diari

Decret 73/1991, de 13 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulen els preus públics.

(DOGV núm. 1558 de 05.06.1991) Ref. Base de dades 1471/1991

Decret 73/1991, de 13 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulen els preus públics.
En la Llei Orgànica 1/1989, de 13 d'abril, es va fer una nova redacció, entre d'altres, de l'article 4.1 de la Llei Orgànica 8/1980, del 22 de setembre, de Finançament de les Comunitats Autònomes, afegint al catàleg de recursos que aquestes podien percebre els seus propis preus públics.
A fi d'adaptar la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1989, del 20 d'octubre, a les reformes introduïdes per la Llei Orgànica 1/1989, es modificà l’anterior per la Llei 4/ 1990, del 31 de maig, de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 1990.
D'acord amb la redacció de l'article 1r de la Llei de Taxes de la Generalitat Valenciana, és competència del Govern Valencià la regulació dels preus, que s'efectuarà mitjançant decret.
Doncs bé, l'objecte que persegueix la norma que ara s'aprova no és altre que complir aquest mandat legislatiu introduint en l'ordenament jurídic valencià la regulació dels preus públics atenent la delimitació que d'aquesta figura conté la Llei 8/1989, del 13 d'abril, de Taxes i Preus Públics, l'experiència proporcionada per altres normes de distintes comunitats autònomes ja promulgades i l'aplicació de la normativa fins ara existent.
Per això, a proposta del Conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià en la reunió del dia 13 de maig de 1991,
DECRETE:
Article 1. Concepte
Són preus públics les contraprestacions pecuniàries exigibles per la Generalitat Valenciana, per la utilització privativa o l'aprofitament especial del seu domini públic, i pel lliurament de béns, prestacions de serveis o realització d'activitats efectuades dins del seu territori i en l’àmbit de les seues competències per l'administració de la Generalitat Valenciana, els seus organismes autònoms o ens de dret públic, sempre que es tracte de:
a) Lliurament de béns corrents.
b) Operacions comercials, industrials i anàlogues.
c) Prestacions de serveis o realització d'activitats efectuades en règim de dret públic quan hi concórrega alguna de les circumstàncies següents:
1. Que els serveis o activitats no siguen de sol·licitud o recepció obligatòria, entenent que ho seran si són imposades per disposicions legals o reglamentàries o constituesquen condició prèvia per a realitzar qualsevol activitat o obtenir drets o efectes jurídics determinats.
2. Que els serveis o activitats siguen susceptibles de ser prestats o realitzats pel sector privat, per no implicar intervenció en l’actuació dels particulars o qualsevol altra manifestació d'autoritat, o bé per no tractar-se de serveis en els quals estiga declarada la reserva a favor del sector públic d'acord amb la normativa vigent.
Aquest decret no s'aplicarà a les contraprestacions percebudes per les activitats que realitzen i els serveis que presten les entitats i organismes públics que actuen segons les normes de dret privat.
Article 2. Quantia
1. Els preus públics es fixaran a un nivell que cobresca com a mínim els costos econòmics originats pel lliurament de béns, la realització de les activitats o la prestació dels serveis o que resulte equivalent a la utilitat que se’n deriva.
2. Si els preus públics van a retribuir lliuraments de béns, prestació de serveis o realització d'activitats no susceptibles de ser prestades concurrentment pel sector privat, no podran excedir el cost del servei o activitat, d'acord amb la memòria econòmico- financera a què es refereix l’article 3.3.
3. Quan els preus públics s’establesquen per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic, l’import es fixarà prenent com a referència el valor de mercat corresponent o el de la utilitat que se'n deriva. En el cas de permisos i concessions d’explotacions mineres, es tindrà en compte la superfície objecte del dret.
En el supòsit que aquesta utilització privativa o aprofitament especial origine una destrucció o deteriorament del domini públic no previst en la memòria econòmico- financera regulada en l’article 3.3, la persona beneficiària, a més del preu públic que ha de satisfer, serà obligada al reintegrament del cost total de les despeses de reconstrucció o reparació. Si el dany fos irreparable la indemnització consistiria en una quantitat igual al valor dels béns destruïts o danyats.
4. Si hi ha raons socials, benèfiques, culturals o d'interés públic que així ho aconsellen, podran assenyalar-se preus públics inferiors als criteris previstos en els apartats anteriors, amb l'adopció prèvia de les previsions pressupostàries oportunes per a la cobertura de la part del preu subvencionat.
Si no hi hagués dotació pressupostària, o aquesta fos insuficient, es tramitaria davant les Corts Valencianes el projecte de llei de concessió de crèdit extraordinari o suplement de crèdit corresponent.
Si la subvenció es prorroga en exercicis posteriors, s'adoptaran les previsions necessàries en el pressupost de cada any.
Article 3. Fixació
1. El Govern Valencià establirà la relació de béns, serveis i activitats susceptibles de ser retribuïts mitjançant preus públics, a proposta conjunta de la Conselleria d'Economia i Hisenda i de cadascuna de les conselleries que els presten o de la qual depenga l’organisme o ens corresponent.
2. La fixació o modificació de la quantia dels preus públics es realitzarà, llevat que una llei establesca el contrari:
a) Per decret del Govern Valencià en el cas del punt 4 de l'article anterior.
b) Per ordre de la conselleria que els perceba o de la qual depenga l'organisme o ens que haja de percebre’ls.
3. La fixació o modificació tindrà lloc prèvia proposta, realitzada per la Secretaria General, amb una memòria econòmico- financera adjunta que justificarà l'import que es proposa, el grau de cobertura financera i, si escau, les utilitats derivades de la realització de les activitats i de la prestació dels serveis o els valors de mercat que s'hagen pres com a referència.
4. En tot cas, caldrà l'informe previ de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
Article 4. Obligació de pagament
Els preus públics seran exigibles des que s'efectue el lliurament dels béns, es concedesca la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic o s'inicie la prestació del servei que en justifica l’existència.
L’administració i el cobrament dels preus públics serà realitzat pels organismes, els serveis o els ens que hagen de percebre'ls.
El pagament dels preus públics es realitzarà sempre en efectiu i podrà exigir-se l'anticipació o el dipòsit previ del seu import total o parcial.
Article 5. Obligats al pagament
Estan subjectes al pagament del preu públic les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que adquiresquen els béns, obtinguen la concessió del domini públic o es beneficien de la prestació del servei.
Quan per causa no imputable al pagament obligat no es realitze l'activitat, no tinga lloc la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic o no es preste el servei, caldrà tornar l’import que corresponga.
Article 6. Procediment de cobrament
Els deutes per preus públics podran exigir-se mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment quan hagen transcorregut sis mesos des del seu venciment sense que s'haja realitzat el cobrament, a pesar d'haver-se realitzat les actuacions oportunes per a això.
En acabar aquest període les persones interessades en el cobrament podran sol·licitar a la Conselleria d'Economia i Hisenda que cobre els preus pel procediment de constrenyiment, adjuntant, a aquest efecte, la relació de deutors i els justificants acreditatius de les circumstàncies previstes en el paràgraf anterior.
Article 7. Actualització dels preus públics
La quantia dels preus públics s'haurà d'actualitzar anualment en funció de l’evolució dels costos pressupostaris o de les variacions experimentades en l’índex de preus al consum pels òrgans competents per a això, segons que estableix l'article 3 d'aquest decret.
Article 8. Reclamacions i legislació supletòria
Contra els actes dictats pels òrgans gestors per a la liquidació i el cobrament dels preus públics podrà interposar-se recurs de reposició davant aquest òrgan. Contra aquests acords podrà interposar-se recurs d’alçada davant el Conseller d'Economia i Hisenda, la resolució del qual posarà fi a la via administrativa.
La tramitació d’aquests recursos s'efectuarà d’ofici d’acord amb les normes establertes en el Decret 34/1983, el 21 de març, del Consell de la Generalitat Valenciana.
En tot allò no previst en aquest decret s'aplicarà supletòriament el que disposa el títol preliminar de la Llei 7/1989, del 20 d'octubre, de taxes de la Generalitat Valenciana, amb les adequacions necessàries que es deriven de la naturalesa dels preus públics, en la Llei 4/1984, del 13 de juny, d'Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana, i en la Llei 8/1989, del 13 d’abril, de Taxes i Preus Públics.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza la Conselleria d'Economia i Hisenda per a dictar les disposicions de desplegament d'aquest decret.
Segona
Aquest decret entrarà en vigor el dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 13 de maig de 1991.
El President de la Generalitat Valenciana,
JOAN LERMA I BLASCO
El Conseller d'Economia i Hisenda,
ANTONI BIRLANGA CASANOVA

linea