Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET 78/2001, de 2 d'abril, del Govern Valencià, mitjançant el qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta. [2001/Q3289]

(DOGV núm. 3979 de 12.04.2001) Ref. Base de dades 1485/2001

DECRET 78/2001, de 2 d'abril, del Govern Valencià, mitjançant el qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta. [2001/Q3289]
La serra d'Irta és una alineació muntanyosa costera, escarpada cap al mar, que conté trams excepcionalment ben conservats de muntanya litoral i de costa alta entre cales. Constitueix així un exemple singular de serra mediterrània costera, ambient especialment valuós i amenaçat a escala europea i de conca mediterrània.
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, contempla la figura de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) com a instrument específic per a una adequada planificació d'aquests recursos, i n'estableix en l'article 32 i següents el concepte, el contingut i la tramitació. Aquesta figura d'ordenació es considera el marc normatiu idoni per a una adequada administració i gestió dels recursos ambientals a què fa referència el paràgraf anterior.
Situada a la comarca de Baix Maestrat (Castelló), entre els termes municipals de Peñíscola i Alcalà de Xivert, la serra d'Irta està formada per dues alineacions muntanyoses paral·leles, que pertanyen a la serralada Costenerocatalana, separades entre si per la vall d'Estopet. És un massís calcari de l'edat juràssica i cretàcica, intensament fracturat en una sèrie de blocs fallats i inclinats. El roquissar mostra un fort i interessant karstificació. La serra té una altitud mitjana de 300 a 400 metres sobre el nivell del mar, amb cotes màximes als cims Campanetes (572 m), Irta (562 m), la Palma (521 m) i la Bota (409 m), tots ells molt pròxims a la costa sobre vessants amb forts pendents i desnivells. En conjunt, l'estructura geomorfològica de la zona ofereix elements de notable valor científic i didàctic, i configura a més, en contrast amb el mar, paisatges summament agrestos i singulars.
La vegetació de la serra, típicament mediterrània litoral, inclou formacions vegetals considerades per la Unió Europea amenaçades i d'una gran importància ecològica a escala continental, valor que s'incrementa a la serra d'Irta per l'excepcionalment bona conservació. Tot això a pesar de la deforestació provocada per l'activitat ramadera, practicada a la zona amb una gran intensitat durant segles, per l'agricultura i, més recentment, pels incendis forestals i la urbanització en alguns sectors. Entre les comunitats vegetals més rellevants es poden esmentar: Crithmo-Limonietum girardiani, Cypero mucronati-Agropyretum juncei, Crucianelletum maritimae, Salsolo kali-Cakiletum aegyptiae i Hypochoerido-Glaucietum flavi. Espècies vegetals notables són: Limonium cavanillesii, Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum, Centaurea saguntina i Sonchus tenerrimus subsp. dianae. En el paisatge vegetal destaquen fortament els matolls rics en margalló (Chamaerops humilis).
La fauna associada a aquestes formacions vegetals és així mateix de gran interés, entre les quals destaquen espècies com les aus rapaces: Circaetus gallicus, Hieraetus fasciatus, Accipiter nisus, Buteo buteo, Falco peregrinus, Charadrius dubius, C. alexandrinus, Bubo bubo i Asio otus, l'amfibi Pelobates cultripes o el mamífer Felis silvestris.
L'àmbit del pla d'ordenació inclou un sector marí caracteritzat per la gran biodiversitat i la presència de praderies submarines de Posidònia oceànica i d'esculls de vermètids.
El paisatge de la serra d'Irta posseeix un gran component d'humanització històrica. Les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals van deixar-ne el segell durant segles, en interacció amb l'ambient natural. En conseqüència, l'interés etnogràfic de la zona és gran, tant als elements singulars del patrimoni construït i les infrastructures agropecuàries tradicionals com al conjunt dels paisatges rurals que han arribat fins a nosaltres. Els impressionants abancalaments històrics que cobreixen bona part dels vessants de la serra, abandonats en la seua majoria, en constitueixen una bona mostra, d'això.
No menys notable és el patrimoni historicoartístic i arqueològic que mostra fites com els castells de Polpís (segle X) i de Xivert, la Torre Badum (torre sentinella) i les ermites de Sant Antoni Abat, Sant Benet i Santa Llúcia, així com diverses restes i jaciments d'origen ibèric, ibero-romà, àrab i morisc.
Durant les últimes dècades, una sèrie de nous processos, vinculats a les profundes transformacions territorials i socioeconòmiques que ha experimentat la Comunitat Valenciana, suposen un risc per a la conservació dels valors ambientals i culturals de la serra. Destaquen entre ells, l'avanç incontrolat de la urbanització en certs sectors, els incendis forestals, l'afluència desordenada de visitants, l'abocament de residus sòlids i els efectes sobre el sòl i la vegetació derivats de l'abandó dels sistemes productius tradicionals agrícoles i ramaders. Una sèrie de mesures d'ordenació i gestió tendiran, en el marc del pla, a corregir els processos i impactes que actualment comprometen la conservació dels valors esmentats.
El pla d'ordenació té per criteri directriu l'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible basada en la conservació i la gestió racional d'aquests.
Els usos urbanístics queden regulats en funció de la preservació dels valors ambientals i culturals, tot atenent el context territorial definit pels planejaments urbanístics municipals i per la pròpia dinàmica de creixement dels municipis.
Junt amb el manteniment dels usos del sòl tradicionals, agrícoles i ramaders, mereix especial atenció el foment i desenvolupament de les potencialitats que ofereix la zona en matèria d'ús públic, incloent en aquest concepte el gaudi ordenat, l'ensenyament i l'estudi dels valors naturals, paisatgístics i culturals. Aquest criteri té especial rellevància en el context de la intensa activitat turística que hi ha a l'entorn immediat de la serra. De fet, es considera que la protecció i l'ús racional d'aquests valors naturals i culturals a la serra d'Irta incrementarà la qualitat del conjunt de l'oferta turística a escala comarcal i provincial.
D'acord amb el que s'estableix en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient va acordar, mitjançant l'Ordre de 6 de febrer de 1998, l'inici del procediment d'elaboració i aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta. Durant l'any 2000, el projecte del pla va ser objecte d'un procés de consultes a les corporacions locals i a diverses entitats i organismes rellevants per a aquest. L'exposició pública formal del projecte, l'anunci del qual va ser ordenat per la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi el 4 de desembre de 2000, va tenir lloc durant un mes, a partir de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 7 de desembre de 2000. El Consell Assessor i de Participació de Medi Ambient va emetre un dictamen favorable sobre el projecte el dia 19 de febrer de 2001. Per tant, s'ha efectuat per complet la tramitació administrativa prevista en la legislació sectorial per als plans d'ordenació dels recursos naturals prèviament a l'aprovació definitiva d'aquests.
En virtut d'això, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació del Govern Valencià, en la reunió del dia 2 d'abril de 2001,
DECRETE
Article únic
1. En compliment del que estableix l'article 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, aprovar definitivament el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta.
2. Com a annex I a aquest decret s'arreplega la part normativa del pla.
3. Com a annex II a aquest decret s'arreplega la zonificació gràfica.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Facultar el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures que calguen per al compliment del que disposa aquest decret.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Els instruments d'ordenació territorial o física existents que siguen contradictoris amb aquest PORN hauran d'adaptar-se a aquest en la propera revisió. Mentre no es faça l'adaptació, les determinacions del PORN s'aplicaran, en tot cas, amb prevalència sobre els instruments d'ordenació territorial o física existents, sempre que les determinacions signifiquen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest pla.
º
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 2 d'abril de 2001
El president de la Generalitat Valenciana,
EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO
El conseller de Medi Ambient,
FERNANDO MODREGO CABALLERO
ANNEX I
Normativa
1. Introducció
Al marge de les disposicions establides en la legislació vigent, de caràcter vinculant, en els apartats anteriors s'ha fet una lectura de les característiques, peculiaritat i situació actual del sistema natural que hi ha a la serra d'Irta. Cada una de les unitats corresponents als diferents elements mediambientals (unitats del relleu, sòls, vegetació i fauna) han sigut avaluades en funció del seu interés de cara a la conservació i del grau d'afecció antròpica.
El resultat d'aquesta anàlisi ha posat en evidència dos fets fonamentals. Per un costat, s'analitza un territori amb unes característiques naturals de gran valor en el context de la Comunitat Valenciana. Destaca el seu bon estat de conservació en una zona caracteritzada per l'antropització i la pèrdua de valors naturals i culturals, i evidencia el caràcter de la serra com a àrea en què encara és possible definir molts dels elements característics de les serres litorals mediterrànies.
Així mateix, s'adverteix del risc que aquests valors es vegen afectats per la situació i el creixement de les activitats humanes, moltes vegades descontrolades i amb grans impactes, al mateix temps que també es reflecteix l'existència d'un sistema socioeconòmic i cultural de gran tradició i definició etnogràfica que cal preservar.
De tot el que s'ha exposat, es dedueix el gran valor que tanca aquest espai natural i es justifica àmpliament la necessitat de protecció legal. A això cal afegir la seua fragilitat i el risc que s'incremente la pressió que actualment suporta.
El fet que, actualment, l'ús públic en la zona encara no siga massa intens, afavoreix l'aplicació d'una ordenació racional en aquesta matèria en benefici d'accions dirigides a la seua conservació i facilitar el seu estudi i coneixement.
Al marge de la necessitat i justificació de l'aplicació d'un règim de protecció a una àrea de les característiques de la serra d'Irta que vindria emanada per la pròpia Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, cal considerar altres aspectes a l'hora de justificar la necessitat de dotar d'un règim de protecció a la zona, com són:
– Aconseguir una unitat de gestió, que implica en definitiva una concentració de recursos econòmics i una coherència a les mesures de conservació i regeneració a través de les entitats hi són vinculades.
– Dotació dels recursos humans, materials i econòmics necessaris per a poder dur a terme les tasques i actuacions necessàries per al bon funcionament, conservació i desenvolupament de l'espai protegit.
En definitiva, el document normatiu ha de crear un marc legal de protecció, ús i gestió a llarg termini, que no haurà de sostraure's de la realitat de l'entorn ni dels seus habitants, sobre els quals, en última instància, recau la responsabilitat de la conservació per al futur.
Fonaments de protecció
La protecció de la serra és un mandat legal que es fonamenta a les determinacions efectuades en l'article 2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i que, per a la serra d'Irta, poden concretar-se en el compliment dels següents requisits:
a) Exerceix un paper important en la protecció dels sòls.
b) Inclou hàbitats que alberguen poblacions animals i vegetals catalogades com a espècies amenaçades, endèmiques i mereixedores, en virtut de convenis internacionals o disposicions específiques, de protecció especial. Així, entre les espècies faunístiques cal destacar: aus com Circaetus gallicus, Hieraaetus fasciatus, Accipiter nisus, Buteo buteo, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Charadrius dubius, Charadrius alexandrinus, Bubo bubo, Asio otus, amfibis com Pelobates cultripes o mamífers com Felis silvestris. Pel que fa a les espècies botàniques, es troben comunitats de gran interés com Crithmo-Limonietum girardiani, Cypero mucronati-Agropyretum juncei, Crucianelletum maritimae, Salsolo kali-Cakiletum aegyptiae i Hypochoerido-Glaucietum flavi i espècies com Limonium cavanillesii, Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum, Centaurea saguntina i Sonchus tenerrimus subsp. dianae.
c) Contribueix significativament al manteniment de la biodiversitat del litoral mediterrani espanyol.
d) És àrea de refugi i cria d'importants espècies animals, com les citades anteriorment.
e) Alberga estructures geomorfològiques de gran representativitat regional, com els penya-segats costaners que arriben a superar els 100 metres i que ofereixen una bona mostra de la història geològica de la zona.
f) Conforma un paisatge agrest de gran bellesa amb diversos elements de gran singularitat i conjunts d'alt valor etnològic.
Tot això ve a justificar àmpliament la necessitat d'aplicar un règim específic de protecció als valors naturals, culturals i paisatgístics de la serra d'Irta.
Títol I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
Aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Irta es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre i del que disposa els articles 30 i 31 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Finalitat
1. Aquest pla té per finalitat l'ordenació dels recursos naturals de la serra d'Irta.
2. Els objectius genèrics d'aquest pla són els assenyalats a l'article 32.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El contingut a què haurà d'ajustar-se aquest pla és l'establit en l'article 34 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 3. Àmbit
L'àmbit queda assenyalat a tots els mapes del pla, afectant parcialment els termes municipals d'Alcalà de Xivert, Peñíscola i Santa Magdalena de Pulpis, i es pot definir, començant per l'extrem nord-oriental com es diu tot seguit:
Partint de la platja del Migjorn de Peñíscola, segueix per la carretera (CV-141) que uneix aquesta població amb la carretera nacional 340 i l'autopista A7, fins a la intersecció amb aquesta última. Segueix per la vora oriental de l'autopista en direcció sud fins a la intersecció amb la via fèrria València-Barcelona, seguint pel seu antic traçat fins a la intersecció amb la carretera (CV-142) que uneix la carretera nacional N-340 amb Alcossebre, seguint per aquesta fins al port esportiu de les Fonts.
Article 4. Efectes
1. De conformitat amb el que disposa l'article 5.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació de la naturalesa i de la flora i la fauna silvestres, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en les matèries regulades per aquesta llei, les disposicions del qual constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física, les determinacions del qual no podran alterar o modificar aquestes disposicions.
2. De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals serà obligatori i executiu en allò que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals, i prevaldrà sobre qualssevol altres instruments d'ordenació territorial o física.
3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals haurà d'ajustar-se a les determinacions protectores contingudes en aquest. El planejament vigent en el moment de l'aprovació d'aquest pla haurà d'adaptar-se a les determinacions d'aquest; mentrestant, en tots aquells aspectes en què existisca disparitat de criteris entre aquests dos instruments, prevaldran les disposicions arreplegades en aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
4. Així mateix, tindrà caràcter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials i les seues determinacions s'aplicaran subsidiàriament, sense perjudici de la prevalença d'aquest pla en les matèries regulades per la Llei 4/1989, Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació de la Naturalesa i de la Flora i la Fauna Silvestres.
5. El pla inclou directrius i criteris per a l'elaboració i execució del Pla Rector d'Ús i Gestió i la resta d'instruments que regulen l'ús públic de l'espai, la utilització dels recursos, la investigació, etcètera, i assenyalarà, si escau, les activitats que cal regular necessàriament i els objectius concrets que han d'arreplegar-se en aquests instruments.
6. El Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals concreta les activitats, obres i instal·lacions que hagen de sotmetre's al règim d'avaluació d'impacte ambiental, on puguen incloure's activitats per a les que la legislació corresponent no preveu aquest requisit. L'exigència del tràmit d'avaluació de l'impacte ambiental podrà realitzar-se en virtut del tipus d'activitat, obra o instal·lació o en aplicació de criteris territorials, la necessitat d'aquest requisit es podrà estendre a actuacions expressament assenyalades al pla que s'hagen de desenvolupar fora del seu àmbit però que incidisquen directament sobre els recursos naturals i els valors ambientals objecte d'ordenació i protecció.
7. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, necessiten d'un informe de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest informe haurà de ser favorable perquè es puga realitzar, i aquest requisit serà imprescindible per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
8. Les sol·licituds d'autorització caldrà acompanyar-les de la documentació següent:
I. Memòria descriptiva:
– Identificació del peticionari.
– Descripció genèrica de l'actuació que cal realitzar.
– Nombre i característiques dels mitjans de transport o maquinària a emprar, si és prodecent.
– Període de temps en què es desenvoluparà l'actuació.
II. Efectes previstos sobre els recursos naturals.
III. Pla o croquis de localització de l'activitat i vies d'accés.
IV. Projecte o descripció tècnica quan així es requerisca.
Article 5. Tramitació, vigència i revisió
1. El pla, una vegada tramitat d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'haurà d'aprovar mitjançant un decret del Govern Valencià per a la posterior entrada en vigor.
2. Les determinacions del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals entraran en vigor l'endemà de la publicació del decret del Govern Valencià pel qual s'aprova aquest pla en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i seguiran vigents fins que no es revise el pla, pel fet d'haver canviat prou les circumstàncies o els criteris que n'han determinat l'aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
3. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podran realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tràmits que s'han seguit per a l'aprovació.
Article 6. Interpretació
1. En la interpretació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals haurà d'atendre's al que resulte de la consideració com un tot unitari, i s'utilitzarà sempre la part d'informació, el diagnòstic i el marc jurídic i abast del pla com a document en què es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.
2. En l'aplicació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals prevaldrà aquella interpretació que porte aparellat un major grau de protecció dels valors naturals de l'àmbit del PORN.
Títol II
Normes generals de regulació d'usos i activitats i directrius orientadores de la política sectorial
Capítol I
Normes sobre protecció de recursos i del domini públic
.
Secció primera
Protecció de recursos hidrològics
Article 7. Qualitat de l'aigua
Amb caràcter general, queden prohibits aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, així com aquelles actuacions, obres i infrastructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional d'aquest.
Article 8. Llits, riberes i marges dels cursos d'aigua
1. Es mantindran les condicions naturals dels llits.
2. En la zona de domini públic hidràulic, així com als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d'Aigües, es conservarà la vegetació de ribera. En l'àmbit de la zona de protecció no es permetrà la transformació a cultiu dels terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Únicament es permetran les labors de neteja i desbrossament selectius quan existisca risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d'avinguda.
3. Es prohibeix l'ocupació del domini públic hidràulic i de la zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals; així com l'extracció d'àrids, llevat d'aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja dels llits.
4. Es defineixen com a zones d'alt valor ecològic, als efectes previstos en aquest pla i en el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, la totalitat dels trams de llits fluvials públics inclosos en l'àmbit del PORN.
Article 9. Protecció d'aigües subterrànies
1. Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir, per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriològica, la contaminació de les aigües superficials o profundes.
2. La construcció de fosses sèptiques per al sanejament d'habitatges aïllats només podrà ser autoritzada quan es donen les suficients garanties que no suposen cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies i existisquen raons justificades que n'impedisquen la connexió a la xarxa de clavegueram.
3. L'explotació dels aqüífers haurà d'ajustar les extraccions totals a l'any mitjà amb els recursos renovables estimats, amb l'objectiu de mantenir el més estable possible el nivell piezomètric.
Article 10. Abocaments
1. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals d'origen urbà al domini públic hidràulic, incloent el cas d'habitatges de tipus familiar aïllades en el camp i granges de qualsevol tipus. En qualsevol cas, l'abocament depurat mai no podrà realitzar-se en un radi inferior a 500 metres d'un punt de proveïment d'aigua potable i haurà de ser autoritzat per l'organisme de conca.
2. Per a la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol naturalesa, exceptuant les autoritzades per a connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, s'exigirà la justificació del tractament que s'hi hagen de donar per a evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies. El tractament d'aigües residuals haurà de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial. L'efectivitat de la llicència quedarà condicionada en tot cas a l'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.
3. Els abocaments industrials a les xarxes generals de sanejament seran autoritzats quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana en allò que fa referència a la seua càrrega contaminant. En el cas que l'efluent no siga assimilable pel tractament urbà previst, hauran d'adequar-se les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjançant les oportunes ordenances d'abocament.
4. En el domini públic hidràulic i les zones de servitud i policia d'aquest, queda prohibit l'abocament o dipòsit permanent o temporal de tota classe de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la naturalesa, que constituïsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn; tret dels casos de neteja, d'acord amb el que estableix l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Article 11. Captacions d'aigua
1. Les obertures de pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit del PORN hauran d'efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
2. Per a l'obtenció de llicència urbanística o d'obertura corresponent a activitats industrials o extractives i per a usos residencials en sòl no urbanitzable, caldrà justificar degudament l'existència de la dotació d'aigua necessària, així com la falta d'impacte negatiu sobre els recursos hídrics de la zona.
3. Totes les captacions destinades a proveïment públic hauran de disposar del seu corresponent perímetre de protecció.
Secció segona
Protecció dels sòls
Article 12. Moviments de terres
1. Queda sotmesa al procediment d'estimació d'impacte ambiental, establit en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, la realització de qualsevol obra o activitat, no sotmesa a declaració d'impacte ambiental, que porte aparellada la realització de moviments de terres en pendents mitjanes iguals o superiors al 15% o en superfícies superiors a cinc hectàrees.
2. Queden exceptuades de l'obtenció d'informe les labors de preparació i condicionament de terres de cultiu, relacionades amb el normal desenvolupament de l'activitat agrícola i els desenvolupaments urbanístics en les àrees permeses pel PORN.
Article 13. Conservació de la coberta vegetal
1. Es consideren prioritàries, en l'àmbit del PORN, totes aquelles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitjà per a evitar els processos erosius.
2. La tala i arrancada o arrabassament d'oliveres i garroferes haurà de comptar amb l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient; dins dels límits de la zona de protecció únicament es podrà concedir per raons fitosanitàries, rejoveniment de la plantació o per substitució de l'espècie o varietat cultivada. En el cas de cultius distints dels esmentats, no caldrà autorització, sempre que la finalitat siga el rejoveniment de la plantació o la substitució de l'espècie o varietat cultivada.
Article 14. Pràctiques de conservació de sòls
1. En la zona de protecció, en les àrees naturals i en les àrees agrícoles, es prohibeix l'alteració de les característiques geomorfològiques del terreny que puguen suposar un increment de l'erosió i una pèrdua de la qualitat dels sòls.
2. Es prohibeix la destrucció de bancals i dels marges d'aquests bancals; així com les transformacions agrícoles i labors que posen en perill l'estabilitat.
3. D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'administració tindrà cura de l'estabilització i regeneració dels terrenys situats en vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conservats o s'abandonen com a sòls agrícoles. L'estabilització i regeneració de terrenys podran ser assignades als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls. L'administració actuarà amb caràcter subsidiari i a càrrec d'aquests en el cas que no complisquen amb aquesta obligació.
4. Es prohibeix dins de la zona de protecció la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a l'establiment de noves àrees de cultiu.
5. Es prohibeixen els abancalaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos o altres compatibles amb les determinacions d'aquest PORN.
6. La modificació del traçat de camins, pistes o vies existents dins dels límits de la zona de protecció, així com la construcció de nous accessos de qualsevol naturalesa, no podrà realitzar-se quan es generen pendents superiors al 7% en sòls blans o 15% en sòls durs.
7. Sempre que la realització d'una obra vaja acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraplé, serà obligatòria la fixació d'aquests mitjançant la repoblació vegetal amb espècies pròpies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no existisquen altres solucions, es podran permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades mitjançant tècniques d'integració paisatgística.
Secció tercera
Protecció de la vegetació silvestre.
Article 15. Formacions vegetals
Es consideren formacions vegetals subjectes a les determinacions del present pla, totes aquelles no cultivades o resultants de l'activitat agrícola.
Article 16. Tala i recol·lecció
1. Es prohibeix la recol·lecció total o parcial de tàxons vegetals per a fins comercials sense l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient. Prèviament a l'autorització haurà de presentar-se una sol·licitud en què conste: espècie a recol·lectar, quantitat d'exemplars o el seu equivalent en pes, període i àrea de recol·lecció, parts del vegetal a recol·lectar, etcètera. Tot això, sense perjudici de les excepcions establides en el paràgraf quatre d'aquest article.
2. Excepte per a la realització d'activitats científiques autoritzades expressament per la Conselleria de Medi Ambient, es prohibeix la tala i recol·lecció total o parcial d'espècies singulars en l'àmbit del PORN. Es consideren espècies singulars a les arreplegades en els annexos I i II de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades; així com les incloses en els annexos II, IV i V del Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres.
3. La tala d'arbres amb fins d'aprofitament forestal requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. En tot cas haurà de comptar amb autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient la tala o arrabassament de les espècies vegetals arreplegades a l'annex III de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades; la qual, únicament es podrà atorgar per raons fitosanitàries o per ser necessari per a la millora de les formacions de l'espècie a què es referisca la sol·licitud.
4. És compatible amb el PORN la recol·lecció consuetudinària de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, sense perjudici del dret de propietat i de les limitacions específiques que la Conselleria de Medi Ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o altres causes per a la flora o fauna.
Article 17. Regeneracions i plantacions
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran per objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals naturals característiques de l'àmbit del PORN, en els seus distints estadis de desenvolupament.
2. Queda prohibida la introducció i repoblació amb espècies exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de l'àmbit del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades haurà de garantir-se el control de l'espècie evitant-ne la invasió en l'àmbit del PORN.
3. És obligatòria l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l'estructura vegetal natural d'una finca forestal. És necessària la presentació d'un document en què s'especifiquen les accions que es pretenen portar a terme i a les quals s'hi hauran d'ajustar els treballs a realitzar.
4. La introducció i reintroducció d'espècies autòctones que no existisquen actualment en la zona i la manera de realitzar-la, requerirà de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Article 18. Protecció d'hàbitats
En aplicació del Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, i als efectes del que disposa els articles 4 a 6 d'aquest, s'haurà de proposar com a zones especials de conservació el parc natural proposat en aquest PORN.
Secció quarta
Protecció de la fauna
Article 19. Destrucció de la fauna silvestre
1. En aplicació de l'article 26.4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, s'hi prohibeixen amb caràcter general les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna silvestre com ara la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults.
2. En aplicació del Decret 265/1994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna, es prohibeix causar la mort o deteriorament de la fauna, així com la recol·lecció, alliberament, comerç, exposició per al comerç, naturalització i tinença no autoritzades, captura, persecució, molèsties i alteració dels seus hàbitats respecte dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies catalogades i protegides (annexos I i II del Decret 265/1994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna i s'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna); així com també, es prohibeix la mort, recol·lecció o captura no autoritzada dels exemplars, ous, larves, cries o restes de les espècies tutelades (annex III del Decret 265/1994).
3. S'haurà de respectar, en tot cas, la normativa establida en el Reial Decret 439/1990, de 5 d'abril, pel que es regula el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, es declaren les espècies objecte de caça y pesca i s'estableixen normes per a la protecció d'aquestes, i, en especial, el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, prohibint-se estrictament l'ús dels mètodes de captura, sacrifici i transport assenyalats a l'annex VI d'aquest reial decret.
Article 20. Repoblació o solta d'animals
1. Es prohibeix la repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se com a tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanya o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit del PORN, excepte la utilització d'espècies per al control biològic de plagues que realitze la Conselleria d'Agricultura i Pesca o autoritze aquesta i aquelles espècies cinegètiques que autoritze la Conselleria de Medi Ambient.
2. En relació amb les espècies autòctones i de conformitat amb el que disposa l'article 5 del Reial Decret 1.095/1989, de 8 de setembre, pel qual es declaren les espècies objecte de caça y pesca i s'estableixen normes per a la seua protecció, la introducció i reintroducció d'espècies o el reforçament de poblacions, i el mode de realitzar-les, requerirà l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix, d'acord amb els articles 8 i 9 del Decret 265/1994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades de Fauna es prohibeix l'alliberament d'espècies catalogades o protegides sense l'autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient a què fa referència l'article 12 del decret esmentat.
3. L'autorització de la Conselleria de Medi Ambient estarà supeditada a la presentació d'un pla de repoblació i reintroducció, que ha de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie a reintroduir, on se n'establiran les característiques, el calendari d'introducció, la qualificació del personal encarregat de l'execució i un programa de seguiment.
Article 21. Tanques i closes
Es prohibeix, amb caràcter general, l'alçament de tanques i closes de caràcter cinegètic en l'àmbit del PORN.
Article 22. Protecció d'hàbitats
En aplicació del Reial Decret 1.997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, i als efectes del que disposa els articles 4 a 6 d'aquest, s'haurà de proposar com a zones especials de conservació els terrenys proposats com a parc natural, la zona de protecció.
Secció cinquena
Protecció del paisatge
Article 23. Impacte paisatgístic
1. Amb caràcter general, es prohibeixen les construccions, elements de propaganda, abocadors o dipòsits de materials o ferralla que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del paisatge.
2. La implantació d'usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un important impacte paisatgístic hauran de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat. A aquest fi s'evitarà especialment la seua ubicació en llocs de gran incidència visual, com ara la proximitat a les vies de comunicació, veïnat de monuments o edificis i construccions d'interés historicocultural, i altres d'anàlegs. En qualsevol cas, les instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessàries per a la seua integració en el paisatge.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d'infrastructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent a la seua màxima integració en el paisatge, la màxima permeabilitat per al trànsit d'espècies i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà el paisatge entorn a aquelles fites i elements singulars de caràcter natural com a penyals, arbres exemplars, etcètera, per als quals s'establiran perímetres de protecció sobre la base de conques visuals que garantisquen la seua prominència en l'entorn. La Conselleria de Medi Ambient realitzarà un catàleg de fites i elements singulars, en què s'assenyalarà el perímetre de protecció d'aquests. En el cas de les coves, l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix l'adopció de mesures específiques per a la conservació.
Article 24. Publicitat estàtica
1. Es prohibeix amb caràcter general la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions. S'admetran, únicament, els indicadors de caràcter institucional o vinculats amb el parc natural. S'exceptuen d'aquesta norma els col·locats dins dels límits de les àrees urbanitzades de l'àmbit del PORN.
2. El planejament urbanístic declararà fora d'ordenació els elements de publicitat actualment existents que contravinguen el que disposa el paràgraf anterior, per la qual cosa no podran renovar-se les concessions actualment vigents i haurà de procedir-se al seu desmantellament una vegada hagen conclòs els terminis de concessió.
Article 25. Característiques estètiques de les edificacions al medi rural
1. Sense perjudici del que disposa la secció setena del capítol II d'aquestes normes, les edificacions en el medi rural s'efectuaran dins del respecte a les característiques estètiques i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant la seua ruptura mitjançant l'aparició d'edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
2. Els elements constructius tradicionals existents seran objecte d'especial protecció a fi de garantir la conservació, i recuperació dels valors arquitectònics i tipologies relacionades amb les activitats tradicionalment desenvolupades en el territori. Per a la restauració d'aquests, els particulars podran demanar col·laboració tècnica i econòmica de l'administració competent, que l'atorgarà en funció dels mitjans humans i materials que dispose.
Secció sisena
Protecció del patrimoni cultural.
Article 26. Patrimoni cultural
Seran considerats com a béns culturals especialment protegits, amb independència de la localització, els inclosos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i en el Catàleg de Jaciments Arqueològics elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Així com els jaciments de restes paleontològiques i espècies minerals d'interés científic existents en l'àmbit del PORN.
2. Tota modificació o actuació sobre un element catalogat com a bé cultural protegit requerirà l'informe favorable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que serà, a tots els efectes, vinculant.
3. Els elements catalogats podran acollir usos turístico-recreatius, sempre que aquests no impliquen la pèrdua dels seus valors científics i culturals.
4. Quan en el transcurs de qualsevol obra o activitat sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà aquesta troballa a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè en procedisca a l'avaluació i, si és procedent, prenga les mesures protectores oportunes.
5. Als efectes establits en els paràgrafs anteriors d'aquest article, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència realitzarà un catàleg d'elements d'interés històric, arquitectònic i cultural.
Secció setena
Protecció de les vies pecuàries
Article 27. Vies pecuàries d'interés natural
1. La Conselleria de Medi Ambient tramitarà la classificació, delimitació i fitació de les vies pecuàries existents en l'àmbit del PORN, i vetllarà pel seu manteniment com a espai d'ús públic i, especialment, com a corredors de connexió entre zones naturals.
2. Sense perjudici del que estableix l'article 17 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i en virtut del que assenyala la disposició addicional tercera de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, es consideren com a vies pecuàries d'interés natural als efectes establits en l'article 17.2 de la llei esmentada, la totalitat de les vies pecuàries de l'àmbit del pla que discórreguen per sòl distint del classificat com a urbà o urbanitzable programat.
Article 28. Ocupacions
En aplicació de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, queda prohibida l'ocupació definitiva o la interrupció d'aquestes mitjançant qualsevol construcció, activitat o instal·lació inclosos els tancats de qualsevol tipus. Les ocupacions temporals únicament podran autoritzar-se quan siga necessari per a la realització d'una obra pública o d'algunes de les actuacions previstes en aquest pla o en el Pla Rector d'Ús i Gestió que s'elabore en el futur; en qualsevol cas, l'ocupació temporal d'una via pecuària haurà de respectar l'amplària necessària amb què aquesta estiga classificada. Les ocupacions temporals que pogueren existir en el moment de l'aprovació d'aquest pla no podran prorrogar-se una vegada haja conclòs el període per al qual va ser autoritzada.
Capítol II
Normes sobre regulació d'activitats i infrastructures
Secció primera
Activitats extractives i mineres
Article 29. Activitats extractives i mineres
1. L'inici de qualsevol activitat extractiva a cel obert haurà de comptar amb un pla de restauració que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient en els termes establits en el Reial Decret 2.994/1982, de 15 d'octubre.
2. Qualsevol activitat extractiva legalment establida a l'entrada en vigor del PORN podrà continuar desenvolupant-se conformement al seu pla d'explotació i a la llicència concedida. Durant el desenvolupament d'aquesta activitat haurà de dur-se a terme l'exhaustiu compliment del projecte de restauració.
3. Les explotacions mineres abandonades definitivament hauran de ser restaurades pels seus titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient. Entenent la restauració com a via per a aconseguir que el terreny torne a ser útil per a un determinat ús que pot ser distint de l'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu, abocador controlat o el manteniment de làmines d'aigua permanents.
4. Es prohibeix el desenvolupament de noves explotacions mineres realitzades a cel obert en els muntanyes públics la titularitat dels quals corresponga a la Generalitat i els declarats d'utilitat pública d'acord amb els termes establits en la legislació forestal. Igualment, queda prohibit el desenvolupament de noves explotacions mineres a cel obert en l'àmbit territorial que siga declarat parc natural d'acord amb en aquest pla.
5. Sense perjudici del que disposa la legislació sectorial i mediambiental, l'atorgament de llicència per a la realització d'activitats extractives i mineres se sotmetrà als tràmits i requisits establits en els articles 8 i 13 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl No Urbanitzable, modificada per la Llei 2/1997.
Article 30. Avaluació d'impacte ambiental
Amb independència de les autoritzacions exigides per la legislació específica, totes les activitats extractives queden subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental establit en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental i el seu reglament, i caldrà presentar el corresponent pla de restauració, redactat d'acord amb el Reial Decret 2.994/1982, de 15 d'octubre.
Secció segona
Activitats agràries
Article 31. Concepte. Tipus de cultius i incompatibilitats
1. Es consideraran agràries o agropecuàries les activitats relacionades directament amb l'explotació dels recursos vegetals del sòl i la cria, la reproducció i l'aprofitament ramader d'espècies animals.
2. Es considera compatible a l'àmbit del PORN, el manteniment de les activitats agràries tradicionals que es vénen registrant en l'actualitat, tant en règim de secà com en regadiu.
3. El cultiu d'espècies forestals de caràcter intensiu únicament podrà efectuar-se sobre aquestes àrees en zones en què es realitze en el moment de l'aprovació d'aquest PORN o en els casos que s'autoritze per la Conselleria de Medi Ambient.
Article 32. Repoblament de terrenys agrícoles
Pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció davant de l'erosió i dels incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats en zones forestals que continguen cultius llenyosos, la Conselleria de Medi Ambient habilitarà els mecanismes oportuns d'ajuda per a afavorir el manteniment d'aquests cultius.
Article 33. Construccions i instal·lacions relacionades amb les activitats agropecuàries
1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària, les instal·lacions de primera transformació de productes i les infrastructures de serveis a l'explotació, a les zones en què es permeta, guardaran una relació de dependència i proporció adequades a la tipologia dels aprofitaments a què es dedique l'explotació en què hagen d'instal·lar-se.
2. La superfície mínima per a la construcció de magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica, serà de 10.000 metres quadrats i la superfície de parcel·la ocupada per les construccions i elements arquitectònics no podrà ser superior al 2% del total de la parcel·la.
Article 34. Productes fitosanitaris
L'ús de productes fitosanitaris haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicions establits pels organismes competents. En qualsevol cas, l'ús de productes fitosanitaris en l'àmbit del PORN es limitarà als inclosos en les categories toxicològiques A o B, tal com assenyala l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, de 4 de desembre de 1975, (BOE de 19.12.1975), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna, que prohibeix l'ús de productes de categoria C respecte a la fauna terrestre. Així mateix, estan prohibits els productes fitosanitaris considerats perillosos en aplicació del Decret 2.163/1994, pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per a comercialitzar y autoritzar productes fitosanitaris.
Article 35. Ramaderia
1. S'autoritza, amb caràcter general, per considerar-se compatible amb els objectius de protecció d'aquest PORN, l'activitat ramadera, practicada de forma extensiva, que estarà subjecta només a les limitacions que s'imposen en les normes particulars d'aquest pla i en la legislació sectorial que li siga aplicable. Queden excloses d'aquesta norma aquelles zones que, en ordre a una especial protecció a causa del seu fort índex d'erosió, siguen delimitades per la Conselleria de Medi Ambient.
2. L'ordenació de la ramaderia extensiva sobre terrenys forestals haurà de realitzar-se a través del Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai natural protegit, i caldrà establir, almenys, les condicions següents:
– Delimitació d'àrees delimitades.
– Definició de la càrrega ramadera aplicable a les distintes zones.
– Disseny d'un sistema de rotació per a evitar el sobrepasturatge.
– Disseny de les infrastructures i les instal·lacions necessàries per a la ramaderia extensiva (abeuradors, instal·lacions per a la guarda del bestiar, etcètera).
3. Queda prohibida la implantació o construcció de noves instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caràcter intensiu en la zona de protecció. Les que hi ha s'ajustaran també a les determinacions següents:
– Hauran de comptar amb sistema de depuració de residus i emissions.
– Compliran el que especifica la legislació d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
4. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi, no podran ser destinats al pasturatge durant, almenys, els cinc anys posteriors a aquest.
Secció tercera
Aprofitament forestal.
Article 36. Terrenys forestals
1. Es consideren terrenys forestals els definits així en l'article 2 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.
2. Es declararan d'utilitat pública pel Consell de la Generalitat, als efectes establits en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclosos en l'àmbit d'aquest PORN que no tinguen encara aquesta consideració.
3. Es declararan de domini públic pel Consell de la Generalitat, als efectes establits en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública que es troben inclosos a l'àmbit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla (zona de protecció).
4. Es declararan com a forests protectores pel Consell de la Generalitat, als efectes establits en la legislació forestal, aquells terrenys forestals de propietat privada que es troben inclosos en l'àmbit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla i tinguen una superfície superior a 100 hectàrees o es troben en vessants el pendent mitjà de la qual siga igual o superior al 50%.
5. En el Catàleg de Forests de Domini Públic i d' Utilitat Pública i al de Forests Protectores de la Comunitat Valenciana s'haurà de fer constar l'afecció total o parcial dels terrenys catalogats a l'àmbit del present PORN.
6. Sense perjudici del que disposa el títol III de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podrà realitzar un programa d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per a incrementar la superfície de forest pública amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les següents condicions:
– Terrenys sense vocació productiva però d'alt valor ecològic.
– Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió.
– Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un elevat potencial ecològic per a la seua regeneració.
– Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.
– Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor.
– Terrenys inclosos en l'àmbit que es declare espai natural protegit d'acord amb el que assenyala aquest pla.
– Terrenys declarats com a forests protectores d'acord a la legislació forestal vigent.
Article 37. Ordenació de forests
1. La Conselleria de Medi Ambient realitzarà una delimitació de les àrees d'actuació constituïdes per superfícies forestals homogènies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cada una d'aquestes àrees s'establiran les prevencions i determinacions precises per a potenciar la seua conservació i, si és procedent, aprofitament, així com la protecció contra incendis.
2. La Conselleria de Medi Ambient promourà, la concentració parcel·laria o l'agrupació de propietaris per a constituir unitats que faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat a les forests protectores considerades d'acord a les condicions definides en l'article anterior.
Article 38. Repoblació forestal
1. Sense perjudici del que disposa la legislació d'impacte ambiental i en aplicació del que disposa l'article 27 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, la repoblació de terrenys forestals a iniciativa dels seus titulars haurà de comptar amb l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient. En el cas de forests catalogades, serà necessari realitzar un projecte de repoblació que haurà de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient quan no es realitze per iniciativa d'aquesta.
2. En el cas de forests protectores de propietat privada, el projecte de repoblació podrà ser redactat subsidiàriament per l'administració forestal i a costa d'aquesta, com a ajuda al manteniment del valor protector d'aquests terrenys.
Article 39. Aprofitaments forestals
1. Es consideren, a efectes d'aquest pla, com a aprofitaments forestals les fustes, productes de tallades de selecció, llenyes, escorces, pastures, fruits, sements, plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries, bolets i la resta de productes que es generen als terrenys forestals. Aquests aprofitaments requeriran l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, excepte el cas de les llenyes de coníferes que hi haurà prou amb la comunicació prèvia o el cas de l'extracció de llenyes residuals d'aprofitaments per a fusta o de aclarides i podes destinades a usos domèstics sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari.
2. D'acord amb el que disposa l'article 31 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, els aprofitaments forestals a les forests catalogades hauran d'ajustar-se al contingut dels projectes d'execució que es redacten a l'efecte, i requeriran únicament la notificació prèvia a l'administració forestal. Aquest mateix règim s'aplicarà a les forests no catalogades que compten amb projectes d'execució redactats i aprovats.
3. En l'àmbit territorial que es declare com a espai natural protegit, d'acord amb aquest PORN, els aprofitaments forestals en terrenys de propietat privada requeriran d'autorització expressa de l'administració forestal.
4. Sense perjudici del que disposa l'article 31 d'aquestes normes, es prohibeix, amb caràcter general, la transformació a usos agrícoles dels terrenys forestals.
5. Es prohibeixen les tallades arreu, excepte per raons fitosanitàries, o en el cas d'actuacions emparades en aquest PORN o en documents de desenvolupament. S'exclouen d'aquesta prohibició els cultius forestals sobre sòl agrícola inclosos en la categoria d'àrea de predomini agrícola definida en aquest pla.
6. L'aprofitament de pastures i recursos cinegètics podrà limitar-se quan això es puga derivar en risc per a la conservació dels sòls o existisquen arbres jóvens, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.
7. D'acord amb el que disposa l'article 35 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzarà exclusivament a través de vies prèviament autoritzades per l'administració forestal.
8. Les restes de tallades, esporgues o qualsevol altre tractament silvícola que supose l'extracció o eliminació de matèria vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de malalties i plagues, hauran de ser eliminades pel propietari o concessionari en el termini no superior a 30 dies amb posterioritat a aquestes.
Article 40. Incendis forestals
1. Es redactarà per la Conselleria de Medi Ambient un Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals, per a l'àmbit del PORN. El Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals haurà de contenir, almenys, els següents aspectes:
– Inventari i planificació dels mitjans de defensa i lluita contra incendis forestals (àrees tallafocs, punts d'aigua, vigilància, xarxa viària, etcètera).
– Zonificació del territori en funció del risc d'incendi.
– Criteris bàsics per als plans locals de cremes.
– Programació de les actuacions previstes i la seua valoració econòmica.
– Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confrontants amb masses forestals el manteniment de la qual afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a àrea tallafocs, i es contemplaran les subvencions necessàries per al manteniment d'aquestes.
– Zones i camins en què es limita l'accés i trànsit de vehicles i persones.
– Estudi de visibilitat per a ubicació del punt fix de vigilància.
2. En aplicació de l'article 57 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, es prohibeix l'ús del foc en terrenys forestals amb qualsevol finalitat fora de les instal·lacions preparades a l'efecte i autoritzades per l'administració forestal; aquesta prohibició s'ampliarà als terrenys agrícoles situats a distància igual o inferior a 500 metres de terrenys forestals. Igualment, en aquestes zones es prohibeix tirar mistos i burilles i l'ús de cartutxos de caça proveïts d'embolics de paper.
3. Es prohibeix a les zones a què es fa referència en el paràgraf anterior, sense l'autorització explícita de l'administració forestal, la crema de restes agrícoles, forestals o fems; l'emmagatzematge, transport o utilització de matèries inflamables o explosives; la instal·lació de femers, temporals o definitius; el llançament de coets, globus o artefactes de qualsevol classe que continguen foc o puguen provocar-lo directament; la utilització de grups electrògens, motors, equips elèctrics o d'explosió, aparells de soldadura, etcètera; l'acumulació i emmagatzematge de fusta, llenya, residus i qualsevol altre combustible que constituïsca risc d'incendis.
L'administració promourà la recuperació de la coberta vegetal en els terrenys forestals incendiats mitjançant convenis amb els titulars en aquells casos en què no siga previsible la regeneració natural a mitjà termini o existisca alt risc de pèrdua de sòls.
Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents, ni sustentar activitats extractives o mineres fins transcorreguts 10 anys.
Article 41. Avaluació d'impacte ambiental
A més dels supòsits establits en la legislació d'impacte ambiental, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 162/1990, els projectes següents quan afecten a terrenys forestals i no es vegen sotmesos a declaració d'impacte ambiental:
– Xarxes i infrastructures de comunicacions telefòniques i telegràfiques.
– Xarxes de proveïment d'aigües i sanejament.
– Carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions, excepte les necessàries per a la defensa contra incendis forestals.
– Agrupació de finques forestals i de parcel·les.
– Introducció de noves espècies vegetals o animals, excepte en el cas dels cultius agrícoles.
– Rompudes de terrenys forestals, qualsevol que siga la seua superfície.
– Xarxes i infrastructures de transport d'energia elèctrica.
– Canalitzacions de barrancs i llits i regeneració de riberes, així com construcció de preses o dics.
Secció quarta
Activitat cinegètica
Article 42. Normes generals
1. L'activitat cinegètica es considera compatible en l'àmbit del PORN, quedant subjecta als períodes i condicions establits en la legislació sectorial específica.
2. Amb caràcter general, són objecte de caça en l'àmbit del PORN les espècies relacionades a l'annex IV del Decret 265/1994, del Govern Valencià, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades.
3. Queden prohibits, en l'àmbit del PORN, els procediments per a la captura d'espècies que es relacionen a l'annex III del Reial Decret 1.095/1989 i a l'annex VI del Reial Decret 1.997/1995.
Article 43. Ordenació cinegètica
1. D'acord amb l'article 33.3 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació de la Naturalesa i de la Flora i la Fauna Silvestres i l'article 3 del Decret 50/1994, del Govern Valencià pel que es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cingètic especial els titulars dels vedats hi hauran de comptar amb un Pla Tècnic d'Aprofitament Cinegètic o Pla Reduït de Caça, com a instrument de gestió per a l'aprofitament de la riquesa cinegètica de manera compatible amb la seua capacitat biològica i potenciació de les espècies existents. Aquests plans regularan l'activitat cinegètica als distints vedats existents en l'àmbit del PORN i s'hauran de presentar i aprovar en el termini màxim establit en l'article 6 del decret esmentat.
2. Els vedats inclosos totalment o parcialment a l'àmbit territorial per al qual aquest PORN proposa la declaració com a espai natural protegit, i que no hagen presentat un pla tècnic d'aprofitament cinegètic, l'hauran de presentar d'acord amb les especificacions i contingut assenyalats en el Decret 50/1994, del Govern Valencià, pel que es regulen els plans d'aprofitament cinegètic en terrenys de règim cingètic especial en el termini inferior a un any des de l'aprovació del PORN.
3. L'ordenació cinegètica en l'àmbit del PORN té per finalitat el manteniment de l'equilibri biològic de les diferents espècies animals, per això i a fi de garantir la consecució d'aquest, s'haurà d'establir a cada vedat una zona de reserva on no es practicarà la caça. Aquesta zona quedarà definida en el corresponent pla tècnic d'aprofitament cinegètic o pla reduït de caça. Aquestes zones hauran de ser convenientment senyalitzades durant els sis mesos següents a l'aprovació del pla tècnic d'aprofitament cinegètic. En el cas de vedats que compten amb plans cinegètics aprovats i no complisquen aquest requisit, hauran de modificar-lo i adaptar-se al compliment d'aquesta norma en la següent revisió del pla tècnic d'aprofitament cinegètic.
4. En aquells vedats que no complisquen els terminis i determinacions assenyalats en els paràgrafs anteriors d'aquest article quedarà suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegètic fins que es vegen complits.
5. La Conselleria de Medi Ambient procedirà a prohibir la caça als terrenys cinegètics d'aprofitament comú existents en l'àmbit del PORN.
6. Sense perjudici del que disposa la regulació sectorial sobre períodes de veda i espècies cinegètiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podrà determinar en l'àmbit del PORN, si així ho requereix l'estat dels recursos cinegètics, limitacions específiques en les espècies abatibles i períodes hàbils.
7. En els terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es permetrà l'aprofitament cinegètic en la temporada a aquella en què s'haja produït l'incendi. La Conselleria de Medi Ambient podrà prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per a evitar que es veja perjudicat el procés de regeneració de la forest.
8. Les autoritzacions i batudes per a rabosot i porc senglar únicament podran atorgar-se per la Conselleria de Medi Ambient de manera excepcional, quan raons d'ordre biològic ho aconsellen, i caldrà que hi haja una supervisió directa per personal de la conselleria esmentada. Les batudes en els terrenys lliures s'atorgaran als titulars dels vedats confrontants.
Secció cinquena
Activitat industrial
Article 44. Localització
1. La implantació d'activitats industrials haurà de realitzar-se únicament en sòls classificats com a urbans o urbanitzable que admeten aquest ús.
2. Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, no es consideren activitats industrials les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris, vinculats a l'entorn en què es localitzen. No obstant això, prèviament a la realització d'aquestes instal·lacions, se sotmetran a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa el Decret 162/1990.
Secció sisena
Activitats turístiques i recreatives.
Article 45. Circulació
1. Es prohibeix, amb caràcter general, circular amb vehicles a motor fora de les carreteres i camins, inclosos els agrícoles i forestals, excepte amb fins d'aprofitament agrari, forestal o de gestió del parc natural.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la realització de competicions esportives amb vehicles de qualsevol tipus.
3. A l'empara del que disposa l'article 38 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana, i l'article 3 del Decret 183/1994, d'1 de setembre, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals, es podrà limitar la circulació en camins i pistes forestals de vehicles particulars i persones, que no hagen sigut expressament autoritzats per l'administració forestal.
4. Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, el pla de prevenció d'incendis assenyalarà els camins en què es prohibeix la circulació de vehicles o persones, tant de manera permanent com temporal.
Article 46. Acampada
1. D'acord amb el Decret 233/1994, de 8 de novembre, pel qual es regulen les acampades i l'ús d'instal·lacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, queda prohibida l'acampada i estada a la forests o terrenys forestals, tret de les zones autoritzades a l'efecte per la Conselleria de Medi Ambient.
2. En aplicació dels articles 8 i 9 del Decret 233/1994, les àrees d'acampada necessiten de l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per al seu funcionament, de la mateixa manera que les àrees recreatives, en les quals es prohibeix la pernocta.
3. En les zones referides en l'apartat anterior queda prohibit fer foc amb qualsevol tipus de combustible, excepte en instal·lacions degudament dissenyades i autoritzades per a cuinar.
4. En aplicació de l'article 11 del Decret 233/1994, les zones d'acampada i àrees recreatives hauran de complir com a mínim les característiques següents:
– Hauran d'estar delimitades i senyalitzades.
– No s'utilitzaran tancaments artificials que donen lloc a una pantalla contínua.
– Incorporaran les mínimes instal·lacions, en materials i estils amb consonància amb el paisatge en què s'enclaven.
– L'emmagatzematge de residus s'efectuarà en recipients de fàcil neteja i proveïts de tapa.
– Existirà una franja perimetral de seguretat enfront del risc d'incendis.
– Disposaran d'aigua potable i d'instal·lacions sanitàries.
5. Per a la utilització d'àrees d'acampada serà necessària la sol·licitud i obtenció d'autorització per la Conselleria de Medi Ambient, d'acord als requisits i condicions assenyalades en els articles 13 a 16 del Decret 233/1994.
Article 47. Ordenació de l'ús públic
1. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del corresponent Pla Rector d'Ús i Gestió de l'espai protegit, la localització i equipament d'àrees destinades a la realització d'activitats recreatives en sòl no urbanitzable, així com l'activitat de les existents, haurà de comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
2. El Pla Rector d'Ús i Gestió determinarà les instal·lacions i equipaments recreatius, actualment existents, que siguen contradictoris amb els seus objectius respecte de l'ús públic o suposen un perjudici sobre els elements naturals que cal protegir. Una vegada aprovat aquest pla, aquestes instal·lacions quedaran en situació de fora d'ordenació.
3. El Pla Rector d'Ús i Gestió definirà, almenys, dos tipus d'àrees d'ús recreatiu que hauran de ser localitzades i delimitades:
– Ús recreatiu i naturalístic. Es referiran a zones que, per les seues característiques ecologicoambientals, es recomana la seua utilització amb finalitats didàctiques, promocionant les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, fomentant el respecte cap al medi en què es basen. L'ús recreatiu en aquests espais es dirigirà a la realització d'activitats de tipus pedagògic i naturalístic, com ara recorreguts per itineraris específics o l'observació d'elements singulars, i sense necessitar de la instal·lació d'equipament o serveis que podrien alterar les característiques naturals de la zona.
– Ús recreatiu extensiu. Inclourà un conjunt d'espais que exerceixen una important funció social com a llocs d'ús recreatiu, que presenta, en l'actualitat, unes condicions òptimes per al desenvolupament d'activitats recreatives per posseir una infrastructura mínima com a tals, o bé, compleixen condicions bàsiques per a desenvolupar-les (presència d'aigua, accessibilitat, topografia relativament plana i paisatge d'interés, etcètera).
Article 48. Instal·lacions i adequacions turístiques, recreatives i d'oci
1. Es prohibeix la implantació de noves instal·lacions esportives, turístiques i recreatives en la zona de protecció, àrea de protecció ecològica, excepte en el cas d'instal·lacions de caràcter extensiu o vinculades al coneixement i interpretació de la naturalesa que siguen establides en el Pla Rector d'Ús i Gestió.
2. La construcció d'instal·lacions o edificacions de qualsevol classe que hagen d'emplaçar-se en zones recreatives, estaran, en tot cas, subjectes a la prèvia obtenció de llicència urbanística, encara que es tracte d'instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. En tot cas, l'adaptació o transformació d'edificacions existents en sòl no urbanitzable per a aquest fi serà prioritària sobre la nova construcció.
3. Queda prohibida la instal·lació de campaments de turisme en tot l'àmbit de l'espai natural protegit (zona de protecció).
4. Les instal·lacions recreatives, tant de caràcter extensiu com intensiu, hauran de comptar amb el corresponent projecte, l'execució del qual necessitarà de l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Tota instal·lació recreativa situada en sòl no urbanitzable haurà de comptar amb sistemes de seguretat i prevenció d'incendis, així com garantir el tractament adequat de residus tant líquids com sòlids, de manera que no suposen un efecte negatiu sobre l'ecosistema o el paisatge.
6. En relació amb l'ús públic el Pla Rector d'Ús i Gestió haurà de contemplar els següents criteris generals:
I. Per al desenvolupament d'activitats recreatives i d'oci en l'àmbit del PORN. Es tindran en compte les directrius següents:
– Posar en valor els recursos turístics de la serra d'Irta i dotar-los de la necessària infrastructures d'acompanyament, a fi d'atraure a segments de la demanda de turisme de naturalesa i cultural formatiu.
– Fomentar noves modalitats d'oferta turístico-recreativa recolzada en les infrastructures naturalístiques, arquitectòniques i d'ús públic existents o proposades i en els seus recursos ecològics i culturals.
II. Les zones recreatives han de situar-se prop de les vies de comunicació i ha de tenir cura de no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis en les zones i la seua àrea d'influència. A l'entorn d'aquestes instal·lacions es poden condicionar itineraris o sendes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes històriques, vistes panoràmiques, fonts, etcètera).
III. Les zones considerades de major valor ambiental han de quedar restringides a l'ús públic, s'evitarà la instal·lació d'equipaments i es limitarà l'accés de visitants.
IV. Les àrees recreatives, amb les adequacions i equipament necessaris per a la seua òptima utilització tant per habitants de la zona com de visitants, s'instal·laran preferentment en àrees atractives (fonts, ermites, zones tradicionals d'esplai i recreació, etcètera).
V. Les zones d'ús públic intensiu han d'estar convenientment dotades de l'equipament necessari: estacionament, senyalització, proveïment d'aigua, sanitaris, contenidors de residus, taules i bancs, jocs infantils, etcètera. El manteniment de les instal·lacions pot realitzar-se mitjançant concessions que apliquen el cobrament de taxes per a l'ús de determinats serveis (taules, aparcament, etcètera).
VI. La vegetació de les àrees perimetrals a les zones d'ús públic ha de ser convenientment tractada per a evitar el risc d'incendi, reduint-ne la combustibilitat (esporgues, tallades d'alliberament, etcètera). Igualment, s'han de prendre mesures de prevenció que incloguen informació als visitants i vigilància.
VII. La realització i senyalització de sendes i itineraris per a recorreguts a peu, a cavall o amb bicicleta, es recolzarà en camins ja existents i vies pecuàries, evitant-ne el pas per zones sensibles i articulant aquesta oferta amb les zones de pícnic o estada.
VIII. Les àrees d'ús públic han de ser dotades de vigilància i trobar-se convenientment senyalitzades, de la mateixa manera que cal senyalitzar convenientment els itineraris, evitant l'accés dels visitants a zones fràgils.
IX. El pla haurà d'establir la distribució de les distintes àrees d'ús públic i la seua tipologia, definint les condicions i característiques que serviran de base a l'elaboració dels corresponents projectes (capacitat, instal·lacions i equipament necessari, itineraris, articulació entre les distintes àrees, vigilància, informació, senyalització, gestió, etcètera).
X. Per a la planificació dels itineraris i sendes, haurà de començar-se per un inventari i caracterització de la xarxa viària rural, considerant especialment les sendes i itineraris ja utilitzats (senyalitzats o no) i les àrees recreatives previstes o existents.
XI. Els projectes hauran de tenir en compte com a elements de partida, a més del que assenyala el pla rector, l'adequació del disseny als fins proposats quant a tipologia d'usos com a intensitat, sent compatible amb el paisatge i els usos de la zona. Els projectes hauran de considerar, almenys, els aspectes següents:
– Tipologia i emplaçament de construccions.
– Circulació: moviment de vehicles, accessos, aparcaments, controls, senyalització, etcètera.
– Tractament de superfícies i tancaments.
– Emplaçament i característiques de les instal·lacions per a les distintes àrees i usos previstos, pícnic, descans, jocs infantils, activitats d'interpretació de la naturalesa, etcètera.
– Plantacions.
– Necessitats i previsions econòmiques per al funcionament, manteniment, vigilància, conservació i millora.
XII. En relació amb l'ús científic, didàctic i naturalístic; a més de les instal·lacions i equipament específic per al desenvolupament d'activitats didàctiques i educatives (sendes i itineraris ecològics i d'interpretació), centres d'informació i interpretació, etcètera, que haurà de comptar l'espai natural protegit; sempre que siga possible s'hauran d'aprofitar les instal·lacions d'ús públic (àrees recreatives, sendes, etcètera) per a fins educativoambientals: cartells i fullets informatius sobre els valors naturals i culturals i sobre normes de comportament dels visitants, etcètera.
Secció setena
Urbanisme i activitats residencials
Article 49. Règim urbanístic
1. Els terrenys inclosos en la zona de protecció delimitada pel PORN i les àrees naturals de la zona d'influència es classificarà a efectes urbanístics com a sòl no urbanitzable de protecció especial. Els terrenys inclosos en àrees de predomini agrícola i àrees d'expansió urbana es classificaran pel planejament municipal com a sòl no urbanitzable. Les àrees urbanitzades mantindran la classificació de sòl establida pel planejament vigent.
2. El planejament urbanístic considerarà com fora d'ordenació, els habitatges dispersos existents en l'àmbit a què es fa referència al paràgraf anterior, excloent-hi les edificacions rurals tradicionals, construïdes amb anterioritat a 1960 i aquelles edificacions que no contradiguen les determinacions d'aquest PORN.
3. No es podrà classificar nou sòl urbanitzable en la zona de protecció ni en les àrees naturals de la zona d'influència.
4. En els municipis, el planejament dels quals continga normes i qualificació de sòl que supose una major protecció dels recursos naturals que les previsions d'aquest PORN, es mantindran la qualificació i determinacions fixades en el planejament.
5. En el sòl classificat d'urbà o urbanitzable pel planejament municipal a l'entrada en vigor d'aquestes normes, sempre que no es contravinga el que estableixen aquestes, es podran mantenir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent, i no s'hi podrà incrementar.
6. En relació amb les activitats, obres i construccions per a les quals s'exigisca un informe previ o autorització per part de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendrà que aquest requisit és condició prèvia indispensable per a l'obtenció de la corresponent llicència urbanística.
Article 50. Edificació al medi rural
1. Es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta de qualsevol tipus sobre sòl inclòs en l'espai natural protegit proposat (zona de protecció), tret de les excepcions que explícitament s'assenyalen en les normes i programes d'actuació d'aquest pla.
2. En tot cas, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sòl no urbanitzable requerirà, quan no estiga sotmesa a estimació d'impacte ambiental, de l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient amb caràcter previ a la concessió de la llicència urbanística.
3. Amb caràcter general, es permet en l'àmbit del PORN la rehabilitació o la reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa s'hauran de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals; posant especial atenció a harmonitzar els sistemes de coberta, cornisa, posició de forjats, ritmes, dimensions de buits i massissos, composició, materials, color i detalls constructius. Amb la finalitat de garantir la deguda adaptació paisatgística d'aquestes edificacions al seu entorn, podrà exigir-se l'aportació de les anàlisis d'impacte sobre el medi en què es localitzen, incloent-hi la utilització de documents gràfics.
4. La construcció d'habitatges unifamiliars, magatzems i instal·lacions destinats a l'explotació agrícola únicament podrà realitzar-se a les àrees de predomini agrícola, àrees d'expansió urbana i àrees urbanitzades de la zona d'influència, definides en aquest pla, llevat que existisca planejament de desenvolupament a les àrees d'expansió urbana o urbanitzades que prevegen una altra cosa. La superfície mínima de parcel·la serà de 10.000 metres quadrats, amb una altura màxima de quatre metres; i una superfície màxima de parcel·la que pot ser ocupada per les construccions i elements arquitectònics que no podrà excedir del 2% del total de la parcel·la.
5. La construcció d'instal·lacions o edificacions relacionades amb les activitats recreatives que hagen d'emplaçar-se en sòl no urbanitzable queden sotmeses al que disposa els articles 47 i 48 d'aquest pla.
Article 51. Construccions i edificacions públiques singulars
No podran ser autoritzables en sòl no urbanitzable les construccions i edificacions públiques singulars, llevat que siga com a edifici aïllat o singular vinculat a la seguretat de la navegació o a l'espai natural protegit.
Secció vuitena
Infrastructures.
Article 52. Requisits
La realització d'actuacions infrastructurals autoritzades per aquest pla d'ordenació, haurà de contemplar, excepte en les àrees urbanitzades, a més a més de les disposicions que li siguen pròpies en raó de la matèria, els requisits següents:
a) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o farciments en les mateixes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics i garantint el pas de les espècies.
b) Durant la realització de les obres, hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i, a l'acabament de les obres, s'haurà de procedir a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
c) Les autoritzacions i la resta de requisits que específicament s'assenyalen per a la realització d'infrastructures hauran d'obtenir-se, en tot cas, amb caràcter previ a l'atorgament de llicència urbanística o de l'aprovació definitiva del projecte.
Article 53. Xarxa viària
1. La realització de noves vies d'accés, la modificació de traçat o ampliació de les existents requerirà de la corresponent declaració, o si és procedent estimació, d'impacte ambiental en els termes previstos en la legislació vigent.
2. La construcció de camins rurals i camins o pistes forestals o les seues ampliacions de plataforma i modificacions de traçat, quan no estiguen sotmesos a declaració d'impacte ambiental, precisaran d'estimació d'impacte ambiental sempre que discórreguen per terrenys forestals. Amb excepció de les obres que es realitzen per a defensa contra incendis, d'acord amb el que disposa l'article 63 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 54. Proveïment d'aigua
1. Els nous dipòsits de proveïment d'aigua hauran de construir-se soterrats o semisoterrats; en el cas que això siga inviable per condicions topogràfiques o característiques físiques del terreny, es triarà una ubicació que no provoque impacte paisatgístic.
2. Requeriran d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment establit en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, els projectes per a la construcció de dipòsits d'aigua elevats de capacitat superior a 5.000 metres cúbics i s'ubiquen en sòl no urbanitzable i per a la construcció de dipòsits en superfície de capacitat superior a la citada que afecten a terrenys forestals, excepte en el cas de dipòsits destinats específicament a l'extinció d'incendis forestals.
Article 55. Sanejament
1. Es garantirà amb caràcter prioritari la depuració de les aigües residuals de les zones residencials. En tot cas, no es podrà atorgar llicència per a la realització d'instal·lacions o edificacions de qualsevol tipus que no compten amb sistema d'arreplegada i depuració d'aigües residuals, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a què es destinen d'acord amb la legislació d'aigües.
2. Els projectes corresponents a infrastructures de sanejament hauran de comptar amb declaració o estimació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
Article 56. Residus urbans
1. Els abocadors incontrolats de qualsevol tipus existents en l'àmbit d'aplicació d'aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, hi hauran de ser clausurats i restaurats els terrenys al seu estat original en un termini màxim d'un any des de l'aprovació d'aquest pla.
2. En l'àmbit del PORN no podran construir-se instal·lacions de tractament o eliminació de residus urbans, incloent els dipòsits temporals.
Article 57. Energia elèctrica
1. S'admetran les noves esteses de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN, en les zones en què es permeta explícitament. Requeriran de declaració o estimació d'impacte ambiental, en els termes establits a la legislació vigent.
2. En el cas que siga necessari el pas de línies elèctriques amb una finalitat externa a l'àmbit del PORN, hauran de discórrer fora de la zona de protecció.
3. En tot cas, la instal·lació d'esteses aèries es realitzarà amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col·lisió o electrocució d'aus (dispositius salvaocells, aïllament de conductors, etcètera).
Article 58. Telecomunicacions
Es permet la instal·lació de sistemes generals de telecomunicacions, únicament quan se situen fora de l'àmbit de la zona de protecció
Article 59. Aeroports/heliports
Únicament es podrà permetre la construcció de petits heliports amb fins de protecció contra incendis.
Article 60. Dics i preses
Es permet la construcció de preses menudes amb la finalitat d'embassar aigua per criteris de gestió de fauna, així com en actuacions de restauració hidrologicoforestal, per a això requeriran de declaració o estimació d'impacte ambiental d'acord amb el procediment establit en la legislació vigent.
Article 61. Avaluació d'impacte ambiental
Sense perjudici del que disposa els articles anteriors, s'hauran de sotmetre al procediment de declaració o, si és procedent, estimació d'impacte ambiental els projectes d'infrastructura a què es refereixen els annexos I i II del Reglament d'Impacte Ambiental (Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana).
Títol III
Normes particulars
Capítol I
Concepte i aspectes generals
Article 62. Concepte i règim de protecció
1. Als efectes de particularitzar les normes protectores establides mitjançant aquest pla, s'han distingit les següents zones per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
Zona d'influència:
Correspon a l'àmbit territorial del PORN perimetral al que es proposa per a la declaració d'espai natural protegit. Se subdivideix en les següents categories per a aconseguir els objectius de protecció i millora previstos en aquest pla:
– Àrees naturals.
– Àrees de predomini agrícola.
– Àrees d'expansió urbana.
– Àrees urbanitzades.
Zona de protecció:
Correspon a l'àrea per al qual es proposa la declaració d'espai natural protegit. Se subdivideix, al seu torn, en les següents categories per a definir els tractaments específics més ajustats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:
– Àrees protecció ecològica.
– Àrees de protecció paisatgística.
2. Als efectes del que estableix la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es defineix com a zona de protecció (ZP) a l'àrea per a la qual es proposa la declaració d'espai natural protegit amb la categoria de parc natural, sota el règim previst en l'article 7 d'aquesta llei.
Article 63. Interpretació
1. Les determinacions inherents a cada una de les categories de protecció assenyalades en l'article anterior constitueixen la referència normativa bàsica a l'hora d'establir els usos i activitats permeses i prohibides per aquest Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals.
2. En tot allò que no quede regulat en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions contingudes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.
3. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.
Capítol II
Zona d'influència
Secció primera
Àrees naturals.
Article 64. Caracterització
1. Inclou les zones no ocupades per les activitats humanes situades com una orla al voltant de la zona de protecció. Es tracta de zones en què predominen les formacions de matolls, amb major o menor presència d'una coberta arbòria.
2. El criteri d'intervenció per a aquesta àrea és el seu manteniment mitjançant una actuació dirigida a la conservació, permetent-ne la regeneració natural i manteniment dels cultius existents o realitzant actuacions encaminades a reforestar aquestes zones amb espècies arbòries pròpies de la zona. Pel que fa als terrenys agrícoles marginals, l'ús tradicional de bancals fa que es tracte de zones d'una gran fragilitat, el criteri d'intervenció als cultius abandonats és el de conservar la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola, com a element fixador del sòl, seguida d'una progressiva introducció d'espècies que, afavorides per les condicions pròpies del terreny agrícola, permeten una cobertura elevada del sòl i el seu progressiu pas a zones forestals arborades.
Article 65. Localització
S'estén per les zones de vegetació silvestre que envolten la zona de protecció, i ve a coincidir amb etapes de substitució dels boscos d'alzines que mantenen una cobertura vegetal acceptable i compleixen una important funció com a protectors del sòl. No obstant això, les seues característiques no fan necessària la seua inclusió en la zona de protecció.
Article 66. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots aquells destinats al manteniment de l'activitat agrícola tradicional, al desenvolupament de l'activitat forestal, ramadera i cinegètica, i en particular, les activitats destinades a la regeneració i potenciació d'alzinar amb la finalitat de mantenir els processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Tractaments de millora i conservació, com ho són: l'aclarida de millora i tallades de protecció fitosanitàries, tallades d'alliberament, esporgues de formació, i, en especial, la repoblació mitjançant sements, prèvia autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
3. Tala de pins i aprofitament de la fusta d'acord amb el que estableix les normes generals d'aquest pla i segons es determine en el Pla de Gestió Forestal i plans tècnics d'aprofitament forestal que es redacten a l'efecte. Es requereix l'autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient.
4. Infrastructura de defensa contra incendis forestals, i, si és procedent, les obres de captació d'aigües lligades a aquesta activitat. Prèviament a la seua realització haurà de comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
5. Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions naturals i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la realització d'activitats científiques, didàctiques i recreativonaturalístiques. Que incloga actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caràcter extensiu.
6. L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per a garantir la conservació i regeneració de la massa forestal.
7. Els línies elèctriques i de telecomunicacions, amb les condicions i requisits establits en les normes generals d'aquest PORN. En qualsevol cas, necessitaran d'estimació d'impacte ambiental quan no es troben sotmesos a declaració d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix el Decret 162/1990.
8. Instal·lacions provisionals per a l'execució d'obra pública i instal·lacions d'entreteniment d'obra pública. Requeriran informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient, informe de l'organisme sectorial competent, i autorització de la conselleria competent en matèria d'urbanisme.
9. Habitatge de caràcter institucional per a guarderia forestal. Requeriran informe previ favorable de la Conselleria de Medi Ambient i autorització prèvia de la Conselleria competent en matèria d'urbanisme.
10. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals destinats exclusivament a la lluita contra incendis forestals, l'aprofitament forestal o aquells previstos en el Pla d'Ús Públic. Prèviament es requerirà d'estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmesos a declaració d'impacte ambiental.
11. Aprofitament forestal, d'acord amb els requisits i condicions assenyalats en les normes generals d'aquest pla.
12. Obertura de vies d'eixida per a l'extracció de fusta, prèviament a la seua realització haurà de comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
13. Repoblació forestal sempre que siga d'espècies autòctones, prèvia aprovació per la Conselleria de Medi Ambient del corresponent projecte de repoblació.
14. Obres de restauració hidrologicoforestal. Haurà de comptar amb estimació d'impacte ambiental, sense perjudici del que disposa la legislació vigent.
15. Dipòsits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits establits a l'article 54 de les normes generals d'aquest pla.
16. Heliports destinats exclusivament a l'extinció i prevenció d'incendis forestals.
17. Modificació de traçat i condicionament de camins i pistes.
18. Explotació d'activitats mineres actualment existents i legalment implantades. Actuacions de restauració en zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració aprovat segons el que estableixen les normes generals.
19. Infrastructures i instal·lacions vinculades al parc natural proposat, que donen servei als usos previstos en aquest PORN o que siguen declarades d'interés públic.
Article 67. Usos prohibits
1. Es consideren usos prohibits amb caràcter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explotació forestal, agrícola, ramadera i cinegètica i d'aprofitaments de la forests, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben expressament permesos a l'article anterior.
2. Construccions i instal·lacions industrials i residencials de qualsevol tipus.
3. Actuacions i instal·lacions de caràcter turístico-recreatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives establides en l'article anterior.
4. Construccions i edificacions públiques singulars, com per exemple: construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals i cementiris.
5. Instal·lacions de tractament o eliminació de residus sòlids.
6. Suports de publicitat exterior, excepte indicadors de caràcter institucional.
7. La tala o arrabassament d'alzines i, en general, de qualsevol espècie vegetal de port arbori distinta del pi o d'espècies exòtiques que hagen de ser eliminades; excepte per raons fitosanitàries o que siga necessari per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercínies o altres espècies objecte de protecció.
8. Tanques i closes cinegètiques.
9. Obres, magatzems i instal·lacions relacionades amb l'explotació agrícola o ramadera, i infrastructura de serveis a aquestes.
10. Conduccions elèctriques i de telecomunicacions la finalitat de les quals siga externa a l'àmbit del PORN.
11. Cultiu intensiu d'espècies forestals.
12. Utilització de productes fitosanitaris de categoria C o D.
13. Campaments de turisme.
14. Establiments d'allotjament.
Secció segona
Àrees de predomini agrícola
Article 68. Caracterització
1. Integren aquesta categoria aquelles zones subjectes a un aprofitament agrícola. Són, generalment, zones molt intervingudes per l'home, la vocació del qual és agrícola, tant de regadiu com de secà.
2. L'orientació predominant és cap a l'aprofitament agrícola. Potenciació de cultius tradicionals que contribuïsquen al manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor. Manteniment de cultius agrícoles en unitats en què la preservació de bancals és essencial per a la conservació de sòls, així com també serveix de discontinuïtat a les masses forestals davant el risc d'incendis. Encara que es considera compatible amb els objectius de conservació la transformació del secà en regadiu, no així l'expansió de la frontera agrícola a costa de terrenys forestals.
Article 69. Localització
La major part de les àrees de predomini agrícola es localitzen en la vora sud-occidental de l'àmbit territorial del PORN.
Article 70. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que estableix el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposa les normes generals.
Així mateix es podrà permetre la implantació d'activitats vinculades al parc natural que es proposen en aquest PORN.
Article 71. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d'ús agrícola, sense perjudici del que disposa les normes generals d'aquest pla.
Secció tercera
Àrees d'expansió urbana.
Article 72. Caracterització
1. Es tracta de zones confrontants amb sòls urbans classificats pel planejament urbanístic vigent com a sòls urbanitzable, que no tenen valors naturals rellevants a protegir i que serveixen de zona de transició entre l'espai urbà i la zona de protecció amortint els impactes derivats de l'activitat urbanitzadora.
2. Els criteris d'ordenació són el seu manteniment com a sòl no urbanitzable comú si bé permetent la possibilitat d'expansió urbana de baixa densitat. Establint una gradació d'intensitats de major a menor a mesura que s'acoste a la zona de protecció. Hi haurà d'existir una atenció exquisida amb els possibles desenvolupaments urbanístics o amb la implantació d'activitats per a no tenir cap incidència sobre l'espai subjecte a especial protecció.
Article 73. Localització
La totalitat de les àrees d'expansió es troben en la part septentrional del PORN, al terme municipal de Peñíscola.
Article 74. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors.
Si es desenvolupara alguna actuació de desenvolupament urbà, s'admetran els usos residencials i terciaris. En cap cas l'edificabilitat del sector que es delimite podrà superar 0,35 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl.
Article 75. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibeixen els usos industrials i aquells no permesos pel planejament urbanístic per a sòls urbans o urbanitzable d'ús residencial o terciari.
Secció quarta
Àrees urbanitzades
Article 76. Caracterització
1. Es tracta de les zones edificades o edificables segons el planejament urbanístic vigent i les característiques del qual no fan aconsellable sostraure-les al procés urbanitzador.
2. Els criteris per a la seua gestió respondran a les previsions efectuades en el planejament urbanístic municipal. Únicament caldrà ser especialment prudent en relació amb els efectes que aquestes àrees puguen produir en l'entorn natural de la serra; com és el cas del tractament d'efluents líquids, arreplegada i tractament de residus sòlids, infrastructures d'accés, així com de proveïment i subministrament (aigua, electricitat, telèfon), risc d'incendi a l'entorn d'aquestes àrees.
Article 77. Localització
La totalitat les àrees urbanitzades es localitzen als extrems septentrionals i meridionals de l'àmbit territorial del PORN.
Article 78. Usos permesos
Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que estableix el planejament urbanístic, sense perjudici del que disposa les normes generals.
Article 79. Usos prohibits
Amb caràcter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles pel planejament urbanístic per al sòl urbà o urbanitzable, sense perjudici del que disposa les normes generals d'aquest pla.
Capítol III
Zona de protecció.
Secció primera
Àrees de protecció ecològica.
Article 80. Caracterització
1. Correspon als espais en què la conservació és prioritària, i s'exigeix una limitació dels aprofitaments i potenciació de la riquesa ecològica. S'inclouen en aquesta categoria tots els espais d'interés botànic de la serra, així com les masses de pinar i les alzines, juntament amb formacions de matolls ben estructurades, amb major o menor presència d'una coberta arbòria d'alt valor ecològic i paisatgístic. Així mateix, s'inclouen les àrees de major valor per a la fauna.
2. El criteri d'intervenció per a les masses d'alzinar és el de conservació de les masses existents, la seua potenciació, regeneració i repoblació naturals, amb la finalitat de mantenir els processos ecològics essencials i la seua diversitat biològica, fent especial insistència en actuacions dirigides a afavorir la repoblació natural per llavors i la producció de bellotes; així com el foment de la seua utilització amb fins científics i didacticonaturalístics. Pel que fa a les zones de pinar, el criteri principal és aconseguir el manteniment de l'ecosistema, afavorint-se la introducció progressiva d'alzines a fi de diversificar i enriquir l'ecosistema. En aquells pinars que han començat a ser envaïts per aquesta espècie, el criteri d'intervenció és aconseguir formacions boscoses que l'alzina siga l'espècie principal, permetent la presència d'una massa forestal mesclada. En les zones en què el matoll és dominant, el criteri principal és el manteniment d'aquestes àrees mitjançant una actuació dirigida a la seua conservació, permetent la regeneració natural, que podria ser reforçada mitjançant reforestació manual amb espècies de matoll i arbòries (alzines i pins). En aquest sentit, és necessària la realització de labors silvícoles que afavorisquen el desenvolupament progressiu d'un estrat arbori.
Article 81. Localització
S'estén, sobretot, per la cresta de la serra i les zones de forests públiques, així com gran part de la franja litoral inclosa en la zona de protecció.
Article 82. Usos permesos
1. Aquells que tinguen per objecte desenvolupar les disposicions contingudes en el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, en els termes que aquest establisca i, amb caràcter general, els destinats a la gestió de l'espai protegit o la investigació científica autoritzada que tinguen com a objectiu afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. El trànsit a peu de persones, excepcionalment en les zones i períodes que per raons de conservació o risc d'incendi establisca transitòriament l'administració responsable de la gestió de l'espai protegit podrà condicionar-se aquest ús.
3. La instal·lació d'infrastructura necessària per a la realització de les activitats de gestió i conservació previstes en aquest pla, per part de l'administració responsable de la gestió de l'espai protegit.
4. La realització d'activitats no prohibides i que no necessiten d'autorització. En tot cas, aquests usos i activitats no han d'afectar a la conservació dels recursos ni contravenir els objectius d'aquest pla.
5. L'activitat agrícola existent en el moment de declaració de l'espai protegit.
6. Les instal·lacions o edificacions de caràcter didàctic o científic, sempre que siga en aquells espais expressament indicats per a aquest tipus d'ús per aquest pla o pels programes que el desenvolupen i en les condicions establides en aquest. En tot cas, hauran de recolzar-se sobre construccions preexistents. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació i haurà de resoldre adequadament la depuració dels abocaments.
7. La senyalització de caràcter institucional relacionats amb l'ús públic i la gestió de l'espai protegit.
8. Les activitats extractives existents i legalment implantades, en les condicions establides amb la llicència i en compliment exhaustiu del pla de restauració.
Article 83. Usos prohibits
1. Tots aquells que siguen incompatibles amb la finalitat de protecció de l'espai natural i els objectius de conservació dels recursos naturals i del paisatge previstos en aquest pla.
2. Qualsevol ús o activitat que contribuïsca a deteriorar la qualitat de les aigües, com per exemple, l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir la contaminació de les aigües superficials o subterrànies i l'abocament directe o indirecte en un llit públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals sense depurar.
3. L'abocament o dipòsit permanent o temporal de tota classe de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, excepte en els casos de dipòsits temporals per neteja.
4. Obertures de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit de l'espai protegit, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infrastructures de gestió i d'ús públic previstes en aquest pla, sempre que es justifique aquesta com l'única via de proveïment possible i aquelles que justificadament autoritze l'administració competent en matèria d'aigües en la utilització racional d'aquest recurs. En tot cas, hauran d'efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
5. Moviments de terres i noves activitats extractives i mineres, excepte les labors de preparació i condicionament de sòls lligades a l'activitat agrícola, sempre que afecte a sòls en què s'admet el cultiu d'acord amb el que s'estableixen aquestes normes. Així com la recol·lecció de roques i minerals, excepte amb fins científics o de gestió.
6. La destrucció de bancals i marges d'aquests; així com les activitats que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació. L'estabilització i regeneració de terrenys podrà ser imposada als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls, actuant l'administració amb caràcter subsidiari i a càrrec d'aquests en el cas que no complisquen amb aquesta obligació.
7. La rompuda de terrenys amb vegetació silvestre, així com l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola. En tot cas, es prohibeixen les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel.
8. Els aterraments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
9. La realització de qualsevol modificació substancial de l'estructura agrícola d'una finca.
10. La construcció de nous camins, sendes, pistes o viari de qualsevol tipus i l'asfaltat dels ja existents.
11. La tala, arrancada, arrabassament, esporga o qualsevol altre mètode d'eliminació d'espècies vegetals silvestres, excepte per raons fitosanitàries o de gestió i conservació, per ser necessari per a la millora de les comunitats vegetals; si és convenient, haurà de ser realitzada per l'òrgan competent en la gestió de l'espai protegit.
12. L'arreplegada de parts o llavors de les espècies vegetals incloses en els annexos I i II de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades; així com les incloses en els annexos II i IV del Reial Decret 1.997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres.
13. La introducció i repoblació amb espècies vegetals exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de la serra.
14. Les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna silvestre, tals com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults. Així com causar molèsties o pertorbar l'hàbitat de les espècies animals, excepte per raons de gestió o desenvolupament de projectes científics autoritzats.
15. La repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per tal tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit de la serra, excepte les espècies cinegètiques autoritzades expressament per la Conselleria de Medi Ambient per a un aprofitament cinegètic sostenible.
16. L'alçament de tanques i closes, tret de les necessàries per a la gestió i conservació de l'espai protegit, havent de ser realitzats per l'organisme responsable de la gestió de l'espai protegit.
17. La col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
18. La recol·lecció, alteració o destrucció dels elements d'interés paleontològic, arqueològic, etnogràfic o qualsevol altre de tipus cultural, excepte amb fins d'investigació.
19. La realització de tota classe de maniobres militars i exercicis de comandament en què intervinguen vehicles o s'utilitze foc real, excepte en els supòsits previstos en la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, sobre els Estats d'Alarma, Excepció i Lloc.
20. L'edificació de nova planta, incloent-hi construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària.
21. L'ús de productes fitosanitaris de qualsevol tipus, excepte en els cultius existents, si és procedent, s'haurà d'ajustar a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
22. L'activitat ramadera. La circulació de ramat, sempre sota la vigilància del pastor, podrà realitzar-se únicament per les vies pecuàries existents a la zona. excepte previsió, en cas contrari, d'un pla d'explotació ramadera en desenvolupament d'aquest PORN.
23. L'ús del foc fora d'edificacions o recintes tancats amb qualsevol finalitat. Igualment, es prohibeix tirar mistos i burilles. En tot cas, s'estarà al que disposa les disposicions sectorials per les quals es dicten normes i instruccions per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
24. El llançament de coets, globus o artefactes de qualsevol classe que continguen foc o puguen provocar-lo directament; l'emmagatzematge, transport o utilització de matèries inflamables o explosives; la utilització de grups electrògens, motors, equips elèctrics o d'explosió, aparells de soldadura, etcètera; l'acumulació i emmagatzematge de fusta, llenya, residus i qualsevol altre material combustible que constituïsca risc d'incendis. S'exclou d'aquesta prohibició l'ús i emmagatzematge de combustible o la utilització d'aparells destinats al funcionament de les instal·lacions d'ús públic i gestió de l'espai protegit, i en edificacions existents, així com el transport per les vies d'accés.
25. La pràctica cinegètica, siga quina siga la modalitat, fora dels terrenys inclosos als vedats existents a l'aprovació d'aquest pla.
26. L'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent les instal·lacions de magatzematge o primera transformació de productes primaris.
27. La circulació amb vehicles a motor i velocípedes fora de carreteres i pistes, excepte en el cas de vehicles autoritzats per a tasques de conservació, vigilància i labors de rescat o seguretat marítima i per motius relacionats amb la gestió de l'espai protegit o per al desenvolupament de les activitats agrícoles autoritzades.
28. La realització de competicions esportives de qualsevol tipus.
29. L'enlairament i aterratge per a la pràctica de vol lliure en qualsevol de les seues modalitats, excepte en àrees que expressament indique el Pla d'Ús Públic; així com sobrevolar la zona a una altura inferior a 1.000 metres sobre el nivell del mar amb aparells a motor, excepte per raons de seguretat, rescat o activitats relacionades amb la conservació de l'espai protegit per l'òrgan gestor competent.
30. L'acampada i la construcció d'instal·lacions esportives, de qualsevol tipus, temporals o permanents.
31. La realització d'infrastructures de qualsevol tipus, tals com línies elèctriques i de telecomunicacions, antenes, sistemes d'il·luminació artificial, viaris, proveïment d'aigua i sanejament, abocadors de residus sòlids, etcètera, excepte les permeses en l'article anterior, les autoritzables previstes en l'article següent, les accions previstes en el programa d'actuació o les destinades al servei de les instal·lacions i activitats autoritzades en el pla, així com al compliment dels objectius, en ell plantejats.
Article 84. Usos autoritzables
Són activitats que han de ser autoritzades per l'administració encarregada de la gestió de l'espai protegit, o que requereixen informe d'aquesta quan corresponguen a altres òrgans de l'administració. Es consideren usos autoritzables els següents:
1. La construcció d'instal·lacions de sanejament d'edificacions i zones d'ús públic.
2. Qualsevol acció que puga dificultar o modificar el fluix de les aigües superficials, com a captacions o conduccions d'aigües. En tot cas únicament es podrà realitzar per al servei de les instal·lacions d'ús públic autoritzades, les vinculades a la gestió de l'espai protegit o reparació i manteniment de les existents.
3. La neteja de llits i marges de barrancs.
4. La recol·lecció de roques i minerals, espècimens de flora o fauna amb fins científics, sense perjudici del que estableix altres disposicions normatives.
5. La tala, arrancada, arrabassament, estassada o qualsevol altre mètode d'eliminació d'espècies vegetals per raons fitosanitàries, per a fins científics o per ser necessari per a la millora de les comunitats vegetals.
6. Els aterrassaments de sòls en projectes de correcció de talussos.
7. L'ampliació o modificació del traçat de camins i sendes o viàries existents.
8. L'arreplegada de parts o llavors de les espècies incloses en l'annex III de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades; així com també les incloses en l'annex V del Reial Decret 1.997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres.
9. L'extracció de fusta o llenya es podrà autoritzar, únicament, si respon a algun dels següents criteris:
– Proveïment de llenyes per a instal·lacions d'ús públic. En cap cas no es podran arreplegar lliurement pels visitants.
– Com resultat de labors de prevenció d'incendis.
– Com resultat de mesures fitosanitàries.
– Amb motiu d'estudis científics.
– Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
10. Infrastructures de defensa contra incendis forestals.
11. La reintroducció d'espècies animals o vegetals que no existisquen actualment a la zona. L'autorització haurà d'establir les condicions en què s'haurà de dur a terme aquesta actuació. La sol·licitud ha de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie a reintroduir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat de la seua execució i un programa de seguiment.
12. Les pràctiques cinegètiques a la zona en què s'autoritza per aquest pla (vedats existents) i les labors de control de fauna per motius de gestió de l'espai protegit.
13. Obres i actuacions per a la creació de punts d'aigua per a la fauna.
14. L'excavació, recol·lecció i manipulació dels elements d'interés paleontològic, arqueològic, etnogràfic o qualsevol altre de tipus cultural, amb fins d'investigació o educatius.
15. Qualsevol obra o activitat en el desenvolupament del qual sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà aquesta troballa a l'òrgan competent i a l'organisme responsable de la gestió de l'espai protegit perquè inicie els tràmits necessaris per a la seua avaluació i, si és procedent, prenga les mesures protectores oportunes.
16. La rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a això s'haurà de respectar en el seu disseny i en la composició les característiques arquitectòniques tradicionals.
17. La realització d'infrastructures, construccions o instal·lacions d'ús públic, sempre que siga per a la realització d'activitats de caràcter educatiu ambiental o científic, permanents o temporals, que no hagen estat previstes en aquest pla, i sempre que no siguen incompatibles amb els fins de protecció de l'espai protegit. En tot cas hauran de complir els següents requisits:
a) Hauran de realitzar-se sobre construccions preexistents. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació i haurà de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments.
b) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o reblit d'aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
c) Durant la realització de les obres, hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, havent de procedir, una vegada acabades les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
18. L'ús didàctic o divulgatiu per a grups organitzats (centres d'ensenyament, etcètera) de les instal·lacions destinades per aquesta finalitat.
19. L'activitat científica i l'ús de la infrastructura i equipament previst per a aquest fi.
Secció segona
Àrees de protecció paisatgística
Article 85. Caracterització
1. Es troba integrada aquesta categoria per terrenys, fonamentalment de propietat privada, que no arriben a la importància dels anteriors pel que fa a la seua maduresa ecològica. Solen dominar les formacions de matoll amb o sense un estrat arbori i zones cultivades abandonades, així com aquells terrenys agrícoles marginals de cultius llenyosos, com a ametller, garrofera i olivera, situats, generalment, a zones amb forts pendents que es troben ben integrades en el medi i contribuïxen, al seu torn, a protegir els sòls de l'erosió.
2. El criteri d'intervenció per a aquests espais és la millora d'aquestes àrees, permetent la seua regeneració natural on siga possible, com a pas previ per a realitzar actuacions encaminades a aconseguir una coberta arbòria que permeta una diversificació de l'ecosistema. S'haurà de potenciar la seua regeneració activa, repoblant en els casos en què aquesta no siga possible, incloent la sembra d'espècies característiques del matoll en àrees d'escassa cobertura, difícil regeneració natural i amb problemes d'erosió i pèrdua d'horitzons edàfics. En les zones en què existisca una coberta arbòria s'afavorirà el desenvolupament d'aquestes espècies mitjançant labors adequades de silvicultura.
En relació amb les zones agrícoles abandonades o els terrenys agrícoles marginals, el criteri és el de conservar la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola, com a element fixador del sòl, seguida d'una progressiva introducció d'espècies que, afavorides per les condicions pròpies del terreny agrícola, permeten una cobertura elevada del sòl i el seu progressiu pas a zones forestals arborades.
Article 86. Localització
Ocupen la major part de la zona de protecció, coincidint sobretot amb la vessant oriental de la serra, entre les zones altes i la façana costanera.
Article 87. Usos permesos
1. Es consideren usos permesos, amb caràcter general, tots els arreplegats per a les àrees de protecció ecològica i les normes generals d'aquest pla que li siguen d'aplicació. En general, es permeten tots aquells usos destinats a afavorir la conservació i potenciació dels valors naturals i al manteniment dels processos ecològics essencials i la diversitat biològica.
2. Es considera permesa amb caràcter general l'activitat agrícola tradicional i el manteniment dels cultius existents.
3. L'activitat ramadera no estabulada. La circulació de ramat haurà de realitzar-se sempre sota la vigilància del pastor.
4. Les activitats extractives existents i legalment implantades, en les condicions establides en la llicència i amb compliment exhaustiu del pla de restauració.
Article 88. Usos prohibits
1. Tots aquells que siguen incompatibles amb la finalitat de protecció de l'espai natural i els objectius de conservació dels recursos naturals i del paisatge previstos en aquest pla.
2. Qualsevol ús o activitat que contribuïsca a deteriorar la qualitat de les aigües, com per exemple, l'establiment de pous, rases, galeries o qualsevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir la contaminació de les aigües superficials o subterrànies i l'abocament directe o indirecte en un llit fluvial públic, canal de reg, o aqüífer subterrani, d'aigües residuals sense depurar.
3. L'abocament o dipòsit permanent o temporal de tota classe de residus sòlids, runes o substàncies, qualsevol que siga la seua naturalesa, excepte en els casos de dipòsits temporals per neteja.
4. Obertures de nous pous o captacions d'aigua dins de l'àmbit de l'espai protegit, excepte les destinades a satisfer les necessitats derivades de les infrastructures de gestió i d'ús públic previstes en aquest pla, sempre que es justifique aquesta com l'única via de proveïment possible i aquelles que justificadament autoritze l'administració competent en matèria d'aigües en la utilització racional d'aquest recurs. En tot cas, hauran d'efectuar-se de forma que no provoquen repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i la resta dels aprofitaments.
5. Moviments de terres i noves activitats extractives i mineres, excepte les labors de preparació i condicionament de sòls lligades a l'activitat agrícola, sempre que afecte a sòls en què s'admet el cultiu d'acord amb el que estableix aquestes normes. Així com la recol·lecció de roques i minerals, excepte amb finalitats científiques o de gestió.
6. La destrucció de bancals i marges d'aquests; així com les activitats que posen en perill la seua estabilitat o suposen la seua eliminació. L'estabilització i regeneració de terrenys podrà ser imposada als propietaris per raons ecològiques o de conservació de sòls, i l'administració actuarà amb caràcter subsidiari i a càrrec d'aquests en el cas que no complisquen amb aquesta obligació.
7. La rompuda de terrenys amb vegetació silvestre, així com l'ampliació de les àrees actualment existents dedicades a l'activitat agrícola.
8. Els aterrassaments de sòls, excepte en projectes de correcció de talussos.
9. La construcció de nous camins, sendes, pistes o viari de qualsevol tipus.
10. La tala, arrancada, arrabassament, esbrossada o qualsevol altre mètode d'eliminació d'espècies vegetals silvestres, excepte en els camps actualment cultivats o per raons fitosanitàries o de gestió i conservació, per ser necessari per a la millora de les comunitats vegetals; en aquest cas haurà de ser realitzada per l'òrgan competent en la gestió de l'espai protegit.
11. L'arreplegada de parts o llavors de les espècies vegetals incloses en els annexos I i II de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades, així com les incloses als annexos II i IV del Reial Decret 1.997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres.
12. La introducció i repoblació amb espècies vegetals exòtiques, entenent-se aquestes per tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la vegetació silvestre de la serra. S'exceptuen les zones actualment cultivades.
13. Les activitats que puguen comportar la destrucció o deteriorament irreversible de la fauna silvestre, tals com la destrucció de nius i caus, tràfic, manipulació i comerç de cries, ous i adults. Així com causar molèsties o pertorbar l'hàbitat de les espècies animals, excepte per raons de gestió o desenvolupament de projectes científics autoritzats.
14. La repoblació i solta de qualsevol espècie animal exòtica, entenent-se per aquesta tota espècie, subespècie o varietat que no pertanga o haja pertangut històricament a la fauna de l'àmbit de la serra, excepte les espècies cinegètiques expressament autoritzades per la Conselleria de Medi Ambient per a un aprofitament cinegètic sostenible.
15. L'alçament de tanques i closes, excepte per necessitats de gestió i conservació de l'espai protegit, que haurà de realitzar l'organisme responsable de la gestió de l'espai protegit.
16. La col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb fins publicitaris, incloent-hi la publicitat recolzada directament o construïda tant sobre elements naturals del territori, com sobre les edificacions.
17. La recol·lecció, alteració o destrucció dels elements d'interés paleontològic, arqueològic, etnogràfic o qualsevol altre de tipus cultural, excepte amb fins d'investigació.
18. La realització de tota classe de maniobres militars i exercicis de comandament en què intervinguen vehicles o s'utilitze foc real, excepte en els supòsits establits en la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, sobre els Estats d'Alarma, Excepció i Lloc.
19. L'edificació de nova planta, incloent construccions i instal·lacions vinculades a l'explotació agrària.
20. L'ús de productes fitosanitaris de qualsevol tipus, excepte en els cultius existents, en aquest cas haurà d'ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits pels organismes competents. En tot cas, es prohibeix la utilització d'herbicides volàtils de qualsevol tipus.
21. L'ús del foc fora d'edificacions o recintes tancats amb qualsevol finalitat. Igualment, es prohibeix tirar mistos i burilles i l'ús de cartutxos de caça proveïts d'embolics de paper. En tot cas, s'estarà al que disposa les disposicions sectorials per les quals es dicten normes i instruccions per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
22. El llançament de coets, globus o artefactes de qualsevol classe que continguen foc o puguen provocar-lo directament; l'emmagatzematge, transport o utilització de matèries inflamables o explosives; la utilització de grups electrògens, motors, equips elèctrics o d'explosió, aparells de soldadura, etcètera; l'acumulació i emmagatzematge de fusta, llenya, residus i qualsevol altre material combustible que constituïsca risc d'incendis. S'exclou d'aquesta prohibició l'ús i emmagatzematge de combustible o la utilització d'aparells destinats al funcionament de les instal·lacions d'ús públic i gestió de l'espai protegit, i en edificacions existents, així com el transport per les vies d'accés a elles.
23. La pràctica cinegètica, siga quina siga la modalitat, fora dels terrenys inclosos en els vedats existents a l'aprovació d'aquest pla.
24. L'activitat industrial de qualsevol tipus, incloent-hi les instal·lacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes primaris.
25. La circulació amb vehicles a motor i velocípedes fora de carreteres i pistes, excepte en el cas de vehicles autoritzats per a tasques de conservació, vigilància i labors de rescat o seguretat marítima i per motius relacionats amb la gestió de l'espai protegit o per al desenvolupament de les activitats agrícoles autoritzades.
26. La realització de competicions esportives de qualsevol tipus, excepte autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
27. L'enlairament i aterratge per a la pràctica de vol lliure en qualsevol de les seues modalitats; així com sobrevolar la zona a una altura inferior a 1.000 metres sobre el nivell del mar amb aparells a motor, excepte per raons de seguretat, rescat o activitats relacionades amb la conservació de l'espai protegit per l'òrgan gestor competent i en aquelles àrees expressament establides en el Pla d'Ús Públic.
28. L'acampada i la construcció d'instal·lacions esportives, de qualsevol tipus, temporals o permanents.
29. La realització d'infrastructures de qualsevol tipus, tals com línies elèctriques i de telecomunicacions, antenes, sistemes d'il·luminació artificial, viaris, proveïment d'aigua i sanejament, abocadors de residus sòlids, etcètera, excepte les autoritzables d'acord amb l'article següent, les accions previstes en el programa d'actuació o les destinades al servei de les instal·lacions i activitats o usos autoritzats en el pla, així com al compliment dels objectius, en ell plantejats.
Article 89. Usos autoritzables
Són activitats que han de ser autoritzades per l'administració encarregada de la gestió de l'espai protegit, o que requereixen un informe d'aquesta quan corresponguen a altres òrgans de l'administració. Es consideren usos autoritzables els següents:
1. La construcció d'instal·lacions de sanejament d'edificacions i zones d'ús públic.
2. Qualsevol acció que puga dificultar o modificar el fluix de les aigües superficials, com a captacions o canalitzacions d'aigües. En tot cas únicament es podrà realitzar per al servei de les instal·lacions d'ús públic autoritzades, les vinculades a la gestió de l'espai protegit o reparació i manteniment de les existents.
3. La neteja de llits fluvials i marges de barrancs.
4. La recol·lecció de roques i minerals, espècimens de flora o fauna amb fins científics, sense perjudici del que estableix altres disposicions normatives.
5. La tala, arrancada, arrabassament, esbrossada o qualsevol altre mètode d'eliminació d'espècies vegetals per raons fitosanitàries, per a fins científics o per ser necessari per a la millora de les comunitats vegetals.
6. Els aterrassaments de sòls en projectes de correcció de talussos.
7. L'ampliació, asfaltat o modificació del traçat de camins i sendes o viàries existents.
8. L'arreplegada de parts o llavors de les espècies incloses en l'annex III de l'Ordre de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, sobre protecció d'espècies endèmiques i amenaçades, així com les incloses en l'annex V del Reial Decret 1.997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres.
9. L'extracció de fusta o llenya es podrà autoritzar, únicament, si respon a algun dels criteris següents:
– Proveïment de llenyes per a instal·lacions d'ús públic. En cap cas es podran arreplegar lliurement pels visitants.
– Com a resultat de labors de prevenció d'incendis.
– Com a resultat de mesures fitosanitàries.
– Amb motiu d'estudis científics.
– Per eradicació d'espècies al·lòctones invasores.
10. Infrastructures de defensa contra incendis forestals.
11. La reintroducció d'espècies animals o vegetals que no existisquen actualment en la zona. L'autorització haurà d'establir les condicions en què haurà de dur-se a terme aquesta actuació. La sol·licitud ha de contenir com a mínim un inventari ambiental de base i una justificació respecte de l'espècie a reintroduir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introducció, qualificació del personal encarregat de l'execució i un programa de seguiment.
12. Les pràctiques cinegètiques en la zona en què s'autoritza per aquest pla (vedats existents) i les labors de control de fauna per motius de gestió de l'espai protegit.
13. Obres i actuacions per a la creació de punts d'aigua per a la fauna.
14. L'excavació, recol·lecció i manipulació dels elements d'interés paleontològic, arqueològic, etnogràfic o qualsevol altre de tipus cultural, amb fins d'investigació o educatius.
15. Qualsevol obra o activitat en el desenvolupament del qual sorgisquen vestigis de jaciments de caràcter arqueològic, paleontològic o antropològic, es comunicarà el dit troballa a l'òrgan competent i a l'organisme responsable de la gestió de l'espai protegit perquè inicie els tràmits necessaris per a la seua avaluació i, si és procedent, prenga les mesures protectores oportunes.
16. La rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a això s'haurà de respectar en el seu disseny i composició les característiques arquitectòniques tradicionals.
17. La realització d'infrastructures, construccions o instal·lacions d'ús públic, sempre que siguen de caràcter recreatiu naturalístic, educatiu ambiental o científic, permanents o temporals, o d'interés general, que no hagen estat previstes en aquest pla, i sempre que no siguen incompatibles amb els fins de protecció de l'espai protegit. En tot cas hauran de complir els següents requisits:
a) Hauran de realitzar-se sobre construccions preexistents. La reconversió no podrà comportar un augment de l'altura de l'edificació i haurà de resoldre adequadament la depuració dels seus abocaments.
b) Els traçats i emplaçaments hauran de realitzar-se tenint en compte les condicions ecològiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o reblits en aquestes, degradació de la vegetació natural o impactes paisatgístics.
c) Durant la realització de les obres, hauran de prendre's les precaucions necessàries per a evitar la destrucció de la coberta vegetal, i caldrà procedir, una vegada acabades les obres, a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.
18. L'ús didàctic o divulgatiu per a grups organitzats (centres d'ensenyament, etcètera) de les instal·lacions destinades per a aquest fi.
19. L'activitat científica i l'ús de la infrastructura i equipament previst per a aquest fi.
20. Les pràctiques agrícoles sota la modalitat d'hivernacle o túnel. Així com la realització de qualsevol modificació substancial de l'estructura agrícola d'una finca, i serà necessària la presentació d'un projecte en què s'especifiquen les accions que es pretenen portar a terme i a què hauran d'ajustar-se els treballs a realitzar.
21. L'ús de productes fitosanitaris, i caldrà ajustar-se a les normes i plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els períodes, limitacions i condicionaments establits per l'òrgan competent en la gestió de l'espai protegit.
22. La instal·lació de ruscos, sempre que es troben a més de 100 metres de vies de trànsit de qualsevol tipus i a més de 500 metres de les zones agrícoles i d'ús públic.
23. Recol·lecció consuetudinària de fruits, sements i plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que l'organisme responsable de la gestió de l'espai protegit puga establir quan resulte perjudicial per la intensitat o altres causes per a la flora o fauna. En qualsevol cas, queda prohibit l'arrancada de la planta, que s'haurà de recol·lectar-se mitjançant tallada.
Secció tercera
Protecció del medi marí.
Article 90. Protecció del medi marí
1. Reserva marina: juntament a la declaració de l'espai natural protegit del Parc Natural de la Serra d'Irta es declararà la Reserva Marina d'Irta, en exercici de les competències de la Generalitat Valenciana sobre declaració d'espais naturals protegits.
2. La reserva marina tindrà la consideració de reserva natural d'acord amb el que disposa el paràgraf 3 de l'article 10 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. Delimitació de la reserva marina: s'inclou en la reserva marina la franja marina adjacent al Parc Natural de la Serra d'Irta que s'estén entre la desembocadura del barranc de Volant i la del barranc de Malentivet, amb una amplària de fins a -20 metres de profunditat. Dins de la reserva esmentada, s'estableix als efectes d'ordenació i protecció una zona de reserva marina integral que inclou fins a -10 metres de profunditat.
4. Limitacions d'ús en la zona de reserva marina integral: amb caràcter general, en les zones de reserva integral indicades queda prohibida
– L'ancoratge d'embarcacions fora dels llocs establits per a això.
– La pesca professional, excepte els casos en què la conselleria competent en matèria de pesca autoritze determinades pesqueres tradicionals d'arts menors i la realització d'estudis o treballs científics.
– Esports nàutics que impliquen la utilització d'embarcacions a motor.
– La construcció de noves instal·lacions nauticoesportives.
– La introducció d'espècies, excepte en els casos en què l'administració del parc o la reserva marina autoritzen o promoguen la recuperació de poblacions d'organismes marins.
– L'establiment de nous emissaris submarins.
– El dragatge de fons.
– L'abocament de tota classe de residus.
– La construcció de vivers per a cultius marins.
5. Limitacions d'ús en la reserva marina: dins de la reserva marina i fora de la zona de reserva marina integral, les mateixes que en la zona de reserva marina integral si bé es permetran:
– Els esports nàutics que impliquen una velocitat no superior a sis nusos.
– La pesca sempre que no siga amb arts d'arrossegament i de cèrcol.
Secció quarta
Règim general de protecció
Article 91. Caracterització
Es tracta d'un espai amb un important valor ecològic, de gran originalitat botànica i paisatgística en l'àmbit de la Comunitat Valenciana que es troba en una situació de gran vulnerabilitat com a conseqüència de recents processos socioeconòmics que han alterat el règim tradicional d'aprofitament dels recursos i, en conseqüència, l'equilibri existent entre la conservació d'aquests i la seua utilització.
Article 92. Delimitació
1. A fi de facilitar el reconeixement territorial de la delimitació proposada, s'ha optat, sempre que ha estat possible, per l'establiment de límits coincidents amb estructures físiques clarament identificables com a camins, barrancs o vies pecuàries, o bé límits administratius clars com la classificació urbanística del sòl; recorrent a cotes quan no ha estat possible trobar altres elements més clars. La coincidència dels elements proposats per a la delimitació amb determinades característiques fisiogràfiques (divisòries d'aigües, barrancs, etcètera), fa que aquesta delimitació arreplegue, amb gran fidelitat i precisió, els ecosistemes de major valor ambiental de la serra.
2. La delimitació de la zona de protecció, la representació cartogràfica de la qual a escala 1/10.000 queda arreplegada al mapa de zonificació, es descriu, començant des del nord, en la ribera del mar, i seguint el sentit contrari a les agulles del rellotge, com segueix:
Al terme de Peñíscola, des de la desembocadura al mar del barranc de Volant, segueix per aquest i continua aigües amunt pel barranc de la Rabosera fins a la seua confluència amb el límit del sòl classificat com a urbà de la Font Nova, segueix per aquest límit vorejant la urbanització i deixant-la fora de l'espai protegit fins a coincidir amb la cota 50 metres. Segueix per la cota 50 fins a la intersecció amb el barranc de Sant Antoni, pel qual segueix aigües amunt fins a la seua confluència amb el camí de la urbanització de Sant Antoni, continua vorejant l'àmbit del pla parcial Sant Antoni, quedant exclòs de l'espai protegit, fins a la intersecció amb la cota 150 metres, per la qual continua el límit fins a arribar a la seua confluència amb el sòl classificat com a urbà dels Pitxells, pel qual segueix, deixant-lo fora de l'espai protegit, fins a la intersecció amb el barranc de Lacan. Continua per aquest barranc, aigües avall, fins a la intersecció amb el camí de Mongells; pel qual segueix fins a la intersecció amb la cota 150 metres. Segueix per aquesta cota fins a entrar en el terme de Santa Magdalena de Pulpis.
Al terme de Santa Magdalena de Pulpis, el límit discorre per la cota de 200 metres, coincident amb el límit entre el sòl no urbanitzable i el sòl no urbanitzable de protecció mediambiental del planejament municipal fins a confluir amb l'assegador del camí de la Romana i entrar al terme d'Alcalà de Xivert.
Al terme d'Alcalà de Xivert segueix cap al sud-oest per l'assegador del camí de la Romana, continuant per l'assegador de la Serra fins a la seua confluència amb la canyada reial de la Bassa de Llora. Continua per aquesta via pecuària fins a coincidir amb el límit de la forest pública (número 1012), pel qual segueix en direcció nord-est cap a la capçalera de la rambla de l'Ametler, segueix aigües dalt fins a la confluència amb el barranc del Tolec, des d'on segueix pel límit de la forest pública fins a la intersecció amb el barranc de la Carrera, des d'on continua per la cota de 250 metres en direcció sud fins a arribar a l'altura de l'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet, envoltant-la i continuant per aquesta mateixa cota cap al nord i pel barranc fins a intersectar amb el camí de l'ermita, pel qual discorre fins a la confluència amb el sòl urbà de la urbanització El Pinar. Voreja aquesta pel nord-oest, excloent-la de l'àmbit de l'espai protegit, fins a la confluència amb el barranc de Malentivet. Segueix cap a l'est, aigües avall, pel barranc esmentat fins a la seua desembocadura en el mar.
Des de la desembocadura del barranc de Malentivet, segueix el límit per la ribera del mar en direcció nord fins a arribar a la desembocadura del barranc de Volant, on ha començat aquesta descripció.
Article 93. Àrea d'influència socioeconòmica
Als efectes del que disposa l'article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora Fauna Silvestres i els articles 21 i 22 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, s'ha establit un àrea d'influència socioeconòmica (ZI) que abraça la totalitat de l'àmbit territorial inclòs en el PORN.
Article 94. Règim de protecció
1. Atesa la representativitat dels ecosistemes arreplegats en l'àmbit de la zona de protecció, la singularitat de la seua flora i fauna i els elevats valors ecològics, científics, educatius, culturals i estètics que posseeix, mereixedors d'una atenció preferent. Es proposa la declaració de la zona de protecció com a Parc Natural de la Serra d'Irta, d'acord amb el règim assenyalat en l'article 7 de la Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
2. D'acord amb l'article 7.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, les activitats a realitzar s'orientaran cap als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles i els aprofitaments compatibles amb els fins que motiven la seua proposta de protecció, així com a la seua visita i gaudi ordenat. Els altres usos podran ser objecte d'exclusió en la mesura en què entren en conflicte amb els valors que es pretén protegir.
Article 95. Efectes de la declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta
La declaració d'espai natural protegit comportarà els efectes assenyalats en l'article 18 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 96. Procediment de declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta
1. La declaració del Parc Natural de la Serra d'Irta és competència del Govern Valencià, d'acord amb el que estableix l'article 24 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que el podrà realitzar mitjançant decret o bé mitjançant llei de les Corts Valencianes.
2. L'inici del procediment per a la seua declaració correspon a la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb el que disposa l'article 25 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
3. El procediment per a la tramitació i declaració serà l'establit en els articles 26 i 27 de la Llei 11/1994.
Article 97. Ordenació de l'espai natural protegit
1. En aplicació de l'article 31 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, l'ordenació de l'àmbit territorial declarat com a Parc Natural de la Serra d'Irta es portarà a terme mitjançant un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG).
2. El PRUG constitueix el marc en què es desenvolupen les activitats directament lligades a la declaració d'espai natural protegit i, en particular, la investigació, l'ús públic i la conservació, protecció i millora dels valors naturals.
3. El contingut mínim a què haurà d'ajustar-se el PRUG del Parc Natural de la Serra d'Irta és el contingut en l'article 39 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i s'haurà de tramitar d'acord al que assenyala l'article 41 de la dita llei.
Article 98. Gestió de l'espai natural protegit
1. En aplicació de l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el règim de gestió aplicable al Parc Natural de la Serra d'Irta s'establirà en l'acte de la seua declaració.
2. S'anomenarà un director conservador del parc pel conseller de Medi Ambient en els termes establits en l'article 48 i amb les funcions assenyalades en l'article 49 de la llei a què es fa referència.
3. Es crearà un òrgan col·legiat de caràcter consultiu per a col·laborar en la gestió de l'espai protegit, les funcions de la qual seran, almenys, les assenyalades en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i la composició de les quals serà la recollida en l'article 51 d'aquesta llei.
4. A fi de facilitar la gestió i l'aportació i col·laboració financera d'organismes, entitats o persones, tal com estableix l'article 48.7 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió pressupostària i administrativa del parc natural s'individualitzarà mitjançant la creació d'un programa específic.
Article 99. Regulació d'usos i activitats
1. Sense perjudici del que disposa l'article 52 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, pel qual es consideren com a infracció administrativa, i en conseqüència queden prohibides, diverses accions que puguen afectar negativament a un espai natural protegit. Es consideren usos permesos, amb les condicions i requisits que s'hagen assenyalat per a cada cas, els així previstos en les normes generals d'aquest pla, així com en les normes particulars per a cada una de les categories d'ordenació establides.
2. Aquesta regulació d'usos i activitats en l'àmbit de l'espai natural protegit es realitza sense perjudici de les possibles determinacions que en el seu moment establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió, el qual podrà modificar el que disposa aquestes normes únicament quan suposen una major protecció dels valors ecològics i paisatgístics o servisquen per a aclarir o concretar les determinacions efectuades en aquest PORN.
Directrius i criteris per a l'elaboració del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG)
1. El PRUG haurà de desenvolupar les directrius i actuacions que per a l'àmbit de l'espai protegit s'estableixen en aquest PORN, especialment en relació amb la planificació d'activitats d'ús públic, i a les activitats d'investigació i conservació de la naturalesa. El PRUG efectuarà una ordenació i regulació d'activitats a fi d'aconseguir un desenvolupament racional i equilibrat d'aquestes, compatible amb els objectius de protecció d'aquest pla, i en prevenció de la possible generació d'impactes sobre els ecosistemes de la serra d'Irta.
2. El PRUG establirà, així mateix, l'òrgan de gestió més adequat per a la gestió del parc natural i la seua zona d'influència. Dins de les funcions que se li assignen, es tindrà en compte la possible concentració de competències en aquest per a efectuar un seguiment conjunt del PORN i del PRUG, ja que cal tenir en compte que el present pla constitueix la norma bàsica de regulació d'usos i aprofitaments de l'àmbit de la serra d'Irta, espai que passarà a ser, en part del seu territori, espai natural protegit, i la resta, zona d'influència socioeconòmica del parc.
En tant s'aprove el Pla Rector d'Ús i Gestió que haurà d'establir les normes de gestió i actuació necessàries per a la conservació dels valors de l'espai protegit, que seran competència de l'administració gestora d'aquest, s'estableixen les següents funcions per a l'organisme responsable de la gestió del parc:
I. Garantir el compliment del règim d'usos establit en la normativa d'aquest document.
II. Promoure la col·laboració d'altres organismes amb competència per a portar a terme les actuacions de restauració i conservació contemplades en el pla.
III. Coordinar els serveis que s'oferisquen al públic en el parc natural per a garantir la protecció dels seus valors naturals de forma compatible amb l'ús públic ordenat.
IV. Elaborar el programa anual de treball, establint els projectes a realitzar en ordre de prioritat i el pressupost corresponent per a cada un d'ells.
V. Redactar o, si és procedent, dirigir i supervisar els projectes que desenvolupen el pla.
VI. Elaborar la memòria anual d'activitats i resultats.
VII. Proposar la revisió del pla una vegada finalitzades les actuacions previstes en el mateix o quan existisca causa que el justifique.
3. En relació amb el que assenyala les normes particulars d'aquest PORN respecte de la regulació d'usos i activitats en l'àmbit de la zona de protecció (ZP), les determinacions que establisca el Pla Rector d'Ús i Gestió podran modificar el que disposa aquestes normes únicament quan estiga justificat en la millor consecució dels objectius d'aquest pla i del PRUG. En relació amb la planificació d'activitats d'ús públic, i a les activitats d'investigació i conservació de la naturalesa, es tindran en compte les següents directrius i criteris:
3.1 En relació amb les activitats d'ús públic.
Entre els objectius del PORN, ha quedat plantejada la necessitat d'establir un conjunt integrat i coordinat d'infrastructures i equipaments didàctics, recreatius i d'ús públic en general, que siga capaç de fer front eficaçment a la creixent demanda social sobre aquest àrea. L'ordenació de l'ús públic en l'àmbit d'actuació del PRUG es planteja, a més, a través dels següents criteris d'actuació:
I. Sobre la base de l'ordenació realitzada en el PORN per al desenvolupament de l'ús públic i dels criteris que, per a ell, es plantegen, el PRUG haurà de desenvolupar la zonificació i ordenació de forma detallada, concretant l'ordenació de les infrastructures i els equipaments destinats a facilitar el descobriment de la naturalesa, i les característiques dels mateixos, així com la seua localització: sendes, centre d'acollida, refugis, etcètera.
II. El futur parc natural haurà de comptar, ja siga en el seu interior o en la zona d'influència, almenys amb un centre d'interpretació i acollida i un alberg amb finalitat social.
III. Es procurarà que la realització d'edificacions lligada a la gestió de l'espai natural protegit, s'efectue sobre edificació existent, i que tinga en consideració que presten un servei a la col·lectivitat.
IV. Desenvolupar un programa d'activitats per als amants de l'aire lliure i la naturalesa, sempre amb la premissa de protecció i conservació del patrimoni natural.
V. A fi d'aconseguir una major rendibilització i racionalització dels recursos, s'hauran de tenir en compte els equipaments ja existents (sendes, àrees recreatives, etcètera) i les actuacions d'ús públic previstes (plans o projectes en elaboració o execució), amb l'objecte d'evitar duplicitats innecessaris i de buscar la màxima complementarietat entre elles.
VI. Preveure la posada en marxa i el manteniment de les infrastructures i equipaments lligats a l'ús públic, així com el seu finançament, i les fórmules de gestió més adequades a cada cas (concessió, o arrendament d'instal·lacions, necessitats de personal, etcètera).
VII. Realitzar la programació inicial de la informació sobre el parc als visitants, (publicacions, fullets i materials diversos, audiovisuals, etcètera).
VIII. Disseny i senyalització d'una xarxa de sendes que procure combinar els usos tradicionals amb la utilitat als passejants, per a descobrir les zones de major interés. Cal preveure el manteniment regular de la xarxa de sendes.
IX. La senyalització de les sendes es limitarà a l'essencial. Els punts principals d'accés han d'equipar-se amb panells que incloguen un mapa de localització, i descripció dels principals punts d'interés on s'explique les característiques més destacades dels ecosistemes i els usos tradicionals, així com la reglamentació de l'espai natural protegit.
X. Promoció, foment i conservació d'usos i tradicions socials vinculades a la serra d'Irta.
3.2. En relació amb les activitats d'investigació i de conservació d'ecosistemes.
El PRUG inclourà un pla d'investigació l'orientació i continguts dels quals han de venir marcats per aquelles matèries que precisen estudi i aprofundiment, d'acord amb els següents objectius:
I. Superar llacunes importants de coneixement.
II. Complementar al màxim investigació i gestió ambiental, donant prioritat a les matèries que resulten de gran importància per a la presa de decisions i la futura gestió d'aquest espai protegit.
III. Independentment de les que posteriorment puguen establir-se, es consideren matèries prioritàries d'investigació des del present pla les següents:
– Situació actual, grau de conservació i perspectives de futur d'espècies endèmiques i formacions vegetals o espècies singulars en l'àmbit de la serra d'Irta.
– Situació i problemàtica de les espècies faunístiques que es consideren singulars o especialment vulnerables.

linea
Mapa web