, índexs de referències, resums, sinopsis de textos d'interés i repertoris bibliogràfics complementaris són alguns dels elements en els quals pot fonamentar-se aquesta avaluació.
4. Reconéixer el valor semàntic i la importància formal de les marques lingüístiques característiques del discurs acadèmic i aplicar en les pròpies produccions els procediments lingüístics adequats a aquest tipus de discurs.
Amb aquest discurs es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a reflexionar sobre les marques lingüístiques del discurs acadèmic, els coneixements explícits que posseeix sobre aqueixes marques i la seua capacitat d'utilitzar aquests coneixements en la interpretació i producció de textos. Pretén, per tant, comprovar si 'alumne és capaç d'aplicar els seus coneixements lingüístics en la realització de tasques de tipus intel·lectual.
5. Produir textos orals i escrits propis de l'àmbit acadèmic i científic.
Té aquest criteri un caràcter global ja que suposa necessàriament la realització satisfactòria d'activitats prèvies a la producció. L'aplicació d'aquest criteri permetrà avaluar els aspectes següents: la selecció del tema i de les unitats d'informació bibliogràfica i documental; l'organització i estructura del discurs proposat; i la utilització del registre lingüístic apropiat tomant com a punt de partida la varietat estàndard. Junt a això, s'avaluarà el desenvolupament de la precisió lèxica i la correcció expressiva, tant oral com escrita, que han de ser conseqüència del procés de reflexió i autocorrecció.
Fonaments lèxics de les ciències i de la tècnica
1r. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
Fonaments lèxics és una matèria optativa per al tram educatiu del Batxillerat dirigida a dotar els alumnes de les destreses necessàries per comprendre de manera reflexiva el significat originari de les paraules i utilitzar de manera precisa i rigorosa el vocabulari d'origen grec o llatí, tant el científico-tècnic específicament, com l'incorporat al llenguatge quotidià.
Es pretén amb això millorar el nivell lingüístic dels estudiants del Batxillerat proporcionant-los uns coneixements de caràcter instrumental, complementari i polivalent, és a dir, es tracta de subministrar una sèrie de recursos encaminats a la finalitat prevista, que servirà d'element auxiliar profitós per comprendre millor els continguts d'altres matèries i siga útil per a tots els camps del saber i de la comunicació. Amb aquest tipus de tècniques creem que no serà tan habitual com fins al present que els estudiants es vegen incapacitats per a avançar en els seus estudis per la incomprensió del vocabulari tècnic que han d'utilitzar constantment.
Aquest vocabulari és d'origen grec i llatí quasi en exclusivitat perquè els grecs crearen la ciència i, per tant, el lèxic corresponent, i els romans el transmetiren a la posterioritat incorporant-lo a totes les llengües cultes d'Occident. Per això, el domini d'aquests recursos ha de tenir efectes profitosos no sols en l'àmbit de la pròpia llengua, sinó en les llengües modernes europees, com ara l'anglés, el francés o l'alemany. Qui coneix aquests procediments entén aqueix vocabulari també en aquestes, ja que l'únic que el diferencia és el distint tractament fonètic per adaptar-lo a cadascuna en particular. Aquesta constatació els farà prendre consciència de les afinitats entre les distintes llengües, cosa que els beneficiarà en el futur, i es veurà reforçat el sentiment de comunitat europea basat en les fonts que conformen l'esperit occidental, la cultura grega i romana.
Aquesta matèria pretén actuacions específiques per a aprofundir i millorar el coneixement de la llengua; està dirigida cap els estudiants de qualsevol de les quatre modalitats del Batxillerat buscant la projecció en etapes posteriors, tant en la continuació d'estudis posteriors, com en la preparació per als distints camps de l'activitat professional.
El domini d'aquestes tècniques ha de servir, a més a més, per a prendre consciència de què la formació de vocabulari no és sols cosa del passat, sinó que constantment s'acudeix a ambdós llengües per la seua capacitat de síntesi, de derivació, composició i sufixació, i per l'amplitud del seu vocabulari per dotar a les distintes ciències d'un vocabulari unívoc, universal i indefinidament renovable.
Per una altra banda, el coneixement de determinats referents culturals que en el món occidental deriven directament del clàssic durà a una anàlisi crítica de realitats del món contemporani. Per això, aquest currículum pretén estudiar les paraules no sols des d'un punt de vista lingüístic, sinó també cultural, ja que fer una història de les paraules comporta fer un estudi de les civilitzacions que les crearen i feren evolucionar, cosa que pretén comprendre la directa dependència de la nostra civilització respecte d'aquelles.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria ha de contribuir a què l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Millorar la comprensió oral i escrita dels diferents tipus de missatges, tant científico-tècnics, com de comunicació general.
2. Perfecciona l'expressió oral i escrita amb la precisió i la rigor que proporciona el coneixement del significat autèntic de les paraules.
3. Afavorir l'aprenentatge de la resta de matèries del Batxillerat amb la utilització d'aquest recurs complementari mitjançant l'aplicació d'una didàctica activa, pràctica i experimental.
4. Aconseguir un ampli coneixement de la composició i derivació de paraules de les llengües modernes, especialment de les dues llengües de la Comunitat Valenciana.
5. Adquirir un aprenentatge significatiu, no memorístic, no sols en aquest espai d'opció, sinó també en altres.
6. Afavorir la integració dels coneixements de diferents matèries amb intenció multidisciplinar.
7. Capacitar l'alumnat per a la incorporació a estudis superiors o facilitar-li el trànsit a la vida activa en els diversos camps professionals.
8. Integrar en una societat multilingüe, fomentant les actituds de tolerància i respecte cap als distints pobles i prendre consciència de la comunitat de la cultura occidental sobre els principis de la cultura clàssica.
9. Mantenir l'equilibri entre unitat, diversificació i especialització i acabar amb la separació entre alumnes de lletres i ciències integrant-los en un espai d'opció comuna.
III. Nuclis de continguts
El naixement del llenguatge
Amb aquest nucli preliminar es pretén introduir breument l'alumnat en les qüestions generals que es planteja la Lingüística. Mitjançant textos de l'Antiguitat se li posarà en contacte amb els següents fets: l'origen dels vocables, la diversitat de les llengües i els distints àmbits en què s'utilitza la paraula.
Consta de les següents parts:
- Relació entre els noms i les coses: designació de les coses per naturalesa o convecció.
- Diversificació de les llengües: tipus de llengües i classificació.
- Llenguatge simbòlic: les seues finalitats.
* Valor màgic de la paraula.
* Caràcter críptic o enigmàtic de la paraula.
* ús social de la paraula.
Helenismes i llatinismes. Formació de paraules
Al llar de la història el grec i el llatí han subministrat a les llengües modernes els termes necessaris per a la Ciència i la Tècnica. Per això es farà veure a l'alumnat el fonament d'aquesta realitat cultural, i se l'explicaran les raons per les quals s'acudeix a aqueixes llengües per a la formació del vocabulari, així com la conveniència d'estudiar de manera pràctica els processos fonètics bàsics pels quals es regeix la formació de paraules.
En aquest nucli es tracten els següents punts:
- L'alfabet grec i la seua pronúncia.
- Transcripció i transliteració: aplicació a les diferents llengües i el seu estudi, en concret, dins de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
- Evolució del llatí cap a les llengües modernes: visió general. Semblances i diferències.
- Canvis fonétics bàsics: estudi, anàlisi i aplicació a les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
- Composició lèxica: anàlisi i reconeixement dels components més productius (arrels, prefixos, sufixos) provinents del grec i del llatí.
- Fraseologia i nivell culte del llenguatge. ºs i valor de les expressions llatines.
Estudi del vocabulari científico-tècnic agrupat per camps semàntics
A partir d'aquest nucli, es pretén estudiar el vocabulari d'origen grec i llatí referit a cada camp semàntic objecte d'estudi. Tots aquests blocs estaran acompanyats de textos d'autors clàssics al·lusius a les paraules l'etimologia de les quals s'estudia.
Bloc 1: Cosmos-Universus (univers, animals, natura, llum, plantes...)
Bloc 2: Antrophos-Homo
A) Soma/Corpus (vida, òrgans interns, sentits, malalties)
B) Psique/Anima (esperit, activitats mentals, amor-odi)
Bloc 3: Polis-Civitas (poder, política, societat, família)
Bloc 4: Tecne-Ars (habilitats i actes físics)
Bloc 5: Grammata-Litterae (paraules gramaticals, híbrids, paraules equívoques per la seua transcripció)
Bloc 6: Logos-Verbum (prefixos i sufixos)
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer els fenòmens fonétics elementals que condicionen la forma que adopten les arrels gregues i llatines en la seua adaptació a la llengua pròpia.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumne és capaç de reconéixer les variacions fonètiques a partir de les llengües clàssiques i la seua evolució. Posarà en relació determinats lexemes amb termes de la seua llengua i analitzarà els procediments de derivació i composició, tot establint relacions i pautes d'evolució.
2. Descompondre les paraules d'origen grec i llatí reconeixent els monemes components i el seu valor lèxic i definir amb precisió el significat del material lèxic d'acord amb els lexemes i sufixos que el formen.
Aquest criteri centra la seua atenció en l'enriquiment del vocabulari habitual de l'alumnat i en el desenvolupament de la seua capacitat d'abstracció. Es determinarà si és capaç d'analitzar els prefixos i sufixos grego-llatins i es valorarà la seua capacitat deductiva a partir d'elements donats.
3. Poder compondre en la llengua pròpia a partir dels monemes subministrats derivats i compostos d'acord amb les regles de transcripció practicades.
Així es podrà comprovar el grau d'assimilació de les tècniques aplicades en la incorporació dels préstecs lèxics que passen a formar part de la llengua pròpia, de forma que siga un recurs utilitzable de manera productiva en altres processos semblants.
4. Fer l'etimologia de termes grecs i llatins a les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
Aquest criteri tracta de comprovar si l'alumnat té consciència de què les llengües que parlen i escriuen són fruit d'una evolució a partir del llatí, primordialment, i del grec. Així mateix es verificarà si l'alumnat ha adquirit de forma satisfactòria el coneixement dels procediments bàsics que en fonètica i etimologia permeten rastrejar l'origen de les paraules, tant en el seu aspecte formal com en el que afecta els canvis dins dels camps semàntics. D'aquesta manera es farà evident per a l'alumnat el grau de concreció i matisació que posseïsquen aquestes llengües.
5. Produir textos i missatges orals de diferent tipologia en què s'utilitzen vocables o termes estudiats.
Aquest criteri permet aconseguir que l'alumnat siga capaç de percebre els diferents valors semàntics d'un terme en funció del context i registre utilitzats. Amb això s'intentarà perfeccionar el seu nivell d'expressió oral i escrita, i el seu coneixement del significat precís dels termes.
6. Comparar les mateixes paraules d'origen greco-llatí en diverses llengües modernes.
Aquest criteri tendirà a verificar el domini d'un lèxic bàsic en les llengües modernes estudiades per l'alumnat. D'aquesta manera es pot valorar el coneixement de les regles de transliteració que regeixen en l'adaptació dels helenismes i llatinismes a altres llengües del nostre entorn. Podrà proposar-se estudis comparatius de lèxic i reconstrucció de famílies semàntiques.
7. Comprendre el contingut de les lectures de textos clàssics que il·lustren els diferents nuclis de continguts i rastrejar les empremtes de la cultura clàssica en diversos aspectes de la civilització actual.
Es pretén amb això ponderar la identificació dels referents culturals que transmeten els textos llegits a classe, com a part del patrimoni cultural present en la cultura occidental i reconéixer-los com a herència del nostre passat. Es realitzaran treballs sobre fonts escrites, recerca als mitjans de comunicació de referències al món clàssic i de dits llatins. Amb això es valorarà la perícia en l'hàbit d'ús de fonts com a tècnica de treball intel·lectual.
Informàtica I. 1r. Curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
La informàtica és una eina de treball la qual estén la seua influència a quasi tots els àmbits de la vida en la nostra societat. És previsible que en un futur aquesta influència siga molt major per aparéixer noves aplicacions, particularment l'entorn multimèdia. Podem trobar alguns exemples en els següents sectors:
- Domèstic: massiva existència d'ordinadors, vídeo-jocs, edificis intel·ligents, etc.
- Industrials: tant a nivell de gestió com a nivell de control o manteniment.
- Serveis: l'existència de bases de dades i el desenvolupament de les telecomunicacions permet el ràpid accés a una gran quantitat d'informació.
Aquest desenvolupament de la informàtica ha sigut possible gràcies a l'electrònica, per a ser més exactes a la microelectrònica, sent aquesta la que ha permés l'accés als mitjans informàtics d'una gran nombre d'usuaris.
A mitjans de la dècada dels quaranta, al 1946, apareix el primer ordinador, al qual se li dóna el nom d'ENIAC. Aquest primer ordinador estava construït mitjançant vàlvules electròniques com element actiu. El seu consum d'aproximadament 145 Kw era tal que presentà greus problemes de funcionament. Ocupava una habitació d'aproximadament vuitanta-cinc metres cúbics i en conseqüència el seu ús quedava restringit.
Comparant totes aquestes dades amb qualsevol dels ordinadors personals existents en l'actualitat, en els centres d'ensenyament o en molts dels nostres domicilis, ens adonarem de la gran diferència existent: quant a volum, els ordinadors actuals, incloent monitor i teclat, ocupen aproximadament la mil·lèsima part de l'ENIAC; si ens fixem en el nombre d'elements actius, la diferència també és enorme, de 18. 000 en l'ENIAC front als actuals quatre milions del Pentium, sense tenir per a res en compte la resta d'elements actius necessaris per al control del teclat o la targeta gràfica incloses en els ordinadors actuals. Tal volta el cas on més s'aprecie la diferència, junt amb la grandària i el pes, és en el consum i en la memòria; els actuals ordinadors consumeixen, tot el sistema inclòs, poc més de cent vats, quantitat pràcticament despreciable si la comparem amb els cent quaranta-cinc Kw esmentats abans i, a més, poden emmagatzemar milers de vegades més quantitat d'informació.
Tot això ens pot proporcionar una idea de qual ha sigut l'evolució dels ordinadors en a penes cinquanta anys. A partir del present, no és probable que s'evolucione al mateix ritme quant a grandària, però sí quant a prestacions, sobretot tenint en compte el multiprocés (utilització de diverses CPU's dins d'un mateix ordinador treballant en paral·lel).
Avui en dia és clàssic distingir dins de la informàtica entre:
- Maquinari (Hardware): és el suport físic on es van a desplegar totes les accions.
- Programari (Software): són les ordres que necessita el suport físic per a desplegar qualsevol funció.
La millora dels processos productius ha permés una creixent disminució del cost del maquinari mentre que el programari no ha seguit la mateixa evolució. És habitual que siga més econòmic un lloc de treball físic, un ordinador personal, que tots els programes que en aquest s'utilitzen; si bé cal afegir que un dels factors més importants que condicionen la implantació de la informàtica és el cost d'aprenentatge.
El funcionament d'un ordinador a nivell global, és el següent: l'ordinador llig una sèrie d'ordres i les executa seqüencialment, una rere altra; la sèrie d'ordres o instruccions a què es fa referència se les anomena programa, el qual es pot englobar dins el concepte més ampli esmentat abans el qual és el programari.
Les consideracions anteriors podrien fer-nos suposar una necessitat de saber programar per poder utilitzar un ordinador; realment això no es així, per tant, s'han de distingir entre les persones que utilitzen un ordinador, dos tipus:
- Programadors: els qui realitzen els programes (programari).
- Usuaris: els qui utilitzen els programes dissenyats pels anteriors.
En aquest nivell educatiu, l'objecte d'aquesta matèria no és formar programadors, encara que en el segon curs s'utilitzen llenguatges de programació, sinó més bé facilitar l'ús de programes i aplicacions. També és evident que un programador serà usuari alhora.
El disseny i producció d'un programa és un procés llarg i complex que sobre tot exigeix una dedicació considerable de recursos humans especialment qualificats, factor determinant en els costos. En conseqüència, s'ha generalitzat l'ús de programes comercials produïts per empreses especialitzats, les quals compten amb grans equips dedicats al seu desplegament. Des de l'aparició dels primers Pc's fins a l'actualitat podem observar una forta competència entre les empreses de programari, fet que ha originat un procés de concentració d'aquesta indústria.
A pesar de ser molt més fàcil utilitzar un programa que desenvolupar-lo continua sent molt important el nombre de persones que desconeixen el món de la informàtica i molt major el nombre de persones que són usuaris d'un únic o de diversos programes sense pensar en els suports necessaris per al correcte funcionament d'aquests.
La intenció d'aquesta matèria dins el Batxillerat té dues vessants: l'una aclarir tots aquests dubtes contribuint a la trajectòria formativa de l'alumne i l'altra la pròpia estructura de l'assignatura. La informàtica deu de proporcionar els coneixements bàsics per escometre en segon curs una informàtica més específica segons el tipus de Batxillerat elegit per cada alumne. Igualment, i d'acord amb la funció formativa del Batxillerat, conserva en els seus objectius i continguts una preocupació per la formació de ciutadans autònoms i amb independència de criteri, alhora que explica la gran expansió de la informàtica que està produint-se.
Una missió fonamental de l'educació és desenvolupar la capacitat dels alumnes per a la comprensió de la cultura del seu temps. La vida actual es caracteritza per la gran quantitat d'informació existent a tots els nivells, la informàtica possibilita actualment i molt més en un futur no molt llunyà una nova forma d'organitzar i representar la realitat. A més a més és una eina importantíssima per al desenvolupament de capacitats intel·lectuals i per a l'adquisició d'algunes destreses. També cal desenvolupar elements d'anàlisi crítica i d'una formació que els permeta d'utilitzar i seleccionar la informació adequadament. Es tracta, per tant, de capacitar els alumnes com a futurs ciutadans, perquè siguen usuaris conscients de la informàtica i coneixedors de les seues implicacions socials i culturals així com de les seues possibilitats i aplicacions. Resulta imprescindible incorporar aquesta assignatura dins del futur sistema de Batxillerat tractant de fomentar una actitud reflexiva de la situació social i cultural actual com ara de l'evolució que es preveu en un futur no molt llunyà.
La informàtica com a eina de treball que s'ha de constituir-se com una assignatura més de tipus procedimental que conceptual; de res ens serveixen explicacions llargues i meticuloses més pròpies d'altres estudis superiors, tant pel nivell de maduresa dels alumnes com per la pròpia naturalesa del Batxillerat. La informàtica s'ha de desenvolupar partint d'un contacte estret de l'alumne amb el lloc de treball, incloent en ell tant l'ordinador com els programes necessaris per al seu adequat funcionament.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a què l'alumnat desplegue les següents capacitats:
1. Comprendre el paper de la informàtica en la societat actual, entenent la seua implicació en els distints camps existents: científic, artístic, industrial i serveis.
2. Conéixer l'evolució de la informàtica des dels seus començaments com a tal fins a la situació actual, així com les seues tendències futures.
3. Conéixer les característiques d'un lloc de treball i els distints elements que el composen.
4. Utilitzar adequadament la terminologia informàtica habitual.
5. Valorar les característiques que ha de reunir un ordinador a l'hora de la seua adquisició.
6. Conéixer què és un sistema operatiu, principalment el d'ús més extés, les seues funcions i possibilitats més importants.
7. Conéixer el que és un sistema operatiu amb interfície gràfica.
8. Utilitzar els principals elements d'un sistema operatiu amb interfície gràfica.
9. Conéixer un processador de textos i les seues possibilitats per autoedició.
10. Utilitzar un processador de textos per a la creació i edició de distints tipus de documents.
11. Conéixer i utilitzar les possibilitats d'integració de textos i gràfics procedents d'altres programes.
III. Nuclis de continguts
La informàtica en la societat actual
- Evolució de la informàtica. Components d'un sistema d'informació automatitzat: Físics (maquinari) i lògics (programari).
- Aplicacions informàtiques en els àmbits artístic, científic, sociològic i tecnològic.
- Influència de la informàtica en el món laboral. Utilització de sistemes i eines informàtiques en l'activitat professional.
- El lloc de treball.
- Tipus d'ordinadors. L'ordinador personal.
- Parts fonamentals d'un ordinador. Unitat Central de Processament. Memòria. Controladors.
- Perifèrics. Cd-rom. Disc dur. Disquetera. Impressora. Monitor i targeta gràfica. Mòdem. Multiplexor. Plòtter. Ratolí. Escàner. Teclat.
- Emmagatzemament de dades. Tipus de memòria. Disc dur. Disquettera. RAM. EPROM. FLASH. Cd-rom.
- Noves tendències. Entorn multimèdia.
Sistema operatiu
- Concepte de sistema operatiu. Característiques del Dos.
- Organització i emmagatzemament de la informació: directoris, subdirectoris. Arxius. Tipus d'arxius. Comandaments per a la seua gestió.
- Instal·lació del sistema operatiu. Arxius més importants.
- Tipus de comandaments. Residents i no residents.
- Sistema operatiu amb interfície gràfica.
- Concepte d'interfície gràfica. Característiques. Finestres. Icones. Menús. Quadres de diàleg.
- Utilització dels principals elements que componen aquest sistema operatiu.
- Instal·lació. Configuració i personalització.
Processador de textos
- Instal·lació. Configuració i personalització.
- Creació d'un document de text i arxiu de dades.
- Edició d'un document.
- Format i presentació d'un document.
- Impressió d'un document.
- Taules i columnes: creació i edició.
- Gestió d'arxius.
- Inserció d'imatges. Formats d'intercanvi. Composició de documents.
IV. Criteris d'avaluació
1. Anàlisi de la importància de la informàtica en la societat actual.
L'alumne ha de ser capaç de conéixer qual és la situació actual de la informàtica, la seua influència en la societat i les possibles tendències d'aquesta.
2. Coneixement dels elements que componen un lloc de treball amb ordinador.
L'alumne ha de ser capaç d'identificar quals són els components d'un lloc de treball amb ordinador.
3. Diferenciar la unitat central de processament dels distints perifèrics existents en un lloc de treball.
L'alumne ha de ser capaç de conéixer la funció i utilitat de la unitat central de processament (processament de tractament de la informació) i la seua connexió amb els diferents perifèrics utilitzables.
4. Conéixer les distintes possibilitats d'emmagatzemament de dades mitjançant un ordinador.
L'alumne ha de ser capaç d'organitzar la informació de manera eficaç: criteris de classificació, ordenació i recuperació.
5. Conéixer quals són les funcions d'un sistema operatiu en un ordinador.
L'alumne ha de ser capaç d'entendre la necessitat de l'existència d'un sistema operatiu com a element bàsic per al funcionament d'un sistema informàtic.
6. Conéixer el funcionament d'un sistema operatiu.
L'alumne ha d'utilitzar les funcions més importants del sistema operatiu per a la gestió i organització de la informació i la seua estructura en: directoris, subdirectoris i arxius de diferents tipus (text, programes, gràfics...).
7. Conéixer el funcionament d'un sistema operatiu amb interfície gràfica.
Es tracta que l'alumne conega la diferència entre l'entorn del Dos i l'entorn del sistema operatiu d'interfície gràfica i puga utilitzar el més adequat en cada cas. També haurà de ser capaç d'adaptar el sistema operatiu d'interfície gràfica a les seues necessitats.
8. Conéixer el funcionament d'un processador de textos.
L'alumne ha de ser capaç de crear, editar, presentar i imprimir diferents tipus de documents els quals incloguen: solament text; text i gràfics; text, gràfics i caràcters numèrics; d'acord amb les especificacions indicades.
Música. 1r. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
L'enorme presència de la música en la nostra vida i el poderós influx que hi té fan que en la societat hi haja un interés creixent en l'estudi d'aquesta matèria, tasca que tothora haurà de tenir present el component lúdic que sempre acompanya la música. Aquesta matèria té com a finalitat principal l'anàlisi, la comprensió, el gaudi i la valoració de les manifestacions musicals que produeix la nostra societat.
La disciplina musical contribuirà al desplegament de les capacitats del Batxillerat. El seu caràcter formatiu rau en el fet que contribueix específicament a educar i desenvolupar la sensibilitat artística, i que afavoreix un millor coneixement del món. L'enfocament de la música en el Batxillerat és el mateix que té en les etapes precedents. La música com a percepció, com a coneixement vital en el qual s'associen les experiències musicals anteriors amb la nova informació, l'actitud d'escolta i memorització juntament amb la predisposició a l'expressió i l'audició.
Durant tota l'educació obligatòria els alumnes han adquirit els coneixements bàsics per a comprendre la música (audició, expressió i llenguatge musicals), per a poder contextualitzar les creacions musicals en la història i per a ser capaços de relacionar-la amb altres llenguatges i manifestacions artístiques. En el Batxillerat s'amplia la capacitat de percepció i d'autonomia de l'alumnat, cosa que permet abordar amb una major profunditat el coneixement de la música, principalment a través dels procediments d'audició i d'investigació.
El plantejament global que impregna la matèria recull aspectes històrics, sociològics i estètics del llenguatge, de l'expressió i l'audició, tant d'obres del passat com del present, i també la relació que guarda amb altres disciplines. Sempre, però, mantenint com a punt de partida i de referència el fet musical que es dóna en el nostre entorn. S'estudiaran els textos musicals des d'una perspectiva analítica, de manera que una millor composició de l'obra capacite per a una valoració adequada. Com més bé es conega una obra, més gran serà el gaudi que procurarà. D'aquesta manera, totes les referències que es facen a manifestacions musicals, obres i autors, es conceptualitzaran a partir del treball i la reflexió realitzats mitjançant l'experiència real i immediata, de manera que es facilite el camí per a la consecució d'un aprenentatge significatiu.
Això afavoreix l'aprofundiment en el coneixement de la música des de diferents perspectives: artística, científica i tècnica, que orienten l'alumne cap a camps específics afins o complementaris a les perspectives que cursa. D'altra banda, el desenvolupament curricular d'aquesta matèria s'ha de fer de manera que proporcione als estudiants el coneixement a través del plaer estètic. A fi de conjuminar aquestes dues finalitats cal afavorir la pràctica musical que fomente la creativitat de les alumnes i els alumnes, i alhora l'anàlisi de les obres, per tal com és el mitjà principal per a enriquir i ampliar el camp de la visió de la música.
La difusió contínua de missatges musicals en la societat actual exigeix dels ciutadans una capacitat de crítica i valoració que s'ha d'adquirir mitjançant una sòlida formació musical, no necessàriament professional. Aquesta formació musical considerarà la música des de distintes perspectives relacionades entre si, tant les que fan referència a les múltiples i variades funcions que tradicionalment ha acomplert la música -moltes de les quals encara es mantenen- com les noves que la societat actual li ha atorgat.
La participació activa en la societat implica que els alumnes consoliden hàbits i tècniques relatius a la pràctica musical. Les destreses i les preferències en els distints àmbits de l'expressió musical (vocal, instrumental i de la dansa) es manifestaran en el plaer amb què es realitzen les activitats, i d'ací es derivarà la demanda que se'n faça en els distints moments de la vida escolar, i també en la familiar o en el temps d'esbarjo. D'aquesta manera els alumnes seran oients interessats i intèrprets motivats.
El disseny d'aquesta matèria respon a la necessitat de satisfer tant les demandes dels alumnes que tindran un últim contacte sistemàtic amb la música com les d'aquells altres interessats a iniciar o continuar estudis superiors, siga quina siga l'especialitat que hagen de cursar.
L'atenció a la diversitat d'interessos dels alumnes no es veurà limitada pel plantejament global de la matèria. En qualsevol cas, bé es tracte d'oients i intèrprets afeccionats bé d'estudiosos i futurs professionals de la música, aquesta matèria pretén que es valore la música com a component essencial en la vida dels pobles i com a mitjà de comunicació i integració crítica en el món actual.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Reflexionar, explicar i valorar les múltiples manifestacions musicals que es donen en la nostra societat.
2. Analitzar les obres musicals tenint en compte aspectes formals i estilístics mitjançant l'audició i la investigació, sense deixar de banda processos de coneixement relacionats amb la imaginació, la sensibilitat i l'empatia.
3. Percebre la música com una manifestació artística immergida en la seua pròpia història i alhora oberta a la innovació, tenint en compte la influència d'altres factors de tipus cultural, econòmic i polític en el procés creatiu.
4. Comprendre el procés de creació i difusió de les obres musicals i la seua dependència d'intèrprets i dels diversos mitjans i canals de comunicació tant en el passat com en el present.
5. Utilitzar els mitjans àudio-visuals de manera creativa valorant-ne les possibilitats expressives i també el seu paper com a font d'informació i coneixement.
6. Participar en l'organització i el desenvolupament de les activitats musicals, aportant-hi les seues idees i experiències per tal de contribuir així al desenvolupament del centre i el seu entorn.
7. Utilitzar l'audició i l'expressió musicals com a mitjans de coneixement, comunicació interpersonal i desenvolupament de la sensibilitat i la creativitat.
8. Conéixer i utilitzar críticament els principals recursos musicals que ofereix la comunitat (concerts, biblioteques, balls) com a mitjans per a l'estudi i el gaudi de l'oci.
III. Nuclis de continguts
La música en la nostra vida.
- La música en els espectacles i en les cerimònies. Manifestacions en les quals hi ha un públic que hi participa com a espectador actiu: concert, òpera, sarsuela, teatre, circ, etc.
- L'expressió musical en la vida quotidiana. A casa, en altres llocs (siga en solitari siga compartida amb un grup de gent); el ball (en discoteques o en qualsevol altre lloc) . L'actitud de l'individu davant d'aquestes expressions musicals.
- Música ambiental. El fil musical i altres músiques de fons en llocs públics i privats.
- Música en els mitjans àudio-visuals. En produccions cinematogràfiques, televisives, radiofòniques, etc. Els videojocs i els productes àudio-visuals associats a la informàtica.
- Manifestacions i referències visuals de la música. Partitures; instruments musicals; les referències musicals en fotografies, pintures, gravats, escultures; les portades de discos, etc.
Anàlisi, comprensió i valoració de l'obra musical.
- El compositor i la seua obra en el temps: època, lloc i entorn geogràfic, relació amb la societat i els corrents artístics i filosòfics, període, estil, gènere, forma, etc.
- Anàlisi formal de l'obra: estructura organitzativa; motius, temes i tractament; textura harmònica; relació música-text.
- Percepció global de l'obra. Unió d'aspectes analítics, experiències personals, món dels sentiments i idees pròpies.
Creació i difusió de la música.
- Els músics. Les distintes facetes de la professió de músic i la incidència en la societat: compositor-creador, arranjador, intèrpret, professor, etc.
- La fabricació d'instruments: Artesanal i en sèrie. L'electrònica i la informàtica en la fabricació instrumental.
- L'edició i comercialització de música: partitures, enregistraments, etc.
- El lloc del concert. Els escenaris musicals: Edificis i locals tradicionals, espais a l'aire lliure i altres ambients. L'acústica, la visibilitat i l'estètica del conjunt.
- Difusió de la música. Programacions de concerts. Publicitat. Emissores radiofòniques, cadenes de televisió i altres mitjans de difusió.
- La crítica. La crítica com a mitjà d'informació, anàlisi i valoració del fet musical. Premsa, ràdio i televisió.
Pràctica musical.
- Pràctica i adquisició de repertori. Repertori vocal, instrumental, de moviment i dansa, incorporant-hi improvisacions i creacions pròpies.
- Organització de concerts al centre educatiu.
- Participació activa dels alumnes en organització i interpretació.
- Participació en espectacles o muntatges àudio-visuals en què la música té un paper destacat, proposats en l'aula o de caràcter interdisciplinar.
IV. Criteris d'avaluació
1. Explicar alguna de les funcions que acompleix la música en la nostra societat, tenint en compte diverses variables: Intenció d'ús, estructura formal, mitjà de difusió utilitzat.
Aquest criteri pretén avaluar el coneixement que tenen els alumnes quant a la funció que acompleix la música en la nostra societat. Aquestes funcions poden manifestar-se en les diverses accepcions que el terme 'música' conté amb relació a les necessitats objectives que la societat demana.
2. Descriure els efectes que la música produeix en l'individu, considerant els aspectes psicològics, socials i la seua pròpia experiència musical.
Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat d'autoavaluació de l'alumne en la seua relació amb la música, tenint en compte diverses variables: Els seus propis afectes i sentiments, en situació de treball o lleure, diferents circumstàncies com ara el lloc de difusió, els seus propis coneixements musicals, etc.
3. Analitzar obres musicals segons les seues característiques formals i els trets estilístics més significatius, i situar- les en el seu context cultural.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat d'analitzar obres musicals de tota mena, per situar-les en el seu context cultural des d'una visió global, aplicant-hi, a més a més, el coneixement que l'alumne tinga d'altres disciplines (la literatura, les arts plàstiques, etc.).
4. Analitzar les principals activitats professionals relacionades amb la música, i definir les funcions que acompleixen.
Aquest criteri avalua el coneixement que els alumnes tenen de la professió de músic, de la seua consideració social, especialment dels compositors i els intèrprets, però també d'altres professionals (editors, tècnics de so, etc.), que fan possible tant l'experiència com la difusió de la música.
5. Intervenir en produccions escolars (representacions, concerts, etc.), utilitzant els recursos expressius adients.
Aquest criteri tracta d'avaluar l'ús funcional de les habilitats expressives (en el camp vocal, instrumental o de moviment i dansa) que s'han desplegat ja des de l'etapa anterior.
6. Explicar els processos de producció musical (creació i realització, concerts, enregistraments, etc.), considerant la intervenció dels distints professionals, i valorar-ne el resultat final.
Aquest criteri pretén avaluar el coneixement que té l'alumne del procés que suporta qualsevol producció musical. L'alumne ha de saber que un disc, un programa de ràdio o de televisió requereixen, en cada cas, una organització precisa en la qual intervenen diverses institucions i un conjunt de persones qualificades.
7. Aplicar la terminologia adient a l'anàlisi d'obres i situacions musicals, consultant les fonts documentals que hi haja al seu abast.
Aquest criteri avalua l'ús adequat de conceptes del llenguatge musical, a mesura que s'identifiquen elements o característiques en una obra o una situació musical. Es tracta de saber explicar verbalment els processos musicals ajudant-se de la utilització de diccionaris, llibres i partitures, i d'altres fonts documentals.
8. Participar activament en algunes de les tasques requerides en els actes musicals que se celebren al centre (planificació, organització, muntatge i difusió, etc.).
La finalitat d'aquest criteri és que els alumnes coneguen les possibilitats que ofereix al centre i l'entorn a l'hora d'organitzar muntatges musicals, recitals i concerts, que els valoren i que sàpien aprofitar-los, buscant solucions als problemes o necessitats que puguen sorgir i intervenint en les distintes fases i realitzant diversos treballs.
2n. Idioma estranger I i II
1r. i 2n. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
L'aprenentatge d'una segona llengua al Batxillerat incideix en la formació general i contribueix específicament a desplegar les capacitats del llenguatge i de la comunicació. Més especialment i en relació amb les finalitats d'aquesta etapa, prepara els alumnes per a usar aquesta llengua en els estudis posteriors o en la inserció al món laboral.
Avui en dia, la majoria dels joves sent la necessitat d'aprendre idiomes. Oferir-los, doncs, l'oportunitat que puguen integrar aquest aprenentatge en el pla d'estudis, els permetrà situar-se en un nivell d'igualtat amb els seus coetanis d'altres països i preparar-se per a un espai geogràfic amb menys fronteres on el domini de diverses llengües, en esdevenir un fet habitual, contribuirà sens dubte a una entesa més gran entre els pobles. En efecte, la necessitat de conèixer diverses llengües estrangeres adquireix com més va més importància per a poder participar en els camps de les relacions internacionals, de la cultura, de les ciències, de la tècnica i del treball.
El Batxillerat és un tram educatiu relacionat, d'una banda, amb els cicles obligatoris de l'ensenyament Primari i Secundari, i, de l'altra, està lligat, per mitjà de les diferents modalitats, amb els estudis superiors o amb la preparació per a la vida professional. Aquest segon aspecte li atorga les característiques més específiques: l'especialització i la diversificació. Les possibilitats d'especialització es fan realitat en les diverses modalitats, dins de les quals les matèries optatives permeten als alumnes establir itineraris personals i diversos en els estudis.
L'alumnat que accedeix a l'Etapa i tria una segona llengua estrangera com a optativa, té presumiblement una motivació específica, és capaç de formular explícitament quins són els seus objectius i quines les expectatives amb les quals aborda el seu estudi. Algunes investigacions sobre aquests aspectes mostren que l'experiència de l'aprenentatge de la primera llengua estrangera dóna la possibilitat de concretar metes personals. En la segona, pel que fa a la seua formació lingüística, l'alumne disposa d'uns coneixements sobre el funcionament i comportament de les altres tres llengües (valencià, castellà i primera llengua estrangera) que ha estudiat amb anterioritat, així com disposa també de la competència d'aprenentatge que aquests estudis li han proporcionat. Tot això, junt amb un major desenvolupament intel·lectual que li permet fer de manera més autònoma operacions mentals més complexes, a més d'un coneixement més ampli del món, el col·loca en una situació avantatjosa per a l'aprenentatge d'una quarta llengua. És previsible, per tant, que es done amb un cert grau de facilitat una transferència de les aptituds per a comprendre i produir significats, i que el coneixement sobre la manera de realitzar-se aquests processos, facilite que la competència lingüístico-comunicativa progresse més sòlidament i més ràpidament. A més a més, la consciència de com s'aprèn una llengua (quina mena d'activitats es poden fer, com procedir personalment per aprendre, quins instruments cal fer servir...) pot permetre que els alumnes utilitzen, per transferència, estratègies concretes eficaces i adaptades a cada situació d'aprenentatge.
L'organització i programació del procés d'ensenyament ha de tenir en compte aquesta actuació específica de l'alumnat i partir d'un projecte que faça possible l'aplicació d'aquests «sabers» en l'aprenentatge de la segona llengua estrangera.
D'altra banda també s'hi planteja la necessitat de considerar la varietat de situacions didàctiques que es poden presentar al professorat i que deriven de la possibilitat d'estudiar aquesta matèria que els alumnes han tingut anteriorment en cadascun dels cicles i dels anys de l'Educació Secundària Obligatòria. Així, doncs, en començar el Batxillerat, els alumnes ja poden haver cursat un, dos, tres o quatre anys del segon idioma, o poden ser, per contra, principiants absoluts. El disseny d'aquesta matèria ha de respondre, obertament i flexible, a la diversitat de situacions i de necessitats de l'alumne, sempre dins dels objectius d'aquesta Etapa.
Així doncs, una planificació que tingués en compte les pressuposicions anteriors, i també els plantejaments dels projectes curriculars d'Etapa, es podria fer des de diverses opcions. Una opció podria ser una aproximació a la segona llengua estrangera semblant a la que es planteja per a la primera llengua estrangera, a fi i efecte de desenvolupar una competència en aquesta llengua.
Una altra possibilitat, una vegada desenvolupada una competència general bàsica, seria enfocar l'ensenyament cap al desplegament d'habilitats específiques (comprensió i expressió oral, comprensió escrita...) insistint especialment en unes habilitats sobre les altres i sempre d'acord amb les necessitats i opcions presents o futures.
L'aprenentatge de la segona llengua estrangera podria enfocar-se així mateix amb una finalitat instrumental en relació als estudis o al treball que pensen realitzar els alumnes. Aquesta opció implicaria una inserció precoç de la llengua especialitzada, una vegada que els elements que permeten la interacció didàctica per a la comunicació a l'aula hagen estat establerts.
També es pot plantejar l'ensenyament de la segona llengua d'acord amb contextos reals que necessiten un ús de la llengua molt específic i concret. Així, per exemple, podria articular-se el procés d'ensenyament-aprenentatge en relació amb la realització d'un intercanvi entre centres o amb projectes que possibiliten viatges i estades al país. En aquests casos, l'objectiu seria l'adquisició ràpida d'una competència que permeta deseixir-se'n en el país estranger.
Per consegüent, i dins el marc general que es planteja en aquest currículum, cada centre segons la seua situació particular, les modalitats cursades, els nivells de l'alumnat, el nombre de grups etc. abordarà la concreció i adequació pel que fa als objectius, als continguts i a les modalitats d'avaluació que aplicarà a l'ensenyament-aprenentatge de la segona llengua estrangera.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les següents capacitats:
1. Comprendre la informació global i específica de missatges orals i escrits relatius a situacions habituals i/o específiques emesos directament per parlants o pels mitjans de comunicació.
2. Produir missatges orals i escrits adequats a les diverses situacions de comunicació en què poden veure's implicats com a parlants estrangers, tot fent servir estratègies i recursos lingüístics i extralingüístics que permeten una comunicació satisfactòria.
3. Llegir de manera comprensiva i autònoma textos escrits d'un nivell adequat a les capacitats i interessos dels alumnes, utilitzant la lectura amb finalitats diverses i valorant-ne la importància com a font d'informació, de gaudi i d'oci.
4. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en els aspectes formals i en el pla de la comunicació, i usar aquesta reflexió com a element que facilite l'aprenentatge de la llengua i com a instrument per a millorar les produccions pròpies.
5. Utilitzar estratègies d'aprenentatge autònom de la llengua estrangera, elaborades a partir de les experiències prèvies adquirides de les llengües ja conegudes i de la reflexió sobre els seus processos d'aprenentatge.
6. Valorar l'ajuda que significa el coneixement de llengües estrangeres per comunicar-se amb persones que pertanyen a cultures distintes de la nostra en els diferents àmbits de l'activitat humana.
7. Apreciar la riquesa que representen les diverses llengües i cultures com a formes distintes de codificar l'experiència i d'organitzar les relacions interpersonals, tot despertant l'interès i la curiositat cap al món multicultural en què vivim.
8. Mantenir una actitud receptiva envers la informació procedent de la cultura que la llengua estrangera transmet i utilitzar aquesta informació per a la reflexió sobre la cultura pròpia.
9. Mostrar una actitud crítica davant els estereotips i prejudicis que poden manifestar-se i transmetre's mitjançant l'ús social de la llengua, ja siguen de caràcter sexista, racista, classista.
III. Nuclis de continguts
Els nuclis de continguts són els mateixos que per a la primera llengua estrangera, atès que s'hi parteix d'idèntica concepció de la llengua i del seu aprenentatge. Igual que en tota l'etapa obligatòria, caldrà tenir en compte que la divisió en nuclis diferents es fa per motius funcionals i per facilitar la visió dels distints elements que intervenen en la comunicació i en el seu aprenentatge. No tenen cap caràcter jeràrquic ni de seqüenciació.
També cal tenir en compte que no s'hi han separat els continguts conceptuals dels procediments i de les actituds, perquè en l'aprenentatge lingüístic, els procediments són la base per a arribar als conceptes, i en aquest procés es manifesten i desenvolupen les actituds.
La llengua com a instrument de comunicació
Els continguts d'aquest nucli constitueixen l'eix de la planificació didàctica i donen sentit al tractament integrat dels altres nuclis.
Són continguts d'aquest nucli:
- Els procediments que amplien les capacitats de comprensió i producció de textos orals i escrits adequats a la situació de comunicació, al context i a la intenció.
- L'ús d'estratègies comunicatives i discursives que ajuden a aconseguir la intenció per la qual es dóna la interacció.
- L'apropiació dels procediments d'interpretació del lèxic per mitjà de la negociació del sentit.
- L'observació i conceptuació dels models textuals seleccionats dins l'àmbit d'ús interpersonal o específic.
- La participació en les situacions de comunicació reals o simulades que es poden donar dins o fora de l'àmbit de la classe.
La reflexió sobre la llengua
Els continguts que formen aquest nucli han d'aconseguir la comprensió, la interiorització i l'ús adient del nou codi lingüístic.
Els àmbits de reflexió que cal proposar són tres:
a) Sobre els elements fonològics, lèxics i morfosintàctics.
b) Sobre l'organització discursiva i textual.
c) Sobre les situacions de comunicació.
El treball sobre els elements fonològics, lèxics i morfosintàctics inclourà aspectes com ara:
- El reconeixement i l'apropiació del sistema fonològic de la llengua.
- El reconeixement i l'apropiació d'indicis no verbals que reforcen o modifiquen els missatges orals.
- El reconeixement i l'apropiació de l'ortografia i de la puntuació pròpies del discurs escrit.
- L'observació i coneixement de les característiques pròpies i diferenciades de l'ús dels codis oral i escrit.
- L'observació i anàlisi de la configuració del lèxic i de la seua formació.
- L'observació i adquisició del lèxic (estàndard i específic) que aparega als diversos textos.
Aquest segon àmbit inclou aspectes com ara:
- L'observació i conceptualització dels trets textuals que permeten identificar diferents menes de text.
- La interpretació i apropiació dels elements que permeten fer avançar la informació i donen cohesió al text.
- L'observació i interpretació dels actes de parla lligats a les estratègies discursives que realitzen les intencions de comunicació (explicar, sol licitar...).
- L'observació, localització i conceptualització dels indicis que permeten identificar l'emissor i el receptor dels textos i els que fan referència al context (deíctics, desinències verbals...)
- L'observació i interpretació dels indicis lingüístics que permeten descobrir els implícits culturals i els que reflecteixen estereotips en els textos.
Els continguts de reflexió relatius a les situacions de comunicació inclouen:
- L'observació i interpretació dels elements que componen les situacions de comunicació proposades (participants, lloc en què es dona la interacció, mode de relació...).
- L'observació i apropiació de les formes ritualitzades que apareixen en les situacions interactives, orals i escrites (salutacions, fórmules per a perdre la paraula, fórmules utilitzades en les cartes...).
- L'observació i interpretació de les realitzacions lingüístiques que manifesten el tipus de relació entre els interlocutors (formal, informal, jeràrquica, familiar...).
- L'observació i comprensió de la relació existent entre situació de comunicació i opcions lingüístiques.
La llengua com a instrument d'autonomització
Els continguts d'aquest nucli van dirigits cap a activar les estratègies d'aprenentatge lingüístic pressumiblement adquirides en anys anteriors amb la finalitat de potenciar un progrés més ràpid en l'adquisició de la Llengua Estrangera.
Són continguts d'aquest nucli:
- El reconeixement de l'existència de distintes maneres d'aprendre una llengua i verbalització de les pròpies experiències d'aprenentatge de llengües estrangeres.
- La utilització dels coneixements i experiències lingüístiques anteriors per a establir comparacions respecte a la forma i funcionalitat de la nova llengua.
- La utilització d'estratègies d'aprenentatge per a la comprensió autònoma de textos (interpretació pel context, hipòtesis sobre la situació, inferències...).
- L'aplicació de tècniques i estratègies pròpies de l'aprenentatge gramatical (formulació d'hipòtesis, relació, sistematització, inducció de regles...).
- L'elaboració i ús d'estratègies personals encaminades a l'apropiació del lèxic (classificar, associar, agrupar, memoritzar...).
- El desenvolupament de la capacitat de seleccionar i d'usar fonts d'informació autònomament (manuals de gramàtica, enciclopèdies, mitjans de comunicació...).
- El desenvolupament de la capacitat de detectar i esmenar les errades.
- La negociació dels aspectes significatius del procés d'ensenyament-aprenentatge: objectius, tècniques de treball, materials.
La llengua en la seua dimensió sòcio-cultural
Si la llengua és per naturalesa un codi abstracte i neutre, també és ben cert que qualsevol llengua és producte i reflex de la societat que la parla, i, per això, és portadora i transmissora dels valors i creences d'aquella societat. L'aprenentatge de la llengua fora incomplet si oblidàrem incloure aquest àmbit de coneixements, que d'altra banda poden crear, si no són compartits, problemes reals de comunicació.
Són continguts d'aquest nucli:
- La identificació i apropiació de les normes sòcio-culturals que repercuteixen en la comunicació.
- La identificació dels referents culturals i la interpretació de les connotacions que hi poden aparèixer associades i que són presents als textos explícitament o implícita.
- La interpretació i valoració dels estereotips culturals que apareguen als textos.
- El refermament d'actituds d'obertura i de respecte que permeten el coneixement de fets i costums propis dels països on es parla la nova llengua, i que afavorisquen el diàleg intercultural.
IV. Criteris d'avaluació
1. Participar en situacions interactives orals, ja siguen aquestes de caràcter real o simulat utilitzant les estratègies i les normes socio-comunicatives adequades per a aconseguir la intenció de comunicació.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes són capaços d'utilitzar estratègies comunicatives en situacions relacionades amb el seu context real (situació didàctica, estudis o treball futur) i amb contextos simulats (jocs de rol, simulacions), incidint en una varietat de temes relacionats amb els seus propis àmbits d'interés (vida futura, interessos professionals, gustos...) així com aspectes culturals i socials propis dels països la llengua dels quals estudien.
Es valorarà especialment la capacitat de portar a terme amb èxit la comunicació utilitzant la llengua estrangera de manera adequada a la relació social que determine la situació de comunicació, organitzant i expressant les idees amb claredat.
2. Comprendre les informacions essencials de textos orals emesos pels mitjans de comunicació, sobre temes generals de l'actualitat o sobre aspectes de la cultura associats a la llengua estrangera o relacionats amb altres àrees del currículum, aplicant les estratègies adequades per a l'objectiu d'escoltar.
Es tracta de comprovar si els alumnes són capaços d'aplicar estratègies apropiades per a la comprensió global o d'aspectes específics de textos orals, dels mitjans de comunicació com ara programes divulgatius i d'opinió, notícies, debats, etc., segons un objectiu d'escolta acordat prèviament.
3. Extraure la informació global i específica de textos escrits adequats per al nivell i interessos dels alumnes o per al tipus de llengua específica que s'hi haja treballat, identificant, segons el tipus de text, opinions, arguments, seqüències narratives o descriptives...
Es tracta de comprovar si els alumnes són capaços d'aplicar diferents estratègies de lectura i d'utilitzar el seu coneixement dels distints tipus de text per a aconseguir la informació global o específica requerida.
4. Produir textos escrits, ateses diverses intencions comunicatives, respectant les convencions de la llengua escrita i emprant els elements adequats per a assegurar-ne la cohesió i la coherència.
Es pretén avaluar si els alumnes posseeixen la capacitat de planificar i organitzar les idees adequadament segons el tipus de text triat, en un context de simulació (narracions, cartes, sol licitud de treball...) o condicionats per la situació d'aprenentatge (presa de notes, resums, redaccions...) tenint cura de la progressió del tema i expressant-lo amb la necessària coherència perquè puga ser comprès. També es tindrà en compte la correcció lingüística per la importància que aquesta té per a aconseguir una comunicació efectiva.
5. Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics adquirits, com a instruments de control i d'autocorrecció de les produccions pròpies i com a recurs per a comprendre millor les produccions d'altri, de manera que es reforce l'autonomia del llenguatge.
Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes són capaços de distingir i reconèixer la correcció formal, la coherència de les idees expressades i l'adequació del discurs a la situació de comunicació en textos orals o escrits senzills. Així mateix, es pretén valorar la capacitat de jutjar la correcció de les seues pròpies produccions (orals o escrites) i d'aplicar el seu coneixement de les normes lingüístiques per a auto-corregir-se.
6. Participar en activitats de grup per a la determinació d'objectius, tasques, selecció de suports, etc., i arribar a establir projectes personals d'aprenentatge.
Es tracta de comprovar en quina mesura els alumnes han desenvolupat la capacitat d'aprenentatge autònom per a assolir determinats objectius lingüístics i/o comunicatius, determinar necessitats o mancances, superar errades, autoavaluar-se.
7. Extraure i valorar de manera crítica les informacions de caràcter sòcio-cultural contingudes explícitament o implícita als textos.
Es tracta d'avaluar si els alumnes són capaços de reconèixer i interpretar els aspectes culturals explícits, i d'inferir els aspectes implícits en les mostres de llengua, valorant-los amb una actitud reflexiva i crítica.
8. Utilitzar procediments de localització, anàlisi i tractament de la informació de tipus sòcio-cultural continguda en textos orals i escrits, per a la realització de petits treballs relacionats amb els interessos personals o de grup.
Es tracta de valorar si els alumnes són capaços d'utilitzar continguts sòcio-culturals, obtinguts mitjançant la consulta de diverses fonts per a la realització de treball que exposaran davant la classe, en la participació en activitats extraescolars (jornades culturals, intercanvis, visites...), en treballs escrits sobre temes multidisciplinaris d'interès per als seus estudis o la seua vida futura.
Referents clàssics de les manifestacions
culturals modernes
2n. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
La formació que el sistema educatiu pretén que l'alumnat reba mitjançant la implantació dels nous Batxillerats ha de mantenir un equilibri entre l'especialització requerida i congruent amb l'etapa educativa de referència i el manteniment i aprofundiment d'una formació general sòlida que proporcione a l'alumnat la possibilitat no sols de rectificar l'opció inicialment elegida i escollir-ne una altra, sinó també de variar amb flexibilitat dintre del ventall d'alternatives que l'opció assumida inevitablement anirà oferint en un futur més o menys immediat en la Universitat o en el propi món de l'activitat professional.
En aquest sentit, la formació humanística, basada en l'oferta de les matèries comunes i ampliada i matisada necessàriament per la introducció de matèries optatives com la present, és fonamental per a aconseguir l'ideal educatiu abans esmentat de consolidar una formació profunda, flexible i operativa, al mateix temps que especialitzada segons la modalitat de Batxillerat escollida, per tal com es basa en un exercici metòdic i disciplinat de reflexió sobre les bases i els fonaments de les diverses realitats que configuren el món actual no sols des d'una perspectiva de progrés en el coneixement racional de les coses sinó també des d'una actitud d'utilització dels recursos a l'abast al servei dels éssers humans i de la comunitat de la qual formen part.
La presència concreta en el quadre formatiu de la matèria optativa 'Referents clàssics de les manifestacions culturals modernes' ve justificada pel fet que la cultura clàssica o greco-llatina és la base fonamental on s'assenta la cultura europea moderna, les diverses manifestacions de la qual constitueixen els precedents i els models de la major part de les manifestacions culturals actuals.
Els orígens del pensament racional i de l'explicació científica de la realitat es troben en les albades d'aqueixa cultura.
Els mites, els plantejaments ideològics, les actituds vitals, la concepció del món, els hàbits i costums existents en les societats clàssiques són en bona mesura operatius en les nostres societats.
És de destacar, pel que fa a les manifestacions artístiques, la vigència de la producció literària en grec i en llatí, de la seua configuració en gèneres i dels tòpics i recursos estilístics emprats que constitueixen una tradició literària sense la qual no són explicables les literatures europees modernes.
Les institucions polítiques existents a Grècia i a Roma, la concepció del ciutadà i la seua participació en la vida de la ciutat, així com l'organització social i la lluita derivada dels enfrontaments dels diversos estaments o classes són un precedent d'inestimable coneixement per a un ciutadà europeu.
El dret romà constitueix la base del nostre dret privat i, per tant, de la nostra vida jurídica més quotidiana.
La matèria optativa 'Referents clàssics de les manifestacions culturals modernes' incideix especialment en el desenrotllament de les següents capacitats dels alumnes, atribuït al Batxillerat en l'article 26 de la LOGSE:
a) Dominar la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma.
c) Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.
d) Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic.
e) Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeta d'actuar de forma responsable i autònoma.
h) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural.
És obvi que en les programacions concretes que es facen de la matèria per part dels diferents equips de professors es tindrà en compte la connexió específica que manté amb les matèries que configuren les distintes modalitats del Batxillerat i especialment amb les següents:
- Història, Filosofia i matèries relacionades amb les Ciències Socials, pel que fa al marc històric on es desenvolupen els fets culturals propis de la matèria, a la inserció en les etapes històriques corresponents dels fenòmens que es tracta de comprendre, a les repercussions de les concepcions, models i referents de la cultura clàssica en la història general del pensament i de l'art, tant en allò relatiu a les arts concretes com ara arquitectura, escultura i pintura, com la influència en la formació de les idees estètiques, polítiques, jurídiques, morals i filosòfiques, i en la configuració de les institucions polítiques i jurídiques de les nostres societats.
- Castellà: llengua i literatura, i valencià: llengua i literatura, respecte a l'estudi dels recursos estilístics i dels models literaris que es manifesten en els textos de les llengües pròpies.
- Matèries relacionades amb les Ciències de la Natura i de la Salut, pel que fa a les aportacions a la història de la ciència i a la consolidació dels mètodes científics realitzades des de l'antiguitat clàssica o utilitzant com instrument les llengües grega o llatina.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat al desenvolupament de les capacitats següents:
1. Conéixer i valorar els processos culturals i els elements fonamentals que han convergit en l'actual configuració d'Europa com a entitat cultural complexa des de les arrels de la cultura clàssica.
2. Apreciar en les construccions intel·lectuals modernes: ciència, tècnica, filosofia, etc. els components clàssics que han permés els desenvolupaments i avenços assolits fins a l'actualitat.
3. Reconéixer en la nostra vida com a ciutadans els elements de la tradició clàssica que informen les institucions, les lleis, els costums i els instruments jurídics de les nostres societats organitzades políticament.
4. Conéixer i sentir com a propis els diversos components de la nostra cultura i les seues manifestacions al voltant nostre.
5. Respectar els components de cultures alienes a la nostra.
6. Conéixer els models artístics i literaris clàssics i apreciar llur influència en les manifestacions artístiques posteriors.
7. Reconéixer els recursos estilístics elaborats per les literatures clàssiques en els diversos nivells d'ús de les llengües modernes, especialment en els textos literaris.
III. Nuclis de continguts
El caràcter d'aquest apartat és per necessitat obert i flexible, donada la impossibilitat d'esgotar la matèria. Per açò s'entendran els epígrafs proposats i el posterior desenrotllament com a continguts de referència.
No obstant, els temes que s'adopten han de ser tractats amb la intensitat que aconselle el desenvolupament del curs sense pretendre abraçar-los totalment, incidint en aquells punts on l'interés de l'alumnat i del professorat siga major.
El marc geogràfico-històric de la cultura clàssica
- El concepte de cultura clàssica: cultura clàssica i cultura europea.
- La Romanització a Europa: processos generals. Els agents de la Romanització. Les comunitats autòctones. Diverses etapes. Situacions peculiars. El sincretisme cultural.
- La tradició cultural. Els mitjans de la transmissió: la recepció del llegat greco-llatí. L'Humanisme. El Renaixement.
El pensament, la ciència i la tècnica al món antic: precedents de les realitzacions actuals.
- Explicació mítica i explicació racional.
- Els principals corrents del pensament clàssic: les primeres concepcions racionals de la realitat. El manteniment de les línies del pensament clàssic: el principi de racionalitat.
- Els fonaments de la ciència moderna: principals avenços en els diferents camps de la ciència i de la tècnica en l'antiguitat.
Les belles arts.
- La creació artística en el món antic: l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la ceràmica i el mosaic. La música. Observació i identificació dels trets que defineixen els diferents tipus.
- Els mites i la religió clàssiques en les manifestacions artístiques modernes.
- Les arts i els models clàssics en l'època moderna. Estudi de les obres més significatives.
- Valoració dels recursos artístics clàssics en ordre a la creació dels diferents arts i llur plasmació en les manifestacions actuals.
Els models literaris.
- Els gèneres literaris clàssics: trets fonamentals que els defineixen. Lectura i estudi d'obres fonamentals de les literatures grega i llatina.
- Els gèneres literaris de les literatures modernes: projecció i influència dels models clàssics.
- Els mites en la poesia i en el teatre clàssics. Presència en les literatures modernes.
- La poètica i la retòrica clàssiques. Principals recursos estilístics emprats: les figures retòriques. Aplicació a textos literaris i no literaris moderns, periodístics, publicitaris, etc.
- Motivació cap a la lectura d'obres clàssiques i reconeixement de les literatures antigues i llurs tòpics i recursos estilístics com models ineludibles per a comprendre les literatures europees modernes.
Els referents polítics i jurídics.
- Les constitucions polítiques en l'antiguitat: la polis grega i la civitas romana.
- L'estatus personal: estaments i classes socials. Drets i deures dels ciutadans. Les lluites per la igualtat de drets.
- La participació dels ciutadans en la vida pública: L'elaboració de les normes legals i de les resolucions judicials, la incorporació al govern de la ciutat, l'administració pública, el servei militar...
- L'organització de la família en les societats antigues. El matrimoni i el règim econòmico-familiar.
- Els instruments jurídics. El dret privat romà. Principals institucions: els drets reals, les obligacions jurídiques i els contractes. El dret de successió. La protecció processal dels drets.
- L'educació. Els ideals de l'educació en l'antiguitat. Les etapes educatives. L'organització escolar.
- Valoració dels models democràtics d'organització de la societat i dels precedents clàssics. Reconeixement de la relació existent en l'antiguitat i en les èpoques modernes entre la configuració social i les estructures polítiques i administratives.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar els components ideològics, filosòfics i teòrics propis de l'antiguitat clàssica en textos antics, medievals, moderns i contemporanis.
2. Constatar la influència de les arts i models clàssics en obres artístiques de l'època moderna. Identificació i anàlisi dels elements clàssics presents en les obres objecte d'estudi.
3. Identificar en fragments d'obres escollides de la literatura greco-llatina els components temàtics, estilístics, i retòrics que constitueixen la base de la configuració dels gèneres literaris clàssics.
4. Reconéixer en fragments d'obres de la literatura europea moderna els elements materials i formals heretats de la literatura clàssica.
5. Analitzar mitjançant estudis antropològico-culturals, la utilització de textos, notícies, documents, observació directa, etc., que relacionen aspectes de la vida quotidiana referits a la família, el dret privat, l'educació, etc. en les societats antigues i en les actuals.
6. Utilitzar textos on es descriuen l'organització, el funcionament, la composició i les funcions dels òrgans de govern i de participació política. Es tracta de comparar amb el que es preveuen en les constitucions polítiques modernes.
7. Confeccionar taules de drets i deures en relació amb els existents en les societats modernes.
Els diversos criteris d'avaluació abans exposats tracten de constatar en termes de resultats el grau de desenvolupament per part de l'alumnat de les capacitats enunciades en relació amb els continguts propis de matèria.
Educació Física II.
2n. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
Les activitats físiques i algunes de les seues manifestacions constitueixen un dels elements culturals que caracteritzen qualsevol societat. I és en aquest sentit que s'han desenvolupat al llarg de la història, estretament relacionades amb altres elements culturals, des de concepcions i amb finalitats distintes, bé que el protagonisme assolit haja estat distint segons el moment
Actualment, aquestes activitats, i en particular una de les seues manifestacions com és ara l'esport, gaudeixen d'un grau de reconeixement i de consideració social molt alt, a causa tant dels nivells d'implantació i pràctica com de la importància que han adquirit, bé que per raons diferents (econòmiques, formatives, de salut, etc.) en múltiples sectors de l'activitat social: industrial, científic, polític, educatiu, sanitari, recreatiu, formació professional, etc.
A partir de les distintes disciplines des de les quals s'han estudiat s'ha generat un important cos de coneixements específics, relacionats amb aquestes activitats, el qual s'intenta dotar d'entitat pròpia integrant-lo en allò que denominarem 'Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport'.
L'activitat social que en l'actualitat es desplega al voltant d'aquestes activitats és tan àmplia, variada i complexa que en la majoria dels casos demana una formació especialitzada en aquest camp.
La present matèria té la finalitat de contribuir a la formació dels alumnes i les alumnes en el camp de l'activitat física i de l'esport, des d'un enfocament multidisciplinar, per tal d'afavorir posteriors trajectòries professionals i/o acadèmiques en les distintes especialitzacions: docència, animació social, art, gestió, i administració, esport (com a tècnic i/o practicant, sanitat, cossos de seguretat, etc.
Aquesta formació, de caràcter propedèutic, complementa la ja adquirida en etapes educatives anteriors, especialment mitjançant l'àrea i la matèria d'Educació Física, i s'aborda des de diverses dimensions:
* Una dimensió social, orientada a l'anàlisi i el reconeixement de les activitats físiques i esportives com ara manifestacions culturals, determinades pel valor i el significat que s'ha atribuït al cos i al moviment en cada moment, i al coneixement del marc d'organització social en què es realitzen.
* Una dimensió psico-biològica, relativa al coneixement d'aquels elements orgànics i psicològics de la persona que són responsables de la motricitat.
* Una dimensió instrumental, orientada a l'adquisició de coneixements i procediments que faciliten la intervenció davant situacions relacionades amb l'activitat física i l'esport: planificació i organització, ensenyament, tractament d'urgència de lesions.
* Una dimensió d'aplicació específica, orientada a l'adquisició, segons les necessitats particulars de l'alumnat, de nivells òptims d'aptitud i habilitat motriu.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuïra en l'alumnat al desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre el sistema d'organització funcional en què recolza la motricitat de la persona, amb la consegüent identificació dels principals sistemes i mecanismes implicats, la comprensió de les relacions que s'hi estableixen, i el reconeixement del caràcter social de les conductes motrius.
2. Reconéixer i valorar les possibilitats d'expressió dinàmica de la persona, i identificar els paràmetres més significatius de la comunicació no verbal i de l'expressió motriu.
3. Analitzar críticament els distints tipus d'activitats físiques i esportives, i també els fenòmens sòcio-culturals relacionats amb aquestes activitats, amb el consegüent reconeixement de les relacions existents entre el valor i significat que s'atorga al fet corporal, les funcions atribuïdes a l'exercici físic i les formes culturals d'activitat física practicades, i identificar les influències que hi exerceixen altres interessos i àmbits de l'activitat social.
4. Planificar i realitzar alguna activitat física i/o esportiva, i resoldre els problemes d'organització, direcció, control i avaluació que el desplegament d'aquesta activitat comporta.
5. Prevenir les repercussions negatives que sobre l'organisme pot tenir la pràctica d'activitats físiques i esportives, disminuint els factors de risc i actuant correctament en el tractament d'urgència de les lesions quan s'esdevinguen.
6. Abordar la realització de les tasques motrius específiques pròpies de la seua activitat professional i/o acadèmica amb un nivell òptim d'aptitud motriu que garantisca el mínim d'eficàcia exigible.
III. Nuclis de continguts
Fonaments de la motricitat humana
- Neurofisiologia bàsica de la motricitat humana: la contracció muscular, l'activitat muscular voluntària, automàtica i reflexa, el control de l'activitat muscular.
- Bases psico-sociològiques de la motricitat humana: significació del moviment humà segons les distintes perspectives, relacions entre la motricitat i el desenvolupament psicològic, el caràcter social del moviment humà.
- L'organització perceptiva de l'ésser humà: recepció, transmissió i interpretació de sensacions, sensibilitat exteroceptiva i propioceptiva, el procés de percepció, percepció i activitat motriu.
Fonaments de l'aprenentatge i del desenvolupament motor
- Conceptes generals d'aprenentatge, maduració i desenvolupament motor.
- Característiques del desenvolupament motor humà: fases, evolució de les diferents funcions motrius.
- L'aprenentatge motor: concepte, interrelació amb els processos de maduració, característiques, fases, factors que hi influeixen.
Motricitat i comportament no verbal
- Conceptes de comunicació no verbal i d'expressió motriu.
- Paràmetres del comportament no verbal relacionats amb la motricitat: comportament espacial (contacte, distància, positura) , i moviments corporals.
Evolució històrica de les activitats físiques i esportives
- Funcions atribuïdes a l'exercici físic i principals manifestacions sòcio-culturals relacionades amb l'activitat física, en les distintes èpoques i civilitzacions.
- Influències i relacions entre el desenvolupament esportiu, cultural, científic, econòmic i social. Integració de les activitats físiques i del tractament del fet corporal en els sistemes educatius. Organització social de l'esport.
-Estructura organitzativa de l'esport: orígens i evolució històrica, estructura actual de l'esport de competició i l'esport recreatiu a escala nacional i internacional, òrgans rectors i competències relacionades amb la seua promoció i gestió, l'organització d'activitats i la formació de tècnics i practicants. Estructura de l'esport a la Comunitat Valenciana. Estructura i gestió de l'esport en les Administracions Locals.
-Ordenament jurídic de l'esport a Espanya: antecedents, l'esport en la Constitució, la Llei General de Cultura Física i de l'Esport, etc.
- Els clubs i les associacions esportives: creació, direcció i gestió, ajudes i subvencions, assegurances de responsabilitat i atenció mèdica, etc.
Les activitats físiques i la recreació
- Concepte de recreació. Fonaments i característiques de les activitats recreatives.
- Activitats físiques i esportives per a la recreació: joc d'animació, activitats alternatives, jocs tradicionals, etc.
- Planificació, organització i pràctica d'activitats recreatives.
Prevenció i tractament de les lesions més freqüents en la pràctica d'activitats físiques i esportives.
- Factors de prevenció i risc: aptitud física, instal·lacions, normes higièniques, etc.
- Lesions més freqüents: simptomatologia, prevenció.
- Tractaments inicials d'urgència davant accidents: càrdio-circulatoris, tèrmics, respiratoris i traumatològics.
Condicionament físic específic
- Desenvolupament de la condició física específica orientada a les necessitats particulars de l'alumnat.
Habilitat motriu específica
- Perfeccionament de l'habilitat específica de l'alumnat per a la pràctica d'alguna activitat física o esportiva.
IV. Criteris d'avaluació
1. Descriure l'organització perceptiva i funcional de l'organisme en la realització d'una tasca motriu determinada, amb la identificació dels distints sistemes orgànics implicats la participació d'aquests en la dita tasca.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes comprenen el funcionament independent dels distints sistemes orgànics, la funció i el nivell d'implicació de cadascun en els distints tipus d'activitats físiques i de tasques motrius, i les respostes d'adaptació que tenen lloc en cada cas.
2. Analitzar el comportament no verbal, propi o d'altres, posat de manifest en alguna activitat física o esportiva, amb la identificació de conductes relacionades amb els distints paràmetres d'aquest comportament i la interpretació del seu significat com a elements d'expressió i de comunicació.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes interpreten el moviment humà, des del seu caràcter significant, com un element d'expressió i comunicació en el qual es projecta la personalitat i les actituds dels qui l'executen i que pot reforçar o contradir els missatges verbals, analitzant-lo a partir de les distintes categories de comportament (positura, espai personal, conducta gestual, tàctil i visual, ritme, etc) i reconeixent-hi les diferències interculturals respecte al significat que se li atribueix.
3. Analitzar i interpretar un fet social determinat que estiga relacionat amb l'activitat física i/o corporal, actual o passat, i reconéixer-ne les possibles relacions amb determinades concepcions i funcions atribuïdes al cos i al moviment, i amb altres fets i àmbits de l'activitat social.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes posseeixen els coneixements i la capacitat d'anàlisi necessaris per a relacionar les distintes concepcions de la personalitat i de la seua corporeïtat amb les distintes funcions atribuïdes a l'activitat física, els distints tipus d'activitats físiques practicades i el paper atorgat a l'educació o formació del fet corporal en cada moment; també per a identificar algunes de les relacions que es donen o s'han donat entre l'activitat física en les distintes manifestacions i altres elements o àmbits culturals (ciència, filosofia, economia, art, etc.). i per a explicar com i en quina mesura determinats fets, situacions i esdeveniments socials estan influïts per aquestes concepcions i relacions.
4. Programar el desenvolupament d'una activitat física o esportiva, per a si mateix o per a un grup de persones determinat, considerant els elements imprescindibles per a l'adequada planificació: disseny de l'activitat, diagnòstic de necessitats, captació de recursos, organització del grup, informació, prevenció de riscos, gestions davant l'administració, activitats preparatòries i complementàries, etc., prenent les decisions consegüents i realitzant les gestions i les tasques necessàries.
Amb aquests criteris es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes tenen prou autonomia per a planificar convenientment l'activitat física que individualment o en grup i amb caràcter recreatiu o convencional vulguen practicar (una marxa o acampada, organització d'un torneig esportiu, etc.), no sols en els aspectes tècnics sinó especialment en els que n'afecten a l'organització.
5. Dissenyar i dirigir l'activitat física d'un grup de practicants, amb una finalitat determinada: recreació, competició, aprenentatge, manteniment, etc., aplicant-hi els principis, els procediments i les estratègies d'actuació convenients segons el cas.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit els coneixements, els recursos, les estratègies i l'actitud necessaris per a dirigir el desenvolupament d'una activitat concreta (una sessió d'aprenentatge o d'entrenament, la direcció d'un equip durant un encontre, etc.), amb un mínim d'eficàcia, actuant de la manera més convenient a la finalitat perseguida.
6. Exemplificar els procediments i els passos que caldrà seguir en el cas d'accident o lesió, entre les més freqüents en la pràctica d'activitats físiques o esportives.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes coneixen els principis i les tècniques d'intervenció en cas d'accident o lesió i els saben aplicar correctament.
7. Haver incrementat les capacitats físiques d'acord amb les necessitats particulars.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes han adquirit el nivell d'aptitud física requerit per a afrontar amb garantia d'èxit les necessitats derivades de la seua trajectòria acadèmica i/o professional.
8. Haver perfeccionat l'habilitat motriu específica corresponent a alguna activitat física o esportiva i mostrar eficàcia tècnica i tàctica en la pràctica de la dita activitat.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes han millorat el seu nivell d'habilitat motriu específica en un àmbit determinat (esportiu, expressiu, rítmic, etc.), que afavorisca la seua posterior activitat acadèmica i/o professional.
Filosofia de la ciència
2n. curs
(Optativa comuna)
I. Introducció
Una de les característiques definitòries del pensament modern és el diàleg i constant contacte entre ciència i filosofia. Les ciències que es van constituent amb Galileu, Newton, Lavoisier, Darwin, ... plantegen reptes al pensament filosòfic que no sols ha de respondre de si mateix i de la seua fonamentació sinó que ha de donar compte també dels fonaments epistemològics del coneixement científic. Les reflexions epistemològiques de Descartes, Hume, Kant, Marx, Wittgenstein..., són un diàleg amb la ciència amb la finalitat de mesurar-ne l'abast i els seus límits.
Per aquestes raons una filosofia de la ciència resulta una disciplina necessària per a entendre el pensament modern i conseqüentment importants problemes teòrics i pràctics de la societat contemporània.
La lògica i la matemàtica han contribuït poderosament a la rigor del pensament científic i filosòfic, i això obliga també a prendre en consideració els seus mètodes, els seus límits i els seus fonaments.
Però no solament el diàleg amb les ciències formals i naturals, ha configurat el pensament modern també, especialment en els segles XIX i XX les ciències socials plantegen reptes epistemològics als quals la filosofia tracta de donar resposta.
No obstant això, la consideració filosòfica de la ciència no ha de cenyir-se a la problemàtica epistèmica que, com a forma de coneixement, planteja. La seua presència és definitòria en les societats modernitzades i afecta profundament els modes de produir bens i serveis, les formes de relació, organització i comunicació social, la relació de l'home amb la naturalesa física i la relació de l'home amb sí mateix. La tecnociència és tant un mode de comprendre el món, com a conjunt d'objectes explicables, predictibles i manipulables, com un mode d'intervenció que altera la natura. les formes de vida de la societat i el comportament dels individus; i totes aqueixes formes de presència efectiva de les ciències i les tècniques plantegen rellevants problemes d'ordre filosòfico-moral i polític. La filosofia de la ciència, com a matèria optativa comuna a les distintes modalitats del batxillerat, ha d'introduir l'alumne en la reflexió crítica al voltant d'aquestes qüestions sense les quals no pot entendre's el món social en què viu i la forma en què es veu afectat pel paper predominant de les teories científiques, naturals i socials, i de la seua constant utilització tecnològica.
La reflexió filosòfica sobre les ciències i tècniques ha d'aconseguir que l'estudiant es familiaritze, no sols amb l'estructura lògica de les teories científiques i els criteris de validesa cognitiva que les legitimen, sinó també amb el fet que la seua pretesa neutralitat valorativa fa possible que les seues aplicacions tecnològiques siguen potencialment, alhora alliberadores i opressives; i sobre tot, amb el fet del caràcter imprevisible de bona part dels seus efectes no cercats sobre la natura i el seu equilibri ecològic, o sobre els comportaments socials, individual o col·lectivament considerats.
Això aconsella que els nuclis de continguts abracen, d'una manera específica, l'impacte sobre la vida social dels grans grups de ciències: les ciències físiques, les ciències de la vida i les ciències socials, amb especial atenció al fet que l'obertura de noves possibilitats d'acció que cadascuna produeix comporta una ampliació del nostre repertori de decisions i, per tant, de l'àmbit de les nostres responsabilitats. Els avanços de les ciències i les tècniques plantegen problemes i situacions noves que mai abans hagué d'escometre la filosofia pràctica en l'ordre moral i en l'ordre polític.
Per a incorporar aquests nous problemes i la recerca de criteris normatius d'acció per a les noves situacions no bastarà, encara que siga necessari, l'estudi dels textos clàssics; serà precís aprofundir també en la reflexió sobre els continguts de les ciències que els alumnes aprenguen en les matèries pròpies de la seua modalitat de batxillerat; i, en tercer lloc, haurà recórrer a la bibliografia actual que, de manera creixent i amb caràcter interdisciplinar, presenta aquesta problemàtica. I, per tot això, per a aprofundir amb rigor en una temàtica que segueix oberta i s'amplia constantment en la cultura contemporània.
II. Objectius generals
1. Adquirir una visió crítica i no dogmàtica del fenomen científic mitjançant l'anàlisi epistemològica dels mètodes científics.
2. Debatre el problema ciència o ciències: la unitat de la ciència o la pluralitat de mètodes.
3. Desenvolupar la capacitat d'analitzar la relació del llenguatge de la ciència i les normes tecnològiques que d'aquesta se'n deriven amb el llenguatge de les normes morals i jurídiques.
4. Desenvolupar la capacitat d'analitzar les diferències entre les formes de vida d'una societat tradicional i les formes d'organització social i conducta pròpies d'una societat tecnologitzada i comprendre igualment l'impacte d'aquest canvi de forma de vida sobre les actituds, mentalitats i creences col·lectives.
5. Discernir les implicacions del mètode científic sobre la nostra experiència i la nostra concepció del món en comparació amb les concepcions del món pre-científiques, o basades en altres objectivacions culturals com el mite, l'art o les religions.
6. Desenvolupar la capacitat d'analitzar els efectes de la tècnica des de distintes perspectives normatives morals i polítiques, descobrint les connexions entre el caràcter provisional i revisable del saber científic i la institucionalització política que permet revisar els criteris normatius i fomente la seua pluralitat.
7. Fomentar la capacitat crítica respecte d'allò tecnològicament possible i la comprensió de l'ampliació dels àmbits d'acció i de responsabilitat pràctica que comporta el creixement dels coneixements científics.
8. Saber analitzar la vinculació entre les ciències i els interessos socials.
9. Comprendre l'abast la interdiscipinarietat que caracteritza i defineix la cultura contemporània, accentuant, des d'aquesta perspectiva plural, les possibilitats creatives que suposa i potència l'esmentada interrelació entre els diversos àmbits de les Ciències, les Arts i les Humanitats.
III. Nuclis de continguts
Els nuclis Filosofia i Ciència, Conceptes científics, les hipòtesis científiques, les lleis científiques, Teories Científiques i El Saber científic són nuclis comuns per a totes les modalitats de Batxillerat.
Els nuclis Matemàtica, formalització i Ciència Social i l'impacte de la Física en la vida social són més propis de les modalitats de Ciències de la Natura i de la Salut i de Tecnologia.
El nucli L'Impacte de la Biologia en la vida social és més propi de la modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut.
Ciència i Ciències Socials i L'Impacte de les Tecnologies Socials estan dirigits a la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials.
I els nuclis Art i Ciència i Art i Tecnologia estan dirigides al Batxillerat d'Arts.
Filosofia i ciència
Es prendrà com a objectiu mostrar el caràcter acrític -en un sentit tècnic-, tàcit i general del sentit comú, el seu paper d'eina humana construïda per l'evolució per a tractar els problemes pràctics, i així contraposar-lo al coneixement científic i filosòfic, on l'explicitació, la crítica i la reflexió sobre la pròpia actuació són estratègies cabdals. Es farà veure que el sentit de la forma i de l'ordre que són cosubstancials al pensament científic són, en canvi, secundaris o inexistents en l'àmbit del sentit comú.
També s'analitzaran els papers que en la modernitat prenen l'activitat científica, la reflexió filosòfica i la religió, aquesta última ja deslligada de pressupòsits racionalistes de justificació. Igualment, es consideraran els mètodes emprats en la ciència natural, en les socials i en la matemàtica i s'atendrà la formació de conceptes mitjançant la terminologia científica i la formalització matemàtica. Açò últim, amb la problemàtica que planteja, servirà d'introducció als temes següents.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Del sentit comú a la ciència.
- Ciència, filosofia i religió en la modernitat.
- Els mètodes de la ciència.
- El llenguatge científic.
Conceptes científics
Es farà l'analogia entre la percepció del món, condicionada pels mecanismes dels sentits i la conceptualització d'allò que apareix, mitjançant l'ús d'un llenguatge donat socialment i indefugible. S'haurà de posar l'accent en la representació dels conceptes científics amb la terminologia científica, neta ja de polisèmies i ambigüitats, i en com es construeix el llenguatge científic. També s'explicarà el concepte de definició i els seus tipus.
L'anàlisi del llenguatge científic portarà a la problemàtica de la distinció entre termes observació i termes teòrics, i s'estudiaran les dificultats que hi ha per a una classificació d'eixa mena; així mateix es palesarà, mitjançant exemples, que els propis textos científics fan difícil el distingir uns tipus de termes d'uns altres.
Amb tot això es donarà entrada al problema de l'evidència científica i es compararà si aquesta resulta més assolible emprant el concepte d'oració observacional o fent ús, en canvi, de la noció de terme científic. Aquesta comparació farà veure el problema de la distinció entre observacions i teoria.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Termes científics i la seua definició.
- Termes observacionals i termes teòrics.
- Evidència, observació i ciència.
Les hipòtesis científiques
S'estudiaran els tipus d'enunciats que formen les hipòtesis, i les condicions que acompanyen els experiments per què es done un contrastament d'hipòtesis escaient. Es veurà també la problemàtica epistemològica que apareix des de la investigació científica, segons es considere com a primer pas la recollida de les dades i la seua anàlisi o, en canvi, la construcció prèvia de la hipòtesi; les dues posicions representen tipus diferents d'inductivisme.
Es distingiran les hipòtesis deterministes de les estadístiques i a més s'estudiarà la forma de les hipòtesis estadístiques que cerquen la predicció emprant dues variables en lloc d'una, és a dir, les correlacions.
Es tractaran també les pseudo-hipòtesis; per exemple, les que es construeixen, o bé addicionalment després de fallar la predicció -hipòtesis ad hoc- o bé fent referència a més fenòmens que els requerits -fal·làcia del calaix de sastre-.
També es farà una introducció al problema de la inducció i es veurà la dificultat que planteja el contemplar-la com a concepte lògic, i per tant les que arrossega la construcció d'una lògica inductiva.
Per tant, els apartats d'aquest nucli són:
- Experiments i contrastament d'hipòtesis.
- Hipòtesis estadístiques i correlacions.
- La qüestió de les hipòtesis ad hoc.
- Inducció i racionalisme crític.
Les lleis científiques
Aquest nucli servirà, entre altres coses, per a estudiar els problemes que planteja la noció de causalitat en la ciència. Ja que les lleis expressen relacions de dependència entre fets i fenòmens, s'analitzaran les conseqüències de connectar aquests tipus d'enunciats científics -les lleis- amb les nocions de regularitat, universalitat i necessitat, i així es podrà veure la diferència entre les anomenades usualment lleis científiques, que són les referents al món de la natura, i les lleis de les ciències formals, on els conceptes d'universalitat i necessitat es fan palesos. Aquesta comparació posarà en relleu les dificultats filosòfiques per a fonamentar el coneixement científic, al mateix temps que donarà importància a la noció de regularitat dels esdeveniments naturals. Aquesta noció serà aleshores analitzada des de perspectives ontològiques i lògiques.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Llei i causalitat.
- Universalitat, necessitat i llei.
- Interpretacions filosòfiques de la regularitat de la natura.
Teories científiques
S'hi estudiarà com el domini d'informació d'una ciència pot, almenys en part, quedar constituït en una teoria científica; és a dir, en un conjunt d'enunciats representables mitjançant un sistema axiomàtic. Però, l'axiomatització ja significarà una anàlisis lògica-filosòfica, una reconstrucció formal que palesa les entitats i relacions d'aqueix domini d'informació. Es farà veure, d'una manera introductòria, com un domini científic pot reconstruir-se des de perspectives formalitzants diferents: sintàctica, estructural i semàntica.
S'estudiarà també el concepte de model d'una teoria, encara que elementalment, i s'atendran les accepcions diferents que el terme té en la filosofia de la ciència. S'examinarà el problema de la validació de les teories i s'analitzaran les nocions de contrastament, verificació i falsació, i com aquest darrer concepte posa més a les mans de la lògica l'objectiu de la validació. S'explicaran les nocions de ciència normal i de revolució científica, introduint l'alumne al concepte de canvi de paradigma i a les dificultats de copsar una única accepció general d'aqueix terme quan es revisa la història de la ciència.
Es posarà en relleu que l'explicació científica és l'objectiu epistemològic màxim, més enllà del coneixement que atorguen les prediccions contrastades i les pròpies teories.
Un enfocament sobre el camí que es recorre des de l'efecte estimulatiu que el món exterior fa sobre nosaltres fins la construcció de les teories i explicacions científiques que assolim, mostrarà els problemes de la reificació i de la construcció de conceptes, i les connexions epistèmiques entre teoria i realitat.
Per tot això, els apartats d'aquest nucli són:
- Teories i models. Teoria i falsació.
- L'explicació científica.
- Ciència normal i revolucions científiques.
- Teoria i realitat.
Matemàtica, formalització i ciència natural
En aquest nucli es començarà per posar en relleu el gran paper que la simbolització ha tingut en les ciències formals, i es destacaran els casos paradigmàtics representats per la introducció en l'aritmètica de la numeració aràbiga i el naixement de la lògica simbòlica. Es mostrarà de quina manera el llenguatge de la lògica és aprofitat per les pròpies teories matemàtiques per a posar al descobert llur estructura; tot això servirà d'introducció per examinar aspectes cabdals de la filosofia de la matemàtica, com ara, si les entitats teòriques matemàtiques, per exemple els nombres, han de ser considerades independents de la ment o solament construccions d'aquesta, o si de cas, simples paraules del llenguatge.
S'analitzarà també el problema de la interacció amb un entorn. S'examinaran les diferències entre entorns naturals i artificials, en aquests darrers és on els mecanismes cibernètics desenvolupen llurs tasques, i s'assenyalarà la complexitat extrema de la interacció d'un medi natural amb els éssers vivents, i més si aquesta es compara, per exemple, amb la d'un robot i el seu entorn. Però, també es reflexionarà sobre si les diferències ho són, al cap i a la fi, només de grau, o no.
S'estudiarà el concepte de reduccionisme teòric i es mostrarà que hi ha molts conceptes d'una ciència, com ara la biologia, que no es deixen reduir, ara per ara, a nocions d'altres ciències considerades més bàsiques -la física i la química- però que el camí que la història de la ciència ha seguit fins ara és un camí reductor.
Els apartats d'aquest nucli són:
- El llenguatge de la matemàtica com a llenguatge universal.
- Filosofia de la matemàtica.
- Mecanismes i organismes.
- Natura i evolució.
- Reduccionismes.
Ciència i ciències socials
En aquest nucli es palesarà que els continguts de molts textos classificables com a escrits sobre ciències socials són reflexions més o menys valuoses sobre la societat, la història o l'economia i que pertanyen més a l'àmbit de la filosofia social o moral que a un saber mediatitzat pel mètode científic. En part és així per les dificultats d'aïllar les nocions bàsiques metodològiques -observació, hipòtesis, predicció, explicació, etc.- en els dominis que s'han d'estudiar; a saber: un període històric, un canvi social, una tendència en el consum, etc.
S'explicarà també que a les ciències socials no s'ha pogut establir cap conjunt de lleis comparables a les de la ciència natural; els enunciats més generals són generalitzacions de correlacions estadístiques, en lloc de lleis; la predicció, per causa de la complexitat o el nombre de factors a tenir en compte, es fa quasi sempre difícil, i a més, subjecte i objecte s'han de confondre moltes vegades perquè els científics també són éssers socials. Amb tot, si es parla de ciència social ha de ser el mètode científic, tractat en aquests nuclis, el que s'ha d'emprar en l'examen dels dominis socials, encara que aquests hagen de triar-se amb moltes limitacions. La investigació empírica necessita controls.
Es posarà també en relleu que el mètode conductista i el tractament cognitivista, de la filosofia, són ambdós adaptacions del mètode científic i es mostrarà que el segon aposta per metàfores informàtiques sense abandonar en cap moment la fiabilitat que representa l'estudi controlat de l'estímul i la resposta.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Predicció, comprensió i explicació en les ciències socials.
- El mètode conductista i el tractament cognitivista, en psicologia.
- Les generalitzacions estadístiques en les ciències socials.
- Relativitat cultural i lleis socials.
Art i ciència
En aquest nucli es pretén que l'alumne, partint de la reflexió sobre la polèmica de les 'Dues Cultures', i de les dicotomies que comporta, estudie les relacions que a distints nivells s'estableixen entre art i ciència, tant històricament com sobre tot, en el context de la nostra cultura actual.
Els apartats d'aquest nucli són:
- La polèmica de les Dues Cultures (la dicotomia privat/públic; la tensió individu/societat; la dualitat subjectiu/objectiu).
- Les relacions art/ciència. Diferències entre comunitats científiques i comunitats artístiques.
- Desenvolupament i progrés en art i ciència.
- L'Art com a forma de coneixement.
- Cognitivisme i estètica.
- Experiència estètica i experiència científica.
Art i tecnologia
En aquest nucli junt amb l'anterior i com una especificació de les connexions entre els dominis respectius de les arts i les ciències, es considera rellevant subratllar, de forma especial, la interacció entre art i tecnologia.
Amb aquesta finalitat s'introdueixen algunes de les vessants contemporànies de l'Estètica, en la seua atenció a la Teoria de la Informació, la Cibernètica i la Teoria dels Sistemes, així com el seu interés per les noves tecnologies, els nous materials i els nous mitjans, a partir dels quals un sector considerable de l'art actual està consolidant el seu propi desenvolupament i la seua implantació social.
Els apartats d'aquest nucli són:
- La Ciència i les metamorfosis de les arts.
- Art i maquinisme: una perspectiva històrica.
- Estètica i teoria de la informació.
- Estètica i cibernètica
- Estètica i teoria dels sistemes.
- Art i noves tecnologies.
- Els nous materials i els nous mitjans (art i ordinador).
- L'espai hologràfic.
- Infografia.
- La realitat virtual.
- Art i multimèdia.
- L'estètica industrial: art i disseny.
- Art i mijans de comunicació.
- Art i publicitat.
L'impacte de la física en la vida social
Aquest nucli obrer tres eixos entorn als quals s'articula:
- El primer es tracta de les transformacions produïdes per les tècniques derivades de les ciències físiques sobre la producció de bens econòmics i, consegüentment, sobre l'organització social del treball.
- En el segon es tematitza els efectes sobre el medi ambient natural de l'ús generalitzat de la tecnologia, discernint entre aquells efectes que són deliberadament recercats perquè reforcen el domini de l'home sobre la natura i aquells altres que no són desitjables o que ni estan inicialment previstos.
- El tercer eix introdueix la reflexió sobre les implicacions sobre la moral i la política de la possibilitat tècnica existent de destruir tota forma de vida sobre el planeta, i la seua alteració del significat de les guerres i de la vida mateixa de l'espècie com a valor.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Tecnologia i treball social.
- La tècnica i el desenvolupament econòmic.
- La transformació tècnica del medi ambient.
- Els efectes de la civilització tecnològica sobre els ecosistemes.
- Energia atòmica i destrucció possible de tota vida humana: implicacions morals.
L'impacte de la biologia en la vida social
Aquest nucli es dedica als problemes polítics vinculats a la possibilitat tècnica d'alteració de la biosfera a gran escala i als problemes morals que crea el desenvolupament del coneixement biològic en les ciències de la salut: el coneixement de les possibilitats de manipular el codi genètic i els problemes morals i legals connexos; el desenvolupament de la medicina i els problemes d'eugenèsia i eutanàsia.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Les possibilitats biològiques de manipulació genètica.
- Responsabilitat humana de la biosfera.
- L'ampliació científica de la nostra capacitat de decidir sobre la gènesi de la vida humana, i sobre la mort: reflexions morals sobre l'eugenèsia i l'eutanàsia.
L'impacte de les tecnologies socials
Es distingeix en taques nucli tres tipus de problemes vinculats a l'ús social de la història, la sociologia i la psicologia, per a tematitzar tres formes d'ús estratègic, no moral, de les ciències socials i estudiar els problemes polítics que plantegen en les societats contemporànies.
Els apartats d'aquest nucli són:
- Història i manipulacions de la memòria col·lectiva.
- Sociologia i tècniques de manipulació del consum i de l'esfera de l'opinió pública.
- Psicologia i manipulacions estratègiques de la personalitat.
- L'etnologia i les cultures no occidentals.
Saber científic
Aquest nucli es vertebra entorn a un problema comú a les aplicacions i usos socials de totes les ciències considerades: l'estudi de la forma en què l'avanç científic amplia l'espai de decisió humana i, per tant, la necessitat i l'àmbit de pertinença dels sistemes normatius, morals i jurídics, i d'aquesta manera altera també els espais d'organització social i d'acció política.
Els apartats d'aquest nucli són:
- El saber científic com a ampliació de l'espai de la decisió i de la responsabilitat.
- Responsabilitat davant els altres, davant el món físic i davant les generacions futures.
IV. Criteris d'avaluació
1. Mesurar la capacitat de l'alumne per discriminar entre distintes formes de discurs enunciatiu, normatiu, axiològic, etc., així com la seua capacitat de donar compte reflexivament de les articulacions entre aquestes.
2. Conéixer l'estructura del raonament científic; la seua forma lògica, el seu caràcter hipotètic i el seu valor epistemològic.
3. Conéixer les implicacions de la ciència en una visió ontològica de la realitat. Interrelacionar les teories científiques amb les teories filosòfiques sobre el coneixement i la realitat.
4. Desenvolupar la capacitat per a analitzar les informacions empíriques pertinents per a valorar els efectes socials de la utilització generalitzada de les pràctiques científiques.
5. Saber obtenir informació sobre les modificacions socialment significatives de conducta motivades per la introducció de tecnologies, tant en la vida quotidiana com en l'esfera del dret i dels costums.
6. Saber analitzar els textos, clàssics o actuals, que tematitzen les diferents formes de l'impacte del saber teòric sobre la forma de vida de les societats.
7. Desenvolupar la capacitat crítica reflexiva sobre les aportacions tecnològiques al benestar social i els seus efectes racionalitzadors o nocius.
8. Saber analitzar les possibilitats d'intervenció conscient de la societat i del sistema polític en la limitació i encarrilament del desenvolupament tecnològic.
9. Participar en activitats de grup, extraescolars, que permeten constatar directament les aportacions de la interrelació Art/Tecnologia, promovent desplaçaments a determinats centres especialitzats i visitant -amb la deguda programació- les possibles mostres temporals que, sobre aquests temes, puguen celebrar-se durant el període lectiu.
La redacció dels corresponents treballs, per part de l'alumne, després de tals activitats extraescolars, servirà sense dubte per a contrastar les informacions històriques i teòriques rebudes amb la concreta realitat de la creació estètica contemporània (i les seues aplicacions) en aquests àmbits plenament interdisciplinars.
Ampliació dels sistemes de representació
tècnics i gràfics
(Batxillerat d'arts)
I. Introducció
Dins de la capacitació que els alumnes de la modalitat en Arts necessiten per a afrontar camps de coneixement específics en estudis superiors s'enquadra aquesta matèria, que és concebuda com a ampliació i aprofundiment d'uns continguts ja exposats anteriorment en el primer curs de la matèria de Dibuix Tècnic. Aquesta ampliació de coneixements és fonamental pel que fa al camp cognoscitiu espacial de l'alumne i possibilita la construcció científica de representacions d'objectes, una construcció que enfocarà cap a la finalitat principal: dotar l'alumne de capacitats per a un òptim desenvolupament en els camps artístics i del disseny en estudis de grau superior.
D'altra banda, l'ampliació i aprofundiment en l'estudi dels sistemes de representació permeten a l'alumne assolir dues estructures referencials rellevants: uns conceptes geomètrics que li permeten un grau més alt de percepció i raonament visual i espacial; i, en segon lloc, l'elaboració i planificació de tasques pròpies de la creació, amb esperit d'anàlisi i valoració científica. Des d'aquest punt de vista, el coneixement d'aquesta matèria es justifica en dos nivells, tant en el formatiu com en el procedimental, pel tipus de treball que contribueix a desplegar.
Aquesta matèria proporciona la possibilitat d'entendre i utilitzar els diferents llenguatges tècnics de representació de la imatge, i capacita l'alumne per a llegir i relacionar les diferents formes de representació. El sentit de la seua presència en el currículum de la modalitat d'Arts és fonamentar analíticament les claus geomètriques que permetran a l'alumne la comprensió i la realització de les tasques pròpies d'aquesta modalitat, i servir de nexe d'unió amb altres matèries. Els continguts han d'afavorir implícitament i explícitament les tàctiques que incentiven en l'alumne la curiositat cap al sentit investigador i científic de les formes, i que li valguen d'eina creadora per a formalitzar els seus projectes.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conéixer els diferents sistemes de representació i tècniques gràfiques d'expressió, a partir de l'anàlisi de les conveniències i aportacions de cadascun al món de l'art i del disseny.
2. Relacionar, situar i interpretar els diferents sistemes de representació tècnics com un llenguatge gràfic, interrelacionable amb la imaginació creativa i la realitat social, cosa que els permetrà traure conclusions en la seua utilització com a eina d'investigació i com a instrument formalitzador d'expressió i comunicació.
3. Explicar les diferents particularitats d'una representació geomètrica, tot utilitzant les terminologies, tant verbals com gràfiques, més adients.
4. Planificar i elaborar les connexions existents entre les diferents facetes del projecte artístic i el medi social a què va adreçat.
5. Utilitzar els sistemes de representació tècnics i gràfics per a construir un significat plàstic o tècnic, i aplicar-los a les seues expressions gràfiques.
6. Demostrar la capacitat d'elecció dels procediments gràfics més adequats per a la definició de tasques específiques.
7. Mostrar una actitud oberta i conscient davant de qualsevol manifestació gràfica i valorar els sistemes de representació tècnics i gràfics com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a element de motivació de projectes artístics.
8. Tenir en compte i comprendre les relacions existents entre les realitats artístiques executades dins del camp del disseny i de les belles arts i la geometria descriptiva.
9. Adoptar el nivell de rigor suficient en la crítica tècnica i gràfica, i evidenciar-hi el gust per l'execució ben feta.
10. Gaudir amb l'elaboració de tasques com a aportacions de noves experiències que enriqueixen els coneixements adquirits.
III. Nuclis de continguts
Nocions generals de geometria projectiva. Corbes planes.
- Nocions de geometria projectiva:
* Generalitats.
* Projectivitat entre formes de primera categoria: homografia, involució.
* Projectivitat entre formes de segona categoria.
* Polaritat plana: definicions i propietats.
* Homologia plana i afinitat.
- Corbes:
* Corbes de rodament.
* Corbes guerxades.
* Hèlixs.
Ampliació dels sistemes dièdric ortogonal i axonomètric ortogonal i oblic.
- El sistema dièdric ortogonal , organitzador del projecte gràfic-plàstic:
* Projeccions de sòlids aplicats al món del disseny.
* Seccions i interseccions de sòlids regulars i irregulars.
* Aplicació d'ombres al sistema.
* Canvis del sistema dièdric a altres sistemes de representació.
- Sistemes axonomètrics oblic i ortogonal:
* Llenguatges tridimensionals. Fonaments, principis, lleis i normes que els regeixen.
* Les axonometries com a ciències de la representació objectual.
* Les ombres en les axonometries generadores de l'espai i la concreció física i estètica dels cossos.
* Canvis entre axonometries i d'aquestes a altres sistemes de representació gràfics.
Representacions de superfícies. Mòduls i xarxes.
- Les superfícies:
* Fonaments, definicions i classificació.
* Desenvolupaments.
* Les superfícies com a suport intel·lectual en la composició espacial. Aplicacions.
* Les superfícies com a generadores de mòduls en l'àrea de l'art i del disseny. Xarxes i malles en l'espai.
Ampliació del sistema cònic. Sistema acotat.
- El sistema cònic, instrument gràfic de perspectiva ideal:
* Diferents mètodes i sistemes operatius d'execució.
* Fonaments mètrics. Representacions de diferents posicions de corbes, superfícies i sòlids en general.
* Les obres en el sistema cònic generadores de l'espai i de la concreció física i estètica dels cossos.
* Nocions de la restitució perspectiva: Reconstrucció científica de la funció visual.
* Les imatges per reflexió: principis i fonaments espacials.
- Sistema de plans acotats:
* Organització del sistema. Projeccions d'elements geomètrics i sòlids elementals.
Tècniques orientades a la representació gràfica:
- Característiques i estructures de les tècniques de representació gràfica com a instruments d'informació i elaboració de l'obra gràfico-plàstica.
- De les tècniques tradicionals de representació gràfica a les imatges tractades per mitjans àudio-visuals i informàtics.
- Les tècniques de representació gràfica avui. Tendències actuals. L'art final.
IV. Criteris d'avaluació
1. Aplicar els coneixements sobre l'ús de la projectivitat (homografies espacials) en les transformacions geomètriques planes, bé siguen poligonals o bé corbes.
Amb aquest criteri es pretén valorar si els alumnes són capaços d'utilitzar en les seues representacions gràfiques homologies i afinitats, no sols en la resolució de problemes d'aquesta índole, sinó també en la seua aplicació en el desplegament de dissenys de la seua pròpia creació.
2. Dissenyar formes planes i volumètriques en les quals calga resoldre problemes bàsics de corbes còniques, de rodament i guerxades.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes coneixen els traçats i els fonaments necessaris per a realitzar no només la reproducció de corbes sinó també la creació de noves formes mitjançant la incorporació d'aquests coneixements a l'àmbit del disseny.
3. Dibuixar en el sistema dièdric ortogonal les projeccions més adequades de superfícies (poliedrals, radiades i de revolució), amb seccions, talls i ruptures oportunes, en funció de la percepció exterior i la problemàtica interna.
L'ús d'aquest criteri permet avaluar els nivells assolits per l'alumnat en la comprensió de les diferents superfícies i la valoració i que la seua problemàtica genera a dos nivells: la resolució de problemes conceptuals i gràfics i la possibilitat d'introduir aquests coneixements en la creació plàstica.
4. Representar en els sistemes axonomètrics (ortogonals i oblics) objectes tridimensionals de l'entorn quotidià que estiguen configurats per superfícies prèviament conegudes, utilitzant diferents punts de llum a fi de trobar-ne les millors representacions gràfico-plàstiques.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes són capaços de manejar els diferents casos del sistema axonomètric 'tant a nivell d'anàlisi com d'usuari' i, a més a més, aplicar-hi els coneixements de llums i ombres en propostes concretes, com també en creacions pròpies emmarcades en el camp artístic o del disseny.
5. Aplicar els coneixements sobre l'ús de mòduls i xarxes en representacions d'àmbit creatiu que impliquen elements bidimensionals i tridimensionals, a fi d'obtenir informació sobre les seues composicions i propietats.
Aquest criteri va dirigit a verificar que els alumnes coneixen el maneig dels mòduls i de les xarxes des del punt de vista analític, que permet obtenir un coneixement més detallat d'aquestes formes geomètriques, i que per tant es troben en situació de poder argumentar realitzacions plàstiques i tècniques, no sols coma tasca exposada, sinó per a crear noves formes de caràcter tècnic o plàstic.
6. Dibuixar objectes compostos mitjançant la utilització del sistema cònic i els seus mètodes perspectius (de quadre inclinat, restitucions i perspectiva pràctica) juntament amb el coneixement d'ombres.
Amb l'ús d'aquest criteri s'intenta mesurar el grau de coneixement i destresa assolit pels alumnes per a comprendre i compondre l'espai. Es pretén també amb aquest criteri que l'alumne manege mètodes de manipulació en aquest sistema, els quals li permetran arribar a un coneixement més profund del món geomètric i utilitzar les formes i les seues propietats de manera analítica en diferents situacions. En tot cas, els problemes que demanen la combinació de diversos d'aquests mètodes depassen els límits del criteri.
7. Dibuixar figures planes i polièdriques en el sistema de plans acotats, en els quals es plantegen problemes de configuració i composició espacial.
Amb l'ús d'aquest criteri es pot avaluar el nivell desenvolupat pels alumnes en la comprensió del sistema de plans acotats. Permet, doncs, realitzar una valoració en el grau de les seues aplicacions i possibilitats de comunicació, juntament amb les representacions del llenguatge gràfico- tècnic en l'àmbit del disseny.
8. Utilitzar els sistemes de representació, valorant en cada situació el més apropiat i resolutiu, i poder representar i transferir problemes i objcetes prèviament coneguts d'un sistema a un altre.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumne és capaç d'aconseguir representacions d'un objecte o problema, prèviament conegut o dissenyat per ell, en el sistema de representació més eficaç, depenent de l'espectador a què suposadament va adreçat. Per l'altre cantó, es pretén avaluar la capacitat d'anàlisi i destresa, no sols per a poder expressar-se en un o altre sistema, sinó també per a poder interpretar-lo en la resta de sistemes, una vegada coneguda la representació d'un element en un sistema donat.
9. Aplicar els coneixements sobre l'ús de les tècniques de representació gràfica per a aconseguir no sols la millor manera de realitzar la representació dels dibuixos, sinó també la utilització de tècniques concretes en dissenys que contemplen una singularitat específica.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar les capacitats desenvolupades pels alumnes en el coneixement i la utilització del material més adequat per a fer servir en les representacions gràfico-plàstiques dels seus projectes, que pot oscil·lar des de l'ús del llapis com a eina bàsica de representació, passant per la utilització de l'aerografia, fins a programes de disseny assistit per ordinador anteriorment coneguts.
Volum II
(Batxillerat d'arts)
I. Introducció
La matèria 'volum' introduirà l'alumnat en l'estudi i l'anàlisi de les formes i manifestacions de caràcter tridimensional a fi de completar la seua visió i contribuir al desenvolupament de la seua formació.
A partir dels aspectes bàsics que configuren els continguts, posarà els alumnes en contacte amb les formes modulars que menen a la formació d'estructures; els elements constructius; els materials; les tècniques, etc., amb la finalitat d'ensenyar-los a veure, conéixer i gaudir de les formes volumètriques que hi ha al seu voltant.
Atesa la tridimensionalitat del món que ens envolta cal conscienciar-los dels problemes de l'espai i del temps, els quals velen als alumnes les seues particularitats i els facen més grata la seua relació amb l'entorn físic i social.
El conjunt de la matèria 'volum' contribueix a la preparació dels estudiants, desplega les seues habilitats i capacitats creatives, els dota de conceptes tècnics i experiències suficients que els fan conscients de les múltiples facetes que amaga l'art, i fomenta les seues actituds crítiques davant d'aquest fet.
La matèria 'volum' contribueix a enriquir la formació de l'alumnat pel fet que exercita els mecanismes de percepció de les formes volumètriques, per mitjà de l'anàlisi dels elements formals, i el coneixement del llenguatge icònic, el qual facilita pautes per a la comunicació amb el medi.
En definitiva, és competència de la matèria 'volum' promoure el desenvolupament de la capacitat creadora, pel fet de potenciar la producció divergent, cosa que permet a l'individu aportar solucions pròpies noves i originals.
L'activitat artística acompleix un paper primordial en el desenvolupament de l'assignatura i en la formació harmònica de l'individu, ja que fomenta una actitud activa davant la societat i la natura i promou alhora activitats receptives respecte a la informació que li arriba de l'entorn, i d'aquesta manera contribueix al desenvolupament de la sensibilitat.
L'existència de la llum és una condició imprescindible en la percepció i configuració dels objectes. Cal incentivar-ne l'estudi a fi de poder contemplar i gaudir les coses, sobretot els volums escultòrics, des dels angles més adequats, i amb diferents tipus d'il·luminació, capaços de fer visualitzar de manera canviant els volums, que en la majoria dels casos l'artista va tenir present.
El coneixement de la concepció de l'espai escultòric, sobretot dels segle XIX, i del segle XX, ajudarà a entendre el canvi radical experimentat en aquets últims decennis.
La investigació del moviment virtual, generador -juntament amb la llum- del volum, contribueix a la realització de volums a partir de superfícies planes 'desplaçades', i mostra a l'alumnes les possibilitats del modelat fluctuant i la distribució de volums en les manifestacions escultòriques. És necessari, doncs, el coneixement i ús dels materials més variats (fang, fusta, pedra, marbre, bronze, ferro, escaiola, plàstics, formigó, etc.), a l'igual que les tècniques de la terracotta, cera perduda, bronze fos, talla directa, estofament, forja, tècnica mixta i els estris o eines per a cada cas.
Les solucions pràctiques que històricament poden estudiar-se es redueixen bàsicament al vult redó o escultura exempta i relleu. En l'actualitat assistim a l'ús de tècniques revolucionàries, 'escultures inflables amb aire calent', 'moviment real en l'escultura', 'objectes trobats', 'demostracions amb el propi cos i amb accions pròpies', 'simulació de volums generades per ordinador', etc. El coneixement d'aquestes tècniques és molt important per als alumnes i les alumnes.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conéixer i comprendre el llenguatge tridimensional, i adquirir els procediments artístics bàsics aplicats a la creació d'obres i objectes de caràcter volumètric.
2. Utilitzar de manera eficaç els processos de percepció en relació amb les manifestacions tridimensionals desplegades en l'espai, bé siguen productes del medi natural, bé de l'activitat humana, artística o industrial.
3. Aplicar amb destresa una visió analítica i sintètica a l'hora d'enfrontar-se a l'estudi d'objectes i obres d'art de caràcter tridimensional.
4. Analitzar l'entorn per a la recerca d'aquelles configuracions susceptibles de ser tractades o enteses com a missatges de caràcter tridimensional dins del sistema icònic del medi cultural.
5. Desenvolupar una actitud reflexiva i creativa en relació amb les qüestions formals i conceptuals de la cultura visual de la societat actual.
6. Saber harmonitzar els coneixements teòrico-plàstics que conformen la capacitat per a emetre valoracions constructives i la capacitat d'autocrítica a fi de desenvolupar el sentit estètic.
III. Nuclis de continguts
Realitat i abstracció en les configuracions de llenguatge tridimensional.
- Figuració i abstracció:
* Presentació i representació de la realitat.
* La representació com a abstracció de la realitat.
* Nivells d'abstracció en les representacions figuratives: Simplificació, esquematització, geometrització, signes i símbols.
- Volums abstractes.
- L'espai com a suport d'idees.
Els mitjans expressius en la creació d'imatges volumètriques.
- Textura i tractaments de textures.
- Forma oberta i forma tancada.
- El buit com a element compositiu.
- Superfícies planes i corbes. Concavitat i convexitat.
- Estructures compositives: Mòduls, modulacions espacials i seriacions.
- Formes estàtiques i formes dinàmiques: ritme i moviment.
- La llum i la seua acció sobre les formes: el clar-obscur.
- El tractament cromàtic: Les pàtines i policromies.
La natura com a model.
- Les formes orgàniques.
- El mòdul i les organitzacions espacials en la natura.
- L'economia de mitjans en la configuració de les formes naturals.
- Tractaments de textures i cromàtics en la natura.
- Formes animals, vegetals i minerals.
- La figura humana com a paradigma.
L'evolució del llenguatge escultòric.
- Els períodes arcaics, clàssics i barrocs en els moviments escultòrics: Diferents plantejaments conceptuals, tècnics i d'utilització de mitjans expressius.
- L'estil en el llenguatge escultòric.
- La còpia com a anàlisi i reinterpretació d'una imatge.
- Les influències sòcio-culturals en les manifestacions escultòriques de distints pobles i èpoques.
Les tècniques i els materials.
- Relleu i forma exempta: Característiques, diferències conceptuals i formals com a sistemes de representació volumètrica.
- Modelat, talla i construcció: diferents sistemes d'elaboració d'imatges tridimensionals.
- Buidatge i emmotllament. Altres tècniques de reproducció de formes escultòriques (fosa, pantògraf).
- Material de modelat: L'argila. Propietats, composició, utilització i conservació. Possibilitats expressives.
- La ceràmica. Diverses tècniques ceràmiques.
- Eines i materials més apropiats per a la talla en pedra i en fusta.
- Noves tecnologies i materials aplicables al llenguatge escultòric: Silicones, làtex i resines.
- La soldadura: Autògena i elèctrica.
- Aplicacions de la informàtica en la configuració i racionalització de formes escultòriques.
IV. Criteris d'avaluació
1. Solucionar els problemes plantejats a l'entorn de la utilització del llenguatge tridimensional, desplegant una mecànica creativa caracteritzada per la imaginació, l'originalitat, la flexibilitat i la fluïdesa d'idees, d'associacions i d'expressió.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat creadora de l'alumne aplicada a la resolució de problemes de representació, composició, manipulació i interpretació de missatges tridimensionals, etc., en els quals es plantege la necessitat d'atényer solucions múltiples variades i inèdites (producció divergent).
2. Emprar amb creativitat, agilitat i desimboltura tant mitjans tècnics de certa complexitat com ara el modelat en buit, el buidatge a motlle perdut de peces en vult redó, recobriments, pàtines i policromies, com els materials més específics de l'assignatura: argiles, escaiola o porexpan.
Aquest criteri pretén avaluar les capacitats tècniques adquirides per l'alumne en la utilització de processos i materials de certa complexitat, i també la capacitat per a experimentar-hi i descobrir-hi noves possibilitats expressives.
3. Adoptar una actitud de crítica raonada i constructiva envers tota manifestació artística relacionada amb el llenguatge escultòric.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a emetre crítiques davant missatges de caràcter tridimensional i també la seua capacitat per a jutjar les produccions pròpies, tant des del punt de vista plàstic com des del propi procés d'aprenentatge.
4. Projectar i dur a cap tasques en equip vinculades a l'àmbit del llenguatge escultòric, en les quals es demostren habilitats organitzatives, capacitat d'autocrítica i responsabilitat davant les empreses compartides.
Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a integrar-se en grups de treball, i participar en les distintes fases del projecte a les quals aporte idees pròpies tot valorant i respectant les idees dels altres.
5. Elaborar amb desimboltura missatges de caràcter tridimensional, utilitzant amb destresa els mecanismes d'anàlisi, síntesi i abstracció, entesos com a operacions mentals íntimament lligades a tot procés d'estudi i interpretació de la realitat.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a generar configuracions i volumètriques basades en la representació, considerada com un procés de comunicació amb el medi, en el qual partint de l'anàlisi formal i de significat d'un missatge, s'aconsegueix, mitjançant diverses interpretacions (abstraccions), una nova composició tridimensional.
6. Analitzar configuracions volumètriques preses de l'entorn natural en les quals es destaquen les solucions donades per la natura als problemes formals i funcionals plantejats en cada cas.
En aquest criteri es tracta d'avaluar les capacitats d'observació, anàlisi i associació d'idees aplicades a l'estudi del món natural prenent aquest últim com a model per l'àmplia varietat de problemes i solucions que forneix pel que fa a la qüestió de la relació forma-funció i a l'economia en la utilització de mitjans expressius.
Informàtica per a les arts
(Batxillerat d'arts)
I. Introducció
Des de l'aparició del primer ordinador, fa uns cinquanta anys, la informàtica s'ha anat introduint en innumerables àmbits de la nostra societat. Si en els seus inicis la seua influència era manifesta en camps com el científic i el de la gestió i posteriorment ha anat implantant-se sistemàticament en el sector industrial, actualment la seua presència és notable en les esferes més diverses. Com a conseqüència estem canviant les nostres formes de crear, produir, transformar, gestionar, distribuir, organitzar i inclús de consumir, podent pronosticar que en el futur la informàtica afectarà en major mesura als nostres hàbits de vida.
Els continus avanços de la microelectrònica, les telecomunicacions i els llenguatges de programació estan oferint cada dia eines de treball més potents, versàtils, econòmiques i fàcils d'utilitzar, per a la més variada gamma de tasques.
Encara que en els anys 60 es desenvoluparen els primers sistemes d'informàtica Gràfica, no serà fins els 80 quan es produïsca un clar apropament entre el món artístic i la informàtica. És aleshores quan, per una part, comença una gran evolució del maquinari i els sistemes productius, provocant el creixent abaratiment dels ordinadors; i per una altra part fan la seua aparició els primers sistemes amb l'anomenada filosofia Wisiwyg (What You See Is What You Get -el que veu en pantalla és el que obté, imprés o escrit), aspecte essencial per a la creació artística i element base del que serà la informàtica Gràfica en els anys següents.
L'àmbit artístic, davant la possibilitat de crear amb nous mitjans, d'obrir noves fronteres estètiques i utilitzar noves formes de comunicació, lluny de sostraure's a aquesta evolució, ha manifestat un gran dinamisme des d'aleshores. Tant és així que actualment, camps com el disseny, les arts gràfiques, publicitat, cinema, televisió, etc., han superat les tècniques tradicionals incorporant tota una sèrie d'eines informàtiques que permeten millorar i agilitar el procés creatiu, permetent dedicar més part del temps a la part creativa que a la fase d'elaboració o plasmació de l'obra, i per tant, fent més còmode i productiu el treball.
És evident que la informàtica està exercint una poderosa influència en el món de l'art, fins el punt que en algunes de les seues expressions ha canviat de manera radical les seues formes i mètodes. Tanmateix han sorgit amb aquestes tecnologies noves modalitats d'expressió artística i inclús professionals directament lligades a aquestes.
Una missió fonamental de l'educació és capacitar als alumnes per a la comprensió de la cultura del seu temps. La vida actual es caracteritza per la gran quantitat d'informació existent a tots els nivells, la informàtica possibilita actualment i molt més en un futur no molt llunyà una nova forma d'organitzar i representar la realitat. A més a més és una eina importantíssima per al desenvolupament de capacitats intel·lectuals i per a l'adquisició de certes destreses. També és necessari desenvolupar elements d'anàlisi crítica i d'una formació que els permeta d'utilitzar la informació adequadament. Es tracta, per tant, de capacitar els alumnes com a futurs ciutadans, per què utilitzen la informàtica i siguen coneixedors de les seues implicacions socials i culturals així com de les seues possibilitats i aplicacions. És doncs necessari incorporar aquesta assignatura dins del futur sistema de Batxillerat tractant de fomentar una actitud reflexiva de la situació social i cultural actual com de l'evolució que es preveu en un futur no molt llunyà.
Donat el caràcter d'aquesta assignatura i degut a la necessitat de recolzar-se en els coneixements adquirits en altres assignatures per al seu desplegament, la informàtica ha d'introduir un llaç de realimentació de coneixements amb aquestes assignatures, reforçant els continguts que en aquestes s'impartisquen, i aclarint alguns conceptes que necessitarien en cas contrari d'un major nombre d'hores d'experimentació per a poder ser constatats.
La informàtica com a eina de treball que és s'ha de constituir més com a una assignatura de tipus procedimental que conceptual. S'ha de desplegar en base a un contacte estret de l'alumne amb el lloc de treball, incloent en aquest tant ordinador, perifèrics i els programes necessaris per al seu adequat funcionament.
La informàtica gràfica és l'eix central dels continguts que es proposen per a aquest Batxillerat, Modalitat d'Arts. Es concreta en coneixements sobre les noves eines disposades en els camps del disseny i l'edició en l'actualitat.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria ha de contribuir a què alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Comprendre el paper de la informàtica en la societat actual, entenent la seua incidència en els distints camps d'aplicació: científic, artístic, industrial i serveis.
2. Conéixer l'evolució dels programes de disseny i d'edició assistits per ordinador des dels seus començaments fins a la situació actual, així com les seues tendències futures.
3. Recordar i ampliar la terminologia informàtica habitual.
4. Tenir una idea de les característiques que ha de reunir un lloc de treball en el qual s'han d'incloure l'ordinador i els perifèrics per poder utilitzar convenientment els diferents tipus de programes que es plantegen en l'assignatura.
5. Conéixer el que és el disseny assistit per ordinador així com els seus camps d'aplicació.
6. Conéixer el que és el disseny assistit per ordinador (CAD) i les seues aplicacions, tant en dues dimensions (2D) com en tres dimensions (3D).
7. Conéixer el que és l'edició assistida per ordinador i els seus camps d'aplicació.
8. Conéixer els processos d'instal·lació dels diferents programes de disseny i edició.
9. Desenvolupar treballs propis de la modalitat d'arts aprofitant les eines informàtiques més adequades en cada cas per a la seua resolució.
III. Nuclis de continguts
Disseny assistit per ordinador (CAD)
- Concepte i evolució dels sistemes de disseny assistit per ordinador.
- Camps d'aplicació.
- Maquinari i programari en els sistemes de CAD.
- Sistemes de treball vectorial. Bases de dades gràfiques.
- Disseny en dues dimensions i disseny en tres dimensions.
- Entorn de treball. Funcions característiques.
- Funcions i operacions per a la creació, edició, manipulació i presentació d'elements de dibuix en dues dimensions.
- Suports per a l'eixida de dibuixos.
- Intercanvi de dibuixos amb altres programes.
- Funcions i operacions per a la creació, edició, manipulació i presentació de dissenys en tres dimensions.
- Visualització de dissenys. Realisme fotogràfic. Render.
- Simulació de la realitat. Animació. Present i tendències futures.
Disseny gràfic assistit per ordinador
- Concepte i evolució dels sistemes de disseny gràfic assistit per ordinador. informàtica gràfica.
- Camps d'aplicació.
- Maquinari i programari en els sistemes de disseny gràfic assistit per ordinador.
- Sistemes de treball vectorial i sistemes de mapa de punts.
- Entorn de treball. Funcions característiques.
- Funcions i operacions per a la creació, edició, manipulació i presentació d'elements de dibuix.
- El color. Funcions i operacions per al tractament del color.
- La imatge. Tractament i processat de la imatge. Digitalització. Efectes.
- Suports d'eixida.
Edició assistida per ordinador
- Arts gràfiques. Concepte i evolució històrica.
- Sistemes d'edició assistida per ordinador.
- Maquinari i programari en els sistemes d'autoedició.
- El text. Funcions i operacions per a la seua creació, edició i organització.
- Els gràfics. Recursos per a la manipulació d'elements gràfics.
- Composició electrònica. Muntatge de publicacions.
- Suports d'eixida.
IV. Criteris d'avaluació
1. Comprendre la importància de la informàtica en la societat actual.
L'alumne ha de ser capaç de conéixer qual és la influència de la informàtica en la societat actual i les possibles tendències d'aquesta.
2. Conéixer els elements que composen un lloc de treball informàtic.
L'alumne ha de saber quals són les característiques que han de reunir els distints elements que composen el lloc de treball per poder utilitzar les distintes aplicacions informàtiques que es plantegen.
3. Conéixer el que és el disseny assistit per ordinador (CAD).
Encara que és pràcticament impossible conéixer tota l'ampla gama de programes de CAD existent, és necessari que es conega de forma global qual és propòsit d'aquest i alguns dels seus nombrosos camps d'aplicació.
4. Conéixer les funcions característiques i la utilitat d'un programari de CAD.
L'alumne ha de saber quals són les funcions característiques d'un programari de CAD i de poder-les utilitzar.
5. Conéixer les operacions necessàries per a la realització de dibuixos en dues dimensions.
L'alumne ha de ser capaç de realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en dues dimensions, desenvolupant problemes propis de la modalitat.
6. Conéixer les característiques del CAD per al dibuix en tres dimensions.
L'alumne ha de ser capaç de realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en tres dimensions.
7. Conéixer la diferència entre els programes vectorials i els de mapa de punts.
L'alumne ha de saber distingir entre els dos sistemes i utilitzar el més adequat segons el tipus de treball que es pretenga resoldre.
8. Conéixer el que és el disseny gràfic assistit per ordinador.
L'alumne ha de ser capaç de saber qual és el propòsit i les aplicacions més importants d'un programa de disseny gràfic assistit per ordinador.
9. Conéixer les funcions i operacions característiques d'un programa de disseny gràfic assistit per ordinador.
L'alumne ha de ser capaç de desenvolupar treballs propis de la modalitat d'arts utilitzant un programa de disseny gràfic.
10. Instal·lar i configurar el programari necessari per a un sistema de disseny.
Un dels problemes que presenta el programari és la seua instal·lació, per això l'alumne ha de ser capaç d'instal·lar i configurar correctament el programari per al seu correcte funcionament.
11. Conéixer el que és l'edició assistida per ordinador.
L'alumne ha de saber qual és el propòsit i les aplicacions més importants d'un programa d'edició assistit per ordinador.
12. Conéixer les funcions i operacions característiques d'un programa d'edició assistit per ordinador.
L'alumne ha de ser capaç de composar publicacions emprant elements de text i elements gràfics generats amb altres programes.
Tallers artístics
(Batxillerat d'arts)
I. Introducció
Al llarg de la Història, l'home ha utilitzat el seu coneixement per a transformar les condicions ambientals en què es mou, inventant, fabricant i usant diferents tipus d'objectius, amb la finalitat de satisfer les seues necessitats. Alhora, aquesta experiència creativa l'ha portat a noves formes de coneixement i ha conformat el llegat de la cultura material dels pobles i estats, compost per realitzacions que avui qualifiquem com a arts aplicades, i que ha sigut recollit i transmés tradicionalment a través de els tallers artístics.
Per una altra banda, des de l'òptica del fenomen artístic, una característica genèrica de l'art del nostre temps és la constant ampliació de la sensibilitat estètica. Darrere de la seua aparença de ruptura formal, l'art d'avantguarda ha generat una actitud de recerca permanent, transgredint les fronteres acadèmiques establertes en el passat entre les arts. En aquesta progressió l'art d'avui ha passat a constituir un univers d'objectes, conceptes, processos i tècniques, amb límits difícils d'establir.
En aquest context, l'assignatura 'Tallers Artístics' permet d'iniciar l'alumne del Batxillerat en arts en el llenguatge artístic a través dels procediments de les seues diverses tècniques, situant-lo en una conjuntura doble, ja que per una banda el treball amb els materials i les tècniques li revela les qualitats expressives d'aquests, i per una altra banda, li sotmet a les potencialitats i regles pròpies dels oficis artístics.
Un semblant compromís està present en les bellíssimes realitzacions sorgides en els tallers artístics tradicionals, que trobem en el vast patrimoni històrico-artístic estatal, sense el qual seria impossible definir la nostra identitat cultural.
En l'actualitat, el camp dels tallers d'art se'ns brinda com un àmbit ric i variat per al coneixement de l'art i la investigació plàstica.
El component formatiu essencial d'aquesta matèria resideix en què contribueix específicament a educar i desenvolupar la sensibilitat artística cap al llenguatge de la matèria i de les formes, ampliant coneixements d'etapes anteriors i eixamplant el camp perceptiu i instrumental de l'alumne, la qual cosa li permet d'abordar amb major profunditat el coneixement de les arts plàstiques.
Així mateix, l'assignatura 'Tallers Artístics' comporta una preparació per a diferents estudis posteriors relacionats amb el disseny i les arts aplicades, proporcionant l'alumne, mitjançant plantejaments empírics, un llenguatge formal bàsic, unes destreses o habilitats específiques necessàries per a iniciar-se amb aprofitament en els susdits estudis. També proporciona un coneixement inicial de les tècniques i els materials, a més de valors i actituds inherents, a fi de què puga encaminar-se cap a estudis específics al treball artístic de caràcter artístico-professional.
L'educació ha de capacitar als alumnes per a comprendre la cultura del seu temps, una cultura en què els objectes propis de les arts aplicades i el disseny formen part de l'esdevenir quotidià dels ciutadans. Es tracta, per tant, d'introduir l'alumne en aquests coneixements i aprenentatges, tractant de fomentar una actitud reflexiva cap a sistemes culturals i valors artístics els quals formen part de la vida diària.
La utilització dels procediments propis dels Tallers Artístics com instrument per al coneixement de formes culturals artístiques, així com la seua influència sobre l'ambient que ens envolta, constitueix l'eix entorn al qual s'articulen els continguts, més procedimentals que conceptuals, d'una assignatura optativa, com és aquesta, amb caràcter orientador, introductor i instrumental.
Els Tallers Artístics que els centres poden oferir es corresponen amb els camps d'activitat professional propis de les diferents professions de les arts plàstiques i el disseny. Aquests tallers, cadascun d'ells tindrà la consideració de matèria optativa, són:
* Arts aplicades de l'escultura.
* Arts aplicades de la pintura.
* Arts del llibre.
* Ceràmica.
* Orfebreria i joieria.
* Fotografia.
* Tèxtils.
* Vidre.
I. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a què les alumnes i els alumnes adquirisquen les següents capacitats:
1. Conéixer el vocabulari bàsic, els materials específics més comuns i els seus llenguatges expressius.
2. Conéixer i identificar les eines i procediments bàsics, el seu ús i eficàcia pràctica.
3. Reflexionar sobre els valors plàstics propis de les obres específiques del taller a què es referisca, situant-les en la societat i cultura a què pertanyen.
4. Tenir en compte els valors plàstics propis de les obres específiques del taller a què es referisca, com a font de gaudi, coneixement i recurs per al desenvolupament individual i col·lectiu.
5. Utilitzar amb destresa, a nivell d'iniciació, les eines i procediments bàsics propis del Taller Artístic de què es tracte.
6. Produir i interpretar obres senzilles, utilitzant les tècniques i valors plàstics propis del Taller Artístic específic de què es tracte.
7. Expressar la creativitat a través de les realitzacions pròpies del Taller Artístic.
8. Utilitzar les aplicacions del desenvolupament científic i tecnològic relacionades amb el Taller Artístic de què es tracte.
9. Conéixer les professions i estudis relacionats amb les Arts Aplicades i el Disseny, amb la finalitat de realitzar correctament la seua posterior elecció professional o acadèmica.
III. Nuclis de continguts
Taller artístic: arts aplicades de l'escultura
- L'objecte d'art aplicat tridimensional
* L'art aplicat: naturalesa i possibilitats artístiques. Valoració històrico-cultural, plàstica i expressiva de les seues manifestacions. Procediments i materials tradicionals de les arts aplicades de l'escultura.
- Talla artística en fusta
* Valoració històrica, cultural i plàstica de la talla sobre fusta. Qualitats expressives i característiques orgàniques de les fustes més usuals. Nomenclatura i funció de les eines específiques. La talla directa. Sistemes de tall, despeçament i encolat. Procediments de reproducció i tret de punts.
- Talla artesanal en pedra
* Possibilitats expressives i plàstiques de la matèria pètria: breu sinopsi de la seua transcendència artística i cultural. Característiques i classificació de la pedra. Instruments específics i tècniques tradicionals. Sistemes de reproducció i tret de punts. Mètodes de polit i acabat.
- Forja artística
* Transcendència de les arts metàl·liques i valoració del seu significat plàstic en el passat i en l'actualitat. Materials i eines tradicionals. La farga i la forja del ferro: processos i sistemes de treball. Realització d'objectes senzills.
Taller artístic: arts aplicades de la pintura
- Les arts aplicades de la pintura
* El llenguatge artístic bidimensional: concepte, aplicacions i possibilitats expressives. Tècniques, materials i plantejaments plàstics dels procediments murals.
- Pintura ornamental aplicada
* Tècniques tradicionals aplicades a l'ornamentació mural. Terminologia i funció dels estris i eines específiques. Suports i la seua preparació. Pintures i vernissos. Valor expressiu de la pintura ornamental i la seua transcendència històrico-artística.
- Revestiments ceràmics
* Importància de l'art ceràmic. Propietats de l'argila i els seus tipus. Terminologia i ús de les eines pròpies del taller. Tipus de forns. El color i la seua aplicació a la ceràmica. Formes modulars aplicades al revestiment del mur: el taulell i les seues possibilitats.
- Mosaics
* L'art musivari: valor històrico-artístic i aplicació ornamental. Materials específics: diferenciació, preparació, trossejat i selecció. Estris, eines i elements auxiliars del taller: funció i maneig. Suports provisionals i definitius. Consolidació i acabat del mosaic.
- Vidrieres
* El vidre: composició i tipus. Aplicació del vidre a l'ornamentació arquitectònica; concepte de vidriera i la seua importància tradicional i actual. Estris i eines específiques. El vidre pla i la seua manipulació. El forn i el seu maneig. L'esbós, el cartró. El color com a valor expressiu: grisalles i esmalts. Tècniques d'encaix de vidrieres.
Taller artístic: arts del llibre
- Arquitectura del llibre
* Components de la configuració del llibre.
- El paper
* Característiques. Formats de paper. Classificació dels papers segons el seu aspecte i comportament. Fabricació manual del paper.
- Tipografia
* La lletra. Famílies, sèries i cossos dels caràcters.
- Il·lustració
* Elements essencials i característiques de la il·lustració. Tècniques i suports. Il·lustració ornamental. Il·lustració descriptiva del text. Estils i tendències.
- Tècniques de reproducció i impressió mecànica
* Fotogravat. Fotolitografia. Gravat de línia, gravat en directe. Tricromia i quatricromia. Impressió en relleu, impressió offset.
- La il·lustració en els llibres d'artistes i bibliofília
* Coneixement i ús dels processos de realització i estampació de les tècniques gràfiques artístiques aplicades al llibre: xilografia, calcografia, litografia, serigrafia.
- Diagramació i maquetació
* Disposició dels elements que ha de tenir la pàgina: signes, lletres, il·lustracions, espais, marges. Maqueta tipus.
- Enquadernació.
* Materials que componen una enquadernació. Diferents tècniques d'enquadernació: plegats de quadernets. Tipus de costura: cintes, punt seguit, altern. Enquadernació d'un llibre en rústica. Enquadernació d'un llibre amb llom quadrat. enquadernació d'un llibre introduït en tapa. Carpetes senzilles. Ornamentació de talls d'un llibre: tenyit, jaspiat.
Taller artístic: ceràmica
- La ceràmica
* Valoració de la ceràmica com a patrimoni cultural i artístic. Orígens de l'art ceràmic i breu sinopsi històrica. Possibilitats d'aplicació. Factors que la defineixen: materials, tècniques de realització, aspectes constructius i decoratius. Panorama de la ceràmica actual.
- Primeres matèries
* Les argiles: origen, composició i propietats plàstiques. Manipulació i amassat. Conservació, emmagatzemament i reciclat. Experimentació sobre les possibilitats de diferents tipus d'argila.
- Eines i estris
* Actuació sobre el material ceràmic de forma manual o amb instrumental específic. Terminologia i aplicació de les eines pròpies del taller. El forn i la cocció. Tipus de forns. Corbes i gràfics de cocció.
- Coloració ceràmica
* Propietats i característiques d'òxids i pigments. El color com a valor formal i com a expressió estètica en la ceràmica. L'engob: composició i sistemes d'aplicació. Engobs colorats i vitrificats.
- Ornamentació plàstica aplicada a la ceràmica.
* Tractament ornamental de superfícies ceràmiques: conceptes de textura, incisió, gravat, etc. Ritmes i contrastos.
- Tècniques constructives
* Procediments elementals del modelat: tècniques més utilitzades. Expressivitat de la forma. Relació forma-color. Realització de formes exemptes senzilles.
Taller artístic: orfebreria i joieria
- Breu desenvolupament històric de l'orfebreria i la joieria
* Obtenció de peces d'orfebreria i de joieria: la fabricació de peces i objectes a través de la història, des del seu inici a l'actualitat.
- Materials i estris de mesura i verificació
* Materials emprats en la fabricació de peces i objectes d'orfebreria i joieria. Les seues propietats mecàniques i tecnològiques.
* Aliatges. Formes comercials.
* Metrologia. Sistemes de mesures, equivalències.
* Estris de mesura per a magnituds lineals: metres, regles graduades, peus de rei, micròmetres i les seues variants.
* Estris de mesura per a magnituds angulars: transportadors d'angles, esquadra universal, goniòmetres.
* Estris de verificació: regles, esquadres, marbres de comprovació, falses esquadres, compassos (de grossària i d'interiors).
- Operacions tecnològiques
* L'espai físic de treball de l'orfebre joier. Estris de fixació: cargol de banc, mordassa i estris auxiliars de fixació.
* El llimat: les llimes, la seua classificació. Tècniques del llimat.
* Iniciació a l'ornamentació. Textures.
* El traçat. Generalitats. Estris elementals de traçat. Traçat pla i traçat a l'aire. Report del dibuix al metall.
* El tallament dels metalls, amb serra de mà o mecànica. El serretat. Tallament per cisalla o guillotina. Tallament amb cisell i martell. Tallament amb tisores. tallament per abrasius.
* Eines auxiliars: martells, maça, alicates, tenalles, claus, urpes, etc.
* Trepat a mà i a màquina. Broques: el seu esmolat.
* El fresat: tipus de freses.
* El trefilat, laminat i estirat.
- Aplicacions del color
* Fonts de calor. El bufador, les seues característiques i ús. Tipus de flama.
* El recuit dels metalls emprats en orfebreria i joieria. La seua fusió.
* Soldadura. La fosa. Fixació de les peces. Diferents tipus de soldadura.
- Iniciació a les tècniques de realització.
* Plegat i voltat. Relleus produïts per superposició de plans. Conformació de volums exempts aconseguits per la tècnica de la forja. Tècnica de grifat.
* Acabat de peces. Neteja i decapat. Poliments.
Taller artístic: fotografia
- La imatge fotogràfica
* Fonament i orígens de la fotografia: notes sobre la seua evolució històrica. La fotografia com a tècnica i com a art. Sistemes fotogràfics de producció i reproducció d'imatges.
- La càmera
* Característiques bàsiques de la càmera fotogràfica: aplicacions dels diferents tipus. L'objectiu. L'enfocament. El diafragma. L'obturador. Concepte de profunditat de camp.
- Fonts de llum
* Estris i sistemes de mesurament lumínica. Tipus de fonts lluminoses i les seues aplicacions. Fotòmetres de llum incident i de llum reflectida, manuals o incorporats a la càmera. Possibilitats creatives de la llum Tècniques d'il·luminació.
- Material fotosensible
* Estructures, característiques i comportament dels materials sensibles. El paper fotogràfic i la seua resposta a la llum. Sensibilitat de la pel·lícula.
- Revelatge i positivat
* Estructura i funcionament del laboratori fotogràfic: materials i ús d'aquests. Material positiu, negatius i les seues variables. Procés de positivat en blanc i negre i color. Els filtres i els seus tipus. Tècniques de Manipulació de la imatge. Manipulació de materials en color. Concepte de síntesi additiva i substractiva.
Taller artístic: tèxtils artístics
- Materials i tècniques tèxtils
* Fibres tèxtils: origen, classificació i processos d'obtenció.
* Classificació de les diferents tècniques tèxtils:
- De producció: alt lliç; baix lliç; punt, entrellaçats i nuats; tèxtils no teixits.
- D'ornamentació: brodats i aplicacions; estampació.
* Màquines i eines utilitzades en els diferents processos de creació tèxtil.
* Anàlisi de teixits històrics, tradicionals i actuals, des del punt de vista tècnic, funcional, artístic i simbòlic.
- Tècniques bàsiques de producció de teixits d'alt lliç i baix lliç
* Teoria dels teixits. Representació gràfica. Lligaments fonamentals.
* Muntatge de l'ordit.
* Iniciació a les tècniques d'alt lliç i baix lliç.
* Anàlisi de les possibilitats artístico-estètiques i funcionals d'aquestes tècniques.
- Tècniques bàsiques de tintatge i estampació
* Colorants.
* Tintatge de fibres i de teles.
* Iniciació a les tècniques d'estampació directa i per reserva.
* Anàlisi de les possibilitats artístico-estètiques i funcionals d'aquestes tècniques.
- Tècniques bàsiques de brodat i encaix
* Iniciació a les tècniques elementals de brodat i encaix.
* Anàlisi de les possibilitats artístico-estètiques i funcionals d'aquestes tècniques.
Taller artístic: vidre
- Conformació: vidre buit
* Història del vidre buit. La forma i l'ús.
* Processos de disseny actual.
- Tecnologies del vidre buit en calent
* Bufat amb canya i a pols.
- El forn
* Teoria i tècnica de la cocció.
Matèries primes dels diferents vidres
* Composicions i tècniques de fusió.
El tractament final del vidre en les arques de recuit. Ornamentació i decoració del vidre buit
* Tècniques calentes: Els esmalts vitrificables, pigments i aglutinants.
* Tècniques en fred: Gravats mecànics. Gravats químics.
- El vidre pla
* Història del vidre pla. Desenvolupament tècnic i les seues conseqüències estètiques en els tancaments arquitectònics.
* El vidre pla i colorat, com a suport d'un llenguatge artístic.
* Els vidres plans.
- Procés estètic i tècnic d'una vidriera emplomada
* Metodologia i desenvolupament del disseny. L'esbós. El cartró.
* Calcs, plantilles i calibre. L'armadura metàl·lica.
* El tallat del vidre. La rodeta. El diamant. Modulació en sèries.
* Les diferents tècniques de la pintura sobre vidre.
* L'emplomat i altres tècniques d'encaix.
IV. Criteris d'avaluació
Comunes a tots els tallers artístics
1. Analitzar des d'un punt de vista formal i funcional objectes presents en la vida quotidiana, propis del Taller Artístic de què es tracte, identificant i valorant els aspectes més notables de la seua configuració i la relació que s'estableix entre forma i funció.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumne coneix i relaciona els elements que intervenen en la configuració formal de les obres plàstiques i en el seu funcionament, i si és capaç de descobrir la lògica que guia el disseny d'aquests.
2. Emetre opinions raonades, de forma oral o escrita, que demostren la possessió d'un judici crític sobre la qualitat formal i trets estilístics d'obres pròpies de l'especialitat de què es tracte, situant-les en el seu context cultural.
Aquest criteri va dirigit a comprovar si l'alumne és capaç, per una banda, d'organitzar i expressar les seues idees amb claredat i, per una altra banda per a distingir entre les obres plàstiques del taller artístic de què es tracte, elaborant un discurs comprensible i apropiat a la situació i al propòsit de la comunicació.
3. Diferenciar les principals activitats de les distintes professions relacionades amb el Taller Artístic de què es tracte, amb la finalitat d'obtenir criteris per a una posterior elecció professional o acadèmica.
Aquest criteri tracta de comprovar si l'alumne coneix els diferents àmbits productius inherents al taller i els diferents recursos tècnics, per a prendre decisions sobre el seu futur acadèmic i professional a partir de criteris propis i informats.
4. Participar amb fluïdesa en l'elaboració de tasques en grup, incorporant tant la terminologia de l'especialitat com l'experiència pròpia en la resolució dels problemes.
Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a comunicar-se amb els seus companys de forma sistemàtica, utilitzant amb propietat no sols el llenguatge del taller, sinó la capacitat i destresa per aportar solucions al grup en els problemes que puguen plantejar-se al llarg de l'elaboració del treball.
Taller artístic: arts aplicades de l'escultura
1. Aplicar les diferents eines i procediments als materials propis d'aquest taller (fusta, pedra, ferro i vidre), identificant la seua funció i els resultats que del seu ús es deriven.
Es tracta de comprovar si l'alumne coneix i té autonomia suficient en la selecció, ús i utilització, en funció dels resultats que es pretenen obtenir, dels materials i eines considerats bàsics en aquest taller.
2. Utilitzar les diferents tècniques emprades en l'elaboració de «obres», diferenciant materials i les seues qualitats i el grau de receptivitat que tenen als procediments aplicats.
Amb aquest criteri s'intenta comprovar si els alumnes coneixen i han reflexionat sobre les tècniques i procediments emprats, i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats formals d'expressió i comunicació.
3. Aplicar la talla directa en relleus (amb formes senzilles), sobre mòduls industrials, ja siguen de fusta o pedra, emprant els recursos tècnics i els instruments adequats, no sols com a vehicles de manipulació, sinó com mitjans per generar recursos expressius propis.
Amb aquest criteri s'avaluen les habilitats de manipulació i conceptuals, les capacitats per a posar en pràctica actituds organitzatives i l'aplicació de coneixements. A més permet valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte elaborat.
Taller artístic: arts aplicades de la pintura
1. Identificar els diferents materials i eines utilitzats en la pintura mural, revestiments ceràmics i mosaics, seleccionant els propis de cada especialitat en funció de la seua utilitat i ús.
Es tracta d'avaluar si l'alumne coneix i té autonomia suficient en la selecció, ús i utilització, en funció dels resultats que es pretén obtenir, dels materials i eines considerats bàsics en aquest taller.
2. Utilitzar les diferents tècniques emprades en l'elaboració de treballs proposats, diferenciant les seues qualitats formals i expressives i valorant la destresa en la seua execució.
Amb aquest criteri s'intenta comprovar si els alumnes coneixen i han reflexionat sobre les tècniques i procediments emprats, i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats d'expressió i comunicació.
3. Produir 'obres' senzilles en els àmbits de la pintura mural, revestiments ceràmics i mosaics, utilitzant i valorant els mitjans i recursos de les tècniques pròpies de cada especialitat.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar les destreses de manipulació i les capacitats conceptuals per a posar en pràctica actituds organitzatives i d'aplicació de coneixements de les diferents tècniques en l'elaboració de 'obres'. A més, permet valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte realitzat.
Taller artístic: arts del llibre
1. Identificar materials i eines propis d'aquest taller, utilitzant-los de manera adequada per a la consecució òptima dels diferents treballs, valorant-los i mantenint-los en bon estat de neteja i manipulació.
Amb l'ús d'aquest criteri s'intenta mesurar no sols el grau de destresa i coneixement aconseguit pels alumnes en l'ús del material específic de les diferents tècniques i procediments inherents al taller, sinó les aportacions de manteniment que del material, tant propi com comú, realitza l'alumne o alumna.
2. Identificar les principals famílies tipogràfiques, establint el seus respectius avantatges i inconvenients des del punt de vista de la comunicació i aplicant-les en casos concrets de l'àmbit de l'elaboració del llibre.
A través d'aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes són capaços d'usar en l'elaboració d'un llibre la tipografia més adequada a les seues característiques, entenent-la com a element fonamental en la configuració d'aquest i discriminant els avantatges d'optimització que implica l'ús concret d'una família, sèrie i cos de lletra.
3. Utilitzar les diferents tècniques (tipogràfiques, de reproducció i impressió i d'enquadernació), en un nivell d'iniciació, apreciant els seus aspectes formals i possibilitats expressives.
Amb aquest criteri es tractarà de comprovar si els alumnes i les alumnes adapten els seus coneixements teòrics i tècnics, i saben disposar de mitjans i recursos bàsics en l'aplicació de les diferents tècniques, utilitzant la més idònia en funció de l'obtenció estètica que es pretén en aqueix moment.
Taller artístic: ceràmica
1. Identificar i iniciar-se en el maneig dels estris de manipulació i materials propis de la ceràmica (argiles, espàtules, morters, balances, òxids, pigments i forns).
Aquest criteri va dirigit a comprovar si l'alumne és capaç de distingir no sols estris de la matèria i les seues funcions pròpies, sinó el maneig d'aquests en l'elaboració de propostes concretes encaminades a la consecució de tasques específiques del taller.
2. Solucionar els problemes plantejats entorn a l'elaboració de formes exemptes (orgàniques o geomètriques), aplicant engobs i valoracions tonals en els colors utilitzats en els dissenys, alhora que utilitzant textures de diferent índole, i valorant la composició i neteja d'execució.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat creadora de l'alumne aplicada a la resolució de problemes de manipulació, representació i interpretació de la forma tridimensional.
3. Utilitzar les diferents tècniques de tractament de superfícies junt amb els procediments de modelat (en buit, per rotllos, tires i planxes), en funció dels sistemes de cocció, tenint en compte els seus aspectes formals.
Aquest criteri pretén avaluar les capacitats tècniques adquirides per l'alumne en la utilització de procediments els processos dels quals siguen de certa complexitat, no sols quant al modelat i tractament de superfícies, sinó també respecte a les possibilitats de cocció, així com a la capacitat per a experimentar i descobrir noves possibilitats expressives.
Taller artístic: orfebreria i joieria
1. Identificar i utilitzar les eines pròpies d'aquest taller, com ara: estris de mesura i de verificació, maquinària específica d'orfebreria i joieria, així com els materials utilitzats preferentment: llautó, coure i argent.
Es tracta de comprovar el grau de coneixement i destresa aconseguit pels alumnes en la selecció, ús i utilització de les diferents eines i materials en funció dels resultats que es pretenguen obtenir en la confecció de tasques concretes.
2. Valorar les diferents tècniques i procediments (plegat, voltat, forja, grifat, decapats i realització de textures) emprats en l'elaboració d'obres proposades, apreciant no sols els seus aspectes formals, sinó les seues possibilitats plàstiques.
S'intenta comprovar si els alumnes coneixen i saben aplicar les tècniques i procediments enunciats en aquest criteri a tasques concretes i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats formals d'expressió i comunicació.
3. Realitzar peces senzilles d'orfebreria i joieria (caixes, marcs, solitaris, agulles de pit, etc.) utilitzant i aplicant tant els coneixements teòrics com els mitjans i recursos propis del taller.
Amb aquest criteri es poden avaluar les habilitats de manipulació i conceptuals, les capacitats per posar en pràctica actituds organitzatives i l'aplicació de coneixements. A més a més permet de valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte elaborat.
Taller artístic: fotografia
1. Identificar i utilitzar materials i eines propis d'aquest taller, com ara la càmera fotogràfica i els seus elements, fotòmetres, flaix, ampliadores i materials fotosensibles).
A través d'aquest criteri s'avaluarà si els alumnes coneixen i tenen autonomia suficient en la selecció, ús i aplicació dels materials i eines en funció dels resultats que es pretenguen obtenir en la tasca proposada.
2. Diferenciar i iniciar-se en el maneig de les diferents tècniques (exposició i revelat de la pel·lícula, sistemes de mesura de llum, contrastos lumínics de la imatge) emprats en l'elaboració d'obres fotogràfiques, valorant els seus aspectes formals i elements expressius.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l'alumne és capaç de discriminar i utilitzar els diferents mitjans que aporten les tècniques fotogràfiques per a aconseguir resultats específics en els seus treballs, segons els seus criteris plàstics i expressius.
3. Produir imatges en què intervinguen alguns mitjans i recursos expressius propis del Taller de Fotografia (seqüències d'interiors i d'exteriors, preses amb efectes de doble exposició, ús de trames i viratges).
Amb l'ús d'aquest criteri s'intenta mesurar el grau de coneixement i destresa aconseguit pels alumnes per a manipular imatges amb diferents valors plàstics i expressius, mitjançant procediments tant mecànics com químics.
Taller artístic: tèxtils
1. Conéixer els materials i eines del Taller Tèxtil, analitzant els seus fonaments i el comportament que tenen en la seua manipulació i adequació a l'elaboració d'obres concretes.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar el coneixement i anàlisi que els alumnes tenen dels materials més comuns del taller (tipus de telers, ordidors, canilleres, tintes colorants, cotons, llins, llanes i sedes).
2. Utilitzar les tècniques i procediments que habitualment s'empren en el Taller Tèxtil (alt i baix lliç, entrellaçats, nuats i brodats), aplicant una tècnica específica en la resolució elaborativa i plàstica d'un tema concret, seleccionant no sols procediments, sinó també els materials més oportuns.
En aquest criteri l'interés se centra en la capacitat de l'alumne per adaptar els seus coneixements teòrics i tècnics a la pràctica concreta d'una tasca, i si és capaç de buscar l'adequació expressiva, tot diferenciant tipus de procediments.
3. Valorar obres ja realitzades (tapisos, catifes, brodats, etc.), reconeixent i analitzant les tècniques, recursos i estris utilitzats en la seua elaboració, junt amb la ubicació històrica d'aquestes.
Aquest criteri va dirigit a verificar la comprensió que han realitzat els alumnes al voltant de la construcció i manifestació plàstica d'obres afines a aquest taller al llarg de les diferents etapes de la Història, segons el procediment i el material amb què han sigut tractades.
Taller artístic: vidre
1. Utilitzar els diferents materials propis del Taller de Vidre (tisores, puntill, canya i forn), a més de reconéixer els suports més comuns en l'elaboració de tasques específiques del Taller.
Aquest criteri avalua el coneixement que els alumnes cal que tinguen respecte a la selecció, ús i utilització dels materials i eines més comunes del Taller de Vidre.
2. Utilitzar les tècniques del vidre buit o pla, aplicant els seus procediments (esmaltat amb foc, gravat a l'àcid i mecànic, emplomat i grisalles) en l'elaboració d'obres específiques, apreciant els seus aspectes formals i les possibilitats d'aquests.
Aquest criteri intenta comprovar si els alumnes utilitzen adequadament les tècniques i procediments emprats en la resolució de tasques específiques, i si són capaços de fer una valoració de les possibilitats d'expressió i comunicació dels recursos utilitzats.
3. Produir obres variades, como ara copes, gerres, vidrieres... tot utilitzant les tècniques i procediments propis del Taller de Vidre (tècniques de coratat i emplomat, aquarel·la, tèmpera i esmaltat).
La principal intenció d'aquest criteri és valorar la capacitat dels alumnes, tant per configurar petites peces de caràcter bi i tridimensional, com també per a aplicar procediments específics de manipulació, així com la destresa aconseguida en les seues realitzacions.
Matemàtiques de la forma
(Batxillerat d'arts)
I. Introducció
Històricament, la matemàtica en general, i la geometria en particular, ha aportat marcs de referència per a la creació artística, suggerint cànons estètics basats en raonaments matemàtics, ajudant a comprendre l'estructura racional de les formes i facilitant pautes de pensament i acció que resulten especialment útils per a percebre, concebre, analitzar i apreciar les obres artístiques plàstiques. En aquest sentit, les matemàtiques poden contribuir a la formació dels estudiants de la modalitat d'Art ampliant les seues possibilitats de comprensió i creació.
Consegüentment, en aquesta matèria s'apleguen els coneixements matemàtics bàsics per a l'estudi de les formes i per a la resolució dels problemes que l'anàlisi i construcció d'aquestes planteja. L'estudi geomètric de les formes permet desenvolupar els processos de pensament més rics i interessants entre tots els que freqüenta la matemàtica: analitzar els diferents components d'una situació, formular i contrastar conjectures, particularitzar i generalitzar resultats, dissenyar estratègies d'actuació, valorar la precisió del llenguatge i apreciar la utilitat dels instruments de mesura.
La resolució de problemes, entesa com l'activitat que permet articular els coneixements, els processos de pensament i les actituds matemàtiques, constitueix l'eix vertebrador de la matèria al voltant del qual es presenten els continguts, agrupats en quatre grans blocs amb múltiples i riques connexions entre si. La posada en rellevància d'aquestes interrelacions contribuirà essencialment a la comprensió de les formes i a la capacitació per a analitzar-les i crear-les.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en els alumnes a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Aplicar les Matemàtiques a la comprensió de les formes presents en la Natura, l'art i el disseny.
2. Reconéixer formes i estudiar-ne les propietats, i formular i contrastat conjectures sobre les dites propietats.
3. Desenvolupar la intuïció espacial.
4. Comprendre i utilitzar el llenguatge geomètric, valorant la precisió aportada per la formalització matemàtica del dit llenguatge.
5. Resoldre problemes geomètrics, comprenent els raonaments matemàtics involucrats i comunicant adequadament el procés de resolució i els resultats obtinguts.
6. Fer mesures en el pla i l'espai i apreciar la utilitat dels aparells i instruments de mesura.
7. Apreciar les qualitats estètiques de la regularitat i de les relacions existents en les configuracions geomètriques.
8. Crear i dissenyar models geomètrics fent ús dels coneixements matemàtics per tal d'enriquir les obres plàstiques personals.
9. Valorar la utilitat d'aplicar a l'art i al disseny els mètodes d'anàlisi sistemàtica propis de les Matemàtiques.
III. Nuclis de continguts
Semblances i proporcions
La teoria de la proporcionalitat geomètrica permet establir relacions entre les parts d'un element i entre aquestes parts i el tot, i així facilitar un dels procediments més bàsics d'anàlisi i creació de formes. L'estudi de la dita teoria implicarà no sols mesurar i utilitzar escales sinó també investigar les lleis matemàtiques que governen les magnituds de les formes i els cossos geomètrics.
- Raons i proporcions. Distintes classes proporcions.
- La proporció àuria.
- Mesuraments indirectes: trigonometria elemental.
- Figures i cossos semblants. Relació entre perímetres, àrees i volums.
- Formes semblants a si mateixes: fractals.
Moviments
A partir de motius artístics com ara els mosaics, es poden presentar els tessel·lats i les tècniques de farciment del pla, estudiant la regularitat de les formes ateses les propietats geomètriques de les isometries que, a més a més, són generalitzables de manera natural a l'espai.
- Isometries en el pla. Composició d'isometries.
- Frisos.
- Mosaics. Tessel·lats regulars i semiregulars. Mosaics duals. Anàlisi de motius artístics basats en el concepte de tessel·lat.
- Rotació, translació i simetria especular en l'espai.
Políedres
L'anàlisi descriptiva dels políedres permet estudiar-ne els elements notables i les relacions existents entre ells. Els políedres en general, i els sòlids platònics en particular, són especialment apropiats per a l'estudi de simetries i per a l'establiment de relacions entre l'espai i el pla a través del truncament dels seus vèrtexs i el plegatge del seus desenvolupaments.
- Políedres regulars. Inscripció de políedres.
- Relacions numèriques notables en els políedres. Dualitat.
- Propietats de simetria dels políedres.
- Políedres arquimedians. Truncament de políedres.
- Alguns exemples de compactació de l'espai.
Corbes notables
La imposició de determinades condicions als elements geomètrics indueix la definició de corbes estèticament atractives i molt utilitzades en l'art i el disseny. El fet de conéixer-les, analitzar-les i construir-les acreixerà les possibilitats de creació i comprensió artística dels estudiants.
- Còniques: circumferència, el·lipse, paràbola i hipèrbole.
- Espirals.
- Altres corbes notables: corbes de persecució, cicloide, astroide, cardioide, caragol i nefroide.
IV. Criteris d'avaluació
1. Resoldre problemes de tessel·lat del pla a partir de figures simples i localitzar en un fris o en un mosaic un motiu mínim que el puga generar.
Aquest criteri pretén esbrinar si els alumnes han adquirit un coneixement suficient de les configuracions planes i de les tècniques necessàries per a arribar a un dels més bells recursos de la decoració artística: la simetria del disseny geomètric reflectida en frisos i mosaics. No es pretén una classificació exhaustiva sinó el coneixement de com es poden obtenir a partir d'un element inicial.
2. Obtenir la transformació d'un figura bi o tridimensional mitjançant moviments i descriure els dits moviments quan es coneixen la figura original i la resultant.
Aquest criteri pretén comprovar que els alumnes saben aplicar els moviments en el pla i en l'espai coneixent els elements que els defineixen. Es pretén també verificar que estan en condicions de reconéixer quins moviments s'han utilitzat per a transformar una figura donada. Convé limitar el tractament analític a translacions i simetries d'eixos verticals i horitzontals; per a la resta dels moviments n'hi haurà prou amb mètodes gràfics i descriptius.
3. Utilitzar i reconéixer els políedres regulars i els seus truncaments en models i cossos espacials, i descriure, si s'escau, com han sigut manipulats.
Aquest criteri va adreçat a verificar que els alumnes coneixen a bastament els políedres regulars i les relacions numèriques subjacents. Aquests coneixements estan estretament relacionats amb la capacitat de generar nous políedres mitjançant talls en els anteriors.
4. Utilitzar l'estudi de les proporcions en la construcció de formes i estructures, i analitzar i quantificar la dependència que les parts guarden entre si i amb el tot.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els alumnes són capaços d'elaborar composicions artístiques i de disseny utilitzant les proporcions, especialment les dinàmiques i la secció àuria. Així mateix, es pretén comprovar que els estudiants han comprés les aportacions de la proporcionalitat geomètrica a les idees de ritme i equilibri subjacents en les composicions artístiques harmòniques, i que valoren i reconeixen l'aparició del nombre d'or en reiterades manifestacions de les Arts i la Natura.
5. Identificar i dibuixar llocs geomètrics que, a partir d'elements matemàtics coneguts, satisfacen propietats senzilles, i també interpretar aquestes propietats.
En aquest criteri l'èmfasi es posarà en l'obtenció gràfica i descripció de llocs geomètrics com ara còniques, espirals, carioide, astroide, cicloide, etc. Se'n coneixeran i utilitzaran les propietats matemàtiques sense haver de recórrer a manipulacions algebraiques complicades.
6. Resoldre problemes de mesurament de segments, superfícies i volums en figures i cossos regulars o ue s'hi puguen descompondre.
Aquest criteri pretén comprovar que els alumnes siguen capaços de calcular distàncies fent ús del Teorema de Pitàgores i les raons trigonomètriques en els casos que ho demanen. Pretén també avaluar si els alumnes són capaços d'estimar i calcular les principals magnituds en els seus projectes artístics o de disseny.
7. Resoldre problemes geomètrics que demanen una decisió entre diverses estratègies d'actuació, i interpretar-ne convenientment els resultats.
En aquest criteri l'interés és comprovar la capacitat de l'alumne per a aplicar correctament els conceptes i els procediments que ha aprés i per a afrontar la interpretació, obtenció i predicció de resultats geomètrics.
Biologia humana
(Batxillerat de ciències de la natura i de la salut)
I. Introducció
Aquesta matèria té el propòsit d'aprofundir els principis científics que regeixen la biologia de l'ésser humà, ja iniciats en cursos anteriors, és a dir, aquells que es refereixen al coneixement de la seua anatomia i fisiologia, i també als problemes de salut que s'hi associen. En aquest nivell, els estudiants tenen un coneixement major dels processos físico-químics i dels biològics, i es poden estudiar les funcions de l'organisme humà amb més rigor científic que en el curs anterior. D'altra banda, històricament la investigació sobre les estructures orgàniques i llurs funcions ha anat estretament lligada a la comprensió de les seues alteracions, per això es proposa l'estudi de les qüestions relatives a la salut conjuntament amb els aspectes estructurals i funcionals, de manera que això permeta comprendre la biologia de l'ésser humà d'una forma més integral.
Durant molt de temps, s'ha considerat la salut com l'absència de malalties i invalideses (model patogènic) ; aquesta visió, que només al·ludeix l'estat físic i se centra en l'individu sense tenir en compte consideracions socials, s'ha vist modificada successivament al llarg del segle. La concepció de la salut com un estat positiu, relacionat amb la forma de vida, amb la naturalesa, la cultura i els hàbits humans, féu que l'Organització Mundial de la Salut (O.M.S.), en la seua Carta Constitucional (1946), anunciara un nou concepte de salut com «l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència de malalties» (model salutogènic) . Actualment, siga el que vulga el concepte de salut que s'adopte, s'està d'acord que el nivell de salut d'una comunitat ve determinat per la interacció de quatre factors: «la biologia humana, el medi ambient, l'estil de vida i el sistema d'assistència sanitària», tots quatre influïts per factors socials, com la mancança de recursos econòmics, les males condicions d'habitabilitat, els problemes de desocupació, la cultura, les creences i els costums... D'aquesta manera, la salut representa un cert equilibri de l'organisme amb el medi ambient, amb el món social, i amb un conjunt vast de factors psicològics, culturals, polítics, econòmics, etc. amb els quals entra en correspondència i dels quals es fa dependre l'existència o no d'aquest concepte. És per tot això que la relació de la salut amb el consum és evident.
Així doncs, i conseqüentment amb aquesta visió, s'hi proposa una aproximació a les actuals concepcions sobre la salut, considerada no sols com l'absència de malalties, sinó en el seu caràcter més global com el conjunt de condicions que contribueixen al benestar físic i psíquic, individual i col·lectiu. En aquest sentit, es poden considerar les noves tendències sanitàries, centrades com més va més en la prevenció de la malaltia i la promoció d'hàbits i d'estils de vida saludables, i també l'educació per a la salut, l'objectiu fonamental de la qual ha de ser la modificació dels estils de vida que poden ser causa de malaltia, mitjançant el desenvolupament d'hàbits i costums saludables en la població. Per tant, es fa necessària la utilització de procediments d'altres ciències, com la sociologia o la història, o l'anàlisi de problemes relacionats amb la salut i el consum.
Els continguts d'aquesta matèria es concreten en cinc nuclis, que plantegen una aproximació a l'ésser humà com a organisme animal, el seu origen i evolució, un aprofundiment del coneixement de les estructures i funcions de l'ésser humà, iniciat en cursos anteriors, i els problemes de salut que s'hi relacionen, com també un enfocament global de la salut en les seues accepcions actuals i la seua relació amb el medi ambient i el consum.
Igualment, com en altres disciplines de la Modalitat, es proposen dos nuclis de continguts procedimentals i d'actitud, que es refereixen a un aprofundiment del treball científic, i de la naturalesa de la ciència, en si mateixa i en les seues relacions amb la societat i amb la tecnologia.
D'altra banda, cal tenir en compte que els estudiants presenten concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions de treball proposades, un desenvolupament psicològic superior al que presentaven en l'Educació Secundària Obligatòria, i interessos i necessitats personals diferents. En aquesta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i dur a terme una sèrie de tasques intel·lectuals, com poden ser l'ús de símbols, el raonament lògic, la capacitat de generalització, etc.; per tal d'aconseguir-ho, però, caldrà partir d'altres de més concrets, és a dir, dels seus conceptes o representacions, com en qualsevol edat, a fi d'establir un pont entre els seus conceptes i els nous, i que així puga realitzar-se un vertader aprenentatge significatiu, aprenentatge com a construcció de coneixements, cosa que facilitarà el desenvolupament del pensament formal. També és important que aquests estudiants tinguen oportunitats d'aplicar els nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per tal de potenciar la transferència de llur aprenentatge.
Aquesta matèria té un marcat caràcter formatiu però, a més, participa també del caràcter orientador i propedèutic del Batxillerat, perquè ofereix l'oportunitat d'una formació bàsica amb vista a futurs itineraris professionals i educatius biosanitaris. Per això, les programacions curriculars que es realitzen hauran de tenir en compte els interessos i necessitats adés esmentats, segons el medi dels alumnes, i hauran d'intentar satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les següents capacitats:
1. Comprendre els principals conceptes de la Biologia de l'organisme humà i la seua articulació en lleis, teories i models, valorant el paper que exerceixen en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que se'ls plantegen en la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els coneixements rellevants de la biologia de l'ésser humà.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, utilitzar fonts d'informació) i els procediments propis de la Biologia, per a realitzar petites investigacions sobre problemes relacionats amb les funcions vitals de l'ésser humà.
4. Comprendre l'estreta relació de la tecnologia amb la societat i el desenvolupament dels coneixements biològics sobre l'organisme humà.
5. Analitzar les estructures corporals relacionant-les amb les funcions que realitzen.
6. Analitzar el concepte de salut en les seues accepcions actuals i en les seues distintes dimensions, personal, familiar, comunitària i mundial.
7. Analitzar els distints factores que influeixen en el manteniment de la salut i en l'aparició de les malalties. Reconéixer la malaltia com un procés dinàmic que apareix degut a unes causes (infecció, disfunció, proliferació cel·lular, etc.) i que presenta una sèrie d'alteracions estructurals i funcionals que es relacionen amb la seua simptomatologia i evolució.
8. Investigar problemes que relacionen la salut amb els hàbits de consum i els estils de vida, utilitzant mètodes científics, sociològics i històrics, recollint dades de fonts diverses, analitzant-les i elaborant-hi conclusions, proposant alternatives i realitzant-ne un informe final.
9. Desenvolupar hàbits i actituds que porten a un estil de vida saludable, i també de prevenció i control de les malalties.
10.Comprendre la influència dels impactes ambientals sobre la salut de la població, i desenvolupar actituds de protecció del medi ambient escolar, familiar i local, criticant raonadament les mesures inadequades i proposant-hi alternatives que ajuden a millorar-lo.
III. Nuclis de continguts
En Biologia Humana, com en altres disciplines científiques, els dos primers nuclis presenten continguts transversals que cal que estiguen presents i que impregnen els altres nuclis, els continguts dels quals es refereixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractaran per tant aïlladament, sinó que adquiriran significat en concretar-los als continguts de la resta de nuclis.
Aproximació al treball científic
Els alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten d'abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la seua comprensió sobre la manera que es produeixen i canvien els coneixements científics.
Aquest nucli i el següent han de promoure el desenvolupament d'actituds com: curiositat, perseverança, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició a la consideració i valoració d'arguments distints dels propis, confiança en un mateix, imaginació, creativitat, respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició a cooperar amb els altres, actituds que contribueixen a la formació integral de l'alumnat alhora que generen actituds positives envers la ciència i el seu aprenentatge.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Procediments que constitueixen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastament d'hipòtesis, disseny i desenvolupament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.
- Importància de les teories i models dins dels quals es duu a terme la investigació.
- Actituds pròpies del treball científic: qüestionament de l'obvietat, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant idees noves.
- Hàbits de treball i d'indagació intel·lectual.
Naturalesa de la biologia de l'ésser humà i les seues relacions amb la tecnologia i la societat
S'hi abordarà l'estudi de la naturalesa de la Biologia de l'ésser humà, els seus assoliments i les seues limitacions. Això comporta la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i models científics); com també de les interrelacions de la Biologia de l'organisme humà amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.
Per a això és necessari que en els nuclis de continguts específics els alumnes realitzen activitats que:
* mostren el caràcter temptatiu i d'invenció de les teories i models científics.
* presenten algunes teories i models que es mantingueren en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandó i de les teories i models que els substituïren, fent palès el caràcter evolutiu dels conceptes.
* ,ostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant situacions o processos tècnics basats en idees científiques, i també la incidència en el desenvolupament científic d'alguns avenços tècnics.
* presenten les conseqüències dels avenços científico-tècnics en la modificació del medi, i, també, les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats.
* mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en la societat: economia, política, ideologies, ètica...
* aborden les profundes influències de la societat en el progrés científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos...
* permeten valorar que l'aspecte científic només és un dels nombrosos factors que cal tenir en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual, i que, en la presa de decisions, cal considerar diverses implicacions.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Anàlisi de la naturalesa de la Biologia de l'organisme humà: els seus assoliments i limitacions, el seu caràcter temptatiu i de contínua recerca, la seua evolució, la interpretació de la realitat mitjançant models.
- Relacions de la Biologia de l'ésser humà amb la Tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
- Influències de la societat en el desenvolupament de la biologia de l'organisme humà i la tecnologia. Valoració crítica.
L'ésser humà, organisme animal. El seu origen i evolució
En aquest nucli de continguts es pretén fer una aproximació a les característiques que defineixen l'ésser humà com a organisme animal, i, pel que fa a aquestes, al que es coneix sobre el seu origen i evolució en el marc teòric evolutiu actual. Dins d'aquest marc, en el cas de l'ésser humà les proves paleontològiques tenen especial rellevància, com també l'aplicació dels coneixements sobre el desenvolupament a la comprensió de l'origen de noves espècies, com és el cas de la neotènia.
D'altra banda, s'hi proposa una revisió dels coneixements sobre l'estructura general de l'ésser humà, que els estudiants han de tenir d'etapes anteriors i del primer curs del batxillerat, sobretot pel que fa a la localització espacial dels òrgans, aparells i sistemes.
Al mateix temps, convé aprofundir l'estudi morfològic dels teixits humans, relacionant-lo amb les seues funcions, estudi ja iniciat en el curs anterior i que és bàsic per a la comprensió del paper que acompleixen en els òrgans, aparells i sistemes.
Els continguts proposats són els següents:
- Origen i evolució de l'espècie humana. Els Primats i la seua relació amb els Homínids: hipòtesis alternatives. La neotènia, mecanisme d'heterocronia que pogué donar origen als primers Homínids.
- Documentació paleontològica sobre l'origen de l'espècie humana. Hipòtesis filogenètiques.
- Estructura general de l'ésser humà: parts principals del cos; posició dels principals òrgans, aparells i sistemes. ºs de models anatòmics i utilització de fonts documentals.
- Estudi morfològic i estructural dels teixits, relacionant-lo amb les seues funcions. Aprofundiment de les tècniques d'histologia i observació de preparacions microscòpiques (o diapositives) de diferents teixits.
El manteniment de l'ésser humà: alimentació i nutrició
L'estudi de l'organisme humà, de la seua estructura i de les seues funcions ha de partir de la idea de l'organisme com a sistema, constituït per diverses parts relacionades entre elles i amb el medi extern, mitjançant transferències d'energia i matèria i transferències d'informació.
En tractar el manteniment d'aquest sistema, aquest nucli proposa l'estudi de les necessitats nutritives humanes amb una aproximació als aspectes sociològics que condicionen l'alimentació, com poden ser la classe social, els costums d'una zona, la religió, etc. i que de vegades prevalen sobre les necessitats nutritives reals de la població.
D'altra banda, s'hi pretén profunditzar el coneixement de les estructures i processos implicats en la nutrició i en la seua regulació i començar l'estudi de les principals alteracions dels aparells i sistemes implicats en aquesta funció, tot diferenciant els tipus de malaltia com per exemple una malaltia infecciosa com la tuberculosi o una infecció urinària d'un insuficiència com la insuficiència venosa o la insuficiència respiratòria.
Així mateix s'han de conéixer els símptomes més freqüents de cada aparell o sistema com per exemple la dispnea, la tos, les nàusees o la disúria; les principals alteracions morfològiques i histològiques com ara l'úlcera, la necrosi, l'atròfia, etc. i les principals tècniques diagnòstiques com l'exploració, la radiologia, les proves de laboratori, la TAC, etc...
També s'hi pretén avançar en el desenvolupament d'hàbits de vida i d'alimentació saludables per a prevenir possibles trastorns com les varius, la isquèmia miocàrdica, l'anorèxia, l'obesitat, la bulímia, la insuficiència respiratòria crònica, etc... i desenvolupar actituds solidàries cap a les persones que pateixen certes malalties cròniques com la insuficiència renal crònica o la insuficiència hepàtica i necessiten un trasplantament o cap a la donació altruista de sang per poder realitzar intervencions quirúrgiques i tractar malalts hemotològics o traumatitzats.
Aquest nucli i els dos següents permeten desenvolupar destreses i actituds científiques per mitjà de la planificació i realització d'investigacions per resoldre problemes relacionats amb les funcions vitals de l'organisme humà.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Necessitats nutritives humanes. La dieta alimentària equilibrada, la seua variació segons diferents característiques individuals i ambientals. Aspectes sociològics de l'alimentació: aproximació a les variables que determinen diferents formes d'alimentació.
- Anàlisi qualitativa i quantitativa de diferents dietes alimentàries. Utilització de taules de composició d'aliments.
- Estructures i processos lligats a la digestió i absorció de nutrients. Principals trastorns de l'aparell digestiu. Desenvolupament d'hàbits saludables en alimentació i nutrició. Trastorns relacionats amb els hàbits alimentaris.
- Estructures i processos implicats en la respiració. Principals malalties de l'aparell respiratori.
- L'activitat física i la seua relació amb la millora de l'organisme com per exemple: augment de la capacitat aeròbica i anaeròbica, millora de l'«endurance», millora de la coordinació neuromuscular, hipertròfia miocàrdica, augment de la capacitat vital, etc.
- Mecanismes de transport intern; estructures i processos implicats. Trastorns més freqüents.
- Estructures i processos implicats en l'excreció. Principals alteracions. La problemàtica dels trasplantaments.
- Tècniques i procediments que habitualment s'utilitzen per al diagnòstic de les malalties.
El manteniment de l'ésser humà: relació i coordinació
Aquest nucli continua abordant les funcions de manteniment del sistema humà en els aspectes de la vida de relació i coordinació funcional.
Seran analitzades les característiques de la locomoció humana, les estructures que intervenen, els problemes de salut associats i la i importància de l'exercici físic en l'equilibri físic i psíquic de l'organisme. També, les estructures i mecanismes bàsics implicats en els processos de coordinació nerviosa i hormonal.
En relació amb tot això s'han d'escometre les característiques del medi intern i el manteniment del seu equilibri, fonamental per al funcionament del sistema.
S'analitzaran els problemes de salut associats a aquests aparells i sistemes, tot diferenciant els tipus de malaltia com per exemple un esquinç, conseqüència d'un traumatisme; una artrosi com a malaltia degenerativa, una hemofília com a trastorn hereditari, una anèmia com a malaltia de manca, una meningitis com a malaltia infecciosa o una diabetis com a malaltia metabòlica.
Així mateix, en la interacció amb el medi, l'ésser humà està subjecte a la invasió d'agents estranys, com ara els microorganismes. En aquest nucli es proposa també l'estudi de les característiques d'aquesta invasió, la infecció, com també de l'actuació de les defenses corporals per combatre-la.
Els continguts proposats són els següents:
- L'aparell locomotor i el seu funcionament. Característiques de l'estació bípeda i de la bona postura. Desenvolupament d'hàbits de postura adequats. Valoració de la importància de l'exercici físic com a activitat que col labora en l'equilibri físic i psíquic de l'ésser humà. Malalties de l'aparell locomotor. Els accidents; la seua problemàtica social i conseqüències.
- Estructures i processos lligats a la coordinació nerviosa i endocrina. Receptors nerviosos i òrgans dels sentits, la seua resposta als estímuls. Malalties del sistema nerviós i malalties endocrines. Valoració del desenvolupament d'hàbits saludables.
- El medi intern. La sang: composició i funcions. Els grups sanguinis i les transfusions de sang. La limfa. L'autoregulació del medi intern: homeòstasi. Alteracions del medi intern.
- La malaltia infecciosa. La cadena epidemiològica, estudi de casos. Acció patògena específica de bacteris, virus i fongs. Desenvolupament d'hàbits de prevenció de les infeccions.
- Les defenses del cos. La pell i les membranes mucoses com a barreres: estructura i fisiologia. Defenses de naturalesa cel·lular i química: la resposta immunitària. Immunització activa i passiva. Altres formes de lluita contra la infecció.
- Planificació i realització d'investigacions que intenten resoldre algun problema relacionat amb la nutrició o la relació i coordinació humanes. Anàlisi de textos que descriguen investigacions històriques o actuals sobre aquests problemes.
La perpetuació de l'ésser humà: reproducció i desenvolupament
Els organismes es caracteritzen per la seua capacitat de produir còpies d'ells mateixos i així perpetuar-se sobre la terra.
Aquest nucli té per objecte conèixer els mecanismes fonamentals de la reproducció humana, i, també, conèixer les tècniques de control i prevenció que puguen resoldre possibles problemes per a la mare o la descendència.
D'altra banda, és important diferenciar la reproducció de la sexualitat, considerant aquesta com una opció de comunicació afectiva i de realització personal, i, en aquest sentit, convé promoure hàbits saludables d'higiene sexual que possibiliten una sexualitat sana, i, també, fer possible l'aplicació dels coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors en la planificació de la natalitat.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Aparells genitals masculí i femení: anatomia i fisiologia. Malalties més freqüents d'aquests aparells com per exemple el càncer de coll d'úter, la dismenorrea, l'adenoma de pròstata, la fimosi, etc.
- Formació de gàmetes. Copulació i fecundació. Primers estadis del zigot fins a la seua implantació. Causes d'infertilitat.
- Desenvolupament embrionari. Formació de la placenta i les seues funcions. Amnis i altres membranes fetals. Importància del fluid amniòtic com a font d'informació sobre el fetus. L'assistència de l'embaràs. Part i naixement. El problema del Rh. La interrupció de l'embaràs.
- Creixement i desenvolupament. Desenvolupament sensorial i psicomotor en les primeres fases de la vida. Desenvolupament de la coordinació funcional, i desenvolupament emocional. Canvis hormonals, pubertat i caràcters sexuals secundaris. Canvis en la mitjana edat i en la vellesa. La menopausa i l'andropausa. Aspectes de salut relacionats amb distintes etapes del desenvolupament.
- Diferències entre reproducció, sexualitat i genitalitat en l'ésser humà. Conductes sexuals. Demografia i salut pública: natalitat, fecunditat i mortalitat. Planificació de la natalitat. Tècniques reproductives i les seues implicacions ètico-socials. Mètodes contraceptius. Valoració del desenvolupament d'hàbits saludables d'higiene sexual. Malalties de transmissió sexual.
- Influència de l'herència i l'entorn en la variabilitat humana. Malalties hereditàries: transmissió, tècniques d'estudi i control, consell genètic i diagnosi prenatal.
- Planificació i realització d'investigacions que intenten resoldre algun problema relacionat amb la reproducció o el desenvolupament. Anàlisi de textos que descriguen investigacions històriques o actuals sobre aquests problemes.
Salut i consum
Encara que en els nuclis anteriors són presents els aspectes de salut relacionats amb les diferents funcions orgàniques, aquest nucli proposa un tractament més global de la salut, d'acord amb el model més actual, com a conjunt de condicions que contribueixen al benestar físic i psíquic, individual i col·lectiu, i no sols com a absència de malalties.
El nucli té per objecte les distintes dimensions de la salut, personal, familiar i comunitària, i, també, l'aproximació als grans problemes sanitaris que afecten el nostre món, tot distingint els problemes dels països subdesenvolupats d'aquells dels països avançats tecnològicament. En termes generals, en el primer cas es mor per fam i per infeccions; en el segon, per l'abundància i la contaminació.
Atès el que acabem de dir, s'hi abordarà l'estreta dependència entre la salut i el medi ambient, tot valorant la importància dels desastres naturals i dels impactes ambientals en la salut de la població.
Finalment, els continguts del nucli poden afavorir l'adquisició d'habilitats i destreses d'investigació, en abordar problemes relacionats amb la salut i el consum d'una zona.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Evolució del concepte de salut: models patogènic i salutogènic. Models causals sobre l'origen de la malaltia. Importància de les actituds i estils de vida en el manteniment de la salut de l'organisme.
- Distintes dimensions de la salut: personal, familiar, comunitària i mundial. Relació entre les característiques de l'habitatge i la salut dels seus ocupants. Temperatura, il·luminació i ventilació a les llars i edificis públics. Higiene domèstica. Residus de la llar. Accidents domèstics.
- Els grans problemes sanitaris que afecten el món actual. Relacions entre la superpoblació i la salut. Esperança de vida. La fam i les malalties del tercer món. El patró epidemiològic de les societats avançades: malalties cròniques i degeneratives. Les malalties càrdio-vasculars i el càncer, factors de risc i mesures d'higiene i prevenció, detecció i possible control. La immunització. Els conflictes interpersonals. Les drogodependències, l'alcohol i el tabac: conseqüències sanitàries i socials.
- Salut i medi ambient. Model ecològic de salut. L'hàbitat humà: medi urbà i rural. Importància dels espais oberts naturals i urbans. Problemes sanitaris dels impactes ambientals. Desastres naturals i artificials: efectes sobre la salut pública.
- Relacions entre la salut i el consum. Les persones com a consumidors. Comportament del consumidor.
- Planificació i gestió dels serveis de salut. Nivells d'assistència sanitària. Organitzacions internacionals relacionades amb la salut. Noves tendències dels serveis sanitaris: prevenció de la malaltia i promoció de la salut. Educació per a la salut i el consum.
- Planificació i realització d'investigacions per abordar problemes relacionats amb la salut i el consum d'una zona, fent ús de fonts documentals diverses.
IV. Criteris d'avaluació
1. Situar l'ésser humà en el món animal i explicar les hipòtesis més rellevants sobre l'origen i evolució de l'espècie humana.
Es tracta que l'alumnat situe l'ésser humà dins dels mamífers primats i que puga explicar les principals hipòtesis filogenètiques sobre els homínids, que plantegen l'origen de l'espècie humana basant-se en les dades de la documentació paleontològica i en altres coneixements evolutius, com ara la neotènia en tant que mecanisme d'heterocronia que pot donar origen a noves espècies, com en el cas de l'espècie humana.
2. Localitzar la posició dels principals òrgans, aparells i sistemes, en models anatòmics, làmines o dibuixos; indicar els òrgans de cada aparell o sistema, com també la composició histològica d'aquests com a base de la seua estructura i que caracteritza l'ésser humà com a organisme pluricel·lular.
S'hi pretén constatar la progressió de la capacitat dels alumnes per a la localització espacial, concretament en anatomia humana, i, també, del coneixement dels òrgans que componen cada aparell o sistema, i dels teixits que en constitueixen l'estructura bàsica i que són característics dels organismes pluricel·lulars.
3. Reconèixer la morfologia i estructura dels teixits humans en preparacions microscòpiques o en diapositives o dibuixos, i relacionar-los amb les seues funcions.
Es tracta de constatar la progressió de l'alumne en les destreses d'observació de teixits al microscopi, i en el coneixement teòrico-pràctic de les característiques morfològiques i estructurals dels diferents teixits humans, i, també, de la seua relació amb les funcions que realitzen en l'organisme, com ara la relació entre les microvellositats dels epitelis prismàtics «en xapa» amb l'absorció dels nutrients.
4. Explicar els mecanismes bàsics que incideixen en els processos de la nutrició humana, relacionant aquests processos amb les estructures que la fan possible, i indicar els principals trastorns relacionats amb l'alimentació, la nutrició i amb les disfuncions orgàniques, valorant els hàbits saludables que els puguen prevenir.
Es tracta de saber si entenen els mecanismes bàsics dels processos de la nutrició humana, com ara la digestió mecànica i química, l'absorció de nutrients, la distribució i utilització d'aquests, etc. Igualment si avança en la capacitat de relacionar-los amb l'estructura dels òrgans, aparells i sistemes amb els quals van units, com pot ser la presència d'una capa muscular molt gruixuda a l'estómac, per a digerir i fer avançar els aliments, o les membranes primes dels alvèols pulmonars que faciliten l'intercanvi de gasos respiratoris.
També si poden citar les principals malalties l'aparició de les quals pot estar influïda per mals hàbits d'alimentació i nutrició, com l'obesitat, les malalties càrdio-vasculars i respiratòries o les malalties per mancança, i que valoren els hàbits alternatius saludables en aquest sentit, com les dietes equilibrades, d'acord amb l'edat, sexe o activitat, o la bona ventilació dels espais habitats. Així mateix, si coneixen quins altres trastorns són deguts a errors del metabolisme o a disfuncions orgàniques, com la gota o la hipertensió, però que els mateixos hàbits adés esmentats poden ajudar a controlar.
5. Explicar el funcionament de l'aparell locomotor, partint de l'estructura i les propietats dels músculs i dels ossos, com també els hàbits de postura adequats, valorant la importància de l'exercici físic en el benestar general de l'organisme i en la prevenció de les malalties musculars, articulars o òssies.
Es tracta de comprovar que l'alumnat coneix el funcionament de l'aparell locomotor, tenint en compte la forma i l'estructura dels ossos i músculs, i, també, les seues propietats, com l'excitabilitat o l'elasticitat dels músculs. Igualment, que coneixen les característiques de l'estació bípeda i la bona postura, i que valoren la importància de l'activitat física per a mantenir l'equilibri físic i psíquic de l'ésser humà i per a prevenir o pal·liar les malalties musculars, articulars o òssies, com ara les curvatures anormals de la columna o el desgast de les articulacions.
6. Explicar els mecanismes bàsics dels processos de coordinació nerviosa i hormonal, com també el manteniment de l'equilibri del medi intern de l'ésser humà, per mitjà dels mecanismes d'homeòstasi, i indicar algunes malalties degudes a la seua alteració.
Es pretén saber si els alumnes entenen els mecanismes bàsics dels processos de coordinació nerviosa i hormonal, com els actes reflexos, la transmissió de l'impuls nerviós, l'acció de les hormones o la retroalimentació hormonal. També, si comprenen que les característiques del medi intern han de romandre constants i d'aquesta manera s'han d'autoregular la concentració de sals i d'altres substàncies, l'aigua, els gasos respiratoris o la temperatura corporal, mitjançant una sèrie de mecanismes homeostàtics, que es desencadenen davant una sèrie d'estímuls recollits per receptors externs i interns, en els quals la coordinació neuro-endocrina juga el paper més important, encara que també hi intervenen altres òrgans, com els ronyons, la pell o el fetge.
Així mateix, que comprenen que l'alteració de l'equilibri intern pot ser originada per patologies que afecten algunes estructures involucrades, com les anomalies que es produeixen als illots de Langerhans del pàncrees, que, en disminuir la secreció de l'hormona insulina, originen un augment de la concentració de glucosa a la sang, malaltia coneguda amb el nom de diabetis mellitus.
7. Citar algunes de les principals malalties infeccioses, la seua cadena epidemiològica i les formes de combatre-les, valorant el desenvolupament d'hàbits de prevenció de la infecció.
Cal que l'alumnat conega que alguns microorganismes (bacteris, virus,...) i altres agents (cucs, àcars,...) provoquen determinades malalties infeccioses, que en alguns casos són contagioses, com en la grip, l'hepatitis o la S.I.D.A., i que existeixen distints mecanismes de transmissió, com l'aire o la sang. També han de conèixer que existeixen maneres per a combatre-les, naturals com els anticossos, i artificials, com els antibiòtics, o les vacunes, i valorar la importància de les mesures preventives contra la infecció.
8. Explicar els processos bàsics de la reproducció i el desenvolupament humans: la formació de gàmetes, la copulació i fecundació, el desenvolupament i creixement; indicant alguns problemes que hi poden aparèixer, i valorant algunes tècniques de control i prevenció que poden utilitzar-se per a resoldre'ls.
Es tracta de comprovar la progressió de l'alumne en la comprensió del procés reproductor humà i la importància de les tècniques de seguiment d'aquest, com ara l'ecografia o l'amniocentesi, com a procediments d'informació sobre el fetus i de prevenció de possibles problemes de malformacions genètiques o del part. També, en el coneixement de les característiques d'altres etapes del desenvolupament, com la infantesa, l'adolescència o la vellesa, i els problemes que hi poden aparèixer a causa dels canvis físics i hormonals, com poden ser les alteracions en el creixement o els trastorns de la menopausa.
9. Assenyalar les diferències entre reproducció, sexualitat i genitalitat en l'ésser humà, i l'aplicació dels coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors en la planificació de la natalitat, fent una valoració crítica dels procediments relacionats amb aquesta, i valorant el desplegament d'hàbits saludables d'higiene en la prevenció de malalties de transmissió sexual.
Amb aquest criteri es pretén comprovar que els alumnes distingeixen entre el procés de reproducció, com a mecanisme de perpetuació de l'espècie, i el de sexualitat, com a opció de comunicació afectiva i de realització personal; i entre aquest darrer i el de genitalitat, com a aspecte parcial de la sexualitat. Igualment, si comprenen el fonament dels procediments de planificació de la natalitat, com els mètodes contraceptius o les tècniques de reproducció assistida, i que valoren críticament les seues implicacions ètico-socials. També, que valoren el desenvolupament d'hàbits d'higiene sexual per a prevenir malalties com la sífilis o la SIDA.
10. Aplicar els coneixements sobre l'estructura i funcionament dels aparells i sistemes estudiats a l'anàlisi d'algunes malalties freqüents, identificant les causes que proven la seua aparició, reconeixent la seua simptomatologia i indicant els diferents mètodes diagnòstics.
Es tracta de constatar si l'alumnat entén els mecanismes que provoquen l'aparició de les malalties, si relaciona els símptomes i els signes que apareixen amb les alteracions en l'estructura o la funció, si coneix i usa adequadament el vocabulari específic utilitzat per a descriure una malaltia i també si és capaç de reconéixer les tècniques diagnòstiques més habituals.
11. Dissenyar i realitzar petites investigacions sobre la nutrició, la relació i coordinació, o la reproducció i desenvolupament humans, contemplant alguns procediments del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències, anàlisi i comunicació de resultats, i utilització de fonts d'informació.
Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l'adquisició de destreses i d'actituds científiques, com el rigor, la precisió, l'objectivitat, el qüestionament de l'obvietat, la creativitat, la imaginació, etc., en el camp concret de l'anatomia i fisiologia humanes. Tot això permetrà constatar el progrés no sols en el terreny conceptual, sinó també en el metodològic i d'actitud.
12. Establir el concepte de salut en les accepcions actuals, assenyalant-ne les distintes dimensions, personal, familiar, comunitària i mundial, i indicar les grans malalties que afecten el món d'ara, les seues possibles causes i solucions.
Es tracta que l'alumnat manifeste concepcions sobre la salut, acostades a les actuals, que la consideren com un conjunt de condicions que contribueixen al benestar físic i psíquic, tant en la seua dimensió individual com col·lectiva, i com a resultat de la interacció entre la biologia humana, el medi ambient, l'estil de vida, el sistema d'assistència sanitària i els factors socials. També, que coneguen que el patró epidemiològic del món avançat actual està constituït fonamentalment per malalties cròniques i degeneratives (malalties càrdio-vasculars, càncer,...), com a conseqüència del desenvolupament industrial i tecnològic, mentre que al tercer món està format per malalties infeccioses i per les que tenen l'origen en l'escassetat i la desnutrició. Així mateix, que apunten possibles solucions que necessàriament han de passar per la reducció dels impactes ambientals i per la millora de les condicions de vida als països subdesenvolupats.
13. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes relacionats amb problemes actuals rellevants sobre la salut i el consum d'una zona.
Es pretén saber si l'alumnat és capaç de realitzar investigacions amb diverses fonts documentals (bibliografia, premsa, textos històrics, entrevistes, estadístiques, etc.), estructurant el treball de manera adequada, a manera d'informes, sobre algun problema de salut o consum d'una zona, per exemple, la presència de nitrats en l'aigua o una epidèmia de grip.
Informàtica per a les ciències de la natura i de la salut
(Batxillerat de ciències de la natura i de la salut)
I. Introducció
En els orígens de les tecnologies de la informació trobem una sèrie de descobriments en el camp de l'electrònica com per exemple el transistor (1947), el circuit integrat (1957) i el procés de fabricació planar (1959). El 1971, amb el microprocessador, culmina un procés que permetrà que els ordinadors, cada vegada amb més capacitat de tractament de la informació i amb un cost decreixent en la seua producció, revolucionen el processament de la informació. També els nous llenguatges de programació software van augmentar en potencialitat i versatilitat. Les telecomunicacions, incorporant aquests descobriments i el desenvolupament de nous materials com ara la fibra òptica, constitueixen l'impuls que permet el desenvolupament de tot un nou entorn tecnològic gràcies a la constitució de sistemes d'informació interactius. Aquests sistemes aplicats a l'automatització del sector serveis permeten augmentar la productivitat en el sector terciari, font majoritària d'ocupació. La robòtica i els sistemes de disseny i fabricació assistits canvien la concepció de treball industrial i obrin noves possibilitats de treball productiu i la millora de les condicions de treball. A mitjan decenni dels setanta s'esdevé el desenvolupament dels principals productes electrònics que relacionen les tecnologies de la informació amb el gran mercat de consum: l'ordinador personal i la comercialització del vídeo, i d'aquesta manera se'n garanteix la difusió a la indústria i a la societat.
Les noves tecnologies estan centrades en la generació i el tractament de la informació, i la informació hi fa el paper de l'energia en les dues primeres revolucions industrials. L'electrònica i la informàtica, el que permeten és la inserció d'una capacitat cada vegada més gran de tractament de la informació en els productes i els processos de tota mena, mentre que les telecomunicacions permeten la interacció constant dels dits processos de generació d'informació. Com més va més, la informació determina els resultats de la gestió de qualsevol activitat humana, i aquesta informació apareix altament condicionada per la capacitat tecnològica instal.lada en les organitzacions que la processen.
Les principals manifestacions de les noves tecnologies es refereixen a processos més que a productes. Les noves tecnologies afecten el conjunt dels processos de producció, gestió, consum, transport, distribució i d'organització de la societat en general, des del moment que permeten un tractament més potent, ràpid, eficaç i precís de la informació que es dóna en tota activitat. Del fet que s'orienten cap a processos es deriva la generalització dels seus efectes al conjunt de l'activitat econòmica i social. Les noves tecnologies afecten els diversos processos econòmics i socials, transformen la forma en què produïm, consumim, gestionem, creem i transformem. Constitueixen una dimensió material essencial de les nostres societats, i sense un coneixement específic d'elles els fets socials i econòmics del nostre temps es fan poc comprensibles. El paper central de la informació en la nova revolució tecnològica fa que s'establisca una connexió més estreta que mai entre la cultura d'una societat, el coneixement científic i el desenvolupament de les forces productives. Fet i fet, la productivitat de l'economia i l'eficàcia de les institucions implica, com més va més, un sistema productiu centrat en el tractament de la informació, la capacitat de generació i tractament de la informació de l'individu. Ara bé, el desenvolupament de la capacitat de manipulació simbòlica per part d'un subjecte és determinat per processos molt més amplis que els estrictament lligats a la formació professional. Depén, en gran manera, del nivell educatiu i cultural global de cada societat, de cada regió, de cada institució i de cada empresa.
Les tecnologies de la informació constitueixen, doncs, un conjunt excepcional de coneixements i tècniques els fonaments científics de les quals són extraordinàriament complexos i és per això que la seua anàlisi profunda correspon sense cap mena de dubtes a estudis científics i tècnics superiors. L'anticipació de continguts al nivell de Batxillerat en una assignatura clàssica d'informàtica, que girarà al voltant de temes de computació i programació d'ordinadors, cauria segurament lluny de les necessitats d'una bona part de l'alumnat, interessat més en els usos que en els fonaments d'aquests mitjans.
La utilització d'aquestes tecnologies com a eines per al processament de la informació en general i les seues aplicacions a camps específics de les humanitats, les ciències, les tècniques o les arts, i també l'estudi de la seua influència sobre tots els àmbits de la societat, l'economia i la cultura, constitueixen els eixos a l'entorn dels quals s'articulen els continguts, més de procediment que conceptuals, d'una assignatura optativa com és ara tecnologies de la informació, amb caràcter alfabetitzador en els mitjans informàtics i clarament instrumental, al servei de la resta de les assignatures de cada Batxillerat.
És missió de l'educació capacitar els alumnes per a la comprensió de la cultura del seu temps. Els nous mitjans tecnològics possibiliten, en aqueix àmbit, una nova forma d'organitzar, representar i codificar la realitat. Són, a més a més, eines valuoses per al desenvolupament de capacitats intel.lectuals i per a l'adquisició de certes destreses. També és necessari desenvolupar elements d'anàlisi crítica, i d'una formació que els permeta utilitzar aqueixa informació de manera adequada. Es tracta, doncs, de capacitar els ciutadans perquè utilitzen les noves tecnologies i siguen coneixedors de les seus implicacions socials i culturals, de les seues possibilitats i aplicacions. Cal, doncs, incorporar aquestes tecnologies i tractar de fomentar una actitud reflexiva envers aqueix nou sistema cultural i de valors que es va conformant.
En general, es tracta de preparar els alumnes perquè puguen defendre's en entorns de treball propis de la indústria, la investigació o l'empresa, fent ús de les eines informàtiques habituals en aquests entorns. Finalment, i en la línia del caràcter orientador que tenen les matèries optatives, es pretén també ajudar a decidir sobre la seua possible incorporació a professions lligades directament a aquestes tecnologies.
Els continguts que es presenten són, per això, molt generals i pretenen ser un marc per al professor. A ell correspon, en cada cas, adaptar, reorientar-los i abordar-los amb distinta perspectiva segons el grau de coneixement i pràctica prèvia que tinguen els seus alumnes. Els continguts que es plantegen estan referits a l'estat actual de desenvolupament de les noves tecnologies en l'àmbit tècnic i tecnològic, però la seua permanent evolució fa desitjable que se'n faça una periòdica revisió, d'acord amb el dit desenvolupament.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conéixer la incidència de les tecnologies de la informació en la societat i adoptar una actitud realista davant el mitjà informàtic, la seua evolució i el seu futur.
2. Utilitzar eines pròpies de les tecnologies de la informació per a seleccionar, recuperar, transformar, analitzar, transmetre, crear i presentar informació. En definitiva, millorar el seu propi treball utilitzant, a tal fi, mitjans tecnològics.
3. Resoldre problemes propis de la modalitat de ciències de la natura i de la salut valent-se de l'ordinador.
4. Valorar el paper que la revolució de les noves tecnologies acompleix en els processos productius, industrials o artístics, amb les seues repercussions econòmiques i socials.
5. Utilitzar conceptes i procediments bàsics relatius a la utilització d'instruments informàtics específics de la modalitat: programes d'edició, gestió, càlcul, dibuix, disseny, control, etc.
III. Nuclis de continguts
Programes aplicats al càlcul i al tractament quantitatiu de la informació.
- Conceptes bàsics i funcions elementals dels fulls de càlcul. Aplicacions dels fulls de càlcul. Utilització i creació de models de fulls de càlcul per a la resolució de problemes. Gràfics associats a un full de càlcul.
- Característiques i finalitat dels paquets estadístics.
- Aplicacions. Funcions i operacions bàsiques.
- Utilització en l'estudi de poblacions. Gràfics associats. Obtenció i interpretació de mesures estadístiques, relació entre variables i verificació d'hipòtesis, realització i interpretació de taules i gràfics.
- Programes per a la resolució de problemes. Editor, nombres variables i definició de funcions; funcions predefinides, comandaments, tipus de gràfics. Utilització d'un programa matemàtic per a la resolució de problemes de l'àmbit científic.
Llenguatges de programació i control de processos.
- Tipus de llenguatge de programació. Utilització d'algun llenguatge de programació estructurat. Construcció de programes per a resoldre problemes de l'àmbit científic.
- Introducció a la robòtica. Característiques i funcionament d'un robot. Captadors i sensors. El control del robot. Simuladors. Treball d'explotació de micromóns que controlen màquines o robots. Experimentació en laboratori amb ajuda de mitjans informàtics.
IV. Criteris d'avaluació
1. Obtenir la informació necessària per a resoldre problemes propis de la modalitat mitjançant consultes a bases de dades específiques de biologia, geologia, botànica, química, etc.
Amb aquest criteri es comprova si els alumnes coneixen com està organitzada la informació en la base de dades i són capaços d'aprofitar les possibilitats que ofereix un gestor de la base de dades per a recuperar la informació demanada pel problema plantejat.
2. Realitzar amb mitjans informàtics dibuixos o dissenys basats en especificacions donades.
Es tracta de comprovar si els alumnes saben aplicar aquestes eines informàtiques i apreciar els avantatges que comporten, sense necessitat de realitzar dibuixos complexos ni assolir un alt grau de coneixement del programa de dibuix o disseny.
3. Utilitzar instruments informàtics de càlcul que permeten resoldre problemes propis d eles ciències de la natura.
Es pretén comprovar que els alumnes coneixen les possibilitats dels instruments informàtics de càlcul amb què es treballa durant el curs, que els utilitzen amb desimboltura i saben aplicar-los a la resolució de problemes relacionats amb les disciplines d'aquesta modalitat del Batxillerat. Aquests instruments de càlcul poden ser: Fulls de càlcul, ajudants matemàtics, llenguatges de programació senzills, etc.
4. Utilitzar instruments informàtics de càlcul estadístic que permeten resoldre problemes propis de la modalitat.
Es tracta de comprovar que els alumnes saben utilitzar les funcions bàsiques dels paquets estadístics i les seues possibilitats per a l'estudi de poblacions, predicció de resultats, etc. No es tracta que l'alumne domine un paquet professional sinó que en conega les possibilitats i siga capaç d'interpretar els resultats obtinguts de l'estudi d'una determinada casuística.
5. Discriminar quin instrument informàtic de càlcul és més adequat per a resoldre un determinat problema científic.
Aquest criteri avalua si els alumnes comprenen els fonaments i els conceptes en què es basa cadascun dels tipus de programa que han utilitzat durant el curs i això els permet determinar quin és l'instrument més adequat per a resoldre un determinat problema.
6. Experimentar fenòmens i explorar estructures pròpies de les ciències de la natura mitjançant simulacions amb ordinador.
Es tracta de comprovar que els alumnes són capaços d'utilitzar programes de simulació, micromóns, models de full de càlcul, etc. Es pretén que els alumnes establisquen hipòtesis, comproven propietats i obtinguen conclusions dels fenòmens que simularan per mitjà de l'exploració d'aquests programes.
Tècniques de laboratori físico-químiques
(Batxillerat de ciències de la natura i de la salut)
I. Introducció
La finalitat del disseny que ací presentem és establir una matèria de tècniques de laboratori que comence amb uns muntatges de caràcter clàssic, i que a poc a poc s'oriente, en virtut de les disponibilitats, a la utilització d'uns mètodes i eines que traguen més profit de les noves tecnologies, informàtiques i àudio-visuals. Aquest procés obre uns horitzons amb uns resultats que, contrastats ja en molts aspectes, ofereixen una excel·lent relació qualitat/preu i una versatilitat major que els obtinguts amb les eines clàssiques, la qual cosa els fa enormement atractius i competitius.
En el camp educatiu, disposar d'aquesta mena d'eines pot ajudar a l'estudi i comprensió dels fenòmens més diversos, per tant l'aplicació del mètode científic es veurà reforçat i es milloraran en gran manera els resultats de l'aprenentatge que fan els nostres alumnes i les nostres alumnes. És important aclarir que l'ús de l'ordinador no ha de substituir d'una manera total la utilització dels mètodes tradicionals de laboratori, sinó que ha de contemplar-se com un complement o una alternativa d'aquests en determinats casos, podent conviure en perfecta harmonia. En tot cas, la transició entre ambdós mètodes no ha de ser brusca; el professor farà servir el seu criteri professional i pedagògic per a descobrir el moment més adient en què cal fer el pas endavant, entenent que l'evolució en els mitjans és inqüestionable i que l'ensenyament no ha de restar fora d'aquesta situació. A partir del moment que assumisquen aquests supòsits, els mateixos professors i professores hauran de decidir quan i com es fa aquest pas.
Les possibilitats de l'ordinador al laboratori van des de la realització d'una simple taula o un gràfic partint d'uns valors presos en un experiment fins al mesurament automàtic de dades l'extracció de les quals resulte especialment difícil o impossible d'aconseguir manualment: un procés ràpid que s'escapa de la detecció amb els nostres sentits, o massa lent perquè n'estiguem pendents hores i hores, un procés amb massa variables simultàniament o en què calga efectuar nombroses mesures, un procés que haja de ser monitoritzat en una pantalla per seguir-ne l'evolució en temps real, etc.
Cal dur a terme les experiències que el professor considere oportunes per a ser integrades en el currículum de la manera més coherent possible amb el cos teòric de l'assignatura.
Moltes de les tasques típiques d'una investigació es poden elaborar amb programes de caràcter general com ara processadors de text, bases de dades, fulls de càlcul i aplicacions gràfiques, que un nombre gens negligible d'alumnes ja coneixen, ja siga en estat embrionari o a nivells més que acceptables. Això ens dóna la possibilitat d'integrar aquestes eines en el treball habitual, alhora que es creen nous hàbits, capacitats i actituds.
Actualment, amb l'ajuda de l'ordinador i dels programes adequats, estem capacitats per a:
- Tractar, representar i emmagatzemar dades numèriques.
- Tractar i emmagatzemar informació gràfica i textual.
- Emmagatzemar i consultar informació.
- Simular numèricament i gràfica processos i situacions.
- Controlar experiments i registrar-ne les dades i processos.
En resum, tant si s'utilitzen les modernes tecnologies com els mètodes usuals de laboratori, es tracta d'estimular els alumnes cap al món de la ciència, una oportunitat gens insignificant per a mantenir viu l'interès pel disseny i per la realització d'experiments, per la formulació i contrastació d'hipòtesis, per la manipulació i presentació de dades i resultats, etc. on l'ordinador fa el paper d'un assistent de capacitats insospitades que, ben utilitzat, pot ajudar en gran manera a un desplegament òptim del procés d'ensenyament-aprenentatge.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les següents capacitats:
1. Comprendre determinats conceptes, lleis i fenòmens importants de la física i la química mitjançant el disseny d'experiències senzilles que permeten contrastar hipòtesis prèviament formulades, i on s'explicite el seu camp de validesa.
2. Fer servir ordenadament taules de dades i resultats a fi de realitzar càlculs ordinaris en un laboratori: des de la determinació de mitjanes fins a l'ajustament de dades experimentals a corbes teòriques, i comparar distints mètodes de càlcul sobre els resultats obtinguts.
3. Traçar gràfics partint dels resultats obtinguts i efectuar transformacions en els seus valors per observar-hi correlacions (recerca de linearitats, dades irrellevants, etc.) o l'absència d'aquestes. Així mateix, establir extrapolacions per a casos extrems, i discutir punts experimentals que es desvien de la llei gràfica observada.
4. Introduir termes i conceptes de manera intuïtiva que puguen encloure una certa dificultat en el seu estudi teòric i abstracte, com ho poden ser els timbres i harmònics d'un so, utilitzant programes que representen gràficament les magnituds esmentades.
5. Permetre als alumnes i a les alumnes i estimular-los que proposen i estudien problemes pràctics i quotidians que els resulten interessants, mitjançant la realització de dissenys i el plantejament de problemes oberts, fonamentant-los i arribant fins on siga possible, fins i tot deixant que siguen resolts en cursos posteriors, amb mitjans i coneixements majors, aquells que transcendisquen les seues possibilitats actuals.
6. Realitzar algunes experiències amb tècniques tradicionals i amb tècniques informàtiques per establir comparacions i diferències de qualsevol mena: avantatges i inconvenients, limitacions, dificultats, processos innecessaris o superflus, imprecisions, etc. Fer ressaltar de manera especial aquestes qualitats respecte al seu impacte i les seues conseqüències en la societat actual i futura.
7. Repetir experiències en condicions i amb dades inicials distintes per utilitzar els esquemes ja creats en els programes, de manera que es comprove l'avantatge d'esforçar-se en una bona preparació d'aquests esquemes per fer-ne un ús reiterat canviant-ne només algunes dades.
8. Saber elaborar memòries dels experiments realitzats fent servir algun processador de textos, si és possible que permeta incloure taules i gràfics obtinguts amb els programes de treball al laboratori.
III. Nuclis de continguts
Es tracta de proposar alguns tipus d'experiències que es puguen dur a terme amb els materials disponibles actualment, i que permeten palesar els processos i mètodes seguits en una investigació científica, utilitzant tant els mitjans tradicionals com l'ordinador. No és imprescindible posseir coneixements previs d'informàtica: un nivell mitjà en matemàtiques resulta indispensable per a deseixir-se'n en el tractament de les dades experimentals. El primer nucli pretén mostrar les facilitats que proporciona l'ús de programes comercials per al maneig i presentació final dels resultats, ja siga mitjançant taules i càlculs o mitjançant gràfics; aquest nucli haurà de formar part, si és possible, dels nuclis posteriors.
Tècniques de càlcul i representació gràfica
Es tracta de fer ús d'algun programa, del tipus full de càlcul, per a introduir dades numèriques obtingudes en alguna experiència descrita en la bibliografia, o per l'alumne mateix en un altre experiment realitzat prèviament (potser en cursos anteriors), per tal de familiaritzar-se amb el maneig d'aquesta eina.
Introducció de fórmules per a realitzar càlculs amb els valors introduïts, des d'una simple mitjana aritmètica o una desviació estàndard fins a una regressió lineal; en aquest cas, el professor proporcionarà a l'alumne les fórmules i explicarà llur utilitat tot i que no les demostre.
Seria interessant discutir possibles canvis de les dades numèriques per a explorar el què passaria si, és a dir, com es veurien afectats els resultats de les fórmules si s'hi canviara alguna dada d'entrada. Examinar d'aquesta manera la influència de les dades inicials i analitzar els resultats obtinguts, incidint en aquells que es puguen qualificar d'aberrants o d'anòmals.
Fer diferents tipus de representacions gràfiques dels valors introduïts, sobretot gràfics cartesians amb distints tipus d'escales en els eixos per a mostrar el pes relatiu dels punts representats: escalat automàtic (realitzat pel programa) i manual (per l'alumne) segons els criteris estàndard per a una correcta representació. Tenir clar què es representa en els eixos, amb les unitats corresponents.
Proposar hipòtesis sobre les correlacions entre les variables traçades i intentar arribar a fórmules aproximades a partir dels gràfics, fent transformacions en les dades representades per linearitzar la representació en cas que no siga una línia recta. Expressar oralment aquestes correlacions amb el seu camp de validesa i les seues restriccions, deixant ben clar que les conclusions són limitades.
Utilitzar rectes de regressió per a comprovar el grau d'ajust dels punts experimentals a les fórmules obtingudes amb aquest procediment en el full de càlcul. Estudiar casos límit i extrapolacions, sobretot tenint en compte les hipòtesis formulades.
Fer una representació d'histogrames per a tractar grans quantitats de mesures i observar la seua possible normalitat, com podria esdevenir-se si s'unissen les dades de diversos grups d'alumnes d'un mateix tipus de mesura, buscant les causes de les possibles desviacions que hi puguen aparèixer.
Mostrar la importància del tractament gràfic com a complement imprescindible del cúmul de dades numèriques (ja siguen d'entrada o d'eixida) que no permeten per elles mateixes verificar les hipòtesis formulades ni determinar possibles correlacions entre les variables emprades.
Tècniques de mecànica
Dins aquest nucli, es poden plantejar diverses experiències com ara investigacions, orientades pel professor, on els mateixos alumnes establisquen el plantejament, el desplegament i l'abast. A tall d'exemple, pot proposar-se l'obtenció de les equacions d'alguns tipus de moviments, com per exemple el moviment uniforme, l'uniformement accelerat i l'harmònic simple. En una primera fase, aquest estudi ha de limitar-se als moviments rectilinis i deixar la porta oberta per a una possible ampliació de la composició de moviments com en el tir parabòlic.
La presa de mesures de temps i de posicions en l'espai pot dur-se a terme amb eines tradicionals o amb sensors que permeten mesurar les esmentades magnituds, com els sensors de camps magnètics que detecten la presència d'un cos portador d'un petit imant, en un moment i un lloc determinats. Ací es podrà avaluar l'avantatge d'aquests darrers per a seguir la caiguda d'un greu directament, és a dir, sense emprar un pla inclinat que minve l'acceleració del descens.
L'elaboració de taules amb les dades obtingudes mitjançant l'experiment i la construcció subsegüent de distints tipus de gràfics ha de ser la base per a abordar l'anàlisi del moviment, on prèviament s'haurà realitzat un rigorós control de variables i s'hauran formulat les hipòtesis que guien tot l'experiment.
A partir dels gràfics espai-temps i velocitat-temps es podran dur a terme ajustos (lineals o parabòlics) que permeten determinar-ne les equacions i classificar els moviments. A més a més, s'introduirà el concepte d'acceleració partint del gràfic derivat del de velocitat-temps. D'acord amb el nivell, es podrà fer un tractament vectorial posterior o arribar a les equacions del moviment sobre la trajectòria, com també del grau d'incertesa dels resultats numèrics obtinguts.
Emprar sempre els conceptes de sistema de referència i origen de temps, els quals hauran de ser expressats amb la màxima claredat.
Tècniques d'ones
En aquest nucli poden tractar-se aspectes molt lligats a l'entorn diari i personal de l'alumne. La utilització de la cubeta d'ones és molt convenient per a introduir els paràmetres bàsics de les ones i per a aclarir, més endavant, els conceptes d'interferència, de difracció, etc. Atesa la complexitat per a abordar alguns tipus de moviments ondulatoris, l'exemplificació se centrarà en l'estudi de les característiques del so (la veu, algun instrument musical, etc.) des del punt de vista físic. Aquest tema podria resultar molt útil per a obrir un estudi interdisciplinari amb assignatures de llengua i música, la qual cosa mostraria el caràcter humà i social dels coneixements obtinguts per la ciència.
Una vegada caracteritzat el so com la propagació d'un moviment ondulatori, es pretén comprovar-ne la complexitat a causa de la pràctica inexistència del so pur. S'intentaran visualitzar, amb l'ajuda d'un oscil·loscopi o d'un programa d'ordinador que digitalitze el so captat mitjançant un micròfon, les característiques més elementals del so i la seua relació amb els paràmetres d'una ona: amplitud-intensitat, to-freqüència i timbre-harmònics.
Les vocals pronunciades lentament poden servir de mostra per a diferenciar les anomenades febles de les fortes. Alhora, seran útils per a treballar el guany del condicionador de senyal, i per a regular el nombre de lectures per segon que faça el programa d'aquests sons. Això permetrà introduir el concepte de volum per relacionar-lo amb l'amplitud i la intensitat de l'ona. Poden emprar-se diferents tipus de micròfons, que actuaran en aquest cas de sensors. Les diferències de to entre un alumne i una alumna poden servir per a introduir el concepte de to o altura del so i vincular-lo a la freqüència.
En aquest nucli hauria d'introduir-se de manera qualitativa l'anàlisi de Fourier, mostrant la gran importància que posseeix per a l'estudi del so. El concepte de timbre, relacionant-lo amb els harmònics, pot servir de base per a identificar la característica que permet distingir una veu d'una altra o un instrument d'un altre.
En un nivell més avançat es pot estudiar com evolucionen els harmònics amb el temps en una nota tocada per un instrument amb caixa de ressonància (guitarra, violí, etc.) i per un altre sense (flauta, xilòfon, etc.). A més a més, dues flautes lleugerament desafinades poden resultar molt útils per a estudiar el fenomen de les pulsacions; també es poden establir comparacions del so produït en un tub obert i en un altre de tancat.
Tècniques d'electricitat i magnetisme
Són moltes les possibilitats que ofereix l'ús de l'ordinador en l'estudi dels circuits elèctrics, bé siguen de corrent continu bé d'altern. No es pretén substituir eines tan potents com l'oscil·loscopi, que ens permet representar la variació de moltes variables elèctriques amb el temps, sinó complementar l'anàlisi de diferents aspectes que resulten, la major part de les vegades, un poc abstractes. Aquesta eina, junt amb el clàssic multímetre o tester, ha de ser usada pels alumnes per a l'anàlisi de circuits, com a pas previ a la utilització de programes d'ordinador. El seguiment del procés de càrrega i descàrrega d'un condensador pot realitzar-se perfectament amb un oscil·loscopi.
Els circuits de corrent altern es poden abordar en aquesta unitat d'una manera més o menys qualitativa sense que calguen demostracions matemàtiques rigoroses. Així poden estudiar-se gràficament conceptes com els valors instantanis, els angles de desfasament i els comportaments dels elements passius clàssics (resistència, condensador i bobina) al pas del corrent. La construcció de diagrames de Fresnel pot resultar molt aclaridora d'aquests conceptes. A continuació es pot arribar a establir la idea de reactància de cadascun dels elements i quina influència hi té la freqüència del generador.
Una experiència ben interessant que pot dur-se a terme consisteix a utilitzar un fotodíode per a mesurar la freqüència d'exploració del monitor de l'ordinador i fer una reflexió sobre els rajos catòdics i la persistència de les imatges en la retina.
Si el programa ho permet, poden obtenir-se les corbes de Lissajous; en cas contrari caldria utilitzar el programa de gràfics que s'haja fet servir en la primera unitat i representar els valors de la tensió instantània de dos elements del circuit.
En un nivell més avançat es poden estudiar les corbes característiques de diversos elements més complexos, com ara díodes, transistors, etc.
Per a tractar aspectes de magnetisme, és fonamental dur a terme l'experiència d'Oersted, que vincula els fenòmens magnètics i les propietats elèctriques de la matèria. Les propietats de ferromagnetisme, paramagnetisme i diamagnetisme es poden posar en evidència amb barretes de níquel, tungstè i bismut, respectivament, observant que les dues primeres es situen paral·leles a les línies del camp magnètic mentre que l'última ho fa en direcció perpendicular a aquest.
Per acabar, els fenòmens d'inducció electromagnètica han de ser tractats per analitzar la producció de corrent altern i les diverses formes de rectificació a corrent continu. En aquest moment caldria reflexionar, per mitjà d'un debat obert, sobre la importància de l'electricitat en la nostra civilització, de manera que es posen de manifest, una altra vegada, les importants relacions entre la ciència, la tècnica i la societat. Un possible punt d'estudi podria consistir en un seguiment històric dels aparells que utilitzem actualment relacionats amb els descobriments en la ciència pura de l'electricitat: la televisió i els rajos catòdics, la ràdio i les ones hertzianes, l'ordinador i els circuits integrats, etc.
Tècniques de valoració àcid-base
La valoració d'un àcid o d'una base és una de les reaccions més estudiades i utilitzades no sols en els cursos elementals de química sinó també en els superiors i en els laboratoris d'investigació. El procés que se segueix habitualment per determinar la concentració d'un àcid o d'una base mitjançant l'ús d'un indicador de pH no fa palès com varia el pH al llarg de la valoració, fins i tot els seus resultats poden no ser plenament satisfactoris d'acord amb el grau de precisió exigit. L'ús d'un sistema informàtic permet dur a terme un seguiment detallat en temps real, visualitzant, a cada instant, la forma de la corba de valoració que relaciona el pH amb el volum del valorant afegit.
La connexió de l'ordinador a un pH-metre i a una bureta clàssica, i la utilització d'un elèctrode que actua de sensor dels ions hidrogen, són els elements necessaris per a seguir el procés, juntament amb el software adequat que en realitze el control corresponent. Caldrà tractar l'aspecte del calibratge del pH-metre amb tampons de pH conegut, i discutir què s'hi pretén aconseguir, com també la utilització de diversos tampons per a aquest procés de calibratge.
Seria convenient fer alguna valoració d'un àcid o d'una base forts amb indicadors de pH i que l'alumne trace sobre paper mil·limetrat el gràfic corresponent d'acord amb els resultats obtinguts, amb les equacions conegudes. El gràfic es dividirà en tres zones: abans del punt d'equivalència, en el punt esmentat i després d'aquest, i s'hi consideraran les aproximacions necessàries. Es pot proposar, a manera d'hipòtesi, com variarà la forma de l'esmentada corba en el cas d'àcids o bases febles. Més tard es veuran contrastades amb la utilització d'un monitor que permeta dur a terme el seguiment d'aquesta.
Es posarà especial atenció als conceptes de neutralització, volum, punt i pH d'equivalència. I també als de salt, zona tamponada i punt d'inflexió des del punt de vista gràfic, i les seues corresponents interpretacions en virtut de la reacció química que hi té lloc.
El càlcul de la concentració de l'espècie valorada pot dur-lo a terme el programa mateix mitjançant càlculs sofisticats, però seria convenient que l'alumne també el realitzara per mitjà dels mètodes clàssics emprant un full de càlcul i fent les comparacions amb el valor que subministra el programa d'adquisició de dades.
En un nivell més avançat, podria fer-se la valoració d'un àcid dipròtic o tripròtic per observar el gràfic obtingut i els seus diferents salts per realitzar una anàlisi qualitativa sobre aquests, relacionant les seues característiques amb els valors de les constants d'acidesa successives.
Tècniques de calors de dissolució
Mitjançant el calibratge d'un sensor de temperatura es pot determinar la variació d'aquesta que es dóna quan una quantitat determinada d'una substància es dissol en un volum conegut d'aigua; això permet calcular l'energia posada en joc en aquest procés: la calor de dissolució.
Es pot proposar a l'alumne que dissenye un muntatge senzill per a dur a terme la determinació de la calor de formació de diverses substàncies. Serà necessari tractar prèviament el tema del calibratge si no es va discutir suficientment en el punt anterior. Així, s'obtindrà un factor de conversió que permeta passar de les variacions de voltatge proporcionades pel sensor a les variacions de temperatura. Cal fer veure que aquest factor dependrà del guany ajustat.
Com a aproximacions de càlcul es pot proposar la igualtat de la calor específica de la dissolució amb la de l'aigua pura.
IV. Criteris d'avaluació
1. Mesurar les destreses adquirides pels alumnes i per les alumnes en l'ús d'un programa de càlcul i de representacions gràfiques.
Per això, el professor pot proporcionar unes taules de dades, indicant-hi el tipus de càlcul que cal realitzar i proposant-ne uns altres per comprovar determinades hipòtesis. Així, poden ser útils, per exemple, els valors de pressió i volum d'un gas ideal a una temperatura donada, o els grams d'una substància que reaccionen amb una altra. L'obtenció i anàlisi dels resultats aniran acompanyades de representacions gràfiques a fi de buscar possibles correlacions i lleis experimentals. També es pretén comprovar si l'alumne transforma, allà on calga, les dades inicials per obtenir una línia recta i ajustar-la, i que després compara els valors teòrics amb els experimentals; igualment caldrà avaluar si descarta alguna dada per desviar-se de la resta i si es realitza alguna discussió sobre casos límit. En la representació gràfica haurà d'observar-se la divisió dels eixos, llur etiquetatge i les unitats de llurs valors.
2. Estudiar el moviment d'un carret que puja per un pla inclinat després d'haver-li comunicat un impuls inicial des de la base de la rampa.
Es tracta de plantejar aquest problema obert perquè l'alumne delimite el cas concret que estudiarà experimentalment, fins a arribar a l'equació del moviment com a expressió que resumisca tota la informació acumulada. El control de variables efectuat és un punt crític en l'avaluació d'aquest punt: masses, distàncies, angles, temps, etc. Una vegada considerada la fricció negligible (minimitzant-la en la mesura que siga possible), haurien de formular-se les hipòtesis de la independència de la massa i de la velocitat inicial pel que fa a l'acceleració. Es poden estudiar el moviments de pujada i baixada per buscar una possible simetria entre ambdós. L'estudi pot plantejar-se inicialment amb els mètodes i eines clàssics per a repetir-lo després amb l'ajuda d'un ordinador, i dur a terme una anàlisi comparativa d'ambdós mètodes. En l'últim mètode pot usar-se un carret amb tres imants els camps magnètics dels quals siguen registrats amb tres o quatre sensors Hall quan passen per davant d'aquests. D'acord amb els mesuraments del programa es pot extraure tota la informació necessària que hauria de ser tabulada i tractada en un full de càlcul i ajustada gràficament per arribar a una paràbola. Finalment, cal tenir en compte si s'estudien casos límit i si s'explicita el camp de validesa dels resultats obtinguts.
3. Classificar i analitzar, des del punt de vista físic, diferents sons com ara els produïts amb alguns instruments musicals i amb la veu humana.
Es tracta que els alumnes i les alumnes siguen capaços d'analitzar el so de diferents fonts des dels tres paràmetres bàsics que el caracteritzen (intensitat, to i timbre), identificant-los amb les corresponents magnituds físiques (amplitud, freqüència i composició en harmònics) pròpies d'un moviment ondulatori, i classificant-los segons algun criteri establert per ells mateixos. És una investigació que pot ocupar algun temps per la qual cosa haurien de dur-la a terme distribuïts per grups, i en un període de temps major que l'habitual. Si fora possible disposar d'un escàner de taula o de mà, seria interessant que inclogueren en la memòria un gràfic de l'objecte sonor estudiat junt amb els gràfics generats pel programa i els comentaris o les anàlisis que ells mateixos hi introduïsquen. D'aquesta manera, s'hi inclouria un nou perifèric cada dia més utilitzat. El professor pot proposar estudis alternatius a alguns grups que es vegen desbordats pel treball anterior i encaminar-los cap a tasques concretes però amb una finalitat semblant: identificar veus d'algunes persones (pel timbre, pel to, etc.), reconèixer la nota d'un instrument per la seua freqüència, estudiar l'escala cromàtica i les seues característiques, duent a terme la confecció d'una taula de les freqüències de les notes musicals de 3 octaves (perquè hi deduïsquen una llei sobre la relació de les seues freqüències); i afinar una guitarra o un altre instrument que permeta fer-ho amb mitjans mecànics senzills. En un treball més global, on es pot implicar algun professor de Llengua, s'intentaria explicar des del punt de vista físic la classificació que la fonètica fa de les consonants: fricatives, palatals, etc. en virtut de llurs característiques acústiques. En tots els casos, la utilització de l'anàlisi de Fourier ha de ser una eina emprada almenys de manera elemental.
4. Analitzar circuits de corrent altern i dispositius elèctrics com ara bobines i condensadors per determinar les intensitats i les caigudes de potencial en aquests elements.
Es tracta de comprovar les conseqüències que el principi de conservació de l'energia té sobre els valors de les caigudes de tensió en els distints elements del circuit. Així mateix, es pot estudiar el procés de càrrega i descàrrega d'un condensador, i l'efecte que provoca posar o no posar un nucli de ferro a una bobina sobre el valor de la seua autoinducció. Una anàlisi superficial conduiria a sumar els valors màxims o eficaços, la qual suma es comprovaria que supera el valor aportat pel generador, violant aparentment aquest principi. Tanmateix, si s'ha comprès el perquè dels desfasaments que introdueixen els diferents elements, caldria posar l'atenció sobre els valors instantanis. L'anàlisi del procés de càrrega i descàrrega d'un condensador mena a una representació gràfica exponencial: s'hi poden extraure diverses dades puntuals que seran tractades en un full de càlcul, i realitzar un ajust on s'obtinguen els valors de la resistència del circuit i la capacitat del condensador. Si es disposa d'un oscil·loscopi seria molt interessant fer un estudi paral·lel d'aquest tema clàssic en les experiències d'electrònica comparant els resultats obtinguts amb aquest mètode i emprant un ordinador connectat al circuit estudiat.
5. Realitzar la valoració de l'àcid acètic obtingut a partir d'un vinagre d'ús domèstic i d'àcid clorhídric de concentracions semblants, formulant hipòtesis sobre la influència de la constant d'acidesa en la forma de la corba.
Es tracta de veure si l'alumne comprèn la forma de la corba i la causa de les seues distintes regions, i també la dependència d'aquestes amb la concentració de l'espècie valorada i la seua constant de dissociació. També es pretén superar un error conceptual molt estès segons el qual en el punt d'equivalència, si hi ha els mateixos mols d'àcid que de base, haurà d'obtenir-se sempre un valor de pH igual a 7. Prèviament, l'alumne haurà hagut de realitzar el disseny de l'experiència, i haurà preparat l'agent valorant de manera que en necessite un volum raonable. A banda del càlcul de les seues concentracions, pot interrogar-se sobre la diferent forma de les corbes. Es poden fer altres valoracions dels mateixos àcids més diluïts i proposar que s'emeten hipòtesis sobre les seues possibles corbes de valoració i pH d'equivalència; sense que calga fer-ne el càlcul manual, poden contrastar-se les hipòtesis sobre el gràfic representat al monitor de l'ordinador i els valors que aquest proporcione.
6. Buscar alguna relació entre la calor de dissolució i el pes molecular de diversos sòlids iònics i proposar aplicacions pràctiques d'aquest fenomen. Comparar els valors obtinguts amb els existents en la bibliografia.
Es pretén que l'alumne realitze el procés per a diverses sals, que tabule els resultats obtinguts i que els trasllade posteriorment a un gràfic per buscar-hi correlacions. Es pot proposar que emeten alguna hipòtesi basada en els canvis de la xarxa cristal lina durant el procés de dissolució. Per poder fer comparacions amb els valors tabulats, caldrà tenir en compte que aquests corresponen a entalpies estàndard, per tant la concentració de la sal, de la qual es pretén determinar la calor de dissolució, haurà de ser 1 molar. El signe que apareix als valors de la bibliografia hauria de ser explicat fàcilment en termes endotèrmics o exotèrmics. Entre les aplicacions pràctiques hi ha la possibilitat d'aconseguir temperatures inferiors a 0o C si es barreja amb sal de cuina.
Física aplicada
(Batxillerat de ciències de la natura i de la salut)
I. Introducció
Fins al segle XIX, el ple desenvolupament de la Revolució Industrial, els desenvolupaments tècnics segueixen precedint als científics. En efecte, la construcció i utilització de màquines tèrmiques per Newcomen, Watt, etc., són prèvies a la termodinàmica. Però a partir d'aquest moment la relació pareix canviar de sentit, i branques emergents de la Física com ara l'electricitat o el magnetisme, que es desenvolupen al segle XIX, es constitueixen en fonts de coneixement imprescindibles per al desenvolupament de la indústria. A finals del segle XX branques de la tecnologia, indústries senceres i moltes professions tècniques s'anomenen amb el nom de la part de la Física els coneixements de la qual apliquen, per exemple, enginyers mecànics, elèctrics, electrònics, etc.
En la Física i Química de 1r i en la Física de 2n sols es poden introduir els conceptes més fonamentals de la Física, per exemple els grans principis de conservació i transformació (de la massa, energia, quantitat de moviment, càrrega), altres contribucions a una visió unitària de la matèria (un dels traços més característics del desenvolupament de la ciència) com ara la llei de gravitació universal o la síntesi electromagnètica i, per últim, alguns conceptes elementals de física moderna. Per això sembla convenient una assignatura optativa la qual mostre, a més a més, algunes de les múltiples aplicacions de les ciències físiques. Tindria un caràcter orientador cap als estudis tècnics (enginyers superiors i tècnics, arquitectes, etc.), estudis científics els quals necessiten profunditzar en les susdites aplicacions (ciències físiques, químiques, exactes, etc.).
Cal estructurar el programa començant per les aplicacions de la Mecànica, els principis bàsics de la qual s'hauran estudiat en primer curs, prosseguir amb aplicacions de l'electromagnetisme i finalitzar amb una aplicació de la física moderna de tanta importància com és l'electrònica.
II. Objectius
Al finalitzar els estudis de física aplicada els alumnes hauran desenvolupat la capacitat de:
1. Comprendre alguns conceptes bàsics de les ciències físiques i com aquestes s'articulen en lleis, models o teories.
2. Aplicar aquests conceptes a l'explicació d'alguns fenòmens naturals i a l'anàlisi d'algunes aplicacions tecnològiques de les ciències físiques.
3. Utilitzar les estratègies pròpies de la investigació científica per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a aquests.
4. Adquirir destreses per a utilitzar adequadament al laboratori l'instrumental tècnic bàsic.
5. Conéixer algunes de les complexes interaccions entre la ciència i la tècnica i les implicacions d'ambdues en la societat.
6. Desenvolupar actituds positives cap a la Física i el seu aprenentatge, augmentant per tant el seu interés i autoconfiança quan realitzen activitats d'aquesta ciència.
3. Nuclis de continguts
Els dos primers blocs són de procediment i d'actituds que no han de contemplar-se per separat (al principi o al final), sinó que estaran impregnant tota l'assignatura i, per tant, s'han d'integrar i desenvolupar en la resta dels nuclis temàtics. Això és una forma de ressaltar la seua importància i, per tant, la necessitat d'avaluar-los.
Aproximació al treball científic
Comprensió i utilització dels aspectes intel.lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des del punt de vista científic i augmentar la seua comprensió de la manera en què es produeixen els coneixements científics. És a dir, es tracta de:
- plantejar problemes,
- formular hipòtesis que puguen ser contrastades,
- planejar estratègies per a resoldre problemes,
- planificar dissenys vàlids per a contrastar les hipòtesis,
- desenvolupar experiments, controlant variables, utilitzant amb precisió els instruments de mesura,
- interpretar resultats,
- comunicar de manera apropiada les activitats realitzades i els resultats obtinguts,
- utilitzar llibres, periòdics, revistes, vídeos, etc., per a realitzar petites investigacions.
Relacions física-tecnologia-societat
- Mostrar el caràcter hipotètic, de la Física, els models i les teories de la qual han de canviar quan no expliquen alguns fenòmens, és a dir, mostrar l'evolució dels conceptes.
- Mostrar les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant objectes o processos basat en idees científiques, ressaltant els avanços que ambdues han produït en l'agricultura, indústria, comunicacions, medicina, materials, etc., evitant presentar la tècnica com una mera aplicació.
- Presentar les conseqüències d'aquests avanços en la modificació del medi ambient i, inclús, en la seua destrucció, però també les investigacions que intenten solucionar aquests problemes.
- Mostrar les implicacions de la ciència i de la tècnica en la societat: en l'economia, la política, l'evolució de les idees, etc.
- Tractar les profundes influències de la societat en la ciència: la influència de les idees dominants en l'elecció de temes, en l'assignació de fons, etc.
- Visitar institucions o empreses, etc.
Sòlid rígid
- Magnituds adequades per a l'estudi dinàmic dels moviments curvilinis d'una partícula (moment de la força i moment angular).
- Dinàmica de la rotació d'un sòlid rígid al voltant d'un eix. L'agent dinàmic de la rotació: el moment d'un parell de forces. Establiment de l'equació fonamental de la rotació d'un sòlid.
- Moment d'inèrcia: factors dels quals depèn. Determinació d'alguns moments d'inèrcia senzills (anell, disc, cilindre, etc.).
- Estudi de la conservació del moment angular d'un sòlid.
- La rotació des del punt de vista energètic: l'energia cinètica de rotació.
- Estàtica del sòlid: condicions d'equilibri.
Fluids
- Algunes magnituds conegudes: la densitat i la pressió.
- Variació de la pressió en fluids en equilibri: principi fonamental de la hidrostàtica.
- Treballs de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.
- Pressió externa sobre un fluid incompressible: principi de Pascal. Les seues aplicacions: frens i elevadors hidràulics, etc.
- Equilibri de sòlids en la si de fluids: principi d'Arquímedes.
- Fluids en moviment: equació de continuïtat. L'equació de Bernouilli i les seues múltiples aplicacions: l'efecte Venturi, el teorema de Torricelli, la llei de Bunsen, la sustentació dels avions, etc.
Termodinàmica
- La calorimetria: calor guanyada o perduda per un cos, intercanvi de calor entre dos cossos, dilatació de les substàncies i canvis d'estat.
- Primer principi de la Termodinàmica: la calor com a forma de transferència de l'energia.
- Mecanismes de transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació. Les seues aplicacions: la calefacció i l'energia solar.
- Necessitat d'un nou principi: el sentit dels processos espontanis i la conversió de calor en treball. El 2n principi de la Termodinàmica. Significat de l'entropia mitjançant consideracions de probabilitat.
- Les màquines tèrmiques i el seu rendiment: motors d'explosió i diésel, màquines de refrigeració i bombes tèrmiques.
L'òptica geomètrica i les seues aplicacions
- La reflexió: la formació d'imatges en espills plans i esfèrics. Equació dels espills i augment.
- La refracció: la formació d'imatges en lents primes. Potència d'una lent, equació de lents i augment.
- Reflexió total i les seues aplicacions en òptica de fibres, prismàtics, etc.
- Anàlisi quantitativa d'alguns fenòmens òptics: càmera fotogràfica, ull, microscopi simple, telescopi reflector i ullera de llarga vista i microscopi compost.
Corrent altern
- Anàlisi de xarxes de corrent continu: lleis de Kirchoff.
- Condensadors. Determinació de la capacitat d'un condensador en funció de les seues característiques. Associació de condensadors.
- Generació d'un corrent continu. La inducció en circuits i el coeficient d'autoinducció.
- Circuits de corrent altern. Resposta de la resistència (R), l'autoinducció (L) i la capacitat (C) al corrent altern. Circuit RLC en sèrie: la llei d'Ohm del corrent altern i els conceptes d'impedància i diferència de fase. Valors eficaços i potència en corrent altern.
- Circuits oscil.lants: Producció d'ones electromagnètiques.
Electrònica
- Desenvolupar la teoria de bandes, recolzant-se en els resultats de la física quàntica, que proporciona informació sobre la localització dels electrons (model d'enllaços) i sobre els nombrosos nivells que són quasi continus en la seua energia (bandes), separades entre si per bandes prohibides.
- Explicació simple de les marcades diferències en el comportament elèctric de les diferents substàncies i el seu caràcter conductor, aïllant o semiconductor, a partir del model de bandes i del d'enllaços.
- Distingir entre la conducció intrínseca en els semiconductors purs i l'extrínseca en els dopats amb impureses donadores (tipus n) o acceptadores (tipus p).
- Comprendre qualitativament el funcionament de la unió p-n, que pot actuar com a cèl.lula fotovoltaica en il.luminar-se o com a rectificador, i dels transistors, unions pnp o npn que poden actuar com a amplificadors o com a portes lògiques.
- Tractar aspectes com ara la valoració crítica del paper jugat per l'electrònica en la vida dels hòmes o un recorregut des de l'electrònica de vàlvules a la microelectrònica (xips, microprocessadors, etc.).
IV. Criteris d'avaluació
1. Utilitzar els procediments que constitueixen la base del treball científic i explicar la naturalesa evolutiva de la ciència.
Aquest criteri tracta d'avaluar si els estudiants i les estudiants, en els diferents temes, utilitzen els anomenats procediments. En concret, el plantejament de problemes, l'emissió d'hipòtesis, el disseny i realització d'experiments per a la seua contrastació, la interpretació de resultats, la comunicació escaient de les activitats realitzades, el maneig de bibliografia, etc. També si coneixen el caràcter temptatiu dels conceptes i models científics i la seua evolució, les relacions de la física amb la tecnologia i les implicacions d'ambdues en la societat i en el medi ambient, així com les profundes influències de la societat en la ciència.
2. Aplicar els principis de la dinàmica del sòlid a situacions problemàtiques en les quals intervinguen masses, politges, etc.
Aquest criteri intenta avaluar si els alumnes i les alumnes són capaços d'aplicar la idea moment de força, que produeix variacions en l'estat de moviment angular dels cossos, i el principi de conservació del moment angular a diferents situacions dinàmiques d'interés, que suposen aplicacions reals (i no merament acadèmiques) de la mecànica del sòlid.
3. Establir les equacions dels fluids en equilibri i en moviment, aplicant-les a la resolució de situacions pràctiques (de la vida quotidiana, de processos industrials, etc.).
Aquest criteri intenta comprovar que els alumnes i les alumnes poden determinar les relacions entre les magnituds que caracteritzen l'estat dels fluids i explicar amb aquestes el funcionament de dispositius com ara el manòmetre, baròmetre, bombes de buit o circulació, compressors, tubs de Venturi (en carburadors o venturímetres), ales d'avions, etc.
4. Descriure les transferències d'energia que tenen lloc a la natura i en els dispositius tecnològics, a la llum del primer i segon principi de la Termodinàmica.
Es tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes són capaços de descriure com l'expansió d'un gas, l'augment de temperatura d'un cos posat en contacte amb altre inicialment a major temperatura, etc., o els processos que succeeixen en els motors de combustió interna o en les bombes tèrmiques, a partir de les transferències d'energia degudes al treball i a la calor, i tenint en compte les limitacions que imposa el Segon principi de la Termodinàmica.
5. Justificar alguns fenòmens òptics senzills de formació d'imatges, i reproduir algú d'aquests.
Es tracta de comprovar que els alumnes són capaços d'explicar fenòmens quotidians com són: la formació d'imatges en una càmera fotogràfica, les diferents imatges que veiem amb una lupa segons siga la distància de l'objecte, la visió a través d'un microscopi, en espills plans o corbs, etc., i que puguen reproduir algú construint alguns aparells senzills com ara un telescopi rudimentari, una càmera obscura, etc.
6. Dissenyar i muntar circuits de corrent altern RLC en sèrie, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la diferència de potencial eficaços entre dos punts qualssevol.
Aquest objectiu pretén comprovar si els alumnes i les alumnes són capaços no sols de realitzar càlculs, sinó també d'efectuar muntatges de circuits de corrent altern elementals (els qual incloguen bobines, condensadors, generadors, etc.) i de traduir muntatges reals a esquemes elèctrics i al contrari.
7. Establir els models d'enllaços i bandes dels electrons en els sòlids i aplicar-lo a l'explicació de les seues propietats.
Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes i les alumnes comprenen les relacions que existeixen entre els models de bandes i d'enllaços dels sòlids, saben utilitzar-los per a explicar les seues propietats (elèctriques, òptiques), distingint entre conductors, aïllants i semiconductors i coneixen les importants aplicacions d'aquests en la nostra societat.
8. Valorar críticament les millores que produeixen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i les despeses que comporten.
Es pretén amb aquest criteri conéixer si l'alumnat sap argumentar (ajudant-se de fets, recurrent a un nombre de dates adequat, buscant els pros i els contres, atenent a raons d'altres, etc.), sobre les millores i els problemes (per exemple, mediambientals) que es produeixen en les aplicacions dels coneixements científics.
Geologia
(Batxillerat de ciències de la natura i de la salut)
I. Introducció
Molts dels fenòmens que estudia la Geologia tenen connexió amb camps de gran interès per a l'ésser humà: la formació de la terra, les explicacions sobre els volcans i els terratrèmols, la causa de l'extinció dels dinosaures i d'altres espècies, etc. D'altra banda, a Espanya hi ha raons específiques d'interès per la geologia: un paisatge propici, per la complexitat estructural, als estudis geològics; la dependència energètica del nostre país, els riscos de l'energia nuclear i la necessitat d'investigació sobre noves fonts alternatives d'energia; la prevenció de pèrdues de vides humanes i de danys econòmics com a conseqüència dels accidents naturals d'origen geològic; la realització d'importants obres públiques amb garantia de seguretat, etc. En general, qualsevol ús del territori, ja siga miner, agrícola, urbà, vial o recreatiu, necessita un estudi seriós de tipus ambiental que permeta evitar impactes desastrosos i irreversibles en el medi. Això requereix una major formació en geologia en tots els professionals implicats en l'ordenació del territori: agrònoms, arquitectes, geògrafs, enginyers, biòlegs, geòlegs, polítics.
Aquesta matèria pretén profunditzar i ampliar els coneixements geològics iniciats en l'Educació Secundària Obligatòria i continuats en la Biologia i geologia del primer curs d'aquesta modalitat de Batxillerat, i abasta tots els aspectes més rellevants de la geologia actual: la Terra; la seua composició, estructura i dinàmica; la seua història i la dels seus habitants, els éssers vius; i l'aplicació d'aquests coneixements a l'estudi geològic d'Espanya i del País Valencià, i a l'estudi del seu medi ambient, des del punt de vista de conèixer les possibilitats de catàstrofes naturals i de com prevenir-les, els seus recursos i les alternatives a la sobreexplotació o al seu impacte ambiental.
L'estudi de la geologia en el Batxillerat té especial interès per diferents raons. Es tracta d'una ciència interdisciplinària, en la qual els estudiants poden observar els resultats de la interrelació entre fenòmens de diferent naturalesa: física, química, biològica. D'altra banda, es tracta de promoure una actitud investigadora basada en l'anàlisi i la pràctica de tècniques i procediments que han permès avançar en aquests camps científics, considerant les diferents teories i models presents en el seu desenvolupament. És una disciplina , a més a més, on es combinen els procediments de les ciències experimentals i els de les ciències històriques. Com que, a més a més, cada fenomen o configuració geològica és singular i irrepetible, la interpretació corresponent a cada cas no es pot obtenir generalment mitjançant l'aplicació directa de models teòrics, i això obliga a buscar hipòtesis particulars, activitat que afavoreix el desenvolupament del pensament hipotètico-deductiu. La complexitat dels fenòmens estudiats, pel que fa a l'escala espàcio-temporal i a l'elevat nombre de variables en joc, afavoreix el desenvolupament del pensament formal dels alumnes. I, finalment, es tracta de valorar les implicacions socials o personals, ètiques o econòmiques dels nombrosos nous descobriments en la geologia i de conèixer-ne les principals aplicacions. Aquesta assignatura reflecteix tots aquests continguts que fan d'aquesta ciència (i de qualsevol altra) una activitat més de les que duen a terme homes i dones, activitat sotmesa a contínua revisió, amb grans possibilitats d'aplicació i directament relacionada amb la vida quotidiana. Tot això ha de contribuir a formar ciutadans crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions i prendre actituds i decisions sobre la qüestió. En aquesta etapa final de l'Ensenyament Secundari, la geologia accentua el seu caràcter orientador i preparatori per als estudis posteriors.
Per això, com en les altres matèries de la Modalitat de ciències de la natura i de la salut, es proposen dos nuclis de continguts de procediment i d'actituds, que es refereixen a un aprofundiment del treball científic i de la naturalesa de la geologia, en ella mateixa i en les seues relacions amb la societat i amb la tecnologia.
D'altra banda, cal tenir en compte que els estudiants presenten concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions proposades per a treballar, un desenvolupament psicològic superior al que presentaven en l'Educació Secundària Obligatòria i uns interessos i unes necessitats personals diferents. En aquesta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i dur a terme una sèrie de tasques intel·lectuals, com ara l'ús de símbols, el raonament lògic, la capacitat de generalització, etc. Abans, però, caldrà partir d'uns altres de més concrets, és a dir, dels conceptes i representacions de l'alumne, com en qualsevol edat, per a establir un pont entre els seus conceptes i els nous, i que així puga donar-se un vertader aprenentatge significatiu, aprenentatge com a construcció de coneixements, cosa que facilitarà el desenvolupament del llenguatge formal. És important, també, que aquests estudiants tinguen oportunitats d'aplicar els nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per tal de potenciar la transferència del seu aprenentatge.
Finalment, els projectes curriculars que es realitzen, hauran de tenir en compte els interessos i necessitats adés esmentats, d'acord amb el medi dels alumnes, de manera que intenten satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals, dins del triple caràcter formatiu, orientador i propedèutic que ha de tenir el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Comprendre els principals conceptes de la geologia i la seua articulació en lleis, teories i models, i valorar el paper que aquests exerceixen en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que se'ls plantegen en la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els coneixements geològics rellevants.
3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenvolupar el pensament crític i valorar a la creixença de la geologia.
4. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i emprar fonts d'informació) i els procediments propis de la geologia, per a realitzar petites investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.
5. Comprendre la naturalesa de la geologia i les seues limitacions, com també les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de no degradar el medi ambient i de treballar per aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.
6. Valorar la informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia, que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la geologia.
7. Comprendre que el desenvolupament de la geologia comporta un procés canviant i dinàmic, i mostrar una actitud flexible i oberta davant d'opinions diverses.
III. Nuclis de continguts
En geologia, com en altres disciplines científiques, els dos primers nuclis presenten continguts transversals que han de ser presents en els altres nuclis, els continguts dels quals es refereixen a l'àmbit específic de l'assignatura, i impregnar-los. No es tractaran, per tant, aïlladament, sinó que adquiriran significat en concretar-los en els continguts de la resta de nuclis.
Aproximació al treball científic
Els alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la seua comprensió de la manera com es produeixen i canvien els coneixements científics.
Aquest nucli i el següent han de promoure el desenvolupament d'actituds com: curiositat, perseverança, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició per a considerar i valorar arguments diferents dels propis, confiança en ells mateixos, imaginació, creativitat, respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició per a cooperar amb els altres, actituds que contribueixen a la formació integral de l'alumnat alhora que generen actituds positives vers la ciència i el seu aprenentatge.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Procediments que constitueixen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastament d'hipòtesis, disseny i desenvolupament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.
- Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació.
- Actituds pròpies del treball científic: qüestionament de l'obvietat, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.
- Hàbits de treball i d'indagació intel·lectual.
Naturalesa de la geologia i les seues relacions amb la tecnologia i amb la societat
S'hi abordarà l'estudi de la naturalesa de la geologia, dels seus èxits i de les seues limitacions. Això implica la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i models científics); i, també, de les interrelacions de la geologia amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.
Amb aquesta finalitat cal que en els nuclis de continguts específics els alumnes realitzen activitats que:
* mostren el caràcter temptatiu i d'invenció de les teories i els models científics;
* presenten algunes teories i models que es mantingueren en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandonament i de les teories i models que els substituïren, fent palès el caràcter evolutiu dels conceptes;
* mostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, analitzant situacions i processos tècnics basats en idees científiques, com també la incidència en el desenvolupament científic d'alguns progressos tècnics;
* presenten les conseqüències dels progressos científico-tècnics en la modificació del medi, i les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats;
* mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en la societat: economia, política, ideologies, ètica...;
* aborden les profundes influències de la societat en el desenvolupament científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos,...;
* permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels nombrosos factors que cal tenir en compte per a la solució de problemes que es planteja la societat actual i que, a l'hora de prendre decisions, cal considerar diverses implicacions.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Anàlisi de la naturalesa de la geologia: els seus assoliments i limitacions, el seu caràcter temptatiu i de recerca contínua, la seua evolució, la interpretació de la realitat mitjançant models.
- Relacions de la geologia amb la tecnologia i les implicacions de totes dues en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.
- Influències de la societat en l'evolució de la geologia i la Tecnologia. Valoració crítica.
Matèria i energia de la terra
En aquest nucli es proposa l'estudi, ja iniciat en la Biologia i geologia del primer curs, dels fonaments dels mètodes geofísics que s'empren per a conèixer l'estructura i composició de les capes de la terra, i dels mètodes de prospecció geofísica d'estudi de l'escorça, com també els models actualment acceptats d'aquesta estructura i composició química. En aquest sentit, s'hi abordarà el descobriment de l'astenosfera i la nova distribució de capes que se'n deriva: litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.
D'altra banda, es refereix també a l'energia interna de la Terra, a les seues causes i manifestacions en forma de gravetat, magnetisme i flux tèrmic, i també a la utilitat del seu estudi per al coneixement de l'interior terrestre i de la Litosfera i la seua dinàmica. S'estudiarà la gravetat i les seues variacions degudes a la latitud, altitud i classes de roques, que aporten dades en pro de la isostàsia. També, el camp magnètic terrestre i les seues variacions degudes a causes que encara es discuteixen, i com el descobriment de les inversions magnètiques en els fons oceànics fou un gran suport per a la teoria de l'expansió del sòl oceànic. I, finalment, el flux tèrmic representa la manifestació de la transferència de calor interna de la terra i suggereix una activitat en el mantell que condiciona l'activitat de la litosfera; per tant, convé analitzar les darreres teories sobre el model de convecció del mantell, i les variacions de flux tèrmic en diferents zones, com les dorsals i les fosses oceàniques. En aquest sentit, l'obtenció de tomografies sísmiques de corrents tèrmiques en el mantell han donat una major importància a la convecció.
Paral·lelament, es considerarà la importància del progrés dels mètodes tecnològics en la progressió del coneixement de l'interior terrestre i del coneixement geològic en general.
Així mateix, i aprofundint la composició química terrestre, s'abordarà l'estudi de la matèria mineral, relacionant les seues propietats amb la seua estructura interna, i ampliant l'aprenentatge de procediments per a l'estudi de les propietats físico-químiques de les roques i els minerals, ja iniciat en l'Educació Secundària Obligatòria. Per exemple, mitjançant l'observació de minerals i roques en làmines primes al microscopi petrogràfic, per veure'n les diferències amb llum polaritzada i no polaritzada, els colors d'interferència, les formes dels grans i cristalls, les línies d'exfoliació, les textures, etc.; o mitjançant la introducció als assajos de reconeixement de minerals per via seca o via humida.
Els continguts proposats són els següents:
- Mètodes d'estudi de l'interior de la terra. Característiques de propagació de les ones sísmiques. Interpretació de dades sobre la propagació de les ones P i S: discontinuïtats sísmiques.
- Reconstrucció del model actualment acceptat sobre l'estructura interna de la Terra. Hipòtesis sobre el seu origen. La composició química de la Terra actualment acceptada: atmosfera, hidrosfera, escorça, mantell i nucli.
- Gravetat terrestre. Anàlisi de les anomalies gravimètriques com a prova dels reajustaments isostàtics de l'escorça.
- Magnetisme terrestre. El paleomagnetisme. Les inversions magnètiques registrades als materials volcànics dels fons oceànics i la seua aplicació en la determinació de l'edat dels oceans.
- Temperatura i pressió de l'interior terrestre: el flux tèrmic, el seu origen i conseqüències. Models de convecció. Flux tèrmic en les dorsals i fosses oceàniques.
- Valoració de la importància del progrés dels mètodes tècnics en el progrés del coneixement científic.
- La matèria mineral: estructura i propietats. Isomorfisme i polimorfisme. Els minerals més abundosos. Aplicacions dels minerals.
- Anàlisi teòrico-pràctica de les propietats físico-químiques dels minerals relacionant-les amb la seua estructura cristal·lina. Observació de minerals i roques en làmines primes al microscopi. Elaboració i utilització de claus dicotòmiques de minerals i roques a partir de les seues propietats.
Processos geològics interns
Aquest nucli es proposa abordar l'estudi històric, ja iniciat en l'Educació Secundària Obligatòria i en la biologia i geologia de primer, de les dues grans concepcions de la geologia, la fixista i la mobilista, que en cada època han estat representades per uns determinats paradigmes o maneres d'explicació dels fenòmens geològics, com ara el catastrofisme i l'uniformisme, que estan relacionats amb uns determinats corrents de pensament religiós, social o polític, contemporanis dels paradigmes, amb implicacions no sols en la geologia del seu temps sinó també en la societat. També es pot fer una aproximació a la síntesi proposada actualment entre el mètode actualista i un neocatastrofisme, de significat distint de l'antic.
En relació amb tot això, es poden abordar teories geològiques anteriors a la Tectònica global, com la del contraccionisme, el geosinclinal, els corrents de convecció i la deriva continental; per abordar després les més recents de l'expansió del fons oceànic i la teoria de plaques; i acabar arribant a la síntesi actual de la tectònica global, teoria que explica la major part dels fenòmens geològics com a resultat de la dinàmica de plaques rígides de la litosfera. Amb això es pot il·lustrar el caràcter canviant de les teories, que cada vegada es fan més simples i més explicatives, amb més poder de predicció. Seria interessant, en aquesta aproximació històrica, emprar fonts documentals diverses com a estratègia investigadora.
Dins de la tectònica global, s'estudiarà el model actual de la litosfera i la seua dinàmica, l'entitat de les plaques litosfèriques, els seus límits constructius i destructius, i els seus moviments relatius. Igualment s'hi ha d'incloure la interpretació actual de l'orogènesi i de la formació d'arcs d'illes, i també la de l'expansió dels continents i oceans. Se'n poden fer reconstruccions paleogeogràfiques d'acord amb la teoria. Finalment, s'analitzarà la deriva continental segons el model actual, considerant les proves actuals de la deriva, sobretot el paleomagnetisme que ha servit per a la reconstrucció de la posició dels continents al llarg del temps, i la interferometria i els rajos làser que han pogut mesurar velocitats concretes de desplaçaments continentals.
D'altra banda, s'hi abordarà l'estudi del magmatisme i del metamorfisme com a conseqüència de l'activitat de la Litosfera. Per exemple, el vulcanisme com a manifestació externa del magmatisme i origen de la major part dels fons oceànics, distingint entre el vulcanisme d'escorça oceànica i el vulcanisme d'escorça continental, els fenòmens de plutonisme, i la geometria dels cossos de roques plutòniques: plutons, batòlits, lacòlits, etc. Per acabar, el metamorfisme com a producte de transformació de roques preexistents sense arribar al punt de fusió i sota l'acció de la pressió, la temperatura i els fluids químicament actius.
També és objectiu d'aquest nucli, l'estudi de les deformacions de les roques per les forces orogèniques, generadores d'estructures tectòniques (plecs i fractures) que ajuden a explicar els diferents tipus de relleu.
Finalment, aquest nucli constitueix una oportunitat excel·lent per a desenvolupar les habilitats investigadores, pel que fa a l'estudi de les estructures de les roques endògenes, observades al laboratori i al camp, i la seua relació amb les processos de formació; i, també, pel que fa al treball de camp, on es poden fer interpretacions sobre les estructures tectòniques d'una zona i tractar de reconstruir la seua història geològica. En relació amb tot això, seria interessant iniciar la interpretació de mapes geològics, com també aprofundir la confecció i interpretació de talls geològics senzills, ja iniciada en l'Educació Secundària Obligatòria.
Els continguts proposats són els següents:
- Fixisme i mobilisme: anàlisi de les dues grans concepcions de la geologia relacionades amb la controvèrsia històrica catastrofisme-uniformisme. El neocatastrofisme. Teories geològiques anteriors a la tectònica global. Utilització de fonts documentals diverses en l'anàlisi històrica de les teories anteriors.
- La Tectònica global com a teoria unitària, explicativa de la gènesi i la localització de les manifestacions del vulcanisme, sismicitat, plutonisme, metamorfisme i plegament. Estructura i dinàmica de la litosfera oceànica i continental: plaques litosfèriques, tipus de límits i moviments, litosferoclastos. Orogènesi i cicle de Wilson. Proves actuals de la deriva dels continents.
- Manifestacions volcàniques i la seua relació amb el plutonisme. Vulcanisme oceànic i vulcanisme continental. Consolidació i diferenciació magmàtiques. Geometria dels cossos plutònics. Tipus de roques magmàtiques. Les roques magmàtiques en el paisatge.
- Metamorfisme. Factors físico-químics que hi intervenen. Tipus de metamorfisme. Sèries metamòrfiques. Les roques metamòrfiques en el paisatge.
- Relació entre l'existència de jaciments minerals i la Tectònica global.
- Anàlisi de les diferents estructures de les roques volcàniques, plutòniques i metamòrfiques, al laboratori i al camp, relacionant-les amb la seua gènesi. Aplicacions d'aquestes roques.
- Diastrofisme: factors de deformació, tipus de deformacions. Les deformacions en el paisatge. Interpretació de gràfics sobre el comportament mecànic de distints tipus de roca davant de distints tipus d'esforços i condicions ambientals.
- Planificació i realització de petites investigacions per explicar la presència al camp d'estructures de deformació, distingint els tipus de plecs i de falles, i la seua relació amb les forces que probablement les originaren; i per reconstruir la història geològica de la zona.
- Interpretació de mapes geològics. Realització i interpretació de talls geològics senzills.
Processos geològics externs
L'objectiu d'aquest nucli és l'anàlisi de tots els processos que tenen lloc en el modelatge del relleu, des de la denudació d'un paisatge fins que els materials erosionats es dipositen i constitueixen una roca sedimentària. Així doncs, s'estudiarà la meteorització i l'erosió com a principals processos de formació de clàstics i els tipus de moviments dels sediments (moviments en massa, flux de grans en superfícies inclinades, reptació de sòls), com també els processos de formació de les roques sedimentàries que donen lloc a diferents tipus d'estructures.
Alhora, s'hi introduirà el concepte de medi ambient geològic com a lloc on ocorren els processos anteriors, concepte important que cal tenir en compte en qualsevol projecte de conservació del medi ambient. S'hi estudiarà la dinàmica geològica als diferents medis continentals, marins i de transició, i, també, la influència que tenen el clima, el tipus de roques i l'estructura geològica en el modelatge d'aquests medis. Per exemple, es pot descriure algun medi ambient determinat per la circulació de l'aigua continental; com ara, un riu. O es poden descriure les característiques generals de les costes, de les plataformes marines, del talús continental i dels fons marins profunds, considerant que les accions geològiques de transport i sedimentació al medi marí són molt més importants que les que es donen en altres ambients. L'estudi d'un medi de transició marino-continental, com l'Albufera de València, o el Delta de l'Ebre, pot dur a analitzar com aquests sistemes naturals poden intervenir en el desenvolupament i distribució de la flora i la fauna.
Al mateix temps convé avançar el desenvolupament de destreses investigadores quant a l'estudi de les estructures de les roques sedimentàries, observades al laboratori o al camp, i a la relació amb els seus processos de formació; i, també, pel que fa a la resolució de problemes relacionats amb el modelatge del relleu d'una zona, per mitjà del treball de camp i l'ús de mapes geològics, morfològics, de fotografies aèries o d'altres fonts documentals. D'aquesta manera, s'ha d'arribar a poder distingir en el paisatge diferents formes de dipòsit i d'erosió i els agents geològics que hi intervenen (ventalls al·luvials, barres de canal fluvial); poder observar l'estratificació i relacionar-la amb el dipòsit de sediments i amb les estructures de deformació; o determinar els medis ambient geològics del nostre entorn, descrivint els límits entre els quals i els criteris que han utilitzat per a traçar-los, i analitzant-ne els recursos i la importància del bon ús i la conservació, com també l'impacte mediambiental de les grans obres públiques i els problemes de l'ordenació del territori.
Els continguts proposats són els següents:
- L'erosió de la superfície terrestre. Processos sedimentaris: meteorització, erosió, transport, sedimentació, precipitació química i bioconstrucció. Estratificació i estructures sedimentàries.
- Medi ambient geològic com a marc físic on s'exerceixen processos d'erosió, transport i sedimentació. Medis continentals, marins i de transició.
- Influència del clima, la litologia i l'estructura en el modelatge del relleu.
- Planificació i realització de petites investigacions per intentar determinar els medis ambient d'una zona i per resoldre problemes relacionats amb l'origen de determinades estructures de modelatge que s'observen al camp.
- Diferenciació geoquímica sedimentària. Processos formadors de roques sedimentàries: litificació i diagènesi. Relació entre l'estructura de les roques i la seua gènesi. Tipus de roques sedimentàries. Criteris de classificació de roques sedimentàries. Aplicacions d'aquestes roques. Jaciments minerals d'origen sedimentari.
- Observació de roques sedimentàries al laboratori i al camp, estudiant-ne l'estructura i relacionant-la amb el seu procés de formació.
- Recursos geològics. Recursos renovables i no renovables. Energies alternatives, llurs avantatges i inconvenients.
- Anàlisi de la dinàmica dels sistemes geològics i la seua relació amb el problema de l'ordenació del territori. Impacte mediambiental de les grans obres públiques.
Història de la terra i de la vida
En aquest nucli proposa l'estudi dels fonaments dels mètodes absoluts (radiocronologia, escala magnètica, anells de creixement, sediments bandats, meteorits) i relatius (principi de superposició, registre fòssil, rellotges moleculars, datació estructural) per a la datació de la història de les roques i dels esdeveniments geològics, com també dels éssers vius, cosa que implica una introducció al concepte de temps geològic i a les seues diferències amb el temps humà, que després permetrà abordar com s'establí la columna estratigràfica internacional mitjançant aquests mètodes. Amb aquesta finalitat, cal remarcar la importància del registre fòssil i de la seua naturalesa (Tafonomia), i, així, poder abordar després la problemàtica paleobiològica del seu contingut -a nivell organísmic: morfogènesi, creixement, relacions forma/funció; i supraorganísmic: paleoecologia i paleobiogeografia, per tal d'arribar a interpretacions evolutives: taxes, pautes i tendències evolutives- amb els mecanismes implicats, cosa que constitueix la història de la vida lligada a l'evolució de la Terra.
S'hi abordaran les hipòtesis sobre la composició de l'atmosfera primitiva i la seua evolució, l'origen de la hidrosfera i les fases d'evolució de l'Escorça, cosa que requereix ordenar en el temps els esdeveniments geològics i quantificar el pas d'aquest. també es pot fer una aproximació a la reconstrucció dels ambients antics de sedimentació, i de la seua sedimentologia, per mitjà de la paleoclimatologia i la paleoecologia.
D'altra banda, i per tal d'aprofundir en la problemàtica sobre l'origen i evolució dels éssers vius, iniciada en l'Educació Secundària Obligatòria i en la biologia i geologia de primer, s'analitzaran les evidències geològiques dels primers organismes, i, també, el desenvolupament de la vida en mars i continents (desenvolupament d'organismes amb parts dures, desenvolupament de plantes vasculars, desenvolupament dels tetràpodes), estudiant alguns fòssils característics de cada Era geològica. També s'analitzarà la teoria d'Oparin i els experiments de Miller sobre l'origen de la vida, com també els models actuals d'evolució dels éssers vius, de manera que puga arribar-se a fer un petit esbós sobre l'estat actual dels coneixements sobre l'origen i evolució de l'espècie humana.
En l'estudi de tots aquests temes es proposa la utilització de fonts documentals diverses, com a estratègia exemplificadora i com a exemplificació dels problemes estudiats.
Es proposen els següents continguts:
- Mètodes de cronologia absoluta i de cronologia relativa. Principis de l'actualisme i l'uniformisme metodològics, de la superposició dels estrats i de la successió de fauna i flora. La columna estratigràfica internacional. Naturalesa del registre fòssil. Paleobiologia.
- Principals esdeveniments de la història geològica de la Terra. Hipòtesis sobre la composició de l'atmosfera primitiva i la seua evolució. Origen de la hidrosfera. Fases de l'evolució de l'escorça. Orogènies principals. variacions climàtiques.
- Estudi de fòssils comuns al laboratori: observació i descripció de les seues formes, interpretació de la forma de vida, localització en el temps. Possibles interpretacions paleoecològiques al camp.
- Conceptes d'espècie i especiació. Models actuals d'evolució: gradualisme i puntualisme. Interpretació de les extincions. Taxes, pautes i tendències evolutives.
- Hipòtesis actuals sobre l'origen de la vida. Evidències geològiques dels primers organismes. Desenvolupament de la vida en mars i continents. Fauna i flora fòssils representatives de cada era geològica.
- Utilització de fonts documentals diverses en l'anàlisi de problemes relacionats amb la història de la Terra i de la vida.
Geologia d'Espanya i de l'entorn regional
Aquest nucli constitueix una aplicació dels coneixements sobre els temes abordats als nuclis anteriors, cosa que no impedeix que puga ser desplegat de manera transversal en cadascun dels quals, com a aplicació o com a centre d'interès dels problemes estudiats.
Ací s'inclou l'estudi de les característiques estructurals i litològiques de les grans unitats geològiques de la península ibèrica (serralada Cantàbrica i Pirineus, sistema Central, serralada Bètica, depressions del Duero, el Tajo i l'Ebre, serralada Ibèrica i els Catalànids) en relació amb els principals dominis hercinians, alpins, i depressions postalpines, com també les de les Illes Canàries. Dins d'això es poden analitzar problemes com el perquè de la distribució zonal en la litologia i l'edat dels materials dels Pirineus, o es pot fer una comparació entre l'estructura de les Bètiques i la dels Pirineus, o per què no hi ha roques metamòrfiques (de metamorfisme regional) d'edat terciària a la serralada Ibèrica.
Tot el que acabem de dir cobra sentit en considerar l'evolució geològica d'Espanya dins el marc de la tectònica global.
Més específicament, s'estudiarà la geologia del País Valencià i la de la zona pròpia mitjançant la utilització de mapes geològics i memòries, bibliografia, fotografies aèries, com també mitjançant el treball de camp i de laboratori.
En relació amb tot això es pot analitzar la possibilitat de catàstrofes naturals al nostre territori, com els esllavissaments de terra o les inundacions.
Els continguts proposats són els següents:
- Columna geològica dels materials de la Península Ibèrica. Característiques estructurals i litològiques de les grans unitats geològiques de la península Ibèrica i les Illes Canàries. Anàlisi geohistòrica.
- Localització en el mapa geològic de la península Ibèrica de les principals direccions de plegament i anàlisi de les direccions d'esforços que les produïren.
- Reconstrucció de la història geològica de la península Ibèrica segons la tectònica global. Hipòtesis sobre la formació de les Illes Canàries.
- Estudi del mapa geològic del País Valencià i anàlisi de la litologia, tectònica, estratigrafia i història geològica.
- Realització d'investigacions sobre la geologia (litologia, geomorfologia, tectònica, estratigrafia i paleontologia) d'una zona, emprant fonts documentals diverses (mapes i memòria geològiques, fotografies aèries, bibliografia), i realitzant treball de camp i de laboratori, per tal de reconstruir finalment la història geològica de la zona esmentada.
- Valoració de la possibilitat que es generen catàstrofes naturals al nostre territori.
IV. Criteris d'avaluació
1. Interpretar dades geofísiques en la resolució de problemes relatius a l'estructura i composició química de la Terra.
Es tracta de comprovar la progressió de l'alumne en la capacitat d'interpretació de taules i gràfics de dades obtingudes amb mètodes geofísics, com ara l'estudi dels meteorits o la densitat dels materials, o les variacions de velocitat de les ones sísmiques, a partir de les quals s'han deduït l'estructura concèntrica de la terra, les seues discontinuïtats i la composició química. Anàlogament, l'alumne pot reconstruir el model actualment acceptat sobre aquesta estructura i sobre el que es creu actualment quant a la composició química terrestre.
2. Analitzar les manifestacions de l'energia interna de la Terra: gravetat, magnetisme i flux tèrmic; i el seu interès en el coneixement de l'estructura i l'activitat de l'Escorça.
Es tracta de comprovar la comprensió que té l'alumne sobre els camps gravitatori i magnètic terrestres, i sobre el flux tèrmic, les seues causes i conseqüències, i si té una visió termodinàmica del planeta Terra. També sobre l'interès de les dades que aporten alguns fenòmens que s'hi associen, com ara les anomalies gravitatòries com a prova de la isostàsia, les inversions magnètiques i la seua aplicació en la determinació de l'edat dels oceans, i les variacions del flux tèrmic mundial que indiquen activitats específiques en algunes zones, com a les dorsals i fosses oceàniques, resultat de l'activitat de l'interior terrestre. També, que comprenguen que això últim està relacionat amb els models dels corrents de convecció de l'Astenosfera, que han cobrat una major importància arran de l'obtenció de tomografies sísmiques de corrents tèrmics en el mantell. Aquests corrents poden estar implicats en les variacions del flux tèrmic i en la dinàmica de la litosfera.
3. Identificar les característiques més importants de la matèria mineral, i establir relacions senzilles entre la composició química, l'estructura cristal·lina i el comportament físico-químic, com també les seues aplicacions.
Es tracta de veure si l'alumnat comprèn les característiques de la matèria mineral i si sap reconèixer els minerals més freqüents, descriure i explicar l'existència de determinades propietats dels minerals, i relacionar-les amb la seua composició química i estructura i amb les seues aplicacions.
4. Utilitzar la teoria de la tectònica global per a explicar els fenòmens geològics, com la distribució de volcans i terratrèmols, el magmatisme, el metamorfisme i l'orogènesi; i comprendre l'ampli poder explicatiu i predictiu de la teoria, el seu caràcter de síntesi de teories anteriors com la deriva continental, l'expansió del fons oceànic o la teoria de plaques, com també les seues limitacions.
Els estudiants han de progressar en la comprensió de la teoria, que va representar una revolució en el coneixement de l'activitat terrestre, per poder aplicar-la a la interpretació de l'estat actual de la Litosfera i la seua dinàmica, de manera que puguen interpretar les característiques geològiques de diferents regions del planeta com la costa californiana o les illes del Japó. Hauran d'explicar les característiques de les plaques, els seus límits i moviments relatius, i d'acord amb aquests, fenòmens com el magnetisme, la sismicitat, el magmatisme, el metamorfisme i la seua relació amb les dorsals oceàniques i les zones de subducció i acreció, que entre altres coses expliquen el manteniment de la matèria global. També, la interpretació actual de l'orogènesi segons el cicle de Wilson.
Així mateix, que aquesta teoria recull els postulats de teories geològiques anteriors, de manera que pot exemplificar el caràcter canviant de les teories, que són com més va més simples, més explicatives, amb una major capacitat de predicció, i, en molts casos, com en aquest, tenen un caràcter sintètic. En aquest sentit, es pretén que l'alumne comprenga que els plantejaments de la teoria de la deriva continental no són obsolets, sinó que cobren un sentit nou tenint en compte la Tectònica global, amb la interpretació dels moviments continentals com a resultat dels moviments i les interaccions de plaques rígides, i, alhora, que puga argumentar les proves actuals de la deriva: paleomagnetisme, datació isotòpica, estructurals, sedimentàries, paleontològiques, interferometria i rajos làser.
També han de comprendre que existeixen problemes que aquesta teoria no és capaç de resoldre encara, com ara, si les plaques rígides existeixen des dels orígens del planeta o si són relativament recents.
5. Identificar les roques més freqüents, descriure'n les estructures i relacionar aquestes estructures amb els seus processos de formació, assenyalant el grup de roques al qual pertanyen i les seues aplicacions.
Es pretén que l'alumnat amplie el coneixement teòrico-pràctic de les roques magnètiques, sedimentàries o metamòrfiques, i que puga reconèixer-ne les estructures (granelluda, clàstica, etc.) i relacionar-les amb la seua gènesi. També, que identifique el grup al qual pertanyen les roques, dins dels tres grups esmentats -per exemple, sedimentària detrítica, magmàtica plutònica-, i que en conega les principals aplicacions.
6. Interpretar mapes geològics i realitzar i interpretar talls geològics senzills.
Es tracta de comprovar que l'alumne ha avançat en la interpretació de mapes geològics, dels seus símbols, tipus d'estructures, litologia; i que reconstruïsca la sèrie estratigràfica i la història geològica de la zona. També si és capaç de realitzar, a partir dels mapes, talls geològics senzills i d'interpretar-ne altres que se li proposen, reconeixent tipus d'estructures tectòniques i elaborant una breu història geològica de la zona representada. Tot això a fi i efecte de veure si els estudiants relacionen els distints tipus de processos geològics -fossilització, intrusions magmàtiques, transgressions i regressions marines, etc. mitjançant les empremtes que en trobem al subsòl d'una zona particular, i si saben aplicar correctament els principis de la cronologia relativa.
7. Definir en què consisteix el medi ambient geològic; determinant els medis ambient d'una zona; assenyalant els límits entre aquests, els criteris emprats per a establir-los i de quina manera influeixen el clima, l'estructura geològica i la litologia en el seu modelatge; i, valorant la importància de la seua conservació, per a la vida i per a l'ésser humà.
Es tracta de comprovar en quina mesura els/les estudiants comprenen el medi ambient geològic com el marc físic on es realitzen processos d'erosió, transport i sedimentació, i si poden delimitar els medis ambient d'una zona concreta (per exemple, continental fluvial, o marí de plataforma), indicant els criteris que han emprat per a delimitar-los, els elements que els componen i els processos que hi tenen lloc. També, que en el modelatge d'aquests medis influeixen sobretot els factors climàtics, però també els litològics i estructurals. Finalment, que els esmentats medis són vitals per a la Biosfera i per a la comunitat humana que s'hi ha establert, i, per tant, es fa necessari conservar-los i fer-ne un bon ús.
8. Analitzar esdeveniments del passat, tenint en compte l'escala i divisió del temps geològic, la possibilitat que ocórreguen esdeveniments graduals o catastròfics i la fiabilitat dels procediments per a l'obtenció de dades.
Aquest criteri permet saber si l'alumnat és capaç de situar en el temps les principals fites de la història de la Terra -l'aparició de la vida, la formació de les grans serralades, etc. i aplicar-hi la dimensió de l'escala espàcio-temporal en què ocorren els fenòmens geològics. També si analitzen críticament els procediments d'obtenció de dades per la cronologia absoluta o relativa.
9. Identificar i descriure fòssils comuns, sobre exemplars -al laboratori o al camp-, models artificials o diapositives/fotografies, interpretant-ne el mode de vida, situant-los en el temps i relacionant-los amb els períodes d'evolució dels éssers vius.
Es tracta de comprovar que l'alumne identifica els fòssils més comuns, que pot descriure'n i interpretar-ne la forma i el mode de vida possible, i relacionar-ho amb la seua era geològica. també, si és capaç de posar-ho en contacte amb les grans etapes d'evolució de la vida, com ara l'aparició d'organismes amb parts dures en la vida marina del Paleozoic o el desenvolupament de les plantes vasculars als continents.
10. Relacionar les característiques geològiques més destacades del País Valencià amb l'evolució geològica de la península Ibèrica i dels arxipèlags balear i canari.
Els alumnes han de comprendre que moltes de les característiques geològiques presents dins l'àmbit local són la conseqüència de processos que es donen a escala regional.
11. Dissenyar i realitzar petites investigacions sobre la geologia d'una zona (litologia, tectònica, estratigrafia, paleontologia, geomorfologia i història geològica), que incloguen treball de camp i de laboratori, i que contemplen alguns procediments del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències, anàlisi i comunicació de resultats, i utilització de fonts documentals diverses (mapa i memòria geològica, bibliografia, fotografies aèries, etc.)
Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l'adquisició de destreses i actituds científiques, com el rigor, la precisió, l'objectivitat, el qüestionament de l'obvietat, la creativitat, la imaginació, etc., en el camp concret de la geologia d'una zona. En conseqüència, han d'investigar els tipus de roques, els estrats, els fòssils, les estructures de deformació o de modelatge, i formular hipòtesis sobre els agents geològics interns que les han originades, treballant al camp i al laboratori i usant fonts documentals per a contrastar aquestes hipòtesis, per tal de poder reconstruir, finalment, els esdeveniments geològics més notables de la zona esmentada. Tot això permetrà constatar el progrés de l'alumne o l'alumna no sols en el terreny conceptual, sinó també en el metodològic i d'actiutd.
12. Investigar els recursos geològics emprats al País Valencià; avaluar el seu futur i el d'altres alternatives energètiques, com també els riscos naturals dels seus sistemes geològics i els impactes ambientals sobre aquests; i suggerir possibles mesures per a evitar-los, tot això mitjançant l'ús de tècniques d'observació i de fonts documentals diverses.
Aquest criteri pretén comprovar si els alumnes progressen en la realització de petites investigacions, on han de recollir dades sobre les fonts d'energia i els recursos minerals i hídrics (aqüífers) utilitzats al País Valencià i el seu futur, i on han d'avaluar, a més a més, la rendibilitat social de les fonts d'energia a què es recorre a escala local: eòlica, solar, geotèrmica, mareomotriu; i a escala mundial: nuclear i tèrmica. A més a més, si han arribat a entendre que els riscos no són deguts simplement a l'atzar, sinó que generalment tenen unes causes concretes i mesurables, i que conèixer-les és el punt de partida per a dissenyar mesures que disminuïsquen els riscos. També, si comprenen que els impactes ambientals, com els produïts per les grans obres públiques, poden arribar a alterar la dinàmica dels sistemes geològics, que són la base de la vida i de l'ésser humà, i si és capaç de suggerir possibles mesures per a evitar o racionalitzar aquests impactes, els quals representen greus problemes en l'ordenació del territori.
13. Explicar el caràcter provisional de les explicacions científiques a partir de l'anàlisi de les distintes concepcions que han existit sobre l'origen de les roques, els fòssils, la Terra i la formació de les muntanyes, i assenyalar el pes de les raons extracientífiques en el manteniment d'algunes d'aquestes concepcions.
Es tracta de comprovar que els estudiants, davant les distintes explicacions que es donen d'un problema determinat, són capaços de comprendre el caràcter provisional de cadascuna de les quals, i que són conscients que cap explicació no es pot considerar definitiva, sinó que està sotmesa a contínues revisions. També han de comprendre que la ciència no és només observació i experimentació, sinó el resultat d'un procés complex on , a més a més, intervenen les creences i condicions socials, de manera que el manteniment d'una determinada concepció pot dependre del context del moment històric.
Aquest criteri es pot aplicar a diverses evidències observables o experimentals i a conceptes geològics (com ara els fòssils, les muntanyes, les roques, etc.) que són objecte d'estudi en aquest curs, analitzant les distintes interpretacions possibles en diferents etapes de la història de la geologia: controvèrsies catastrofisme-uniformisme i fixisme-mobilisme, teories com la del contraccionisme, la de la deriva continental, l'origen de la vida o l'evolució. Conèixer i discutir algunes controvèrsies dins els seus contextos històrics i socials, farà que els estudiants comprenguen que en geologia no hi ha veritats immutables, sinó hipòtesis de treball millors o pitjors sobre les quals es poden basar o no futures investigacions i que responen més bé o més malament a les observacions i fets registrats.
Cal posar de manifest, també, que les dones i les cultures no occidentals han fet importants contribucions a la geologia, tot i que la discriminació només n'ha permès un nombre reduït.
Grec II
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
L'estudi de la llengua i la cultura grega al Batxillerat aporta a la formació d'alumnes uns coneixements i uns valors que s'han mantingut vigents al llarg de la nostra història i en els quals encara avui dia vivim immergits. És per això que té un gran interès la seua presència en el currículum i especialment en el d'aquells alumnes que realitzen un primer aprofundiment del camp de les humanitats, les ciències socials o la lingüística.
L'estudi de les llengües Clàssiques amplia la reflexió sobre els distints elements de les llengües i les seues característiques estructurals, que en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria va anar dirigida fonamentalment a fer-ne un ús correcte. A més, insisteix en la reflexió sobre el llenguatge escrit, però no com un simple reflex de l'oral, sinó com un llenguatge dotat d'uns valors específics i d'unes estructures més complexes que el llenguatge oral, malgrat que la destinació imaginada pels autors per als seus escrits fóra la de ser expressats oralment. Finalment, presenta la característica especial de tractar-se de llengües flexives, antecedents de les llengües romàniques modernes, cosa que permet perfeccionar les capacitats lingüístiques dels alumnes amb l'anàlisi textual.
En tots els plans d'estudi del Batxillerat, on s'han cursat llengües clàssiques, l'estudi del grec partia dels coneixements previs que, sobre aspectes lingüístics i culturals fonamentals, el llatí oferia a l'alumne abans d'iniciar l'estudi del grec, com també d'una visió de l'antiguitat clàssica i d'una capacitat de reflexió sobre l'estructura d'una llengua flexiva i sobre conceptes lingüístics generals de llengües de les quals només es conserven documents escrits.
L'estudi simultani de les dues llengües clàssiques al Batxillerat és una invitació a treballar ensems i a realitzar una activitat interdisciplinària entre llatí i grec que evite duplicitats en el desenvolupament d'ambdues matèries, sense detriment del treball interdisciplinari amb altres matèries, com Llengua, Història, Filosofia, etc. L'organització dels continguts en quatre nuclis semblants ha de contribuir a facilitar-ho. Aquests fan referència a les característiques de la llengua grega, a la interpretació dels textos, al lèxic i la seua evolució i al llegat històric i cultural de Grècia.
Un objectiu primordial és aconseguir que l'alumnat assolisca un coneixement elemental de la llengua grega en els aspectes fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, amb el qual puga accedir als textos literaris originals i, també, millorar l'aprenentatge i ús de la llengua pròpia. La concreció d'aquests continguts ha de fer-se amb criteris de sensibilitat i especificitat, en virtut tant de la llengua grega com de la il·lustració de les llengües modernes pròpies.
La finalitat principal del grec al Batxillerat és la integració plena de l'alumne en tots els aspectes formatius que, nascuts a la Grècia antiga, mantenen encara completa vigència al món modern: lingüístics, literaris, filosòfics, estètics, ètico-polítics, científics, etc. És a dir, la comprensió de la nostra cultura partint de l'estudi de la cultura grega, atès que, en realitat, la raó fonamental per la qual ens hi acostem és perfeccionar el coneixement de nosaltres mateixos, ja que no hi ha dubte que som fills dels grecs i que l'estudi del seu món i la seua cultura ens fa augmentar el coneixement del nostre, tant en allò que ens hi uneix, que és molt, com en allò que ens en separa. Per tant, encara que pertanya a l'àrea de llengua, en l'ensenyament del grec sempre van unides llengua i cultura, ja que el seu estudi es fa sobre escrits literaris, filosòfics, històrics... de la cultura grega i d'aquesta es dedueixen els aspectes positius que cal fomentar en l'alumne.
És fonamental el coneixement de l'estructura de la llengua grega per tal com, en general, en l'ensenyament de les llengües modernes es fa més insistència sobre l'ús de la llengua que sobre la reflexió lingüística, i, per tant, la iniciació de l'estudi gramatical en les llengües clàssiques del Batxillerat permet, per translació, una reflexió major sobre el fet lingüístic i l'estructura de la llengua pròpia, reflexió que fins aquest moment havia estat reduïda.
Una de les justificacions majors de les llengües clàssiques en l'ensenyament ha estat que desenvolupa el pensament lògic dels alumnes mitjançant el treball de traducció. I si bé això sol no justificaria la implantació d'una assignatura en un pla d'estudis, ja que moltes altres matèries podran servir per a la mateixa finalitat, també és veritat que el desenvolupament del pensament lògic continua sent un factor important en l'ensenyament del grec. L'ordre lineal de la llengua grega resulta sovint inintel·ligible per al lector espanyol, educat en un ordre lineal distint, fins que, raonant sobre el text i mitjançant la forma i la funció de les paraules, descobreix les connexions entre aquestes. D'altra banda, com que l'estudi del grec té un camp interdisciplinari ampli, les referències a altres matèries com la filosofia, la història, la literatura..., també incideixen en aquest aspecte.
L'accés i la interpretació dels textos, de tipologia i d'autors distints, que seran presentats d'una manera adequada, uns d'originals, sempre que siga possible, i uns altres de traduïts, permetrà conèixer directament el pensament dels autors grecs, i descobrir-ne els nombrosos indicis que encara persisteixen en el món actual. El contacte amb les més notables mostres del llegat de Grècia, amb els aspectes més significatius de la seua història i cultura, portarà a aprofundir uns signes d'identitat que continuen sent rellevants en l'actualitat.
Quan analitzem la realitat que ens circumda en el món actual, no podem evitar les referències al món grec. Perquè pràcticament tot el que fa referència a la conducta de l'home ja s'hi va donar i ja s'hi va estudiar, i posseïm infinitat de referències i antecedents per a basar-nos en els esdeveniments del món grec o en les referències que se'n van fer en èpoques posteriors. Així doncs, els temes més candents de la vida contemporània, com l'amor i la guerra, la llibertat i l'esclavitud, el ciutadà i l'estat, la vida i la mort, l'home i la divinitat, estan tractats en el món grec tan profusament com en el món actual i, d'això, se'n poden extraure moltes ensenyances.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conèixer i utilitzar els aspectes fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics bàsics de la llengua grega, iniciant-se en la interpretació i traducció de textos.
2. Reflexionar sobre els elements fonamentals que constitueixen les llengües i les seues influències mútues en l'espai i en el temps, familiaritzant-se amb els elements de la llengua grega que ajuden a la comprensió de les llengües modernes i, per tant, de la llengua pròpia.
3. Interpretar textos literaris, històrics, filosòfics, traduïts i originals, comprenent-ne l'estructura i el pensament i ideologia que s'hi reflecteix, amb una actitud crítica davant el món grec i el món en què viuen.
4. Buscar i indagar en documents i fonts d'informació variades, i obtenir-hi dades rellevants per al coneixement de la llengua, la història i la cultura estudiades.
5. Apreciar els valors principals i més característics (humanístics, ètico-professionals, estètics, religiosos), establerts per la societat grega, on tingueren àmplia vigència, i identificar-hi les fonts d'on procedeixen formes de pensar del món actual.
6. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i cultural que és Europa, en la base de la qual hi ha el món grec, amb actituds de tolerància i respecte vers els seus diversos pobles i els d'altres zones del món.
7. Assolir un coneixement ampli de la composició i derivació de paraules de les llengües modernes, especialment de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, relacionades amb el grec antic.
III. Nuclis de continguts
La llengua grega
- Fonètica i fonologia: allargament, assimilació, dissimilació, metàtesi i altres fenòmens fonètics d'ús freqüent. L'accent.
- Morfosintaxi nominal: revisió de la flexió nominal. Tipus de substantius de les tres declinacions. Declinació contracta. Formes menys usuals i/o irregulars d'ús freqüent.
- L'adjectiu: revisió de la flexió. Numerals. Formació d'adverbis a partir d'adjectius. Estudi de comparatius i superlatius irregulars d'ús freqüent.
- Morfosintaxi pronominal. Revisió de la flexió. Els pronoms correlatius. Pronoms reflexius i recíprocs.
- Concepte i valors de les formes verbals: Revisió de la flexió verbal. Les formes contractes. Les formes atemàtiques.
- L'estructura de l'oració. Revisió. Ordre de les paraules en la frase. La concordança.
- Oracions simples i compostes:
a) La parataxi asindètica i sindètica.
b) La hipotaxi: Proposicions completives. Proposicions circumstancials. Proposicions relatives.
La interpretació de textos
- Lectura comprensiva d'obres i fragments traduïts a les llengües de la Comunitat Valenciana.
- El text grec. Estratègies de traducció i interpretació.
- Estudi sintàctic: Anàlisi morfosintàctica de textos d'autors grecs. Estudi sintàctic comparatiu entre el text original i la seua traducció.
- Traducció i interpretació de textos breus d'autors grecs, especialment prosa àtica dels segles V i IV a.C.
- Comentari sobre el contingut històric, social i cultural dels textos interpretats.
- Trets morfosintàctics de textos de diferents gèneres literaris en prosa i en vers. Nocions de mètrica.
El lèxic grec i la seua evolució
- La formació de paraules en grec. Derivació i composició.
- Etimologies gregues en les llengües de la Comunitat Valenciana. Cultismes. Vocabulari específic d'origen grec en la terminologia científica. Estudi de radicals grecs en les llengües europees.
Grècia i el seu llegat
- Transmissió de la literatura grega.
- Els gèneres literaris grecs i la seua influència en el món romà i en èpoques posteriors. èpica, lírica, teatre, historiografia, filosofia, oratòria, novel·la. La ciència.
- La mitologia grega i la seua influència en la cultura fins als nostres dies.
- Aproximació a l'art grec: arquitectura, escultura, pintura, ceràmica. Supervivència de la visió estètica grega al món actual.
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconèixer en textos originals diferents formes de la morfosintaxi nominal i verbal, incloses les formes anòmales, i de la sintaxi de la subordinació i veure'n la correspondència amb les llengües oficials de la comunitat valenciana.
Aquest criteri pretén comprovar que el coneixement i l'ús de la llengua grega per part de l'alumne li permeten reconèixer i identificar formes i funcions. L'alumne haurà de demostrar, sobre textos de més complexitat que en el primer nivell, la capacitat per a reconèixer els elements de la llengua grega en els aspectes morfològics i sintàctics (reconstrucció de la flexió nominal, pronominal o verbal d'una paraula partint d'un paradigma; reconeixement de funcions sintàctiques; identificació dels elements de l'oració i dels indicadors de la subordinació). L'alumne relacionarà els elements adés esmentats amb els de les llengües oficials de la comunitat o amb les altres que conega.
2. Extraure el sentit global de textos grecs de diferents gèneres literaris, elaborar esquemes bàsics del seu contingut diferenciant les idees principals de les secundàries.
Amb aquest criteri es pretén determinar si l'alumne és capaç de comprendre el contingut essencial d'un text i de diferenciar les idees principals de les secundàries. Podrà manifestar la seua competència mitjançant exercicis de lectura comprensiva de textos amb sentit complet que pertanyen a diversos gèneres literaris, l'anàlisi i síntesi d'aquests, la delimitació de les seues parts més significatives, el contrast amb textos de la literatura actual i l'elaboració d'assajos personals breus sobre la possible vigència del contingut del text en l'actualitat.
3. Passar a qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana textos literaris originals, d'una certa complexitat, a partir d'un vocabulari bàsic elaborat a classe amb el professor.
Amb aquest criteri es pretén determinar si l'alumne és capaç de reconèixer les diverses estructures morfosintàctiques d'una llengua flexiva i traduir-les a la seua llengua materna, reproduint el sentit d'un text. Els textos seran seleccionats originals i preferentment en prosa àtica dels segles V i IV a.C. S'hi valorarà l'elecció correcta de les estructures sintàctiques, de les formes verbals, la correcció de l'estil, les equivalències lèxiques en la llengua materna i l'ordre de les paraules en el procés i resultat de la traducció.
4. Comparar el lèxic d'un text grec amb el de les llengües de la Comunitat Valenciana o de les altres llengües que conega l'alumne, i deduir regles bàsiques de derivació i composició.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumne ha reflexionat sobre els formants d'origen grec no sols de la seua llengua materna sinó també de les altres llengües que són objecte del seu estudi. Així mateix, si és capaç d'analitzar les variacions semàntiques que aporten els prefixos i sufixos grecs. S'hi valorarà la capacitat de deducció a partir d'elements donats i la capacitat d'expressió del contingut en la versió a la llengua moderna.
5. Identificar les grans coordenades espàcio-temporals de la llengua grega, veure l'origen i les influències mútues del grec i les altres llengües modernes que coneix l'alumne i inferir algunes característiques del llenguatge humà i del seu funcionament.
Aquest criteri tracta de comprovar si l'alumne és capaç de situar la llengua grega clàssica en l'espai i en el temps, i d'establir relacions històriques relatives al seu origen i a les influències respecte d'altres llengües de la família indoeuropea o d'altres famílies que l'alumne conega. L'alumne elaborarà mapes i relacionarà famílies lèxiques entre les llengües que coneix, establint paral·lelismes, diferències i possibles influències.
6. Relacionar els elements fonamentals constitutius del grec i d'altres llengües conegudes per l'alumne amb les seues estructures sintàctiques, i establir jerarquies i oposicions entre aquests.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumne ha passat d'un nivell elemental de coneixement del llenguatge a un altre de més complex i abstracte que li permeta comparar distintes llengües conegudes i posar en relleu la interacció dels elements morfològics i les funcions sintàctiques del sistema lingüístic.
7. Analitzar i criticar textos de distints gèneres literaris dotats de sentit complet, traduïts o originals, i reconèixer els recursos estilístics de la llengua literària grega.
Aquest criteri se centra en la lectura de textos amb sentit complet o dotats d'unitat significativa, traduïts o originals. Per a la consecució de les finalitats d'aquest criteri, l'alumne haurà de reconéixer els elements estructurals que marquen la identitat del gènere literari i, en un segon moment, abordar la crítica literària del text.
8. Situar en el temps i en l'espai (època i marc geogràfic), els esdeveniments històrics més importants de Grècia, identificar-ne les manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l'empremta en la nostra civilització.
Aquest criteri tracta de comprovar si l'alumne és capaç de situar històricament la civilització grega i si coneix tant els esdeveniments més importants que marcaren la seua història, com les seues manifestacions culturals més significatives (art, filosofia, ciència,...). Es pretén comprovar també si l'alumne és capaç d'analitzar els elements de la cultura grega presents avui en aquests camps. L'alumne podrà manifestar la seua competència, entre altres tasques, elaborant mapes, desenvolupant exposicions escrites o orals sobre algun tema o realitzant treballs breus sobre mitjans de comunicació i assenyalant-hi les possibles referències al món clàssic.
9. Planificar i realitzar treballs senzills d'indagació sobre aspectes històrics i sòcio-culturals significatius de la civilització grega partint de dades recollides de distintes fonts antigues i modernes, i plasmar en escrit o exposar oralment les seues conclusions.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumne és capaç de distingir en el seu entorn els elements del món clàssic, reconèixer-los com a herència del nostre passat i interpretar-los partint del coneixement d'aquest. Es pretén comprovar, igualment, si l'alumne és capaç de planificar un treball, recollir i seleccionar dades a partir de diverses fonts, organitzar aquestes dades i expressar-les bé per escrit, bé oralment.
Economia i organització d'empreses II
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
L'objecte d'estudi d'aquesta matèria el constitueix l'empresa com a realitat fonamental de l'estructura sòcio- econòmica contemporània, incloent en aquest propòsit tant l'anàlisi de l'interior com a sistema organitzat i amb funcions i objectius establerts, com el de les seues relacions amb l'entorn en què projecta la seua influència i del qual rep contínues exigències d'actualització i adaptació.
La problemàtica de l'empresa en els nostres dies és molt àmplia i no exclusivament econòmica. Com a institució desenvolupa la seua activitat dins d'un ordre social i jurídic del qual participa quant a normes, valors i relacions de poder. La progressiva complexitat tecnològica en l'empresa es correspon amb importants canvis en la seua organització i en les noves formes de gestió de la informació; la formació professional i cultural del factor és com més va més important i es reflecteix en canvis de valors, actituds i necessitats psicològiques i socials, que es tradueixen en majors demandes de participació i satisfacció en el treball; la legislació reflecteix cada vegada més la consciència que l'ús que es faça dels recursos naturals escassos i també els costos que es generen sobre el medi ambient han de ser regulats i controlats.
En aquest sentit la matèria optativa d'economia i organització d'empreses II ha de contribuir a la formació dels alumnes en un camp especialitzat del saber, amb un enfocament multidisciplinar i reunint organitzadament continguts que corresponen a economia de l'empresa, teoria de l'organització, càlcul financer, teoria de la informació i el seu tractament i comptabilitat i dret empresarial.
Per als alumnes que trien aquesta optativa el punt de referència és la matèria de modalitat economia i organització d'empreses I. En aquesta optativa s'aborden, mitjançant els diversos nuclis de continguts, una sèrie d'aspectes necessaris per al desenvolupament d'aquesta matèria: Projecte d'iniciativa empresarial, la informació i el registre comptable, l'organització i direcció de l'empresa, la funció social de l'empresa, etc. En aquest marc, els continguts d'economia i organització d'empreses II van dirigits a analitzar i aprofundir les funcions operatives de l'empresa, i també, en l'anàlisi de la problemàtica del procediment en els camps de la comptabilitat, el dret, les finances i les tècniques d'anàlisi quantitativa. Aquests continguts s'estructuren en tres blocs, tenint en compte el criteri de definició de l'empresa com a sistema:
Subsistema de cicle d'explotació: en aquest apartat s'inclou tot el que fa referència als aspectes d'organització comercial de l'empresa, que van des de la mateixa funció d'aprovisionament, necessària en qualsevol en qualsevol organització, fins a les funcions de registre comptable i la incidència de la fiscalitat en aquestes operacions. A més a més, hi ha una sèrie d'aspectes a escala interna com són ara el registre i control de magatzem i els procediments de càlcul i fixació dels preus de venda en funció de la política comercial de l'empresa, per finalitzar en el procés de distribució i venda.
Subsistema de cicle de capital: estudiem en aquest apartat la materialització de les inversions de l'empresa i la seua classificació amb un criteri de temporalitat. Els diferents naturalesa i volum de les inversions exigeixen tenir fonts de finançament de procedència diversa. Des d'aquesta perspectiva estudiarem els orígens de fons de l'empresa, i també els criteris per a valorar l'actiu i els instruments per a seleccionar les diferents fonts de finançament.
Subsistema directiu: com que l'empresa ha de respondre a les necessitats i exigències del mercat, ha de situar-se com a organització en les millors condicions, per això estudiarem una sèrie d'aspectes que incideixen en la capacitat de les organitzacions, elements com per exemple: cultura empresarial, creativitat i innovació, preocupació per l'equip humà, exercici del liderat, orientació al mercat.
La funció en aquesta àrea no és només de gestió, s'hi aborden també els aspectes d'administració d'aquests recursos: En aquesta línia s'estudiarà des del cost de personal de l'empresa i la seua expressió en el rebut de salaris i en l'aportació de l'empresa a la seguretat social i altres despeses socials, fins a les obligacions de caràcter administratiu amb la Seguretat Social i la hisenda pública.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Assolir una comprensió global del funcionament de les organitzacions de tipus empresarial, els objectius, l'estructura interna i la interrelació amb l'entorn.
2. Utilitzar les tècniques i els procediments necessaris per a desenvolupar les tasques en el camp de la gestió i administració de l'empresa: comptabilitat, finances i Càlcul econòmic i financer.
3. Conéixer el marc jurídic en què l'empresa desplega la seua activitat: procés d'actualització, interpretació i aplicació.
4. Analitzar, classificar, ordenar i registrar les operacions que es generen en l'empresa, utilitzant els distints suports i tècniques d'informació i la documentació que això implica.
5. Identificar i valorar els elements que contribueixen a l'actualització de tota organització empresarial: competència, orientació al client, creativitat i innovació, liderat.
6. Accedir i utilitzar les fonts d'informació secundàries més usuals: textos legals, codis, informes sectorials, memòries, i fomentar l'autoaprenentatge
III. Nuclis de continguts
Direcció i cultura empresarial
Es tracta de relacionar els continguts d'aquesta matèria amb els ja abordats en primer, donant prevalença als aspectes més rellevants i estratègicament més decisius de la funció directiva en l'empresa contemporània. Estudiar l'organització i el flux de la informació en l'empresa.
Els continguts d'aquest nucli són:
- Funcions de la direcció.
- Procés de presa de decisions en l'empresa moderna: cultura empresarial, creativitat i innovació, equip humà, liderat i orientació al mercat.
- Sistema d'informació i comunicació en l'empresa.
àrea d'administració
L'objectiu és estudiar el procés comptable complet d'una empresa, amb escàs nombre de comptes. Tan important com el procediment és abastar la visió de conjunt per conéixer la informació que proporcionen els documents comptables.
Els continguts d'aquest nucli són:
- Naturalesa i fins de la comptabilitat.
- Inventaris i balanços.
- El procés comptable.
àrea comercial de l'empresa
L'estudi de l'àrea comercial de l'empresa pot partir del coneixement de les funcions i organització dels departaments, documentació generada i posteriorment l'anàlisi i el registre comptable de les operacions.
Els continguts d'aquest nucli són:
- Funcions i organització dels departaments de compres i vendes.
- Processos de compres i vendes: documentació que s'hi genera.
- Establiment de relacions comercials: correspondència comercial.
- Magatzem i gestió d'estocs. Mètodes de valoració.
- Marges comercials i fixació de preus.
- Registre comptable de les operacions de compra-venda.
- Fiscalitat de les operacions de tràfic: IVA.
Finançament
Es pretén que l'alumne conega les fonts de finançament de l'empresa: mercat de capitals i financer, i també que es familiaritze amb els procediments bàsics de càlcul i avaluació.
Els continguts d'aquest nucli són:
- El Balanç des d'una perspectiva financera.
- Finançament bàsic.
* Els recursos propis de l'empresa.
* Les aportacions al capital social.
* Recursos generats per l'empresa.
Reserves.
Subvencions de capital.
* Valor comptable de les accions.
* El finançament alié.
Operacions de capitalització a interés simple i compost.
Els emprèstits.
Els préstecs i crèdits.
- Curt termini.
* Els proveïdors.
* Préstecs i crèdits.
- Anàlisi i registre comptable de les operacions.
Inversions
Es tracta de realitzar un recorregut pels elements que componen l'actiu de l'empresa, la classificació, correlació amb el finançament, el procés de transformació dels actius fixos en circulant i les provisions per depreciació.
Els continguts d'aquest nucli són:
- La destinació dels recursos: actiu o inversió.
- Actiu fix.
* Immobilització per al procés de producció o prestació del servei.
* Conceptes i classificació dels actius.
* Procés d'Amortització.
* Immobilitzacions financeres.
Concepte i classificació.
Valor teòric, cotització i rendibilitat dels valors mobiliaris.
* Provisions d'immobilitzat.
* Actiu Circulant.
* Característiques d'aquest actiu.
* La Ll/de canvi.
- Fons de maniobra.
- Negociació i gestió d'efectes. Descompte comercial.
- Insolvències.
Personal
Es pretén estudiar la funció de personal, els criteris de selecció, elements dels contractes de treball, la nòmina i els costos socials de personal i la comptabilització d'aquests costos.
Els continguts d'aquest nucli són:
- Reclutament, selecció i formació del personal.
- Legislació laboral: Estatut dels Treballadors, convenis.
* Elements del contracte de treball.
* Característiques i modalitats.
* Durada.
* Representació i conflictes laborals.
- Remuneració del personal:
* Salaris.
* Seguretat Social.
* Comptabilització.
Els càlculs dels resultats econòmics de l'empresa
Per tancar el cicle convé realitzar un exercici comptable complet, repassant i ampliant l'estudi de la comptabilitat i integrant-hi totes les àrees.
Els continguts d'aquest nucli són:
- L'instrument de registre de les operacions econòmiques de l'empresa.
- El Pla General Comptable.
* Principis comptables.
* Quadre de comptes.
* Definicions i relacions comptables.
* Comptes anuals.
* Normes de valoració.
- Les operacions finals de l'exercici.
* Ajusts de despeses i ingressos.
Ajusts per periodificació.
Tall d'operacions.
Amortitzacions
Determinació del resultat.
* Ajusts d'elements patrimonials
Tall d'operacions
Determinació del resultat
- El balanç i el compte de pèrdues i guanys
- La comunicació de la informació comptable
- El model de balanç del PGC.
- El quadre de finançament i la memòria.
* L'anàlisi dinàmica del patrimoni.
* Procés d'obtenció del quadre
* La memòria com a compte anual
IV. Criteris d'avaluació
1. Conéixer els elements que influeixen el procés d'aprovisionament i comercialització de l'empresa i dominar els aspectes de documentació i del registre comptable.
Aquest criteri es vincula al coneixement i a l'aplicació dels principis d'organització del procés comercial en el seu conjunt i al tractament comptable.
2. Identificar els components del cost d'un producte i calcular-ne el preu de venda en funció del marge i de la política comercial de l'empresa.
Es pretén valorar la contribució dels diferents factors de producció i seleccionar la política comercial en funció d'objectius quantificables.
3. Ordenar les diferents fonts per les quals l'empresa pot realitzar les seues accions d'aprovisionament i comercialització.
Es tracta d'avaluar els coneixements de l'alumne sobre les fonts d'informació adequades a cada cas específic i les variables que influeixen en l'establiment d'una determinada estratègia comercial.
4. Conéixer el sistema impositiu en relació amb les operacions mercantils més freqüents, aplicar-lo en els tributs i els tipus corresponents en la compra-venda, i presentar la liquidació.
Es pretén avaluar el coneixement i la valoració del sistema impositiu i l'aplicació del dit sistema en les operacions de compra-venda.
5. Realitzar la selecció dels proveïdors i clients en funció dels criteris derivats de l'estratègia de l'empresa.
Es tracta d'avaluar amb un cas l'aplicació dels criteris de selecció de proveïdors i l'establiment d'una política comercial.
6. Analitzar el resultat econòmic de l'empresa i la distribució del benefici en funció dels objectius i política financera, fiscal i societària de l'empresa.
Es pretén avaluar la capacitat dels alumnes per a conéixer i analitzar la informació que proporcionen les memòries i els comptes anuals de les societats.
7. Registrar els fets comptables més significatius lligats a l'activitat econòmica de l'empresa.
Es valora la capacitat d'analitzar i registrar comptablement els fets econòmics que afecten la situació econòmico-financera de l'empresa.
8. Identificar les principals fonts financeres i seleccionar les més adequades per a l'empresa en casos aplicats, en funció dels costos generats i de la inversió que es realitza.
Amb aquest criteri es vol comprovar que els alumnes són capaços de sintetitzar i ordenar les principals fonts financeres de l'empresa i calcular indicadors de cost i rendibilitat de projectes.
9. Conéixer els processos d'incorporació del personal en l'empresa i aplicar els diferents procediments relacionats amb l'administració del personal.
Aquest criteri posa l'èmfasi en el procés de selecció del personal, les vies d'incorporació a la vida activa de les persones i les contribucions i les càrregues socials que assumeixen treballadors i empresaris.
Informàtica per a les humanitats i les ciències socials
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
En els orígens de les tecnologies de la informació trobem una sèrie de descobriments en el camp de l'electrònica com per exemple el transistor (1947), el circuit integrat (1957) i el procés de fabricació planar (1959). El 1971, amb el microprocessador, culmina un procés que permetrà que els ordinadors, cada vegada amb més capacitat de tractament de la informació i amb un cost decreixent en la seua producció, revolucionen el processament de la informació. També els nous llenguatges de programació software van augmentar en potencialitat i versatilitat. Les telecomunicacions, incorporant aquests descobriments i el desenvolupament de nous materials com ara la fibra òptica, constitueixen l'impuls que permet el desenvolupament de tot un nou entorn tecnològic gràcies a la constitució de sistemes d'informació interactius. Aquests sistemes aplicats a l'automatització del sector serveis permeten augmentar la productivitat en el sector terciari, font majoritària d'ocupació. La robòtica i els sistemes de disseny i fabricació assistits canvien la concepció de treball industrial i obrin noves possibilitats de treball productiu i la millora de les condicions de treball. A mitjan decenni dels setanta s'esdevé el desenvolupament dels principals productes electrònics que relacionen les tecnologies de la informació amb el gran mercat de consum: l'ordinador personal i la comercialització del vídeo, i d'aquesta manera se'n garanteix la difusió a la indústria i a la societat.
Les noves tecnologies estan centrades en la generació i el tractament de la informació, i la informació hi fa el paper de l'energia en les dues primeres revolucions industrials. L'electrònica i la informàtica, el que permeten és la inserció d'una capacitat cada vegada més gran de tractament de la informació en els productes i els processos de tota mena, mentre que les telecomunicacions permeten la interacció constant dels dits processos de generació d'informació. Com més va més, la informació determina els resultats de la gestió de qualsevol activitat humana, i aquesta informació apareix altament condicionada per la capacitat tecnològica instal.lada en les organitzacions que la processen.
Les principals manifestacions de les noves tecnologies es refereixen a processos més que a productes. Les noves tecnologies afecten el conjunt dels processos de producció, gestió, consum, transport, distribució i d'organització de la societat en general, des del moment que permeten un tractament més potent, ràpid, eficaç i precís de la informació que es dóna en tota activitat. Del fet que s'orienten cap a processos es deriva la generalització dels seus efectes al conjunt de l'activitat econòmica i social. Les noves tecnologies afecten els diversos processos econòmics i socials, transformen la forma en què produïm, consumim, gestionem, creem i transformem. Constitueixen una dimensió material essencial de les nostres societats, i sense un coneixement específic d'elles els fets socials i econòmics del nostre temps es fan poc comprensibles. El paper central de la informació en la nova revolució tecnològica fa que s'establisca una connexió més estreta que mai entre la cultura d'una societat, el coneixement científic i el desenvolupament de les forces productives. Fet i fet, la productivitat de l'economia i l'eficàcia de les institucions implica, com més va més, un sistema productiu centrat en el tractament de la informació, la capacitat de generació i tractament de la informació de l'individu. Ara bé, el desenvolupament de la capacitat de manipulació simbòlica per part d'un subjecte és determinat per processos molt més amplis que els estrictament lligats a la formació professional. Depén, en gran manera, del nivell educatiu i cultural global de cada societat, de cada regió, de cada institució i de cada empresa.
Les tecnologies de la informació constitueixen, doncs, un conjunt excepcional de coneixements i tècniques els fonaments científics de les quals són extraordinàriament complexos i és per això que la seua anàlisi profunda correspon sense cap mena de dubtes a estudis científics i tècnics superiors. L'anticipació de continguts al nivell de Batxillerat en una assignatura clàssica d'informàtica, que girarà al voltant de temes de computació i programació d'ordinadors, cauria segurament lluny de les necessitats d'una bona part de l'alumnat, interessat més en els usos que en els fonaments d'aquests mitjans.
La utilització d'aquestes tecnologies com a eines per al processament de la informació en general i les seues aplicacions a camps específics de les humanitats, les ciències, les tècniques o les arts, i també l'estudi de la seua influència sobre tots els àmbits de la societat, l'economia i la cultura, constitueixen els eixos a l'entorn dels quals s'articulen els continguts, més de procediment que conceptuals, d'una assignatura optativa com és ara Tecnologies de la Informació, amb caràcter alfabetitzador en els mitjans informàtics i clarament instrumental, al servei de la resta de les assignatures de cada Batxillerat.
És missió de l'Educació capacitar els alumnes per a la comprensió de la cultura del seu temps. Els nous mitjans tecnològics possibiliten, en aqueix àmbit, una nova forma d'organitzar, representar i codificar la realitat. Són, a més a més, eines valuoses per al desenvolupament de capacitats intel.lectuals i per a l'adquisició de certes destreses. També és necessari desenvolupar elements d'anàlisi crítica, i d'una formació que els permeta utilitzar aqueixa informació de manera adequada. Es tracta, doncs, de capacitar els ciutadans perquè utilitzen les noves tecnologies i siguen coneixedors de les seus implicacions socials i culturals, de les seues possibilitats i aplicacions. Cal, doncs, incorporar aquestes tecnologies i tractar de fomentar una actitud reflexiva envers aqueix nou sistema cultural i de valors que es va conformant.
En general, es tracta de preparar els alumnes perquè puguen defendre's en entorns de treball propis de la indústria, la investigació o l'empresa, fent ús de les eines informàtiques habituals en aquests entorns. Finalment, i en la línia del caràcter orientador que tenen les matèries optatives, es pretén també ajudar a decidir sobre la seua possible incorporació a professions lligades directament a aquestes tecnologies.
Els continguts que es presenten són, per això, molt generals i pretenen ser un marc per al Professor. A ell correspon, en cada cas, adaptar, reorientar-los i abordar-los amb distinta perspectiva segons el grau de coneixement i pràctica prèvia que tinguen els seus alumnes. Els continguts que es plantegen estan referits a l'estat actual de desenvolupament de les noves tecnologies en l'àmbit tècnic i tecnològic, però la seua permanent evolució fa desitjable que se'n faça una periòdica revisió, d'acord amb el dit desenvolupament.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conéixer la incidència de les tecnologies de la informació en la societat i adoptar una actitud realista davant el mitjà informàtic, la seua evolució i el seu futur.
2. Utilitzar eines pròpies de les tecnologies de la informació per a seleccionar, recuperar, transformar, analitzar, transmetre, crear i presentar informació. En definitiva, millorar el seu propi treball utilitzant, a tal fi, mitjans tecnològics.
3. Resoldre problemes propis de la modalitat d'humanitats i ciències socials valent-se de l'ordinador.
4. Valorar el paper que la revolució de les noves tecnologies acompleix en els processos productius, industrials o artístics, amb les seues repercussions econòmiques i socials.
5. Utilitzar conceptes i procediments bàsics relatius a la utilització d'instruments informàtics específics de la modalitat: Programes d'edició, gestió, càlcul, dibuix, disseny, control, etc.
III. Nuclis de continguts
La informació textual i documental.
- El tractament de la informació documental: Les bases de dades documentals. Estructura de les bases de dades documentals. Mètodes de selecció de la informació. Consultes a una base de dades documental a través de distintes fórmules d'interrogació.
- Utilització del mòdem per consultar bases de dades remotes. Resolució de problemes propis de les ciències socials i humanes mitjançant la consulta a bases de dades documentals. Les bases de dades documentals nacionals i internacionals.
Programes aplicats al tractament quantitatiu de la informació.
- Característiques, organització i estructuració de les bases de dades relacionals. Llenguatge d'interrogació i operacions relacionals. Consultes a un fitxer d'una base de dades. Consulta simultània a diversos fitxers de la mateixa base de dades. Confecció d'informes, taules i gràfics amb dades obtingudes de la base.
- Característiques i aplicacions dels paquets estadístics. Principals funcions i operacions estadístiques per al tractament de dades econòmiques, socials i demogràfiques. Obtenció i interpretació de mesures estadístiques, relació entre variables i verificació d'hipòtesis. Relació i interpretació de taules i gràfics.
IV. Criteris d'avaluació
1. Realitzar consultes a una bases de dades textual i a una base de dades numèrica i transformar la informació numèrica en gràfica.
Es pretén que les alumnes i els alumnes aprenguen a utilitzar el llenguatge d'interrogació bàsic propi de diferents tipus de bases de dades a fi que després puguen resoldre activitats de la modalitat. A més a més, hauran de saber com transformar i presentar la informació numèrica en forma de gràfics de distints tipus: Lineal, de barres, ciclogrames.
2. Actualitzar la informació d'una base de dades textual i d'una base de dades numèrica i modificar-hi la informació continguda i afegir-hi dades noves.
Ara es tracta no sols d'utilitzar informació ja existent, com passava en el criteri anterior, sinó d'avançar un pas més introduint en les bases de dades utilitzades modificacions de dades que, amb el pas del temps, puguen haver canviat, com per exemple el nombre d'habitants o la renda per càpita i afegint informacions noves que completen la base de dades original, com per exemple nous registres o nous camps.
3. Dissenyar una nova base de dades senzilla, similar als models prèviament utilitzats, amb informació textual i una altra amb informació numèrica.
Es pretén que els alumnes i les alumnes, una vegada sàpiguen consultar i modificar bases de dades, siguen capaços de crear bases de dades similars a les que ja han utilitzat. No es tracta que aquestes bases de dades oferisquen una gran complicació i extensió, sinó que usen informació preferiblement recollida per ells, bé de llibres, revistes, de l'observació d'obres artístiques en el cas d'una base de dades textual, o bé de dades econòmiques, professionals o demogràfiques del propi lloc de residència o d'altres àmbits geogràfics, en el cas d'una base de dades numèrica.
4. Identificar els conceptes bàsics del tractament de la informació i la relació existent entre ells mitjançant bases de dades.
Es tracta que l'alumne siga capaç d'identificar unitats bàsiques a través de les que es mostra en la informació, com ara arxiu, camp, registre... i la relació existent entre elles. D'aquesta manera no sols pot entendre les connexions de la informació que rep, sinó que també aprén a formar una estructura amb la qual pot crear d'altres exemples similars als coneguts per ell.
5. Obtenir informació subministrada per un gestor de bases de dades o un programa estadístic per a resoldre problemes de la modalitat: Demogràfics, econòmics, sociològics...
Es pretén que l'alumne demostre la seua autonomia essent capaç de seleccionar quins programes informàtics (bases de dades, programes estadístics...) i quins coneixements de les matèries de la seua modalitat ha d'utilitzar per a resoldre un problema plantejat.
Literatura contemporània (castellà)
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
La matèria optativa literatura contemporània (castellà) va dirigida a proporcionar als alumnes de Batxillerat la possibilitat d'un recorregut marcadament més filològic. Aquesta finalitat de la matèria fa que calga configurar-la amb un caràcter més disciplinar i especialitzat que la matèria comuna de llengua i literatura, l'objectiu de la qual és la consolidació i eixamplament de la competència comunicativa i literària.
El camp d'estudi d'aquesta matèria és delimitat cronològicament de manera que s'obre amb la crisi de la fi del segle protagonitzada pel Modernisme, acull la literatura del segle XX i s'orienta cap al pròxim segle, la qual cosa permetrà d'incorporar-hi en anys venidors les manifestacions literàries més recents.
Hi ha diverses raons que expliquen la conveniència d'estudiar específicament, en el si d'una matèria pròpia, la literatura d'aquesta època. La més evident és la importància intrínseca de la creació literària que es produeix en aquest període. Sense desestimar l'interès d'altres moments brillants de la nostra història literària, l'experiència investigadora i docent permet d'assegurar que aquest segment cronològic suscita -i és per això que també necessita- un interès especial.
La immediatesa cronològica del període té relació amb la contigüitat anímica dels alumnes respecte a un moment pròxim al seu univers intel·lectual i estètic. El fet que aquesta època, en el camp literari, reculla línies i corrents creatius que tenen un origen molt anterior i que, després de la Fi del Segle, els reoriente cap a nous viaranys, afegeix un interès extrínsec a l'intrínsec de la matèria. L'anàlisi de la contemporaneïtat més immediata -que, precisament per això, pot ser viscuda pels estudiants en un «present afectiu»- representa una ocasió favorable per a rellegir tota una tradició que es projecta cap al futur. La Fi del Segle, Avantguarda, etc., són segments d'un procés més ampli caracteritzat pel desconcert artístic i, en casos extrems, per la desintegració de l'art convencionalment clàssic. En aquest sentit, una matèria de literatura contemporània, d'una banda, afavoreix el coneixement del passat els fruits artístics del qual conflueixen i són qüestionats en la crisi de la fi de segle, i, de l'altra, permet d'albirar les direccions que apunten als nostres dies i que presumiblement es desenvoluparan en el futur.
El criteri d'identitat lingüística també intervé en la delimitació de l'objecte d'ensenyament i aprenentatge d'aquesta matèria. Atès aquest aspecte, la matèria se centra en la literatura creada en llengua castellana i integra, doncs, la literatura produïda en aquesta llengua a l'estat espanyol i les manifestacions rellevants de la literatura hispanoamericana. Aquesta necessària delimitació de l'objecte d'estudi no ha d'impedir, tanmateix, establir relacions entre la literatura escrita en castellà i la creació literària en altres llengües i en altres nacions del nostre entorn cultural.
La literatura, certament, presenta caràcters nacionals, encara que avui són contemplats sense l'èmfasi que hi posà l'exacerbació nacionalista del Romanticisme, perquè se sap que no són immutables al transcurs del temps. Juntament amb aquests, també presenta notes supranacionals, com a testimoni de vincles culturals que connecten realitats històriques distintes, malgrat les diferències lingüístiques o d'altra mena. El reconeixement i l'observació d'aquestes relacions literàries és més que més aconsellable perquè, avui menys que mai, cap literatura es pot explicar des de l'aïllament i la incomunicació. És per tot això que aquesta matèria incorpora un plantejament que tendeix a relacionar la literatura creada en castellà amb un context literari més ampli en el qual es tractaran les grans línies de l'evolució de la literatura dins el món occidental.
Delimitat l'objecte de l'aprenentatge, també convé precisar la mena d'acostament als textos literaris que proposa aquesta matèria, en relació amb els fins que es pretenen. Aquesta literatura contemporània comparteix amb la matèria comuna de Llengua i Literatura l'objectiu que els alumnes accedisquen al patrimoni literari mitjançant la lectura d'obres significatives. Per tant, és imprescindible que la lectura i interpretació d'obres literàries constituïsca l'eix de la programació. Juntament amb aquesta condició prèvia, la necessària reflexió sobre el sentit d'aquestes obres i l'anàlisi dels trets que les converteixen en mostres significatives de la nostra literatura permetrà d'accedir a altres coneixements de gran rellevància en una matèria optativa que necessita una certa especialització: evolució dels gèneres literaris, característiques generals de la literatura en un període històric o cultural determinat, generacions o moviments literaris, etcètera.
La seqüenciació de la lectura d'obres literàries d'acord amb una periodització basada en les generacions, els moviments artístics o els diferents moments històrics permetrà relacionar els textos amb el món social i cultural en què s'han produït, reflexionar sobre els trets que caracteritzen la literatura d'una època més enllà de la singularitat de les obres concretes i adquirir coneixements culturals i interdisciplinaris que faciliten la comprensió del passat més recent.
Juntament amb aquest criteri de seqüenciació convé considerar una altra categoria literària: la pertinença de les obres a un gènere literari, encunyat per la tradició, però canviant també en el transcurs històric. L'atenció didàctica a les característiques de gènere que apareixen en una obra facilitarà una millor comprensió de la seua singularitat i augmentarà la capacitat d'interpretació d'altres obres, en la mesura que eixampla el bagatge de coneixements disponibles per a atribuir sentit a les noves propostes de lectura literària.
En conclusió, la matèria de literatura contemporània (castellà) fa un gran èmfasi en la lectura, anàlisi i interpretació d'obres significatives de la literatura contemporània en llengua castellana i proposa un acostament a l'objecte d'estudi que combine la presentació de les obres tenint present el gènere literari al qual s'adscriuen i la consideració del seu context històric, social i cultural de producció. Cal que l'acostament proposat promoga l'ampliació de la competència literària dels alumnes, l'estudi de les obres literàries dins els propis límits i l'adquisició de coneixements generals explícits sobre el període i l'àmbit literari seleccionat.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a l'adquisició per part de l'alumnat de les capacitats següents:
1. Llegir, analitzar i valorar obres literàries significatives de la literatura contemporània creades en castellà pertanyents a gèneres encunyats per la tradició, en el seu propi context històrico-literari.
2. Aprofundir en aspectes ja tractats en la matèria comuna relacionats amb els elements constitutius dels diferents gèneres, la qual cosa possibilita alhora l'estudi de les raons i arguments de la crisi dels gèneres tradicionals.
3. Conèixer els trets identificatius de la literatura contemporània en llengua castellana, i també dels autors i les obres significatives, fent servir de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.
4. Conèixer, tot partint de l'estudi de la història de la literatura contemporània en castellà, les grans línies de l'evolució literària occidental durant aquest període.
III. Nuclis de continguts
S'estableixen quatre nuclis de continguts:
- L'obra literària.
- L'autor i el procés creatiu.
- La recepció de l'obra literària.
- Lectura, anàlisi i interpretació d'obres literàries significatives.
La importància del nucli Lectura, anàlisi i interpretació d'obres literàries significatives com a eix organitzador del conjunt de continguts de la matèria fa necessari precisar alguns aspectes referits a la relació entre els quatre nuclis, als epígrafs compresos en aquest nucli i a la selecció de lectures que se'n deriva. El nucli lectura, anàlisi i interpretació d'obres literàries, a més d'incloure continguts de màxima rellevància en aquesta matèria -la lectura, anàlisi i interpretació d'obres literàries significatives-, funciona com a eix estructurador de la matèria, de manera que els continguts inclosos en els altres nuclis cobren sentit com a instruments que han d'afavorir l'acostament a la literatura promogut des d'aquest nucli. Aquesta qüestió caldrà tenir-la present en les programacions i en l'elaboració de materials didàctics a fi que la reflexió sobre els elements implicats en la comunicació literària que proposen els restants nuclis es realitze en relació amb la lectura, anàlisi i interpretació d'uns textos literaris determinats.
L'obra literària.
- Caràcters que la individualitzen i la distingeixen enfront d'altres.
- Trets que n'assenyalen la inserció en una època i en una estètica.
- Aspectes formals i recursos literaris relacionats amb l'esquema genèric en el qual s'inclou l'obra estudiada.
- Tendència artística.
- Objectius literaris i, si n'hi ha, d'extraliteraris.
L'autor i el procés creatiu.
- L'home i l'escriptor com a realitat dual.
- Individualitat psíquica i món social de l'escriptor. La seua formació intel·lectual i estètica.
- Organització del treball i gènesi de l'obra literària.
- L'obra i la seua relació amb la societat en què sorgeix.
La recepció de l'obra literària.
- Literatura i mitjans de difusió.
- El triangle format per l'escriptor, l'obra i el públic.
- La recepció com a condicionament ocasional de l'obra literària.
- Interpretacions successives i enriquiment històric del text; la «semiosi infinita»; el lector com a co-creador.
Lectura, anàlisi i interpretació d'obres literàries significatives.
Els epígrafs que desenvolupen aquest nucli fan referència, en un primer nivell de classificació, al gènere al qual s'adscriuen les obres literàries i, en un segon nivell, a diferents moments de la història de la literatura contemporània. La universalitat dels termes que designen els gèneres literaris bàsics no necessita més explicacions, però, per diversos motius, no ocorre igual amb les denominacions que es deriven de la segmentació de la història literària del segle XX.
La periodització proposada dins de cada gènere concorda en el primer dels epígrafs (Des de la Fi del Segle fins a les avantguardes) amb una terminologia d'àmplia tradició en els estudis literaris. Els conceptes de Fi del Segle i Avantguardes al·ludeixen un moment cultural i un moviment artístic que tenen uns referents cronològics i una caracterització suficientment establerts i de relativa validesa per al conjunt de la literatura occidental. Enfront d'aquests termes, el límit que assenyala el segon epígraf (A partir dels anys quaranta) és una mera indicació cronològica. Dos motius, però, justifiquen aquesta segona demarcació. En primer lloc, la proximitat temporal de la producció literària a la qual fa referència aquest epígraf no facilita una terminologia crítica que posseïsca el mateix grau de consens que la referida a la història literària més allunyada. D'altra banda, les denominacions que s'utilitzen per al període assenyalat, o per als seus segments, -literatura de postguerra, del franquisme, etc. remeten exclusivament a la història de la literatura espanyola. La tendència generalitzada dins el nostre àmbit acadèmic a definir l'abast de les històries de la literatura contemporània en virtut de les fronteres polítiques i no dels criteris lingüístics no ha permès d'encunyar termes significatius per al conjunt de la literatura creada en castellà. Els límits de l'objecte d'aprenentatge que estableix aquest currículum, basats, per contra, en criteris lingüístics, obliguen, doncs, a referir-se a aquest període amb una denominació que permeta, malgrat les limitacions assenyalades, la inclusió de tot el corpus literari seleccionat.
D'altra banda, no correspon a aquest nivell de concreció del currículum determinar les obres literàries la lectura, anàlisi i interpretació de les quals han de constituir l'objecte central del curs, però sí establir els límits precisos que permeten mantenir un marge de variació desitjable sense desvirtuar aquest sentit. Amb aquesta finalitat, la selecció d'obres literàries derivada del desenvolupament d'aquest nucli es farà d'acord amb els següents criteris:
* Inclourà, almenys, dues obres significatives de cadascun dels gèneres. Serà aconsellable la programació d'altres lectures que contribuesquen a l'acostament a cadascuna d'aquelles, de manera que les obres que han de ser objecte d'anàlisi puguen posar-se en relació amb altres textos. La inclusió d'aquestes lectures de suport constitueix una ocasió favorable per a establir la relació amb altres literatures del nostre entorn.
* Les obres seleccionades dins un mateix gènere hauran de contrastar per pertànyer a diferents períodes estètics i històrics.
* El conjunt de les lectures del curs haurà de permetre la realització d'un recorregut per les tendències més significatives de la literatura contemporània en castellà des del Modernisme fins al moment actual.
El necessari caràcter significatiu de les obres seleccionades vindrà donat per l'acompliment dels següents requisits:
* Valor específicament literari.
* Representativitat dins del gènere literari.
* Inserció en les tendències literàries del moment.
* Capacitat de reflectir el moment històric i cultural en què va ser creada.
* Aportació a l'evolució de la Literatura creada en castellà.
* Recepció crítica dins de la tradició.
* Capacitat de connectar amb les grans línies de la literatura occidental del segle XX.
* Interès per al lector actual.
Per tot això s'estableixen els apartats següents en aquest nucli:
* Narrativa
- Des de la Fi del Segle fins a les avantguardes.
- A partir dels anys quaranta.
* Poesia
- Des de la Fi del Segle fins a les avantguardes.
- A partir dels anys quaranta.
* Teatre
- Des de la Fi del Segle fins a les avantguardes.
- A partir dels anys quaranta.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar obres literàries significatives utilitzant un mètode que permeta interpretar i valorar les diverses dimensions de l'obra literària.
Aquest criteri pretén avaluar en quina mesura els alumnes afronten les obres literàries amb un mètode i unes tècniques d'anàlisi coherents i raonades, i si són capaços de ponderar en l'anàlisi els aspectes formals i de contingut i d'interrelacionar-los correctament. D'altra banda, tracta de comprovar si els alumnes, partint de l'anàlisi i basant-se en la bibliografia i en la seua experiència com a lectors, són capaços de formular les seues pròpies hipòtesis, i també de comprovar-les. Mitjançant l'anàlisi de les obres, i fent servir les fonts bibliogràfiques per a aclarir el seu significat, els alumnes han de ser capaços d'elaborar síntesis interpretatives raonades.
2. Identificar i valorar el protagonisme de l'autor i del receptor en el procés creatiu.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes comprenen els papers de l'autor i del lector hipotètic en el procés de creació literària. Es tracta de saber si són capaços de ponderar la incidència d'allò individual i d'allò social en l'obra d'art, si tenen en compte que l'obra literària és simultàniament un producte col·lectiu i individual, i si consideren que és l'autor com a ser social el qui realitza, en la seua obra i davant un lector hipotètic, l'encontre amb la història i els seus condicionaments específics.
3. Reconéixer els elements permanents i els canvis en la caracterització dels gèneres literaris en la literatura contemporània.
Aquest criteri pretén avaluar si els alumnes comprenen els processos que generen l'evolució dels diferents gèneres literaris. Si, en primer lloc, constaten la diferent concepció dels elements configuradors, els nous problemes i la incidència de les tendències i expectatives associades als esmentats gèneres d'un determinat moment. En segon lloc, si estableixen relacions entre els diversos factors dels processos de canvi, i si constaten que aquests elements varien quant a la seua combinació al llarg del temps i en cada obra. Per últim, aquest criteri permet comprovar si l'alumne és capaç de diferenciar els elements més dinàmics dels persistents i si reconeix els diferents ritmes dels canvis en un temps llarg o curt.
4. Analitzar els canvis produïts en la concepció de la literatura, les seues funcions i la seua difusió en distintes fases del període històric seleccionat.
Aquest criteri tracta de comprovar si els alumnes reconeixen, d'una banda, la complexitat d'aquests aspectes que condicionen la comunicació literària, i, per tant, entenen la dificultat de definicions que engloben tota la literatura del període i àmbit seleccionats; i, de l'altra, si entenen la variabilitat en el temps d'aquests elements i les raons dels canvis, és a dir, si constaten el seu caràcter històric.
5. Identificar i situar en el temps les obres literàries representatives dels moments més significatius de la història de la literatura contemporània creada en castellà.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a situar en el temps els productes literaris significatius del període seleccionat. També permet comprovar la capacitat de reconèixer els trets estilístics més característics i les diverses connexions que en les obres literàries presenten la forma, el contingut i els seus canals de difusió en un moment històric determinat. Aquest criteri, doncs, va orientat cap al reconeixement de la dimensió històrica de l'obra literària i cap a la comprensió i valoració de l'homogeneïtat i la diversitat de la creació literària en un moment històric determinat.
6. Relacionar l'evolució de la literatura contemporània en castellà amb les línies bàsiques de l'evolució de la literatura occidental del mateix període.
Es tracta de comprovar si l'alumne és capaç de relacionar l'evolució soferta per la literatura contemporània creada en castellà amb les línies bàsiques dels processos paral·lels de la literatura occidental i, per tant, d'emmarcar aquesta evolució en un procés que, en allò fonamental, ultrapassa les fronteres nacionals i lingüístiques.
7. Comprendre i explicar la presència de la literatura en la vida cultural de l'Espanya del segle XX.
Es tracta d'avaluar en quina mesura els alumnes apliquen els aprenentatges desenvolupats en jutjar el paper de la literatura i de les manifestacions relacionades amb aquesta en el context cultural de l'Espanya del segle XX. Permet, doncs, comprovar si l'alumnat enfronta el complex món de la literatura amb tot el bagatge conceptual i metodològic après en la matèria, i li permet d'entendre'l i de valorar-lo: en aquest sentit, es tracta de saber si els alumnes comprenen que les obres literàries també revelen els mecanismes i valors bàsics que regeixen el funcionament de la societat en la qual són creades.
I. Introducció
La matèria que es presenta abraça una finalitat triple: obrir la possibilitat d'un recorregut marcadament filològic; ampliar la formació literària en els aspectes relacionats amb el nostre segle i amb la literatura universal, que no hauran pogut ser objecte d'estudi aprofundit en la llengua comuna; aprofundir en el desenvolupament de la competència lingüística en valencià mitjançant la lectura d'obres literàries, l'ús documental de la llengua i la manipulació, la recreació i la creació de textos amb intencionalitat literària.
Aquestes finalitats configuren la matèria com a opció adequada tant per als recorreguts més marcadament lingüístics com per als altres recorreguts possibles dins del Batxillerat.
Aquesta matèria se centra en l'estudi de les manifestacions literàries del segle XX i d'aquelles que es produiran al segle vinent. Les raons que aconsellen aquesta acotació cronològica són les següents:
a) Es tracta d'un període extremadament ric i fecund de les nostres lletres, juntament amb el segle XV. Es tracta, doncs, d'aprofundir en els autors, en les obres i en el pensament d'una etapa ben destacada i en plena connexió amb la resta de literatures del món occidental.
b) Donada la proximitat temporal, l'estudi de la literatura del segle XX permet un compromís més directe i una major implicació per part de l'alumnat. A l'ensems, el llenguatge dels textos literaris ofereix una comprensió més fàcil, des del punt de vista lingüístic, que la dels textos literaris d'altres èpoques, però alhora aquesta època recull, des del punt de vista literari, corrents creatius anteriors que hi palesen la seua pervivència.
singulars de la nostra creació literària el fet supranacional de la literatura. Es tracta de fer veure la literatura del segle XX, tot partint de la nostra, com un corpus que prolonga gèneres, formes, estils, temes, corrents i inquietuds.
Des d'aquesta perspectiva es pot entendre la pròpia literatura i alhora realitzar un acostament als temps contemporanis, als corrents de pensament i a les manifestacions d'inquietud artística en general. L'estudi de la nostra literatura esdevé, d'aquesta manera, l'estudi de la literatura, evidentment centrada en una època i en uns aspectes concrets.
Delimitat l'objecte d'aprenentatge, cal precisar quin tipus d'acostament al fet literari podrà permetre l'assoliment de les finalitats plantejades.
En aquest sentit, la lectura, interpretació i valoració de textos literaris considerats com a significatius haurà de constituir l'eix organitzador dels continguts de la matèria. L'estudi de la literatura del s. XX haurà de fornir l'alumne d'una sèrie d'instruments específics de comprensió del que han estat les grans línies intel.lectuals i de creació del s. XX, i també dels autors i de les obres més importants. Cal oferir no sols la possibilitat de llegir, sinó d'aprendre a llegir; ço és, d'entendre adequadament el sistema de normes lingüístico-literàries segons les quals els textos objecte d'estudi han estat escrits, i així també saber captar amb propietat les intencions expressives dels seus creadors. D'aquesta manera, la lectura reflexiva de les obres i l'anàlisi de les característiques que les configuren com a mostres significatives de la literatura permetran accedir a coneixements específics sobre gèneres literaris, períodes històrics i culturals, generacions i moviments, etc.
Pel que fa a la seqüenciació de la lectura de textos literaris caldrà atendre dos criteris:
- la presència de diferents períodes, generacions, moviments artístics i moments històrics;
- la pertinença de les obres als diferents gèneres literaris, encunyats per la tradició però canviants al llarg del temps.
La periodització històrica permetrà relacionar els textos amb el context sòcio-cultural de producció i reflexionar sobre els trets que caracteritzen la literatura d'una època més enllà de la singularitat de les obres concretes, alhora que facilitarà l'adquisició de coneixements culturals i interdisciplinars necessaris per a la comprensió del passat més recent. Aquesta perspectiva haurà de combinar-se amb la presentació dels temes i trets que creuen la historicitat i apareixen com a qüestions de tostemps.
L'atenció didàctica a les característiques de gènere que s'evidencien en una obra en facilitaran la comprensió de la singularitat i permetran relacionar l'estudi de la literatura amb la pràctica de l'escriptura mitjançant la manipulació i la recreació de textos literaris. No es tracta de formar grans escriptors, sinó de potenciar en els alumnes la pròpia indagació a través de l'escriptura, de l'anàlisi i de la confrontació amb les obres objecte d'estudi, com a mitjà perquè esdevinguen vertaders lectors amb criteris ben definits i propis. Per altra banda, ambdós criteris de seqüenciació permeten inserir el fet literari i l'educació literària en el marc de les manifestacions estètiques en general.
En conclusió, la matèria literatura contemporània (valencià) se centra en la lectura, anàlisi i interpretació d'obres significatives del segle XX, partint de les manifestacions de la nostra literatura per arribar a les altres tradicions literàries que ens envolten. L'acostament a les obres es realitzarà tant des de la consideració del context històric de producció, com des de la seua adscripció a un gènere concret, i cercarà el desenvolupament d'una competència literària que incloga tant la comprensió de les obres com els coneixements generals explícits sobre el període o àmbit literari seleccionat, i també el desenvolupament de la competència comunicativa en general.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria contribuirà a l'adquisició per part dels alumnes de les capacitats següents:
1. Analitzar i interpretar els discursos literaris a partir de l'adscripció a un gènere i a un context històric, social i cultural concrets.
2. Conèixer els trets identificadors dels diferents períodes de la literatura del segle XX i també d'autors i d'obres rellevants a partir de la lectura d'obres i de la utilització de fonts documentals.
3. Utilitzar el coneixement de les característiques dels gèneres i dels canvis soferts al llarg del temps per a la interpretació i valoració de les obres literàries.
4. Relacionar la creació literària en la nostra llengua amb les principals línies intel.lectuals i literàries del món contemporani.
5. Conéixer i fer ús en les pròpies produccions de les tècniques, * Inclourà almenys sis obres literàries completes i els textos literaris i documentals que es consideren necessaris per fornir l'alumne amb instruments per a la interpretació i perquè les obres objecte d'anàlisi puguen posar-se en relació amb altres textos. En aquest sentit, s'hi inclourà la lectura d'obres i de textos literaris pertanyents a altres literatures.
* Les obres seleccionades hauran d'oferir una gamma diversa pel que fa a plantejaments estètics, temes i períodes. No es tracta de presentar una panoràmica exhaustiva d'obres, sinó una tria significativa que permeta l'acostament als trets més representatius de la literatura del segle.
* Es consideren significatives aquelles obres que reuneixen les característiques següents:
* Valor específicament literari.
* Representativitat dins del gènere literari.
* Capacitat de reflectir el moment històric i la realitat sòcio-cultural del moment.
* Aportació a l'evolució de la literatura en la nostra llengua.
* Capacitat de connectar amb les grans línies de la literatura occidental del segle XX.
* Capacitat de reflectir pensaments, sentiments o qüestions perennes de la humanitat, i doncs, d'interés per al lector actual.
IV. Criteris d'avaluació
1. Analitzar i interpretar el contingut de les obres literàries significatives tenint en compte les estructures de gènere, els procediments retòrics emprats i el seu context de producció.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de l'alumne per a interpretar el contingut de les obres d'acord amb el seu gènere i amb els procediments retòrics emprats, tenint en compte que aquests presenten unes característiques determinades segons les èpoques. S'hi valorarà el reconeixement dels elements permanents i dels canvis soferts en la caracterització dels gèneres literaris en la literatura contemporània. Així també es valorarà la capacitat d'emetre un judici crític sobre la visió del món que ofereixen les obres des del punt de vista del moment actual.
2. Aplicar a la interpretació d'obres literàries informacions rellevants sobre autors, períodes i context històric obtingudes mitjançant un ús documental de la llengua.
S'hi pretén valorar la capacitat de l'alumne per utilitzar la llengua com a instrument d'aprenentatge pel que fa a l'educació literària. És a dir, la capacitat d'obtenir i d'emprar informació per a l'anàlisi i la interpretació de les obres, de manera que a partir de l'anàlisi dels textos, dels coneixements previs com a lector i de la informació obtinguda de fonts bibliogràfiques l'alumne siga capaç d'elaborar comentaris interpretatius raonats.
3. Produir textos d'intencionalitat literària, utilitzant estructures de gènere i procediments retòrics observats en les obres analitzades.
Sociologia
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
La Sociologia nasqué com a disciplina específica, en les societats més avançades, quan el progrés de la ciència, la industrialització i l'acceleració del canvi econòmic, polític i social van fer trontollar les relacions tradicionals amb el coneixement, la natura i les institucions, i van predisposar una part de la humanitat a tractar d'analitzar, comprendre, preveure i controlar les seues pròpies construccions socials, deixant de banda visions d'índole naturalista, teològica, biologicista o individualista.
Des d'aleshores, el que defineix formalment aquesta branca del coneixement és el seu èmfasi en l'especificitat d'allò social com a objecte de coneixement i en la necessitat d'instruments igualment específics per a embrancar-s'hi, afany que s'ha traduït en l'ampliació constant dels seus camps d'interés fins al punt d'arribar a ser coextensiva amb el conjunt de les ciències socials en un sentit que només pot compartir la història, i en la incorporació constant de nous mètodes i tècniques d'investigació, molts dels quals presos d'altres disciplines o compartits després amb aquestes.
Però el seu paper no es podria comprendre sense tenir en compte, almenys, tres aspectes més que han acompanyat i influït la seua existència i desenvolupament des de l'origen fins a l'actualitat.
En primer lloc, que els temes de la investigació sociològica han sorgit, en gran manera i sense que això implique negar la iniciativa individual, com a resposta a la percepció de problemes socials per distintes societats, comunitats, col·lectius, grups d'interés i agències governamentals.
En segon lloc, que les seues troballes empíriques i les seues elaboracions teòriques han estat utilitzades per a justificar i criticar polítiques, defensar o oposar-se a interessos, sostenir o qüestionar creences.
En tercer lloc, que ha mostrat un especial interés pels problemes relatius a les desigualtats socials, les relacions de poder (ni únicament ni fonamentalment polítiques) i els processos de transformació.
Ens trobem, doncs, davant una especialitat de les ciències socials que, d'una banda, exerceix la funció de dotar els individus, grups i col·lectivitats de millors instruments per a conéixer-se a si mateixos, controlar i comprendre la seua situació i els seus interessos i els dels altres, i fer-se els amos del propi destí; i, de l'altra, aborda constantment qüestions que evoquen interessos i preses de posició distints i sovint contraposats, que afecten creences ben arrelades i que es refereixen directament o indirecta a l'individu, a les institucions i als grups de referència.
En el context escolar, això presenta l'avantatge que els temes de la sociologia poden suscitar l'interés de l'alumnat, ja que connecten fàcilment amb aspectes rellevants de la seua experiència quotidiana, però també revela la cautela perquè el professorat s'esforce especialment a evitar, tant en el procés d'ensenyar com en el d'aprendre, de presentar les opinions com a veritats establertes, les percepcions espontànies com a fets comprovats, les especulacions com a teories articulades.
Els objectius generals proposats tenen per element vertebrador el propòsit que l'aprenentatge de la sociologia servisca als alumnes per a adoptar una posició més reposada, reflexiva, crítica i constructiva davant les relacions socials en què es troben immergits.
La formulació dels nuclis de continguts té dues finalitats:
D'una banda, que l'alumne adquirisca nocions generals propedèutiques que li permeten comprendre alguns elements sociològics bàsics i percebre la magnitud dels problemes abordables per la matèria; i, de l'altra, que l'alumne, a més a més, experimente.
Per altra banda, l'anàlisi més a fons d'alguns temes seleccionats.
Les nocions bàsiques han de ser el contingut comú de l'ensenyament i l'aprenentatge de la matèria en qualsevol situació, mentre que la selecció de temes monogràfics que es tractaran amb més deteniment oferirà al docent la possibilitat de triar lliurement, tant per adaptar la matèria als interessos i necessitats del seu alumnat com per centrar-se en el camp que més bé domine.
Els criteris d'avaluació sobretot pretenen, a banda de verificar en els alumnes la comprensió dels elements bàsics, comprovar la seua capacitat per a embrancar-se per ell mateix en la temàtica de l'anàlisi social.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Conéixer l'accepció sociològica precisa d'una sèrie de termes i conceptes bàsics, especialment la d'aquells que tinguen uns altres usos en el llenguatge comú.
2. Comprendre l'especificitat d'allò social i anar alerta en la seua interpretació davant de tota classe de reduccionismes: naturalista, biologicista, economicista, psicologista..
3. Ser conscient de la complexitat i la incertesa de les relacions socials, evitant tota mena de visions simplistes, homogeneïtzadores, maniquees o deterministes.
4. Constatar la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i l'espai, adquirint consciència de les diferències culturals i dels canvis històrics.
5. Captar la interrelació entre les institucions i entre els grups i les relacions de complementaritat i conflicte entre els uns i els altres.
6. Ser conscient de les desigualtats socials, individuals o de grup, i poder discutir-ne l'entitat, les causes, les funcions i les possibles solucions.
7. Percebre les dimensions, els beneficis i els costos del canvi social, les seues tendències i les seues conseqüències sobre les formes de vida.
8. Tenir una noció dels principals instruments del coneixement sociològic: fonts d'informació afegida, tècniques de producció de dades, procediments quantitatius i qualitatius d'investigació, mètodes d'anàlisi, etc.
9. Apreciar la importància d'una informació precisa, dels instruments científics per a analitzar-la i del rigor en la interpretació, com també el caràcter mai definitiu de les conclusions de l'anàlisi de la societat.
10.Assolir una certa distància crítica davant la societat en general i davant les institucions socials més pròximes, i ser capaç d'interrogar-se sobre aquestes i d'elaborar un judici propi prenent com a base el coneixement ja existent.
II. Nuclis de continguts
La societat
En aquest nucli cal abordar els aspectes més generals de la formació i de l'existència de la societat, com ara:
* La dicotomia natura-cultura.
* El pas dels grups de parentiu a la societat organitzada.
* La diferència entre comunitat i societat.
* La noció d'estructura social.
* La relació individu-societat.
* El binomi estructura-acció social.
* El procés de socialització.
També haurà de servir perquè els alumnes es familiaritzen amb l'ús científic d'alguns conceptes bàsics, com ara:
* Cultura.
* Socialització.
* Estructura.
* Divisió del treball.
* Organitzacions formals.
* Grups primaris
El canvi social
Aquest nucli té per objecte el tractament dels processos essencials de canvi de les formes socials tradicionals a les actuals. Es tractaran en aquest nucli processos com ara:
* La industrialització.
* El desplegament del mercat.
* L'assalariament.
* La urbanització.
* La formació dels estats-nació.
* La democratització jurídica i política.
* El pas de la família extensa a la família nuclear.
* El desplegament de les comunicacions.
* La secularització.
* La modernització de les actituds.
Cal afegir-hi una incursió en el debat sobre les tendències actuals en temes com ara:
* La internacionalització de l'economia.
* Les societats multiculturals.
* La societat postindustrial.
* La divisió internacional del treball.
* El desplegament de les comunicacions.
* L'acceleració del canvi tecnològic.
Les desigualtats socials
Aquest nucli ha d'abordar de manera general el conjunt de les desigualtats adscriptives (sexe, ètnia -raça, nacionalitat, llengua, religió... , edat) i adquisitives (propietat -dels mitjans de producció-, autoritat -en el procés de treball-, qualificació). És d'especial interés detenir-se en el cas dels agregats i grups socials més desfavorits com ara:
* Les dones.
* Els vells.
* Les minories ètniques.
* La classe obrera.
* Els marginats.
L'alumne ha de familiaritzar-se amb conceptes bàsics com els de:
* Explotació.
* Opressió.
* Dominació.
* Gènere.
* ètnia.
* Grup d'edat.
* Estratificació.
* Mobilitat social.
* Classe social.
* Estatus.
* Distribució de la renda i la riquesa.
* Marginació.
* Igualtat d'oportunitats i de resultats.
La societat espanyola
Aquest nucli es dedicarà al desenvolupament recent de la societat espanyola i a les seues característiques actuals. Caldrà tractar, si més no:
* El procés d'industrialització des dels anys seixanta fins avui.
* La secularització.
* L'estructura de classes.
* Les diferències regionals.
* La incorporació de la dona.
* L'envelliment.
* Les migracions i la distribució de la renda.
Per al tractament d'aquests temes és convenient cenyir-se a un context més pròxim, com la comunitat autònoma, la ciutat o fins i tot el barri.
Anàlisi d'una institució, un grup o un cas
Aquest nucli, la concreció del qual la decidirà el criteri del centre, del professor o d'aquest i els alumnes, ha de consistir en l'anàlisi d'un objecte d'investigació fent servir, dins dels límits marcats pel temps disponible i l'edat dels alumnes, materials especialitzats i tècniques sociològiques. El tema que es triarà igual pot ser una institució en general (l'escola, la família, l'empresa...) que un grup social (els immigrants, els vells, els metges...) o, preferiblement, un cas dins d'aquestes institucions o grups (el centre mateix, els immigrants d'un cert origen assentats a la localitat, l'empresa més pròxima...), sempre que reunisca les condicions que facen possible la investigació. Aquest nucli ha de considerar-se més aviat l'objectiu final d'un treball en equip -en el qual l'equip és el grup-aula orientat pel professor- que un conjunt de rutines que cada alumne ha de realitzar d'una manera homogènia. És fonamental que, quan es realitze, es recórrega a una certa literatura especialitzada, a les fonts d'informació ja existents i a tècniques elementals d'investigació de camp (observació, entrevistes, qüestionaris...) i anàlisis de les dades (quantitatives i qualitatives), com també al debat i a l'intercanvi de troballes i conclusions.
IV. Criteris d'avaluació
1. Fer servir amb desimboltura els conceptes i termes bàsics de l'anàlisi sociològica, fent-ne ús per a la descripció de les relacions i els processos socials.
Aquest criteri pretén assegurar que l'alumne comprèn els elements fonamentals de la terminologia sociològica, que distingeix, quan pertoque, el seu ús científic del seu ús comú, i que és capaç de copsar el seu significat en el discurs sociològic i de valer-se'n per descriure i analitzar la realitat social.
2. Identificar components socials d'institucions pròximes, rutines quotidianes, grups de pertinença, distingint els seus components naturals i culturals, els seus aspectes necessaris o inevitables i els seus aspectes socialment construïts.
El propòsit d'aquest criteri és comprovar la capacitat de l'alumne per a percebre la dimensió social de la realitat que l'envolta o, almenys, per a problematitzar-la des d'una perspectiva sociològica.
3. Identificar les principals transformacions que han portat i porten la humanitat de la societat tradicional a la societat moderna, valorant el seu caràcter, l'abast i les conseqüències.
Aquest criteri té per objectiu verificar la capacitat de l'alumne per a relativitzar les formes socials en les quals viu, per a comprendre mínimament la seua gènesi i per a percebre que el canvi social continua sent un procés inacabat i de resultats incerts.
4. Identificar les distintes formes de desigualtat social, el seu origen, l'abast i les conseqüències, demostrant haver comprès que no són inevitables, que tenen causes localitzades i que poden ser afavorides, moderades o eliminades.
La intenció d'aquest criteri és comprovar que l'alumne comprèn que les desigualtats socials no responen únicament a diferències individuals, ni menys encara innates, sinó que són producte de factors igualment socials i que, per tant, les unes o els altres poden ser objecte de l'anàlisi sociològica i de la intervenció política i social.
5. Conéixer i comprendre les característiques bàsiques de l'estructura social d'Espanya i dels processos de transformació més recents i en curs.
Aquest criteri pretén comprovar en l'alumne el coneixement de la societat espanyola i de la seua especificitat dins el context de les societats avançades i semiavançades, com també la seua capacitat per a aplicar els conceptes i idees més generals de la sociologia.
6. Situar institucions, grups o processos concrets en les coordenades més generals de la totalitat social, nacional i internacional, i contrastar-los amb models, tipus i conceptes generals, fent referència a les unes i als altres per interpretar els primers en els seus elements comuns i diferencials.
Amb aquest criteri es tracta de valorar la capacitat de l'alumne per a moure's del cas particular al general i del general al particular, i també per a distingir els models teòrics i tipus ideals dels casos concrets.
7. Fer servir interpretacions sociològiques alternatives d'una mateixa realitat, valorant les respectives aportacions i el pes de punts de vista més generals sobre les seues formulacions concretes i raonant una opció (o la falta d'opció) personal pel que fa al cas.
La funció d'aquest criteri és estimar la capacitat de l'alumne per a copsar que les troballes, les anàlisis, les teories i les conclusions en sociologia no tenen el grau de certesa de les ciències naturals, i que els debats al seu si poden expressar de la mateixa manera diferents metodologies, perspectives, focus d'interés i preconceptes, com també per a situar-se críticament davant seu.
8. Utilitzar fonts d'informació existents (estudis, informes, estadístiques, enquestes) per tal d'extraure'n conclusions pròpies sobre un problema, tot sol o en equip, i valorar-ne la fiabilitat.
Aquest criteri proposa de verificar la capacitat de l'alumne per a interpretar fenòmens socials utilitzant informació de base i arribar per si mateix a inferències a partir de la qual, com també per a qüestionar la validesa de materials concrets i relativitzar, en virtut d'això, la pertinència de les conclusions basades en aquests.
9. Produir per si mateix dades, tot fent servir tècniques elementals de la investigació científica (qüestionaris, entrevistes, observació), que resulten pertinents per a un objecte d'estudi determinat.
En introduir aquest criteri, es pretén comprovar, d'una banda, si l'alumne comprèn el valor de certes tècniques, la seua major o menor adequació als objectius de coneixement concret, el seu caràcter comprensiu o reductor de la realitat que pretenen captar; de l'altra, la seua capacitat per a aplicar per ell mateix els coneixements adquirits a l'anàlisi d'un objecte nou. Atès l'alt consum de temps de les tècniques d'investigació sociològica, aquest criteri només es podrà aplicar dins el marc d'un treball d'equip.
Antropologia
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
L'Antropologia, la «ciència de l'home» per antonomàsia, pel seu propi objecte d'estudi necessita servir-se de les ciències físico-naturals, de les ciències humanes i socials, així com de la reflexió històrico-sistemàtica de la filosofia, ja que no solament és una ciència físico-biològica i sòcio-cultural comparativa, sinó també una interpretació de la realitat humana que no ha d'eliminar mai els seus compromisos teòrics, ètics i crítics. L'Antropologia general pot complir en conseqüència, una sèrie de funcions de gran abast: una funció integradora i mediadora entre les ciències biològiques i les ciències de la cultura, una funció teòrico-crítica en el si de les diferents interpretacions de l'ésser humà i una funció utòpica-moral, reivindicadora de la plenitud personal de tots els humans.
Com ho indica ja clarament la pròpia etimologia del terme -ANTHROPOLOGIA-, en estar dedicada per excel·lència a l'estudi dels éssers humans en la integritat de les seues produccions, de les seues accions i de la seua constitució, l'Antropologia pot esgrimir com a una raó important, la qual avala i recomana la seua presència com a disciplina en els estudis de Batxillerat, precisament eixa específica capacitat seua de reconeixement de la naturalesa intrínsecament cultural de la realitat humana. En efecte, l'Antropologia assumeix la tasca d'abordar, sense cap tipus de destorbs ni restriccions, el conjunt de vessants que composen la dimensió sòcio-cultural dels éssers humans, com són el parentesc, l'economia, la política, el llenguatge, la religió, el dret, l'art i qualsevol altre dels sistemes de regles que els éssers humans adquirim en quant membres d'una societat determinada. Aquesta dimensió és el fonament de la densitat i riquesa de la realitat humana, però també és un focus de tensions i de confrontacions que jalonen la història sencera de la humanitat -recordem, per exemple, les guerres de religió, o els conflictes lingüístics, o la desmembració de diferents estats per rivalitats ètniques i nacionals.
La didàctica d'una disciplina que a la seua excepcional generalitat afegeix compromisos teòrics i pràctics, planteja problemes importants i obliga a prendre posicions selectives. Ja que es tracta de l'únic curs d'Antropologia que tindran els alumnes en tot el Batxillerat, s'ha considerat convenient abordar-lo com una introducció a l'estudi de l'home, des d'una perspectiva global i integradora d'eixos diferents aspectes i dimensions que configuren la realitat humana (biològic, psicològic, social, cultural, històric, etc.). En aquest sentit, l'estudi d'aquesta matèria pot contribuir a vertebrar coneixements parcials sobre l'home subministrats més específicament per altres assignatures del pla d'estudis (biologia, psicologia, sociologia, economia, dret, història, literatura...).
Però el valor formatiu de l'antropologia no es redueix a això. En un món com el nostre, en el qual les relacions político-militars, el mercat de treball, els viatges, la informació, l'art i les diversions -des de l'esport fins la música i el cinema- són cada vegada més plurals i internacionals, acompleix una funció ineludible en la formació d'un estudiant de Batxillerat una matèria que precisament brinda informació i suscita reflexió sobre les diferències culturals que existeixen de fet en la humanitat, el xoc cultural que es produeix quan entren en contacte les susdites diferències i la sempre sorprenent riquesa creativa dels humans. En aquest sentit, l'Antropologia pot contribuir a pal·liar el provincianisme i la prepotència que hui, per desgràcia, caracteritzen en excés als anomenats occidentals del Primer món, i a prendre consciència dels problemes que sorgeixen en les seues relacions amb altres societats i cultures (per exemple, el racisme, l'immigració, els nacionalismes, la dràstica ruptura amb modes de producció i de convivència que han perdurat durant segles i estan desapareixent en uns pocs anys, etc.). Pel que fa a la resta, aquesta matèria és precisament molt útil en una comunitat, com la nostra, que és bilingüe i que, a més del seu ric passat pluricultural (cristians, jueus i àrabs), també té forts constrastos que el turisme, la nova indústria multinacional i les zones de cultius més tradicionals evidencien en la seua mera juxtaposició.
Tenint en compte el caràcter introductori de l'assignatura, aquesta ha sigut estructurada entorn a grans nuclis temàtics. Tots dos primers comprenen, de manera general, els principals problemes, mètodes i àrees d'investigació de l'antropologia, així com una panoràmica del conjunt dels vessants que han sigut més importants en el desenvolupament històric del pensament antropològic. Els temes següents giren entorn a qüestions específiques d'algunes de les àrees vertebrals de l'antropologia, com ara les que ressenyem a continuació:
a) l'evolució i l'origen de l'home i la seua posició singular en l'escala animal (antropologia física i biològica);
b) família, matrimoni i parentesc (antropologia social);
c) religió, mite i ritual (antropologia religiosa), i
d) concepcions de l'home vigents en la tradició cultural d'Occident (antropologia filosòfica).
Mentre que la informació bàsica dels dos primers temes pareix imprescindible per a proporcionar als alumnes una visió de conjunt -sistemàtica i històrica- de la matèria, la substantivitat i relativa independència dels quatre següents temes deixen oberta la possibilitat, ja siga de dedicar una atenció més o menys equilibrada a tots aquests, ja siga d'insistir preferentment en un o en alguns, alternant d'un any a un altre segons els criteris de programació del propi professorat.
Per les seues característiques peculiars aquesta assignatura també permet dur a terme tota una sèrie d'activitats pràctiques que tenen una notable resonància, tant en l'assimilació personalitzada dels continguts teòrics d'aquesta matèria, com en la pròpia dinàmica sòcio-cultural de les ciutats, els pobles i les comarques en les quals viuen els alumnes que l'estudien. Situats en aquest pla de les realitzacions pràctiques, el ventall de possibilitats que se'ns ofereix és veritablement immens. Pot dur-se a terme, per exemple, un conjunt de petits «treballs de camp» sobre la insospitada realitat cultural en la qual estan inserits els alumnes -o sobre la qual van estar i continuen estant inserits els seus familiars més propers- adequadament organitzat i dirigit, seria capaç d'obtenir bons rendiments de les biblioteques públiques i dels museus d'etnologia ara existents a la nostra comunitat autonòmica, i inclús podria proporcionar materials i suggeriments per a la seua ampliació i, en alguns casos, produiria la demanda de creació de nous Museus comarcals que contindrien testimonis de la cultura tradicional que la creixent tecnificació i industrialització de la nostra societat estan condemnant a la seua ràpida desaparició material o, en alguns casos, a la seua persecució i control per part de gents que es dediquen a la compra-venda d'antigalles, a l'arbitri de modes que no ajuden a cobrar consciència de les característiques específiques de la nostra cultura passada i present. D'aquesta forma, aquests treballs tindrien la virtualitat de col.laborar en la preservació del llegat espiritual de les generacions que ens van precedir, per exemple, transcrivint i col.leccionant relats d'història oral, contes, llegendes, cançons, refranys, danses, jocs, endevinalles, receptes gastronòmiques i medicinals, llavors d'artesania, etc. Així mateix, podrien coadjuvar i fer sevir en l'elaboració de programes de festes, revistes estudiantils, exposicions de dibuixos, fotografies i vídeos, que des dels mateixos Centres de Batxillerat es promogueren. Aquesta assignatura obri, doncs, un magnífic camp per a les innovacions pedagògiques.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a la consecució, per part dels alumnes, de la següents capacitats:
1. Comprendre problemes antropològics i emprar amb propietat els conceptes i termes emprats en la seua anàlisi i discussió.
2. Aconseguir un ensinistrament en els procediments bàsics del treball intel.lectual: recerca i contrastació de la informació, anàlisi i avaluació crítica d'aquesta, examen rigorós de les diferents posicions teòriques en el plantejament dels problemes.
3. Avançar en una visió integradores dels diferents aspectes de la realitat humana, relacionant conceptes i problemes plantejats en els diferents àmbits de saber que s'ocupen de l'home.
4. Adquirir una comprensió bàsica del món de la cultura que radicalment ens diferencia, en quant sers humans, de la resta de les espècies animals.
5. Explicar comportaments de l'home en societat, i analitzar els mecanismes i funcions mitjançant els quals ens identifiquem a nosaltres mateixos com a pertanyents a una realitat cultural particular.
6. Assumir gradualment una actitud crítica respecte al propi entorn cultural, combatent tot tipus de perjudicis racistes i etnocèntrics, dogmàtics i excloents.
7. Reflexionar sobre altres societats i cultures, adoptant actituds de tolerància activa i estimació de les diferències culturals, i valorar els intents per construir una societat mundial basada en el respecte dels drets humans i en la salvaguarda de les ètnies i cultures minoritàries.
8. Projectar els anterior objectius sobre situacions i problemes concrets del context sòcio-cultural que estudien.
III. Nuclis de continguts
L'antropologia com a camp d'estudi
Aques nucli comprén continguts bàsics de l'Antropologia com a disciplina científica. En el seu desenvolupament s'haurà d'atendre a una caracterització de la naturalesa i objecte de l'Antropologia, de les seues principals branques o camps d'investigació (Antropologia Física, Antropologia Social i Cultural), i dels mètodes emprats per aquestes. Pot contribuir a l'estudi d'aquest nucli l'establiment de relacions comparatives entre aquesta disciplina i altres ciències humanes (sociologia, psicologia, història, etc.).
El desenvolupament històric de les teories antropològiques
L'objectiu que aquest nucli es proposa aconseguir és presentar un fil conductor que recorra la història de la nostra cultura, remarcant els moments de pluralitat i enfrontaments culturals i la consegüent reflexió sobre la diversitat i el canvi cultural, és a dir, subratllant els fites fundacionals de la teoria antropològica en els seus respectius contextos, per a confluir en un esquema general de les diferents teories i estratègies d'investigació que estan vigents en el present, atenent als principals pressupostos ontològics, epistemològics i metodològics de les vessant més importants.
Antropologia biològica
L'objecte d'aprenentatge d'aquest nucli, que aborda el problema de la relació entre natura i cultura, el constitueix la determinació del lloc que ocupa l'home dins de l'escala animal, des d'una perspectiva evolutiva i estructural. Es poden desenvolupar continguts com els següents: el procés d'hominització i l'herència biològica de l'home, la influència de la cultura en l'aparició del Homo sapiens, les pautes de conducta en els primats i en l'home, l'especificitat del llenguatge humà en comparació amb altres sistemes de comunicació animal, i la diversitat racial de l'espècie humana.
Antropologia social
Dins d'aquesta branca de l'Antropologia general, el present nucli aporta informació des de les diverses societats humanes sobre tres elements sòcio-culturals fonamentals: família, matrimoni i parentesc -en relació als quals sols haver una perspectiva etnocèntrica de forma predominant. Es tracta de conéixer les funcions que acompleixen i els diferents tipus que revisten en les cultures, destacant aquelles qüestions que han concentrat preferentment l'atenció dels antropòlegs, a saber, la polèmica sobre l'origen i universalitat de la família, el debat entorn a la prohibició de l'incest i les diverses regles de la filiació.
Antropologia de la religió
L'objecte d'aprenentatge d'aquest nucli temàtic el constitueixen les diverses manifestacions del fet religiós com a fenomen cultural. A tal efecte, convé disntingir l'especificitat de la perspectiva antropològica sobre la religió, d'altres aproximacions diferents. El desenvolupament d'aquest nucli pot vertebrar-se entorn a temes com els següents: la distinció entre la cosa sagrada i la cosa profana, característiques i funcions de la religió, naturalesa dels mites, el ritual i les seues varietats, pràctiques religioses (màgia, sacrifici, endevinació, festivitats, etc.). Així mateix es poden considerar les relacions que guarda la religió amb altres elements del sistema sòcio-cultural del qual forma part.
Antropologia filosòfica
Com l'objecte d'estudi de l'antropologia és l'ésser humà, aquest nucli té com a finalitat mostrar la necessària dimensió filosòfica de l'assignatura, que ha de complir una funció teòrica, una funció crítica i una funció ètica. Així doncs, amb aquest nucli s'ha de comprendre la problemàtica i el sentit que té la filosofia de l'home -tradicionalment anomenada Antropologia filosòfica- i tal objectiu pot realitzar-se concretant l'exercici de les susdites funcions bé sobre alguna de les imatges de l'home que més incidència han tingut en la nostra cultura, bé sobre alguna de les concepcions de l'ésser humà que exhibeixen el seu predomini en el present, en general des d'alguna ciència, ideologia política o religió que pareixen eclipsar monolíticament enfocaments i opcions diferents i sovint irreductibles.
IV. Criteris d'avaluació
1. Obtenir informació rellevant sobre un tema antropològic concret a partir de materials adequats a un curs introductori i, utilitzant fonts diverses, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament.
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a seleccionar informació en recórrer a fonts de diversa índole (des de la seua pròpia existència sobre la vida quotidiana i els coneixements que li proporcionen altres disciplines o els mitjans de comunicació o textos específicament antropològics), així com el seu domini de destreses de caràcter general necessàries per a la utilització crítica de la susdita informació (observació i descripció, classificació, comparació, sistematització, etc.).
2. Analitzar i comentar textos breus i senzills de caràcter antropològic, atenent a la identificació del seu contingut temàtic, a l'explicació dels termes específics que apareixen i a la relació dels continguts amb els coneixements adquirits.
Aquest criteri pretén comprovar la capacitat desenvolupada per l'alumne per a llegir comprensivament i analitzar textos senzills que facen referència a problemes de caràcter antropològic, mostrant la susdita capacitat en la identificació de les tesis fonamentals, en la reformulació d'aquestes amb les seues pròpies paraules, en l'explicació dels termes o conceptes específics, i en la detecció dels recursos retòrics utilitzats per l'autor per a persuadir al lector de la veracitat per a establir relacions entre els problemes plantejats als textos i els coneixements prèviament adquirits. Aquests exercicis poden ser especialment útils aplicats a articles d'opinió de la premsa diària que aborden temes d'actualitat de caràcter antropològic (immigració, violència racial, sectes religioses, rituals festius, tractament als animals, etc.).
3. Realitzar, de forma individual o en petits grups, un treball monogràfic sobre algun tema antropològic d'interés per als alumnes, lligat als nuclis de contingut.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat per a realitzar, amb les orientacions pertinents, treballs de redacció sobre algun problema antropològic que suscite el seu interés, abordant tant tasques de planificació (mètode de recollida de dates, selecció de fonts bibliogràfiques de consulta, etc.), com d'execució (plantejament del tema, tractament de la informació, anàlisi d'arguments i valoració de conclusions, etc.). Ambdós aspectes permeten comprovar el grau d'autonomia adquirit pels alumnes en el seu mode d'obtenir i tractar la informació pertinent i de formular conclusions.
4. Prendre consciència de les variacions culturals que ha experimentat la nostra pròpia societat europea al llarg de la història, analitzant algun tret dels canvis culturals ocorreguts en aquesta al llarg dels temps.
Aquest criteri pretén comprovar la seua capacitat per a profunditzar en el passat de la pròpia realitat cultural d'Europa, i constatar l'experiència del xoc i de la diversitat culturals (per exemple, les colonitzacions de l'Antiguitat; el pluralisme cristià-jueu-musulmà al llarg d'alguns segles a les Edats Mitjana i Moderna; les relacions amb l'Orient i el Nord d'àfrica; i, en especial, el descobriment, conquesta i colonització d'Amèrica, que tanta bibliografia d'autors coetanis va produir i tanta ressonància segueix tenint en l'actualitat.
5. Obtenir informació rellevant sobre un aspecte concret de la cultura local, mitjançant la realització de petits treballs etnogràfics (enquestes, entrevistes, biografies culturals), degudament preparats.
Es pretén comprovar així la capacitat desenvolupada per a obtenir informació de primera mà sobre algun aspecte de l'inventari cultural de la seua localitat o comarca; per a aquesta tasca recorrerà a tècniques usuals en els treballs de camp dels antropòlegs culturals. Especialment útil pot ser la confecció d'alguna «biografia cultural» de persones ben relacionades amb l'alumne (els seus avis, per exemple), que hagen viscut en contextos culturals diferents (cultivant la terra amb procediments tradicionals...) o que puguen narrar un altre tipus d'organització sòcio-cultural (des d'experiències en la passada guerra civil, fins l'estada a l'estranger treballant a altres països i continents). Aquest criteri també permet valorar el seu domini en habilitats bàsiques, com ara la descripció, classificació i comparació de les dates etnogràfiques obtingudes.
6. Participar en debats sobre algun problema antropològic candent que suscite el seu interés, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions prèviament estudiades.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la capacitat desenvolupada per a establir relacions entre diferents formes d'abordar un problema, i per a examinar críticament les diverses solucions plantejades a aquest. El recurs a debats és un instrument eficaç per a fomentar la rigor expositiva, i permet comprovar la competència dels alumnes per a mantenir un diàleg racional i argumentar les seues pròpies posicions amb llibertat i sense dogmatismes.
Geografia i història del País Valencià
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
La geografia i la història del País Valencià té com a objecte explicar els processos socials, tant en la seua dimensió espacial com temporal, que han configurat i configuren la realitat social valenciana en els seus aspectes específics que la diferencien d'altres realitats d'àmbit més ampli amb què és necessari establir també relacions.
L'estudi de la geografia i història del País Valencià ha de contribuir a què els alumnes comprenguen millor els processos espacials i temporals que conformen el territori valencià, a què expliquen la societat en què viuen i les actituds i comportaments de les persones que formen aqueixa societat. Els processos objecte d'estudi han de permetre entendre les accions humanes en el temps i en l'espai; el seu aprenentatge ha d'aportar, doncs, una lúcida i crítica ullada sobre el present, la qual cosa, sense dubte, atorga a la geografia i història un important component educatiu.
Així doncs, la geografia i història del País Valencià pot aportar elements que permeten als estudiants involucrar-se críticament en la construcció de la societat en què viuen, cosa que implica una reflexió que ha de recolzar-se en els marcs teòrics que aporten ambdues disciplines en tant que ajuden a informar l'actuació sobre la realitat. El caràcter d'aquesta matèria duu a profunditzar en el coneixement de la realitat social, cosa que suposa escometre l'estudi de processos socials complexos, dotar l'alumnat d'elements d'anàlisi que milloren la consciència i capacitat d'involucrar-se en aquests processos que, junt amb la reflexió sobre el propi coneixement que aporten la geografia i la història, són elements que confereixen a aquesta matèria un important valor educatiu i una imprescindible formació intel.lectual.
Per tot això, l'objecte d'aquesta matèria és proporcionar un coneixement més crític i profund sobre l'entorn social, espacial i històric que, més directament, influeix en els alumnes; un coneixement que precisa de les relacions entre ambdues fonts disciplinars.
Els nuclis de continguts recullen aquesta concepció de la matèria, donant prioritat a aquells processos que confereixen singularitat a la realitat valenciana, sense que això impedisca que hagen d'establir-se les relacions oportunes amb processos comuns en àmbits més amplis. Per això, els nuclis de continguts tenen un valor diferent en el conjunt, cosa que haurà de reflectir-se en l'elaboració de les programacions didàctiques. Així, el primer dels nuclis referit als aspectes metodològics s'integrarà en el desplegament de la resta dels nuclis; mentre que l'ordre dels diferents nuclis pot ser alterat depenent de la programació triada. Així mateix, els nuclis referits a processos històrics no han de ser entesos exclusivament en el sentit d'una història lineal i progressiva cap a la societat actual, sinó que prima en aquests el criteri de la rellevància dels processos històrics seleccionats per a explicar millor la singularitat de la realitat valenciana actual. L'últim dels nuclis ha de ser considerat com a una reflexió, ara més informada, dels problemes i perspectives que ha d'afrontar la societat valenciana i que dóna sentit a aquesta matèria.
La geografia i la història del País Valencià pot contribuir a enriquir la reflexió i el coneixement d'altres disciplines, profunditzant en l'explicació dels processos espacials i històrics mitjançant la comparació, la diferenciació o la relació amb processos més amplis que facen intel·ligibles aquells altres que tenen lloc en l'àmbit més restringit al qual es refereix aquesta matèria. Això farà que puguen valorar-se millor aquells aspectes de diferencialitat que identifiquen a la societat valenciana actual en contextos més amplis sense perdre de vista la contribució que el coneixement de l'esmentat context puga aportar a la seua comprensió i explicació. Tot això no fa sinó subratllar el caràcter propedèutic d'aquesta matèria.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria ha de contribuir a què l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Explicar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, processos, fets i esdeveniments rellevants del País Valencià, valorant la seua significació i les seues repercusions en el present.
2. Comprendre els diferents projectes de construcció del País Valencià de forma crítica i raonada, relacionant els problemes i les solucions preses, les accions empreses i els fets esdevinguts.
3. Entendre que el País Valencià constitueix una realitat social i cultural diferenciada en relació a marcs espacials més amplis, però destacant-ne els trets de diversitat.
4. Comprendre i valorar la interacció entre la societat valenciana i el territori que ocupa i com utilitza l'espai i aprofita els recursos naturals, així com la relació que això té en les esferes econòmica, social, política i mediambiental.
5. Explicar els principals processos polítics, econòmics, socials i culturals que han configurat la trajectòria històrica de la societat valenciana, identificant els trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.
6. Usar amb propietat els conceptes i les formes de raonament específiques de la geografia i de la història.
7. Planificar activitats d'indagació i síntesi en les quals s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l'historiador i del geògraf.
8. Desenvolupar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant els problemes socials, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel.lectual.
III. Nuclis de continguts
Aproximació al coneixement geogràfic i històric
Aquest primer nucli assumeix continguts de tota la resta de nuclis. Es fa explícit per què no es considere tan sols un apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis de continguts. El fet que la matèria es fonamente a partir de dues disciplines diferents, amb metodologies pròpies, obliga a fer algunes matisacions.
Es tracta d'emfasitzar la concepció de la geografia i de la història com dues formes de coneixement que utilitzen unes formes de raonar i operar. La reflexió i consciència entorn a aquests processos d'elaboració de coneixement forma part d'aquests. És necessari establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu. Això suposa realitzar una sèrie d'accions metodològiques com són: el plantejament i resolució de problemes, la identificació i correcció de representacions de la realitat estereotipades, l'elaboració i verificació d'hipòtesis, l'obtenció i processat d'informació provinent de fonts diverses, l'anàlisi dels factors i la construcció d'explicacions coherents. Ara bé, per a desenvolupar aquests continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball; anàlisi de documents escrits, lectura i interpretació de mapes de diferent tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatges formals que adquirisquen una rellevància especial pel caràcter més especialitzat d'aquesta matèria.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
- Definició d'un problema referit a un procés geogràfic o històric i formulació d'hipòtesis de treball.
- Anàlisi d'elements i factors que configuren els processos socials abordats. Elaboració de síntesis integrant informació de diferent tipus.
- Utilització crítica de dades i elaboració d'informacions tot utilitzant diferents codis comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.
- Utilització crítica de fonts i material historiogràfic divers. Contrast d'interpretacions historiogràfiques.
Les societats anteriors a la conquesta feudal
La conquesta de les terres valencianes en el segle XIII suposa, en bona mesura, una espècie d'acta de naixement. El coneixement global d'aquestes societats anteriors a aquest fet, aquelles que han poblat bona part del País Valencià, encara sent societats molt diverses entre elles, permeten de comprendre, precisament, el canvi transcendent que va suposar el procés de formació de la societat feudal valenciana.
Així doncs, en aquest nucli s'atendrà especialment a les manifestacions materials de les societats antigues més rellevants en funció de les explicacions de processos posteriors. Per això, l'estudi de la societat islàmica s'escometrà en el nucli següent per a facilitar una millor comprensió del brusc trencament que va suposar un fet tan important en la història del País Valencià com va ser la Conquesta.
Les diferents societats tractades han deixat, encara que en desigual mesura, importants vestigis materials que permeten d'escometre l'anàlisi de la seua tecnologia, recursos, formes de vida, estructura social i econòmica, creences, etc. Tot això facilitarà una reflexió al voltant dels canvis i continuïtats dels processos històrics, així com sobre la mateixa idea de progrés.
En conseqüència, en escometre els continguts d'aquest nucli, haurà d'atorgar-se un paper destacat al tractament de fonts històriques materials i, per tant, aprofundir en el mètode arqueològic, tot això amb la consideració de subratllar el valor propedèutic de la matèria.
Així doncs, els continguts que configuren aquest nucli són:
- Les societats agràries.
- Les societats urbanes: l'herència mediterrània.
Conquesta i colonització
El procés de la conquesta cristiana i la posterior repoblació del país constitueix una autèntica ruptura amb la societat anterior. El seu estudi permetrà comprendre la configuració de la societat valenciana i els mecanismes amb què es va dotant en un procés històric peculiar. A través de l'anàlisi del procés de conquesta feudal podrà escometre's l'estudi de tots els elements de la societat valenciana en l'Edat Mitjana fins a la constitució de la Monarquia Hispànica. La implantació del feudalisme s'inicia amb la conquesta i el consegüent procés de senyorialització resultant del repartiment del territori. Es tracta d'un nou sistema econòmic i social d'estructures semblants a les de l'Occident cristià, que continuarà en els segles posteriors. Al mateix temps, el nou Regne es dotarà d'unes instàncies jurídiques i administratives que, a pesar del seus vincles amb Aragó i Catalunya, dotaran la nova societat d'una certa consciència diferenciada.
L'estudi de la conquesta feudal o, més pròpiament, de la baixa Edat Mitjana Valenciana, obri tot un ventall de possibilitats a l'hora d'explicar com naix una societat, com s'organitza i quan complex és un procés com aquest en què s'interrelacionen múltiples variables històriques. I tot això rep major significació en tant que podem apreciar sense grans dificultats les diferències entre la societat anterior, la islàmica, i la nova, i el procés de canvi de l'una a l'altra. Convé ressaltar també com a contingut del nucli el destacat paper que té el patrimoni històric i la importància de determinades despulles materials a l'hora de tractar qüestions com ara l'estructura del poblament i la relació home-territori.
Per tot això, els continguts d'aquest nucli són els següents:
- Xarq Al Andalus: la societat andalusí abans de la conquesta.
- La conquesta i la formació de la societat feudal valenciana.
- La creació del Regne de València.
La societat valenciana de l'Antic Règim
Els continguts d'aquest nucli se centren en l'estudi de les transformacions del règim senyorial en el període comprés entre els segles XVI i XVIII. La interrelació entre les transformacions del període i la pròpia dinàmica i contradiccions del règim senyorial, afavoreixen l'estudi de la societat valenciana des de la seua inclusió en la Monarquia Hispànica fins el moment en què comencen a entreveure's els elements que faran possible que s'assenten les bases per a la desaparició de la societat feudal i l'adveniment de la societat liberal-burguesa. L'anàlisi dels canvis econòmico-socials, la seua evolució lligada als diferents moments d'expansió i crisi, facilita la comprensió global de la societat valenciana de l'Antic Règim, ja que permet escometre l'estudi dels principals fets polítics i socials, tot establint relacions i constatant els vincles existents entre ells en una explicació multifactorial, però amb un clar eix vertebrador. Al centrar l'estudi en les transformacions del règim senyorial, podrà escometre's l'anàlisi de fets tan destacats durant aquests tres segles de la història valenciana com les Germanies; l'expulsió dels moriscos i la posterior repoblació del país; l'apogeu del bandolerisme i els moviments socials de finals del XVII, que evidencien les contradiccions del model de dominació senyorial del País Valencià; o la Guerra de Successió, la qual connecta amb el malestar generat per aquestes contradiccions i suposa la fi de l'època foral; les notables transformacions del segle XVIII, que s'inicia amb el triomf borbònic i el decret de Nova Planta, és un segle de fort creixement demogràfic, agrari i industrial, i d'incipients canvis socials; finalment, la crisi de l'Antic Règim, que posa les bases per a la desaparició del model de societat estudiat.
Així doncs, els continguts que configuren aquest nucli són els següents:
- Transformacions del règim senyorial i conflictes socials.
- La crisi de l'Antic Règim i les lluites anti-senyorials.
La formació de la societat capitalista
Els continguts d'aquest nucli se centren en l'estudi en profunditat d'un procés històric de transformació social de gran transcendència, com és la formació de la societat capitalista. Es tracta d'un procés global de canvi, amb diferents ritmes, avanços i retrocessos. Un procés revolucionari que va a transformar la societat valenciana en tots els aspectes i l'anàlisi del qual constitueix el nucli central d'aquest bloc. Una anàlisi del procés d'incorporació del País Valencià al sistema capitalista, de les tensions polítiques i socials, de les profundes transformacions econòmiques, les seues contradiccions i limitacions, dels antagonismes socials i polítics.
Escometre l'estudi del canvi que es produeix en la societat valenciana durant el llarg segle XIX suposa escometre l'anàlisi de la configuració de la societat burgesa, la formació i consolidació del capitalisme, la desfeta de l'Antic Règim, l'articulació d'un sistema de poder i la posada en marxa d'un nou sistema polític. Suposa donar compte de l'ascens de la burgesia com a classe hegemònica en una nova societat; explicar la formació de la classe obrera, els seus mecanismes de lluita, les seues organitzacions; comprendre la consolidació de la cultura contemporània.
L'estudi de tots aquests fets complexos haurà d'escometre's des de la globalitat que suposa el procés determinant i en clara interrelació amb el que succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol i en la resta de l'Europa occidental, a fi de facilitar una millor comprensió dels fenòmens analitzats. Al mateix temps, òbviament, caldrà remarcar les peculiaritats de l'esmentat procés al País Valencià. Tot això pot permetre, per una altra banda, apropar als alumnes alguns dels debats més significatius de la historiografia valenciana dels darrers anys, com la revolució burgesa, les característiques del procés industrialitzador o la integració al mercat mundial. Els continguts d'aquest nucli són especialment adequats per a afavorir la reflexió sobre el mètode de reconstrucció històrica al contrastar diferents interpretacions i opinions, analitzant l'estat de la investigació i les condicions històriques en què aquesta es realitza. Alhora, permet establir un diàleg constant amb el present.
Els continguts d'aquest nucli són els següents:
- La dinàmica del canvi: de l'ascens del liberalisme fins a la crisi del sistema. La formació de la burgesia valenciana.
- Transformacions del capitalisme: agrarisme i industrialització. La integració en el mercat mundial.
- La formació de la classe obrera valenciana. Republicanisme i valencianisme polític. Consolidació de la cultura burgesa.
El País Valencià actual
En aquest nucli es tracta d'escometre l'estudi del procés de configuració del País Valencià actual, analitzar els canvis que han afectat al conjunt de la societat valenciana des dels anys trenta fins a la transició política. En aquest període es tornen a plantejar vells problemes com són el desenvolupament econòmic, la industrialització o l'articulació de projectes polítics que es desenvolupen justament a partir de la presa en consciència d'aquests problemes, d'una anàlisi de les seues raons i que propugnen canvis en el règim polític, en l'articulació de l'Estat. Canvis que estan imbricats amb la història més general de l'estat espanyol, però que no han de fer oblidar els trets peculiars front a altres àmbits del territori que determinen que el País Valencià tinga una identitat pròpia. Els profunds canvis en l'estructura productiva valenciana en les dècades centrals del segle, així com en la pròpia societat, juntament amb una major força i consciència donarà lloc a diferents projectes polítics en l'exercici dels quals ha d'anar concretant-se la proposta del País Valencià com a projecte global. El procés de recuperació democràtica aconseguirà trets específics en el País precisament en relació amb els canvis succeïts; i prendrà un rumb en el qual els projectes nascuts de l'oposició al règim franquista, marcats per diferents interessos socials, jugaran un paper destacat en la transició i en l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia.
Els continguts d'aquest nucli han d'afavorir la comprensió de conceptes referents al temps, i han de permetre, fonamentalment, que l'alumnat establisca relacions entre els elements i els factors dels problemes històrics tractats, en un tipus d'explicació que rebutge versions mecanicistes fundades en comportaments anòmals dels subjectes històrics. Els continguts d'aquest nucli han de constituir un marc idoni per a l'aproximació al medi local i per a realitzar investigacions amb factors més complexos i amb un grau d'interrelació major. Així mateix, han de facilitar una aproximació als mètodes d'altres disciplines, com ara l'arqueologia industrial o la font oral, mesurant alhora la importància de les fonts i el paper de l'historiador.
Per tot això, els continguts que han de figurar en aquest nucli són:
- El projecte republicà, el franquisme, la recuperació democràtica i la institucionalització de l'Autonomia.
- El desenvolupament econòmic i el canvi social. Predomini industrial i crisi de l'agricultura.
El medi físic, el territori i la població
En aquest nucli es tracta d'escometre l'anàlisi del medi físic i la seua relació amb els éssers humans que el poblen. L'esmentada relació posseeix una dimensió temporal indubtable. El medi és el resultat de variables que sorgeixen de la pròpia natura i d'altres que nasquen de la pròpia societat, per la qual cosa cal analitzar la interrelació entre aquests dos tipus de variables per explicar l'espai geogràfic resultant i la configuració històrica del territori valencià. Així doncs, sobre un medi físic determinat per la natura -resultat de la interacció entre relleu, clima, hidrografia, vegetació i sòl- s'exerceix l'acció de les diferents societats per tal d'aprofitar les possibilitats de satisfacció de les seues necessitats o salvar els obstacles que presenta. En aquest sentit, s'escometran un conjunt de caràcters rellevants del medi físic valencià. Concretament, la dualitat entre litoral-interior o pla-muntanya, les peculiaritats climàtiques, amb un component de risc destacat. Tots ells han condicionat l'acció dels seus pobladors. Una acció que, per una altra banda, ha sigut distinta segons el nivell d'evolució tècnica i cultural de cada societat. D'aquesta manera, es relativitza la influència de l'espai físic que és concebut no com l'escenari dels fets humans, sinó com un factor dinàmic que els explica i és explicat per aquests.
D'aquesta manera, com a resultat de la interacció entre natura i població a través de diferents activitats socials ha anat conformant-se un territori els límits del qual han estat sotmesos a l'esdevenir històric en funció del diferent aprofitament del territori que no sempre ha tingut el mateix valor des de la perspectiva dels interessos dels diferents grups socials i de les funcions que se l'han assignat.
La realitat espacial resulta conformada, doncs, per la interacció entre els factors mediambientals i socials, la qual cosa dóna lloc a diferents canvis, però també a continuïtats, depenent del marc temporal que es prenga com a referència en l'anàlisi. D'entre aquests factors, són els d'origen social els més rellevants, des de la perspectiva triada. Per tant, la població és el principal agent dels canvis espacials. Així doncs, aquesta no s'ha d'estudiar únicament des del punt de vista de la demografia descriptiva, sinó sobre tot des de les implicacions que sobre el medi ha tingut la seua distribució, mobilitat, estructura i formes d'assentament.
Els continguts que corresponen a aquest primer nucli són:
- Les peculiaritats i contrastos del medi físic.
- Distribució i característiques de la població. Comportaments i tendències demogràfiques.
- La configuració del territori del País Valencià.
La utilització dels recursos i l'ordenació del territori
Els continguts d'aquest nucli complementen i desenvolupen els de l'anterior. En aquell, el criteri de selecció era el d'establir els components que intervenen en la configuració del territori valencià, caracteritzant-lo i diferenciant-lo, tant interiorment, com en relació amb altres territoris. Altrament, en aquest nucli s'atén al procés dinàmic que suposa l'aprofitament social dels recursos del medi físic. L'espai geogràfic constitueix un factor de les activitats econòmiques, que, també, tracten d'adequar-lo per a un aprofitament més eficaç mitjançant l'ordenació del territori. Per tant, serà l'aprofitament dels recursos físics i humans, a través de les activitats econòmiques, l'eix vertebrador d'aquest nucli.
S'estudiaran, doncs, els diferents aprofitaments dels recursos naturals, especialment aquells que han influït i influeixen en l'actual realitat del país: els espais agraris (regadiu, secà), les activitats industrials i el turisme. Totes aquestes suposen l'aprofitament dels recursos espacials i plantegen conflictes derivats d'estratègies que pretenen adequar l'ús de l'espai a les seues finalitats en un context d'un societat capitalista. En aquest sentit, aquestes activitats han contribuït a l'organització del territori mitjançant diferents polítiques d'ordenació del territori. Aquesta ordenació s'ha plasmat en un sistema urbà, que és, alhora, la base del País al vertebrar i jerarquitzar d'una manera determinada els diferents espais intrarregionals, impulsant el desenvolupament d'alguns i dificultant el d'altres.
Els continguts d'aquest bloc són:
- Espais agraris, espais industrials i espais d'oci.
- El sistema urbà i el desenvolupament regional.
Problemes actuals del País Valencià
En aquest nucli s'han d'escometre els problemes amb què la societat valenciana s'enfronta en l'actualitat. Es tracta d'estudiar aquells problemes referents a l'existència de desigualtats socials i econòmiques, els desequilibris territorials, els problemes de l'impacte de la creació del mercat únic europeu i les dificultats en la vertebració del País. A més a més, en aquest nucli s'escometran algunes de les conseqüències mediambientals com a resultat de les activitats humanes. Problemes com ara el risc de desertització, salinitat de les aigües, la pèrdua de sòls o la despoblament han de ser tractats amb la perspectiva de la interacció entre l'espai geogràfic i la societat en l'aprofitament i utilització dels recursos.
Els continguts d'aquest nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt properes, que plantegen dificultats d'anàlisi ja que es tracta de processos en desenvolupament, oberts i susceptibles de nous canvis com a conseqüència de les accions socials. Aquestes accions estan motivades, entre altres factors, per la percepció del desenvolupament d'aquests processos i dels problemes que plantegen a la societat valenciana. Per això, les explicacions tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals.
El desplegament dels continguts d'aquest nucli suposa l'anàlisi dels problemes actuals de la societat valenciana i una reflexió que tracta de mirar cap el present.
Els continguts que integren aquest nucli són els següents:
- Desequilibris sòcio-econòmics i espacials. Problemes mediambientals.
- Dificultats de vertebració del País Valencià.
- El repte de la integració en el marc de la Unió Europea.
IV. Criteris d'avaluació
1. Explicar l'organització de l'espai com a resultat de diferents processos sòcio-històrics, en què es va definint el territori i el sentiment de pertinença.
Mitjançant aquest criteri es valorarà el grau d'aprenentatge aconseguit pels alumnes en la seua comprensió del comportament territorial i explicació del fet valencià. Per a això, els alumnes hauran de constatar que el País Valencià, com a espai geogràfic delimitat no és tan sols un escenari estàtic, on es desenvolupen les accions dels éssers humans, sinó que constitueix una realitat, fruit de les interaccions entre els elements del medi físic i l'acció humana en el temps.
En un primer grau, els alumnes hauran d'identificar aquells processos de caràcter espacial i històric que són significatius per a explicar la configuració del territori valencià i el desenvolupament d'una identitat i un sentiment de pertinença. Això implica que els alumnes valoraran les possibilitats que ofereix el medi per a la vida humana (allò que suposa saber reconéixer les seues característiques més rellevants), així com les modificacions i transformacions que l'acció humana, en diferents moments i de diferent forma, ha anat produint sobre el medi físic per a adequar-lo a les seues necessitats o com s'ha adaptat a aquest.
En un segon grau, els estudiants hauran d'explicar l'actual distribució de la població valenciana i les seues principals característiques com a resultat, a més d'altres factors històrics, de les successives adaptacions al medi. Es tracta d'explicar quins han sigut els distints comportaments demogràfics (la seua mobilitat, distribució, estructura i formes d'assentament) en la seua interrelació amb el medi en el passat i en l'actualitat. Reforçarà els seus arguments en exemples fonamentats de com els grups humans s'adapten a les condicions del medi natural i com s'han considerat en els diferents moments històrics les diferents possibilitats i limitacions que aquest ofereix, podent arribar a apreciar les actuals accions sobre el medi i les conseqüències que això pot tenir per a la societat valenciana. Finalment seguint el raonament anterior, els alumnes analitzaran les motivacions i interessos dels qui porten a terme aquestes accions.
2. Identificar i analitzar els factors i característiques dels grans processos històrics que configuren la societat valenciana actual. Explicar els canvis i permanències més importants de la història del País Valencià.
Es tracta d'avaluar, per una banda, la capacitat d'establir relacions entre els distints factors o variables dels processos històrics. Així els estudiants analitzaran les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multifactorial. Valoraran la importància de les intencions dels subjectes històrics i consideraran els motius de les accions, individuals o col.lectives, en una explicació intencional. Finalment, conjugaran la intencionalitat i la multifactorialitat en l'explicació històrica dels canvis.
Per una altra banda, hauran d'identificar i explicar les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política, del pensament i la cultura de la societat valenciana com a resultat d'uns processos històrics particulars. Diferenciaran els elements més dinàmics, aquells que sofreixen una major acceleració, de les continuitats, això és, els elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta durada. Reconeixeran les influències i repercusions dels elements canviants respecte a altres variables en ordre a explicar que els factors històrics interactuen entre si amb diferent intensitat, modificant-se i creant una nova situació històrica. I en un últim grau, constataran, que en la nova situació, els elements nous i vells constitueixen noves combinacions portadores de nous canvis. En definitiva, identificaran la dinàmica històrica com un procés complex, conflictiu i dialèctic.
3. Localitzar i caracteritzar els distints espais agraris, industrials i d'oci a partir de l'anàlisi de factors mediambientals, sòcio-econòmics i polítics.
Amb aquest criteri es pretén esbrinar si els alumnes expliquen la localització de diverses activitats econòmiques en determinats espais. També es vol avaluar el grau de coneixement sobre l'espai valencià, tant en la seua dimensió interna, com en la seua posició relativa respecte a altres espais més amplis. En un primer nivell, situaran i definiran les principals àrees o regions segons l'activitat econòmica predominant, analitzant alguns dels factors rellevants que la fan possible. En un segon nivell, explicaran l'esmentada situació mitjançant la interrelació de factors mediambientals (el clima, els sòls i el relleu fonamentalment), sòcio-econòmics o polítics. En aquesta explicació els alumnes matisaran el valor relatiu de cada factor en funció de l'escala espacial que empren en la seua anàlisi, tot diferenciant el pes dels factors en relació a espais més o menys extensos. La combinació de diverses escales d'anàlisi permetrà una explicació de la localització de les diverses activitats econòmiques més vàlida.
Finalment, els alumnes introduiran en la seua anàlisi i, posteriorment, en la seua explicació el component temporal que conté tot el procés de localització espacial. Això suposa que els alumnes reconeixeran tant el caràcter canviant del medi geogràfic (resultat de la interacció entre els factors mediambientals i antròpics), com la modificació de la valoració social de l'espai (com a conseqüència de canvis sòcio-econòmics i tècnics) que subjau en la presa de decisions entorn a la seua ordenació per al seu ús.
4. Explicar i comprendre els conflictes socials, valorant críticament els interessos dels grups i la seua incidència en els fets estudiats. Comprendre els trets més destacats dels processos i manifestacions culturals.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes comprenen que la societat valenciana s'ha configurat en funció d'una sèrie d'antagonismes socials, de conflictes entre blocs més o menys circumstancials de poder, conformant una sèrie de valors culturals i morals. Per a això, els alumnes identificaran, en les diferents etapes del País Valencià contemporani, les desigualtats econòmiques i culturals, i les consegüents divisions socials. En primer lloc, els alumnes reconeixeran els distints interessos i aspiracions dels grups socials i establirà relacions pertinents, per una banda, entre les reivindicacions plantejades respecte a la situació històrica; i per una altra banda, entre les accions i projectes dels grups socials respecte als conflictes sorgits.
En segon lloc, els alumnes analitzaran les manifestacions culturals des de coordenades àmplies, establint relacions entre distints factors. Diferenciaran els components culturals de les distintes formacions socials i les discriminacions que poden generar-se en aspectes puntuals com ara l'educació, la creació artística, i l'accés, en general, a la cultura.
5. Identificar els trets de la societat valenciana actual en el conjunt de l'Estat espanyol i d'Europa. Situar els processos històrics i geogràfics reconeixent la seua especificitat en àmbits espacials més amplis.
Es tracta d'avaluar la capacitat de relacionar els processos històrics i d'organització de l'espai valencià amb aquells processos semblants que es desenvolupen en àmbits espacials més amplis. Aquest criteri pretén servir de guia per a avaluar el grau de comprensió dels estudiants respecte al paper del País Valencià en una escala major, integrant en l'explicació d'un procés estudiat concret els factors exògens i endògens. Per a això, en un primer grau, els alumnes establiran comparacions amb processos generals tals com: les revolucions burgeses, la crisi de l'Estat liberal i l'ascens dels feixixmes, els moviments migratoris, el creixement econòmic dels seixanta i la crisi dels setanta, etc., diferenciant els trets comuns i els específics; identificaran les implicacions i repercusions internes dels esmentats processos com elements que permeten enriquir l'explicació històrica i geogràfica.
Els alumnes, en un segon nivell, hauran d'interrelacionar l'actual realitat valenciana amb una forma específica d'organització política de l'Estat espanyol i assenyalaran com s'emmarca tot això en el projecte de construcció d'una Europa unida. També valoraran els avantatges i inconvenients que, al seu judici, pot reportar-les un procés semblant. Amb aquesta finalitat, exposaran exemples concrets sobre aspectes de la seua vida quotidiana, analitzant les diferències (equilibris i desigualtats) que existeixen amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol i amb els altres estats d'Europa. Per últim, explicaran com afecta al conjunt de la societat valenciana les recents transformacions ocorregudes a Europa en el marc d'una economia internacional cada volta més interdependent.
6. Identificar els problemes bàsics de la societat valenciana actual i explicar els diferents projectes de resolució que plantegen aquests problemes, així com la seua repercusió.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar si els alumnes comprenen els diferents problemes en la seua complexitat. En un primer nivell, els alumnes establiran relacions pertinents entre els diferents factors d'un problema i identificaran les contradiccions que expliquen una situació conflictiva. En un segon nivell, diferenciaran la incidència dels elements estructurals dels esdeveniments immediats, és a dir les conseqüències a curt i a llarg termini. Així mateix, n'escometran l'anàlisi considerant diverses escales espacials que revelen les diverses dimensions i complexitat dels problemes.
Finalment, explicaran i valoraran críticament les actuacions davant els problemes en relació amb els interessos i supòsits ideològics que es dedueixen dels projectes. N'establiran relacions entre els problemes existents i les mesures preses per a solucionar-los i entre les accions empreses i els fets esdevinguts. Analitzaran i debatran els conflictes d'interessos entre els distints sectors o grups socials implicats i l'oportunitat de les mesures que es proposen per a evitar o corregir els problemes, tals com els desequilibris mediambientals o la reconversió de sectors econòmics.
7. Utilitzar els conceptes necessaris per a explicar els processos històrics i espacials, comprenent i assumint les especials característiques de la conceptualització.
Amb aquest criteri es vol avaluar el grau de conceptualització dels processos històrics i geogràfics. Els alumnes hauran d'utilitzar els conceptes històrics i geogràfics amb propietat, aplicant-los en l'explicació de processos històrics i processos espacials segons diferents escales d'anàlisi. En aquest sentit, en constataran la modificació del significat d'un concepte com a conseqüència de la variació de l'objecte estudiat i de l'àmbit temporal i espacial en el qual s'emmarca. És a dir, en construiran els conceptes en relació als fets històrics i geogràfics analitzats. En un grau superior, n'establiran relacions amb altres conceptes realitzant les necessàries generalitzacions conceptuals sobre els fets concrets.
La utilització dels conceptes es valorarà en el context d'una explicació. En un primer grau, els alumnes utilitzaran dades, informacions o fets rellevants en la seua exposició, diferenciant una opinió d'una explicació fonamentada. En un segon grau, n'aplicaran els conceptes històrics i geogràfics a diversos fets de diferents processos històrics i espacials. Finalment, reconeixeran l'especificitat de la conceptualització en història i geografia per la qual els termes adquireixen un significat diferent en funció de la temporalitat o l'escala en què s'emmarque l'anàlisi d'un procés concret.
8. Reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica.
Amb aquest criteri es vol comprovar si l'alumnat reconeix que són possibles diferents interpretacions d'un mateix procés o fet històric o espacial. Aquests interpretació ha de sotmetre's a l'anàlisi crítica. Per a això, en primer lloc, els alumnes diferenciaran entre la informació al voltant d'un fet i la seua interpretació. En un segon grau, verificaran la congruència d'una interpretació d'un fet amb altres informacions relatives a aquest. Finalment, contrastaran diverses interpretacions sobre fets i processos històrics i espacials raonant en grau de validesa i elaborant una interpretació personal a partir d'elements d'altres interpretacions.
9. Reconéixer que la informació de les fonts sols resulta fructífera davant preguntes o problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions històriques i geogràfiques.
Aquest criteri al·ludeix a la comprensió de l'especial relació entre l'historiador i el geògraf i les fonts d'informació en el procés de construcció del coneixement històric i geogràfic. En un primer grau, reconeixeran la importància de les fonts per poder obtenir informació sobre el passat, citant-les en les seues argumentacions. En un segon grau, valoraran la rellevància de la informació en funció de les preguntes plantejades. Finalment, contrastaran la informació obtinguda a partir de diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.
10. Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques a'aprenentatge, comprenent i valorant l'anàlisi històrica i geogràfica com un procés en constant reelaboració.
Amb aquest criteri es tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a desenvolupar un estudi concret seguint una metodologia d'aprenentatge. Per a això, els alumnes definiran i analitzaran problemes, formularan hipòtesis i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les. També hauran de comunicar correctament les seues conclusions mitjançant l'elaboració de síntesi, informes o representacions cartogràfiques coherents amb els estudis i investigacions traçades, argumentant i contrastant els seus coneixements mitjançant dades rellevants obtingudes de diverses fonts d'informació.
En un grau de major complexitat i profunditat de l'aprenentatge, els alumnes hauran de reconéixer el camí seguit en l'aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els motius que han guiat les decisions per a portar-les a terme amb la finalitat d'ampliar el seu propi coneixement. També valoraran el procés seguit i sotmetran els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i superant estereotips. I, per últim, constataran la necessitat d'investigar abans d'emetre un judici sobre actuacions, personatges o problemes actuals.
Introducció al dret
(Batxillerat d'humanitats i ciències socials)
I. Introducció
La presència i abast que el dret té en els distints àmbits de la nostra societat i la forma en què ens afecta tant individualment com des del punt de vista col.lectiu justifiquen la presència al batxillerat d'una àrea curricular concreta i diferenciada que subministre als alumnes als quals es dirigeix els coneixements necessaris per a comprendre el món actual. És justament aquesta novetat curricular la que exigeix una especial cura a l'hora de definir els continguts i la metodologia adequades per afavorir el compliment dels objectius bàsics d'aquesta matèria, entre els quals ocupa un lloc preeminent la formació de l'alumne com a ciutadà responsable i crític des del coneixement dels seus drets i obligacions, la qual cosa requereix dotar-lo dels instruments teòrics i pràctics que li permeten l'anàlisi comprensiva de l'àmbit social, jurídic i polític en què està inserit.
Però, a més, i pel que fa al perfil dels destinataris del currículum, convindria tenir en compte que, des d'un punt de vista merament estadístic, el percentatge d'estudiants que continuaran estudis universitaris en què el dret ocupe un lloc preferent o almenys important (dret, econòmiques, empresarials, relacions laborals, treball social, criminologia, ciències polítiques i sociologia) és comparativament molt elevat. En aquest sentit, la funció informativa i propedèutica que es tracta d'abraçar amb l'oferta d'aquesta matèria està plenament justificada com a necessitat de l'alumnat, la qual li proporcionarà criteris vàlids de decisió respecte del seu futur acadèmic o professional.
Respecte a aquestes consideracions el currículum d'Introducció al Dret que es proposa ha sigut concebut tenint en compte, fonamentalment, tres paràmetres de referència: el contingut lògic de la matèria; el perfil de l'alumnat al qual es dirigeix i la pluralitat d'interessos que els són propis; i el context reglamentari i el curricular en què serà impartida.
Des del primer punt de vista, s'ha pretés que aquest currículum siga una efectiva introducció al dret afavorint l'obertura als seus diversos camps, a les seues distintes concepcions i pràctiques, a la varietat de les seues manifestacions i als distints modes de què ens poden valer d'ell per a operar socialment, introduint l'estudiant tant en la seua perspectiva privada com pública o empresarial, procurant integrar tot això en una visió alhora versàtil i coherent del complex àmbit jurídic. És per això que aquest currículum d'introducció al dret pressuposa la renúncia a un contingut excessivament tècnic per a un plantejament més general com un presentació descriptiva de l'àmbit ampli del dret en la seua vessant tant teòrica com pràctica, ressaltant-ne la contextualització social, històrica i política, sense que això represente una renúncia al rigor necessari, que serà proporcionada respecte a l'exigència de la matèria d'estudi concreta i l'adequat als requeriments i formació de l'alumnat.
En la concreció d'aqueix contingut, s'ha intentat no considerar l'estudi del dret des d'un punt de vista aïllat de la realitat social i del context de les altres ciències socials, sinó pel contrari, inserit en la nostra societat i en l'àmbit de les distintes disciplines socials, que permeten l'estudiant adquirir una visió globalitzant de les diverses dimensions que conformen el món jurídic. S'ha intentat fer veure que el dret, com la resta dels objectes d'estudi de les ciències socials, pot ser analitzat des de distintes perspectives, però afermant-se que sense la integració de tot això en el context social en què es produeix no hi ha comprensió real del fenomen jurídic, més quant que aquest programa pretén ser un instrument que induïsca a la reflexió crítica del dret i des del dret.
La importància de l'eina social que és el dret fa imprescindible proporcionar un mínim de coneixements sobre les seues característiques, sobre la forma en què tots els agents socials se'n serveixen, lluny de visions que el presenten com a una realitat aliena amb la qual sols ocasionalment -i comunment, constrictivament- es pren contacte. Per supòsit que no es tracta d'oferir un promptuari del tipus «l'advocat a casa», però manca de sentit una aproximació merament teòrica o doctrinal que ignore que, davant de tot, el dret és una tècnica social.
Per una altra banda, l'encreuament d'opcions tant acadèmiques com professionals de l'alumnat al qual es dirigeix aquest currículum ha sigut considerada amb la finalitat d'oferir un repertori de continguts que foren alhora formatius i útils en termes de millorar les condicions sota les que ha de realitzar la seua elecció acadèmica o professional.
Cal tenir en compte la diversitat d'opcions i possibilitats que el batxillerat proposa, que van des de la prossecució d'estudis universitaris fins a l'ocupació per compte alié o a la dedicació empresarial. Aquesta perspectiva és la que aconsella articular els continguts curriculars en diverses opcions que proposen recorreguts didàctics adaptats a les necessitats del destinatari del currículum, però, a més a més, s'ha pres en consideració la vessant de ciutadà d'aquest alumne i s'ha pretés de contribuir a la seua formació com a tal, subministrant-lo coneixements sobre els drets i obligacions de què és titular, així com els coneixements bàsics sobre l'exercici d'aquests drets. La diversitat d'interessos dels alumnes als quals es dirigeix aquest currículum és, també, una de les raons de pes que fan aconsellable insistir en la doble perspectiva, teòrica i pràctica, del plantejament general de la seua aplicació a l'aula.
Pel que fa a la inserció de la introducció al dret en el context reglamentari i curricular en què l'assignatura va a ser impartida, la interdisciplinarietat haurà de ser considerar com una noció preeminent, de manera que es puga superar la falsa idea de què l'àmbit jurídic té un grau d'autonomia tal que permeta suposar que es produeix al marge de la resta de sabers que constitueixen el conjunt de les ciències socials, establint-se els nexes existents amb altres continguts curriculars.
Per una altra banda, es pretén també mitjançant aquest currículum desplegar les capacitats crítiques, reflexives i d'argumentació dels alumnes, així com afavorir un enfocament tant teòric com pràctic dels continguts curriculars. En tot cas, encara que aquesta siga formalment la primera ocasió en què els alumnes tenen contacte amb un contingut curricular específicament jurídic, no es pot suposar que aquells a qui es dirigeix aquest programa manquen de coneixements sobre la matèria; molt al contrari, la intensa juridificació de les nostres societats permet de suposar i constatar una sèrie de coneixements previs sobre l'àmbit jurídic que és precís que els alumnes identifiquen i expliciten, per a posteriorment estar en condicions de sistematitzar i ampliar.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria ha de contribuir a què l'alumnat adquirisca les capacitats següents:
1. Comprendre la problematicitat de la realitat jurídica i les distintes concepcions des de la qual és possible explicar-la, tot identificant les seues distintes dimensions: normativa, valorativa i social; així com les diverses funcions que s'atribueixen al dret.
2. Accedir a una comprensió del dret com fenomen social, en el doble sentit de ser determinant de les relacions socials, alhora que és determinat per aquestes, entenent el caràcter històric del dret i identificant els processos i factors de la seua evolució i conformació actual.
3. Establir les diferents modalitats de resolució dels conflictes d'interessos mitjançant la intervenció dels professionals del dret i dels òrgans de l'Estat, basant-se en el repertori de possibles solucions que el nostre Dret ofereix.
4. Reconéixer i diferenciar l'àmbit jurídic d'altres àmbits normatius reguladors de la convivència social, establint els elements comunes i diferencials entre aquests.
5. Disposar l'alumne per a comprendre la seua condició de ciutadà dotant-lo de suficients instruments d'anàlisi crítica que el permeten conéixer i enjudiciar els components jurídics del seu entorn social i polític; així mateix l'alumne haurà de comprendre tant l'eficàcia com les limitacions de què peca la conformació jurídica dels drets humans, proposant, juntament amb la seua anàlisi, actituds crítiques, democràtiques i tolerants.
6. Comprendre la constitució jurídica de l'Estat modern, la seua estructura i funcions, reconeixent la modalitat estatal pròpia del nostre Estat, és a dir, l'Estat social i democràtic de Dret.
7. Comprendre les conseqüències que sobre el Dret té l'existència d'àmbits de convivència supraestatals, com també les conseqüències jurídiques provinents dels processos migratoris.
8. Comprendre els missatges de la comunicació habitual en què s'incloguen raons i arguments jurídics, així com utilitzar l'específica argumentació i raonament del Dret.
9. Utilitzar amb propietat i rigor els termes jurídics emprats tant a classe com en tot aquell material que vaja a ser utilitzat pels alumnes.
10. Relacionar sistemàticament els distints continguts teòrics del programa amb situacions quotidianes, per afavorir, sempre que siga possible, pràctiques adequades als diversos continguts d'aquest.
11. Distingir entre l'àmbit del dret públic i del dret privat, analitzant i explicant la lògica interna de cadascun, així com enquadrant correctament les disciplines jurídiques que pertanyen tant a l'un com a l'altre.
12. Comprendre la realitat jurídica de l'empresa i la manera en què aquesta està afectada per distintes disciplines jurídiques, i en particular pel dret fiscal, el dret de la Seguretat Social i el Dret Laboral, havent-hi d'estar en situació d'explicar els procediments de constitució jurídica i administrativa d'una empresa.
III. Nuclis de continguts
La proposta de continguts que es presenta intenta harmonitzar i distribuir equilibradament els continguts tant formatius com informatius, tant teòrics com pràctics, referits a l'àmbit ampli del Dret, prenent en consideració els requeriments de l'alumne en quant tal i com a ciutadà. Aquests continguts s'organitzen entorn a quatre nuclis temàtics que afavorisquen la diversitat d'enfocaments i tractaments en la concreció de l'aula. L'enunciat d'aquestes unitats temàtiques i els criteris d'agrupament de continguts ha sigut establert per les necessitats lògiques d'un introducció al dret, però també per criteris i necessitats d'ordre pedagògic referides a l'estudiant al qual aquesta matèria es dirigeix i el context curricular en què aquesta s'imparteix.
Per mitjà del primer nucli temàtic es pretén ressaltar la problemàtica de la definició de l'àmbit jurídic com un procediment adequat per a accedir a una definició d'aquest, problematicitat que ajuda a comprendre les distintes concepcions que sobre el Dret s'han proposat, així com la delimitació i diferenciació entre la normativitat jurídica i la d'altres àmbits reguladors de la convivència social. Aquesta unitat inicial hauria, per una altra banda, de contenir algunes definicions jurídiques, fonamentals per sí mateixes i necessàries per a la posterior comprensió dels continguts curriculars expressats mitjançant unes categories i una terminologia necessàriament tècnica. Així mateix en aquest nucli temàtic es proporcionarà una perspectiva àmplia de la pràctica jurídica referida a les regles i procediments idonis per a la resolució de conflictes, la defensa dels drets i consecució d'interessos legítims i a l'activitat tant dels particulars i grups socials, com la dels professionals del Dret i òrgans de l'Estat, bé entenent que, molt lluny d'allò que comunment es considera, aqueixa pràctica no s'esgota o limita a l'activitat judicial.
El segon nucli temàtic pretén introduir l'alumne en la noció de complexitat de l'àmbit jurídic mostrant per a això com el Dret es desplega en distintes dimensions. La dimensió normativa del Dret suposa una introducció als elements normatius i a la noció d'ordenament jurídic, és a dir, a l'estructura del Dret. Per mitjà de la dimensió social del Dret s'haurà d'introduir l'alumne en la noció de funcions del Dret, atorgant especial rellevància a la seua funció legitimadora del poder, la seua funció de regulació de conflictes i la seua funció de promoció del canvi social. Per últim, a través de la descripció de la dimensió valorativa de l'àmbit jurídic es podrà introduir a l'alumne en les finalitats del Dret (teories de la justícia) i en els drets humans.
Per mitjà del tercer nucli temàtic es pretén subratllar el caràcter històric del dret, establint per a això les línies evolutives de la seua conformació, recalcant un especial les grans fites d'aquesta evolució, com són, el procés que culmina en el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats públiques que es concreta en les grans declaracions dels drets de l'home del segle XVIII, el procés de codificació i el de constitucionalització. En aquest mateix nucli temàtic se suggereix el tractament de la separació històrica per mitjà de la qual es distingeix entre les branques del dret públic i les branques del dret privat, entrant-se a considerar la particular lògica que regeix cada àmbit i valorant-se la seua actual vigència i utilitat com a instrument d'ordenació de l'univers jurídic. Per últim, mitjançant aquest nucli temàtic s'explorarà el cúmul de problemes específicament actuals i el seu tractament jurídic, amb especial referència al procés d'internacionalització del dret.
El quart nucli temàtic pretén davant de tot dotar a l'alumne d'una explicació completa al voltant de la conformació jurídico-política de l'Estat modern amb especial menció a l'Estat de Dret com a modalitat estatal pròpia del nostre entorn cultural i polític. El tractament de la divisió de poders com a nota essencial d'aquesta modalitat estatal haurà de propiciar l'anàlisi del poder legislatiu i els processos estatals de producció de normes de dret, del poder executiu i l'organització administrativa de l'estat i del poder judicial, tant des del punt de vista orgànic com del procediment.
Per a dotar de major versatilitat a aquest currículum respecte de la seua aplicació a les aules, se suggereixen tres nuclis opcionals que suposarien la possibilitat d'explorar més minuciosament les vessants possibles dels interessos de l'alumnat.
En el primer nucli temàtic opcional es proposa el tractament de les grans institucions de dret públic, establint un nexe entre les consideracions teòriques generals i la seua realitat en el context del dret espanyol. S'ha focalitzat l'atenció de l'alumne entorn a tres grans àrees: l'organització público-estatal en la nostra Constitució de 1978, el sistema tributari del nostre estat i una introducció al sistema penal espanyol.
En el nucli opcional segon es pretén realitzar una introducció respecte de les institucions fonamentals de dret privat, amb especial menció al dret positiu civil espanyol sobre aquesta matèria, la qual hauria d'incloure el tractament de la noció jurídica de persona i els drets de la personalitat, els drets reals, les obligacions i contractes i el dret de família i successori.
En el nucli opcional tercer es pretén una aproximació al coneixement jurídic de l'empresa, procurant un raonable equilibri entre els aspectes teòrics i pràctics. Aquest nucli opcional haurà de contenir la descripció jurídica de l'estatut de l'empresari i les seues diverses modalitats, així com els instruments propis del trànsit mercantil, amb especial menció a l'estructura i funcions de la Seguretat Social, el sistema tributari empresarial i l'àmbit de les relacions laborals. Per últim, es proporcionarà a l'alumne els coneixements necessaris respecte als procediments jurídico-administratius per a la constitució de les empreses.
Els nuclis temàtics i els seus continguts seran, per tant, els següents:
El concepte de dret
- El problema de la definició del dret
- Les concepcions del dret: dret i ideologia
- El Dret i altres ordres normatius
- Conceptes jurídics fonamentals:
* El concepte jurídic de persona
* El concepte de capacitat jurídica
* El concepte de dret subjectiu
* El concepte de saber jurídic
* El concepte de responsabilitat
* El concepte d'acte antijurídic
* El concepte de sanció
- La pràctica del dret
Les dimensions del dret:
- La dimensió normativa del dret: estructura del dret
- La dimensió social del dret: les funcions del dret
- La dimensió valorativa del dret: finalitats del dret i drets humans
La historicitat del dret
- El reconeixement històric dels drets individuals i llibertats públiques: les declaracions històriques dels drets humans
- La codificació del dret
- El procés de constitucionalització del dret
- La distinció dret públic-dret privat
- Característiques del dret contemporani: la internacionalització del dret
Dret i dstat: l'estat de dret
- Poder, dret i estat
- L'estat de dret: característiques i modalitats
- La divisió dels poders estatals:
* El poder legislatiu: la producció de normes jurídiques
* El poder executiu: l'organització administrativa de l'estat
* El poder judicial: l'organització jurisdiccional de l'Estat
Dret públic
- Les institucions de dret públic: la Constitució espanyola de 1978
- El sistema tributari en el dret espanyol
- El sistema penal en el dret espanyol
Dret privat
- Les institucions de dret privat:
* La condició jurídica de la persona: drets de la personalitat
* Drets reals
* Obligacions i contractes
* Dret de família i dret successori
Dret i empresa
- L'empresa i l'empresari: l'empresari mercantil
- Les formes jurídiques de l'empresa:
* L'empresari individual
* L'empresari social
- Institucions mercantils per a la realització de l'activitat empresarial
- L'empresa i les relacions laborals
- L'empresa i el sistema de la Seguretat Social
- L'empresa i el sistema fiscal
- La constitució jurídico-administrativa de l'empresa
IV. Criteris d'avaluació
1. Reconéixer i explicar diverses situacions de la vida quotidiana, pública o privada, en què estiga present el dret i en què forma es manifesta.
Per mitjà d'aquest criteri, que pot ser utilitzat sistemàticament respecte als distints continguts temàtics del currículum, es pretén comprovar la capacitat de l'alumne per a relacionar les qüestions teòriques del programa amb fets i situacions pròximes de la seua vida quotidiana, expressant les distintes formes en què el dret l'afecta, així com la manera en què aquest pot ser utilitzat per a l'obtenció de finalitats tant particulars com col.lectives. Aquest criteri curricular permetrà comprovar la competència de l'alumne per elaborar les nocions jurídiques que se'l proposen a partir de les seues dades i experiències pròximes, valorant la destresa de l'alumne per a integrar les seues experiències i coneixements previs en la comprensió i sistematització dels continguts curriculars.
2. Reconéixer i descriure les distintes concepcions que fonamenten la noció de Dret.
Aquest criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a comprendre el caràcter problemàtic de la definició del Dret, així com per a identificar i caracteritzar les distintes concepcions que sobre aquest s'han proposat històricament. L'alumne ha d'estar preparat pera distingir entre els arguments propis de l'ius naturalisme, del positivisme i del realisme jurídic, identificant i interpretant críticament les característiques pròpies de les dites vessants fonamentals del pensament jurídic. De la mateixa manera, aquest criteri permetrà comprovar si l'alumne ha adquirit les idees bàsiques i els procediments que defineixen l'estructura lògica del dret.
3. Participar en debats sobre fets d'actualitat, confrontant les distintes concepcions des de la qual es pot escometre la qüestió plantejada, argumentant cada qual en base a les que li siguen pròximes.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar les capacitats de l'alumnat per a analitzar fets d'actualitat des de l'argumentació específicament jurídica, confrontant i valorant les diverses formes de resolució jurídica dels problemes tractats en funció de la concepció jurídica que s'adopte, així com per a estimar críticament les contribucions i limitacions d'aquestes teories en el debat dels problemes propis del nostre temps. Aquest criteri avaluador permetrà conéixer tant la capacitat crítica de l'alumne com la seua autonomia per a integrar de manera personal les distintes perspectives conceptuals des de la qual és possible l'anàlisi jurídica de la realitat. Aquest criteri ha de permetre, per una altra banda, conéixer la competència comunicativa i d'argumentació de l'alumne per a expressar les seues idees particulars i contrastar-les amb les de la resta.
4. Diferenciar i explicar els distints sistemes normatius que fan possible la convivència social.
Mitjançant aquest criteri avaluador l'alumne ha de mostrar la seua capacitat per a descriure el transfons normatiu que possibiliten la convivència social, distingint entre la normativitat específicament jurídica de la d'altres ordres normatius que operen socialment. Per mitjà d'aquest criteri l'alumne ha de mostrar la seua aptitud per a establir les connexions i diferències entre les normes de Dret i les normes morals, religioses i els usos socials, explicant la manera específica en què cadascuna opera socialment.
5. Comprendre i explicar a partir de la noció de Dret positiu la constitució de la norma de Dret i de l'ordenament jurídic.
Mitjançant aquest criteri avaluador podrà comprovar-se si l'alumne comprén el caràcter normatiu del dret com a una de les seues dimensions fonamentals, així com verificar-se entre ser (realitat fàctica) i haver del ser jurídic (realitat normativo-jurídica) manifestat a través de la norma de Dret. Per mitjà d'aquest criteri, podrà comprovar-se l'aptitud de l'alumne per comprendre i explicar l'estructura lògico-jurídica de la norma de dret i els seus criteris classificatoris, així com la seua capacitat per a comprendre i explicar l'ordenament jurídic com a conjunt de normes organitzatives de l'Estat i de la societat.
6. Explicar i il.lustrar mitjançant exemples apropiats la dimensió social del Dret, així com identificar i descriure les funcions i instruments de què se serveix per operar socialment.
La finalitat que persegueix aquest criteri avaluador és la de comprovar la comprensió per part de l'alumne respecte de com el Dret constitueix factor social interactiu amb altres factors (econòmics, polítics, culturals, ideològics) que intervenen socialment. Així mateix, l'alumne ha de mostrar la seua comprensió de les diverses funcions pròpies del dret en la intervenció social, havent-hi d'estar capacitat per a distingir i descriure la funció d'integració social, la funció de legitimació del poder i la funció de tractament i resolució de conflictes, indicant en cada cas els instruments de què se serveix per complir aquestes funcions.
7. Explicar i argumentar raonadament quals són les finalitats prioritàries del Dret, identificant i explicant, per una altra banda, que són els drets humans i la problemàtica jurídico-política que actualment els afecta.
Es tracta de què l'alumne mostre la seua comprensió respecte de la dimensió valorativa del Dret, explicant quins factors determinen que el dret siga just. L'alumne haurà d'explicar i descriure els valors jurídics incorporats a la Constitució de 1978, i en particular, el valor igualtat, llibertat, pluralisme polític, solidaritat i seguretat jurídica. Mitjançant aquest criteri l'alumne haurà de donar compte, a més a més, de la seua comprensió dels drets humans, així com de la importància històrica de la seua positivització i les limitacions i circumstàncies que determinen el seu efectiu compliment.
8. Explicar la conformació històrica del Dret i les distintes formes de la seua manifestació en funció de les coordenades espacio-temporals en què aquest es produeix.
Mitjançant aquest criteri es pretén comprovar l'aptitud de l'alumne per a descriure el procés històric de conformació del Dret, havent-hi de reconéixer les fites més excepcionals d'aquesta conformació i la manera en què el susdit procés es plasma en la nostra situació actual. Aquest criteri ha de servir per a avaluar la capacitat de l'alumne per a identificar i descriure els components que constitueixen el Dret modern, amb especial menció al procés de reconeixement dels drets i llibertats individuals, el procés de codificació i el de constitucionalització. Aquesta criteri haurà de servir perquè l'alumne mostre la seua aptitud per relacionar l'evolució històrica del Dret amb la paral.lela evolució de l'Estat i les seues distintes manifestacions històriques.
9. Identificar i descriure les formes d'intervenció del Dret en la conformació de l'Estat modern, així com definir i valorar l'Estat de Dret, distingint aquesta modalitat estatal d'aquelles que no ho són, motivant i argumentant l'anàlisi.
Es tracta d'avaluar la comprensió de l'alumne respecte del caràcter històric de la conformació de l'Estat modern identificant i definint els components jurídics decisius per a la susdita conformació. Així mateix, es pretén estimar la seua comprensió respecte a les diferències radicals entre mers Estats amb Dret i Estats de Dret, comprovant si aquest és capaç d'establir les característiques definitòries d'aquesta forma d'Estat i les repercusions jurídico-polítiques que l'esmentada modalitat estatal suposen per al ciutadà i per al conjunt de la societat. Aquest criteri avaluador haurà de servir per a comprovar l'aptitud de l'alumne per a descriure i explicar la modalitat estatal constitutiva de l'estat de dret, així com la manera d'organitzar-se en aquest el poder legislatiu, executiu i judicial.
10. Analitzar problemes concrets i d'actualitat a partir de fonts jurídiques diverses i adequades, elaborant, contrastant i utilitzant críticament l'esmentada informació.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar la competència de l'alumne per valer-se eficaçment de textos jurídics (legislació, doctrina, jurisprudència...) en l'anàlisi de problemes concrets i d'actualitat, la qual cosa permet saber si mitjançant l'ajuda d'aquest material és capaç de formular les seues pròpies solucions als problemes plantejats. Així mateix, es podrà comprovar mitjançant aquest criteri valoratiu la capacitat de l'alumne per a utilitzar aquest material d'una forma metòdica i raonada.
11. Distingir i caracteritzar el dret públic i el dret privat, descrivint i analitzant les disciplines més importants i les institucions més excel.lents pertanyents a cadascun dels esmentats àmbits jurídics, tot això en base a l'ús correcte del corresponent Dret positiu espanyol.
Mitjançant aquest criteri l'alumne haurà de ser capaç de diferenciar els distints àmbits en què tradicionalment es classifica el nostre dret, així com saber enquadrar les distintes disciplines jurídiques en cadascun dels esmentats àmbits. A més a més, l'alumne haurà d'estar en situació de descriure i analitzar les institucions més importants pròpies tant de l'àmbit jurídico-privat com del jurídico-públic, i d'utilitzar l'adequat Dret positiu que el regula.
12. Conéixer la informació i regulació jurídica de l'empresa, distingint entre l'empresari individual i el social, així com comprendre i explicar la manera en què l'empresa està afectada pel sistema de la Seguretat Social espanyol, el sistema tributari i el sistema de relacions laborals. L'alumne haurà de conéixer els procediments jurídics i administratius per a la constitució d'una empresa.
Mitjançant aquest criteri es pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a comprendre i explicar què és una empresa i com està, segons el nostre dret, regulada jurídicament, havent-hi de distingir entre les distintes modalitats d'empresaris i l'estatut jurídic pel qual es regula la seua situació en cada cas. Aquest criteri pretén, també, que l'alumne demostre la seua comprensió sobre la manera en què el sistema fiscal afecta a les empreses, quin és el règim de la Seguretat Social del nostre país, i la manera en què es produeixen i es regulen les relacions laborals en l'àmbit empresarial. Per últim, per mitjà d'exercicis de simulació o d'altres, l'alumne haurà de demostrar la seua competència sobre el procediment per a la creació d'una empresa.
Electrònica
(Batxillerat de tecnologia)
I. Introducció
L'electrònica era una part de la física que estudiava els fenòmens en què intervenen electrons en estat lliure. Era una part de la física perquè, en els seus inicis, va aparéixer com a tal, però a partir de la Segona Guerra Mundial i, sobretot, a partir del decenni dels cinquanta es configura com a ciència pròpia amb una gran influència en quasi totes les activitats quotidianes de les persones.
És, doncs, una ciència relativament nova, d'uns 50 anys aproximadament. Tot i que gran part dels fenòmens que estudia eren perfectament coneguts des de prou anys abans, ha estat en els últims decennis quan han assolit el màxim desenvolupament. El naixement de l'electrònica com a ciència de gran importància en el desenrotllament social i econòmic es pot situar en l'any 1948, coincidint amb el descobriment del transistor.
L'electrònica proporciona els coneixements necessaris per a entendre el funcionament i l'evolució dels innumerables artefactes que envolten la nostra vida. El perquè de l'existència d'aquests artefactes és una mica més difícil d'argumentar. Mentre que el funcionament i l'evolució responen principalment a criteris científics, l'existència té components sociològics i econòmics que, tot i ser importants, depassen l'àmbit d'aquesta matèria.
L'electrònica té pràcticament influència en totes les activitats que desplega l'ésser humà principalment en el món occidental. I podem fer tres grans grups d'aquestes activitats:
- Domèstiques : electrodomèstics, activitats recreatives...
- Industrials: oci, fabricació de components, desenvolupament de sistema per a control, aparells de mesurament...
- Militars: telecomunicació, detecció...
Totes aquestes activitats han experimentat un auge molt important des del moment que l'electrònica hi ha trobat aplicació. Només caldrà esmentar un exemple de l'evolució en la recepció d'àmbit domèstic: a començament del decenni dels seixanta en la majoria de les cases espanyoles hi havia, com a mínim, un enorme receptor de ràdio, i actualment en quasi totes les cases hi ha diversos receptors de ràdio de grandària més reduïda i amb les mateixes o millors prestacions, un receptor de televisió, reproductors de música, etc.
Les activitats citades anteriorment posseeixen característiques peculiars, fruit de l'especificitat dels materials i components amb què s'opera. Però, malgrat aquesta varietat, tenen trets comuns; fan servir procediments i criteris d'actuació semblants, apliquen elements funcionals comuns a les activitats i els productes més diversos. Això permet acotar els components disciplinaris d'aquesta matèria optativa del Batxillerat; l'electrònica amb un caràcter netament general.
Que vivim una època presidida per l'electrònica es comprén fàcilment en mirar al nostre voltant i comprovar la gran quantitat d'artefactes electrònics existents: joguets, caixers automàtics, televisió, ràdio, ordinadors..., per això és necessària la presència d'una matèria que ensenye a comprendre part d'aquest món que ens envolta. Difícilment es podran escometre tots els coneixements necessaris per a atendre a la perfecció el funcionament d'aquests artefactes més amunt esmentats. Això obeeix a una raó fonamental: «la ràpida evolució de l'electrònica».
Podem assegurar sense por d'equivocar-nos que la vigència dels artefactes electrònics és de tres a cinc anys. Una vegada passat aquest temps, se'n fabriquen d'altres amb pràcticament el mateix preu i moltes més prestacions i amb les mateixes prestacions però més econòmics.
Podem assegurar que l'electrònica és presidida per l'obsolescència, si bé hem de matisar que les funcions continuen vigents. Per exemple, si entenem la recepció d'ones de ràdio com una funció, aquesta funció no es modifica, el que canvia és el mitjà per a realitzar-la. Davant d'aquesta circumstància el caràcter que tindrà aquesta matèria ha de ser netament general, com pertoca al caràcter del Batxillerat, amb l'objectiu d'establir les bases suficients per a posteriorment escometre d'altres parts de l'electrònica més específiques.
Partint, doncs, de la conveniència de plantejar la matèria com un caràcter netament general, cal tenir en compte la necessitat de pensar en «funcions» més que en els elements que les componen. El perquè d'aquesta afirmació s'entén pensant que les «funcions» sempre són vigents mentre que els components evolucionen de manera que alguns per ells mateixos ja conformen una funció. És clar que parlem de circuits íntegres que tenen diversos components en el seu interior però que, per les seues característiques, se'n pot parlar com de components individuals.
En primer lloc farem un estudi dels components discrets d'ús més general en l'electrònica, i n'estudiarem el símbol, ,el funcionament, les característiques, etc. Entendrem per component discret l'element únic. Tot seguit estudiarem una de les funcions bàsiques d'aquest nivell: «La font d'alimentació», la seua existència des de sempre i la seua vigència actual és evident. Quasi tots els artefactes electrònics que es connecten a la xarxa elèctrica duen incorporada una o més fonts d'alimentació. Per veure'n la solució i també pel seu caràcter molt més didàctic, en veurem la composició per mitjà de components discrets i tot seguit l'estudiarem realitzada mitjançant un component integrat, que com es comprovarà, es tracta d'un circuit integrat. Una altra de les funcions que caldrà estudiar és l'«Amplificació», l'existència i la vigència de la qual estan plenament justificades; la seua presència en ràdio, televisió, reproductors de música, etc., ho confirma. Igual que en el cas anterior realitzarem un estudi amb components discrets i posteriorment amb components integrats. Després s'estudiarà la funció «Generació de senyal», la qual ens permetrà realitzar els nostres propis generadors de senyal per a alimentar amb ells els futurs circuits que dissenyem.
L'electrònica digital és la que ha tingut una evolució molt més ràpida. En aquest cas, estudiar «funcions» és prou més arriscat que abans; per raó de l'evolució esmentada, és possible que en un únic circuit integrat ens trobem amb diverses de les funcions que nosaltres ens disposem a estudiar per separat. Encara que aquests circuits tenen un ús molt específic i presenten certa dificultat a l'hora de dispondre'n. En qualsevol cas cal fer notar aquesta situació i comparar els possibles dissenys que es realitzen amb algun muntatge real existent i observar les diferències existents i comprovar la vigència dels dissenys realitzats.
El valor informatiu d'aquesta assignatura en el Batxillerat té dos vessants: d'una banda, el paper en la trajectòria formativa de l'alumne; de l'altra, la pròpia estructura. L'electrònica, tal com hem comentat, proporciona coneixements bàsics per a començar estudis més específics sobre camps especialitzats de l'activitat enginyera i industrial. Igualment, i d'acord amb la funció formativa del Batxillerat, conserva en els seus objectius i continguts una preocupació per la formació de ciutadans autònoms i amb independència de criteri, alhora que explica aquesta segona revolució «industrial/electrònica» a què assistim.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Comprendre el paper de l'electrònica en el món actual, tenint en compte la seua implicació en els distints camps: domèstics, industrials i militars.
2. Conéixer l'evolució de l'electrònica des dels seus inicis com a tal fins a la situació d'avui dia, i també les possibles tendències del futur.
3. Comprendre el funcionament d'una font d'alimentació amb components discrets i integrats i els paràmetres més importants per a la seua especificació, i identificar-ne i descriure'n els blocs i els components.
4. Analitzar de forma sistemàtica el funcionament d'un amplificador, amb components discrets i integrats i els paràmetres més importants per a la seua especificació.
5. Entendre quina és la missió dels circuits generadors de senyal en el funcionament d'un sistema més complex.
6. Entendre els paràmetres més importants en un circuit integrat a fi que possibilite l'elecció més adequada en cada cas.
7. Distingir entre circuit de combinació i circuit seqüencials, i remarcar-ne les característiques més rellevants.
8. Comprendre el funcionament d'un circuit combinació que conforme un sistema, i estudiar-ne cada un dels blocs i els circuits que el conformen.
9. Comprendre el funcionament d'un circuit seqüencial que conforme un sistema, i estudiar-ne cada un dels blocs els circuits que el formen
10. Expressar amb precisió les seues idees i opinions sobre dissenys electrònics, utilitzant vocabulari, símbols i formes d'expressió apropiats.
III. Nuclis de continguts
Semiconductors
- Propietats físico-químiques dels semiconductors. Teoria de les bandes. Tipus de semiconductors.
- Unió PN.
- Díode semiconductor. Altres tipus de díodes.
- Transistor bipolar. Constitució. Funcionament. Configuracions del transistor. Corbes característiques.
- Transistors d'efecte de camp. Transistor FET. Constitució. Funcionament. Transistor MOSFET. Constitució. Funcionament.
Convertidors ca/cc
- Rectificadors. Mitja ona. Doble ona.
- Filtres. Tipus de filtres.
- Estabilització. Tipus d'estabilització.
- Rectificació trifàsica.
Amplificació
- Classificació dels amplificadors. Paràmetres dels amplificadors.
- Estudi d'un amplificador d'una etapa.
- Amplificador operacional ideal. Estudi dels muntatges bàsics amb amplificadors operacionals.
Generadors de senyal
- Integrador.
- Diferenciador.
- Multivibradors. Tipus.
- ús dels amplificadors operacionals i Tímmers com a generadors d'ona quadrada.
Electrònica digital
- àlgebra de Boole. Funcions elementals. Simplificació de funcions.
- Codis de numeració.
- Famílies lògiques. TTL i CMOS. Característiques fonamentals.
- Circuits de combinació. Semisumador. Sumador. Comparadors. Descodificador. Codificadors. Multiplexors.
- Circuits seqüencials. Biestables. Comptadors. Registres de desplaçament.
IV. Criteris d'avaluació
1. Identificar els distints components que conformen un producte electrònic d'ús quotidià.
L'alumne ha de ser capaç de reconéixer quins són els components que conformen aquest producte i realitzar una primera selecció segons la forma i la grandària; dins de la forma i la grandària haurà de fer una altra selecció segons els distints colors de cada component.
2. Triar de forma aproximada, parint d'unes especificacions tècniques donades, quins són els components adequats per a una font d'alimentació determinada.
L'alumne ha de ser capaç de determinar les característiques tècniques de cadascun dels elements que componen una font d'alimentació, i triar els més adequats dels existents en el mercat i presentar, si és possible, alternatives que permeten l'estalvi econòmic en la construcció de la dita font. A continuació muntarà el circuit per comprovar si el seu funcionament s'ajusta a les especificacions indicades.
3. Estudiar de quina manera afecten els distints components que conformen un amplificador sobre els distints paràmetres que l'especifiquen.
En analitzar un amplificador, l'alumne ha de ser capaç de deduir com se'n poden modificar els paràmetres variant-ne els components.
4. Triar de manera aproximada, partint d'unes especificacions tècniques donades, quins són els components adequats per a un generador d'ona quadrada.
L'alumne ha de ser capaç de triar els components més adequats, entre els existents en el mercat, per a acomplir les especificacions demanades.
5. Dissenyar un circuit de combinació que conforme un sistema, partint d'unes especificacions determinades.
L'alumne ha de ser capaç de triar els circuits adequats per al correcte funcionament sistema proposat; una vegada triats, procedirà al muntatge i comprovarà si el seu funcionament s'atén a les especificacions indicades.
6. Fer servir un vocabulari adequat per a descriure els components i el funcionament d.un circuit electrònic.
Aquesta capacitat busca indicar en quin grau l'alumne ha incorporat al seu vocabulari termes específics i modes d'expressió tècnicament apropiats, per a descriure verbalment els sistemes electrònics i els distints elements que els componen.
Ciència dels materials
(Batxillerat de tecnologia)
I. Introducció
Els materials són una part de la matèria que es troba a l'univers, però més específicament són substàncies les propietats de les quals les fan útils en estructures, màquines, dispositius o productes. Per exemple, metalls, ceràmics, semiconductors, polímers, vidres, dielèctrics, fibres, fustes, arena, pedra, biomaterials i molts materials compostos.
Aquesta definició, bé que concisa, és suficient per a il.lustrar-nos sobre l'amplitud d'aquesta matèria i la importància que té en l'esdevenir de la humanitat.
En el transcurs del temps l'home ha aprés a utilitzar de manera correcta els materials que té al seu abast. Per exemple, esmolant el sílex es va adonar qui podia fabricar estris d'aplicacions vàries i més còmodes de manipular. Posteriorment, la necessitat de supervivència en un medi molt competitiu el va menar a descobrir primer, i fabricar més tard nous materials, i aquesta activitat va assolir tal magnitud que molts períodes de la història de la humanitat són coneguts pel nom del material preferentment utilitzat.
Per tant, l'estudi i el desenvolupament de materials està íntimament lligat a la història de la humanitat. Això no obstant, la ciència i tecnologia de materials, com a tal, no va ser reconeguda fins la segona meitat del segle XX, i només de fa molt poc s'estudia com a disciplina d'importància capital.
Finalment, aquesta matèria ha de ser contemplada tenint en compte dos aspectes fonamentals:
Els materials flueixen en un cicle global que va des del naixement fins a la mort. Les primeres matèries són preses de la terra per mineria, barrinament, excavació o recol.lecció, i convertides en materials bruts en forma de lingots de metall, pedra mòlta, i posteriorment transformats en materials d'enginyeria, en forma cable elèctric, acer estructural, formigó, plàstic, fusta i d'altres. Eventualment, després de ser degudament utilitzats en profit de l'home, aquests materials acaben tornant a la terra en forma de rebuig, o preferiblement, tornen al cicle per ser reprocessats i reutilitzats abans de rebutjar-los de manera definitiva. Un aspecte important del concepte d'un cicle de materials és que revela moltes interaccions d'importància entre materials, energia i medi ambient. Aquestes consideracions són especialment crítiques ara a causa de la creixent escassesa d'energia i materials que es presenta justament en el moment en què els habitants d'aquest planeta manifesten un interés més profund per la qualitat de l'espai en què habiten.
Les necessitats tecnològiques actuals demanen nous materials, és a dir, materials per a usos molt específics, cosa que ens porta a conéixer el material no sols des d'un punt de vista merament descriptiu; al contrari, aquestes necessitats impliquen un coneixement més íntim del material per a poder fabricar el material que es demana i amb les característiques adequades. Per això, en la mesura en què es comprenga la relació entre l'estructura i composició amb les propietats, es podran desenvolupar nous materials. Això fa que contemplem la matèria ciència dels materials com una disciplina que recolza en altres i el desenvolupament de la qual està relacionat amb el procés natural de ramificació de la ciència.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents:
1. Ajudar a formar el concepte que les propietats i el comportament d'un material estan íntimament relacionades amb la composició i l'estructura interna d'aquest material.
2. Identificar els paràmetres mecànics, tèrmics i elèctrics que permeten classificar els materials en metalls, polímers, ceràmics i compostos.
3. Preveure el comportament del material en servei i la seua reacció amb el medi.
4. Triar el material adequat tenint en compte les sol.licituds tecnològiques que es demanen.
5. Analitzar i resoldre problemes que demanen la substitució de materials.
6. Desenvolupar en l'alumne aptituds i capacitats que li permeten descobrir en els coneixements adquirits la informació i les tècniques més apropiades per a aplicar-les a les noves situacions.
III. Nuclis de continguts
Composició, estructura i transformacions
- Estructura atòmica.
- Unió entre àtoms.
- Estructura cristal.lina.
- Imperfeccions cristal.lines.
- Propietats tèrmiques i difusió.
- Aliatges.
- Transformacions en els sistemes. Regla de les fases.
- Diagrames d'equilibri.
- Procés de cristal.lització i solidificació en motle.
- Propietats elàstiques i plàstiques dels sòlids.
Metalls i aliatges
- Metalls lleugers.
- Metalls pesants.
- Productes siderúrgics.
- Tractament dels aliatges.
Materials ceràmics
- Ceràmics estructurals.
- Ceràmics electrònics.
Polímers
- Representació de l'estructura d'un polímer.
- Formació de cadenes mitjançant el mecanisme d'addició.
- Formació de cadenes mitjançant el mecanisme de condensació.
- Grau de polimerització.
- Comportament dels polímers termoplàstics.
- Elastòmers.
- Polímers termoestables.
Materials compostos o híbrids
- Materials compostos.
- Fusta, formigó i asfalt.
Materials magnètics
- Classificació dels materials segons el comportament en el camp magnètic.
- Materials ferromagnètics.
Materials elèctrics
- Materials conductors.
- Semiconductors.
- Aïllants.
- Superconductors.
Materials fotònics
- Fibres òptiques.
Materials per a cèl.lules fotoelèctriques
- Cèl.lules fotoelèctriques. Materials.
- Cèl.lules fotovoltaiques. Materials.
Biomaterials
- Resines naturals.
- Ceres.
- Fibres tèxtils naturals.
- Carbó i petroli.
- Metalls biològicament compatibles.
Conformat de materials
- Conformat per emmotlament.
- Conformat per desplaçament de material.
- Conformat per soldadura.
- Conformat per arrancament de llimadures.
- Sinterització.
- Conformat per electroerosió, plasma, etc.
Comportament en servei dels materials
- Fractura.
- Efectes de la temperatura i transformació dúctil-fràgil.
- Fatiga.
- Deformació lenta (creep).
- Corrosió. Prevenció de la corrosió.
- Atac dels materials polimèrics.
- Efecte de les radiacions.
- Efecte de les impureses.
- Comportament enfront de camps elèctrics i magnètics.
IV. Criteris d'avaluació
1. Comprovar en quina mesura les propietats dels materials depenen de la seua composició i estructura.
Els alumnes hauran d'assimilar el comportament del material (mecànic, tèrmic elèctric, etc.) amb la disposició espacial dels àtoms i les molècules.
2. Donar el concepte d'unió i força dels distints enllaços.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l'alumne té una base suficient per a classificar els materials en metalls, ceràmics, plàstics, híbrids i altres en funció del tipus d'enllaç predominant.
3. Estudiar les xarxes cristal.logràfiques més importants.
Es tracta de comprovar si l'alumne té clar el concepte de substàncies cristal.lines i vítries. També, si ha assimilat el concepte de cel.la unitària, direccions cristal.logràfiques i plans cristal.lins.
4. Estudiar les imperfeccions cristal.lines, impureses, vibracions i moviment dels àtoms dins dels sòlids.
L'alumne haurà de comprendre en quina mesura les imperfeccions són responsables del comportament dels semiconductors, de la ductilitat dels metalls i de la seua resistència mecànica. També permeten el moviment dels àtoms durant el tractament tèrmic a fi d'obtenir noves estructures i propietats més importants.
5. Estudiar l'electró com a portador de càrrega.
L'alumne haurà de tenir clar el comportament elèctric dels materials. Així, els metalls són bons conductors tant de l'electricitat com de la calor ja que els electrons de valència estan lligats dèbilment. S'introduirà el concepte de conductivitat i la classificació dels materials en conductors semiconductors i aïllants, en funció del valor que tinga.
6. Estudiar els plàstics o polímers i esbossar la naturalesa estructural d'aquests materials no metàl.lics i relacionar aquestes estructures amb les seus propietats i utilitat pràctica.
Els alumnes hauran d'aprendre que el nom tècnic dels plàstics és el de polímers, ja que contenen grans molècules formades per moltes unitats o monòmers que es repeteixen. També, que en aquests materials la cristal.lització no s'efectua de manera ràpida, ja que tenim molècules en lloc d'àtoms individuals. A més a més, les molècules tenen enllaços intermoleculars relativament dèbils. Així mateix, els materials polimèrics són, generalment, aïllants perquè no tenen electrons lliures.
7. Estudiar els materials ceràmics, on intervenen elements metàl.lics i no metàl.lics.
Amb aquest criteri es pretén valorar en quina mesura l'alumne és capaç d'identificar les característiques mecàniques d'aquests materials. Els materials ceràmics són més durs i menys dúctils que els metàl.lics o els plàstics. També, han d'identificar les característiques dielèctriques, semiconductores i magnètiques dels ceràmics.
8. Estudiar els concepte de fase i els materials amb dues o més fases.
Els alumnes hauran d'aprendre a utilitzar els diagrames de fases ja que ens proporcionen bases per a l'estudi dels aliatges, els acers i els seus tractaments.
9. Estudiar els materials compostos.
L'alumne ha de distingir el diferent origen d'aquests materials. També, de quina manera la combinació de dos materials pot posseir les propietats desitjades i proporcionar una solució factible al problema de l'elecció dels materials.
10. Estudiar el comportament del material en servei.
L'alumne haurà de tenir clars els conceptes de: fatiga, fractura, efecte de la temperatura en la transició dúctil-fràgil, corrosió, prevenció de la corrosió, efecte de les radiacions sobre els polímers i sobre el de maquinabilitat.
Informàtica per a la tecnologia
(Batxillerat de tecnologia)
I. Introducció
La informàtica és una poderosa eina de treball, que actualment té una influència en quasi tots els àmbits de la vida en el nostre entorn i és previsible que en un futur aquesta influència siga molt major. Com a conseqüència d'això estem canviant gran quantitat dels nostres hàbits de vida. Pensant en alguns d'aquests àmbits en què té influència podem citar:
- Domèstic: la massiva existència d'ordinadors personals als domicilis particulars possibiliten per una part, la realització del treball en el propi domicili i per altra, la popularització de mòdems i altres accessoris que permeten l'accés a bases de dades per tal de poder realitzar ja una gran quantitat d'activitats com per exemple la compra des de casa o consultar el compte bancari, vídeo-jocs, etc.
- Industrials: la majoria de les empreses actuals ja disposen d'ordinadors els quals es destinen a la gestió o al sistema productiu, en temes com el control o el manteniment. En aquest àmbit també és important i en el nostre país potser més que l'anterior, ja que el nostre secular retardament industrial amb respecte als països del nostre entorn, tota la part destinada al disseny.
- Serveis: l'existència de bases de dades permet l'accés ràpid a una gran quantitat d'informació, per exemple es pot esmentar la gestió d'estocs d'una empresa la qual cosa possibilita la petició de material en el moment adequat i d'aquesta manera l'immobilitzat d'aquesta és menor.
La intenció d'aquesta assignatura dins el Batxillerat té dues vessants: l'una contribuir a la trajectòria formativa de l'alumne i l'altra pròpia estructura de l'assignatura. Donat el caràcter d'aquesta assignatura i degut a la necessitat de recolzar-se en els coneixements adquirits en altres assignatures per al seu desenvolupament la informàtica ha d'introduir un llaç de realimentació de coneixements amb aqueixes assignatures. Reforçant els continguts que en aquestes s'impartisquen, i aclarint alguns conceptes que necessitarien en cas contrari d'un major nombre d'hores d'experimentació per poder ser constatats. Igualment i d'acord amb la funció formativa del Batxillerat, conserva en els seus objectius i continguts una preocupació per la formació de ciutadans autònoms i amb independència de criteri, alhora que explica el gran apogeu de la informàtica que està produint-se.
Una missió fonamental de l'educació és capacitar els alumnes per a la comprensió de la cultura del seu temps. La vida actual es caracteritza per la gran quantitat d'informació existent a tots els nivells, la informàtica possibilita actualment i molt més en un futur no molt llunyà una nova forma d'organitzar i representar la realitat. A més a més és una eina importantíssima per al desenvolupament de capacitats intel.lectuals i per a l'adquisició de certes destreses. També és necessari desplegar elements d'anàlisi crítica i d'una informació que els permeta utilitzar la informació adequadament. Es tracta, per tant, de capacitat els alumnes com a futurs ciutadans, per què utilitzen la informàtica i siguen coneixedors de les seues implicacions socials i culturals així com de les seues possibilitats i aplicacions. És, doncs, necessari incorporar aquesta assignatura dins del futur sistema de Batxillerat tractant de fomentar una actitud reflexiva de la situació social i cultural actual com ara de l'evolució que es preveu en un futur no molt llunyà.
La informàtica com a eina de treball que és s'ha de constituir com una assignatura més de tipus procedimental que conceptual; de res ens serveixen explicacions llargues i meticuloses més pròpies d'altres estudis superiors, tant pel nivell de maduresa dels alumnes com per la pròpia naturalesa del Batxillerat. La informàtica s'ha de desenvolupar a partir d'un contacte estret de l'alumne amb el lloc de treball, incloent en ell tant ordinador com els programes necessaris per al seu adequat funcionament. Aquest contacte estret solament es podrà realitzar en el cas que el nombre d'alumnes per ordinador no siga elevat.
Com a assignatura de procediment que és, els alumnes deuen desenvolupar treballs amb l'ordinador. Amb la finalitat d'aprofitar al màxim la seua estància en l'Aula d'informàtica o el lloc on estiguen els ordinadors, és convenient que les hores disponibles s'agrupen, per què el professor puga configurar la distribució de continguts/treballs al llarg del temps disponible de la forma més adequada possible; per aquest caràcter de procediment de l'assignatura i per la pròpia maduresa dels alumnes no existeix cap problema d'esgotament d'aquests encara que les hores estiguen agrupades; al contrari això farà que els alumnes disposen de temps suficient per desenvolupar sense presses tant les tasques encomanades com les que ells mateixos puguen proposar.
En aquesta modalitat de Batxillerat és francament difícil definir el tipus d'informàtica necessària, degut per una part a l'especificitat d'aquesta i per altra a l'ampli espectre de coneixements que ha d'abraçar per la pròpia naturalesa del Batxillerat Tecnològic. S'ha optat per la següent solució:
- A tots els alumnes se'ls imparteix uns continguts comuns els quals corresponen als dos primers nuclis de continguts.
- Segons els alumnes es decanten per realitzar posteriorment uns o altres estudis han d'elegir un dels dos nuclis següents.
- Finalment l'últim nucli tracta sobre un llenguatge de programació d'alt nivell per què els alumnes entenguen les diferències entre «usuaris» i «programadors», a més de crear les bases necessàries per a una aplicació en estudis posteriors. Naturalment, aquests continguts s'han d'enfocar cap a la realització d'alguna acció en què els alumnes vegen una aplicació quasi immediata del llenguatge de programació, amb la finalitat que l'assignatura continue conservant aqueix caràcter de procediment amb què està pensat.
II. Objectius generals
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a què l'alumnat adquirisca les següents capacitats:
1. Comprendre el paper de la informàtica en la societat actual, entenent la seua implicació en els distints camps existents: científic, artístic, industrial i serveis.
2. Conéixer l'evolució dels programes de disseny assistit per ordinador (CAD) des dels seus començaments fins a la situació actual, així com les seues tendències futures.
3. Recordar i ampliar la terminologia informàtica habitual.
4. Tenir una idea de les característiques que ha de reunir un lloc de treball en què s'han d'incloure l'ordinador i els perifèrics per poder utilitzar convenientment els diferents tipus de programes de disseny assistit que es plantegen a l'assignatura.
5. Conéixer què és el disseny assistit per ordinador així com els seus camps d'aplicació i la compatibilitat entre els diferents programes existents.
6. Conéixer correctament com s'instal.la i configura un software d'un sistema CAD.
7. Conéixer les funcions característiques d'un software de CAD.
8. Conéixer les operacions necessàries per al dibuix en dues dimensions.
9. Conéixer les característiques avançades del software per a dibuix en tres dimensions.
10. Realitzar la simulació de circuits electrònics.
11. Realitzar la simulació de circuits pneumàtics.
12. Dissenyar plaques de circuit imprés partint del disseny elèctric realitzat.
13. Conéixer què és un llenguatge d'alt nivell i el seu entorn.
14. Realitzar programes amb el llenguatge d'alt nivell.
III. Nuclis de continguts
Propòsit del disseny assistit per ordinador (CAD)
- Camps d'aplicació. Arquitectura. Mecànica. Electricitat. electrònica. Construcció. Enginyeria. Topografia. Pneumàtica.
- Composició dels sistemes CAD.
- Software de CAD/CAE. Estandardització i compatibilitat entre els distints programes de CAD.
- Disseny en dues o tres dimensions.
- Disseny gràfic de circuits. Disseny de circuits impressos. Simulació de circuits. Modelització de components.
Hardware i Software d'un sistema CAD
- Instal.lació i configuració.
- Entorn de treball. Funcions característiques.
- Funcions i operacions per a la creació, edició, manipulació i presentació d'elements de dibuix en dues dimensions.
- Suports per a l'eixida de dibuixos. Impressora. Plòtter.
Característiques avançades del software de CAD
- Funcions i operacions per a la creació, edició manipulació i presentació d'elements de dibuix en tres dimensions.
- Intercanvi de dibuixos entre programes de CAD.
Software de simulació per a circuits pneumàtics
- Simulació de circuits pneumàtics. Requisits dels esquemes. Comandaments.
Hardware i Software d'un sistema CAD per a circuits electrònics
- Instal.lació i configuració.
- Funcions i operacions per a la creació, edició, manipulació i presentació d'elements de dibuix.
- Estructura del fitxer dels fulls de treballs.
- Utilitats.
- Simulació de circuits electrònics. Requisits dels esquemes. Comandaments.
- Disseny de circuits impresos. Requisits dels esquemes. Comandaments.
Llenguatges d'alt nivell
- Introducció. Vocabulari. Tipus de dades bàsiques. Estructura del programa. Variables. Estructures de control. Funcions.
- Tipus. Característiques i aplicacions dels llenguatges d'alt nivell. Funcions bàsiques d'un compilador. Instruccions, algoritmes i programes.
IV. Criteris d'avaluació
1. Comprendre la importància de la informàtica en la societat actual.
L'alumne ha de ser capaç de conéixer qual és la influència de la informàtica en la societat actual i les possibles tendències d'aquesta.
2. Conéixer els elements que componen un lloc de treball informàtic.
L'alumne ha de ser capaç de saber quals són les característiques que han de reunir els distints elements que componen el lloc de treball per poder utilitzar les distintes aplicacions que es plantegen.
3. Conéixer què és el disseny assistit per ordinador.
Encara que és pràcticament impossible conéixer tota l'àmplia gamma de CAD existent és necessari que es conega de forma global qual és el propòsit d'aquest i alguns dels seus principals camps d'aplicació.
4. Instal.lar i configurar el software necessari per a un sistema de CAD.
Un dels problemes que presenta el software de CAD és la seua configuració, per això l'alumne ha de ser capaç d'instal.lar i configurar adequadament el software per al seu correcte funcionament.
5. Conéixer les funcions, característiques i la utilitat d'un software de CAD.
L'alumne ha de saber quals són les funcions característiques d'un software de CAD i de poder-les utilitzar.
6. Conéixer les operacions necessàries per a la realització de dibuixos en dues dimensions.
L'alumne ha de ser capaç de realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en dues dimensions.
7. Conéixer les característiques del CAD per al dibuix en tres dimensions.
L'alumne ha de ser capaç de realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en tres dimensions.
8. Utilitzar el programa de simulació de circuits electrònics.
L'alumne ha de saber com preparar un dibuix elèctric per a posteriorment poder realitzar la simulació d'aquest.
9. Utilitzar el programa de realització de circuits impresos.
L'alumne ha de saber com preparar un dibuix elèctric per a posteriorment poder realitzar el dibuix imprès d'aquest.
10. Utilitzar el programa de simulació de circuits pneumàtics.
L'alumne ha de saber com preparar un esquema pneumàtic per a posteriorment poder realitzar la simulació d'aquest.
11. Conéixer un llenguatge d'alt nivell i la seua utilització.
L'alumne ha de ser capaç de realitzar senzills programes en llenguatge d'alt nivell i desenvolupar algú per a una aplicació immediata.
Tecnologia de la fabricació mecànica
(Batxillerat de tecnologia)
I. Introducció
Un dels fets que caracteritzen la humanitat, és la capacitat de processar o transformar els materials que la natura ha posat a la seua disposició per a elaborar eines, estris i màquines que l'ajuden a realitzar certes funciones que no pot dur a terme directament, o que li resulten feixugues i penoses.
La descripció que sovint s'ha fet de l'home com un animal faedor d'eines, remarca que aquesta activitat ha estat ben bé, si no el principal factor de desenvolupament humà, sí un dels seus elements subsidiaris més significatius, que ha permés que els homes tinguen més temps disponible per a la seua preparació intel.lectual i que hi millorara la seua qualitat de vida.
Aquesta activitat de realitzar estris, màquines, etc., necessita l'estudi del problema i investigació (fase d'informació), de la concepció del producte (fase de projecte) i de la transformació dels materials (fase de fabricació), comporta la utilització d'una gran quantitat de recursos, humans i materials, i constitueix la base d'una gran part de l'activitat industrial.
En la tercera fase «Fabricació» és on s'insereix la tecnologia de la fabricació mecànica, que pot definir-se com els «coneixements referents als processos de conformació dels materials, a les màquines, estris, instruments i sistemes de fabricació necessaris, i als controls i verificacions necessàries perquè les peces s'acaben d'acord amb les normes i especificacions establertes, tot això des d'un criteri econòmic o de rendibilitat».
Una vegada definida la matèria podem delimitar les disciplines que ha de contemplar en el Batxillerat:
- Els processos de conformació (acció de donar forma a una cosa) propis dels materials plàstics, metàl.lics, compostos, ceràmics, etc.
- Les màquines, instruments, eines i utillatges utilitzats. Els sistemes de verificació i control dimensional.
- L'automatització dels processos de fabricació.
- Els sistemes de control i la gestió de la qualitat.
- Els esquemes que defineixen un cicle productiu.
Dels coneixements que la componen es desprén que la matèria Tecnologies de la Fabricació Mecànica no s'enfoca com una matèria que tracta només els conformats propis de sectors tradicionals (metall, mecànic, fusta, etc.), sinó com una matèria que contempla les noves tendències de la fabricació, marcades per la utilització creixent i massiva de materials com els plàstics, compòsits, ceràmiques; per l'automatització i flexibilització dels processos productius; i pels requeriments de qualitat.
La Tecnologia de la fabricació mecànica es configura com una matèria tecnològica, precursora d'altres opcions formatives, ja siguen Universitàries o de Formació Professional Superior, involucrades en la formació de professionals que aspiren a desplegar la seua activitat dins l'àmbit de la producció industrial. S'enfoca, doncs, com una matèria basada en el coneixement i la comprensió, i en la qual no serà objectiu preferent el desenvolupament d'habilitats i capacitats d'aplicació, atés que l'amplitud de les disciplines i el seu caràcter precursor ho impossibiliten.
Recolza en les matèries tecnologia industrial I i dibuix tècnic, i completa la formació de l'alumne en el camp industrial acostant-lo al coneixement de les activitats que es realitzen en les indústries manufactureres. A més de ser una matèria precursora d'una posterior formació tècnica en l'àmbit industrial i que pot ajudar l'alumne a orientar el seu futur professional, pot ser d'interés per a aquells alumnes que, tot i no tenir prevista aquesta orientació professional, estiguen interessats per conéixer com han estat elaborats una gran part dels béns d'ús. Acompleix, doncs, una de les funcions del Batxillerat, que és la de formar ciutadans que tinguen un major coneixement del medi (béns d'ús) i de les activitats laborals que despleguen molts dels seus conciutadans.
II. Objectius generals
El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les següents capacitats:
1. Determinar quina mena d'indústries i/o sectors productius han intervingut en l'elaboració d'un producte.
2. Comprendre la funció de la metrologia dimensional i de les toleràncies i ajustos, com a factor clau en la fabricació mecànica.
3. Determinar, d'una manera genèrica, aquells procediments de fabricació adequats per a realitzar una peça, com també els recursos materials (màquines, estris, eines, etc.) i humans necessaris. Valorar diferents alternatives.
4. Valorar els costos de producció i la importància que té la magnitud de la sèrie.
5. Utilitzar correctament la terminologia. Expressar amb precisió aquells aspectes propis d'aquesta parcel.la del coneixement.
6. Valorar diferents alternatives d'automatització. Saber ponderar els avantatges que aporten les noves tecnologies de fabricació.
7. Comprendre que la qualitat final del producte és el resultat de mantenir una contínua vigilància i atenció que engloba tots els àmbits de l'empresa.
8. Comprendre tots els aspectes organitzatius d'una empresa manufacturera i de les activitats pròpies de cada secció.
9. Utilitzar alguns instruments i equips bàsics, que necessiten un període d'aprenentatge breu i que no impliquen risc.
III. Nuclis de continguts
Introducció al cicle productiu
- El cicle productiu. Tipus de producció.
- Disseny del producte. Factors d'influència.
Tolerància i ajustos. Metrologia
- Sistema ISO de toleràncies i ajustos.
- Instruments i mètodes d'amidament de longituds.
- Qualitats d'un instrument d'amidament. Errors d'amidament.
- Rugositat superficial.
Tecnologia dels metalls
- Propietats dels materials metàl.lics. Classificació.
- Fosa i emmotllament.
- Soldadura dels metalls. Altres tècniques d'unió.
- Metal.lúrgia de pólvores.
- Conformació per deformació plàstica dels metalls. Treball de la xapa. Mecanització.
Tecnologia dels polímers i materials compostos
- Propietats dels polímers. Classificació.
- Injecció. Extrusió. Bufament de plàstics.
- Altres processos de transformació dels plàstics.
- Unió, mecanització i acabat dels plàstics.
- Processos de transformació dels elastòmers.
Tecnologia dels materials ceràmics
- Propietats dels materials ceràmics. Classificació.
- Processos de transformació de les ceràmiques.
- Mecanització i unió de les ceràmiques.
Tecnologia de la fusta i derivats
- Propietats de les fustes, xapes, fustes compostes i altres productes de tractament i recobriment de superfícies.
- Mecanització i corbament. Màquines i eines.
- Encaixos.
Automatització de la producció
- Introducció a la Fabricació Automatitzada. El taller flexible.
- Introducció a la Robòtica. Sistemes robotitzats.
- Introducció al control numèric.
- Introducció a la fabricació assistida per ordinador.
Gestió i control de la qualitat
- Introducció al control estadístic de la qualitat.
- Gestió i planificació de la qualitat.
- Inspecció i assajos. Normalització.
IV. Criteris d'avaluació
1. Interpretar en un pla la simbologia de toleràncies dimensionals i rugositat superficial.
Amb aquest criteri es pretén aconseguir que l'alumne puga analitzar les exigències geomètriques d'una peça, element clau per a poder avaluar les alternatives de fabricació.
2. Seleccionar l'instrument i tècnica d'amidament adequada per a la verificació d'una longitud, avaluant les propietats de l'instrument seleccionat i la capacitat del mètode.
L'alumne haurà de conéixer els instruments d'amidament de longituds d'utilització més habitual i les seus qualitats. I haurà de ser capaç de triar el més adequat d'acord amb el tipus de cota que cal verificar, del seu valor nominal i tolerància.
3. Calcular els jocs i/o serratges d'un ajust expressat d'acord amb les normes ISO de Toleràncies i Ajustos. analitzar la possible aplicació.
L'estudiant, partint de les taules de les normes ISO, haurà de calcular els valors màxims i mínims de les cotes de l'eix i del forat, i els serratges i/o jocs màxims i/o mínims resultants. Valors que li permetran d'analitzar-ne l'adequació o inadequació per a acomplir una determinada funció (transmissió de diferents nivells de força, lliscaments i/o girs de diferent precisió, etc.).
4. Descriure els processos de fabricació adequats i possibles per a diferents peces, de les quals s'han especificat les característiques geomètriques, els materials i les condicions d'ús (pla i informació addicional).
L'alumne haurà de ser capaç de suggerir per a peces de materials, dimensions i formes diferents, possibles processos de fabricació, indicant-ne les seqüències i les operacions fonamentals. Així mateix, haurà de poder avaluar quin és el més adequat, tenint en compte certes restriccions tecnològiques i geomètriques.
5. Identificar quins tipus de recursos (màquines, estris i eines) són necessaris per a la realització d'una determinada operació de fabricació, com també les accions que cal que realitzen els operaris.
Amb aquest criteri l'alumne podrà comparar els costos de fabricació de diferents alternatives de fabricació.
6. Identificar els elements fonamentals d'un tipus determinat de màquines, convencionals o automàtiques, i conéixer les funcions que acompleixen.
Amb aquest criteri es pretén que l'alumne realitze una primera aproximació al coneixement de les màquines i dels òrgans que les componen.
7. Conéixer els avantatges i possibilitats dels sistemes automàtics de fabricació: control numèric, robòtica.
L'alumne haurà de conéixer les possibilitats d'aquests sistemes automàtics, les millores de productivitat que poden aconseguir, els modes bàsics de programació i els camps d'aplicació.
8. Avaluar els resultats d'un determinat control de qualitat utilitzant els principis del control estadístic. Aportar i argumentar idees sobre la manera de gestionar i planificar la qualitat.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si l'alumne coneix els fonaments del control estadístic de qualitat, i de la planificació i control de la qualitat. I, també, la seua capacitat per a mantenir una conversa fent servir la terminologia adequada.
ANNEX III
Claus de l'acta final del Batxillerat
Matèries optatives 0
Comunes: 0.0
0.0.11. Psicologia.
0.0.12. 2n Idioma estranger I.
0.0.13. informàtica I.
0.0.14. Llengua i imatge (valencià).
0.0.15. Llenguatge i documentació (castellà).
0.0.16. Fonaments lèxics de les ciències i de la tècnica.
0.0.17. Música.
0.0.18. 2n Idioma estranger II.
0.0.19. Educació física II.
0.0.20. Referents clàssics de les manifestacions culturals modernes.
0.0.21. Filosofia de la ciència.
Modalitat d'arts: 0.A
0.A.9. Tallers artístics.
0.A.10. Matemàtiques de la forma.
0.A.11. Volum II.
0.A.12. Ampliació dels sistemes de representació tècnics i gràfics.
0.A.13. Informàtica per a les arts.
Modalitat de ciències de la natura i de la salut: 0.C
0.C.10. Informàtica per a les ciències de la natura i de la salut.
0.C.11. Física aplicada.
0.C.12. Biologia humana.
0.C.13. Geologia.
0.C.14. Tècniques de laboratori físico-químiques.
Modalitat d'humanitats i ciències socials: 0.H
0.H.12. Sociologia.
0.H.13. Grec II.
0.H.14. Economia i organització d'empreses II.
0.H.15. Geografia i història del País Valencià.
0.H.16. Literatura contemporània (valencià).
0.H.17. Literatura contemporània (castellà).
0.H.18. Informàtica per a les humanitats i les ciències socials.
0.H.19. Antropologia.
0.H.20. Introducció al dret.
Modalitat de tecnologia: 0.T
0.T.10. Ciència dels materials.
0.T.11. Electrònica.
0.T.12. Química.
0.T.13. Tecnologia de la fabricació mecànica.
0.T.14. Informàtica per a la Tecnologia.
